Motivació

La vida humana    El cos humà  Cervell i xarxa neuronal  Psicologia   [Motivació vs patiment]

Definicions. Components. Tipus (Maslow). Teories. Discussió, Acràsia, Llibertat.

---

Definicions

(P) Schopenhauer deia que la motivació era la causalitat vista des de dins.

[Notem que emoció, motivació i motiu tenen la mateixa etimologia del llatí movere. ´”Emoció” potser es refereix al que ens mou des de fora, la nostra reacció a una cosa que ens passa, mentre que motiu o motivació seria el que ens mou des de dins. Motiu és el que explica el que fem, l’objectiu de la nostra conducta”.

(WK) “és un estat intern que indueix els individus a emprendre una conducta orientada a un objectiu”. “La motivació neix de les experiències anteriors, de la creença o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca.”

---

Components i estadis

Components

• Direcció: [l’objectiu de la conducta, “descansar a les vacances”, “anar a ballar”]
• Energia o intensitat
• Persistència

Estadis

• definir l’objectiu
• esforços per arribar-hi

---

Tipus

Primària (biològica) / Secundària (cognitiva)

Motius primaris o biològics: La satisfacció de necessitats de l’organisme, gana, set, excreció, repòs, refugi, sexe. (Emocions Dolor, Plaer). Desencadenen conductes instintives.  ( Conducta  animal).
(P) Young i Cattell tenen a la llista de motius primaris la curiositat, el joc i l’instint social. La relació entre l’homeostasi de l’organisme i l’impuls a actuar no és directa. Es pot tenir l’impuls de menjar sense contraccions gàstriques.

Motius secundaris o cognitius: Sentiments de pertinença, ser valorat (ésser a través dels altres, la necessitat de ser atractiu), autorealització, contribuir a crear un món més just.
(P) Actitud: Allport (1935) en parla com “un estat de disposició nervisoa i mental, organitzada a través de l’experiència, que infleuxi dinàmica o direccionalment en els respostes que un individu dóna als objectes i situacions” en què es troba. Maslow (1943) i la piràmide de necessitats.
Assolir fites: Zeigarnik (1927) i Ovsiankina (1928) i Tamara Dembo, del laboratori de Kurt Lewin, van fer experiments que van demostrar la tendència a completar tasques, identificant nivells d’aspiració (Anspruchniveau).  McClelland (1961) introdueix el achievement motivation al qual atribueix el desenvolupament dels pobles.
[En el subjecte subsimbòlic hi havia senyals simples com el plaer, el dolor, el desig sexual o la gana, que desencadenaven una pauta de conducta destinada a satisfer aquesta necessitat. Ara la situació és més complexa perquè abans de la resposta automàtica s’hi interposa la concepció del món i la meva situació en ell. Hi ha un estat inestable del subjecte amb intervenció de processos cognoscitius (H2300, H2720) que genera una conducta (H2800).

[Veig que duc a terme sèries encaixades d’accions a les quals hi haurà associats sentiments de satisfacció i fustració. Veig [associació subsimbòlica] que en les meves accions hi intervé el reconeixement de l’altre (Hegel), els objectius que em proposo estan mediatitzats per missatges culturals publicitaris, etc. Això explica que apareguin les següents necessitats secundàries (P 509):

• curiositat, informació i saber, comprendre el món.
• acomplir objectius, tenir un sentit al conjunt de la vida.
• afecte i pertinença a un grup, reconeixement, social, comunicació. (En les relacions interpersonals hi haurà superioritat / inferioritat, competició / cooperació (Erikson).

Desmotivació i acràsia
La desmotivació és la manca d’interès o apatia. (Acedia en in context religiós), quan res ens interessa. Relacionat amb la depressió, o amb amb expectatives tan altes que sabem que no val la pena intentar aconseguir-les.
L’acràsia és quan en principi sí que sabem què voldríem aconseguir, per exemple, dur una vida més ordenada, fer més esport, però som incapaços de dur-ho a terme.  Ha estat objecte de discussió a filosofia.

També:

• Intrínsec/extrínsec: [Segons si respon a projectes personals], o a factors exteriors tals com premis o amenaces de càstig.
• Conscient/inconscient (Racional/irracional): Hi pot haver motius dels quals no som conscients, creences o desitjos on confessats, pors o traumes, conflictes no resolts.
• Curt o llarg termini
• Egoista/altruista

---

Teories

Instints. McDougall, 1908. Els individus tindrien un [repertori] d’instints innats que es s’activarien en la presència d’un estímul exterior. Els intents d’explicar la conducta van donar lloc a llistes de desenes d’instints.

Freud i psicoanàlisi. 1915. [A més de satisfer les necessitats bàsiques], els humans tindrien uns instints innates que influencien les emocions i pensaments. Els instints de vida, Eros, són el desig sexual i l’autopreservació´, els de mort, Thanatos, l’agressivitat i destrucció [vista la crueltat innecessària dels humans, que no es pot explicar en termes de supervivència, potser Freud tenia fonaments per assenyalar el Thanatos]. A l’hora de determinar l’acció, el ·principi del plaer, la libido, és la força inconscient de l’ID, que és regulat pel principi de realitat de l’Ego, segons el que realment és possible assolir i tenint en compte les normes socials i morals de la societat del superego. Bona part de la motivació seria inconscient, amb desigs i pors que són reprimits i no arriben a la consciència. [també La Consciència dissortada de Hegel].
El conflicte entre les pulsions primàries i les restriccions del que és possible (ego) o acceptable (superego) donen lloc a uns mecanismes d’adaptació (Psicologia Avui):

• Sublimació: desviació de les pulsacions sexuals o agressives cap a fins superiors que presenten un cert valor social, la creació artística o treball intel·lectual.
• Fantasia: es trasllada una pulsió reprimida al pla imaginari “per tal de satisfer-la, simbòlicament, per mitjà de la creació d’imatges que poden ser diürnes (cf. joc, més o menys conscients, o nocturnes en el cas del somni.
• Desplaçament de l’objecte de la pulsió cap a un substitut. Es el cas del nen que xuma el dit en lloc del pit, o de qui fa bronques a casa perquè no les pot fer a la feina.
• Projecció d’un mateix en altres persones. [quan volem que els fills realitzin el que no hem pogut fer nosaltres] Quan un subjecte deprimit acusa els que l’envolten d’estar de mal humor.
• Substitució: es compensa una frustració amb un comportament que en redueixi la tensió, per exemple la masturbació.
• Regressió: es torna a una etapa del desenvolupament psíquic ja superada. L’enuresi (incontinència d’orina) d’un nen que ha tingut un germà petit.
• Repressió. Els conflictes acaben sovint amb la repressió de les pulsions (sota criteris del jo -el conscient- i superjo -conjunt de normes morals).

Homeostasi. Cannon, 1932, The Wisdom of the body. Quan es produeix un desequilibri o deprivació de l’estat del subjecte, aquest actua per corregir-lo. Tenim: deprivació → necessitat → impuls (drive) → estructura regulativa → desig (conducta apetitiva) → acció (conducta consumatòria) → reequilibri que disminueix l’impuls i dóna una sensació de gratificació. (La teoria de reducció de l’impuls es deu a Hull) . Quan el subjecte avalua la diferència entre el que és i el que podria ser, es produeix una “dissonància” que seria la clau de la motivació. [És un dels trets més importants de la condició humana: gràcies a la imaginació, interactuem amb la realitat possible, no només amb la realitat present. Insatisfacció per expectatives frustrades i els micos que ja no volen cogombres quan han vist els plàtans).
L’autoregulació és proposada per autors tan diversos com Thornsdike, Hull, Miller, Tolman, Köhler, Lewin o piaget.

Incentius. Young (1961) va fer experiments matisant la simple regulació homeostàtica, podem menjar pel plaer de fer-ho [això es pot explicar pels instints i la teoria de l’evolució. Com a resultat d’aquesta estem programats a buscar sucre; per això els habitants de Hawai es tornen obesos quan tenen accés a una dieta rica en greixos] i, per exemple, la carència de vitamines no condueix a cercar aliments amb vitamines.

Cognoscitiva. [Imaginar una realitat millor i anar-hi]. Alfred Fouillé (1890) parlava d’idees força, “el que pot ser”. Festinger (1957) assenyala que de la mateixa manera que la gana motiva, la dissonància cognitiva [entre el que és i el que podria ser] dóna lloc a una activitat orientada a eliminar aquesta dissonància [altra vegada l’esperança de Pandora].

Humanística.
Allport (1937). Tot i que els motius inicialment poden estar basats en necessitats biològiques o experiències de la infantesa, com pretendria Freud, després poden esdevenir “funcionalment independents” d’aquest origen i estar definits pels valors i propòsits conscients de l’individu. remarca que cada individu és únic, contraposant-ho als instints biològics o psicoanalítics universals. Té una personalitat d’acord amb les seves experiències, valors i trets de la personalitat. Els individus madurs acabarien orientant la vida a la realització i creixement personal.
Maslow (1943) amb ordena la motivació des dels motius més bàsics als superiors, fisiologia, Seguretat, Amor i pertinença, reconeixement, autorealització, remarcant que fins que no se satisfà un nivell no plantegem el següent. Herzberg ho aplica als llocs de treball. Hi ha unes necessitats bàsiques a cobrir, higiene i seguretat, salari i després motivació de reconeixement de la tasca i autorealització en la feina.

Motivació, càstig i estímul
[el garrot i la pastanaga] (P) El càstig modifica la conducta aplicant un estímul dolorós. L’efecte no és proporcional a la intensitat de l’estímul aversiu. Per exemple, la reprimenda privada obté millors resultats que el sarcasme públic [el mal ja està fet]. Hurlock (1925) en un experiment amb nens fent sumes va observar que el grup lloat millorava un 20%, el censurat un 14%, i l’ignorat un 11%.

Frustració i agressió
Quan no podem assolir l’objectiu, ja sia per limitacions pròpies o per circumstàncies externes es dóna una frustració. (Ira , Tristesa). Dollard i Miller (1939) van proposar la teoria que la resposta a la frustració és una agressió, física o verbal, a altres persones o cap a un mateix. [jo 1982-1999). Howland i Dollard (1940) van correlacionar els índexs de preu del cotó i els linxaments a negres. Davant d’una agressió, hauríem d’identificar a quina frustració correspon, i si es tracta d’eliminar un obstacle o de descarregar una tensió emocional. Quan no es pot actuar directament sobre la causa de la frustració, sigui perquè no és socialment acceptable o perquè seria perillós, aquesta es desplaça cap a un altre objectiu.  Per exemple, si no podem actuar sobre el nostre cap a la feina, podem vessar el mal humor a la família.
La resposta a la frustració també pot ser la retirada o estudiar la solució al problema. [el caiac punxat a Eindhoven].
[La resposta a la frustració, orientada a buscar un culpable a qui agredir també podria ser l’explicació a la tendència a formular o seguir teories conspiratòries com a explicació dels nostres mals, tals com Qnon o els Incels o de l’increment d’atacs amb armes o ganivets. Programats per odiar?]

---

Discussió

Acràsia
El problema de la feblesa de la voluntat (“weakness of will”) o acràsia. Hi ha ocasions en que sabem quina és l’opció racional i moralment millor però en canvi en triem una altra. [per exemple, anar a dormir d’hora per llevar-nos descansats l’endemà]. Com s’explica que conscientment elegim l’opció menys bona? Aristòtil parlava d’acràsia com a manca de control, o quan els desigs i les emocions dominen la raó. Al s20, Donald Davidson ha estudiat com motius contradictoris poden dur a accions en contra del que pensem que és millor. [¿o és que potser ens movem sempre per emocions i la raó els és subordinada, tal com deia Hume?  Emocions a la filosofia i literatura ]

Llibertat i determinisme
(P)Pinillos remarca que el tractament de la motivació en la psicologia suposa que els actes humans són necessaris. Costa encaixar-hi la llibertat i la responsabilitat. La teoria de la decisió s’ha començat a estudiar més en el context de la cibernètica. Skinner dirà que parlem de llibertat quan ignorem els determinants.
[L’antropologia subjacent a la moral pressuposa un ésser lliure que pren decisions de les quals n’és responsable. Un model antropològic que consisteixi en un repertori d’instints que s’activen davant d’un estímul determinat no és compatible. Els models humanístics d’Allport o Maslow, en que a mesura que tenim cobertes les necessitats bàsiques la conducta es defineix per motius d’autorealització i integració sí que hi encaixen]. [El que salva la condició humana del determinisme de la física no és l’indeterminisme, sinó la determinació interna (llibertat i determinisme)]
[Les necessitats secundàries, ésser reconegut per als altres  i tenir un propòsit, són indicis de la identitat complexa, el que en podríem dir sistema que obeeix a una causalitat interna complexa, que té uns projectes, una imatge de si mateix i una percepció de la imatges que els altres tenen de mi. Jo existeixo en la mesura que sóc reconegut pels altres i aquests m’assignen un estatus. Per exemple, si els altres m’ignoren, que em distingeix d’una pedra, funcionalment? A part dels meus processos interns, jo no funciono, no sóc usat com a home. En canvi, un totem, un tros de fusta, pot ser usat com a divinitat.].