Posted on

Primeres civilitzacions -3300 a -800

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

Inici -3000 final -800,

  • Civilitzacions: Orient i Egipte, Índia i Xina, Mesoamèrica, Europa i Grècia Micènica, resta
  • Metal·lúrgia, Escriptura
  • Discussió
  • Llenguatge, fam, desenvolupaments

Civilitzacions

Apareixen les primeres civilitzacions (cradle civilization) justament als territoris més favorables a l’agricultura,  Mesopotamia al Tigris i Eufrates, Egipte a la vall del Nil, la vall de l’Indus, i Xina (Huang He i Tang Tsé). A Amèrica hi ha el Caral-Supe a la costa de Perú i la civilització Olmeca a Mèxic.

Una civilització seria una societat complexa amb ciutats (civilització → cives), divisió i especialització del treball, amb una jerarquia social, una elit cultural, generalment un sistema centralitzat amb recaptació d’impostos, infraestructures i arquitectura monumental, i una religió organitzada.

Aquestes civilitzacions també s’han classificat segons les tecnologies de les eines, bronze i ferro.

Orient i Egipte: Un cop descobert el regadiu, les valls del Tigris Eufrates i el Nil oferien grans possibilitats.  A Mesopotàmia 2HOM0 (-3000 -539) apareixeran les civilitzacions dels assiris al nord (Síria), i Sumer i Babilònia al sud (Iraq). Irrigació, arada, la roda, l’escriptura cuneiforme, el Gilgamesh, el sistema numèric. A Canaà 2HOC0 ( -3000 -539) els fenicis seran grans navegants i comerciants, fundant Cartago. Israel (Israel). Hitites 2HOA0 (-3000 -539) a Anatòlia. (A Pèrsia diverses cultures agrícoles).
2HFNE 26 dinasties a Egipte, amb la construcció de temples, Piràmides, escriptura jeroglífica.

Índia i Xina: 2HAI0 (-2550  -322) Índia Harappa i Veda, composició del Mahbarata. 2HAX0 (-1700 -221) Xina Shang i Chou als rius Yang-tse i Huang-Po.

Mesoamèrica: 2HMSC (-2000 1500) Cultures centreamèrica, Conreu de blat de moro. Olmecas.  2HMSI (-2000 1500) Cultures Andes. Incas. Conreu de blat de moro, centres a Nazca i Lima.

Europa:  es colonitza seguint dues rutes, la costa del mediterrà i el corredor del Danubi. Edat de coure -1700 a -1000. Cap al -1000 arriba la cultura del ferro al llarg d’aquests rius i s’expandirà en les quatre direccions (AT15.5): celtes W, eslaus N, Itàlic S, Ilirians SE (Rumania). Cultures del ferro als Balcans. 2HEG0 (-2000 800), Creta, talassocràcia, domini del Mar, i Micenes,  Agamémnon.
2NES0, Cimeris i Escites.

Resta

Queden al Paleolític: Amèrica del Nord 2PMN0 fins -300, L’amazònia i Patagònia 2PMS2 fins el 500, l’Àfrica subsahariana 2PFS0 fins -500 i   Austràlia 2PZ00 fins el 1800. Indonèsia fins el -800 2PAS1.

Queden cacicats agrícoles sense arribar a formar una civilització: NE de sudamèrica, 2HMS1. Europa fins a l’arribada de Grècia i Roma (2NES0 escandinàvia , 2NEC0 Europa Central, 2NEA0 Illes britàniques, 2NEE0 Ibèria,
2NEI0 Itàlia, 2NEB0  balcans.  2NOP0  Pèrsia fins els Aquemènides. 2NAXKManxúria Corea fins -57. 2NAJ0 Japó fins -1000. 2NASI Sudest Asiàtic fins 500.

Societats de pastors nòmades: 2NR00 Sibèria, 2NOA0 Aràbia, 2NAX2 Mongòlia i Tibet -8000 -200.

Metal·lúrgia bronze i ferro

Cap el -3500 apareix la metal·lúrgia del bronze. Inicialment s’obtenia de minerals que ja eren compostos de coure i arsènic, com algodonite i domeykite de coure i estany com la stannite. L’estany es va consolidar com a millor aliatge però a diferència del coure, les mines són més escasses i s’havien d’obtenir de fora. A Cornualles hi havia importants jaciments. Els dos s’han de fondre per separat, el coure a 1085º i l’estany a 231º.
La tecnologia apareix a Orient i els Balcans, i des d’allà s’expandeix.

Entre el -2000 i el -1200 el ferro desplaça el bronze, possiblement degut a la manca d’estany disponible. És un metall comú, un 5% de l’escorça terrestre i gran part es troba combinat amb oxigen com a minerals d’òxid de ferro, com l’hematites i la magnetita. El ferro s’ha de fondre a forns que arribin a 1500-2000º, passar per un procés que n’elimini les impureses i barrejar amb carboni per produir acer. S’origina a Turquia amb els Hitites i s’escampa pel Mediterrani. (vídeo d’obtenció de ferro)

Escriptura

Entre 3500BC i 3000BC a Sumèria van inventar un sistema per processar informació fora dels límits del cervell, amb incisions a tauletes d’argila. A Perú ho feien amb nusos de cordes, els quipus. Es va començar a escriure poesia, història, però cal tenir en compte que tot això ja es feia oralment. La Bíblia hebrea, la Ilíada grega, el Mahabharata hindu i la Tipitika budista eren inicialment narracions orals. L’escriptura va ser necessària sobretot per registres d’impostos. (Sistemes d’escriptura) ( Suports escriptura)

Discussió

[Yuval Harari planteja] Com s’estableix l’ordre de les societats complexes?

Les reserves d’alimentació divideixen la societat entre uns pagesos a nivell de pura subsistència, i unes elits. Permetran que apareguin la política, les guerres, l’art, la filosofia, els palaus i els temples. Fins fa poc el 90% dels humans han estat pagesos treballant de sol a sol. [ La loteria del destí ].

Hem passat d’assentaments d’un miler de persones, a l’imperi Romà que en algun moment recaptava impostos a 100M de subjectes. Això és possible gràcies a tres sistemes d’ordre: el monetari, l’organització imperial i la religió.

Hem passat de milers de cultures diferents aïllades l’any 10000 BC a imperis relativament híbrids. Per exemple el cristianisme ha incorporat milions de persones que s’han dividit en innumerables sectes.

Llenguatges, fam, desenvolupaments

Llenguatges, sistemes d’escriptura,  alfabets, Suports escriptura

L’evolució de l’indoeuropeu aquesta època és:

1500 a 1000 BC

Fam: -2200. Una sequera que hauria durant 100 anys, va causar fam a tot el món i s’especula que va fer col·lapsar l’imperi antic a Egipte, l’Akkadi a Mesopotàmia, la cultura Liangzhua la vall del Yang-tse, i el declivi de la cultura de la vall de l’Indus forçant-los a emigrar cap a la Índia. ?

Desenvolupament

[Arquitectura piràmides, palaus i temples mesopotàmia][literatura vedes, Gilgamesh]

-4000 Navegació a  vela al Nil
-4000 Calendaris astronòmics
-3500 Mesopotàmia: Sistemes d’escriptura. Roda, palanca, grua.
-1200 El ferro substitueix el bronze

[Els reptes d’aquesta època suposen una organització centralitzada complexa, escriptura, i metal·lúrgia de ferro]

Posted on

Neolític -10000 -3000

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

Inici-10000 final -3000

Agricultura

[inicialment el període es definia per les eines de pedra polida neos – litos, pedra nova]. El 1936 Gordon Childe introdueix el concepte de la revolució del neolític quant a l’aparició de l’agricultura i la ramaderia que hauria aportat els excedents que permetrien la civilització.
En algun punt entre Turquia i Iran es van domesticar animals i va començar l’agricultura, primer el blat i les cabres (9000Bc), pèsols i llenties (8000 Bc), oliveres (5000BC), cavalls (4000BC), vinyes (3500BC). Des d’aleshores no s’han “domesticat altres plantes o animals. Si els nostres gens i ments són de caçadors-recol·lectors, el nostre aliment és el dels antics pagesos del neolític. En contra del que es pensava inicialment, l’agricultura va aparèixer també simultàniament a sudamèrica, amb blat de moro i llamas, i a Xina amb arròs, mill i porcs. (A nordamèrica carabasses, a Nova Guinea canya de sucre i bananes, a Àfrica occidental, mill, arròs, blat i sorgo).(Yuval Harari, Sapiens)

Es van formar assentaments allà on hi havia aigua, als rius a Mesopotàmia, el Nil, la vall de l’Indus, rius a Xina (el Huang he o riu groc, a la conca del qual hi ha Xi’an i Beijing, i el Yang Tsé, amb ChengDu i ShangHai) . Va aparèixer la divisió del treball i una jerarquia de classes.  La complexitat de la societat i els intercanvis faran necessari sistemes d’anotació.
Jericó tenia uns centenars d’habitants el 8500 i Çatal Uyuk, entre 5000 i 10000.
[Amb l’agricultura es comença a viure el temps no pas en el dia a dia, sinó en el cicle de les estacions. Apareixerà el calendari, l’observació dels astres i l’astrologia].

El món es divideix en (AT6):

  • caçadors de cèrvols al nord
  • pastors a les estepes de rússia i mongòlia, amèrica del nord, sahara
  • tropical root crops: sudest asiàtic, amazonas, africa central
  • l’agricultura s’escampa a mèxic, perú / est xina, europa i nord mediterrà, orient mitjà i índia W
  • caçadors isolats a  Asud sud, africa S, Austràlia (AT10 amb el canvi de clima queden aïllats pel mar o pel desert)

Expansió

Cronologia Neolític

Les principals divisions ja han tingut lloc durant el paleolític. L’evolució de l’indoeuropeu aquesta època és:

  • Centre: Pre-Anatolian (4200 BC), Hitita, extingit cap el 1500, Pre-Armenian (2800 BC),Pre-Greek (2500 BC)
  • Oest: Pre-Germanic (3300 BC),Pre-Italic and Pre-Celtic (3000 BC),Pre-Balto-Slavic (2800 BC)
  • Est:Proto-Indo-Iranian (2200 BC); split between Iranian and Old Indic 1800 BC,Pre-Tocharian (3700 BC) zona del NW de Xina, documents escrits, extingit

Discussió

Yuval Harari argumenta que l’agricultura i la vida sedentària no va ser necessàriament un progrés. Sí que hi havia més menjar disponible, però en general la vida dels pagesos era menys satisfactòria que dels caçadors-recol·lectors. Va donar lloc a una explosió de població i a elits. I el culpable no van ser reis o sacerdots: “els culpables van ser una colla de plantes, blat, aròs i patates. Aquestes plantes van domesticar l’Homo sapiens, i no pas a l’inrevés.[…] Aquesta és l’essència de la revolució agrícola, la possibilitat de mantenir més gent viva en pitjors condicions. (La cerca d’una vida més fàcil va dur a penes, i no pas per darrera vegada. Ens segueix passant avui. Qunta llicenciats joves agafen llocs de treball en despatxos de pestigi esperant que si treballen dur guanyaran prou dinbers per poderse retirar i fer el que realment els agrada quan en facin trenta-cinc? Però quan arriben a aquesta edat tenen hipoteques, nens a escola, cases a les afores que suposen alments dos cotxes per família, i no sabrien viure sense bons vins i vacances cares […] Abans suposava una feinada escriure una carta , posar-la en un sobre amb l’adreça i el segell i dur-la a una bústia. Una resposta podia tardar dies, setmanes i mesos. Avui podem enviar un correu electrònic que dóna la volta al món i si el destinatari és en línia, la resposta arribarà un minut després. Hem estalviat esforç i temps. Però tenim una vida més relaxada? Lamentablement, no. A l’era del snail-mail era, la gent només escrivia cartes quan tenia alguna cosa important a explicar. En comptes d’escriure la primera cosa que els venia al cap, consideraven atentament què volien dir i com redactar-ho. Esperaven rebre una resposta igualment cuidada. La majoria de la gent escrivia i rebia unes poques cartes al mes i rarament tenien la necessitat de respondre de seguida. Avui rebem dotzenes de correus al dia, tots de gent que esperen una resposta aviat. Crèiem que anàvem a estalviar temps, i en canvi hem augmentat la velocitat de la cinta de córrer de la vida deu vegades, fent que els nostres dies siguin tinguin més ansietat.”

[És el que podríem anomenar la trampa del luxe: en buscar una vida més fàcil posem en marxa uns canvis que potser no aporten el que hauríem volgut.] Curiosament, la hipòtesi que primer es va descobrir l’agricultura i amb els excedents de temps es van poder construir temples és qüestionada. Les estructures de Göbekli Tepe de 9500BC, van ser construïdes per caçadors-recol·lectors.

La selecció del bestiar fa que els més difícils quedin descartats i seleccionem els més mansos. Un pollastre salvatge viu entre 7-12 anys, el bestiar fins a 20 anys. Amb la ramaderia industrial els animals es sacrifiquen al cap d’uns mesos, perquè és més rendible.

A l’inici del neolític hi havia 5-8 milions de caçadors recol·lectors. A l’any 100, en quedaven 1-2 a Austràlia, Amèrica i Àfrica, mentre que el món tenia 250M de pagesos. Els primers no pensaven gaire més enllà de setmanes o mesos. Els pagesos projectaven anys i dècades en el futur [somiant què podrien fer si acumulaven bones collites]

[El pas d’un temps en què la natura ho proveïa tot, a un temps que hem de treballar la terra hauria quedat reflectit en la mitologia.

D’una banda al llibre del gènesi, 3 17-19 Adam i Eva són expulsats del Paradís, “I a l’home, li digué: «Perquè has escoltat el que et deia la dona i has menjat de l’arbre sobre el qual t’havia manat que no en mengessis, la terra serà maleïda per culpa teva. Tota la vida passaràs penes per poder menjar d’ella; 18 et produirà espines i cards, i menjaràs verdures; 19 menjaràs el pa amb la suor del teu front, fins que tornis a la terra, que és d’on has estat tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs».”

Virgili al Llibre I de les Geòrgiques (145): La primera, Ceres ensenyà els mortals a girar amb el ferro la terra, quan ja mancaven les glans i les arboces de la forest sagrada i Dodona’ refusava tot aliment, Després, a llur torn, els blats tingueren llur treball, talment que el funest rovell’ devorà els brins i el card estèril eriçà els sembrats; moren les messes; en lloc d’elles es drecen, aspre boscatge, les bardanes i els abriülls, i enmig de brillants conreus dominen el jull improductiu i la folla cugula. Si doncs no t’acarnisses incansablement amb el rampill contra les herbes, si no esveres amb sorolls els ocells, si no escapces amb la falç les ombres que t’obscureixen l’heretat, si no pregues invocant la pluja, ai!, hauràs de contemplar vanament el gran munt d’altri i, per espassar-te la fam, hauràs d’espolsar l’alzina dins els boscos.

Cogul

Desenvolupament

  • -10000 Agricultura
  • Assentaments urbans, protociutats de Jericó i Çatal Uyuk.
  • Ceràmica. Teixits. La roda. Irrigació
  • -5500 Bronze
  • pintures més esquemàtiques
  • [astronomia?] Megalits, tombes

Queden fora Austràlia, l’Àfrica subsahariana, separades Població [5M inicial, 18M final segons càlculs, altres diuen que es multiplica per 16 i serien 80M]

Posted on

Història de la fotografia

[ esborrany]   421 Fotografia

Inicis  |   Stieglitz i l’afirmació de la fotografia com a art   |   Surrealisme i reportatge  |    La fotografia a Catalunya

INICIS

Antecedents: càmera obscura. Niepce. 1837 Daguerre aconsegueix fixar la imatge sobre una placa de plata. Talbot. Collodion

Es fa servir per retrats de gent famosa, records de viatges, muntatges que imitaven la pintura.

Félix Nadar

Julia Margaret Cameron,  1867

Oscar Rejlander, Two ways of life, 1957

Henry Robinson, Fading away, 1858

Reportatges de guerra i paisatges

Mathew Brady, guerra civil americana

El moviment, Eadweard Muybridge [ llibre]

Afirmació de la fotografia com a art.

Peter Henry Emerson refusà la fotografia com a imitació de la pintura i mirà de capturar la naturalesa sense artificis, influït epr le spintures de Millet

Alfred Stieglitz, (1864- 1946) i Edward Steichen, van publicar la revista Camera Work entre 1903 i 1917. S es va preocupar per la qualitat de les reproduccions i afirmava que la bellesa és a tot arreu i no calia retocar-la: “We are searching for the ultimate truth… We believe that if only people are taught to appreciate the beautiful side of their daily existence, to be aware of all the beauty which constantly surrounds them, they must gradually approach this ideal. For beauty is the ultimate truth, and truth means freedom”. Relació amb la pintora Georgia O’Keefe. En un catàleg va declarar: “”I was born in Hoboken. I am an American. Photography is my passion. The search for Truth my obsession. PLEASE NOTE: In the above STATEMENT the following, fast becoming “obsolete”, terms do not appear: ART, SCIENCE, BEAUTY, RELIGION, every ISM, ABSTRACTION, FORM, PLASTICITY, OBJECTIVITY, SUBJECTIVITY, OLD MASTERS, MODERN ART, PSYCHOANALYSIS, AESTHETICS, PICTORIAL PHOTOGRAPHY, DEMOCRACY, CEZANNE, “291”, PROHIBITION. The term TRUTH did creep in but it may be kicked out by any one”.

De 1925 a 1930 va fer una sèrie de fotos, sobretot de núvols, titulada Equivalents, que no pretenien documentar ni descriure res, com si fossin art abstracte.

Col·lecció

Georgia O’Keeffe

Equivalent 1930

Bill Brandt (1904-1983)

Paul Strand (1890-1976): retrats, fotografia abstracta

Edward Weston (1886-1958): paisatges, formes, retrats

Ansel Adams (1902-1984), els paisatges de Yosemite i Sierra Nevada [vista en el viatge a Califòrnia el 2011]

Renger-Patzsch ( 1897-1966  ), die neue Sachlichkeit, la nova objectivitat. Die Welt ist Schön, reafirma la idea de trobar la bellesa en el que ens envolta, com strand i Stieglitz.

Andreas Feininger (1906 – 1999), format a la Bauhaus, escenes de Manhattan i formes [ llibre Anatomia de la Natura]

 

Raoul Hausmann (1886-1971) [autor del Cap mecànic, llibre ] Dada

Man Ray (1890-1976),  americà amb carrera a Paris, surrealisme  i creació de formes noves. [ llibre ]

Lewis Hine (1874-1940) va documentar les condicions del treball infantil

Dorothea Lange (1895 – 1965) va documentar la vida de la gent durant la Depressió per encàrrec de la Farm Security Administration:

Migrant mother

Walker Evans (1903 – 1975) també per la Farm Adm.

 

EL REPORTATGE PERIODÍSTIC

El 1924 apareix la càmera Ermanox i el 1925 la Leica, cosa que permet fer fotos d’exposició ràpida i gran angular pels reportatges de notícies.

André Kertész (1894 – 1985): captar el moment (tot i que també va elaborar composicions).

Henri Cartier-Bresson (1908-2004): la càmera com a extensió de l’ull, captar el moment decisiu.

Robert Capa (1913 – 1954), reporter de guerra, mort al Vietnam

 

LA FOTOGRAFIA A CATALUNYA

http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/la-fotografia-artistica-catalunya

Des del primitiu daguerreotip fins als actuals suports i canals de distribució, la fotografia catalana ha estat protagonista d’una revolució de poc menys de dos segles.

Mesos després d’aparèixer el daguerreotip a França (1839), Ramon Alabern es converteix en el primer català en fer fotografies amb aquest nou invent. Poc després, fotògrafs com José Martínez Sánchez o Juan Martí seran testimonis de la Revolució Industrial.

A finals del segle XIX apareixen els primers fotògrafs artístics catalans (Joan Vilatobà, Miquel Renom o Pere Casas Abarca), propers al Simbolisme i l’Impressionisme, mentre que la segona generació segueix el Pictorialisme (Joaquim Pla i Claudi Carbonell).

L’Avantguardisme també arriba a la fotografia catalana, i el treball de professionals com Josep Sala, Pere Català Pic o Gabriel Casas suposa una revolució artística i tècnica.

[no esmenta Agustí Centelles, mesquí ]

Pere Català

Emili Godes, Pèsols, 1930

No és fins la dècada dels cinquanta que ressorgeix la tradició de la fotografia documental. Una nova generació (Francesc Català Roca, Ramon Masats, Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Joan Colom, Leopoldo Pomés, Colita o Eugeni Forcano) mostrarà la realitat de manera crítica i irònica.

Als setanta i vuitanta augmenta la difusió i prestigi cultural de la fotografia, que finalment entra als museus. Amb l’arribada de l’era digital se’n democratitza encara més l’ús.

Colita

 

TEMES [classificació meva provisional]

la bellesa que està a tot arreu:

  • el reportatge de la vida quotidiana o la guerra
  • la figura humana , el retrats, el glamur
  • el paisatge
  • objectes, formes abstractes

El reportatge de la vida quotidiana, de la guerra

[ Worldpress photo]

Don McCullin (born 1935)

Bert Hardy (1913-1995)

Margaret Bourke-White (1904-1971)

Weegee (1899-1968) crónica de successos, accidents, crims

Eve Arnold (1912-2012)

Bruce Davidson (born 1933)

Tomas Höpker  (1936) [llibre]

Tony Ray-Jones (1941-72)

Alfred Eisenstaedt (1898-1995)

W. Eugene Smith (1918-1978)

Robert Doisneau (1912-1994), le baiser de l’hotel de Ville

Robert Frank (born 1924) , influent treball sobre la vida a Amèrica

William Eggleston (born 1939)

Elliot Erwitt (born 1928)

Martin Parr (born 1952)

Diane Arbus (1923-1971) documentar la gent marginal

James Nachtwey (born 1948) documentar conflictes, la guerra de l’Irak

El paisatge

[National Geographic]

Sebastio Salgado (1944)

Joel Meyerowitz (born 1938)

Frans Lanting (born 1951)

O Winston Link (1914-2001) Els trens

Art Wolfe (born 1951) Natura

Fulvio Roiter (1926-2016) [llibre]

Hiroshi Hamaya (1915 1999) [llibre]

Steve McCurry (born 1950)

David Doubilet (born 1946) fotografia submarina

La figura humana, retrat, glamour, moda

Horst P Horst (1906-1999)

Yousuf Karsh (1908-2002) retrats

Arnold Newman (1918-2006) [llibre]

Cecil Beaton (1904-1980)

Richard Avedon (1923-2004)

Irving Penn (1917-2009)

Philippe Halsman (1906-1979), fotògraf de moda, retrats creatius, gent saltant

David Bailey (born 1938) , retrats de celebritats brit, Beatles

Annie Leibovitz (born 1949)

Robert Mapplethorpe (1946-1989) flors i nus

Nick Knight (born 1958)

Els objectes, formes abstractes

Luigi Veronesi (1908 – 1998) [ llibre]

Harold Edgerton (1903-1990) inventor del flash estroboscòpic

 

Hiroshi Sugimoto (1948), galeria

Andreas Gursky (born 1955)

Michael Kenna (born 1953) paisatge i forma

Llibres fotografia

https://www.digitalcameraworld.com/features/the-best-photographers-ever

https://collections.eastman.org

Posted on

Música britànica

The Beatles: A Solius hi havia el single a Hard day’s Night que en terry li havia regalat al pare. El primer disc que vaig comprar amb els meus estalvis el Sgt.byrd purcell morley dowland beatles rollings

 

Posted on

França. Literatura

Edat mitjana
Chétien de Troyes, tristany. François Villon
16eme. rabelais, la Pleiade: Ronsard.
17eme Mme Lafayette, La fontaine. Corneille. Molière, Racine. Rostand i el Cyrano
18eme Voltaire, Rousseau, Montesquieu, Choderlos de Laclos- les liasdons dangereuses, Marquis de Sade: Justine
19eme: Stendhal, Balzac, Dumas, Victor Hugo, Gustave Flaubert, zola, Jules Verne, Baudelaire
20eme Gide, PROUST, Louis-Ferdinand Celine (Voyage autour de la niut), Malraux, Camus, Georges Perec: La vie mode d’emploi. Mallarmé, Verlaine, Rimbaud, Valery, Rene Char
Posted on

França. Cuina

1789
1822
Marie-Antoine Carême passe ses jeunes années à travailler dans une pâtisserie. Son talent s’épanouissant dans la réalisation de pièces montées, constructions extravagantes de pâte et d’architectures de sucre, attire l’attention de Charles-Maurice de Talleyrand-Périgord, le futur ministre de l’empereur Napoléon Ier19.
La carrière de Carême contribue au raffinement de la cuisine française. La base de son style provient de ses sauces, qu’il nomme les sauces « mères » : la sauce espagnole, le velouté, la sauce béchamel. Souvent considérées comme des fonds de sauce, elles sont bien souvent à la base des autres sauces et sont encore connues aujourd’hui. Chacune de ces sauces est réalisée en grande quantité dans sa cuisine car elles servent de base à de multiples produits dérivés.
* Sauce Béchamel, milk-based sauce, thickened with a white roux.
* Sauce Espagnole, a fortified brown veal stock sauce, thickened with a brown roux.
* Sauce Velouté, light stock-based sauce, thickened with a roux or a liaison, a mixture of egg yolks and cream.
* Sauce Hollandaise, an emulsion of egg yolk, butter and lemon or vinegar.
* Sauce Tomate, tomato-based
[el roux és farina+greix com mantega o llard, blanc vol dir que no es deixa torrar, i brown que es deixa fer una mcia més
1912
Toutefois, la modernisation et l’organisation de la haute cuisine française sont le plus souvent attribuées à Auguste Escoffier. Son influence commence avec l’apparition des grands hôtels en Europe et en Amérique durant les années 1880-1890. L’hôtel Savoy de César Ritz est l’un des premiers hôtels dans lequel Escoffier travaille, mais son influence se développe surtout lorsqu’il est responsable des cuisines du Carlton, à Cannes, de 1898 à 1921.
Afin d’optimiser le service des plats, il met au point le système de brigade de cuisine, qui rationalise la répartition des tâches de l’équipe de cuisiniers suivant cinq pôles spécialisés, chacun responsable d’une partie du repas. Ces cinq pôles comprennent le garde-manger qui prépare les plats froids, l’entremétier qui prépare les légumes et les féculents, le rôtisseur qui prépare les rôtis et les grillades, le saucier qui prépare les sauces et les soupes et le pâtissier qui prépare les pâtisseries et les desserts.
Posted on

França. Art

Tapís de Bayeux
romànic: Vezelay
gòtic: Sainte Chappelle. the Chartres Cathedral, c. 1145.  Other notable Gothic churches in France include Bourges Cathedral, Amiens Cathedral, Notre-Dame de Laon, Notre Dame in Paris, Reims Cathedral, the Sainte-Chapelle in Paris, Strasbourg Cathedral.
renaixement, Chateaux de la Loire
barroc: Nicolas Poussin with his rational control, proportion, Roman classicism. Another proponent of classicism working in Rome was Claude Gellée, known as Le Lorrain, who defined the form of classical landscape. the amazing candle-lit paintings of Georges de La Tour.
Versailles. ELs jardins de Le Notre
Rococo i neoclasicisme: JAcques Louis David [mort de Marat a Brusel·les] , Ingres
romanticisme de: Eugène Delacroix, who had a successful public career and was the main opponent of Ingres. Before him, Théodore Géricault opened the path to romanticism with his monumental Raft of the Medusa
Fragonard
impressionisme: d to Claude Monet with his cathedrals and haystacks, Pierre-Auguste Renoir with both his early outdoor festivals and his later feathery style of ruddy nudes, Edgar Degas with his dancers and bathers. Other important impressionists were Alfred Sisley, Camille Pissarro and Gustave Caillebotte.
After that threshold was crossed, the next thirty years became a litany of amazing experiments. Vincent van Gogh, Dutch born, but living in France, opened the road to expressionism. Georges Seurat,
Matisse
Marcel Duchamp
Dubuffet
Niki Saont Phalle
Posted on

França. Música

Ars Antiqua. École de Notre Dame, Perotin 1200
Lully 1632 1687
Sainte Colombe 1640 2700
Marin Marais 1656 1728
Couperin 1668 1733
Rameau 1683 1764
Charpentier 1643 1704
Ofenbach, Delibes, Bizet
Fauré, Debussy, Satie, Cesar Franck
Ravel, Poulenc, Messiaen, Honegger, Holst, Saint Saens
One of the major French composers of the time, and one of the most innovative composers of the early Romantic era, was Hector Berlioz.
In the late 19th century, pioneers such as Georges Bizet, Jules Massenet, Gabriel Fauré, Maurice Ravel and Claude Debussy revitalized French music. The last two had an enormous impact on 20th-century music – both in France and abroad – and influenced many major composers such as Béla Bartók and Igor Stravinsky. Erik Satie was also a very significant composer from that era. His music is difficult to classify.
Chevalier, Charles Trenet, Piaf, Brassens, Brel, Gilbert Becaud
musette
Posted on

El vaixell de Teseu

Qüestions d’ontologia prèvies  |   la paradoxa del vaixell de Teseu   |    la identitat personal , cos i narració   |   discussió    |   Gormley i Mallarmé
Qüestions d’ontologia prèvies
Ontologia, la ciència de l’ésser, què hi ha de permanent i de variable.  Parménides deia l’ésser, Heràclit que tot canvia. Plató es va fixar en la immutabilitat dels objectes geomètrics i va concebre la possibilitat que tot el que intuïm són còpies imperfectes d’essències immutables. Aristòtil va fer quelcom semblant amb les categories de matèria i forma. I a l’edat mitjana hi va haver el debat dels universals i particulars. Però bàsicament la idea era que el que existia era quelcom immutable, com un bloc cúbic del qual només en canvien propietats secundàries com el el color de la superfície. Metafísica, EB.
Això havia de ser posat en qüestió per Hume, la causalitat i el jo. I Kant havia de “denunciar” com a idees de la raó, el jo, el món i Déu, és a dir, com a extrapolacions que tenim a fer però de les quals no es pot dir que constiueixin coneixement.
Amb el progrés de la física, la pregunta “què existeix” es respon amb els components elementals de la matèria i energia. Aleshores el debat ontològic és el problema del reduccionisme. En el treball Layered Ontology proposava una manera d’entendre com hi pot haver entitats d’alt nivell basades en les partícules elementals però que presentin propietats que no s’hi redueixen. Podríem parlar “d’entitat” quan hi haguessin propietats invariants que pogués detectar un dimoni de Laplace actualitzat per identificar aquests invariariants.
Quins són els invariants del cos, que es va renovant constantment? i els invariants del jo, que també es va modificant contínuament, canviant els projectes i expectatives de futur, modificant la idea sobre un mateix i revisant els fets del passat?
La paradoxa del vaixell de Teseu
Segons Plutarc “The ship wherein Theseus and the youth of Athens returned had thirty oars, and was preserved by the Athenians down even to the time of Demetrius Phalereus, for they took away the old planks as they decayed, putting in new and stronger timber in their place, insomuch that this ship became a standing example among the philosophers, for the logical question of things that grow; one side holding that the ship remained the same, and the other contending that it was not the same. ( http://classics.mit.edu/Plutarch/theseus.html). La nau en la qual Teseu s’havia embarcat i havia tornat amb els fadrins, la galera de trenta rems, fou conservada pels atenesos fins al temps de Demetri de Falèron, llevant sempre les peces de fusta velles i sbstituint-les per d’altres de noves sòlidament ajustades; de manera que aquesta nau és per als filòsofs un exemple equívoc en el raciocini augmentatiu i sostenen, els uns que resta la mateixa, i els altres que no. ( Plutarc. Vides paral·leles. Barcelona. Bernat Metge. 1926.)
La qüestió es citava en un article del New Yorker sobre obres d’art que s’imprimeixen al museu. On rau la identitat de l’obra d’art, en l’objecte físic, o en els plànols? Si pensem que quan s’han substituït tots els taulons, é sun altre vaixell, en quin moment va deixar de ser-ho? (il·lustració youtube).
Naturalment la qüestió té a veure amb què considerem rellevant pel que fa al vaixell, si es tracta de les planxes de fusta concretes que el formen, o de la seva forma (la seva causa formal, que diria Aristòtil). Sembla clar que es tracta del segon, el que entenem per vaixell és la seva forma i unes planxes de fusta genèriques. Altra cosa seria si resultés que valoréssim cada planxa en concret, per exemple, si cada poble de Grècia n’hagués aportat una, procedent d’un arbre seu, gravada amb una inscripció determinada. Aleshores el vaixell de Teseu seria el format per aquestes planxes concretes.
I si en un altre cas, a mesura que es van substituïnt les planxes, al mateix temps es modifica l’estructura del vaixell? Encara diríem que es tracta del mateix vaixell però la validació per invariants es torna més complicada. Ja no n’hi ha prou amb validar la “forma” segons un plànol. Cal identificar si es mantenen les funcions bàsiques del vaixell, quilla, proa, popa. Evidentment si modificant-lo el desmuntem i en fem una cabana, ja no és un vaixell. I en el cas de la metamorfosi dels insectes? La papallona, segueix essent el mateix individu que l’eruga?
La identitat personal , cos i narració
La qüestió és rellevant perquè la nostra identitat corporal i la manera com ens percebem nosaltres mateixos, la permanència del jo, requereixen aquesta mena d’invariant complex. Quan vaig acabar el treball de l’ontologia per nivells, volia explorar l’invariant de la identitat. I aviat em vaig adonar que no podíem assignar a cada persona una identitat fixa, no podíem basar la identitat en el que en podríem dir “caràcter”, com un conjunt de trets genètic heretats. AIxò em va dur a explorar la identitat narrativa. Aquí l’invariant és molt més fràgil, és el que ens hauria de permetre distingir una autobiografia coherent d’un conjunt de capítols desconnexes.
Alhora, el cos tampoc és quelcom fix, sinó que les cèl·lules es van renovant contínuament, algunes parts com la pell, cada setmana, els músculs i ossos cada 15 anys (identitat corporal). A més, al nostre cos hi ha més microorganismes que no pas cèl·lules amb el nostre DNA (outsourcing biològic). És un cas evident de vaixell de Teseu.
Però, què som a nivell d’experiència? Un observador extern podria descriure la nostra conducta al llarg dels anys. algú meticulós podria mirar de transcriure les experiències que va sentint. Si escrivim un diari, veurem que el nostre projecte de vida, el que volem ser, els que ens preocupa, va canviant. Canvia fins al punt  que Proust que no té por a la mort perquè ja ha mort diverses vegades. , o la d’Alícia quan es pregunta si aquest matí és la mateixa que ahir. Hume havia posat de manifest la fragilitat del “jo” com a substància, però tanmateix, hi ha una continuitat. Proust descriu molt bé la transició entre el son i la vetlla quan reprenem la consciència de qui som.
Per seguir amb el vaixell de Teseu, potser podríem comparar-ho amb els plans de viatge, la ruta que es va definint a cada moment. La ruta pot anar canviant, i la inicial segurament no serà la mateixa que la que tenim als tres anys de viatge, o als sis. Vents diferents, canvis en l’estructura del vaixell, illes que no coneixíem que han aparegut a la ruta, d’altres que han resultat diferents de les esperades, han fet que haguem d’anar modificant el viatge. Semblantment, també modifiquem el relat sobre el que esperem, i sobre com interpretem les decisions i trajectòria feta fins ara.  Com en un procés de lectura i i escriptura, constantment revisem les expectatives sobre com seguirà, i també canviem la valoració de les escenes i personatges del passat. La continuïtat es veu en que el punt on som avui, és resultat de les decisions, veles rumb, que vam fer en el passat i que apuntaven a una destinació que potser era diferent d’on som ara.
Discussió
Potser l’invariant és la continuïtat, com en topologia quan es parla d’una línia o una àrea connexa. Les noves cèl·lules apareixen de les anteriors, els nous materials s’assimilen en processos metabòlics existents. En el cas del vaixell de Teseu, es van substiuïnt els taulons d’un a un quan es van gastant; no desmuntem tot el vaixell i n’apareix un altre de nou que no té res a veure amb l’anterior. En l’esquema narratiu, la visió del passat es va modificant a mesura que els fets del present el reinterpreten, així com les expectatives de futur, que es veuen confirmades o desmentides. Podem concebre condicions per informar un Dimoni de Laplace de manera que identifiqui cossos amb vida i narracions autobiogàfiques.
Podem especular sobre com seria voler detectar Déu. Només podríem indirectament, a partir d’invariants en la conducta i informes d’individus o grups socials, que actuen “com si” Déu els parlés o inspirés.
ENLLAÇOS
Antony Gormley , una escultura que proposa el cos com a “lloc” on passen coses
 revela que no hi ha consistència quant aconfiança en un mateix, perseverància, estabililtat d’humor, conscienciació, originalitat i ganes d’aprendre [ és difícil esperar que les ganes d’aprendre siguin les mateixes als 77 que als 14!]
Posted on

El cicle de l’any

Hivern  Primavera   Estiu    Tardor

el pas de l’any a la cuina     [afegir canvis a la terrassa]

HIVERN

És el temps de les sopes, els jerseis de llana, dies clars i nets, prendre el sol a la terrassa.

  • Nadal, nit de Nadal íntima [camí de taula]
  • cursa dels nassos
  • terrassa: floreixen les lletereses, marfull, ametller
  • raquetes, ametllers
  • trinxat, calçots
  • dijous gras, botifarra d’ou

PRIMAVERA

  • bunyols
  • Setmana santa: Passió segons sant Mateu
  • xai i mona [camí de taula]
  • arriben les orenetes (abril)
  • canvi de roba el maig

ESTIU

Infantesa, els estius llargs sense treballar
Mongat i la sorra escolant-se pel terra de fusta a la dutxa. Blanes, l’olor del mar i els carrers nets. Banyoles, calor, fresca al sòtano i comics de superman. Andorra, els rius i prats. Solius adolescència: jocs amb veïns, piscina, Cala Rovira.

Casat
1981-1999. Calor a Castellar, jocs amb les nenes. 15 dies a Solius, jocs. Caps de setmana a Comarruga. 2000-2013 Unes setmanes a Solius.

Jubilat

  • comença amb els pètals grocs de les tipuanes.
  • Darrers dies amb edredó. Comencen les bermudes.
  • travessa muntanya
  • [ falta un àpat d’estiu amb el camí de taula: gaspatxo, alguna amanida freda, ensaladilla russa, terrina de peix, gelat]
  • Préssecs, albercocs. Amanides fredes, pasta, patata. Gelats.
  • banys al matí
  • banyera a la terrassa
  • cubs
  • setmana amb la Teresa, la Maria i els néts

Finals d’estiu

  • rebroten les lletereses i el marfull. (I l’espígol)
  • A la Costa Brava i Solius amb la furgo

Sobre l’estiu

TARDOR

primera tardor: [ com és aquest temps, que ja no fa la calor de l’estiu, però les temperatures encara són temperades, els arbres encara no han canviat el color …]

  • viatget amb EOs
  • mitja marató de collserola
  • Oktoberfest
  • Ja no es veuen orenetes (19/10 últim dia)

Tardor ben entrada

  • Les fulles dels pollancres del costat del cementiri es tornen grogues
  • canvi d’hora
  • Tots sants: canvi de roba, àpat de tardor: crema de carabassa, patata moniato i caça, panellets [camí de taula]
  • terrassa: colors grocs gingko i auró
  • novembre: núvols d’estornells
  • excursió a veure els colors de tardor
  • 8/12 Aniversari
  • Viatge a una ciutat

 

Posted on

Evolució del clima

[esborrany]

https://en.wikipedia.org/wiki/Paleoclimatology

Phanerozoic climate

500 million years of climate change
Main article: Phanerozoic
Major drivers for the preindustrial ages have been variations of the sun, volcanic ashes and exhalations, relative movements of the earth towards the sun, and tectonically induced effects as for major sea currents, watersheds, and ocean oscillations. In the early Phanerozoic, increased atmospheric carbon dioxide concentrations have been linked to driving or amplifying increased global temperatures.[20] Royer et al. 2004[21] found a climate sensitivity for the rest of the Phanerozoic which was calculated to be similar to today’s modern range of values.

The Huronian glaciation, is the first known glaciation in Earth’s history, and lasted from 2400-2100 million years ago.
The Cryogenian glaciation lasted from 720-635 million years ago.
The Andean-Saharan glaciation lasted from 450–420 million years ago.
The Karoo glaciation lasted from 360–260 million years ago.
The Quaternary glaciation is the current glaciation period and began 2.58 million years ago.

Al llarg del quaternari que és una era freda en conjunt, s’observen períodes d’uns 100.000 anys pels cicles de fred-calor

Temperatura mitjana dels últims 12.000 anys

ESDEVENIMENTS CONEGUTS

 

Posted on

424 El ballet a partir de 1975

Dansa  |   Història de la dansa    |  Història del ballet

Al llarg del segle XX hi ha hagut experimentació en el ballet, pioners que trencaven amb la tradició com Vaslav Nijinsky, Michel Fokine o Balanchine. Però és sobretot a la segona meitat dels ’70 que elss coreògrafs volen deixar la seva empremta personal. Es barreja el ballat clàssic i la dansa moderna. Es reinterpreten ballets clàssics. Twyla Sharp barreja ballet i jazz. Es busca sorprendre l’audiència [ cosa que no sempre implica un resultat interessant] [Es renuncia al moviment “bonic” per expressar les emocions humanes].

Les companyies proposen ballets nous innovadors i al mateix temps reposen els clàssics.

Coreògrafs: William Forsythe. Kennet Macmillan. Jiri Kylian (Netherland Dans Theater). David Bintley (Birmingham ballet). John Neumeier (Hamburg Ballet).  Wayne Mcgregor. Christopher Wheeldon.

Ballarins: Baryshnikov, Sylvie Guillem, Darcey Russell, Carlos Acosta, Tamara Rojo, Vivina Durante

[ després de tants arguments fantàstics, històries apassionades i tràgiques, m’agradaria un ballet més sobre la vida normal, anar a treballar al despatx, comprar al mercat, sopar, dormir] [ també em resulten més atractius els gestos expressius que no les proeses gimnàstiques de flexibilitat i força, la foto de Balanchine ensenyant un moviment que no pas aixecar la cama a 180º]

1976 A Month in the Country, Frederick Ashton, Chopin, London

Sobre una història de Turgenev. En una casa de camp d’una rica família russa, el 1850, Natàlia, la muller avorrida del senyor, té un amant Yslaev, però s’enamora del preceptor del seu fill.

1978 Royal Ballet, Covent Garden

1976 Push Comes to Shove, Twyla Sharp, Joseph Lamb – Haydn

Un ballet que barreja ragtimes de Joseph Lamb amb música de Haydn, pràcticament sense argument. Dues dones una vamp i una ingènua reclamen l’atenció d’un home.

Es va estrenar amb Baryshnikov que alternava moviments de musical amb passos de ballet clàssic virtuosístic.

Push comes to shove  M Baryshnikov baixa resolució

* 1978 Café Müller, Pina Bausch, Henry Purcell, Wuppertal

Pina Bausch (1940 – 2009). Els seus pares tenien un restaurant amb habitacions a Solingen i de petita li agradava actuar al menjador davant dels hostes i pujava a ballar a les seves habitacions. Va començar a estudiar a Alemanya i va aconseguir una beca per la Juilliard School a New York.

El 1973 és nomenada director artístic del ballet de l’Òpera de Wuppertal, que s’acabarà anomenant Tanztheater Wuppertal Pina Bausch. Pina Bausch estava interessada en explorar com reaccionaven els ballarins actors davant d’una situació, els impulsos, els objectes de l’escenari, les lesions del cos.

Fa una coreografia moderna sobre l’òpera de Glück Orfeu i Eurídice

Una de les seves creacions més conegudes és Café Müller, on els ballarins van ensopegant amb taules i cadires, a vegades movent-se amb els ulls tancats.

1978 Café Müller (Pina Bausch)

1978 Mayerling, Kenneth Macmillan, Liszt, London

Creada després de deixar al direcció del Royal ballet per poder-se dedicar més a la coreografia.  Basada en la història real del príncep Rudolf (1858-1889), hereu de la corona austrohúngara, promès a la princesa Stéphanie de Bèlgica. Insatisfet, visita tavernes disfressat, pren una altra amant, la baronessa Maria Vetsera. Rudolf cada cop està més inestable i fa un pacte de suïcidi amb Maria. Al seu pavelló de caça li dispararà un tret i després es llevarà la  vida.

Mayerling , assaig del Royal Ballet

1978 Yvonne Rainer A Trio

A Trio , assaig del Royal Ballet

 

1979 Live, Hans van Manen

Els ballarins són capturats per una càmera que projecta primers plans a l’escenari.

Live

1981 Forgotten Land, Jiri Kylian, Britten, Stuttgart

Explora els temes de la fragilitat de la vida, inspirat en la Simfonia da Rèquiem de Britten i un quadre de Munch.

Nascut el 1947 a Praga, Jiri Kylian estudia al Royal Ballet amb una beca. Es queda a Stuttgart després que les forces del pacte de Varsòvia envaeixin Txecoslovàquia. El 1975 és nomenat director artistic del Nederlands Dans Theater. Li agrada proposar temes surrealistes i confrontar el clàssic amb el modern.

Forgotten Land , Ballet de Flandes, fragment

1983 Glass Pieces, Jerome Robbins, Philip Glass

Ballet de l’Opéra de Paris

1985 Steptext, William Forsythe, Bach, Reggio Emilia

Nascut el 1949, va créixer amb el rocknroll i això es nota en les coreografies que ell descrivia com “ballet amb un toc de funk”. Va entrar al ballet de Stuttgart de John Cranko. Treballa amb música experimental i se centra més en les transicions que no en les posicions.

Steptext és una peça que deconstrueix els passos clàssics mirant de sorprendre l’espectador en trencar el que seria el desenvolupament esperat d’una frase de dansa.

Steptext , a fugue of the mechanic of the theatre ritual
Steptext , una altra versió.

El 2009 va posar en marxa una eina online per anotar coreografies: motionbank

1987 In the middle somewhat elevated, William Forsythe, Thom Willems

És la peça més coneguda de Forsythe, molt exigent tècnicament. Els ballarins no estan sempre de cara al públic, van entrant i sortint en diferents direccions amb una música industrial gairebé hipnòtica.

In the middle somewhat elevated , Sylvie Guillem i Laurent Hilaire
In the middle Somewhat Elevated , Sylvie Laurent
In the middle somewhat elevated , Marta Romagna, Roberto Bolle, Zenaida Yanow

1989 Falling Angels, Jiri Kylian, Steve Reich, Den Haag

Un ballet minimalista on vuit dones, tota l’estona al mig de l’escenari, alternen duets, solos, moviments a l’uníson, expressant diferents emocions com naixement, maternitat, seducció, ambició, mort. Forma part de la sèrie Black and White.

1989 Black White, Jiri Kylian, Den Haag

Falling Angels , Nederlans dans theater
Falling Angels , Compañía Nacional de danza

1991 Petite Mort, Jiri Kylian, Mozart, Salzburg

“Petite mort” normalment fa referència al moment de l’orgasme. Aquí, sis homes i si dones es troben, culminen l’acte sexual que pot donar origen a una nova vida,i ens recorda que la vida és curta i mai queda gaire lluny de la mort. Hi contrastos entre repós i activitat frenètica, sensualitat i espiritualitat.

Petite Mort Sylvie Guillem e Massimo Murru
Petite Mort , Nederlands dans theater

1992 The Judas Tree, Kenneth Macmillan, Brian Elias, London

Una obra polèmica que representa l’últim sopar dels deixebles, 13 homes, i una dona, suposadament Maria Magdalena, que s’insinua sensualment, especialment a Jesús, fins que desencadena la violència i Judas el traex amb el petó .

TheJudas Tree, The Genius of Kenneth MacMillan (The Royal Ballet and Birmingham Royal Ballet)

1994 Jerome Robbins

Suite of Dances, 1994

1995 Bella Figura, Jiri Kylian, Lukas Foos Pergolesi, Den Haag

Bella Figura. Netherlands Dance Theater

1995 Ephemeroptera, Jiri Kylian, un lament grec

Ephemeroptera

1996 The Vertiginous Thrill of Exactitude, William Forsythe, Schubert

Considerada una de les peces més difícils del repertori

The Vertiginous Thrill of Exactitude

2001 Raise the red lantern

Inspirat en el film de Zhang Yimou de 1991. Situat a la Xina dels anys 20, una jove d’una família arruinada és obligada a casar-se amb el ric senyor Chen, que ja té tres concubines. Totes competeixen per la seva atenció cada nit. La que és escollida encén la llanterna vermella.

La llanterna vermella

2002 Tryst, Christopher Wheeldon, James MacMillan, London

Al coreògraf li va venir la idea mentre conduïa per les highlands d’Escòcia escoltant la música de James Macmillan.

2006 Chroma, Wayne McGregor, Talbot White, London

Wayne McGregor venia de projectes experimentals i el ballet posa cinc parelles que exploren el cos humà en situacions extremes, cosa que du a postures turmentades i contorsionades.

Chroma  duet, Bolshoi
Chroma , reportatge Royal Ballet

2011 Alice’s Adventures in Wonderland, Christopher Wheeldon, Joby Talbot, London

Després d’una dècada que el Royal Ballet no presentava cap espectacle que expliqués una història, Wheeldon s’inspira en la història de Lewis Carroll. Alícia segueix el conill a Wonderland on troba el Knave of hearts, la duquessa i el gat de Cheshire. Segueix el te del barreter boig, l’eruga i el joc de croquet amb els flamencs. [un retorn a un espectacle més popular? a mig camí del musical?]

Alícia en terra de meravelles:  L’adagi de la tarta, El pas de deux del Knave of hearts, The tea party,  L’eruga, Royal Ballet

2013 Raven Girl, Wayne McGregor

Com un conte de fades modern, una noia mig corb que volia volar.

Raven Girl explicat per Wayne McGregor, trailer

2013 Capricis, Àngels Margarit, Paganini, Barcelona

Capricis, actuació al MACBA gener 2014 [jo hi era], Trailer 2013, Sismògraf

 

2013 Angelin Preljocaj

Les Nuits

2014 The Winter’s Tale, Christopher Wheeldon, Talbot, London

Seguint la mateixa línia que Alícia en terra de meravelles, Wheeldon adapta l’obra  de Shakespeare. Hermione, la dona del rei de Sicília, dóna a llum una nena que el seu marit, Leontes, sospita que és fruit d’una infidelitat amb el seu hoste el rei Polixenes. L’abandona a un bosc on és rescatada per un pastor. Amb 16 anys, s’enamora d’un pastor que en realitat és el fill de Polixenes disfressat. S’ecapen a Sicília on leontes els ajuda i al final tot acaba bé.

The Winter’s Tale Royal Ballet assaig, Trailer, Introducció

 

Posted on

424 El ballet internacional 1945 – 1975

Dansa  |   Història de la dansa    |  Història del ballet

Les gires dels ballets russos havien popularitzat el ballet. Mentre que a la URSS les companyies russes mantenien el seu elevat nivell, els nous focus de creació que havien aparegut a la primera meitat de segle es consoliden.

Als USA Balanchine i Kernstein funden el NYC ballet el 1948. La seva escola es concentrarà en el pur moviment deixant de banda la pompa del ballet imperial o l’esplendor visual de la posta en escena dels Ballets Russes.

A Londres el Sadler Wells es convertirà en el Royal Ballet el 1956, Frederick Ashton serà el principal coreògraf. Anthony Tudor el 1957 crearà l’American Ballet Theater. Es fundaran companyies a Stuttgart amb el coreògraf Cranko, Canadà, Cuba, Iran o Beijing.

Ja no es busca inspiració en històries fantàstiques sinó que s’explora com expressar les emocions humanes, com Béjart amb el seu “Boléro” al ballet de Lausanne, o temes socials com la denúncia de l’esclavatge per part d’Alvin Ailey.

Jerome Robbins crerà coreografies per ballets i musicals, incorporant moviments que vénen del jazz.

Coreògrafs destacats: George Balanchine, John Cranko, Peter Wright,  Kenneth Mcmillan.

Ballarins destacats: Galina Ulanova al bolshoi, Alicia Markova, Margot Fonteyn, Rudolf Nureyev, Mikhail Baryshnikov, Nadia Nerina, Lynn Seymour.

1946 Symphonic Variations, Frederick Ashton, Cesar Franck, London

Projecte d’Ashton de fer un ballet purament moviment sense haver d’explicar una història.

Variacions simfòniques, Cocoraju, Rojo, Wildor (baixa resolució)

Variacions simfòniques, Mcrae Marquez Bonelli (baixa resolució)

1946 The Four Temperaments, Balanchine, Paul Hindemith, New York

Un ballet abstracte que consolidà el nou estil americà de Balanchine. S’inspira en la concepció antiga dels quatre temperaments segons la qual al cos hi ha quatre fluids que són combinació de les quatre propietats fonamentals. Cada fluid correspon a un temperament:

Sang (càlid, humit) → sanguini
Bilis groga (càlid, sec) → colèric
Bilis negra (fred, sec) → melancòlic ( melan = negre, chola = bilis )
Flegma (fred, humit) → flegmàtic

1964 filmació canadenca

1948 Cinderella, Frederick Ashton, Prokofiev, London

Basat en el conte de la Ventafocs de Perrault. Ashton es va inspirar els ballets de Petipa. Va fer servir homes per als papers de les germanes dolentes.

OpernHaus Munich bona resolució

Bolshoi ballet baixa resolució

Ballet National Opera Paris amb Sylvie Guillem baixa resolució

New York City Ballet i George Balanchine (1904 – 1983)

Georgi Balanchivadze era fill d’un compositor i va tenir una formació musical que el permetia analitzar una partitura i col·laborar amb els compositors.  Va estudiar a l’escola imperial de Sant Petersburg i el 1924 durant una gira, desertà a Europa unint-se als Ballets Russes.

Fou cridat als USA pels filàntrops Lincoln Kernstein i Edward Warburg. Volien que fundés una companyia de ballet amb personalitat americana però que estigués al nivell de les millors companyies europees. Balanchine va acceptar però primer va voler crear una escola i després va acabar essent el que en va dir “ballet master”.

Deia que “men were just on stage to lift and carry the women”. I s’explica que quan la mare d’una ballarina li pregintà si la seva filla es podria dedicar professionalment a la dansa, li respongué: “La danse, Madame, c’est une question morale.”

Balanchine fou substituït per Peter Martins que no va estar tant encertat.

El 2019 es reporten cassos d’assetjament sexual

1948 Symphony in C, Balanchine, Bizet, New York

Un altre ballet abstracte, un homenatge al Paris Opéra ballet

2016 NYCB Palais de cristal

(1948 Scènes de ballet, Frederick Ashton, Stravinsky, London)

Frederick Ashton va començar de ballarí amb Léonide Massine i després amb Marie Rambert, que li feia classe sense cobrar perquè no tenia ballarins mascles. Va començar a coreografiar per a ella i també per Ninette de Valois.

Royal ballet assajant obres de Frederick Ashton

1948 The Red Shoes

Film de Michael Powell i Emeric Pressburger, sobre una ballarina que entra a una important companyia de ballet i triomfa en un nou espectacle anomenat les sabatilles vermelles. Es basa en un conte de Hans Christian Andersen en que una dona es posa unes sabatilles vermelles que en realitat estan encantades per un dimoni. La faran ballar sense parar fins a morir. Els principals ballarins van ser Moira Shearer, Anton Walbrook, and Marius Goring.

Les sabatilles vermelles

1949 Jerome Robbins (1918 – 1988) entra al NYCB com a ballarí i coreògraf.

Havia estudiat ballet clàssic, dansa moderna, dansa espanyola i asiàtica. Va ballar i coreografiar tant ballet clàssic com musicals. El ballet Fancy free (1944), amb música de Leonard Bernstein es va acabar convertint en el musical On the Town (1949).

1953 Afternoon of a Faun, Debussy

1956 The Concert, Chopin

Entre els musicals més coneguts: On the Town, Billion Dollar Baby, High Button Shoes, West Side Story, The King and I, Gypsy, Peter Pan, Miss Liberty, Call Me Madam,i Fiddler on the Roof.

jeromerobbins.org

1955 Frederick Ashton. Romeo & Juliet

1956 Spartacus, Yakobson, Khachaturyan, Leningrad

Ballet soviètic que va rebre el premi Lenin, Spartacus es capturat per Crassus i forçat a lluitar com a gladiador mentre la seva dona Frígia ha de servir d’esclava. Spartacus es revolta amb altres glaidiadors, lluita i venç Crassus però refusa matar-lo. Aquest reuneix un exèrcit que ataca Spartacus i el mata. Amb salts i elevacions espectaculars, va ser un gran èxit tant a la URSS com a la resta del món.

Spartacus, Bolshoi, 1957

1957 Agon, Balanchine, Stravinsky, New York

Balanchine es va inspirar en un manual de dansa francès del s XVII. Va treballar en estreta col·laboració amb Stravinsky per crear dotze danses sense cap argument especial, amb l’escenari nu  i els ballarins vestits com quan assagen. Mostra la interacció entre cossos en moviment, tensió, tendresa. És un dels ballets més importants que va crear.

1993, NYCB homenatge a Balanchine. Western Symphony, Agon, Who cares, Stars and Stripes

1960 Liebeslieder Walzer, Balanchine, Brahms, New York

Els ballarins comparteixen escenari amb dos pianistes i quatre cantants, i ballen 33 els 33 valsos que Brahms va escriure. Balanchine deia que durant el primer acte ballen les persones reals, i en el segon, les seves ànimes.

1977, fragment

1960 Revelations, Alvin Ailey, Howard Roberts, New York

Alvin Ailey (1931-1989) va tenir una infantesa dura, abandonat pel seu pare, vivint a l’època de la depressió en el sud racista. El 1949 entra a l’escola Hornton a Los Angeles, una de les poques que permetien negres. Ballarà per a diferents companyies i musicals.

El 1958 Ailey funda el Alvin Ailey American Dance Theater per honorar la cultura afroamericana a través de la dansa.

Blues Suite

El 1960 crea la seva obra més famosa, Revelations, amb música gospel i blues, inspirada en els records de la seva infantesa a Texas.

Revelations

1960 (1786) Recuperació de La fille mal gardée, Ashton, cançons franceses

Basat en una història del segle XVIII a França. La vídua Simone (normalment inetrpretada per un home), vol casar la seva filla Lise amb Alain, un ximplet fill d’un ric propietari de vinyes. Però ella està enamorada del jove pagès Colas. Asthon el va recuperar posant-hi molt d’humor, escenes de la collita a Suffolk i inserint-hi algunes danses populars angleses com la famosa dansa dels esclops.

2012, La fille mal Gardée Royal Ballet

1961 Boléro, Maurice Béjart, Ravel, Bruxelles

El 1928 Bronislava Nijinska n’havia fet una primera versió, representant una dona ballant sobre la taula en una taverna espanyola. Béjart ho canvia per per una coreografia que passa de la vulnerabilitat del solista al centre al poder que exerceix sobre els qui l’envolten a mesura que el patró repetitiu de la música creix fins el clímax.

Béjart neix a Marsella el 1927, fill del filòsof Gaston Berger i comença a ballar per consell mèdica. Balla per a diverses companyies i el 1960 funda el Ballet du XXe Siècle a Brusel·les. El 1987 trasllada la seva companyia a Lausanne, on es dirà Béjart Ballet Lausanne. Mor el 2007. Llista d’obres.

 

1988 Boléro, Jorge Donn solista, introducció de Maurice Béjart

2015 última actuació de Sylvie Guillem

Reportatge sobre Maurice Béjart, 1994 Trois semaines et 1/2 au Chaillot

Reportatge sobre Maurice Béjart

Béjart ballant Duke Ellington: 22’57”

1962 A Midsummer Night’s Dream, Balanchine, Mendelsohn, New York

Un dels pocs ballets de Balanchine amb argument. Seguint la comèdia de Shakespeare. Al bosc, la reina de les fades, Titània, víctima d’un encanteri del rei Oberon que la vol castigar, s’enamora de Bottom que porta un cap de ruc. Quan arriben altres atenesos al bosc, nous enamoraments resulten de l’ús de les gotes màgiques.

El somni d’una nit d’estiu, Pacific Northwest Ballet, 1999

1963 Marguerite et Armand, Ashton, Liszt, London

Inspirat en la història de la Dama de les camèlies, una cortesana a punt de morir, recorda el seu amor per Armand, a qui rebutjà per protegir la seva reputació, a instàncies del seu pare que desaprovava la relació. Quan el pare ho confessa a Armand, aquest corre a retrobar-la. Ella mor als seus braços.

Ashton va crear el ballet per a Margot Fonteyn, que amb 43 anys estava pensant en retirar-se. La seva carrera es va revifar. Va tenir un gran èxit en aquest paper juntament amb Rudolf Nureyev i mentre van ser vius no el va ballar ningú més.

2012 Marguerite et Armand, Sergey Polunin / Christine Shapran

1964 The Red detachment of women, Li Chengxiang, Jiang Zuhui and Wang Xixian, music by Du Mingxin, Wu Zuqiang, Wang Yanqiao, Shi Wanchun and Dai Hongcheng, Beijing

El ballet a la Xina comunista començava el 1954 amb la fundació de la Beijing Dance Academy. Els primers anys tenien Rússia com a model però aviat van desenvolupar un estil propi.

“The red detachment of women” es crea a partir d’un film de propaganda de 1961. Explica la història d’una jove pagesa que s’apunta a un grup comunista per lluitar contra un tirà local.

El despreniment vermell de les dones

1964 The_red_detachment_of_women_ballet

1964 The Dream, Ashton, Mendelsohn, London

Igual que Balanchine, Ashton basa el seu ballet en Shakespeare i la música de Mendelsohn.

The Dream, American Ballet Theater, 2004

1965 Song of the Earth, Kenneth MacMillan, Mahler, Stuttgart

Kenneth MacMillan (1929-1992) va descobrir el ballet durant la segona guerra mundial,  i als 15 anys va falsificar una carta del seu pare per ser admès a l’escola Sadler Wells de Ninette de Valois. Voldrà explorar les motivacions psicològiques dels personatges. Va començar a fer coreografies pel Royal Ballet però no li deixaven fer projectes com el del “Cant a la terra” i el va fer per l’Stuttgart Ballet i les relacions se’n van ressentir i se’n va anar al Deutsche Oper Ballet a Berlin. Tornarà a Londres el 1970. El llegat de Kenneth MacMillan.

Kenneth  MacMillan va treballar diversos anys per crear aquest ballet basat en les cançons simfòniques de Mahler sobre traduccions a l’alemany de poesia xinesa de la dinastia Tang.

Das Trinklied vom Jammer der Erde (Cançó de taverna de la misèria terrenal): un home balla alegre amb els amics, però sap que la mort és propera.

El vi ja titil·la en la copa daurada,
però no beveu encara, primer us cantaré una cançó!
La cançó de l’aflicció us ha de ressonar amb rialles
dins l’ànima. Quan la pena s’acosta,
s’assequen els jardins de l’esperit,
es marceixen l’alegria i el cant.
Llòbrega és la vida, obscura és la mort.

Der Einsame im Herbst (el solitari a la tardor):

Boires tardorenques onegen, blavoses, damunt el llac;
tota l’herba és coberta de gebre;
semblaria com si un artista hagués escampat pols de jade
damunt les delicades flors.

La dolça flaire de les flors s’ha volatilitzat;
un vent fred en vincla les tiges.
Aviat, les marcides i daurades fulles
de les flors de lotus, suraran damunt l’aigua.

El meu cor és cansat. La meva petita llàntia
s’apaga crepitant;
[em constreny al somni]
Vaig cap a tu, entranyable lloc de repòs!
Sí, dóna’m l’assossec, necessito tant l’ablaniment!

Jo ploro força en les meves solituds.
La tardor perdura massa temps en el meu cor.
Sol de l’amor, ja no vols brillar més
per eixugar, amb tendresa, les meves amargues llàgrimes?

El cant a la terra (fragment)

Reportatge sobre el cant a la terra de K Macmillan

Ballet sencer filmat des de bastidors Milton Keynes 2017

1965 Monotones, Frederick Ashton, Satie, London

Inicialment era un ballet de tot just tres minuts, amb música de Satie, un pas de trois evocant com seria moure’s a la lluna, mig flotant, dos homes i una dona vestits de blanc. Després el va extendre amb un altres pas de trois, dues dones i un home vestits de verd, representant el moviment sobre la terra, més pesant.

Monotones II, Royal ballet

Monotones II, versió extesa

1965 Onegin, Cranko, Txaikovsky, Stuttgart

Seguint la novel·la de Puixkin aquest ballet és l’obra més important de Cranko. Tatiana s’enamora de l’aristòcrata Eugene Onegin quan el promès de la seva germana, Lensky, els presenta. Li escriu una carta d’amor. Onegin, en la festa d’aniversari de Tatiana, estripa la seva carta i discuteix amb Lensky. Es baten en duel i el mata. Anys després Onegin s’adona que va desdenyar l’única dona que realment el va estimar. Però ara ja és massa tard.

Onegin part 1, part 2, part 3,  1984 Ballet Nacional Canadà

1967 Jewels, Balanchine, Fauré-Stravinsky-Txaikovsky, New York

Balanchine es va inspirar en l’aparador d’una joieria de la 5a avinguda que veia cada dia en passar. Emeralds s’inspira en el Paris dels 20 que ell havia conegut amb els Ballets Russes. Rubies té a veure amb el jazz que es va trobar en arribar a Amèrica els ’30. I els Diamonds tornen al ballet clàssic imperial rus.

És l’obra que representa l’essència de Balanchine.

El 6/2/2004 es va representar a New York i entre el distingit públic hi havia la Teresa i Maria Cots.

Paris Opéra Ballet 2006

NYCB: Emeralds, Rubies, Diamonds

1967 Anastasia, Macmillan, Bohuslav Martinu, Berlin

Un dona és rescatada després de caure en un canal a Berlín, diu anomenar-se Anna Anderson i pretén ser la gran duquessa Anastàsia, única supervivent de la matança dels Romanov en la revolució russa. Se li dignostica esquizofrènia. La música fou composta quan Martinu s’estava recuperant d’una ferida al cap i és d’avantguarda. El ballet mostra les al·lucinacions i records d’Anastàsia.

Anastàsia

1970 In the Night, Jerome Robbins, Chopin

Ballet & Orchestra of the Opéra national de Paris, 2008

1974 Manon, Henneth Macmillan,Massenet, London.

La sòrdida història escrita per l’Abbé Prévost de 1731 narra com Manon, una noia que anava a entrar a un convent, és subhastada pel seu germà Lescaut i venuda a GM. Ella s’enamora de Des Grieux i miren d’escapart però GM la troba, mata Lescaut i ella és deportada a New Orleans. Escapa amb Des Grieux i mor als seus braços.

El tema no va ser ben rebut, però la coreografia, sí.

1974 Manon – The Royal Ballet – 1982

1974 Elite Syncopations, Kenneth Macmillan, Scott Joplin, London

Elite syncopations (fragment)

Assaig d’Elite syncopations Royal Ballet

1975 Ivan the terrible, Grigorovich, Prokofiev, Moscow

La banda sonora del film de Sergei Eisenstein sobre Ivan el terrible (1944) és la base del ballet de Grigorovich, estrenat a la URSS . Ivan es proclama Tsar de totes les rússies amb l’oposició de l’antiga noblesa, els boiards. Es promet amb Anastàsia i marxa a lluitar contra invasors estrangers. Els boiards preparen un beuratge enverinat per assassinar-lo però se’l beu Anastàsia que mor. Ivan persegueix tots els boiards i acaba embogit. Demana una gran força al seu protagonista.

Ivan el terrible, Bolshoi

 

Posted on

424 El ballet modern 1905 – 1945

Dansa  |   Història de la dansa    |  Història del ballet

Mentre que a Europa el ballet havia anat perdent el favor del públic, a Rússia seguia amb força però la nova generació de ballarins i coreògrafs tenia ganes de sortir de l’estricta tradició imperial. Així apareixen els Ballets Russes de l’emprenedor Serge Diaghilev amb Michel Fokine de coreògraf, Vaslav Nijinsky, Anna Pavlova i Tamara Karsavina de ballarins. Fan gires per tot el món i renovaran l’interès pel ballet a Occident. Serà molt innovador en coreografia, amb Fokine, Nijinsky i Balanchine de coreògrafs, amb la música de Stravinsky, Satie i Prokofiev i amb posades en escena d’artistes com Léon Bakst, Picasso Matisse o Alexandre Bénois. Amb la mort de Diaghilev el 1929 es desfarà la companyia. De 1932 a 1936 seguiran com als Ballets Russes de Montecarlo sota Wassily de Basil.

El 1913 s’estrena la Consagració de la primavera i tant la música com la coreografia escandalitzen el públic.

El 1917 la revolució russa interromp la tradició de moment ja que els soviets el veien com una art decadent, però més tard el recuperaran com a eina de propaganda. Entretant molts dels seus talents deserten a Europa, fet que seguirà passant durant les dècades de la guerra freda amb Nureyev, Baryshnikov i Makarova.

Un segon focus d’innovació vindrà d’Amèrica amb Isadora Duncan i Marta Graham, que fundaria la seva companyia el 1926.

L’interès que han despertat els Ballets Russes germinarà en nous centres de creació. Marie Rambert, d’origen polonès, fundarà un Ballet Club a Londres el 1928, i descobrirà els talents de Frederick Ashton i Anthony Tudor com a coreògrafs. Ninette de Valois havia ballat amb els Ballet Russes però ho va haver de deixar per dolor a la columna. El 1931 crea el Vic-Wells Ballet a Londres que més endavant serà el Royal Ballet. Donarà oportunitats a coreògrafs com Frederick Ashton, John Cranko i Kenneth Macmillan. Tindrà com a ballarins estrella a Rudolf Nureyev i Margot Fonteyn.

Balanchine estableix la School of American Ballet el 1934.

Veiem així que el ballet va néixer a França, des d’on es traslladarà a Rússia fins que al segle XX els russos tornen a París amb Diaguilev i es propaga a Londres i New York.

1902 – 1927 Isadora Duncan (1877-1927)

Nascuda als USA, impulsada a ballar des de petita, el 1899 es trasllada a Londres. S’inspira en els clàssics grecs al museu britànic i en les teories de Desarte que afirmava que cada moviment i gest correspon i expressa una emoció interna. Classicisme, llibertat i espontaneïtat. Va tenir un gran èxit per tot Europa. Va ser un exemple de dona independent. No va voler mai ésser filmada. Inspirà Fokine i Frederick Ashton. EL 1927, quan anava en un descapotable al costat del seu amant, el mocador que duia es va enganxar a una de les rodes i li va trencar el coll.

Reportatge d’imatges

Who was Isadora Duncan

Tamara Rojo ballant els valsos de Brahms en l’estil d’Isadora Duncan

1968 Film de Karel Reisz sobre la vida d’Isadora Duncan

1909 Les Sylphides, Michel Fokine, Chopin, Paris

Primer ballet “abstracte”, que no pretén explicar una història. Fokine intentava evocar l’atmosfera el ballet romàntic amb Marie Taglioni a partir d’un recull de peces de Chopin.

Les Sylphides – Chopin – The Maryinsky Ballet – Kirov Ballet

1910 Sherezade, Michel Fokine, Rimsky Korsakov

Inspirada en les “1001 nits”, amb decorats i vestuari que evocaven l’orient exòtic i de llegenda.

Sherezade. Kirov 2002

1910 Firebird, Michel Fokine, Stravinsky, Paris

Ballet escrit expressament per als Ballets Russes, basat en un conte rus. El príncep Ivan s’esmuny a un jardí per robar l’ocell de foc. Aquest li demanà que el deixi en llibertat i a canvi li dóna una ploma amb la promesa que el protegirà quan estigui en perill. Hi ha un grup de princeses encantades pel bruixot immortal Kotschei i Ivan s’enamora d’una d’elles, Tsarevna. Però cada cop que algú les ha intentat rescatar, es torna de pedra. Arriben uns monstres i Kotschei però Ivan crida l’ocell de foc que farà ballar les criatures fins que s’adormen. Ivan troba com fer morir Kotschei trencant un ou que conté la seva ànima. Ivan i Tsarevna es casen.

L’ocell de foc. Royal ballet. 2002

L’ocell de foc i la consagració de la primavera. Ballet of the Mariynsky Theatre, 2009

1911 Le Spectre de la rose, Michel Fokine, Carl Maria von Weber, Montecarlo

Un ballet curt, gairebé improvisat. Una noia torna a casa portant una rosa i s’adorm. Arriba l’esperit de la rosa i balla amb la noia com en somnis fins que desapareix saltant per la finestra. Aquest salt que executà Nijinsky va fer famós el ballet.

L’espectre de la rosa. Kirov. Igor Kolb i Zhanna Ayupova 2002

1911 Petroushka, Michel Fokine, Stravinsky, Paris

Inspirat en un personatge popular rus, tres titelles, Petrushka, una ballarina i un moro. Petrushka pretén la ballarina però aquesta prefereix el moro. Quan ell els assetja el moro l’empaita i el mata.

1912 L’Après-midi d’un faune, Nijinsky, Debussy, Paris

Possiblement aquesta és la primera coreografia moderna. Nijinsky ja era cèlebre com a ballarí, sobretot pels seus salts espectaculars. Diaguilev el va animar a experimentar amb coreografies. Eren amants però el 1913 es casa amb una aristòcrata hongaresa. Diaguilev l’acomiadarà. Intentarà fundar una companyia pròpia però no se’n sortirà. Cada cop estarà més inestable mentalment fins que el 1919 se li diagnostica una esquizofrènia i és internat a un asil a Suïssa on passarà els 30 anys que li queden de vida sense tornar a ballar.

Petrushka, Le Spectre de la Rose, Le Tricome, L’après midi d’un Faune

1913 Le Sacré du Printemps, Nijinsky, Stravinsky, Paris

Tercer ballet de Stravinsky coreografiat per Nijinsky. Evoca rituals pagans amb una dansa d’adoració de la terra i després el sacrifici d’una verge que balla fins a morir. La sorpresa per la música i la coreografia, allunyades del que es considerava bonic, juntament amb certa hostilitat prèvia del públic, van fer que l’estrena acabaés amb tot el públic cridant i protestant. El ballet s’ha revisat moltes vegades.

(Veure més amunt la versió del Mariinsky després de l’ocell de foc)

La consagració de la primavera

1917 Parade, Léonide Massine, Satie, Paris

Representa actors de music hall que surten al carrer per atraure públic. Amb una partitura de Satie que incorporava sons quotidians com una màquina d’escriure, una coreografia amb moviments quotidians, decoració de Picasso, vestuari cubista.

Parade (youtube)

1923 Les noces, Bronislava Nijinska, Stravinsky, Paris

Un espectacle dur, amb música i coreografia (la germana de Nijinsky) representant unes noces a pagès, unes noces amargues en el context marxista en que l’individu se sotmet a l’estat.

Les Noces – Royal Ballet – 2001

[1924 Les Biches, Bronislava Nijinska, Francis Poulenc, Montecarlo]

Evoca una festa. Té un aire molt més lleuger que les precedents Noces

Les biches (youtube)

1926 Martha Graham (1894-1991) funda la seva companyia

Filla d’un metge que feia servir el moviment físic per tractar malalties nervioses, el 1920 entra a la companyia Denishawn a Los Angeles. El 1926 funda la seva companyia i comença a desenvolupar un llenguatge propi que explota el contrast entre contraure el cos i deixar-lo anar. També explora les caigudes a terra.

Martha Graham, reportatge (youtube)

Martha Graham, Frontiers (youtube)

Martha Graham, Lamentation (youtube)

1928 Apollo, Balanchine, Stravinsky, Paris

Amb 24 anys Balanchine creà un ballet que evoca el pas a l’edat adulta d’Apol·ló, que rebrà l’ajuda de tres muses, la poesia amb Calíope, el teatre amb Polyhymnia i la dansa amb Terpsicore. Les posicions en algun moment volen ser com les escultures gregues. Es considera el primer ballet “neoclàssic”.

1960 Damboise Adams Jiliana Rusell Apollo

1929 The Prodigal son, Balanchine, Prokofiev

Últim ballet amb els Ballets russes abans que es desintegressin, inspirat en la paràbola de la bíbia, dramàtic i ple d’acrobàcies, va ser un èxit. El fill pròdig se’n va de casa, arriba a una ciutat on és temptat per una sirena i gent que va de festa fins que li prenen tot el que duia. Torna a casa penedit i és acollit pel seu pare.

2001 Jeremie Belingard, Agnes Letestu

1931 The Bolt, Lopukhov, Shostakovich, Leningrad

Un ballet soviètic: Lenka, un treballador gandul acomiadat, convenç el jove Goshka que llenci un cargol al torn de la fàbrica espatllant-lo, i carregant les culpes a un altre. Tot s’acaba descobrint, el torn és reparat i els treballadors tornen a la feina.

Tot i l’argument “políticament correcte”, música, vestuari i coreografia eren una paròdia satírica i va ser prohibida poc després de l’estrena.

El cargol, 2006

1934 Serenade, Balanchine, Txaikovsky, New York

Primera peça de Balanchine als USA. No té cap narrativa, simplement “the only story is the music’s story, a serenade, a dance, if you like, in the light of the moon”.

Serenade

1936 Jardin aux Lilas, Antony Tudor, Ernest Chauson, London

Creat per la companyia de Rambert, exposa les convencions de la societat amb la història d’una dona que renuncia a l’home que estima per casar-se amb un altre que té millor posició.

Lilac Garden, Sylvie Guillem

1937 Checkmate, Ninette de Valois, Arthur Bliss, Paris

La reina negra, que representa la mort, lluita amb l’alfil vermell, que no gosa matar-la. Ella l’apunyala per l’esquena i fa escac mat al rei vermell.

Fragment (youtube)

1940 Romeo and Juliet, Lavrovsky, Prokofiev, Mariinsky Sant Petersburg

Un encàrrec a Prokofiev, amb la idea de fer-lo tornar a Rússia, es va estrenar amb gran èxit tot i que la partitura va ser considerada massa moderna i van demanar l’autor que la revisés.

Romeo And Juliet – Nureyev – Ballet Nacional De La Opera De Paris

2007 Romeo And Juliet – Tamara Rojo – Acosta- Royal Ballet (revisió Kenneth Macmillan de 1965)

1944 Danses Concertantes, Balanchine, Stravinsky, New York

Una peça suggerida al compositor pr Balanchine que després altres coreògrafs es farien seva.

Fragment (youtube)

Posted on

424 El ballet clàssic 1860 – 1905

Dansa | Història de la dansa | Història del ballet

A França és l’època del segon imperi, i viu un procés de modernització. El 1871 perd la guerra amb Prússia. El ballet perd força i apareixen espectacles més lleugers com el vaudeville. En canvi a les corts russes, que amb Alexandre II el 1855 havia iniciat una etapa de reformes, el ballet és apreciat. Els tsars faran venir els millors mestres i ballarins. A Sant Petersburg hi havia el teatre Mariinsky on Jules Perrot s’establí com a mestre de dansa el 1851. Ara quan viatja, la companyia fa servir el nom de Kirov.

Marius Petipa havia estat ballarí a Nantes i Bordeaux i després a Espanya, on va absorbir dansa espanyola i va aprendre a tocar les castanyoles. El 1847 arriba a Rússia com a ballarí i el 1869 esdevenia el coreògraf principal.(https://petipasociety.com/)

Rússia aportarà també el talent ballarins, coreògrafs i compositors com Txaikovsky. És aquí on es crearan peces claus del repertori com La Bella dorment, el trencanous o el Llac dels Cignes. Torna el protagonisme del ballarí masculí que exhibeix força i musculatura, menys present al ballet romàntic. Marius Petita consolida el Grand pas de deux com a final dramàtic on es mostrarà la tècnica dels solistes. És també ara que es formaran ballarins com Anna Pavlova i Vaslav Nijinsky que proparan el ballet per tot el món a les primeries del segle XX.

Alguns ballets intercalen números amb “danses de caràctere” que s’inspiren en danses folklòriques, russes, espanyoles, orientals.

1869 Don Quixote, Marius Petita, Ludwig Minkus, Bolshoi Moscow

Don Quixote – Novikova – Sarafanov – Mariinsky Ballet – 2006

1870 Coppélia, Arthur Saint León, Leo Délibes, Paris

El Dr. Coppelius construeix una nina a la qual vol dotar d’ànima humana i la posa a la finestra. Franz s’hi sent atret pensant que és de debó i la seva promesa, Swanilda, gelosa entra al taller del doctor. Aquest vol robar l’ànima de Franz per traslladar-la a la nina. Però Swanilda es posa els vestits de la nina i farà veure que cobra vida.

Coppelia – Royal Ballet Covent Garden Carlos Acosta

El 1875 s’inaugura a París l’esplèndid Palais Garnier

1876 Sylvia, Louis Mérante, Léo Delibes, Paris

Història d’un pastor Aminta, enamorat de Sílvia, una nimfa caçadora que el rebutja però Eros la ferirà amb una de les seves fletxes. És raptada per Orion però escapa amb l’ajuda d’Eros. Va ser tornat a coreografiar per Frederick Ashton el 1952.

Sylvia – Royal Ballet 2005 – Darcey Bussell Roberto Bolle

1876 La dansa de les hores, ?, Ponchielli

Integrat en l’òpera la Gioconda

1876 – dance_of_the_hours_letizia_giuliani_e_angel_corella

Una altra coreografia

1877 La Bayadère, Marius Petipa, Ludwig Minkus, Mariinsky, Sant Petersburg

Situat a la Índia clàssica, el guerrer Solor s’enamora de Nikiya, una “bayadere” o ballarina del temple. Però és promès a Gamzati, la filla del Rajah, que enverinarà Nikiya. En una de les escenes més cèlebres del ballet, un somni induït per l’opi fa que Solor visualitzi Nikiya en el regne de les ombres i s’hi vulgui retrobar. Les deitats destrueixen el temple on s’havien de casar Solor i Gamzati. Solor i Nikiya es retroben al cel.

La Bayadere – Svetlana Zakharova, Roberto Bolle – Teatro Alla Scala 2005

1877 Swan Lake, Julius Reisinger, Txaikovsky, Bolshoi Moscow

El príncep Siegfried surt a caçar al vespre, i veu com un dels cignes es transforma en una noia, Odette, la reina dels cignes i se n’enamora. A l’alba apareix el malvat Rothbar i es tornen a convertir en cignes. En una festa a palau Rothbar du la seva filla Odile disfressada d’Odette. Enganyat, Siegfried li jurà amor. Odette se sent traïda. Rothbar li voldrà fer complir la promesa. Sigfried i Odette decideixen morir junts i es llencen al llac. En algun final alternatiu, aconsegueixen vèncer Rothbar.

El llac dels cignes – Ballet de l’Opera de Paris 2005

El llac dels cignes. Ballet i orquestra del teatre Maryinsky V Gergiev 2006

1890 The Sleeping Beauty, Marius Petipa, Txaikovsky, Mariinsky Sant Petersburg

Segons el conte de Charles Perrault en què la princesa Aurora és maleïda per la fada dolenta a dormir eternament si es punxa el dit amb un fus. Malgrat prohibir totes els filoses, el rei no podrà evitar que un dia es punxi i tant ella com tota la cort cauen en un son profund fins que cent anys després, un príncep veu Aurora en una visió enviada per la fada bona, la troba, li fa un petó, i tots es desperten.

La Bella dorment – Kirov Ballet – Leningrad Theatre – 1983

1892 The Nutcracker, Lev Ivanov, Txaikovsky, Mariinsky Sant Petersburg

Seguint el conte de E.T.A. Hoffmann, Drosselmeyer un mag que fa joguines mecàniques, regala a Clara, en la festa del seu aniversari, un trencanous que representa un soldat. Quan Clara baixa al soterrani s’espanta en veure una rata de la mida d’una persona. Però Drosselmeyer farà que el trencanous es converteixi en un príncep que, amb els seus soldats, combat les rates. Clara i el Príncep viatjaran per un bosc nevat (número del vals dels flocs de neu) i llocs encantats on hi ha danses espanyoles, àrabs, xineses i russes.

El Trencanous, Covent Garden, The Royal Ballet & The Royal Opera House Orchestra [2009]

1898 Raymonda, Marius Petipa, Alexander Glazunov, Mariinsky Sant Petersburg

A l’època de les croades Raimonda espera el retorn del seu promés Jean de Brienne. El senyor sarraí Abderraman també la pretén i, en ser rebutjat, intentarà raptar-la però Jean arribarà a temps per salvar-la.

Raymonda – Bolshoi Ballet – 1989

1905 The Dying Swan, Michel Fokine, Camille Saint Saens

Anna Pavlova demanà Fokine de coreografiar la música de Saint-Saens inspirada en el poema de Tennyson la mort del cigne. Es va estrenar el 1905 en una gala benèfica a Sant Petersb urg i el 1907 a Moscú.La néta de Fokine diu que avui no es balla tal com la va concebre Fokine, i sembla una mica l’Odette del llac dels cignes davant la mort. No demana una tècnica extraordinària però sí un gran sentit artístic. Ha d’expressar algú ferit davant la mort propera, no una ballarina que es converteix en ocell.

La llegenda diu que les últimes paraules d’Anna Pavlova abans de morir van ser “prepareu-me el vestit de cigne”.

La mort del cigne. Anna Pavlova

La mort del cigne. Uliana Lopatkina

 

Posted on

424 El Ballet romàntic. 1830 – 1860

Dansa | Història de la dansa | Història del ballet

Hi ha hagut la revolució francesa, comença la industrialització i alhora hi ha una reacció contra la societat ordenada en classes socials i una vida alienada a les fàbriques. Es valora l’individu i les seves emocions, l’edat mitjana més que no l’època clàssica, la naturalesa salvatge contraposat al paisatge domesticat, l’espiritual i el sobrenatural contraposat al racional.

El centre creatiu serà sobretot París. França entra en un període de lluita entre els intents de tornar a l’Ancien régime, a la qual es resistirà la revolució de 1848 amb la que comença la segona república fins que Napoleó III s’erigeix en emperador i comença el segon imperi fins 1871.

El ballet evoluciona i dóna protagonisme a les ballarines com Marie Taglioni (1804-1884), Carlota Grisi (1819-1899). Apareix el ballet blanc, on les ballarines van de blanc amb tutus. El 1832 s’estrena la Sylphide on per primer cop es faran servir les puntes, que realcen l’elegància i la lleugeresa de les ballarines. Els librettos presenten temes sobrenaturals com a Giselle. Els principals coreògrafs seran Jules Perrot, i Bournonville que fundarà el ballet danès. La il·luminació a gas permetrà una posta en escena més brillant.

1832 La Sylphide c Taglioni-Bournonville, Schneitzhöffer, Paris. Hi va haver una primera versió de Filippo Taglioni amb la seva filla de protagonista. Bournonville en va fer una segona versió amb música de Lovenskiold que és la més coneguda. L’acció passa a Escòcia on James és atret per un sílfide, un esperit de fada dansarina.

La Sylphide. The Danish Ballet

1841 Giselle, Coralli Perrot, Adolphe Adam, Paris

Giselle s’enamora de Loys que en realitat és el duc Albrecht disfressat i que està promès a una altra. Quan descobreix l’engany, Giselle balla fins a morir. Al cementiri és rebuda pels esperits nimfes del bosc que atrauen els homes i els fan ballar fins a morir. Elles voldran atrapar Albrecht però Giselle el protegirà.

Giselle -Svetlana Zakharova & Roberto Bolle – La Scala (2005)

Giselle – Natalia Osipova, Carlos Acosta (Adolphe Adam) – Royal Opera House 2014

1842 Napoli, Bournonville, Paulli, Gade Lumbye, Copenhaguen

Teresina cau al mar durant una tempesta i és rescatada per les nàiades.

Napoli Royal Danish Ballet 1986

1846 Paquita, Mazilier, Deldevez, Paris

Un oficial francès s’enamora d’una gitana que al final resultarà ser la filla del comte d’Urbilly raptada. Famós pel seu grand pas classique.

Ballet Opera Paris, 2003

1845 Pas de quatre, Perrot, Pugni, London

Coreografia pe Jules Perrot per mostrar les excel·lències de les ballarines del moment, Marie Taglioni, Carlotta Grisi, Fanny Cerrito i Lucile Grahn.

Alicia Alonso, Carla Fracci, Ghislaine Thesmar, Eva Evdok

Paris Opéra ballet

1849 Le Conservatoire, Bournonville, Holger Pauli, Copenhaguen

L’acció passa a una escola de ballet a Paris on Bournonville evoca quan estudiava amb Auguste Vestris.

Vaganova Academy 2017, teatre Mariinsky

Reportatge sobre l’estil d’August Bournonville

1856 Le Corsaire, Mazilier-Perrot, Adolphe Adam, Paris

Inicialment coreografiat per Mazillier amb una història inspirada en un poema de Byron, serà refet més endavant per Perrot a Sant Petersburg, ajudat per Marius Petipa. És famós per un espectacular pas de deux que va ser afegit pel ballarí Chabukiani del Kirov sirigit per Vaganova. El pirata Conrad s’enamora de l’esclava Medora i els seus corsaris la raptaran, alliberant també la resta d’esclaves destinades al Paixà.

Ballet Kirov

Bolshoi Ballet – 2012

 

 

Posted on

424 Els inicis del ballet. 1550 – 1830

Dansa  |   Història de la dansa    |  Història del ballet

SEGLE XVI

A les corts italianes, les celebracions amb música i dansa havien arribat a certa sofisticació. Quan Caterina de Médicis es casa el 1553 amb el rei Henri II de França portarà a la cort francesa artistes i músics. Era un època en que la monarquia encara era relativament fràgil i això hauria de consolidar el seu prestigi. Fa venir d’Itàlia el músic Baltasar Beaujoyeux. El 1581 la nora de la reina, Marguerite de Vaudémont li encarrega  el Ballet comique de la Reine, une spectacle de cinc hores i mitja que combina coreografia i narrativa.

SEGLE XVII

Els ballets de cour seguirien essent populars i arriben al màxim esplendor al sXVII amb Louis XIV, le roi soleil, que regnà de 1643 a 1715. Amb catorze anys ja havia paregut a l’espectacle Le ballet de la nuit com al déu Apollo.

fragment de Le roi danse (youtube)

Le roi danse, film de Gerard Corbieau sobre Louis XIV, 2000

El 1661 es funda l’Académie Royale de la danse, amb músics i ballarins, que serà la base de l’Opèra. Beauchamp defineix les 5 posicions dels peus dels peus que encara es fan servir ara. El ballet, que fins ara era cosa de nobles aficionats (ballet de cour), es professionalitza i passarà de la sala de ball a l’escenari [com l’esport al segle xx].

Hi haurà les comédies-ballets de Molière i Lully, com el bourgeois gentilhomme i les opéras-ballets de Campra i Rameau.

1660 Le Bourgeois Gentilhomme, Beauchamp, Lully, Chambord

1697 L’Europe Galante, Pécour, Campra, Paris

SEGLE XVIII

El 1708 apareix el ballet d’action on es representa l’acciò sense paraules, només amb el moviment i el gest. Un dels pincipals coreògrafs fou Jean-Georges Noverre. Els ballarins eren principalment mascles que arribaven a fer els papers femenins, com Gaétan Vestris i Louis Dupré. Entre les dones, Marie Camargo.Ballarins cèlebres: Gaétan Vestris

Apareixen altres centres a Copenhaguen, Sant Petersburg, Moscú i Milà però Paris serà el centre d’innovació del ballet fins a la segona meitat del segle XIX.

1776 es funda el ballet Bolshoi

1778 es funda la Scala (Lombardia, Itàlia encara no s’ha reunificat)

1735 Les Indes galantes, Blondy, Rameau, Paris

Chaconne

1763 Médée et Jason, Noverre, Rodolphe, Stuttgart

Reportage Renaud et Armide, Medée et Jason. Noverre, Rodolphe

Posted on

Història de la dansa

La dansa

ANTIGUETAT: dansa tribal i religiosa

Dansa tribal: per afavorir les collites, la fertilitat, la renovació anual de la naturalesa en el cicle de les estacions. Per animar els guerrers. [indis americans, Àfrica, Haka maorí]

Egipte: Hi ha pintures i escrits de dansa religiosa amb el sacerdot representant déu. Hi ha evidències de dansa del ventre, de caràcter eròtic, amb ballarines especialitzades per entretenir els rics. També acrobàcies com a les danses adagio. [ ].

Grècia clàssica: (EB) Van rebre influència dels egipcis. Hi havia danses rituals religioses a Apol·ló, i a Dionís. (Plató fou un teòric de la dansa). Una de les nou muses que inspiren les arts està dedicada a la dansa, Terpsichore . Pyrrhiche, danses que evoquen el combat. Dansa ecstàtica entre els seguidors de Dionisos, primer les dones i després homes representant sàtirs. Algunes d’aquestes danses van ser l’embrió del teatre.

Roma: (EB) la noblesa romana no veia la dansa amb bons ulls però no van poder frenar la influència grega. La representació d’obres amb gestos, pantomimi, es va fer popular.

Danses jueves esmentades a l’antic testament.

Dansa clàssica índia: Es remunta potser al 1000 BCE. La dansa representa llegendes hindus amb codi de gestos molt elaborat. S’ha propagat a tota la zona d’influència hindu i budista al sudest asiàtic. [ ]

Satpathy

EDAT MITJANA

(EB) Els pobles germànics tenien danses de fertilitat i de guerra en el marc de les seves religions no cristianes. L’església catòlica, d’una banda s’hi oposava, com Sant Agustí, pel fet de ser una manifestació del desig i la luxúria. Però Sant Basili de Cesarea el 350 deia que era l’activitat més noble dels àngels. I Dante també els faria ballar. Les danses de les religions paganes van passar a ser seculars quan aquestes van ser substituides pel cristianisme. Va començar la divisió entre la dansa social participativa i la dansa com a espectacle executada per un especialista, un joglar o comediant.

Danses d’èxtasi. Ball de Sant Vitus (masses de gent saltaven i ballaven com a posseïts als segles XIV i XV a Alemanya i Itàlia [un antecedent de les rave?]. Totentanz a Alemanya (La dansa de la mort a Verges).

Dansa bergamasca, Marco Uccellini en va fer una música adaptada.

BALL SOCIAL

Al segle XII la societat estava dividida en noblesa, pagesia i clergat. La noblesa, inspirant-se en els ideals cantants pels trobadors ballaria danses elegants en parella evocant l’amor cortesà. La pagesia en canvi ballaria en cercle, sovint agafats de les mans i a vegades cantant.

Basse dance, ballo  [  ] Aquest era el ball social més extès, en un ritme pausat. Sovint es combinava amb el saltarello (haute dansa) o el Tourdion, de ritme més viu. És el precursor de la pavana. Originat a la cort de Borgonya i estès després a tota França.

s.XII Sufís  Pels místics sufís, la dansa giratòria és uan forma de meditació.  Una branca  [  ]

Flamenco (EB): Ball del sud d’Espanya que seria el resultat de la trobada entre els inmigrants romanís, o gitanos, procedents del Rajasthan, i la cultura jueva i mora.

RENAIXEMENT

Amb el renaixement, Itàlia passa a ser el centre de l’evolució de la dansa substituint a França . A les diferents corts els joglars muntaven espectacles sofisticats per a les celebracions. Apareix al figura del “mestre de dansa”.  El 1416 Domenico de Piacenza publica el primer tractat de dansa a Europa: De arte saltandi et choreas ducendi.

A partir de danses populars van evolucionar balls més sofisticats i formes musicals, com el Branle a França i la Morisca a Espanya, la jiga, la canaria i altres. La Sarabanda i la xacona originàriament eren danses populars a les colònies espanyoles, d’influència afroamericana, que van fer-se populars a tot Europa [com el jazz 400 anys després!]. El 1588 Thoinot Arbeu publica la Orchésographie on es descriu el tipus de ball i música que correspon a la la basse danse, pavanes, galliard, volta, courante, allemande, gavotte, canarie, bouffon, moresque i diferents variacions de branle. (la forma musical de la suite de danses).

Inicis del ballet: Caterina de Médicis es casa amb el rei Henri II i introduirà a la corta francesa els espectacles d’Itàlia fent venir el músic Baltasar Beaujoyeulx que el 1581 crearà el que es considera el primer ballet, en la forma de ballet de cour, combinant coreografia i narrativa en un espectacle de cinc hores.

Segles XVII i XVIII

A França la dansa esdevindrà molt popular. Estèticament es reacciona al manierisme i exageració del barroc amb un suposat retorn a la simplicitat, el rococó.

BALLET

(inicis del ballet 1550 – 1830) Amb Louis XIV (1638-1715) el ballet es consolida. En l’espectacle le ballet de la nuit, de 12 hores, apareixia ballant representant el déu Apol·ló. El 1661 Louis XIV funda la Académie Royale de danse. Apareixen tractats i escrits com Orchésographie de Arbeau i la Choréographie ou l’art de décrire la danse de Raoul Feuillet on ja es defineixen els termes dedans i dehors per la posició del cos. El ballet es va professionalitzant i deixarà de ser un acompanyament decoratiu de representaciosn teatrals per constituir un espectacle independent.

A partir de 1700 el ballet i el ball social seguiran camins separats.

BALL SOCIAL

A la cort de Versailles es ballava una suite de danses, començant per un Branle encapçalat pel rei. Seguia una Courante, que s’havia tornat més lenta. La gavota es ballava en cercle, fent cada parella un petit solo. A vegades seguia una Allemande, ball procedent d’Alsàcia, amb la dona recolzada al braç de l’home. Relacionada amb el ländler, serà un precursor del vals. Però la forma més popular era el minuet. Venia del del Poitou i el nom derivava de “pas menu”, pas petit.

A Anglaterra el ball es democratitza. Playford publica el 1760 The ENglish Dancing Master amb moltes danses populars, com la “Morris dance”. S’extendrà entre les classes burgeses i populars a Europa. La contredanse anglaise indicant dos línies de balladors cara a cara, la contredanse française, en rotllana.

[La sardana ] es remunta al segle XVI

 

Segle XIX

EL BALL SOCIAL: EL VALS

Amb la revolució francesa, la vida de cort que propiciava el minuet va quedar obsolet. Com altres aspectes de la cultura romàntica, en literatura i pintura, el vals va venir d’Alemanya, concretament del sud. Allà i a Àustria eren populars els ländler, dreher o deutscher, on les parelles ballaven alegres amb més llibertat. Sense les regles dels mestres de dansa, el vals permetia més expressivitat i entregar energia amb passió. Viena en va ser la capital i des d’allà es va extendre a tot Europa. Juntament amb el vals es van fer populars danses que venien de Bohèmia com la polca, que en forma accelerada es deia galop, i la mazurka, procedent de Polònia.

BALLET

El ballet romàntic 1830 – 1860

Els ideals de naturalitat, passió i expresivitat passaran a dominar el ballet, contraposat a les convencions preexistents. El 1760 Noverre havia publicat Lettres sur la danse et sur les ballets on ja intentava renovar el ballet. El ballet romàntic poblarà els escenaris d’esperits de la natura, fades i sílfides. Millora la tècnica de les ballarines femenines que agafaran el protagonisme que abans tenien els masculins. Ballet blanc amb les ballerines de blanc i presència “d’esperits” (Giselle)A la Sylphide apareix per primer cop el balla amb puntes i tutus llargs i blancs amb Marie Taglioni. Canvis tècnics amb la il·luminació amb gas. Auguste Bournonville i Jules Perrot són els principals coreògrafs.

El ballet clàssic 1860 – 1905

El ballet romàntic i Paris perden força però arriba una època d’esplendor a Rússia amb els coreògrafs francesos Marius Petipa  i Jules Perrot a la cort dels tsars Romanov a Sant Petersburg i Moscú. Torna el paper del protagonista masculí. Anna Pavlova, Vaslav Nijinsky.

ALTRES ESPECTACLES

Apareix el genere de l’opereta, espectacles musicals de caràcter còmic que acostumaven a tenir números de dansa. A Viena es representaven a la Volksoper mentre que l’òpera “sèria” es feia a la Staatsoper. Seguia la tradició de la  commedia dell’arte italiana, el Vaudeville francès, o l’English Ballad. A França l’autor més cèlebre va ser Jacques Offenbach amb l’Orphée aux enfers (1858), a Anglaterra W.S. Gilbert and Arthur Sullivan. 82).

L’espectacle de music hall amb balls com el can-can, sense les pretensions d’art del ballet, es va fer molt popular a Paris.

A Amèrica hi havia molta varietat d’espectacles, amb minstrel shows, vaudeville, inicis del tap dance i soft-shoe a partir de dansa irlandesa. Els blancs imitaven els negres i els seus balls pintant-se la cara, i els negres estrafeien els blancs creant noves danses com el cakewalk.

Segle XX

El nou segle veurà el ballet renovat pels Ballets russes de Diaghilev establert a París. Després de la segona guerra mundial Londres i New York emergeixen com a centres de creació. Es considera que la dansa expressi emocions enlloc de narrar una història. Des de 1975 els coreògrafs busquen cada cop més sorprendre amb quelcom nou i original.

El ball social viurà grans canvis. L’Europa i Amèrica d’abans de la guerra segueix amb els valsos i galops alhora que intenta reviure el minuet i la pavana. Però aviat tot quedarà desplaçat per la irrupció de música i balls de sudamèrica i afroamericana.

ELS MUSICALS AL TEATRE I CINEMA

Als teatres de New York, al barri de Broadway, apareix un nou tipus d’espectacle, el musical, hereu de l’opereta però amb temes i música específicament americans, que no imitaven les operetes europees. Tant la música com el ball acabaran incorporant molts elements del jazz. La música de compositors com Jerome Kern, Rodgers&Hart, Cole Porter, Hammerstein, Iving Berlin o George Gershwin aportarà temes que es consolidaran també fora dels escenaris entre els intèrprets de jazz. El ball serà molt important i hi hauran elaborats números de tap dance i acrobàcia.

Als anys ’30 es comencen a filmar películ·les musicals. Busby Berkeley mostra coreografies geomètriques de molts ballarins. Aviat es fan populars les comèdies de l’extraordinari Fred Astaire, de parella amb Ginger Rogers. Aquest gènere permetia evadir-se de les misèries de l’època de la depressió. Després de la segona guerra mundial el gènere es renova, intentant introduir al dansa de manera més natural en la història.

A partir dels ’60 el cinema musical “clàssic” decau [potser degut també a l’evolució del jazz que s’ha dividit en una branca més progressiva i intel·lectual, i el Rhythm&blues que acabarà en el rock’nroll]. Al teatre els musicals continuaran. Als ’90 seran populars els del britànic Andrew Lloyd Weber però queden lluny de la vitalitat del musical americà clàssic.

BALLET

El ballet modern 1905 – 1945

A Europa havia quedat relegat a Music Hall. A Rússia seguia però es volia alliberar de l’estricta tradició imperial. El 1909 Diaghilev presentà a Paris els Ballets Russes. Després de la revolució de 1917 s’hi van afegir molts ballarins. Va tenir com a principal coreògraf Michel Fokine. Després van venir Vaslav Nijinsky, la seva germana Nijinska i Léonide Massine. Va encarregar música a Stravinsky i va recórrer a autors francesos moderns com Debussy, Ravel o Satie. Va innovar en la posta en escena amb decorats de Picasso, Alexandre Bénois, Matisse, Léon Bakst o Coco Chanel. Algun dels seus ballarins més famosos van ser Vaslav Nijinsky, Anna Pavlova i Tamara Karsavina. Fan gires per tot el món. El 1913 l’estrena del Sacré du Printemps serà un escàndol. Amb la revolució el ballet queda tocat a Rússia, molts dels talents deserten a Europa però aviat els soviets el recuperen com a element cultural tot mantenint la tècnica.  Nureyev, Baryshnikov i Makarova desertarien.

A Amèrica Marta Graham i Isadora Duncan trenquen amb la tradició i proposen una dansa més natural que expressi les emocions humanes i que no hagi de ser com una marioneta que executa figures convencionals. Va ser un moviment sobretot de dones. Van buscar inspiració en altres fonts com la dansa oriental o les il·lustracions de dansa en ceràmica grega. Ruth StDenis i Ted Shawn van fundar una escola d’on sortirien Marta Graham i altres. A Alemanya el moviment de l’Ausdrucktanz va tenir com a teòric Rudolf Laban que va inventar un sistema de notació dels moviments.

Marie Rambert introdueix el ballet a Gran Bretanya. El 1940 es crea la Vic Wells amb Ninette de Valois i Frederick Ashton que acabarà essent el Royal ballet.

El ballet internacional 1945 – 1975

Les gires dels ballets russos van popularitzar el ballet i apareixen nous centres de creació a New York, Londres i altres llocs. Als USA Balanchine funden el NYC ballet el 1948. El Sadler Wells es convertirà en el Royal Ballet el 1956, Frederick Ashton serà el principal coreògraf. Anthony Tudor el 1957 crearà l’American Ballet Theater. Es fundaran companyies a Stuttgart amb el coreògraf Cranko, Canadà, Cuba, Iran o Beijing. Béjart el ballet de Lausanne. Jerome Robbins crerà coreografies per ballets i musicals. Peter Wright a Londres i Stuttgart. Kenneth Mcmillan. El 1958 Alvin AIey funda el Alvin Ailey American Dance Theater per expressar la cultura afromaericana.

Els coreògrafs volen deixar la seva empremta personal. Es barreja el ballet clàssic i la dansa moderna. [Es renuncia al moviment “bonic” per expressar les emocions humanes] Es reinterpreten ballets clàssics. Twyla Sharp barreja ballet i jazz. William Forsythe. Kennet Macmillan. Jiri Kylian (Netherland Dans Theater). David Bintley (Birmingham ballet). John Neumeier (Hamburg Ballet). Wayne Mcgregor. Christopher Wheeldon.
Ballarins: Barysnikov, Sylvie Guillem, Carlos Acosta, Tamara Rojo

El ballet contemporani

Les companyies russes del Kirov i el Bolshoi van seguir fent gires representant el ballet clàssic amb gran èxit. Londres i New York van continuar amb molta activitat i nous centres arreu del món van anar apareixent. Nous coreògrafs com Marta Graham, Merce Cunningham, Twyla Sharp van introduir innovacions i experiments. Alguns coreògrafs com Jerome Robbins van col·laborar també amb els musicals de Broadway com West Side Story.

BALL SOCIAL

Després de dècades de ritmes sobretot ternaris, arriben ritmes quaternaris sincopats com el two-step el quickstep o el foxtrot, el ragtime, el charleston, el swing, el jitterbug, el lindy hop i el rock’nroll. amb el swing, la música i la dansa evolucionen alhora. Del món llatí, el tango, la rumba i molts altres. La creativitat afroamericana, del nord i del sud, predominarà tot el segle.

A Anglaterra sobretot es consoliden els balls de saló amb estils definits i regles, amb el quickstep, vals, fox-trot, tango i blues. I d’estil llatí, la rumba, la samba, el calypso i el cha-cha-cha.

https://youtu.be/yCoPdguD7H4

1928 Victor Silvester Modern Ballroom dancing

Gràcies a la ràdio i el tocadiscos, la gent podia ballar sense haver de tenir una orquestra a la seva disposició. Hi ha una progressiva individualització. Si abans hi havia una comunitat ballant en cercle o en línia, amb el vals i el swing es passa a ballar en parella i més endavant, a les discoteques cadascu tot sol. Alhora, als ’70 i ’80 també hi havia coreografies preparades que incorporaven moviments atlètics del gimnàs i de dansa moderna. Bona part de la dansa es crea al carrer, la dansa urbana. Amb el hip-hop neixen balls acrobàtics que requereixen un gran entrenament com el break-dance.

 

 

Posted on

Història de la poesia

Poesies  |   Què és la poesia?  |   Història   |   Poesies per cultura, per tema   |   Crítica literària   |   Significat   |

2000

Gilgamesh
2100 BC

1900

Rigveda.
2000BC

1800

1700

1600

1500

1400

1300

1200

1100

1000

Shijing

900

800

700

Homer.
Ilíada Odissea. s.VIII BC

600

500

Tao
Te king s.VI BC

400

Lírica
grega. Alcaeus, Alcman, Anacreon, Bacchylides, Ibycus, Pindar,
Sappho, Simonides, and Stesichorus.

300

Ramayana
I Mahabarata s.V BC

200

100

Virgili.
Eneida. Horaci

0

Ovidi.
Metamorfosis. Càtul

100

200

300

400

500

600

700

Li
Bai I Du fu. Dinastia Tang

800

900

1000

1100

Poesia
de trobadors

1200

1300

Dante
Alighieri. Divina Commedia. Petrarca, Llull

1400

Ausias
March

1500

1550

1600

Shakespeare.España
Siglo de Oro. França Grand Siècle

1650

John
Donne. Milton

1700

Matsuo
Basho

1750

1800

Romanticisme,
Goethe, Hölderlin, Novalis, Burns, Wordsworth, Coleridge

1850

Transcendentalistes:
Emerson / Emily Dickinson

1900

Simbolisme:
Mallarmé, Baudelaire

1950

Modern:
TS Elliot, William Carlos Williams, Wallace Stevens

2000

2050

Poesies  |   Què és la poesia?  |   Història   |   Poesies per cultura, per tema   |   Crítica literària   |   Significat   |

Posted on

Origen sistema solar

nebulosa

 

kant

1950

The Solar System will remain roughly as we know it today until the hydrogen in the core of the Sun has been entirely converted to helium, which will occur roughly 5 billion years from now. This will mark the end of the Sun’s main-sequence life. At this time, the core of the Sun will contract with hydrogen fusion occurring along a shell surrounding the inert helium, and the energy output will be much greater than at present. The outer layers of the Sun will expand to roughly 260 times its current diameter, and the Sun will become a red giant. Because of its vastly increased surface area, the surface of the Sun will be considerably cooler (2,600 K at its coolest) than it is on the main sequence.[51] The expanding Sun is expected to vaporize Mercury and render Earth uninhabitable. Eventually, the core will be hot enough for helium fusion; the Sun will burn helium for a fraction of the time it burned hydrogen in the core. The Sun is not massive enough to commence the fusion of heavier elements, and nuclear reactions in the core will dwindle. Its outer layers will move away into space, leaving a white dwarf, an extraordinarily dense object, half the original mass of the Sun but only the size of Earth.[53] The ejected outer layers will form what is known as a planetary nebula, returning some of the material that formed the Sun—but now enriched with heavier elements like carbon—to the interstellar medium.

 

 

 

https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Earth

[li poso un final d’aquñi 5000M d’anys en què el sol canviarà]

Posted on

Concili de Calcedònia. 451

Calcedònia. 451 CE. Contra els monofisites: Jesús tindria una única natura, o divina, o humana.

El concili establí que Jesús tenia les dues naturaleses, la divina, i la humana (llevat del pecat).

Les esglésies ortodoxes orientals, l’armenia, copta  (i etíop) i siríaca, van rebutjar la conclusió i van proposar el Miafisitisme en què les dues naturaleses, divina i humana, estaven presents en jesús sense estar separades [barreja].

Posted on

Villa dei Misteri

No havia preparat gaire la visita a Pompeia. Només entrar al recinte vaig voler mirar si trobava per la Maria la postal de “Safo”, la noia que anava a escriure, i aleshores vaig veure les postals dels frescos de la Villa dei Misteri. Al plànol vaig veure que quedava una mica lluny, mig kilòmetre fora de la ciutat. Hi vaig arribar que només hi havia un altre visitant, les columnes, el mosaic, el corredor de pintura porpra i després tornant a sortir al pati, al triclinium, uns frescos meravellosos, un noiet llegint, un àpat, música, una ballarina. M’hi vaig quedar una bona estona,e com encantat. Vaig donar una volta per la Vil·la i hi vaig tornar.

Segons he llegit, els frescos representarien un procés d’iniciació d’una dona als misteris de Bacus. Un noi llegeix el ritual, la dona serveix una safata. Una esacena a l’Arcàdia amb un sàtir tocant la flauta. Després ella mira alguna cosa amb horror. Després la iniciada retorna i al fnal Cupid li ofereix un mirall.

Quins àpats es van fer aquí? Quines converses? En quins rituals van participar?

[gmedia id=38]

Posted on

Cryptoporticus, giardino inglese, Reggia di Caserta

El desembre de 2018, després de pujar els gairebé tres kilòmetres de jardí que uneix el palau amb el turó on hi ha una cascada, entro al jardí anglès. Primer visito un amfiteatre que havia de ser  una bassa, es va fer servir com a rusc i ara és com un teatre. Vaig baixant pel pendent verd amb grans arbres i de sobte el camí s’enfonsa a terra entre roques artificials seguint un corredor que es divideix en dos, un s’obre a un estanyol on hi ha una Venus agenollada. L’altre descobreix com un temple secret rera la roca, el cryptopòrtic, una galeria coberta que ja va ser construida el 1792 com una runa roma per ser descoberta pels visitants. En arribar-hi pràcticament sol, semblava que estigués a punt de començar uns ritus iniciàtics.

àlbum   Galeria

web jardí anglès

 

Posted on

Història de la música. 92. Pop

Rock

Pop

Beatles

Rollings

La Canzone napoletana: 1830 – 1960 es va consolidar en un festival de la mare de Déu de Piedigrotta. Amb temes que es van fer molt populars com n ‘O sole mio, Torna a Surriento, Funiculì, funiculà o Santa Lucia. Emigrants italians les van fer famoses arreu del món, com Enrico Caruso. Gabrielle d’Annunzio va compondre en dialecte napolità els versos de Vucchella. Roberto Murolo. Als ’50 Renato Carosone. Peppino di Capri.

 

Posted on

Història de la música. 91. RnB, Soul, Funky

R&B, rocknroll, soul, Motown, Funk, hip hop

(un comentari al swingdic de greuges on sortia un indi de Bollywood imitant Elvis Presley, agost 2019: El que és interessant notar a partir d’aquest vídeo, és quanta música arreu del món ha volgut imitar o s’ha inspirat en música que ve del jazz. Perquè Elvis es va inspirar en el R&B (El seu èxit Hound Dog va ser tret d’un tema de Big Mama Thornton). Sense exagerar gaire, podríem dir que la major part de la música que durant els darrers 100 anys ha fet ballar i emocionar Amèrica i Europa, i bona part d’Àsia i Àfrica segueix un fil que es remunta al jazz. Perquè del jazz en va sortir el R&B dels 50. I amb la influència Gospel, va néixer el soul amb gent com Otis Redding i James Brown. R&B era el que escoltaven els Beatles i els Rollings que després van crear el Pop (els Beatles tenen una versió molt divertida del “Ain’t She Sweet” que a vegades hem ballat). Als ’70 DJs com DJ Kool Herc a les festes del Bronx, manipulant dos tocadiscos que reproduïen fragments curts de discos de soul obtenia loops que feien una base rítmica i d’acompanyament (com una versió de pobre dels riffs dels arranjaments de les big bands) i un MC anava improvisant frases (l’equivalent al solo). Neixia el Hip hop que es faria famós amb el Rappers Delight de Sugar Hill Gang. I als ’80, a Detroit, Afrika Bambaata i altra gent incorporaven la tecnologia de Kraftwerk per obtenir el fons a base de caixes de ritme com el Roland TR808 i sintetitzadors. I tenim el Techno. Pràcticament tot el que escoltem és un descendent, tant llunyà com vulgueu, del jazz. En aquest experiment han agafat una peça de Louis Armstrong, li han tret el fons i li han afegit una base de hip hop. I Armstrong sembla ben bé que estigui rapejant.

RAP
1973 DJ

History of Rap – The True Origins of Rap Music

On August 11, 1973 in the Bronx, New York history was about to be made. DJ Kool Herc (now known as the first DJ & founding father of hip hop) & his sister Cindy began hosting back to school parties in the recreation room of their building. It was these gatherings that would spark the beginning of a new culture we know today as Hip-Hop. One night during history of rapDJ Kool Herc’s set he tried something new he called “merry go round”. He used two turntables playing the same break beat section of the James Brown record “clap your hands”. When one turntable would finish playing the section he would switch to the other turntable and play the same section. This allowed him to extend that section of the song as long as he wanted. This technique is now referenced to as looping and is used by record producers in almost every beat.

From emcee to rapper
how-did-rap-start
Left – (Coke La Rock) Right – (DJ Kool Herc)

As DJ Kool Herc continued to do more parties he realized that speaking on the mic was just as important to keeping a party live as DJing was. In order to keep up with the demands of the crowd he reached out to his good friend Coke La Rock to be the first dedicated MC of these parties. During one of these parties Coke La Rock spit his very first bar, ” There’s not a man that can’t be thrown, not a horse that can’t be rode, a bull that can’t be stopped, there’s not a disco that I Coke La Rock can’t rock”. This one bar made Coke La Rock the very first rapper in Hip-Hop and birthed a new genre of music we know today as Rap music.
The first mainstream rap song emerges

Within the next few years DJ’s & Rappers was popping up at every block party to showcase their talent but record companies considered rap music a fad & was not compelled to invest into it. Rap music finally reached mainstream recognition in 1979. The first rap song to get commercially released was “King Tim III (Personality Jock)” by the Fatback Band. However this song was pushed to the b-side of the tape but after getting a huge response from the clubs it was later released on the a-side and became a top 30 hit on r&b charts.

In the winter of that same year a rap group emerged called Sugar Hill Gang suger-hill-gang-rappers-delightcomprised of Englewood, New Jersey natives Michael “Wonder Mike” Wright, Henry “Big Bank Hank” Jackson, and Guy “Master Gee” O’Brien. They released a rap song titled “Rappers Delight“. This song was over 14 minutes long and used the “Good Times by Chic” sample in the background. Rappers Delight went on to achieve the top 40 billboard spot in 1980.

https://medium.com/12edit/afrikaa-bambaataa-kraftwerk-planet-rock-879769d440f4

Afrika Bambaataa, who, together with Arthur Baker, a DJ from Boston, created an electrofunk which was similar to techno, was into the same things as Atkins. Bam: “This is [Kraftwerk] the music for the future and for space travels — along with the funk of what was happening with James Brown and Sly Stone and George Clinton. Of course, I was listening to a lot of Yellow Magic Orchestra and Gary Numan, as well as Dick Hyman’s Moog sound, and music from John Carpenter’s Halloween. When you put all that together, then you get electrofunk, which is what we were doing.”

In 1981, the label owner Tommy Boy introduced Baker to Bambaataa who then was a musician and a DJ, leader of the Zulu Nation group, who took away talented boys from the hands of the street and taught them scratching, breakdance, graffiti and rapping — everything that would later become hip-hop. The heavyset Bam enjoyed the glory of the first guy in the Bronx River: he wore fashionable clothes and futuristic cyclops glasses, and on stage he transformed into the father of the hip-hop nation in Samurai armour of the 18th century. Hip-hop then was slow rhyming with slow funk breaks. Bambaataa and Baker dreamt of enriching the sound, and both wanted to engage Kraftwerk into it while remaining in the history. Bam: “I don’t think they even knew how big they were among the black masses back in ’77 when they came out with Trans-Europe Express. When that came out, I thought that was one of the best and weirdest records I ever heard in my life.”

According to one legend, Arthur Baker figured out what the next single should be while having lunch on the terrace or in the park. Trans-Europe Express, even four years later was all around buildings, constantly played in this area. At the same time, Baker went to a music shop for something new — his friends who worked there pointed to the Numbers single, for some reason released only in North America; the yellow 45’ with a throbbing rhythm sold in the Bronx like hotcakes. The musicians were severely limited in time and money: without a decent sampler or drum machine. Baker found an announcement in a newspaper: “TR-808 to rent, Joe.” They gave a twenty to Joe, played Numbers and tried to imitate the rhythm pattern. The tune from Express was played from start to finish by a keyboardist they knew. Baker realised that he could get a lawsuit from Dusseldorf and even asked to write an extra tune instead of the German one, but the owner of the label, after hearing the draft, dispelled doubts: “Oh just use the Kraftwerk melody on it.” Almost all the authors of the greatest hits later acknowledged that they didn’t believe in success, didn’t think about the future of their records; they didn’t hope for anything. Baker claims that he foresaw the future of the single during the first session: “Sweetheart, we’ve just made musical history”. With these words he brought the Planet Rock single home.

Posted on

Història de la música. 6. Contemporània

Nacionalismes España

Albeniz 29 May 1860–18 May 1909

Enrique Granados Campiña (27 July 1867 – 24 March 1916)

Manuel de Falla 23 November 1876 – 14 November 1946

Nacionalismes Rússia

Borodin 12 November 1833 – 27 February 1887

Mikhail Glinka 1804 – 15 February  [O.S. 3 February] 1857

Nikolai Rimsky-Korsakov[a 1] (18 March [O.S. 6 March] 1844 – 21 June [O.S. 8 June] 1908

Modest Mussorgsky 1839 – 28 March [O.S. 16 March] 1881

Pyotr Ilyich Tchaikovsky (1840–1893)

Alexander Scriabin 25 December 1871] – 27 April [O.S. 14 April] 1915

 

CANVIS EUROPA INICI XX

Mahler 7 July 1860 – 18 May 1911

Primera avantguarda Europa, sales de concerts amb debat:
Prokofiev, Stravinsky, Rachmaninov, Shostakovich
Debussy, Satie, Ravel, Saint-Saens, Charles Ives
Bela Bartok, Zoltan Kodaly, Edvard Grieg, Jan Sibelius, Carl Nielsen
Richard Strauss, Alban Berg, Paul Hindemith, Arnold Schönberg, Anton Webern

Música avantguarda subvencionada després WWII: Luciano Berio, G Ligeti, Martinu, Messiaen, Penderecki, Boulez, Xenakis, John Cage

Segona avantguarda: Britten, Morton Feldman, Elliot Carter, Francis Poulenc, Aaron Copland, Kurt Weil, Heitor Villalobos

Noves músiques 80-2000: Benet Casablancas, Toru Takemitsu, Carles Viarnés, Hans Zender, Hans Otte

Posted on

Història de la música. 5. Romàntica

Romanticisme Alemanya [sales de concerts, salons, sales de ball]

Ludwig van Beethoven 17 December 1770[1] – 26 March 1827

Carl Maria Von Weber 19 November 1786 – 5 June 1826

Mendelsohn 3 February 1809 – 4 November 1847

Schubert 31 January 1797 – 19 November 1828)

Clara Schumann (née Clara Josephine Wieck; 13 September 1819 – 20 May 1896)

Schumann 1810–1856

Anton Bruckner 4 September 1824 – 11 October 1896

Brahms 7 May 1833 – 3 April 1897

Wagner 22 May 1813 – 13 February 1883

Hugo Philipp Jacob Wolf (13 March 1860 – 22 February 1903)

//////////

Johann Strauss II (October 25, 1825 – June 3, 1899

Romanticisme Est

irlandès

John Field (26 July 1782 [?], baptised 5 September 1782 – 23 January 1837

Chopin 1 March 1810 – 17 October 1849

Franz Liszt 22 October 1811 – 31 July 1886

Antonin Dvorak 8 September 1841 – 1 May 1904

Romanticisme França

Jacques Offenbach 20 June 1819 – 5 October 1880

Georges Bizet 25 October 1838 – 3 June 1875

César Franck 10 December 1822 – 8 November 1890

Hector Berlioz 11 December 1803 – 8 March 1869

ITÀLIA S.XIX

Rossini 29 February 1792 – 13 November 1868

Nicoló Paganini 27 October 1782 – 27 May 1840

Vincenzo Bellini 3 November 1801 – 23 September 1835

Giuseppe Verdi 10 October 1813 – 27 January 1901

Gaetano Donizetti 29 November 1797 – 8 April 1848

Giacomo Puccini 22 December 1858 – 29 November 1924

 

 

Posted on

Història de la música. 4. Clàssica

Itàlia sXVIII

Escola Napolitana:

Alessandro Scarlatti (1660-1725), del barroc, que fou qui l’inicià. Pare de Domenico.

Domenico Cimarosa  (1749 1801) : Il Matrimonio Segreto, Concerts per a Oboè, Rèquiem

Giovanni Battista Pergolesi, (1710–1736): La serva padrona

Niccolò Piccinni (1728-1800)

Giovanni Paisiello (1740-1816)

“L’escola napolitana d’òpera bufa va utilitzar personatges més humans, hereus de la commedia dell’arte, amb la creació de duets, trios, quartets, quintets, etc. i els amplis concertants al final dels actes, que després de Mozart, Rossini i Donizetti ja no es tornarien a sentir”.

Alemanya i Àustria sXVIII

Carl Philipp Emanuel Bach (8 March 1714 – 14 December 1788)

(Franz) Joseph Haydn 31 March[n 2] 1732 – 31 May 1809)

Wolfang Amadeus Mozart 27 January 1756 – 5 December 1791

 

Posted on

Història de la música. 3. Barroca

Barroc England

Henry Purcell (1659-1695) Dido i Eneas (que tant havia escoltat)
The Fairy-Queen was first performed on 2 May 1692 at the Queen’s Theatre, Dorset Garden in London

Händel 1685 – 1759

Barroc Alemanya

Heinrich Schütz  1585 1672

Johann Sebastian Bach (1685 -1750) [Leipzig, Cort Frederic el gran]

Georg Philipp Telemann  1681 – 1767

Jan Dismas Zelenka; 16 October 1679 – 23 December 1745)

Cort Española barroc

Scarlatti (Naples, 26 October 1685 – Madrid, 23 July 1757)

Antonio Soler (1729 –  1783)

Barroc Itàlia

Antonio Vivaldi 1678 –  1741 [ all-female music ensemble of the Ospedale della Pietà]

Tomaso Albinoni 1671 – 1751

Giuseppe Tartini (8 April 1692 – 26 February 1770)

Barroc França

Marin Marais

Leclair

Hotteterre

Sainte Colombe

Jean-Baptiste Lully (1632–1687)

Jean-Philippe Rameau (1683–1764)

François Couperin 1668 –  1733

França sXVIII

Christoph Willibald Gluck  1714 –  1787

Posted on

Història de la música. 2. Antiga

Esglésies Europa sXI-sXVI

Gregorià. Abadia de Cluny

Salve Regina mode I, salve Regina antífona mode V

Hildegard von Bingen  1098 – 1179

Ritus Bizantins

Palaus Europa sXVI

Landini 1397
Jacopo Bologna 1340

Itàlia, primer barroc

Palestrina 1525 – 1594

Gabrieli
Frescobaldi
Dario Castello 1590 1630
Monteverdi 1567 1643
Gesualdo 1566 1613 (His most well-known music was published in Naples in 1603 and from the castle of Gesualdo (with printer Giovanni Giacomo Carlino) in 1611. The most notoriously chromatic and difficult portions of it were all written during his period of self-isolation. Castell Avellino)
Giovanni Battista Fontana 1589 1630 (Roma Venecia Padova)

Elizabethan England

Dowland 1563 1626
Byrd 1543 1623 Will You Walk the Woods so wild
Hume 1569 1645
Morley 1557 1602

 

España sXVI

Luis Milan 1500 1561
Diego Ortiz 1510 1570 [anotar la preferida], Jordi Savall
Antonio de Cabezón 1510 1566

Jacob van Eyck (c. 1590 – 26 March 1657)

 

Posted on

La història de l’univers, una exposició de 137 km, 1000 anys/ 1 cm

Vaig concebre una història de l’univers a escala, fent servir l’autopista des de la Jonquera per representar l’univers i l’origen del sistema solar, la ronda de dalt i el museu de la ciència, a una escala de 1000 anys / 1 cm. M’atreia molt la idea de veure que la vida humana era petita però no desapareixia del tot. Vaig intentar que es dugués a terme presentant-ho a en Wagensberg, en Massanell i altres. [no trobo el document! tanta feina que em va donar de fer els gràfics amb el ratolí!]

Actualització pel Poblenou:

  • Big bang 13700M 137 km (sortida Figueres)
  • Origen del sistema solar 4.550 Ma, 45.5km passat Sant Celoni, Precàmbric
  • Vida, 3500M 35 km a Cardedeu,  bacteris, a l’Edicarià abans de la Trinitat, meduses, esponges i equinoderms, algues
  • Paleozoic 541M 5.4 km, trilobites  [ Entre sortida 30 i 29]: algues, insectes, mol·luscs / peixos / plantes terrestres, amfibis, tetràpodes
  • Mesozoic 252M 2.52 km, rèptils  [ passada la sortida 24 a l’alçada del museu blau ] dinosaures i mamífers, al final plantes amb flor
  • Cenozoic  66M, 660metres mamífers  [ Taulat amb Espronceda], mamífers
    • 66 Paleogen
    • 23 Neogen 230m [Taulat i Aguaribay] Bilbao evolució primats
    • 2.58 Quaternari 20m evolució humana Aymà amb Fernando Poo /
    • 200m anys, dos metres al replà, Homo Sàpiens / Holocè i història 11.700 anys 11.7 cm

Una aplicació de realitat augmentada?

La meva vida < 1 mm

[ seguir al corredor amb una cronologia de 1 mm per setmana? 52 mm un any ]

De l’origen de l’univers al Paleozoic, 137km  13.700

Si poso el comptakm parcial a zero després de passar el segon pont, el que hi ha sota d’un túnel, hauria de ser a 5.4 km de casa,

5.41   0 Càmbric
4.85  0.56 Ordovicià
4.43  0.98 Silúric
4.19   1.22 Devonià
3.59   1.82 Carbonífer
2.99   2.42 Permià
2.52   2.89 Triàssic
2.01   3.4 Juràssic
1.45   3.96 Cretàcic
0.66  4.75 Paleogè
0.23   5.18 Neogè

Deep time thinking (BBC)

Posted on

Saludant la naturalesa

En la travessa al Pirineu seguint el GR11 en un moment donat saludava la naturalesa, si sentia uns ocells deia un “hola” fluixet, un rierol que travessava, unes floretes roses minúscules enmig d’una tofa de molsa.

Posted on

El vel d’Irati

El 2014, caminant pel bosc d’Irati, com tantes altres vegades, la ment saltava d’observar els arbres i els colors de les fulles a somiar despert, imaginant futurs possibles, reproduïnt escenes. Segons com el “soroll” del segon impedia que m’arribés la “cançó” del primer. En un moment donat vaig com escapar del soroll mental i gairebé vaig tenir la sensació com si s’obrís un vel, com si apartés una cortina de plàstic semitransparent que m’ocultava el bosc els arbres o me’ls feia veure borrosos.

[una foto amb un plàstic]

 

Posted on

Caminades a les Gavarres, Solius

Als 13 o 14 anys, a Solius, i coincidint amb l’època que començava a especular amb preguntes sobre la llibertat, o la unitat i necessitat de tot el que s’esdevé, vaig començar a fer caminades des de casa. De fet no és que anés gaire lluny suposo, però no duia mapa ni em sabia els camins. Explorava una mica a l’atzar, darrera el Castell, cap als carcaixells, per Can Llaurador i Plana Basarda. Una vegada em vaig perdre en voler anar pel mig del bosc  i una vegada em vaig perdre en deixar el camí i mirar de fer drecera entre els brucs.

Va ser la primera vegada que vivia estar sol enmig de la natura. La terra resseca del sauló a l’estiu, els pins, alzines, brucs, romaní; l’olor d’humitat amb la molsa i els bolets a la tardor. Només el so edl vent o les cigales, els tudons. El cansament i el repòs, les vistes des dels punts elevats. Tot un món de vida que sembla indiferent a la meva petita existència.

 

Posted on

8 anys, contemplació suïcidi

Suposo que deuria tenir uns 8 anys. A la calaixera del rebedor hi havia un gran ram de boix grèvol amb les boles vermelles que m’havien dit que eren verinoses. Recordo que en vaig agafar una i vaig pensar “si me la menjo, em moriré? i s’acabarà tot?”. I no me la vaig menjar, com si pensés “anem a veure què passa”. La curiositat com a motiu per a viure.

Posted on

Perdre’m per un barri desconegut

P1080659

Perdre’m per un barri perifèric, anar a l’atzar almenys una estona, i estar atent a les possibles meravelles, curiositats o les vides que passen.

És un acte de fe en que l’interessant i meravellós pot estar a tot arreu i no només on diuen les guies oficials.

Posted on

Esglésies

P1110818

Cada cop que passo per una església m’agrada entrar-hi, estar uns instants en silenci i dir per dins un pare nostre.

No crec en un Déu que hagi creat el món com si fos un pessebre i l’hagi poblat de figuretes de fang, ni en un Déu rellotger que hagi posat en marxa les estrelles i previst l’evolució.  No crec que visquem més enllà de la mort, ni que siguem enviats al cel o a l’infern segons una comptabilitat moral. No crec en el pecat original i morbós pretendre que tothom pateixi amb un sentiment de culpa. Trobo poc sa menystenir la vida amb la falsa promesa d’una recompensa en el més enllà.

Però entenc les emocions i les preguntes que han dut a voler pensar com va començar el món i perquè les coses són com són. Entenc que es vuilgui que hi hagi algú amb prou poder com per preveure un ordre on tothom tingui un destí, i on els justos siguin recompensats i valorats i els que causen dolor, castigats. Entenc que puguem estar decebuts amb nosaltres mateixos i les nostres febleses, i que necessitem una guia per ser millors.

No comparteixo les respostes, però sí les emocions i les preguntes. No m’agrada la “lletra” però sí la música.

 

Posted on

El camí, la carretera

P1150402

El camí, la carretera, el viatge com a manera d’estar en el món, en moviment cap a una destinació coneguda o desconeguda. Es van succeïnt les escenes al nostre costat; els camps, els arbres van passant, el cel va canviant de tonalitat, núvols vénen i se’n van.

El camí ens fa copsar la vida en termes de procés, de canvi de perspectiva,d e descoberta, de transitorietat.

És el que diu el poema de Kavafis.

(les carretres dels USA, els viatges de tardor amb l’Eos)

Posted on

El bosc

Caminar per un bosc, en general per la natura, observar els arbres, els arbusts, les flors, la molsa als rierols, ens mostra la vida, individus que neixen individus que moren. En un bosc l’experiència és particularment evident, amb les fulles a dalt i les arrels a baix. En el cas de les fagedes, que de petit vaig conèixer, el fullatge és tan espès que no hi ha gaire sotabosc i la perspectiva és més ampla.

Sempre he tingut present l’observació del professor Lluís a propòsit de Dilthey, en el sentit que les cosmovisions depenien de l’entorn, a la natura, l’home és panteïsta, al desert, teista, i a la ciutat, ateu. [desenvolupar en un altre post].

Cap el 1980 al Japó va començar el moviment del Shinrin-yoku, prendre “un bany de bosc”.

Des del 2008 que cada tardor surto a veure els colors. [completar amb un enllaç al museu de ciència de les diferents comunitats vegetals de bosc, i als boscos que he conegut: mediterrani, pi negre avets alta muntanya, fagedes, els bedolls a europa de l’est, les boscos de finlàndia, la selva de l’amazones, el parc de Chile, els sequoies a Califòrnia.]

Posted on

Montserrat

P1080518

Hi vaig anar de petit amb els pares, “la nostra casa de Montserrat”. Suposo que hi vaig anar d’excursió amb l’escola, més endavant amb el centre excursionista de Castellar i amb la Nathalie. Però ho retrobo sobretot el 2009 en fer-hi una estada a les cel·les. Faig les excursions principals recorrent tot el massís. Hi torno amb els pares, la Teresa i la Maria, la Laia. El 2013 faré la volta montserratina de’n Francesc. Hi torno el 2017.

Només sortir del cremallera sembla que hagi viatjat a una terra molt llunyana. Instal·lar-me a la cel·la, amb poques possessions. Començar el dia assistint a Laudes. Ascendir entre les roques, trobar els boixos i les alzines. Tornar al migdia o a la tarda. Assistir a vespres, sabent que els pares ho estaven veient a casa per internet.

Les grans perspectives, les roques verticals, els llocs inaccessibles, el silenci, la bellesa del paisatge, ens fan resituar la nostra posició en el món, una posició més petita, més feble i plena d’admiració pel voltant.

 

Posted on

Taula cronoestratigràfica

La Terra |

Com “llegir” la història de la terra?

El setembre de 2011 era al Grand Canyon i baixàvem 900m pel Bright Angel Trail fins al Plateau Point. Era com recórrer 600 milions d’anys des de les capes d’argila  de finals del Paleozoic fins al Precàmbric. No hi ha registre del Mesozoic i ben poc del Cenozoic.

Sense les orogènies i altres alteracions, la crosta terrestre es veuria com una sèrie de capes amb les restes de cada època.

  • terrenys quaternaris i de formació actual. Argiles i sorra. Éssers actuals. [hi trobem restes de civilitzacions]
  • terrenys neozoics, argiles, roques arenoses, calisses i margues. Vertebrats de sang calenta
  • terrenys mesozoics, roques calisses, arenoses i margues, mol·luscs i vertebrats de sang freda, peixos i rèptils de grans dimensions. Plantes convertides en carbó.
  • terrenys paleozoics amb licorelles (pissarres) i calisses, fòssils de mol·luscs i crustacis (sense esquelet)
  • terreny granític sense fòssils [precàmbric]

(del llibre de Ciències Físiques de Fontserè)

 

New Yorker sobre el jaciment que documenta la gran extinció. The Day the dinosaurs died. La línia K-T

Observant els fòssils es va dividir (John Philips 1860) el passat en tres grans eres:

  • Cenozoic: era dels mamífers
  • Mesozoic: era dels rèptils. Al final s’extingeix el 65%.
  • Paleozoic: Era dels peixos, era dels mol·luscs. Al començament hi ha una explosió de vida, al final s’extingeix un 85% de les espècies.

(Evolució geològica i estratigrafia)

 

Stratigraphy.org

[afegir Calvin i geologia]

 

 

Posted on

Els llocs de la infantesa

[OSM-Plugin-Error]:[OL3_createMarkerList]: No posts/pages with geotag found!

[OSM-Plugin-Error]:CustomField: OSM_geo_data

[OSM-Plugin-Error]:PostType: post

[OSM-Plugin-Error]:Tagged_Filter: gracia

Els llocs de Gràcia a la meva infantesa

Click title to show track
Infantesa

Click title to show track
Infantesa

 

Posted on

Poesia Catalana

Trobadors, provençal

RAMON LULL 1232 1315

RENAIXEMENT

Jordi de Sant Jordi

Ausias March 1400 1459

S XVI XVII XVIII

Decadència

RENAIXENÇA
VERDAGUER 1845 1902
JOAN MARAGALL 1860 1911

Costa i Llobera

Alcover

NOUCENTISME

Guerau de Liost 1878 1933

Josep Carner

Avantguarda
FOIX 1893 1987
SAGARRA, JOSEP MARIA DE 1893 1961

RIBA, CARLES 1893 1959

Marià Manent

Tomàs Garcés
JOAN SALVAT-PAPASSEIT 1894 1924
JOAN OLIVER 1899 1986

MÀRIUS TORRES 1910 1942
Joan Teixidor 1913 1992
ESPRIU 1913 1985Josep Palau i Fabre 1917 2008

GABRIEL FERRATER 1922 1972
JORDI SARSANEDAS 1924 2006
JORDI COTS MONER 1927
MÀRIUS SAMPERE 1928 2018
Maria Àngels Anglada 1930 1999

NARCÍS COMADIRA 1942

Posted on

Assassinat de Roger de Flor i la venjança catalana

La Venjança Catalana fou la guerra d’extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d’Orient contra la població civil grega de l’Imperi bizantí entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l’assassinat a traïció de Roger de Flor i l’intent d’anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.

El terror provocat en la població civil grega se servà en el record popular. El tema de la Venjança Catalana fou reproduït en diverses obres de caràcter polític a fi d’estimular les accions bèl·liques catalanes, tal com succeí durant la Guerra Gran. A nivell literari, Antonio García Gutiérrez escriví un drama, Venganza catalana (1864), que en mistificava el sentit i l’equiparava a les conquestes fetes pels castellans a Sud-amèrica.

Els fets han tingut repercussions en el llenguatge actual. Mentre que en albanès katala significa monstre i s’utilitza per a espantar els nens, en grec existeix una maledicció que desitja que Així t’arribi la venjança catalana.

Posted on

Història de la tecnologia. Cuina

[a desenvolupar][veure notes de the fork] [identificar quan es van anar incorporant els plats del receptari] propaedia 731 p. 280

societats primitives

el foc

primera agricultura

Grècia Roma Medieval

Amèrica: patata i tomàquet

França, Brillat Savarin Escoffier

la refrigeració, les conserves

https://foodtimeline.org/
Posted on

JCJ Lectura

JCJ Arxius

Recorregut: Infantesa, Adolescència. Adult1. Adult2. Adult3.
Biblioteca illa deserta. Recursos museu

Infantesa

Contes, Pinotxo, Kasperle, Jim Botón i Lucas el Maquinista, Enid Blyton. Teban Sventon. Contes de fades d’Arthur Rackham. Stevenson La Illa del Tresor. Daniel Defoe Robinson Crusoe. Rebelión en la Granja. Explorant la biblioteca de casa.

Adolescència

Primeres lectures dels clàssics grecs, Juli Verne. Herman Hesse, El Lobo Estepario. Kafka. El llibre del Te. Explorant la biblioteca de casa, CPVE del carrer Gran, CPVE Sarrià sortint d’escola, Nova Biblioteca Lesseps (Enciclopèdia espasa, llibre alemany de manualitats). La llibreria Herder i llibreria Francesa. [majoria de textos en castellà per la dictadura]. Biblioteca de Sant Pau. Universitat amb els discos.

Adult 1, 1982-1999

Començo a recollir cites. Poesia catalana, policíaques, clàssics grecs de drama i lírica amb cites anotades en paper i després a l’ordinador, Italo Calvino 1. La illa del Tresor llegida a les nenes. Mirant grans llibreries en els viatges a París, Londres o Alemanya. El nom de la rosa.[formació de la biblioteca, compra intensa de llibres] [la sensació de petitesa a la biblioteca de lletres de la universitat]

1996
Helena Lubienska de Lenval, El Silenci; Jostein Gaardner, El Món de Sofia; Montserrat Roig, Digues que m’estimes; Reverte, La piel del tambor; Miquel de Palol, El jardí dels set crepuscles; Italo Calvino, Si una nit d’hivern un viatger; William Gibson, Neuromancer.

1997
Contes curts de Kapeck, Musil, l’home sense atributs. Conrad,  Victoria.
Puny de Déu Forsyte, el Lleó d’Àfrica Mahalouf. Cámara de Gas, El Jurado de Grisham. Llibres natura, El maestro de esgrima de Perez-Reverte. Antologia de Javier Marías.

1998
El quartet d’Alexandria, de Durrell, Memòries d’Adrià de M. Yourcenar, Chronos de Benford, Una antologia de Haikus japonesos, El diari de Nora Gil de Mercè Rius, La Peste de Camus, El corazón de las tinieblas de Conrad, La Veneziana de Nabokov, L’home que calculava de Malba Tahan(N), Mañana en la batalla piensa en mi, de Javier Marías, Ors, Oceanografia del tedi.

1999
Mrs Dalloway de Virginia Woolf. La Bíblia, llibres de l’apocalipsi, Job, Tòbit. Diderot, Jacques le Fataliste. Proust, Du coté de chez Swann. Lorca i Antología de la poesía castellana. Montalban: Carvalho. 7 anys al Tibet; Laura Pérez Esquivel, Como el agua para el chocolate. Harry Potter i la pedra filosofal. La forense Kay Scarpetta.

Adult 2 . 2000-2011

Lectura del quijote a la Mancha, Shakespeare en bici per Lleida completat en anys posteriors, Proust, Nabokov. Poesia xinesa. [transició a llegir només en català i anglès, en castellà només originals]

2000
El Quijote al viatge a la Mancha, primera vegada que dedico temps en exclusiva a llegir. Proust, À la Recherche du temps perdu. Tabucchi, Sostiene Pereira.
Poesia: Kavafis i Pessoa. Harry Potter 2 i 3, ciència ficció de Ender, el Médico de Noah Gordon, les excel·lents novel·les de la Kay Scarpetta, Christian Jacq. Llibre de vestimenta masculina pel bagul escriptori de viatge de Stravinsky.

2001
Completo “À la recherche du temps perdu” de Proust, La Prisonnière a l’hivern, Albertine Disparue a la primavera i Le temps retrouvé a l’estiu.  El monte Ararat de Yamad Kemal i uan antologia de les 1001 nits a propòsit del viatge a Turquia. L’antologia de contes sobre cavalls i la crítica literària de Harod Bloom. Novel·les policíaques de Montalbano, PD James, Mary Higgins. El Harry Potter 4.

2002
Italo Calvino: Les ciutats invisibles. Arundanati Roy: El déu de les coses petites. Quim Monzó: Contes. Franz Kafka: La metamorfosi. T.Harris: Hannibal. Saul Bellow: Ravelstein. Xavier Benguerel: Icaria, Icaria. Stendhal: Le Rouge et le noir. Nabokov: Ada o l’ardor. Tanizaki: Elogio de la sombra. Steiner: Nostalgias del absoluto. Chesterton: Father Brown. Antologia de Haikus.
PDJames: Pecado original, Sabor a muerte. Ann Perry: Los escándalos de Fleet Street. PD James: Sabor a muerte. Forsythe: El manifest negre.  Reverte: La Carta Esférica. Chester Himes. Elizabeth George. Donna Leon: Guido Brunetti.

2003
Cites de Sòfocles. Shakespeare (Romeo and Juliet, Richard II, Summer’s Midnight Dream, The merchant of Venice, King John).
Saul Bellow (L’autèntica), Paul Auster (trilogia de NY), contes de Raymond Carver, Sinuhe, Nagib Mahfouz, Guerau de Liost, Artur Schnitzler (Traumvolle, Srta. Elsa), Versions de poesia antiga de Segimon Serrallonga, lectura Haikus, Pere Schlémil, Helen Hanff (84 Charing Cross), Juniziro Tanizaki (la clau), El Incal, Conrad (Nostromo), Celan. Como ver la arquitectura de Bruno Zevi.
Polis (Scarpetta, Camilleri, E. George, Forsythe, Mendell, Sapowski, PD James, Stanislaw Lem),

2004
Shakespeare: Henry IV a la tardor, Henry V el maig, Much Ado about Nothing, El rei Lear, La tempestat, As you like it. Nabokov, Parla memòria, L’encantador, Pnin, Foc Pàl·lid. El Contrabaix de Susskind, Vides d’animals de Coetze. Sebald, Vértigo. Cercas, Soldados de Salamina. Borges, Aleph. Poesia: Benguerel, William Carlos Williams, Ted Hughes. Walt Whitman. Sara Paretski,  Bruixes de Terry Pratchet. PD James. John le Carré, el Jardiner Constant, Patrick O’brien. Patricia Highsmith, Tom Ripley. Chandler, la dama del llac. Simenon, l’home que veia passar els trens.   El Codi da Vinci. New Yorker. Una edició antiga de “tres anglesos s’esbargeixen”, Catalunya des de l’aire.

2005
Shakespeare: Twelfth night, Juli Cesar, Hamlet.  Odes de Píndar. Nabokov: Parla memòria (per segona vegada), Contes. Coetzee Esperant els bàrbars. Poesia xinesa. El somni de les mansions vermelles, Històries del Jutge Dee (Van Gullik). Llibre “Maquinaria pesada”. La Sombra del viento. Petros Markaris.  PDJames. Autostopista galàctic, Harry Potter.

2006
Els aforismes de Zurau de Kafka (regal de la Maria). Memòries d’una Geisha. Reprenc la lectura de Shakespeare: Troilus i cressida, Està bé si acaba bé, Mesura per mesura a Londres, Othello a casa, el rei Lear i Macbeth a Santander.
Japó: Botchan de Natsume Soseki, Lord of Musashi de Tanizaki Junichiro, Norwegian Wood de Murakami Haruki.
Policíaques de Mankell, Rayuela de Cortázar. I en literatura americana, Seize the day i Augie March de Saul Bellow, i el Sebastian Knight de Nabokov.

2007
He acabat de llegir totes les obres de Shakespeare, Antony i Cleopatra, Coriolà, Timó d’Atenes, Pericles, Cymbeline, Un Conte d’Hivern, La tempesta, Enric VIII. Dumas, Els tres mosqueters. Tales of Tao Immortal. Yukio Mishima, El rumor del oleaje. .Dickens, Picwick. Hoffman. L’elixir del diable. Chrétien de Troyes, El Graal. Lahiri, Jhumpa, L’intèrpret d’emocions (Índia que viu als USA). Paul Auster, Brooklyn Folies. Nature Girl. Flaubert, Mme Bovary, Flaubert. Salinger, el guardià del camp de sègol. Rabelais, Gargantua i Pantagruel., William Dalrymple, La ciutat dels Djinns . Orhan Pamuk, Rojo..Mahabarata, Narayan. Poesia de Tagore.
McCallsmith, Friends lovers and chocolate. Ian McEwan, Saturday. Margaret Truman, Muder at Union Station. Noll, Ingrid Die Aphotekarin. Connolly mujer cemento, Andreu Martin, Les claus.
Jeff Hoke Museum Lost Wonder. Confessió PLluis.

2008
Kafka America, Grossman, Vida y destino, Kafka, el procés. Joyce, Portrait of the artist as a young man, Ulysses. Luisa Castro, la segunda mujer. Erich Kästner, Emil und die detektive. / Noah Gordon, El celler. Contes de Nete, Frank Schatzing, Contes de Salinger, Der Schneeman. Noveles policíaques en alemany, acabat Tatort, Joyce, Teresa Solana, Crim imperfecte. / Poesia Angel Gonzalez. Els Codexs.

2009
Llull. Llibre de meravelles. Goethe, FAUST (decebedor). Francesc Pujols, Hiparxiologi. Robert Burton, Anatomy of melancholy. BALLARD, Vermilion Sands. Julian Barnes Talking. VilaMatas, el libro asesino. Delibes La sombra del ciprés es alargada. Philipp K Dick. The Three Stygmata of Palmer Eldritch. Roberto Bolaño. Los detective salvajes (que abandono). Cortázar, el perseguidor. Isabel Allende Casa Espiritus. Melville, Bartleby, Narracions curtes, Benito Cereno, Las Encantadas.L’elegància de l’eriçó, Muriel Barbery. Narracions curtes. Policíaques. Perú: policiaca, Fernando Ampuero. Bryce Echenique: Un mundo para Julius. Ernesto Ferrini, La tristeza de los burros. Vargas Llosa: Pantaleon y las Visitadoras.
Poesia: Vicent Andrés Estellés, Coral Romput.

2010
KSP Saturn o la Melanconia. Gènesi, Èxode, Levític. Els Elements, llibre de química. Colonna, El somni de Polífilo. Steiner, 10 raons per a la tristesa del pensament. Sum Eagleman.
Melville, Billy Budd. Karin Michaels, Bibi, una noia del nord. Màrius Torres, Poesia. Ballard Cocaïne Nights. Murakami. Córrer. Jesús Moncada, Camí de Sirga. Ian Rankin. Mccallsmith, 44 Scotland st. Alice Munro.
Rússia: Tchejov, narracions, el nen, Kashtanka. Montserrat Roig, l’agulla daurada. Gogol, Històries de st. Petersburg, Nevsky Prospekt. Pushkin, Narracions.

2011
Tornant de Rússia: Pushkin, Narracions. Boris Akunin, La conspiración de Moscú. Bulgakov, El maestro y la margarita. Antologia de poesia russa, llibret. Contes de Thekhov. Tot Salvat Papasseit i l’antologia de Maragall. Murakami, De què parlo quan parlo de córrer.  Els dos Incals. He mirat al balcó el llibre sobre l’Evolució. De Maistre, Voyage Autour de Ma Chambre. James Ellroy, Desierto. Michael Connelly. El psicoanalista. Melville, Moby Dick, m’ha costat temps, l’he acabat a l’estiu.
Assaigs importants: Pogue Harrison, Essay on gardens. Mnemosyne d’Aby Warburg. Steiner, Errata. Herman Hesse. Projecte de llegir la Bíblia, llibre de Job.

Adult 3 2012-2027

[Kindle] [les llibreries han deixat de semblar portes a móns desconeguts, camins a seguir i semblen només habitacions  que ja he recorregut i que en general, no m’aportaran gaire. Amb l’excepció de la Britànica, miro més internet i la wikipèdia que no pas consulto la biblioteca]
Burton anatomy of Melancholy, El somni de Polífilo, Gorssman Vida y destino, Lectura de la Divina Comèdia en 3 dies a Barcelona, Les metamorfosis d’Ovidi, alícia en Terra de meravelles. Borges. El Canon Pali.
Tardes llegint poesia xinesa a la terrassa.

Intent de memoritzar poesies. Els quaderns de butxaca

2012
Haurà estat l’any del Kindle i de la subscripció al NewYorker.
Spinoza. Etica. Bloom, Donde está la sabiduría, Alex Ross: The rest is noise. Karen Armstrong: Una historia de Dios. Bíblia: Llibres sapiencials, Isaias, Proverbis. L Foix, diari de 1918.
Kerouac: On the road, The Dharma Bums. Shibumi, Trevanian, L Don Winslow, Satori. Ubik de PKDick. Negra nòrdica. Per Islàndia: sagues i Harold Laxness.

2013
La Divina Comedia. Les Confessions de S. Agustí, manífics llibre X i XI sobre la memòria i el temps. Rousseau, Les reveries du promeneur solitaire.
Rilke. Espriu, cementiri de Sinera. Ariadna al laberint grotesc. Edicions d’Espriu i Ungaretti.
Abraham Verghese, Cutting for Stone. Karel Kapek, l’Any del jardiner. Sackleton, South. McallSmith, The Charming quirks of others. Jaume Cabré, Jo Confesso.China Mieville. La estación de la calle perdido. Yasutaka Tsutsui, conte angoixant. Don winslow, The Loo sanction, The power of the Dog. Scerbarenko. deKok, Assassinats a Amsterdam.

2014
Calvin i Hobbes, obra completa. Textos Pali sobre meditació a Tailàndia. Bree Wilson, Consider the Fork. Malraux, le Musee imaginaire. Poesia de Joan Vinyoli.

2015
Aprendre poesies de memòria a la feina (Thomas Hardy, Pere IV, Maragall). Lydia Davis (narracions curtes i molt depurades), Sándor Márai l’estranya, la gaviota. Roger Pol-Droit 101 experiencias de la vida cotidiana, Joel Dicker Harry Quebert (sobrevalorat). Jordi Cots Moner, La Convenció. Kenko no Chomei. Sant Juan de la Cruz. Nele Neuhaus. Schneeberger must sterben. Truman Capote, Breakfast at Tiffanys. Sergi Pàmies, contes. Trollope The trhree Clerks. Chester Himes, Blind man with a Pistol. Edmund Crispin, mosca dorada. Maj Sjöwall, El hombre que se esfumó. Alex Lemaitre.

2016
Lectures: Kamo no Chomei Hojoki, Kenko Essays on Idleness, Liu Cixin Three Body problem, Lewis Carroll, Alice in Wonderland [lectura per Barcelona], Flannery Oconnor , Italo Calvino. Les ciutats invisibles. I racconti , Robert Galbraith: Cormoran Strike, Neruda i Borges a la Patagònia.

2017
La gran lectura de l’any han estat els contes de Txékhov al llarg del viatge amb la furgo. A més, Natalia Ginzburg Le Piccole Vertu. Italo Svevo, La coscienza di Zeno, decebedor. Olga Tokarczuk, Sobre los huesos de los muertos, molt original. Stanislav. Lem Solaris. Mercè Rodoreda, Mirall Trencat. Sherman Alexie. Golem, Isaac Bashevis Singer.
Samanta Sweblin, Julian Barnes Nothing to be frightened of. Alguns contes de Prudenci Bertrana. Nabokov, Transparent things. Eckart Tolle, El poder del ahora.
Policíaques: Philip Kerr, la trilogia de Berlin. PD James. Jo Nesbo i la sèrie de Harry Hole. Zigmund Miloscevsk,i fiscal Scazi.

2018
Assaig: Dawkins. The Selfish Gene. Epictet i Marc Aureli. Rebecca Solnit, A Field Guide to Getting Lost, Wanderlust. Camus, L’Étranger, Le mythe de Sysiphe, La Peste. jlBadal: les coses que realment han vist aquests ulls inexistents. Hawking a Brief History of Time. John Gray. The silence of animals.
Georges Perec: La Vie Mode d’Emploi. Benjamin Black i PD James amb la sèrie Dalgliesh. Alexander McCallSmith, The Sunday Philosophy series. Saramago, el Evangelio según Jesucristo.
Auden. Baudelaire, Les Fleurs du Mal. Josep Palau i Fabre, poesia. Wallace Stevens.

2019
Auden i Poesia Xinesa. Il Danubio, Claudio Magris.
À rebours, Huysman. Atlas Shrugged, Ayn Rand. Elena Ferrante. Israel: Batya Gur, Daniel Silva, Gabriel Allon.

2020
Poesia a la terrassa: Auden i Hölderlin. Lucreci, De la Natura. Steiner, The Poetry of thought. Douglas Adams Hitchhiker’s guide galaxy. Station eleven, Emily st Mandel. Conversations, Sally Rooney. A wrinkle in time, Madeleina l’Engle. Bend Sinister, Sebastian Knight Nobokov. Novel·les policíaques i de la cua de palla.

2021
Novel·les de la cua de palla. Policíaque, amb tot John Le Carré. P.K.Dick Ubik. Do androids dream of Electric sheep.Palmer Eldricht. The man in the high castle.Robert Walser Der Spaziergang. Susanna Clarke, Piranesi. Virginia Woolf, Mrs Dalloway. John Waters: 101 things I hate. Poesia: Hölderlin, Rilke. Assaig: Tristan Gooley. How to read Water. Sun Tzu, l’art de la guerra. Darwin Wallace, la lluita per la vida. Cavalli-Sforza, Qui som, història de la diversitat humana. Horace Walpole, El arte de los jardines modernos.

2022
Dostoievsky Karamàzov. Murakami, Balla balla balla, Wind-Up Bird, 1q84. Ha Jin, la Espera. Oliver Sacks, Musicophilia, Tales of Music and the Brain. J.E. Gardiner. Bach, music in the castle of heaven. Julian Barnes, The Man in the red coat. Dovlátov, La maleta. Philip Roth, Goodbye Columbus. Edmund Burke, A philosophical Inquiry into the origin of our ideas of the Sublime and Beautiful. Marcel Danesi, Semiotics. Kashuo Ishiguro. Klara and the Sun. Les mil i una nits. Marco Polo, Il Milione.
Sonets Orfeu al sofà. Jazz Life. Infografia. Terrassa, Poesia Xinesa. Virgili, Bucòliques.
MccallSmith The World according to Bertie, The unbearable lightness of scones, The importance of being Seven, Bertie Plays the Blues. Becky Chambers, A Closed and Common Orbit, A long way to a young, angry planet. Lindsey Davis, Marco Didio Falco 1, 2, 3. Jeff Hoke. Leaping through life

2023
Cormac Mccarthy, The Passenger, Stella Maris. Nabokov, Insomniac dreams. Annie Ernaux, Passion Simple. Zeina Abirached, El piano Oriental. Kurt Vonnegut, Slaughterhouse five. Cortázar, La vuelta al día en 80 mundos. Fred Uhlman, L’amic retrobat. Quincey, Confessions of an english opium-eater.
Alexander McCallSmith. Bertie’s guide to life and mothers, The revolving Door of Life, The Comfort of Saturdays, The forgotten affairs of youth. Dror Mishani, Tres. Donna Tart, The Secret History. Martin Cruz Smith, Estrella Roja, Red Square. Thomas Harris. Silence of the Lambs, Thomas Harris, Hannibal. Marlon James, Black Leopard, Red Wolf.
Virgili, Geòrgiques, com un calendari del pagès. Horaci, odes i èpodes. Poesia xinesa.
Aldous Huxley, Doors of Perception. Hegel, la Raó en la història. Tibetan Book of the dead. Kathryn Schluz, Lost and Found. Schrödinger, What is Life, Mente y materia. Baghavad Gita.

Col·lecció Illa deserta

[provisional]

[ El que més m’ha agradat, el que m enduria a l hospital, la guia de lectura que llegaria tim. La meva selecció d’un prestatge: Italo Calvino, Chejov, Nabokov]

Vassily Grossman: Vida y destino
Ovidi: Les metamorfosis
Bill Watterson: Calvin

El llibre de fades
El maravilloso viaje del doctor Acorta
El libre del Te
Nabokov: Ada, Speak memory

Borges

Pere IV: Tirallonga dels monosíl·labs
Maragall: Cant Espiritual
Thomas Hardy: Afterwards
Brenda Shaugnessy: I have a time machine

Els llibres que valoro com a objecte:

  • Rotlles Japó
  • De la pulcra ceniza (com capses de Marcel Duchamp)
  • Les meves edicions de butxaca
  • El llibre del Te Okakura Kakuzo
  • Calvin obra completa
  • El Coromines
  • Britannica
  • Projecte de gran incunable

La lectura al museu

32c Les meves cites  |   422  Poetes i poesies  | els llibrets, .  Edicions de butxaca  la llibreria,] biblioteques meves i del món.

Posted on

Les meves experiències en art

[esborrany el que he fet i el que he anat descobrint a cada etapa]

V40 Infantesa: postals del pare, reproducció Van Gogh menjador, llibres [pare: subirachs, tàpies, Van gogh, Paul Klee]

V40 Adolescència: visites a algunes exposicions, adolescència, exposició? Escola l’ARC, intents dibuix meu, obres fetes a Alemanya, intents escultura Ytong, [mondrian, kandinsky, els impressionistes]
Assisteixo a algunes classes a l’acadèmia Sant Jordi amb Muñoz i Maria. Inicis fotografia en B/N Banyoles i facultat.

Adult 1 Castellar. Posters a casa. Viatges París, Itàlia, exposició Miró, Antonio López, paisatgistes holandesos, el romànic de Pisa. Escher. Exercicis de dibuix i ombres. Intents de retrats de les filles. Exlibris. Escultures de les filles. Làmpara nau espacial estil Chris Burden.
Fotografia de casa. Diapositives. Vídeos i muntatges.

1996: Dibuix per brodar un camí de taula d’espigues, catalogar dibuixos, figuretes de fang pel pessebre, esbossos amb llapis miniatura, inici bodegó a l’oli.

1997: Dibuix gran al carbonet de les nenes a Solius. Projecte de ceràmiques domino per la Mercè Rius, paraula persona en molts idiomes; camí de taula estiu acabat; PROJECTE retrats vídeo

1998 Aquarel·les dels viatges,  escultures dels caps de la Teresa i la Maria.  Camins de taula que brodarà la mare. La làmpada nau. (vídeo 2016 Lampada nau espacial.) vídeo: Escultures

1999: Nou ex-libris, aquarel·les a les sortides.

Adult 2

2000-2015

Interès per Poussin, Lorraine. Viatges a Egipte, Grècia, Xina i Japó. Recorregut mental per les sales del KHM de Viena. Dibuixos a les reunions de feina.

2000-2001: Dibuixos CR24

2002: Maqueta Gaudí per missió. Nous dibuixos Tanzània.

2003: He copiat dibuixos de Dürer, practicat arbres. També he canviat sovint el quadre que tinc a l’habitació. Una nadala per internet. Aquarel·les al Tour del Montblanc. Dibuix 2003

2004: Nadala foto dels bancs. Proves dibuix contemplació.

2005: Una sessió de sumi-e a tinta al viatge a Xina. Nadala dibuix tinta xina. Projecte tangram3 de bonsais que farà la Mercè Rius. Dibuix contemplació.

2006: Nadala finestra que s’obre a un paisatge. Dibuix Aquarel·les al Camino.

2007: Nadala targetes mosaic Ebre. Retrats dels pares a partir d’una foto. Preparatius dibuix contemplació de l’univers. Models del Lost Wonder. Dibuix

2008-2015
feina: viatges a Madrid, visites al Prado, Thyssen i Sofia
Primeres guies de museus, experiència d’anar-hi amb música.
Grans dibuixos: sol en l’univers, contemplant el món,
Sketchcrawls

2008: Nadala plànol i gomets de fotos.Quadre de la contemplació del món. Aquarel·la. dibuix 2008

2009: Nadala mosaic de fotos Perú. Aquarel·les Montserrat i altres. Il·lustracions dels posts. Dibuix de solitud enmig l’univers i contemplació del món. (galeria).

2010: Nadala llibret Rússia

2011: Nadala siluetes de la família

2012: Nadala pessebre lletres

2013: Fotos de la vida quotidiana i brots de la terrassa amb fons negre. Timelapse. Muntatge de la banda sonora dels pares per celebrar els seus 85 anys. Aquarel·les de sortides, Sketchcrawl de Sant Andreu, el Ficomic a Montjuic. Nadala llibret Espriu

2014: Aquarel·les als viatges. Sketchcrawls de gener i a l’estiu. Nadala calendari d’advent tirallonga monosíl·labs.

2015: Aquarel·les als viatges. Fotos zenitals amb el trípode. Nadala amb espelma a dins.

Adult 3

2016-2027

Museus als viatges. Fotografia i arxiu d’obres d’art als museus. Pàgines dedicades a artistes a Museu?! Dibuixos a la pissarra. Vídeos.

2016: Dibuixos als viatges. Nadala sobre Origami.

2017: Il·lustracions per la nova web i targeta no-business de Vida Contemplativa. Nadala calendari del Pagès.

2018: He fet una aquarel·la de les naus del carrer, com un Hopper del Poblenou. He passat força estones dibuixant retrats i esbossos per les imatges del web i la tarja personal. Dibuixos a la pissarra. Dibuix. Nadala postals de Chartres.

2019: Núvols al dormitori. Vídeos contemplatius.  Dibuix. Nadala Receptes de galetes de Nadal, la mare.

2020: Muntar vídeos “la nau” i “la cuina” amb banda sonora (LMMS, teclat midi i trompeta). Dibuixos del dormitori, cuina i jo mateix com a l’home de Vitrubi de Leonardo. Fotos dels espais de casa on hi apareixo diverses vegades. Dibuix . Nadala mascareta Covid.

2021: Algun dibuix als viatges, il·lustracions pel museu. Taula amb núvols. Vídeo de la roba. Nadala recorregut Sant Martí. Dibuix 2021

2022: Dibuix: Abocador de gener a juny, Dibuix ballarins de blues. Dibuix família a la pissarra. Contes Albert i Jofre. Nadala 2022. Figuretes pessebre. (Dibuix 2022)

2023: Aquarel·la Banyoles. Iris a la pissarra. Dibuix dels néts. Dibuix del cap i Nadala. Vídeo autocar. Dibuix

 

Posted on

Història de l’art

[seguint Gombrich]

Pobles prehistòrics i primitius
Art per la religió: Egipte, Mesopotàmia, Creta, Grècia, Roma, Orient, Europa medieval
L’ideal de l’home, la conquesta de la realitat, l’el·laboracio barroca i manierista
Ruptura, sXIX, avantguarda sXX

Pobles prehistòrics i primitius

Funció màgica de la imatge. Representacions naturals al paleolític, esquemes al neolític

Vist: Lascaux, Taltehull, els megalits de Menorca, els menhirs de Carnac

Art per la religió: Egipte, Mesopotàmia, Creta, Grècia, Roma, Orient, Europe medieval

2. Art per a l’eternitat: Egipte, Mesopotàmia i Creta
Vist: Abu Simbel, el temple i les pintures amb heroglífics,
La lleona ferida al Louvre [assiris British Museum]

7. Orient, Islam i Xina del II al XII
[p.87 temples budistes a la Índia al sII]
Islam, tapís persa
[mesquites a Egipte, Índia, Tunísia]
[paisatges zen, MET, Japó,

3 i 4. El gran despertar: Grècia
Escultures al British, Louvre, Pergamom Berlin, museu d’Atenes, museu del Vaticà
El Partenó d’Atenes, teatre Epidaure, Olimpia, Delfos

5 i 6. Roma i Bizanci
Roma: El foro romà, el panteó, retrats al museu d’història de Barcelona
Els mosaics de Ràvena [la manera de representar els sants es consolidarà a l’església ortodoxa]

8 9 10 11 L’església
Inicis: Tapís de Bayeux, Llibres il·luminats  (Morgan Library, museu Dublin, Llibre Taschen) [Tapís creació Girona?]
S.XII l’església militant: el romànic [Vall de Bohí], Arles, [el romànic esplèndid de Pisa
sXIII L’església triomfant: el gòtic Notre Dame, Sta. Maria del Mar, Catedrla de Girona, Sainte Chapele. GIOTTO Capella degli Scrovegni a Pàdua [Gòtic català al MNAC]
sXIV Cortesans i burgesos, arquitectura civil

L’ideal de l’home, la conquesta de la realitat, l’el·laboracio barroca i manierista

SEGLE XV
12 sXVa Florència: Capella dei Pazzi, catedral de Brunelleschi, Sant Jordi de Donatello /  Nord d’Europa: Van Eyck, el matrimoni Arnolfini
13 sXVb Alberti,, Fra Angelico, Piero della Francesca, Botticelli
14 SXV al nord Gòtic flamífer. Roger Van der Wyden (descendiment al Prado)

SEGLE XVI
15 Roma i Toscana. Bramante, LEONARDO da Vinci, Ghirlandaio, MICHELANGELO, Perugino, Rafael
16 Venècia. Giorgione i la tempesta, Tiziano, Veronese, Correggio
17 Alemanya i els Països baixos. Catedral de Bruges, DÜRER [gravat, llibres, Albertina, quadres al Prado]. Grünewald a Colmar. HYERONIMUS BOSCH
18 sXVIb, una crisis de l’art: PALLADIO, Parmigianino, Tintoretto, El Greco. Holbein [els retrats]. Brueghel [de petit mirava la pintura de les noces amb els plats]

SEGLE XVII
19 Barroc. Carracci. CARAVAGGIO. // POUSSIN, CLAUDE LORRAINE. Rubens. Velázquez.
20 Holanda. Frans Hals. Ruysdael. Van Goyen. Rembrandt. JAN VERMEER

SEGLE XVIII
21 Sant Agnese a Pza. Navona. Bernini l’èxtasi de Sta. Teresa. Tiépolo
22 Versailles. Belvedere de Viena. Monestir de Melk. Watteau.
23. L’edat de la raó: ANglaterra: Saint Paul’s. Stourhead. Hogarth. Reynolds. Gainsborough

Ruptura, sXIX, avantguarda sXX

sXIX
24 finals18, 19Anglaterra: neogòtic, regency. David Marat [Brusel·les, vist]. Goya. Blake. Turner. Constable. CASPAR FRIEDRICH
25. La revolució permanent. Ingres. Delacroix. Millet. Courbet. Els prerafaelites, Dante Gabriel Rosetti.  Manet. Monet. Pisarro. Degas. Rodin. Whistler.
26. Els modernistes. Victor Horta. Gaudí. Cezanne. Van Gogh. Gauguin.

Simbolisme

portaraquetes

?! pàgina cerca, lectures 2018, imatges per url

àlbums 2017

pares a Suara, noveles mare, paquet montserrat

trucada E operació Nacho

trompeta

Huysman a Rebours

felicitacions agnes al grup dels avis

 

sXX
27 L’art experimental. Bauhaus. Munch. Kandinsky. Ferdinand HODLER. Matisse. Picasso. Paul Klee. Giacometti. MONDRIAN. Calder. Henry Moore. Chagall. Dalí.
28 Jackson Pollock. Tàpies. Rothko. Miró.Lucien Freud.

 

Posted on

La vida. Llocs i experiències

[els llocs on he estat][i la descoberta de la natura]

Viatges per tipus  |  Els llocs i hàbitats que he vist (geografia)  |   la història que he explorat  |  les cases

el projecte inventari 1995-2000 els viatges: paris, londres, roma, alemanya, holanda, portugal, tanzania, new york, Turquia, el camino, donau, Xina, Japó, Grècia, Egipte, Tunísia, Índia, Perú, transiberià, Califòrnia, Islàndia, Etiopia, la mancha i el quijote, Dante a BCN. Jordània, patagònia, gran tour De tots els viatges possibles, jo n’he vist una petita part Les meves experiències personals: col·leccions d’insectes i herbaris llibres UTEHA, museuet a Castellar, museus de ciències naturals (zoològic Ciutadella, Cosmocaixa, Londres, NY) Els meus paisatges: Muntanya del Pla de Sant Tirs i Banyoles, la platja de Montgat, l’estany de Banyoles Les muntanyes de Solius i la Costa Brava Castellar del Vallès Can Sant Pere, Sant llorenç del Munt Centre excursionista, El Cadí Els turons humits de la Borgonya, Perigord, Bretanya, Els llacs de Windermere, Castella. Alentejo La ribera d’Ebre, Montserrat Els Pirineus, el Montblanc El desert a Tunísia, L’estepa de Tanzània, el Kilimanjaro, zebres i elefants, Capadòcia a Turquia, la plana del Danubi, la plana del camino, Japó, EL Nil vist des de l’avió, Grècia, els camps anglesos El desert a Jaisalmer, Els Andes i amazonas al Perú, l’estepa de Mongòlia, el llac Baikal i els boscos de bedolls, El desert de Joshua Tree i Arizona, Grand Canyon, Yosemite, Islàndia L’Elba, el Rhein, Neckar Les Cevennes Etiopia, muntanyes SImien, estepes del sud El sudest asiàtic, Thailandia i Cambodja Jordània i el desert vermell, el mar mort El bosc subtropical de Huerquehue i Queulat, l’estepa Patagònica, les glaceres del CHaltén i Torres del Paine.

Paisatges natura. Paisatges urbans, carrers, barris, mercats. Paisatges humans rostres, pells.

els biomes que he conegut: muntanyes, deserts, selves

ETIÒPIA: a fer post amb foto:
ibis
tortuga
hipopòtam
zebra
cocodril
antílop
porc senglar
pelicans
vaques mig úfal

Infantesa, 1957- 1971

Vilafranca 40, Avis Balmes, Riius i Taulet, Costa i llobera, L’esquitx, L’arc Montgat, Blanes, El Pla de  Sant Tirs, Banyoles, Andorra la Vella, Solius Viatge a Itàlia buscant insectes, col·lecció, herbaris

Adolescència, 1972 -1977

Vilafranca 40, Costa i Llobera, Escola l’Arc, Jesuïtes de Casp, Facultat de Física, British Institut, Institut Français, Goethe Institut, Conservatori Bruc, Conservatori Liceu, Palau de la Música. Solius: casa, la roca petita de darrera, el Castell, els Monjos, el camí del golf. Viatge a Menorca amb l’escola, estada a Gaesdonck, viatge Castella Ana, Núria, Marc.

Joventut i casat, 1978 – 1985

Vilafranca 40, Facultat de Física, Solius Servei militar: El Ferral del Bernesga, Sardón, Valladolid, Astorga Feina Plaça Joanic i Pl. Rovira, Rubí Castellar del Vallès. La Seu d’Urgell, Comarruga Viatges: París 1981, Anglaterra i Andalusia 1982,Itàlia 1983, Alemanya 1984, Amsterdam 1985

1982 – 1999

1996 Viatge a Castella, tren, Jardins de la Granja, Ávila, Salamanca, Gredos, Hotel Mérida. Viatge a Nîmes (amb la mare)

1997 London:  Trafalgar Sq i centre   Windsor Castle, hotel, Torre de Londres.  Tunísia, dibuix

1998 Roma: Centre, panteó. Fòrum. Vaticà. Tivoli Villa Hadriana.  Villa d’Este. Menorca: Arribada i jaleo cavalls. Parc natural i naveta. Desfilada models i barca.

1999  Viatge a la Bretagne i Normandia : Nantes, museu Juli Verne. Carnac. Bosc de Broceliande. Rennes. Cantale. St.Malo. St.Michel. Tapís de Bayeux. Jardins de Monet a Giverny. París.

2000 – 2015

2000   Portugal  en tren i cotxe|    El Quijote a la Mancha en bicicleta

2001 Sortides. Lleida bicicleta . Turquia:   Istanbul  i Capadòcia.  Tanzània

2002 Sortides. Bicicleta Delta de l’Ebre. Formentera. Pedraforca. Solius. Camino León Santiago   Amsterdam

2003 Missió a Zaragoza. Roma. Egipte, Tour del Montblanc

2004 Valladolid, London el maig i novembre (Chelsea Physic garden),  Missió Berlin. Donauradweg. NYC

2005   | Londres  UK CFS i jardins |   Grècia: Delfos i Peloponès, Hydra i Atenes.
Xina : Beijing i Xian, Tibet, Sichuan, Guilin i HongKong.

2006: Viatges i Sortides  Londres, Madrid, Santander, Teruel. Solsona. Ametllers. Banyoles. Montseny. Ebre.    Camino França a Burgos  |    Washington
Japó: Tokyo, Nikko Hakone   |    Takayama, Okayama, Hiroshima   |   Tokushima   |   Himeji, Koyasan, Nara    |   Kyoto

2007 : Viena   |   Neckar Teresa i Maria  |  Paris i Formentera   |   Ebre  |   Neckar amfibi
Índia:  Delhi  |  Jaisalmer Jodhpur   |    Udaipur Pushkar   |   Jaipur Bharatpur  |   Agra Varanasi  |   Menjar

2008: Praga, Estocolm, Madrid, |     GR11   |     Bicicleta Praga Dresde |    Dresden   |   Caiac Decin Dresde   |   Irlanda

2009: Londres. Caiac  Mar de Aragon   |   GR11   |   Montserrat
Perú: Lima, Islas Ballestas, Nazca, Arequipa   |    Canyó de Colca, Llac Titicaca  |    Cuzco   |   Camino del Inca   |   Amazonas   |   Menjar

2010: Dibuix   Londres i jardins, Transmongolià: Beijing, Mongòlia, Baikal i Kungur, Moscow, Sant Petersburg, dibuix

2011: Califòrnia: San Francisco, Costa, Desert, Muntanya | Bonn-Amsterdam , Maria a Amsterdam

2012:  Rheinradweg  |   Caiac Neerpelt-Amsterdam  |   Islàndia   |   Mercats de Nadal Dresde Berlin

2013:   Rhône  |    Lombardia |  Etiòpia: Nord ,   Lalibela i Kombolcha ,  Tribus del sud ,  Gent, natura i menjar

2014: Lausanne i Mallorca |  Eos Dresden   |   Tailàndia Cambodja  Tren |  Eos Monegros  |   NYC

2015: Budapest vídeo ,   Mainradweg: vídeo, Llac Léman en caiac, Eos Jaén la Mancha  ||   Jordània

2016 – 20xx

2016: Sortides i excursions: Ametllers a Montblanc, Sant Jeroni de Murtra, raquetes Ensija, Sau, Blanes, Cadí, Garraf, Costa Brava).  1 Torino  |   2 Den Bosch  |  | 4  Suïssa furgo |   Castilla Ávila, Salamanca   ||  Berlín ,  ruta bici ,  Copenhaguen  ||   Patagònia: Santiago i Valparaiso  |   Pucón i Bariloche  |   Futaleufu, Queulat, Cerro Castillo  |   El Chaltén, Perito Moreno   |    Torres, Ushuaia   |   Buenos Aires

2017:   Sortides , a Costa brava, ruta 1 d’octubre.   London Gran Tour: Furgo  |  Carretera   |  BCN Nordkapp  |   Suomi, Eesti, Latvija, Lituània   |   Polska, Césko, Österreich  |   Itàlia, Suïssa

2018: Excursions a Rasos de Peguera, Baix Penedès, Rec Comtal, Aitona i Lleida, Puigsacalm, walden7, Guilleries.  Sortides  Aitona, Rec Comtal, Puigsacalm. Paris .  Zermatt. ||    UK: Furgo i carretera ,  England ,  Lowlands , Highlands , els jardins anglesos , Catedrals  ||   Campania:  Napoli,  Pompeii ,  Reggia di Caserta jardins.

2019: Ebre, Banyoles, Núria i Freser, Costa Brava, Israel: Galilea, Judea .Danubi: Alemanya ,  Àustria , Hongria , Sèrbia . Sortides:  Aquitaine, Costa Brava

2020: Sortides Catalunya: Al delta de l’Ebre amb la Maria, raquetes als Rasos de Peguera. Confinament. Aspres i Salines, Pals, Puigcerdà, Freser, Solius. Los Ports.

2021: Barcelona, Poblenou, Verneda, Besòs . Catalunya: Costa Brava, Lluçanès, Les Angles, Pantans. Zürich Alps Schwarzwald . Munic .

2022: Catalunya  Tarragona i Reus  |   Roma
Uzbekistan: Tashkent, Khiva, Bukhara, Samarcanda, Menjar

2023:  Sortides    Garrotxa    Liverpool, Manchester, London.
DMP: Bach i Dresden, Berlin i Mecklemburg, Rügen i Bàltic, Ciutats de Polònia, Praga, Plzen i Regensburg

2024: Sortides i travessa muntanya. Jardins. 

Posted on

Cultura. Museus, galeries, biblioteques

Museus d’història

London: British museum, London (Àfrica , Egipte, Sudan, Etiopia,  Assíria, Il·lustració, Grècia i Roma, Nord amèrica, Mèxic, Xina, Índia, Corea, Japó. Europa medieval i moderna, el món islàmic i Iran, Aràbia, Mesopotàmia, Anatòlia). Victoria&Albert museum
Glasgow, Kelvingrove

Berlin: Pergamon museum, Museum der Dinge

Paris, Louvre

NY, Metropolitan Museum Art

Barcelona, Museu etnològic i de cultures del món. Museu d’història de Catalunya. Museu d’història de la ciutat. Museu Frederic Marés. Museu del disseny.

Génève. Musée d’etnographie. Les archives de la diversité humaine

Galeries d’art

UK: National Gallery, London, National Portrait Gallery, London, Tate Britain, Tate Modern

Paris: Louvre Orsay

Viena: KHM, ALbertina, Leopold Museum

Deutschland: Pergamom Berlin, Gallerie Alte meister Leipzig, Hamburg, Dresde

Suïssa: ginebra Lausanne

Itàlia: Venezia Galleria Accademia

Sales de concerts

Viena, StaatsOper, VolksOper

Paris, Òpera

Barcelona, Palau de la música, Liceu, Auditori, Cova del Drac

NY, Village Vanguard, Lenox Lounge, Cotton Club, Swing46

Biblioteques

Les principals biblioteques del món tenen catalogats milions de llibres.

Les meves biblioteques: Caixa de Pensions al carrer gran. Biblioteca de Lesseps al Torrent de l’Olla. Biblioteca de la universitat central (on també anava a escoltar discos). Biblioteca Central de Catalunya. Biblioteca Sant Pau. Biblioteca de Lletres de la UAB. Biblioteca Antoni Tort Castellar del Vallès. Biblioteca del Poblenou Manuel Arranz.

BIBLIOTEQUES del MÓN. Galeria

Àustria. Viena. Österreicher National bibliothek.

Deutschland. Marbach. Museu de la literatura

Finlàndia. Rovaniemi. Biblioteca municipal d’Alvar Aalto.

Irlanda. Dublin. Chester Beatty library. Chester Beatty, Trinity College Library (Book of Kells),  Marsh Library, National Library (Exposició Yeats), Writer’s museum Dublin.

Suècia.  Statbibliotek (edifici rodó de Gunnar Erikson) galeria, Casa d’August Strindberg, Estocolm.

Suïssa, Genève: Fundació Bodmer.museu manuscrits. St. Gallen

Txèquia. Biblioteca nacional de Praga Clementinum (Codex Gigas), Museu Kafka, Praga.

UK. London, British Library, 1753, Galeria.  Foley’s. Liverpool. Manchester.

USA NY, New York Public Library, 1895. Morgan Library . Chicago, Harold Washington Library,

Altres: L’Encyclopedie, col·lecció manuscrits medievals de França i Anglaterra

Cinemes, teatres

Paris, Cyrano, ballet òpera

London: musicals

NY, musicals, NY city ballet

Barcelona, Teatre Lliure de Gràcia; Lliure de Montjuic, ROmea, Grec (mort d’un viatjant)

Suïssa: Lausanne, ballet Teresa

(Cuina)

Ca l’Enric, Manairó, Dos Cielos

Temples

Parròquia de Sant Joan, Pompeia, Monestir de Solius, Parròquia de Castellar

Santa Maria del mar, catedral de Girona, Santo Domingo de Silos, Monestirs Etiopia, Esglésies Lalibela

Temple Sihks Índia, hindus

Temples Tailàndia, temples xinesos a Ho chi min city

Mesquites

Temples japonesos

Sinagogues

Temples grecs i romans Delfos

 

Posted on

Història de la humanitat. El llenguatge

Ahir, quan conduïa durant hores, sol, per aquests paisatge smeravellosos, em sentia una mica com si m’haguessin atorgat el privilegi de deixar-me explorar a mi tot sol un museu secret, una terra o un domini reservat. Anava mirant els noms dels pobles i pensava en la Toponímia, quants noms de llocs! els pobles, els rius, les muntayes, quàntes coses han estat identificades i etiquetades per l’home! 11 milions a geonames .

I quiants objectes, accions, estats d¡’ànim han estat identificats i etiquetats per diferents idiomes i cultures! L’etnologue referencia  uns 7000 llenguatges amb uns 3000 mots cadascun, són 21 milions de mots!

[provadrecera]

Posted on

Evolució. El DNA que compartim amb altres espècies

Evolució  Arbre de la vida
llevat de forner 18%, raïm 24%, 38% round worm, 44% honey bee, 47% fruit fly, pollastre 65%, 69% platypus, 73% zebra fish, 84% gos, 85% vaca, 88% ratolí, 90% ximpanzè (del National Geographic).
[ Igual que la perspectiva dels avantpassats  aquestes dades ens palesen la proximitat i continuïtat que tenim amb totes es formes de vida. Una part important dels “procediments” per viure, un 20%, els compartim amb un fong com el llevat, o el raïm. I la meitat amb una mosca, i un 88% amb un ratolí.]
An automated system for constructing putative homology groups from the complete gene sets of a wide range of eukaryotic species.
Posted on

44E La Terra. Evolució biològica i canvis geològics

→La Terra  |    Cronologia   |   Ha Geològica |  Les preguntes   |    El model    |    Els períodes   |    Pensar

La pregunta sobre l’origen

[ 0 ] Coneixem i explorem la terra, fem mapes de les costes, les muntanyes i els rius. Trobem diferents roques i minerals, i fòssils. Als diferents hàbitats, la muntanya, els boscos, els camps, els deserts, les selves, hi trobem una diversitat d’animals i plantes que intentem classificar (Linneu) [  i si l’home és un d’ells].

Ens preguntem, com ha arribat a ser així? La terra, l’han creat o ha existit des de sempre? I les muntanyes? I la vida? I la diversitat d’espècies? i l’home?

Tenim les aportacions:

Model resultant

  • G1→  Història geològica : Moviments de les plaques continentals que convergeixen en Rodínia al Precàmbric, se separen, formen Pangea al final del Paleozoic, es tornen a separar al Mesozoica, xocant Gondwana i la Índia al Cenozoic. convergència a Rodínia i separació, convergència a Pangea i separació. Els xocs causen la formació de les serralades (orogènies).  El clima evoluciona per canvis del sol, canvis a l’amosfera per erupcions volcàniques. Això fa avançar o retrocedir les glaceres i el nivell del mar.
  • Història biològica. Les espècies es van diversificant, sobrevivint a la competència de la selecció natural i a les extincions massives: bactèries, algues, eucariotes, artròpodes, mol·luscs, peixos, el pas a la terra amb els amfibis, premiers rèptils, molses i falgueres. Després dinosaures, mamífers i coníferes. I finalment els primats, les plantes amb flor, i els homínids. Deixarem de classificar les espècies per semblances morfològiques i voldrem   reconstruir les ramificacions de B1→  l’arbre de la vida.

Períodes de l’evolució

  • Cronologia de la terra:  Períodes, extincions, orogènies Evolució terra -4600 – 2.58 Ma
    • -4600 Ma → Precàmbric : atmosfera reductora, aigua, primers organismes, bactèries i arquebacteris, fotosíntesi i canvi a atmosfera oxidant, eucariotes amb endosimbiosi, organismes pluricel·lulars, esponges i meduses.
    • -541 Ma → Paleozoic:  Càmbric: Explosió de vida marina, trilobites i algues, sediments calcaris. 485 Ordovicià, Orogènia Caledoniana, mol·luscs, 1a extinció. 443 Silúric: Peixos, inici vida terrestre. 419 Devonià: amfibis, molses, 2a extinció. 359 Carbonífer: Gimnospermes, insectes gegants, rèptils. 299 Permià: es completa Pangea, orogènia herniciana, rèptils sinàpsids (mamífers),3a extinció.
    • -252 Ma → Mesozoic : Triàssic: amfibis grans, rèptils i coníferes, clima sec 4a extinció. 201 Juràssic: predomini dels dinosaures, petits mamífers, coníferes, inici angiospermes, papallones, Pangea es comença a obrir amb el mar de Tethys, separant Lauràssia i Gondwana. 145 Cretàcic: Andes i Rocoses, 5a extinció que acaba amb els dinosaures.
    • -66 Ma → Cenozoic:  [Paleogè] Paleocè: Orogènia alpina, alps, Pirineus, Himalaia. mamífers. 56 Eocè. 34 Oligocè. 23 [Neogè] Miocè: evolució dels primats. 5.3 Pliocè, Savannas, Austropitecus. [Evolució homínids -66Ma -300ma]
    • -2.58 Ma→ Quaternari:  2.58 Pleistocè (l’edat de gel) Homo habilis, 1.8 Homoerectus, 200m Homo Sapiens, 60m surten d’Àfrica els halogrups M i N. 11.7m Holocè (etapa interglacial)

    Pensar l’evolució

    Aquesta història que hem reconstruit acaba en nosaltres mateixos. Considerem l’evolució en nosaltres mateixos com incorporem, codificat en el DNA, milers de solucions dels mecanismes de la vida.

    El trajecte no ha estat directe; encara no sabem molt bé com va començar la vida. Les condicions per que comencés demanaven una atmosfera que no fos oxidant (Oparin). Després les bactèries la van canviar i van començar el metabolismes de “respiració”. La vida havia de començar a l’aigua, amb un entorn ric en nutrients, però es va tornar més complexa en sortir-ne fora i colonitzar la terra. Animals i plantes van haver de desenvolupar sistemes per sostenir-se, tals com esquelets i troncs, i sistemes circulatoris per tal que les cèl·lules, bàsicament “bosses de membrana” plenes d’aigua i proteïnes, seguíssin en un medi líquid.  Les aletes es van tornar potes. Es va desenvolupar un sistema olfactori que requeria un cervell més gran. Els amniotes van aconseguir ous que sobrevisquessin fora de l’aigua i no haver de tornar-hi per criar. Amb la sang calenta, els mamífers podien viure en zones amb temperatures fredes.  Els animals anaven a quatre potes [alguns dinosaurs no] i no podien fer servir eines. Quan els primats van deixar el terra per pasar al arbres, van fer un pas cap al bipedalisme, i quan van tornar a terra, tenien les mans lliures.

    Puc imaginar que miro enrera i veig tots els meus avantpassats, al llarg de la història, l’evolució dels homínids, un mamífer com un esquirol, una salamandra grossa, un peix, una mena de cuc.

  •  
    Simearth: joc de simulació de l’evolució a la terra. Alexandra Daisy Ginsberg. The Wilding of Mars, vídeoart, simulació de vida desenvolupant-se a Mart.

    Contenidor posts evolució   |  El museu físic començaria amb un edifici on hi ha exposats els materials resultat d’explorar el món, col·leccions de roques, dibuixos d’estrats, el que va portar Darwin després de l’expedició del Beagle, mapes. Després passaria pels estudis dels científics per formular les hipòtesis de l’esdat de la terra i formació d’estrats, d’explicar les diferències i semblances en les articulacions de les espècies per la teoria de l’Evolució, i per observar les formes dels continents i pensar en les plaques tectòniques i les orogènies. Amb tot això es pot dibuixar un relat dels canvis geològics i biològics fins avui. En acabat és suggerent passar per una galeria dels nostres avantpassats fins a l’origen de la vida. I abans de sortir, passejar per l’arbre de la vida al pati.

    El museu real Fitxes: resum,  introducció , Precàmbric , Paleozoic, Mesozoic, Cenozoic   | avantapassats1, 2, 3 |    Materials exposició: figuretes evolució, llibre evolució amb taula estrats i portada NewYorker, destrals paleolític i neolític, taula estratigràfica i mapa de la cronologia imaginada al llarg de la ronda litoral,  metre plegable.

Posted on

Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -10000

Història |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -8000 | Neolític -8000 -3300 | Primeres civilitzacions -3300 a -800 | Antiguetat clàssica -800 a 500 | Edat mitjana. 500 – 1500 CE | Moderna. 1500 – 1800 | Contemporània 1800 – 1915 | Actual 1915 – ara

Inici -100.000,final -10000

L’evolució

Després de 4000 milions d’anys d’evolució biològica i geològica, al llarg del Paleocè i Miocè van evolucionant els primats   fins que  al Quaternari , fa 2.5 Ma, evoluciona el gènere Homo a l’Àfrica.  Es van escampant pel món, en particular els Neandertals a Europa. Evidències d’eines de pedra fa 2Ma i d’ús del foc 1M-300m.

Això ho hem pogut reconstruir per la Teoria de l’evolució de Darwin, el  “descobriment” de la prehistòria i l’estudi de l’evolució dels homínids. Ens permet contemplar l’evolució en nosaltres mateixos i imaginar una galeria d’avantpassats que es remunta a les primeres formes de vida. (La prehistòria que he vist).

Cronologia evolució

Els caçadors-recol·lectors

Fa uns 200m apareix l’Homo sàpiens a l’Àfrica oriental. Cronologia de l’evolució de l’homo sàpiens a Smithsonian.
70m. Apareix el llenguatge i el que Yuval N Harari anomena la “revolució cognitiva”.  L’home sàpiens comença a colonitzar el món, s’extingeixen les altres espècies d’homínids i la megafauna.  La segona extinció va venir amb l’agricultura, i la tercera és l’actual que provoca la indústria. YH diu que no ens creiem els que prrtenen que els nostres avantpassats vivien en harmonia amb la natura. Molt abans de la revolució industrial l’Homo Sapiens ha era l’espècie que duia més animals i plantes a l’extinció. Es parla de l’edat de pedra perquè són les que s’han conservat, però seria més correcte parlar de “l’edat de fusta”. El caçador recol·lector vivia en una societat sense especialització del treball, tothom havia de tenir un coneixement profund de l’entorn. Avui el col·lectiu de la humanitat té un coneixement molt més més profund i variat, però a nivell individual els caçadors-recol·lectors van ser la gent amb més coneixement i habilitats. (YH).

Els caçadors-recol·lectors vivien en grups d’unes poques dotzenes de famílies. Avui vivim en ciutats però el nostre DNA encara és de quan vivíem a la sabana, 5-8 milions d’humans en milers de tribus separades amb diferents cultures i llenguatges (YH). La demografia a la prehistòria (wikipedia) calcula que la vida mitjana dels homínids a la sabana era d’uns 20 anys i que població fa 200m anys era d’uns 50.000 individus. Avui queden encara algunes comunitats aïllades a l’Amazonas i Papua Nova Guinea.

La revolució cognitiva

YH parla de la “Revolució cognitiva” associada al llenguatge, que situa fa 70.000 anys. [Tal com indico a “Layered Ontology“, això permet que estigui en contacte amb el que no existeix, amb ficcions o futurs que imagina.] ¿Com es passa de viure en petits grups a ciutats amb desenes de milers o imperis amb centenars de milions? Segurament per l’aparició de la ficció [YH hi inclou la religió, sistemes de valors]; el fet de compartir uns mites. Des de l’aparició del llenguatge l’home ha pogut viure en una realitat doble, la realitat objectiva dels rius, arbres i llops, i la realitat imaginada de déus, nacions i corporacions [mentre que els déus probablement són imaginaris, d’altres ens poden presentar invariants que permetin considerar-los reals, encara que no els poguem pesar amb una balança]. [ d’ara endavant ja no tenim només l’evolució biològica dels gens sinó també l’evolució cultural dels mems].

Els animistes veneraven ens locals, concrets, animals reals, esperits dels morts, el que avui en diríem “dimonis, fades, o àngels”. Això es contraposaria als “teistes” que cobriria des dels “rabis jueus de la Polònia del s18, als puritans que cremaven bruixes a Massachusetts al s17, sacerdots azteques de Mèxic al s15, místics sufís d’Iran al s12, guerrers víkings del s10, legionaris romans del s2 i buròcrates xinesos del s1. [La revolució cultural implica que d’ara endavant no només hi haurà evolució biològica per mutació del DNA, sinó evolució cultural. La diversificació de l’homo sàpiens a diferents zones de la terra donarà lloc a diferents llenguatges]

Adquisicions

  • el foc
  • refugis
  • pintures (Altamira, Dordogne)
  • enterrament dels morts
  • eines de pedra, os , fusta, abrics amb pells

    La colonització del món, migracions

La migració de l’home va ser possible gràcies a ponts terrestres que van aparèixer a la darrera glaciació, Würms entre 115000 a 11700 anys enrere, precedida per una època més càlida i plujosa, Riss-würm del 130m a 115m. Un 30% de la superfície terrestre estava ocupada per gel, les glaceres a Europa baixaven fins a 50º de latitud. En quedar tanta massa d’aigua atrapada, el nivell del mar baixà 100 metres. En plena època de glaciació l’home havia de viure a les latituds més càlides. Fa uns 10.000 anys el nivell del mar tornà a pujar i els continents van quedar separats [es correspon al mite del diluvi?]

S’ha imposat la hipòtesi “Out of Africa” segons la qual, en lloc d’evolucionar a tota Euràsia alhora, es va originar a l’Àfrica. Hauria emigrat a la resta del món en dues grans onades, la primera fa uns 130m anys i la segona fa 70m. [I va conviure amb Neandertals fins fa 40m anys i els Denisova fins fa 15m]
Al gràfic es veuen les branques que van quedar a Àfrica, L0, L1, L2 i la L3, que partint d’Àfrica Oriental, va colonitzar el món.

  • 200000 70000 Humans al Rift a Àfrica (2PFN0 Paleolític Egipte i Magrib,
    2PFS0 Paleolític Àfrica central i sud)
  • 70000 50000 + Paleolític Orient mitjà (2PO00)+ indomalai (2PAI0 )
  • 50000 30000 Europa (2PEB0 Balcans i Itàlia, 2PEC0 Central i Ibèria, 2PES0 Illes britàniques, eslaus), Xina Austràlia AT8: 40000 java 30000 àsia (2PAX0 Xina i Japó, 2PAS0 indoxina, 2PAS1 Indonèsia, 2PZ00 )
  • 30000 11700 Rússia (2PR00 ), Amèrica del nord i Amèrica del sud (2PMN0 Amèrica del nord, 2PMS1 Amèrica sud Perú i centre, 2PMS2  Asud Amazònia i Patagònia).

L’Àfrica de l’est, Orient mitjà, Mèxic i Perú són zones favorables. Quan arribi un cllima més sec Centreamèrica, Àfrica Occidental, la Índia i sudest de xina, més humides, seran més propícies. Austràlia i Amèrica estan pràcticament deshabitades.

Cronologia paleolític

Haplogrups

La història de les migracions de la humanitat a través de les mutacions d’Haplogroups. És un conjunt d’al·lels, material genètic que s’ha heretat directament del progenitor sense recombinar-se. En el cas dels pares podem seguir un fragment del cromosoma Y i s’etiqueten de la A a la T. En el cas de les mares, DNA mitocondrial.

CromosomaY

  • Grups A,B Àfrica
  • 100.000 Adam Haplogrup A / Eva, marcadors compartits per tots els humans mutació P305)
  • 80.000, mutació  M42 (Àfrica de l’est, el tenen la majoria dels homes, queda entre els Mbuti i Biaka dels pigmeus, Hadza de Tanzània) Haplogrup B Àfrica / L1 L2 L3 M42, 80.000,.
  • 70.000  mutació Haplogrup CT M168 (70.000) (M168, 70.000, l’home que va tenir aquesta mutació vivia segurament al Rift al nordest d’Àfrica i va ser dels primers a abandonar-la, segurament per l’estret Bab-al-Mandeb i seguint la costa fins a la Índia, arribarà a Austràlia fa 50m).Haplogrups C D E.
  • Haplogrup CF P143, 60.000, orient pròxim, grup sortint d’Àfrica, d’on surt el F i el C
  • 55.000 mutació HaplogrupF M89 (-45.000) present en el 90% de no africans Haplogrups FGH  que dóna lloc a les branques G i HIJK/ grup N antecedent de la majoria de poblacions.
    • 17.000 G-M201 (Turquia, Caucas, mediterrani, Georgia). [ Aquest és el meu]. Els esquelets més antics confirats per test de DNA portant l’haplogrup  G2a es van trobar a la cova l’avellaner a Les Planes d’Hostoles, i es van datar per radiocarboni cap el -5000. És la primera branca del F que surt d’Àfrica.
  • 40.000 mutacions L15 i L16, grups IJK
  • 40.000 mutació M9

Grups DNA mitocondrial: Hi ha tres grups principals:

  • L (Àfrica)
  • L0, L1, L2, L3, L4, L6 (Àfrica)
  • L3 → M (CDEGQ) i N (OASR(V)IWXY)
    • mutació R, 70.000 a Orient mitjà
    • mutació V, 14.000 a Orient mitjà

[aquest és el meu]. Mitochondrial haplogroup V , bàsicament europeu, que es va extendre fa uns 13m anys per Europa des Balcans juntament amb els R i H. Possiblement la gent que va descobrir l’agricultura al creixent fèrtil. És present sobretot entre els Saami a Finlàndia i a Catalunya.

Els llenguatges

Adquisicions

  • el foc
  • refugis
  • pintures (Altamira, Dordogne)
  • enterrament dels morts
  • eines de pedra, os , fusta, abrics amb pells

Reconstrucció de la vida dels infants al paleolític, un estudi difícil i ignorat (Aeon) [quan es pensa la condició humana es pensa en un mascle adult blanc, i s’obliden dones, nens i vells]

Posted on

Geografia emocional

 

Post

Un track de GPS de la vida em diu el que hauria pogut anotar un observador exterior. però com estava a cada moment, quin era el meu estat mental?

A quina habitació de la geografia emocional estic?

Si segueixo la metàfora de la geografia emocional i em reconec tancat en una cambra fosca, puc pensar a sortir-ne, mirar per la finestra, anar a l’estudi, o a la sala de ball.

Les habitacions emocionals i fenomenològiques:
  • el pou depressiu,
  • la sala de ball alegre
  • el balcó finestra al món on entra aire fresc (vel Irati)
  • el quarto de la frustració i rencor
  • quarto d’àlbums i fotografies de records (Jinka)
  • quarto de plans pel futur
  • quarto imaginari [sovint en paral·lel al del balcó finestra]