Karl Jaspers (1883-1969)

https://en.wikipedia.org/wiki/Karl_Jaspers#Political_views

Salut mental:  Geni i bogeria .

Després de dret, havia estudiat medecina de 1908 a 1914 va exercir la psiquiatria a Heidelberg amb Franz Nissl, el successor of Emil Kraepelin, anotant els detalls biogràfics dels pacients. Després va passar a ser professor de psicologia a la facultat de filosofia a Heidelberg.

En psiquiatria assenyalava que els símptomes s’havien de diagnosticar atenent més a la forma, per exemple si les al·lucinacions són visuals o auditives, més que no pas pel seu contingut.

En filosofia considera sobretot Nietzsche i Kierkegaard. No s’adherí a cap religió però va ser influït per meister Eckart i Nicolau de Cusa. També va estudiar el budisme. Va proposar la noció de “L’era axial a la història“, amb Buda, Confuci, Sòcrates i Jesús.

Conferència sobre Das Umgreifende: youtube


[DeepSeek com a professor de Filosofia, en demanar-li un resum i dir-li que m’hi perdo:

El viatge comença des de la nostra situació finita. Les Situacions-Límit ens sacsegen i ens desperten de la mer existir (“Dasein”). Aquest despertar només es completa i es verifica en la Comunicació Existencial amb l’altre. Aquest procés doble ens porta a experimentar-nos com Existència lliure, que busca i interpreta les Xifres que apunten a la Transcendència, tot dins de l’horitzó insuperable de “L’Abraçant”.
Espero que aquest mapa et serveixi de brúixola. La teva sensació de “perdre’s” és, en si mateixa, molt jaspersiana: indica que estàs tocant allò que no és objecte, sinó la teva pròpia possibilitat d’existir. Continua llegint amb aquesta actitud de preguntar-te, no només de comprendre conceptes.

1. Els Tres Nivells de l’Ésser (o les “Dimensions” de la Realitat)
Jaspers distingeix tres plans, que no són compartiments estancs, sinó dimensions que es donen simultàniament:
” L’Ésser-allà (“Dasein”): És l’ésser objectiu, científic. Jo com a cos, com a organisme, com a subjecte social i psicològic. És el camp de la ciència i la quotidianetat. És necessari, però no ens defineix com a humans lliures.
” L’Existència (“Existenz”): Aquí rau el nucli del pensament de Jaspers. És allò que jo realment sóc en llibertat i possibilitat, el meu jo autèntic i inobjectivable. No es pot estudiar ni demostrar; només es pot viure, decidir i experimentar en moments de llibertat radical. No és una substància, sinó una possibilitat que hem de realitzar.
” La Transcendència: És el fonament últim de tot allò que és, el “Ser en si mateix”, allò que tradicionalment s’ha anomenat Déu. No és un objecte de coneixement, sinó quelcom que “es fa present” en els moments límit de l’Existència.

2. El Concepte Clau: “L’Abraçant” (“Das Umgreifende”)
És la imatge central per entendre Jaspers (vegeu diagrama). L’Abraçant és la realitat total, allò que mai pot ser objecte del nostre coneixement, perquè sempre l’estem “dins” i ell ens inclou. Nosaltres som una manera en què “L’Abraçant” es manifesta.
” Com a subjecte, sóc l’Abraçant (sóc consciència en general i Existència).
” Com a objecte del món, em trobo amb l’Abraçant (és el món i la Transcendència).
La filosofia no ha de definir l’Abraçant, sinó assenyalar-lo perquè l’Existència s’obri a ell.

3. Les Situacions-Límit (“Grenzsituationen”)
Són les situacions inevitables i insuperables de la vida humana que ens confronten amb els límits del nostre “ésser-allà” i, si les afrontem conscientment, ens desperten a l’Existència. No són problemes tècnics que es puguin resoldre.
” Exemples: La mort, el sofriment, la lluita, la culpa.
” Funció: En xocar contra aquests límits, fracassa el coneixement objectiu i es desperta la possibilitat de la llibertat. Em pregunto: “Davant la mort, qui sóc realment? Què decideixo lliurement?”

4. La Comunicació Existencial (“Kommunikation”)
L’Existència no es realitza en l’aïllament. L’ésser jo mateix només és possible en comunicació amb l’altre. No és un intercanvi d’informació, sinó un diàleg on cadascú es posa en joc en la seva llibertat, en una “lluita amorosa” (“Liebeskampf”) que busca la veritat no com a possessió, sinó com a vincle autèntic.
” És el contrari de la solitud del geni o del fanàtic. El fanàtic no dialoga, imposa. Per a Jaspers, la comunicació fallida és el major perill ètic.

5. Les Xifres (“Chiffren”) de la Transcendència
Com podem relacionar-nos amb allò que no és objecte (la Transcendència)? Jaspers diu que la Transcendència “parla” a través de les xifres.
” Què són? Símbols, obres d’art, mites, textos sagrats, fenòmens naturals… Són el “criptollenguatge” del Ser.
” Com es llegeixen? No literalment. La filosofia ha d’interpretar-les (no desxifrar-les definitivament) com a indicis que conviden a l’Existència a obrir-se i transcendre’s.

6. La Filosofia com a “Filosofar”
Per a Jaspers, la filosofia no és una doctrina, sinó l’activitat (“das Philosophieren”) de:
1. Assenyalar L’Abraçant i les situacions-límit.
2. Impulsar a l’ésser humà cap a la realització de la seva Existència en llibertat.
3. Fomentar la comunicació existencial.
4. Llegir les xifres de la Transcendènc

| PDF text