Posted on

La mirada a la història i l’efímer

Història, Contemplació

La mirada al cel ens fa adonar de la nostra petitesa en la immensitat de l’espai. La mirada a la història de l’univers, els canvis geològics i l’evolució biològica a la terra ens fa adonar de la nostra petitesa en el temps. Si ho representem en 137km, la història de la humanitat de 10.000 anys són 10 cm, i la nostra vida no arriba a 1 mm.

La mirada a la història ens presenta múltiples cultures que floreixen i es moren, edificis que es basteixen i acaben convertits en runa, literatura que entusiasma i després s’oblida, o la pintura, com deia Dante al Purgatori: “Oh vana gloria de l’umane posse! / com’poco verde in su la cima dura, /se non e` giunta da l’etati grosse! / Credette Cimabue ne la pittura / tener lo campo, e ora ha Giotto il grido, / si` che la fama di colui e` scura.”

Tot passa i tot desapareix. La vida és finita i efímera. El sentiment que hauríem volgut viure altres coses, o conservar algunes que desapareixen és comú a totes les vides humanes. El pas del temps és uns dels grans temes de la poesia.
Podem intentar abastar tot el que està passant ara? Tot el que ha passat?
A cada moment estan passant moltíssimes coses que no podem acabar de copsar. Què està passant ara a diferents llocs del món? Què podem veure? Podem imaginar que podem viatjar a qualsevol moment en  l’espai i temps i veure quines civilitzacions hi havia al món, i en aquell punt, quin paisatge.

Hegel contempla “un quadre immens d’esdeveniments i fets de configuracions infinitament diverses de pobles, Estats, individus, que es succeeixen sense parar. ” I observa que “La història ens arrabassa del més noble, del més bell, pel qual nosaltres ens interessem: les passions ho han esfondrat; és caduc. Tot sembla que passa, i que res roman. Tot viatger ha sentit aquesta malenconia.” Ell voldrà veure en el canvi un desplegament necessari de la raó però sense aquesta fe, la història apareix sense sentit.

Juntament amb el sentiment d’insignificància, podem tenir el de formar part de tot, com un dels components d’ una ona, o una veu d’un cor, que contribueix a l’harmonia total. Potser som insignificants i fins i tot redundants, però com la pluja (idea de la Maria), o els que contribueixen a fer pinya als castells, no per això deixem de tenir sentit.

Posted on

Les societats en la història, determinisme, dialèctica, atzar

Història   |   Discussió
Hi ha una direcció? Es poden explicar els canvis? És inevitable el patiment? Podem influir en la història?

La història i els canvis de les societats, ¿tenen una direcció?¿és una evolució més o menys lineal, des d’un estadi més primitiu a una societat madura, com si al llarg de generacions es perfeccionés l’espècie? ¿és un seguit d’estadis que se succeeixen de manera dialèctica , en el sentit que cada nou desenvolupament porta implícit un moviment que l’ha de contrarestar? ¿es tracta de canvis imprevisibles perquè hi ha factors massa complexos, com la meteorologia? ¿El homes, podem canviar la història? la fem, o estem limitats a patir-la?

Hi ha una direcció en la història?

Les ciències humanes a inicis del s19 seguien la idea de l’evolució. Les societats, com les espècies animals, passarien per una sèrie d’estadis, des del caçadors recol·lectors, antigues civilitzacions basades en els ídols, cristianisme, Il·lustració i estat modern. Al s20 Franz Boas rebutjaria aquesta  hipòtesi. (S19 i s20, Ciències humanes ).

Abans, el cristianisme veia la història com el desenvolupament del pla diví, difícil de mantenir a vegades davant els desastres naturals i les guerres. Hegel fa una proposta ambiciosa per poder veure la història com la “salvació” de l’Esperit, un cristianisme racionalitzat (Teresa de Jesús, “Dios escribe recto con renglones torcidos. “Que en són d’inescrutables les seves decisions, i d’inexplorables els seus camins! ¿Qui ha conegut mai el pensament del Senyor? ¿I qui ha estat mai conseller seu? ” Romans 11:33). En en lloc d’un progrés lineal, les societats van canviant en un procés dialèctic on cada nou estat de coses du implícit la seva antítesi que donaràs lloc a una nova síntesi i així successivament. Cada nació o cultura té una característica que li fa ocupar el lloc principal en un moment donat. Les civilitzacions inicials a Orient, el món grecoromà, el cristianisme, el germanisme. (Als 14 anys jo em deixava fascinar per la metàfora dels vectors, els fets actuals poden semblar caòtics i molts d’ells apuntant en una direcció no correcta, però la suma de tots ells seria un vector apuntant cap amunt en la direcció correcta, i la història consistiria en anar fent que poc a poc, tots apuntin cap amunt i tenir una resultant més gran).
Al s14, l’historiador àrab Ibn Khaldun ja reflexionava sobre els desastres i la fi de les civilitzacions.
Una versió més moderna seria la de Francis Fukuyama i The End of History and the Last Man (1992) on afirma que les democràcies liberals i el capitalisme de mercat lliure són l’estadi final a l’evolució sociocultural de la humanitat.

Tot i les reserves de Boas, sí que es poden identificar els reptes que té cada societat a cada època (Civilitzacions) tal com ho il·lustra perfectament el joc de Sid Meier Civilization. En l’esborrany de visió global intento identificar els reptes de cada etapa.

No hi ha direcció i el patiment sembla inevitable

La contemplació del seguit de conflictes i guerres al llarg de la història és trista i sembla que el patiment sigui inevitable. (vida i volència cases món , vida i volència cases món , Problemes actuals). La feblesa de la naturalesa humana, incapaç de compassió i sempre amb ambició de més seria la causa del mal.

Qui té el poder i privilegis el defensa amb violència, i només amb violència és derrocat. Qui el substitueix també ha de recórrer a la violència, i ho fa perquè un cop instal·lat li agrada el poder i el privilegi, o per sobreviure ja que sempre hi haurà una oposició que el voldrà fer caure. Quan ha reformes correctes els perjudicats fan un cop d’estat, com Franco. El seguit de cops d’estat a Amèrica del sud i Àfrica. La segona meitat del s20 el món es escenari de la lluita entre USA i la URSS, amb les guerres de Corea, Vietnam, i Àfrica.

Hi ha també antagonismes ancestrals quan hi ha pretensions oposades, els cristians primitius pretenent tenir la veritat absoluta, cristians i sarraïns amb les croades, cristians contra jueus (expulsats pels Reis Catòlics i objectificats com a culpables de tot) , Catalunya i Espanya, Irlanda, Israel i Palestina, els greuges entre occident i orient han generat el monstre de l’eslam radical. Supremacisme blanc contra negres als USA, Turquia amb els armenis i els kurds, els Balcans amb els serbis musulmans, hindús i musulmans a la Índia. I com que no es poden eliminar, com virus d’un ordinador, es perpetuaran.
Els excessos capitalistes generen el comunisme, que es torna un monstre. El temor al comunisme a la dècada dels ’30 genera el feixisme. Gairebé sempre l’acumulació de riquesa es basa en l’explotació. Els esclaus a l’antiguitat, el colonialisme obtenint matèria primera barata i mercats on vendre car, el cotó i el sucre treballats per esclaus a Amèrica; avui Apple i Adidas fabricant a Xina i venent a sobrepreu aquí. Les fortunes que forcen els legisladors a favor seu, la història de les tabaqueres i les petrolieres. (Balzac a Le Père Goriot escrivia: “Le secret des grandes fortunes sans cause apparente est un crime oublié, parce qu’il a été proprement fait.”).  En les democràcies actuals sembla funcionar un cercle viciós: el que volem els votants sovint és castigar un altre, moguts per l’odi natural o la desinformació, i els polítics en lloc de fer el que haurien de fer, ens prometen i diuen allò que volem sentir.  Els brams de C’s són per satisfer un públic, no per solucionar res. I el que volem sentir no funcionarà. Lúcidament Jean-Claude Juncker va dir ‘We all know what to do, but we don’t know how to get re-elected once we have done it.’

No només no sembla que hi hagi direcció, sinó que el patiment sembla inevitable, hi ha una mena de dialèctica perversa. I com deia Scheler, “Rars i breus són els períodes on la cultura floreix en la història de la humanitat. Rar i breu és el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat.”

Si no hi ha direcció, ¿Es poden explicar els canvis? Determinisme?

Després de la WWII, l’Escola de Frankfurt (S19 i s20, Ciències humanes ) donaria per frustrat el projecte il·lustrat. La raó no ens ha fet progressar. Les desigualtats de la globalització, l’esgotament de recursos i canvi climàtic provocat pel capitalisme i el terrorisme islàmic també sembla desmentir la idea de Fukuyama que el món tendeix poc a poc a estats amb democràcies liberals i lliure mercat.

Si no hi ha una direcció, podem entendre almenys què passa? Podem explicar-ho? Yuval Harari es pregunta què fa avui l’anglès estigui més estès que el danès, hi hagi 2000M de cristians i només 150k de Zoroastrians. Si tornessim 10.000 anys enrere amb les mateixes condicions inicials, tornaria a passar el mateix? Segurament no. Hi ha molts camins possibles amb bifurcacions [i a vegades són punts inestables, on qualsevol petita fluctuació pot fer anar cap un lloc o l’altre. En una vall ampla, hi ha un sol camí. En un coll estret, en pocs metres decidim entre diverses opcions]. [ Potser és un sistema complex, com la meteorologia]. YH diu que és un sistema caòtic perquè petites variacions enlles forces poden donar lloc a resultats molt diferents. I a més si aconseguíssim fer prediccions, els humans modificarien les seves accions en funcióde  les prediccions per la qual cosa el resultat no seria l’esperat (caos de nivell 2).
[Malgrat aquesta afirmació que la història no serveix per predir el futur, es diu sovint que “qui no coneix la història està condemnat a repetir-la].

[Un altre aspecte més complex és el paper de la causalitat humana en la història. Igual que la descripció d’un sistema macroscòpic es dedueix la les propietats del conjunt de les seves partícules, la descripció d’una societat hauria de deduir-se del conjunt de conductes dels seus individus, cadascun mogut per les seves passions. En el model de Hobbes ( Leviathan, 1651) es tracta d’una interacció violenta fins que es modera amb el contracte social. En el model de Rousseau (Du contrat social, 1762) hi ha una interacció amigables fins que la “civilització” i la propietat de les terres ens fa ambicionar més coses. Yuval Harari renova aquest punt de vista. En contra de la idea que l’autoritat é sinevitable, l’antropòleg David Graeber i l’arqueòleg David Wengrow a “The Dawn of Everything: A New History of Humanity” indiques evidències que la solució autoritària no era inevitable. Hi havia societats antigues igualitàries (NewYorker 2021).
Asimov a The Foundation (1951) concep la phychohistory, una ciència que combinaria la història, la sociologia i la matemàtica estadística [avui hauria dit Big Data] per fer prediccions sobre com es comportaran les societats. [ No és casual que s’engresqués a escriure una cronologia del món. En mecànica estadística de gasos no necessitem saber la trajectòria de cada partícula, el que aquí seria un individu, només el promig].

[Probablement, som una barreja de violència però també amb una -limitada- capacitat de bondat i compassió. I la civilització, d’una banda ens aporta la moderació del contracte social, l’externalització de la violència a l’estat, però al mateix temps  crea més necessitat de consumir, amplifica els sentiments d’odi i augmenta les desigualtats].

Podem influir en la història? Mems

La història és el resultat de les decisions humans, els plans dels reis i governants, les reaccions dels súbdits o ciutadans. Però ha fracassat el projecte il·lustrat de progressar amb la raó, que només va dur al colonialisme, amb l’explotació salvatge de recursos i persones. Ha fracassat el comunisme  de progressar amb la col·lectivització dels mitjans de producció, que va dur a la pobresa i assassinat de milions. I ha fracassat les democràcies liberals i la globalització, que ha dut a les desigualtats econòmiques, legislació influïda pels lobis, i polítics que es limiten a dir el que suggereixen les enquestes de la seva base de votants.
Aleshores podem plantejar si realment fem la història, si és el resultat del nostre projecte de futur o si això és només una aparença i la història avança per forces cegues, resultat de les nostres limitacions, i ens limitem a patir-la.  [Ho formulava el 2004 a propòsit del Fòrum de les cultures].

[en contra d’això] YH diu que la història [la sociologia], si bé no serveix per fer prediccions acurades del futur, sí que ens eixampla els horitzons i ens fa entendre que la nostra situació actual no és ni natural ni inevitable, que hi ha moltes possibilitats [Graeber i Wengrow]. “No podem explicar bé els canvis que fa la història però sí que podem afirmar que no es fan en benefici dels humans” [YH defensa que la revolució agrícola ens va esclavitzar].

Igual com passa amb l’evolució [Dawkins, The Selfish Gene], la història no contempla la felicitat dels organismes individuals que normalment són massa ignorants i febles per canviar-ne el decurs a favor seu. Cada cop més les cultures es veuen com uns virus mentals, els mems, que es propaguen allotjant-se en les ments de la gent. Com els virus, no tenen en compte el benestar de l’amfitrió, i a vegades el poden matar [com els antivacunes]. Una creença com el cel dels cristians o el paradís comunista pot fer que un humà hi dediqui la vida, sacrificant-se o matant per ella. Les cultures que s’imposen són les que excel·leixen a propagar els seus memes, sense tenir en compte els costos o beneficis pels seus hostes humans [ com l’islam ]. [I als gens i mems hi podríem afegir el comportament dels mercats, que funcionen per maximitzar beneficis a curt termini, no pas per beneficiar l’economia i els humans. Adam Smith estava equivocat en creure que la lliure competència conduiria a una millora de la productivitat. Els algoritmes cecs que estem posant en marxa per part de la AI, tampoc milloraran el nostre benestar, només maximitzaran el paràmetre amb que hagin estat programats]

[En aquest sentit, els odis ancestrals entre societats als quals fèiem referència abans són com uns virus que no es poden eliminar. I no podem fer un “reset”, no hi ha antivirus]. [En la mateixa línia, donats uns territoris amb característiques semblants, què fa diferent una societat? Noruega i Nigèria són igualment riques en recursos minerals, la primera és modèlica i la segona un estat fallit on hi ha corrupció i bandits que segresten la gent. Pensem en els mems com el software que es carrega a una xarxa d’ordinadors. I si poguéssim “reiniciar” una societat, com si fos una xarxa d’ordinadors i a partir d’un USB carregar un nou programa? Podríem aconseguir fer saltar endavant una societat, fer que israelians i palestins, espanyols i catalans, convisquessin en pau. Però les societats no es poden reiniciar. I els que ho intenten, prohibint una llengua, modificant els llibres d’història, tenen intencions totalitàries.]

A Mind and Matter (cap.2) Schrödinger planteja la sensació que la història és inevitable i no hi podem fer res.

Posted on

Història, Veritat única o diverses narratives possibles?

Història |  Problemes actuals, el patiment i el gaudi | Història de la cultura i altres | Discussió: Veritat única i narratives possibles? Determinisme | Contemplació: Omnisciència, el mal.

“La història és una disciplina de les ciències humanes que s’oposa per definició a la prehistòria en tant que proposa una narració ordenada i verídica sobre el conjunt dels fets memorables del passat humà des que l’home sap escriure. ” (VK). Originàriament ἱστορία en grec vol dir “investigació”, coneixement adquirit per recerca. (Història a l’antiguitat). [Intuitivament és un informe fidel del que va passar, d’acord amb els testimonis].

Langlois, Seignobos i Lot, el 1898 estableixen clarament que la Història no és una ciència d’observació ni ha de pretendre formular lleis generals sinó la ciència de com extreure una idea del què va passar a partir de documents i fons imperfectes. (història i ciències humanes).

No obstant, si bé la recuperació d’objectes i documents sí que és una ciència rigorosa, trobem que a partir d’aquestes evidències és possible construir diferents narracions. Es diu que “la història l’escriuen els vencedors” (no se sap a qui atribuir aquesta sentència) que així imposen la seva versió. A Espanya es parla del “Descubrimiento de América” però en canvi, els incas o aztecas ho descriurien com a genocidi.
[desembre 2023. Als museus de UK s’assenyalen les obres que es van aconseguir amb el domini colonial o l’esclavatge. Alemanya ha mirat de cara el seu passat nazi. Espanya no ha cauteritzat la infecció del franquisme -i l’esquerra tampoc les atrocitats de la CNT-FAI]
[2024.  Coincideix cada època d’esplendor d’un país amb l’explotació i abús d”un altre? L’Espanya delsegle d’or espoliava Amèrica i Holanda, l’imperi britànic, lesÍndies. L’Europa colonialista es repartia Àfrica a la conferència de WannSee. I l’Anglaterra d’Elisabet, l’Holanda del s17, Els Medici? Prosperaven gràcies al comerç i les arts?

Els antropòlegs distingeixen entre el punt de vista emic i etic. Emic és el viscut dins d’una cultura. Per exemple, presentar una ofrena a una divinitat, en la qual creiem, per demanar que plogui. Etic és el de l’observador exterior, que ho veu com una creença que dóna esperança.
El MEG de  Ginebra assenyala com al s19 en el context del colonialisme els marxants i col·leccionista “inventen” obres d’art de les quals els autors no en tenien consciència. És el criteri occidental és el que estableix què és estètic, es refusa als altres el sentit de l’art, una forma d’etnocentrisme.
Els missioners s’enviaven a propagar la “veritat” contra els “ídols”, sovint destruïts (recordem com els cristians insistien a posar una creu damunt els obeliscs egipcis).

Qui decideix la versió? (article ny sobre el llibre de Richard Cohen Making History). La majoria dels historiadors revisen i modifiquen els anteriors. Tota la història és revisionista(Article Nautilus): Herodot corregint els mites homèrics, Tucídides esmenant Herodot, Eusebius, la guerra civil americana. L’historiador A. J. P. Taylor deia que la història és  “simply a form of story-telling.” It’s storytelling with facts. Els historiadors debaten sobre si la història s’hauria d’ensenyar com a una única narrativa coherent o com una sèrie de narratives competint entre elles. [la idea de l’article és que en el fons, els historiadors són com autors de novel·la històrica, parteixen d’uns quants fets -o evidències de jaciments, documents, ja que els fets en sí rarament són accessibles-, i inventen un relat plausible]. A l’hora d’escriure el relat, els historiadors segueixen les seves creences o interessos, per molt “científics” que siguin. Ranke creia en una “ma de Déu” rere els fets de la història.  El marxista  Hobsbawm, creia en un progrés de la humanitat. Els interessos poden ser adoctrinar, entretenir, avisar, justificar, o condemnar.

[Els fets són fràgils, ja que sovint l’únic que queda és la crònica que han escrit els vencedors. El poder i l’acadèmia modifica la interpretació i fins i tot les evidències per tal d’imposar el seu relat.
Més fràgil avui encara que la tecnologia permet “fabricar” documents i imatges amb aparença de verídics. Els historiadors del futur, què sabran del Procés a Catalunya si només accedeixen als arxius de TVE o El País? Amb el pas del temps tot queda fet pols, piles de deixalles, i la possibilitat de relats alternatius es torna més difícil.]

A la wikipedia, que tothom pot editar, hi ha disputes entre editors per tal d’imposar el seu punt de vista (edit warring). Per exemple, el 2022 van bloquejar modificacions al terme “recession” perquè republicans l’editaven per tal de poder afirmar que sota Biden l’economia americana havia entrat en recessió.

[ Es poden acceptar diferents narratives però hi ha unes veritats mínimes a compartir sobre les evidències i sobre maneres de verificar. Lamentablement els contrincants qualifiquen de “fake news” tot allò que no encaixa amb el seu punt de vista previ i els governs autoritaris empresonen els periodistes que qüestionen la seva versió.]

Història reescrita i revisada

Imatges retocades per Stalin, La dreta hindu esborra dels llibres el passat mogol (BBC).

2023. Egipte protesta quan es fan servir els seus símbols per a la cultura afroamericana, per exemple Beyonce o Rihanna vestides com a Nefertiti. Ho veuen com una falsificació de la seva història, eurocèntrica i afrocèntrica (BBC)

2024

NY20240101 Empires of the STeppes. Alguns historiadors reivindiquen els mongols com a imperi civilitzat, tolerant amb la religió, tal com reconeixia el Papa Francisco en la seva visita, garantit el comerç, establert un sistema d’impostos just. El 2006 es va fundar The Journal of Global History (Patrick O’Brien), amb la intenció de corregir l’eurocentrisme (veure Hegel i la filosofia de la història). Però resulta que valorem els mongols només en tant que assimilen les cultures sedentàries que conquereixen. Potser hauríem d’aprendre a valorar una cultura “mòbil”, que es desplaça.

Posted on

La historia moderna s16 s17 s18

Història  |  Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 |  S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòria , Expedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la història |  El Projecte de museu

MODERNA s16 s 17 s18

[La Britannica no considera les implicacions de cara a la història que va tenir el contacte amb el nou món. Fins ara la humanitat consistia en Europa, nord d’Àfrica, Orient, Índia i Xina, amb vaguetats sobre Sibèria, Àfrica subsahariana, Indoxina i Indonèsia]

Els historiadors del renaixement introdueixen la idea “d’edat mitjana”, el període entre l’antiquitat clàssica que redescobrien, i la seva època actual que qualificaven de moderna. Apareix en la Historiae Florentini populi de 1442 de Leonardo Bruni i la Historiarum ab inclinatione Romanorum imperii decades de Flavio Biondo. Guicciardini, història d’Itàlia entre 1494 i 1534.

Lorenzo Valla va introduir l’anàlisi filològica que comprovar la validesa de documents històrics i corregir la traducció llatina de la Bíblia. En particular va assenyalar [que els textos llatins no havien estat escrits per Crist ja que aquest parlava en hebreu i mai no va escriure res]. Poliziano va aplicar crítica textual els textos clàssics recuperats, mirant d’establir la cronologia dels documents.

Seguint els humanistes italians, les nacions que anaven naixent escrivien la història de l’origen de la nació. Paralipomena Hispaniae de Joan Margarit i Pau. Història de Polònia de Jean Dluglosz, Germania de Tacitus. Conradus Celtis. Münster Cosmographia de 1544.

Luter va haver de reescriure la història de l’església per negar l’origen diví de l’autoritat del Papa. Els protestants, fent servir la història d’Eusebius,  afirmaven que el papat havia estat corrupte des dels inicis o bé en algun moment al s6. Cada bàndol va escriure la seva versió. Mabillon a De re Diplomatica de 1681, en una polèmica amb jesuïtes sobre la història dels monestirs benedictins va establir el mètode per autenticar documents. Sir Henry Spelman va recollir els arxius de les esglésies a Anglaterra.

[1516 Thomas Moro. Utopia]

Al s17 es van compilar i editar registres de la història romana i medieval. No obstant, mentre que la matemàtica i la física oferien expectatives de progrés per a la societat, aquest no era el cas de la història. En el que serien precedents de les ciències socials apareix la noció “d’estructura” (Hobbes, Montesquieu, Rousseau, Adam Smith). Apareix també la noció de societat ideal i que les societats poden evolucionar.

1651 Hobbes, el Leviathan i la teoria del contracte Social

Al s18 no hi va haver d’entrada grans progressos però sí que hi havia més llibertat. Es podien escriure tesis sense por a ser empresonat si no agradaven al rei o l’església.

1725  Giambatista Vico a la Scienza Nuova presenta les humanitats en conjunt i explica els cicles de la història, com pugen i baixen les civilitzacions.

1748 Montesquieu, L’esprit des Lois, sense ser un historiador, sí que identifica la complexitat de les societats i la separació de poders, legislatiu, executiu i judicial. [Ciències socials]

1758 Quesnay, Tableau economique. Fisiocràcia, que la riquesa, basada en la terra, ve del treball.

1762 Rousseau Contrat Social [Ciències socials]

1764 Edward Gibbon, interessat per la idea de progrés, es planteja investigar “The Decline and Fall of the Roman Empire.” (It was at Rome, on the 15th of October 1764, as I sat musing amidst the ruins of the Capitol, while the barefooted friars were singing vespers in the Temple of Jupiter, that the idea of writing the decline and fall of the city first started to my mind. New Yorker”, we can picture, as in a Piranesi etching, the young Englishman (Gibbon was twenty-seven) perched on the steps of the ancient temple, contemplating the story of how Christianity plunged a continent into a thousand years of superstition and fanaticism, and determining to make that story the basis for a work that would become one of the literary monuments of the Enlightenment.) [ inexacte, qui es va carregar la cultura clàssica van ser els bàrbars ]. [Se li retreu que no va prestar prou atenció a la importància de la religió].

1776 Adam Smith, The Wealth of Nations

Posted on

Arqueologia i estudi de documents

Les fonts de la història són de tres tipus: documents escrits, que poden ser subjectius (notes, diaris autobiogràfics) o oficials, objectes o pràctiques tradicionals (Patrimoni intangible de la Unesco).

(EB) La història es recolza en les següents disciplines:

  • arqueologia: identificar i descriure els objectes del passat i situar-los en el context històric. (veure la llista de les principals excavacions més amunt)
  • bibliografia: descripció i catalogació de llibres.
  • cronologies: Basades en fets notables o efemèrides astronòmiques, smb diferents sistemes segons les cultures. Xinesa (fins -2697), Japonesa (-660), Índia (eres Vikrama i Saka), Egipte (-1300), Babilònia i Assíria (-747 a -539), Jueus (-3762 des de la creació del món), Grècia (diferents segons les ciutats estat), Roma (basada en les llistes de magistrats), Cristiana (avui adoptada per tots, coincidint amb el 754 AUC ab urbe condita, fundació de Roma, proposada el 525 pel monjo Dionysius Exiguus), Era musulmana a partir de la hijrah, la peregrinació de la Meca a la Medina.
  • genealogia: la història de les famílies. Bíblica. Romana, amb els emperadors descendents dels déus. A l’edat mitjana els monjos comencen a escriure les genealogies dels reis. A partir de 1500 s’extén a tothom [registres parroquials? registres civils?]
  • diplomàtica: estudi dels documents legals i administratius. A l’edat mitjana hi va haver moltes falsificacions per l’intent de donar suport documental a tradicions orals de propietats. Al s17, les disputes entre el Jesuita Bolland i els benedictins van fer que Mabillon al De Re Diplomatica establís les bases sobre com autenticar documents. Julius von Ficker i Theodor von Sickel ho perfeccionen el 1854. Els experts identifiquen els tipus de lletra que fan servir les cancelleries de cada cort, Roman curial (pels Papes fins al s12), gòtic, caronlingi, minúscula. Els tipus que faran servir els impressors derivaran d’aquestes.
  • epigrafia. Estudi de les inscripcions. Important sobretot a Mesopotàmia, Egipte (també papirus) , Hitites, Pèrsia, Grècia, Roma, Índia, Pobles Turcs. [sembla que se solapa amb la diplomàtica? serien epígrafs inscripcions i papirus, i diplomàtica els documents de les corts]. Des del s15 hi havia qui col·leccionava inscripcions. L’acadèmia de Berlin va editar la compilació de les inscripcions gregues (1902 Ulrich von Wilamowitz Möllendorf) i llatines (1862 Theodore Mommsen) va recollir totes les inscripcions gregues.
  • paleografia: Estudi de l’escriptura manual (cert solapament amb l’epigrafia). Coneixement dels suports , papirus (dominant fins el 300), vellum o pergamí de pell, i paper. Tipus de lletra uncial romana, minuscula carolingia, gòtica.
  • sigil·lografia: estudi dels segells usats per autenticar. estampat o cilindre sobre argila (mesopotàmia). Roma, anells amb el segell per tancar amb cera. Les cancelleries merovingies els faran servir i l’ús s’estandrà de reis i bisbes fins a petits propietaris a partir del segle 13.  Segells quadrats a xina i Japó. Acabarà perdent vigència com a mitjà d’autenticació en favor de les signatures.
  • crítica textual. La reconstrucció dels textos preparats per la diplomàtica, epigrafia, sigil·lografia i paleografia. [ errors en les còpies? errors del mateix autor?].  Establir la genealogia dels textos (hi ha uns 5.000 manuscrits del text grec del nou testament, 300 de les metamorfosis d’Ovidi). Al s18 Bentley fa una edició revisada d’Horaci i comença a estudiar el nou testament. Lachmann al s19 fa edicions de textos grecs, llatins i alemany medieval. Bédier i Quentin.
Posted on

La història a l’antiguitat i edat mitjana

Història  |  Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 |  S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòria , Expedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la història |  El Projecte de museu

ANTIGUITAT

[Britannica] Als temples d’Egipte i babilònia els reis deixaven inscripcions amb els noms i fets, per tal de ser commemorats en la posteritat. Assurbanipal de Síria va deixar unes 20.000 tauletes d’argila amb dades administratives. Però no hi havia el projecte de descriure i explicar els fets del passat. Això va començar amb Herodot i les seves historiae.  ἱστορία en grec vol dir “investigació”, coneixement adquirit per recerca. Aquest gènere es preocupava més de l’excel·lència literària que no pas de l’atenció a les fonts, tot i que tant Herodot com Tucídides hi feien referència. D’altres fonts d’informació seran les biografies, tot i que sovint tendeixen a engrandir la llegenda del subjecte, i les cronologies. Aristòtil menysté la narracions de fets com a quelcom que es refereix al contingent i l’efímer, i valora més l’estudi de les “antiguitats”, com per exemple les constitucions dels estats grecs. La majoria d’aquestes obres s’ha perdut, queda la “Constitució d’Atenes”.

[La república i les Lleis de Plató, la Política dAristòtil, no compten com a ciències socials?]

Herodot (-484 -425) va ser el primer que va intentar investigar els fets, viatjant i preguntant. Va cobrir les guerres amb els perses, les vides dels reis que hi van intervenir, les batalles de Marató, Termòpiles, i Salamina.

Tucidides (-472 -400) Guerres del Peloponès

Documents que es conserven sobre l’antiga grècia a Eurodocs.

Varro (-116 -27) Erudit romà que va compilar quelcom semblant a una enciclopèdia i una cronologia. La major part de les seves obres s’han perdut. (De rustica, [Bernat Metge])

Polibi (- 205 -120) Dels orígens de Roma fins a les guerres púniques [Bernat Metge]

Juli Cèsar (-100 -44): Commentarii de Bello Gallico, Commentarii de Bello Civili  (les guerres civils des de la mort de Pompeu a Egipte. i potser De Bello Alexandrino, De Bello Africo, De Bello Hispaniensi.

Titus Livi (-59 17) Ab Urbe Condita, història de Roma des de la fundació fins als temps d’August.

Plutarc (46 119). Grec, vides paral·leles [Bernat Metge]

Tàcit (56-120). Annals [Bernat Metge] Història de Roma des de la mort d’August.

Suetoni (69 122) De vita Caesarum, les vides dels 12 primers emperadors

El poble jueu és dels pocs que recollia la història, a l’antic Testament, perquè la seva religió implicava la intervenció de Jehovah en el destí del poble. El Nou testament es presenta com a testimoni però no hi ha evidència històrica i es pretén que acompleix les promeses.
Eusebi de Cesarea (260 339) Historiador cristià grec que escriu una cronologia universal. La història humana té 6000 anys d’antiguetat i Jesús hauria nascut el 5500. L’adaptació per Sant Jeroni serà molt influent durant 1000 anys. Al sVI es comença a comptar a partir del naixement de Crist.

A Xina la tradició de Confuci establia que es registressin els fets. La primera obra que es conserva és el Shih Chi de SSu-Ma Ch’ien. Els buròcrates recollien el que passava escrupulosament. Liu Chich-chi (661 721) va escriure el primer tractat sobre el mètode de la història9. Ssu-ma Kuang (1019-1086) escriurà una història general que va de -403 a 959.

MEDIEVAL

A occident la majoria de la població és analfabeta i només alguns monjos fan alguna crònica. Bede (673 735) fa una història de l’església esmentant les fonts. Einhard (775 840) Vita Karoli Magni. Vincent de Beauvais (1184 1264), Speculum historiale . [la història com a a escenari de la salvació divina fins a la fi dels temps, llistant els papes, bisbes i reis per la gràcia divina]. [cal assenyalar que no és que l’església cristiana desplacés la cultura clàssica. La cultura clàssica va desaparèixer amb les invasions dels pobles de les estepes. I d’allà va començar la tasca dels monjos]

El llegat dels grecs es va mantenir a Bizanci. Priscus de Panium (450) descriu les incursions d’Atila. Procopius (500-565), conseller de Belisario, les guerres al nord d’Àfrica, història secreta criticant Justinià, Bellisario i les seves dones. L’edició completa de les obres de Plató és un manuscrit bizantí de 895.

Igual que els jueus, els musulmans van establir el Qur’an i el conjunt d’ensenyaments de Mahoma que formen la Shari’ah com a font de la història. At-Tabari al califat Abbassida d’Iraq va escriure la “Història de profetes i reis”. Els fets històrics eren interpretats com a resultat de la intervenció divina.
Ibn Khaldun (1332-1406) va ser un gran historiador i sociòleg. Havent servit a l’Espanya musulmana i nord d’Àfrica com a general, polític i primer ministre, va veure que gairebé sempre tot acabava en desastre, i es va interrogar sobre quina era la causa. Al Muqaddimah la introducció a la seva història universal fa consideracions sociològiques, distingint entre la vida nòmada i sedentària (berbers i àrabs), el declivi que té lloc quan un poble guerrer conquereix una ciutat. Les societats es mantindrien unides per una “cohesió social” que es pot reforçar amb la religió. Aquesta cohesió du certs grups al poder però conté en si mateixa llavors psicològiques, sociològiques, econòmiques i socials, que duran a la seva caiguda per ser reemplaçats per un altre grup. En general, tota gran civilització arribarà a un declivi i serà substituïda per uns bàrbars, que s’aniran refinant fins que al seu torn, seran substituïts per uns nous bàrbars.

1493 Schedel Liber Chronicarum, una enciclopèdia de fets històrics i paràfrasi de la Bíblia amb 1809 il·lustracions procedents de planxes tallades en fusta del taller de Nürnberg de Wolgemut, de qui va ser deixeble Dürer.  És un dels primers cassos d’integració de text i imatge. [PDF]. presenta la història del món en set edats:

  1. De la creació al diluvi
  2. fins al neixement d’Abraham
  3. fins al rei David
  4. fins al captivi de Bailònia
  5. fins al neixement de Jesucrist
  6. fins al temps actual (la part més extensa)
  7. sobre el final del món i el judici final

CATALUNYA, Les quatre grans cròniques.

Posted on

Història, blocs, fets

Història  |  Societats, civilitzacions idees |  Història blocs fets  |  Societats, grups, activitats  |  Civilitzacions

Fet social elemental i invariants dels fets socials  | Infraestructura, estructura, super estructura   |   Blocs de grups socials, vides individuals, activitats cícliques.

[El fet social]

[Què és el que existeix? persones, comunitats, països, civilitzacions, cultures, idees?

[Hi ha els relats dels llibres d’història que identifiquen unes civilitzacions, un relat basat en  els jaciments i els documents.  Es remarquen els canvis de poder a cada societat causats per invasions, guerres, batalles, o eleccions. Hi ha els estudis sobre parentiu i mites de societats que aporta l’antropologia cultural. Hi ha els canvis en la manera de produir degut a les diferents tecnologies disponibles. Podem considerar què passa prestant a atenció a diferents coses: la formació i evolució de grups socials, ciutats, pobles, civilitzacions. O bé les vides dels individus a cada Què considero? les vides dels individus? les ciutats, els pobles, les civilitzacions? les tecnologies, les idees?  Puc observar la terra, el terreny i els biomes. Em puc fixar en la vida d’un humà, la seva conducta observable, inferir els seus estats mentals.

Els fets físics consisteixen en matèria i energia, que podem mesurar. Una part particular d’aquests fets són els de la vida, sistemes complexos que creixen,  es reprodueixen i muten en un entorn. El fet humà és té una capa física i biològica però el seu tret irreductible és l’experiència. El fet cultural és un contingut amb un suport físic però relativament independent d’ell que entra a formar part de l’experiència humana. Què caracteritzaria el fet social (elaborat a invssoci als 90)?

  • un grup, o membre d’un grup, duent a terme
  • una activitat o sostenint una relació amb
  • un altre subjecte (grup) o algun dels entorns possibles, entorn físic, social, entorn cultural, individual

Així tenim diferents entorns i tipus d’activitat:

  • Entorn físic: territori on establir residència i obtenir recursos per satisfer les necessitats (biomes), delimitat per veïns o obstacles naturals. Conté també les construccions i objectes construits pels humans.
  • Activitats d’infrastructura: Producció d’aliments, obtenció de materials per satisfer necessitats.
  • Activitats d’estructura: parentiu, formació i organització de grups, residència, aparellament, ciutadania, integració versus exclusió
  • Activitats de superestructura / entorn cultural: costums, visió del món compartida pels membres del grup, valors, lleis, art, ciència, tecnologia
  • Entorn individual: afegiria un entorn individual donat per les necessitats o expectatives dels membres de la societat: alimentació, refugi, reproducció, afecte, integració social, saber, resposta a la mort i no transcendència, justificació de les desigualtats socials (s.moral). Aquestes necessitats varien segons les societats i les èpoques, i determinen la satisfacció o insatisfacció. Aquestes expectatives són factors que han de tenir en compte els economistes a l’hora de predir el comportament de la població.

Invariants

Quins serien els invariants a observar en els grups socials? Quins són els canvis per organitzar la vida dels grups socials en diferents blocs? Hi ha un conjunt d’activitats, fets. que relacionen els humans, territori, objectes i continguts culturals. Com es delimiten els períodes antiga, medieval. moderna. I dins dels períodes, les civilitzacions? Què detectaria un dimoni de Laplace millorat?

Observació d’estructures i activitats. A l’hora d’imaginar un inventari, no faríem la llista de les vides individuals i tots els seus actes, sinó la llista dels diferents grups.

  • a quin territori resideixen, són sedentaris o nòmades
  • com satisfan les seves necessitats d’aliment (recol·lecció, caça, agricultura, ramaderia) i refugi? quines eines i infraestructures tenen disponibles? Quina energia fan servir (sang, vapor, combustibles fòssils, elèctrica)? Quines tecnologies?
  • com s’aparellen, quants fills tenen, qui se’n cuida.
  • com es distribueix la feina? quina jerarquia de classes socials hi ha? què pot aspirar a viure algú (biografies tipus) esclaus, pagesos, artesans, soldats. Gremis. Com s’estableix o canvia l’autoritat? Dictadura, democràcia. Relacions amb altres comunitats.
  • quins costums hi ha? quines lleis? Quin llenguatge? quina idea del món i de com va començar? Quines tecnologies? Quines històries s’expliquen?Com es transmeten?

Canvis, delimitació de períodes

  • Modificacions en la manera de produir, degut a factors climàtics o noves tecnologies (agricultura, vapor, automatització)
  • Modificacions en l’estructura de poder, per una invasió, una guerra, una revolució o un canvi (una altra societat imposa la seva estructura i redistribueix el poder, imperi romà, bàrbars). Consolidació de noves formes de govern (declaració d’independència, Constitució.
  • Modificacions en el territori o recursos (descobriment Amèrica, nous materials)
  • Modificacions en les idees i comunicació: Canvia la religió dominant (Politeisme a cristianisme a laic) o la manera de comunicar (oral, impremta de Gutenberg, ràdio, televisió), descobriments científics i tecnològics.

Infraestructura, estructura, Superestructura

Resulta útil classificar-ho ens els àmbits que proposa l’antropòleg Marvin Harris, als quals afegim el territori ( Societats, grups, activitats)

  • territori
  • infraestructura: activitats de reproducció i producció
  • estructura: formació i organització de grups, residència, aparellament, ciutadania
  • superestructura: costums, visió del món compartida pels membres del grup. Podem fer una història de la cultura, les arts, la ciència, la tecnologia, la visió del món.

Hi podríem afegir les biografies “tipus“, les diferents maneres de viure que hi ha en una societat segons la seva estructura, per exemple, caçador, cabdill, esclau, pagès, artesà, capitalista, assalariat. Els 100.000 de vides que estimem que hi ha hagut pertanyerien a alguna de les “biografies tipus” que admet cada societat.

Blocs, fets, civilitzacions

Així proposem estudiar el passat de les societats en uns blocs històrics  que tindran uns invariants de territori, manera de produir (caçadors recol·lectors, agricultura, indústria), estructura (qui té el poder i quina forma), i weltanschauung o visió del món. Aproximadament  Cada bloc suposa una població en un territori amb un conjunt de fets que es repeteixen, activitats cícliques. A més puc destacar alguns fets puntuals, com el concili de Calcedònia, una batalla, que es corresponen a una societat.

  • 300 blocs descrivint societats amb un mapa associat i una classificació de civilització. (en una BD externa) [Aquesta proposta vol evitar la simplificació que el món sencer canvia d’etapa simultàniament passant del paleolític, neolític, bronze, tots alhora. També vol evitar la simplificació eurocèntrica que estableix una caòtica edat mitjana quan, per exemple a la Xina hi ha una civilització estable i pròspera, els Tang i Song. I la simplificació de donar raó només del més representatiu a cada etapa, com si no existís Austràlia abans del s19.
  • Activitats cícliques: que duen a terme les societats  (Societats, grups activitats) Catalogades a Societats>Activitats>economia, parentiu, comunicació, religió. Per exemple, llaurar la terra, casar-se, educar, ritus funeraris. Si cal un post pot estar a les dues categories.
  • Fets puntuals: batalles, descobertes, biografies de personatges remarcables. Es podran presentar en una cronologia. Categories de fets història subdividits en econòmia, militars, polítics, religió, infrastructures [eliminar els de períodes que puc deduir per la data]. Poden ser una batalla, un concili religiós, la construcció d’un aqüeducte.

Aquests blocs es poden pertànyer a uns 7 tipus bàsics de civilització, segons la cultura i tipus d’economia, i poden situar-se a una de les 5 “cases” de la història. A cada bloc s’han anat succeint milers de vides humanes.

Al projecte de museu es descriuen els itineraris possibles.

Posted on

Les civilitzacions

Idea de civilització, tipus de societats i economies   |    Civilitzacions,  cultures actuals i al llarg de la història 8models   |   Canvis i evolució de les civilitzacions |   Els reptes de cada etapa  |    Els indígenes  – una pregunta incòmoda

Quines són les “maneres de viure”? Com agrupem o classifiquem les societats que s’han succeït al llarg de la història? Podem fer-ho:

  • segons el tipus d’economia: caçador recol·lector, agricultor, pastor nòmada, economia industrial, economia de la societat de la informació.
  • segons la geografia. Podem pensar el món com unes 5 “cases” o territoris que han anat tenint diferents ocupants. Les dues amèriques, Europa i el nord d’Àfrica, la immensa Rússia, Orient, Àsia amb Índia i Xina, Àfrica.
  • segons el nivell de complexitat social: tribu, cacicat, regne, imperi, nació
  • segons la idea del món i el sagrat: religions Abrahàmiques, Cristianisme i Islam, religions dàrmiques, hindusime i budisme. Afegint potser comunisme, humanisme laic, i la inclassificable cultura africana.

La idea de civilització

Qui ha habitat aquestes cases al llarg del temps? Quines són les “maneres de viure”? Els llibres d’història ens presenten , de manera esquemàtica, una successió de civilitzacions i etapes: Egipte, Grècia, Roma, Cristianisme, Xina, Renaixement a Europa i descoberta del nou món, Revolució industrial …
Una civilització (wikipedia) seria una societat complexa amb ciutats (civilització → cives), divisió i especialització del treball, amb una jerarquia social, una elit cultural, generalment un sistema centralitzat amb recaptació d’impostos, infrastructures i arquitectura monumental, i una religió organitzada. Es contraposaria a societats més petites, no centralitzades, com les dels caçadors recol·lectors, pastors nòmades [o societats agrícoles simples].
Les societats més simples són grups primitius que viuen a la selva, deserts, o muntanyes aïllades. A l’altre extrem tenim les grans ciutats. Totes les societats han de gestionar les necessitats de la naturalesa humana en la vida en comú. Aparellar-se i procrear, seguretat, salut, confort, produir béns i serveis. Educació. Institucions que distribueixen opinió i notícies, que estableixen quins valors i modes de vida són acceptables o no. Les societats difereixen en el grau d’especialització. A les més simples, tots fan de tot. YH assenyala que col·lectivament ara tenim un coneixement immens, però individualment, no. Després tenim tribus amb especialistes, guerrers, shamans, ferrers, ceramistes, teixidors, músics. Amb l’escriptura podem registrar el coneixement i ja no depenem de la memòria dels ancians. Les civilitzacions urbanes complexes tenen lleis, impostos, burocràcia, obres públiques, registres oficials.

Així tindríem:

  • Caçadors recol·lectors, grups petits bàsicament igualitaris.
  • Societats agrícoles o pastors nòmades amb dues classes socials, cap i plebeus (chief and commoner).
  • Cacicats, amb estrats socials: rei, nobles, homes lliures, serfs i esclaus.
  • Civilitzacions amb jerarquies socials complexes, governs i institucions organitzades que impliquen un poder centralitzat i, sovint, una manera particular de veure el món del punt de vista religiós ]
Del punt de vista de l’economia les civilitzacions poden ser agrícoles, industrials, o de la societat de la informació.:
  • caçador – recol·lector [agafa el que ofereix el territori / la propietat no seria tant un objecte com el territori de caça]. Sector primari.
  • societat agrícola: agricultors- pastors nòmades / cacicats / civilitzacions [ conreen i fan créixer el que necessiten. L’energia és energia de sang a banda dels molins] [apareix la propietat privada ] [ l’aristocràcia és propietària de terra, la classe explotada són serfs i esclaus que treballen la terra][sector primari, obté recursos, aliments, minerals, directament de la terra]
  • societat industrial : energia de combustibles fòssils o electricitat, treball mecanitzat amb horaris. L’aristocràcia és del capital, la classe explotada obrers amb sous miserables. [sector secundari: transforma materials obtinguts del sector primari, fusta, pedra minerals, metal·lúrgia, tèxtil]
  • societat de la informació: per sobre de la industrial destaquen els serveis i el control de la informació. L’aristocràcia és el control de la xarxa de distribució de productes i de la informació; la classe explotada els oficinistes i els empleats autònoms amb llocs precaris.] [ sector terciari: transporta, intercanvia, béns, serveis i informació].

Civilitzacions en la història

La idea de la història com a successió de civilitzacions és moderna. Gordon Childe indicava que apareixien al pròxim orient amb l’agricultura i la tecnologia del bronze. [ Una civilització, a més de la complexitat d’organització i estructura, tindria una visió del cosmos relativament completa, un relat mític o científic sobre l’origen, una visió de la mort i de la moral, literatura i art].
Toynbee (A study of History) , a més d’algunes civilitzacions “aturades”, en proposa 19 que haurien passarien per 4 estadis:
  • primera generació
  • segona generació
  • església universal (un sistema de creences que perdura més enllà de la civilització)
  • tercera generació
[És difícil veure la civilització de Creta com a antecedent de l’Orient, i el cristianisme ve d’Atenes, Roma i Jerusalem.  Queden clarament identificades 4 religions universals, cristianisme, islam, budisme i hinduisme]
Francis Fukuyama [no trobo la referència] classificaria el món actual en les civilitzacions/cultures: occidental, amèrica llatina, Ortodoxa, islàmica, hindú, budista sínica, japonesa i africana.
Simplificant i assignant zones podríem dir que avui tenim 5 grans sistemes culturals:
  • Cristià: occidental i ortodox (Amèrica Europa Austràlia / Rússia / llatinoamàerica)
  • Islam: orient mitjà i nord d’Àfrica
  • Hindú (Índia)
  • Sínic budista: (Budista: Mongòlia, Tibet, Sud est Asiàtic / Sínic: Xina / Japó )
  • Africà (âfrica subsahariana)
Que encara podríem agrupar en tres:
  • religions abrahàmiques: cristia i islam
  • religions dàrmiques: Budisme, hinduisme
  • religions animistes: Àfrica
Aquesta classificació és imperfecta ja que l’africana és confusa, barreja de l’animisme antic, i influències occidentals procedents del colonialisme, i sobretot l’islam al nord. El que designem com a occidental és una barreja de cristianisme i laicisme. I potser caldria afegir el comunisme. (Una ampliació sobre les diferents Weltanschauungen).
Les grans agrupacions es reflecteixen també en els sistemes d’escriptura. Les religions abrahàmiques van començar totes a Orient i tenen sistemes d’escriptura que deriven de l’alfabet fenici. En canvi, la cultura xinesa té el sistema logogràfic, i la índia, l’abujida sànscrit. Els primers tenen cosmovisions monoteistes, amb un Déu que intervé en la història, una ànima immortal que és salvada o condemnada. Els segons tenen una percepció del sagrat amb diversitat de déus que no castiguen o premien. L’ànima és immortal i segueix un cicle de reencarnacions que milloren o empitjoren segons la moral.
A cada època i cultura, les societats també difereixen pel que fa al que és prioritari. En les més simples és aconseguir aliment. A d’altres, la guerra i la preparació per a la guerra, com per als pobles de les estepes. A d’altres l’acumulació de riquesa, en forma de terres o bestiar.  L’adquisició de coneixement. A la índia, per exemple, mantenir la puresa amb un sistema de castes. Què és prioritari influeix en el tipus de religió que es genera tal com revelen William James o Karen Armstrong. El déu d’Israel és un déu per guanyar batalles.  Els esperits animistes són per afavorir la cacera. El déu vigilant de la moral és per consolidar una moral protestant.
Per classificar els 300 blocs ho reduiré a:
  • Sense civilització: Caçadors recol·lectors. Agricultors.  Pastors nòmades. Cacicats

  • Civilitzacions extingides: Orient i Egipte, Grega-romana, Azteca,
  • Civilitzacions vigents: Cristiana (occidental / ortodoxa), Islam, Budisme, Hinduisme.
  • Afegides: Africana, Comunista
I per cada civilització, tres tipus d’economia:
  • Agrícola
  • Industrial
  • Informació

Canvis i evolució de les civilitzacions

[En la visió simplificada que ens donen els capítols dels llibres d’història elementals, sembla com si la humanitat hagués anat recorrent una sèrie d’etapes: paleolític, neolític, civilitzacions antigues, edat mitjana, renaixement, edat moderna, edat contemporània. Per raons pràctiques hi ha un biaix europeu exagerat. En fer-ho més en detall tal com he intentat en el  recorregut de l’inventari, veiem que l’home va colonitzar el món en moments molt diferents, i que mentre a Europa es vivien temps inestables a l’edat mitjana, la Xina Tang avançava. La història de les civilitzacions ens deixa sense saber què passava a una zona determinada en un moment donat. Per exemple, els aborígens d’Austràlia van viure a l’edat de pedra fins al 1800.]

Com neixen les civilitzacions i com desapareixen?

Gibbon ho estudià per l’imperi Romà assenyalant causes internes de degradació i les invasions de les tribus d’Europa. Toynbee dirà que les civilitzacions creixen quan una elit cultural troba noves solucions als reptes, i s’enfonsen quan són incapaços d’afrontar els nous.
[Un dels reptes seria l’existència d’un proletariat interior, descontent, i la pressió d’un “proletariat exterior”]. Al llarg de la història, els nòmades de les estepes de l’Àsia Central han tingut un paper disruptor molt important. Al s4, anant cap a l’oest i desplaçant les tribus d’ostrogods que, al seu torn, desfaran l’imperi Romà. I als s13-s15, quan Gengis Khan i Tamerlà ocupin part d’Europa, la Índia i la Xina.
Un estudi sobre ls durada de les antigues civilitzacions arriba a la conclusió que aquest és d’uns 336 anys (BBC). [Potser podem aventurar quan quan l’elit frena la innovació per mantenir els seus privilegis s’enfonsa l’equilibri intern i es fa més vulnerable a les amenaces externes].

Hegel, en la seva visió dialèctica de la història, veu a cada nova civilització les causes de la seva desintegració. Els teòrics marxistes llegiran la història de manera similar pronosticant el col·lapse del capitalisme i l’adveniment de les societats sense classes [però no preveuran Stalin ni la caiguda del mur]. A mitjan del s19 la influència de la teoria de l’evolució en les ciències socials suggeria que les societats evolucionaven de manera semblant  les espècies, de les més primitives a les més avançades. [igual que en biologia tenim individus i espècies que viuen en un bioma, ara tenim individus formant part d’una societat. Potser semblaria que les diferents classes socials són diferents espècies i la civilització és el bioma? O les individus són com les cèl·lules d’un cos que és la civilització que creix i decau? L’abast de les metafores és limitat].
L’assaig de Fukuyama The End of History de 1992 arriba a la conclusió que el projecte comunista ha fracassat i que les democràcies liberals occidentals són el punt final de la història on han d’arribar totes les civilitzacions.

Els reptes de cada etapa

Aquest punt de vista, de la història com a progrés lineal, ha estat qüestionat. No obstant, sí que sembla útil identificar quins reptes hi ha hagut a cada etapa, i quines “solucions” s’han trobat per passar a l’estadi següent. En aquest sentit el joc “Civilization” de Sid Meier ho simula perfectament, de la irrigació al viatge interestel·lar.

  • aliment: aconseguir un subministrament consistent per arribar a tenir excedents
  • progrés tècnic:  divisió del treball, ferrers, metges, teixidors
  • organització territorial: assentaments urbans, transport
  • comunicació: escriptura per anar més enllà de la transmissió oral
  • sanejament: aigua potable, sanejament de femtes [pendent encara a Barcelona a primers del segle XX, pendent a la majoria d’Àfrica i algunes parts d’Àsia]
  • organització i jerarquia: trobar un equilibri entre l’abús de poder i el caos, autoritat i rebel·lió, [uns han d’acceptar l’autoritat i el que la té no n’ha d’abusar] del líder de la tribu que és el més fort, al rei per la gràcia divina, el president elegit.
  • democràcia: acceptar que s’han perdut unes eleccions (pendent a l’Àfrica i nou problema amb Trump). Anar més enllà de donar un xec en blanc cada 4 anys, votant per circumscripció.
  • Quins són els problemes actuals? canvi climàtic, arribar a un consens sobre la veritat davant la possibilitat de fake news, la decepció respecte la democràcia i la tendència a l’autoritarisme.

Els indígenes

L’escenari del món contemporani sembla format per un conjunt de nacions amb fronteres polítiques, reconegudes per les Nacions Unides, que tendeixen a una democràcia liberal amb economia de la informació i industrial. Alhora hi ha comunitats etiquetades com “indígenes” que mantenen un tipus de vida “primitiu”, o que van ser desplaçades per colonitzadors. S’han de preservar aïllats? Han de ser assimilats per les formes de vida moderna? Un debat complex (NewYorker febrer 2023).

Indigenous People at the UN. Avui hi ha aproximadament 500M de persones que es qualificarien com a “indígenes”. Si fossin un país, serien el tercer més poblat rere Xina i Índia. Un 86% d’aquests viuen a Àsia, Àfrica i el Pacífic. No s’inclouen minories marginades com el Hmong, els Dalits de la Índia, els Roma de l’Europa de l’est, o els cristians d’Aràbia Saudí.

Inicialment definia els aborígens d’una terra, els nadius, contraposant-los als colonitzadors nouvinguts.  A la dècada dels ’60 i ’70, maoris de Nova Zelanda i Sioux (First Nations). George Manuel va ser el primer a reivindicar una identitat indígena global. EL 19975 degelats de 19 països, la majoria d’Amèrica i Oceania, cap d’Àfrica o Àsia [van ser colonitzats i explotats però no expulsats de les seves terres?]  es van reunir a Vancouver i van fundar el World Council of Indigenous Peoples. La idea es basava sobretot en “firstness”, els que vivien originàriament a un lloc i els van arrabassar les terres. Als ’90 Parkipuny ho va reivindicar pels Masai a l’Àfrica s’hi van afegir altres minories marginades [marginades perquè no s’integraven en el mode de vida “modern” i urbà, en aquest sentit, els gitanos també ho serien]. A la Índia l’estat identifica tribus o “adivasi” segons trets físics primitius, aïllament geogràfic, primitivisme i poc contacte amb la resta.

El que identificaria aquestes minories seria la seva manera de viure “primitiva”, un concepte polèmic. Primer amb un biaix occidental de considerar-los endarrerits, després un altre biaix que les veuria encarnant una mena de vida primitiva ideal [ els occidentals viatgem a Àfrica i Àsia buscant aquesta vida primitiva i “autèntica” que, no obstant, no volem per nosaltres ].   En el primer cas, es voldrà destruir la seva manera de viure per assimilar-los. En el segon els voldríem congelats en el temps [ un fòssil cultural vivent ]. Per exemple, es reben subvencions si mantenen una imatge tribal i no moderna, o impedint que els adivasi trobin llocs de treball a fabriques. És el que a vegades s’anomena eco-incarceration. A l’Àfrica els masai van veure’s expulsats de les seves terres per facilitar el turisme de fauna salvatge.

[L’activisme és ben intencionat, però segurament ni hauríem de forçar l’evolució ni imposar que no canviïn res].

Una pregunta incòmoda

Perquè el Continent Africà, Austràlia, i en menor mesura, les amèriques precolonials semblen haver-se desenvolupat menys que Euràsia? No van desenvolupar un sistema d’escriptura eficaç, ni una tecnologia. Potser l’explicació és l’aïllament? Europa i Àsia estaven connectades pel comerç i la majoria de desenvolupaments es podien transmetre, ni que fos parcialment. Austràlia aïllada pel mar, Àfrica pel Sahara, altres pobles per selves impenetrables.

Les vides estressades i infelices que vivim avui poden qüestionar que la civilització occidental amb tecnologia i institucions modernes sigui més evolucionada que les anomenades primitives.

Posted on

Reconstruir la història. Pensar les societats.

Història  |  Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 |  S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòria , Expedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la història | Els períodes de la història

RECONSTRUIR LA HISTÒRIA. ESTUDI de les SOCIETATS

¿Com hem passat d’un “univers humà” que en el temps s’estén d’unes poques generacions d’avantpassats, i en l’espai a uns quants pobles veïns, a tenir una visió d’altres cultures per tot el món que es remunten a la prehistòria i passen per una edat antiga, edat mitjana, edat moderna?
Igual que cada època ha tingut una idea de la “mida de l’univers”, que s’ha anat fent gran, la idea de “l’univers humà” que ens precedeix també ha anat canviant. Segurament inicialment els pobles només tenien una noció dels avantpassats i alguns pobles estrangers. ( història de l’exploració de la terra,  cartografia ). Europa estava connectada amb Àsia per la ruta de la seda.

A l’antiguitat, tenim cròniques de guerres de grecs i romans, Herodot i Polibi. A l’edat mitjana s’escriuen històries de l’església.

Cap el 1500 (edat moderna s16 s17 s18)  s’identifica una “edat mitjana” que seguiria l'”antiguitat” que ha estat redescoberta, mentre que l’època actual seria la “moderna”. Diferents nacions comencen a compilar la seva història. Les polèmiques dins de l’església fan néixer l’anàlisi filològica de textos (Mabillon). Filòsofs com Hobbes, Thomes Moro, Vico, Montesquieu, Rousseau reflexionen sobre les societats. Gibbon, Adam Smith. Amb la “descoberta” del Nou món es comença a tenir una idea de tots els pobles que hi ha a la terra.

S19 i s20, Ciències humanes. Al s19 amb la revolució industrial i el colonialisme s’acaba d’explorar el món i es planteja com estudiar societats organitzades de manera diferent a les nostres (antropologia cultural).
Neix la història moderna basada en la interpretació de textos i jaciments. Es duen a terme ambicioses expedicions arqueològiques. Els jaciments, permeten conèixer altres civilitzacions com les de l’antic Orient, els maies i els inques, i conèixer millor Egipte, l’antiga Grècia i Roma. Es sistematitzen les ciències auxiliars de la història:  arqueologia, genealogia, cronologia, bibliografia, diplomàtica, epigrafia, paleografia, sigil·lografia i crítica textual. Amb el “descobriment” de la prehistòria i la Teoria de l’evolució de Darwin, aquest “univers humà” passa d’uns 6000 anys d’antiguetat, a milions.
La revolució francesa qüestiona la societat tradicional, es concep una possible ciència de l’home i les societats tant per descriure-la com per millorar-la, el positivisme i l’humanitarisme.

Les societats es pensen amb:

  • Història, estudi de les civilitzacions
  • Antropologia cultural: inicialment, estudi de les comunitats primitives amb forma de vida diferents a les occidentals.
  • Economia: com es determinen els preus, quines accions poden fer els governs
  • Ciències polítiques, Dret comparat: sistemes polítics, constitucions [modernament, com
  • Sociologia, educació: què fa que una societat sigui més o menys estable, tingui més o menys crims?
PERÍODES

Així, al s20 comencem a tenir un “relat” més o menys compartit, i més o menys esbiaixat, sobre l’aparició de l’home a la terra, i les civilitzacions i cultures que s’han anat succeïnt

Com s’han establert els períodes de la història? (Veure Història, blocs, fets sobre invariants)

[A l’antiguetat no hi ha una distinció clara, potser una referència al mite de l’antiga edat d’or].
A l’edat mitjana es comptaven 6 edats de 1000 anys des d’Adam. (Sant Agustí), o les tres edats, abans de Moisès, després de Moisès, després de Jesús (Sant Pau).

Tres edats. Cap el 1500 els humanistes italians descobreixen l’antiguetat clàssica . Petrarca introdueix la idea de renaixement i d’edat fosca o edat mitjana. Així la història queda dividida en tres etapes, antiguetat, edat mitjana i moderna. Aquesta noció s’aplicava inicialment a les arts visuals, i només després es van tenir en compte altres factors de canvi com el bloqueig de la ruta de la seda pels turcs, el descobriment d’Amèrica, la impremta, la reforma de Luter. Es dividirà en l’alta edat mitjana (“Early” 500-1000), una època de caos i inestabilitat, la Plena edat mitjana (“High” error de l’alemany “Alt”, 1000-1300), i la Baixa edat mitjana (“Late” 1300-1500). El terme “gòtic” és introduit per Vasari per designar l’arquitectura del nord. A finals del sXX, per evitar el biaix eurocèntric, els historiadors introdueixen la denominació post-clàssica [nom?].

Una divisió posterior [El segle XX suposo qui la fa?] distingirà entre Edat moderna (Early modern 1500-1800) que arribaria fins a les revolucions francesa i industrial i Edat contemporània (Late modern 1800 – actual). A vegades s’introdueix una subdivisió a partir de 1945. [i jo potser n’afegiria una altra el 1989, amb la caiguda del mur, i la informatització].

Així doncs, els s16, s17 i s18 es viuran com a “moderns” dins de la subdivisió de tres edats. A començaments del s19 es “descobreix” la prehistòria. i es divideixen els jaciments segons les eines: edat de pedra, bronze, ferro. (igual que els jaciments de les espècies extingides es podien classificar en mamífers (cenozoic), grans rèptils (mesozoic), peixos i artròpodes (paleozoic)). L’edat de pedra es classificarà ( John Lubbock in 1865) en paleolític, mesolític i neolític. La noció de la “revolució” del neolític arriba més tard, acompanyada pels descobriments de les primeres ciutats.

Així, entrem al s20 amb una història de l’home que té es remunta a la prehistòria, amb una reconstrucció difícil de l’evolució dels homínids, l’antiguetat, l’era postclàssica i les eres modernes.

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

FITXES:

(1) Història Antiga i medieval / Història moderna (períodes)

(2) Excavacions i ciències auxiliars: prehistòria, grans expedicions arqueològiques, ciències auxiliars

(3) Història moderna, ciències humanes

Posted on

El museu sobre la història

Història  |  Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 |  S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòria , Expedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la història | Els períodes de la història  |  El Projecte de museu:
Museus d’història i cultures del món  | Itineraris i vistes | Com ho faig , base de dades  |    Edificis i museu a la vitrina |  Llibres i materials

ELS MUSEUS d’HISTÒRIA i CULTURES del MÓN

Els museus van començar com col·leccions d’art antic, procedent de campanyes militars o expedicions. Els frisos del Partenó al British, Pergamom, l’art d’Egipte al Louvre. Inicialment l’art “primitiu” tal com les màscares africanes es descontextualitzava, i es penjava a una paret com si fos un quadre. Amb l’antropologia cultural es va voler entendre les diferents maneres de viure, com obtenien aliments (per exemple la pesca dels esquimals), com enterraven els morts, com celebraven els matrimonis.

El  British museum, presenta la descoberta a la sala de la il·lustració, art i objectes d’Àfrica , Egipte, Sudan, Etiopia,  Assíria, Il·lustració, Grècia i Roma, Nord amèrica, Mèxic, Xina, Índia, Corea, Japó. Europa medieval i moderna, el món islàmic i Iran, Aràbia, Mesopotàmia, Anatòlia). I algunes exposicions sobre temes com la vida i la mort, o el desig.  El NY  MET quelcom semblant. El Kelvingrove presenta com la història es construeix a partir de documents i jaciments i proposa una visió ràpida de maneres de sobreviure (st. Kilda a Escòcia, Benin, indígenes la Brasil, aborígens a Austràlia. El Musée d’etnographie, (les archives de la diversité humaine), el museu etnològic de Ginebra és modèlic en el seu recorregut, presentant una síntesi de tots els pobles. A la col·lecció online es poden consultar per continents i per grups ètnics. El Museu etnològic i de cultures del món de Barcelona presenta peces d’Àfrica (Egipte, Fang a Nigèria, Oceania, Àsia,  (’Índia, l’Afganistan, el Nepal, el Tibet, Birmània, Tailàndia, les Filipines, Indonèsia, el Japó, la Xina i Corea), i Amèrica .

El Museu d’història de Catalunya i el Museu d’història de la ciutat proposen una vista més crònologica, des dels origens, la definició d’una identitat, i l’actualitat.

El Victoria&Albert museum, el Museum der Dinge , el Museu Frederic Marés, o el Museu del disseny proposen explicar al vida a través dels objectes.

A més dels museus tinc els contactes que he pogut fer amb altres cultures en viatges o ficció: la historia que he explorat.

Tenim doncs, dues propostes:

  • recorregut cronològic, limitat a un àmbit, Catalunya o Barcelona. No conec cap museu d’història que proposi un recorregut per tot el món
  • una mostra de les “maneres” de viure de diferents cultures, agrupades bastant en el que he anomenat les “cases de la història“, i centrat sobretot en els períodes primitius. És el que ofereixen, parcialment, els museus de les cultures.

ITINERARIS i VISTES

Si el que existeixen són Societats que neixen, evolucionen i desapareixen, essent substituïdes per altres, què vull poder contemplar? què vull aprendre? quins recorreguts, què ha de proposar el museu?

  • Una idea de com construïm un relat plausible del passat a partir del que ens envolta, la història de la història.
  • Una idea de com pensar i estudiar els grups socials, història, antropologia, sociologia, dret.
  • una idea de les les “maneres de viure” en el món, els tipus de societat caçadors-recol·lectors, ramaders-nòmades, agricultors societats feudals, regnes i imperis amb religions, civilitzacions, estats de dret, societat industrial, repúbliques, societat de la informació. Les grans civilitzacions , Egipte, grega, semítica, xinesa, índia, cristiana. Una idea de les 5 “cases” de la història, els espais en què podríem dividir el món.
  • Tenir una aproximació a què passava a cada lloc i cada moment. Donada una data, obtenir una “foto” de quines cultures i civilitzacions hi ha al món. Poder fer un recorregut des que l’homo sàpiens va colonitzar el món des de l’Àfrica, fins a l’actualitat → Recorregut , les 5 cases. [l’ull de Déu].
  • una idea dels grans canvis en les maneres de viure: la migració de l’home i paleolític, neolític primeres civilitzacions, era axial -500 500, edat mitjana invasions estepes, edat moderna les nacions i revolució industrial, la tecnologia, internet. Una visió general dels reptes de cada etapa, qui els assoleix i qui es queda enrere.   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara
  • Cronologies de fets singulars, batalles, fets culturals
  • Biografies, una idea de les 100.000 milions vides que s’han pogut viure, la ruleta dels destins.
  • Una idea de l’estat del món actual, els principals problemes
  • Connexions amb la història de la cultura, art, tecnologia, evolució de les llengües
  • Discussió:
    • Veritat única o diverses narratives possibles?
    • Les societats en la història, direcció? atzar?
  • Contemplació:

COM HO FAIG

Pàgines i posts en format lliure per descriure etapes en general

BD EXTERNA: work>inventari>historia.ods; >geografiahistoria>demografia.ods; inventarisicites>inventarihistoria.odt

  • temps inici, temps final
  • població inicial, taxa de creixement, mortalitat
  • mapa kml associat amb color característic per segons tipus de societat i civilització. (un cop entrat el registre a la BD, executar zmapahistoria.php)
  • tipus de societat (amb model de classes socials) i civilització
  • Pendent [ evidències: documents, jaciments, experiments, descobriments, tot el que fonamenta l’existència d’una altra cosa] [llenguatge]

[Fets història: base de dades a inventari: t1, t2, coordenades (geotag), nom, text, qui (persona biografia, o grup social), tipus (què: activitat social, guerra, invent, pacte, desenvolupament (com al civilization)]

ELS EDIFICIS

  • Entrada, societat i passat al voltant / els meus viatges + la història en mi / el projecte de museu
  • La (re)construcció de la història
  • Conceptes per pensar les societats / Civilitzacions
  • Avantpassats/ Museu biografies / ruleta dels destins
  • Recorregut / Etapes / cases de la historia
  • Reflexions

PROPOSTES PEL MUSEU a la VITRINA  [ editar]

 

vitrina1: figuretes de batalles + documents, destrals, cinturó nazi

vitrina2: fitxes de les sales, edifici, diorama de figures per representar el fet social

(1) Etapes / recorregut: 4 grans mapes per a la visió simplificada la colonització del món, inicis agricultura, primeres civilitzacions / postclàssica xme islam mongols xina  / moderna món connectat / imperialisme i colonització. complementats per diorames sales. Etapes, què cal fer a cada època.

(2) Models de tipus de societat, les “maneres d’estar en el món” Esquema de fet social: relació o acció amb entorn territori, estructura, superestructura . tipus economia: caçadors, agricultors, industrial, informació / tribu cacicat//”maqueta amb figuretes”?, Cristianisme, budisme, hinduisme, islam, comunisme, humanisme modern.

(3) museu biografies i ruleta dels destins: figuretes contraposat a la història dels mapes i territoris.

(4) Reconstrucció de la història, mètode documents i jaciments / Reflexió .  Història i veritat, determinisme, el mal i el patiment, taques de sang.

(5) Objectes de museu: destral, sivella cinturó Got mit uns, un document antic? Figuretes de batalles.

(?) [EXPOSICIÓ EN EL TEMPS, variant cada setmana per cobrir una sèrie de fets, o un cada dia de la setmana?][ com un calendari?]

  • Dilluns: evolució de l’home, paleolític
  • Dimarts: la revolució del neolític /primeres civilitzacions / Egipte
  • Dimecres: Grècia,Roma / HAN, Israel
  • Dijous:Migracions  edat mitjana 1/ TANG //Edat mitjana 2
  • Divendres:Renaixement nou món /s17 /s18 ilustració
  • Dissabte: s19 industrialització romanticisme /primera guerra , anys 20 entreguerres /WWII i posguerra
  • Diumenge:Els ’60 i ’70   [ boomers1946-1964 ] genx [1965 1980] /els ’80 i 90   millenials [1981-1996] /2000 a 2015 genz [1997-2012 /gen alpha

Llibres i materials

Cronologia de la terra i de la història

museuet de l’evolució: destrals paleolític, neolític, figuretes

Figuretes escala N, soldadets Airfix amb els quals jugava als 11 anys:, 500, Romans i bàrbars, 1066 Batalla de Hastings, 1337-1453 Guerra dels cent anys, 1618-48 Guerra dels 30 anys, 1815 Waterloo, 1825 Cowboys i indis, 1850 confederats i unionistes.

Nusos, sivella de cinturó nazi, monedes, Lletres d’impremta

[escultures ciclàdic, Plató, Aristòtil]
Documents familiars