esborrany
D’origen jueu polonès.
Essai sur les données immédiates de la conscience (1889)
La Durada real : El temps viscut no és una línia de punts homogenis i separats, sinó un flux continu i heterogeni on el passat s’acumula i es fon amb el present. (la durée). Crítica de l’espacialització: L’intel·lecte i el llenguatge falsegen la consciència en traduir els estats interns en magnituds quantitatives ordenades en l’espai (com les hores al rellotge). Defensa de la llibertat: L’acte lliure brolla de tot el jo profund en estat de durada, no pas d’una tria mecànica entre motius calculables.
[Però la mesura del temps, des dels estels als rellotges, es basa en observar canvis en l’espai al llarg del temps, justament perquè la percepció subjectiva del temps no és regular. No són incompatibles, són coses diferents]
Va mantenir relació amb William James i es llegien mútuament.
Amb Husserl van convergir però els interessos eren diferents.
[Simplificant una mica, es podria dir que l’interès de Husserl era fonamentar la lògica i la matemàtica mentre que el de Bergson era salvar la possibilitat de la llibertat i la creativitat]