Pintura Xinesa

Xina  Literatura

Estils   Dinasties Tang   Song   Yuan   Ming


Estils

Gongbi (工笔), “Precisió i detall”.
Es caracteritza per la seva atenció als detalls i la precisió en les línies. Les obres són molt acurades i realistes. Pinzellades fines i controlades, amb un enfocament en la perfecció tècnica. Colors vius, brillants i saturats, aplicats en capes per aconseguir profunditat i realisme. Temes tradicionals, escenes narratives, retrats, flors i ocells, amb un estil més formal i decoratiu.

Xieyi (写意), “Espontaneïtat i expressió”
Es basa en la lliure expressió de l’artista, amb pinzellades ràpides i fluïdes que capturen l’essència del subjecte. Minimalisme, menys detalls i es concentra en la sensació o l’emoció que transmet l’obra. Tècnica de tinta, predomina l’ús de tinta xinesa, amb variacions de tons i textures per crear profunditat i moviment. Abstracció, les formes són més suggerides que explícites, deixant espai a la imaginació de l’espectador. Connexió espiritual, reflecteix la filosofia taoista i budista, buscant la harmonia entre l’home i la natura.


Dinastia Tang (618-907)

Època daurada de la cultura. Va tenir artistes remarcables com Wu Daozi (c. 680-759), mestre de la pintura de figures religioses i mitològiques. Les seves obres es caracteritzaven per línies fluides i dinàmiques. Wang Wei (699-759) va ser un precursor de la pintura de paisatges.

Els suports fràgils de tinta sobre seda fa que no s’hagin conservat obres originals, però es coneixen per còpies i la influència.

[buscar]

Tombes de Qiang Ling  Coves de Mogao

Han Gan (706 783)

Blanc que il·lumina la nit

Primera neu a la riba del riu


Dinastia Song (960-1279)

Es va desenvolupar l’estil *shanshui* (muntanya i aigua), que buscava capturar l’essència de la natura.

Fan Kuan (c. 960-1030): Un dels mestres del paisatgisme, la seva obra més famosa és “Viatjants entre Muntanyes i Rius”, una pintura monumental que representa la grandiositat de la natura. [Tal com comenta Lin Yutang, les figures humanes són petitíssimes]


Guo Xi (c. 1020-1090): Autor de *”Primavera primerenca”. Va teoritzar sobre la pintura de paisatges en el seu llibre *”El Sublim Missatge dels Boscos i els Rius”.


Zhang Zeduan (1085-1145). Va crear el famós rotlle *”Al llarg del riu durant el Festival Qingming“, la vida quotidiana a la capital Song (Kaifeng, Bianjing)amb un detall impressionant.


Dinastia Yuan (1271-1368)

Durant la dinastia Yuan, els artistes van començar a expressar més llibertat personal i emocional en les seves obres, influïts per la dominació mongola i el budisme chan (zen).

Zhao Mengfu (1254-1322): Pintor, cal·lígraf i erudit, va revitalitzar els estils clàssics. La seva obra “Cavalls i Ramader” és un exemple destacat.

Ni Zan (1301-1374). Membre dels “Quatre Mestres Yuan”, conegut pels seus paisatges senzills i minimalistes, com “Sis senyors”.


Dinastia Ming (1368-1644)

La dinastia Ming va veure un renaixement de les tradicions culturals xineses, i la pintura es va caracteritzar per la diversitat d’estils i temes.

Shen Zhou (1427-1509): Fundador de l’Escola Wu, mestre del paisatgisme i la pintura de flors i ocells. La seva obra *”Poeta a la Muntanya” és un exemple del seu estil contemplatiu.

Qiu Ying (c. 1494-1552): Pintor de l’Escola Zhe,  conegut per les seves obres detallades i coloristes, com “El Jardí dels presseguers” o “l’Emperador Guangwu vorejant un riu”.

 


Dinastia Qing (1644-1912)

Shitao (1642-1707): Un dels artistes més innovadors del període, Shitao va defensar la individualitat creativa.

Àlbum “Tornant a casa” al MET

10.000 taques de tinta lletges (10.000 ugly inlblots) [no seria una pintura en concret sinó una idea desenvolupada al seu tractat “Huayu Lu” (畫語錄), on les 10.000 taques de tinta  serien una metàfora de le sinfinites possibilitats de l’expressió artística; fins i tot les, aparentment caòtiques i lletges taques de pintura podien contenir una bellesa profunda.
[Jackson Pollock i Tàpies, els 10.000 objectes del taoisme]

Reminiscences of QinHuai

Bada Shanren (1626-1705), descendent de la família imperial Ming, conegut per les seves pintures de flors, ocells i paisatges, caracteritzades per un estil exagerat i expressiu.

Lang Shining (Giuseppe Castiglione, 1688-1766), un missioner jesuïta italià que va treballar per a la cort Qing, va fusionar les tècniques de pintura xineses i occidentals en obres com “Cents Cavalls“.

Va ser influent el tractat Manual of the Mustard Seed Garden.


Xina moderna

En el segle XX, la pintura xinesa va experimentar una transformació radical amb la influència de l’art occidental i els canvis polítics.

Qi Baishi (1864-1957). Pintor de flors, ocells i paisatges, Qi Baishi és conegut pel seu estil simple però vibrant.

Gambes

Xu Beihong (1895-1953).  Va combinar tècniques occidentals i xineses.


Zhang Daqian (1899-1983),  un dels artistes més influents del segle XX, conegut pels seus paisatges impressionants i la seva tècnica de pintura amb esquitxos.


Els darrers 50 anys han estat un període d’important transformació per a l’art xinès, amb artistes que han fusionat tradició i modernitat, i han guanyat reconeixement internacional. Aquests són alguns dels més remarcables:

Artistes conceptuals i contemporanis
Ai Weiwei (n. 1957) – Potser l’artista xinès contemporani més conegut internacionalment, Ai Weiwei treballa amb escultura, instal·lacions i activisme polític. Obres com Sunflower Seeds (Tate Modern) han captat l’atenció global.
Xu Bing (n. 1955) – Conegut per les seves obres que juguen amb la llengua i l’escriptura, com Book from the Sky, on crea textos il·legibles amb caràcters inventats.
Cai Guo-Qiang (n. 1957) – Cèlebre per les seves instal·lacions amb pólvora i pirotècnia, com les obres presentades a les cerimònies dels Jocs Olímpics de Pequín 2008.
Zhang Xiaogang (n. 1958) – Conegut per les seves pintures surrealistes i emotives, especialment la sèrie Bloodline, inspirada en les fotos de família de l’era maoista.
Zeng Fanzhi (n. 1964) – Famosa la seva sèrie Mask, que reflecteix la psicologia de la societat xinesa moderna.
Pintura i art visual
Yue Minjun (n. 1962) – Conegut pels seus personatges rient amb expressions grotesques i pel seu estil de realisme cínic.
Liu Xiaodong (n. 1963) – Pintor realista contemporani que captura escenes socials amb un estil expressiu i íntim.
Huang Yong Ping (1954-2019) – Artista d’avantguarda que va barrejar influències occidentals i taoistes, conegut per obres conceptuals de gran escala.
Fotografia i nous mitjans
Wang Qingsong (n. 1966) – Fotògraf que explora el consumisme i la modernització de la Xina amb imatges escenificades i satíriques.
Cao Fei (n. 1978) – Artista de vídeo i realitat virtual que investiga la globalització i l’urbanització de la Xina, com en la seva obra RMB City.
Escultura i instal·lacions
Gu Wenda (n. 1955) – Treballa amb cal·ligrafia i elements tradicionals per crear instal·lacions innovadores.
Lin Tianmiao (n. 1961) – Una de les artistes més destacades en l’art tèxtil i les instal·lacions feministes.
Aquest és només un tast dels molts artistes xinesos influents. En vols més detalls sobre algun en concret? 😊

Sumi-e

Sumi-e

Començà a la dinastia Tang . El poeta Wang Wei en fou un autor important.

East Asian writing on aesthetics is generally consistent in stating that the goal of ink and wash painting is not simply to reproduce the appearance of the subject, but to capture its spirit. To paint a horse, the ink wash painting artist must understand its temperament better than its muscles and bones. To paint a flower, there is no need to perfectly match its petals and colors, but it is essential to convey its liveliness and fragrance. In this, it has been compared to the later Western movement of Impressionism. It is also particularly associated with the Chán or Zen sect of Buddhism, which emphasises “simplicity, spontaneity and self-expression”, and Daoism, which emphasises “spontaneity and harmony with nature,” especially when compared with the less spiritually-oriented Confucianism.

In landscape painting the scenes depicted are typically imaginary, or very loose adaptations of actual views. Mountain landscapes are by far the most common, often evoking particular areas traditionally famous for their beauty, from which the artist may have been very distant. Water is very often included.


El 2005 en un viatge a Xina vaig poder tenir dues hores de classe de sumi-e, pintant canyes de bambú, els troncs amb un pinzell gruixut, les fulles d’un sol traç.

Vaig entendre que era una nova manera de art. Aquí no construíriem una única obra invertint mil hores en fer retocs minuciosos. Aquí practicaríem mil vegades com fer una fulla d’un sol traç. Un cop fet no es pot corregir. En aquest sentit, s’assembla més a la interpretació musical. Assagem una peça moltes vegades per després executar-la bé.

Ho vaig provar de fer a casa. La Laia em va convidar a fer-ho al seu estudi. En lloc de bambús i vaig voler fer pins, que és un arbre més propi del nostre paisatge. Les agulles es presten bé a l’exercici de fer-les d’un sol traç. Pel tronc vaig practicar amb un fregall per tal d’evocar l’escorça del tronc. Llàstima que no en vaig fer cap foto.

Xina

la meva xina, esborrany

 

2005 i 2010

com més cutre el lloc, més bo el menjar. + refinament hongkong

Els pandas, fòssils vivents del pleistocè>>enllaç a museu vida

l’art oriental que es fa ràpid i s’ha de fer bé a la primera, que é smés com la música, assajr moltes vegades [en canvi avui la música és sobretot una tasca de producció]

fiolosofia relligio: confuci taoisme budisme

poesia, veure intro antologia, contacte amb mahler

taoisme

imaginació viure a pekin o chengdu

novles policiaques jutge dee

+ kungfu

>> a cuina + receptes + canvi dinars
Del llibre de LUYU, maneres de prendre el te.
Dinastia TANG: te en pols, bullir l’aigua fins que les bombolles siguin com ulls de peix i el so com el vent en els pins. Afegir sal. Reservar aigua. Remenar. Afegir te en pols. Aturar el bull i servir.
Dinastia SONG: Te remenat. escalfr un bol. Afegir te en pols. Dissaoldre’l amb aigua calenta. Remenar amb una brotxa de bambú. afegir més aigua i remenar.[com el japonès].
Dinastia MING. Escalfar la tetera i descartar l’aigua. Afegir fulles. Rentar les fulles amb aigua bullent i descartar l’aigua. afegir aigua i tapar la tetera. Com que van veure que amb les teteres molt grans amb molt de te canviava el sabor, van anar fent teteres més petites fins arrigar al GUNFU, propi de Fujian. Escalfar la tetera i buidar l’aigua sobre tapa de manera que caigui aks 3 bols. Posar fulles de te i aigua. Tirar aigua bullent a sobre per mantenir-la calenta, 1 minut. Vessar el te fent cercles sobre els tres bols per que quedi igual [a proporció, més te i menys temps d’infusió]


Història

2PAX0 Paleolític Xina i Japó -50000 -8000

2NAX1 Neolític Xina Grans rius -8000 -1700

2HAX0 Xina Shang, Chou -1700 -221. 2HAX1 Xina Qin Han -221 220. 2HAX2 Xina Tres Regnes i Sui 220 618.

3AX01 Xina Tang 618 960. 3AX02 Xina Song 960 1280. 3AX03 Xina Yuan 1280 1368. 3AX04 Xina Ming 1368 1644

4AXM1 Mongòlia dinastia Manxú del nord 1400 1924
4AX01 Xina Qing 1644 1912

Xina i Taiwan
5AX01 Revolució Xinesa 1912-1945. 5AX02La Xina de Mao 1945-1976. 5AX03 Den Xiao Ping i Revolució econòmica 1976-2020