1785 – 1911 Sobre l’evolució geològica i estratigrafia. Hutton, Cuvier, Lyell.

Ciències de la terra   |    Història geològica de la terra   |


1785 – James Hutton publica Theory of the Earth. Estudia la costa d’Escòcia i proposa la hipòtesi de uniformitarianism: la terra actual és el resultat de processos d’erosió i sedimentació com els que tenen lloc actualment.  Cicle de les roques. Com que aquests processos són lents, la terra hauria de ser molt antiga. ( Siccar point, el lloc prop d’Edimburg on Hutton va observar els estrats, BBC )

1813 – Georges Cuvier publica la Théorie de la terre (1821) on basant-se en les troballes paleontològiques,  afirma que a la terra havien existit animals i vegetals que ja no hi són. Hi hauria hagut extincions massives per inundacions i terratrèmols que donarien lloc a la formació de muntanyes ( catastrophism ) .

1830 – Sir Charles Lyell publica els Principles of Geology, on afirma que el món es remunta a centenars de milions d’anys. L’observació de restes de fòssils en estrats. [Els processos que veiem avui són els que han passat sempre, per tant, si la sedimentació és lenta, el que observem ha de ser resultat de fa milions d’anys.] [2023. Al Jasmund NP, el Königstühl té 118m d’altura, i s’estima que al Cretàcic creixia 1 mm cada 30 anys, hauria tardat 3.6M d’anys]

1911 – Arthur Holmes aplica la radioactivitat per datar les roques. Els isòtops inestables de nuclis emeten radició  decauen a altres isòtops fins que arriben a un estable. A Age of the Earth fa una estimació de 1600 Ma.

1955- Datació radiomètrica, edat de la terra 4550 Ma.


Estratigrafia

(llibre evolució p.22) A la itàlia del renaixement ja s’havien identificat els estrats sedimentaris. La mineria medieval a Alemanya identificava els plegaments i les falles. Al s18, geòlegs britànics i francesos es van adonar que podien fer servir els fòssils per identificar estrats successius. Els miners caracteritzaven els estrats per les seves propietats, per exemple terreny bituminí, que més tard s’entendria com un jaciment del carbonífer. A Alemanya se’n deia Muschelkalk i a Anglaterra blue Lias.

Observant els fòssils es va dividir (John Philips 1860) el passat en tres grans eres:

  • Cenozoic: era dels mamífers
  • Mesozoic: era dels rèptils. Al final s’extingeix el 65%.
  • Paleozoic: Era dels peixos, era dels mol·luscs. Al començament hi ha una explosió de vida, al final s’extingeix un 85% de les espècies.

Els estrats es caracteritzen per:

  • les propietats geològiques, si es tracta de roques ígnees, metamòrfiques o sedimentàries
  • les propietats paleontològiques, els fòssils
  • el temps, determinats per radiometria (geocronologia)

[2023. Al Jasmund NP, el Königstühl té 118m d’altura, i s’estima que al Cretàcic creixia 1 mm cada 30 anys, hauria tardat 3.6M d’anys]


wikipedia: time line of geology |   history geology

| PDF text