Posted on

La indústria de la salvació

Introducció  Abans de les Teràpies  Teràpies     Autoajuda    Pastilles    Alternatiu

Introducció

L’experiència de l’home és sovint de patiment i des de sempre ha trobat alleujament en diferents sistemes de creences o tècniques. Això atorga un poder als qui subministren aquestes creences o tècniques.

Les religions abrahàmiques plantegen que el patiment és resultat d’un pecat original que du inevitablement a la condemnació eterna. L’única manera d’evitar-ho és apuntar-se al seu sistema de protecció, seguir els seus rituals i fer les aportacions econòmiques que calgui. És com un xantatge mafiós. D’aquí que inevitablement han de ser intolerants amb les altres creences, han d’eliminar la competència com sigui. Tant el paradís com l’infern són transcendents i eterns, així que la vida actual en sí té poca importància, només compta per salvar-se o condemnar-se.

Les religions dàrmiques no tenen un infern transcendent, l’infern ja és aquí en la nostra vida de cada dia. No ens n’alliberem ni quan morim ja que ens reencarnem, en un animal, humà o semidéu, seguint un cercle infinit de vides, el samsara. Només ens en podem alliberar seguint un entrenament de meditació i unes tècniques. Aquí no hi ha el monopoli de la salvació de l’església però sí una competència entre mestres i escoles per tenir més deixebles. I es donen casos d’abús com en les esglésies abràmiques (BBC, i BBC, abusos budistes a Myanmar contra roghinyes) . Les tècniques són complicades i insisteixen en la necessitat del mestre a qui s’ha de seguir cegament. En trobem exemples al Bardo Thodol, el Llibre Tibetà dels morts. Els mestres segueixen altres mestres de més prestigi i s’acaba formant com una estafa piramidal. Si en el cristianisme s’acaba formant una societat submisa amb el poder, amb la consciència esqueixada entre el que es vol viure i el que exigeix una moral que privilegia el patiment i el martiri, aquí tenim una societat escapista que es tanca a un monestir.

La versió vigent de la indústria de la salvació ja no recorre a l’amenaça de l’infern, o a la promesa de la il·luminació budista però segueix l’esquema general que estem malament i que necessitem “contractar” alguns serveis de salvació. Semblaria que durant dècades, els terapeutes de l’escola psicoanalítica haurien donat per descomptat que tots tenim traumes sexuals de la infantesa pendents de superar, en sessions setmanals. Aquesta escola ha estat desacreditada, o ha passat de moda, però segueix essent un lloc comú que la vida normal ens porta inevitablement a l’estrès i la frustració, o solitud, i que necessitem un terapeuta, gestalt, meditació, ioga, Txiqung, el que sigui, per trobar la pau. Tots necessitem teràpia o guia, i així trobem serveis de coach de motivació o per que algú ens digui què hem de fer de gimnàs. (Autoajuda).

I per completar aquest mercat de la indústria de la salvació tenim l’adquisició d’objectes i remeis. Des de sempre s’han venut pedres, cristalls, creus, estampetes, escultures de Ganesh, gongs tibetans amb propietats meravelloses. [jo vaig comprar un sant Pancraç de plàstic]. Pocions, ungüents, olis essencials, alcohol, tabac, antidepressius, tranquil·litzants, drogues. Sembla que no podem viure sense l’ajuda d’aIguna substància. [Cada estiu milers van a concerts a embriagar-se d’alcohol i so, fugint de la seva vida; cada vespre milers van a les platges o discoteques buscant un moment que o arriba i deixant-ho tot brut d’ampolles i embalatges de menjar].

[ Vénen ganes de fugir d’aquest mercat de salvadors, sacerdots, mestres zen, gurus, coachs i quedar-me tranquil acceptant les meves limitacions en la línia d’Epicur que recollia Horaci, sense esperar un món millor futur]

Abans de les teràpies

  • (CGPT)Religió. Les cultures antigues [cristianisme] creien que la depressió o altres trastorns eren càstigs divins o possessions demoníaques. Religions abràmiques: Pregàries, rituals, peregrinacions, benediccions de Sants, confessió, exorcismes. [De fet, el baptisme, confessió, últims sagraments i ser enterrat en cementiri sant són com una mena d’exorcisme]. Religions dàrmiques: Meditació. A les religions indígenes els xamans feien rituals simbòlics.
  • Supersticions:/Alternatius: amulets o objectes per allunyar els mals esperits.
  • Filosofia. [Grècia]. Acceptar el que no podem controlar. Gaudir de plaers moderats.
  • Remeis populars i medicina. Infusions d’herbes calmants com la valeriana. Banys calents o freds. Règims, dejunis.
    Seguint la teoria dels quatre humors, la melancolia causada per un excés de bilis negra es tractava amb sagnies i purgants.
  • Ingrés en asils als s18 i s19.
  • [les societats premodernes tenien un treball més físic, no tenien temps per deprimir-se. Alhora la família i la comunitat estaven més a prop; avui tenim el repte de viure més sols]
  • Alcohol. Als s18 i 19, l’opi es va fer popular.
  • Richard Burton, la cura de la melancolia

Teràpia

[En el marc religiós la preocupació és “estic condemnat”, en el marc de teràpia la preocupació és “no sóc feliç”].

Psicoanàlisi i psicodinàmica
Sigmund Freud, 1886. Converses que, a través de l’associació lliure, explicació dels somnis i la transferència, revelarien experiències de la infantesa, sovint de natura sexual, de les quals no en som conscients i que serien la causa de les neurosis.
Alfred Adler i Carl Jung, influïts per Freud, se centren en experiències anteriors, processos inconscients i relacions interpersonals per entendre la conducta i estat actual.

Behavioral Therapy
Basada en les teories de B.F. Skinner, John Watson i Ivan Pavlov. 1920s-50s. Condicionar els subjectes [com, parlant?], per canviar la seva conducta o hàbits problemàtics.

Teràpia humanística centrada en el client
Carl Rogers. 1940s-50s. Cada individu té un potencial per desenvolupar. El terapeuta orientarà i estimularà el seu creixement personal.

Teràpia Gestalt
Fritz Perls, Laura Perls,  Paul Goodman. 1940s-50s. Creen un espai on el client expressa els seus pensaments i emocions. Si es detecten temes no resolts es fa servir la tècnica de la cadira buida per establir un diàleg imaginari que fa aflorar conflictes no resolts.

Cognitive Behavioral Therapy (CBT)
Aaron Beck  (Cognitive Therapy) i Albert Ellis (Rational Emotive Behavior Therapy – REBT).  1960s-70s. les emocions i conductes serien resultat de pensaments negatius que no s’adapten a la realitat. Canviant aquests pensaments concentrant-se en el present i la solució dels problemes es pot millorar l’ansietat i la depressió [com els estoics].

Existential Therapy
Viktor Frankl, Rollo May, Irvin Yalom. 1950s. Explora el sentit de la vida, la lllibertat, la mort. [reflexió filosòfica].

Teràpia de família i parella
Murray Bowen, Salvador Minuchin. 1950s. Detecta conflictes derivats de tensions en les relacions a la família. [Constel·lacions familiars].

Mindfulness (Atenció plena)
Adaptació al món occidental de les pràctiques de meditació del budisme zen i l’hinduisme. Thích Nhất Hạnh, Joseph Goldstein, Herbert Benson, Jon Kabat-Zinn, Richard J. Davidson. 1970s. Prendre consciència del moment present com a cos que respira, està assegut i camina. Això allunyaria l’ansietat i emocions negatives.
[Karl Graf Dürckheim, noble alemany [en cerca de l’excel·lència], s’adherí al partit nazi, per després resultar que tenia sang jueva i enviat al Japó. Trobà sintonia amb la idea de superioritat ària i la disciplina samurai i zen. Va concebre el terapeuta algú que acompanyava el pacient en un camí de transformació. Leibterapia Laia Monserrat.

(CGPT 2024), Als USA uns 42M d’adults, un 16.5% de la població, reben teràpia. Entre 1.5 i 2M recorren a coachs.

Autoajuda

(CGPT)

Llibres
Cobreixen des de la salut mental, benestar emocional, productivitat, crrera professional, finances. Recorren a Mindfulness, positive thinking, hàbits i planificació d’objectius. Brené Brown (Daring Greatly), James Clear (Atomic Habits), and Mark Manson (The Subtle Art of Not Giving a F*ck).

TikTok, youtube
Influencers, terapeutes, life coaches, publiquen vídeos curts sobre gestió de l’ansietat, productivitat, consells sobre relacions [com l’Helena Francis i els consultoris sentimentals]. Dirigits especialment Milenials i GenZ. Dirigeixen a compres de llibres o subscripcions.

Apps i subscripcions
Apps: Talkspace, Headspace, Calm, BetterHelp, and Shine guien els usuaris a meditar, teràpia o wellness.  Amb l’ajuda de la AI poden automatitzar una teràpia personalitzada (Woebot i Wysa). A vegades connecten a terapeutes titulats per vídeoconferència.
Apps de recordatoris i formar hàbits com Fabulous, Habitica, o Strides fan un seguiment dels hàbits fent servir behavioral psychology.

Drogues, alcohol, antidepressius, analgèsics

Abús de medicaments legals. Abús de substàncies legals. Abús de substàncies il·legals. Debat

Craddle to grave, instal·lació al British Museum. Les pastilles més comunes als tractaments mèdics.

Alternatiu

Astrologia
(Cgpt)El 2018 un 29% dels adults als USA afirmaven creure en l’astrologia. [la pràctica es remunta als Egipcis, ampliar]

Tarot i predicció del futur
(Cgpt) El 2019 un 22% dels adults a USA van recórrer a predicció del futur en pràctiques com el tarot o la quiromància. La indústria de serveis psíquics facturaria uns 2.2B.

Cristalls i olis essencials
Almenys un 42% als US creuen en “energia espiritual” localitzada en muntanyes, arbres, o pedres. Un 30% dels adults fa servir alguna forma de medecina alternativa, entre elles l’aromateràpia. El mercat d’olis essencials estaria valorat en 18,6B el 2020. Millenials i genZ busquen alternatives a les receptes farmacèutiques, amb propostes holístiques espirituals i New Age.

Reiki
Iniciat per Mikao Usui el 1922. Se suposa que hi ha una energia espiritual a tot arreu que el practicant canalitza al pacient a través de les seves mans. El “International Center for Reiki Training (ICRT)” diu haver format 4M de persones i que 1M el practica. Als US, 1.2M haurien rebut alguna mena de teràpia energètica el 2006. Alguns hospitals a US i UK ho ofereixen com a complement a la medecina tradicional.

El frau de Castaneda, que es va inventar les experiències i explotava sexualment les seguidores. (2024 Altaonline)

Witchtok, cobrant 1.500$ per llegir cartes de Tarot (The Independent)

Posted on

Stabat Mater

Stabat Mater és una seqüència gregoriana llatina utilitzada dins l’església catòlica del segle xiii dedicada a Maria i atribuïda a Jacopone da Todi. El seu nom és l’abreviació del primer vers del poema, Stabat mater dolorosa («Estava la mare dolorosa»). El tema de l’himne, un dels poemes conservats més impactants de la literatura llatina medieval, és una meditació sobre el patiment de Maria, mare de Jesús, durant la crucifixió. L’Stabat Mater està associat especialment amb les estacions del Via Crucis; quan es resen les estacions en públic, és a dir, en església o en processó a l’aire lliure, és costum cantar estrofes d’aquest himne mentre els fidels caminen d’una estació a l’altra.

Vivaldi, Pergolesi, Rossini

Stabat mater dolorósa
juxta Crucem lacrimósa,
dum pendébat Fílius.

2. Cuius ánimam geméntem,
contristátam et doléntem
pertransívit gládius.

3. O quam tristis et afflícta
fuit illa benedícta,
mater Unigéniti!

4. Quae mœrébat et dolébat,
pia Mater, dum vidébat
nati pœnas ínclyti.

5. Quis est homo qui non fleret,
matrem Christi si vidéret
in tanto supplício?

6. Quis non posset contristári
Christi Matrem contemplári
doléntem cum Fílio?

7. Pro peccátis suæ gentis
vidit Jésum in torméntis,
et flagéllis súbditum.

8. Vidit suum dulcem Natum
moriéndo desolátum,
dum emísit spíritum.

9. Eja, Mater, fons amóris
me sentíre vim dolóris
fac, ut tecum lúgeam.

10. Fac, ut árdeat cor meum
in amándo Christum Deum
ut sibi compláceam.

11. Sancta Mater, istud agas,
crucifíxi fige plagas
cordi meo válide.

12. Tui Nati vulneráti,
tam dignáti pro me pati,
pœnas mecum dívide.

13. Fac me tecum pie flere,
crucifíxo condolére,
donec ego víxero.

14. Juxta Crucem tecum stare,
et me tibi sociáre
in planctu desídero.

15. Virgo vírginum præclára,
mihi iam non sis amára,
fac me tecum plángere.

16. Fac ut portem Christi mortem,
passiónis fac consórtem,
et plagas recólere.

17. Fac me plagis vulnerári,
fac me Cruce inebriári,
et cruóre Fílii.

18. Flammis ne urar succénsus,
per te, Virgo, sim defénsus
in die iudícii.

19. Christe, cum sit hinc exire,
da per Matrem me veníre
ad palmam victóriæ.

20. Quando corpus moriétur,
fac, ut ánimæ donétur
paradísi glória.

Amen.[8]
At the Cross her station keeping,
stood the mournful Mother weeping,
close to her Son to the last.

Through her heart, His sorrow sharing,
all His bitter anguish bearing,
now at length the sword has passed.

O how sad and sore distressed
was that Mother, highly blest,
of the sole-begotten One.

Christ above in torment hangs,
she beneath beholds the pangs
of her dying glorious Son.

Is there one who would not weep,
whelmed in miseries so deep,
Christ’s dear Mother to behold?

Can the human heart refrain
from partaking in her pain,
in that Mother’s pain untold?

Bruis’d, derided, curs’d, defiled,
She beheld her tender child
All with bloody scourges rent.

For the love of His own nation,
Saw Him hang in desolation,
Till His spirit forth He sent.

O thou Mother! fount of love!
Touch my spirit from above,
make my heart with thine accord:

Make me feel as thou hast felt;
make my soul to glow and melt
with the love of Christ my Lord.

Holy Mother! pierce me through,
in my heart each wound renew
of my Savior crucified:

Let me share with thee His pain,
who for all my sins was slain,
who for me in torments died.

Let me mingle tears with thee,
mourning Him who mourned for me,
all the days that I may live:

By the Cross with thee to stay,
there with thee to weep and pray,
is all I ask of thee to give.

Virgin of all virgins blest!,
Listen to my fond request:
let me share thy grief divine;

Let me, to my latest breath,
in my body bear the death
of that dying Son of thine.

Wounded with His every wound,
steep my soul till it hath swooned,
in His very Blood away;

Be to me, O Virgin, nigh,
lest in flames I burn and die,
in His awful Judgment Day.

Christ, when Thou shalt call me hence,
be Thy Mother my defense,
be Thy Cross my victory;

While my body here decays,
may my soul Thy goodness praise,
Safe in Paradise with Thee.

Posted on

Meditació al budisme

Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal

El budisme afirma quatre nobles veritats:

  • Tota existència està impregnada de patiment, de pena i de frustració per la caducitat d’un món en constant canvi.
  • L’origen del patiment es troba a l’afany de viure, al desig d’actuació, de plaer, de possessió.
  • El patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d’actuar. L’extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
  • El camí que condueix al nirvana és el noble camí de les vuit passes.

Les vuit passes són (el del Noble camí òctuple ) són:

[Saviesa, Pali]

  • Coneixement recte de les Quatre Nobles Veritats.
  • Actitud recta: allunyar-se d’odis i enveges.

[conducta recta, Sila]

  • Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment.
  • Acció recta: bona conducta moral.
  • Ocupació recta: guanyar-se la vida sense fer mal.

[Samadhi, entrenament de la ment]

  • Esforç recte: fomentar tendències bones.
  • Pensament recte: no cedir als desigs.
  • Concentració recta: meditació.

Esforç recte

The unwholesome states (akusala) are described in the Buddhist texts, as those relating to thoughts, emotions, intentions, and these include pancanivarana (five hindrances) – sensual thoughts, doubts about the path, restlessness, drowsiness, and ill will of any kind.

Els cinc obstacles descrits al Cànon Pali: desig, mal voler hostilitat, peresa, estrés, dubte o confusió.

El pensament recte o mindulness

(Descrit al Satipatthana Sutta) ( cites )
Atenció, estar present en el que s’està fent. Originalment tenir persent elñs ensenyaments que ens eviten l’ànsia del desig.

Es proposa la contemplació del:

  • cos
  • sentiments
  • la ment
  • els fenòmens

( es contemplen els quatre elements, els colors)

Recta concentració: La meditació

El terme Samadhi, voldria dir “recollir, aplegar” en el sentit d’unificar la ment, i també té a veure amb samatha, que vindria a ser “pau interior”.

Hi ha quatre estadis de dhyana, apartament, joia resultat de la concentració, estar present amb la ment i el cos, ni plaer ni dolor.

Per defugir el desig es proposa contemplar la lletgesa:

  • els cadàvers i la descomposició dels cossos, abans en visites als cementiris
  • els processos del cos

Quatre contemplacions ( Now, sir, I usually spend my time with my mind well grounded in the four foundations of mindfulness. What four? Here, sir, I practise contemplating body in the body. . . feeling in feelings. . . mind in mind . . . dhamma in dhammas, ardent, clearly comprehending, mindful, having removed longing and discontent with regard to the world.)

  • la mort, la brevetat de la vida (Nadika   el bellíssim text sobre que valdria la pena viure ni que fos per un instant)
  • el cos, menjar, dormir, caminar (quan s’ordenava un monjo se li donaven els 5 primers cabells del cap, ungles, etc com a objecte de meditació)
  • la respiració ( anapanasati ), fent llargues respirades. Amb tècniques com: The first, the counting (ganant), ‘suppresses uncertainty. It causes the abandoning of uncertainty’. The second, the pursuing or following (anubandhant), involves following the flow of the breath as it moves in and out of the body continuously; this ‘removes gross discursive thinking and causes unbroken mindfulness of respiration’. The third, the contacting or the touching (phusant) involves allowing attention to rest at the nose-tip or the point of the mouth where the air passes in and out of the body; it ‘removes distraction and makes for steady perception. One attains to distinction through bliss’. The fourth is the establishing or settling (th4pana), which prepares the mind for the attainment of jhtna.
  • contemplació de la pau

L’estadi final seria el nirvana, com quan el foc de l’ànsia deixa de cremar perquè ja no té més llenya.

Posted on

Meditació a l’hinduisme. Dhyana i ioga.

Meditació Què és? Què pretén? | Contemplació a la natura | [La mirada endins] | pràctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l’ànima | Música contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussió | Personal

L’hinduisme (viquipedia) es desenvolupa en la cultura Veda al Punjab i plana del Ganges cap el 2000 BCE. ( Índia antiga ). Els textos principals són els Upanishads i els Vedes. Hi ha sis doctrines, les principals, el Vedanta (de Vyasa) i el  Ioga (de Patanjali) (les altres són, Samkhya ,  Mimamsa ,   Nyaya , i Vaixesika). És seguit avui pel 80% de la població a la Índia i també al Nepal, uns 1000 milions.

El ioga , que vol dir “unió” o “jou”,  “proposa com a objectiu la major felicitat per mitjà de la unió de l’atman (ànima individual) amb el Braman (l’ànima universal). Desenvolupa com integrar els aspectes físics, psíquics i espirituals de la persona a través de la pràctica de la meditació, l’ascesi moral i l’exercici corporal. / Per aconseguir-ho, prèviament cal passar per l’autoconeixement i l’autoanàlisi, el desaprenentatge d’idees preconcebudes inconscients, el creixement personal i altres fases. Inclou la cura del cos físic, perquè és qui conté la persona i perquè considera que fent-ho hom pren cura de l’inconscient. Dóna importància a la respiració perquè és controlable conscientment i d’aquesta manera també es pot controlar i tenir cura del cor, la circulació sanguínia i altres aspectes físics i psíquics.”

Hi ha diversos tipus de ioga:

  • hatha-ioga. Domini extern i intern del cos.
  • karma-ioga. Activitat externa amb renúncia progressiva al fruit de l’acció.
  • bhakta-ioga. Amor, devoció i servei.
  • raja-ioga. Domini intern de la ment (habitualment identificat amb l’astanga).
  • jnana-ioga. Coneixement abstracte.
  • mantra-ioga. Domini del so i del ritme intern i extern.
  • tantra-ioga. Utilitza les energies psíquiques i fisiològiques.

El segle III CE Patanjali va compilar en les  ioga sutras, les principals vuit pràctiques dins de astanga (raja ioga).

  1. Yama (‘prohibicions’: no violència i sensibilitat cap als altres éssers, no mentir, no robar,…)
  2. Niyama(‘preceptes’: neteja física i mental, disciplina recitar els vedes, …)
  3. Asana (‘postura’): la columna vertebral s’ha de mantenir erecta i el cos estable, en una postura còmoda per a la meditació. El hatha ioga s’enfoca en aquest membre.
  4. Pranayama (‘control de la respiració’;prana: energia mística present en l’aire respirat; i yama: ‘control’)
  5. Pratyahara (‘poc menjar’, control dels sentits; Prati: ‘poc’; ahara: ‘menjar; implica el retraïment dels sentits dels objectes externs ).
  6. Dharana (‘sosteniment’; Dhara: ‘sostenir’; l’esforç de concentrar la ment en un pensament, per exemple, el punt entre les celles.
  7. Dhyana (‘meditació’). Aquí ja no som conscients de l’esforç de meditar, la ment contempla sense esforç l’obecte triat.
  8. Samadhi( ‘completa absorció’). Ens identifiquem amb l’objecte de la meditació.

Mentre en el raja ioga la contemplació/meditació, el Dhyana, té un paper molt important, el ioga que s’ha popularitzat més a occident és el Hatha ioga, desenvolupat per Matsyendra el s X, i que treballa diferents postures o Asanas, que ens han d’ajudar a tenir major benestar físic i arribar a la contemplació [ no acaba d’aclarir si es tracta d’identificar-nos ab l’ànima universal o és com un gimnàs ]

En l’estadi final, el Atman (el jo), es fa u amb Brahman.

Ashram: ermita o monestir per a la vida espiritual

Posted on

Crist Pensarós del Museu Nacional de Varsòvia

Al Museu Nacional de Varsòvia, a la col·lecció medieval, hi ha una talla de fusta que representa Crist assegut, amb el cap recolzat a la mà, pensarós. Un crani gran, i la pell com coberta de llàgrimes. No se’n coneix l’autor, la data, 1502. La immensa majoria de les escultures de Crist el mostren crucificat i, algunes, les pietats, mort en braços de la mare de Déu. No n’havia vist mai cap que el representés assegut, cavil·lant, sense cap signe de divinitat o poder, profundament humà, potser afligit pel que l’espera, o pel dubte.

2023

Escultura moderna a la catedral de Sta. Maria a Gdansk, vista el 6/7/2023. Potser és un tema particular de l’escultura religiosa polonesa?

Posted on

Litúrgia de les hores

[esborrany]

( mesura del temps a Roma )

in the second millennium they have traditionally been recited, as shown by the use of the word “noon”, derived from Latin (hora) nona,[15][16] to mean midday, not 3 in the afternoon:

Matins (during the night, at about 2 a.m.); also called Vigils or Nocturns or Night Office
Lauds or Dawn Prayer (at dawn, about 5 a.m., but earlier in summer, later in winter)
Prime or Early Morning Prayer (First Hour = approximately 6 a.m.)
Terce or Mid-Morning Prayer (Third Hour = approximately 9 a.m.)
Sext or Midday Prayer (Sixth Hour = approximately 12 noon)
None or Mid-Afternoon Prayer (Ninth Hour = approximately 3 p.m.)
Vespers or Evening Prayer (“at the lighting of the lamps”, about 6 p.m.)
Compline or Night Prayer (before retiring, about 7 p.m.)

Posted on

Pär Lagerkvist. L’absència de Déu.

Qui ets tu, que has omplert el meu cor de la teva absència?

(en una postal que hom es podia endur a l’església de St.François a Lausanne)

Pär Lagerkvist

“If you believe in god and no god exists
then your belief is an even greater wonder.
Then it is really something inconceivably great.

Why should a being lie down there in the darkness crying to someone who does not exist?
Why should that be?
There is no one who hears when someone cries in the darkness. But why does that cry exist?”

Posted on

Esglésies

P1110818

Cada cop que passo per una església m’agrada entrar-hi, estar uns instants en silenci i dir per dins un pare nostre.

No crec en un Déu que hagi creat el món com si fos un pessebre i l’hagi poblat de figuretes de fang, ni en un Déu rellotger que hagi posat en marxa les estrelles i previst l’evolució.  No crec que visquem més enllà de la mort, ni que siguem enviats al cel o a l’infern segons una comptabilitat moral. No crec en el pecat original i morbós pretendre que tothom pateixi amb un sentiment de culpa. Trobo poc sa menystenir la vida amb la falsa promesa d’una recompensa en el més enllà.

Però entenc les emocions i les preguntes que han dut a voler pensar com va començar el món i perquè les coses són com són. Entenc que es vuilgui que hi hagi algú amb prou poder com per preveure un ordre on tothom tingui un destí, i on els justos siguin recompensats i valorats i els que causen dolor, castigats. Entenc que puguem estar decebuts amb nosaltres mateixos i les nostres febleses, i que necessitem una guia per ser millors.

No comparteixo les respostes, però sí les emocions i les preguntes. No m’agrada la “lletra” però sí la música.