Lectura de la Divina Comèdia. Purgatorio.
Suposo que gairebé tothom ha somiat alguna vegada de començar un viatge a l’atzar, un vol a un destí desconegut, agafar el primer tren que passa a una estació, arrencar el cotxe i anar conduint sense saber on. Molt pocs ho han fet realment. Estic content d’haver provat almenys, una versió modesta, la de passar un dia sencer saltant de bus en bus a l’atzar.
La sensació de no saber on em portarà, de no tenir decidit on baixar, és extraordinària. Aporta una dosi d’incògnita i d’incertesa dins d’un marc confortablement acotat. I realment és més emocionant que alguns viatges organitzats, ja sia de luxe o d’aventura, amb totes les parades programades.
Vaig fer 40 km en autobús, i quatre passejades a Sant Andreu, Nou barris, Sant Gervasi i Sants. A més de passar el dia llegint el Purgatori de la Divina Comèdia, observava la gent que hi havia al bus a diferents hores del dia, deambulava per carrers per on no havia passat mai.
Només molt de tant en tant deixem “d’anar a algun lloc”. És com si sempre
portéssim a dins un GPS amb una destinació programada: “45 minuts per arribar”, “gira a l’esquerra”, “tot recte”. Puc imaginar una funció amagada als GPS que proposi, o bé una destinació a l’atzar, o bé que a cada cruïlla decideixi aleatòriament cap on anar.