Grècia

Edat de ferro

1700-1580 BCE Palau de Minos a Knossos (excavat per Arthur Evans)

s14 BCE Grècia Micènica. Micenes. Schlieman.

Grècia arcaica

Els temples no eren un lloc de trobada ja que el sacrifici es feia a l’altar fora. Inicialment només hi havia un terreny sagrat, un santuari, amb un munt de pedres on fer l’ofrena. S’haurien començat a fer edificacions per allotjar una estàtua de la divinitat. Inicialment els temples eren de fusta, fang i maons, una casa per la divinitat a prop de l’altar on s’oferien sacrificis.

A partir del 650 coneixen l’arquitectura egípcia i substitueixen la fusta per pedra. Es defineix l’ordre dòric, possiblement a Corint i més tard, cap el 600 el jònic, més a orient.

Tenien els següents elements:

Timpà o Pediment, sovint decorat amb escultures
Cornisa
Fris, alternant triglífs i mètopes on hi podia haver escultures
Arquitrau que sostenia el sostre
Columnes, en l’ordre dòric, joni o corinti. Capitell, fusta, base
Plataforma

Les colònies d’Itàlia i Sicília són pròsperes i edifiquen grans temples a siracusa i Acragas, amb terra cuita ja que no disposen de marbre pentèlic.

Es defineix una planta que té els següents elements

naos, on s’exposa l’escultura, a vegades en una habitació a part (Adyton)
pronaos, porxo a l’entrada, i opistòdom a l’altre extrem, sense accés a la naos, afegit per simetria, que podia servir de magatzem o tresor.
perístasi: perímetre amb columnes.

També n’hi havia amb planta circular, “Tholos”

Reproducció estàtua Atenea a Nashvile

Grècia clàssica

Els temples seguien unes proporcions determinades per les mides de la planta o diàmetre de les columnes.La proporció entre columnes frontals i laterals era de n / (2n+1), per exemple 5×11, 6×13, o en el cas del Partenó, 8×17. COm que la línia recta visualment sembla caure a la meitat, els arquitectes hi afegien un subtil curvatura per compensar-ho. Les columnes estaven lleugerament inclinades cap a dins. La majoria estaven orientats a l’est, en honor al sol. L’oest s’associava amb l’entrada a l’Hades.
Els elements estaven pintats, blanc en general, blau als trigífs i vermell a les metopes i el pediment. Aquests sovint estaven decorats amb escultures .

Pericles va impulsar la construcció de diferents edificis a l’Acròpolis a Atenes. L’arquitecte Ictinus va disposar diferents edificis:

l’entrada amb el Propyleum i el temple d’Atena Nike a la dreta
L’Erectèon, seu de cultes més antics, evoca la disputa entre Atena i Posidó, el fundador de la ciutat, Erecteu, amb un traçat condicionat pel fort desnivell. Té dos porxos laterals, un d’ells amb les cariàtides.
El Partenó que allotjava la gran estàtura d’Atena de Fídies.

Temples dòrics

Temple de Zeus a Olímpia 460 BCE (6×13)
Temple d’Apol·ló a Delos (6×13)
Partenó (8×17), temple d’Hefest (6×13)a Atenes
Temple de Posidó a Súnion (6×13)
Temple de Zeus a Nemea, Temple d’Atena a Thegea
Temples d’Hera i Posidó a Paestum [Magna Grècia, sud de Nàpols), Olimpeion a Agrigent, Apol·ló a Siracusa

Temples jònics

Heraion a l’illa de Samos a l’Egeu (560)
Artemision a Èfes (Jònia, Turquia)
Apol·ló a Dydima (Jònia)
Atena Polias a Priene (Jònia)
Artemision a Magnesia (Jònia)
Parts de l’Erectèon a l’Acròpolis
Asclepi a Epidaure (Peloponès)
Jandial (Pakistan)

Període hel·lenístic

Alexandre expandeix l’imperi i les construccions més importants seran fora de Grècia. Pèrgam a Jònia (Turquia, Museu Berlin 2004), Alexandria a Egipte (el far i la biblioteca), Rodes (amb el colós). L’auster estil dòric passa de moda i predomina el decorat corinti. Serà seguit pels romans.

Temples corintis

Serapium i Hermòpolis a Alexandria
Temple de Zeus Olímpic a Atenes (175-146 BCE)

Roma

Vitrubi (80-15 BCE). Va escriure els 10 llibres d’arquitectura del que en circulaven còpies a l’Edat mitjana i va ser copiat per l’Scriptorium de Carlemany. Redescobert a la biblioteca de Sant Gall el 1414, tindrà la seva editio Princeps el 1486, sense il·lustracions. Cesare Cesariano en fa il·lustracions el 1521.
Vitrubi sostenia que l’arquitectura havia de tenir utilitas, firmitas i venustas, utilitat, fermesa i bellesa.

Urbanisme, enginyeria civil i qualificacions per a ser arquitecte o enginyer
Materials de construcció
Temps i ordres d’arquitectura, proporcions en edificis i el cos humà (que va dur Leonardo a dibuixar el seu home de Vitrubi).
Continuació del llibre III
Edificis civils
Edificis domèstics
Paviments i revestiments decoratius
Subministrament d’aigua i aqueductes
Ciències, geometria, mesuraments, astronomia, rellotge de sol
Màquines, setge militar, molins d’aigua, drenatge, pneumàtica

Si els grecs havien fet servir sobretot el marbre pentèlic els romans faran servir el travertí de Tivoli. Aquest era decoratiu, sota hi havia parets de maó. Per les construccions més simplex enguixaven parets de maons sense coure. Com a ciment feien servir pozzolana barrejat amb argila. Van modificar els ordres grecs, afegint el toscà i barrejant el jònic i el corinti, aquest el més popular (descrits per Palladio al primer llibre d’arquitectura):

Si inicialment segueixen els models grecs, a l’època d’August les plantes ja difereixen i la decoració es carrega amb temes florals. [La volta de les Basíliques i el Panteó és una innovació romana?]

Temples

Els temples [potser perquè estaven menys aïllats] s’orientaven en relació amb els altres. Eren més amples i el peristil a vegades es reduïa a columnes enganxades a la paret.

Fortuna Virilis, Mars Ultor, Castor i Pòl·lux, Concord i Antoninus, Faustina a Roma
Temple de Minerva a Assís, Pompeia
Temple de Bacchus a Baalbek, temple del sol a Palmira a Síria.
Maison Carrée a Nimes

Temples circulars

Temple des Vesta (deessa de la família) a Roma i Tivoli , Venus a Baalbek.
El Panteó a Roma, dedicat a tots els déus, de 44 metres de diàmetre i parets de 6 metres de gruix.

Altres tipus d’edifici

Tombes: Cecilia Metella, Adria, Via Appia.
Basíliques: edificis civils per administrar justícia o fer transaccions comercials. Basíliques Júlia i Emilia. Basílica de Maxentius prop del Colisseu. [Com és que les esglésies cristianes van seguir el model de la basílica més que el dels temples? potser perquè volien que fos un lloc de trobada?].
Banys i termes, Caracalla
Amfiteatres: el Colisseu
Circus per les curses de cavalls: Circus Maximus de Roma, fragment a Tarragona
Teatres, Arles, Nimes [Tarragona]
Arcs triomfals: Titus a Roma, Arc de Berà, Jerash
Palaus i residències al turó del Palatí. Domus Àurea de Neró. Villa Hadriana a Tivoli. Palau de Dioclecià a Split. Villa dei misteri a Pompeia.
Domus, amb habitacions al voltant d’un pati. Insulae que eren com blocs de pisos. (L’imaginari, llocs on hauria viscut).
Ciutats, amb planificació rectangular seguint el cardo (E-W) i el decumanus (N-S) amb el Forum al centre. Roma tenia la Cloaca Maxima i al museu de Badalona es veu també traçat de clavegueram. Traçat a Barcelona a Catalunya Romana. Algunes ciutats del nord d’Àfrica (Timgad, Tebessa a Algèria, Thuburbo majus a Tunísia [i Jerash a Jordània?]) conserven intacte el traçat.
Ponts i aqüeductes (Tarragona).

Basílica de Maxentius

Domus Aurea

Model de Domus ( llocs on hauria volgut viure)

[infñuència Palladio, Piranesi

Piranesi (1720-1778), arquitecte i gravador, va recórrer Roma, excavant i aixecant plànols de les restes romanes. Considerava l’arquitectura romana superior a la grega. Va dur a terme moltes planxes de gravats, Vedute di Roma, Antichità Romane, dirigides als turistes i alhora amb l’aspiració de documentar l’art romà. Especialment interessants són les reconstruccions imaginàries de grans edificis, que semblen apuntar a un paisatge metafísic, i les presons.

walhalla de LudwigII

L’armari de Castellar

Geografia

Mapa ecoregions: Boscos mediterranis d’escleròfiles, Boscos de caducifolis a Ilíria a la costaW, Muntanyes del Pindus que s’estenen fins a la península del Peloponès, boscos mediterranis. Muntanyes de Ròdope entre Tràcia i Macedònia. Mont Olimp entre Tessàlia i Macedònia.

Regions de la Grècia Antiga:

Península Àtica, Atenes, illes cíclades (illa sagrada de Delos), Illa Salamis
Grècia central, Epirus, Tessàlia, Locris
Península del Peloponès, Arcàdia al centre, Argos (argius, aqueus) i Nauplio, Esparta, Micenes, Olympia, Pylos, les illes Saròniques (Hydra). [Illa de Citera, d’on era Afrodita)
El nord: Tràcia tocant a Bulgària, Macedònia
El mar Egeu a orient, Àsia Menor, Jònia [tot i que el mar jònic és l’oest], la costa de l’actual Turquia, Troia a l’estret dels Dardanels, les illes de Lesbos, Chios, Samos, Naxos, arxipèlag Espòrades.
El mar jònic a occident, Zacintos, Cefalònia, Lucas

Història

2NEG0 Neolític Grècia t1: -6000 t2: -2000. Cultures de l’edat de bronze a Creta (Palau de Knossos), illes Espòrades i Cíclades, d’on prové l’art Ciclàdic. (museu art Ciclàdic a Atenes)

2HEG0 Grècia Micènica t1: -2000 t2:-800. Micenes, anomenats Aqueus per la resta de grecs, on situem l’Agamemnon de la Il·líada. 1200 Guerra de Troia (Excavacions de Schlieman). Invasions de tribus del nord.

2HEG1 Grècia Arcaica t1:-800 t2: -500. [afegir kouros, linear B] arcaica succeeix l’anomenada “edat fosca” després del període micènic. S’estableixen les ciutats estat, les polis, estableixen colònies al mediterrani. Es consolida l’alfabet grec, es fixen els poemes homèrics, escultura monumental, ceràmica vermella, els guerrers hoplites a l’exèrcit. Soló i Clístenes funden la democràcia a Atenes.
Primers jocs olímpics (776 BCE). Homer. Lírica grega (Arquíloc, Simònides). Homer. Expansió pel mediterrani (-575 Empúries). Safo a Lesbos (650-750).

2HEG2 Grècia Clàssica t1:-500 t2: -330. Pericles, matemàtica, filosofia, sòfocles, fídias (Museu nacional Atenes, Delfos, Olímpia, teatre Epidaure).
Guerres Mèdiques contra la Pèrsia Aquemènida (Herodot). Victòria de Marató. Guerres del Peloponnès entre Atenes i Esparta. Lliga de Corint.

2HEG3 Grècia Hel·lenística t1:-330 t2: -146. Alexandre estén la cultura grega fins a la Índia.

Grècia Romana 2HER2 Imperi romà t1: -146 a 280. 2HER3 280 a 500 (390) Imperi tardà. Els romans van dominar Grècia militar i políticament, però van assimilar i conservar la seva cultura. De fet, l’aristocràcia romana enviava els seus fills a estudiar a Atenes.
Guerres civils entre Marc Antoni i Octavi (100 BCE). Sant Pau predica el cristianisme a Atenes. L’emperador Adrià (117-138) supervisa la reconstrucció d’Atenes. Els gots saquegen Atenes (200). Constantí s’estableix a Constantinopla i es converteix al cristianisme. Teodosi en farà la religió oficial. Tanquen les escoles de filosofia.

Bizanci. 3EB01 Imperi bizantí 500-643. 3EB02 Bizanci2 643-1071. 3EB03 Decadència 1071-1453. L’emperador Teodosi estableix el cristianisme i se suspenen les tradicions antigues i les acadèmies de filosofia. L’església oriental (ortodoxa) se separa de Roma (1054). Museu Benaki a Atenes, monestir Ousios Lukas.
Els normands conquereixen Grècia, passen les croades. Assassinat de ROger de Flor i atac als Almogàvers (1305) seguit de la venjança catalana.

Imperi Otomà. [es talla la ruta de la seda i el comerç passarà del Mediterrani a l’Atlàntic]. 4OT01 Imperi Otomà 1453-1566. 4OT02 Declivi imperi otomà 1566-1840. Els turcs conquereixen Constantinopla i Venècia controla la majoria de les illes gregues. No queden gaires vestigis otomans perquè els van redecorar després. Edificis venecians a Nauplio, el barri popular de Plaka a Atenes és de l’època turca.
Derrota turca a Lepanto (1571). Ali Pasha crea un poderós regne a Albània i Grècia.(1700)

Grècia Contemporània. 5EG01 Grècia i Xipre cap a la Independència 1840-1914. 5EG02 Grècia s20 1914-1979. 5EI01 Grècia s21 1979-2020.
1801 Lord Elgin s’endú els frisos del Partenon. El 1820 Grècia aconsegueix la independència, consolidada sobretot amb la desfeta turca en la WWI. És un país pobre i inculte, com Espanya, que ha de recuperar la llengua mig inventant-se-la. L’església ortodoxa esdevé un símbol d’identitat. 1970-1974 Dictadura dels coronels. Amb l’entrada a la UE el país es comença a modernitzar.

Religió i mites a l’antiga Grècia

Introducció i fonts | La religió: Origen dels mites, història. Creences. Pràctiques. Els filòsofs. [Un museu de mites i religió grega] contenidor Mites grecs

[La lectura dels mites: uns déus “massa humans però que són símbols universals de l’experiència humana, les passions, l’excés d’ambició.

La pràctica social de sacrificis als temples i festivals, Partenó, Olímpia, Súnion [com el Santet del Poblenou], peregrinatge a Delfos.

Dues maneres fonamentals de viure: el quotidià amb èxtasi temporal [els caps de setmana i les vacances], o bé l’ordre i la bellesa disciplinada d’Apol·lo.

Apuntar-se a algun dels misteris iniciàtics, la possible unió amb el diví amb Eleusis i els òrfics.

Et in arcadia ego

Literatura

Filosofia

L’Escola d’Atenes de Rafael

Si volem aprendre dels filòsofs, haurem de discutir amb els sofistes i Sòcrates per veure que tot és relatiu, matricular-nos a l’acadèmia de Plató que ens recomanarà la disciplina de l’ànima per ser immortal com els òrfics, al Liceu d’Aristòtil amb la moderació, al jardí d’Epicur amb l’ataràxia, o sota el pòrtic (Stoa) on Zenó ensenyava l’estoïcisme.

Art

Escultura : En queden molt poques originals. La majoria les coneixem a partir de còpies romanes. No obstant, la influència que tindran en l’art europeu a partir del renaixement serà enorme. Hi ha evidències que eren policromades. 650-480 BC Període Arcaic: kouroi i korés estàtics. Període clàssic: 480-330, l’ideal de l’home. Miró, Fídies, Políclet, Praxíteles. Escopes, Lisip. Període hel·lenístic. 330-146. Expressivitat. Laocoont.

Arquitectura [A través de Roma, la forma del temple grec ha quedat en tota la cultura occidental]

Altres

Música a l’antiguitat: els modes grecs que resulten de combinar dos tetracords que formen una quarta (proporció 4/3). [Zorba el grec que escoltava a Solius]

Cuina: tzatziki, mussaca

El llegat grec

Els romans, els àrabs, el renaixement, dominació turca, independència.

(El ressó de Grècia en l’idealisme alemany de Ludwig II de Baviera amb el Walhalla, o Hölderlin. ]

[La meva experiència: als 14 anys, adolescent impertinent, llegia Homer i les tragèdies de Sòfocles i una vegada que em van castigar a copiar, ho vaig fer en grec, sense entendre’n res. Vaig fer un any de grec en començar Filosofia, sense anar gaire més enllà de l’alfabet.
Als ’80 vaig rellegir Homer, Sòfocles i la Lírica arcaica. Vaig recollir citacions a mà, en una llibreta, ja que encara no hi havia ordinadors.
A Filosofia vaig llegir diàlegs de Plató i Aristòtil.
2005 Viatge a Grècia, vaig rellegir Sòfocles, Eurípides, Èsquil. Explicava a les filles que anar a Grècia era com tornar a casa, moltes de les nostres paraules i idees, venien d’allà.
[el viatge a Grècia dels pares d’on la mare va portar la mussaka].
2024. El sopar dels erudits, Deipnosophistaí, Ateneu de Nàucratis (170-238)

La nostàlgia d’una Grècia clàssica al costat de la Grècia present la vaig viure en veure el rètol a la petita ciutat que és Tebes actualment, i la Tebes d’Èdip i Antígona, on Cadme sembrà les dents de serp.

Tag: Grècia

Arquitectura clàssica