Posted on by amomuseu

Vides humanes

La vida humana

Biografies i novel·les.  Com són els dies.  Explicar una vida. l’experiència del jo narratiu     el sentit de la vida

Dels informes dels psicòlegs a biografies i novel·les

[La meva tesina recollia els exemples a la filosofia de la ment per concloure que es limitaven a aspectes molt simples de la vida humana, com pot ser la percepció. Per tant, seria presumptuós pretendre ser una candidata a substituir les altres reflexions sobre la condició humana.

Com és ésser un humà? Hem de tenir l’experiència de mamar un pit, ser abraçat, agafar una cullera, fer unes primeres passes, passar fred i calor, escoltar una cançó, que ens expliquin un conte, aprendre a llegir, entendre què és un triangle, jugar amb els amics, enamorar-se, patiment i frustració, pensar com voldríem que fos la nostra vida, estimar i odiar.

Al final de la reflexió sobre llibertat i determinisme, canviava la pregunta sobre si ens regeix una causalitat diferent de la del món físic per la pregunta sobre si érem un subconjunt de la realitat física amb una causalitat complexa. I m’adonava que que era incorrecte pensar que teníem una identitat fixa, establerta per l’herència genètica, que el que anomenaríem “jo”, és molt fràgil i que l’existència d’un invariant només es podia justificar per la continuïtat del cos i la continuïtat de la història que ens expliquem a nosaltres mateixos. (El jo. Invariants i continuïtat narrativa). Els humans tenim una causalitat complexa. La situació on ens trobem ara depèn de decisions preses en el passat. I aquestes es basaven en un futur imaginat, un futur segurament diferent del present actual.

Així que per copsar la condició humana hem d’anar a les biografies, autobiografies, el teatre, les novel·les o els films. Hem d’anar a les històries.

Com són els dies

Tenim les rutines diàries.    Estadístiques fictícies.

Quina part és conscient? [CGPT] Els estudis sobre atenció, amb imatges fMRI o experiments, revelen que molta part de la nostra vida transcorre en mode automàtic, sense necessitat prestar-hi atenció. L’exemple clàssic ´que podem conduir cada dia a la feina sense prestar atenció i no obstant aturant-nos a cada semàfor, mantenint la distància amb els altres cotxes i arribant a lloc. Daniel Kahneman ha proposat una teoria dual de la ment, un sistema que treballa automàticament sense control voluntari i l’altre que requereix processos de pensament conscient.

Quines eleccions fem realment? quin és el domini on exercim la llibertat? ( les eleccions )

llibertat i determinisme

Explicar una vida

En la vida, què fem? què ens passa? [una biografia ens “explica” una vida atenent a:

Inicial:

  • El context de la família i societat on ha nascut. [cada societat té un ventall de biografies guions de vida possibles (  100.000 de vides i la ruleta dels destins).
  • les fortaleses i febleses físiques, les habilitats innates, talents

Coses que van passant

  • [entorn físic] un terratrèmol, una sequera, un accident, una malaltia.
  • [entorn relacional o social]. Pares fills, veins, amics, amors
  • el tipus de relació amb els pares (quants arguments de llibres o guions de films es basen la manca de reconeixement dels pares!), mestres, bandes. (els SIMS), amors i desamors, amics i enemics (atacs per gènere, religió, nació, invasions), les oportunitats de feina. Societats, grups, activitats  Les relacions humanes
  • entorn cultural], les idees o mems que ens arriben, els que acceptem, els que rebutgem.

Com es viu el que va passant, com s’autodetermina

  • com experimenta el protagonista el que li passa, el monòleg interior.  El viure amfibi en el present, passat i futur. La narració autobiogràfica que va definint els capítols futurs i revisant els passats.
  • les eleccions que fa en funció del que sent, el futur que s’imagina; què estudiar, per a què lluitar, a qui servir, projectes

Generar històries

[per a un museu de biografies podem imaginar eines que generin biografies a partir d’uns personatges i un escenari.

La mort

LA MORT

Viatge a un altre lloc [fugida]
Toteninsel d’Arnold Böcklin
[en un cementiri, baixar les escales d’un panteó,
arribar al cel, uns núvols, un tancat amb sant pere de porter, i a dins una ciutat de vacances per a la tercera edat]
el món de les ombres dels grecs
—————-

infelicitat:  patiment,   la indústria de la salvació

| PDF text