Avui hauria fet anys una de les més grans cantants de jazz de la història, Billie Holiday.
Eleanora Harris era la filla de Clarence Holiday, un músic professional que va formar part de la banda Fletcher Henderson. Ella i la seva mare van utilitzar el cognom del seu avi matern, Fagan, per un temps; després, el 1920, la mare es va casar amb un home que es deia Gough, i tant ella com Eleanora van adoptar el seu nom. La cantant va adoptar com a nom artístic el cognom del pare biològic i el nom de Billie, inspirant-se en una actriu de pel·lícules, Billie Dove.
L’any 1928 es va traslladar a la ciutat de Nova York amb la seva mare, i després de tres anys de subsistir per diversos mitjans, va trobar una feina cantant en un club de Harlem.
Tot i no tenir una formació musical tenia un sentit instintiu de l’estructura musical i amb una gran experiència en el nivell del jazz i el blues, va desenvolupar un estil de cant profundament emocionant i individual.
El 1933 Holiday va fer els seus primers enregistraments, amb Benny Goodman. Dos anys més tard, una sèrie d’enregistraments amb Teddy Wilson i membres de la banda de Count Basie li van donar un ampli reconeixement i van llançar la seva carrera com a cantant de jazz.
El 1937 i 1938 va fer gires amb Basie i amb Artie Shaw i en aquest últim any es va estrenar al famòs Café Society de Nova York.
Els enregistraments entre 1936 i 1942 van marcar els anys de màxim èxit. Durant aquest període es va associar creativament amb el saxofonista Lester Young, que va ser qui li va donar el sobrenom de “Lady Day”.
El 1947 la van detenir per assumptes relacionats amb drogues i va passar un any a un centre de rehabilitació. A causa de la detenció no va poder obtenir una llicència de cabaret per treballar a la ciutat de Nova York però Holiday va omplir el Carnegie Hall de Nova York durant 10 dies seguits després de que deixessin en llibertat. Va continuar actuant en concerts i en clubs fora de la ciutat de Nova York i va realitzar diverses gires durant els seus últims anys. La constant lluita amb l’addicció a l’heroïna va devastar la seva veu però no la seva tècnica.
Els anys d’amistat i col·laboració professional de Holiday i Young van donar alguns dels millors enregistraments de la interacció entre una línia vocal i un solista instrumental. La salut de Holiday, però, va fallar a causa de l’abús de drogues i alcohol fins la seva mort, l’any 1959. (Font, Encyclopedia Britannica)
Aquesta cançò, “No regrets” ens sembla especialment bonica per a recordar-la.