[esborrany]
Ens representem a nosaltres mateixos com un ésser amb un passat darrera, projectat a un futur més o menys previsible. Però tal com han reflexionat des de Sant Agustí fins [ …], vivim l’experiència del present. I en aquest present podem estar:
- atents al que ens envolta, rebent sensacions que processem per comparar-les amb altres anteriors per reconèixer-les i anomenar-les, o incorporar-les com a noves
- podem estar reconstruïnt el passat. No és com recuperar un vídeo d’una biblioteca sinó que
- podem estar anticipant el futur pròxim o llunyà.
- podem estar imaginant situacions fictícies, imaginant per exemple com dialogaríem amb altres persones
En una representació, hi ha un món molt gran, i nosaltres en ell, entre molts altres objectes i persones. En una altra representació, és com si tot passés en la nostra ment, en una representació incorrecta tindríem una cabina amb un pantalla on en una part hi ha el present al qual prestem atenció, en una altra el passat que reconstruïm, o bé el futur que anticipem o situacions que imaginem.
Ens pensem com un cos en un escenari immens, el pis o el camp, el territori, la terra, l’univers, i ens estenem en el nostre passat i en el que reconstruïm en la història i l’univers, i projectem un futur llunyà.
Però en realitat tota la nostra experiència és en el present en els límits del nostre cos, un petit punt. si l’única experiència fos visual, seria com si mai ens moguéssim de lloc i ens projectessin un film. Vivim percepcions del que ens envolta, vivim records que reconstruïm ara, i vivim anticipacions del futur que projectem ara, i reconstruïm narrativament totes aquestes experiències en un escenari.
[esborrany]
0. el present, el que tinc al voltant
1.projectes, imaginar situacions
2. reconstruir el passat
3. construir model del món i la història, recordar el que he après (el museu)
– enfonsar-me en l’inconscient dels somnis