Posted on by amomuseu

Sentiments. Amor

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

[ No és una de les 6 emocions bàsiques (i per tant no hi ha una expressió facial d’Ekman associada) però és un dels estats afectius més intensos i de més transcendència en la vida humana. La VK ho defineix com:
“L’amor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers. Segons la intensitat i l’objectiu del sentiment, es distingeix amor d’amics o amistat, amor filial, maternal o qualsevol que es doni entre membres de la mateixa família, amor de parella, amor cap a les coses, llocs, animals…, amor cap a una idea, sovint dins de termes amb el sufix grec filia.”

Segons l’arbre de Parrot:

Amor (Love)

[Hi ha diversos aspectes a considerar:

Intensitat. Indiferència. Desig, atracció
A un extrem hi hauria la repulsió,  el que no ens agrada, el que odiem o ens espanta ( Ira  / Por  ). Després vindria la indiferència, i finalment l’interès, atracció, desig.

Posseïr vs entregar
L’amor pot ser possessiu quan volem gaudir de la persona o l’objecte en exclusiva, volem prendre més que donar. A l’extrem tenim les violacions. L’amor pot ser generós quan ens entreguem sense esperar res a canvi. tenim l’amor dels pares als fills, o l’ideal de sacrifici cristià.

Objecte

  • L’amor de parella, que tindria una base en l’evolució de cara a perpetuar l’espècie. Alhora un aspecte de ser valorat i acceptat com a ésser humà digne d’estima. Tot i que avui es comença a acceptar com a vàlida la vida de solter, durant segles la mesura d’una vida reeixida ha estat la capacitat de trobar una parella i formar una família. L’atractiu personal i l’èxit professional hi estan associats.  La importància que té en la vida humana queda palesa en el pes que té en la literatura i la música. De sempre les societats han tingut procediments i costums socials per establir les unions, amb negociacions entre les famílies ( Societats Les relacions humanes). Al s19 i s20 es va imposar la idea de l’amor romàntic, resultat de l’elecció lliure de les parelles sense intervenció de les famílies. Avui recorrem a les aplicacions d’internet (tinder, meetic).
    El sexe és una de forces més potents de la vida humana, i una de les experiències més intenses que podem tenir. En el millor dels casos dues persones es donen plaer l’un a l’altre, i comuniquen els seus sentiments. Però en molts casos és una violació no consentida i en extrems, violència o abús de menors. La religió cristiana l’ha reduït a un mitjà per tenir fills, culpabilitzant el plaer, valorant la virginitat. El llenguatge és una prova que no hem arribat a un sexe sa, ja que no tenim bons mots per descriure’l. “Còpula” ho redueix a l’aspecte biològic. “Fer l’amor” és fluix. “Follar”, “joder”, “to fuck” té una connotació de “fer malbé”.
  • L’amor de pares i fills, sobretot el maternal
  • L’amistat
  • L’amor als animals
  • L’amor a una ciutat, un equip de futbol, un país
  • L’amor a paisatges, obres d’art, música
  • Desig d’pbjectes o propietats
  • Desig de tenir èxit professional, ser admirat i respectat (tenir 10.000 seguidors)

Cicle desig-frustració-satisfacció-desinterès
Un cop esclata el desig, l’enamorament en el cas de l’amor de parella, si no es correspost (o en el cas d’un objecte, si queda fora del nostre abast), apareix la frustració i la tristesa. En el cas del desig de posseir un objecte, una propietat, una posició professional, una admiració, hi ha una ànsia i frustració no satisfeta.
Si assolim l’objecte o la persona que volem, quedem satisfets. Però això no garanteix que la parella “visqui feliç per sempre més”, o en el cas d’objectes o un èxit professional, que ja quedem satisfets i alliberats de l’ànsia. Un cop assolit el que volíem potser ens acaba avorrint o potser en desitgem un altre que ens sembla millor. Així encadenem un cicle d’infelicitat i frustració que no s’acaba mai. El cristianisme ens diu que ens hem de conformar, i això estaria bé si no fos que es fa còmplice de l’explotació dels poderosos. El budisme afirma en la Tercera Noble Veritat: el patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d’actuar. L’extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.

Vocabulari

[Diferents matisos, en català “t’estimo” és alhora “et valoro”. En castellà, “te quiero” és “et vull posseir”. En anglès “I love you” és també “m’agrades”, “I love

Amor: estimat // afecte, carinyo, alegria, altruisme, amistat, amor, atracció, caritat, compassió, estimació, filantropia, impudor? inclinació, llàstima, passió, tendresa, simpatia

Experiències

pares, amics d’escola, un ratolí que vaig comprar a la Rambla, enamoraments LQ, MC, AB, PC, NT, NdS, LM, filles, néts

objectes de desig: [els nens per un autobús o una nina]

amor pels animals

Filosofia religió

 

estoics i epicurs

budisme indiferència

cristianisme

Art

Art: galeria, les Venus, el petó de Rodin, el petó de Klimmt, pel desig

 

amor, maternitats

 

Literatura

Mites grecs, la vida amorosa dels déus. Helena de Troia.

Teatre: Shakespeare i 2 / Antígona, no és també una obra sobre l’amor al germà per sobre de les convencions de la ciutat? / ,

Poesia: Safo, Càtul,

Cinema     / vídeoart head / pornografia

Música

Wagner:  liebestod

Múurious factor is that listening to sad love songs can be far from demoralising. A study by the University Of Montreal in 2016, published in Frontiers In Psychology, offered a scientific basis for “the paradoxical enjoyment of music-induced sadness.” Researchers found that sad songs induced a biochemical response in empathetic listeners, triggering beneficial hormones. George Harrison’s “Something,” from The Beatles’ Abbey Road album, is considered by some to be the perfect love song. The idea for it was sparked when Harrison listened to a reel-to-reel demo tape of James Taylor’s debut album, which featured a song called “Something in The Way She Moves.”

Els cicles de Lieder de Schubert Die Schöne Müllerin i Winterreise, són laments d’amor no realitzat. Més de la meitat dels blues són també laments de desamor.
Something (George Harrison) seria la cançó d’amor perfecta. Alguns estudis mostren que les cançons d’amors infortunats indueixen una resposta bioquímica d’hormones beneficioses ( love songs ).

| PDF text