Plaques d’argila, cera, pergamí, papirus
( tauleta sumeria de la bugada )
Paper: Inventat a la Xina. Era obtingut a força de canya de bambú, palla d’arròs, fibra de morera, etc. El coneixement de la seva existència va arribar als àrabs, passant prèviament per Corea i Japó. Aquests el van fabricar gairebé exclusivament amb draps de cotó obtenint, així, paper de gran qualitat
Xilografia, estampació de plaques de fusta gravada sobre teles o paper.
Escrit a mà
Rotlles
Códexs: llibre de fulls (paper, pergamí (vitel·la, pell) relligats, manuscrits, contraposat als llibres impresos.
La pell més valorada era la de vedells joves d’on ve el nom vellum). La d’ovelles i cabres era més gruixuda. EN algunes regions es feien servir cérvols. Per una Bíblia o un llibre litúrgic podrien arribar a necessitar entre 100 i 500 animals. Als monestirs amb scriptoria actius hi havia grans ramats per poder atendre aquesta demanda.
Un vedell o una vaca podien costar uns 250 kg de blat, que a preu actual serien uns 50€. Així, una Bíblia que requeria 500 animls costaria entre 10m i 25m€ de material. La feina de preparació del pergamí ho podria multiplicar per 10, arribant a uns 200m €. Pel Codex Amiatinus (s. VIII) es van fer servir 1.500 vedells.
col·lecció manuscrits medievals de França i Anglaterra
Impremta
1440 Invenció de la impremta (caràcters metàl·lics mòbils)
Una Bíblia de Gutenberg en paper es venia per 30 florins (tres anys de sou d’un treballador qualificat), en pergamí 50-70 florins.
Es denominen incunables els llibres impresos abans de 1501.
La primera edició impresa d’una obra, contraposada als manuscrits, es coneix com editio princeps.
Evolució dels preus:
c. 1455, Bíblia de Gutenberg (paper), 30 florins (≈ 7.500 €), Esglésies, nobles
1623, First Folio de Shakespeare, 1 lliura (≈ 2.300 €) 2.000–2.500 €, Aristocràcia, teatrers
1815, “Emma” de Jane Austen, 18 xílings (≈ 90 €) 70–90 €, burgesia educada
2024, novel·la en tapa dura, 20 €
Mides de llibres
- Folio: un full gran (600×483) on s’imprimeixen 4 pàgines (1-4, 2-3) plegat per la meitat. Queda una mida de llibre de 305mmx483mm (una mica més petit que un dina3, 38 alçada (Bíblia de Gutemberg, o Shakespeare).
- Quarto: dos plecs, 8 pàgines. 242×305 mm.
- Octavo: quatre plecs, 16 pàgines, 153 x 228mm
Mides de papers
La sèrie A es va consolidar al s.XX definint A0 com un paper que tenia una àrea d’un metre quadrat i els costats en la proporció √2 . Això permetia que en dividir-lo per la meitat, els fulls resultants seguien mantenint la mateixa proporció:
- A0: 1189×841
- A1: 841×594
- A2: 420×594
- A3: 297×420
- A4: 210×297
- A5: 148×210
- A6: 105×148
La sèrie B [és la que trobo en els papers de Raima], 100×70, 70×50
Tipus
Serif (amb terminacions als extrems):;
- Roman de Nicholas Jenson
- Itàlica (cursiva) de Aldo Manuzio (1494)
- Garamond (1541)
- Bodoni (1775)
- Times New Roman, encarregada pel diari el 1932
Sans serif o de pal sec, Introduït a Anglaterra per a etiquetes, embalatges i titulars al segle XIX.
- Gorton, gravades a màquina en plaques, (Martin Wichary descriu la cerca de cartells i plaques a NYC Aresluna)
-
Edward Johnston, sans serif pel metro de Londres (1913)
- Helvetica de Max Wiedinger (1957)
- Arial: Robin Nicholas i Patricia Saunders (1982) for Monotype Typography que havia de proveir les impressores IBM, més tard ho incorporà microsoft.
- Gotham(Frere Jones, 2000) usada en la campanya de Barack Obama