Fonts i textos. Història. Cosmologia. Yin Yang. Wu Wei, el buit i l’aigua. Anonimat i silenci. Personal.
Potser més una forma de vida que no pas una religió organitzada.
Una actitud davant la vida que l’accepta tal com ve, alegre i despreocupat. El corrent més important a Xina juntament amb el confucianisme. Més tard hi haurà influències mútues amb el budisme.
Fonts i textos
Els textos principals són el Daodejing atribuït a Laozi (o Lao Tse sVI – sV), el Zhuangzi de Zhuangzi (3699-288 BCE) i el Lie Zi.
Lao Zi és descrit com un mestre de Zhuangzi però es creu que el Daodejing és una recipilació procedent de diferents fonts. En principi es tracta d’un manual per a un governant [com la República]. Aquest ha de trobar la natura de les coses sense voler forçar un resultat. El Zhuangzi és una guia per la vida privada. Els homes que assoleixen la perfecció i viuen en harmonia amb la natura no són afectats pels elements.
Història
El pensament es forma als segles V-III, en el període dels Regnes combatents (475-221). Hi ha tradició popular de llegendes, com les dels vuit immortals i una religió organitzada.
Durant l’era (Han 206BCE-220 2HAX1) una sèrie de corrents, textos i tradicions es va concretar en forma organitzada en el moviment Camí dels mestres celestials de Zhang Daoling (142). El 215 serà reconegut pel senyor de la guerra Cao Cao a canvi de ser legitimat [com fan totes les religions]. El moviment Taiqing (Claredat suprema), busca la immortalitat en elixirs alquímics.
A l’època dels Tres Regnes (220-618) apareixen diverses escoles. L’escola Xuanxue (Saviesa profunda) que desenvolupa la filosofia i integra elements del Confucianisme. L’alquímia com a manera de transformar la matèria i un mateix. L’escola Shangqing de Yang Shi, que compila descripcions detallades dels cels i mètodes xamànics o alquímics de viatges sagrats. L’escola Lingbao incorpora elements del budisme Mahayana, fent servir talismans i recitació d’escriptures [com el rosari]. Ying Tong funda el primer ordre monàstic taoista, inspirat en els budistes.
Lu Xiujing (406–477) mirarà d’unificar les diferents tradicions, per competir amb el confucianisme i budisme. Ordena els diferents textos i deitats. Hi ha tres “coves”, la perfecció (Dongzhen), relacionada amb els tres sobirans mítics, el misteri (Dongxuan), relacionat amb el Lingbao, i l’esperit (Dongshen), relacionat amb la tradició Gran Claredat. El moviment dels Tres purs fusiona deitats taoistes en una trinitat comuna.
A l’era Tang (618-960) el taoisme serà la religió més important de Xina. alguns emperadors com Xuanzong (r. 712–755) seran molt devots i basarà els exàmens en el taoisme. Finançarà santuaris i monestirs. Lu Dongbin funda la meditació jindan que serà influent en la pràctica neidan (alquímia interna) .
A l’era Song (960-1280) l’escola Quanzhen (Perfecció completa) accentua les experiències místiques i l’ascetisme contraposant-ho a les tradicions de déus i esperits. Integra elements del budisme i el confucianisme. Serà predominant quan el seu mestre Qiu Chuji serà fet líder relligiós de Xina per Gengis Khan. Al sud es desenvolupa la tradició Zhengyi Dao amb accent a la litúrgia. Tindrà el suport de diversos emperadors i segueix avui.
Durant la dinastia Yuan 1280/1368 es reben influències del budisme tibetà i tradicions populars.
Sota la dinastia Ming 1368/1644, la religió oficial serà el neo-confucianisme que incorpora molts elements taoistes. Les llegendes dels vuit immortals són molt populars. L’escola Jingming (“Pura il·luminació”) descarta l’alquímia externa i se centra en l’ètica i conrear la ment. Serà popular a la classe “literati”.
Declivi durant la dinastia Qing 1644/1912. L’escola Longmen (“porta del drac”) intenta preservar el taoisme i s’instal·la al White Cloud Temple a Beijing. [Visitat el 16/7/2010 amb la Maria]. Galeria.
Revolució Xinesa 1912/1945 i Mao 1945/1976 la religió és perseguida. El taoisme es preserva tot just al Temple del Núvol blanc. Creix la pràctica del Tai Chi, influit pel taoisme, amb les figures de Yang Chengfu i Sun Lutang.
Amb la relativa apertura i recuperació econòmica (5AX03 1976 en endavant) hi ha més llibertat religiosa i es restauren temples. Entre 1980 i 2000 hi ha un creixement extraordinari de practicants de Txikung.
Es difon a occident on amb autors com James Legge, Alan Watts, John Blofeld, Gia-fu Feng, i Bruce Lee.
Galeria: Temple del núvol blanc (Beijing 2010), Temples a saigon (2014), Temple taoista al Poblenou (2019, desaparegut després de la Covid).
Idees principals
Tao
(EB) El Tao ho conté tot i no es pot dir [anterior a tota concreció], el taoista s’ha de buidar i aleshores es mou sense esforç i sense obstacles, espontàniament. (WK) No pot ser copsat pel pensament humà [transcendència, teologia negativa] i tot nom que el concreti serà inadequat. Per referir-s’hi es fa servir “tao”, que vol dir “camí recte”. Laozi és a un altre pla, que “existia abans del Cel i de la Terra”. És la matriu de la creació i font de tots els éssers. El tao tampoc no és temporal o limitat; és impossible definir-lo, mirar-lo o escoltar-lo; el tao és el no-ésser.
(EB) Macrocosmos i microcosmos. L’univers no es concep ni materialista ni animista, sinó com un con junt de parts jerarquitzades on cada part reprodueix el tot, en particular, el cos humà. (5 elements, 5 direccions, 5 muntanyes sagrades). “En el taoisme religiós l’interior del cos és habitat pels mateixos déus que el macrocosmos. Un adepte sovint cerca el seu mestre diví en totes les muntanyes sagrades de Xina fins que finalment el troba en un dels ‘palaus’ dins del seu cap”.
Yin Yang
(EB) Originalment la part fosca i la part il·luminada d’un turó, esmentat per primer cop en un apèndix de I ching, el llibre dels canvis al s4 BCE. L’alè primordial es va separar en dos: la llum, l’alè eteri del yang, i la terra, l’alè més pesant del yin. Les interaccions de l’un i l’altre van donar lloc a les 10.000 coses. Els dos alens són referits com a chi que vol dir aire, respiració, vapor, originalment el vapor de quan es cou l’arròs. Vol dir també l’energia còsmica. Cada home rep una part d’aquesta força primordial en el moment de néixer [la torxa de la vida] i la seva tasca és no dissipar-la a través de l’activitat dels sentits sinó reforçar-la, controlar-la i incrementar-la per tal de realitzar tota l’extensió potencial.
Els dos principis són presents en tot objecte i pensament. Això vol dir que hi ha un canvi constant i que tot és dinàmic. Cada idea tindria el seu contrari, [a cada moment el succeeix el contrari, esforç cansament – repòs, gana – saciar-se]. El que veiem com contraris són dos aspectes d’una mateixa realitat.
Res és completament Yin o Yang. Són interdependents, com el dia i la nit. Es consumeixen i generen mútuament [com la dialèctica de Hegel però sense síntesi sinó sempre cíclic], un augmenta i l’altre minva i després passa el contrari, com l’aigua que s’evapora fins que l’excés de vapor provoca la pluja. Cadascun es transforma en el seu contrari, la nit en dia, el calent en fred, el naixement acaba en mort.
En el símbol dels peixos els punts indiquen que cadascun està present en l’altre.
YIN: Dona, fosc, força centrífuga, silenci, fred, negre, nit, lluna, hivern, nord, esquerra, receptivitat, buit, introversió, passiu, senar.
YANG: Home, clar, força centrípeta, so, escalfor, blanc, dia, sol, estiu, sud, dreta, creativitat, ple, extroversió, actiu, parell.
WU WEI
(EB) Tot va canviant i tot torna al seu contrari [YIN YANG] [jo m’he adonat del ritme de les coses, cansar-se i reposar, tenir gana i saciar-la, estudiar i neteja de la casa]
L’home de virtud superior no és virtuós, i és per això que té virtut [no s’esforça, no vol ser virtuós. Jo havia intuït que els veritables mestres de pau interior fan la seva vida sense retirs, sense túniques i sense gongs tibetans. queda també lluny de la consciència esquinçada dels cristians]. “L’home de virtut superior mai no actua (wu-wei) i tot i això, no deixa res per fer”.
Wu-wei (en xinès tradicional 無為, en xinès simplificat 无为) literalment vol dir “no acció”. Però no és un ideal d’inacció absoluta ni tampoc simplement no sobreactuar. És una acció tan d’acord amb les coses que el seu autor no deixa cap traça de si mateix en la seva obra, com un polidor de jade l’eina del qual no deixa cap marca.[Per això sembla que no hagi fet res] No hi ha cap assoliment real sense wu-wei ja que tota intervenció deliberada en el decurs natural de les coses acabarà rectificada per un moviment contrari [molta fe en l’estat natural de les coses …]. El savi que practica el wuwei viu en l’estat natural abans que fos alterat per coneixements i restringit per la moralitat, és com un infant, com un bloc que no ha estat modelat.
[Potser es tracta de “no forçar”. Té un component estoic i epicuri, gaudir del que es pot, aguantar el que n. Potser també té una connexió amb Spinoza, reconèixer’ns com a formant part de l’esdevenir de les coses. Saber pensar-nos en l’experiència d’agents lliures i alhora com a part del tot. No angoixar-se i deixar que les coses flueixin.
El no-res, el buit, l’aigua
(EB) El Tao és buit, acull com una vall, és suau i donador de vida com l’aigua, és la ‘dona misteriosa’, la font de tota vida, la mare de es 10.000 coses [ -> inventari, 10.000 coses existeixen]. [la idea de “ser conjuntament amb el tot” troba dues metàfores.
El buit que pot acollir el que passa. [Flannery O’Connor parla de la identitat com a l’ombra que cobreix la lluna i no ens la deixa veure; hauríem de saber desaparèixer per deixar lloc al sagrat].
L’aigua. Hauríem de saber ser febles i adaptar-nos com l’aigua, que acaba superant el dur i fort i que sempre cerca el fons. Bruce Lee:
“Be Water, My Friend.
Empty your mind.
Be formless, shapeless, like water.
You put water into a cup, it becomes the cup.
You put water into a bottle, it becomes the bottle.
You put it into a teapot, it becomes the teapot.
Now water can flow or it can crash.
Be water, my friend.”
Anonimat i silenci
(Mircea Eliade). Laozi conreava el Tao, viure anònimament i d’amagat, a diferència de Confuci que apostava per l’home superior.
(EB). Quan argumentes hi ha coses que podràs copsar. En el Tao res és dit, en la discussió més important no es diu res. A l’home que vol seguir el Tao se li aconsella “no meditis, no pensis, no segueixis cap escola, cap camí, i assoliràs el Tao. Descarta el coneixement, oblidar les classificacions, assoleix el no-coneixement. Aquesta ignorància del savi no és la mateixa que la del nen, ell pot “seure en l’oblit”. L’autèntic místic no parla perquè quan ho fa ja imposa una dualitat entre qui parla i l’afirmació.
Alquímia, 8 immortals
[Hi ha un component de màgica esotèrica, amb llegendes d’herois, talismans, batteja de tradicions i d’imaginació popular]
(EB) Els esperits purs no senten ni la calor ni el fred, cavalquen els núvols com si fossin els seus carruatges. El tema del “passeig espiritual” es remunta als viatges xamànics. De fet aquestes passejades serien viatges dins d’un mateix, tombs a través de l’infinit en èxtasi. Transcendint les distincions de le coses i l’U amb el Tao, l’home perfecte no te “jo”, l’home sant no té mèrit, el savi no té fama. Viu discretament entre els altres i tot el que aplica al Tao li aplica a ell.
Els “Vuit immortals” són uns personatges que apareixen a la literatura durant la dinastia Yuan i que haurien nascut suposadament a les dinasties Tang o Song practicant l’alquímia i les tècniques de la immortalitat. Són objectes de devoció en el taoisme i presents en la cultura popular [com els sants en el cristianisme]. Cadascun té un poder, que ha vegades es pot transferir a un objecte. (Donen nom a la hortènsia).
He Xiangu (何仙姑), una dona que sosté la flor del lotus. Cao Guojiu (曹國舅), un emperador Song abans de ser immortal. Li Tieguai (李鐵拐), mig boig, associat amb alleujar el dolor dels malalts i necessitats, amb una crossa de ferro i una cantimplora de carbassa. Lan Caihe (藍采和), dona o trans, patrona dels jardiners. Lü Dongbin (呂洞賓), estudiós i poeta, líder dels Vuit immortals. Han Xiangzi (韓湘子), flautista. Zhang Guolao (張果老), símbol de la longevitat. Han Zhongli (汉鍾離), associat amb la mort i el poder crear plata i or, amb un vano. Moltes històries els presenten com alegres amants del vi. Se’ls ha representat en l’art i s’han escrit moltes històries (Tales of the taoist immortals. WONG, EVA). Té influències en les arts marcials de Qijong i apareix en algunes películes de Jackie Chan [els herois que volen els films Wuxia, selecció ]
Personal
[Potser era taoista sense saber-ho, com el que parlava en prosa. Ressona molt l’actitud de no voler destacar, no voler influir, passar desapercebut, no forçar les coses, no protestar ni reclamar, sinó esquivar, esperar a curar-me sol quan estic malalt, fugir del focus. Em queda lluny tota la part d’alquímia de poders en pedres i talismans, que veig com una fugida en la línia de les estampetes de sants i rosaris.
A vegades tinc l’experiència com si suspengués el temps i en quedés fora mentre tota la gent segueix corrent, com encadenats a uns cavallets que donen voltes sense para. Aleshores jo sóc lliure de moure’m].