[cultura xinesa general, pendent] Cites a dropbox. tag literatura xinesa 891 Literatura xinesa i japonesa (Evolució dels llenguatges, Sistemes d’escriptura)
Introducció. Dinasties Zhou, Han Tang Song
Introducció
(Guojian Chen). Xina és un país de poesia. Va començar abans que altres cultures. El Xi Jing es va compondre entre els segles 11 i 6 BCE. La seva producció és enorme. La recopilació de la dinastia Tang arriba als 48.900 poemes, de 2000 poetes, i la Song, de 3820. Un dels motius és que l’emperadriu Wu Zhetian, que va regnar de 684 a 704 va introduir la poesia en els exàmens dels que optaven a un lloc de funcionari. L’havien de conèixer i havien de saber-ne escriure. Però no hi ha poetes professionals, són funcionaris o gent que té una altra ocupació.
[La biografia típica d’un poeta és un jove amb talent que s’examina del jinsghi per aconseguir una posició, després entra en desgràcia per adversaris polítics i és degradat, havent de viatjar lluny. Després potser rehabilitat i tornat a degradar fins que es retira a la muntanya].
Els temes
(GC) No és una poesia d’èpica, o de la grandiositat del cosmos com la hindú, [és una poesia íntima, més de l’instant, igual que la pintura i la cal·ligrafia]. Els seus temes són la naturalesa i el paisatge. La nostàlgia, la separació, ja sia per ocupar un càrrec lluny, per la vida bohèmia o per ser reclutat en una campanya de guerra. L’amistat, que era més valorada que l’amor. El vi. La denúncia i protesta social. Hi ha una relació amb la música (Ci) i amb la pintura. Sovint els autors també eren pintors, com Wang Wei, Tang Yin, que cal·ligrafiaven els textos al costat del dibuix [la cal·ligrafia també tenia un aspecte estètic]. Influència de confucianisme (Du Fu), budisme (Wang Wei) i taoisme (Li bai). Brevetat, citant Raúl A Ruy, el sabor del te no és el més important, sinó l’aroma que deixa. Els versos acaben de cop i deixen com un aroma que es prolonga fins i tot quan els mots ja s’han acabat. La repetició de certes imatges com la lluna, les flors, el crisantem, el bambú, els salzes, la muntanya, el riu, el mar, el rierol, els núvols, el cel, el vent i la brisa, la rosada, la boira, el gebre, el sol que es pon, ocells, barques, veles, copa de vi … La crítica xinesa situa els poetes en el corrent del romanticisme [lirisme], i realisme. Li bai posaria més l’accent en els seus sentiments, emocions i imaginacions, i Dufu en la realitat social i la vida real. El primer fa servir la hipèrbole i proposa móns i personatges fantàstics. La segona descriu amb detall la vida real.
(Marià Manent) Els poetes xinesos semblaven dotats d’una sensibilitat excepcional pels matisos delicats del paisatge, per l’evolució imperceptible de la Natura. S’adonaven del bell instant en què es marceix Primavera; observaven com s’enfosqueixen les flors de presseguer després de la pluja o com el reflex dels arbres trasmuda color dels ocells. La simplicitat, l’emoció tàcita amb que formulen llurs observacions delicades deixa al fons de l’ànima una melodia flotant de suggestions. Així el poema de T’ao Tx’ien on canta la «solitud interior” en contacte amb el món plàcid, es clou amb uns versos que fan pensar en els bells mots de Plott: “Si algú interrogués la Natura sobre la seva tasca i ella accedís gentilment a escoltar i a respondre, diria: No t’escau d’inquietar-me amb preguntes, sinó de comprendre en silenci, tal com jo estic silenciosa, i treballo sense parlar.”
Els gèneres shi i ci
(ChatGPT)El shi 詩 es remunta al shijing (el llibre de les odes) a la dinastia Zhou i culmina a la dinastia Tang (618–907 en la forma regulada Lüshi de 8 línies. En són exemple Li Bai i Du Fu. La Jueju té 4 línies. Hi ha 5 o 7 caràcters per línia, monosíl·labs, que permeten jugar amb patrons tonals “even (平) and deflected (仄)”. Els seus temes són sovint la bellesa de la natura, la filosofia, l’amistat, la nostàlgia tones, la brevetat de la vida. Fa servir imatges concretes que evoquen una idea emocional o filosòfica més ampla.
La poesia Ci (詞) predomina a la dinastia Song, no té regles tan estrictes i acostuma a compondre’s sobre una melodia preexistent. Tot i que més tard ja perdien el contacte amb la melodia inicial, estaven pensades per ser cantades i tenen musicalitat. Els temes refereixen més a experiències personals, sentiments, melancolia, nostàlgia més que no pas la natura i al reflexió filosòfica del shi. En són exemples Su Shi (Su Dongpo), amb temes que van de l’humor a la melancolia, i Li Qingzhao, sobre l’amor i el pas del temps.
[el meu primer contacte amb la poesia xinesa van ser les lletres de Das Lied Von der Erde, una traducció al castellà d’una traducció a l’alemany. Després les versions de Marià Manent “L’aire daurat” i “Com un núvol lleuger”.
Dinasties Zhou, Qin, Han, tres regnes
2HAX0 Xina Shang, Chou -1700 -221. 2HAX1 Xina Qin Han -221 220. 2HAX2 Xina Tres Regnes i Sui 220 618.
El llibre de les odes. En general té poemes de 4 caràcters. Es diu que havia aplegat 3000 poemes dels quals Confuci en va seleccionar 305. Les poesies més cultes, dels “literati”, presentaven simetria yin-yang [oposats?]. Les cançons tindrien un format més lliure. Al període dels Regnes Combatents (475-221) apareix el poeta Qu Yuan trenca amb la norma dels 4 caràcters.
Dinastia Tang
3AX01 Xina Tang 618 960.
L’edat d’or de la civilització xinesa, amb progressos en arts, ciències però sobretot en poesia. La introducció de la poesia com a requisit per accedir a llocs de funcionari per l’emperadriu Wu Zhetian (regnat de 684 a 704) va atraure el talent. S’havien de compondre poemes sobre un tema donat i també s’avaluaven els que havia escrit lliurement. La poesia permetia progressar socialment.
Hi hauria una primera etapa, abans de la rebel·lió de An Lushan el 755, 718-713, i després la culminació amb Li Bai, DuFu i Wang Wei.
La poesia toca molts temes i sovint és ocasional, és a dir, no només recull els moments especialment profunds i intensos sinó que es fa servir com a dietari, anotant la trobada o el comiat d’un amic. [d’aquí la frescor i espontaneïtat].
Wang Wei 699-759
Nascut d’una família noble. Dotat com a poeta, músic, pintor (Sumi-e), i cal·lígraf. Càrrec de Censor del departament de música. Degradat, empresonat durant la rebel·lió de An Lushan, després rehabilitat, va viure els seus darrers anys retirat a la muntanya de Wang Chuan a la província de Lan Tian, llegint llibres budistes [algunes poesies tenen un ressó taoista]. Va excel·lir en la poesia de la naturalesa i el paisatge i d’ell Su DongPo en diria, “a la seva pintura hi ha poesia, i en la seva poesia, pintura”.
Li Bai 701-762
Va estudiar els llibres clàssics, sobretot Confuci. Era alt, fort i hàbil amb l’espasa. Als 20 anys va passar un temps a la muntanya amb taoistes. Després va començar un període de viatges. No es va presentar a cap examen confiant que algú reconeixeria el seu talent i accediria directament a un càrrec. El 742 el van recomanar per un càrrec i va arribar a ser assessor de l’emperador. Però es va adonar que el càrrec era decoratiu i no podia aportar res. Va renunciar. Empresonat i alliberat amb els disturbis de la rebel·lió de An Lushan. Segons la llegenda va morir quan, des d’una barca, borratxo, va intentar abraçar la lluna reflectida a l’aigua. Canta l’aspiració a la llibertat, la vida dels ermitans, el menyspreu als poderosos, l’afecte als amics, exaltació de la naturalesa, la brevetat de la vida, el vi, l’amor. Recorre a les hipèrboles i fa servir un llenguatge planer.
Du Fu 712-770
Va seguir el confucianisme. No va poder accedir a un càrrec oficial per frau del ministre Linfu. Va passar dificultats econòmiques, coneixent així les penalitats del poble. En tornar a casa el 755 es va trobar que el seu fill petit havia mort de gana. Coneix Li Bai i es fan amics. Quan finalment rep el càrrec de Censor Imperial, les crítiques franques faran que sigui destituït. Passarà els darrers anys a ChengDu on construirà una cabana. Canta la naturalesa, l’amistat, la nostàlgia per estar lluny de casa, denuncia les injustícies i les penes de la gent humil.
BVai Yuji entenedor
3AX02 Xina Song 960 1280.
3AX03 Xina Yuan 1280 1368. 3AX04 Xina Ming 1368 1644
4AX01 Xina Qing 1644 1912
5AX01 Revolució Xinesa 1912-1945. 5AX02La Xina de Mao 1945-1976. 5AX03 Den Xiao Ping i Revolució econòmica 1976-2020