A733 Llibreria menjador

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreriaLa terrassa   |    Sortir de casa, el garatge


Fill de bibliotecària, que em sé la classificació decimal universal de Dewey de memòria, tinc la biblioteca ordenada en tres grans blocs: literatura, arts, coneixement. Caldria matisar que les arts i la literatura són també una forma de coneixement. [ la literatura és com un laboratori de vides i històries possibles. Sobre si la poesia ha de voler dir alguna cosa. I l’art i la música?]

Com un àlbum de records, la biblioteca conté llibres de totes les etapes de la meva vida, alguns contes de quan era petit, En Jim Botón que rellegia de gust.  La història de les meves lectures em fa repassar els prestatges dels llibres de casa els pares a Vilafranca 40, després les biblioteques del barri, més tard ampliant horitzons a la llibreria Herder, la llibreria francesa, la biblioteca de l’Institut britànic, les biblioteques de la universitat.  Vaig començar a construir la meva biblioteca a Castellar, i després d’un parell d’anys provisionals a Ciudad Real, aquí a Ayma 7. Des de 2011 la majoria de les lectures han passat a ser digitals, amb el Kindle.

Amb el primer ordinador vaig començar a catalogar els llibres amb un programa que vaig fer amb dbaseIII i molt d’esforç. Amb la temps va acabar essent un full de càlcul, per simplificar. El 2022 ho he incorporat a l’inventari en mysql i en revisar els que estaven vigents, he trobat que de 1673 entrades me n’havia després de 490: Els llibres

La biblioteca és també una mesura de la meva petitesa. Com a molt, entre els llibres que tinc, els que he llegit en préstec de biblioteques i els electrònics, no deuen haver arribat a 5000, menys de 100 metres posats un al costat de l’altre. És un part petita del que puc trobar a una biblioteca de barri, una part ínfima del catàleg de la British Library o la Library of congress, amb uns 200 milions de llibres catalogats (el 1547 Gessner ressenyava uns 12.000 volums a la seva Bibliographia Universalis). I aquí no hi entren les publicacions de les revistes científiques. No hi són tampoc totes les narracions orals que no s’han recollit ni tots els manuscrits i llibres que s’han perdut en els incendis de biblioteques, com la d’Alexandria. Amb els anys, però, també he arribat a la conclusió que la majoria del que s’ha escrit i publicat no val la pena i no mereix l’esforç de ser llegit. Quantes obres filosòfiques innecessàriament complicades escrites només per guanyar punts o prestigi en una universitat, quants articles científics només per fer mèrits, quants assaigs que són una esbravada de l’autor, quantes novel·les sense interès, quanta poesia que no diu res.

Tot i l’observació anterior, segueix essent cert que només he tingut accés a una ínfima part de tot el que val la pena. I d’aquesta part n’hi ha molta que no he aconseguit entendre o assimilar. Un recorregut pels prestatges de la biblioteca és també un recorregut per les meves limitacions, tot allò que aspirava a conèixer i dominar, i que no he arribat a aconseguir.


Els sis blocs de la biblioteca:

  • literatura (i CDs de música)
  • poesia  i art, diversos, LPs
  • música, llibres d’escola dels pares, diccionaris, llengua, Coromines, viatges, llibres grans.
  • Especial: àlbums, vitrina, llibres en curs, Atlas i grans formats
  • filosofia i religió
  • ciències, britànica

LITERATURA

Els clàssics grecs i llatins, que vaig començar a llegir a l’adolescència, Homer, Sòfocles, Homer rellegit a Castellar, començant a copiar els passatges que m’agradaven més en una llibreta, i que vaig completar el 2004, en ocasió del viatge a Grècia. El que no he arribat a tenir, un coneixement del llatí per poder llegir els clàssics en original. Al batxillerat em semblava molt fàcil, anys després fent optatives de llatí i grec a la universitat ja em costava molt. 2021 Lucreci: De la natura.

La literatura francesa, començada a comprar als 90. Així que ja podia seguir un llibre llarg, les aventures de Juli Verne. Durant el batxillerat, Mme Bovary de Flaubert. A primers dels 2000 llegeixo la À la Recherche du temps perdu de Proust. Camus.

De literatura espanyola em quedo amb el Quijote de Cervantes, amb l’experiència única del viatge a la Mancha, i els polidíssims escrits de Borges. No hi ha res d’una alçada comparable en català. He valorat la prosa de Josep Pla, Les hores, els viatges. Ruyra, Pere Calders, Monzó.

L italiana: Les ciutats invisibles d’Italo Calvino les he rellegit diverses vegades i és un dels meus llibres preferits. La Divina Commedia de Dante, rellegida en tres dies a Barcelona. L’extravagant Hypnerotomachia Poliphili de Francesco Colonna.

En literatura alemanya, el Faust de Goethe va ser una decepció. Ja no tinc el volum de la Muntanya màgica de Thomas Mann que vaig llegir durant una grip.  Kafka, que no he rellegit des de l’adolescència. El Golem de Gustav Meyrink.  El Perfum de Patrick Süsskind. L’home sense atributs de Robert Musil.

Els viatges a Xina i Japó em van fer entrar una mica en la seva literatura. A Dream of the Red Mansions, les delicioses novel·les policíaques de Van Gulik i el jutge Dee. Murakami i Tanizaki. Per la Índia, El mateix per la Índia, Narayan, Arundhati Roy.  Rússia: Vaig llegir Crim i càstig de Dostoievski a l’adolescència,  Guerra i Pau de Tolstoi al llarg dels torns de 12 hores que feia a impressores a finals dels anys 80. Karel Capek i l’any del jardiner.  Vida i destí de Vassily Grossman ha estat un dels llibres que més m’han impressionat, per l’amplada de la seva mirada. Pushkin i Gogol en el viatge al Transiberià amb la Maria. Durant el Grand Tour amb la furgoneta vaig llegir tots els Contes de Txèkhov, unacontemplació excepcional sobre la naturalesa humana, en la seva misèria, petites grandeses, humor i alhora estimant-la. El 2022 els germans Karamàzov. Àrab: les mil i una nits.

Anglosaxona. A l’adolescència llegia Dickens, Pickwick, Tres anglesos d’esbargeixen de Jerome K. Jerome. L’Illa del Tresor de Stevenson, El viento en los sauces de Kennenth Graham. Kiling. Quan vaig aprendre anglès, Chesterton i el Sherlock Holmes de Conan Doyle, que m’enduia en préstec de la biblioteca del britànic i llegia a la tenda en les maniobres del servei militar. A partir del 2000 vaig llegir sistemàticament tot el teatre de Shakespeare, anotant-ne les cites. Vaig quedar absolutament fascinat per Nabokov, Parla Memòria va ser el primer llibre que vaig rellegir només passar la darrera pàgina. Ada o l’ardor. El 2009, després d’anar a Irlanda, i amb ajuda, vaig llegir l’Ulisses de Joyce. Philip K. Dick i el seus futurs.


POESIA, MÚSICA, ART, LLENGÜES, VIATGES

Als prestatges de dalt i baix hi ha els llibres de format més gran, d’art i música.de música.

Tres prestatges dedicats a Poesia. Mirant el fullet que acompanyava el vinil de Das Lied von der Erde a l’adolescència, m’interessava per la poesia xinesa que llegia en les versions de Manent. Amb els viatges a Xina i Japó de 2005 i 2007 vaig comprar més llibres. El mateix amb la poesia russa el 2010. Anotava cites de Lírica grega arcaica als anys 80. Hölderlin sempre ha estat important a casa a través del pare i ja d’adolescent vaig comprar la bonica edició de l’Escorpí. El 2021 vaig completar la lectura de tota la seva poesia. Guerau de Liost, Carner, Salvat Papasseït, Maragall. Machado, Lorca. Cap el 2008 crec, vaig començar a preparar les edicions de butxaca. Els darrers anys a la feina intentava aprendre’m alguns poemes de memòria. Tinc pendent d’entrar a fons en Wallace Stevens i la seva idea de la Supreme Fiction. El 2019 vaig llegir Auden a fons. El New Yorker m’ha fet descobrir alguns autors com Yehuda Amichai.

Dos prestatges dedicats a música més les partitures. Sempre m’havia interessat per la música i als 80 vaig llegir la història de la música de de manera sistemàtica i en la mesura que m’ho permetien els meus recursos, comprava els discos que corresponien als capítols que llegia. Quan van arribar els CDs, vaig comprar dues guies.  Per entendre-ho tot, volia tenir també una col·lecció de partitures, començant pel gregorià i les cantigas d’Alfonso X, i seguint amb les edicions de la Dover, Byrd, Bach, Scarlatti, Mozart, Beethoven. Vaig comprar també llibres d’harmonia i contrapunt, que no vaig arribar a llegir del tot. En una època que que tenia molt interès per la música antiga, pensava també si seria capaç de construir instruments (recordava la història de Huyghens a 4 nois genials), i vaig comprar llibres de teoria i pràctica. Vaig llegir llibres sobre Bach, Mozart i Beethoven. Ja a l’adolescència a casa havia comprat el diccionari de Panassié sobre el jazz, i molt abans de ballar lindy vaig comprar el “Jazz Dance” de Stearns. No serà fins el 2012 que arribaré a construir una espineta. Aquí també he quedat molt curt respecte al que aspirava.

Un prestatge de llibres d’escola i institut antics, heretats dels pares. El rigor i qualitat dels llibres per a infants a l’època de la República, 1923-1936.

Tres prestatges dedicats a les Arts més llibres grossos que estan a dalt i baix. Vaig començar amb alguns llibres teòrics de Kandinsky i Mondrian que no he llegit fins recentment. A partir dels 80 vaig anar afegint els artistes que més m’interpelaven, Escher, Miró, Antonio López, Dürer, Edward Hopper, Egon Schiele, els romàntics alemanys, Piranesi. A l’adolescència em centrava en impressionistes i la primera avantguarda, més tard he mirat els clàssics holandesos, la naturalesa idealitzada de Poussin i Lorrain i els simbolistes. He incorporat llibres per aprendre a dibuixar i he format una petita bibilioteca sobre jardins. Alguns llibres de fotografia i ninots, El Incal, El rompetechos i el Professor Franz de Copenhaguen i el Calvin i Hobbes que m’enduria a una illa deserta. Fritz Khan i les il·lustracions del cos humà com una fàbrica.

Diccionaris i llenguatges. Un record dels idiomes que no he arribat a saber, el llatí, l’alemany que aprenia als 14 anys quan semblava que tot era possible. Més tard quan concebia com fer una llista de tot, comprava els diccionaris ideològics.  Diccionaris de cites. Diccionaris de personatges quan la recerca sobre el problema de llibertat i determinisme em duia a considerar la identitat humana. Retòrica. I recentment el formidable diccionari etimològic de Joan Coromines en deu volums.

Diversos. Viatges, el llibre de la pipa d’Alfred Dunhill que semblava introduir-me a un món erudit i sofisticat quan en fumava als 20 anys. Com treballar la fusta. El vestuari del gentleman, només per com em fascinava el bagul escriptori de Stravinsky. Gastronomia. Tipus de te.

I a sota, els vinils que he volgut conservar, menys de la meitat dels que tenia, i que gairebé no poso mai. El primer disc que vaig comprar va ser “Imagine” de John Lennon. Després alguns de jazz, amb els diners que em donaven per agafar l’autobús i anar a escola (al Corte Inglés deixaven escoltar-ne algun fragment). Quan estudiava la història de la música anava comprant els corresponents als capítols que llegia, aprofitant anades a Andorra. Durant uns anys van quedar substituïts pels CDs. N’he heretat alguns dels que tenia el pare i escoltàvem a casa.


ESPECIAL

En pensar la nova llibreria volia consolidar la vitrina per a exposicions, tenir un prestatge dedicat als llibres que més valoro, i un altre dedicat als libres que estic llegint,  les novetats. En això segueixo el que fan les grans biblioteques.

Així, tinc un prestatge amb els àlbums de cada any i entre dos coloms de terrissa de quart. “El viaje del doctor Acorta” que em feia somniar de veure el món de prop, “El llibre del Te”, d’Okakura Kakuzo, que m’he marcat per per sempre.  L’humor de “Tres anglesos s’esbargeixen” de Jerome K. Jerome. Les “Ciutats invisibles” d’Italo Calvino, per viatges imaginaris. I alguns llibres de bibliòfil, com els rotlles del Japó, Naufraguitos i edicions de la Pulcra Ceniza.

VITRINA

Potser ja fa 35 anys que tornant d’algun viatge, a Castellar, deixava exposats durant unes setmanes alguns objectes, com per deixar que m’impregnessin més. Abans de formular explícitament l’efecte marc ja era conscient que com n’era d’eficaç aïllar un objectes del seu voltant per concentrar-hi l’atenció. Amb la idea d’encaminar la curiositat a imaginar museus, la necessitat d’aquest espai encara era més clara. Aquesta és la tercera versió. Hi he tingut exposicions de “ciències naturals”, sales virtuals del museu sobre poesia, meditació, dansa, la terra i l’evolució. Per nadal hi faig el pessebre.

Al prestatge de llibres en curs hi ha la poesia que llegeixo les tardes a la terrassa, i algun llibre d’imatges que fullejo al sofà a l’hivern.

A dalt i a baix, llibres grossos. El primer, l’Atlas del Time que vaig comprar a Londres l’any 1982 i que explorava abans que arribés GoogleMaps. Atlas dels recursos de quan volia saber d’on venien tots els materials de la terra.
D’ arquitectura,  el Neufert, Palladio, Nomadic Furniture. Per explorar el món, Material World, Whole Earth Catalog, Genesis. I a més, “Museum of Lost Wonder” de’n Jeff Hoke, “Maquinaria Pesada” i Jazz Life.


RELIGIÓ, FILOSOFIA, CIÈNCIES

Un prestatge amb herència dels pares, l’exquisida revista d’Ací d’Allà, potser el New Yorker català dels anys 20, a l’època de la Mancomunitat, llibres per a nois de la mateixa època.

La Religió era important a casa i a l’adolescència tenia moltes estones contemplatives caminant sol per les Gavarres. M’inspiraven els salms dels monjos i el llibre del te. Al llarg dels anys he anat deixant de subscriure les creences de l’església catòlica però si bé he descartat les respostes, em segueixen interessant les preguntes i segueixo reservant un lloc per un sentit del sagrat . He llegit alguns místics, he fullejat l’obra de Mircea Eliade per buscar trets comuns a diferents formes de religiositat. He explorat altres tradicions i el llenguatge simbòlic (Durand). Karen Amstrong. He acabat llegint la bíblia sencera. Un prestatge i mig.

Als 14 anys vaig començar a plantejar qüestions de filosofia sense haver-ne estudiat mai, i això va definir què estudiaria, Física i Filosofia, i potser també va definir com viuria. Tinc 5 prestatges, i he de confessar que la majoria m’han avorrit. Hi ha molt debat estèril que, ni és recerca honesta, ni és especulació creativa. Tinc els llibres d’història que feia servir a la carrera, el Coppleston, Bréhier, el diccionari de Ferrater. He vibrat amb Plató i Aristòtil, he seguit Descartes, Hume i Kant. Sant Agustí. Em fascina Hegel, encara que no s’entengui el que escriu. No m’han atrapat els moderns, ni els analítics, ni els continentals. He treballat a fons les ciències cognitives i la filosofia de la ment, per la tesina. M’he retrobat amb Steiner .

Els llibres de Ciències són també la història de la meva curiositat que començava cap als 9 anys col·leccionant insectes que trobava sota les pedres. Els pares em van comprar els 6 preciosos llibres de la col·lecció UTEHA. Vaig fullejar les històries de Fabre sobre els insectes. Després del despertar a la filosofia va venir l’anhel desmesurat de saber-ho tot. El llibre d’Astronomia de Donald Menzel i el telescopi que vaig intentar construir. La història de la física de George Gamow. Després va venir una carrera dura que vaig aprovar però no vaig saber estudiar del tot bé. Anys més tard recuperaria el projecte de tenir una visió de tot. La història de la Ciència en 5 volums, per intentar passar del que és intuitiu que m’envolta, als models dels científics. La matemàtica amb Aleksandrov, la física amb la visió de la història de l’univers, la naturalesa, amb “Comprendre la natura” de’n Folch, l’atlas de biologia, el Lehninger de bioquímica, les guies de camp de minerals, animals i plantes per col·leccionar i identificar. Les il·lustracions de Haeckel. Els atles de medecina per entendre el cos humà. La psicologia humana amb el tractat de Pinillos, Gesell i Piaget, ciències socials amb, l’ Antropologia de Marvin Harris. Els atles de geografia i història, en particular el del Times i el detall de Kinder&Hilgemann. La “història de la Vida privada” de Duby. Un llibre sobre les estratègies de les principals batalles.

Al final hi ha el CRC Handbook, que em va comprar la mare en començar la carrera, i que em semblava contenir totes les dades i secrets del món de la física.  Cap el 2008 vaig comprar la Britannica de segona mà, per uns 350€ crec, edició de 1990. Amb el permís de la viquipèdia segueix essent insubstituïble per tenir una visió de conjunt de temes importants, gràcies al tractament de la macropèdia.


I des de 2011 que la majoria d’incorporacions són en format digital i llegeixo amb el kindle (988 a la tardor de 2022).

| PDF text