La Terra, geografia ↑ || les estrelles, el sol, la lluna | Les estacions | l’hora solar | Els planetes [ esborrany, materials] . [ , 4e el cel (contenidor a eliminar?), el disc de Nebra , ) , contemplació del cel , || → [història d el’astronomia, com l’univers se’ns ha anat fent més gran, de punts lluminosos, a esfera de gas amb combustió nuclear, galàxies i forats negres]
LES ESTRELLES
→ El cel que veig al balcó. Cada 24 hores les veiem desplaçar-se de E a W, i cada dia una mica més a l’oest [un grau, per això dividim la circumferència en 360º?]. Al febrer tinc Orió al SW a les 23, a l’abril ja s’ha post. Al juny Arcturus, al setembre Altair, Júpiter i Saturn a Capricorni, el desembre torno a tenir Orió al S.
Posicionem l’estrella mesurant-ne l’alçada (angle sobre l’horitzó) i l’azimut, la direcció com a angle mesurat a partir del nord (90º E, 180º S, 270º W). Però com que aquesta posició varia constantment i les estrelles tenen un moviment regular, és més convenient referir-les a un sistema de coordenades celestes, que mesura la declinació, angle sobre l’equador celeste, equivalent a la latitud, i l’ascensió recta, equivalent a la ongitud, mesurada a partir d’un punt a la constel·lació de piscis on la trajectòria del sol al llarg de l’eclíptica talla l’equador celeste. Una projecció plana del cel, amb una finestra adaptada a la nostra latitud, ens podrà donar el cel visible cada dia i cada hora: el planisferi (descarregable) . L’astrolabi fou un instrument usat des de l’antiguetat que incorporava un planisferi i un regle per mesurar l’altitud de les estrelles. Amb aquest sistema de coordenades es van compilar diversos catàlegs d’estrelles, des d’uns milers a l’antiguetat, a centenars de milers amb l’ajuda de telescopis i plaques fotogràfiques. [ Veiem “girar” les estrelles perquè la terra rota sobre si mateixa cada 24 hores. Les veiem en posicions diferents a la mateixa hora cada dia pel moviment de traslació de la terra al voltant del sol].
EL SOL i LA LLUNA
Per saber la situació del sol sobre la referència de les estrelles, podem fer-ho manera aproximada mirant les constel·lacions després de la posta i abans de la sortida. [ De manera més exacta, anotem l’altitud i azimut a les 12, i mirem més tard quin estel hi ha a la mateixa posició]. Veurem sembla recórrer de W a E un cercle inclinat 23.5º respecte de l’equador celeste, l’eclíptica, que dividim en 12 seccions de 30º, 12 constel·lacions, “les cases del sol” que constitueixen el zodíac. Des de l’equinocci de primavera -on comencem a comptar l’ascensió recta, estem per sobre l’equador: Peixos, Àries, Taure, Bessons, Cranc, Leo, Virgo a l’equinocci de tardor passem a sota l’equador celeste amb Balança, escorpí, Sagitari, Capricorni i Aquari. [ El 14 d’abril a les 23h tinc al SW, balança, verge, lleó, cranc, bessons, Taure, Aries just a la posta de sol; per l’est aniran sortint Escorpí, Sagitari, Capricorni, Aquari, Peixos i Aries ][→ post sobre el Zodíac i astrologia]. [ A l’estiu el sol està 23.5º més amunt que als equiccnocis, i a l’hivern 23.5º més avall].
El camí del sol (model descarregable ) mostra el recorregut aparent per a cada latitud i època de l’any, cap a l’estiu sortint més al NE i ponent-se EW, pujant més amunt al cel. Per damunt del cercle polar a l’estiu no es pon, i a l’hivern és fosc tot el dia. Als equinoccis surt i es pon exactament a E i W.
Les estacions: degut a la inclinació de l’eix de la terra, els hemisferis sud i nord tenen més exposició al sol segons l’època de l’any. Les dividim en quatre, definint els equiccnocis quan el dia i la nit tenen la mateixa durada i els solsticis la màxima i mínima. Quan el sol està per sobre l’equador, a l’hemisferi nord tenen més hores de llum, i una estació més càlida; i quan està per sota, menys, fa més fred.
La lluna dóna la volta en 29.5 dies alhora que va canviant la seva fase, la part il·luminada pel sol. Com que també va girant sobre si mateixa [de W a E] en el mateix període, sempre veiem la mateixa cara.
La volvelle, la roda del sol i la lluna (descarregable i 2 de astrolabeproject ) era un instrument medieval amb tres cercles mòbils que permetia seguir el permet seguir el moviment del sol i de la lluna. (1) La base amb els 4 punts cardinals no té ús conegut [ crec que podria servir com a planisferi girant el cercle del zodíac ?] (2) la roda del zodíac, 2a cercle del calendari amb els 360 dies de l’any 2b les constel·lacions del zodíac així sabem on es troba el sol cada dia de l’any 2c hores del migdia a la posta del sol 2d hores de la posta del sol a mitja nit, doblant-les tenim el que dura el dia i la nit; 18 i 6 (9,3) hores al solstici d’estiu, 6 i 18 (3,9) al d’hivern 2d l’alçada del sol sobre l’horitzó a les 12 del migdia [fet per la latitud d’Oxford a 52º] (3) el cercle del sol, per situar a la data, amb tres punts més que permeten veure l’oposició. Té marcat els 29.5 dies que la lluna tarda en donar la volta al sol, 27.3 dies al voltant de la terra + 1/12 que la terra es desplaça resecte del sol durant un mes, el període entre dues llunes plenes. (4) el cercle de la lluna. El podem situar si sabem la seva posició en el zodíac o bé sabem quants dies han passat des de l’última lluna plena. Podrem veure la fase i la posició relativa respecte del sol.
El moviment del sol ha servit per mesurar el temps (descarregable d’aquí) marcant el moviment de l’ombra d’un gnomon adaptat a la latitud. Marquem les hores separades 15º (360/24). Les dotze hora solar és quan el sol està més amunt i per tant projecta l’ombra més petita. El temps solar mitjà seria dividir entre 24 l’interval entre dos migdies. Com que la terra recorre una el·lipsi, el sol aparenta moure’s més de pressa al periheli (gener) que a l’afeli. Els moments en que ni s’avança ni s’endarrereix són el periheli (primers de gener) i l’afeji (primers de juliol), amb els valors extrems a l’abril i a l’octubre. A l’efecte de l’el·lipsi s’hi afegeix el de les estacions degut a la inclinació de l’eclíptica: pel que fa a l’ascensió recta, el sol aparenta anar més de pressa als solsticis i més lent als equiccnocis (avança més en declinació) (l’equació del temps , Taules 2.2047 E)
A Barcelona (41.397520, 2.204694 ), per la longitud que té , haurien de ser les dotze solars 8.8 min abans de les 13:00 (UTM+1), és a dir, a les 12:51′. El sol s’endarreix uns 14′ min al febrer (13:05), és a l’hora en punt a l’abril (12:51), torna fluctuar avantçant-se al maig (12:47), el juny en punt, retrocedeix al juliol (12:57), en punt a primers de setembre, i s’avança uns 17′ al novembre (12:34), en punt al desembre. Interseccions a la gràfica de dalt.
Posició del sol. Per la meva latitud, als equiccnocis el sol té 49º d’elevació (90º-41º de latitud, a l’hivern baixa a 25.5º (els 23.5 ) i a l’estiu puja a 72º.
ELS PLANETES (naked eye planets )
Els planetes inferiors. Dos d’ells els trobem sempre molt a prop del sol, Mercuri (període 3 mesos) i Venus (període 9 mesos). Els veiem després de la posta o a l’alba. Mercuri apareix poc al llarg de l’any, entre dues i set setmanes però surt entre sis o set vegades l’any. Venus surt durant uns 8 mesos. [Això es deu a que la seva òrbita està continguda en l’òrbita de la terra. No els trobarem mai al meridià a mitjanit. Després de la conjunció inferior, els trobarem a l’alba poc abans que surti el sol. Cada dia el planeta apareix una mica més al W fins que arriba a l’elongació màxima W.En el cas de mercuri, surt una hora abans que el sol, i Venus, unes tres hores. El planeta comença a retrocedir cap al sol, anant a l’est (disminueix l’angle) i deixem de veure’l quan està darrera d’ell a la conjunció màxima. No serà visible durant unes setmanes fins que apareix al vespre per pondre’s poc després del sol. Va augmentant l’angle fins que arriba l’elongació màxima a l’est. Després torna a disminuir fins que tornem a la conjunció mínima, davant del sol.
Els planetes superiors, amb una òrbita més gran que la terra a vegades són visibles tota la nit: Mart amb un període de 2 anys, Júpiter de 12 i Saturn de 26 (el 2021 a Capricorn). Es desplacen de W a E però segons la posició de la terra semblen retrocedir parcialment:
[ seguir a ha astronomia i el cosmos, la història de com el nostre univers s’ha anat fent més gra, el catàleg de ptolomeu, el telescopi, herschel i estimació distància estrelles, galàxies]el disc de Nebra . ] [els mites de l’astrologia i el zodíac]
- Mercuri: Evenings from January 15 to January 31; mornings from February 28 to March 20; [conjuncio sup?], evenings from May 3 to May 24; mornings from June 27 to July 16; [ conjunció sup] evenings from August 31 to September 21; mornings from October 18 to November 1
- Venus: It is visible in the morning in the eastern sky at dawn from Jan. 1 to 23. It appears in the evening in the western sky at dusk from May 24 to Dec. 31. When the year opens, it will be visible very low near the east-southeast horizon about 90 minutes before sunrise. Within several weeks it moves too close to the sun to be seen. Superior conjunction is on March 26. Venus will be out of view until late spring when it emerges above the west-northwest horizon soon after sunset. It will gradually increase in prominence through the balance of the year. Its greatest angular distance (elongation) east of the sun is on Oct. 29.
- Mart: It will be visible in the evening from Jan. 1 through Aug. 22; and in the morning from Nov.r 24 through Dec. 31. [ movent-se d’Àries cap a Geminis, a Leo el juliol]
- Júpiter: Evenings from Jan. 1 to 9; mornings from Feb. 17 to Aug. 19; evenings again from Aug. 20 to Dec. 31. Through all of 2021, the king of the planets will be situated against the star background of Capricornus the Sea Goat.
- Saturn: All through 2021, Saturn will be found within the boundaries of Capricornus the Sea Goat. Evenings from January 1 to 6; Mornings from February 10 to August 1; evenings again from August 2 to December 31.
Materials: aplicació pc: Stellarium | descarregables: planisferi, rod del sol i la lluna, camí del sol, astrolabi.
