Bullir patata, pelar-la i tallar-la a daus. Picar ceba ben fina. Fer una vinagreta amb maionesa, mostassa, vinagre i oli. Barrejar i potser afegir julivert tallat.
S’hi pot afegir trossos de salsitxa o pollastre.
Bullir patata, pelar-la i tallar-la a daus. Picar ceba ben fina. Fer una vinagreta amb maionesa, mostassa, vinagre i oli. Barrejar i potser afegir julivert tallat.
S’hi pot afegir trossos de salsitxa o pollastre.
Saltejar mongeta tendra congelada. Fer al vapor la carxofa congelada i un cop tendra passar-la per la paella.
Picar ceba i fulles de pesto. Afegir iogur i oli. Sal i pebre.
Per aprofitar el pa del dia abans, es talla a daus: hi ha qui el torra al forn, o a la paella, hi ha qui l’humiteja amb una barreja d’aigua, oli i vinagre. Es barreja amb tomàquets cherry, ceba, cogombre i una vinagreta amb oli d’oliva, vinagre i potser mostassa.
També amb mozzarella di buffala
Fulles d’enciams tipus roma: tallades a trossets (Jamie Oliver) o partides per la meitat i posades a torrar una mica al gratinador del forn.
Crostons, encenalls de parmesà
Vinagreta: Es talla un gra d’all per la meitat i es frega l’escudella amb els trossos d’all. Es trenca l’ou (cru o cuit lleugerament) en l’escudella i es remena amb el suc de llimona, salsa Worcestershire, mostassa de Dijon i pebre negre, i llavors aquest es combina amb l’oli. [la salsa W porta anxoves]. Dues anxoves. [versió molt simplificada, maionesa de pot, llimona, anoxoves, formatge en pols] [JO fa servir iogur en lloc de maionesa]
Opcional: pit de pollastre amb romaní (Jamie Oliver), o salmó
La invenció de l’amanida Cèsar és atribuïda a Caesar Cardini, un xef i propietari de restaurants a San Diego i Tijuana, aquest per a atreure clients estatunidencs durant els anys de la llei seca. Segons la seva filla, Rosa, cuinava en el restaurant a Tijuana el Dia de la Independència dels Estats Units en 1924 quan, amb més clients que normal, la cuina va estar a punt d’acabar-se de provisions. Cardini va improvisar l’amanida amb aliments disponibles al restaurant i va afegir el toc de preparar-la a la taula per a crear un aire dramàtic.
Alguns empleats del restaurant han mantingut que van inventar l’amanida i que Cardini es va apropiar la recepta; l’amanida no seria descrita fins que va aparèixer en la carta d’un restaurant a Los Angeles en 1946. Cardini no va obtenir una marca comercial per al plat i avui als Estats Units més d’una dotzena de varietats de l’amaniment es venen en botelles amb el seu nom.
Base (50% volum)
Hortalisses i fruita (25%)
Tall
Condiments
Tot tallat a daus
Encara millor daus d’albergínia sofregits a foc baix
Ensiam variat net, en un bol, posar llenties, trossos de poma i una mica de ceba molt fina. Afegir-hi oli, vinagre i sal i remenar. Barrejar-ho amb l’enciam.
També
Llenties tèbies, amb tomàquet, pebrot, ceba, oli amb mostassa i/o maonesa /// o tomàquet i rúccula
AMANIDA BEREBER: p. 26 A sofregir 2 cebes ben picades / 1 cullerada café de pebre vermell dolç + sal i pebre / làmines de 120g de carbassó, 120g d’albergínia 100g pebrot s’afegeix una mica d’aigua i es cou lentament 15 minuts / s’afegeixen 100g de làmines de tomàquet, un manat de julivert picat i cilatro i 2 dents d’all xafats, es deixa coure 10 minuts més
Freda amb vinagreta, potser cansaladeta o daus de pernil.
La mengeta cruixent saltejada per la paella i el pernil just torrat.
Batre-ho tot. S’acompanya d’ou dur o pernil