Psicologia: Història, Vigília, son, consciència, inconscient, Sensacions i percepció, Aprenentatge i condicionament memòria, Pensament i llenguatge, Afectivitat, Motivació | mètode dels loci .
Introducció Filosofia Psicologia Discussió
Introducció
[D’entrada podria semblar que la facultat de la memòria només fa referència a retenir on són les coses, recordar fets que hem viscut, històries que ens han explicat o que hem llegit. Però hi ha també una memòria que correspon a l’aprenentatge perceptiu, una memòria muscular adquirida en aprenentatges complexos de ballar, o tocar un instrument. És a dir, no es tracta només de continguts que es desen en una base de dades i els recuperem.
La memòria seria base de la continuïtat de l’experiència humana. Igual que un organisme va creixent a partir d’una sola cèl·lula en l’entorn adequat de l’úter; la persona (a manca d’un terme millor) es va definint a mesura que es van acumulant experiències. Potser partim del repertori limitat dels instints (o esquemes de Piaget) de l’infant i el cos aprèn a moure’s, aprenem a reconèixer objectes, adquirim informació del que veiem i del que aprenem a l’escola definint un model del món (alguns tindran la terra plana), anem satisfent necessitats i pujant graons a la piràmide de Maslow, ens inscrivim en una societat amb uns papers determinats, tenim expectatives i fem plans per assolir-les, satisfent-les o frustrant-nos. Aquí l’equivalent a l’úter és, la mare i la societat. En lloc del cos tenim, codificat en patrons de la xarxa neuronal, aprenentatges del cos, records, una idea del món. Som un cos amb una història passada i unes expectatives, que es coneix com a subjecte en el món físic i social, amb un model del món, uns valors, uns gustos.
Si seguim la metàfora del hardware i el software, podem veure el conjunt de cèl·lules com a hardware, i el què som com a software, la informació, aquí no en estats d’energia de silici, sinó en els pesos de la xarxa neuronal, potenciació i inhibició als receptors de les dendrites de la segona neurona de cada sinapsi. [i amb la diferència que no treballem amb un codi binari sinó més continu, i múltiples connexions, a diferència de les 7 “Logic gates” (AND, OR, NOT, NAND, XOR, XNOR).
Però segurament seria equivocat dir que “som” aquesta informació, com si es tractés de cos i ànima. No hi ha una experiència deslligada del cos. Som un cos “informat”, que treballa, percep i té plans i expectatives i una experiència emocional]
La memòria a la filosofia
Al Teetet Plató la va comparar a una tauleta de cera, on es gravaven les sensacions. Per Aristòtil era una de les facultats de l’ànima i va identificar el paper de l’associació (similaritat, contrast i contigüitat). CIceró i Quintilià van [???] van treballar el mètode dels loci .
Agustí d’Hipona: la ment té tres facultats, memòria, enteniment i voluntat. A les Confessions, parlava dels “camps i amples palaus de la memòria“.
S’atribueix a Tomàs d’Aquino la frase “Nihil est in intellectu quod non sit prius in sensu”
La mateixa metàfora del Palau de la memòria aplica a la tècnica per recordar usada pels retòrics grecs i llatins. Marc Aureli parlava de retirar-se dins d’un mateix [ article sobre les mans i el mètode dels loci].
L’empirisme de Locke considera la memòria com a la persistència de les impressions. Hume va va diferenciar de la imaginació per la força de les impressions. Contra la idea que tot el que sabem no són més que sensacions enregistrades i associacions a partir d’elles [i noves que podem crear amb la imaginació], els racionalistes com Descartes i Leibniz van defensar que hi havia idees innates i el darrer va afegir a la frase “nisi intellectus ipse” (“excepte el mateix intel·lecte).
La memòria a psicologia
Hermann Ebbinghaus (1850–1909), Über das Gedächtnis (On Memory, 1885), va fer experiments amb síl·labes arbitràries, mesurant com deixem de retenir-lo (corba de l’oblit), que aprenem millor en repeticions separades més que no pas d’un cop, reaprendre per consolidar, i que retenim millor el principi i el final.
William James (Principles of Psychology 1890) va distingir entre una memòria primària a curt termini, i una memòria secundària a llarg termini.
Freud va emetre la hipòtesi que la ment bloqueja el record d’experiències traumàtiques a la Etiologia de la histèria, 1896, i ho va seguir treballant a la Interpretació dels somnis 1900, Psicopatologia de la vida quotidiana 1901 i altres. La memòria reprimida seguiria influint a l’inconscient i el terapeuta hauria de recuperar-la per tractar-la.
Estudiant cassos d’amnèsia, Ribot (1881) va notar que les recents s’esborraven abans que les antigues.
El 1932 Frederic Bartlett (War of the Ghosts) va fer un experiment on es demanava als participants de recordar un conte d’indígenes. Es va veure que el record variava segons el context cultural, indicant que en realitat no recuperem informació sinó que la reconstruïm.
En els treballs sobre percepció la Gestalt va poder assneyalar que la memòria és reconstructiva.
1949. En context de les ciències cognitives Donald Hebb diu que les xarxes neuronals es configuren segons el principi “neurons that fire together, wire together”. (Cervell i xarxes neuronals).
1953. Quan Henry Molaison va ser sotmès a l’extirpació de part dels lòbuls temporals, incloent l’hipocamp, per tractar epilèpsia, va perdre la capacitat de crear nous records declaratius [respondre a preguntes]. En canvi, va seguir tenint la capacitat d’aprendre noves habilitats motores. [memòria implícita, relacionada amb l’amígdala i el cerebel]. La distinció entre els dos tipus de memòria es va consolidar als 70s
La nostra capacitat d’atendre a diversos objectes i retenir-ne la informació és limitada. George Miller a “Magical Number Seven” de 1956 afirmà que la STM està limitada a 7 ± 2 items. Si els agrupem, ampliem aquesta capacitat.
1968. Atkinson i Shiffrin, proposen tres estadis: memòria sensorial que reté breus impressions dels estímuls, memòria de curt termini (STM), i memòria de llarg termini (LTM) [a vegades es diu que la memòria a llarg termini es reté per sempre. Però penso ens els casos que estan de viatge recordo el número de cambra o codi d’accés, durant una setmana, és llarg termini? i Tots els telèfons que sabia de memòria durant anys?]
1972. Craik and Lockhart, nivells de procés. [a part del temps, la retenció depèn de la profunditat de procés, una experiència irrellevant es reté menys que una que tingui un significat. Experiment de 1975, Craik i Tulvin.
Tipus de memòria. En l’experiment de 1960 de Sperling es mostrava una matriu de 3×4 lletres. En ser demanats per recordar-les, només se’n deien unes poques, però si es preguntava per la fila1, 2 o 3, sortien gairebé totes, provant que s’havia percebut i retingut una imatge icònica de la que no eren conscients.
1974. Model de treball de Baddely i Hitch. La memòria de curt termini tindria diversos components, un centre que dirigeix l’atenció a un punt o altre, informació sonora i verbal, “bloc” visual, un espai que relaciona el que passa amb records LTM. Els experiments van mostrar que als subjectes els costava més fer dues tasques del mateix tipus, que no pas diferents (visual i sonora).
1974. Loftus i Palmer mostren la influència del context i llenguatge a l’hora de recordar [o avaluar] un fet visual com un accident de cotxe. L’estimació de la velocitat depenia dels mots de la pregunta.
### **Key Findings and Contemporary Views**
– Memory is not a unitary system but consists of multiple interacting components.
– Retrieval is constructive and can be influenced by biases, emotions, and leading questions.
– Long-term memory is stored in distributed neural networks, with different types of memory relying on distinct brain regions (e.g., hippocampus for declarative memory, basal ganglia for procedural memory).
– Emotion and stress can enhance or impair memory, mediated by hormones like cortisol and adrenaline.
These findings underscore the complexity of memory and its dynamic interaction with cognition and the environment.
completar amb wikipedia
La psicologia estudia la memòria quant a retenció d’informació visual o auditiva, bàsicament declarativa, segurament perquè són els experiments més clars.
És interessant la memòria implícita quant a memòria del cos, les habilitats que hem adquirit. La primera d’elles, és quan els nens aprenen a caminar. Tenim també una memòria emocional? Podem recordar experiències tristes o felices, podem sentir aquestes emocions a partir d’un estímul sense ésser-ne conscients? L’experiència sensorial, emocional, van consolidant-se a la xarxa neuronal, ens constitueix. I alhora es va modificant. Com que els records són reconstruïts, els reinterpretem en funció del moment actual. Jo posava l’exemple que al cap.9 d’una novel·la, recordem de manera diferent un personatge presentat al cap.1 que no pas al cap.3, segons si per exemple, un que semblava agradable acaba essent un ximple.al
afegir idea de invscons subsibollic memoria del cos simbolic persona
El meu palau de la memòria, el palau de la memòria d’Hanníbal Lecter