Posted on

Formar part d’una ona

Lynn Margulis va dir que la vida no és tant un nom com un verb, “It is a material process, surfing over matter like a strange slow wave. It is a controlled artistic chaos, a set of chemical reactions so staggeringly complex that more than 4 billion years ago it began a sojourn that now, in human form, composes love letters and uses silicon computers to calculate the temperature of matter at the birth of the universe.”

Richard Dawkins, a “The selfish gene” ha suggerit que som portadors de gens, en el sentit que l’evolució s’explica millor en termes de supervivència de gens que no pas d’individus de l’espècie. I el mateix podria dir-se de les idees, els mems.

Així que, temporalment, som una agrupació d’àtoms, de molècules orgàniques, de gens, de processos biològics i mentals que conformen un individu que viu una història. Aquest individu transmet uns gens, propaga certs mems, té certs efectes sobre el medi i altres individus, i desapareix.

Marc Aureli (1 i 2) deia a les Reflexions” Recorda la substància de tot el conjunt, de la qual participes en una petita part. Recorda també el temps de tot el conjunt, del qual se t’ha assignat un interval breu i momentani. Alhora, recorda el destí: ¿quina part d’ell és la teva?”

M’agrada la metàfora que aquests processos complexos de vida, experiències conscients, idees, és com una cançó que interpreta un cor amb membres canviants. Imagino un cor de veus cantant als porxos d’una plaça, s’hi va afegint gent, que aprenen la cançó dels que tenen al costat, potser segueixen una veu o una altra, i s’hi queden cantant. Potser faran algun canvi. Alguns dels que hi eren se’n van, però la cançó segueix sonant. Altres arribaran que s’afegiran a  alguna de les veus.

Jo existeixo com a individu gràcies a que hi ha aquesta ona organitzada, o millor dit, un conjunt d’ones superposades, com funcions de Fourier complexes, i ahora, contribueixo a mantenir l’ondulació. Els diferents nivells de vibració poden ser subtils i no fer-se aparents, deixant lloc pel misteri amb una base real. La idea de nivells de complexitat superposats que exposo al treball “layered ontology” va en aquest sentit. L’evolució i canvis possibles en l’ona podrien incorporar dialèctiques de Hegel. Aquestes vibracions sembla que no són a tot l’univers, potser només sonen en un racó de l’univers. I si n’hi ha d’altres, de moment no se superposen.

Hi ha un meravellament quan m’adono que en mi existeix ara, la matèria de l’univers, les solucions de la vida propagades d’un ésser viu al seu successor, les solucions de la vida en comunitat organitzada en idees que acumula la història, el meu cos i el meu relat reconstruint-se, reescrivint-se, la meva persona formant part de la comunitat, en treball i en idees. Jo la mantinc, de la mateixa manera que la gent que aixeca els braços en un camp de fútbol. Vibren en mi totes aquestes ones. O bé sóc la fusta que transmet una flama. Tot l’univers en mi, jo sóc un moment de l’autoconsciència de l’univers. La vida és una mica com una música que canta un cor en una plaça, i m’hi afegeixo, n’escolto algun fragment i el canto, igual o una mica modificat, i mantinc la música, fins que vénen uns altres i la continuen a la seva manera. Després desapareixeré i, com la pluja que ha caigut, no quedarà altre rastre de mi que una taca d’humitat les primeres setmanes i després les plantes que segueixen vivint gràcies a l’aigua rebuda. Aquesta experiència de pertinença correspondria al mysterium fascinans.

 

(Del quadern de viatge del gran tour el 2017): Som una mica també com una cèl·lula de l’orgaisme, que existeix gràcies a les altres, i durant un temps és l cos duent a terme alguna funció. Algunes cèl·lules són importants, d’altres fan pinya, i algunes poden ser tòxiques. Després desapareixen.

Seguint amb la idea que hi ha diferents melodiues disponibles, i que ens podem adherir a unes o altres o, fins i tot, aportar-ne de noves, em ve al cap el fenòmen de la llum i els nivells d’energia dels àtoms. Cada àtom o mol·lècula, rep fotons, però només absorbeix els que corresponen als seus nivells d’energia,  i després deixa anar fotons que corresponen als salts que hi ha entre els seus nivells quàntics, cadascun té el seu propi espectre. Així mateix, a nosaltres ens arriben tota mena d’inputs, memes, informacions, experiències. I segons la nostra constitució, en retornem uns o altres. Podem reenviar queixa, frustració, enveja, amplificar l’odi i la porqueria, com en algunes tertúlies. O podem ser transparents a la brutícia i, com en JM Clavero, reenviar bon humor, compassió, curiositat.

 

 

Posted on

Haver estat com una pluja (Maria)

La Maria comentava aquest post de juliol de 2007 dient que l’empremta que podem deixar en morir podria ser com la pluja, que amara la terra i en deixa un rastre subtil.

La idea em va agradar molt perquè evita voler trobar sentit a la vida buscant ser quelcom permanent, com els obeliscs i mausoleus de reis. En tot cas, el sentit el trobaria en formar part del tot, haver estat durant un temps una entitat diferenciada de matèria, energia, consciència, com una veu que participa en un cor. I la nostra aportació podria ser com la d’una pluja, que fa que segueixi creixent la vida.

Com un casteller que forma part de la pinya, una pluja no és única, ni imprescindible, fins i tot podríem dir que és redundant. Però és necessària; no és inútil o absurda. Voler ser com una pluja ens fa estar en pau amb el fet que no som únics, no tenim un paper especial, i que la nostra vida és efímera.

Murakami, Abandoning a Cat. Individus redundants però únics, com gotes de pluja. , octubre 2019

Du Fu, la bona pluja

 

Posted on

Tenir cura del museu

Manteniment del museu

Tenir cura de la casa de l’ànima

Sant Agustí a les Confessions, en parlar de la memòria, comparava l’ànima a una casa on es guarden coses. Seguint amb la metàfora, si l’ànima és com una casa, com n’hauríem de tenir cura?

  • no omplir-la de porqueria [no escoltar segons quina ràdio o TV]
  • netejar-la periòdicmaent [ estones de silenci, viatges per canvis de perspectiva]
  • decorar-la amb els veritables tresors [el que he vingut a catalogar com a meu món ampliant la idea de Palau de la memòria ]
  • Tenir finestres i llum [ estar obert al món i al que passa]

El treball: els magatzems, on queda la informació provisional

2022

A un conte de les 1001 nits un califa educa el fill i mana construir un palau amb 360 habitacions, una per a cada saber, i cada dia uns mestres li ensenyaven a una cambra diferent.

El Palazzo della civilta italiana té 9×6=54 arcs a cada façana. Si deixo la galeria exterior podria imaginar 7×6 42 espais per cara, 168 cambres corresponents diferents sabers, o 216 si les compto totes. 216 exteriors. I si compto també els interiors, tinc una planta de 7×7=49 espais per planta 49×6= 294 espais interiors. I si també fessin classe a l’aire lliure, 9×9=81, 81×6 =  486.

2023

A més de la metàfora del palau com a espai de records i idees, si hi afegim una secció corresponent als estats mentals emocionals , els records biogràfics, els desigs, les expectatives que hem tingut, les frustracions, aleshores tenir cura d’aquesta secció vol dir recórrer i acceptar tot el que som. De la mateixa manera que hi ha gent que té una part de la casa neta i endreçada per mostrar, i després habitacions fosques plenes d’objectes innecessaris, podem tenir una vida  parcial, amb presència només del que volem mostrar, o a l’inrevés, amb presència de les nostres frustracions, sense visitar la cambra on hi ha totes les experiències maques que hem viscut. Eckart Tolle i altres tipus de meditació ens conviden a viure el present, però és empobridor renunciar a la vida amfíbia. Viure el present és saber obrir la finestra, i no quedar-se tancat em un quarto fosc, però la vida interessant consisteix a obrir la finestra i tenir totes les habitacions que es puguin recórrer.

Posted on

El museu sobre la història

Història  |  Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 |  S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòria , Expedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la història | Els períodes de la història  |  El Projecte de museu:
Museus d’història i cultures del món  | Itineraris i vistes | Com ho faig , base de dades  |    Edificis i museu a la vitrina |  Llibres i materials

ELS MUSEUS d’HISTÒRIA i CULTURES del MÓN

Els museus van començar com col·leccions d’art antic, procedent de campanyes militars o expedicions. Els frisos del Partenó al British, Pergamom, l’art d’Egipte al Louvre. Inicialment l’art “primitiu” tal com les màscares africanes es descontextualitzava, i es penjava a una paret com si fos un quadre. Amb l’antropologia cultural es va voler entendre les diferents maneres de viure, com obtenien aliments (per exemple la pesca dels esquimals), com enterraven els morts, com celebraven els matrimonis.

El  British museum, presenta la descoberta a la sala de la il·lustració, art i objectes d’Àfrica , Egipte, Sudan, Etiopia,  Assíria, Il·lustració, Grècia i Roma, Nord amèrica, Mèxic, Xina, Índia, Corea, Japó. Europa medieval i moderna, el món islàmic i Iran, Aràbia, Mesopotàmia, Anatòlia). I algunes exposicions sobre temes com la vida i la mort, o el desig.  El NY  MET quelcom semblant. El Kelvingrove presenta com la història es construeix a partir de documents i jaciments i proposa una visió ràpida de maneres de sobreviure (st. Kilda a Escòcia, Benin, indígenes la Brasil, aborígens a Austràlia. El Musée d’etnographie, (les archives de la diversité humaine), el museu etnològic de Ginebra és modèlic en el seu recorregut, presentant una síntesi de tots els pobles. A la col·lecció online es poden consultar per continents i per grups ètnics. El Museu etnològic i de cultures del món de Barcelona presenta peces d’Àfrica (Egipte, Fang a Nigèria, Oceania, Àsia,  (’Índia, l’Afganistan, el Nepal, el Tibet, Birmània, Tailàndia, les Filipines, Indonèsia, el Japó, la Xina i Corea), i Amèrica .

El Museu d’història de Catalunya i el Museu d’història de la ciutat proposen una vista més crònologica, des dels origens, la definició d’una identitat, i l’actualitat.

El Victoria&Albert museum, el Museum der Dinge , el Museu Frederic Marés, o el Museu del disseny proposen explicar al vida a través dels objectes.

A més dels museus tinc els contactes que he pogut fer amb altres cultures en viatges o ficció: la historia que he explorat.

Tenim doncs, dues propostes:

  • recorregut cronològic, limitat a un àmbit, Catalunya o Barcelona. No conec cap museu d’història que proposi un recorregut per tot el món
  • una mostra de les “maneres” de viure de diferents cultures, agrupades bastant en el que he anomenat les “cases de la història“, i centrat sobretot en els períodes primitius. És el que ofereixen, parcialment, els museus de les cultures.

ITINERARIS i VISTES

Si el que existeixen són Societats que neixen, evolucionen i desapareixen, essent substituïdes per altres, què vull poder contemplar? què vull aprendre? quins recorreguts, què ha de proposar el museu?

  • Una idea de com construïm un relat plausible del passat a partir del que ens envolta, la història de la història.
  • Una idea de com pensar i estudiar els grups socials, història, antropologia, sociologia, dret.
  • una idea de les les “maneres de viure” en el món, els tipus de societat caçadors-recol·lectors, ramaders-nòmades, agricultors societats feudals, regnes i imperis amb religions, civilitzacions, estats de dret, societat industrial, repúbliques, societat de la informació. Les grans civilitzacions , Egipte, grega, semítica, xinesa, índia, cristiana. Una idea de les 5 “cases” de la història, els espais en què podríem dividir el món.
  • Tenir una aproximació a què passava a cada lloc i cada moment. Donada una data, obtenir una “foto” de quines cultures i civilitzacions hi ha al món. Poder fer un recorregut des que l’homo sàpiens va colonitzar el món des de l’Àfrica, fins a l’actualitat → Recorregut , les 5 cases. [l’ull de Déu].
  • una idea dels grans canvis en les maneres de viure: la migració de l’home i paleolític, neolític primeres civilitzacions, era axial -500 500, edat mitjana invasions estepes, edat moderna les nacions i revolució industrial, la tecnologia, internet. Una visió general dels reptes de cada etapa, qui els assoleix i qui es queda enrere.   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara
  • Cronologies de fets singulars, batalles, fets culturals
  • Biografies, una idea de les 100.000 milions vides que s’han pogut viure, la ruleta dels destins.
  • Una idea de l’estat del món actual, els principals problemes
  • Connexions amb la història de la cultura, art, tecnologia, evolució de les llengües
  • Discussió:
    • Veritat única o diverses narratives possibles?
    • Les societats en la història, direcció? atzar?
  • Contemplació:

COM HO FAIG

Pàgines i posts en format lliure per descriure etapes en general

BD EXTERNA: work>inventari>historia.ods; >geografiahistoria>demografia.ods; inventarisicites>inventarihistoria.odt

  • temps inici, temps final
  • població inicial, taxa de creixement, mortalitat
  • mapa kml associat amb color característic per segons tipus de societat i civilització. (un cop entrat el registre a la BD, executar zmapahistoria.php)
  • tipus de societat (amb model de classes socials) i civilització
  • Pendent [ evidències: documents, jaciments, experiments, descobriments, tot el que fonamenta l’existència d’una altra cosa] [llenguatge]

[Fets història: base de dades a inventari: t1, t2, coordenades (geotag), nom, text, qui (persona biografia, o grup social), tipus (què: activitat social, guerra, invent, pacte, desenvolupament (com al civilization)]

ELS EDIFICIS

  • Entrada, societat i passat al voltant / els meus viatges + la història en mi / el projecte de museu
  • La (re)construcció de la història
  • Conceptes per pensar les societats / Civilitzacions
  • Avantpassats/ Museu biografies / ruleta dels destins
  • Recorregut / Etapes / cases de la historia
  • Reflexions

PROPOSTES PEL MUSEU a la VITRINA  [ editar]

 

vitrina1: figuretes de batalles + documents, destrals, cinturó nazi

vitrina2: fitxes de les sales, edifici, diorama de figures per representar el fet social

(1) Etapes / recorregut: 4 grans mapes per a la visió simplificada la colonització del món, inicis agricultura, primeres civilitzacions / postclàssica xme islam mongols xina  / moderna món connectat / imperialisme i colonització. complementats per diorames sales. Etapes, què cal fer a cada època.

(2) Models de tipus de societat, les “maneres d’estar en el món” Esquema de fet social: relació o acció amb entorn territori, estructura, superestructura . tipus economia: caçadors, agricultors, industrial, informació / tribu cacicat//”maqueta amb figuretes”?, Cristianisme, budisme, hinduisme, islam, comunisme, humanisme modern.

(3) museu biografies i ruleta dels destins: figuretes contraposat a la història dels mapes i territoris.

(4) Reconstrucció de la història, mètode documents i jaciments / Reflexió .  Història i veritat, determinisme, el mal i el patiment, taques de sang.

(5) Objectes de museu: destral, sivella cinturó Got mit uns, un document antic? Figuretes de batalles.

(?) [EXPOSICIÓ EN EL TEMPS, variant cada setmana per cobrir una sèrie de fets, o un cada dia de la setmana?][ com un calendari?]

  • Dilluns: evolució de l’home, paleolític
  • Dimarts: la revolució del neolític /primeres civilitzacions / Egipte
  • Dimecres: Grècia,Roma / HAN, Israel
  • Dijous:Migracions  edat mitjana 1/ TANG //Edat mitjana 2
  • Divendres:Renaixement nou món /s17 /s18 ilustració
  • Dissabte: s19 industrialització romanticisme /primera guerra , anys 20 entreguerres /WWII i posguerra
  • Diumenge:Els ’60 i ’70   [ boomers1946-1964 ] genx [1965 1980] /els ’80 i 90   millenials [1981-1996] /2000 a 2015 genz [1997-2012 /gen alpha

Llibres i materials

Cronologia de la terra i de la història

museuet de l’evolució: destrals paleolític, neolític, figuretes

Figuretes escala N, soldadets Airfix amb els quals jugava als 11 anys:, 500, Romans i bàrbars, 1066 Batalla de Hastings, 1337-1453 Guerra dels cent anys, 1618-48 Guerra dels 30 anys, 1815 Waterloo, 1825 Cowboys i indis, 1850 confederats i unionistes.

Nusos, sivella de cinturó nazi, monedes, Lletres d’impremta

[escultures ciclàdic, Plató, Aristòtil]
Documents familiars
Posted on

La mort, reflexions

Actitud

epitafi llegat

funeral

[a fer una exposició especial:

  • pertany a 2 la vida en general
  • es pot fer un recull de l’art que hi té a veure
  • és una de les angoixes bàsiques, a posar a fenomenologia, enllaça amb preguntes a filosofia i amb desenvolupaments a religió

 

 

Conferència sobre l’efímer i la mort,
epitafi, làpida virtual
DAVID EAGLEMAN
gràcies, haver estat com la pluja
SER PLUJA
En un comentari al meu post sobre la mort la Maria va comentar que l’empremta que podíem deixar havia de ser com una pluja que ha caigut aquí i allà. La idea m’agrada molt, perquè implica un efecte cert i alhora dispers, que ha anat caient en molts llocs i que és molt diferent de la noció de perpetuar-se en un fill com si aquest fos un clon, una còpia que renova. No és així.
SER ONA
(a)Traspassats per matèria i idees, Novalis, juliol 2008
Lyn Margulis va dir que els organismes vius són com una ona sobre la matèria.
En efecte, provisionalment, som una estructura que acollim molècules transitòries, i unes partícules que són tan velles com l’univers mateix, els àtoms cuinats a les estrelles. Som també portadors d’un codi genètic. El podem propagar o no. Podem consumir i embrutar. Som com un cos que abserbeix un colors, en deixa passar alguns i en reflexa uns altres. Nosaltres rebem alegries, meravelles, mesquineses, i podem eliminar-les, retornar-les, amplificar-les.
A través nostre, doncs, passen els àtoms, el codi genètic, les idees, els acudits, el bon o mal humor.
En certa manera, i igual com la partícula que contribueix a formar el camp comú, sí que podem dir que formem part del tot, i literalment.
(b) Viure com una veu, juny 2010
Un poema de Màrius Torres, deixava anar la idea que som un acord fràgil de l’arpa de Déu.
M’agrada la idea que la nostra estada aquí és com una veu en un cor. No hi ha partitura, improvisem, repetim altres veus que sentim al nostre costat, ens podem afegir a una o altra. Podem ser més o menys bons escoltant, podem sentir només crits barroers, o la nosttra pròpia veu. Podem sentir també, les fulles d’herba com creixen, veus que estan lluny però també presents, veus que pateixen, també que riuen, veus a admirar, veus a ignorar. I entremig, la nostra pròpia veu. Pensar-nos com a veu que es barreja amb les altres ens aporta la idea d’escoltar i d’harmonitzar.afegeixo el 2016 : Si ho unim a la idea que som un moment en una ona que propaga complexitat biològica i idees i somnis, de manera natural també podem veure aquesta ona com a so, com a música.
I relacionant-ho amb el projecte d’una exposició de l’univers com un so, amb una immensitat silenciosa i monòtona, poblada només per explosions de tant en tant mentre que en un petit lloc se senten rialles i alegries, podem veure la nostra vida efímera (la pluja de la Maria) com una aportació temporal a un concert ininterromput al qual ens afegim, escoltem, imitem, modifiquem.
-.-.
Jo havia trobat la metàfora d’un espantaocells fet de parracs que ha dut el vent. Sembla que sigui quelcom de permanent i almenys durant un temps, aquests retalls (retalls que són funcions metabòliques, agents neuronals de rutines mentals, petits àtoms de conducta, retalls de records tal com deia en una nota més avall), conformen un tot organitzat.
Potser podria trobar un video d’una forma humana com un castell de sorra, que es va desfent i es va refent contínuament, fins que arriba un moment que és esborrat.
MARC AURELI
la idea, seguint marc aureli, que hem estat una agrupaciñói temporal d’idees i matèria, i ens dissolem, ser pluja, ser núvol. Ens exclamem i lamentem que la vida és curta i efímera. Camus fa la seva obra a partir del vertigen que sent quan assumeix que si no existeix Déu i la immortalitat, la vida és absurda, i canra la valenta de viure sabent que no té sentit.Però, i si el més sagrat no vingués esculpit en pedres, en obeliscs de granit com els dels egipcis sinó que fos com un murmuri, un instant en el vent?Ës el que diu Nadika i el que suggereix el llibre dels reis amb l’experiència d’ELias que va trobar Déu, no en el terratrèmol sinó en el vent suau. No busquem els obeliscs, sinó que escoltem el vent, descobrim els somriures, els salts dels nens. No acumulem blocs per construir-nos monuments, ni cridem, siguem pluja suau, vent suau, fem quatre passes de ball en el parquing després de deixar la bici.
Marc Aureli II. 17 El temps de la vida humana no és res més que un punt. La seva substància és quelcom que s’escola. La percepció sensorial és tèrbola. La composició de tot el cos es corromp fàcilment. La seva ànima és un terbolí. La fortuna és quelcom d’incalculable. La fama és incerta. Per tal de dir-ho en poques paraules, totes les coses que pertanyen al cos són un riu, les que són pròpies de l’ànima són un somni i un vapor, alhora que la vida és una guerra i un exili, mentre que la fama que es deixa no és res més que un oblit.
V. 24 Recorda la substància de tot el conjunt, de la qual participes en una petita part. Recorda també el temps de tot el conjunt, del qual se t’ha assignat un interval breu i momentani. Alhora, recorda el destí: ¿quina part d’ell és la teva?
SER REDUNDANTI EFÍMER
la idea de la pluja, desaparèixer, rdundant però no inútil, com la pinya dels castellers. PLUJA i ONA
La idea que hem estat una agrupació temporal d’àtoms i cèl·Lules, una agrupació temporal de mems i idees, que hem tingut un impacte en mantenir la complexitat, un impacte material en el planeta, un impacte en el móin de les idees, una ona, les sis contemplacions. En contra del mite de Sísif la vida finita no és absurda i redundant no vol dir inútil.
Llegint el mite de Sísif de Camus trobem l’expressió de qui creu que la mort deixa la vida sense sentit i absurda, si és que es rebutja el salt al transcendent que no estaria justificat.
No comparteixo aquesta visió però la comprenc molt bé. Camus actua com aquell a qui li han dit que els reis són els pares, i els troba a faltar. Es nega a seguir creient en la màgia, però no se sent reconfortat en que els pares són com uns petit reis reals. Té una nostàlgia de l’absolut i prescindir-ne li costa tant que ha d’adoptar una actitud heroica.
Podríem arribar a trobar un consol en el fet que, si bé som efímers, contribuïm a que es mantingui la complexitat de la condició humana a l’univers. Pe`ro també això cla matisar-ho. La majoria de nosaltres no tenim un paper crític, una missió que acomplim i que donaria sentit a la nostra vida. Som redundants! Però redundant no vol dir pas inútil. Som com la pinya en la construcció d’un castell. Un menys no es notaria, però hi ha d’haver una pinya. Som com un núvol, una mica menys d’aigua no es notaria, però sense pluja les plantes moririen.
Potser hem de deixar de necessitar tant un sentit.
Vivim, tenim algunes experiències agradables, el sol reconfortant aquests últims dies d’hivern, un plat saborós, un somriure, una carícia. Vivim algunes històries i acomplim alguns propòsits. Vivim certs afectes, simpatia, alguna carícia, tenim compassió.
I ja n’hi ha prou.
L’UNIVERS FRED i BUIT, ESTAR A lA INTEMpERIE
Hyperion, la religió de la bellesa, el vol de l’efímera, setembre 2007
Estic descobrint que Hyperion és una elaboració de la idea de en kai pan com d’un tot que ho assumeix tot i que és fonamentalment bellesa i amor; a aquesta veritat fonamental no s’hi arribaria simplement amb la raó sinó pel sentiment estètic [la sensació que formem part d’un tot, bell]
La meva concepció, o la meva manera de trobar-me en el món també té un gran signe d’exclamació i un gran interrogant, que han dirigit tota la meva vida a una recerca estranya i a la contemplació, i que visualitzo en el dibuix de l’home que sobrevola la terra, i que desenvolupo també en una exposició que em deixa abastar la contemplació de tot l’univers, sabent-me’n petit però no pas insignificant. (no hi ha una bellesa perfecta i harmònica, però sí una admiració astorament i curiositat infinites que han dirigit totala meva vida i que em segueixen dirigint per concretar aquesta mena de museu de l’univers).
Aquesta concepció no posa tant l’accent en la bellesa: l’univers en la seva totalitat és fred i buit, com una gran nit i només en algun indret hi ha una dèbil llum, que és la nostra. No tenim un gran palau diví sinó una gran intempèrie. Alhora, la nostra vida és finita i efímera, com el vol de les efímeres, un vol passatger entremig d’una llum transitòria entre dues foscors immenses.
Quines pot ser el resultat del nostre pas? Com deia en la nota anterior, deixem una empremta difusa, però no irrellevant, com una pluja. Més concretament (i en això ofereixo una interpretació diferent de la teoria de transmissió cultural dels memes) penso que al llarg del vol,reflectim i projectem sobre els altres diferents llums, som com uns miralls que reenvien imatges, o que reenvien certs sons. Ens podem fer ressó d’unes coses o d’unes altres.
Un altre aspecte de la meva visió és que, lluny d’assolir un ideal d’harmonia i plenitud, de trobar l’en kai pan a tot arreu, és que hi ha una majoria de irrellevància, brutícia i mediocritat. Ho visualitzo com un petit tancat on hi tinc una petita cadira, una mica de jardí, el meu petit paradís.
En resum, hi ha l’admiració i astorament de contemplar l’espectacle de l’univers i de saber-me’n part, la percepció (potser un pessimisme com el de Schopenhauer?) de com n’és d’efímera la vida, de com n’és de gran la intempèrie desolada a l’univers, com de cruel i sense sentit la història, com de brut i degradat el nostre entorn, com de miserable a vegadesjo mateix i, malgrat tot, és possible deixar alguna empremta, ni que sigui com una petita pluja, i viure aquest lapse de temps i aquest espai que ocupo, amb un goig intensíssim (i riure’m de mi mateix).
En el comentari de Boada sobre Plató i Hölderlin a l’Hiperió diu que en l’home conviuen e
La visita al museu ha d’exposar això.
La versió de la història ha d’anar encapçalada per aquella cita de Scheler “rars són en la història els moments de pau i progrés, predomina arreu la cobdícia …”
La bellesa i l’amor són com fruits amagats al bosc que hem de caçar i perseguir.
Repassant l’idealisme alemany m’adono que l’impuls és sobretot de rerafons teològic, com saltar del finit a l’infinit. És una filosofia basada en la religió. Ara potser tenim una filosofia basada en la ciència. Hi ha hagut també una filosofia basada en el progrés polític. Per la proposta que estic esbossant m’adono que el que faig té més a veure amb una guia turística de l’univers, una guia per acompanyar el vol de l’efímera que no pas amb un manual de salvació, ja sia religiós o laic, o amb una digestió de la ciència. La vida com a visita al museu, o com assistir a un espectacle, relacionar-nos també amb els altres espectadors.
Aquesta idea d’estar a la intempèrie, de desolació, l’han tingut també molts cristians que haurien parlat del “silenci de Déu”.
EXEMPLES
Posted on

La vida finita i efímera

El que he viscut

La nostra vida, és curta, com la de les efímeres, que viuran un sol dia volant al llarg del riu Tisza. El que Nabokov anomenava “un breu esclat de llum entre dues eternitats de tenebra” i Saul Bellow “un interval de llum que s’ha fet esperar milennis“.

Podem lamentar-nos que acabem morint i que la vida sigui finita i breu. Però si contemplem el que hem viscut, o tot el que ens queda per viure, ens adonarem que, si no hi ha cap accident que ens l’escurci, tenim un lapse de temps prou generós, suficient per viure diverses vides.

És com el que es queixa de no haver tingut prou temps per respondre les preguntes d’un examen. Normalment es pot fer un examen raonablement bé, si has estudiat. De la mateixa manera es pot viure raonablement bé.

Proust afirmava haver “mort diverses vegades” en haver esdevingut algú diferent. A alguns la vida fins i tot se’ls pot fer llarga, o insuportable. D’altres no en tindrien mai prou, sempre insatisfets. Tant de bo tinguem pau d’esperit, l’ataràxia d’Epicur, i abandonem aquest món satisfets.

[veure cites d’Epictet i Marc aureli]

Agost 2021: la trampa de la productivitat , volem fer moltes coses i ser eficients perquè ens angoixa la nostra vida finita de 4000 setmanes. Però al final el resultat és que vivim angoixats aquestes 4000 setmanes. És com si en un bon restaurant, en lloc d’assaborir 4 plats amb calma, ben asseguts, miréssim d’engolir tot el que podem a peu dret barallant-nos en la cua del buffet lliure.

2024. Píndar, el somni d’una ombra

Posted on

La idea d’un inventari en els debats filosòfics, necessitat i concepte

[a revisar]

veure EN, MUSEU, INVENTARI ONTOLOGIA
veure invindex.odt
Justificació: explicitar material de reflexió (conclusions diferents suposen premisses diferents). Contemplació.
Classificar minerals és senzill, però cóm classifico “alegria”, “Revolució francesa”, “madrigal”, “Drosophila Melanogaster”, “Injustícia”, swing.
Requeriments: Enciclopèdia de conceptes, fets de la història de la naturalesa i la cultura (taula cronològica), rutes del saber (de l’intuitiu actual al passat històric i a les teories vigents) (reducció de la teoria a l’intuitiu), enumeració dels modes d’existència o categories.
Circularitat: El saber, la història, origen i circularitat
Escala de reducció complicació, recorregut de l’intuitiu al saber, història.
+————-+       3
¦Fets Història¦———–+
+————-+  4  ¦    +———–+
     1+——————¦Cultura    ¦
      ¦             ¦    +———–+
+————-+   2 ¦     ¦
¦Ara          ¦———–+
+————-+
[En partir de l’ara i aquí, recupero el punt de vista fenomenològic, de Decartes, Husserl i Merleau-Ponty, la nostra dada és el ser-en-el-món donat, i a partir d’aquí en van sortint les altres. Veure article Philosophical Antrhopology].
 1. El meu ‘ara i aquí’ és producte de la història (una història en principi desconeguda).
 2. En l’ara i aquí trobo documents (llibres, runes) i una comunicació cultural que em permet inferir la història i la cultura (arts, ciències). Que és construit ho proven les diferents visions de la història que hi ha hagut al llarg del temps (De l’edat d’or mítica dels antics a la història moderna amb l’evolució de l’home).
 3. Tots els fets, històrics i presents es descriuen i valoren mitjantçant els conceptes i nocions de cultura, no en són independents [el racional és real hegelià, deducció].
 4. La cultura és produïda al llarg de la història, tot concepte té el seu origen en un fet cultural concret.
Elements: 7 Sabers (Matemàtica, ciència (física, química, biologia, medecina), psicologia, ciències socials (geografia, història, economia, dret), Arts (literatura, plàstiques, música), filosofia i religió), 4 tipus de fet (físic, social, personal i cultural) en una taula de fets. Tipus de sistemes.
per la idea inicial (idea ul de Déu, com catalogar fets i sistemes) i les notes sobre com simular-ho:
  • matemàtica
  • sistema físic i reaccions químiques
  • cèl·lula, òrgans, organisme en el medi
  • Estat intern persona, subjectes en el medi, societats

Què és el que existeix?

Sistemes (substàncies) que van passant per diferents estats? El model més simple seria punts en massa que es desplacen a en l’espai temps. Com les peces de parxís en un tauler. Descriure l’univers suposa la llista de les peces, el tauler, la marxa del temps (tirada de daus que també és la causalitat, amb el factor aleatori de què fa cada jugador), i on estant les fitxes a cada moment. Amb això potser podem descriure un gas. [és també la mena de model de controlar una flota de camions, el gps ens diu on són a cada moment]

Però les peces bàsiques es poden combinar i aleshores apareixen noves propietats i noves causalitats. [l’univers és un conjunt de peces de lego, algunes tirades per terra, que vibren, d’altres que han format cotxes. Hem de descriure en quines condicions es construeixen i destrueixen els cotxes, i com es comporten els cotxes, mentre duren].

Què diríem que és el món? Una llista de sistemes o peces als quals els passen coses? Una llista de fets? [de fet, el món és la meva experiència que es fa intel·ligible quan reconstrueixo un univers en forma d’objectes permanents en l’espai]

 

Així, en la proposta antiga de presentar el museu de tot el que hi ha en una versió més ontològica tenim:

experiència fenomenologia / ara

el relat narratiu biografia reconstruïda / vida, anys

les societats infrastructura, esructura i superestructura / la història

la terra, els hàbitats, materials, animals / l’evolució

gasos, estrelles / l’espai

[cada sistema o fet tindria la seva entrada a la wikipedia [la dbpedia va resultar poc madura pel que vull fer]

Posted on

L’home. El cos. Contemplació

El cos

Pensar el cos a cada època  Què està passant  Regeneració  D’una cèl·lula al cos   D’una sopa als avantpassats  Consciència del cos

Pensar el cos a cada època

[A cada època s’ha pensat l’organisme a partir dels conceptes disponibles. Inicialment el món es presenta d’una banda amb les pedres, l’aigua, la sorra, ens que no es mouen per si mateixos. I de l’altra, les plantes, els animals, l’home, que creixen i es mouen, com impulsats per un vent invisible. Penso en una brisa que aixeca una fulla. En grec “ψυχή” ve del verb “ψύχω” que vol dir bufar o respirar. D’aquí la idea d'”ànima”. Notant el cos ple de fluid que pot variar, es proposa el model dels quatre humors.
Al s17, quan ja sabem construir rellotges i mecanismes, concebem l’animal i potser l’home com un rellotge complicat.
Al s19, que sabem de reaccions químiques i hem pogut aïllar components actisu dels sucs gàstrics, concebim l’organisme com una fàbrica química (Fritz Khan).
Al s20, quan hem descobert l’estructura del DNA i la transcripció de protïnes, concebim l’organisme com una “impressora” que imprimeix estructures a partir d’un plànol.

Què està passant?

  •  Consciència de què passa al meu voltant i que passa en mi, ara i aquí. Estic assegut, caminant o ajagut, batego respiro, penso [cogito, fenomenologia].
  • Quan em miro al mirall, he de pensar que sota la pell del rostre hi ha una calavera que acull un cervell i uns glòbuls oculars, un sac amb la cavitat abdominal i la del cor, unes canonades per on va la sang.
  • Batecs del cor que impulsen la sang, 50 a 120 pulsacions per minut, amb una pressió de 120-80, es bombeja 1 litre de sang cada minut.
  • Intercanvia O2 i CO2 als pulmons. Inspiro i expiro cada 6 segons
  • Entren líquids i aliments per esmorzar, dinar, berenar i sopar (unes 2000 Kcal/dia), 65g de greix, 70 de proteïnes i 370 d’hidrats de carbó. En uns 10s arriben a l’estómac on s’hi estan unes 3 hores per passar a l’intestí prim on durant unes 3 hores des descomponen els components (amb bilis i suc pancreàtic que aporten el pàncreas i el fetge, i la flora intestinal) i passen a l’intestí gruixut on s’extreu l’aigua i en unes 25-30 hores queden les femtes a punt per evacuar. La sang amb components de l’intestí prim es filtra als ronyons i els residus passen a l’orina. [a l’edat mitjana, els pets i la caca, a més de ser objecte d’humor s’interpretaven, en tant que producte de la descomposició, com un recordatori diari que som mortals i pecadors i que desapareixerem]. Jo com a cos al lavabo
  • vibracions de l’aire es recullen al timpà i agiten els pèls, imatges arriben a la retina al globus ocular, cossos i aire freguen la dermis, partícules químiques exciten lepiteli olfactori al nas, aliments les papil·les gustatives a la llengua. Una xarxa d’uns 86 mil milions de neurones, passen els senyals en uns 10-3 segons, inhibint-la o reforçant-la a les altres amb qui està connectada (de 102 a 105), generant o recuperant memòries basades en representacions distribuïdes, ordenant respostes motores.
  • el sistema nerviós autònom regula l’estat d’alerta i digestió, les glàndules hormonals obren o tanquen les seves aixetes per controlar el creixement (tiroides), la fabricació d’espermatozous i òvuls (g. sexuals), l’adrenalina per reaccionar (g. suprarenal),  el nivell de sucre a la sang (pàncreas), el balanç hidrosalí (fetge).

Regeneració

El meu cos en constant reconstrucció. Som bàsicament 20.000 tipus de proteïnes especials, sintetitzades amb els motlles del DNA, amb greixos,  sucres i agua que ens proveïm del medi. El cos humà té de l’ordre de 30 1012 cèl·lules humanes i un nombre semblant de no humanes. Les cèl·lules resideixen en un espai format per col·lagen i fluids.  n un cos d’uns 70kg, 45 correspondrien a cèl·lules humanes i 25 a no humanes i no cel·lular.

Dins de cada cèl·lula en qüestió d’hores, cal anar reconstruint les proteïnes. DE dies (intestí), a anys, es reprodueixen les cèl·lules renovant els teixits. [ identitat corporal , els organismes que viuen en mi].

De la cèl·lula al cos

Aquesta complexa multiplicitat d’òrgans, teixits, cèl·lules, i tots els seus processos es van posar en marxa desplegant-se a partir d’una sola cèl·lula, el zigot. Dins de l’entorn especial de la matriu, en setmanes es va definint  l’embrió fins que està a punt per sobreviure fora i seguir creixent fins als 20 anys i unes  30 1012 cèl·lules. [costa d’imaginar un robot simple que, amb peces al voltant, les vagi incorporant modificant-se a si mateix, passant de 1 peça a 30 1012 ]

La torxa de la vida

Aquesta “dansa” organitzada de tantes cèl·lules començava amb un zigot i es remunta 100 generacions en la història, 150.000 d’homínids, 15 milions de primats, i potser 1B d’avantpassats tetràpodes, peixos i formes de vida més primitiva, tots passant-se la “torxa de la vida” de l’un a l’altre.

Consciència del cos

Olga Tokarczuc: Habitamos el cuerpo, ese equipaje molesto; en realidad no sabemos nada de él y necesitamos emplear diferentes herramientas a fin de conocer sus procesos más sencillos.

(Satipatthana Sutra , consciència del cos, i 2)

Humans  are 90% water, basically, cucumbers with anxiety (Evangelical Pastafarian)

Posted on

El camí del saber. La idea del món. Weltanschauung

Nota:

Les Weltanschauung aniran a sistemes societat superestructura? o haurien de ser productes històrics? [ ho poso com una altra obra? és una barreja de ciència, filosofia i religió]

 

a cada època i civilització tenim certa idea de com n’és de gran el món i una estratègia de vida.

Cal tenir en compte que no serà homogènia, hi haurà els avançats, com Copèrnic i Gallileu, i els altres. Ara mateix tenim el movimetn flatearth. Podem fer uan estimació de quants n’hi ha de cada]

[tenim la moral teòric, per exemple la catòlica, la subjacent que hem de tenir una vida uai a facebook i instagram, i la real, que hia ha masturbació, prostitució, i capellans que abusen de nens]  que estem apoltronats al sofà, ens posem fons de foto contemplatius a la natura a facebook però passem els caps de setmana al bar]

Quina és la idea general predominant sobre què hi ha i què podem esperar? Potser podríem dir que hi ha una part que encara s’adhereix a una visió religiosa, una part que s’adhereix a una visió científica, l’evolució de l’univers i de la vida, i segurament una gran part que es troba en una zona borrosa. No hi ha un temor per una fi del món propera com en el milenarisme; hi ha una preocupació pel canvi climàtic però no sabem o volem frenar el nostre nivell de consum. Hi ha unes desigualtats enormes entre països rics i pobres. I dins dels països rics, hi ha unes desigualtats enormes. El “precariat” ha substituït el “proletarietat”.  La tecnologia de la informació sembla prometre un futur brillant, la bombolla de les startups, però l’escena acaba dominada pels 5 grans: Google, Apple, Facebook, Amazon. Ja no ens queden utopies i pensem que el futur serà pitjor que el passat.

S.XX.b
Comencem a adonar-nos que el planeta no és un sistema obert infinit i que el que fem té un impacte.
La filosofia és confusa i no aporta gaire. Avenços en el multiculturalisme i en el feminisme.

S.XX.a
Després de les dues grans guerres comencem a perdre l’esperança en el projecte il·lustrat, el progrés gràcies a la raó i la justícia. Però econòmicament és una època pròspera. el ’68 hi ha una nova revolta.
El comunisme com a societat sense classes s’estableix a Rússia el 1917 i el 1950 a Xina. Acaba essent una nova versió dels antics imperis.
Filosofia continental [que és un embolic que no aporta gaire, fenomenologia de Husserl, Heidegger), Filosofia del llenguatge i positivisme lògic [en el fons tampoc, és un apèndix de la ciència snse aportar una weltanschauung).
Freud tindrà influència i si abans la gent acudia al confessor per saber què fer, ara aniran al psicòleg per que els descobreixi de quins traumes s’han d’alliberar (una variant de l’autorealitzacio romàntica).

S.XIX
Explotar els recursos del planeta amb la raó i la tècnica (i explotar altres cultures).
Projectes diversos de socialisme utòpic. Revolta 1848.
Hegel: llegir la història com a desplegament alhora lògic i concret de l’Esperit. Versió marxista, la història condueix cap a la societat sense classes.
A nivell personal, l’ideal romàntic d’autorealització, el superhome Nietzsche. La vida ja no és un examen per aconseguir un bon lloc a la vida eterna sinó la possibilitat d’autorealitzar-se a través de l’obra, l’art, l’experiència del món.

s.XVIII
El projecte il·lustrat, el progrés gràcies a la raó, la ciència, la tecnologia i una moral independent de la religió.
Kant, el què podem conpeixer depèn de la nostra naturalesa, la llei moral ne mi, les idees que volem tenir sobre Déu i la finalitat.

S.XVII
El pensament modern inicia el trajecte a independitzar-se de la religió.
La ciència: model heliocèntric, Kepler, la dinàmica de Newton. La idea d’un home material, Lamettrie i Hobbes (Homo, homini lupus).
Descartes: cogito ergo sum, rs cogitans, res extensa. Leibniz i el racionalisme.
Empirisme, Locke i les dades dels sentits. Hume: crítica  ala causalitat, a la idea del jo; la moral basada en les emocions.
Rousseau. La naturalesa, el contracte social

S.I-XVI
Fusió de la filosofia grega i la religió cristiana. Déu al món lunar perfecte, el món sublunar imperfecte. La vida aquí és només la rpeparació per la futura vida eterna a la qual accedirem sotmetent-nos a la guia moral de l’església.

Un Déu pare de tots. Jesús i el cristianisme. Assimilació per part de l’imperi romà.

Pensar el món. Filòsofs grecs. Idea del món dels quatre elements. Parménides. Plató i les idees, Aristòtil. Viure praticant la devoció als déus de la religió pública i mirant de pensar el món amb la raó. Es cataloguen els astres i s’entén el món lunar, la terra és rodona, el món sublunar.

Buda, la renúncia al desig per evitar el patiment.

Els déus de l’agricultura amb el cicle de les estacions, amb qui també negociem amb sacrificis. Els déus familiars dels avantpassats dels romans.

Un món “pla”, amb gran part desconeguda.

El Déu pastor a qui s’han d’oferir sacrificis.

El bosc, la selva, les forces animistes.

Posted on

El camí del saber. Art

Si mirem al voltant trobem que coexisteixen edificis de diferents èpoques, temples grecs i romans, esglésies romàniques, gòtiques, barroques, edificis neoclàssics i modernistes, habitatges de l’Eixample, blocs austers del 50 i 60, la mediocritat dels ’70 imitant malament Le Corbusier, l’arquitectura cridanera dels ’90 i els 2000.
La imatge per consumir a la publicitat és fotografia, gairebé sempre retocada amb Photoshop. Al costat d’això, als museus hi coexisteix l’herència del passat, escultura clàssica, retaules romànics i gòtics, l’esplendor del primer renaixement (un primer retorn) , l’exploració del barroc, les respostes neoclàssiques de Poussin, els prerafaelites, els romàntics francesos, els impressionistes, la primera avantguarda, l’art concret, el vídeo art.
Sembla que hi hagi, d’una banda, els encàrrecs d’obra pública, tant en edificis com en programació de museus, i la subhasta de diner de la gent molt rica.

El vídeo art, els països que han recuperta l’economia fan grans edificis per acollir l’art, Art Basel, moltes direccions.

Després de la WWii, Le Corbusier

Primera avantguardua. Llibertat total i exploració. El cubisme de Picasso. L’abstracció de Mondriaan i després Rothko i Tàpies. Els universos personals de Klee i Miró. El surrealisme de Magritte i Dalí. [els clients seran rics cultes]

Als anys 30, l’austeritat i funcionalisme en arqutectura, Alvar Aalto, Mies Van der Rohe.

L’impressionisme. Nova exploració per reacció al classicisme, les sensacions (equivalent a Debussy en la música sense narració?) Monet, Degas, Cézanne, Van Gogh.

Els salons de l’acadèmia. Goya, Delacroix, Turner. Els classicisme de David. El romanticisme de Caspar Friedrich. Laorrain, Poussin [l’art té els encàrrecs dels nobles però l’artista es promociona ja als salons, ha nascut la crítica de l’art]

Els clients burgesos, l’art a Holanda. Ruysdael, Vermeer
L’exploració de forçar l’expressivitat en els cossos i en la llum, el barroc i el manierisme.  Rembrandt. Caravaggio. [el barroc á moltes esglésies espanyoles amb la contrareforma, després que la reforma destruís moltes imatges denunciant-les com a idolatria]

La continuïtat amb el gòtic i la reecra ens donarà Dürer, Cranach, Miquel Àngel,  la recerca de l’ordre matemàtic en l’arquitectura, Bramante, Palladio.

La tècnica de l’arc gòtic, el camí per naturalitzar la imatge i la representació.
Un recomençar? La iconografia religiosa romànica, Sant Climent de Tahüll. [els nobles i l’església són els clients]

Arquitectura civil romana, temples grecs, escultura grega

L’art primitiu a les coves

Posted on

El camí del saber. La música

La música que acompanya les emocions, en cançons íntimes o en bandes sonores, la música que ens agrada per contemplar o analitzar, la música que ens agrada per moure’ns i ballar, tenim un univers sonor molt divers.
A les sales de concerts, seguim interpretant música antiga, barroca i romàntica, i una mica de música nova molt complexa. Les bandes sonores dels films incorporen elements de música moderna sense que ens sorprenguin. Al carrer i als estadis, hi ha músiques populars dels diferents països, cantants folk, ritmes electrònics, ritmes vulgars llatins, hip hop.

Apareix la música electrònica i el rock deixa les arrels de RnB, el pop, rock Simfònic. Kraftwerk, Pink Floyd, Queen. Comença el rap amb els DJ fent cut&paste i el hip hop.

“Acadèmia clàssica” sunvencionada per la CIA produeix música complicada.

Igual que amb la música ocidental a primers del XX, després de la WWII se separa el jazz “culte” que des d’un bebop encara ballable anirà evolucionant cap al freejazz i música intelectual,  del jazz popular que anirà cap al RnB, d’on sortirà el rock n roll, el Soul i la Motown. L’originalitat dels Beatles.

[Els discos i la ràdio, la música ja arriba a tothom] El jazz, la trobada entre Àfrica i la tradició occidental. Blues i New Orleans. Louis Armstrong. Les big bands de Basie i Ellington. Gospel.

Explorar. Separació forta entre música culta i música popular. Els pomes simfònics de Mahler. Les atmòsferes de Debussy i Satie (música sense narrativa melòdica). La música atonal de Schönberg. Stravinsky. Música de cafè concert (música lleugera ” blanca”).

Romanticisme. El músic independent (patrons i públic). mateixes formes, piano, cambra, simfonies i el poema simfònic, piano virtuosístic, lieder de Schubert. Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Chopin, Mendelsshon. Òpera Rossini, Verdi, Wagner. Valsos de Strauss [la música de ball seguirà cap al jazz i el rock, la música d’emocions a les bandes sonores]

Clàssic. Hi comença a haver un públic burgès [música per als patrons i pel públic].  Sales de concert públiques. Sonates, simfonies, concerts, música de cambra, teclat (el piano com a nou instrument). Haydn. Mozart.

Barroc. Les suites de danses cultes (Alemanda, Bourrée minuet sarabanda). Virtuosisme Concerti grossi. Òpera amb lña simfonia com a primer moviment. Bach. Vivaldi. Música teòrica en les fugues. [música per als nobles i prínceps alemanys, i bisbes].

Explorar la polifonia. Palestrina. Música instrumental: Gabrieli, el consort. Òpera Monteverdi. Ortiz. Dowland. [música per a l’eslésia i els palaus]

Música per la pregària religiosa: el cant gregorià, danses. Cançons dels trobadors.

Danses amb flautes i timbals, recitals de poesia amb la lira

La música ètnica

Posted on

42cn El camí del saber. Les narratives

Les sèries de TV

El cinema, teatre i òpera més residuals

llibres per a masses bestsellers com a entreteniment, història, policíaca, drama personal. Literatura

Cinema: 1930-1950: Bèliques, musicals, aventures, drama

Modernitat. Proust. Joyce

El primer cinema: èpica, avenures, comèdia

Teatre de crítica social: Ibsen. Strindberg. Brecht

El realisme del s.XIX Dickens. Flaubert. Tolstoi. Dostoievski.

La novel·a romàntica. Jane Austen. Stendhal Le Rouge et le Noir.

La novel·la burgesa: Pamesa i Clarissa de Richardson. El jove Werther de Goethe.

Robinson Crusoe, Els viatges de Gulliver

Dante. La Divina Comèdia. Cervantes, El Quijote. Shakespeare. Teatre

èpica i novel·la de cavalleria

els grecs: Homer, la tragèdia, lírica

les cançons i la poesia

Posted on

El que he viscut

Cap on anem, què farem les properes hores, la setmana que ve, els propers anys? Què esperem? Què he deixat d’esperar? Què m’ha sorprès? D’on venim, què vam fer ahir, l’any passat? Quines etapes hem viscut? Què podria deixar com a epitafi?

Contemplació del viscut

A vegades al vespre repasso tot el que ha passat durant el dia. En alguns viatges, o en una travessa de muntanya de diversos dies, a l’hora d’anar a dormir, també m’agrada tancar els ulls i mirar de recuperar les sensacions i experiències que he tingut, les imatges, les olors, els sabors del que he menjat. Contràriament als qui ens exhorten a viure només el l’instant, sento, com deia Proust, que som éssers amfibis que vivim alhora en el passat i el present. Un passat al llarg del quan anem esdevenint algú diferent, “morint diverses vegades.”

Etapes, escenes, guions

Cada etapa de la vida seria com una obra de teatre que repetim, amb poques variacions, cada dia, amb uns mateixos escenaris, uns mateixos personatges, unes mateixes   escenes. Canvia l’obra a mesura que canviem nosaltres i les nostres circumstàncies. A vegades podem entreveure els esborranys de les obres que vindran. Poden ser etapes, la infantesa, l’adolescència, la primera vida adulta, la maduresa, la vellesa.

All the worl’s a stage,
And all the men and women merely players:
They have their exits and their entrances;
And one man in his time plays many parts,
His acts being seven ages. (As You Like it)

Quins han estat els meus escenaris? la casa on vivia, en quants llits diferents m’he despertat? què menjava? quins trajectes he fet a l’escola o a la feina? A quins parcs, quins cinemes, museus i sales de ball he anat? On he passat els caps de setmana i les vacances?

Quins personatges m’han envoltat? pares, germans, mestres, companys d’escola i de feina, amics, amigues, parelles, veïns.

Com era jo, el protagonista? quin aspecte tenia, com vestia? quines expectatives del dia tenia quan saltava del llit al matí? Què esperava de l’any? Com pensava que seria el futur?

Què m’he fet mal? quines malalties he patit? quines frustracions he tingut? què lamento haver fet o deixat de fer, què em sap greu? Hauria de fer les paus amb mi mateix?
Què m’ha anat bé? Quines bones qualitats m’han estat donades? En què he tingut sort o he estat afortunat?

A quins llocs he estat? Quins museus i exposicions he vist? Què he llegit? Quina música he escoltat? Quines pel·lícules, obres de teatre o dansa he vist? Què he menjat? Què he estudiat? Què he après a fer? Quines experiències místiques o religioses he tingut? Quina seria la meva col·lecció?
He construit alguna cosa? He plantat un arbre? escrit un llibre?

m v

El futur i les fantasies

Tinc alguna idea de les “obres” que representaré encara? Seguirà el mateix escenari? Hi entraran nous personatges? Com canviaré jo?

A part del que he viscut, a part dels futurs que imagino encara, a part dels futurs que he imaginat i ja no seran, quines fantasies o malsons he tingut? Quines són les vides que no he viscut? Si ara em reencarnés i pogués triar, quina vida triaria? Quin podria ser el meu epitafi?

Posted on

SIS CONTEMPLACIONS

1. Els àtoms que em formen, l’univers en mi
2. Levolució en mi
3. La història en mi
4. El meu cos en constant reconstrucció
5. El meu relat reescrivint-se
6. El sagrat en mi

En l’espai som en un racó perdut enmig d’un gran buit ple de pols [cita Marc Aureli]. (Com diu Hawking: The progress of the human race in understanding the universe has established a small corner of order in an increasingly disordered universe.)  En principi estem sols. En el temps, si representessim un milió d’anys en 100m, tindríem el big bang a uns 140 km, el sistema solar, 4500M d’anys, a 45km, amb la vida a 3500M, gairebé una tercera part del total. Els homínids apareixen a 100m, un milió d’anys. La història dels darrers 10.000 anys ocupa 10 cm, i la nostra vida, potser 80 anys, gairebé 1 mm. Uns viatgers imaginaris recorrerien al llarg d’innumerables vides el buit fred d’estrelles i pols i només un atzar improbable els faria arribar a aqeust planeta blau, ple d’éssers que s’agiten, construeixen, s’afanyen, xerren, es barallen, canten i ballen.

Els àtoms que em formen, l’univers en mi

La matèria que em forma és tan vella com l’univers. L’hidrogen i els protons i electrons tan antics com el big bang [enllaç], els àtoms formats en processos de nucleosíntesi a les gegants roges i supernoves [enllaç, el sistema solar i els àtoms], els grans cicles de la terra  el de l’aigua, el redox amb els metalls reductors i l’atmosfera oxidant, el cicle del carboni amb les plantes i la fotosíntesi. L’oxígen que ara hi ha en mi fa uns dies potser era pluja. Durant un temps m’han prestat uns àtoms per que siguin “jo”, i després els retorno.  Alguns dels meus àtoms en un moment donat van ser de Shakespeare.

[inventari, què està passant, l’univers en expansió, nucleosíntesi estrelles ][ Sistemes físics – partícules, àtoms, molècules, història de l’univers, gas, estrelles galàxies] [història de la ciència] [biografia, mirant el cel, llibre astronomia i telescopi, estudiant física, astromedia] [experiències col. lecció: el cel estrellat Orió]

L’evolució en mi

Generacions d’avantpassats al llarg de la història, antecessors homínids, petits mamífers avantpassats comuns, l’amfibi que va sortir de l’aigua,  els organismes eucariotes. Jo incorporo, codificat en el meu DNA, milers de solucions que s’han trobat per dur a terme un conjunt de processos complexos.

  • 10.000 anys d’història, potser 500 generacions, (10 cm sobre 35km que fa que hi ha vida).
  • 100.000 anys d’homo sapiens escampant-se des d’Etiòpia a l’Àfrica, 5000 generacions. (100cm de 35 km).
  • Més enllà, uns dos o tres milions d’anys d’evolució humana, l’homo erectus, amb eines i foc, l’homo habilis. (28 m de 35 km).
  • Els homínids fa 15 Ma. I més enllà? simis i ratolins, que són com cosins. Compartim un 90% de gens amb un ximpanzé i un 88% amb un ratolí. Cenozoic (66 milions d’anys) ( 660 m de 35km).
  • Antecessors mamífers que van començar al final de Mesozoic (252-66 milions d’anys), en una era de clima càlid i humit dominada pels dinosaures. Es caracteritzen per placenta  i alimentació alletant, en lloc d’ous, i l’aparició del neocórtex. (2.5 km de 35 km)
  • Un rebesavi meu va ser un amfibi que va sortir de l’aigua al paleozoic, fa uns 420 milions d’anys. Les algues es van tornar molses  i falgueres. Compartim un 73% de gens amb peixos com el zebra, l’esquelet que porto, un 38% amb cuc cuc rodó. (5.4 km de 35 km)
  • Més enllà de l’explosió de la vida fa 541Ma, uns 3.500 milions d’anys d’evolució de la vida, trobant formes de mantenir la complexitat. Tenim un 18% de gens comuns amb el fong de la llevadura del pa. 35km. Els primers organismes multicel·lulars, esponges, les algues,  les cèl·lules eucariotes, amb un nucli i mitocondries, la fotosíntesi amb les cianobactèries, gràcies a la qual m’alimento. El codi genètic  transcriu aminoàcids a partir de DNA, tres grups de bases codifiquen 20 aminoàcids ], en un ball de proteïnes i DNA ininterromput.
[enllaç a l’exposició de 150km de la història de l’univers]
[inventari: què està passant, evolució]
[aixecant pedres de nen els llibres de biologia col·lecció d’insectes, herbari1, museuet a Castellar + llibres, estudi inventari, els paisatges i animals que he vist, museus de ciències naurals [la part del món natural que he vist]
2. Sistemes vius – espècies i hàbitats, evolució dels animals i plantes, canvis geològics
[l’evolucio en mi, el món viu al meu voltant]

La història en mi

Del punt de vista de la biologia, el meu cos i les meves cèl·lules pertanyen a unel pool genètic que acumula una sèrie de solucions de la vida desenvolupades al llarg de l’evolució de les espècies. Del punt de vista del que penso i el que sento, i de com estic integrat en una comunitat, incorporo també les solucions per a viure que s’han format al llarg de generacions en la història. Seria el meu pool “memètic”.  Si l’evolució biològica ha format el meu hardware, la història ha format el meu software, personalitzat segons la meva biografia, el relat que tinc més avall].

Al final dels 137 km  de l’exposició de Univers hi ha 10 cm que representen 10.000 anys d’història en què s’ha format el conjunt de mems que m’ocupen. Puc imaginar una trobada dels meus avantpassats, limitant-ho només a ascendents paterns o materns. Si suposo generacions de 20 anys, hi ha 5 parelles per segle. 50 parelles en 1000 anys, 500 en 10.000 anys. Si els pogués convocar, uns 150 serien caçadors arribats a Europa del 8000 al 5000,  250 pagesos de de pobles neolítics, 25 sota domini romà, potser algun soldat, 50 a l’edat mitjana, algun monjo o monja?, (no puc saber si ja eren a Catalunya, o van emigrar d’Àfrica, o del Danubi), ja voldria que algun dels 5 de segle xvi hagués estat un pintor italià, un dels 5 del xvii un filòsof, un dels 5 del xviii un científic, 5 del xix, i al segle 20, l’avi Josep i la iaia Mercè, el pare i la mare]

  • El que puc arribar a dir és el resultat de formació del català des del s.IX, i abans per l’occità, llatí de Gàl·lia, del llatí i el grec fins a remuntar a un tronc indoeuropeu que vindria a correspondre amb una de les branques de la colonització de l’homo sàpiens pel món. (evolució llengües)(les meves paraules)
  • el què és bell, just, el que està bé, el que puc pensar, és el recollit per la raó grega, la compassió i redempció cristiana, el projecte il·lustrat de progrés per la raó.
  • El que puc arribar a fer en la vida està determinat per l’economia actual, que inicialment es basava en caçar i recol·lectar, després a conrear, incorporar el regadiu amb els àrabs, substituir l’energia de sang pel vapor i l’electricitat, la divisió del treball, els serveis i la societat de la informació; l’ofici que m’ha donat el sou per viure, la roba que porto, l’edifici on visc, el cotxe que condueixo, incorporen disseny i tecnologia dels darrers 100 anys.
  • La idea que tinc del món, que som en un planeta rodó que orbita al voltant del sol en un univers immens, que tot va començar amb una explosió, que tots els materials són combinacions de partícules elementals que formen 103 elements,  que es van formar estels i que les espècies han anant evolucionant fins a ser el que són, desplaçant la idea d’un món “acabat” creat per un Déu omnipotent.
  • Les experiències espirituals que ressonen en mi, la religió que m’han transmès els pares, Sant Francesc, l’espiritualitat “laica” de Plató, Hume i Hegel. La sensibilitat oriental del llibre del Te.
  • El que vull ser, autorealitzar-me al màxim, o que la relació amb la parella ha de ser una unió d’esperits i de cossos, un ideal romàntic del segle XIX, només possible quan ja hem cobert les necessitats més bàsiques segons Maslow. Modes efímeres van canviant, ara toca estar bronzejat, eternament jove, sibarita en cuina, mostrar (o simular) estar en contacte amb la natura (les imatges de fons a facebook). Quins models incorporem? Ulisses queda llunyà, tenim l’heroicitat austera de John Wayne en alguns westerns, el policia ètic i desencantat de Marlowe , l’aventurer Indiana Jones, el triomfador d’una startup a Silicon Valley, l’influencer popular.
  • El que és bell, Palladio,  el funcionalisme dels ’30, Miró, els prerafaelites, Lorrain i Poussin, Vermeer, la música negra; Brahms, Beethoven, Schubert, Mozart, Haydn, Bach.

I al mateix temps que identifico estrats d’història en mi, en les paraules, les idees, el vestir, la puc trobar en el que m’envolta, en diferents estils artístics superposats en una catedral, en l’urbanisme dels barris (Barcelona), en els camins ancestrals que travessen les muntanyes. Quan viatjo, tot el món és com un jaciment on identificar períodes de cultures anteriors  (la història que he explorat).

El meu cos en constant reconstrucció

 De nen creixia, d’adult envelleixo; sóc una agrupació ferma, però efímera, de cèl·lules i teixits. Cada minut, cada dia, estic reconstruint aquest conjunt d’estructures i processos fins que ja no en sigui capaç i desparegui. El meu cos té unes 30·1012 cèl·lules i potser  1014 microorganismes que es van renovant. El te que acabo de beure, en unes hores ja no hi serà. Amb poques excepcions, les cèl·lules que em formen, hauran estat substituïdes en uns anys.  El que sóc a nivell d’identitat corporal s’ha d’anar reconstruint contínuament. Cada dues setmanes hauré renovat les cèl·lules de la pell, en poc més d’un any el fetge, i en 15 tots els músculs. Sóc també els organismes que viuen en mi, ajudant-me a fer la digestió en la flora intestinal.
Sóc un cos, que està bategant, inspiro i expiro. Quan a vegades puc oblidar  viure l’ara i aquí, centrar-me en que sóc un cos que respira, m’ajuda. També puc centrar-me en la meva posició,  dret, assegut, ajagut, caminant. (Satipatthana Sutra , consciència del cos, i 2)
Inspiro aire (oxígen i nitrogen), expiro diòxid de carboni; bec aigua. Menjo greixos, proteïnes i hidrats de carbó, que a les tres hores sortiran de l’estómac per entrar a l’intestí  prim on es descomposen els elements a aprofitar [som com una planta de reciclatge] i cinc hores després passen a la planta de tractament de l’intestí gruixut on es van solidificant les restes fins a formar les femtes en 25 30 hores. (Fritz Khan, Mensch als Industrie Palast)
 [3.i la cuina] [esport, malalties]

El meu relat en constant renovació

Igual que l’organisme regenera les cèl·lules, el nostre relat, què ens il·lusiona, què concebim com a agradable, quin futur probable veiem, com interpretem el passat, tot això es va reajustant cada dia en funció del que ens va passant, si es compleixen o frustren les expectatives, si descobrim noves possibilitats. Vivim en termes de la narració que interpreta el que ens passa i el que imaginem. Els diferents capítols d’aquest relat, són com diferents vides, la infantesa, l’adolescència, la vdia adulta. Cada cop que hi ha hagut un canvi profund en el relat és un nou capítol. I com els llibres, els incorporem tots, som com les matrioshkes. Dins meu hi ha el noi que llegia en un prat, que esperava els reis, que somiava ser un heroi o un astronauta, l’adolescent que descobria el món i decidia què volia estudiar i què volia ser, l’enamorat que passejava agafat de la mà, el pare que jugava amb les seves filles, l’home que volia explorar.
Cada dia que transcorre es repeteix un guió establert, anar a classe, anar a la feina, amb certes expectatives de com anirà. Cada setmana té unes tasques obligatòries a fer, i un marge per a l’elecció. El relat té detalls quotidians, el que recolliria un dietari que descriu si plou o fa sol, si s’està cansat o no. I té un marc més ample, el que voldríem que passés, que ens fés cas una noia, que guanyi el nostre equip, que ens aprovin un projecte.
El que dóna continuïtat a la nostra vida és la continuïtat del relat que, no obstant, es va modificant, com el vaixell de Teseu [enllaç al post]. Revisem el significat dels capítols anteriors, modifiquem les expectatives el que vindrà. S’acumulen decepcions, frustracions, però també experiències que voldríem fer eternes com diu el Cant Espiritual de Maragall [enllaç].
Viure bé seria com un exercici de redacció? Escriure bé cada capítol amb els seus detalls, adaptant-nos a les circumstàncies i alhora construint un relat amb sentit? (com en el conte de Karen Blixen).
[A afegir-hi les relacions humanes, un relat és una conversa, al llarg del temps canvien els qui m’escolten i els qui escolto, els que formen part de la meva vida]
[llegat i epitafi]
4. Fenomenologia i consciència, el meu relat, la meva vida

El sagrat en mi

L’experiència del sagrat va ser definida per Rudof Otto com a mysterium tremens et fascinans (numinous a wikipedia). Un aspecte de l’experiència mística es descriu com a sentir-se part d’un tot més gran. Un tot que ens depassa,  ens transcendeix, i alhora temem. Experimentem la grandesa i la bellesa del món i l’univers, experimentem la nostra feblesa, la nostra finitud amb la certesa de morir, i experimentem la injustícia. Tot i que ens pugui meravellar l’ordre dels estels o el cicle de les estacions que renova la vida cada any, hi ha un la diferència entre com són les coses i com voldríem que fossin; la malaltia, la mort, els desastres naturals, les injustícies socials, la crueltat; l’angoixa, ansietat, la ira, la depressió o manca de sentit per viure.
Sovint aquesta experiència s’organitza en termes d’un ens superior que ens transcendeix, omniscient i omnipotent, que ha creat el món amb l’home. Hi ha un ordre, un sentit, un destí i una justícia oculta que, en un altre àmbit fora del temps, corregirà el caos, la manca de sentit, la vida efímera i plena d’injustícia que trobem. O bé pensem, amb Spinoza i els budistes, que el tot és com és, que és sagrat i nosaltres en formem part. Les imperfeccions i manca de sentit només ens apareixen així perquè la nostra experiència és limitada. O potser no ens cal aquesta ni transcendència teista o la integració panteista i vivim omplint-nos de sensacions. O potser ens adherim a una fe en l’home i en la justícia que no requereix de cap altre fonament.
Cada època i cada cultura, i fins i tot, com apunta William James, cada tipus de caràcter psicològic, té la seva manera de viure i elaborar aquestes experiències, inferint l’existència d’un transcendent, elaborant mites, consolidant rituals, rebutjant tradicions i buscant camins nous.
Jo em moriré, i la humanitat desapareixerà quan s’apagui el sol. Però entretant, quina meravella improbable ni que sigui enmig de tanta misèria i limitació! “Rars i breus són els períodes on la cultura floreix en la història de la humanitat. Rar i breu és el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat. ” (Max Scheler).
[ Ara veig més el religiós com un anhel que existís allò que no hi és, una nostàlgia d’un món millor, més bell – en algun cas, simplement més fàcil i favorable.  Pero m’atrapa molt la idea que podem ser portadors temporals, transmissors del sagrat, potser simplement un ésser capaç de somiar, que es realitzaria -em resisteixo a fere ser “encarnar” – de diferent manera en cada un de nosaltres; les ganes de viure d’un nen que s’adona que pot moure les cames,
[el diví en mi, llegat i epitafi]
Posted on

ARA i AQUÍ

Què passa al meu al voltant? Què sentim? Què hi deu haver més enllà en el temps i l’espai? | Què passa dins meu? | què contemplo a partir d’aquí?

Vivim alhora la realitat que ens envolta i els nostres records i especulacions, éssers amfibis tal com deia Proust. Recordem experiències similars, projectem possibilitats a viure en aquest escenari, ens preguntem com s’ha originat el que tenim davant.

L’experiència del present

 

[ estendre en el temps, viatjar en el temps sense moure’m de lloc, AQUÍ

estendre’m en antecessors d’avantpassats  – aquí –

viatge en l’espai instantani ARA

Què passa al meu voltant

  • Mirar, escoltar, sentir: on sóc, un carrer, un bosc? Quins colors, quines formes, quines olors, quins sons, com és la gent que passa? fa fred o calor, com és el cel? el vent, agita les fulles? volen ànecs al cel, orenetes, mosquits? QUè dibuixaria, retrataria, enregistraria?
  • Estendre en el temps: Aquests edificis, qui els va construir, qui hi va viure per primera vegada, qui hi viurà més endavant? Aquesta dona gran, com era de petita? Aquesta gent, va a treballar, estan pensant en el cap de setmana? Els que veig al mercat, quina recepta tenen al cap, quin projecte el que estudien cargols a la ferreteria? Aquests objectes de la botiga dels Xinos, qui els va dissenyar a llapis per primer cop abans d’entrar en producció? Aquests pans que veig al forn, on va créixer el blat que es va fer servir per obtenir la farina? Aquesta columna de la catedral de la Seu d’urgell, qui s’hi recolzava fa 500 anys? Com era aquest terreny abans que s’hi establís la ciutat? Quines bèsties fantàstiques hi pasturaven fa 200 milions d’anys? Aquest sol que m’escalfa, quan es va formar? [ Fins fa uns 30Ma Catalunya estava sota les aigües, no hi havia dinosaures terrestres al Poblenou. Ev geològica] . [ Aquí ] .
  • La simultaneïtat 1: què està passant ara a tot arreu? creix lentament l’herba als prats del Pirineu, baixen les aigües del Ter i del llobregat. “This grand show is eternal. It is always sunrise somewhere; the dew is never all dried at once; a shower is forever falling; vapor is ever rising. Eternal sunrise, eternal sunset, eternal dawn and gloaming, on sea and continents and islands, each in its turn, as the round earth rolls.” [ John Muir, Journal, 1913 ]. A Tokio són 7 hores més tard ja sopen, 3:30 a Nova Delhi, a New York preparen l’esmorzar, 6 hores menys, i a San Francisco són 9 hores menys i estan dormint. Quànta gent riu? quànta gent plora? qui està fent l’amor, qui està colpejant? neixen i moren humans a cada moment, animals i plantes. Tots els 1080 àtoms de l’univers estan vibrant, uns movent-se lliurement en un gas, d’altres al voltant de posicions d’equilibri en un sòlild.  Un monjo libanès recorre tot el món amb les seves pregàries. Nabokov parlava de la sincronicitat còsmica. Walt Whitman absorbia tot el que passava al ferry de Brooklyn. Joyce a l’Ulysses desgrana tot el que passa quan obrim l’aixeta i ve aigua de l’embassament de Roundwood. [què passa al món], Càmeres arreu del món. [ Què està passant ara arreu del món?] [107.000M de vides, estadístiques fictícies]
  • Simultaneïtat 2, Més enllà: els vents i corrents oceànics es mouen, les plaques tectòniques es desplacen i aixequen serralades, el mar amb les marees i onades, la pluja, els rierols i els rius, l’erosió esculpint roques i arrodonint còdols,  s’acumulen els sediments, 1 mm cada 30 anys. Vibra l’aire amb diferents sons. Cèl·lules que es divideixen, unes que barregen el material genètic, llavors que germinen, arrels que s’enfonsen, fulles i flors, borrons i flors, ous d’insectes, papallones volant, crustacis, rèptils, ocells, fetus que creixen, individus que neixen i comencen a caminar, creixen i moren. Les espècies van mutant i evolucionen. (La terra i la vida)
    Aigua, oxigen, carboni, nitrogen i altres elements van circulant.  Els hàbitats i la composició de l’atmosfera es modifiquen, el magma bull, orbita la terra al voltant del sol, amb la resta dels planetes, com un engranatge precís, crema l’hidrogen i l’heli dins dels forns dels estels,  s’allunyen les galàxies les unes de les altres. Vibren les molècul·les i els àtoms, l’espai és ple d’ones, la calor que radien els cossos, el decaïment radioactiu, oscil·len els electrons als cables de coure. (L’univers i la matèria)
    També les  antenes de telefonia, i dels ruters wifi, plens de zeros i uns que codifiquen missatges. Un post de facebook, un vídeo de tiktok són vistos 1M de cops, s’estrena una sèrie, un film, una cançó es descarrega de Spotify, milers estan llegint un Harry Potter que acaba de sortir, a les universitats de tot el món, estudiants de primer de Física treballen càlcul diferencial. Milers comencen a creure en la mateixa religió dels seus pares, milers deixen de creure, d’altres es converteixen.
    Uns arriben a la vida, altres la deixen, uns dormen, altres ja esmorzen, són a l’escola o treballant, dinen, descansen (què estaven fent a cada hora ) . Uns s’enamoren, quants amants hi ha com els de les afores de Plzen, uns decideixen viure junts, altres trenquen, altres s’aguanten. Molts es traslladen, en cotxe, en tren, en avió, anant a treballar, de viatge, transportant mercaderies. S’ingressen sous, es compren coses, es llencen coses. Es consumeix electricitat, gas, aigua. S’extreuen minerals, es recullen collites, es mata bestiar. Surt elegit un nou govern, hi ha un cop d’estat, s’aprova una llei legalitzant o prohibint les parelles homosexuals. (107.000M de vides, estadístiques fictícies)
  •   [Inventari]

Què passa dins meu?

  • D’on vinc ara? del llit, de casa? Cap on vaig? Quin és el meu propòsit? Què em fa il·lusió? què em frustra? Què he estat fent l’última setmana, mes, dies, anys? Que crec que m’espera?
  • Què està passant al meu cos? respiro, batego, digereixo, em fa mal alguna cosa? Estic cansat?
  • Si cada estat d’ànim fos un espai, a quin lloc estic de la meva geografia emocional? Què somio?
  • M’observo a mi mateix: quins pensaments, imatges, emocions, plans, records, van i vénen?

Les sis contemplacions

1. Els àtoms que em formen, l’univers en mi 
2. Levolució en mi
3. La història en mi
4. El meu cos en constant reconstrucció
5. El meu relat reescrivint-se
6. El sagrat en mi

Posted on

Entrada. Preparació

Autoobservació i neteja
Abans de començar la visita a un museu està bé aturar-se un moment per preparar-nos. Si ens autoobservem potser ens adonarem que ens aniria bé descansar una mica, potser menjar alguna cosa, anar al lavabo, deixar abric i bossa al guardaroba, decidir quin serà el recorregut de la nostra visita.
De la mateixa manera, abans de visitar la “casa de l’ànima”, pot anar bé practicar l’autoobservació. Tenir consciència de com estem seria el fonament de la pau d’esperit segons el Satipasana Sutra.

La consciència del meu cos. En quina posició estem? drets, asseguts, ajaguts, caminant. Estem descansats? respirem bé o tenim el nas tapat? Estem lleugers o amb una digestió feixuga? Ens fa mal alguna articulació? Estarem millor en una estona, o pitjor?
La consciència si ens sentim bé o estem patint.
La consciència de l’estat emocional. Experimentem confusió? rancúnia? temor? excitació?
Juntament amb l’anomenat dhamma, que és una noció molt ampla i borrosa, aquests serien els quatre fonaments del mindfulness que traduiria com a pau d’esperit.

Podríem tenir a la nostra disposició tota la paleta d’emocions i sentiments i identificar el nostre estat emocional com si fos un pantone. I encara més, podríem imaginar que tenim a la nostra disposició un Penfield Mood Organ.

Un cop autoobservats sabrem si estem a punt per la visita, o bé si abans ens convé un descans o alguna mena de preparació. Pensem, per exemple, en un viatger al Japó quan,  després de caminar tota la jornada arriba al Ryokan, es neteja a consciència i després es banya per quedar ben relaxat.
El canon Pali compara la pau d’esperit a una bassa d’aigua clara i fresca i identifica cinc obstacles, el desig, el mal voler, la peresa, l’estrès i la confusió, i suggereix com alliberar-se’n.
Si estic molt preocupat per una possible angoixa futura o no em puc treure del cap una amargor del passat, és com si davant tingués un vel, una cortina de plàstic que no em deixa veure bé les coses. [esborrany preparació per entrar]
Identifiquem què ens amoïna, i traiem-nos-ho de sobre, com quan deixem l’abric i la motxilla a l’armariet guarda-roba del museu.
I ja podem passar al jardí de l’ara i aquí.