El món avui

2023 | Indicadors

Astronomia i planeta: El cel. La Terra, els seus biomes i el temps. Desastres naturals.

La gent: Demografia. Si el món fos un poble de 1000 persones. Els refugiats, fam, epidèmies, la manca de llibertats, guerres. Demografia actual

Notícies, Economia, Política, Cultura, Religió i valors.

Població abril 2023, 8.025.500.000 (worldpopulation clock), el patiment degut a les circumstàncies de la societat : guerres malalties fam Refugiats, el “patiment normal“, les malalties, la depressió i el suïcidi, la frustració d’expectatives.

[Si miro les notícies, guerres, polítics acusant-se entre ells, problemes d’habitatge i desnonaments, inmigració, estafes i atracaments … quines causes puc intentar atribuir?

la cobdícia, qui vol tenir més del que li correspon (lladres, estafadors) / dreta (enriquir-se encara que sigui enganyant, destruint el medi ambient, pagant sous injustos) / l’esquerra que es declara vulnerable i l’estat ja de proveir-ho tot
països fallits i gent fallida
la necessitat d’odiar, de trobar l’enemic o culpable de l’estat de coses infeliç. L’abús i la violència, incapacitat d’empatia
la incapacitat d’organitzar i construir el què calia: planificació del territori, habitatge inmigració.
incapacitat de sacrifici, els votants volem el màxim de serveis i no pagar impostos, el polítics, mantenir la cadira. Tots volem tenir el màxim de productes pagant el mínim (fabricació al tercer món, restaurants de menjar ràpid amb sous baixos.

Desinformació

Factors:

La facilitat per crear continguts aparentment creïbles accelerat amb l’ajuda de l’AI i els deep fakes.
La facilitat per difondre’ls a través de les xarxes socials, amplificat per l’ús dels algoritmes, guerra d’informació ( information warfare és l’actualització del control que abans exercien sobre premsa, ràdio i televisió) i mercenaris de la desinformació (Team Jorge BBC).
La tendència a veure “el que volem veure en condicions d’informació limitada, o fins i tot en contra de les evidències” (Veiem el que volem veure Nautilus (EN), Weakness of rationality NewYorker EN] Sobre la pèrdua de confiança en les notícies de premsa i televisió NY
Ens hem acostumat a informació gratuïta i per tant només ens arriba el que és subvencionat pels poders, les televisions públiques, els media dependents dels préstecs dels bancs. I com que no volem pagar pel periodisme objectiu ens acabem creient la versió que ens perjudica.

Reflexions: Podem plantejar-nos quines són les veritats mínimes que hem de compartir si volem viure junts. Nota: Hauríem d’exigir a les empreses com twitter, FB i wikipedia que controlessin la veritat de tots els continguts? A tots els productors i distribuidors com HBO, Netflix, que eliminin o etiquetin els continguts políticament incorrectes?

Formació per discriminar les fake news a Finlàndia (BBC).

Mal ús de la AI

Moltes empreses comencen a fer servir algoritmes de AI que processen un munt de dades i n’extreuen conclusions. Per exemple, concedir o denegar un préstec, assignar o refusar assistència sanitària, assignar un sou. Hi ha casos que les hipòtesis són errònies o discriminatòries. Per exemple, quan es valora el risc sanitari en funció de la despesa passada en salut: els blancs de classe mitjana gasten molt més que els negres pobres. Hi ha opacitat quant a les hipòtesis introduïdes als algoritmes. I també hi ha casos en què simplement no se sap. [Els algoritmes s’haurien de validar amb unes dades de control per assegurar que no hi ha biaix].

Tal ja s’ha comentat a Desinformació, La tecnologia permet crear media i textos falsos creïbles. [ Hi hauria d’haver signatures digitals dels media, amb un hash que autentiqui ubicació i metadades. Les metadades haurien d’incorporar també les edicions i fer que l’original fos recuperable. També s’hauria de poder distingir si un text s’ha creat amb chatGPT, però com? ]

Notícies AI

Programats per odiar

[És possible que evolutivament tinguem l’instint de localitzar el possible enemic i combatre’l. I quan no n’hi ha, ens l’inventem (o el sublimem cap al fubol). Estaríem programats genèticament per odiar i atacar.
El món té una sèrie de conflictes d’intensitat diversa que passen de generació a generació. Racisme als USA, antisemitisme a Europa, Irlanda, Catalunya, Israel i Palestina. Mentre que hi ha casos de conflicte basats en que una part vol mantenir uns privilegis que l’altre disputa, molts d’aquests conflictes tenen l’arrel en una visió de la història que hem heretat de la família o la nostra comunitat, que ens fa percebre’ns com víctimes d’una injustícia. La diferència pot raure en que els fets són falsos o esbiaixats, que seleccionem els que ens afavoreixen, o que els interpretem de diferent manera. ( Desinformació, Veritat única o diverses narratives possibles?)

És com un virus que tenim instal·lat als nostres cervells. Si tinguéssim una utilitat que, com fent IPL des d’un USB, ens permetés esborrar aquest virus i instal·lar-ne un altre, el conflicte s’acabaria. Si israelians i palestins oblidessin de sobte el seu passat, Hamas deixaria de llençar coets, Israel enderrocaria els murs.
Naturalment, això és el que han intentat els governs autoritaris, imposant censura a l’escola, prohibint llengües, i intentant imposar la seva versió de la història. És el que hem vist amb el Procés a Catalunya. Rarament ha funcionat.
El que caldria intentar és depurar els fets, assumir que hi ha diferents narratives possibles, i ajustar les nostres expectatives i exigències. (El mal, impuls a la violència).
Un exemple de virus que s’escampa en el supremacisme blanc, el llibre The Turner Diaries presenta una ficció on els blancs són atacats injustament per altres ètnies. Així, els que estan en una mala situació econòmica, dirigiran la seva frustració contra no-blanc i jueus.

Les notícies que ens ofenen i desperten ira, la pornografia violenta, atrau més clics. Això fa que els algoritmes de les xarxes socials els donin prioritat. És un cas evident “d’estupidesa artificial”. Els joves mascles reben contingut misògen i violent mentre que les noies no. Això seria resultat dels algoritmes que reforcen els continguts més clicats (BBC).
Rage bait: A part dels algoritmes que premien la reacció al que ens desagrada, hi ha creador de contingut que deliberadament publiquen posts polèmics, teories conspiratòries, que generaran tràfic i els suposaran ingressos (BBC).

Motivació, Frustració i agressió: Dollard i Miller indiquen que a tota frustració li segueix una agressió. Això explicaria la violència real, la violència i odi a les xarxes, la persecució als jueus, la catalanofòbia. La frustració i la infelicitat condueixen d’una banda, a l’abús de substàncies i de l’altra, a la violència aparentment absurda. Les cremades de contenidors, les agressions homòfobes, els incels, les agressions de l’extrema dreta, [vaig sentir uns joves a la festa major del poblenou dient “vamos a cazar negros”], la violència de gènere. En general es fa de manera covarda, contra el més dèbil, o amagats en l’anonimat com els atacs a les xarxes. Potser aquesta és també l’explicació de l’augment de crims amb armes o ganivets que no semblen tenir un objectiu com podria ser la lluita de bandes per tràfic de drogues.

Odi a les xarxes

L’anonimat permet impunitat als qui expressen odi a les xarxes, desitjant la mort i tortura dels que no pensen com ells, amenaçant a la família, difonent a vegades vídeos horribles. Hi ha xarxes de pedòfils, xarxes d’addictes a la tortura de persones o animals.

Facebook i Tiktok han de contractar exèrcits de moderadors per filtrar aquests continguts. ( BBC ). A X, abans twitter, Elon Musk ha tret controls a twitter i han tornat haters, els que creuen que les eleccions van ser trucades i els antivacunes. (BBC). Molts d’ells acaben traumatitzats (The Verge). (BBC reportatge sobre els moderadors. A Xina, els que se separen del normal són insultats online (BBC). Plataformes que acullen teories de conspiració i hate speech (BBC)

POBRESA i DESIGUALTAT

[la desregulació conservadora de Reagan i Thatcher que rebaixa els impostos als rics ha dut a un escenari on creixen les desigualtats.] La mecànica de maximitzar beneficis distorsiona el mercat del lloguer i l’habitatge, arreu del món fins i tot en les economies sanes ( Canadà ). La sanitat convertida en negoci als USA. Quan Inditex pacta un salari mínim, les seves accions s’enfonsen (El món).

El coeficient de Gini mesura la desigualtat:

Els rics que es construeixen bunkers refugi per por a que algun dia (Doomsday prep for the super-rich).
El llibre Factfulness de Hans Rosling argumenta que els indicadors d’esperança de vida, ingressos, alfabetització i mortaldat infantil van millorant. [Però no sembla comentar la creixent desigualtat i cauria en que toca 1 pollastre per a cadascun, quan resulta que un en té 3 i un altre cap.]

2024. Un article sobre serveis per vacances de luxe a bilionaris: The Cut. CondeNast. [obscenitat rics]. Bonus de 56B per a Elon Musk (Reuters) [si genera tants beneficis als accionistes és que estafa els compradors i explota els treballadors]

Cobdícia i corrupció: Transparency International. Recull de notícies

[ESTATS FALLITS i IMMIGRACIÓ]

Estrictament els refugiats són les víctimes de repressió o guerres. Però a més dels desplaçats per les guerres, al món hi ha una crisi migratòria de països pobres, principalment de l’Àfrica subsahariana i Amèrica llatina. També del nord d’Àfrica i de països pobres de l’est.

Tothom acusa els USA d’inhumans en impedir que entrin els immigrants però no he sentit acusacions a Mèxic per ser un estat fallit incapaç de permetre una vida digna als seus ciutadans. A una banda i l’altra del Rio Bravo la naturalesa és la mateixa. ¿Per què hi ha misèria a un costat i prosperitat a l’altre? ¿És perquè els espanyols van deixar una estructura corrupta de desigualtat extrema amb una elit explotant els altres mentre que a l’altra hi havia colonitzadors que es volien fer rics treballant -amb esclaus-? La meva hipòtesi és que tots els estats on la gent no pot viure, són estats mig fallits on una elit es fa rica explotant o ofegant la resta de la població. Així, Extremadura, al Marroc, Àfrica subsahariana, Amèrica llatina, es caracteritzarien per unes minories molt riques que exploten els recursos naturals del país i bloquegen qualsevol desenvolupament que amenacin els seus privilegis.

El problema és que els països desenvolupats no poden assumir l’arribada massiva de tanta immigració, però tampoc poden canviar els règims d’origen que són la causa del problema. Alguns dels projectes colonialistes del passat, en particular d’Alemanya l’ Àfrica, eren relativament ben intencionats. Però no van funcionar. Així que el món sembla condemnat a seguir amb estats fallits, amb poc impacte de les ajudes internacionals ben intencionades, les NGO que sovint només serveixen per donar feina als seus activistes, població que pateix, població desesperada que intenta millorar emigrant, països rics sense el pressupost o capacitat per absorbir tot la immigració, que la frena com pot, amb acords vergonyosos amb Líbia i Marroc per que facin la feina bruta d’aturar l’onada de subsaharians, inestabilitat degut a les dificultats d’integració de la immigració que no té recursos ni els valors occidentals, sobrecàrrega del sistema sanitari i d’educació.]

Quina partr de responsabilitat té L’Europa de l’imperialisme colonial que el 1885 es repartia Àfrica? Quina part el subdesenvolupament degut a l’aïllament? Quina part la corrupció que ha continuat al postcolonialisme?

UNHCR UN refugy Agency

2023.

Tunísia es queixa dels problemes causats per emigrants subsaharians (BBC). UK denegarà asil als qui arribin en petites barques (BBC). Els USA obren centres per processar inmigrants a Colombia i Guatemala. 2023 10.000 inmigrants intenten entrar als USA en un dia (BBC). A sudàfrica tampoc volen inmigració [i tots són negres] BBC i BBC 2023/11. Alemanya torna a controlar fronteres per impedir l’allau d’immigració ilegal BBC. Violència de bandes a Suècia, amb bombes i trets BBC 2023/12. Violència de magribins a Calella (El Nacional 6/12/2023). Nova legislació a França limitant la inmigració i els beneficis socials (BBC 2023/12). Trias de Bes, Imnigració gestionada
[ I si a més d’obrir els centres per processar sol·licituds construïssin també els campaments de refugiats allà? Més encara, perquè no es queden una part del territori i el gestionen com si fos els USA? O perquè no es queden ja tot el país? ][ Quina diferència geogràfica hi ha entre Texas i Mèxic? Quina diferència hi ha entre Israel i Síria, Jordània o Iraq?][ com si es retirés la custòdia a uns pares incompetents].
Durant dècades polítics francesos acceptant donacions de polítics africans. (BBC)

2025

Parlem d’estats fallits en casos extrems, com Somàlia, però l’estat també està fallant aquí. L’estat és feble i impotent, tant per dalt, per acabar amb el frau fiscal dels rics i les empreses transnacionals, com per baix, amb el frau dels ocupes, dels vandalismes, dels grafiters, dels que noi paguen bitllet, dels lladres reincidents, dels que abusen de les ajudes de l’atur i al sanitat. (el Món). Els trens no funcionen, no es fa habitatge assequible, no es reparen els desperfectes.
El Sahel, la franja d’Àfrica just sota el desert del Sahara, té la meitat de víctimes per terrorisme del món, comesos per grups islamistes que intenten imposar la sharia (BBC), Índex de terrorisme de Economics and peace.
2025 Baralles mortals a un institut ocupat a Badalona, el volen enderrocar però s’ha de desallotjar (El Nacional)
un jutge d’una població sentencia que no es poden allotjar sol·licitants d’asil a un hotel (BBC)

Gent fallida?

Hi ha estats fallits però també dins els societats que aparentment funcionen, sembla que hi ha gent fallida. Tot i haver assolit educació i sanitat universal, ni que siguin imperfectes, hi ha bosses de la societat que per herència cultural o les circumstàncies que sigui, no se’n surten i semblen determinats a una vida de subsidis socials o delinqüència. Recorrent el barri de la Mina es veia molta gent al carrer, sense treballar. No sé si la Maria o l’Elisabet m’explicaven que davant l’absentisme escolar, uns gitanos deien que si els pagaven 50 euros a la setmana potser sí que anirien a escola. Constantment llegim notícies de joves magribins que ataquen a gent per robar, alguns són detinguts, acumulen antecedents, però sembla impossible que canviin i esdevinguin una persona amb un ofici, satisfet de la seva vida. Semblen condemnats al subsidi o a la presó.
I suposen un cost elevadíssim per la societat, ja sigui en termes d’assistència social o de presons (A UK, el cost anual per presoner és de £48,949 BBC i això amb presons saturades). El cost també de tota la gent mig trencada, amb mals hàbits de salut que encadenen baixes per depressió i tractaments mèdics.
La gent fallida costa diners a la societat, ja sia per totes les hores i accions de la policia i serveis socials, centres d’acolliment d’immigrants, cost de la presó, baixes laborals a vegades injustificades, frau en l’atur. Cal replantejar el sistema de benestar? Quanta gent està vivint del benestar? Quanta s’aprofita de la tolerància cap a la multireincidència? Quanta gent arriba aquí dient “sóc vulnerable” i espera que l’estat li solucioni l’hbitatge, l’aliment, l’escola dels fills i la sanitat? Quanta gent aspira a ser mantinguda per l’estat demanant la baixa perquè la feina se li fa pesada? En definitiva, quants n’hi ha que no contribueixen i només extreuen? Fer un habitatge suposa x hores de feina; el sindicat de llogateres pretén que aquestes hores siguin gratuites.

Dóna la sensació que la classe mitjana perd la meitat del que ingressa, entre mantenir tota la gent trencada d’una banda, i l’explotació indecent de les grans empreses, amb sous baixos, venent productes no saludables, els polítics i adjacents enriquint-se amb les obres i subministraments públics, com en el cas de les mascaretes.
Sembla que anem cap a una societat on les característiques necessàries per sobreviure ja no són l’esforç i fer una feina ben feta sinó l’habilitat a aconseguir subsidis i subvencions. O bé fer-se famós amb l’atenció dels altres; els joves que aspiren a fer-se famosos a youtube o tiktok, fent bestieses per aconseguir l’atenció dels altres (→ l’estupidesa humana). Pot passar quelcom semblant a les societats indígenes quan desapareix el seu mode de vida i deixen de ser vàlides les qualitats tradicionals. A un altres nivell els votants no premiem els polítics que ens diuen la veritat sinó els que ens diuen les mentides que volem sentir.

Sembla que cada cop hi ha més gent vulnerable, incapaç de valdre’s per si mateixa, que pugui trobar una feina i pagar un lloguer (cada cop més difícil també pel problema de l’habitatge), i dels que poden quants pateixen trastorns que necessiten tractament psicològic!
Al mateix temps, la classe mitjana que té una educació mínima, una feina i que pot pagar un lloguer o una hipoteca, i que paga impostos, cada cop té menys fills. En canvi, la classe “subvencionada”, sí que segueix tenint fills, amb un cost d’habitatge, salut i educació. Molts d’ells no volen estudiar i semblen condemnats a viure de subsidis.

2024

Multireincidents a Catalunya (El Nacional) .
Cada cop més nens són expulsats de l’escola, per comportament disruptiu; molts d’ells demanant atenció especial. Alguns ho són de manera permanent (BBC).

2025

Els avis japonesos cometen delictes per anar a la presó, tenir un sostre, ésser alimentats i no estar sols. (Elnacional).
A UK una dona de 35 anys ha acabat essent demandada per l’hospital per poder expulsar-la després d’estar-s’hi 550 dies perquè no tenia on anar (BBC).
Presons saturades, Estelle Supermax a Texas amb 3000 interns, estudiada per UK (BBC).
Alhora, el govern Sir Keith Starmer avisa que l’actual estat del benestar és insostenible (BBC).
A Washwood Heath prop de Birmingham hi ha un centre de salut on treballen hospital doctors, GPs, nurses, occupational therapists, council social care teams, mental health professionals and charity staff work under one roof. Perquè hi ha gent que resulta que va a l’hospital, no perquè estigui malalta, sinó perquè se sent sola (un estudi diu que la solitud severa pot arribar a costar 9500L), o deprimida, o perquè no té un habitatge i alimentació decent. (BBC). [Hem passat d’una societat abusiva, que feia treballar els nens, on els treballadors deixaven de cobrar si es posaven malalts i no anaven a treballar, a una societat que té un munt de gent que espera que l’estat li solucioni la vida, li doni un habitatge, menjar, i un psicòleg que l’animi].
A Salvador Méndez, un sense sostre de Barajas li van donar feina i allotjament. Va durar tres dies i va dir que era molt cansat (Google).
Hi ha desequilibrats que provoquen un sinistre i disparen contra els bombers o serveis d’emergència (BBC).
Un drogat amb ayahuasca embogeix i mata un infant (BBC).
El govern alemany afirma que no es pot sostenir l’estat del benestar (el Nacional)

CANVI CLIMÀTIC

L’escalfament global, l’esgotament de recursos naturals, l’amenaça a la biodiversitat. [El consum i producció no sostenible per mantenir els comptes de resultats.]

[Com Faeton que va voler conduir el carro del sol d’Helios sense dominar-lo i cremava la terra quan s’acostava massa, o es glaçava quan s’allunyava.

POPULISME i AUTORITARISME

Hi ha un suport creixent a opcions autoritàries d’extrema dreta. Se silencia la dissidència amb censura o presó.

La democràcia i en particular els projectes d’esquerra han estat incapaços de fer acceptable la vida de la gent. Arreu del món es comença a veure l’autoritarisme com una alternativa millor.

A occident: Trump, Boris Johnson, Hongria, creixement de la ultradreta a tto Europa, Vox a Espanya amb llei mordassa, espionatge il·legal amb Pegasus. Els supremacistes blancs, Trump i Fox News als USA.
A l’Àsia Xina reprimint uigurs, Rússia nova dictadura, Myanmar amb budistes i el genocidi dels rogingyes. Modi i els hindús a la Índia contra musulmans. (i contra dissidents als USA Vox) Alguns es pregunten si la Xina autoritària que les democràcies liberals? Xina deté els manifestants contra la política Covid (BBC). les diferents ètnies a l’Àfrica, les minories amenaçades per musulmans a pakistan i bangladesh o per hindus a la índia o budistes a myanmar, els iugurs a la Xina
A Orient hi ha un predomini de l’Islam radical, règim teocràtic a Iran. Tunísia tria un president autoritari. Iran: 2023 Emissora persa a UK ha de tancar per amenaces (BBC). Algèria: 2023 Periodista detingut (BBC).
Censura i repressió a l’Àfrica, Tunísia, Marroc, Algèria, Egipte. Estats fallits a Somàlia i Nigèria. Guerra civil a Etiòpia.
Arreu del món, Brasil amb Lula i Roussef, Espanya, USA, Tailàndia, el poder judicial controlat per conservadors usurpa funcions polítiques quan aquestes forces no tenen prou vots.

[Un possible segon factor seria la tendència de la condició humana a odiar algú, a tenir un enemic contra qui lluitar, un enemic a qui atribuir la culpa del que va malament. Segueix l’antisemitisme que es remunta a l’edat mitjana.
Fox News explota l’atracció per l’odi (New Yorker). Els algoritmes de Facebook (Nieman lab) i Youtube (Bloomberg) realimenten la tendència a propagar continguts tòxics. Els polítics alimenten aquesta necessitat dient al seu públic allò que volen sentir independentment de la realitat . [Els brams de C’s, Vox, o Independentistes estan dirigits a satisfer les necessitats psicològiques dels votants, no a solucionar problemes. Com deia Juncker, tots sabem què cal fer, no sabem com sortir reelegits si ho fem].

Un tercer factor seria la incapacitat d’acceptar el punt de vista de l’altre. Tal com dèiem a propòsit de la desinformació, no estem gaire interessats a en la cerca crítica de la veritat, el que volem és guanyar. Si hi afegim la tendència a veure el que volem creure, el descrèdit de les fonts de notícies i la facilitat per crear-ne de noves falses (hi ha qui afirma que la guerra d’Ucraïna és fake BBC), el que tenim és que el procés d’arribar a una versió consensuada sobre el que passa, no és tant el de la ciència, amb revisió de proves honestes, sinó el d’un judici amb advocats tramposos que miraran de desacreditar les proves de la part contrària i fabricar les que puguin per guanyar el seu cas.

Un altre factor és que les democràcies sovint es paralitzen per la incapacitat d’arribar a un mínim d’acord sobre què s’ha de fer. En part es deu a que les posicions estan molt polaritzades. Però també a que cap polítics posa en risc la seva reelecció dient veritats incòmodes als seus votants. (Barbeta sobre Catalunya) . Els partits prefereixen tombar un govern impedint un pressupost que posaria en marxa projectes i mesures necessàries que no pas cedir.

Augmenta el populisme i la ultradreta perquè els governs “bonistes” a Europa no s’atreveixen a gestionar el problema de la immigració i perquè des de despatxos redacten mesures a aplicar en medi ambient i ensenyament que no són realistes i acaben pesant sobre pagesos i mestres.

Un líder honest [recordo Lionel Jospin], que no acusa falsament l’oposició i que fa les polítiques necessàries encara que siguin impopulars, acabarà destruït per l’oposició. És el que deia jean-Claude Juncker : ‘We all know what to do but we just don’t know how to get re-elected once we have done it’ (Wiley).
Badalona, una ciutat teòricament d’esquerres, acaba votant Albiol perquè l’esquerra ha dimitit de polítiques impopulars. Alfgú com JAcinda Ardern, ferma i compassiva alhora, és una raresa (Elle). L’autoritarisme de la Xina a la màfia de subcontractacions de Catalunya (i Espanya) (El Món) perquè construeix trens i hospitals i manté a ratlla els bilionaris explotadors. Ens cal una barreja de XI jinPin i Jacinda Ardern.

Els polítics de dreta només volen desregular per augmentar els beneficis d’alguns. Els polítics d’esquerra només volen ocupar una cadira i cobrar fent veure que defensen els vulnerables [com els directius d’Oxfam que se’n van anar de putes a Haiti BBC, Independent , CBS]. .
“Com explica una frase que circula per les xarxes, per a molta gent existeixen dues escoles filosòfiques, “la meva, i el feixisme”. Ha renunciat a tractar qüestions polèmiques: els inconvenients de la immigració, els límits de la multiculturalitat, la necessitat de conjugar propietat amb benestar, la idea que la seguretat pública és un factor que beneficia sobretot els més vulnerables i que és necessari un ordre que impliqui protegir la societat dels delinqüents, a acceptar la diversitat ideològica o el fet innegable que la majoria de la societat tendeix a un conservadorisme tolerant en matèria de moral sexual. L’esquerra defuig el combat polític per certa por a la legitimació d’algunes concepcions polítiques que no accepta, per temor “del que diran”. Això vol dir cedir el centre del tauler polític, no pas a la dreta, sinó als oportunistes polítics i als demagogs.” El Món
No tenim una infrastructura per sequeres per la demagògia de l’esquerra i Lo Rius és vida (Barbeta)

MANCA DE SENTIT I PROJECTE de FUTUR

Ja no tenim futurs ni utopies, les noves generacions no tenen l’expectativa de viure millor que els pares. La percepció que tenim de la situació és que no assolirem mai la vida somiada (Affect Theory a Supervalentthought, NewYorker). Aquesta percepció és potser infundada ja que hi ha indicadors que suggereixen que, tot i que queda molt per fer, hi ha un progrés real (NewYorker , Factfulness de Hans Rosling.)

El consum de drogues i medicaments antidepressius (consum per país a WK), la tendència de la gent jove a divertir-se anul·lant-se en alcohol, són indicis que la vida resulta per a molts, potser una majoria, insuportable. (WHO, suïcidis per país) [Trista condició humana, en condicions desfavorables i precàries, patim lluitant per sobreviure i per assolir una situació confortable. I quan hi arribem, ens deprimim perquè no sabem què fer. És com un soldat que lluita per guanyar la guerra i poder viure en pau. Però quan la guerra ja acabat la vida en pau no ens satisfà.]. [Hi ha una profunda tendència a la infelicitat en la condició humana. Al s20 es va veure que la frustració humana no s’acabava quan es cobrien les necessitats bàsiques. Un cop tenim un sostre, pa, i aigua per beure, volem un vestit bonic, i televisió per cable. Les expectatives sempre creixen, i més encara alimentades per la publicitat i les xarxes socials. I per tant sempre es frustren.] [Patiment artificial: més de la meitat del patiment per estrès a Caixabank no era per aconseguir un millor servei als clients o més benefici sinó només per tal que un cap pogués aparèixer a una reunió amb un powerpoint dient que s’havia assolit una fita X, els empleats són com un equip de campanya electoral].

( el que ens motiva, aquells sentiments o activitats que ens poden fer sortir del llit al matí, el patiment degut a les circumstàncies de la societat , guerres, refugiats, pobresa: guerres malalties fam Refugiats . El “patiment normal“, les malalties, la depressió i el suïcidi, la frustració d’expectatives. )

[Al mite de Pandora, de la capsa en surten tots els mals però també l’esperança, se la qual la humanitat s’hauria suïcidat. Ara potser l’hem perdut.

Frustració i agressió, La indústria de la salvació

Infelicitat i droga, permetre o prohibir

A Catalunya hi ha un increment exponencials de plantacions il·legals de marihuana (El món). Això vol dir que hi ha una demanda enorme, molta gent no pot suportar viure sense l’ajuda de drogues i medicaments, Debat.

S’hauria de permetre tot? La prohibició en el cas de l’alcohol no va funcionar. D’altra banda, l’accés fàcil al consum de substàncies perjudicials, tabac, alcohol, medicació sense recepta, drogues pot fer més fàcil autodestruir-se. Una de les causes de descens dels suïcidis al segle passat va ser simplement la progressiva eliminació del gas a les llars (Wired).

[No tinc una resposta]

Estrès

Al voltant nostre tothom té més feina de la que sembla que pot fer. Tothom va cansat i estressat. Com pot ser si la tecnologia ens hauria d’haver fet la vida molt més fàcil?

[Recordo que a la feina la major part de l’estrès no venia d’un esforç per donar un millor servei als clients sinó per la pressió d’objectius i powerpoints].

El 1930 Keynes va escriure Economic Possibilities for our Grandchildren on especulava que podríem viure treballant 15 hores la setmana. (The Conversation). És perquè volem massa? És perquè generem feina innecessària per competir al lloc de treball, com si en l’evolució biològica acabéssim privilegiant uns trets que ens fan la vida més difícil, com unes banyes immenses?

Habitatge

Les tècniques de construcció, amb les vigues de ferro, el formigó, el pladur, les grues, les eines, fan que construir sigui molt més fàcil. Com és que és tant difícil accedir a un habitatge digne? Potser perquè no hem sabut construir l’urbanisme adequat, les comunicacions, escoles, hospitals, els serveis, tot allò que s’hauria de fer de manera pública. Del meu valor cadastral d’uns 200m euros, 150m corresponen al terreny i 50m al que són maons. La incapacitat de la societat per proveir l’entorn fa que ens acumulem al voltant dels pocs llocs on s’ha aconseguit. És el fracàs de la planificació territorial i el fracàs de col·laborar. No volem pagar impostos per carreteres, hospitals i escoles i acabem pagant un sobrecost lloguers i preus d’habitatge.
Arrels intenta trobar solucions per als sense llar. [en una societat injusta, cal rescatar les víctimes. Però en una societat justa, on tothom hagués tingut oportunitat de formar-se i treballar, tampoc és just que amb els impostos dels que han triat una vida d’esforç es financïin les solucions als que no han volgut sotmetre’s a una feina pesada] . [Sense una adreça permanent els sense sostre perden opcions de feina i de beneficis socials. Possibles solucions per als sense sostre UK i Finlàndia (BBC). A Escòcia un ministre ha declarat una emergència nacional d’habitatge (BBC).
[Ja és difícil per tothom però a més, igual que hi ha estats fallits, hi ha persones humanes “fallides”, incapaces de valdre’s per si mateixes, fer una feina, sovint malaltes o addictes.

2023. Al Japó, una de cada 10 persones té més de 80 anys. La natalitat no puja perquè els costos de la vida són molt alts i la vida laboral exigeix jornades molt llargues (BBC).

2024.
Austràlia (BBC). [Els moviments squaters no són la solució, són un altre problema]. UK (BBC). Badalona, l’ajuntament tanca un alberg dient que no pot mantenir gratuïtament els sense llar indefinidament (ElNacional).
A ciutats americanes es legisla contra els sensesostre que ocupen els parcs (NewRepublic). El Suprem permet a les ciutats prohibir els campaments de sense sostre (BBC). Sense sostre als USA (BBC) . Austràlia. Nigèria. Canadà, campaments per a sense llar a Halifax (BBC).

(CGPT) A Viena, ja des de primers del s20 la ciutat és propietària de molt sòl públic i inverteix en vivenda assequible a uns preus moderats, amb lleis que protegeixen els llogaters. Els complexos d’edificis tenen jardins comunitaris i guarderies.

2025.
– L’habitatge hauria de ser com la sanitat: un mínim garantit públicament i l’opció de tenir més qualitat privadament qui vulgui i s’ho pugui pagar. La sanitat com a negoci als estats units fa rics uns quants i en conjunt la gent gasta molt més i és atesa molt pitjor. És el que passa amb l’habitatge aquí.
– Intent d’ocupació d’una escola a Sants [l’ocupació no és la solució](El Nacional)
– A UK hi ha 354k sense sostre, 1330k en espera d’habitatge social i alhora 720k de llars buides (es considera que l’habitatge és accessible si costa 5 vegades els ingressos anuals) (BBC)
– sense sostre a San Francisco i Washington (BBC)

Discriminació de raça, gènere, LGTBI

[pendent]

Raça

Supremacistes blancs encoratjant atacs a tot el món per crear conflicte i accelerar el domini blanc (BBC)

Discriminació de gènere

Enquesta violència masclista 2021

Institut de dones.

Word economic Forum gender Gap report 2023

2024. Les dones de Corea no volen tenir fills perquè suposa perdre oportunitats de feina. La natalitat del país s’enfonsa (BBC) [Això és la prova que és més gratificant, dóna més independència i diners fer una carrera professional cobrant un sou que no pas estar a casa criant nens. A les societats tradicionals se’ls imposa. A la mínima que una dona pot triar, a no ser que s’equilibrin els rols com als països nòrdics, rebutja una vida limitada].
Un polític coreà atribueix l’increment de suicidi dels homes a que l”l’augment de poder de les dones” que accedeixen a llocs de treball, de manera que hi ha menys llocs de feina pels homes i menys dones disposades a casar-se [menys esclaves] (BBC). El candidat a vicepresident de Donald Trumpt critica les dones que no tenen fills [ com volent arribar a l’escenari de Handmaid’s Tale] (BBC).

Els homes odient i ataquen a les xarxes a les dones que comenten fútbol. Ho fan perquè són un objectiu fàcil [tenim una necessitat d’odiar i atacar a satisfer?] BBC. Explotació sexual a la indústria del cinema a Kerala (BBC)

A la Índia les famílies obligaven a les llevadores a matar les nenes (BBC).
1987 últim sati cremant la vídua adolescent a la pira del marit mort (BBC).
Cada cop més dones opten per tenir fills per inseminació artificial. Com de malament ho devem estar fent els homes que prefereixin afrontar aquesta càrrega soles? (BBC)

Discriminació LGTBI

[pendent]

Massificació turisme

Com una espècie invasora que, alterem l’ecosistema fent desaparèixer el comerç i habitatge tradicional que feien interessants els llocs. En lloc de ferreteries i colmados tindrem franquícies de Zara i Starbucks. En lloc d’habitatges per a veïns passem a tenir airbnb i apartaments per a turistes (BBC). (Coevolució). Tots ens volem fer una foto a la Sagrada Família, o amb la Monalisa. A Barcelona ja no podem anar al Parc Güell ni a la casa Batlló. Desapareix el teixit urbà i, com Venècia o Eivissa, les ciutats es converteixen en resorts.

Les nostres vides i els nostres barris ens semblen grisos i quan podem, correm desesperadament on ens prometen la bellesa o l’interessant. O només per poder dir que hi hem estat (Ésser a través dels altres). La monalisa al Louvre, el David de Miquelàngel a Florència, el Parc Güell a Barcelona, Venècia, el Montblanc, l’Everest, un restaurant de moda, els rostres dels negres que trobem més autèntics. En lloc de crear un barri bell avui, vivim en uns blocs mediocres i a les vacances anem a saturar Venècia.

2024
A Eivissa els empleats han de dormir al cotxe (BBC). Manifestació a les Canàries. (BBC). Turista multat a Salvard per acostar-se a la fauna salvat, una morsa, per fer una foto. (BBC). Al Japó un poble amb unes vistes recomanades per fer una foto al MtFuji decideixen bloquejar-ho, farts de l’incivisme dels turistes. (BBC). La revolta contra el turisme (BBC). Protesta d’un poble gallec (ElNacional)

Comentaris

2025

La fragilitat de la democràcia (governs dèbils).
D’una banda hi ha l’amenaça islàmica que rebutgen els valors occidentals mentre demanen i exigeixen que se’ls solucioni la vida amb habitatge, sanitat i escolarització. I els liberals bonistes no els planten cara. De l’altra tenim l’explotació dels treballadors per exemple als magatzems d’Amazon, les fàbriques de Tesla, o les pràctiques monopolístiques del Big Tech com Google i Meta. I de l’altra l’ultradreta, amb les seves teories conspiratòries, que atribueix les males condicions de vida a les concessions als inmigrants (i tenen un mica de raó), a complots imaginaris mentre deixen tranquils els abusos del gran capital.

La dreta explota els treballadors amb sous baixos i compra polítics per manipular la regulació per tenir monopolis i menys garanties en el que ven. L’esquerra actua com si la riquesa es generés sola (quan és el resultat de l’esforç d’empresaris) i l’única acció política necessària sigui prendre-la i distribuir-la als vulnerables. Com a redistribuidors gaudeixen d’un lloc ben remunerat. La seva acció condueix a l’augment de la classe “vulnerable” que esperen habitatge, un sou, sanitat i educació sense contribuir en res. Per seguir tenint vots, no faran res exigent cap a aquesta població, amb lleis que protegeixen els ocupes, més que no pas els propietaris, els reincidents, més que no pas les víctimes. Uns i altres ens porten a la mediocritat i al desastre, en lloc d’uns ciutadans capaços de tenir iniciativa, de guanyar un bon sou, i de construir-se una vida digna.

El govern intel·ligent i ben orientat ho té difícil de sobreviure entre la influència dels poderosos i la barra dels que se n’aprofiten. On trobar un poder fort i alhora amable? Potser ho era Jacinda Ardern?
Xavier Diez denuncia a El món, les oligarquies que controlen les subcontractacions dels serveis municipals i que exploten els ciutadans malgrat totes les lleis i disposicions de contractació. Recordo el pare explicant que a l’època de la Mancomunitat era una pràctica habitual atorgar un lloc de treball a algú amb contactes que després enviava un altre. a qui pagava molt menys, a fer-lo. Sembla que Prat de la Riba anava passant pels despatxos i preguntant qui el nom a qui feia la feina per canviar-ho. Aquesta mateixa pràctica juntament amb la cobdícia per estalviar ha dut a les capes de subcontractacions engreixen a qui no fa la feina i es perd coneixement o s’explota a qui la fa. És el cas de Boeing o el vessament de petroli del DeepWater Horizon de 2010. (informe govern, The Guardian).
Al final els ciutadans estan més ben servits amb un populista com l’Albiol de Badalona, que s’enfronta a les ocupacions, se salta els reglaments de Brusel·les que dificulten la gestió de residus, o bé Xi JinPin a la Xina, que talla en sec l’enriquiment desmesurat i munta hospitals i carreteres de manera eficaç sense el càncer de la màfia de la contractació pública d’Espanya o Itàlia.

UN

A 2023 les UN assenyalen tres grans reptes: Disinformation, Climate Change, Gender Equality i Ending Poverty, amb 17 objectius de desenvolupament: Pobresa. Fam. Salut i benestar. Educació. Igualtat de gènere. Aigua potable i sanejament. Energia neta i assequible. Feina decent i progrés econòmic. Indústria, innovació i infraestructura. Desigualtats. Ciutats i comunitats sostenibles. Consum i producció responsable. Combatre el canvi climàtic. La vida sota l’aigua. La vida sobre la terra. Pau, justícia i institucions fortes. Reforçar la col·laboració per aquests objectius.

What are the most pressing World Problems

(Associació sense lucre d’acadèmics d’OXford que identifica problemes i proposada carreres que tinguin un impacte positiu en el món)

Riscos intel·ligència artificial
Pandèmies
Guerra nuclear
Conflicte entre grans poders [US, Xina?]
Canvi climàtic

October 27, 2018February 13, 2019

La illa dels morts

El quadre d’Arnod Blöcklin

El poema simfònic de Rachmaninov

Evoca la idea de viatjar a un lloc més enllà de la realitat habitual, una illa sagrada, potser en un lloc secret de Grècia, amb xiprers. El trajecte té alguna cosa de terrible però alhora l’esperança d’arribar a una pau permanent.

September 1, 2018August 12, 2019

Valéry: Le lyrisme est le développement d’une exclamation

“Le lyrisme est le développement d’une exclamation”

Vaig topar amb aquesta frase el 1998 i em va marcar, per tal com posava de manifest, de la manera més curta possible, que la poesia no és una “descripció”, sinó una exclamació, una emoció a partir de la qual es treballa una expressió poètica. Proust arriba a dir que l’única vida que val la pena és la literària, que treballa les impressions veritables.

L’exclamació és un acte de locució que té un caràcter d’immediatesa, un “mira!” que implica una valoració, és a dir, destaca del fons, i una emoció associada.

I pensava que la bona filosofia, és molt similar. M’havia adonat que els filòsofs es feien més intel·ligibles quan identificaves què els emocionava:

Mira! el color de la lluna! Mira! la dignitat de l’home Mira! la unitat de les coses fetes d’àtoms! el cel estrellat! La llei moral!

La filosofia és extremadament avorrida quan es fa des del silló, o per impressionar els catedràtics de la universitat. Llegint Adorno, per exemple, es veu que té un cabreig colossal.Al Teetet Sòcrates deia que la filosofia no té altre origen que l’admiració. (155 c-d). I Aristòtil a Metafísica, llibre 1, 982b: Per l’admiració va començar l’home a filosofar, tant ara com al començament.

I encara Valéry als Cahiers:

1070

La poésie la plus précieuse est (pour moi) celle qui est ou fixe le pressentiment d’une philosophie.

État plus riche et beaucoup plus vague que l’état philosophique qui pourrait suivre.

État de generalité, de non-soi doué de toute la sensibilité de soi.-

Plus vrai en un sens que le philosophe qui vient, car celui-ci va s’appliquer à dissimuler son origine et son moment favorable que le poète, par une simulation inverse, va tout à l’heure, exagérer, dorer, idéaliser, achever.

D’une chance il va s’étudier à faire une improbabilité. Tandis que la philosophie ira la présenter comme une certitude.

Partim de l’exclamació. El poeta mitarà de tarslladar-la en mots, a vegades creant emocions noves; el filòsof proposarà una manera d’entendre el món.

A l’article sobre la novel·la de l’EB, Agents of change in language and thought: Novelists, being neither poets nor philosophers, rarely originate modes of thinking and expression … But no novelist’s influence can compare to that of the poet’s, who can give a language a soul and define, as Shakespeare and Dante did, the scope of a culture.

August 29, 2018February 13, 2019

The Martians are us

Els reis són els pares. O com deia Ray Bradbury, the martians are us [enllaç]. El mysterium tremens seria el del temor davant d’una presència. Aquí em separo de la majoria, per a mi el mysterium tremens és l’estremiment davant una absència, no hi ha el Déu que ens faria immortals o faria justícia. O com deia Pär Lagerkvist, “Qui es-tu, toi qui a rempli mon coeur de ton absence?” O Julian Barnes que respon que no creu en Déu però el troba a faltar. Podem creure en l’existència d’aquest Déu que trobem a faltar, com una idea kantiana més. No obstant, per a mi no és una il·lusió absurda. Seguiria el funcionalisme de James en determinar que té efectes reals; fem els regals de reis, els “marcians” de Ray Bradbury faran el que toca. L’efecte de l’absència ve a ser una mica com el de l’absència d’un electró, que funciona com si hi hagués una partícula positiva. Així s’explicaria per què cada època i cultura (Karen Armstrong) o fins i tot cada psicologia (William James), té una idea diferent de Déu. La fe i la implicació és la crida a actuar segons aquest Déu que trobem a faltar. Quina és l’absència que experimento jo? L’empatia pel dolor dels qui pateixen per la malaltia, per no ser prou atractius, o prou intel·ligents, o prou valorats, la tristesa de pensar que som una anomalia efímera en un racó de l’univers que s’extingirà quan s’apagui el sol, tot el bé que ningú veu, com en el conte de Chekhov, tota la misèria i crueltat gratuita deguda a l’estupidesa i la cobdícia. El dolor per la meva feblesa i el dolor que he causat jo, que voldria refer i que se’m perdonés.

August 15, 2018March 30, 2023

La història de l’univers, una exposició de 137 km, 1000 anys/ 1 cm

Vaig concebre una història de l’univers a escala, fent servir l’autopista des de la Jonquera per representar l’univers i l’origen del sistema solar, la ronda de dalt i el museu de la ciència, a una escala de 1000 anys / 1 cm. M’atreia molt la idea de veure que la vida humana era petita però no desapareixia del tot. Vaig intentar que es dugués a terme presentant-ho a en Wagensberg, en Massanell i altres. [no trobo el document! tanta feina que em va donar de fer els gràfics amb el ratolí!]

Actualització pel Poblenou:

Big bang 13700M 137 km (sortida Figueres)
Origen del sistema solar 4.550 Ma, 45.5km passat Sant Celoni, Precàmbric
Vida, 3500M 35 km a Cardedeu, bacteris, a l’Edicarià abans de la Trinitat, meduses, esponges i equinoderms, algues
Paleozoic 541M 5.4 km, trilobites [ Entre sortida 30 i 29]: algues, insectes, mol·luscs / peixos / plantes terrestres, amfibis, tetràpodes
Mesozoic 252M 2.52 km, rèptils [ passada la sortida 24 a l’alçada del museu blau ] dinosaures i mamífers, al final plantes amb flor
Cenozoic 66M, 660metres mamífers [ Taulat amb Espronceda], mamífers
- 66 Paleogen
- 23 Neogen 230m [Taulat i Aguaribay] Bilbao evolució primats
- 2.58 Quaternari 20m evolució humana Aymà amb Fernando Poo /
- 200m anys, dos metres al replà, Homo Sàpiens / Holocè i història 11.700 anys 11.7 cm

Una aplicació de realitat augmentada?

La meva vida < 1 mm

[ seguir al corredor amb una cronologia de 1 mm per setmana? 52 mm un any ]

De l’origen de l’univers al Paleozoic, 137km 13.700

Si poso el comptakm parcial a zero després de passar el segon pont, el que hi ha sota d’un túnel, hauria de ser a 5.4 km de casa,

5.41   0 Càmbric
4.85 0.56 Ordovicià
4.43 0.98 Silúric
4.19   1.22 Devonià
3.59   1.82 Carbonífer
2.99   2.42 Permià
2.52   2.89 Triàssic
2.01   3.4 Juràssic
1.45   3.96 Cretàcic
0.66 4.75 Paleogè
0.23   5.18 Neogè

Deep time thinking (BBC)

June 20, 2018July 21, 2021

Formar part d’una ona

Lynn Margulis va dir que la vida no és tant un nom com un verb, “It is a material process, surfing over matter like a strange slow wave. It is a controlled artistic chaos, a set of chemical reactions so staggeringly complex that more than 4 billion years ago it began a sojourn that now, in human form, composes love letters and uses silicon computers to calculate the temperature of matter at the birth of the universe.”

Richard Dawkins, a “The selfish gene” ha suggerit que som portadors de gens, en el sentit que l’evolució s’explica millor en termes de supervivència de gens que no pas d’individus de l’espècie. I el mateix podria dir-se de les idees, els mems.

Així que, temporalment, som una agrupació d’àtoms, de molècules orgàniques, de gens, de processos biològics i mentals que conformen un individu que viu una història. Aquest individu transmet uns gens, propaga certs mems, té certs efectes sobre el medi i altres individus, i desapareix.

Marc Aureli (1 i 2) deia a les Reflexions” Recorda la substància de tot el conjunt, de la qual participes en una petita part. Recorda també el temps de tot el conjunt, del qual se t’ha assignat un interval breu i momentani. Alhora, recorda el destí: ¿quina part d’ell és la teva?”

M’agrada la metàfora que aquests processos complexos de vida, experiències conscients, idees, és com una cançó que interpreta un cor amb membres canviants. Imagino un cor de veus cantant als porxos d’una plaça, s’hi va afegint gent, que aprenen la cançó dels que tenen al costat, potser segueixen una veu o una altra, i s’hi queden cantant. Potser faran algun canvi. Alguns dels que hi eren se’n van, però la cançó segueix sonant. Altres arribaran que s’afegiran a alguna de les veus.

Jo existeixo com a individu gràcies a que hi ha aquesta ona organitzada, o millor dit, un conjunt d’ones superposades, com funcions de Fourier complexes, i ahora, contribueixo a mantenir l’ondulació. Els diferents nivells de vibració poden ser subtils i no fer-se aparents, deixant lloc pel misteri amb una base real. La idea de nivells de complexitat superposats que exposo al treball “layered ontology” va en aquest sentit. L’evolució i canvis possibles en l’ona podrien incorporar dialèctiques de Hegel. Aquestes vibracions sembla que no són a tot l’univers, potser només sonen en un racó de l’univers. I si n’hi ha d’altres, de moment no se superposen.

Hi ha un meravellament quan m’adono que en mi existeix ara, la matèria de l’univers, les solucions de la vida propagades d’un ésser viu al seu successor, les solucions de la vida en comunitat organitzada en idees que acumula la història, el meu cos i el meu relat reconstruint-se, reescrivint-se, la meva persona formant part de la comunitat, en treball i en idees. Jo la mantinc, de la mateixa manera que la gent que aixeca els braços en un camp de fútbol. Vibren en mi totes aquestes ones. O bé sóc la fusta que transmet una flama. Tot l’univers en mi, jo sóc un moment de l’autoconsciència de l’univers. La vida és una mica com una música que canta un cor en una plaça, i m’hi afegeixo, n’escolto algun fragment i el canto, igual o una mica modificat, i mantinc la música, fins que vénen uns altres i la continuen a la seva manera. Després desapareixeré i, com la pluja que ha caigut, no quedarà altre rastre de mi que una taca d’humitat les primeres setmanes i després les plantes que segueixen vivint gràcies a l’aigua rebuda. Aquesta experiència de pertinença correspondria al mysterium fascinans.

(Del quadern de viatge del gran tour el 2017): Som una mica també com una cèl·lula de l’orgaisme, que existeix gràcies a les altres, i durant un temps és l cos duent a terme alguna funció. Algunes cèl·lules són importants, d’altres fan pinya, i algunes poden ser tòxiques. Després desapareixen.

Seguint amb la idea que hi ha diferents melodiues disponibles, i que ens podem adherir a unes o altres o, fins i tot, aportar-ne de noves, em ve al cap el fenòmen de la llum i els nivells d’energia dels àtoms. Cada àtom o mol·lècula, rep fotons, però només absorbeix els que corresponen als seus nivells d’energia, i després deixa anar fotons que corresponen als salts que hi ha entre els seus nivells quàntics, cadascun té el seu propi espectre. Així mateix, a nosaltres ens arriben tota mena d’inputs, memes, informacions, experiències. I segons la nostra constitució, en retornem uns o altres. Podem reenviar queixa, frustració, enveja, amplificar l’odi i la porqueria, com en algunes tertúlies. O podem ser transparents a la brutícia i, com en JM Clavero, reenviar bon humor, compassió, curiositat.

June 19, 2018October 8, 2023

Haver estat com una pluja (Maria)

La Maria comentava aquest post de juliol de 2007 dient que l’empremta que podem deixar en morir podria ser com la pluja, que amara la terra i en deixa un rastre subtil.

La idea em va agradar molt perquè evita voler trobar sentit a la vida buscant ser quelcom permanent, com els obeliscs i mausoleus de reis. En tot cas, el sentit el trobaria en formar part del tot, haver estat durant un temps una entitat diferenciada de matèria, energia, consciència, com una veu que participa en un cor. I la nostra aportació podria ser com la d’una pluja, que fa que segueixi creixent la vida.

Com un casteller que forma part de la pinya, una pluja no és única, ni imprescindible, fins i tot podríem dir que és redundant. Però és necessària; no és inútil o absurda. Voler ser com una pluja ens fa estar en pau amb el fet que no som únics, no tenim un paper especial, i que la nostra vida és efímera.

Murakami, Abandoning a Cat. Individus redundants però únics, com gotes de pluja. , octubre 2019

Du Fu, la bona pluja

May 5, 2018May 8, 2023

Tenir cura del museu

Manteniment del museu

Tenir cura de la casa de l’ànima

Sant Agustí a les Confessions, en parlar de la memòria, comparava l’ànima a una casa on es guarden coses. Seguint amb la metàfora, si l’ànima és com una casa, com n’hauríem de tenir cura?

no omplir-la de porqueria [no escoltar segons quina ràdio o TV]
netejar-la periòdicmaent [ estones de silenci, viatges per canvis de perspectiva]
decorar-la amb els veritables tresors [el que he vingut a catalogar com a meu món ampliant la idea de Palau de la memòria ]
Tenir finestres i llum [ estar obert al món i al que passa]

El treball: els magatzems, on queda la informació provisional

2022

A un conte de les 1001 nits un califa educa el fill i mana construir un palau amb 360 habitacions, una per a cada saber, i cada dia uns mestres li ensenyaven a una cambra diferent.

El Palazzo della civilta italiana té 9×6=54 arcs a cada façana. Si deixo la galeria exterior podria imaginar 7×6 42 espais per cara, 168 cambres corresponents diferents sabers, o 216 si les compto totes. 216 exteriors. I si compto també els interiors, tinc una planta de 7×7=49 espais per planta 49×6= 294 espais interiors. I si també fessin classe a l’aire lliure, 9×9=81, 81×6 = 486.

2023

A més de la metàfora del palau com a espai de records i idees, si hi afegim una secció corresponent als estats mentals emocionals , els records biogràfics, els desigs, les expectatives que hem tingut, les frustracions, aleshores tenir cura d’aquesta secció vol dir recórrer i acceptar tot el que som. De la mateixa manera que hi ha gent que té una part de la casa neta i endreçada per mostrar, i després habitacions fosques plenes d’objectes innecessaris, podem tenir una vida parcial, amb presència només del que volem mostrar, o a l’inrevés, amb presència de les nostres frustracions, sense visitar la cambra on hi ha totes les experiències maques que hem viscut. Eckart Tolle i altres tipus de meditació ens conviden a viure el present, però és empobridor renunciar a la vida amfíbia. Viure el present és saber obrir la finestra, i no quedar-se tancat em un quarto fosc, però la vida interessant consisteix a obrir la finestra i tenir totes les habitacions que es puguin recórrer.

May 4, 2018May 10, 2023

El museu sobre la història

ELS MUSEUS d’HISTÒRIA i CULTURES del MÓN

Els museus van començar com col·leccions d’art antic, procedent de campanyes militars o expedicions. Els frisos del Partenó al British, Pergamom, l’art d’Egipte al Louvre. Inicialment l’art “primitiu” tal com les màscares africanes es descontextualitzava, i es penjava a una paret com si fos un quadre. Amb l’antropologia cultural es va voler entendre les diferents maneres de viure, com obtenien aliments (per exemple la pesca dels esquimals), com enterraven els morts, com celebraven els matrimonis.

El British museum, presenta la descoberta a la sala de la il·lustració, art i objectes d’Àfrica , Egipte, Sudan, Etiopia, Assíria, Il·lustració, Grècia i Roma, Nord amèrica, Mèxic, Xina, Índia, Corea, Japó. Europa medieval i moderna, el món islàmic i Iran, Aràbia, Mesopotàmia, Anatòlia). I algunes exposicions sobre temes com la vida i la mort, o el desig. El NY MET quelcom semblant. El Kelvingrove presenta com la història es construeix a partir de documents i jaciments i proposa una visió ràpida de maneres de sobreviure (st. Kilda a Escòcia, Benin, indígenes la Brasil, aborígens a Austràlia. El Musée d’etnographie, (les archives de la diversité humaine), el museu etnològic de Ginebra és modèlic en el seu recorregut, presentant una síntesi de tots els pobles. A la col·lecció online es poden consultar per continents i per grups ètnics. El Museu etnològic i de cultures del món de Barcelona presenta peces d’Àfrica (Egipte, Fang a Nigèria, Oceania, Àsia, (’Índia, l’Afganistan, el Nepal, el Tibet, Birmània, Tailàndia, les Filipines, Indonèsia, el Japó, la Xina i Corea), i Amèrica .

El Museu d’història de Catalunya i el Museu d’història de la ciutat proposen una vista més crònologica, des dels origens, la definició d’una identitat, i l’actualitat.

El Victoria&Albert museum, el Museum der Dinge , el Museu Frederic Marés, o el Museu del disseny proposen explicar al vida a través dels objectes.

A més dels museus tinc els contactes que he pogut fer amb altres cultures en viatges o ficció: la historia que he explorat.

Tenim doncs, dues propostes:

recorregut cronològic, limitat a un àmbit, Catalunya o Barcelona. No conec cap museu d’història que proposi un recorregut per tot el món
una mostra de les “maneres” de viure de diferents cultures, agrupades bastant en el que he anomenat les “cases de la història“, i centrat sobretot en els períodes primitius. És el que ofereixen, parcialment, els museus de les cultures.

ITINERARIS i VISTES

Si el que existeixen són Societats que neixen, evolucionen i desapareixen, essent substituïdes per altres, què vull poder contemplar? què vull aprendre? quins recorreguts, què ha de proposar el museu?

Una idea de com construïm un relat plausible del passat a partir del que ens envolta, la història de la història.
Una idea de com pensar i estudiar els grups socials, història, antropologia, sociologia, dret.
una idea de les les “maneres de viure” en el món, els tipus de societat caçadors-recol·lectors, ramaders-nòmades, agricultors societats feudals, regnes i imperis amb religions, civilitzacions, estats de dret, societat industrial, repúbliques, societat de la informació. Les grans civilitzacions , Egipte, grega, semítica, xinesa, índia, cristiana. Una idea de les 5 “cases” de la història, els espais en què podríem dividir el món.
Tenir una aproximació a què passava a cada lloc i cada moment. Donada una data, obtenir una “foto” de quines cultures i civilitzacions hi ha al món. Poder fer un recorregut des que l’homo sàpiens va colonitzar el món des de l’Àfrica, fins a l’actualitat → Recorregut , les 5 cases. [l’ull de Déu].
una idea dels grans canvis en les maneres de viure: la migració de l’home i paleolític, neolític primeres civilitzacions, era axial -500 500, edat mitjana invasions estepes, edat moderna les nacions i revolució industrial, la tecnologia, internet. Una visió general dels reptes de cada etapa, qui els assoleix i qui es queda enrere. Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara
Cronologies de fets singulars, batalles, fets culturals
Biografies, una idea de les 100.000 milions vides que s’han pogut viure, la ruleta dels destins.
Una idea de l’estat del món actual, els principals problemes
Connexions amb la història de la cultura, art, tecnologia, evolució de les llengües
Discussió:
- Veritat única o diverses narratives possibles?
- Les societats en la història, direcció? atzar?
Contemplació:
- saber llegir la història en mi, el llenguatge, les idees, els estrats a les ciutats, els edificis i jaciments en els viatges. (la història que he explorat).
- la violència i el mal
- l’efímer

COM HO FAIG

Pàgines i posts en format lliure per descriure etapes en general

BD EXTERNA: work>inventari>historia.ods; >geografiahistoria>demografia.ods; inventarisicites>inventarihistoria.odt

temps inici, temps final
població inicial, taxa de creixement, mortalitat
mapa kml associat amb color característic per segons tipus de societat i civilització. (un cop entrat el registre a la BD, executar zmapahistoria.php)
tipus de societat (amb model de classes socials) i civilització
Pendent [ evidències: documents, jaciments, experiments, descobriments, tot el que fonamenta l’existència d’una altra cosa] [llenguatge]

[Fets història: base de dades a inventari: t1, t2, coordenades (geotag), nom, text, qui (persona biografia, o grup social), tipus (què: activitat social, guerra, invent, pacte, desenvolupament (com al civilization)]

ELS EDIFICIS

Entrada, societat i passat al voltant / els meus viatges + la història en mi / el projecte de museu
La (re)construcció de la història
Conceptes per pensar les societats / Civilitzacions
Avantpassats/ Museu biografies / ruleta dels destins
Recorregut / Etapes / cases de la historia
Reflexions

PROPOSTES PEL MUSEU a la VITRINA [ editar]

vitrina1: figuretes de batalles + documents, destrals, cinturó nazi

vitrina2: fitxes de les sales, edifici, diorama de figures per representar el fet social

(1) Etapes / recorregut: 4 grans mapes per a la visió simplificada la colonització del món, inicis agricultura, primeres civilitzacions / postclàssica xme islam mongols xina / moderna món connectat / imperialisme i colonització. complementats per diorames sales. Etapes, què cal fer a cada època.

(2) Models de tipus de societat, les “maneres d’estar en el món” Esquema de fet social: relació o acció amb entorn territori, estructura, superestructura . tipus economia: caçadors, agricultors, industrial, informació / tribu cacicat//”maqueta amb figuretes”?, Cristianisme, budisme, hinduisme, islam, comunisme, humanisme modern.

(3) museu biografies i ruleta dels destins: figuretes contraposat a la història dels mapes i territoris.

(4) Reconstrucció de la història, mètode documents i jaciments / Reflexió . Història i veritat, determinisme, el mal i el patiment, taques de sang.

(5) Objectes de museu: destral, sivella cinturó Got mit uns, un document antic? Figuretes de batalles.

(?) [EXPOSICIÓ EN EL TEMPS, variant cada setmana per cobrir una sèrie de fets, o un cada dia de la setmana?][ com un calendari?]

Dilluns: evolució de l’home, paleolític
Dimarts: la revolució del neolític /primeres civilitzacions / Egipte
Dimecres: Grècia,Roma / HAN, Israel
Dijous:Migracions edat mitjana 1/ TANG //Edat mitjana 2
Divendres:Renaixement nou món /s17 /s18 ilustració
Dissabte: s19 industrialització romanticisme /primera guerra , anys 20 entreguerres /WWII i posguerra
Diumenge:Els ’60 i ’70 [ boomers1946-1964 ] genx [1965 1980] /els ’80 i 90 millenials [1981-1996] /2000 a 2015 genz [1997-2012 /gen alpha

Llibres i materials

93 Història. | 941 Història de Catalunya | 95 Història d’Asia. | 96 Història d’Africa.

Cronologia de la terra i de la història

museuet de l’evolució: destrals paleolític, neolític, figuretes

Figuretes escala N, soldadets Airfix amb els quals jugava als 11 anys:, 500, Romans i bàrbars, 1066 Batalla de Hastings, 1337-1453 Guerra dels cent anys, 1618-48 Guerra dels 30 anys, 1815 Waterloo, 1825 Cowboys i indis, 1850 confederats i unionistes.

Nusos, sivella de cinturó nazi, monedes, Lletres d’impremta

[escultures ciclàdic, Plató, Aristòtil]

Documents familiars

March 30, 2018August 21, 2019

La mort, reflexions

Actitud

epitafi llegat

funeral

[a fer una exposició especial:

pertany a 2 la vida en general
es pot fer un recull de l’art que hi té a veure
és una de les angoixes bàsiques, a posar a fenomenologia, enllaça amb preguntes a filosofia i amb desenvolupaments a religió

Conferència sobre l’efímer i la mort,

epitafi, làpida virtual

DAVID EAGLEMAN

gràcies, haver estat com la pluja

SER PLUJA

En un comentari al meu post sobre la mort la Maria va comentar que l’empremta que podíem deixar havia de ser com una pluja que ha caigut aquí i allà. La idea m’agrada molt, perquè implica un efecte cert i alhora dispers, que ha anat caient en molts llocs i que és molt diferent de la noció de perpetuar-se en un fill com si aquest fos un clon, una còpia que renova. No és així.

SER ONA

(a)Traspassats per matèria i idees, Novalis, juliol 2008

Lyn Margulis va dir que els organismes vius són com una ona sobre la matèria.

En efecte, provisionalment, som una estructura que acollim molècules transitòries, i unes partícules que són tan velles com l’univers mateix, els àtoms cuinats a les estrelles. Som també portadors d’un codi genètic. El podem propagar o no. Podem consumir i embrutar. Som com un cos que abserbeix un colors, en deixa passar alguns i en reflexa uns altres. Nosaltres rebem alegries, meravelles, mesquineses, i podem eliminar-les, retornar-les, amplificar-les.

A través nostre, doncs, passen els àtoms, el codi genètic, les idees, els acudits, el bon o mal humor.

En certa manera, i igual com la partícula que contribueix a formar el camp comú, sí que podem dir que formem part del tot, i literalment.

(b) Viure com una veu, juny 2010

Un poema de Màrius Torres, deixava anar la idea que som un acord fràgil de l’arpa de Déu.

M’agrada la idea que la nostra estada aquí és com una veu en un cor. No hi ha partitura, improvisem, repetim altres veus que sentim al nostre costat, ens podem afegir a una o altra. Podem ser més o menys bons escoltant, podem sentir només crits barroers, o la nosttra pròpia veu. Podem sentir també, les fulles d’herba com creixen, veus que estan lluny però també presents, veus que pateixen, també que riuen, veus a admirar, veus a ignorar. I entremig, la nostra pròpia veu. Pensar-nos com a veu que es barreja amb les altres ens aporta la idea d’escoltar i d’harmonitzar.afegeixo el 2016 : Si ho unim a la idea que som un moment en una ona que propaga complexitat biològica i idees i somnis, de manera natural també podem veure aquesta ona com a so, com a música.

I relacionant-ho amb el projecte d’una exposició de l’univers com un so, amb una immensitat silenciosa i monòtona, poblada només per explosions de tant en tant mentre que en un petit lloc se senten rialles i alegries, podem veure la nostra vida efímera (la pluja de la Maria) com una aportació temporal a un concert ininterromput al qual ens afegim, escoltem, imitem, modifiquem.

-.-.

Jo havia trobat la metàfora d’un espantaocells fet de parracs que ha dut el vent. Sembla que sigui quelcom de permanent i almenys durant un temps, aquests retalls (retalls que són funcions metabòliques, agents neuronals de rutines mentals, petits àtoms de conducta, retalls de records tal com deia en una nota més avall), conformen un tot organitzat.

Potser podria trobar un video d’una forma humana com un castell de sorra, que es va desfent i es va refent contínuament, fins que arriba un moment que és esborrat.

MARC AURELI

la idea, seguint marc aureli, que hem estat una agrupaciñói temporal d’idees i matèria, i ens dissolem, ser pluja, ser núvol. Ens exclamem i lamentem que la vida és curta i efímera. Camus fa la seva obra a partir del vertigen que sent quan assumeix que si no existeix Déu i la immortalitat, la vida és absurda, i canra la valenta de viure sabent que no té sentit.Però, i si el més sagrat no vingués esculpit en pedres, en obeliscs de granit com els dels egipcis sinó que fos com un murmuri, un instant en el vent?Ës el que diu Nadika i el que suggereix el llibre dels reis amb l’experiència d’ELias que va trobar Déu, no en el terratrèmol sinó en el vent suau. No busquem els obeliscs, sinó que escoltem el vent, descobrim els somriures, els salts dels nens. No acumulem blocs per construir-nos monuments, ni cridem, siguem pluja suau, vent suau, fem quatre passes de ball en el parquing després de deixar la bici.

Marc Aureli II. 17 El temps de la vida humana no és res més que un punt. La seva substància és quelcom que s’escola. La percepció sensorial és tèrbola. La composició de tot el cos es corromp fàcilment. La seva ànima és un terbolí. La fortuna és quelcom d’incalculable. La fama és incerta. Per tal de dir-ho en poques paraules, totes les coses que pertanyen al cos són un riu, les que són pròpies de l’ànima són un somni i un vapor, alhora que la vida és una guerra i un exili, mentre que la fama que es deixa no és res més que un oblit.

V. 24 Recorda la substància de tot el conjunt, de la qual participes en una petita part. Recorda també el temps de tot el conjunt, del qual se t’ha assignat un interval breu i momentani. Alhora, recorda el destí: ¿quina part d’ell és la teva?

SER REDUNDANTI EFÍMER

la idea de la pluja, desaparèixer, rdundant però no inútil, com la pinya dels castellers. PLUJA i ONA

La idea que hem estat una agrupació temporal d’àtoms i cèl·Lules, una agrupació temporal de mems i idees, que hem tingut un impacte en mantenir la complexitat, un impacte material en el planeta, un impacte en el móin de les idees, una ona, les sis contemplacions. En contra del mite de Sísif la vida finita no és absurda i redundant no vol dir inútil.

Llegint el mite de Sísif de Camus trobem l’expressió de qui creu que la mort deixa la vida sense sentit i absurda, si és que es rebutja el salt al transcendent que no estaria justificat.

No comparteixo aquesta visió però la comprenc molt bé. Camus actua com aquell a qui li han dit que els reis són els pares, i els troba a faltar. Es nega a seguir creient en la màgia, però no se sent reconfortat en que els pares són com uns petit reis reals. Té una nostàlgia de l’absolut i prescindir-ne li costa tant que ha d’adoptar una actitud heroica.

Podríem arribar a trobar un consol en el fet que, si bé som efímers, contribuïm a que es mantingui la complexitat de la condició humana a l’univers. Pe`ro també això cla matisar-ho. La majoria de nosaltres no tenim un paper crític, una missió que acomplim i que donaria sentit a la nostra vida. Som redundants! Però redundant no vol dir pas inútil. Som com la pinya en la construcció d’un castell. Un menys no es notaria, però hi ha d’haver una pinya. Som com un núvol, una mica menys d’aigua no es notaria, però sense pluja les plantes moririen.

Potser hem de deixar de necessitar tant un sentit.

Vivim, tenim algunes experiències agradables, el sol reconfortant aquests últims dies d’hivern, un plat saborós, un somriure, una carícia. Vivim algunes històries i acomplim alguns propòsits. Vivim certs afectes, simpatia, alguna carícia, tenim compassió.

I ja n’hi ha prou.

L’UNIVERS FRED i BUIT, ESTAR A lA INTEMpERIE

Hyperion, la religió de la bellesa, el vol de l’efímera, setembre 2007

Estic descobrint que Hyperion és una elaboració de la idea de en kai pan com d’un tot que ho assumeix tot i que és fonamentalment bellesa i amor; a aquesta veritat fonamental no s’hi arribaria simplement amb la raó sinó pel sentiment estètic [la sensació que formem part d’un tot, bell]

La meva concepció, o la meva manera de trobar-me en el món també té un gran signe d’exclamació i un gran interrogant, que han dirigit tota la meva vida a una recerca estranya i a la contemplació, i que visualitzo en el dibuix de l’home que sobrevola la terra, i que desenvolupo també en una exposició que em deixa abastar la contemplació de tot l’univers, sabent-me’n petit però no pas insignificant. (no hi ha una bellesa perfecta i harmònica, però sí una admiració astorament i curiositat infinites que han dirigit totala meva vida i que em segueixen dirigint per concretar aquesta mena de museu de l’univers).

Aquesta concepció no posa tant l’accent en la bellesa: l’univers en la seva totalitat és fred i buit, com una gran nit i només en algun indret hi ha una dèbil llum, que és la nostra. No tenim un gran palau diví sinó una gran intempèrie. Alhora, la nostra vida és finita i efímera, com el vol de les efímeres, un vol passatger entremig d’una llum transitòria entre dues foscors immenses.

Quines pot ser el resultat del nostre pas? Com deia en la nota anterior, deixem una empremta difusa, però no irrellevant, com una pluja. Més concretament (i en això ofereixo una interpretació diferent de la teoria de transmissió cultural dels memes) penso que al llarg del vol,reflectim i projectem sobre els altres diferents llums, som com uns miralls que reenvien imatges, o que reenvien certs sons. Ens podem fer ressó d’unes coses o d’unes altres.

Un altre aspecte de la meva visió és que, lluny d’assolir un ideal d’harmonia i plenitud, de trobar l’en kai pan a tot arreu, és que hi ha una majoria de irrellevància, brutícia i mediocritat. Ho visualitzo com un petit tancat on hi tinc una petita cadira, una mica de jardí, el meu petit paradís.

En resum, hi ha l’admiració i astorament de contemplar l’espectacle de l’univers i de saber-me’n part, la percepció (potser un pessimisme com el de Schopenhauer?) de com n’és d’efímera la vida, de com n’és de gran la intempèrie desolada a l’univers, com de cruel i sense sentit la història, com de brut i degradat el nostre entorn, com de miserable a vegadesjo mateix i, malgrat tot, és possible deixar alguna empremta, ni que sigui com una petita pluja, i viure aquest lapse de temps i aquest espai que ocupo, amb un goig intensíssim (i riure’m de mi mateix).

En el comentari de Boada sobre Plató i Hölderlin a l’Hiperió diu que en l’home conviuen e

La visita al museu ha d’exposar això.

La versió de la història ha d’anar encapçalada per aquella cita de Scheler “rars són en la història els moments de pau i progrés, predomina arreu la cobdícia …”

La bellesa i l’amor són com fruits amagats al bosc que hem de caçar i perseguir.

Repassant l’idealisme alemany m’adono que l’impuls és sobretot de rerafons teològic, com saltar del finit a l’infinit. És una filosofia basada en la religió. Ara potser tenim una filosofia basada en la ciència. Hi ha hagut també una filosofia basada en el progrés polític. Per la proposta que estic esbossant m’adono que el que faig té més a veure amb una guia turística de l’univers, una guia per acompanyar el vol de l’efímera que no pas amb un manual de salvació, ja sia religiós o laic, o amb una digestió de la ciència. La vida com a visita al museu, o com assistir a un espectacle, relacionar-nos també amb els altres espectadors.

Aquesta idea d’estar a la intempèrie, de desolació, l’han tingut també molts cristians que haurien parlat del “silenci de Déu”.

EXEMPLES

March 21, 2018September 27, 2024

La vida finita i efímera

El que he viscut

La nostra vida, és curta, com la de les efímeres, que viuran un sol dia volant al llarg del riu Tisza. El que Nabokov anomenava “un breu esclat de llum entre dues eternitats de tenebra” i Saul Bellow “un interval de llum que s’ha fet esperar milennis“.

Podem lamentar-nos que acabem morint i que la vida sigui finita i breu. Però si contemplem el que hem viscut, o tot el que ens queda per viure, ens adonarem que, si no hi ha cap accident que ens l’escurci, tenim un lapse de temps prou generós, suficient per viure diverses vides.

És com el que es queixa de no haver tingut prou temps per respondre les preguntes d’un examen. Normalment es pot fer un examen raonablement bé, si has estudiat. De la mateixa manera es pot viure raonablement bé.

Proust afirmava haver “mort diverses vegades” en haver esdevingut algú diferent. A alguns la vida fins i tot se’ls pot fer llarga, o insuportable. D’altres no en tindrien mai prou, sempre insatisfets. Tant de bo tinguem pau d’esperit, l’ataràxia d’Epicur, i abandonem aquest món satisfets.

[veure cites d’Epictet i Marc aureli]

Agost 2021: la trampa de la productivitat , volem fer moltes coses i ser eficients perquè ens angoixa la nostra vida finita de 4000 setmanes. Però al final el resultat és que vivim angoixats aquestes 4000 setmanes. És com si en un bon restaurant, en lloc d’assaborir 4 plats amb calma, ben asseguts, miréssim d’engolir tot el que podem a peu dret barallant-nos en la cua del buffet lliure.

2024. Píndar, el somni d’una ombra

March 13, 2018March 21, 2019

La idea d’un inventari en els debats filosòfics, necessitat i concepte

[a revisar]

veure EN, MUSEU, INVENTARI ONTOLOGIA

veure invindex.odt

Justificació: explicitar material de reflexió (conclusions diferents suposen premisses diferents). Contemplació.

Classificar minerals és senzill, però cóm classifico “alegria”, “Revolució francesa”, “madrigal”, “Drosophila Melanogaster”, “Injustícia”, swing.

Requeriments: Enciclopèdia de conceptes, fets de la història de la naturalesa i la cultura (taula cronològica), rutes del saber (de l’intuitiu actual al passat històric i a les teories vigents) (reducció de la teoria a l’intuitiu), enumeració dels modes d’existència o categories.

Circularitat: El saber, la història, origen i circularitat

Escala de reducció complicació, recorregut de l’intuitiu al saber, història.

+————-+ 3

¦Fets Història¦———–+

+————-+ 4 ¦ +———–+

1+——————¦Cultura ¦

¦ ¦ +———–+

+————-+ 2 ¦ ¦

¦Ara ¦———–+

+————-+

[En partir de l’ara i aquí, recupero el punt de vista fenomenològic, de Decartes, Husserl i Merleau-Ponty, la nostra dada és el ser-en-el-món donat, i a partir d’aquí en van sortint les altres. Veure article Philosophical Antrhopology].

1. El meu ‘ara i aquí’ és producte de la història (una història en principi desconeguda).

2. En l’ara i aquí trobo documents (llibres, runes) i una comunicació cultural que em permet inferir la història i la cultura (arts, ciències). Que és construit ho proven les diferents visions de la història que hi ha hagut al llarg del temps (De l’edat d’or mítica dels antics a la història moderna amb l’evolució de l’home).

3. Tots els fets, històrics i presents es descriuen i valoren mitjantçant els conceptes i nocions de cultura, no en són independents [el racional és real hegelià, deducció].

4. La cultura és produïda al llarg de la història, tot concepte té el seu origen en un fet cultural concret.

Elements: 7 Sabers (Matemàtica, ciència (física, química, biologia, medecina), psicologia, ciències socials (geografia, història, economia, dret), Arts (literatura, plàstiques, música), filosofia i religió), 4 tipus de fet (físic, social, personal i cultural) en una taula de fets. Tipus de sistemes.

per la idea inicial (idea ul de Déu, com catalogar fets i sistemes) i les notes sobre com simular-ho:

matemàtica
sistema físic i reaccions químiques
cèl·lula, òrgans, organisme en el medi
Estat intern persona, subjectes en el medi, societats

Què és el que existeix?

Sistemes (substàncies) que van passant per diferents estats? El model més simple seria punts en massa que es desplacen a en l’espai temps. Com les peces de parxís en un tauler. Descriure l’univers suposa la llista de les peces, el tauler, la marxa del temps (tirada de daus que també és la causalitat, amb el factor aleatori de què fa cada jugador), i on estant les fitxes a cada moment. Amb això potser podem descriure un gas. [és també la mena de model de controlar una flota de camions, el gps ens diu on són a cada moment]

Però les peces bàsiques es poden combinar i aleshores apareixen noves propietats i noves causalitats. [l’univers és un conjunt de peces de lego, algunes tirades per terra, que vibren, d’altres que han format cotxes. Hem de descriure en quines condicions es construeixen i destrueixen els cotxes, i com es comporten els cotxes, mentre duren].

Què diríem que és el món? Una llista de sistemes o peces als quals els passen coses? Una llista de fets? [de fet, el món és la meva experiència que es fa intel·ligible quan reconstrueixo un univers en forma d’objectes permanents en l’espai]

Així, en la proposta antiga de presentar el museu de tot el que hi ha en una versió més ontològica tenim:

experiència fenomenologia / ara

el relat narratiu biografia reconstruïda / vida, anys

les societats infrastructura, esructura i superestructura / la història

la terra, els hàbitats, materials, animals / l’evolució

gasos, estrelles / l’espai

[cada sistema o fet tindria la seva entrada a la wikipedia [la dbpedia va resultar poc madura pel que vull fer]

February 7, 2018June 24, 2025

L’home. El cos. Contemplació

El cos

Pensar el cos a cada època Què està passant Regeneració D’una cèl·lula al cos D’una sopa als avantpassats Consciència del cos

Pensar el cos a cada època

[A cada època s’ha pensat l’organisme a partir dels conceptes disponibles. Inicialment el món es presenta d’una banda amb les pedres, l’aigua, la sorra, ens que no es mouen per si mateixos. I de l’altra, les plantes, els animals, l’home, que creixen i es mouen, com impulsats per un vent invisible. Penso en una brisa que aixeca una fulla. En grec “ψυχή” ve del verb “ψύχω” que vol dir bufar o respirar. D’aquí la idea d'”ànima”. Notant el cos ple de fluid que pot variar, es proposa el model dels quatre humors.
Al s17, quan ja sabem construir rellotges i mecanismes, concebem l’animal i potser l’home com un rellotge complicat.
Al s19, que sabem de reaccions químiques i hem pogut aïllar components actisu dels sucs gàstrics, concebim l’organisme com una fàbrica química (Fritz Khan).
Al s20, quan hem descobert l’estructura del DNA i la transcripció de protïnes, concebim l’organisme com una “impressora” que imprimeix estructures a partir d’un plànol.

Què està passant?

Consciència de què passa al meu voltant i que passa en mi, ara i aquí. Estic assegut, caminant o ajagut, batego respiro, penso [cogito, fenomenologia].
Quan em miro al mirall, he de pensar que sota la pell del rostre hi ha una calavera que acull un cervell i uns glòbuls oculars, un sac amb la cavitat abdominal i la del cor, unes canonades per on va la sang.
Batecs del cor que impulsen la sang, 50 a 120 pulsacions per minut, amb una pressió de 120-80, es bombeja 1 litre de sang cada minut.
Intercanvia O2 i CO2 als pulmons. Inspiro i expiro cada 6 segons
Entren líquids i aliments per esmorzar, dinar, berenar i sopar (unes 2000 Kcal/dia), 65g de greix, 70 de proteïnes i 370 d’hidrats de carbó. En uns 10s arriben a l’estómac on s’hi estan unes 3 hores per passar a l’intestí prim on durant unes 3 hores des descomponen els components (amb bilis i suc pancreàtic que aporten el pàncreas i el fetge, i la flora intestinal) i passen a l’intestí gruixut on s’extreu l’aigua i en unes 25-30 hores queden les femtes a punt per evacuar. La sang amb components de l’intestí prim es filtra als ronyons i els residus passen a l’orina. [a l’edat mitjana, els pets i la caca, a més de ser objecte d’humor s’interpretaven, en tant que producte de la descomposició, com un recordatori diari que som mortals i pecadors i que desapareixerem]. Jo com a cos al lavabo
vibracions de l’aire es recullen al timpà i agiten els pèls, imatges arriben a la retina al globus ocular, cossos i aire freguen la dermis, partícules químiques exciten lepiteli olfactori al nas, aliments les papil·les gustatives a la llengua. Una xarxa d’uns 86 mil milions de neurones, passen els senyals en uns 10^-3 segons, inhibint-la o reforçant-la a les altres amb qui està connectada (de 10² a 10⁵), generant o recuperant memòries basades en representacions distribuïdes, ordenant respostes motores.
el sistema nerviós autònom regula l’estat d’alerta i digestió, les glàndules hormonals obren o tanquen les seves aixetes per controlar el creixement (tiroides), la fabricació d’espermatozous i òvuls (g. sexuals), l’adrenalina per reaccionar (g. suprarenal), el nivell de sucre a la sang (pàncreas), el balanç hidrosalí (fetge).

Regeneració

El meu cos en constant reconstrucció. Som bàsicament 20.000 tipus de proteïnes especials, sintetitzades amb els motlles del DNA, amb greixos, sucres i agua que ens proveïm del medi. El cos humà té de l’ordre de 30 10¹² cèl·lules humanes i un nombre semblant de no humanes. Les cèl·lules resideixen en un espai format per col·lagen i fluids. n un cos d’uns 70kg, 45 correspondrien a cèl·lules humanes i 25 a no humanes i no cel·lular.

Dins de cada cèl·lula en qüestió d’hores, cal anar reconstruint les proteïnes. DE dies (intestí), a anys, es reprodueixen les cèl·lules renovant els teixits. [ identitat corporal , els organismes que viuen en mi].

De la cèl·lula al cos, com una nau que travessa l’espai

Aquesta complexa multiplicitat d’òrgans, teixits, cèl·lules, i tots els seus processos es van posar en marxa desplegant-se a partir d’una sola cèl·lula, el zigot. Dins de l’entorn especial de la matriu, en setmanes es va definint l’embrió fins que està a punt per sobreviure fora i seguir creixent fins als 20 anys i unes 30 10¹² cèl·lules. [costa d’imaginar un robot simple que, amb peces al voltant, les vagi incorporant modificant-se a si mateix, passant de 1 peça a 30 10¹² ]

Quan recordo que les cèl·lules individuals són com bosses d’aigua en un medi acuós penso en el meu cos com una nau amb milions de tripulants, una nau que és com una peixera travessant un planeta sec.

La torxa de la vida

Aquesta “dansa” organitzada de tantes cèl·lules començava amb un zigot i es remunta 100 generacions en la història, 150.000 d’homínids, 15 milions de primats, i potser 1B d’avantpassats tetràpodes, peixos i formes de vida més primitiva, tots passant-se la “torxa de la vida” de l’un a l’altre.

Consciència del cos

Olga Tokarczuc: Habitamos el cuerpo, ese equipaje molesto; en realidad no sabemos nada de él y necesitamos emplear diferentes herramientas a fin de conocer sus procesos más sencillos.

(Satipatthana Sutra , consciència del cos, i 2)

Humans are 90% water, basically, cucumbers with anxiety (Evangelical Pastafarian)

October 31, 2017November 26, 2018

El camí del saber. La idea del món. Weltanschauung

Nota:

Les Weltanschauung aniran a sistemes societat superestructura? o haurien de ser productes històrics? [ ho poso com una altra obra? és una barreja de ciència, filosofia i religió]

a cada època i civilització tenim certa idea de com n’és de gran el món i una estratègia de vida.

Cal tenir en compte que no serà homogènia, hi haurà els avançats, com Copèrnic i Gallileu, i els altres. Ara mateix tenim el movimetn flatearth. Podem fer uan estimació de quants n’hi ha de cada]

[tenim la moral teòric, per exemple la catòlica, la subjacent que hem de tenir una vida uai a facebook i instagram, i la real, que hia ha masturbació, prostitució, i capellans que abusen de nens] que estem apoltronats al sofà, ens posem fons de foto contemplatius a la natura a facebook però passem els caps de setmana al bar]

Quina és la idea general predominant sobre què hi ha i què podem esperar? Potser podríem dir que hi ha una part que encara s’adhereix a una visió religiosa, una part que s’adhereix a una visió científica, l’evolució de l’univers i de la vida, i segurament una gran part que es troba en una zona borrosa. No hi ha un temor per una fi del món propera com en el milenarisme; hi ha una preocupació pel canvi climàtic però no sabem o volem frenar el nostre nivell de consum. Hi ha unes desigualtats enormes entre països rics i pobres. I dins dels països rics, hi ha unes desigualtats enormes. El “precariat” ha substituït el “proletarietat”. La tecnologia de la informació sembla prometre un futur brillant, la bombolla de les startups, però l’escena acaba dominada pels 5 grans: Google, Apple, Facebook, Amazon. Ja no ens queden utopies i pensem que el futur serà pitjor que el passat.

S.XX.b
Comencem a adonar-nos que el planeta no és un sistema obert infinit i que el que fem té un impacte.
La filosofia és confusa i no aporta gaire. Avenços en el multiculturalisme i en el feminisme.

S.XX.a
Després de les dues grans guerres comencem a perdre l’esperança en el projecte il·lustrat, el progrés gràcies a la raó i la justícia. Però econòmicament és una època pròspera. el ’68 hi ha una nova revolta.
El comunisme com a societat sense classes s’estableix a Rússia el 1917 i el 1950 a Xina. Acaba essent una nova versió dels antics imperis.
Filosofia continental [que és un embolic que no aporta gaire, fenomenologia de Husserl, Heidegger), Filosofia del llenguatge i positivisme lògic [en el fons tampoc, és un apèndix de la ciència snse aportar una weltanschauung).
Freud tindrà influència i si abans la gent acudia al confessor per saber què fer, ara aniran al psicòleg per que els descobreixi de quins traumes s’han d’alliberar (una variant de l’autorealitzacio romàntica).

S.XIX
Explotar els recursos del planeta amb la raó i la tècnica (i explotar altres cultures).
Projectes diversos de socialisme utòpic. Revolta 1848.
Hegel: llegir la història com a desplegament alhora lògic i concret de l’Esperit. Versió marxista, la història condueix cap a la societat sense classes.
A nivell personal, l’ideal romàntic d’autorealització, el superhome Nietzsche. La vida ja no és un examen per aconseguir un bon lloc a la vida eterna sinó la possibilitat d’autorealitzar-se a través de l’obra, l’art, l’experiència del món.

s.XVIII
El projecte il·lustrat, el progrés gràcies a la raó, la ciència, la tecnologia i una moral independent de la religió.
Kant, el què podem conpeixer depèn de la nostra naturalesa, la llei moral ne mi, les idees que volem tenir sobre Déu i la finalitat.

S.XVII
El pensament modern inicia el trajecte a independitzar-se de la religió.
La ciència: model heliocèntric, Kepler, la dinàmica de Newton. La idea d’un home material, Lamettrie i Hobbes (Homo, homini lupus).
Descartes: cogito ergo sum, rs cogitans, res extensa. Leibniz i el racionalisme.
Empirisme, Locke i les dades dels sentits. Hume: crítica ala causalitat, a la idea del jo; la moral basada en les emocions.
Rousseau. La naturalesa, el contracte social

S.I-XVI
Fusió de la filosofia grega i la religió cristiana. Déu al món lunar perfecte, el món sublunar imperfecte. La vida aquí és només la rpeparació per la futura vida eterna a la qual accedirem sotmetent-nos a la guia moral de l’església.

Un Déu pare de tots. Jesús i el cristianisme. Assimilació per part de l’imperi romà.

Pensar el món. Filòsofs grecs. Idea del món dels quatre elements. Parménides. Plató i les idees, Aristòtil. Viure praticant la devoció als déus de la religió pública i mirant de pensar el món amb la raó. Es cataloguen els astres i s’entén el món lunar, la terra és rodona, el món sublunar.

Buda, la renúncia al desig per evitar el patiment.

Els déus de l’agricultura amb el cicle de les estacions, amb qui també negociem amb sacrificis. Els déus familiars dels avantpassats dels romans.

Un món “pla”, amb gran part desconeguda.

El Déu pastor a qui s’han d’oferir sacrificis.

El bosc, la selva, les forces animistes.

October 28, 2017November 3, 2018

El camí del saber. Art

Si mirem al voltant trobem que coexisteixen edificis de diferents èpoques, temples grecs i romans, esglésies romàniques, gòtiques, barroques, edificis neoclàssics i modernistes, habitatges de l’Eixample, blocs austers del 50 i 60, la mediocritat dels ’70 imitant malament Le Corbusier, l’arquitectura cridanera dels ’90 i els 2000.
La imatge per consumir a la publicitat és fotografia, gairebé sempre retocada amb Photoshop. Al costat d’això, als museus hi coexisteix l’herència del passat, escultura clàssica, retaules romànics i gòtics, l’esplendor del primer renaixement (un primer retorn) , l’exploració del barroc, les respostes neoclàssiques de Poussin, els prerafaelites, els romàntics francesos, els impressionistes, la primera avantguarda, l’art concret, el vídeo art.
Sembla que hi hagi, d’una banda, els encàrrecs d’obra pública, tant en edificis com en programació de museus, i la subhasta de diner de la gent molt rica.

El vídeo art, els països que han recuperta l’economia fan grans edificis per acollir l’art, Art Basel, moltes direccions.

Després de la WWii, Le Corbusier

Primera avantguardua. Llibertat total i exploració. El cubisme de Picasso. L’abstracció de Mondriaan i després Rothko i Tàpies. Els universos personals de Klee i Miró. El surrealisme de Magritte i Dalí. [els clients seran rics cultes]

Als anys 30, l’austeritat i funcionalisme en arqutectura, Alvar Aalto, Mies Van der Rohe.

L’impressionisme. Nova exploració per reacció al classicisme, les sensacions (equivalent a Debussy en la música sense narració?) Monet, Degas, Cézanne, Van Gogh.

Els salons de l’acadèmia. Goya, Delacroix, Turner. Els classicisme de David. El romanticisme de Caspar Friedrich. Laorrain, Poussin [l’art té els encàrrecs dels nobles però l’artista es promociona ja als salons, ha nascut la crítica de l’art]

Els clients burgesos, l’art a Holanda. Ruysdael, Vermeer
L’exploració de forçar l’expressivitat en els cossos i en la llum, el barroc i el manierisme. Rembrandt. Caravaggio. [el barroc á moltes esglésies espanyoles amb la contrareforma, després que la reforma destruís moltes imatges denunciant-les com a idolatria]

La continuïtat amb el gòtic i la reecra ens donarà Dürer, Cranach, Miquel Àngel, la recerca de l’ordre matemàtic en l’arquitectura, Bramante, Palladio.

La tècnica de l’arc gòtic, el camí per naturalitzar la imatge i la representació.
Un recomençar? La iconografia religiosa romànica, Sant Climent de Tahüll. [els nobles i l’església són els clients]

Arquitectura civil romana, temples grecs, escultura grega

L’art primitiu a les coves

October 27, 2017November 3, 2018

El camí del saber. La música

La música que acompanya les emocions, en cançons íntimes o en bandes sonores, la música que ens agrada per contemplar o analitzar, la música que ens agrada per moure’ns i ballar, tenim un univers sonor molt divers.
A les sales de concerts, seguim interpretant música antiga, barroca i romàntica, i una mica de música nova molt complexa. Les bandes sonores dels films incorporen elements de música moderna sense que ens sorprenguin. Al carrer i als estadis, hi ha músiques populars dels diferents països, cantants folk, ritmes electrònics, ritmes vulgars llatins, hip hop.

Apareix la música electrònica i el rock deixa les arrels de RnB, el pop, rock Simfònic. Kraftwerk, Pink Floyd, Queen. Comença el rap amb els DJ fent cut&paste i el hip hop.

“Acadèmia clàssica” sunvencionada per la CIA produeix música complicada.

Igual que amb la música ocidental a primers del XX, després de la WWII se separa el jazz “culte” que des d’un bebop encara ballable anirà evolucionant cap al freejazz i música intelectual, del jazz popular que anirà cap al RnB, d’on sortirà el rock n roll, el Soul i la Motown. L’originalitat dels Beatles.

[Els discos i la ràdio, la música ja arriba a tothom] El jazz, la trobada entre Àfrica i la tradició occidental. Blues i New Orleans. Louis Armstrong. Les big bands de Basie i Ellington. Gospel.

Explorar. Separació forta entre música culta i música popular. Els pomes simfònics de Mahler. Les atmòsferes de Debussy i Satie (música sense narrativa melòdica). La música atonal de Schönberg. Stravinsky. Música de cafè concert (música lleugera ” blanca”).

Romanticisme. El músic independent (patrons i públic). mateixes formes, piano, cambra, simfonies i el poema simfònic, piano virtuosístic, lieder de Schubert. Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Chopin, Mendelsshon. Òpera Rossini, Verdi, Wagner. Valsos de Strauss [la música de ball seguirà cap al jazz i el rock, la música d’emocions a les bandes sonores]

Clàssic. Hi comença a haver un públic burgès [música per als patrons i pel públic]. Sales de concert públiques. Sonates, simfonies, concerts, música de cambra, teclat (el piano com a nou instrument). Haydn. Mozart.

Barroc. Les suites de danses cultes (Alemanda, Bourrée minuet sarabanda). Virtuosisme Concerti grossi. Òpera amb lña simfonia com a primer moviment. Bach. Vivaldi. Música teòrica en les fugues. [música per als nobles i prínceps alemanys, i bisbes].

Explorar la polifonia. Palestrina. Música instrumental: Gabrieli, el consort. Òpera Monteverdi. Ortiz. Dowland. [música per a l’eslésia i els palaus]

Música per la pregària religiosa: el cant gregorià, danses. Cançons dels trobadors.

Danses amb flautes i timbals, recitals de poesia amb la lira

La música ètnica

October 26, 2017January 11, 2019

42cn El camí del saber. Les narratives

Les sèries de TV

El cinema, teatre i òpera més residuals

llibres per a masses bestsellers com a entreteniment, història, policíaca, drama personal. Literatura

Cinema: 1930-1950: Bèliques, musicals, aventures, drama

Modernitat. Proust. Joyce

El primer cinema: èpica, avenures, comèdia

Teatre de crítica social: Ibsen. Strindberg. Brecht

El realisme del s.XIX Dickens. Flaubert. Tolstoi. Dostoievski.

La novel·a romàntica. Jane Austen. Stendhal Le Rouge et le Noir.

La novel·la burgesa: Pamesa i Clarissa de Richardson. El jove Werther de Goethe.

Robinson Crusoe, Els viatges de Gulliver

Dante. La Divina Comèdia. Cervantes, El Quijote. Shakespeare. Teatre

èpica i novel·la de cavalleria

els grecs: Homer, la tragèdia, lírica

les cançons i la poesia

October 13, 2017February 28, 2019

El que he viscut

Cap on anem, què farem les properes hores, la setmana que ve, els propers anys? Què esperem? Què he deixat d’esperar? Què m’ha sorprès? D’on venim, què vam fer ahir, l’any passat? Quines etapes hem viscut? Què podria deixar com a epitafi?

Contemplació del viscut

A vegades al vespre repasso tot el que ha passat durant el dia. En alguns viatges, o en una travessa de muntanya de diversos dies, a l’hora d’anar a dormir, també m’agrada tancar els ulls i mirar de recuperar les sensacions i experiències que he tingut, les imatges, les olors, els sabors del que he menjat. Contràriament als qui ens exhorten a viure només el l’instant, sento, com deia Proust, que som éssers amfibis que vivim alhora en el passat i el present. Un passat al llarg del quan anem esdevenint algú diferent, “morint diverses vegades.”

Etapes, escenes, guions

Cada etapa de la vida seria com una obra de teatre que repetim, amb poques variacions, cada dia, amb uns mateixos escenaris, uns mateixos personatges, unes mateixes escenes. Canvia l’obra a mesura que canviem nosaltres i les nostres circumstàncies. A vegades podem entreveure els esborranys de les obres que vindran. Poden ser etapes, la infantesa, l’adolescència, la primera vida adulta, la maduresa, la vellesa.

All the worl’s a stage,
And all the men and women merely players:
They have their exits and their entrances;
And one man in his time plays many parts,
His acts being seven ages. (As You Like it)

Quins han estat els meus escenaris? la casa on vivia, en quants llits diferents m’he despertat? què menjava? quins trajectes he fet a l’escola o a la feina? A quins parcs, quins cinemes, museus i sales de ball he anat? On he passat els caps de setmana i les vacances?

Quins personatges m’han envoltat? pares, germans, mestres, companys d’escola i de feina, amics, amigues, parelles, veïns.

Com era jo, el protagonista? quin aspecte tenia, com vestia? quines expectatives del dia tenia quan saltava del llit al matí? Què esperava de l’any? Com pensava que seria el futur?

Què m’he fet mal? quines malalties he patit? quines frustracions he tingut? què lamento haver fet o deixat de fer, què em sap greu? Hauria de fer les paus amb mi mateix?
Què m’ha anat bé? Quines bones qualitats m’han estat donades? En què he tingut sort o he estat afortunat?

A quins llocs he estat? Quins museus i exposicions he vist? Què he llegit? Quina música he escoltat? Quines pel·lícules, obres de teatre o dansa he vist? Què he menjat? Què he estudiat? Què he après a fer? Quines experiències místiques o religioses he tingut? Quina seria la meva col·lecció?
He construit alguna cosa? He plantat un arbre? escrit un llibre?

m v

El futur i les fantasies

Tinc alguna idea de les “obres” que representaré encara? Seguirà el mateix escenari? Hi entraran nous personatges? Com canviaré jo?

A part del que he viscut, a part dels futurs que imagino encara, a part dels futurs que he imaginat i ja no seran, quines fantasies o malsons he tingut? Quines són les vides que no he viscut? Si ara em reencarnés i pogués triar, quina vida triaria? Quin podria ser el meu epitafi?

September 21, 2017October 16, 2023

SIS CONTEMPLACIONS

1. Els àtoms que em formen, l’univers en mi
2. Levolució en mi
3. La història en mi
4. El meu cos en constant reconstrucció
5. El meu relat reescrivint-se
6. El sagrat en mi

En l’espai som en un racó perdut enmig d’un gran buit ple de pols [cita Marc Aureli]. (Com diu Hawking: The progress of the human race in understanding the universe has established a small corner of order in an increasingly disordered universe.) En principi estem sols. En el temps, si representessim un milió d’anys en 100m, tindríem el big bang a uns 140 km, el sistema solar, 4500M d’anys, a 45km, amb la vida a 3500M, gairebé una tercera part del total. Els homínids apareixen a 100m, un milió d’anys. La història dels darrers 10.000 anys ocupa 10 cm, i la nostra vida, potser 80 anys, gairebé 1 mm. Uns viatgers imaginaris recorrerien al llarg d’innumerables vides el buit fred d’estrelles i pols i només un atzar improbable els faria arribar a aqeust planeta blau, ple d’éssers que s’agiten, construeixen, s’afanyen, xerren, es barallen, canten i ballen.

Els àtoms que em formen, l’univers en mi

La matèria que em forma és tan vella com l’univers. L’hidrogen i els protons i electrons tan antics com el big bang [enllaç], els àtoms formats en processos de nucleosíntesi a les gegants roges i supernoves [enllaç, el sistema solar i els àtoms], els grans cicles de la terra el de l’aigua, el redox amb els metalls reductors i l’atmosfera oxidant, el cicle del carboni amb les plantes i la fotosíntesi. L’oxígen que ara hi ha en mi fa uns dies potser era pluja. Durant un temps m’han prestat uns àtoms per que siguin “jo”, i després els retorno. Alguns dels meus àtoms en un moment donat van ser de Shakespeare.

[inventari, què està passant, l’univers en expansió, nucleosíntesi estrelles ][ Sistemes físics – partícules, àtoms, molècules, història de l’univers, gas, estrelles galàxies] [història de la ciència] [biografia, mirant el cel, llibre astronomia i telescopi, estudiant física, astromedia] [experiències col. lecció: el cel estrellat Orió]

L’evolució en mi

Generacions d’avantpassats al llarg de la història, antecessors homínids, petits mamífers avantpassats comuns, l’amfibi que va sortir de l’aigua, els organismes eucariotes. Jo incorporo, codificat en el meu DNA, milers de solucions que s’han trobat per dur a terme un conjunt de processos complexos.

10.000 anys d’història, potser 500 generacions, (10 cm sobre 35km que fa que hi ha vida).
100.000 anys d’homo sapiens escampant-se des d’Etiòpia a l’Àfrica, 5000 generacions. (100cm de 35 km).
Més enllà, uns dos o tres milions d’anys d’evolució humana, l’homo erectus, amb eines i foc, l’homo habilis. (28 m de 35 km).
Els homínids fa 15 Ma. I més enllà? simis i ratolins, que són com cosins. Compartim un 90% de gens amb un ximpanzé i un 88% amb un ratolí. Cenozoic (66 milions d’anys) ( 660 m de 35km).
Antecessors mamífers que van començar al final de Mesozoic (252-66 milions d’anys), en una era de clima càlid i humit dominada pels dinosaures. Es caracteritzen per placenta i alimentació alletant, en lloc d’ous, i l’aparició del neocórtex. (2.5 km de 35 km)
Un rebesavi meu va ser un amfibi que va sortir de l’aigua al paleozoic, fa uns 420 milions d’anys. Les algues es van tornar molses i falgueres. Compartim un 73% de gens amb peixos com el zebra, l’esquelet que porto, un 38% amb cuc cuc rodó. (5.4 km de 35 km)
Més enllà de l’explosió de la vida fa 541Ma, uns 3.500 milions d’anys d’evolució de la vida, trobant formes de mantenir la complexitat. Tenim un 18% de gens comuns amb el fong de la llevadura del pa. 35km. Els primers organismes multicel·lulars, esponges, les algues, les cèl·lules eucariotes, amb un nucli i mitocondries, la fotosíntesi amb les cianobactèries, gràcies a la qual m’alimento. El codi genètic transcriu aminoàcids a partir de DNA, tres grups de bases codifiquen 20 aminoàcids ], en un ball de proteïnes i DNA ininterromput.

[el DNA que compartim amb altres espècies]

[enllaç a l’exposició de 150km de la història de l’univers]

[inventari: què està passant, evolució]

[aixecant pedres de nen els llibres de biologia col·lecció d’insectes, herbari1, museuet a Castellar + llibres, estudi inventari, els paisatges i animals que he vist, museus de ciències naurals [la part del món natural que he vist]

2. Sistemes vius – espècies i hàbitats, evolució dels animals i plantes, canvis geològics

[l’evolucio en mi, el món viu al meu voltant]

La història en mi

Del punt de vista de la biologia, el meu cos i les meves cèl·lules pertanyen a unel pool genètic que acumula una sèrie de solucions de la vida desenvolupades al llarg de l’evolució de les espècies. Del punt de vista del que penso i el que sento, i de com estic integrat en una comunitat, incorporo també les solucions per a viure que s’han format al llarg de generacions en la història. Seria el meu pool “memètic”. Si l’evolució biològica ha format el meu hardware, la història ha format el meu software, personalitzat segons la meva biografia, el relat que tinc més avall].

Al final dels 137 km de l’exposició de Univers hi ha 10 cm que representen 10.000 anys d’història en què s’ha format el conjunt de mems que m’ocupen. Puc imaginar una trobada dels meus avantpassats, limitant-ho només a ascendents paterns o materns. Si suposo generacions de 20 anys, hi ha 5 parelles per segle. 50 parelles en 1000 anys, 500 en 10.000 anys. Si els pogués convocar, uns 150 serien caçadors arribats a Europa del 8000 al 5000, 250 pagesos de de pobles neolítics, 25 sota domini romà, potser algun soldat, 50 a l’edat mitjana, algun monjo o monja?, (no puc saber si ja eren a Catalunya, o van emigrar d’Àfrica, o del Danubi), ja voldria que algun dels 5 de segle xvi hagués estat un pintor italià, un dels 5 del xvii un filòsof, un dels 5 del xviii un científic, 5 del xix, i al segle 20, l’avi Josep i la iaia Mercè, el pare i la mare]

El que puc arribar a dir és el resultat de formació del català des del s.IX, i abans per l’occità, llatí de Gàl·lia, del llatí i el grec fins a remuntar a un tronc indoeuropeu que vindria a correspondre amb una de les branques de la colonització de l’homo sàpiens pel món. (evolució llengües)(les meves paraules)
el què és bell, just, el que està bé, el que puc pensar, és el recollit per la raó grega, la compassió i redempció cristiana, el projecte il·lustrat de progrés per la raó.
El que puc arribar a fer en la vida està determinat per l’economia actual, que inicialment es basava en caçar i recol·lectar, després a conrear, incorporar el regadiu amb els àrabs, substituir l’energia de sang pel vapor i l’electricitat, la divisió del treball, els serveis i la societat de la informació; l’ofici que m’ha donat el sou per viure, la roba que porto, l’edifici on visc, el cotxe que condueixo, incorporen disseny i tecnologia dels darrers 100 anys.
La idea que tinc del món, que som en un planeta rodó que orbita al voltant del sol en un univers immens, que tot va començar amb una explosió, que tots els materials són combinacions de partícules elementals que formen 103 elements, que es van formar estels i que les espècies han anant evolucionant fins a ser el que són, desplaçant la idea d’un món “acabat” creat per un Déu omnipotent.
Les experiències espirituals que ressonen en mi, la religió que m’han transmès els pares, Sant Francesc, l’espiritualitat “laica” de Plató, Hume i Hegel. La sensibilitat oriental del llibre del Te.
El que vull ser, autorealitzar-me al màxim, o que la relació amb la parella ha de ser una unió d’esperits i de cossos, un ideal romàntic del segle XIX, només possible quan ja hem cobert les necessitats més bàsiques segons Maslow. Modes efímeres van canviant, ara toca estar bronzejat, eternament jove, sibarita en cuina, mostrar (o simular) estar en contacte amb la natura (les imatges de fons a facebook). Quins models incorporem? Ulisses queda llunyà, tenim l’heroicitat austera de John Wayne en alguns westerns, el policia ètic i desencantat de Marlowe , l’aventurer Indiana Jones, el triomfador d’una startup a Silicon Valley, l’influencer popular.
El que és bell, Palladio, el funcionalisme dels ’30, Miró, els prerafaelites, Lorrain i Poussin, Vermeer, la música negra; Brahms, Beethoven, Schubert, Mozart, Haydn, Bach.

I al mateix temps que identifico estrats d’història en mi, en les paraules, les idees, el vestir, la puc trobar en el que m’envolta, en diferents estils artístics superposats en una catedral, en l’urbanisme dels barris (Barcelona), en els camins ancestrals que travessen les muntanyes. Quan viatjo, tot el món és com un jaciment on identificar períodes de cultures anteriors (la història que he explorat).

El meu cos en constant reconstrucció

De nen creixia, d’adult envelleixo; sóc una agrupació ferma, però efímera, de cèl·lules i teixits. Cada minut, cada dia, estic reconstruint aquest conjunt d’estructures i processos fins que ja no en sigui capaç i desparegui. El meu cos té unes 30·10¹² cèl·lules i potser 10¹⁴ microorganismes que es van renovant. El te que acabo de beure, en unes hores ja no hi serà. Amb poques excepcions, les cèl·lules que em formen, hauran estat substituïdes en uns anys. El que sóc a nivell d’identitat corporal s’ha d’anar reconstruint contínuament. Cada dues setmanes hauré renovat les cèl·lules de la pell, en poc més d’un any el fetge, i en 15 tots els músculs. Sóc també els organismes que viuen en mi, ajudant-me a fer la digestió en la flora intestinal.

Sóc un cos, que està bategant, inspiro i expiro. Quan a vegades puc oblidar viure l’ara i aquí, centrar-me en que sóc un cos que respira, m’ajuda. També puc centrar-me en la meva posició, dret, assegut, ajagut, caminant. (Satipatthana Sutra , consciència del cos, i 2)

Inspiro aire (oxígen i nitrogen), expiro diòxid de carboni; bec aigua. Menjo greixos, proteïnes i hidrats de carbó, que a les tres hores sortiran de l’estómac per entrar a l’intestí prim on es descomposen els elements a aprofitar [som com una planta de reciclatge] i cinc hores després passen a la planta de tractament de l’intestí gruixut on es van solidificant les restes fins a formar les femtes en 25 30 hores. (Fritz Khan, Mensch als Industrie Palast)

[3.i la cuina] [esport, malalties]

El meu relat en constant renovació

Igual que l’organisme regenera les cèl·lules, el nostre relat, què ens il·lusiona, què concebim com a agradable, quin futur probable veiem, com interpretem el passat, tot això es va reajustant cada dia en funció del que ens va passant, si es compleixen o frustren les expectatives, si descobrim noves possibilitats. Vivim en termes de la narració que interpreta el que ens passa i el que imaginem. Els diferents capítols d’aquest relat, són com diferents vides, la infantesa, l’adolescència, la vdia adulta. Cada cop que hi ha hagut un canvi profund en el relat és un nou capítol. I com els llibres, els incorporem tots, som com les matrioshkes. Dins meu hi ha el noi que llegia en un prat, que esperava els reis, que somiava ser un heroi o un astronauta, l’adolescent que descobria el món i decidia què volia estudiar i què volia ser, l’enamorat que passejava agafat de la mà, el pare que jugava amb les seves filles, l’home que volia explorar.

Cada dia que transcorre es repeteix un guió establert, anar a classe, anar a la feina, amb certes expectatives de com anirà. Cada setmana té unes tasques obligatòries a fer, i un marge per a l’elecció. El relat té detalls quotidians, el que recolliria un dietari que descriu si plou o fa sol, si s’està cansat o no. I té un marc més ample, el que voldríem que passés, que ens fés cas una noia, que guanyi el nostre equip, que ens aprovin un projecte.

El que dóna continuïtat a la nostra vida és la continuïtat del relat que, no obstant, es va modificant, com el vaixell de Teseu [enllaç al post]. Revisem el significat dels capítols anteriors, modifiquem les expectatives el que vindrà. S’acumulen decepcions, frustracions, però també experiències que voldríem fer eternes com diu el Cant Espiritual de Maragall [enllaç].

Viure bé seria com un exercici de redacció? Escriure bé cada capítol amb els seus detalls, adaptant-nos a les circumstàncies i alhora construint un relat amb sentit? (com en el conte de Karen Blixen).

[A afegir-hi les relacions humanes, un relat és una conversa, al llarg del temps canvien els qui m’escolten i els qui escolto, els que formen part de la meva vida]

[llegat i epitafi]

4. Fenomenologia i consciència, el meu relat, la meva vida

El sagrat en mi

L’experiència del sagrat va ser definida per Rudof Otto com a mysterium tremens et fascinans (numinous a wikipedia). Un aspecte de l’experiència mística es descriu com a sentir-se part d’un tot més gran. Un tot que ens depassa, ens transcendeix, i alhora temem. Experimentem la grandesa i la bellesa del món i l’univers, experimentem la nostra feblesa, la nostra finitud amb la certesa de morir, i experimentem la injustícia. Tot i que ens pugui meravellar l’ordre dels estels o el cicle de les estacions que renova la vida cada any, hi ha un la diferència entre com són les coses i com voldríem que fossin; la malaltia, la mort, els desastres naturals, les injustícies socials, la crueltat; l’angoixa, ansietat, la ira, la depressió o manca de sentit per viure.

Sovint aquesta experiència s’organitza en termes d’un ens superior que ens transcendeix, omniscient i omnipotent, que ha creat el món amb l’home. Hi ha un ordre, un sentit, un destí i una justícia oculta que, en un altre àmbit fora del temps, corregirà el caos, la manca de sentit, la vida efímera i plena d’injustícia que trobem. O bé pensem, amb Spinoza i els budistes, que el tot és com és, que és sagrat i nosaltres en formem part. Les imperfeccions i manca de sentit només ens apareixen així perquè la nostra experiència és limitada. O potser no ens cal aquesta ni transcendència teista o la integració panteista i vivim omplint-nos de sensacions. O potser ens adherim a una fe en l’home i en la justícia que no requereix de cap altre fonament.

Cada època i cada cultura, i fins i tot, com apunta William James, cada tipus de caràcter psicològic, té la seva manera de viure i elaborar aquestes experiències, inferint l’existència d’un transcendent, elaborant mites, consolidant rituals, rebutjant tradicions i buscant camins nous.

Jo em moriré, i la humanitat desapareixerà quan s’apagui el sol. Però entretant, quina meravella improbable ni que sigui enmig de tanta misèria i limitació! “Rars i breus són els períodes on la cultura floreix en la història de la humanitat. Rar i breu és el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat. ” (Max Scheler).

[ Ara veig més el religiós com un anhel que existís allò que no hi és, una nostàlgia d’un món millor, més bell – en algun cas, simplement més fàcil i favorable. Pero m’atrapa molt la idea que podem ser portadors temporals, transmissors del sagrat, potser simplement un ésser capaç de somiar, que es realitzaria -em resisteixo a fere ser “encarnar” – de diferent manera en cada un de nosaltres; les ganes de viure d’un nen que s’adona que pot moure les cames,

[el diví en mi, llegat i epitafi]

September 20, 2017February 11, 2025

ARA i AQUÍ

Què passa al meu al voltant? Què sentim? Què hi deu haver més enllà en el temps i l’espai? | Què passa dins meu? | què contemplo a partir d’aquí?

Vivim alhora la realitat que ens envolta i els nostres records i especulacions, éssers amfibis tal com deia Proust. Recordem experiències similars, projectem possibilitats a viure en aquest escenari, ens preguntem com s’ha originat el que tenim davant.

[ estendre en el temps, viatjar en el temps sense moure’m de lloc, AQUÍ

estendre’m en antecessors d’avantpassats – aquí –

viatge en l’espai instantani ARA

Què passa al meu voltant

Mirar, escoltar, sentir: on sóc, un carrer, un bosc? Quins colors, quines formes, quines olors, quins sons, com és la gent que passa? fa fred o calor, com és el cel? el vent, agita les fulles? volen ànecs al cel, orenetes, mosquits? QUè dibuixaria, retrataria, enregistraria?
Estendre en el temps: Aquests edificis, qui els va construir, qui hi va viure per primera vegada, qui hi viurà més endavant? Aquesta dona gran, com era de petita? Aquesta gent, va a treballar, estan pensant en el cap de setmana? Els que veig al mercat, quina recepta tenen al cap, quin projecte el que estudien cargols a la ferreteria? Aquests objectes de la botiga dels Xinos, qui els va dissenyar a llapis per primer cop abans d’entrar en producció? Aquests pans que veig al forn, on va créixer el blat que es va fer servir per obtenir la farina? Aquesta columna de la catedral de la Seu d’urgell, qui s’hi recolzava fa 500 anys? Com era aquest terreny abans que s’hi establís la ciutat? Quines bèsties fantàstiques hi pasturaven fa 200 milions d’anys? Aquest sol que m’escalfa, quan es va formar? [ Fins fa uns 30Ma Catalunya estava sota les aigües, no hi havia dinosaures terrestres al Poblenou. Ev geològica] . [ Aquí ] .
La simultaneïtat 1: què està passant ara a tot arreu? creix lentament l’herba als prats del Pirineu, baixen les aigües del Ter i del llobregat. “This grand show is eternal. It is always sunrise somewhere; the dew is never all dried at once; a shower is forever falling; vapor is ever rising. Eternal sunrise, eternal sunset, eternal dawn and gloaming, on sea and continents and islands, each in its turn, as the round earth rolls.” [ John Muir, Journal, 1913 ]. A Tokio són 7 hores més tard ja sopen, 3:30 a Nova Delhi, a New York preparen l’esmorzar, 6 hores menys, i a San Francisco són 9 hores menys i estan dormint. Quànta gent riu? quànta gent plora? qui està fent l’amor, qui està colpejant? neixen i moren humans a cada moment, animals i plantes. Tots els 10⁸⁰ àtoms de l’univers estan vibrant, uns movent-se lliurement en un gas, d’altres al voltant de posicions d’equilibri en un sòlild. Un monjo libanès recorre tot el món amb les seves pregàries. Nabokov parlava de la sincronicitat còsmica. Walt Whitman absorbia tot el que passava al ferry de Brooklyn. Joyce a l’Ulysses desgrana tot el que passa quan obrim l’aixeta i ve aigua de l’embassament de Roundwood. [què passa al món], Càmeres arreu del món. [ Què està passant ara arreu del món?] [107.000M de vides, estadístiques fictícies]
Simultaneïtat 2, Més enllà: els vents i corrents oceànics es mouen, les plaques tectòniques es desplacen i aixequen serralades, el mar amb les marees i onades, la pluja, els rierols i els rius, l’erosió esculpint roques i arrodonint còdols, s’acumulen els sediments, 1 mm cada 30 anys. Vibra l’aire amb diferents sons. Cèl·lules que es divideixen, unes que barregen el material genètic, llavors que germinen, arrels que s’enfonsen, fulles i flors, borrons i flors, ous d’insectes, papallones volant, crustacis, rèptils, ocells, fetus que creixen, individus que neixen i comencen a caminar, creixen i moren. Les espècies van mutant i evolucionen. (La terra i la vida)
Aigua, oxigen, carboni, nitrogen i altres elements van circulant. Els hàbitats i la composició de l’atmosfera es modifiquen, el magma bull, orbita la terra al voltant del sol, amb la resta dels planetes, com un engranatge precís, crema l’hidrogen i l’heli dins dels forns dels estels, s’allunyen les galàxies les unes de les altres. Vibren les molècul·les i els àtoms, l’espai és ple d’ones, la calor que radien els cossos, el decaïment radioactiu, oscil·len els electrons als cables de coure. (L’univers i la matèria)
També les antenes de telefonia, i dels ruters wifi, plens de zeros i uns que codifiquen missatges. Un post de facebook, un vídeo de tiktok són vistos 1M de cops, s’estrena una sèrie, un film, una cançó es descarrega de Spotify, milers estan llegint un Harry Potter que acaba de sortir, a les universitats de tot el món, estudiants de primer de Física treballen càlcul diferencial. Milers comencen a creure en la mateixa religió dels seus pares, milers deixen de creure, d’altres es converteixen.
Uns arriben a la vida, altres la deixen, uns dormen, altres ja esmorzen, són a l’escola o treballant, dinen, descansen (què estaven fent a cada hora ) . Uns s’enamoren, quants amants hi ha com els de les afores de Plzen, uns decideixen viure junts, altres trenquen, altres s’aguanten. Molts es traslladen, en cotxe, en tren, en avió, anant a treballar, de viatge, transportant mercaderies. S’ingressen sous, es compren coses, es llencen coses. Es consumeix electricitat, gas, aigua. S’extreuen minerals, es recullen collites, es mata bestiar. Surt elegit un nou govern, hi ha un cop d’estat, s’aprova una llei legalitzant o prohibint les parelles homosexuals. (107.000M de vides, estadístiques fictícies)
[Inventari]

Què passa dins meu?

D’on vinc ara? del llit, de casa? Cap on vaig? Quin és el meu propòsit? Què em fa il·lusió? què em frustra? Què he estat fent l’última setmana, mes, dies, anys? Que crec que m’espera?
Què està passant al meu cos? respiro, batego, digereixo, em fa mal alguna cosa? Estic cansat?
Si cada estat d’ànim fos un espai, a quin lloc estic de la meva geografia emocional? Què somio?
M’observo a mi mateix: quins pensaments, imatges, emocions, plans, records, van i vénen?

Les sis contemplacions

1. Els àtoms que em formen, l’univers en mi
2. Levolució en mi
3. La història en mi
4. El meu cos en constant reconstrucció
5. El meu relat reescrivint-se
6. El sagrat en mi

September 19, 2017January 24, 2021

Entrada. Preparació

Autoobservació i neteja

Abans de començar la visita a un museu està bé aturar-se un moment per preparar-nos. Si ens autoobservem potser ens adonarem que ens aniria bé descansar una mica, potser menjar alguna cosa, anar al lavabo, deixar abric i bossa al guardaroba, decidir quin serà el recorregut de la nostra visita.

De la mateixa manera, abans de visitar la “casa de l’ànima”, pot anar bé practicar l’autoobservació. Tenir consciència de com estem seria el fonament de la pau d’esperit segons el Satipasana Sutra.

La consciència del meu cos. En quina posició estem? drets, asseguts, ajaguts, caminant. Estem descansats? respirem bé o tenim el nas tapat? Estem lleugers o amb una digestió feixuga? Ens fa mal alguna articulació? Estarem millor en una estona, o pitjor?
La consciència si ens sentim bé o estem patint.
La consciència de l’estat emocional. Experimentem confusió? rancúnia? temor? excitació?
Juntament amb l’anomenat dhamma, que és una noció molt ampla i borrosa, aquests serien els quatre fonaments del mindfulness que traduiria com a pau d’esperit.

Podríem tenir a la nostra disposició tota la paleta d’emocions i sentiments i identificar el nostre estat emocional com si fos un pantone. I encara més, podríem imaginar que tenim a la nostra disposició un Penfield Mood Organ.

Un cop autoobservats sabrem si estem a punt per la visita, o bé si abans ens convé un descans o alguna mena de preparació. Pensem, per exemple, en un viatger al Japó quan, després de caminar tota la jornada arriba al Ryokan, es neteja a consciència i després es banya per quedar ben relaxat.

El canon Pali compara la pau d’esperit a una bassa d’aigua clara i fresca i identifica cinc obstacles, el desig, el mal voler, la peresa, l’estrès i la confusió, i suggereix com alliberar-se’n.

Si estic molt preocupat per una possible angoixa futura o no em puc treure del cap una amargor del passat, és com si davant tingués un vel, una cortina de plàstic que no em deixa veure bé les coses. [esborrany preparació per entrar]

Identifiquem què ens amoïna, i traiem-nos-ho de sobre, com quan deixem l’abric i la motxilla a l’armariet guarda-roba del museu.

I ja podem passar al jardí de l’ara i aquí.