Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva Un museu de les emocions
Introducció Aspectes La por a les arts
Introducció
(VK) “Es defineix clínicament com una pertorbació angoixant de l’ànim a causa d’un risc o dany real o imaginari. És també una aprensió que té algú que li passi alguna cosa contrària al que desitja. La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable, provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot passat. Des del punt de vista biològic, la por és un esquema adaptatiu, i constitueix un mecanisme de supervivència i de defensa, sorgit per permetre a l’individu respondre davant situacions adverses amb rapidesa i eficàcia.”
Por: desvalgut, esbalaït, esfereït, espaordit // esbalaïment, preocupació
- Por (Fear)
- Horror ( Horror): Alarm · Shock · Fear · Fright · Horror · Terror · Panic · Hysteria · Mortification
- Nerviosisme ( Nervousness ): [ ansietat, estrès, preocupació pel futur, per si perdré la feina, malatia, mort, pali4-ansietat Anxiety · Suspense · Uneasiness · Apprehension (fear) · Worry · Distress · Dread
Aspectes
Universal/cultural
La por és una emoció universal i l’expressió facial és la mateix a totes les cultures. Hi intervé també la cognició per avaluar l’amenaça. La por irracional seria una fòbia. L’avaluació és influïda pel context cultural.
(WK) La por a les alçades podria ser comuna a tots els mamífers i hauria aparegut al Mesozoic. La por a les serps s’hauria desenvolupat als simis durant el Cenozoic. La reacció als insectes i rates hauria aparegut al paleolític i neolític pel risc d’infeccions. [Hi ha un solapament amb el disgust].
A les enquestes es reporta també por [entorns] a l’aigua, espais tancats, túnels, ponts, agulles, volar, conduir [situacions] , rebuig social, fracàs, exàmens, parlar en públic, intimitat [ imaginari] esperits, fantasmes o poders malignes, pallassos [escenaris de futur personals, incertesa econòmica, envellir i la malaltia, la mort][escenaris de futur generals] guerra nuclear, canvi climàtic, atacs terroristes, violència criminal.
Les pors es poden condicionar per aprenentatge pavlovià i altres.
Fisiologia
El cos es prepara per reaccionar a una amenaça. Hi ha un augment d’adrenalina i ritme cardíac preparant els músculs per fugir. Es dilaten les pupil·les es dilaten per estar més atents al possible perill.
La reacció pot ser la fugida, la pseudoagressió, o la immobilitat.
En animals s’ha comprovat que davant una amenaça es poden alliberar feromones que alerten la resta de la comunitat.
Tipus
El pànic, la por sobtada [el susto]. Emoció intensa i passatgera arran d’alguna cosa que espanta molt.
L’ansietat i preocupació pel futur, “una sensació contínua d’intranquil·litat i nerviosisme provocada per una sèrie de pensament desagradables que no se’n van del cap.” Passatgera excepte en casos patològics.
[humans are 70% water, so we are basically, cucumbers with anxiety]
Gestió
Medicaments: glucocorticoides que inhibeixen receptors a l’amígdala (Sistema nerviós).
Teràpies cognitiva (CBT).
Altres: Escriure les pors, la fe religiosa. [Keep calm and carry on]5 maneres de calmar-se (BBC), la filosofia estoica, la música, la imatge, els haiku.
La por a les arts
Art
Edvard Munch. El xiscle. 1893
El subgènere de l’espant i patiment dels condemnats a l’infern en el tema del judici final. [L’objectiu era terroritzar els creients per que seguissin els dictats de l’església catòlica [la indústria de la salvació. És de remarcar la similitud dels dimonis a diferents cultures com la cristiana i la japonesa, amb els banyes i les dents, que recullen el temor a les bèsties que mosseguen, i al foc]. : Bosco, el jardí de les delícies, el carro de fenc (1490). Brueghel, Dulle Griet. Miquelàngel, la capella sixtina (1536) Els gravats de Gustavo Doré per la Divina Comedia (Inferno) (1861).
Japó: Els dimonis de l’escultura kei s13. L’infern budista al rotlle de l’infern, s12. Xina: Els deu patis de l’infern (Haw Par).
Literatura
William Shakespeare, Macbeth (1606), amb les bruixes. Samuel Taylor Coleridge, The Rime of the Ancient Mariner (1798). Mary Shelley, Frankenstein (1818). Edgar Allan Poe, The Tell-Tale Heart, El pou i el pèndol, la màscara de la mort roja (1843). Robert Louis Stevenson, The Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde (1886). Bram Stoker, Dracula (1897). Henry James, The Turn of the Screw (1898). H.P. Lovecraft, The Call of Cthulhu (1928). Daphne du Maurier, Rebecca (1938). Shirley Jackson, The Lottery (1948), We Have Always Lived in the Castle (1962), The Haunting of Hill House. Harlan Ellison, I Have No Mouth, and I Must Scream (1967) Stephen King, The Shining (1977). Mark Z. Danielewski, House of Leaves (2000). Josh Malerman, Bird Box (2014).
Cinema
Nosferatu (1922). Frankenstein (1931). Dracula (1931). [Them! (1954) amb formigues gegants]. Psycho (1960). Night of the Living Dead (1968). The Exorcist (1973). The Texas Chain Saw Massacre (1974). Jaws (1975). Carrie (1976). [Suspiria (197)]. Halloween (1978). The Shining (1980). The Thing (1982). A Nightmare on Elm Street” (1984). Evil Dead II (1987). Hellraiser (1987). The Silence of the Lambs (1991). Scream (1996). Ringu (1998). The Sixth Sense (1999). The Audition (1999). Hereditary (2018)
Música
[el poder de la música per suggerir emocions és evident a les bandes sonores dels films de por.]
La Tocata i fuga en Dm de JS Bach s’ha fet servir per suggerir amenaça. Tremolos sostinguts, anticipant un ensurt, dissonàncies, són recursos que els compositors han fet servir, recollint les innovacions de la música d’avantguarda. Schönberg estava complagut de la influència que havia tingut en bandes sonores però no tant que només hi recorreguessin a passatges inquietants (How Schönberg changed Hollywood, New Yorker 11/03/2024).
Psycho, Bernard Herrmann. Jaws de John Williams. Alien Jerry Goldsmith.