[esborrany]
(CGPT)
Heidegger desenvolupa aquesta noció fonamentalment a **”Ser i temps” (Sein und Zeit, 1927)**. En aquesta obra, ell argumenta que l’ésser humà (el *Dasein*) és essencialment **temporal** i es projecta cap al futur en la seva existència. Aquesta temporalitat no és simplement una successió d’instants objectius, sinó una estructura existencial que determina com experimentem el món.
### **La temporalitat del Dasein**
Segons Heidegger:
– L’ésser humà (*Dasein*) no és estàtic sinó que **es projecta cap al futur** mitjançant les seves possibilitats i decisions.
– El **present** és viscut a partir d’aquest projecte futur, és a dir, la nostra experiència del present està influenciada per la manera en què anticipem i orientem la nostra vida.
– El **passat** no és una cosa fixada objectivament, sinó que el reinterpretem constantment en funció del present i del futur.
### **La tríada extàtica del temps**
Heidegger descriu el temps en termes de **tres “èxtasis” temporals**:
1. **Futur** (*Geworfenheit* – “ser llençat”): Ens projectem sempre cap a les nostres possibilitats i la nostra existència futura.
2. **Passat** (*Verfallen* – “caiguda en el món”): El passat ens configura, però no com un determinant fix, sinó com una herència que podem reinterpretar.
3. **Present** (*Entschlossenheit* – “resolució”): No és un simple instant, sinó l’àmbit en què articulem el passat i el futur de manera significativa.
Aquesta concepció de la temporalitat està lligada a la seva idea d’**autenticitat**: viure autènticament implica reconèixer la nostra projecció cap al futur i no limitar-nos a seguir les inèrcies imposades pel passat i la societat.