Posted on

Grècia

Introducció Geografia   |    Història   |    Mites i religió |   Literatura   |   Art    | Filosofia    |   Altres Música Cuina. |    El llegat

Geografia

Mapa ecoregions: Boscos mediterranis d’escleròfiles, Boscos de caducifolis a Ilíria a la costaW, Muntanyes del Pindus que s’estenen fins a la península del Peloponès, boscos mediterranis. Muntanyes de Ròdope entre Tràcia i Macedònia. Mont Olimp entre Tessàlia i Macedònia.

Regions de la Grècia Antiga:

  • Península Àtica, Atenes, illes cíclades (illa sagrada de Delos), Illa Salamis
  • Grècia central, Epirus, Tessàlia, Locris
  • Península del Peloponès, Arcàdia al centre, Argos (argius, aqueus) i Nauplio, Esparta, Micenes, Olympia, Pylos, les illes Saròniques (Hydra). [Illa de Citera, d’on era Afrodita)
  • El nord: Tràcia tocant a Bulgària, Macedònia
  • El mar Egeu a orient, Àsia Menor, Jònia [tot i que el mar jònic és l’oest], la costa de l’actual Turquia, Troia a l’estret dels Dardanels, les illes de Lesbos, Chios, Samos, Naxos, arxipèlag Espòrades.
  • El mar jònic a occident, Zacintos, Cefalònia, Lucas

Història

2NEG0 Neolític Grècia t1: -6000 t2: -2000. Cultures de l’edat de bronze a Creta (Palau de Knossos), illes Espòrades i Cíclades, d’on prové l’art Ciclàdic. (museu art Ciclàdic a Atenes)

2HEG0 Grècia Micènica t1: -2000 t2:-800. Micenes, anomenats Aqueus per la resta de grecs, on situem l’Agamemnon de la Il·líada. 1200 Guerra de Troia (Excavacions de Schlieman). Invasions de tribus del nord.

2HEG1 Grècia Arcaica t1:-800 t2: -500.  [afegir kouros, linear B] arcaica succeeix l’anomenada “edat fosca” després del període micènic. S’estableixen les ciutats estat, les polis, estableixen colònies al mediterrani. Es consolida l’alfabet grec, es fixen els poemes homèrics, escultura monumental, ceràmica vermella, els guerrers hoplites a l’exèrcit. Soló i Clístenes funden la democràcia a Atenes.
Primers jocs olímpics (776 BCE). Homer. Lírica grega (Arquíloc, Simònides). Homer. Expansió pel mediterrani (-575 Empúries). Safo a Lesbos (650-750).

2HEG2 Grècia Clàssica t1:-500 t2: -330. Pericles, matemàtica, filosofia, sòfocles, fídias (Museu nacional Atenes, Delfos, Olímpia, teatre Epidaure).
Guerres Mèdiques contra la Pèrsia Aquemènida (Herodot). Victòria de Marató. Guerres del Peloponnès entre Atenes i Esparta. Lliga de Corint.

2HEG3 Grècia Hel·lenística t1:-330 t2: -146. Alexandre estén la cultura grega fins a la Índia.

Grècia Romana  2HER2 Imperi romà t1: -146 a 280. 2HER3 280 a 500 (390) Imperi tardà. Els romans van dominar Grècia militar i políticament, però van assimilar i conservar la seva cultura. De fet, l’aristocràcia romana enviava els seus fills a estudiar a Atenes.
Guerres civils entre Marc Antoni i Octavi (100 BCE). Sant Pau predica el cristianisme a Atenes. L’emperador Adrià (117-138) supervisa la reconstrucció d’Atenes. Els gots saquegen Atenes (200). Constantí s’estableix a Constantinopla i es converteix al cristianisme. Teodosi en farà la religió oficial. Tanquen les escoles de filosofia.

Bizanci. 3EB01 Imperi bizantí 500-643. 3EB02 Bizanci2 643-1071. 3EB03 Decadència 1071-1453. L’emperador Teodosi estableix el cristianisme i se suspenen les tradicions antigues i les acadèmies de filosofia. L’església oriental (ortodoxa) se separa de Roma (1054). Museu Benaki a Atenes, monestir Ousios Lukas.
Els normands conquereixen Grècia, passen les croades. Assassinat de ROger de Flor i atac als Almogàvers (1305) seguit de la venjança catalana.

Imperi Otomà. [es talla la ruta de la seda i el comerç passarà del Mediterrani a l’Atlàntic]. 4OT01 Imperi Otomà 1453-1566. 4OT02 Declivi imperi otomà  1566-1840.  Els turcs conquereixen Constantinopla i Venècia controla la majoria de les illes gregues. No queden gaires vestigis otomans perquè els van redecorar després. Edificis venecians a Nauplio, el barri popular de Plaka a Atenes és de l’època turca.
Derrota turca a Lepanto (1571).  Ali Pasha crea un poderós regne a Albània i Grècia.(1700)

Grècia Contemporània. 5EG01 Grècia i Xipre cap a la Independència 1840-1914. 5EG02 Grècia s20 1914-1979. 5EI01 Grècia s21 1979-2020.
1801 Lord Elgin s’endú els frisos del Partenon. El 1820 Grècia aconsegueix la independència, consolidada sobretot amb la desfeta turca en la WWI. És un país pobre i inculte, com Espanya, que ha de recuperar la llengua mig inventant-se-la. L’església ortodoxa esdevé un símbol d’identitat. 1970-1974 Dictadura dels coronels. Amb l’entrada a la UE el país es comença a modernitzar.

Religió i mites a l’antiga Grècia

Introducció i fonts   |  La religió: Origen dels mites, història. Creences. Pràctiques. Els filòsofs. [Un museu de mites i religió grega]  contenidor  Mites grecs

[La lectura dels mites: uns déus “massa humans però que són símbols universals de l’experiència humana, les passions, l’excés d’ambició.

La pràctica social de sacrificis als temples i festivals, Partenó, Olímpia, Súnion [com el Santet del Poblenou], peregrinatge a Delfos.

Dues maneres fonamentals de viure: el quotidià amb èxtasi temporal [els caps de setmana i les vacances], o bé l’ordre i la bellesa disciplinada d’Apol·lo.

Apuntar-se a algun dels misteris iniciàtics, la possible unió amb el diví amb Eleusis i els òrfics.

Et in arcadia ego

Literatura

 

Filosofia

L’Escola d’Atenes de Rafael

Si volem aprendre dels filòsofs, haurem de discutir amb els sofistes i Sòcrates per veure que tot és relatiu, matricular-nos a l’acadèmia de Plató que ens recomanarà la disciplina de l’ànima per ser immortal com els òrfics, al Liceu d’Aristòtil amb la moderació, al jardí d’Epicur amb l’ataràxia, o sota el pòrtic (Stoa) on Zenó ensenyava l’estoïcisme.

Art

Escultura : En queden molt poques originals. La majoria les coneixem a partir de còpies romanes. No obstant, la influència que tindran en l’art europeu a partir del renaixement serà enorme.  Hi ha evidències que eren policromades. 650-480 BC Període Arcaic: kouroi i korés estàtics. Període clàssic: 480-330, l’ideal de l’home. Miró, Fídies, Políclet, Praxíteles. Escopes, Lisip. Període hel·lenístic. 330-146. Expressivitat. Laocoont.

Arquitectura  [A través de Roma, la forma del temple grec ha quedat en tota la cultura occidental]

Altres

Música a l’antiguitat: els modes grecs que resulten de combinar dos tetracords que formen una quarta (proporció 4/3). [Zorba el grec que escoltava a Solius]

Cuina: tzatziki, mussaca

El llegat grec

Els romans, els àrabs, el renaixement, dominació turca, independència.

(El ressó de Grècia en l’idealisme alemany de Ludwig II de Baviera amb el Walhalla, o Hölderlin. ]

[La meva experiència: als 14 anys, adolescent impertinent, llegia Homer i les tragèdies de Sòfocles i una vegada que em van castigar a copiar, ho vaig fer en grec, sense entendre’n res. Vaig fer un any de grec en començar Filosofia, sense anar gaire més enllà de l’alfabet.
Als ’80 vaig rellegir Homer, Sòfocles i la Lírica arcaica. Vaig recollir citacions a mà, en una llibreta, ja que encara no hi havia ordinadors.
A Filosofia vaig llegir diàlegs de Plató i Aristòtil.
2005  Viatge a Grècia,  vaig rellegir Sòfocles, Eurípides, Èsquil. Explicava a les filles que anar a Grècia era com tornar a casa, moltes de les nostres paraules i idees, venien d’allà.
[el viatge a Grècia dels pares d’on la mare va portar la mussaka].
2024. El sopar dels erudits, Deipnosophistaí, Ateneu de Nàucratis (170-238)

La nostàlgia d’una Grècia clàssica al costat de la Grècia present la vaig viure en veure el rètol a la petita ciutat que és Tebes actualment, i la Tebes d’Èdip i Antígona, on Cadme sembrà les dents de serp.

Posted on

Antiguetat clàssica -800 a 500

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

Inici -800,  1  , final 500

  • l’era axial i les grans concepcions religioses del món: Buda, Confuci, Lao Tse, Grècia, Jerusalem.
  • Civilitzacions: Europa mediterrani i orient. Àsia, Índia i Xina. Amèrica. Àfrica
  • Llenguatges, fam, guerres
  • Desenvolupaments

Era axial, religions

Karl Jaspers va introduir el terme Achsenzeit, era pivotal (Axial age ) per referir-se al període que va del s8 al 3 BCE. Noves maneres de pensar van aparèixer a Pèrsia amb Zarathustra (c 600-500), a la Índia amb els Upanishads i el budisme (Buda 480-400), a Xina amb  Confuci (551-479) i  Lao-Tse (s4 BCE) (i altres com Mo Ti, Chuang Tse, Lieh Tzu ), a Palestina, els profetes d’Israel com Elies, Isaïes i Jeremies i Jesús, a Grècia, Homer (s8), Parmènides (s6), Heràclit (s6), Sòcrates (470-399), Plató (428-348), Aristòtil (384-322).

Al Mediterrani l’era axial acabaria amb Roma (s3 BCE a 3AC), que la consolidaria. Quan Constantí assumeix el cristianisme el 313, defineix la civilització occidental amb l’herència d’Atenes i Jerusalem. Els dos últims segles seran inestables per l’atac de pobles nòmades fins a la caiguda de l’imperi. ( Late Antiquity ).

Israel. [Els profetes de l’antic testament com Isaïes (766-686) ens presenten un Déu que intervé en la història. Amb Jesús de Natzaret (0-33), aquest Déu entra en la història fent-se home i oferint-se com a sacrifici expiatori per salvar la humanitat. Una proposta religiosa que proclama l’amor i la compassió però que ben aviat va incorporar un element d’intolerància respecte les altres religions. Influïts per Plató, afirmaran la separació entre cos i ànima. És una antropologia de la culpa, l’home té un pecat original i està condemnat. És una religió del patiment i de negació de la vida. Igual que se separa ànima i cos, la vida en aquest món no és l’autèntica, sinó la vida eterna, que podrà ser al cel o a l’infern. De manera convenient, aquesta culpa original, i les noves que es produeixen en pecar, només es poden esborrar “contractant el monopoli” dels sacerdots cristians. El 313 Constantí farà el cristianisme la religió oficial de l’imperi. Tindrà un gran poder a l’edat mitjana ja que els reis ho seran “per la gràcia de Déu”. L’Islam al s6 en serà una ramificació, convertint-se en l’altra gran religió monoteista.
 Índia. Al llarg de l’època Veda ,  es compilen els textos Vedes i els Upanishads, definint una sèrie de rituals i 33 divinitats. És modificat pel brahmanisme que estableix el sistema de castes, els cicles de la reencarnació i el Nirvana, les divinitats de Shiva i Vishnu. Siddharta Gautama  (566 486 aC) introduí el camí de l’alliberament del patiment eliminant el desig, seguint el camí de 8 passes amb la Saviesa (Pali), la conducta recta (Sila) i l’entrenament de la ment (Samadhi). El budisme es veurà com un alliberament de la rigidesa dels brahmisme però  al s8 aquest renaixerà i el desplaçarà: hinduisme. El budisme passarà a ser predominant a la Xina i sudest asiàtic on arriba seguint la ruta de la seda, segle V.

2HAI0 Índia Harappa i Veda -2550 -322. 2HAI1 Índia Màuria -322 -180.2HAI2 Índia Clàssica i Gupta -180 550.

Xina.  Confuci (551-479) és un mestre que no predica unes divinitats sinó una vida recta, i més amb l’exemple que no pas amb grans teories. Són uns valors seculars. Hi ha poques dades històriques sobre Lao-Tse (s4 BCE?) autor o compilador del Tao Te Txing, la base del Taoisme. Viure de manera simple, d’acord amb la natura, [deixant fluir amb la no-acció wu wei], amb moderació, compassió i humilitat. A partir del segle V arriba el budisme des de la Índia seguint la ruta de la seda. Acabarà essent predominant a Xina, Japó i sudest asiàtic. Es denvolupa el budisme zen al Japó.
2HAX0 Xina Shang, Chou -1700 -221. 2HAX1 Xina Qin Han -221 220. 2HAX2 Xina Tres Regnes i Sui 220 618.
Grècia i Roma. [ Es comença a interrogar i pensar el món amb la raó, Parménides (s6), Heràclit (s6), Pitàgores (586-490 aC) i la matemàtica, Sòcrates (470-399), Plató (428-348) i les realitats immutables rere les aparences, Aristòtil (384-322) amb les categories de matèria/forma, acte/potència, causes eficient i final. I com a “maneres de viure”, l’estoicisme de Zenó de Cítion (336-264 aC) i després Sèneca (4aC-65) i Marc Aureli (121-180), viure en harmonia en el món adaptant-se a les circumstàncies sense queixar-se. L’epicureisme, Epicur (341-270 aC) i l’ataràxia, viure sense temor dels déus, amb moderació, gaudint del que es pugui. Seguit per Lucreci (94-55aC) .]
Queden definides les bases de les grans concepcions religioses del món , les Abràhmiques, amb el cristianisme i l’islam que vindrà aviat, i les Dhàrmiques, hinduisme, budisme i taoisme. No es pot dir que estoicisme i epicureisme hagin perdurat com a opcions majoritàries.
Totes comparteixen una crida a la moderació i renúncia de perseguir i satisfer els desigs. Tant les abràmiques com les dàrmiques creuen en una existència més enllà de la mort que depèn del nostre comportament moral, les primeres en termes de vida eterna o condemnació eterna, les segones amb el cicle de reencarnacions. Les abràmiques veuen l’home com a culpable i tendeixen a negar la vida present per garantir la futura [ és com una estafa en què cobren diners reals venent unes vacances futures inexistents ]. Déu és un ésser terrible que castiga tot i que pot ser compassiu. Estem condemnats i la religió té el monopoli de la salvació. Les dàrmiques no es basen en el temor a Déu sinó en que proposen el que podríem dir tècniques i pràctiques per estar bé de salut, mental i física.
(YH) Prèviament hi havia religions politeistes i locals, que no tenien pretensió d’esdevenir universals. Sovint consistien en una mena de contracte en una mena de contracte pel qual a canvi de la devoció, expressada en sacrificis de bestiar i ofrenes, les divinitats concedirien bones collites. L’animisme segueix en el politeisme en forma d’entitats menors, dimonis, fades, fonts i arbres sagrats. I en el monoteisme, els antics déus locals han estat substituït pels sants i patrons de ciutats, nacions i gremis. El dualisme, que creu en dos ordres superiors, el bé i el mal, ha deixat lloc al monoteisme, que proclama un únic Déu, però aleshores té problemes per explicar la presència del mal. Els monoteistes voldran imposar el seu monopoli. Les religions dhàrmiques com el jainisme, el budisme o el taoisme, no recorren a l’autoritat d’un ésser suprem sinó al coneixement de la naturalesa humana inevitablement afectada pel patiment del qual només en pot sortir treballant la disciplina de la meditació.
Les ‘religions actuals’ no són teistes però podem considerar el liberalisme, el comunisme, capitalisme, nacionalisme i nazisme com a ‘sectes’ que també duen a terme esforços missioners per convertir i imposar un monopoli [el paral·lelisme entre la fi dels temps cristiana i la societat sense classes comunista és notable) amb guerres sagnants. Les principals són l’humanisme liberal, pel qual l’individu humà és sagrat, i l’humanisme socialista, pel qual la societat és sagrada.

Civilitzacions

Europa, Orient, Mediterrà.
A Orient i el Mediterrani dominarà primer la Pèrsia Aquemènida 2HOP0 (-539 -330), en conflicte amb Cartago 2HFNM i Grècia (Arcaica 2HEG1 – 800 -500), Clàssica 2HEG2 (-500 -330)) fins al domini hel·lenístic d’Alexandre 2HEG3 Grècia Hel·lenística (-330 -146).
Amb les guerres púniques la República de Roma 2HER0 (-509 -264) serà el poder dominant al mediterrà i Ibèria 2HER1 (-264 -146) .  Amb l’imperi Romà 2HER2 (-146 280) s’estendran a les Gàl·lies i centreeuropa. Juli  Cesar, Cesar August,Tiberi, Cal·lígula, Claudi, Neró. Dinastia Flavia, Vespasià, Titus, Domicià. Els 5 bons Emperadors 96-180 Nerva, Trajà, Adrià, Pius Antoni, Marc Aureli. Dinastia Severa 180-235. Inestabilitat.
2HER3 (280-500)  Imperi tardà. Atacs dels bàrbars. Crisi. 364 Separació imperi Occident i Orient, Constantí a Constantinoble. 410 Roma saquejada i 476 Emperador deposat. Europa haurà estat marcada per la civilització romana excepte les bàltiques i el territori eslau que segueix essent un cacicat agrícola ( 2NES0 ).
Àsia.
2HAI0 Índia Harappa i Veda -2550 -322. 2HAI1 Índia Màuria -322 -180

2HAI2 Índia Clàssica i Gupta -180 550.
2HAX0 Xina Shang, Chou -1700 -221. 2HAX1 Xina Qin Han -221 220. 2HAX2 Xina Tres Regnes i Sui 220 618.
Apareixen les civilitzacions a Japó 2HAJ0 Yayoi i Kofun (-660 538), Corea 2HAXK Goguryeo (-57 660) , Tibet 2HAXT  (-200 618), i Indonèsia 2HAS1 (-800 700).

Amèrica
 Segueixen les cultures de mesamèrica i els Andes fins a la colonització el 1500. 2HMSC Cultures centreamèrica, 2HMSI Cultures Andes. Cacicats agrícoles al NE 2HMS1 . El -300 apareix l’agricultura a Amèrica del nord, 2HMN0 .

Àfrica
A partir del -500 s’extén l’agricultura a parts de l’àfrica meridional 2HFS0 .

Resta
Hauran seguit en cacicats o neolític: 2NOP0  Pèrsia fins els Aquemènides. 2NAXK Manxúria Corea fins -57. 2NAJ0 Japó fins -1000. 2NASI Sudest Asiàtic fins 500. Societats de pastors nòmades: 2NR00 Sibèria, 2NOA0 Aràbia, 2NAX2 Mongòlia i Tibet fins el -200. Segueixen al paleolític: Amèrica del Nord 2PMN0 fins -300, L’amazònia i Patagònia 2PMS2 fins el 500, l’Àfrica subsahariana 2PFS0 fins -500, Indonèsia fins el -800 2PAS1, i   Austràlia 2PZ00 fins el 1800.

Llenguatges

L’evolució de l’indoeuropeu aquesta època és:

1000-500BC

500 BC – 1 BC/AD:

1 BC – AD 500 Late Antiquity:

Pel que fa a les llengües romàniques, entre el 200 aC i 400 dC  van apareixent diferents formes de llatí vulgar. (pèrdua de la declinació que és substituïda per preposicions).

Fam

Plagues

429–426 BC Plaga d’Atenes 0.1M

165–180 Plaga Antonina, verola (smallpox) o xarampió (measles), afecta 25-33% de la població de l’imperi romà amb 5-10M morts.

Guerres

Grècia: 549 BC–530 BC Conquestes de Cirus el gran. Pèrsia. 100m. 499 BC–449 BC Guerres Grècia-Pèrsia. 300m. 336 BC–323 BC Campanyes Alexandre el Gran. Orient. 142m

ROMA: 264 BC–146 BC Guerres Púniques. Roma-Cartago. 1.5M. Europa: 113BC-61A 1.65M. 66–136 Contra els jueus. 1.5M. 269-453 Gots, Germànics, Huns. 1M

Índia: 262 BC–261 BC Guerra Kalinga. Imperi Maurya contra Kalinga. Índia. 175m.

XINA: 230 BC–221 BC Guerres d’unificació Qin contra Han, Zhao, Yan, Wei, Chu i Qi. Xina. 700m. 184–280 AD Guerra dels tres regnes al final de la dinastia Han. Xina. 36M

Desenvolupament

[Confuci, Buda, Jesús, filosofia grega, Euclides, Astronomia Ptolomeu, Homer, poesia Han]

-300 Astrolabi
-100 carreteres romanes. aqueductes, arcs, cúpules

[ què calia fer? Potser construir una manera compartida de visió del món, que ordenés la vida individual i la vida social basant-se en un ordre superior a l’efímer dels homes. En aquesta època (i no sé si en la nostra), la ciència encara no podia oferir aquest ordre. En les religions Abràmiques l’ordre el dóna un Déu que premia o castiga, ara, un cop mort, i a la fi dels temps. El problema de la mort i la justícia se supera amb la inmortaliltat de l’ànima que se salva o condemna. En les dàrmiques (de les quals l’ataràxia d’Epicur o l’estoïcisme en podrien ser una versió) hi ha un ordre natural, un patiment que ve dels desigs insatisfets, i un camí per superar-ho gràcies a la meditació. En alguna versió el problema de la mort i la justícia se supera amb la reencarnació. ]

Posted on

Primeres civilitzacions -3300 a -800

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

Inici -3000 final -800,

  • Civilitzacions: Orient i Egipte, Índia i Xina, Mesoamèrica, Europa i Grècia Micènica, resta
  • Metal·lúrgia, Escriptura
  • Discussió
  • Llenguatge, fam, desenvolupaments

Civilitzacions

Apareixen les primeres civilitzacions (cradle civilization) justament als territoris més favorables a l’agricultura,  Mesopotamia al Tigris i Eufrates, Egipte a la vall del Nil, la vall de l’Indus, i Xina (Huang He i Tang Tsé). A Amèrica hi ha el Caral-Supe a la costa de Perú i la civilització Olmeca a Mèxic.

Una civilització seria una societat complexa amb ciutats (civilització → cives), divisió i especialització del treball, amb una jerarquia social, una elit cultural, generalment un sistema centralitzat amb recaptació d’impostos, infraestructures i arquitectura monumental, i una religió organitzada.

Aquestes civilitzacions també s’han classificat segons les tecnologies de les eines, bronze i ferro.

Orient i Egipte: Un cop descobert el regadiu, les valls del Tigris Eufrates i el Nil oferien grans possibilitats.  A Mesopotàmia 2HOM0 (-3000 -539) apareixeran les civilitzacions dels assiris al nord (Síria), i Sumer i Babilònia al sud (Iraq). Irrigació, arada, la roda, l’escriptura cuneiforme, el Gilgamesh, el sistema numèric. A Canaà 2HOC0 ( -3000 -539) els fenicis seran grans navegants i comerciants, fundant Cartago. Israel (Israel). Hitites 2HOA0 (-3000 -539) a Anatòlia. (A Pèrsia diverses cultures agrícoles).
2HFNE 26 dinasties a Egipte, amb la construcció de temples, Piràmides, escriptura jeroglífica.

Índia i Xina: 2HAI0 (-2550  -322) Índia Harappa i Veda, composició del Mahbarata. 2HAX0 (-1700 -221) Xina Shang i Chou als rius Yang-tse i Huang-Po.

Mesoamèrica: 2HMSC (-2000 1500) Cultures centreamèrica, Conreu de blat de moro. Olmecas.  2HMSI (-2000 1500) Cultures Andes. Incas. Conreu de blat de moro, centres a Nazca i Lima.

Europa:  es colonitza seguint dues rutes, la costa del mediterrà i el corredor del Danubi. Edat de coure -1700 a -1000. Cap al -1000 arriba la cultura del ferro al llarg d’aquests rius i s’expandirà en les quatre direccions (AT15.5): celtes W, eslaus N, Itàlic S, Ilirians SE (Rumania). Cultures del ferro als Balcans. 2HEG0 (-2000 800), Creta, talassocràcia, domini del Mar, i Micenes,  Agamémnon.
2NES0, Cimeris i Escites.

Resta

Queden al Paleolític: Amèrica del Nord 2PMN0 fins -300, L’amazònia i Patagònia 2PMS2 fins el 500, l’Àfrica subsahariana 2PFS0 fins -500 i   Austràlia 2PZ00 fins el 1800. Indonèsia fins el -800 2PAS1.

Queden cacicats agrícoles sense arribar a formar una civilització: NE de sudamèrica, 2HMS1. Europa fins a l’arribada de Grècia i Roma (2NES0 escandinàvia , 2NEC0 Europa Central, 2NEA0 Illes britàniques, 2NEE0 Ibèria,
2NEI0 Itàlia, 2NEB0  balcans.  2NOP0  Pèrsia fins els Aquemènides. 2NAXKManxúria Corea fins -57. 2NAJ0 Japó fins -1000. 2NASI Sudest Asiàtic fins 500.

Societats de pastors nòmades: 2NR00 Sibèria, 2NOA0 Aràbia, 2NAX2 Mongòlia i Tibet -8000 -200.

Metal·lúrgia bronze i ferro

Cap el -3500 apareix la metal·lúrgia del bronze. Inicialment s’obtenia de minerals que ja eren compostos de coure i arsènic, com algodonite i domeykite de coure i estany com la stannite. L’estany es va consolidar com a millor aliatge però a diferència del coure, les mines són més escasses i s’havien d’obtenir de fora. A Cornualles hi havia importants jaciments. Els dos s’han de fondre per separat, el coure a 1085º i l’estany a 231º.
La tecnologia apareix a Orient i els Balcans, i des d’allà s’expandeix.

Entre el -2000 i el -1200 el ferro desplaça el bronze, possiblement degut a la manca d’estany disponible. És un metall comú, un 5% de l’escorça terrestre i gran part es troba combinat amb oxigen com a minerals d’òxid de ferro, com l’hematites i la magnetita. El ferro s’ha de fondre a forns que arribin a 1500-2000º, passar per un procés que n’elimini les impureses i barrejar amb carboni per produir acer. S’origina a Turquia amb els Hitites i s’escampa pel Mediterrani. (vídeo d’obtenció de ferro)

Escriptura

Entre 3500BC i 3000BC a Sumèria van inventar un sistema per processar informació fora dels límits del cervell, amb incisions a tauletes d’argila. A Perú ho feien amb nusos de cordes, els quipus. Es va començar a escriure poesia, història, però cal tenir en compte que tot això ja es feia oralment. La Bíblia hebrea, la Ilíada grega, el Mahabharata hindu i la Tipitika budista eren inicialment narracions orals. L’escriptura va ser necessària sobretot per registres d’impostos. (Sistemes d’escriptura) ( Suports escriptura)

Discussió

[Yuval Harari planteja] Com s’estableix l’ordre de les societats complexes?

Les reserves d’alimentació divideixen la societat entre uns pagesos a nivell de pura subsistència, i unes elits. Permetran que apareguin la política, les guerres, l’art, la filosofia, els palaus i els temples. Fins fa poc el 90% dels humans han estat pagesos treballant de sol a sol. [ La loteria del destí ].

Hem passat d’assentaments d’un miler de persones, a l’imperi Romà que en algun moment recaptava impostos a 100M de subjectes. Això és possible gràcies a tres sistemes d’ordre: el monetari, l’organització imperial i la religió.

Hem passat de milers de cultures diferents aïllades l’any 10000 BC a imperis relativament híbrids. Per exemple el cristianisme ha incorporat milions de persones que s’han dividit en innumerables sectes.

Llenguatges, fam, desenvolupaments

Llenguatges, sistemes d’escriptura,  alfabets, Suports escriptura

L’evolució de l’indoeuropeu aquesta època és:

1500 a 1000 BC

Fam: -2200. Una sequera que hauria durant 100 anys, va causar fam a tot el món i s’especula que va fer col·lapsar l’imperi antic a Egipte, l’Akkadi a Mesopotàmia, la cultura Liangzhua la vall del Yang-tse, i el declivi de la cultura de la vall de l’Indus forçant-los a emigrar cap a la Índia. ?

Desenvolupament

[Arquitectura piràmides, palaus i temples mesopotàmia][literatura vedes, Gilgamesh]

-4000 Navegació a  vela al Nil
-4000 Calendaris astronòmics
-3500 Mesopotàmia: Sistemes d’escriptura. Roda, palanca, grua.
-1200 El ferro substitueix el bronze

[Els reptes d’aquesta època suposen una organització centralitzada complexa, escriptura, i metal·lúrgia de ferro]