Ciceró (106-43) a De Oratore descriu el “mètode dels llocs” com a tècnica per memoritzar discursos:
Locos esse capiendos et ea quae conlocaremus effigiis notanda; locos esse, quos in animo conligimus, et ea quae memoria tenere vellemus, effigies quasdam et notas optime conlocatas; atque esse eos quidem commodius ordinatos atque distinctos, atque id efficeremus, ut ordo locorum eos ipsos rerum ordines, quorum memoria vellemus, efficeret expressos.
“We must employ places and images: places in which we may arrange our ideas, images by which we may represent our ideas and fix them in memory; and we shall employ a store of places which must be distinct and clear and at moderate intervals, and images that are effective and sharply outlined, sufficiently striking and suitable for awakening memories.” (De Oratore, II. 354).
L’origen de la tècnica es remuntaria a una anècdota del poeta grec Simónides de Ceos (Lírica 556-468): (VK) “Simónides va ser convidat a sopar a casa d’un ric, anomenat Scopas, el qual li havia encarregat que compongués un poema en honor seu per amenitzar la vetllada. Després d’escoltar el poema, Scopas es va queixar que en els seus versos havia nomenat més vegades uns herois de la mitologia anomenats Dioscuros que ell mateix. Dit això li va pagar la meitat del que havia promès i li va demanar que se n’anés a demanar la resta dels diners als esmentats herois. Després de sortir hi va haver un terratrèmol, la casa de Scopas va quedar derruïda i els convidats van morir al seu interior. Durant els treballs de runa van trucar a Simònides perquè identifiqués els cossos dels morts i ell va aconseguir fer-ho, encara que no pels seus rostres, que havien quedat molt desfigurats, sinó perquè era capaç de recordar el lloc exacte on cadascú estava assegut al banquet.”
La tècnica consistiria a situar els elements a recordar en les ubicacions d’habitacions d’un edifici, real o imaginari. Per recuperar els elements es passeja mentalment per les ubicacions on s’han desat.. També es coneix com el “Mètode del viatge”, utilitzat per emmagatzemar llistes d’elements relacionats, o la tècnica de la “habitació romana”, que és més eficaç per emmagatzemar informació no relacionada. També és descrit com al mètode de del “viatge” o de “l’habitació romana”.
El farà servir també Tomàs d’Aquino (1225-1274). Sephan Fridolin (1470) a l’hora de meditar feia servir fins a 100 llocs de les mans (Meditació al cristianisme). El jesuïta Matteo Ricci (1552-1610) va fer servir el mètode amb l’objectiu d’introduir el cristianisme a la Xina i li dóna el nom dels “Palaus de la memòria”.
Modernament va ser descrit per Frances Yates al seu llibre “The Art of memory” i actualment es fa servir en concursos de memorització. Alguns són capaços de memoritzar 1040 dígits aleatoris en mitja hora.
Altres
El rosari cristià té 59 grans, 4 d’introducció (Credo, Parenostre, Ave Maria, Glòria ), 5 desenes de misteris encapçalades per un parenostre (50+5) . Els misteris de goig (dilluns i dissabte), Lluminosos (dijous), Dolorosos (dimarts i divendres), Gloriosos (dimecres i diumenge). El Castillo Interior de Santa Teresa d’Àvila també és un palau mental, així com els cercles de l’infern a la Divina Commedia
Els mandales tibetans són mapes per meditar sobre els diferents espais i divinitats (Bardo Tholol).
El Palazzo della Civiltà italiana a l’EUR a Roma fa pensar en el conte de les 1001 nits on es construeix un castell de 360 habitacions per a 360 disciplines: Amb aquest pensament va fer construir al bell mig de la ciutat un alcàsser amb tres-centes seixanta habitacions i a cada porta va manar que s’hi gravés la disciplina que s’hi impartiria. Una vegada els menestrals hagueren comunicat al rei Giliad que l’alcàsser era llest, el rei hi va internar Uird Khan, que ja era un marrec de cinc anys, i va escollir els tres erudits més grans del reialme per tal que formessin el noi en totes i cadascuna de les branques del saber. Els erudits, un dia en una habitació, un dia en l’altra, començaren a instruir Uird Khan sense donar-li ni un moment de respir.
El palau de la memòria, el palau de la memòria d’Hanníbal Lecter
Dalí, la persistència de la memòria. Exposició “Dins del cap”