El meu món. Contemplació. Vida. Notes

El que he viscut La nostra vida, és curta, com la de les efímeres, que viuran un sol dia volant al llarg del riu Tisza. El que Nabokov anomenava “un breu esclat de llum entre dues eternitats de tenebra” i Saul Bellow “un interval de llum que s’ha fet esperar milennis“. Podem lamentar-nos que acabem …

Continue reading “La vida finita i efímera”

La Maria comentava aquest post de juliol de 2007 dient que l’empremta que podem deixar en morir podria ser com la pluja, que amara la terra i en deixa un rastre subtil. La idea em va agradar molt perquè evita voler trobar sentit a la vida buscant ser quelcom permanent, com els obeliscs i mausoleus …

Continue reading “Haver estat com una pluja (Maria)”

Lynn Margulis va dir que la vida no és tant un nom com un verb, “It is a material process, surfing over matter like a strange slow wave. It is a controlled artistic chaos, a set of chemical reactions so staggeringly complex that more than 4 billion years ago it began a sojourn that now, …

Continue reading “Formar part d’una ona”

Els reis són els pares. O com deia Ray Bradbury, the martians are us [enllaç]. El mysterium tremens seria el del temor davant d’una presència. Aquí em separo de la majoria, per a mi el mysterium tremens és l’estremiment davant una absència, no hi ha el Déu que ens faria immortals o faria justícia. O …

Continue reading “The Martians are us”

“Le lyrisme est le développement d’une exclamation” Vaig topar amb aquesta frase el 1998 i em va marcar, per tal com posava de manifest, de la manera més curta possible, que la poesia no és una “descripció”, sinó una exclamació, una emoció a partir de la qual es treballa una expressió poètica. Proust arriba a …

Continue reading “Valéry: Le lyrisme est le développement d’une exclamation”

El quadre d’Arnod Blöcklin El poema simfònic de Rachmaninov Evoca la idea de viatjar a un lloc més enllà de la realitat habitual, una illa sagrada, potser en un lloc secret de Grècia, amb xiprers. El trajecte té alguna cosa de terrible però alhora l’esperança d’arribar a una pau permanent.  

maig 2019 Ens ha “tocat” viure una determinada vida, naixem a un lloc i temps determinats, en una família determinada, tenim una herència genètica, uns pares. Això determina una part de la nostra vida, alhora que el que ens va passant i ens conformant i anem decidint, fa que puguem dir que ens acabem autodeterminant. …

Continue reading “Els destins de les ànimes”

[Esborrany] Plató i que el que contempla es faci semblant al contemplat Zohar: Actuando como guardianes de este mundo están todas las estrellas del firmamento y cada objeto individual del mundo tiene a una estrella especialmente designada para que lo cuide. La hierba y los árboles, el pasto y las plantas silvestres, para florecer y …

Continue reading “La contemplació del cel”

Feldman, Rothko, Miró, Mompou, el buit, el silenci i l’espiritual

Poesies  |   Què és la poesia?  |   Història   |   Poesies per cultura, per tema   |   Crítica literària   |   Significat   | La poesia, ha de voler dir alguna cosa? El que diu, és una mena de coneixement? o bé és un ornament o entreteniment superflu? NO TÉ PER QUÈ DIR RES …

Continue reading “La poesia. Significat, coneixement, veritat, la pregunta a Proteu”

El 2006 llegia un article al National Geographic sobre la “florida” del riu Tisza. Descrivia la vida dels efemeròpters, que no arriba a durar un dia sencer després d’estar un any en estat de nimfa. Em va atrapar com a metàfora potent de la vida, finita, curta, però alhora, amb prou marge com per fer …

Continue reading “La curta vida dels efemeròpters. El riu Tisza”

Penso que el temps, com l’espai i els diners, es gaudeix amb més amplitud quan no està ple del tot. Si gasto una mica menys del que tinc disponible, si omplo l’habitació amb menys coses, no tinc la sensació d’estar apretat.

Centre de plaer  |   Fake News   |  Emocions i música a Spotify   |   Vídeos tiktok | Amazon Netflix |   Vida autèntica o netflix?  |   filtres i cirurgia estètica |   beure i soroll als concerts, desinhibició o  fugida [ la cerca de l’experiència gratificant] CENTRE DE PLAER Podríem pensar que sentim plaer quan estem fent el …

Continue reading “Identitat i bucle. News, Spotify, tik-tok, felicitat vs autenticitat”

Qüestions d’ontologia prèvies  |   la paradoxa del vaixell de Teseu   |    la identitat personal , cos i narració   |   discussió    |   Gormley i Mallarmé Qüestions d’ontologia prèvies Ontologia, la ciència de l’ésser, què hi ha de permanent i de variable.  Parménides deia l’ésser, Heràclit que tot canvia. Plató es va fixar en la immutabilitat dels …

Continue reading “El vaixell de Teseu”

Tota escena representada en un quadre suposa l’elecció, per part de l’artista, dels límits que la separen de la resta del món. I així ens fa concentrar en allò que l’interessa. Podem mostrar el naixement de Jesús, o la figura d’Hércules en primer pla més que no pas una gran panoràmica del paisatge. Das Grosse …

Continue reading “L’efecte marc”

La meditació, ens les seves diferents versions, és una pràctica per canviar l’estat de l’ànima, o la ment,  ja sia per arribar a una pau interior, o fins i tot a una unió amb la divinitat. Funciona, ens guareix o ens salva? La gent que ho practica, a què arriba, és un creixement o una …

Continue reading “Contemplació. Discussió”

Totes les tradicions espirituals han proposat alguna forma de contemplació o meditació. A la discussió em plantejava si potser cadascu havia de trobar la “dieta” contemplativa que li anava millor. Quina seria la meva? Curiositat, contemplació i inventari 37 el meu recorregut, gairebé tota la meva vida, des de la curiositat pels insectes i plantes …

Continue reading “La meva contemplació”

La contemplació, potser hauria de ser cíclica? Quan penso si la contemplació l’hauria de fer tothom i tota l’estona, crec que no. No hauríem de superar les nostres misèries tancant-nos en un món més  petit sinó modificant els nostres hàbits i la vida quotidiana perquè ho poguin contenir tot, la contemplació del transcendent i els …

Continue reading “L’alternança i els cicles quotidians”

El 2006 Harry Frankfurt escrivia l’assaig On Truth sobre la importància que existeixi una veritat. Vivim en un món on són qüestionades les evidències sobre fets més que diversos, un avió estimbat a Ucraïna, l’eficàcia de les vacunes, fins i tot si la terra és rodona! La visió sobre la història és encara més fàcilment alterada. …

Continue reading “Les veritats mínimes a compartir”

[ 2016 ] Viatge a Castella Torno a gafar el cotxe i travessaré els nusos d’autovies de Madrid, els gratacels de Chamartin a l’horitzó, escoltant el Modern Jazz Quartet. [mentre conduïa mirant el paisatge pensava que no es tracta, ni d’estar obsessionat amb els nostres projectes de manera que estem cecs al que passa al …

Continue reading “Fer desaparèixer el jo, o no”

[ podem especular si tant Hölderlin com Hegel volen fundar una nova religió, en Hölderlin serà un anhel d’unir els ideals de la bellesa grega amb l’amor cristià, deixant enrera Moisès, en Hegel, l’anhel de llegir la història com a racional, incorporant com a estadis que se superen els episodis difícils d’entendre com a racionals …

Continue reading “Una cosmovisió sense ordre ni sentit global”

Una ullada a la història dóna motius per creure que les nacions tenen una manera de fer, una identitat que no canvia, o que costa molt de canviar. Els Tsars a Rússia, l’Emperador a Xina, la cort corrupta i la Inquisició a España, el racisme als Estats Units. El 2010, a propòsit del viatge amb …

Continue reading “El caràcter de les nacions”

Sempre que, gairebé  sempre per obligació, estic una estona que no puc fer res, m’arriben idees i sensacions. Pot ser una espera a l’aeroport, a la furgo quan s’ha fet fosc. Una mica és com si netegés el meu espai, que està “ocupat” i aleshores hi poden entrar tresors. És com si hi hagués una …

Continue reading “Deixar de fer coses, silenci”

La fragilitat de la veritat en les notícies a les xarxes socials  |   la dificultat d’escapar al biaix en els algoritmes i la correcció política  |  el formidable repte de les empreses tecnològiques La fragilitat de la veritat en les notícies a les xarxes socials La fabricació i propagació d’informació falsa a les xarxes socials …

Continue reading “La veritat i la justícia depenent de les empreses tecnològiques”

Alguna vegada quan em poso al dia amb alguna amistat solc dir que visc en una bombolla, que no miro les notícies de la televisió, no escolto tertúlies a la ràdio, no segueixo fils de twitter i que em mantinc informat amb la BBC, els titulars del National i el NewYorker. M’adono que és un …

Continue reading “La membrana i el flux com a principi d’individuació”

Admirem el geni artístic dels poemes de Friedrich Hölderlin i els quadres de Vincent Van Gogh. Però igualment digne d’admiració és el geni moral del fuster Ernst Zimmer, que havia llegit l’Hiperió i que va acollir Hölderlin a casa seva durant 36 anys; la seva filla Lotte seguiria tenint cura d’ell. I el geni moral …

Continue reading “Zimmer, Hölderlin, Theo Van Gogh”

Hi ha alguna relació entre els que serien els meus referents en estètica? l’esteticisme fregant el decadent de Proust, la mirada exquisida i alhora desdenyosa de Nabokov, la simplicitat segons com artificiosa del teisme, i la idea de l’efecte marc? Potser és la convicció que la bellesa es troba arreu i cal trobar la manera …

Continue reading “Notes d’estètica: Proust, Nabokov, llibre del te, efecte marc”

Maig 2021 Aquests dies estic acabant de llegir Mrs. Dalloway de Virginia Woolf, i la poesia sencera de Hölderlin. Dos grandíssims escriptors però amb una manera de viure que no comparteixo. Virgínia Woolf desdenya l’exclusivisme de la classe alta i al mateix temps la vulgaritat de la classe baixa. No es troba bé enlloc. Hölderlin …

Continue reading “Fer un entorn habitable, anar passant alegrement la trista vida”

El 2013 durant un viatge mirava els pisos d’una ciutat i pensava que cada un d’ells l’ha considerat un promotor [ en un pla urbanístic], i l’ha dibuixat un arquitecte. I que cada pis ha estat objecte de deliberació i il·lusió per part d’uns compradors [ o llogaters] i decorat poc a poc, amb vides …

Continue reading “Tots els objectes de l’home han estat pensats i volguts, pisos, joguines”

Quan vaig d’excursió i ressegueixo senders que recorren la muntanya fent zig-zag fins a trobar un coll, penso en les generacions antigues que van anar explorant fins a trobar els passos més adients. En llocs molt remots, quànta saviesa i experiència hi ha acumulada! Quàntes petjades, quants trajectes i viatges s’hi han fet abans de …

Continue reading “Els camins de muntanya, les carreteres i els ponts”

Fa anys, un dia que anava amb en Sergio pel carrer i que s’havia queixat que alguna cosa li feia mal, o que no podia fer el mateix que feien els altres, em vaig aturar un moment, vaig assenyalar la gent que passava pel carrer i li vaig dir, “veus tota aquesta gent? A tots …

Continue reading “Les cicatrius que tenim tots”

A vegades jo deia en broma que, “tot el que serveix, serveix per a una altra cosa, i aquesta altra cosa, serveix per a un altra, fins que arribem a una cosa que no serveix per a res”. Estudio per poder trobar una feina, que em servirà per guanyar diners, que em serviran per pagar …

Continue reading “No serveix per a res, una vida inútil”

Contacte amb el que no existeix en el present. En l’anàlisi de diferents tipus de sistema que feia a Layered Ontology, remarcava que la capacitat d’imaginar ens recordar el passat, preveure futurs possibles, imaginar futurs diferents. D’alguna manera vol dir estar en contacte amb un estat de coses que no existeix. Això té conseqüències fonamentals …

Continue reading “La imaginació, experiència de viure amfíbia i la base de la moral”

No sabem gaire bé en quin moment els fenomens i processos de les neurones fan que emergeixi la consciència. Tampoc sé del segur, què fa que de tant en tant senti que estic connectat a tot, a la matèria, a totes les vides que s’estan succeïnt una rera l’altra (els avantpassats). És una mica com …

Continue reading “El dring d’una copa”

He vist una enganxina que deia “No a la pizza amb pinya”. És una broma però darrera hi ha una petita intolerància. Que tothom es mengi la pizza com vulgui! Si a nosaltres no ens agrada, ningú ens força a menjar-la. Prohibir-la és intolerant i absurd. És la mateixa absurditat dels que voldrien prohibir tota …

Continue reading “La intolerància al que és diferent”

Possiblement tots tenim, almenys, una imatge de nosaltres mateixos que no acaba de coincidir amb la que tindria un observador extern. L’observador extern veu el nostre aspecte i sap potser quina és la nostra professió i les nostres aficions. Potser per això a vegades no ens reconeixem en algunes fotos, o la nostra veu. Així …

Continue reading “La imatge invisible que tenim de nosaltres mateixos”

Acostumem a fer còpies de seguretat de les dades per tal de poder-les recuperar en cas de pèrdua. Si volem poder recuperar un error, per exemple, unes modificacions no desitjades, cal que conservem diverses imatges de les nostres dades. Per exemple a la xarxa corporativa hi havia còpies de 2, 6, 12 hores, 1, 2, …

Continue reading “Bacups per restaurar la vida en un punt anterior”

Som infeliços per que no ens sabem conformar amb el que tenim a l’abast? A l’article sobre la Psicologia de la desigualtat, s’argumenta que la insatisfacció vindria, no tant de la situació objectiva que estem vivint, com de la percepció de la desigualtat. I potser això seria un tret genètic ja que s’ha observat en …

Continue reading “La insatisfacció per expectatives frustrades”

[esborrany, em falten les referències] Pensions. L’estat espanyol s’endeuta per poder mantenir el poder adquisitiu de les pensions, entre altres motius perquè han compensat els especuladors de la bombolla immobiliària. Aquest deute l’hauran d’assumir les generacions futures. Nosaltres no volem renunciar al nivell de vida que esperem (Insatisfacció expectatives), i les polítics no tenen la …

Continue reading “Injustícia per a les generacions futures”

Resum del que penso  |  L’autonarració com a base de la continuïtat del jo. Llibertat determinisme, identitat Are You the Same Person You Used to Be? Filosofia, un jo sense substància Narrativitat: Hardy, spengemann, McIntyre Reconstruir el jo, invariants Identitats múltiples Viure en el passat, present i futur, éssers amfibis Amb què ens identifiquem? Quan …

Continue reading “El jo. Invariants i continuïtat narrativa”

Resum del que penso [esborrany] (1) Problema física i reduccionisme, llibertat, error indeterminisme quàntica, idea antropologia determinista (narració, imatges cervell, hormones) volem que les coses estiguin determinades per NOSALTREs, existeix un NOSALTRES? (layered ontology). Si en un sèrie d’experiments fem una llista de tots els factors que determinen el resultat, hi ha un conjunt de …

Continue reading “Llibertat i determinisme”

2022 En el viatge a Roma he començat a contemplar els companys turistes com a part del paisatge. L’espectacle de l’adoració a la Fontana di Trevi. Ja fa temps que als museus em fixava també en els companys de contemplació. Tots busquem la bellesa o ‘tocar’ el que és important, l’experiència que ens autorealitzarà,  o …

Continue reading “Turistes als llocs populars i als museus, anhel de bellesa i de l’etern”

Les coses, són i passen, i només algunes són vistes i reconegudes, i d’aquestes, una ínfima part és registrada i cantada. A l’ègloga IX de Virgili, l’absència de Menalcas pel fet que li preguin les terres pot fer que es quedin també sense la seva poesia. I aleshores Lícidas diu: LÍCIDAS: Ah!, és possible concebre …

Continue reading “Existència, i testimoni de l’existència”

Història |  Problemes actuals, el patiment i el gaudi | Història de la cultura i altres | Discussió: Veritat única i narratives possibles? Determinisme | Contemplació: Omnisciència, el mal. “La història és una disciplina de les ciències humanes que s’oposa per definició a la prehistòria en tant que proposa una narració ordenada i verídica sobre …

Continue reading “Història, Veritat única o diverses narratives possibles?”

Història   |   Discussió Hi ha una direcció? Es poden explicar els canvis? És inevitable el patiment? Podem influir en la història? La història i els canvis de les societats, ¿tenen una direcció?¿és una evolució més o menys lineal, des d’un estadi més primitiu a una societat madura, com si al llarg de generacions es perfeccionés …

Continue reading “Les societats en la història, determinisme, dialèctica, atzar”

Història, Contemplació La mirada al cel ens fa adonar de la nostra petitesa en la immensitat de l’espai. La mirada a la història de l’univers, els canvis geològics i l’evolució biològica a la terra ens fa adonar de la nostra petitesa en el temps. Si ho representem en 137km, la història de la humanitat de …

Continue reading “La mirada a la història i l’efímer”

La terra i la vida  44 la vida  [esborrany] PERSONAL Quins llocs he conegut? Quins paisatges i animals he vist? Els cérvols a les excursions, els grans animals a Àfrica Què m’ha fascinat de la naturalesa [experiències filosòfiques, massa general]? les col·leccions d’insectes, herbari, els llibres, els musuets de Castellar i Ayma,  estudi inventari, museus …

Continue reading “La naturalesa i la vida. Contemplació”

Kurt Vonnegut. Slaughterhouse-Five. El planeta Trafalmadore no viu el temps com un seguit d’instants que se succeeixen on només hi ha el present que segueix un passat que ja no existeix i un futur que no existeix encara. Tots els instants existeixen i un individu, a través de la quarta dimensió, els pot visitar tots …

Continue reading “Tralfamadore”

Els palaus de la memòria  |    Instants A Hannibal, 1999, Thomas Harris fa una notable descripció del palau de la memòria d’Hannibal Lecter His appointment as translator and curator of the Capponi Library is a considerable prize to him for several reasons: The spaces, the height of the palace rooms, are important to Dr Lecter …

Continue reading “El palau de la memòria d’Hannibal Lecter”

Introducció  Abans de les Teràpies  Teràpies     Autoajuda    Pastilles    Alternatiu Introducció L’experiència de l’home és sovint de patiment i des de sempre ha trobat alleujament en diferents sistemes de creences o tècniques. Això atorga un poder als qui subministren aquestes creences o tècniques. Les religions abrahàmiques plantegen que el patiment és resultat d’un …

Continue reading “La indústria de la salvació”

La vida bona Instagram Tots volem ser valorats i recorrem al que creiem que ens farà ser-ho. Arriscarem la vida per fer-nos un selfie a un lloc interessant, un lloc “instagram”, ja sia uns quadres de Miró, un carrer, o un precipici on ens jugarem la vida (i alguns la perdran, fer fer la foto). …

Continue reading “Ésser a través dels altres, l’ànsia per ser valorat”

La vida Què és la vida?  |  Complexitat, ordre, individuació  |    Els museus de ciències naturals Què és la vida? [Mirant el que tenim al voltant veiem les plantes que creixen, els animals que creixen i es mouen, reaccionant tots es reprodueixen. ] Aristòtil va classificar els éssers segons les seves capacitats, atribuint-los una …

Continue reading “Pensar la vida”

A l’evolució s’assenyala que insectes i plantes van evolucionar alhora, influint-se mútuament, així com els herbívors i les pastures. Aquesta causalitat complexa, que no només va en una direcció, un causant que no canvia que afecta el causat, es dóna també en altres àmbits. Per exemple, el gust dels consumidors, dóna forma a un producte, …

Continue reading “Coevolució”

La vida Limitacions. Frontera animals i éssers humans, Drets. Biodiversitat. Limitacions No tenim una explicació prou bona quant a l’origen de la vida, tots els detalls de l’evolució, o el desenvolupament de l’embrió. Tampoc sabem per a què serveix cada fragment de DNA. El 1993 va començar el projecte del Genoma humà, completat el 2003. …

Continue reading “La Vida. Qüestions”

La vida La contínua restauració de l’ordre, el cos en constant reconstrucció. La diversitat del món viu. La meva continuïtat amb tot el vivent. Art i natura La contínua restauració de l’ordre, el cos en constant reconstrucció. La vida, doncs, és un procés que contínuament està restaurant les estructures que de manera natural es desintegren, …

Continue reading “La vida. Contemplació”

La vida humana Els límits El jo la vida bona Els límits: animals, bogeria, augmentar enhanced extensions amb drogues o iplants. esports on es permetin drogues (els pilots d’avió en prenen) qüestions: amplair la condició humana? pròtesis, realitat augmentada, dopatge https://www.elnacional.cat/ca/esports/exnedador-olimpic-james-magnussen-es-dopara-intentar-batre-record-mundial_1156972_102. Fragilitat i continuïtat del jo Llibertat determinisme, identitat Are You the Same Person You …

Continue reading “Qüestions sobre la condició humana”