La raó en la història El més antic programa de l’idealisme alemany. 1795 , La mirada a la història i l’efímer , Una cosmovisió sense ordre ni sentit global
1770 Neix a Stuttgart en una família amb càrrecs a la cort de Württemberg. Quan entra a l’escola amb tres anys ja sap declinar llatí.
1788 – 1793 Entra al seminari protestant Tübinger Stift on trobarà com a companys a Hölderlin i Schelling. Senten una nostàlgia pels ideals de la civilització grega i reben amb entusiasme la revolució francesa. (Although the violence of the 1793 Reign of Terror dampened Hegel’s hopes, he continued to identify with the moderate Girondin faction and never lost his commitment to the principles of 1789, which he expressed by drinking a toast to the storming of the Bastille every fourteenth of July.)
1793 – 1801 Hofmeister (preceptor) d’una família aristocràtica a Berna i després, amb l’ajuda de Hölderlin, un lloc similar a Frankfurt.
- 1795 Das Leben Jesu, Positivität der Christlichen Religion [ com reconciliar l’anhel de la raó que tot sigui lògic, amb la realitat històrica de la religió cristiana?]
- 1797 Systemprogramm, esbós potser escrit amb Schelling i Hölderlin (”
Finalment la idea que ho uneix tot, la idea de la bellesa, entesa en el sentit més alt, platònic. Estic convençut que el més alt acte de la Raó, en tant que ella abarca totes les idees, és un acte estètic, i que la veritat i el bé, només en la bellesa estan agermanats. El filòsof ha de posseir tanta força estètica com el poeta.“
1801 – 1816 Jena, Bamberg i Nürnbeg.
Es trasllada a Jena al costat de Schelling. Presenta la seva tesi De orbitis planetarum. Amb Schelling funda un Journal de filosofia. Tindrà un càrrec de professor sense salari. Té un fill il·legítim amb la seva dispesera. Completa la Fenomenologia coincidint amb la batalla de Napoleò a Jena.
- 1807 Die Phänomenologie des Geistes [ un intent, formidable, d’estudiar els estats de la ment o l’ànima, com un desplegament lògic. No hi ha la persona ideal i la persona real, hi ha tots dels modes de la condició humana, tots els seus nivells, que se succeeixen: Consciència (sensible, percepció), Autoconsciència (amo i esclau, estoïcisme, escepticisme, consciència dissortada), Raó (idealisme, estudi de la natura, els organismes, la psicologia, plaer, virtut). Esperit (l’home en la societat, lleis humanes i divines, l’estat de dret, la il·lustració, la moral). La religió (la religió natural, la tragèdia i la comèdia, la religió revelada). El saber absolut. [ Hegel se situa al mateix temps “dins” l’experiència sujectiva, com algú que va anotant els successius estats, i alhora “fora” del sistema, com qui veu el desplegar-se de l’univers -aquí sense bigbang ni evolució- i culminar en l’home del segle XIX que ho pensa. És un intent de fer compatible l’esfera subjectiva, les etapes aparentment irracionals de la història i de l’evolució personal, amb l’esfera absoluta del conjunt de tot el que existeix, la natura de Spinoza.] [ la idea que l’Absolut s’ha de concretar en subjectes finits [i que tinguin una experiència de llibertat] deixant deixar de ser així com una natura única indiferenciada , fins que aquests el retrobin en l’estat modern, evidentment és una racionalització de l’encarnació cristiana] La substància absoluta és subjecte. El desplegament dialèctic és que cada etapa, quan es du fins al final, acaba esgotant-se i negant-se a si mateixa, per donar lloc a la nova; això val pel subjecte, i per les civilitzacions en la història. [ no va pensar en la possibilitat d’un univers només de matèria? planetes de pedra sense vida?]
Amb pocs ingressos, es trasllada a Bamberg a editar un diari. El 1808 un amic aconsegueix que el facin director d’un Gymnasium a Nürnberg. Es casa i té dos fills.
- 1812 Wissenschaft der Logik, els volums 2 i 3 el 1813 i 1816 ( Hegel’s logic is a system of dialectics, i.e., a dialectical metaphysics: it is a development of the principle that thought and being constitute a single and active unity. Since for Hegel the underlying structure of all of reality is ultimately rational, logic is not merely about reasoning or argument but rather is also the rational, structural core of all of reality and every dimension of it. Thus Hegel’s Science of Logic includes among other things analyses of being, nothingness, becoming, existence, reality, essence, reflection, concept, and method. As developed, it included the fullest description of his dialectic. ) [ com que el real és racional, l’evolució de l’ésser, les coses concretes, és el mateix que una deducció o el desplegament d’un concepte. I això es concreta en etapes dialèctiques].
1816 – 1831 Heidelberg Berlin
Professor a la universitat de Heidelberg
- 1817 Enzyclopädie der Philosophischen Wissenschaften
Professor a Berlin
- 1821 Grundlinien der Philosophie des Rechts
- 1830 Die Vernunft in der Geschichte
1831 Mor de còlera
- Lliçons sobre Estètica, Religió i Història (compilades pòstumament pels seus deixebles)
[ pendent de fer els continguts. Durant el viatge pel Neckar el 2007, quan vaig llegir la Fenomenologia de l’esperit, imaginava un “recorregut Hegel” que partiria del concret l’ara i aquí, com per exemple una poma que tenim davant, percebre la poma, entendre la poma com a fruit d’un arbre, entendre la meva percepció i concepte de la poma (autoconsciència), saber-me resultat de generacions d’història i d’evolució de l’univers fins arribar ara i aquí a [ una part de ] l¡univers que es pensa a si mateix.