Tenir cura del museu

Manteniment del museu

Tenir cura de la casa de l’ànima

Sant Agustí a les Confessions, en parlar de la memòria, comparava l’ànima a una casa on es guarden coses. Seguint amb la metàfora, si l’ànima és com una casa, com n’hauríem de tenir cura?

  • no omplir-la de porqueria [no escoltar segons quina ràdio o TV]
  • netejar-la periòdicmaent [ estones de silenci, viatges per canvis de perspectiva]
  • decorar-la amb els veritables tresors [el que he vingut a catalogar com a meu món ampliant la idea de Palau de la memòria ]
  • Tenir finestres i llum [ estar obert al món i al que passa]

El treball: els magatzems, on queda la informació provisional


2022

A un conte de les 1001 nits un califa educa el fill i mana construir un palau amb 360 habitacions, una per a cada saber, i cada dia uns mestres li ensenyaven a una cambra diferent.

El Palazzo della civilta italiana té 9×6=54 arcs a cada façana. Si deixo la galeria exterior podria imaginar 7×6 42 espais per cara, 168 cambres corresponents diferents sabers, o 216 si les compto totes. 216 exteriors. I si compto també els interiors, tinc una planta de 7×7=49 espais per planta 49×6= 294 espais interiors. I si també fessin classe a l’aire lliure, 9×9=81, 81×6 =  486.


2023

A més de la metàfora del palau com a espai de records i idees, si hi afegim una secció corresponent als estats mentals emocionals , els records biogràfics, els desigs, les expectatives que hem tingut, les frustracions, aleshores tenir cura d’aquesta secció vol dir recórrer i acceptar tot el que som. De la mateixa manera que hi ha gent que té una part de la casa neta i endreçada per mostrar, i després habitacions fosques plenes d’objectes innecessaris, podem tenir una vida  parcial, amb presència només del que volem mostrar, o a l’inrevés, amb presència de les nostres frustracions, sense visitar la cambra on hi ha totes les experiències maques que hem viscut. Eckart Tolle i altres tipus de meditació ens conviden a viure el present, però és empobridor renunciar a la vida amfíbia. Viure el present és saber obrir la finestra, i no quedar-se tancat em un quarto fosc, però la vida interessant consisteix a obrir la finestra i tenir totes les habitacions que es puguin recórrer.


| PDF text