Ernst Cassirer (1874–1945) va ser un filòsof neokantià alemany conegut per la seva teoria de les formes simbòliques.
Kant deia que arribem al món a través de les formes a priori de l’espai, el temps i les categories de l’enteniment amb la física de Newton com a marc conceptual. Som éssers racionals que coneixem el món per la ciència física.
Cassirer mira com el llenguatge, el mite, l’art, la religió, a més de la ciència, també són la nostra m,anmera d’accedir al món. No tenim només les formes i categories fixes de Kant sinó un conjunt de mites i narracions que poden anar canviant en el temps. “L’ésser humà no és només homo sapiens, sinó sobretot homo symbolicus“, un ésser que entén i interpreta el món a través de símbols. (Essay of Man, 1944). “L’home no pot viure la seva vida sense expressar-la” (p. 328). En els mites i religions, en el llenguatge, i en l’art, hi ha un conjunt de formes que compartim. “La cultura humana en el seu conjunt pot ser descrita com el procés de la progressiva autoalliberació de l’home. El llenguatge, l’art, la religió i la ciència constitueixen les diferents fases d’aquest procés. A totes elles l’home descobreix i prova un nou poder, el d’edificar un món propi, un món ideal. La filosofia no pot renunciar a cercar una unitat fonamental en aquest món ideal. Però aquesta unitat no ha de confondre amb la simplicitat. No ha d’ignorar les tensions i les friccions, els forts contrastos i els conflictes profunds entre els diversos poders de l’home. No poden ser reduïts a un comú denominador. Tendeixen en direccions diferents i obeeixen a diferents principis, però aquesta multiplicitat i disparitat no significa discòrdia o manca d’harmonia. Totes aquestes funcions es completen i es complementen, però cadascuna obre un nou horitzó i mostra un nou aspecte del que és humà. El que és dissonant es troba en harmonia amb si mateix; els contraris no s’exclouen mútuament sinó que són interdependents: “harmonia en la contrarietat com en el cas de l’arc i de la lira”. (p.334)
El debat de Davos
El 1929 va tenir lloc a Davos un seguit de conferències, 4 de Cassirer i 3 de Heidegger sobre la qüestió “Què és l’home?” (WK). Heidegger va confrontar Cassirer. L’home no és tant un “animal simbòlic que crea cultura” com un ésser que viu una experiència concreta (Dasein, (ésser-aquí)) oberta i finita. Per al primer l’estudi de l’home ha d’atendre a les formes culturals simbòliques que ha creat mentre que per Heidegger ha de consistir en una anàlisi dels modes d’existència, una ontologia de l’ésser. L’ésser humà és “Animal symbolicum” en un món estructurament simbòlicament. O és un “Dasein” (ser-en-el-món) projectat cap a la mort. Cassirer busca veritats [comunes, no universals com diuen alguns textos] mentre que Heidegger remarca la finitud [si estudiem 1M d’homes, fins a quin punt són diferents?]. El llenguatge [i les narracions] ens permeten construir móns simbòlics i mites / és el lloc on es revela l’ésser. Cassirer creu en la cultura com a eina d’alliberament i progrés racional; Heidegger indica que pot ser un vel que oculta l’autenticitat. Heidegger critica els idols de l’humanisme que defensa casssirer, definir l’home com animal racionalm és un prejudici que el manté en la il·lusió i l’autoengany. L’home ha d’acceptar la duresa del destío i lliurar-se a l’angoixa existencial davant la mort, en que compren que és un no-res [però entretant salsitxes i cervesa]. Considera erroni el relat del progrés.. Què hem de fer seguir analitzant les “categories” simbòliques de la cultura, igual que Kant va fer amb les formes ic ategories de la Física? O bé emprendre uan fenomenologia existencial?
Aquest debat va suposar un canvi en la filosofia occidental, es deixa la Il·lustració i el pensament neokantiana [epistemologia] i es passa a la fenomenologia i l’existencialisme [quina és la nostra experiència?]. El pas de la confiança en la raó a la consciència de la crisi i la finitud. [El cert però és que la fenomenologia i l’existencialisme no ens aporta eines per inventariar la nostra manera d’estar en el món] [la WWII certificarà el fracàs del projecte il·lustrat: la raó i la ciència no ens han dut a un món millor, sinó al colonialisme, a la infelicitat consumista que exhaureix els recursos del planeta i el fa inhabitable amb el canvi climàtic, amb la persistència de la pobresa, la desigualtat i les guerres. La substitució de la religió per ciència o comunisme tampoc no ha fuincionat ]
[És frustrant que no entenguessin que els punts de vista són complementaris. L’home té una dimensió relacionada amb la cultura, el conjunts de creences de la societat, i una altra dimensió que és la seva experiència d’estar en el món]
Crítica literària, Biblioteca: Cassirer