Posted on by amomuseu

Sentiments. Joia

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva   Un museu de les emocions

Introducció      Aspectes i estudis      Què és la felicitat?     Autodiagnòstic   El que m’alegra     Altres   Les arts

Introducció

(WK) “Joy is the state of being that allows one to experience feelings of intense, long-lasting happiness and contentment of life. It is closely related to, and often evoked by, well-being, success, or good fortune. Happiness, pleasure, and gratitude are closely related to joy but are not identical to it.” [(VK) remet a alegria i només diu que és una emoció bàsica.
(CGPT): “Joy is a “high-intensity positive emotion”, often described as a state of delight, elation, or happiness. Unlike fleeting happiness, joy can feel more profound and deeply rooted.  It is typically linked to “moments of connection, accomplishment, or appreciation” for something meaningful.

Vocabulari

Joia: alegre, animat, apaivagat, cofoi, conforme, content, embadalit, joiós, satisfet, serè, tranquil // Acceptació, Admiració, apaivagament, assegurança, autoritat, calma, claredat, confiança, consol, conhort, esme esma, felicitat, franquesa, goig, joia, protecció, senzillesa, satisfacció

A l’arbre de Parrot: Joia  (Joy)

Coromines
Joia deriva de joiell que a través del francès es remunta al llatí jocale, de jocus=joc. Goig → Gaudium, gaudere = gaudir. Alegria, alegre → Alicer = viu, animat. Felicitat, feliç → felix (cita el Cant Espiritual d’Ausias March).

Lomas Joy Lexicography
Projecte que recull mots que recullen aspectes de la felicitat en diferents idiomes i que són intraduïbles. [descarregat]

Aspectes i estudis

Neurologia i efectes
[Sembla ser la mateixa del  plaer en general, alliberant serotonina i dopamina, almenys en el sentit d’experiència ara i aquí.
Estudis indicarien que ajuda la salut, (cgpt) reduint estrès, facilita les bones relacions amb altres, contribueix a estar atent i solucionar problemes.

Mesura
(Plaer: No hi ha un equivalent a l’escala McGill per descriure el plaer. L’escala SHAPS avalua la capacitat de ser feliç amb diferents experiències. El qüestionari PANAS, pregunta sobre com s’ha sentit el subjecte els darrers dies. La Subjective Happiness Scale pregunta per l’autopercepció del subjecte sobre si és feliç o no. Oxford Happiness Questionaire.
World happiness report. Les emocions al món.

El riure i l’humor
El riure no és exactament una emoció. [Hi ha una relació clara entre l’humor i la felicitat].

Genètic, biogràfic, social?
(WK) Sembla que alguna gent té més capacitat per ser feliç que altres tot i que no hi ha cap evidència genètica.
(CGPT) l’afecte rebut durant els primers mesos de vida, sentir-se estimat de nen, influeix en l’estabilitat emocional posterior (The Minnesota Longitudinal Study of Risk and Adaptation).
El context cultural determina si es valoren més els èxits individuals o comunitaris. Determina també què es considera una vida d’èxit [la pressió social que hi havia per casar-se, tenir fills, una posició social. La pressió social a les xarxes per exhibir unes experiències (ésser a través dels altres).

La felicitat, ha de ser un objectiu dels governs?
[els governs acostumen a governar per augmentar i protegir els privilegis dels poderosos, no el bé comú, per exemple, el sistema de salut als USA]. (WK Happiness economics)  L’utilitarisme de Jeremy Bentham creia que la política havia de maximitzar la felicitat de la població i va especular amb maneres de mesurar-la.  Thomas Jefferson va posar “the pursuit of happiness” al mateix nivell que la vida i la llibertat a la Declaració d’independència. Alguns països, com buthan, la mesuren.

Debat, vida feliç, moments de joia?

[ Quines diferències hi ha amb el plaer, la satisfacció, el riure? Quin és l’àmbit a considerar, moments puntuals intensos, o el conjunt de la vida? I si parlem de la vida en general, què valorem més, una vida plena amb sentit, una vida agradable? Si vivim el present ens importarà tenir un moment gratificant . Si mirem enrere cap al final de la vida potser lamentarem no haver fet més, els errors, haver perdut oportunitats.]

[Hi ha dues preguntes: “Com et sents ara?” i la resposta és la dels petits plaers i es correspondria amb una emoció que és de curta durada. Hi ha la pregunta “si mires enrere, et sents agraït, si mires endavant, tens il·lusió?” i aleshores la resposta és la de realització i projectes. Es correspon amb la qüestió de la vida bona]  [No són excloents; ho hauríem de voler tot: tenir una vida agradable, puntualment amb moments intensos i potser alguns èxits. És a dir, potser no compensa una vida de patiment o autodestrucció per tenir un gran èxit o un moment molt intens. D’altra banda, si evitem tot esforç i incomoditat  per mantenir un seguit de petits plaers confortables, potser tindrem la sensació d’haver desaprofitat oportunitats de crear i viure experiències més intenses]. [D’altra banda, la pregunta sobre la vida bona també té lloc en un moment donat. És a dir, ni que sempre ens centrem en el present, la pregunta sobre la vida bona també apareix].
[Oliver Sacks a Musicophilia considera la condició humana en malalts d’Alzheimer, que han perdut la capacitat de recordar i per tant no poden tenir propòsits ni pensar la vida en conjunt, només poden viure el moment (evocat també en el primer episodi de la sèrie “Brilliant Minds”.  I es veu com una vida que val la pena viure i protegir]

 

(WK) Michela Summa assenyala que la joia acompanya tot un procés mentre que la felicitat es concentra en el moment de la realització [tota l’excursió joia, fer el cim felicitat].
Viktor Frankl, psiquiatra presoner a un camp de concentració va observar que els qui perdien l’esperança morien aviat mentre que els que trobaven un sentit a la vida, se’n sortien. Així, joia o tristesa dependrien més de la perspectiva personal i no tant de les circumstàncies externes. Es pot trobar sentit en la creació d’una obra, en l’amor, o que el patiment serveixi per alguna cosa [però a vegades, no podem crear res, ningú ens estima, i el patiment no serveix per a res …]
La piràmide de Maslow assenyala que tenim joia i satisfacció quan realitzem el nostre potencial (self-actualization).
(CGPT). La felicitat [petits plaers] sovint reflecteix circumstàncies externes, com rebre un regal, mentre que la joia té a veure amb estats interns, gratitud, espiritualitat, propòsit. La joia pot coexistir amb experiències negatives, com copsar la bellesa en un moment difícil.

La vida bona
Quina és la vida bona? Com aconseguir la felicitat? Aquesta pregunta ha estat al centre de la filosofia, la poesia, religió, la psicologia [i la indústria de la salvació]. A grans trets la filosofia ha recomanat la perspectiva àmplia sobre la vida, i la raó moderant la passió. La poesia ha cantat com n’és d’efímera, la vida, i com viure l’instant (Carpe Diem). Les religions abràmiques d’entrada demanen renunciar als plaers i estimar als altres però es pot deformar derivant en una submissió al poder religiós, renunciant als petits plaers  per tal d’aconseguir un passi a la vida plena futura.  Les religions dàrmiques i els coachs proposen tècniques per superar l’ànsia del desig, l’ansietat pel futur i el lament pel passat.

Altres

Cloud nine
Estar al “cloud nine” voldria dir sentir-se extremadament feliç, exaltat. L’expressió vindria del “International Cloud Atlas” de 1896 on el més espectacular, el Cumulonimbus, era el 9. Als anys 50s s’hauria consolidat l’expressió.

El setè cel
Les religions cristiana i islàmica descriuen a vegades el paradís com form,at per set cels, cadascun més perfecte que l’anterior.  (Al paradiso de Dante hi ha deu cels, els set primers corresponent a la Lluna, Mercuri, Venus, el sol, Mart,  Júpiter, el setè cel s’associa amb Saturn i els contemplatius, el 8e és el de les estrelles fixes, el 9e el primum mobile, i el 10e l’empyreum.) D’aquí l’ús popular d'”estar al setè cel” i la cançó de Sisa:

Història certa dels set cels / Set paradisos màgics i encantats / Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat: El primer gran invent de la terrestritat./ I el segon cel, imaginat,/ En una nit d’estiu a la vora del mar.
El tercer cel, dins d’un mirall/ Reflexa les imatges d’un món ignorat. / I el quart cel és irreal/ Com un oasi verd en un desert estrany.
Del cinquè cel res no se’n sap / No hi ha notícies d’aquest cel tan amagat / I el sisè cel està copiat / Del cel setè que has engendrat dins del teu cap.

Exposició Glück welches Glück

La història del somriure

Autodiagnòstic

  • Sé què vull fer (Ikigai) i tinc energia per a fer-ho? o bé em costa sortir del llit al matí, o de la migdiada, no hi ha res que m’interessi o em faci il·lusió? →  tristesa > (cansament vital) avorriment, depressió > mantenir un horari i una disciplina, alternança activitats.
  • Estic concentrat i satisfet amb el que estic fent? Vaig desenvolupant la meva tasca en pau
    • menjar poc a poc i assaborint, consumir música, lectura o cinema més per interès que no per evasió →Joia>felicitat
    • somriure de felicitat, per l’activitat que estic fent (a vegades quan faig dansa a casa, Saludant la naturalesa ) →Joia>felicitat
    • Atenció sostinguda, concentrada en fer alguna activitat, fer plans, dissenyar un objecte, dibuixar, un programa →Joia>entusiasme
    • pausa en el temps, com si jo em quedés immòbil i tot el món seguís voltant → Joia

El que m’alegra:

  • Un gos revolcant-se de gust a la gespa
  • Un nen o una nena que fan saltirons pel carrer
  • Les orenetes volant incansables davant la finestra
  • Quan el mòbil atura i una trucada brossa

Experiència afectiva  Joia – tristesa, query moments contemplatius

Arts i gent

Art

Èxtasi de Sta. Teresa (Bernini)


Caspar Friedrich i el sublim. Wanderer über dem Nebelmeer. Der Monch am Meer

Calvin

En arquitectura, els espais també contribueixen a la joia, un espai ample, ben il·luminat, amb naturalesa, uns colors clars. Cap als 1960s la decoració dels hospitals va canviar del blanc de laboratori a colors més “alegres” com el verd o el taronja.

Literatura
[Michael Ende, Jim Botón y Lucas el Maquinista. Jerome K. Jerome.] L.M. Montgomery, Anne of Green Gables. Frances Hodgson Burnett, The Secret Garden. Roald Dahl, Charlie and the Chocolate Factory.

Cinema
Alegria: [Musicals Fred Astaire, Gene Kelly]. Amélie (2001). The Pursuit of Happyness (2006). Paddington 2 (2017). [ les històries romàntiques que acaben bé, You’ve got mail (1998) ]

Música i dansa

Louis Armstrong: What a wonderful world

[Hi ha música exultant, com el moment en que pedalava amunt a la zona industrial a Alemanya impulsat pel primer moviment de la simfonia No8 de Beethoven. Pendent de compilar la llista. Els temes feliços de Schubert són especialment eficaços pel contrast amb els turmentats ]. [pendent de compilar la llista].
Spotify té llistes per l’alegria:  Happy Hits, Mood booster, Have a great day.

[La música ens suggereix un ritme corporal, i les frases un impuls; aquí veiem que no som només una màquina de conèixer sinó que som un cos en moviment i metabolisme (Merleau-Ponty). Emocions a la  música i dansa.]
Ballar ens fa feliços, per això seguim veient els musicals de Fred Astaire i arreu del món creix qui s’apunta a ballar swing.]

| PDF text