Posted on

Un museu de les emocions

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva

Experiència afectiva.   Filosofia.   Psicologia.   6 Sales.    Què fer amb les emocions.   Les emocions al món.    Experimenta.    Les emocions a les arts.   Debat

INTRODUCCIÓ

Introducció : què sentim? què són? Per a què serveixen? s’han de regular? la felicitat consisteix en emocions agradables?

L’experiència afectiva:

Què sentim?   Dolor qüestionari McGill  Necessitats, desig, plaer  SHAPS  Rutina, sorpresa, impuls Agradable / disgust    Joia – tristesa     Por – Ira
Contenidors: Emocions, sentiments, motivació

Emocions a la filosofia i religió

Les passions de l’ànima a subjectar a la raó, Plató, Aristòtil, Agustí d’Hipona, Tomàs d’Aquino, Hobbes, Descartes, Hume.

PSICOLOGIA

Com estudiem? Tenim com tres dimensions: (1) el que observem de fora, l’expressió facial i actitud corporal, (2) les hormones que ajusten la vida química del cos, regulades per uns circuits neuronals que s’adapten a les circumstàncies (3) l’experiència subjectiva.

  • de fora: expressió i conducta: Darwin, Ekman
  • informes subjectius, qüestionaris  →  autoexploració
  • neurones i cervell

Teories psicologia : James-Lange, Eknam: reaccions innates, Arnold: avaluació cognitiva.
Neurologia, plaer i dolor  Dolor, Plaer, homeostasi  impulsos i [ Motivació ]
Aspectes i funcions  : fisiologia, expressió, experiència
Afectivitat segons durada:  Emocions, sentiments, estat d’ànim i temperament  [Personalitat]


6 sales

Classificació   riure, ansietat

[Ens podem trobar en una situació indiferent, navegant en pilot automàtic, en un context de certes expectatives. Aquesta situació pot quedar afectada per una sorpresa, o l’aparició d’una necessitat (un altre canvi pot ser la irrupció de l’avorriment o la manca de sentit, quan l’estat fluid d’anar fent, el flow,  deixa de ser interessant, ja no ens motiva, i necessitem una novetat o un replantejament.
La sorpresa pot ser un canvi inesperat en l’escenari, un dolor que volem evitar, un objecte de desig (relacionat amb necessitat o no), un objecte de disgust o frustració (un obstacle que interromp el flux normal), un objecte d’ira, una amenaça de la que volem fugir.
El desig pot correspondre a la satisfacció d’una necessitat, o a expectatives que van més enllà. Aquí, per cert, entrarien els pecats capitals de  la luxúria, la gola i l’avarícia. El desig i l’amor es contraposen a la satisfacció (que atura el desig) i a l’odi. La satisfacció s’oposa al disgust, al desig insatisfet. a la disrupció de la por i la ira.
La joia i la tristesa estarien associades als tres nivells de la piràmide de Maslow, per sobre de la fisiologia i seguretat: Amistat i amor vs solitud, orgull (en excés pecat) i satisfacció vs humiliació, i pau d’esperit, per no dir felicitat, vs depressió i manca de sentit.

Contenidor Emocions   Sensacions

Què fer amb les emocions?

Regulació

[La indústria de la salvació: Introducció  Abans de les Teràpies  Teràpies     Autoajuda    Pastilles    Alternatiu

CENTRE COMERCIAL

  • [Temples Religions] Cristianisme: el temor de Déu, la confessió. Rituals, exorcismes.
  • Escola filosofia
  • [Gimnàs] meditació, ioga pilates
  • Botiga Herbolari
  • Botiga olis essencials, penjolls, estampes
  • alcohol / drogues il·legals, opi, drogues
  • Psiquiatre i farmàcia amb drogues legals
  • [bloc de pisos amb una especialitat a casa planta] Teràpies
  • Llibreria secció autoajuda

Emocions al món

Els països escandinaus reporten més satisfacció i felicitat. Països pròspers econòmicament com Japó o Corea pateixen ansietat i estrès. Orient i nord d’Àfrica reporten més ira, por i estrès. [relació amb islam?]. Amèrica llatina diu riure més i estar més feliç.

Estadística fictícia

Imaginem que sabem les emocions de cada humà a cada moment i podem dibuixar una gràfica de l’estat emocional del món.

Experimenta

  • Explora les 6 Sales
  • Viure altres emocions, experiències, empatia, ficció i catarsi, actors. Penfield, pastilles, portes jaume plensa
  • Canviar l’estat emocional: [ Què fer amb les emocions ] controlar, entrenar, alleujar, a través de la religió, filosofia, teràpia, pastilles. [pendent salut mental: trastorns associats a les emocions: tristesa-depressió, por-ansietat, disgust-fòbies, amor-addicció, joia-bipolar, ira-agressió].

Emocions a les arts

Art

Charles Le Brun, el pintor de Versailles,  va fer una conferència sobre les passions de l’ànima, il·lustrant-la amb 23 rostres (1698).

F.X. Messerschmidt Köpfe, 1770

Emocions a la literatura, cinema, música i dansa: 
Literatura  Gèneres a ficció i cinema  Música   Dansa [Biblioteca, sales de cine, playlists, danses, classificades per tipus d’emoció]

Dolor  Plaer  Sorpresa   Amor i desig ( Art    Literatura     Cinema    Música  ), Disgust, [Satisfacció] . La ira. La por.   La tristesa, La joia

Altres

Emojis

Vocabulari emocions diccionari ideològic

DI 5.27, Estats d’ànim: abatut, aclaparat, afligit, agressiu, alegre, animat, apaivagat, avorrit, cofoi, confús, content, embadalit, enfadat, esfereït, espaordit, joiós, moix, satisfet, serè, tranquil, trist.

DI 5.29, Sentiments, actituds: Abandó, abatiment, acceptació, admiració, afectació, afecte, alegria, amistat, amor, angúnia, antipatia, atabalament, atracció, avorriment, cansament, compassió, confiança, confusió, consol, desesperació, enuig, enveja, fàstic, gelosia, indignació, injustícia, franquesa, llàstima, odi, passió, preocupació, ràbia, remordiment, satisfacció, senzillesa, servilisme, simpatia, solitud, sorpresa, tedi, tendresa, timidesa, vergonya.

 

VIQUIPÈDIA

Acceptació. Afecte. Alegria. Amor. Angst. Angoixa. Ansietat. Anticipació. Apatia. Penediment. Autoconfiança. Avorriment. Awe. Compassió. Confiança. Coratge. Culpabilitat. Curiositat. Decepció. Depressió. Desesperació. Desconfiança. Desig. Disgust. Dol. Dolor. Empatia. Entusiasme. Enuig. Enveja. Esperança. Eufòria. Excitació. Èxtasi. Fàstic. Felicitat. Frustració. Gelosia. Gratitud. Horror. Hostilitat. Humiliació. Indignació. Interès. Luxúria. Menyspreu. Molèstia. Odi. Orgull. Pànic. Passió. Patiment. Pietat. Plaer. Por. Preocupació. Ràbia. Rebuig. Remordiment. Ressentiment. Satisfacció. Saudade. Schadenfreude. Soledat. Sorpresa. Timidesa. Tristesa. Vergonya. Xoc

GALERIA

Museum of Lost Wonder
Scrying Mandala: 4 temperaments, 12 ocupacions, 12 etapes del cicle de la vida tibetà.
El teatre de la ment : les escenes emocionals del sistema límbic, al so de “l’orquestra dels gens” i els mems de la cultura. [Potser un model on ballem al so dels impulsos i els records, atents a la mirada dels mems?]

Exposicions DHMD

2008 Glück welches Glück, Hello happiness

2012 Exposició sobre les emocions al DHMD, Die Leidenschaften

Entrada com un teatre.

Habitacions

  • Un menjador i a la taula un cocodril. la passió com a pèrdua del control, acció dels déus pels antics, els cristians ho veuran simbòlicament com a bèsties salvatges [ Plató i els cavalls]
  • els efectes de les emocions: vocabulari: ens crema, ens emvaiex com una oanda, les papallones
  • lavabo localització cor, figura dutxa, receptacles amb líquids [ 4 humors?]
  • dormitori, expressió, màscares [ Messerschmidt]

Konflikt

  • Diderot i cello: som com un instrument i les cordes vibren. Les passions ens mouen a actuar
  • Höhepunkt, klimax, Ecstasy de Gustav Machaty, Ang Lee

Turning point, control

  • Càstig, educació, religió, treball, (els cereals Kelloggs els van desenvolupar uns germans adventistes que rebutjaven el cafè i pastes i volien promoure. Control: higiene, llei, matrimoni.

El jardí

  • Empatia, la compassió, la base neurològica de les neurones mirall

[imatges i films: la tristesa, pluja al parabrisa del cotxe. Desig: from here to eternity amb Burt lancaster i Debora Kerr,

Imatges per avaluar respostes afectives: IAPS / OASIS imatges classificades en arousal i valence (intensitat, sentiment positiu o negatiu). descarregat a dades/materials] [ seria l’equivalent al test d’empatia Voight-kampff que apareix a DO androids dream of electric sheep.]

Debat

Les passions i les emocions: reprimir, gestionar?

Excés i moderació.

Les emocions positives, són un fi en si mateix?

Les emocions com a valor, humans, animals, AI.

La dependència emocional d’un entorn digital definit per algoritmes.

La decepció i la trista com a conseqüència de les expectatives.

Recorregut museu:

  • 1: Introducció general vida humana
  • 2: l’experiència afectiva: emocions i sentiments
  • 3: Motivació
  • 4: Les passions a la filosofia i la religió
  • 5: Les emocions a la psicologia
  • 6: Indiferència- Sorpresa
  • 7: Desig i amor
  • 8: Disgust i plaer
  • 9: Por / ira
  • 10: Tristesa / Joia
  • 11: Emocions al món
  • 12: Les arts
  • 13: Debat, la vida bona
  • 14: Regular, teràpies
  • 15: Experimenta: IEA, pastilles, Penfield, Geografia emocional
  • + model del cervell / escultura d’ampolletes amb tubs, som el que marquen els neurotransmissors
Posted on

Passa la vida sense treure’n profit

Diumenge 5/6. Així que avui no sortiré en caiac i em queda la sensació que em perdo coses i no trec prou profit de la vida. Ahir alguna peça de música com la Odd couple de Neal Hefti també em transmetia aquesta sensació. Com si no pogués acabar de gaudir tots els plats d’un esmorzar bufet en un hotel durant un viatge perquè no vaig posar el despertador.

Tot és efímer i no tindré una segona oportunitat d’esmorzar en aquest hotel perquè demà ja som a un altre lloc. No hi tornarà a haver un matí de diumenge de juny amb el mar tranquil. Potser durant els anys joves pensem que queden molts matins i sempre podrem repetir aquest esmorzar. Però seran esmorzars diferents, en una etapa diferent del viatge.

Posted on

El Cansament

Emocions   |  Tristesa   |    El patiment normal   |   El cansament vital

[ En les llistes d’emocions no acostuma a sortir el cansament, i crec que és molt comú. La vida complicada, la feina, pujar els fills, sovint demana més energia de la que tenim. I sense tenir ni depressió, ni cansament vital, ens podem trobar en un estat de fatiga, de no tenir prou forces. Aquest excés d’exigències, en general ve imposat per la classe social, esclaus, pagesos, obrers, administratius, llocs de treball precaris de l’economia gig. I pot venir també autoimposat.

La fatiga, la sensació de no poder amb tot pot generae frustració, tristesa, ansietat]

Article NewYorker sobre el llibre de “A History of Fatigue” de Georges Vigarello

Shakespeare, Sonnet 27

Weary with toil, I haste me to my bed,
The dear repose for limbs with travel tired;
But then begins a journey in my head,
To work my mind, when body’s work’s expired.

Posted on

Melanconia

Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva. Un museu de les emocions

IEC: Tristesa vaga, ombrívola i duradora. Patir de malenconia. Ple de malenconia.
El gravat Melencolia-I de Dürer que m’acompanya des de 1984 i l’estudi iconogràfic, de Klibansky, Pnaofsky i Saxl.  Saturn i la melancolia: Teofrast, el probable autor de Problemata XXX.1 (durant un temps atribuït a Aristòtil)  va formular una teoria sobre el geni en afirmar que la bilis negra tindria la propietat d’amplificar les facultats o les emocions, ja que es pot tornar o molt freda o molt calenta. Freda produiria un estat de torpor, mentre que calenta ens duria a l’èxtasi i, en excés, a la bogeria: nullum magnum ingenium sine mixtura dementiae.

Burton, Anatomy of Melancholy, la cura, Love and religious melancholy. Cites

Galeria La malenconia

Especulo que la melanconia forma part de la condició humana en tant que tenim capacitat d’imaginar i recordar. Així, podem imaginar un món millor, una vida en la que les coses ens haguessin anat millor i, fonamentalment, que nosaltres fossim millors. Podem recordar un passat on teníem expectatives que no s’han complert. Ens adonem que el bell és rar i efímer.

Això és dolorós i per escapar-ne ens podem centrar en el present, tal com proposa Eckart Tolle. Si bé la incapacitat d’absorbir l’experiència del present, pel fet d’estar ancorats en el passat, o allienats per unes il·lusions que mai no arriben, la proposta de Tolle és una renúncia a la condició humana. Hem de saber viure-ho tot, passat, present i futur.

Per això el Nadal és una barreja d’alegria i retrobada i de nostàlgia. Nostalgia pel que va ser, els Nadals de la infantesa, i ja no tornarà, i fins i tot el record s’esborra. Nostàlgia pels futurs que havíem somniat i ja no seran.

Sapiguem valorar el que hem viscut, perdonar-nos els errors, valorar el futur diferent que s’ha esdevingut i il·lusionar-nos pels que encara ens queden.

Tal diu com Burton, Sperate miseri, cavete felices. Only take this for a corollary and conclusion, as thou tenderest thine own welfare in this, and all other melancholy, thy good health of body and mind, observe this short precept, give not way to solitariness and idleness. “Be not solitary, be not idle.”

Posted on

Les cinc etapes del dol. Model de Kübler-Ross

Model de Kübler-Ross

Negació: «Em sento bé, això no em pot estar passant, a mi no!». La negació és només una defensa temporal per a l’individu. Aquest sentiment és generalment reemplaçat amb una sensibilitat augmentada de les situacions i individus que són deixats enrere després de la mort.
Ira: «Per què a mi? No és just!», «Com em pot estar passant això a mi?». Un cop a la segona etapa, l’individu reconeix que la negació no pot continuar. A causa de la ira, aquesta persona és difícil de ser acurada degut als seus sentiments d’ira i enveja. Qualsevol individu que simbolitza vida o energia és subjecte a ser projectat ressentiment i enveja.
Negociació: «Déu meu, deixa’m viure almenys per veure els meus fills grans», «Faré qualsevol cosa per un parell d’anys més». La tercera etapa involucra l’esperança que l’individu pot d’alguna manera posposar o retardar la mort. Usualment, la negociació per una vida estesa és realitzada amb un poder superior a canvi d’una forma de vida reformada. Psicològicament, la persona està dient: «Entenc que vaig a morir, però si només pogués tenir més temps …».
Depressió: «Estic tan trist, per què fer alguna cosa?», «Moriré, quin sentit té?», «Trobo a faltar als meus éssers estimats, ¿per què seguir?» Durant la quarta etapa, la persona que està morint comença a entendre la seguretat de la mort. A causa d’això, l’individu pot tornar-se silenciós, rebutjar visites i passar molt de temps plorant i lamentant-se. Aquest procés permet a la persona moribunda desconnectar de tot sentiment d’amor i afecte. No és recomanable intentar alegrar a una persona que està en aquesta etapa. És un moment important que ha de ser processat.
Acceptació: «Això ha de passar, no hi ha solució, no puc lluitar contra la realitat, hauria preparar-me per això». L’etapa final arriba amb la pau i la comprensió que la mort s’està acostant. Generalment, la persona en aquesta etapa vol que la deixen sola. A més, els sentiments i el dolor físic poden desaparèixer. Aquesta etapa també ha estat descrita com la fi de la lluita contra la mort.

Kübler-Ross originalment va aplicar aquestes etapes a les persones que patien malalties terminals, i després a qualsevol pèrdua catastròfica (ocupació, ingressos, llibertat). Això pot incloure esdeveniments significatius de la vida tals com poden ser la mort d’un ésser estimat, el final d’una relació o divorci, drogodependència, un diagnòstic d’infertilitat, etc.

 

https://www.bbc.com/news/stories-53267505

Thousands of academic papers have been written applying the stages to a huge range of emotional experiences, from athletes dealing with career-ending injuries to Apple consumers responding to the iPhone 5.

They’re also used as a management tool: the Kübler-Ross Change Curve is used by big companies from Boeing to IBM – including the BBC – to help shepherd their employees through periods of change.

[ crítica ]

And there’s very little concrete evidence for the existence of five stages of grief. The most extensive longitudinal study on the stages was published in 2007, based on a series of interviews with recently bereaved people. It concluded that although Elisabeth Kübler-Ross’s stages were present in different combinations, the most prevalent emotion reported at all stages was acceptance. Denial (or disbelief, as the study termed it) was very low, and the second strongest emotion reported was “yearning”, which was not one of the original five stages.

Posted on

El patiment normal

[esborrany][a refer, visió global sobre el patiment, treure el normal]

referència al dolor com a resultat de l’evolució / experiència dolor  / emocions begatrives / sentiments negatius

el patiment “normal” i que serveix per la vida

En una sèrie de posts intento una mirada global [contenidor societats]sobre els diferents patiments:

El patiment extrem, que ja no ens aporta, individual i vingut de fora

La mirada és incompleta sense el que en podríem dir “patiment normal” o biogràfic. El patiment que no és causat per conflictes o injustícies socials, ni tampoc per patologies, el patiment que comporta simplement el fet d’estar viu. Totes les emocions i sentiments negatius, com la ira, el disgust, la por, la tristesa.

L’infant que plora perquè té gana, perquè ha caigut, perquè no li deixen agafar el mòbil

La ira i odi cap algú, veins que fan soroll, el que no ens agrada

L’enamorat rebutjat, la parella a qui han abandonat, la gelosia

La frustració i estrès a la feina

El cansament, l’insomni, l’avorriment

La cerca desesperada de trobar un alicient que ens faci sentir vius o atenuar el dolor buscant emocions en concerts, esports extrems o comsum de drogues. L’ànsia infinita a ser reconegut i valorat (ésser a través dels altres). Tots volem tenir un públic que ens aplaudeixi, volem sortir en obres de teatre, volem lectors dels nostres llibres. Volem likes a les nostres fotos d’instagram, volem pujar a l’Everest, volem ser joves i atractius.

Posted on

Depressió i suïcidi

DEPRESSIÓ

WHO, Depression is a common mental disorder, characterized by persistent sadness and a loss of interest in activities that you normally enjoy, accompanied by an inability to carry out daily activities, for at least two weeks. In addition, people with depression normally have several of the following: a loss of energy; a change in appetite; sleeping more or less; anxiety; reduced concentration; indecisiveness; restlessness; feelings of worthlessness, guilt, or hopelessness; and thoughts of self-harm or suicide. Depression is treatable, with talking therapies or antidepressant medication or a combination of these.

Depression is a common mental disorder. Globally, more than 300 million people of all ages suffer from depression.
Depression is the leading cause of disability worldwide, and is a major contributor to the overall global burden of disease.

SUÏCIDI

WHO, Close to 800 000 people die due to suicide every year, which is one person every 40 seconds. Suicide is a global phenomenon and occurs throughout the lifespan. Effective and evidence-based interventions can be implemented at population, sub-population and individual levels to prevent suicide and suicide attempts. There are indications that for each adult who died by suicide there may have been more than 20 others attempting suicide.

Web pels que busquen un companya/a per suïcidar-se junts (BBC). És el darrer clam de la solitud.

Posted on

L’expectativa del descobriment

Quan en un viatge, un cop instal·lat a l’hotel, baixo al carrer a trepitjar la ciutat desconeguda que m’espera.  O quan arribo a un país llunyà, com Etiopia, i a l’aeroport començo a entreveure la personalitat del país que m’espera, sortint de la neutralitat dels espais dels aeroports. O quan començo una ruta, com el viatge amfibi de 2007, o una travessa amb la motenda.

El descobriment també pot ser al costat de casa, com en l’experiència de la lectura de la Divina Comèdia, o durant el confinament de la Covid, explorant el Poblenou.

Posted on

Els plans

El sentiment de tenir temps, ganes i mitjans de definir la meva vida, quan planifico el futur.

Cada setmana estreno un full doblegat on hi poso les cites i obligacions, i assigno l’espai lliure als meus projectes diversos: el que estudio, anar a ballar, bricolatge, esport.

Cada dia es concreta hora a hora el deure o lleure.

Ocasionalment planifico les vacances, els viatges. Un sentiment molt agradable és quan un viatge es va definint poc a poc, amb un concepte o aspectes que l’unifiquen. Aquitània i la elctura de Montaigne, El Danubi i Magris, el cap nord i Txekhov, el Main i Wagner, el Neckar i Hölderlin.

Molt excepcionalment planifico “no planificar” i deixar-me dur per l’atzar. Notablement en el dia de la lectura del Purgatori de Dante, en algun viatge amb l’Eos, o quan després d’una visita o gestió a Barcelona em deixo perdre per algun barri.

Posted on

El procés de dissenyar o crear

Un dels sentiments més agradables ha estat l’excitació creativa quan dissenyo alguna cosa. Tinc més o menys definit què vull aconseguir i faig esborranys, estudio materials, solucions, fins que trobo la que m’agrada i ho construeixo.

  • 1975 macuto per davant i darrera
  • 1990 armari inspirat en una façana renaixentista a Castellar, habitació de les nenes
  • 1995 barbacoa, tauleta majordom a Castellar, làmpada llibre, (taula i cadires pel saló, sense tirar endavant)
  • 2007 el viatge amfibi
  • 2008 i següents, la nadala de cada any
  • 2014 La motenda
  • 2016 la furgo, la carpeta de partitures
  • 2015 el lavabo jardí
  • 2017 la llibreria amb espatllera i barra de ballet
  • 2019 motxilla, cadires i tumbones per la terrassa

 

Posted on

El cansament vital

Camus deia al mite de Sisyphe que l’única pregunta filosòfica important era la del suïcidi, si valia la pena viure.

Una versió menys dramàtica seria què ens fa sortir del llit al matí i posar-nos en marxa.

En un post jo imaginava que haguessim d’omplir un formulari sobre la “fe de vida” havent d’especificar què és allò que ens fa sentir vius: inèrcia, ésser per als altres (ser útil, ajudar), ésser a través dels altres (ser admirat, el reconeiement a les xarxes socials), experiències gratificants (gastronomia, vacances, dansa), sobreviure amb ajuda de substàncies (medecines o drogues).

Fe de vida

El maig de 2019, al llarg d’un viatge pel Danubi en la furgo, algun matí em costava sortir del sac per posar-me en marxa, com si estigués perdut en un buit sense referents, la ruta planejada questionable. Val la pena l’esforç? Deixaria de viatjar en algun moment? Fa uns anys també em preguntava si algun dia deixaria de prendre notes sobre el que veig.

Arribem al món amb ganes d’explorar-lo. Ens en cansarem? En algun moment les destinacions inèdites ens semblaran que ja no valen la pena? Quan torno a una ciutat, què espero retrobar-hi? A Paris, ja necessito tornar a pujar a la torre Eiffel, o a NYC a l’Empire State Building. Budapest és molt agradable però per tornar-hi caldria una exposició especial, o una trobada de lindy, o que vulgués passar tres dies al Gellert de balneari, llegint.

I si deixo de viatjar i em quedo a casa, serà un enriquiment, o un seguir en vida mig anestesiat com en respiració asistida?

Ikigai és un terme japonès que es podria traduir per “la raó de viure”, o “allò que ens fa sortir del llit cada dia. (juliol 2019). [ Recull categories Ikigai ]

[ cal el risc de l’adrenalina per sentir-se viu?  ]

Tot avui és com si tingués certa fatiga vital. La gent m’avorreix i em cansa, i alhora trobo a faltar una companyia. I si no hi és, en tinc prou amb el meu refugi? És potser un moment en que ja he recorregut la major part de sales del museu de la vida, n’he repassat algunes, i ja en tinc prou? Somio potser en possibles noves sales que no estan al meu abast?