esborrany
[orient = món musulma?] àrab, mesquites, culturalment l’extenem a tot el Magrib i Àsia central.
orient mitja geografia
Turquia, Síria, Líban, Israel, Iraq, Jordània
Península aràbiga: Aràbia Saudita, Yemen, Oman, UAE (Dubai), Qatar
Magrib: Marroc i Sahara, Algèria, Tunísia, Egipte
Àsia Central: Iran, Afganistan, Pakistan, Bangla Desh
Kazakstan, Uzbekistan, Turkmenistan, Kirguizistan, Tadkikistan
[ruta de la seda]?
Àfrica: Mauritània, Mali, Níger, Txad, Sudan, Etiopia i Somàlia. Tanzània i Moçambic.
Malàisia, Indonèsia
(Cordoba Granada 1992, 2007, Aragó?)
2003 Egipte.
2001 Tanzània.
1997 Tunísia, dibuix
2022: Uzbekistan: Tashkent, Khiva, Bukhara, Samarcanda, Menjar.
2019 Israel: Galilea, Judea,
2015 Jordània
2001 Turquia: Istanbul i Capadòcia
[Què faltaria? Líbia, Marroc, Argèlia
orient història
Impressions:
A Istanbul, anar caminant pels carrerons dels mercats o qualsevol lloc, i de sobte a l’hora de la pregària (Adhān) sentir com s’eleva el cant dels muezzin ressonant per tot arreu.
milions d’entrepans, milions de joies, bosses, mocadors, records
Turquia
Etapes i capes
- Neolitic Çatalhöyük 2NOT0
- Hitites Anatòlia 2HOA0
- Grècia a la costa del mar Egeu, Jònia, Lídia, Eòlia 2HEG2. Persia Aquemènida 539-330. 2HOP0
- Hel·lenisme Alexandre 330-146 2HEG3 . Roma 146-280 2HER2, Imperi tardà 500 2HER3
Comunitats cristianes primitives a les epístoles: Les Set Esglésies de l’Apocalipsi (Efes, Esmirna (Izmir), Pèrgam, Tiatira (Akhisar), Sardes (Sart, prop de Salihli), Filadèlfia (Alaşehir), Laodicea) són especialment rellevants perquè van rebre cartes directes de Jesucrist dictades a Joan, recollides al llibre de l’Apocalipsi (2-3). Aquestes ciutats, juntament amb les de Galàcia (Antioquia de Pisídia, Iconi, Listra, Derbe. Antioquía de l’Orontes (Antakya), Fets 12-16) i les associades a l’activitat de Pau, reflectit a les cartes (com Efes prop de Selçuk, Colosses prop de Honaz a Frígia, i Tròada Truva, prop de Çanakkale), fan de l’actual Turquia el territori amb més destinataris d’epístoles del Nou Testament al món, reflectint la seva importància cabdal en l’expansió del cristianisme primitiu. - Bizanci 500-643 3EB01 1071 Decadència 1453 3EB02
- Imperi otomà: 100 anys esplendor 1453 a 1566 3OT01. 300 anys declivi 1566 a 1840 batalla Lepanto, acaben perdent els Balcans. 4OT02 1840-1914 decadència, home malalt d’Europa genocidi armeni kurd. 5OT01
- Republica laica Atatürl Kemal(m’amargor que descriu Orhan Pamuk). Des de 2002, Islamització Erdogan 5OT02
[Al seu llibre Istanbul Pamuk parla de les minories, els jueus al barri de Balat, els cristians catòlics, i dels rumies, els cristians ortodoxes a Beyoglu, que van ser atacats pels nacionalistes turcs amb més odi que després de la conquesta de Constantinopla. ]
Cultura
Arquitecte Sinan
Notes costums Turquia
Títols honorífics que s’acostumen a posar després del nom:
- Efendi: ex. Ahmet Efendi Deriva del grec afendis (senyor, amo). Era el títol més comú i general. S’utilitzava per a homes educats, professionals (escriptors, funcionaris públics) i com a tractament cortès per a qualsevol home de certa posició social.
- Bey: ex. Mehmet Bey. Títol turc tradicional, una mica més elevat que “Efendi”, podria traduir-se com a “cavaller”, “senyor” o fins i tot “governador” en alguns contextos (ex.: el Bey de Tunis). Abans s’utilitzava per a oficials militars, alts funcionaris, propietaris terratinents i homes de gran distinció. En l’actualitat, a Turquia s’usa informalment com el nostre “senyor” (equivalent al “Mr.” anglès).
- Paça / Paixà: ex. Kapudan Paşa, el títol més alt i prestigiós de l’Imperi Otomà. S’aproxima a “excel·lència” o “altesa”. Era concedit pel mateix soldà a grans generals, alts almiralls, governs de províncies importants (valis) i visirs (ministres).