Vigília, son, consciència, inconscient

Ψ La vida humana L’experiència humana El cos humà El cervell Psicologia

Despert, adormit, ritme circadiari Atenció El son l’inconscient Corrent de consciència la vida de la ment

Despert, adormit, ritme circadiari

[un cop estudiat el cos, si observem la conducta dels humans, el primer que veurem és que passen unes hores desperts i unes hores adormits. I que quan estan desperts s’adonen d’algunes coses que tenen al voltant, que els fan reaccionar, que generen una conducta i d’altres els passen per alt]

Estar despert
“Estar conscient voldria dir que l’individu s’adona de si mateix i el seu entorn, incloent els propis pensaments i somnis. L’experiència conscient es basa en la integració de diferents parts del sistema nerviós.
Neurològicament parlant, la consciència consistiria en una sèrie de xarxes corticals i subcorticals del cervell que treballen amb sinergia per mantenir l’atenció, l’estat d’alerta i l’autoconsciència (attention, alertness, and awareness., wakefulness, arousal[l’anglès té més vocabulari?]
El son és un estat fisiològic amb la consciència reduïda.” (teachmephisiology)

[Com s’encén i s’apaga?]
Intervenen dues parts del tronc cerebral (brainstem, sistema nerviós).

Sistema d’activació reticular (RAS)
El nucleus coeruleus conté neurones noradrenergic que es projecten al cervell i cerebel, activades per orexina de l’hipotàlem. El nuclis raphe tenen cèl·lules que contenen serotonina, connectat al nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem que regulen el ritme circadiari. Els nuclis del complex pontomesencephalotegmental intervenen per canviar les ones lentes del son a ritmes de freqüència més elevada. El nucli tuberomammillary conté neurones histaminergic neurones que tenen un paper en l’estat d’alerta i la memòria.
L’Hipotàlem
El nucli suprachiasmatic (SCN) rep input de la retina sobre la intensitat de la llum i estableix el ritme circadià. L’hipotàlem lateral té neurones que segreguen el neurotransmissor hypocretina (orexina) que excita el RAS i atura el son REM. El nucli ventrolateral preòptic (VLPO) té neurotransmissors com el GABA que inhibeixen el RAS i fan adormir. [interruptors d’encendre i apagar, si funciona bé el flip-flop no hi ha l’estat de somnolència intermig].
Regulació endocrina
La glàndula pineal segrega melatonina responen a senyals del sistema nerviós central. Al vespre augmenta, arriba al màxim cap a mitjanit i va disminuint fins al matí que ens despertem. La llum blava de les pantalles l’inhibeix. El cortisol està al màxim al matí, ajudant a estar alerta.

Al llarg del dia estem més alerta al final del matí i la tarda, amb una baixada després de dinar. L’homeòstasi implica que estem millor després d’una bona nit de descans. Factors ambientals com la llum, el soroll, l’interès de les tasques, l’estat anímic, la gana i la set , la fatiga mental acumulada per la quantitat d’informació processada, influeixen el grau d’alerta.

Son

(CGPT). L’alternança de vigília/son, activitat/descans és un procés homeostàtic. Durant l’estat de vigília anem acumulant necessitat de dormir. El sistema glimfàtic neteja el rebuig metabòlic del cervell i funciona sobretot durant el son (si no es fa bé pot produir alzheimer NPR). Dormir ajuda els organismes a conservar energia. L’organisme està en estat anabòlic, reparant teixits i deixant descansar les connexions sinàptiques. Durant el son s’eleva el llindar dels receptors fent ens arribin menys estímuls. L’activitat cerebral baixa però és més alta que en estat d’hivernació o coma.
Al llarg de la nit se succeeixen cicles de 90-120′ que després del N1, passa per N2 i N3, torna a N2 (no REM) i després passa a N4 amb moviment ràpid dels ulls (Rapid Eye Movement REM). passen per les fases següents:

N1. Son lleuger que dura els minuts de transició entre estar despert i adormit. Baixa l’activitat muscular. Els moviments dels ulls s’alenteixen (no REM). Dalí s’adormia assegut amb cullereta a les mans per despertar-se a abans d’entrar en el son profund i així recollir les imatges i formes que s’estaven formant a la seva ment.
N2. Son més profund no REM. 20′. Apareixen salts sobtats d’activitat cerebral i complexes K. (no REM)
N3. Son profund no REM amb ones delta. És la part del son més restauradora.
N4. Son amb somnis vius, amb moviments d’ulls ràpids i activitat cerebral. El pols i respiració és més irregular i puja la pressió sanguínia. No obstant el cos està com en una paràlisi temporal, o atònia, que impedeix que actuem durant els somnis. (Però hi ha recerca indicant que els somnis no consisteixen a desconnectar el cos sinó a atendre els seus impulsos individualment NewYorker).

Homer
Il·líada. VII 482: Mes, a la fi, s’adormiren i el do de la son acceptaren. XIV 231: Va encontrar-hi el Son, germà de la Mort.
L’Odissea. IV, 791 (p. 92) Tant com rumia un lleó espaordit al mig d’una turba / de caçadors, que li menen un cercle, entorn, de perfídia, / tant cavil·lava ella quan, dolç, el son va acudir-li./ i s’adormí de sobines, i tots els seus junts s’afluixaren. (El son dolç.) Un son com una mort tranquil·la.

El ritme circadiari

(WK) Des de Teofrast (ciències de la vida), els ritmes circadiaris d’aproximadament 24 hores s’han observat en animals, plantes, fongs i cianobacteris. (Cada nit, milions d’organismes de plàncton pugen a la superfície pkt)Haurien evolucionat de manera independent. Són endògens tot i que s’ajusten a indicadors externs, de llum, temperatura i cicles redox, anomenats zeitgebers [jetlag]. Els animals que viuen sota terra sense visió, com certs talps, tenen els seus ritmes endògens. [la segregació de melatonina/cortisol marcaria el rellotge].

Ones EEG

Quan mesurem l’activitat cerebral el tipus d’ones detectades varia segons l’estat d’alerta:

Beta (13-30 Hz), baixa amplitud. Estat d’alerta, pensar activament com quan s’està solucionant un problema. (Presents també a la fase REM del son, associats amb somnis vívids)
Alpha (8-13 Hz), amplitud moderada. Estat relaxat i calmat, ulls tancats, meditant (somnolència?)
Theta (4-8 Hz), amplitud de moderada a alta. Son lleuger, somnolència, alguns estats de meditació. (Presents també a la fase REM del son)
Delta (0.5-4 Hz), amplitud alta. Somni profund, estadis 3 i 4 del son no REM (NREM). Predominen en la fase de son profund restaurador.
Sleep Spindles (12-16 Hz) and K-Complexes, Observats a la fase 2 del son NREMun salt (K) seguit d’un “eix de son” que indicaria la transició a un estat de son més profund.
Es parla també d’ones Gamma (30-100 Hz) en estats d’alta concentració cognitiva, però els resultats són discutits [la màquina a ple funcionament!]

Atenció

[un cop estem desperts, què passa?]

(WK) Atenció o focus seria centrar-se en un fenomen o aspecte descartant-ne d’altres. En paraules de William James (1890) “Attention is the taking possession by the mind, in clear and vivid form, of one out of what seem several simultaneously possible objects or trains of thought. Focalization, concentration, of consciousness are of its essence.” [és quan la ment està desperta, que hi ha alguna experiència en marxa, una obertura al món exterior, al nostre cos, a una idea, ara i aquí]

Activa. Helmholtz ja havia dit que tenia un caràcter anticipatori. L’organisme s’obre al rebre dades sensibles. [l’ull és un òrgan prènsil, s’ha dit, que “agafa la imatge”, girant el globus ocular i enfocant el que li interessa. Ibn Alzaqqaq, la mirada: Els ulls d’aquest cérvol em maten./ El seu llanguir em fa llanguir./ Nua sempre per matar-me,/ l’espasa són, que només envaina el son.]
Amplitud i selectivitat. Els adults poden atendre a 6-15 objectes alhora. Això implica seleccionar una part dels estímuls. Wundt resentava una matriu de 4×4 amb 16 lletres i mesurava quantes en recordàvem després de cert temps d’exposició. S’han fet experiments per mesurar la capacitat de fer diverses tasques alhora com conduir i parlar [ballar, parlar amb la parella i estaralerta a la lletra].
Organització. Objecte en focus (Blickpunkt) sobre un fons (Blickfeld) que queda més difús als marges. Si es pot l’objecte s’integra en formes ordenades (Gestalt). Per exemple en el cas visual, a un cub o una esfera.

Què ocupa el centre de la nostra atenció depèn:

determinants interns fisiològics, si estem desperta o adormits
determinants interns psicològics, l’expectativa de què busquem (sets, aufgaben) [si fa hores que estem en dejú, ens fixarem en aliments. En un moment donat, cap als 59-60 em vaig començar a fixar en els nadons per ser avi, quan van sortir els problemes als balcons d’Aymà vaig començar a veure xarxes i bastides arreu].
determinants externs com la intensitat, la situació en el camp visual (dalt a l’esquerre als llibres o webs), l’inesperat o novetat, com destaca sobre el fons

La teoria de la xarxa d’atenció distingeix entre:

l’activitat d’estar alerta i a punt, regulat per la norepinefrina. (alerting)
l’activitat d’orientar-se a un estímul determinat, acetilcolina i còrtex parietal. (Orienting)
l’activitat de gestionar conflictes i prendre decisions, associat amb el còrtex prefrontal i la dopamina (executive control)

L’atenció com a resposta activa pot consistir en:

orientació, si hi ha un canvi de postura (com per mirar a una altra direcció altre lloc)
locomotriu, si ens traslladem (per mirar una altra cosa)
investigadora, si manipulem un objecte [per mirar a l’altre costat]

La distracció pot ser deguda a que hi ha diferents estímuls que competeixen entre sí. O la fatiga. O segons la psicoanàlisi, a la repressió.

Mantenir l’atenció
[Es parla que acostumats a rebre continguts al mòbil, cada cop és més curta la durada de temps que som capaços de mantenir l’atenció. Abans es deia que una conferència o presentació havia de durar un màxim de 45′. Els anunciants lluiten per captar la nostra atenció en un entorn de múltiples estímuls (The Battle for attention ). L’orde del tercer ocell és una agrupació d’amants de l’art que practiquen l’atenció continuada a una obra seguint un ritual de quatre episodis de set minuts.

L’inconscient

[La psicologia es proposava estudiar la conducta observable i li costa tenir en compte els informes subjectius de la introspecció. És molt difícil doncs acceptar que hi ha una ment inconscient.] [Que al cervell hi passen coses de les que no som conscients, és evident, igual que el cor batega. Però és “vida mental”? D’altra banda, la psicologia estudia i considera la conducta reflexa que potser és més un fenomen fisiològic que no pas “vida mental”. La possibilitat d’obtenir imatges de l’activitat neuronal, fa que sigui observable allò que abans ens semblava ocult. Suposo que la rellevància del que s’anomena l’inconscient és que, almenys des del punt de vista del psicoanàlisi, forma part del que podríem anomenar la nostra identitat, o personalitat]

La noció té antecedents en la filosofia i literatura. Al s19, William James va estudiar l’ús que n’havien fet els psicòlegs. Wundt i Fechner s’hi refereixen en el sentit que la ment processa de manera inconscient les dades abans que siguin percepcions.

Freud i Jung
A partir de l’estudi de certes psicosis va inferir que a més de la ment conscient (ego) hi havia un conjunt d’impulsos o traumes que estaven reprimits i dels quals no érem conscients. Després ho va concretar en el id, referint-se als impulsos i superego per referir les normes interioritzades que reprimeixen els impulsos. L’ID i el superego no serien accessibles per introspecció però es revelarien en els somnis, lapsus, associació lliure, o símptomes neuròtics. A partir d’aquí l’anàlisi podria revelar què està passant a nivell inconscient.
Per Jung l’inconscient estava format per una part personal i una col·lectiva que seria l’acumulació d’estructures psíquiques i experiències arquetípiques heretades. [potser hi ha arquetipus culturals que subjauen als costums de les societats, però serien apresos. Pretendre que són heretats implicaria una base genètica.]

Ciències cognitives
(CGPT) Hi ha evidència de d’activitat inconscient, per exemple si es mostra molt ràpid la paraula “doctor” reconeixerem abans paraules associadescom”infermera” (“priming”). Si se’ns mostren imatges o missatges que no duren prou com per que en siguem conscients, aconsegueixen un impacte. En la publicitat subliminal, es pot influir en la marca triada. Duem a terme accions que no són actes reflexes, sense ser-ne conscients. Per exemple, conduir a la feina. O tocar un instrument, nedar o anar en bicicleta. A l’hora de prendre decisions, les imatges MRI mostren que s’activen les regions del cervell abans que siguem conscients de pensar la decisió. Els tests de biaix (IAT implicit association test), mostren l’existència de biaixos dels quals no som conscients. Tenim reaccions emocionals o intuicions que no corresponen a cap percepció de la qual siguem conscients. Casos com el de Kelulé que va concebre la l’estructura del benzè mentre dormir, indicarien que el cervell està actiu encara que no sigui conscient.

Mind-wandering
[somniar despert no ho arriba a traduir ] (CGPT millor que wk): quan l’atenció s’allunya d’una tasca o percepció de l’entorn cap a pensaments generats internament, sentiments o records. La ment ja no està en el moment present sinó que se’n va a altres pensaments espontàniament, sovint no relacionats. pot passar mentre fem altres activitats, conduir, llegir, conversar [quan surto a córrer, quan me’n vaig a dormir]. Pot ser deliberat o espontani.
Maneres d’estudiar-lo. Mostra d’experiències (Experience Sampling Method ,ESM) s’interromp algú i se li demana en què estava pensant en aquell moment. Informes sobre què es pensa (Mind-Wandering Questionnaire (MWQ), Mindful Attention Awareness Scale (MAAS). Quan estem en repòs sense estar executant una tasca, l’activitat cerebral que recull un EEG o fMRI és un estat caracteritzat com a “default mode network” (DMN). (Què passa al cervell? ). Sembla que estem un 47% del temps en aquestestat. Mesurant les interrupcions de l’atenció obtenim informació de com de sovint entrem en estat de somiar desperts.
[Suposo que el contingut del mind-wandering indica una mica el nostre estat emocional inconscient. Si apareix algú que odiem, o algú de qui estem enamorats, o si ens imaginem situacions en què triomfem, o ataquem un enemic] [D’aquí vindria la teràpia de meditació d’estar present i mirar de no tenir pensaments obsessius de traumes passats o angoixa pel futur]

Discussió
[Em sorprèn que no s’esmenti que la major part de la nostra memòria existeix sense que n’estiguem conscients tota l’estona.]
[Per ser que l’inconscient i el corrent de consciència no estiguin molt valorats, sembla evident que hi estem molt de temps, i potser Freud, o la Global workspace theory són importants. És a dir passem d’una posició on el que compta per a la condició humana és la vida conscient i en particular la percepció i resolució de problemes, mentre que l’inconscient o els somnis són irrellevants, a una posició en què hi ha una important activitat inconscient des de la qual n’emergeix la conscient].

Corrent de consciència

La percepció té una dimensió sincrònica [tot el que ens és present en un moment donat] i una diacrònica, la successió d’estats mentals.

William James va introduir el concepte a “The Principles of Psychology” (1890) per referir-se al continu flux de pensaments a la ment conscient. “La percepció del fet que, dins de cada consciència personal, el pensament se senti continu vol dir que, i) Encara que hi hagi una interrupció (son), la consciència sent que és la mateixa que abans de la interrupció, com formant part del mateix jo [fem IPL del mateix programa-representació del món]. ii) Els canvis d’un moment a l’altre en la qualitat de la consciència mai són abruptes.” (El jo, invariants i continuïtat narrativa).

Bergson assenyala que quan analitzem l’experiència del canvi distingim etapes discretes que se succeeixen però l’experiència és fonamentalment contínua. Aquest nexe es pot concretar més dient que “la percepció del que passa ara no és independent de les percepcions que l’han precedit ni tampoc del que s’espera percebre” (Pinillos 182).

[És una aproximació incorrecte, però clarifica plantejar el següent: quins són els continguts que se succeeixen en el corrent de consciència? La pel·lícula d’un seguit d’imatges, ja sia directes de l’exterior o evocades per la memòria, superposat al seguit d’estats afectius plaer / dolor, indiferència / avorriment / excitació, satisfacció / frustració després d’una activitat, reaccions emotives de por, fúria, riure, excitació… ]

En literatura el presenta sobretot James Joyce a l’Ulysses (1922), en particular als capítols 3 i 18. Virgínia Woolf a [Ms Dalloway? 1925). [A “The murders in the rue Morgue” (1841) Poe presenta Dupin deduint el fil dels pensaments del seu acompanyant].

(CGPT) Avui la psicologia cognitiva investiga com passem d’un pensament a un altre. El registre de l’activitat al cervell mostra estats re repòs iq eu el cervell està actiu encara que el subjecte no estigui executant tasques. La “narrative psychology” estudia com els individus creen narratives que ordenen i estructuren el seu continu flux d’experiències.

La Global workspace theory (GWT) de Bernard Baars i Stan Franklin (1980s), seguint els desenvolupaments del PDP, proposa que la consciència i la cognició d’alt nivell emergeixen a partir de diferents processos de baix nivell que estan competint entre sí. La ment seria com un teatre on estan passant moltes coses, molts processos en paral·lel, dels quals només “veiem”, és a dir, som conscients, els que estan il·luminats pel focus. [el resultat de la competència és el que determina on apunta el focus. El fet que variem tan sovint d’objecte de l’atenció voldria dir que el focus va apuntant a llocs diferents] [no és tan diferent a la metàfora de l’iceberg].[en definitiva, hi ha evidència d’activitat inconscient, que es pot estudiar amb imatges del cervell i, segons la psicoanàlisi a través dels somnis, hipnosi i lapsus del llenguatge. Per la part conscient, el tros d’iceberg que sobresurt, tenim els informes subjectius que podria recollir la fenomenologia.]

Qüestions: La vida mental

[Els manuals de Psicologia contraposen l’estat de vigília a l’estat de son i. Quan tracten l’estat de vigília surten els estudis sobre l’atenció i com ens focalitzem en la realitat que ens envolta. Simplificadament sembla que només tenim dos estats, adormit o desconnectat (amb somnis) i despert atenent al que tenim al voltant. Sembla com si la mental només consistís a atendre els estímuls.
Però els estudis de l’activitat al cervell mostren que un 47% del nostre temps desperts anem en “pilot automàtic” (mind-wandering), és a dir que els nostres pensaments no depenen dels estímuls ni de la tasca que estem duent a terme. Tenim a més els somnis i l’afirmació de la psicoanàlisi que una part important de la nostra afectivitat és inconscient.

L’estudi de la percepció ens la mostra com un corrent de consciència que percep la realitat organitzant-la en objectes sobre un fons. Els detalls aconseguits amb l’estudi del cervell indicarien que és un seguit de moments discrets,d’uns 30ms-80ms. [A més de la percepció, tenim la imaginació, el record, el llenguatge, el pensament i la solució de problemes].
[Aquest seguit d’estats mentals, que en un 47% poden ser relativament desconnectats, és el que som. Seguint les reflexions de Hume i Kant, no hi hauria una base per pensar en un “jo” substancial]

Tot el que passa a la xarxa neuronal, es pot considerar vida mental? O bé només és vida mental la que és conscient? Hi hauria un conjunt d’activitat rellevant, processant informació de l’entorn, imaginant escenaris de futur, processant afectacions de les emocions, de les quals només una petita part emergeix a la consciència com si fos la punta d’un iceberg?
La metàfora de l’iceberg es deu a Freud. Hi hauria el pre-conscient just sota la superfície, amb la memòria que podem recuperar. La part més gran de l’iceberg és l’inconscient (Unconscious Mind), un conjunt de records i desigs que no són accessibles a la consciència però que influeixen el nostre comportament. (CGPT) Actualment la psicologia cognitiva distingeix entre processos implícits, ràpids, automàtics, inconscients, i processos conscients, més lents i deliberats. Des de l’economia de la conducta es posa de manifest que moltes decisions pateixen de biaixos inconscients.