les meves paraules
S
sa, sana adj Que té salut. Una persona sana.
saba f Líquid que circula per dins les plantes. Saba bruta.
sabata f Calçat de sola dura que cobreix el peu fins per sota del turmell.
sabater, sabatera m i f Persona que fa sabates, en repara o en ven.
sabateria f Botiga de sabates.
sabatilla f Calçat còmode, generalment d’estar per casa.
saber v tr Tenir(-ne) notícia, coneixement. Que saps quin dia va arribar? No sé pas com t’ho fas, per arribar a tot? Sap molta història antiga.
sabó m Producte de neteja. Sabó en pastilles. Sabó líquid.
sabotatge m Acció violenta per perjudicar els interessos d’algú. L’accident del tren va ser a causa d’un sabotatge.
sabotejar v tr Fer sabotatge. Els estudiants van sabotejar la conferència del ministre.
sac m Recipient gran de tela o de plàstic. Un sac de farina. Un sac de dormir.
sacarina f Producte per endolcir.
sacerdot m En algunes religions, persona que celebra el culte.
sacrificar v tr Fer un sacrifici. Van sacrificar el diumenge per poder enllestir el treball.
sacrifici m Acte que comporta una pèrdua voluntària. Ha pujat els fills a costa de molts sacrificis.
sacsejada f Acció i efecte de sacsejar. De la sacsejada van anar a parar a l’altre cantó.
sacsejar v tr Fer fer un seguit de moviments laterals. Va sacsejar el sac per acabar-lo d’omplir.
safanòria* [var.: *safannària] f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: pastanaga.
safareig [pl. -tjos o -igs] m 1 Pica de rentar la roba a mà: *llavador: *rentador. 2 Bassa de regar. Un hort amb safareig.
safata f Peça plana per servir. Els va portar el desdejuni en una safata.
safrà m Estigmes de la planta del mateix nom que es fan servir com a condiment. Safrà en pèl.
sagí* m Greix fos del porc: llard.
sagnar v intr Treure sang. Les genives li sagnaven molt.
sagrament m Ritu propi de l’Església catòlica. El sagrament del baptisme.
sagrat, -ada adj Digne de gran respecte dins d’una religió. Els edificis sagrats.
saïm* m Greix fos del porc: llard.
sal f Producte mineral utilitzat en l’alimentació. El metge li ha recomanat de menjar sense sal.
sala f 1 Peça espaiosa d’una casa. La sala d’estar. 2 Establiment o lloc espaiós de diferents usos. Sala de festes. Sala de jocs. Sala d’espera. La sala d’operacions d’un hospital.
salar v tr Posar(-hi) sal. Has de salar el peix abans de ficar-lo al forn.
salari m Sou. “El salari de la por.”
salat, -ada adj Que té un excés de sal. La sopa és salada.
saler m Recipient de la sal.
saliva f Secreció de les glàndules salivals.
salmó m Peix de carn rosada que es menja fresc o en conserva.
saló m Sala espaiosa i guarnida. Un saló de ball. Els salons d’un palau.
salsa 1 f Barreja de condiments líquids o pastosos per al menjar. Còctel de gambes amb salsa rosa. 2 salses f pl Espècies.
salsera f Recipient per a salses.
salsitxa f Embotit de carn picada i crua o bé fumada.
salt m Acció i efecte de saltar. Va fer un salt per damunt la tanca. Salt d’alçada. Salt de llargada.
saltador, -a 1 adj Que salta. El cangur és un animal saltador. 2 m i f Atleta especialista en proves de salt.
saltar v intr Projectar el cos enlaire. Les nenes saltaven a corda. Jugar a saltar i parar.
saltironar v intr Fer petits salts. Baixava pel carrer saltironant.
saludar v tr Fer una salutació. Sempre saluda una mar de gent.
salut 1 f Absència de malaltia. Tenen bona salut. 2 exp Fórmula de salutació, de brindis. A la vostra salut!
salutació f Gest o paraules rituals quan ens trobem amb algú. Per tota salutació deia:”Vinga!”
salvació f Acció i efecte de salvar(-se). Aquell testimoni va ser la nostra salvació.
salvador, -a adj i m i f Que salva. Tots els dictadors es proclamen salvadors de la pàtria.
salvar 1 v tr Superar. Van salvar els desnivell amb l’ajuda d’unes cordes. 2 v tr, pron i règ Alliberar(-se) d’un mal pas. Els bombers van ser a temps de salvar-lo. Es van salvar de caure presoners per miracle.
salvatge adj i m i f Sense domesticar o civilitzar. Animals salvatges. Costums salvatges. Són una colla de salvatges.
salvavides m Flotador que solen dur les embarcacions per a un cas de naufragi.
salze m Arbre de ribera d’escorça grisa i branques dretes.
samarreta f Peça de roba interior, amb mànigues o sense, que cobreix el tòrax: camiseta. Una samarreta de franel.la. Una samarreta d’estiu.
samfaina f Plat fet amb hortalisses trossejades i fregides. Bacallà amb samfaina.
sanatori m Establiment sanitari que aprofita les condicions climàtiques.
sanció f Càstig imposat per una falta, especialment a un esportista.
sancionar v tr Posar una sanció.
sandàlia f Calçat molt obert que se subjecta amb tires.
sanejament m Acció de condicionar higiènicament. Calia procedir al sanejament del local.
sang f Fluid que circula per les venes i artèries.
sangria f Beguda refrescant feta amb vi negre, trossos de fruita i sucre.
sanguini, -ínia adj Referent a la sang. Vasos sanguinis.
sanitari, -ària adj Referent a la sanitat. Personal sanitari.
sanitat f Conjunt de serveis per atendre la salut. La sanitat pública és un dret dels treballadors.
sant, -a 1 adj i m i f Que és considerat digne de veneració en algunes religions. Tenen per patró sant Roc. 2 sant m Dia de la celebració d’un sant. Demà és el sant del meu germà.
santcrist m Símbol cristià que representa Jesús crucificat.
santuari m Edifici religiós famós.
saquejar v tr Robar amb violència. Les tropes invasores van saquejar la ciutat.
sardina f Peix platejat que viu prop de la costa. Sardines a la brasa, en escabetx. Sardines en llauna.
sargantana f Rèptil petit, prim i de cua llarga.
sargir v tr Refer un forat, un estrip de la roba.
sargit m Tros que ha estat sargit. Una camisa vella plena de sargits.
sarpa* f Mà d’un animal dotada d’urpes: grapa.
sarpat* m Quantitat que cap en una mà: grapat. Va tirar un sarpat de pinyons al rostit.
sastre, sastressa m i f Persona que confecciona vestits, especialment d’home.
sastreria f Botiga i obrador de sastre.
satèl.lit m Planeta que gira al voltant d’un altre. La Lluna és el satèl.lit de la Terra.
satisfacció f Estat de qui està satisfet. Els fills li donaven algunes satisfaccions de tant en tant.
satisfer v tr Fer content. Em satisfà veure’l tan treballador.
satisfet, -a adj Content. Estic satisfet de l’últim treball que he fet.
sauna f Bany de vapor i establiment on es pren.
savi, sàvia [var.: *sabut] adj i m i f Que té gran capacitat de pensament i de coneixements. Una persona sàvia. Els set savis de Grècia.
saviesa f Qualitat de savi. No sabia si tant estudiar el portaria cap a l’autèntica saviesa.
sec, -a adj 1 Mancat d’humitat. Un plat sec. Una terra seca. La roba està seca. 2 Mort. Un arbres sec. 3 [hip.] Prim. Estàs més sec que un espàrrec.
de secà loc adj Que no disposa de regatge. Terres de secà. Cultiu de secà.
secció f 1 Divisió organitzativa d’un establiment. Aquesta novetat la trobaran a la secció de joguines dels nostres magatzems. 2 Figura resultant de tallar un cos geomètric per un pla. Columnes de secció quadrangular.
secreció f Acció i efecte de segregar un líquid.
secret 1 m Fet, notícia que no convé divulgar. Et diré una cosa, però n’has de guardar el secret. Es contaven secrets a cau d’orella. 2 secret, -a adj Que s’ha de guardar en secret, que actua secretament. Unes relacions secretes. Servei secret.
secretari, secretària m i f Persona que està al càrrec d’una secretaria.
secretaria f Secció d’una entitat o empresa encarregada de dirigir les tasques administratives més importants.
sector m Part d’un espai, d’un grup. Dividia la població per sectors de producció.
secundar v tr Seguir algú en un mateix propòsit. Quan es va oferir com a voluntari, els altres el van secundar.
secundari, -ària adj 1 En segon ordre d’importància. Li han encomanat un paper secundari. 2 Aplicat a l’ensenyament, el que hi ha després del primari.
seda f Teixit fet amb el fil dels cucs de seda.
seduir v tr Influir favorablement. El va seduir amb aquell somriure. Aquella idea la va seduir.
sega f Collita dels cereals. L’època de la sega.
segador, segadora m i f Persona que fa la sega.
segar v tr Tallar cereals, herba, etc., amb una eina de tall o una màquina.
segell m Paper estampat de correus, de mida petita, que es necessita per enviar correspondència.
segle m Període de cent anys.
segon m La seixantena part d’un minut.
segon, -a det i pron Que va entre el primer i el tercer. És la segona vegada que t’ho dic. Has arribat el segon.
segons prep D’acord amb, en opinió de. Tot va segons ho havíem convingut. Segons ell, aquesta vegada ens ha quedat més bé.
segregar v tr Produir un líquid un organisme. El fetge segrega bilis.
segrest m Acció de raptar una persona i exigir diners a canvi de deixar-la anar.
següent adj Que ve després. Ho van fer el dia següent. Ho trobaràs a la pàgina següent.
seguidor, seguidora m i f Partidari. El club tenia molt seguidors.
seguir 1 v tr Anar darrere (de). Hi havia algú que el seguia. 2 Mantenir-se (en). Ell anava seguint la ruta. 3 v aux Indica continuïtat. Si em seguiu empipant, rebreu! 4 seguir-se(‘n) v pron Arribar a una conclusió. I de tot això, què se’n segueix?
seguit, -ida 1 adj L’un darrere l’altre. Van guanyar dos partits seguits i, després, ja s’hi van ajeure. 2 de seguida loc adv Sense tardar. Espereu-vos, que vindrà de seguida. 3 tot seguit loc adv Immediatament. Ho faré tot seguit.
segur, -a adj Sense perill. Si ho deixes tant al pas, no estarà gens segur.
segurament adv Amb tota seguretat. Segurament no vindrà fins més tard.
seguretat f 1 Condició de segur. Un edifici d’alta seguretat. Portes de seguretat. La seguretat pública. 2 seguretat social Sistema públic d’assistència als treballadors en cas de malaltia, d’atur, etc.
seient m Moble per seure-hi. Entre cadires plegables i tamborets, hi havia trenta seients.
seitó m Peix semblant a la sardina però més petit: *aladroc.
seixanta 1 det En nombre de seixanta. Un minut té seixanta segons. 2 m El nombre 60.
selecció f Conjunt que ha estat seleccionat. Una selecció de poemes de Vicent Andrés Estellés. Una selecció nacional de futbol.
seleccionar v tr Triar d’entre un conjunt. Els van seleccionar per a la final.
sella f Seient per muntar a cavall.
selló m Seient de bicicleta.
selva f Bosc dels climes càlids i plujosos. La selva de l’Amazones.
semàfor m Aparell de senyals lluminosos per regular la circulació.
semblança f Qualitat de semblant. No sabia trobar cap mena de semblança entre els dos germans.
semblant adj Que té unes característiques similars (a). Eren dues anècdotes semblants.
semblar v atr 1 Indica comparació. Sembla petit, molt alt, de vellut. Sembla un altre. Sembla que no vindrà. Amb aquells bigotis semblava una foca. 2 Indica opinió. Em sembla que no és ben bé així.
sembra f Acció de sembrar. Ha arribat l’època de la sembra.
sembrar v tr Escampar la llavor a terra. Han sembrat el blat massa espès.
sembrat m Camp amb llavor sembrada. Passava per entremig dels sembrats.
semen m Líquid blanquinós i espès que conté els espermatozoides.
semental m Animal mascle destinat a la procreació.
semestre m Període de sis mesos.
semicercle m La meitat d’un cercle. Els va fer asseure en semicercle per explicar-los un conte.
sempre 1 adv En tot moment, d’una manera constant. Sempre ha estat així. Sempre arriba puntual. 2 sempre que loc conj Cada vegada que. Sempre que truca sóc al lavabo. 3 A condició que. Hi seré, sempre que aviseu amb temps.
senador, senadora m i f Membre d’un senat.
senar adj No parell. Nombres senars. Jugaven a parells o senars.
senat m Cambra que examina les lleis fetes pel congrés.
sencer, -a adj Íntegre. S’ha menjat una barreta de pa tota sencera.
senglar [var.: porc senglar] m Mamífer salvatge semblant al porc, amb el cos recobert de pèl i uns ullals punxeguts que li surten pels costats de la boca.
sensació f Impressió dels sentits. Sensació de calor, de fred. Sensació de benestar.
sense [var.: sens, en expressions: ‘sens dubte’, ‘sens falta’] prep Mancat de. Uns carrers sense arbres. Com t’agrada el pa, amb tomàquet o sense? Dóna’m un cigarret, que me n’he quedat sense. Ho farem amb tu o sense tu.
sensibilitat f Facultat de percebre pels sentits. Té molta sensibilitat auditiva.
sensible adj Que té sensibilitat. Té una pell molt sensible als raigs del sol.
sensorial adj Referent als sentits corporals.
sentència f Conclusió a la qual arriba un tribunal. Van fer posar dret l’acusat per llegir-li la sentència.
sentiment m Disposició de l’àmbit de les emocions. Té bons sentiments. Un sentiment de culpa.
sentimental adj Referent als sentiments. El seu company sentimental.
sentinella m i f Soldat armat que fa la vigilància.
sentir 1 v tr Captar amb els sentits. Amb aquesta roba, no deus sentir el fred. 2 [esp.] Captar per l’orella. He sentit un soroll estrany. 3 v aux He sentit (a) dir que no vindrà. 4 sentir-hi v pron No hi sent bé de l’orella esquerra.
sentit m 1 Cada una de les funcions del cos que permet de captar les sensacions. Els sentits corporals. El sentit de l’oïda. 2 Significat. Quin sentit té, això? El sentit propi i el figurat de les paraules. 3 Orientació lineal en la marxa. Va veure un indicador de canvi de sentit.
seny m Enteniment: *trellat. El seny no va pas sempre amb l’edat.
senyal m Signe gràfic o sonor, gest, etc. que informa. Un senyal de trànsit. El guàrdia em feia senyal amb la mà de parar.
senyalar v tr Marcar amb senyals. Les peces que no valien les van senyalar amb retolador.
senyor, senyora m i f Indica tracte de respecte a una persona adulta. El senyor Enric i la senyora Paula. Els senyors del principal. Tot seguit us parlarà el senyor alcalde. Sí senyor, vostè mana.
senyoreta f Indica tracte de respecte a una dona jove. Que em pot atendre, senyoreta?
senzill, -a adj Sense complicacions. Un dinar senzill.
senzillesa f Qualitat de senzill. Els va tractar amb tota senzillesa.
separació f Acció i efecte de separar(-se). Estan tramitant la separació.
separar v tr 1 Posar a part (de). Va separar les ovelles blanques de les negres. 2 Dividir. Un envà separava els dos pisos. 3 separar-se v pron i règ Quedar a part. Van separar-se del grup. 4 v pron Trencar el lligam de parella.
septentrional adj Del nord. Noruega és un país septentrional.
seqüència f 1 Successió de paraules, d’imatges, etc. La seqüència d’imatges d’una pel.lícula. 2 Cada una de les parts en què es divideix una narració. Una narració amb les seqüències desordenades.
sequera [var.: secada] f Període llarg sense pluges. S’ha perdut la collita a causa de la sequera.
sèquia [var.: *séquia, *síquia] f Canal per regar: rec.
ser [var.: *esser, ésser] 1 v intr Indica situació puntual en un lloc, localització, punt d’arribada. On és la Maria? El carrer Gran és a quatre travessies d’aquí. Ja hi som. 2 Indica localització puntual en el temps, moment d’arribada. Quin dia som, avui? Fa deu anys que són al poble. 3 v atr La plaça era plena. La fruita és madura. L’oncle és mort. 4 m Tot allò que existeix: ésser. Els sers vius.
serè, -ena adj Calmat. Una actitud serena. La mar està serena.
serenitat f Qualitat de serè. Malgrat l’escàndol, no va perdre pas la serenitat.
sergent, sergenta m i f Grau militar, entre el de caporal i el de tinent.
sèrie f Conjunt ordenat i seguit. Em va relatar una sèrie de fets estranys que li havien passat.
serietat f Qualitat de seriós. Parlava sempre amb aquella serietat.
seriós, -osa adj 1 Que no fa ni diu res en broma. Un professor molt seriós. 2 Important. Es van trobar amb un problema molt seriós.
seriosament adv De debò. Ho va plantejar seriosament.
sermó m Discurs religiós, fet generalment per un capellà. Un sermó de Quaresma.
serp [var.: serpent m o f] f Rèptil de cos allargat i sense potes.
serpentejar v intr Moure’s com una serp. El riu serpentejava per la vall.
serra f 1 Eina amb una fulla dentada per tallar fusta. 2 Cadena de muntanyes que forma una cresta a la carena.
serradures [var.: *serradura] f pl Pols que es desprèn de la fusta serrada: *borumballes, *burballes.
serralada f Seguit de muntanyes de molta extensió. La serralada pirinenca.
serrar v tr Tallar una fusta amb la serra. Serra vint centímetres aquests taulons, que són massa llargs.
serrell m Filera de cabells o de fils que pengen. Es pentinava amb serrell. El serrell d’una cortina.
sèrum m Nom genèric de molts líquids, com el sèrum de la sang o el sèrum que s’aplica amb finalitats terapèutiques.
servei [var.: *servici] 1 m Acció de servir; profit. Quin servei fa, això, posat aquí? Un servei públic. 2 Cobert. Posa dos serveis a taula. 3 Acció de posar la pilota en joc en determinats esports. Un servei de banda. 4 serveis m pl Sector de la produccció. Una empresa de serveis.
servicial adj Atent, disposat a servir. Uns dependents molt servicials.
servir 1 v règ Tenir utilitat. Per a què serveix, això? 2 v règ Fer la funció (de). La plata ens servirà de pala. 3 fer servir loc verb Utilitzar. Feu servir els cendrers, si us plau. 4 servir-se v pron Proveir-se. Serviu-vos vosaltres mateixos. 5 v pron i règ Utilitzar com a instrument. Se servia de totes dues mans. Es va servir dels amics per als seus fins.
sessió f Cada una de les reunions que fan els qui tenen una tasca encomanada. Una sessió de treball.
sesta f Dormida que es fa en havent dinat: migdiada.
1set f Necessitat de beure. Menjar bacallà fa set.
2set 1 det En nombre de set. Els set dies de la setmana. 2 m El nombre 7. 3 f pl La setena hora després de les 12.
setanta 1 det En nombre de setanta. Va comptar fins a setanta vegades set. 2 m El nombre 70.
setè, -ena [var.: *sèptim] 1 det i pron El que fa set. El setè dia de la setmana. Ha arribat el setè. 2 setè m Nombre fraccionari. Cinc setens (5/7).
setembre m El novè mes de l’any.
setge m El fet de rodejar per atacar. L’exèrcit enemic va posar setge a la ciutat.
setmana f Període de set dies, especialment el comprès entre el dilluns i el diumenge.
setmanal adj Referent a la setmana. Fan dues actuacions setmanals.
setmanari m Revista que es publica cada setmana.
setrill m Recipient de l’oli o del vinagre.
setrilleres f pl Estri amb els recipients de l’oli i del vinagre: *canadelles. Porta les setrilleres a taula.
setze 1 det En nombre de setze. “Setze jutges d’un jutjat.” 2 m El nombre 16.
1seu [f. seva o seua] Indica pertinença, relació, respecte a la 3a. persona del singular o del plural. 1 det Ha dit que li torneu el seu casset. Estan satisfets perquè han tingut la seua oportunitat. Són parents seus. 2 pron Nosaltres ens cuidarem de la nostra part, i ells de la seva. Sempre va a la seva. Sempre ha de dir-hi la seva. Van posar-se darrere seu.
2seu f Lloc social. La seu de l’entitat és a l’altre carrer.
seure v intr i règ Prendre seient. Deixa’m seure, que estic cansat. Seia en un tamboret.
sever, -a adj Exigent. És molt sever amb l’educació dels fills.
sexe m Conjunt de característiques que determinen un individu com a mascle o com a femella. L’home és una persona de sexe masculí.
sexual adj Referent al sexe. Relacions sexuals. Educació sexual.
sexualitat f Manera de comportar-se en relació al sexe. Educar la sexualitat. Satisfer la sexualitat.
1si 1 conj Indica condició. Si veniu després, podrem concretar els detalls del viatge. 2 Indica concessió. Si continua fent aquest temps, no podrem fer la sortida. 3 adv Reforça modalitats d’intensitat. Si que vola alt! Si que és ample! 4 si no En cas contrari. Vine d’hora; si no, me n’aniré tot sol.
2si pron [precedit de preposició] Forma reflexiva o recíproca de 3a. persona. Es discutien entre si.
3si m Interior. Hi ha hagut moltes discussions al si de l’organització.
sí adv Indica afirmació. Ens ha dit que sí.
sida f Malaltia greu que deixa el cos sense defenses.
sigla f Indicació d’una entitat mitjançant les inicials. La sigla de Televisió de Catalunya és TVC.
signar v tr Firmar.
signatura f Firma.
signe m Senyal significatiu. Els signes aritmètics.
significar v tr Tenir un significat. Què significa, aquesta pàgina en blanc?
significat m Concepte representat per un signe. Quin és el significat de “protozou”?
significatiu, -iva adj Que té significat. Li va fer un gest significatiu amb el cap.
silenci m Absència de so. El silenci de la nit.
silenciós, -osa adj Que no emet cap so. Anava silenciós cap a la plaça.
síl.laba f So o grup de sons que es fan en cada emissió de veu. La paraula ‘taula’ té dues síl.labes.
silueta f 1 Contorn d’un objecte. De lluny es veia la silueta de les teulades. 2 Figura fosca amb el perfil marcat. Darrere la cortina es veia la silueta dels personatges.
símbol m Signe gràfic o imatge que representa un concepte. Una calavera és el símbol de la mort.
simbòlic, -a adj Que té caràcter de símbol.
simi m Nom genèric de les mones, especialment de les grans. “El planeta dels simis.”
similar adj Semblant. Són fets similars.
simpatia f Qualitat de caràcter que fa agradosa una persona. Tenia una simpatia que de seguida conquistava el públic.
simpàtic, -a adj Que té simpatia. És molt informal però simpàtic.
simple adj Senzill. Li va plantejar una qüestió molt simple.
simplement adv Reforça una afirmació. És que, simplement, no m’agrada.
simplificar v tr Fer més simple. Si fas servir l’ordinador, simplificaràs la feina.
símptoma m Senyal, especialment d’una malaltia. Aquell seguit d’esternuts eren un símptoma clar de refredat.
simultani, -ània adj Dit de dos fets produïts alhora. Dues accions simultànies.
sincer, -a adj Que no enganya, de debò. Unes paraules d’afecte sinceres.
sincerament adv 1 Amb sinceritat. Va actuar sincerament. 2 De fet. Sincerament, no m’ho crec.
sinceritat f Qualitat de sincer. T’ho diré amb tota sinceritat.
sindical adj Referent al sindicat. Una dirigent sindical.
sindicat m Associació de treballadors i treballadores per defensar els seus interessos. El sindicat del Metall.
síndria f Fruit de la sindriera, gros i arrodonit, de pell verd lluent i de polpa vermella amb llavors negres: *meló d’Alger.
singlot [var.: *sanglot] m Espasme de l’estómac que fa fer un so agut.
singular m Categoria gramatical que indica en nombre d’un. El singular de ‘cossos’ és ‘cos’.
sinó conj Segueix la negació d’un primer fet i n’afirma un segon. No ho escriviu amb bolígraf, sinó amb ploma.
sinònim m Paraula d’un mateix significat que una altra. ‘Benzina’ i ‘gasolina’ són sinònims.
síntesi f Resum. Al final de la revista hi ha una síntesi de cada article en diferents llengües.
sípia [var.: sépia] f Mol.lusc marí de cos allargat, amb deu tentacles. Sípia amb patates.
sirena f Senyal sonor de so prolongat i estrident. La sirena de la fàbrica.
sis 1 det En nombre de sis. Tenia sis dits en una mà. 2 m [pl. sisos] El nombre 6. 3 f pl La sisena hora després de les 12.
sisè, -ena [var.: *sext] 1 det i pron El que fa sis. El sisè dia de la setmana. Li ha tocat de ser el sisè. 2 sisè m Nombre fraccionari. Quatre sisens (4/6).
sisme m Terratrèmol. Sisme submarí.
sísmic, -a adj Referent a un sisme. Moviments sísmics.
sistema m Conjunt que té una organització interna. El sistema esquelètic. El sistema mètric decimal. Un sistema muntanyós.
sitja f Dipòsit de grans dimensions, especialment per a grans o farratges.
situació f Manera de ser o d’estar. Van comentar la situació econòmica i laboral del país.
situar v tr Determinar una situació, especialment en un lloc. El van situar a la porta d’entrada.
sivella f Peça metàl.lica per cordar un cinturó.
so m Sensació que rebem a l’orella de les vibracions d’un cos sonor. Un so agut.
sobirà, -ana adj i m i f Que té la màxima autoritat. El poble sobirà. El monarca sobirà.
sobrar v tr Haver(-n’hi) de més. Després del recompte, van sobrar tres peces.
sobrassada f Embotit pastós de color vermell.
sobre 1 prep Al voltant de. Van parlar sobre la capa d’ozó. 2 [i loc prep: ‘a sobre’, ‘a sobre de’, ‘per sobre de’…] Damunt. Posa-ho tot sobre la taula. Ha deixat els paquets a sobre de la cadira. 3 m Coberta d’una carta. Per enviar aquesta carta, hi farà falta un sobre més gran. 4 La part plana de damunt d’una taula. Una taula amb el sobre de marbre.
sobrecàrrega f Excés de càrrega. Van multar el camioner per sobrecàrrega.
sobreentès m Allò que es dóna per sabut. Tota la conversa era plena de sobreentesos.
sobrenatural adj Que sembla excedir la realitat natural. Deien que allò era una llum sobrenatural.
sobrepassar v tr Excedir-se. Va sobrepassar el límit de velocitat.
sobres 1 f pl Restes. Les sobres del dinar. 2 de sobres loc adv Prou. Amb això en tindrem de sobres. Ja ho saps de sobres, com m’agrada.
sobresortir v règ Distingir-se per la superioritat. Sobresortir en els estudis.
sobretot adv Més que res. Li agraden les pel.lícules d’aventures, però sobretot les de Spielberg.
sobrevalorar v tr Valorar en excés. Va sobrevalorar la nostra capacitat de resistència.
sobreviure v intr i règ Continuar amb vida. Poca gent va sobreviure a aquell espantós terratrèmol.
sobri, sòbria adj 1 Que no fa excessos, especialment a taula. Enmig de la borratxera general, només ell estava sobri. 2 [fig]. Tenia la casa decorada amb un estil sobri.
sobtat, -ada adj Que ha succeït de cop. Allò va ser un canvi sobtat.
de sobte loc adv D’una manera sobtada. Es va posar malalt de sobte.
soc* m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: esclop.
soci, sòcia m i f Que són membres d’una associació. Els socis del club.
social adj Referent a la societat. Els canvis socials.
socialisme m Ideologia social i política basada en els interessos de la classe treballadora.
socialista adj i m i f Referent al socialisme. Partit socialista.
societat f Comunitat humana organitzada. La societat occidental. Una societat anònima.
socórrer v tr Auxiliar. Els automobilistes van socórrer els accidentats.
socors m Auxili. Finestreta de socors.
sofà m Seient allargat i amb respatller per a unes quantes persones.
sofre m Element químic de color groc que desprèn un gas sufocant quan crema.
sofregir v tr Fregir amb oli a foc lent. Sofregeix una mica de ceba.
sofriment m El fet de sofrir. De què li ha servit, tot aquell sofriment físic?
sofrir v intr i tr Suportar un mal. “Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.”
sogre 1 m Pare del cònjuge o de la cònjuge. 2 sogra f Mare del cònjuge o de la cònjuge.
soia [var.: soja] f Llavor de la planta del mateix nom que aprofita com a aliment i per fer oli.
sol, a 1 adj Aïllat. “A l’eixida, tota sola, hi ha una malva reial.” 2 [var.: *a soles] [usat adverbialment o atributivament] Sense ningú, sense companyia. Ho ha fet tot sol. Està tota sola. Eren sols a casa quan van passar els fets. 3 un sol, una sola loc det Només un. Té un sol germà. Un de sol.
sol m Estrella del sistema solar.
sòl m 1 La superfície de la Terra. 2 La terra, el terreny. Un sòl arenós.
sola f Part que toca a terra d’un calçat.
solament adv Només. T’ho diré solament una vegada.
1solar m Terreny en una zona urbanitzada. Al solar del costat de casa, hi faran un edifici de molts pisos.
2solar adj Referent al Sol. El sistema solar. Les radiacions solars.
solc m Clot allargat, especialment en un camp llaurat: *rega. Darrere l’arada, hi anaven quedant els solcs.
soldadura f Lloc per on s’ha soldat una peça. Una soldadura resistent.
soldar v tr Unir metalls o plàstic.
soldat, soldada m i f Membre d’un exèrcit, especialment sense graduació.
solemne adj Celebrat amb cerimònies, amb pompa. Ha estat una inauguració de curs molt solemne.
soler v aux Acostumar (a). Solen venir d’hora.
solfeig m Estudi del llenguatge musical. Va a classe de solfeig.
sòlid, -a 1 adj Consistent. Uns fonaments sòlids. Uns arguments sòlids. 2 sòlid m Cos amb les molècules ben travades, que no canvia de forma. Una pedra és un sòlid.
solidaritat f Sentiment de comunitat d’interessos. Han demanat la solidaritat internacional amb Bòsnia.
solidesa f Qualitat de sòlid, consistència.
solista m i f Cantant o músic que interpreta tot sol.
solitari, -ària adj Que és tot sol. Un núvol solitari.
solitud [var.: soledat] f Estat de qui es troba tot sol. En la solitud del desert.
sol.licitar v tr Demanar. Sol.liciteu parada.
sol.licitud f Petició, especialment la que es fa formalment per escrit.
sols 1 adv Només. Sols n’agafes un? 2 tan sols loc adv Només. Al final, van venir els oncles tan sols. 3 no tan sols… sinó que loc conj No tan sols no l’accepta, sinó que no el pot veure.
solt, -a adj 1 Deixat anar. Prohibit deixar els gossos solts. 2 Sense envasar. Bicarbonat solt.
soltar* v tr Deixar anar. Al final de la festa, han soltat coloms.
solter, -a adj i m i f No casat. Una dona soltera. Un club només per a solters.
solució f Resposta a un enigma, a un problema, etc.; sortida a una situació dolenta Ja hem trobat la solució del problema.
solucionar v tr Trobar una solució.
somiador, -a [var.: somniador] adj Que fa plans fantàstics. No toca de peus a terra, és un somiador.
somiar [var.: somniar] v tr Tenir imaginacions durant el son. Sabeu què he somiat, aquesta nit?
somier m Element d’un llit damunt el qual s’hi posa el matalàs.
somni m El fet de somiar. Vaig tenir un somni espantós.
somrient adj Que somriu. Els va rebre amb cara somrient.
somriure 1 v intr Fer un gest rialler sense arribar a riure. En sentir aquella al.lusió, va somriure per sota el nas. 2 m Gest de somriure. Lluïa un ample somriure.
1son 1 f Ganes de dormir. En havent sopat, li agafa la son. 2 m Acte de dormir. Té un son profund. Ja ha trencat el son.
2son [son, sa, sos, ses] det Possessiu de 3a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Encara no conec son pare. “Cada terra fa sa guerra.”
sonar v intr Fer sons. Aquesta campana sona bé.
sonat, -ada adj 1 Conegut, famós. Va ser un fet molt sonat. 2 [fam.] Boig. Estàs una mica sonat.
sonor adj 1 Que fa so. Un senyal sonor. 2 Fort. Una veu sonora. 3 Dit d’un so de la llengua amb vibració de cordes vocals. Una essa sonora.
sopa f Aliment fet a base de bullir alguna substància amb aigua, generalment acompanyada de pasta. Una sopa de fideus.
sopar 1 v intr Menjar el sopar. Cada dia sopen a les nou del vespre. 2 m Àpat que es fa al vespre. A quina hora és el sopar?
sopera f Recipient per servir la sopa.
soprano f Cantant femenina de veu aguda.
sord, -a adj i m i f Que no hi sent. És sord d’una orella.
sorgir v intr Aparèixer de cop. Va sorgir de les tenebres.
soroll m So desagradable: *renou. Se sentia el soroll de les màquines.
sorollós, -osa adj Que fa soroll. Un públic sorollós.
sorprendre v tr Agafar d’improvís. Va sorprendre el públic amb dues noves cançons.
sorprenent adj Que sorprèn. Va ser un èxit sorprenent.
sorpresa f Acció i efecte de sorprendre(‘s). Aquella visita va ser una sorpresa. El van agafar per sorpresa.
sorra f Conjunt de partícules procedents de certes roques esmicolades, arena. Una platja de sorra fina.
sorrenc, -a adj Que conté sorra, arenós. La terra sorrenca va bé per als cactus.
sort 1 f Coincidència, atzar amb influència positiva o negativa. Ho confiaven tot a la sort. Volia provar sort jugant a la loteria. Ha estat de sort de no agafar aquell avió. Sempre es planyia de la seva mala sort. 2 exp Que tingueu sort!
sortejar v tr Fer a sorts. Han sortejat les noves places.
sortida f 1 Lloc per on se surt: *eixida. El van acompanyar fins a la sortida. 2 Acció i efecte de sortir: *eixida. Van ensopegar l’hora de sortida del cine. 3 Dita xocant: *eixida Té unes sortides que fan petar de riure.
sortir 1 v règ Passar de dins a fora: *eixir. La gent sortia del metro empenyent-se. 2 sortir-se’n v pron Reeixir: *eixir-se’n. Va provar de muntar ell tot sol la màquina, però no se’n va sortir.
sospir m Aspiració fonda significant angoixa o pena. Tota la nit van ser sospirs.
sospirar v intr Fer sospirs.
sospita f Acció i efecte de sospitar. Aquelles paraules van aixecar les sospites del detectiu.
sospitar v règ Desconfiar per indicis. Sospitava que el seu soci l’estafava.
sospitós, -osa adj Que fa sospitar. Tenia un aire sospitós.
sostenidors m pl Peça de roba femenina per subjectar els pits.
sosteniment m Allò que sosté. Aquells pilars eren un escàs sosteniment per al pont.
sostenir v tr Aguantar. Sostenia el llibre amb totes dues mans.
sostre m Part de dalt d’una habitació oposada al terra.
sot m Clot.
sota Indica situació a la part inferior d’una superfície, per oposició a la part superior, o damunt. 1 adv [i loc adv ‘a sota’, ‘allà sota’…] A un racó del menjador hi ha una butaca, doncs el document és ben bé sota, a sota, allà sota. 2 prep [i loc prep ‘sota de’, ‘a sota de’…] Es van amagar sota la taula. La pilota va anar a parar a sota de la tarima.
soterrani m Planta d’un edifici situada per sota del nivell del carrer. Els grans magatzems tenien el pàrquing al soterrani.
sotmetre(‘s) v tr, pron i règ Posar(-se) sota domini. Va sotmetre el poble a l’esclavitud. Totes les tribus es van sotmetre a un sol cap.
sotrac m Moviment brusc. El vell autobús avançava per la carretera fent sotracs.
sou m Diners que es cobren periòdicament a canvi d’una feina. Estan negociant un augment de sou.
sovint adv Amb freqüència. Tot sovint el veig a la plaça.
stop m Senyal de trànsit que significa “atureu-vos”.
suar v intr Segregar suor. Treballant amb aquell sol, suava com un condemnat.
suau adj 1 Fi al tacte. Una tela suau. 2 Agradable als sentits, no extremat. Un clima suau.
suavitat f Qualitat de suau. Els agafava amb suavitat.
suavitzant m Producte que fa suau allò que rentem. Un suavitzant per a la roba, per al cabell.
subjecció f Estat del qui està sotmès. Havien de suportar la subjecció a unes lleis injustes.
subjectar v tr Retenir, fermar. Subjectava la bicicleta amb una cadena.
subjecte 1 m Categoria gramatical. S’ha de saber diferenciar el subjecte del predicat. 2 subjecte, -a adj Sotmès. Aquestes activitats comercials no estan subjectes a llei.
submarí 1 m Vaixell que va per sota l’aigua. Un submarí atòmic. 2 submarí, -ina adj Situat sota el mar. Una cova submarina.
submarinisme m Pràctica de la immersió amb finalitats esportives o científiques.
submarinista m i f Persona que practica el submarinisme.
submergir v tr Cobrir d’aigua. El pantà va submergir el poble.
subordinat, -ada adj i m i f Que en depèn d’un altre. Una oració subordinada. El gerent va fer cridar tots els seus subordinats.
subornar v tr Comprar el favor d’algú.
subratllar v tr 1 Traçar(-hi) una línia a sota. Li agradava subratllar les paraules que no entenia. 2 [fig.] Posar(-hi) èmfasi. Volia subratllar la importància d’aquell acord.
subscriure(‘s) v tr, pron i règ Abonar(-se), especialment a una publicació periòdica. Va subscriure’s a la revista.
subsidi m Diners que es cobren en concepte d’ajut. Subsidi d’atur. Subsidi familiar.
subsòl m Capa que hi ha sota el sòl. El subsòl d’aquella regió és ric en minerals.
substància f Matèria que forma un cos.
substituir v tr Col.locar-se en lloc de. Quan nosaltres no hi siguem, qui ens substituirà?
substitut, substituta m i f Persona que en substitueix una altra en una feina, en una competició, etc.
subterrani, -ània adj Que és sota terra. Ferrocarril subterrani. Aigües subterrànies.
subversiu, -iva adj Que atempta contra l’ordre establert. Una propaganda subversiva.
suc m 1 Líquid contingut en un fruit. El suc d’una taronja. 2 Beguda feta amb suc de fruita. Demana’m un suc de pomelo. 3 Líquid produït quan es fa un guisat. Patates amb suc.
sucar v tr Mullar en un líquid, en un suc. Sucar melindros a la llet.
succeir 1 v intr Passar, esdevenir-se. Què deu haver succeït, que tothom corre? 2 v règ Anar darrere d’algú altre en un càrrec.
successió f Fet de succeir (a). El rei va morir sense successió.
successiu, -iva adj Següent, proper. Ho tindrem en compte per les successives ocasions.
sucre m Substància dolça que es troba a moltes plantes, especialment el que s’utilitza en l’alimentació. Es pren el cafè sense sucre.
sucrera f Recipient del sucre.
sucursal f Oficina, empresa secundària respecte a una de principal. Una sucursal bancària.
sud m Punt cardinal, en direcció cap al pol Sud de la Terra.
sud-americà, -ana adj m i f De Sud-amèrica.
suec, -a 1 adj i m i f De Suècia. 2 suec m Llengua sueca.
suèter m Jersei, especialment quan és gruixut.
suficient 1 adj Just. Ho va fer en el temps suficient. 2 ser suficient loc verb Haver-n’hi prou. Si li ho dius així, ja serà suficient. 3 m Qualificació que indica resultat acceptable. Ha tret un suficient en matemàtiques.
sufocant adj Que sufoca. Un ambient sufocant.
sufocar v tr Ofegar, impedir la respiració. La calor em sufoca.
suggeriment m Acció i efecte de suggerir. Hi ha una bústia a l’entrada per a suggeriments.
suggerir v tr Indicar una idea. Li va suggerir de canviar l’horari.
suïcidar-se v ref Causar-se voluntàriament la mort un mateix.
suïcidi m Acció de suïcidar-se.
suís, -ïssa adj i m i f De Suïssa.
suma f Operació aritmètica.
sumar v tr Fer una suma.
suor f Secreció d’unes glàndules que hi ha a la pell. La suor li regalimava galtes avall.
superar v tr Estar(-hi) per sobre, sortir-se’n. El supera en tot, menys en estatura. Hem superat totes les dificultats.
superficial adj Sense profunditat, situat a la superfície. Un tall superficial.
superfície f Part exterior d’un cos. La superfície de la Terra.
superflu, -èrflua adj No necessari. Béns superflus.
superior 1 adj Que està per damunt de la resta. Un producte de qualitat superior. 2 m Cap, responsable. Ha de donar compte de tot als seus superiors.
superioritat f Condició de superior. L’equip local va deixar ben clara la seva superioritat.
supermercat [var. fam.: súper] m Botiga gran amb autoservei.
superstició f Creença irracional en la influència de certes coses.
suplement m Allò que s’afegeix a una cosa. El diari del diumenge porta un suplement esportiu.
suplementari, -ària adj Que fa de suplement. Angles suplementaris.
suplent m i f Persona que ocupa provisionalment el lloc d’una altra. La mestra de la classe està de baixa i hi ha una suplent.
suplicar v tr Pregar. Va suplicar clemència per als fills.
suport 1 m Allò que sosté. Els suports d’un cobert, d’una bastida. 2 donar suport loc verb Anar a favor d’algú donant-li ajuda. Qui dóna suport a aquesta candidatura?
suportar v tr Aguantar. Aquesta columna ha de suportar tot el pes. Té un caràcter que no el puc suportar.
suposar v tr Admetre com a cert. Vaig suposar que no li ho diríeu.
suposició f El fet de suposar. Has fet una suposició una mica arriscada.
supositori m Medicament que s’introdueix per l’anus.
suprem, -a adj Màxim. Van recórrer al Tribunal Suprem.
supressió f Acció i efecte de suprimir. He fet un parell de supressions en el text.
suprimir v tr Eliminar. Has de suprimir l’últim paràgraf del text.
surar v intr Flotar.
surf m Esport nàutic consistent a lliscar sobre la cresta de les onades damunt una planxa o bé a navegar amb una planxa de vela. Surf de vela.
suro m Escorça de l’alzina surera. Un tap de suro.
suscitar v tr Provocar. Allò em va suscitar dubtes sobre les seves declaracions.
suspendre v tr 1 Deixar de fer. Van suspendre la festa a causa de la pluja. 2 Eliminar d’una prova. El van suspendre de teòrica. 3 Penjar. El fanal el van suspendre del sostre.
suspens m Nota per sota de l’aprovat en una prova. Té suspens en matemàtiques.
suspensió f Mecanisme d’un vehicle que fa més suaus els sotracs. Ha de fer mirar la suspensió del cotxe.
T
tabac m Producte obtingut de les fulles de la planta del mateix nom amb el qual es fan cigarros.
tac m 1 Peça per assegurar un clau en una paret. 2 Pal de billar.
taca f Senyal d’un altre color deixat en una superfície. Duus una taca d’oli a la camisa.
tacar v tr Fer una taca. Has tacat les estovalles.
tacó m La peça d’una sabata que hi ha sota el taló.
tacte m Sentit corporal.
tal 1 det Semblant. “Tal dia farà un any.” 2 pron “Tal faràs, tal trobaràs.” 3 tal qual loc adv Exactament així. L’havia trobat per terra i el va deixar tal qual.
talar v tr Tallar un bosc.
talc m Pols blanca perfumada que s’utilitza per protegir la pell.
talent m Aptitud intel.lectual. Té talent per als estudis.
tall m Solució de continuïtat en una superfície. S’ha fet un tall a la mà amb el ganivet de la cuina.
talla f Mida de les peces de vestir. Un jersei de la talla 4.
tallada f Tros tallat. Una tallada de meló.
tallant adj 1 Que talla. Un ganivet és un estri tallant. 2 [fig.] Els va parlar en un to tallant.
tallar 1 v tr Separar fent un tall. Has de tallar aquesta peça per la meitat. 2 tallar-se v ref Fer-se un tall. M’he tallat amb la gil.let.
tallarines [rarament en sing.] f pl Fideus llargs i plans.
taller m Obrador. Taller mecànic.
taló m 1 Part posterior del peu. S’ha fet mal al taló. 2 Peça d’un calçat que va sota el taló: tacó. Li agraden les sabates de taló alt. 3 taló bancari ( o simplement taló) Document que dóna permís al banc per pagar una quantitat d’un compte corrent concret.
talonera f Part d’un calçat que cobreix el taló.
talp m Mamífer que excava galeries sota terra.
també adv 1 Igualment. També m’agrada el te. 2 A més a més. Hi haurà tota la família i també els veïns. 3 Tanmateix. Podies haver-ho dit abans, també!
tambor m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: timbal.
tamboret m Seient individual sense braços ni respatller.
tampoc adv Igualment no. No va venir dilluns i tampoc l’endemà.
tan adv Quantificador comparatiu, complement d’adjectius i d’adverbis. És tan alta com son pare. Canta tan fort que eixorda.
tanc m Vehicle de guerra blindat i proveït d’un canó i metralladores.
tanca f 1 Element que tanca l’entorn d’un espai. Han voltat el jardí amb una tanca. Tenen una tanca viva de xiprer. 2 Mecanisme per tancar. La tanca del collaret s’ha afluixat.
tancar 1 v tr Deixar de tenir obert. Tanca la finestra, que fa aire. Tanca la porta amb clau i pany. 2 tancar(-se) v tr, ref i règ Ficar(-se) a l’interior d’un lloc. El van tancar a les golfes. Els estudiants s’han tancat al rectorat per protestar per l’augment de les taxes.
tancat, -ada adj 1 D’accés barrat. A la porta del restaurant hi havia un cartell que deia “Tancat per descans setmanal.” 2 [fig.] Té un caràcter tancat. 3 tancat m Tanca. El jardí estava voltat d’un tancat de pedra. 4 Indret voltat d’una tanca. El camí acabava en un tancat.
tanda f Moment en una sèrie d’accions successives. Tu entres amb la segona tanda.
tanmateix adv Ben mirat, certament. Tanmateix no n’aprendràs mai!
tant, -a 1 det Quantificador comparatiu indefinit. Tenia tanta son, que m’adormia dret. Amb tant de pes, caminava feixuga. Hi havia tantes racions com convidats. 2 tant adv Això no m’agrada tant com allò altre. 3 per tant loc adv En conseqüència. Ha estudiat poc; per tant, no es pot pas queixar del suspens. 4 de tant en tant loc adv A vegades. Ell passa de tant en tant per la botiga. 5 tant se val exp Expressa indiferència. No hi passeu més ànsia, tant se val! 6 i tant exp Expressa afirmació ponderativa. I tant, si m’agrada!
tap m Peça per tapar, generalment una ampolla. Un tap de suro.
tapa f Peça plana per tapar. La tapa del vàter.
tapadora f Peça per tapar un atuell. La tapadora d’una olla.
tapar v tr 1 Posar un tap, una tapa o una tapadora. Tapar una ampolla, una caixa, una cassola. 2 Cobrir una superfície. Han tapat les butaques amb una funda.
tàpera f Poncella d’una planta anomenada taperera, que es fa servir com a condiment.
tapet m Peça de roba per cobrir una taula.
tàpia f Paret de fang premsat. La tàpia del cementiri.
tapiar v tr Tancar amb maons. Han tapiat les finestres de la casa abandonada.
tapís [pl. -issos] m Teixit artístic per guarnir una paret.
tapisser, tapissera m i f Persona que fa o repara tapisseries.
tapisseria f Folre de material resistent per recobrir una superfície. La tapisseria del cotxe.
taponar v tr Tapar, especialment una hemorràgia. Van taponar la ferida amb gases.
tara f Defecte de fabricació.
taquilla f Despatx de bitllets, d’entrades. Les taquilles de l’estació del tren.
tarannà m Manera de fer. Té un tarannà agressiu.
tard 1 adv Passada una hora convinguda. Sempre arriba tard a les cites. 2 cap al tard loc adv Al capvespre. Hem quedat cap al tard, a l’hora de plegar. 3 fer tard loc verb Arribar tard. Afanya’t, que farem tard! 4 tenir tard loc verb No disposar de temps. No m’entretinguis, que tinc tard.
tarda 1 f Part del dia compresa entre el migdia i el capvespre: *horabaixa, *vesprada. A les tardes no treballa. 2 bona tarda [var. fam.: bones tardes] exp Fórmula de salutació. Va entrar sense dir ni bona tarda.
tardar v intr i règ Estar molt per fer una cosa. Sí que tarden a venir.
tardor f Estació de l’any compresa entre l’estiu i l’hivern: *primavera d’hivern.
tardorenc, -a [var.: tardoral] adj Referent a la tardor. Temps tardorenc.
targeta f Peça rectangular de diferent material i de diversa utilització. Una targeta de lector. Una targeta comercial. Una targeta de crèdit. L’arbitre ha tret ja dues targetes vermelles.
tarifa f Preu fixat d’un servei. El transportista fixava les tarifes segons els quilòmetres.
tarima f Plataforma elevada. Van posar una tarima per als oradors.
taronger m Arbre fruiter de fulla perenne que fa les taronges.
taronja 1 f Fruit comestible del taronger. 2 adj i m Color calent que es troba entre el groc i el vermell.
taronjada f Beguda feta a base de suc de taronja.
tartamut, -uda adj i m i f Que parla a batzegades.
tasca f Feina encomanada. Hi ha molta tasca per fer encara.
tassa f Recipient per beure, baix i amb nansa. Una tassa de cafè.
tassó* m Recipient de diferents mides i material, generalment de forma cilíndrica, per beure: got. Posa’m un tassó de vi. Un tassó d’aigua fresca.
tast m Acció de tastar. Vull que feu el tast d’aquest suc.
tastar v tr Provar un aliment. Tasta el vi, diria que és agre.
taula f Moble amb un sobre pla i uns suports a terra, de diferent utilitat. Una taula de menjador. Una taula de despatx.
taulell m 1 Taula alta i allargada on es despatxa la mercaderia en una botiga. *2 [var.: taulellet] Rajola prima coberta d’un vernís de vidre: *manisa, rajola de València.
tauler m 1 Plafó. Un tauler d’anuncis. 2 Plafó quadrat d’alguns jocs de taula. Un tauler de dames.
tauleta (de nit) f Taula baixa que hi ha al costat d’un llit.
tauló m Fusta plana, gruixuda i allargada. Han fet una bastida amb taulons, a l’estil d’abans.
tauró m Nom genèric d’uns peixos de mides diferents, de pell llisa i dents esmolades, alguns de molt perillosos.
taüt m Caixa de morts.
tavella f Funda que tanca la llavor dels llegums.
taxa f Impost per algun servei. Les taxes universitàries.
taxi m Vehicle que transporta passatgers segons unes tarifes.
taxista m i f Persona que porta un taxi.
te m Arbust tropical amb les fulles del qual es fan infusions. Un te amb llimona.
teatral adj Referent al teatre. La temporada teatral.
teatre m 1 Art de representar obres dramàtiques. Un actor de teatre. 2 Local on es fa teatre. Saps on és el Teatre Principal? Aquest vespre anem a teatre.
tebeo m Revista infantil il.lustrada a base de còmics.
tebi, tèbia adj De temperatura moderada. Li agrada prendre’s la llet tèbia.
tecla f Peça d’un teclat.
teclat m Conjunt de peces d’un instrument musical, d’un aparell electrònic, que es toquen amb els dits per fer-los anar. El teclat d’un acordió, d’un ordinador.
tècnic, -a 1 adj Referent a la tècnica. Vocabulari tècnic. 2 m i f Persona entesa en alguna tècnica. A fora hi ha el tècnic que ve a revisar la rentadora.
tècnica f Aplicació, procediment d’un art, d’una ciència, d’un ofici, d’un esport, etc. És un davanter amb poca potència però amb molta tècnica.
tecnologia f Ciència que s’aplica a la indústria. Uns ordinadors d’alta tecnologia.
tedi m Estat de desinterès a causa d’una situació monòtona.
teixir v tr i intr Enllaçar uns fils amb uns altres per fer una tela, malla, punt, etc.
teixit m Tela. Una fàbrica de teixits.
tel m Capa fina. Un tel d’humitat. Un tel de ceba.
tela f Material fet amb fils teixits.
telecadira [var.: telesella] m Sistema de seients penjats d’un cable per remuntar la gent salvant desnivells.
telèfon m Aparell per parlar a distància. Un telèfon mòbil. D’un cop de telèfon ho pots solucionar.
telefonada f Acció de telefonar. Fes-li una telefonada i aclareix l’assumpte d’una vegada.
telefonar v règ Trucar per telèfon. Telefona a la Joana a veure si vindrà.
telefònic, -a adj Referent al telèfon. Servei telefònic.
telègraf m Aparell per comunicar-se mitjançant senyals elèctrics.
telegrafiar v tr Enviar un missatge per telègraf.
telegràfic, -a adj Referent al telègraf. Codi telegràfic.
telegrama m Transcripció d’un missatge telegràfic. Porten un telegrama urgent.
telenotícies m Noticiari d’una cadena de televisió.
teler m Màquina de teixir.
telescopi m Instrument òptic molt potent per observar els astres.
telesèrie f Novel.la en capítols de la televisió.
televisió [var. fam.: tele] f Sistema de transmissió d’imatges a distància.
televisiu, -iva adj Referent a la televisió. Una locutora molt poc televisiva.
televisor [var. fam.: tele f] m Aparell receptor de televisió.
teló m Peça que cobreix el davant d’un escenari. S’aixeca el teló.
tema m Idea principal. Un tema d’estudi. El tema principal d’una composició musical.
témer 1 v tr Tenir un temor. Ens temem molt que no vindrà. *2 témer-se v pron i règ Adonar-se. Ho va fer d’amagat sense que ningú se’n temés.
temerari, -ària adj Que s’arrisca massa. És molt temerari de fer escalada amb tan poca pràctica que en té.
temeritat f Acció pròpia d’una persona temerària. Sortir ara amb aquest temporal és una temeritat.
temor m Por vaga. Sentia un gran temor davant les tempestes.
temperament m Manera de ser, especialment viva, forta. Té molt de temperament.
temperatura f Mesura de la calor o del fred. La temperatura ambient.
tempesta [var.: tempestat] f Precipitació amb acompanyament de vent i d’aparell elèctric.
temple m Edifici dedicat a un culte religiós. El temple del Sol.
temporada f Espai de temps amb referència a alguna activitat. La temporada de caça. Temporada de rebaixes. Estarà fora una temporada.
temporal m Tempesta forta, especialment a mar. El temporal ha deixat moltes restes damunt la platja.
temps m 1 Imatge mental de la durada. Fa molt de temps que no l’he vist. 2 Estona. Ha estat tot el temps empipant-me. 3 L’estat de l’atmosfera: *oratge. Demà, farà bon temps o mal temps?
temptació f Desig molt viu. Vaig tenir la temptació de dir-li-ho tot, però em vaig contenir.
tenalles [var.: estenalles] f pl Eina que fa una pinça, de diverses formes i usos.
tenda f 1 Botiga, especialment botiga de queviures. “Qui a la tenda va, qui de la tenda en ve, dues cases manté.” 2 Tenda de campanya. Plantar la tenda.
tendència f Inclinació. Té tendència a enredar les coses.
tendir v règ Inclinar-se (per). El temps tendia a empitjorar.
tendó m Lligament dels músculs.
tendre, -a adj 1 Recent, gens dur. Un brot tendre. Pintura tendra. 2 [fig.] Uns sentiments tendres.
tendresa f Qualitat de tendre. L’amanyagava amb tendresa.
tenebres f pl La foscor. Les tenebres de la nit.
tenebrós,- osa adj Propi de les tenebres. Una nit tenebrosa.
tenir [var.: tindre] 1 v tr Posseir. Tenen molts diners. Té molt mal caràcter. 2 v aux Haver. Ja tinc fet l’encàrrec. 3 [fam.] tenir de v aux Haver de. Tens d’afanyar-te si vols agafar el tren.
tenis m Esport de competició que es juga en una pista dividida per una xarxa.
tenista m i f Esportista que juga a tenis.
tenor m Cantant masculí de veu aguda.
tensar [var.: tesar] v tr i intr Deixar tibant. Tenseu els vents de la tenda.
tensió f 1 Estat de vigilància dels nervis i dels músculs. Estava en tensió esperant la notícia. 2 Força d’un corrent elèctric. Línia d’alta tensió. 3 Pressió de la sang en els vasos sanguinis. Tensió arterial.
tentacle m Apèndixs llargs i flexibles d’alguns animals. Els tentacles d’un pop.
tenyir v tr i règ Canviar(-ne) el color amb matèria colorant. S’ha fet tenyir els cabells de ros.
teoria f Conjunt de principis i arguments ordenats que expliquen alguna cosa. La teoria de la relativitat.
teranyina f Tela teixida per una aranya.
terapèutic, -a adj Referent a la curació. Una aigua amb propietats terapèutiques.
tèrbol, -a adj 1 Mancat de transparència, especialment un líquid. L’estany era tèrbol, perquè els peixos removien el fons. 2 [fig.] Allò va ser un afer molt tèrbol.
terç 1 det [en les locucions ‘un terç’, etc.] Només ha fet un terç de la feina. 2 m Nombre fraccionari. Dos terços (2/3).
tercer, -a det i pron El que fa tres. Viuen al tercer pis. És el tercer de la classificació.
tereseta* [gen. en pl.] f Titella.
terme 1 m Límit. Fins aquí arriba el nostre terme municipal. Han posat un terme a la nostra actuació. 2 dur a terme loc verb Realitzar. Per tot l’any que ve, duran a terme les obres de l’estadi.
terminal 1 adj Que es troba al terme. Objectius terminals. Un malalt terminal. 2 f Estació central d’una xarxa de transports. Una terminal d’autobusos.
termini m Terme de temps acordat, especialment per a un pagament. Ho poden pagar al comptat o a terminis.
termòmetre m Instrument per mesurar la temperatura.
termos m Recipient que conserva la temperatura d’un líquid. Un termos de cafè.
terra 1 f La superfície del planeta. Va caure a terra. Alça’t de terra. S’arrossegava per terra. 2 Matèria de l’escorça terrestre. Aquella terra fosca era molt bona per a les plantes. 3 m Paviment. El terra de l’habitació era de marbre.
terraplè m Plataforma de terra.
terrassa f Plataforma lateral d’una casa.
terrat m Plataforma del capdamunt d’una casa. Estén la roba al terrat.
terratrèmol m Moviment sísmic.
terreny m Peça de terra. S’han comprat un terreny vora mar. Terreny de joc.
terrestre adj 1 De la Terra. L’esfera terrestre. 2 Que viu en terra. Animals terrestres.
terrible adj Espantós. La cama li feia un mal terrible.
terrissa f 1 Argila cuita. 2 Conjunt d’objectes fets d’argila cuita.
terrissaire [var.: terrisser] m i f Persona que fa o ven objectes fets de terrissa.
territori m Espai propi d’un país. A un costat de Río Grande és territori mexicà.
terror m Por sense control. Una pel.lícula de terror.
terrorisme m Pràctica de la violència per aconseguir uns fins polítics.
terrorista 1 adj Referent al terrorisme. Una organització terrorista. 2 m i f Persona que practica el terrorisme.
terrós, -osa adj De color de terra. Se li va posar una cara terrosa.
terròs [pl. -ossos] m Tros compacte. Un terròs de sucre. Els terrossos deixats per l’arada.
tertúlia f Conversa entre persones que es troben habitualment. Tertúlies de cafè.
tesi f Discurs argumentat sobre un tema. Una tesi de llicenciatura.
1test 1 m Recipient amb terra per a plantes: *cossiol. Un test amb geranis. 2 Tros de terrissa. Si et cauen els plats a terra, faràs testos.
2test m Prova utilitzada en psicologia.
testament m Document on consten els termes d’una herència.
testicle m Glàndula sexual masculina, productora dels espermatozoides.
testimoni 1 m i f Persona que coneix directament un fet, i especialment quan ho declara davant el jutge. Van cridar a declarar els testimonis. 2 [var.: testimoniatge] m La mateixa declaració. Van escoltar el testimoni de la veïna.
tetera f Recipient per fer el te i servir-lo.
tètric, -a adj Que fa por. El castell tenia un aspecte tètric.
teu [f. teva o teua] Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del singular. 1 det El teu pare. Un teu germà. 2 pron Tu sempre vas a la teva.
teula f Cada una de les peces d’una teulada.
teulada [var.: teulat m] f Coberta d’una casa amb vessants, formada per teules.
teulader* [var.: *teuladí, *teulat] m Ocell de color terrós: pardal.
texà, -ana 1 adj D’una certa mena de roba molt resistent. Una faldilla texana. 2 texans m pl Pantalons de roba texana.
text m Escrit que té una unitat de sentit. Cada fotografia anava acompanyada de text.
tèxtil adj Referent als teixits. La indústria tèxtil.
tia f Germana o cunyada de la mare o del pare.
tibant adj Que tiba. La corda està massa tibant.
tibar v tr i intr Estirar un cos flexible fins a posar-lo rígid. Tibar una corda. Tibeu més de la vostra banda.
tic m Mania. Està ple de tics.
tic-tac m Onomatopeia del rellotge. En la foscor de la sala se sentia un tic-tac.
tifus m Malaltia infecciosa que provoca febres altes i mal de cap.
tigre, tigressa m i f Mamífer carnívor de pèl groguenc amb ratlles negres.
tija f 1 Part d’una planta que hi ha després de l’arrel i que aguanta les fulles. 2 [p. ext.] Barreta llarga i prima. Sostenia el titella amb una tija.
timbal m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: tambor
timbre m 1 Aparell elèctric que sona per avisar. El timbre de la porta. 2 Qualitat del so. El timbre del saxo i el de la trompeta són diferents.
tímid, -a adj Exageradament discret. És tan tímid, que quan hi ha visites s’amaga.
timidesa f Condició de tímid. No va poder vèncer la timidesa fins que no va ser ben gran.
1timó* m Herba medicinal i aromàtica: farigola.
2timó m Aparell amb què es dirigeix una embarcació.
tinent, tinenta m i f Grau militar per sota de capità.
tint m Producte per tenyir. Un tint per a la roba, per als cabells.
tinta f Producte líquid per escriure i dibuixar. Tinta xinesa.
tinter m Recipient per a tinta.
tintoreria f Establiment que es dedica a la neteja i al tint de la roba.
tip, -a adj 1 Fart de menjar. Amb aquell sopar de tants plats, van quedar ben tips. 2 Cansat, avorrit. N’estic tipa, de les vostres malifetes!
típic, -a adj Característic. Els productes típics d’una comarca.
tipus m Mena. Quin tipus de lletra hi vols?
tir m Esport consistent a tirar amb alguna mena d’arma. Tir al blanc. Tir al plat. Tir amb arc.
tiquet [pron. hab. ‘tíquet’] m Paper imprès que dóna dret a un servei. Els tiquets del sopar d’homenatge els venen al casal.
tira f Banda estreta i llarga. Una tira de paper.
tirabuixó m 1 Cabells caragolats fent un tub llarg. 2 Llevataps.
tirada f 1 Tendència. Té una certa tirada a la xafarderia. 2 Acció de tirar. Mai no l’encerta a la primera tirada. 3 Edició, especialment d’un periòdic. Avui han fet fins a tres tirades de tots els diaris. 4 Tros de camí. Fins al cim hi ha una bona tirada.
tirant 1 m Tira que aguanta alguna cosa. Els tirants d’un timbal. 2 tirants m pl Elàstics.
tirar(-se) 1 v tr i ref Llançar(-se). Tirar pedres. Tirar-se amb paracaigudes. 2 tirar a terra loc verb Enderrocar. Han tirat a terra la fàbrica vella. 3 tirant a loc prep Semblant a, proper a. D’un color tirant a groc.
titella [var. fam.: titella f] m Ninot que es mou amb la mà, amb fils, etc., apte per a representacions teatrals: *tereseta.
títol m 1 Encapçalament d’una obra, d’una revista, d’un programa de ràdio o de televisió, d’un capítol, etc. 2 Document que acredita els estudis fets per un professional. Té el títol d’advocat.
titot* m Ocell de corral sense cresta i amb el coll i el cap sense plomes: gall dindi.
titular [var.: intitular] v tr Anomenar, posar un títol. No sabia com titular la novel.la.
to m Grau d’elevació d’un so. Parlava amb un to de veu massa alt.
tobogan m Distracció de fira consistent en un pla inclinat per on s’hi baixa lliscant.
toc m Matís, detall. Sempre vestia amb un toc d’elegància.
tocadiscos [var.: tocadiscs] m Aparell per reproduir els sons gravats en els discos amb solcs.
tocador m Lloc per pentinar-se i arreglar-se. El tocador era a l’entrada del local.
tocar 1 v tr Fer contacte. Li tocava la cara amb la mà. 2 Sonar un instrument. Toca la bateria en un conjunt. 3 v règ Correspondre. A qui toca de fregar els plats? 4 Trucar. Toquen a la porta.
tolerant adj Que tolera. Uns pares tolerants.
tolerar v tr Deixar passar. Li toleraven totes les ximpleries del món.
tom m Llibre, especialment el que forma part d’una obra extensa. Una enciclopèdia de vint toms.
tomaquera [var.: *tomatera, *tomatiguera] f Planta d’horta que fa els tomàquets.
tomàquet [var.: *tomaca f, *tomata f, *tomàtiga f] m Fruit comestible de la tomaquera.
tomb m 1 Passejada. Anirem a fer un tomb en acabat de sopar. 2 Cada una de les voltes que fa una cosa que cau. Se’n va anar per terra fent tombs.
tomba f Lloc on s’enterra un mort.
tombar 1 v intr Bolcar. El camió va fer un revolt tan tancat, que va tombar. 2 v règ Girar. Quan arribaràs a la segona travessia, tomba a la dreta. 3 v tr Tomba’l de l’altre costat.
tombarella f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, *volantí.
tómbola f Distracció de fira on se sortegen diversos objectes.
ton [ton, ta, tos, tes] det Possessiu de 2a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Ja ho diré a ton pare quan el veuré! Presenta’m tes germanes. En ta vida no havies vist una cosa igual.
tona f Unitat de pes equivalent a mil quilos.
tònica f Beguda amb gas, de gust una mica aspre.
tonyina f Peix de dors blau i ventre platejat que es consumeix fresc i en conserva.
topada f Acció i efecte de topar.
topar v règ Anar a parar contra un obstacle. Topar amb la paret.
tòrax m Part del cos situada entre el cap i l’abdomen.
torcaboques* m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: tovalló.
torçada f Efecte de torçar-se un membre. Ha ensopegat i s’ha fet una torçada de peu.
torcamans* m Drap per torcar-se les mans: eixugamans.
torcar* v tr Eixugar fregant. Torca’t la boca, que la tens bruta de gelat.
torçar [var.: tòrcer] v tr Deixar tort. Algú ha torçat els barrots de la finestra.
tord m Ocell de color marró al dors i blanquinós al ventre.
torn m Tanda. Entrarem a dinar amb el segon torn.
tornada f 1 El fet de tornar, retorn. Ens veurem a la tornada de l’estiu. 2 Part que es repeteix en una cançó. Com fa la tornada d’El submarí groc?
tornar 1 v règ Venir d’allà on s’havia anat. Fins demà no tornen del viatge. 2 v tr Retornar un deute, un préstec. Quan em tornaràs tots els diners que em deus? 3 tornar a v aux Insistir. Ja tornen a fer soroll. 4 tornar-se v pron Esdevenir. S’han tornat una mica estranys. 5 tornar-se’n v pron Tornar cap al punt de partida. A mig camí, se’n va tornar cap a casa. 6 tornar-hi v pron Insistir. No hi tornis, que rebràs. 7 tornem-hi exp Tornem a començar. Tornem-hi, que no ha estat res!
tornavís m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: *descaragolador, *desengramponador.
torneig [pl. -jos o -igs] m Competició. Un torneig de petanca.
toro m Mascle de la vaca, especialment el brau.
torpede m Projectil submarí.
torrada f Llesca de pa torrada. Una torrada amb all.
torradora f Aparell per fer torrades.
torrar v tr Coure al foc, especialment quan es crema superficialment. Torrar castanyes.
torre f 1 Construcció més alta que ampla amb diversos fins. La torre d’una fortalesa. Una torre de comunicacions. 2 Casa als afores d’una població. Tenen una torre en una urbanització vora mar.
torrent m Llit per on baixen les aigües de la pluja en una muntanya: *barranc
torró [sovint en pl.] m Barra dolça típica de les festes de Nadal. Torró d’Alacant, de Xixona, d’Agramunt. Menjarem torrons.
tort, -a 1 adj Que no és dret. Una paret torta. *2 Borni. 3 tort m Acció perjudicial. Li ha fet un tort no avisant-lo a temps.
tortell m Pastís en forma d’anella. El tortell de Reis.
tórtora f Ocell boscà semblant al colom, però més petit.
tortuga f Rèptil amb una gran closca al damunt.
tortuós, -osa adj Que fa revolts. Un camí tortuós.
tortura f Acció i efecte de torturar. Aquelles sabates eren una tortura per als seus peus inflats.
torturar v tr Sotmetre a sofriments insuportables. Van torturar els espies per fer-los parlar.
torxa f Bastó impregnat de matèria inflamable. Van fer una marxa de torxes per la pau.
1tos f Espasme que fa expulsar aire per la gola a cops seguits.
2tos* m Clatell. Va caure de tos.
tossal* m Elevació mitjana de terreny: turó.
tossir v intr Tenir tos. Ha tossit tota la nit.
tossut, -uda adj Que no cedeix en les seves conviccions. És més tossut que una mula.
tot, -a 1 det i pron Sense deixar-ne cap. Tot el poble va anar a rebre’l. Seguiu-me tots i totes! 2 adv Completament. Anava tot carregat. Se la veia tota feliç. 3 tot pron Sense deixar res. S’ho ha menjat tot. 4 del tot [var.: *de tot] loc adv Completament. Està del tot convençut de la seva innocència. 5 i tot loc adv Fins i tot. Va venir la cosina Pepita i tot. 6 amb tot loc adv Però. Ell, amb tot, va insistir de continuar. 7 tot i (que) loc conj Malgrat (que). Tot i haver-lo avisat, ho va fer. S’ho va menjar, tot i que no li agrada. 8 tot d’una loc adv De sobte. Li va amollar tot d’una un estirabot. *9 De seguida. Has de fer-ho tot d’una.
total 1 adj Complet. Allò va ser un desastre total. 2 m Resultat. Quin és el total de la suma?
totalitari, -ària adj Dit d’un sistema, especialment polític, amb absència de democràcia.
tothom pron Tota la gent. Tothom m’ha demanat per tu.
totxo 1 m Maó gruixut i poc polit. 2 totxo, -a adj i m i f Poc àgil de pensament. Sóc molt totxo amb les matemàtiques.
tou, tova 1 adj Poc resistent a la pressió: *bla. L’argila és tova. M’agrada el pa tou, acabat de fer. 2 tou m Gruix format per una cosa tova . Un tou d’herba. El tou de la cama.
tovalló m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: *torcaboques.
tovallola [var.: *tovalla] f Peça de roba de diferents mides per eixugar-nos el cos o una part del cos després de rentar-nos.
tòxic, -a adj Verinós. Un producte tòxic.
traç m Línia seguida que es fa amb un estri d’escriure o de dibuixar.
traça f Habilitat a fer les coses. Té traça a cuidar les plantes.
traçar v tr Dibuixar una línia. Va traçar una recta.
traçat m L’efecte de traçar. La xarxa de carreteres de la comarca té un bon traçat.
tractament m 1 Mètode de cura. Segueix un tractament vegetarià. 2 Manera o fórmula de tractar-se. El tractament de “vós” és ben poc usual avui dia.
tractar 1 v tr Comportar-se (amb). Tracta sempre a tothom amb un gran respecte. 2 v règ Parlar (de). De què tracta, aquest llibre que llegeixes? 3 tractar-se v pron i règ Ser. Es tractava d’un conegut. 4 Caldre. Es tracta de dir-li la veritat.
tractat m Acord entre països. Un tractat de pau.
tracte m Manera de tractar. Van sotmetre els presoners a un tracte cruel.
tractor m Vehicle potent utilitzat per llaurar i per arrossegar maquinària agrícola.
traçut, -uda adj Que té traça. És molt traçut amb la canalla.
tradició f Conjunt d’hàbits culturals que es transmeten a través de les generacions. La tradició de lluita de la classe obrera catalana.
tradicional adj Referent a la tradició. Festes tradicionals.
traducció f Text o discurs passat d’una llengua a una altra. En el congrés s’oferien uns serveis de traducció simultània.
traduir v tr Fer una traducció. Han traduït de nou Alícia en terra de meravelles.
tràfic m Comerç. Tràfic de drogues.
tragèdia f Gran desgràcia. Aquella mort va ser una tragèdia per a la família.
tràgic, -a adj Referent a la tragèdia. Uns fets tràgics.
traïció f Acció i efecte de trair.
traïdor, -a adj i m i f Que fa traïció, que obra a traïció. Un amic traïdor.
trair v tr Faltar a la fidelitat. L’ha traït el seu millor amic.
trajecte m Recorregut. L’autocar es va espatllar a mig trajecte.
tram m Part, tros d’una cosa en el sentit de la longitud. Un tram d’escala. El tram d’un riu.
trama f Argument d’una obra. La trama d’una novel.la.
tràmit m Gestió.
tramitar v tr Fer un tràmit, gestionar. Li han tramitat el permís de conduir.
trampa f 1 Parany. Una trampa per caçar rates. 2 Engany. Quan juga, fa trampa.
trampolí m Palanca que ajuda a saltar. Es va tirar a la piscina des del trampolí més alt.
tramvia m Vehicle urbà que va damunt d’unes vies mogut per electricitat.
tranquil, -il.la adj Que denota calma. Té un caràcter tranquil.
tranquil.lament adv Amb tranquil.litat. Es passejava tranquillament.
tranquil.litat f Situació en què tot està tranquil. La tranquil.litat regnava als carrers.
tranquil.litzar v tr Calmar. El personal de l’hospital tranquil.litzava els familiars dels accidentats.
transatlàntic m Gran vaixell per anar a través de l’oceà.
transbordador m Vehicle de diverses menes per passar d’una riba a l’altra.
transcórrer v intr Passar (el temps). Quants anys han transcorregut, de la guerra ençà?
transformació f Acció i efecte de transformar(-se). Amb el pas dels anys, la ciutat havia sofert una gran transformació.
transformar 1 v tr Fer canviar d’aspecte. Les noves formes de vida han transformat la societat. 2 transformar-se v pron i règ Esdevenir. Aquell adolescent poca cosa s’havia transformat en un xicot robust.
transfusió f Operació de passar sang procedent d’una altra persona a un pacient.
transició f Pas d’una situació cap a una altra. La transició política de la dictadura a la democràcia.
trànsit m Circulació de vehicles. Senyals de trànsit.
transitar v intr Passar per un camí, una via pública, sigui persones, sigui vehicles.
transmetre v tr Conduir, passar a través seu, difondre. Els metalls transmeten l’electricitat. La ràdio va transmetre la notícia.
transmissió f Acció i efecte de transmetre. Faran la transmissió del partit en directe.
transparent adj Que s’hi pot veure a través. Un vidre transparent.
transport m Acció i efecte de transportar. Els mitjans de transport. Transport aeri. Transport naval.
transportador m Estri en forma de semicercle graduat per mesurar i dibuixar angles.
transportar v tr Portar d’un lloc a un altre, especialment amb un mitjà de transport. El tren transportava viatgers i mercaderies.
transportista m i f Persona que es dedica al transport de mercaderies.
trapezi m Aparell de gimnàstica consistent en una barra aguantada per una corda a cada cap.
trapezista m i f Gimnasta que fa exercicis dalt d’un trapezi.
trasbals m Emoció causada per un fet que ha afectat profundament,
trasbalsar v tr Afectar profundament. Aquell accident el va trasbalsar.
traslladar v tr i règ Canviar d’un lloc a un altre. Hem traslladat tots els mobles al despatx del costat.
trasllat m Operació de traslladar. Qui m’ajuda a fer el trasllat dels arxius?
traspassar 1 v tr Clavar un objecte punxant de banda a banda d’un cos. L’espasa li va traspassar el braç. 2 v tr i intr Passar a l’altra banda. Traspassaven el carrer sense mirar. No traspasseu pas en vermell. La sang li traspassava la roba.
trasplantament m Acció i efecte de trasplantar.
trasplantar v tr 1 Canviar una planta del lloc on està plantada. 2 [p. ext.] Trasplantar un òrgan.
trasto [sovint en pl.] m Mals endreços. Hi ha tot el corredor ple de trastos.
trastorn m 1 Fet que provoca un malestar, un daltabaix. La pèrdua de l’equipatge els va causar un bon trastorn. 2 Malestar físic sobtat.
trau m Tall on es corda un botó. Aquests botons tan grossos no passaran pel trau.
trava f Entrebanc. No fa més que posar traves a tot allò que ell fa.
travelar* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *entropessar.
través 1 a través (de) loc adv i prep Pel mig. Anaven camps a través. Miraven a través del vidre. 2 de través loc adv Travessant. Un pal posat de través al mig del pas.
travessa f Aposta referent als resultats de competicions esportives. Ha fet catorze resultats en les travesses.
travessar v tr Passar d’una banda a l’altra. Travessar el carrer.
travesser, -a 1 adj Posat de través. Una peça travessera. 2 travesser m Pal, generalment horitzontal, que en trava d’altres. Els travessers del llit. El travesser d’una porteria de futbol.
travessia f 1 Lloc de confluència de dos carrers perpendiculars. Gira a la segona travessia a l’esquerra. 2 [var.: travessa] El fet de travessar. Volen fer la travessia de tota la serralada.
fer la traveta loc verb Posar(-hi) la cama davant per fer caure: *fer la cameta. Li va fer la traveta quan passava pel seu davant.
treball m Feina concreta. Hem de fer un treball de matemàtiques.
treballador, -a adj i m i f Que treballa. Una dona molt treballadora. Els drets dels treballadors.
treballar v intr Fer feina. Treballa en una empresa de la construcció.
trellat* m 1 Seny. Un xicot de poc trellat. 2 Profit. Ja hi deurà trobar algun trellat, en aquell negoci. 3 Sentit. Va explicar-nos una història sense trellat.
tremolar v intr Tenir tremolors. Tremolar de por, de fred.
tremolor [var. fam.: tremolor f] m Petits moviments repetits del cos o d’una part del cos. Va parar de tocar la guitarra perquè li va agafar tremolor en una mà.
trempar* v tr Adobar aliments: amanir. Trempava l’enciam només amb una mica d’oli i sal.
tren m Mitjà de transport format per una colla de vagons tirats per una màquina.
trena f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: *trunyella.
trenar v tr Fer trena. Trenava la corda per fer-la més resistent.
trencaclosques m 1 Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, puzle. 2 [fig.] Aquella situació era un trencaclosques.
trencament m El fet de trencar(-se). El trencament de l’os de la cama ha estat important. El trencament de les relacions.
trencanous m Estri de trencar nous.
trencar(-se) v tr i pron Fer(-se) a trossos, especialment un objecte dur. Trencar un got.
trenta 1 det En nombre de trenta. Novembre té trenta dies. 2 m El nombre 30.
trepant m Eina elèctrica de perforar, amb una broca que gira.
trepitjada f Acció i efecte de trepitjar: *xafada. Al metro, a les hores punta, tot són trepitjades.
trepitjar v tr Posar(-hi) els peus damunt: *xafar. Algú ha trepitjat el jardí.
tres 1 det En nombre de tres. Les tres Gràcies. 2 m [pl. tresos] El nombre 3. El 333 té tres tresos. 3 f pl La tercera hora després de les 12.
tresillo m Joc de sofà i dues butaques. A un costat del menjador, hi tenen un tresillo.
tresor m Conjunt de coses de valor que es guarden. “L’illa del tresor.”
tresorer, tresorera m i f Persona encarregada dels comptes d’una entitat.
trespol* [var.: *trebol] m 1 Paviment. 2 Sostre.
tret m 1 Característica. Els trets del seu caràcter. 2 Descàrrega d’una arma de foc. Li va engegar un tret al cap.
tretze 1 det En nombre de tretze. Tretze llibres. 2 m El nombre 13.
treure [var.: *traure] 1 v tr Portar de dins a fora. Treu un número a l’atzar. Vaig al banc a treure diners. 2 tret de loc prep Excepte. Els ha avisat a tots tret de l’oncle.
treva f Pausa acordada en un conflicte bèl.lic. Els exèrcits van acordar una treva per Nadal.
trèvol m Herba de prat de fulla composta. Va trobar un trèvol de quatre fulles.
tria f El fet de triar. Qui m’ajuda a fer la tria de llibres per a l’estiu?
triangle m Polígon de tres costats. Un triangle rectangle.
triangular adj En forma de triangle.
triar v tr Escollir. El jurat havia de triar la millor poesia.
tribu f Organització que agrupava un conjunt de famílies.
tribuna f Lloc de preferència en un camp d’esports. La junta directiva del club ocupava les primeres files de la tribuna.
tribunal m 1 Conjunt de persones que porten un judici. Un tribunal militar. 2 Conjunt de persones que jutgen unes oposicions, etc.
tricicle m Vehicle de tres rodes.
trigar v règ Tardar.
trimestre m Període de tres mesos.
trineu m Vehicle tirat per animals que llisca damunt la neu o el gel.
trinxeraire m i f Persona que va tota bruta i mal vestida. Vas fet un trinxeraire.
triomf m Èxit gran, victòria.
triple [gen. loc det ‘el triple de’] det Tres vegades una quantitat. Tenen el triple de diners que nosaltres.
tripulació f Conjunt de les persones que treballen en una nau. El comandant els saluda en nom de la tripulació.
tripulant m i f Membre d’una tripulació.
trist, -a adj Sense alegria. Estava trist per l’absència del germà.
tristesa [var.: tristor] f Sentiment propi del que està trist. Sentia una gran tristesa davant de tanta ingratitud.
triturar v tr Desfer en trossets molt menuts. Trituren les deixalles amb una gran màquina.
tro m So molt fort que ve després d’un llampec.
trobada f El fet de trobar-se. Una trobada de corals infantils.
trobar 1 v tr Descobrir allò que buscaves. He trobat un llibre que havia perdut. 2 Semblar, opinar. Trobava que feia un temps esplèndid. Trobo que no tens raó. 3 trobar-se v pron Coincidir en un lloc. Es van trobar a mig camí. 4 Determinar un estat. Com se troba, avui?
trofeu m Objecte que es dóna com a premi en una competició.
troleibús m Autobús que va connectat al corrent elèctric.
trompa f 1 Prolongació del nas d’un elefant. *2 Joguet de forma cònica que es fa girar a terra: baldufa.
trompeta f Instrument musical de vent amb el tub molt caragolat.
tron m Seient d’un monarca; símbol de la monarquia. El rei va rebre els ambaixadors assegut al tron. Els hereus del tron.
tronar v imp Fer trons. Trona i llampega.
tronc m 1 Tija principal llenyosa d’un arbre o d’un arbust. 2 El cos d’una persona o d’un animal sense el cap ni les extremitats.
trontollar v intr 1 Perillar l’equilibri (de). El castell va començar a trontollar. 2 [fig.] Les seves conviccions li trontollaven.
tronxo m Tronc de certes hortalisses. Un tronxo de col.
tropa f El conjunt dels soldats.
tròpic m Cercle paral.lel a l’equador.
tropical adj Referent al tròpic. Clima tropical.
tros [pl. -ossos] m Fragment. Menjava un tros de pa.
trossejar v tr Fer a trossos. Trossejar un pollastre.
trotar v intr Caminar un cavall a pas lleuger. Els cavalls trotaven pel mig del prat.
truc m Engany fet amb enginy. Ningú no podia descobrir els trucs del mag.
trucada f Telefonada. Qui pagarà la trucada?
trucar v intr 1 Picar. Algú truca a la porta. 2 Telefonar. T’ha trucat la Mònica.
1truita f Menja feta amb ous batuts i fregits sols o acompanyats de vianda. Una truita a la francesa. Truita de patates, de ceba, d’escarxofes, de pèsols.
2truita f Peix de riu. Hem menjat truita a la llosa.
truja f Femella adulta del porc, especialment la destinada a la cria.
truncat, -ada adj Es diu d’un cos que té tallada la part que acabaria en punta. Con truncat. Piràmide truncada.
trunyella* f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: trena.
tu pron Representa la 2a. persona del singular. I tu, qui ets? Tot ho he fet per tu. Ara tot depèn de tu. Si t’esperes, venim amb tu.
tub m Cilindre buit, generalment de poc diàmetre. Un tub de pasta de dents. Un tub d’assaig. El tub d’escapament d’un cotxe. El tub digestiu.
tubercle [var.: tubèrcul] m Tija grossa que creix sota terra.
tubular adj Que té forma de tub.
tulipa f Planta que fa una flor en forma de campana gran que pot ser de diferents colors. Les tulipes d’Holanda.
tumor m Massa de teixit corporal anormal que creix pel seu compte.
túnel m Pas subterrani en forma de tub. Els túnels d’una autopista, d’una via fèrria.
turisme m 1 Activitat consistent a fer viatges d’esplai. Oficina de turisme. 2 Cotxe de dimensions i de potència mitjanes.
turista m i f Persona que fa turisme.
turístic, -a adj Referent al turisme. Guia turística.
turmell m Punt d’unió entre la cama i el peu: *garró.
turment m Tortura.
turó m Elevació mitjana de terreny: *tossal.
tutor, tutora m i f Mestre, mestra responsable de curs. La Carme és la tutora de sisè.
Reproducció estàtua Atenea a Nashvile
_-_Orpheus_in_the_Underworld_-_WGA03564.jpg)
. Variant Husayni Ushayran
. Variant Shad Araban 
, 
, variant Rahat al-Arwah 
, 
