Introducció Llocs Web Xarxes socials Correus i xats
Introducció
Amb els antecedents de l’ARPANET (1969), el 1983 es posa en marxa la primera xarxa de llarg abast (WAN) basada en tecnovlogia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. L’agost de 1991, el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l’HTML i HTTP. L’any 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació de la Universitat d’Illinois desenvolupà el primer navegador web, el Mosaic en la seva versió 1.0. L’any 1995, aquesta xarxa s’obrí als interessos comercials.
[el mateix any el departament on treballava instal·la una connexió. Jo m’hi interesso, exploro i faré demostracions a altres departaments. M’inicio en html, veig les possibilitats per a la Caixa i redacto un projecte i en faig una maqueta. Cibercaixa. El 1996 ja teníem connexió per módem a casa, en aquella època amb módems analògics amb una velocitat màxima de 56 kbps (infovia, redestb, jazzfree). A finals dels 90 arribarà l’ADSL, amb velocitats de 256 kbps a 20 Mb [no el tindrem fins el 2002]. El 2010 es comença a introduir la fibra òptica amb velocitats de 100 Mbps a 300Mbps. Les xarxes mòbils comencen essent de pagament, i cap el 2015(?) les operadores solen oferir un paquet que ho inclou tot, fix, fibra i mòbil.
Llocs web
1. Anys 90: Els inicis (Web 1.0), a partir del primer lloc web (creat per Tim Berners-Lee, sobre el projecte WWW), 25.000 llocs el 1995 [acadèmics i governamentals?] i el 1998 2.5M amb la incorporació de comerços i particulars (pàgines estàtiques). El 1995 comença ebay, com a web de subhastes, i Amazon, venent llibres en línia.
Els primer navegadors van ser Mosaic i Netscape (80% del mercat). El 1995 IE (Internet Explorer) s’integra a Windows i passa a dominar el mercat. El 1998 Netscape obre el codi i dóna lloc a Mozilla Firefox” que arribarà a un 30% del mercat el 2010.
Com trobar informació? Yahoo! Directory (1994) organitzat manualment en categories, fet manualment. AltaVista (1995), cercador ràpid amb indexació massiva a partir de paraules clau (però obté molts resultats irrellevants).
2. Dècada del 2000: Expansió i Web 2.0. De 17M de llocs el 2000 a 200M el 2010. Blogs personals gràcies a eines com WordPress (2003) i allotjaments barats). Xarxes socials, Myspace (2003) inicialment com a plataforma per músics i artistes serà superat per Facebook (2004) el 2008 i acabarà desapareixent. FB inicialment era una plataforma per comunitats d’estudiants. El 2005 es crea youtube, que serà adquirit per Google el 2006. Wikipedia, 2001. Boom del comerç electrònic.
[el 2006 començo el blog ephemera.cat, que tindré allotjat fora fins a la instal·lació del synology el 2016].
El 2008 Google treu Chrome, més ràpid que acabarà dominant el mercat amb un 65% [i els dispositius Android]. Microsoft Edge ha quedat amb un 5%. Els ordinadors Apple tenen Safari (18%). Firefox té un 3%.
El 1998 Larry Page i Sergey Brin creen Google, que classifica les pàgines segons enllaços (no només a partir de paraules clau). El 2004 introdueixen Gmail i Google Maps, i el 2008, el navegador Chrome (navegador propi). Competiran amb Bing (2009) de Microsoft que està integrat a l’Explorer de Windows. DuckDuckGo (2008) és una alternativa enfocada a la privadesa que no rastreja usuaris. S’afegeix cerca per imatge. El 1999 Shazam permet identificar cançons a partir de la seva empremta digital.
3. Dècada del 2010: Mobilitat i concentració. 900M de llocs el 2015 i 1.800M el 2020 (però molts inactius). Baixen les pàgines personals perquè els usuaris passen a expressar-se a les xarxes socials com Instagram i Tiktok. Plataformes d’educació com Coursera i Udemy. Domini d’Amazon. FB compra Instagram (2012) i WhatsApp (2014).
4. Anys 2020: 2M de llocs nous cada mes. A nivell personal està molt especialitzat en nínxols (Substack, Medium). Apareix la AI generativa amb ChatGPT. La AI s’incorpora a les cerques. [Això suposa un potencial de nous continguts. Fins ara tots els continguts els havia escrit un humà. A partir d’ara els desencadena la pregunta d’un humà LLM models de llenguatge ].
El 2024 Google domina un 90% del mercat, Bing té un 5% i DuckduckGo (basat en Bing) un 1%. La informació nova s’incorpora entre hores i dies, segons com es promou.
Xarxes socials
Facebook (2004), per un públic majoritàriament adult, (+35 anys), que comparteix records, experiències personals, o aficions. 4.000M posts diaris, 3.000M MAU.
Reddit (2005), plataforma per a debats en profunditat amb nínxols i fòrums (subreddits) molt especialitzats. (Forocohes a Espanya). ~50M posts diaris, 430M MAU. (Fridge Detective, Male Grooming therapy).
Youtube, 2005 i adquirit per Google el 2006. Plataforma per compartir vídeos, inicialment personals, i cada cop més amb canals de marques o influencers. La major part dels vídeos no els veu ningú. (BBC) .
Influencers: MrBeast (Jimmy Donaldson) amb 260M de seguidors i 50-100$M d’ingressos basats en desafiaments i filantropia. T-Series (India) amb +260M seguidors i ingressos >100$M. PewDiePie (Felix Kjellberg), 120M i 30$M. Kids Diana Show, 120M i 30$M. A Espanya, El Rubius (Rubén Doblas), 40M i 1-3$M twitch i sponsors. A Catalunya, Miquel Montoro amb 3M i $200K–$500K. ~720.000 hores de contingut nou cada dia (a 12 minuts de mitjana per vídeo, 3.7M vídeos). 2.700 MAU.
X (Twitter). Creat el 2006, comprat per Elon Musk el 2023 i rebatejat com a X. Opinions ràpides (140-280 caràcters), majoritàriament de caràcter polític però també tendències, orientat a periodistes, polítics, influencers i usuaris més implicats en actualitat. 500M tuits diaris, un 10% dels usuaris genera el 90% del contingut. 500M MAU.
Instagram, creat el 2010, adquirit per Facebook el 2012 per a compartir imatges sobre experiències i estil de vida. Públic jove (18-34 anys) i marques. 500M vídeos, 1000M stories (contingut efímer), augmnent dels reels (vídeos curts) similars a TikTok. 1.500M MAU.
LinkedIN, 2002 adquirit per Microsoft el 2016. Plataforma per compartir perfils professionals. ~10M publiacions diàries, 1.000M MAU.
TikTok, plataforma per compartir vídeos curts, inicialment Douyin a Xina (2016) i el 2017 a tot al món com a TikTok. 300M vídeos diaris. Els usuaris publiquen menys (per vídeo), però consumeixen molt (més de 1 hora diària per usuari). 1.560M MAU.
Dades d’usuaris de 2024, es compten usuaris actius almenys un cop al mes, MAU (Monthly active user). Facebook segueix essent la plataforma amb més usuaris actius però el seu creixement s’ha estancat a occident. TikTok és la xarxa que creix més entre els joves. X (Twitter) ha perdut usuaris després dels canvis de política d’Elon Musk.
A partir de 2020, els xatbots s’incorporen a les converses.
Correus i xats
Correu electrònic
El correu electrònic va aparèixer els 70s i 80s en entorns militars i acadèmics i es generalitza els anys 90. 1996 Hotmail de microsoft (integrat a Outlook el 2013). 1997 Yahoo, que va arribar a dominar els 2000, però va perdre quota per problemes de seguretat, actualment amb 200M d’usuaris. 2004 Gmail de Google, que és el líder actual amb 1.8B d’usuaris.
En correu corporatiu, els 90s i 2010s el Lotus Notes d’IBM estava molt estès en grans empreses [com la Caixa]) va cedir el lloc a Microsoft Exchange (Outlook). Gmail amb workspace és el preferit a Startups. Protonmail per empreses que necessiten més seguretat.
Es calcula que cada dia s’envien 347.000M de correus (Statista, Radicati Group), 4M per segon i 120B l’any. Un 50-55% serien correus legítims, ja sia de negocis (70% factures, newsletters, comunicacions), personals(20%) i respostes automàtiques (10% notificacions, confirmacions), un 45-50% publicitat o spam, i 1-3% maliciosos (phishing, malware). Els filtres antispam atrapen fins a un 80% del correu brossa.
SMS
Els anys 90 i 00 la missatgeria instantània, els SMS (short message service), 160 caràcters, va ser una eina de comunicació molt popular fins que es van popularitzar aplicacions gratuïtes com els xats. Eren una opció més barata que les trucades. Es feien servir per com quedar amb amics, o flirtejar i el 90% d’usuaris de mòbil el feien servir.
El 2011 s’enviaven 8B de SMS diris (a Espanya uns 30M).
EL Whatsapp va guanyar terreny perquè era gratuït si es tenia una connexió de dades, no tenia límit de caràcters i permetia enviar multimedia.
Abans dels SMS, algunes persones feien “trucades perdudes” (“em penses?”) per estalviar diners.
Chatrooms
1970-1990. Abans d’internet, algunes universitats i organismes governamentals tenien aplicacioons per permetien xat online, com el Talkomatic (1973). El 1978 apareixen els Bulletin Board System (BBS), amb modems analògics. El 1980 surt el CompuServe CB Simulator i el 1988 el Internet Relay Chat (IRC) que va arribar a tenir 500m-1M d’usuaris actius, la majoria de temes tècnics.
A partir dels 90 i fins l’aparicio de Whatsapp, les sales de xat es van disparar.
ICQ (1996): 100M usuaris registrars i 15M actius diaris. AIM (AOL Instant Messenger, 1997) va dominar als EUA amb 53M d’usuaris fins a ser superat perl Messenger. Yahoo! Messenger (1998) va ser especialment popular a Àsia, 248M usuaris el 2007.: al 2007, tenia 248 milions d’usuaris globals. Microsoft Messenger (MSN Messenger, 1999–2014) el 2007 300M MAU, amb 1.500M de missatges diaris [el que feien servir la Teresa i la Maria].
Vídeoconferències
[Amb l’augment d’ample de banda arriba la possibilitat de vídeoconferència sobre una línia de dades. El 1993 vaig fer una proposta a Caixa per una oficina amb atenció remota i el 1995 vaig proposar connectar amb Explotació per vídeoconferència els companys que no podien assistir a un sopar al Hilton. Encara recordo carretejant un PC per la Diagonal]. Cisco Webex (1995) va ser el pioner en videoconferències empresarials, el 2020 600M de participants mensualks en reunions.
Skype apareix el 2003 i el 2011 és adquirida per Microsoft que l’integra a Windows. Va arribar a tenir 300M d’usuaris però ha baixat a 40M. Microsoft Teams (2017) integrat a Office i orientat a empreses, té 300M usuaris el 2023. El 2017 Google llança Meet, substituïnt Hangouts, amb 200M DAU el 2020, que dominarà en els dispositius android. Els usuaris d’Apple fan servir Facetime.
WhatsApp, Telegram
WhatsApp (Meta) ≈100.000M de missatges diaris (entre textos, imatges, vídeos i audios). 2.800; DAU (daily active users), amb una mitjana de 35 missatges per usuari/dia (un 50% del tràfic és de la índia, Brasil i Indonèsia).
Telegram, ≈15.000-20.000M, 800M DAU, grups i canals generen el 70% del tràfic (Rússia, Índia i USA principals mercats).
Signal ≈50-100 M (xifra estimada, ja que no publica dades oficials), ≈40-50 DAU, orientat a privadesa, popular entre periodistes i activistes.
Xatbots són incorporats a les converses a partir de 2020.