[ IEA esborrany per a un identificador d’estats d’ànim] 411 Fenomenologia | 411 Emocions (6 bàsiques) | 411 Sentiments (fatiga, alegria) | Sentiments Tristesa
IEC: Tristesa vaga, ombrívola i duradora. Patir de malenconia. Ple de malenconia.
El gravat Melencolia-I de Dürer que m’acompanya des de 1984 i l’estudi iconogràfic, de Klibansky, Pnaofsky i Saxl. Saturn i la melancolia: Teofrast, el probable autor de Problemata XXX.1 (durant un temps atribuït a Aristòtil) va formular una teoria sobre el geni en afirmar que la bilis negra tindria la propietat d’amplificar les facultats o les emocions, ja que es pot tornar o molt freda o molt calenta. Freda produiria un estat de torpor, mentre que calenta ens duria a l’èxtasi i, en excés, a la bogeria: nullum magnum ingenium sine mixtura dementiae.
Burton, Anatomy of Melancholy, la cura, Love and religious melancholy. Cites
Especulo que la melanconia forma part de la condició humana en tant que tenim capacitat d’imaginar i recordar. Així, podem imaginar un món millor, una vida en la que les coses ens haguessin anat millor i, fonamentalment, que nosaltres fossim millors. Podem recordar un passat on teníem expectatives que no s’han complert. Ens adonem que el bell és rar i efímer.
Això és dolorós i per escapar-ne ens podem centrar en el present, tal com proposa Eckart Tolle. Si bé la incapacitat d’absorbir l’experiència del present, pel fet d’estar ancorats en el passat, o allienats per unes il·lusions que mai no arriben, la proposta de Tolle és una renúncia a la condició humana. Hem de saber viure-ho tot, passat, present i futur.
Per això el Nadal és una barreja d’alegria i retrobada i de nostàlgia. Nostalgia pel que va ser, els Nadals de la infantesa, i ja no tornarà, i fins i tot el record s’esborra. Nostàlgia pels futurs que havíem somniat i ja no seran.
Sapiguem valorar el que hem viscut, perdonar-nos els errors, valorar el futur diferent que s’ha esdevingut i il·lusionar-nos pels que encara ens queden.
Tal diu com Burton, Sperate miseri, cavete felices. Only take this for a corollary and conclusion, as thou tenderest thine own welfare in this, and all other melancholy, thy good health of body and mind, observe this short precept, give not way to solitariness and idleness. “Be not solitary, be not idle.”