Caldria una esquerra que gestionés a immigració i una dreta que volgués receptar impostos per tenir uns bons serveis públics.
Partint de la idea de la divisió del treball i dels bancs de temps, hauríem d’aportar a la societat les mateixes hores que n’obtenim, amb alguna mena de correcció quan les hores d’algú són molt més productives. Des d’aquest punt de vista tenim les elits, que obtenen múltiples vegades més hores de servei de les que aporten (fons d’inversió, viatges de luxe), i tenim les classes “vulnerables” que obtenen habitatge i serveis socials sense tampoc aportar res. Entremig hi ha els que perden.
La gent clama contra la gentrificació com si fos el pla maquiavèlic d’algú entestat en fer malbé la vida dels veïns. Ningú es pregunta com es guanyen la vida els expats que poden comprar o llogar habitatges als nostres barris. Perquè nosaltres no som competitius?
Serveis públics, sanitat educació cultura privada? Entre Esterhazy i les subvencions.