Posted on

Carta d’hivern

Carta d’hivern.  Carta de primavera. Carta d’estiu. Carta de Tardor
Menú de migdia Carta de postres
Esmorzars. Brunchs. Berenars i tes
Calendari gastronòmic

Sopes

  • Escudella
  • Sopa de llenties, sopa d’espinacs i iogur
  • Crema de porro

Pasta

  • Canelons
  • Pasta de galets i salsa de formatge

Entrants

  • Trinxat
  • Llegums: llenties, cigrons, fesolets, mongeta
  • Patata i bledes de la terrassa, mongeta o espinacs, maionesa al curry
  • calçots

Carns

  • Hamburguesa del farcit del pollastre de Nadal
  • Galtes de porc
  • botifarra

Peix

  • Llobarro, orada
  • Salmó
  • Cues de rap

Per dijous gras: botifarra d’ou, llardons i coca de llardons

Posted on

Sant Esteve

Aperitius

  • Tomàquet cirerol i formatge.
  • torradeta amb mousse de pernil i maionesa
  • pa blanc calent, sobressada i llesca de formatge de fondre
  • pa de sègol, tomàquet, pruna, arengada

Amanida

Llenties (1 sol pot), tomàquet, poma àcida, ceba, brots verds, olives

Canelons

  • carn
  • espinacs
  • provar vegans

Postres

  • caqui persimom i mousse de julivert (o api, posar-ne més) nata i filadelfia
  • torrons, neules, galetes, mantegades?

    llista

Aperitius

  • tomàquet cirerol
  • torradetes x2 x 10: unes 30
  • nous
  • encenalls de pernil
  • sobressada
  • Un bloc de formatge

Amanida

  • maionesa
  • brots tendres
  • 1 pot llenties
  • 2 poma àcida
  • olives sense pinyol
  • 4 tomàquet pera

Canelons

  • farina, mantega, llet, nou moscada x betxamel 1.3 l per la safata gran, 0.7 litres per la petita,  100+50 g mantega, 90+40g farina
  • formatge per gratinar 200g + 200g
  • canelons de carn 6×6 canelons espinacs 2×6
Posted on

Esmorzar bufet

GRANS
Calent
  • patates (mini, Hasselback servides sobre rajola), xampinyons [rovellons no], mongetes, arròs, tomàquet / bròquil i coliflor
  • salsitxes, cansalada [pollastre (pit susvide), pollastre al vi en trossets, sèpia amb pèsols,mandonguilles]
  • Ous benedict o preparats com es vulgui, remenats  [+ salsa holandesa]
Fred
  • Taula d’embotit i formatges [millor fuet sencer que no pas llom tallat]
  • Salmó i formatge tendre amb bagels
  • amanida en bols (tomàquet i olives negres aromatitzat)
Postres
  • Iogur i fruits secs
  • macedònia, maduixes
  • croissants
  • pastissos (sense gluten)
Beguda
  • Cafè
  • Te
  • Aigua
  • Sucs
  • Vi, cervesa, cava, vermut
NENS
SALAT
  • Pasta petita (llegums)
  • pollastre  o mandonguilles, palitos de peix
  • ous durs i ous petits + ous ferrats miniatura
  • tomàquets cirerols (2 pots)
  • olives
  • Pa de motlle tallat a triangles
  • canapés de formatge blau
  • Formatge làmines tallat, cheddar Jofre
  • pernil dolç tallat
  • Nabius (pot gran)
  • fruita (pàtan, maduixes)
  • croissants mini
  • galetes Nadal, casa de galeta  [ receptes:
DIA -1
Bullir patates, pasta, llegum, arròs
Bullir ous durs, ous de guatlla
Cuinar salsitxes, mandonguilles
Tenyir la pasta, fer formatge blau: 1h45
Preparar taules, estovalles i coberts i llits: 1h13m
Preparar música
DIA 0
  • Treure el cuinat de la nevera, el pa del congelador
  • Posar a taula els sucs
  • Posar a taula les taules de formatge i embutit, olives, tomàquets xerry, els ous
  • Tallar el pa, formatge, embotit pels petits, posar a taula i cobrir amb plàstic
  • Posar iogur
  • Preparar macedònies
10min abans, fer la cansalada, escalfar mandonguilles, patates, pasta, llegum i arròs, posar a taula amb les espelmes: 2h45m
Posted on

Olis de Catalunya

L’oli verge s’obté d’olives acabades de collir. L’oli d’oliva refinat s’obté s’olives que s’han conservat de qualsevol manera. Després de premsar-lo és tòxic i se sotmet a un procés industrial. Després se li afegeix una mica d’oli verge per donar-li gust. L’oli del raig és sense filtrar, a consumir un mes després de l’envasat.

A Catalunya hi ha 5 denominacions d’origen:

Les Garrigues: Comarca Les Garrigues. Arbequina.

Terra Alta: Comarca Terra alta i Ribera d’Ebre. Empeltre.

Siurana: Al voltant del riu Siurana, Priorat, Ribera d’Ebre, Baix i Alt Camp, Conca de Barberà i Tarragonès. Arbequina. ( compra online ). (ruta bici)

Baix ebre, Montsià: Mescla de farga, morruda i sevillenca.

Empordà: Argudell, corivell i verdal.

Posted on

Plats simples per picar

PLATS SIMPLES PER PICAR

Sobre pa o torrades: surimi, anxova, pernil, gambetes, a trossets amb ceba picada i lligat amb maionesa.

Coca de recapta, Pasta de full: amb carbassó i olivada [variants amb pebrit o albergínia]

Broquetes: solomillo de porc, xoriço, cansalada, pollastre, madonguilles

Ous farcits, ales de pollastre

Dips: hummus, puré de mongeta, babaganuix, iogur escorregut, filadelfia i nous picades [amb picos de pa, carbassó, pastanaga]

Sandvitxos: tramezzini, smorrebrod [salmó fumat], surimi pernil tonyina anxova ou dur amb ceba i maionesa.

Posted on

Ganivets i talls

Tipus de talls:

Rodons:

  • A rodanxes o Vichy, d’uns 2 mm, típic de carbassons o albergínia
  • Biaix per que quedin elíptiques
  • Noisette: amb una cullera esfèrica s’extreu com una bola de meló  o de patata
  • Tornejat o chateau: donant forma elipsoide a una patata o pastanaga
  • Panadera: rodanxes de patates d’1 cm

Allargats

  • Juliana: bastonets d’uns 5 cm de llarg i 3 mm d’ample
  • Chiffonade: És el tall que es fa servir per les hortalisses de fulla ampla, com bledes, espinacs, cols o enciam. Es plega la fulla vàries vegades i es talla a la juliana fina, de manera que en desplegar-se, queden unes tires llargues i estretes.
  • Bastons: uns 5 cm de llarg i 0.5 d’ample, com les patates per fregir

Daus

  • Brunesa o brunoise: Tall bàsic a la cuina per preparar verdures, sobretot hortalisses. És la mida que demanen les receptes quan parlen de picar un vegetal, i es tracta de tallar-lo a daus molt petits, d’entre 1 i 3 mil·límetres de costat, per facilitar la seva cocció si hem de fer un sofregit d’all i ceba, per exemple, o per a la presentació, si són verdures que afegirem a una vinagreta. Es fa tallant el vegetal primer a làmines, després a tires fines que després es tallen transversalment daus ben petits.
  • Paisana: Tall a daus regulars i més grossos, d’entre 1 i 1’5 centímetres. Es fa servir en verdures per bullir, com patates i pastanagues, o bé per saltar, per fer samfaina o guarnicions de verdura. També serveix per estofats o guisats amb salsa. Es fa tallant làmines més gruixudes i després bastonets amples que es tornen a tallar de través a daus. [ com a l’ensaladilla russa ]
  • Bresa o mirepoix: Tall a daus de mida com a la paisana, però no cal que siguin regulars, ja que es faran servir per fer brous o estofats, plats de cocció llarga en els quals la verdura es pot desfer o triturar al final per aconseguir una salsa més fina.
  • Concassé: Tall exclusiu de la carn del tomàquet, un cop pelat i sense llavors. Es talla a tires i després a daus petits, ideal per a sofregits o bé per a salses i guarnicions en cru.

Per esmolar es mulla la pedra primer pel costat del gra més gruixut i es posa sobre un drap. Es passa la fulla del ganivet per sobre mirant que s’esmoli tota. Després es fa per l’altre costat.