Any 1986

Hivern

Tortosa i Parador de la Zuda (amb Teresa)

Primavera

Viatge a París (Pilar). Tren talgo que perdem a la tornada. Notre-Dame, La Sorbona i rive gauche. Un hipopòtam de roba que en estirar-li la cua sonava “les oques van descalces”. Bld.Richard Lenoir, Plaça dels Vosges, passeig en barco pel Sena.

Estiu

Caminades amb la Teresa a la motxilla. Vacances a Comarruga i Solius.

Tardor

Viatge a Andalusia amb el “Gourmetour”, hotels, restaurants i compres gastronòmiques a monestirs. Sortim de nit amb el R6, la Pilar i la Teresa dormint. Tenia un paper enganxat al tauler amb la ruta i les etapes curosament indicades. També duia una col.lecció de cintes per acompanyar el viatge, en particular una selecció que m’havia gravat en Benjamí Batet. Tormenta a València, esmorzar a la Mancha, orcera, on havia nascut en Fermín. Sierra de Cazorla. Úbeda, Baeza (Machado). Córdoba, les ruines de Medina Azahara, primer contacte amb els jardins àrabs, Mezquita, Palau dels marquesos de Viana amb catorze patis interiors i una biblioteca on hi hauria pogut viure la resta de la meva vida. Els patios amb testos. Montilla. Sevilla i Reales Alcázares. Cadiz. Ronda, a l’hotel Victòria, on havia residit Rilke. Granada, jardines de l’Alhambra. Es tranca la culata i emns quedem 3 dies a Alcalà de Chibert.

Un dia al laberint d’Horta acompanyant l’avi Josep i el pare en el seu passeig domnical. Pel nostre cinquè aniversari de casament ens vam tornar a vestir com els nuvis.

=========================================

estudi

Ja estàvem molt interessats en jardins i a la biblioteca del Centre Pompidou vam buscar llibres sobre paisatge oriental.

curs 85 86, les assignatures les vaig aprovar el 86

Segon cicle: Les assignatures fortes eren Plató i Hegel, complementades amb filosofia de la Religió, Bergson i De Husserl a Sartre. Aquestes darreres les vaig aprovar amb un treball d’una setmana absolutament vergonyós. Vaig treballar molt a fons el Timeu però només amb una lectura directe. Com que no havia anat a classe en Montserrat em desqualificà el treball i em volia suspendre. Jo hi havia treballat tant que, sortint del torn d’alba i mig mort de son, vaig protestar cada objecció, el mètode, el vaig desafiar a comparar el meu treball amb qualsevol altre i em vaig prestar a fer un examen oral davant d’un tribunal. Això el deuria fer pensar i em va dir de fer un treball complementari. Vaig posar quatre tonteris en dues tardes i el ximple em va posar un notable.

En segon terme vaig treballar “la religió des del pragmatisme” on volia fer veure la legitimitat del pensament religiós basant-me en la la filosofia de la ciència i del llenguatge. Les classes de’n Pere Lluís eren magistrals i em va enorgullir que em digués que el meu treball li havia agradat molt. Hegel el vaig estudiar poc però amb interès i em sembla que vaig aconseguir captar l’essencial. Recordo un cap de setmana que la Pilar va baixar a Comarruga i em vaig quedar sol, estudiant al pati. Vaig tenir algunes hores inspirades i felices, un altre d’aquells moments eterns. Va caure una matrícula.

Ja tenia interès pels jardins i en el viatge a París vaig buscra llibres sobre paisatge oriental al Centre Pompidou. Vaig comprar tota la “Recherche du temps perdu” (que no llegiria fins el 2000) i gairebé una antologia sencera de literatura francesa.

  ==================================

Per aquesta època vam començar a pensar en trobar una casa més espaiosa tot aprofitant el préstec de la caixa. Així que vam mirar anuncis a la Vanguàrdia, vam fer dissenys per si ens compràvem un terreny, vam visitar torres a Sant Cugat, al Maresme, a Caldes de Montbui i Sant Quirze del Vallès. Vam invertir-hi molt de temps. Al carrer Vilafranca es venia una torre amb llogaters per cinc milions. Ens feia una il.lusió boja però finalment el propietari se’n va desdir. Vam arribar a recórrer tots els carrers de Gràcia buscant cases que sembléssin sense habitar.

Tot i que no teníem el pati tan ben arreglat com ara ens agradava menjar a fora posant una fusta damunt de dos caballets. A vegades giràvem la televisió i la vèiem des de fora.

[res anotat de la Pilar o els pares]

===========================================

Teresa 1 any

Es va fent gran. Quan ja no cap al cabàs la vam traslladar a l’habitació petita on havia forrat el terra i les parets de suro (amb gran esforç i mig flipat amb la cola d’impacte). Vaig desmuntar el llit i vam deixar el matalàs a terra perquè no pogués fer-se mal en caure. Tenia un edredon molt bonic i es despertava amb un somriure en la seva cara rodona. Ser pares d’una nena petita cansa molt. Ens l’endúiem arreu i tenim unes dispositives de la Teresa enimg d’escultures de Chillida en una exposició a la Fundació Miró.

Quan va fer l’any li vam regalar un joc de fusta on uns cilindres s’introduïen en un banc a cops de martell. La Pilar va preparar conill i pizzes i vam anar a celebrar-ho al l’esplanada del Castell de Castellar. La Teresa duia un vestit mariner de ratlles blaves i blanques. Vam estendre una manta damunt l’herba i vam fer un berenar-sopar. La Teresa començava a correr vacilant pel mig del prat.