Taoisme

Introducció. Fonts i textos. Història. Cosmologia. Yin Yang. Wu Wei, el buit i l’aigua. Anonimat i silenci. Personal.


Introducció

Potser més una forma de vida que no pas una religió organitzada.

Una actitud davant la vida que l’accepta tal com ve, alegre i despreocupat. El corrent més important a Xina juntament amb el confucianisme. Més tard hi haurà influències mútues amb el budisme.


Fonts i textos

Els textos principals són el Daodejing atribuït a Laozi (o Lao Tse sVI – sV), el Zhuangzi de Zhuangzi (3699-288 BCE) i el Lie Zi.

Lao Zi és descrit com un mestre de Zhuangzi però es creu que el Daodejing és una recipilació procedent de diferents fonts.  En principi es tracta d’un manual per a un governant [com la República]. Aquest ha de trobar la natura de les coses sense voler forçar un resultat. El Zhuangzi és una guia per la vida privada. Els homes que assoleixen la perfecció i viuen en harmonia amb la natura no són afectats pels elements.


Història

El pensament es forma als segles V-III, en el període dels Regnes combatents (475-221). Hi ha tradició popular de llegendes, com les dels vuit immortals i una religió organitzada.

Durant l’era (Han 206BCE-220 2HAX1) una sèrie de corrents, textos i tradicions es va concretar en forma organitzada en el moviment Camí dels mestres celestials de Zhang Daoling (142).   El 215 serà reconegut pel senyor de la guerra Cao Cao a canvi de ser legitimat [com fan totes les religions]. El moviment Taiqing (Claredat suprema), busca la immortalitat en elixirs alquímics.

A l’època dels Tres Regnes (220-618) apareixen diverses escoles. L’escola Xuanxue (Saviesa profunda) que desenvolupa la filosofia i integra elements del Confucianisme. L’alquímia com a manera de transformar la matèria i un mateix. L’escola Shangqing de Yang Shi, que compila descripcions detallades dels cels i mètodes xamànics o alquímics de viatges sagrats. L’escola Lingbao incorpora elements del budisme Mahayana, fent servir talismans i recitació d’escriptures [com el rosari]. Ying Tong funda el primer ordre monàstic taoista, inspirat en els budistes.
Lu Xiujing (406–477) mirarà d’unificar les diferents tradicions, per competir amb el confucianisme i budisme. Ordena els diferents textos i deitats. Hi ha tres “coves”, la perfecció (Dongzhen), relacionada amb els tres sobirans mítics, el misteri (Dongxuan), relacionat amb el Lingbao, i l’esperit (Dongshen), relacionat amb la tradició Gran Claredat. El moviment dels Tres purs fusiona deitats taoistes en una trinitat comuna.

A l’era Tang (618-960) el taoisme serà la religió més important de Xina. alguns emperadors com Xuanzong (r. 712–755) seran molt devots i basarà els exàmens en el taoisme. Finançarà santuaris i monestirs. Lu Dongbin funda la meditació jindan que serà influent en la pràctica neidan (alquímia interna) .

A l’era Song (960-1280) l’escola Quanzhen (Perfecció completa) accentua les experiències místiques i l’ascetisme contraposant-ho a les tradicions de déus i esperits. Integra elements del budisme i el confucianisme. Serà predominant quan el seu mestre Qiu Chuji serà fet líder relligiós de Xina per Gengis Khan. Al sud es desenvolupa la tradició Zhengyi Dao amb accent a la litúrgia. Tindrà el suport de diversos emperadors i segueix avui.

Durant la dinastia Yuan 1280/1368 es reben influències del budisme tibetà i tradicions populars.
Sota la dinastia Ming 1368/1644, la religió oficial serà el neo-confucianisme que incorpora molts elements taoistes. Les llegendes dels vuit immortals són molt populars. L’escola Jingming (“Pura il·luminació”) descarta l’alquímia externa i se centra en l’ètica i conrear la ment. Serà popular a la classe “literati”.
Declivi durant la dinastia Qing 1644/1912. L’escola Longmen (“porta del drac”) intenta preservar el taoisme i s’instal·la al White Cloud Temple a Beijing. [Visitat el 16/7/2010 amb la Maria]. Galeria.

La grua, sovint present als temples juntament amb la tortuga és l’animal sagrat del taoisme. (Art xinès, escultura)

Revolució Xinesa 1912/1945 i Mao 1945/1976 la religió és perseguida. El taoisme es preserva tot just al Temple del Núvol blanc. Creix la pràctica del Tai Chi, influit pel taoisme, amb les figures de Yang Chengfu i Sun Lutang.
Amb la relativa apertura i recuperació econòmica (5AX03 1976 en endavant) hi ha més llibertat religiosa i es restauren temples. Entre 1980 i 2000 hi ha un creixement extraordinari de practicants de Txikung.
Es difon a occident on amb autors com James Legge, Alan Watts, John Blofeld, Gia-fu Feng, i Bruce Lee.

Galeria: Temple del núvol blanc (Beijing 2010), Temples a saigon (2014), Temple taoista al Poblenou (2019, desaparegut després de la Covid).


Idees principals

Tao
(EB) El Tao ho conté tot i no es pot dir [anterior a tota concreció], el taoista s’ha de buidar i aleshores es mou sense esforç i sense obstacles, espontàniament. (WK) No pot ser copsat pel pensament humà [transcendència, teologia negativa] i tot nom que el concreti serà inadequat. Per referir-s’hi es fa servir “tao”, que vol dir “camí recte”. Laozi és a un altre pla, que “existia abans del Cel i de la Terra”. És la matriu de la creació i font de tots els éssers. El tao tampoc no és temporal o limitat; és impossible definir-lo, mirar-lo o escoltar-lo; el tao és el no-ésser.
(EB) Macrocosmos i microcosmos. L’univers no es concep ni materialista ni animista, sinó com un con junt de parts jerarquitzades on cada part reprodueix el tot, en particular, el cos humà. (5 elements, 5 direccions, 5 muntanyes sagrades). “En el taoisme religiós l’interior del cos és habitat pels mateixos déus que el macrocosmos. Un adepte sovint cerca el seu mestre diví en totes les muntanyes sagrades de Xina fins que finalment el troba en un dels ‘palaus’ dins del seu cap”.


Yin Yang

(EB) Originalment la part fosca i la part il·luminada d’un turó, esmentat per primer cop en un apèndix de I ching, el llibre dels canvis al s4 BCE. L’alè primordial es va separar en dos: la llum, l’alè eteri del yang, i la terra, l’alè més pesant del yin. Les interaccions de l’un i l’altre van donar lloc a les 10.000 coses. Els dos alens són referits com a chi que vol dir aire, respiració, vapor, originalment el vapor de quan es cou l’arròs. Vol dir també l’energia còsmica. Cada home rep una part d’aquesta força primordial en el moment de néixer [la torxa de la vida] i la seva tasca és no dissipar-la a través de l’activitat dels sentits sinó reforçar-la, controlar-la i incrementar-la per tal de realitzar tota l’extensió potencial.

Els dos principis són presents en tot objecte i pensament. Això vol dir que hi ha un canvi constant i que tot és dinàmic. Cada idea tindria el seu contrari, [a cada moment el succeeix el contrari, esforç cansament – repòs, gana – saciar-se]. El que veiem com contraris són dos aspectes d’una mateixa realitat.
Res és completament Yin o Yang. Són interdependents, com el dia i la nit. Es consumeixen i generen mútuament [com la dialèctica de Hegel però sense síntesi sinó sempre cíclic], un augmenta i l’altre minva i després passa el contrari, com l’aigua que s’evapora fins que l’excés de vapor provoca la pluja. Cadascun es transforma en el seu contrari, la nit en dia, el calent en fred, el naixement acaba en mort.
En el símbol dels peixos els punts indiquen que cadascun està present en l’altre.

YIN: Dona, fosc, força centrífuga, silenci, fred, negre, nit, lluna, hivern, nord, esquerra, receptivitat, buit, introversió, passiu, senar.

YANG: Home, clar, força centrípeta, so, escalfor, blanc, dia, sol, estiu, sud, dreta, creativitat, ple, extroversió, actiu, parell.


WU WEI

(EB) Tot va canviant i tot torna al seu contrari [YIN YANG]  [jo m’he adonat del ritme de les coses, cansar-se i reposar, tenir gana i saciar-la, estudiar i neteja de la casa]
L’home de virtud superior no és virtuós, i és per això que té virtut [no s’esforça, no vol ser virtuós. Jo havia intuït que els veritables mestres de pau interior fan la seva vida sense retirs, sense túniques i sense gongs tibetans. queda també lluny de la consciència esquinçada dels cristians]. “L’home de virtut superior mai no actua (wu-wei) i tot i això, no deixa res per fer”.

Wu-wei (en xinès tradicional 無為, en xinès simplificat 无为) literalment vol dir “no acció”. Però no és un ideal d’inacció absoluta ni tampoc simplement no sobreactuar. És una acció tan d’acord amb les coses que el seu autor no deixa cap traça de si mateix en la seva obra, com un polidor de jade l’eina del qual no deixa cap marca.[Per això sembla que no hagi fet res] No hi ha cap assoliment real sense wu-wei ja que tota intervenció deliberada en el decurs natural de les coses acabarà rectificada per un moviment contrari [molta fe en l’estat natural de les coses …]. El savi que practica el wuwei viu en l’estat natural abans que fos alterat per coneixements i restringit per la moralitat, és com un infant, com un bloc que no ha estat modelat.

[Potser es tracta de “no forçar”. Té un component estoic i epicuri, gaudir del que es pot, aguantar el que n. Potser també té una connexió amb Spinoza, reconèixer’ns com a formant part de l’esdevenir de les coses. Saber pensar-nos en l’experiència d’agents lliures i alhora com a part del tot. No angoixar-se i deixar que les coses flueixin.


El no-res, el buit, l’aigua

(EB) El Tao és buit, acull com una vall, és suau i donador de vida com l’aigua, és la ‘dona misteriosa’, la font de tota vida, la mare de es 10.000 coses [ -> inventari, 10.000 coses existeixen]. [la idea de “ser conjuntament amb el tot” troba dues metàfores.
El buit que pot acollir el que passa. [Flannery O’Connor parla de la identitat com a l’ombra que cobreix la lluna i no ens la deixa veure; hauríem de saber desaparèixer per deixar lloc al sagrat].
L’aigua. Hauríem de saber ser febles i adaptar-nos com l’aigua, que acaba superant el dur i fort i que sempre cerca el fons. Bruce Lee:

“Be Water, My Friend.
Empty your mind.
Be formless, shapeless, like water.
You put water into a cup, it becomes the cup.
You put water into a bottle, it becomes the bottle.
You put it into a teapot, it becomes the teapot.
Now water can flow or it can crash.
Be water, my friend.”

El 2005, en el viatge a Xina, al vespre tornant de Juizhaigou em demanava “Quins tresors he vist avui? Els cims de les muntanyes poblades d’avets coronats per la boira. Els troncs humits dels arbres de tons rogencs o les arrugues dels xiprers. La superfície dels llacs blavíssims reflectint les muntanyes. Els turonets de molsa, les epífites en troncs submergits. Les cascades, l’aigua omnipresent escolant-se entremig el bosc [desglaç] em recorda el Dao, la inacció de no oposar-se: moure’s com l’aigua, quedar-se immòbil com un espill. Així hi ha un bosc que neix en una extensió d’aigua, sembla que a la menor oportunitat de viure una planta, aquesta l’aprofiti. (Sichuan).


Anonimat i silenci

(Mircea Eliade). Laozi conreava el Tao, viure anònimament i d’amagat, a diferència de Confuci que apostava per l’home superior.
(EB). Quan argumentes hi ha coses que podràs copsar. En el Tao res és dit, en la discussió més important no es diu res. A l’home que vol seguir el Tao se li aconsella “no meditis, no pensis, no segueixis cap escola, cap camí, i assoliràs el Tao. Descarta el coneixement, oblidar les classificacions, assoleix el no-coneixement. Aquesta ignorància del savi no és la mateixa que la del nen, ell pot “seure en l’oblit”. L’autèntic místic no parla perquè quan ho fa ja imposa una dualitat entre qui parla i l’afirmació.


Alquímia, 8 immortals

[Hi ha un component de màgica esotèrica, amb llegendes d’herois, talismans, batteja de tradicions i d’imaginació popular]

(EB) Els esperits purs no senten ni la calor ni el fred, cavalquen els núvols com si fossin els seus carruatges. El tema del “passeig espiritual”  es remunta als viatges xamànics. De fet aquestes passejades serien viatges dins d’un mateix, tombs a través de l’infinit en èxtasi. Transcendint les distincions de le coses i l’U amb el Tao, l’home perfecte no te “jo”, l’home sant no té mèrit, el savi no té fama. Viu discretament entre els altres i tot el que aplica al Tao li aplica a ell.

Els “Vuit immortals” són uns personatges que apareixen a la literatura durant la dinastia Yuan i que haurien nascut suposadament a les dinasties Tang o Song practicant l’alquímia i les tècniques de la immortalitat. Són objectes de devoció en el taoisme i presents en la cultura popular [com els sants en el cristianisme]. Cadascun té un poder, que ha vegades es pot transferir a un objecte. (Donen nom a la hortènsia).

He Xiangu (何仙姑), una dona que sosté la flor del lotus. Cao Guojiu (曹國舅), un emperador Song abans de ser immortal. Li Tieguai (李鐵拐), mig boig, associat amb alleujar el dolor dels malalts i necessitats, amb una crossa de ferro i una cantimplora de carbassa. Lan Caihe (藍采和), dona o trans, patrona dels jardiners. Lü Dongbin (呂洞賓), estudiós i poeta, líder dels Vuit immortals. Han Xiangzi (韓湘子), flautista. Zhang Guolao (張果老), símbol de la longevitat. Han Zhongli (汉鍾離), associat amb la mort i el poder crear plata i or, amb un vano. Moltes històries els presenten com alegres amants del vi. Se’ls ha representat en l’art i s’han escrit moltes històries (Tales of the taoist immortals. WONG, EVA). Té influències en les arts marcials de Qijong i apareix en algunes películes de Jackie Chan [els herois que volen els films Wuxia, selecció ]


Personal

[Potser era taoista sense saber-ho, com el que parlava en prosa. Ressona molt l’actitud de no voler destacar, no voler influir, passar desapercebut, no forçar les coses, no protestar ni reclamar, sinó esquivar, esperar a curar-me sol quan estic malalt, fugir del focus. Em queda lluny tota la part d’alquímia de poders en pedres i talismans, que veig com una fugida en la línia de les estampetes de sants i rosaris.
A vegades tinc l’experiència com si suspengués el temps i en quedés fora mentre tota la gent segueix corrent, com encadenats a uns cavallets que donen voltes sense para. Aleshores jo sóc lliure de moure’m].

A Dance to the Music of Time. Poussin. 1640

London. Wallace Collection.

Un encàrrec de Giulio Rospigliosi (després el Papa Climent IX). Les quatre figures es poden interpretar com les quatre estacions, Tardor (d’esquena), Hivern, Primavera i Estiu. O també, interpretades com diferents fortunes, la pobresa, el treball, la riquesa i el plaer o luxe.

Va donar nom a la novel·la d’Anthony Powell.

[Podria simbolitzar que ens cal ballar com podem amb la música que toca el temps, és a dir, la circumstància que ens ha tocat viure a cada moment.  La joventut, l’edat adulta, la primera vellesa … ]

Writing Myself in History. Adam Lowe

At the end of the world, when the last great library is a forgotten ruin, an historic pile of architecture with foundations millennia old, I will dig through the rubble. I will find its summit, the monument of some dead queen rising from the colls of a rose and thrusting into the clouds an open book in her right palm, as faded as the idealism that built her. Inside, layers of books compress into fossils and the fossils of fossils, whilst the ghosts of fanatical librarians skulk around the book cases and data banks, behind full-moon glass visors, turned out in matching armour of black linen. There, buried beneath the carcasses of waste-lit, pre-apocalypse. I will find the last copy of my soul, bound in crumbling leather with pages that flutter like dust butterflies to the floor beneath my feet. It will contain my whole life. But I’ll bring new pages. jam them into the seams, offer my own prologue and epilogue, scrawl in handwritten footnotes. context, lies, if I must. In the end, I will close it, place it neatly atop the mess. And I will scream.


[la data és estimada, l’autor és nascut el 1985. Vist a l’exposició Belonging al Manchester Museum. Quan considero el problema del lliure albir des d’una perspectiva d’antropologia determinista resulta que per un observador extern, la nostra xarxa neuronal, les nostres experiències es van configurant a cada pas al llarg del temps de manera determinista, com el llibre del poema. I no obstant, a cada instant, en una situació donada, tenim una experiència de llibertat ja que a l’hora de fer uns llista dels factors que hi tenen a veure, hi sortirà el nostre caràcter, les memòries afectives, el nostre marc moral, les nostres expectatives, en definitiva, el que entenem com a jo.]

Noches en los ministerios de Europa. Julio Cortázar.

Vale la pena ser traductor free-lance porque poco a poco se van conociendo de noche los ministerios de Europa, y es muy extraño y está lleno de estatuas y de pasillos donde cualquier cosa podría ocurrir y a veces ocurre. Cuando se dice ministerio conviene entender ministerio pero también tribunal de justicia o palacio legislativo, en general enormes artefactos de mármol con muchísimas alfombras y lúgubres ujieres que según el año y el lugar hablan en finlandés, en inglés, en danés o en farsi. Así he conocido un ministerio de Lisboa, después el Dean’s Yard de Londres, un ministerio de Helsinki, una ominosa dependencia oficial en Washington, D. C., el palacio del senado de Berna, y no sigo por modestia pero agrego que siempre era de noche, es decir que si también los conocía de mañana o de tarde mientras trabajaba en las conferencias de las que eran sede momentánea, el verdadero y furtivo conocimiento ocurría de noche y de eso me jacto, porque no sé si otros habrán conocido tantos ministerios de Europa por la noche, cuando pierden la sílaba que los enmascara y se vuelven lo que quizá realmente son, bocas de sombra, entradas de báratro, citas con un espejo donde ya no se reflejan las corbatas o las mentiras del mediodía.

Siempre pasaba así: las sesiones de trabajo se prolongaban hasta tarde, y era un país casi desconocido donde se hablaban lenguas que dibujaban en el oído toda clase de objetos y poliedros inconducentes, es decir que en general no servía de nada entender algunas palabras que luego querían decir otra cosa y casi siempre remitían a un pasillo que en vez de llevar a la calle acababa en los archivos del sótano o en un guardián demasiado cortés para no ser inquietante. En Copenhague, por ejemplo, el ministerio donde trabaje una semana tenía un ascensor como no he visto en ninguna parte, un ascensor abierto que funcionaba sin fin como las escaleras rodantes, pero en vez de la tranquilidad que dan estos mecanismos en la medida en que si se calcula mal la entrada a un peldaño lo peor que puede suceder es que el zapato calce en el siguiente con una sacudida desagradable, el ascensor del ministerio de Copenhague proponía un vasto agujero negro del cual iban emergiendo lentamente las jaulas abiertas a las que había que entrar en el momento justo y dejarse llevar hacia arriba o abajo viendo pasar uno tras otro los pisos que daban a regiones desconocidas y siempre tenebrosas, o peor todavía, como me ocurrió por una manía suicida de la que nunca me arrepentiré demasiado, llegando al punto en que las jaulas, alcanzado el último piso, entraban en un arco de círculo completamente a oscuras y cerrado donde uno se sentía al borde de una abominable revelación porque además de la tiniebla había un largo segundo crujiente y bamboleante mientras la jaula franqueaba la zona entre el ascenso y el descenso, el misterioso fiel de la balanza. Desde luego se terminaba por entender ese ascensor y más tarde hasta era divertido subir a una de las jaulas y fumar un cigarrillo dando vueltas y dejándose mirar ocho o nueve veces por los ujieres de los diferentes pisos que estupefactos contemplaban al de ninguna manera dinamarqués pasajero que no terminaba de bajarse, de entrar en una conducta coherente, pero de noche no había ujieres y en realidad no había nadie salvo algún sereno a la espera de que los cuatro o cinco traductores termináramos nuestro trabajo, y precisamente entonces yo echaba a andar por el ministerio y así los fui conociendo a todos y a lo largo de quince años agregue habitaciones a mis pesadillas, les sumé galerías y ascensores y escalinatas con estatuas negras, las decore con banderas y salones de aparato y curiosos encuentros.

Basta quizá la imaginación para comprender el privilegio de esas estancias en los ministerios, el hecho casi increíble de que un extranjero pudiese vagar a medianoche por recintos a los que jamás hubiera tenido acceso un nacional del país. El guardarropas del Dean’s Yard en Londres, por ejemplo, sus filas de perchas cada una con su etiqueta y a veces un portafolio o una gabardina o un sombrero que permanecían allí vaya a saber por que extraños hábitos del honorable Cyril Romney o del doctor Humphrey Barnes. Ph. D. ¿Qué increíble juego de irracionalidades había permitido que un argentino sardónico pudiera pasearse a esa hora entre las perchas, abrir los portafolios o estudiar el forro de los sombreros? Pero lo que más me alucinaba era volver al ministerio en plena noche (siempre había documentos de última hora por traducir), franqueando una entrada lateral, una auténtica puerta del fantasma de la Ópera con un guardián que me dejaba entrar sin pedirme siquiera la tarjeta de pase, dejándome libre y casi solo, a veces completamente solo en el ministerio lleno de archivos y gavetas y obstinadas alfombras. Atravesar la plaza desierta, acercarme al ministerio y buscar la puertecita lateral, observado alguna vez con recelo por indígenas trasnochadores que jamás podrían entrar así en lo que era de algún modo su propia casa, su ministerio, esa ruptura escandalosa de una realidad coherente y finlandesa me sumía desde el comienzo en un estado propicio a lo que esperaba dentro, la lenta y furtiva divagación por corredores y escaleras y despachos vacíos. Mis escasos colegas preferían circunscribirse al territorio familiar de la oficina donde trabajábamos, los tragos de whisky o de slíbovitz antes de la última tanda de documentos urgentes; a mí algo me citaba a esa hora, tenía un poco de miedo pero con el cigarrillo en la boca me iba por los pasillos, dejaba atrás la sala de trabajo iluminada, empezaba a explorar el ministerio. Ya he hablado de estatuas negras, me acuerdo ahora de los enormes simulacros en las galerías del senado de Berna, en una oscuridad apenas estorbada por una que otra bombilla azul, sus bultos erizados de lanzas, osos y banderas que me precedían irónicamente hasta que empezaba la primera interminable galería; allí los pasos resonaban distintamente, marcando cada vez más la soledad, la distancia que me iba separando de lo conocido. Nunca me han gustado las puertas cerradas, los corredores donde una doble hilera de marcos de roble prolonga un sordo juego de repeticiones. Cada puerta me sitúa frente a la imposibilidad exasperante de vivir una habitación vacía, de saber lo que es una habitación cuando está vacía (no hablo de imaginarla o de definirla, tareas superficiales que consolarán a otros); el pasillo del ministerio, de cualquiera de esos ministerios a medianoche donde las salas no sólo estaban vacías sino que me eran desconocidas (¿habría grandes mesas con carpetas verdes, archivos, secretarías o antesalas con pinturas y diplomas, de qué color serían los tapices, qué forma tendrían los ceniceros, no se habría quedado un secretario muerto dentro de un placard, no habría una mujer juntando los papeles en la antesala del presidente de la Corte Suprema?), la lenta marcha por el exacto medio del pasillo, no demasiado cerca de las puertas cerradas, la marcha que en algún momento me devolvería a la zona iluminada, a la lengua española en bocas familiares. En Helsinki di una noche con un corredor que hacía un codo inesperado en la regularidad del palacio; una puerta se abrió sobre una vasta habitación donde la luna era ya el comienzo de una pintura de Paul Delvaux; llegué a un balcón y descubrí un jardín secreto, el jardín del ministro o del juez, un pequeño jardín entre altas paredes. Se bajaba por una escalerilla de hierro al borde del balcón, y todo era en escala mínima, como si el ministro fuera un turbio enano. Cuando otra vez sentí la incongruencia de estar en ese jardín dentro de un palacio dentro de una ciudad dentro de un país a miles de kilómetros de ese yo habitual de todos los días, recordé el blanco unicornio prisionero en el pequeño recinto prisionero en el tapiz azul prisionero en el Cloister’s prisionero en Nueva York. Al pasar otra vez por la gran sala vi un fichero sobre un escritorio y lo abrí: todas las fichas estaban en blanco. Tenía un lápiz de fieltro que escribía azul, y antes de irme dibujé cinco o seis laberintos y los agregué a las otras fichas; me divierte imaginar que una finlandesa estupefacta se topó alguna vez con mis dibujos y que acaso hay un expediente que sigue su marcha, funcionarios que preguntan, secretarios consternados.

Antes de dormirme recuerdo a veces todos los ministerios de Europa que conocí de noche, la memoria los va barajando hasta no dejar más que un interminable palacio en la penumbra; afuera puede ser Londres o Lisboa o Nueva Delhi, pero el ministerio es ya uno solo y en algún rincón de ese ministerio está lo que me citaba por las noches y me hacía vagar medroso por escaleras y pasillos. Acaso todavía me quedan algunos ministerios por delante y no he llegado todavía a la cita; otra vez encenderé un cigarrillo para que me acompañe mientras me pierdo en los salones y los ascensores, buscando vagamente algo que ignoro y que no quisiera encontrar.


La Vuelta al día en Ochenta Mundos.  L’imaginari

Schloss Schönbrunn

Inicis Al s14 pertanyia al monestir de Katterburg. Destruït el 1605, l’emperador Matias el feia servir per caçar, i fou ell qui descobrí una “bonica font”.  El 1642 Eleonor de Gonzaga, esposa de Friedrich II va fer construir uns jardins formals. Van ser destruits pels turcs. Leopold i el seu fill van construir un nou palau i uns jardins dissenyats per Jean Trehet, deixeble de  Le Nôtre. Durant el regnat Marie Theresa es van reformar castell i jardins amb 32 escultures (1777)  i ornaments representant runes romanes. El s19 els jardins es van obrir al públic i una part es va reformar a l’estil anglès.

Galeria

Schrödinger. What is Life

La Vida


Erwin Schrödinger. Què és la vida?

(A partir d’unes conferències a Dublin el 1943. Encara no s’havia establert l’estructura i paper del DNA).

The large and important and very much discussed question is:
How can the events in space and time which take place within the spatial boundary of a living organism be accounted for by physics and chemistry?
The preliminary answer which this little book will endeavour to expound and establish can be summarized as follows:
The obvious inability of present-day physics and chemistry to account for such events is no reason at all for doubting that they can be accounted for by those sciences.

  • Un cristall aperiòdic
    The most essential part of a living cell  the chromosome fibre  may suitably be called an aperiodic crystal. In physics we have dealt hitherto only with periodic crystals. To a humble physicist’s mind, these are very interesting and complicated objects; they constitute one of the most fascinating and complex material structures by which inanimate nature puzzles his wits. Yet, compared with the aperiodic crystal, they are rather plain and dull. The difference in structure is of the same kind as that between an ordinary wallpaper in which the same pattern is repeated again and again in regular periodicity and a masterpiece of embroidery, say a Raphael tapestry, which shows no dull repetition, but an elaborate, coherent, meaningful design traced by the great master.
    [Ignorant això, a Layered Ontology jo apuntava que la Física és la ciència dels sistemes uniformes, gasos, líquids, sòlids, res a veure amb la complexitat de la vida].
  • Aleatori individual, predictible en grans números
    Per què han de ser tant petits els àtoms i tan grossos els nostres cossos?  (Suppose that you could mark the molecules in a glass of water; then pour the contents of the glass into the ocean and stir the latter thoroughly so as to distribute the marked molecules uniformly throughout the seven seas; if then you took a glass of water anywhere out of the ocean, you would find in it about a hundred of your marked molecules.) [Els àtoms estan vibrant i sotmesos a la incertesa, ab comportaments impredictibles. Només quan en tenim molts i podem tenir comportaments promigs que ens dóna la mecànica estadística. El moviment Brownià mostra les vibracions dels àtoms, l’agitació tèrmica. La inexactitud d’una llei quant al nombre de partícules n és de l’ordre de 1/√n. [Per tenir un comportament ordenat, doncs i protegit dels moviments monoatòmics aleatoris, un organisme viu ha de ser un sistema de moltes partícules.
  • El mecanisme de l’herència
    [Com aconseguim mantenir i transmetre un ordre?] In calling the structure of the chromosome fibres a code-script we mean that the all-penetrating mind, once conceived by Laplace, to which every causal connection lay immediately open, could tell from their structure whether the egg would develop, under suitable conditions, into a black cock or into a speckled hen, into a fly or a maize plant, a rhododendron, a beetle, a mouse or a woman.
    The egg divides into two ‘daughter cells’ which, at the next step, will produce a generation of four, then of 8, 16, 32, 64, . . ., etc. The frequency of division will not remain exactly the same in all parts of the growing body, and that will break the regularity of these numbers. But from their rapid increase we infer by an easy computation that on the average as few as 50 or 60 successive divisions suffice to produce the number of cells2 in a grown man  or, say, ten times the number,2 taking into account the exchange of cells during lifetime. Thus, a body cell of mine is, on the average, only the 50th or 60th ‘descendant’ of the egg that was I.
    [Podem estimar que un gen és de l’ordre d’uns 300 Angstroms, tot just 100 distàncies atòmiques. Els raigs X augmenten les mutacions].
  • Com expliquem que es mantingui l’ordre dels gens?
    How can we, from the point of view of statistical physics, reconcile the facts that the gene structure seems to involve only a comparatively small number of atoms (of the order of 1,000 and possibly much less), and that nevertheless it displays a most regular and lawful activity  with a durability or permanence that borders upon the miraculous? El gen es conserva a 36.6º!
  • Energia quantificada
    Les pertorbacions no tenen efecte perquè l’energia està quantificada i cal aportar un mínim per canviar d’estat. El temps esperat depèn de la temperatura segons τeW/kt. We believe a gene  or perhaps the whole chromosome fibre  to be an aperiodic solid.
  • Ordre, desordre i entropia
    Life seems to be orderly and lawful behaviour of matter, not based exclusively on its tendency to go over from order to disorder, but based partly on existing order that is kept up.
    To the physicist  but only to him  I could hope to make my view clearer by saying: The living organism seems to be a macroscopic system which in part of its behaviour approaches to that purely mechanical (as contrasted with thermodynamical) conduct to which all systems tend, as the temperature approaches the absolute zero and the molecular disorder is removed./ Living Matter Evades the Decay to Equilibrium  /  When a system that is not alive is isolated or placed in a uniform environment, all motion usually comes to a standstill very soon as a result of various kinds of friction; differences of electric or chemical potential are equalized, substances which tend to form a chemical compound do so, temperature becomes uniform by heat conduction. After that the whole system fades away into a dead, inert lump of matter. A permanent state is reached, in which no observable events occur. The physicist calls this the state of thermodynamical equilibrium, or of ‘maximum entropy’. /  It Feeds on ‘Negative Entropy’. How does the living organism avoid decay? The obvious answer is: By eating, drinking, breathing and (in the case of plants) assimilating. The technical term is metabolism. Thus a living organism continually increases its entropy  or, as you may say, produces positive entropy  and thus tends to approach the dangerous state of maximum entropy, which is death. It can only keep aloof from it, i.e. alive, by continually drawing from its environment negative entropy  which is something very positive as we shall immediately see. L’entropia és una mesura del desordre [uniformitat tèrmica] Entropia = k log (Desordre).
  • Is Life Based on the Laws of Physics?
    The unfolding of events in the life cycle of an organism exhibits an admirable regularity and orderliness, unrivalled by anything we meet with in inanimate matter. We find it controlled by a supremely well-ordered group of atoms, which represent only a very small fraction of the sum total in every cell. Moreover, from the view we have formed of the mechanism of mutation we conclude that the dislocation of just a few atoms within the group of ‘governing atoms’ of the germ cell suffices to bring about a well-defined change in the large-scale hereditary characteristics of the organism. 

    An organism’s astonishing gift of concentrating a ‘stream of order’ on itself and thus escaping the decay into atomic chaos  of ‘drinking orderliness’ from a suitable environment  seems to be connected with the presence of the ‘aperiodic solids’, the chromosome molecules, which doubtless represent the highest degree of well-ordered atomic association we know of  much higher than the ordinary periodic crystal  in virtue of the individual role every atom and every radical is playing here.
    Els sistemes físics: Even when the chemist handles a very complicated molecule in vitro he is always faced with an enormous number of like molecules. To them his laws apply. He might tell you, for example, that one minute after he has started some particular reaction half of the molecules will have reacted, and after a second minute three-quarters of them will have done so. But whether any particular molecule, supposing you could follow its course, will be among those which have reacted or among those which are still untouched, he could not predict. That is a matter of pure chance.
    Els sistemes biològics:  In biology we are faced with an entirely different situation. A single group of atoms existing only in one copy produces orderly events, marvellously tuned in with each other and with the environment according to most subtle laws…. Every cell harbours just one of them (or two, if we bear in mind diploidy). Since we know the power this tiny central office has in the isolated cell, do they not resemble stations of local government dispersed through the body, communicating with each other with great ease, thanks to the code that is common to all of them?
  • Si tot és física, no hi ha lliure albir?
    To the physicist I wish to emphasize that in my opinion, and contrary to the opinion upheld in some quarters, quantum indeterminacy plays no biologically relevant role in them, except perhaps by enhancing their purely accidental character in such events as meiosis, natural and X-ray-induced mutation and so on  and this is in any case obvious and well recognized.

    i) My body functions as a pure mechanism according to the Laws of Nature.
    (ii) Yet I know, by incontrovertible direct experience, that I am directing its motions, of which I foresee the effects, that may be fateful and all-important, in which case I feel and take full responsibility for them.
    [S apunta en la direcció dels místics que se senten connectats amb tot, the mystics of many centuries, independently, yet in perfect harmony with each other (somewhat like the particles in an ideal gas) have described, each of them, the unique experience of his or her life in terms that can be condensed in the phrase: DEUS FACTUS SUM (I have become God).
    Però també: Consciousness is never experienced in the plural, only in the singular. ..How does the idea of plurality (so emphatically opposed by the Upanishad writers) arise at all? Consciousness finds itself intimately connected with, and dependent on, the physical state of a limited region of matter, the body. [la negreta és meva. No tot està connectat, en un experiment sobre situacions en les quals jo deicideixo, els factors que influeixen són la meva identitat, la meva manera de ser, ls meves expectatives. Certament amb una base biològica i neurològica, però una part de l’univers que és el que anomenem “jo” o “self”.]
    The only possible alternative is simply to keep to the immediate experience that consciousness is a singular of which the plural is unknown; that there is only one thing and that what seems to be a plurality is merely a series of different aspects of this one thing, produced by a deception (the Indian MAJA); the same illusion is produced in a gallery of mirrors, and in the same way Gaurisankar and Mt Everest turned out to be the same peak seen from different valleys. [S suggeriria que el jo és il·lusori]Yet each of us has the indisputable impression that the sum total of his own experience and memory forms a unit, quite distinct from that of any other person. He refers to it as ‘I’. What is this ‘I’? If you analyse it closely you will, I think, find that it is just a little bit more than a collection of single data (experiences and memories), namely the canvas upon which they are collected. And you will, on close introspection, find that what you really mean by ‘I’ is that ground-stuff upon which they are collected. You may come to a distant country, lose sight of all your friends, may all but forget them; you acquire new friends, you share life with them as intensely as you ever did with your old ones. Less and less important will become the fact that, while living your new life, you still recollect the old one. ‘The youth that was I’, you may come to speak of him in the third person, indeed the protagonist of the novel you are reading is probably nearer to your heart, certainly more intensely alive and better known to you. Yet there has been no intermediate break, no death. And even if a skilled hypnotist succeeded in blotting out entirely all your earlier reminiscences, you would not find that he had killed you. In no case is there a loss of personal existence to deplore. [el jo és fràgil i canviant, però és l’experiència més important qie tenim, i menystenir-lo com a il·lusori  és pobre. Amb una antropologia determinista un dimoni de Laplace veure com es va fent i desfent aquest conjunt de records i d’expectatives i com a cada moment decideix. Determinisme subspecie aeternitatis i experiència de llibertat. I resulta que el nostre punt de vista, allà on estem en l’experiment, és dins la capsa, no fora sub specie aeternitatis]

Taj Mahal

Jardins   Mapa


The Taj Mahal is an ivory-white marble mausoleum on the right bank of the river Yamuna in Agra, Uttar Pradesh, India. It was commissioned in 1631 by the fifth Mughal emperor, Shah Jahan (r. 1628–1658) to house the tomb of his beloved wife, Mumtaz Mahal; it also houses the tomb of Shah Jahan himself. The tomb is the centrepiece of a 17-hectare (42-acre) complex, which includes a mosque and a guest house, and is set in formal gardens bounded on three sides by a crenellated wall. Construction of the mausoleum was essentially completed in 1643, but work continued on other phases of the project for another 10 years.

4AI01 Imperi del Gran Mogol de la India 1526 1858

[Gairebé sempre es parla de l’edifici però la major part de l’experiència ve donada per la perspectiva que dóna el jardí, un espai buit d’edificis, l’efecte marc]

The complex is set around a large 300-metre (980 ft) square charbagh or Mughal garden. The garden uses raised pathways that divide each of the four-quarters of the garden into 16 sunken parterres or flowerbeds. Halfway between the tomb and gateway in the centre of the garden is a raised marble water tank with a reflecting pool positioned on a north–south axis to reflect the image of the mausoleum. The elevated marble water tank is called al Hawd al-Kawthar in reference to the “Tank of Abundance” promised to Muhammad.[39]

Elsewhere, the garden is laid out with avenues of trees labelled according to common and scientific names[40] and fountains. The charbagh garden, a design inspired by Persian gardens, was introduced to India by Babur, the first Mughal emperor. It symbolises the four flowing rivers of Jannah (Paradise) and reflects the Paradise garden derived from the Persian paridaeza, meaning ‘walled garden.’ In mystic Islamic texts of the Mughal period, Paradise is described as an ideal garden of abundance with four rivers flowing from a central spring or mountain, separating the garden into north, west, south and east.

Fort Amber. Jaipur

Jardins   Mapa


Palau prop de Jaipur

A 11 km de Jaipur, exemple d’arquitectura Rajput, construït el 1592.

4AI01 Imperi del Gran Mogol de la India 1526 1858

The garden, located between the Jai Mandir on the east and the Sukh Niwas on the west, both built on high platforms in the third courtyard, was built by Mirza Raja Jai Singh (1623–68). It is patterned on the lines of the Chahar Bagh or Mughal Garden. It is in a sunken bed, shaped in a hexagonal design. It is laid out with narrow channels lined with marble around a star-shaped pool with a fountain at the center. Water for the garden flows in cascades through channels from the Sukh Niwas and also from the cascade channels called the “chini khana niches” that originate on the terrace of the Jai Mandir.

Bach. Comentaris de Gardiner

Bach


Mülhausen.  Actus Tragicus BWV 106 i la qüestió de la fe a l’hora d’escoltar Bach.

1723: BWV 76, 25, 105, 46, 109, 70

1724: BWV 20, 101, 38, 36, 91, 121, 65, 127, 6, 103, 74, 68, 176, Passió segons Sant Joan BWV 245

Música i text, BWV 77. Teologia o música. BWV 78, 95. Motets 229 i 225

Bach a Leipzig, Darrer any 668a, Visió final


[Gardiner explica que la manera de rebre la música de Bach no era amb la devoció dels concerts d’avui. La cantata estava pensada per ser interpretada just abans del sermó dins d’un ofici religiós llarg, i la idea era preparar els fidels per escoltar-lo. Però coincidia que la gent important arribava just per fer-se veure al moment del sermó, irrompia i saludava els coneguts mentre s’asseien. Pintures d’Emanuel de Witte i Hendrick van Vliet, mostren gossos fent pipi a les parets blanques de la Oude Kerk a Delft. S’assajava a correcuita durant la setmana. Els textos eren anònims en general, amb una teologia sinistra que veu el món com “a hospital peopled by sick souls whose sins fester like suppurating boils and yellow excrement” Veure sinó la cantata BWV 199.]

Mülhausen

  • BWV106. Many of his later works, including the two great Passion settings, deal with the same subject as a dichotomy between a world of tribulation and the hope of redemption – quite standard in the religion of the day. But none does so more poignantly or serenely than the Actus tragicus.u This extraordinary music, composed at such a young age, is never saccharine, self-indulgent or morbid; on the contrary, though deeply serious, it is consoling and full of optimism. Unlike some of Bach’s busier contrapuntal inventions, it has good ‘surface’ attraction, no doubt as a result of its unusually soft-toned instrumentation: just two recorders, an organ and a pair of violas da gamba. With this restricted palette Bach manages to create miracles: the opening sonatina comprises twenty of the most heart-rending bars in all of his works. From the yearning dissonance given to the two gambas, to the ravishing way the recorders entwine and exchange adjacent notes, slipping in and out of unison, we are being offered music to combat grief. Jean-Philippe Rameau once implored one of his pupils: Mon ami, faites-moi pleurer! 24 Listening to Bach’s sonatina, we are shown what Rameau meant and are moved. The whole work lasts less than twenty minutes and flows seamlessly through several switches of mood and metre. As often in the best music, there is a brilliant use of silence. After inserting a sequence of pleas for release from this world in which the soprano sings ‘Yes, come, Lord Jesus!’ several times over, Bach ensures that all the other voices and instruments drop out one by one, leaving her unsupported voice to trail away in a fragile arabesque. Then he notates a blank bar with a pause over it. This active, mystical silence turns out to be the exact midpoint of the work.
    The Actus tragicus also raises the delicate issue of religious belief – whether the partial or total presence (or absence) in the listener can influence receptivity to music. It would be invidious to insist that a person needs to hold Christian beliefs in order to appreciate Bach’s church music. Yet it is certainly the case that without some familiarity with the religious ideas with which it is imbued one can miss so many nuances, even the way his later music can be seen to act as a critique of Christian theology.The problem is hardly new. In a letter to Erwin Rhode (1870) Friedrich Nietzsche wrote, ‘This week I heard the St Matthew Passion three times and each time I had the same feeling of immeasurable admiration. One who has completely forgotten Christianity truly hears it here as Gospel.’28 Yet in 1878 he was to complain, ‘In Bach there is too much crude Christianity, crude Germanism, crude scholasticism … At the threshold of modern European music … he is always looking back towards the Middle Ages.’ Nietzsche points to the conflict some people experience in relation to Bach’s church music: put off by the harshness of some of the language, they are nonetheless in thrall to the music and the way it carries the conviction of his faith.In the process of reconciling these opposite responses one can empathise with William James on the subject of religion in general – using ‘every fibre of his intellectual energy to defend and justify freedom of the will’ and, in his phrase, ‘the right to believe’. Religion, he recognised, ‘like love, like wrath, like hope, ambition, jealousy, like every other instinctive eagerness and impulse … adds to life an enchantment which is not rationally or logically deducible from anything else’.29 At the same time it can embrace the torments of the ‘sick soul’ finding consolation in conversion, as seen in Augustine, Luther and Tolstoy, and the fascination of the divided self, as seen in John Bunyan – and indeed Bach.30 With him, music inspires a religious sensibility that is very common but not necessarily tied to a specific dogma. Just as there are many non-religious aficionados of Bach’s church music, so there are atheists among Bach-loving professional musicians. One of the most widely revered figures among contemporary European composers, György Kurtág, recently confessed, ‘Consciously, I am certainly an atheist, but I do not say it out loud, because if I look at Bach, I cannot be an atheist. Then I have to accept the way he believed. His music never stops praying. And how can I get closer if I look at him from the outside? I do not believe in the Gospels in a literal fashion, but a Bach fugue has the Crucifixion in it – as the nails are being driven in. In music, I am always looking for the hammering of the nails … That is a dual vision. My brain rejects it all. But my brain isn’t worth much.

Comença el cicle amb el primer diumenge després de Trinitat.

Primer cicle 1723:

  • BWV75
  • BWV76 (salm 19, The idea of the entire cosmos celebrating God’s rich creation was a gift to a composer of Bach’s conceptual ability. It allowed him to contemplate and expound the meaning of infinity, a concept that was largely sidestepped throughout the Middle Ages, of the cosmos being aware of itself, of how ‘nature and grace speak to all of mankind’, showing us how as humans we can marvel about our own ability to do so. Bach’s vision is reflected in his choice of instruments: regal trumpets in Part I to symbolize God’s glory; a viola da gamba, that ancient instrument he uses at moments of the most intense feeling, to underline the human potential for faith and love in Part II. Treating the poverty/riches antithesis would have been enough for most other composers. Instead Bach and his unknown librettist (could it have been Gottfried Lange, the poet–burgomaster, who was acting almost as his patron in these early years of his cantorate?) looked for ways to enrich the connective tissue. In his First Epistle, John focuses on the meaning of love for humanity – conveyed by Bach in a majestic aria for bass and trumpet (BWV 75/xii) – and then, the following week, on brotherly love (die brüderliche Treue) as the basis of worldly life, the means by which mankind gives honour to God (BWV 76/xi).
  • BWV25. ‘The whole world is but a hospital’ declares the tenor at one point in BWV 25, Es ist nichts Gesundes an meinem Leibe: Adam’s Fall has ‘defiled us all and infected us with leprous sin’.k Sickness, raging fever, leprous boils and the ‘odious stench’ of sin are described in detail in the text of this cantata, making no concession to the listener’s delicacy of feeling or potential queasiness. Although the unknown librettist builds to an impassioned appeal to Christ as the ‘healer and helper of all’ to cure and show mercy, it is Bach’s music that completes the spiritual journey for us. As listeners we sense this happening, but it is difficult to say how he affects a change in our perception of what the words are saying. Take the opening chorus with its gloomy description of a sin-ridden world: ‘there is no soundness in my flesh because of Thine anger; neither is there any rest in my bones, because of my sin’ (Psalm 38:3). Having set things in motion to underscore the words by every corroborative means he could devise (two-voiced canons, sighing motifs and unstable harmonies modulating downwards), Bach had, one might imagine, exhausted his expressive arsenal, but not so. In the fifteenth bar he brings in a separate ‘choir’ made up of three recorders, a cornett and three trombones to intone the familiar ‘Passion Chorale’,l one phrase at a time. Bach has added an independent commentary of his own which gradually works its magic, instilling the idea of hope and consolation. Here he reaches out to his listeners, his music serving as a kind of spiritual blood transfusion, in which the critical agency in the healing process emanates from the music, not the words.
  • BWV 105 i 46 reflecteixen la nova manera de compondre cantates. With summer giving way to autumn, the focus of the appointed texts for each Sunday is on the hazards of living in society – with warnings against false prophets and hypocrites and how to live righteously in a sin-affected world./ Having already acquired the knack of how to vivify a doctrinal message and, when appropriate, of delivering it with a hard dramatic kick, he is now exploring ways of how and when to balance it with music of an emollient tenderness, humouring and softening the severity of his texts while in no way blunting their impact. Time and again one senses Bach’s exceptional level of engagement with the words, his music going far beyond literal mimesis or the codified use of conventional figures and symbols. / Autumn passes to winter the themes of the week become steadily grimmer as the faithful are urged to reject the world, its lures and snares, and to focus on eventual union with God – or risk the horror of permanent exclusion. From week to week this dichotomy appears to grow harsher, with the stress on sin and guilt deepening as the weather worsens.
  • BWV 109, BWV 70. To convey the inner conflict between belief and doubt in BWV 109, Ich glaube, lieber Herr, hilf meinem Unglauben!, we find him assigning two opposing ‘voices’, sung by the same singer, one marked forte, the other piano. / For his final cantata of the Trinity season, BWV 70a, Wachet! betet! betet! wachet!, with its play on words, Bach increases the voltage.
  • Nadal, Epifania.  For Epiphany + 4, what must count as Bach’s most ‘operatic’ cantata bursts into life: BWV 81, Jesus schläft, was soll ich hoffen? Here he gives his listeners a foretaste of the enthralling music they could expect when his imagination was torched by a particularly dramatic incident. Based on Matthew’s description of Jesus’ calming a violent storm on the sea of Galilee that threatens to capsize the ship in which he and his disciples are sailing, it makes a sea voyage into a metaphor for the Christian life. It begins with Jesus asleep on board ship, the backdrop to an eerie meditation on the terrors of abandonment./old-fashioned recorders added to the string band for an aria for alto, the voice Bach regularly uses for expressions of contrition, fear and lamenting. Here he challenges the singer to a serious technical (and symbolic) test of endurance: to hold a low B without quavering for ten slow beats and then to negotiate a series of angular leaps and twists (through diminished and augmented intervals) to evoke the gaping abyss of approaching death./ Life without Jesus – his somnolent silence lasts all the way through the first three numbers – causes his disciples, and of course Christians ever since, acute anguish and a sense of alienation that rises to the surface in the tenor recitative with its dislocated, dissonant harmonies. In the background of the night we hear the words of Psalm 13 – ‘How long wilt thou forget me, O Lord, for ever? How long wilt thou hide thy face from me?’ – and the image of the guiding star precious to all mariners and to the magi. Suddenly the storm bursts. A continuous spume of violent demisemiquavers in the first violins is set against an unabated thudding in the other instruments. It reaches a succession of ear-splitting cracks on diminished seventh chords conveying the rage of ‘Belial’s waters’ beating against the tiny vessel. It is similar to one of Handel’s powerful ‘rage’ arias, demanding an equivalent virtuosity of rapid passagework by both tenor and violins, but imbued with vastly more harmonic tension – what Paradise Lost might sound like if set as an opera. Three times Bach halts the momentum mid-storm for two-bar ‘close-ups’ of the storm-tossed mariner. Though it feels intensely real, the tempest is also an emblem of the godless forces that threaten to engulf the lone Christian as he stands up to his tormentors. It is extraordinary what a vivid scena Bach has created from its beginning in a simple allegro in G major for strings alone. Jesus, now awake (as if he could possibly have slept through all the mayhem), rebukes his disciples for their lack of faith. In an arioso with straightforward continuo accompaniment, almost a two-part invention, the bass soloist assumes the role of vox Christi. After the colourful drama of the preceding scena the very sparseness and deliberate repetitiveness of the music is striking. One wonders whether there is a pinch of dramatic realism here, of yawn-induced rebuke (the repetition of warum?) or even of mild satire – one of those occasions when Bach may be poking fun at one of his Leipzig theological task-masters. There follows a second seascape, almost as remarkable as the earlier tempest, this time as an aria for bass, two oboes d’amore and strings. The strings are locked in octaves, a symbol of order to show that even the pull of the tides, the undertow and the waves welling up can be checked just as they are about to break by Jesus’ commands Schweig! Schweig! (‘Be silent!’) and Verstumme! (‘Be still!’).
  • BWV 67.  The first in this sequence, BWV 67, Halt im Gedächtnis, is especially impressive: the music vibrates with a pulsating rhythmic energy and a wealth of invention. Bach’s task here is to depict the perplexed and vacillating feelings of the disciples, their hopes dashed after the Crucifixion. He conveys the palpable tension between Thomas’s doubts and the need within the group to keep faith (the corno blasts this out as a sustained single note in the opening chorus, an injunction to ‘hold’ Jesus in remembrance). / Three times their anxiety is quelled by Jesus’ beatific utterance Friede sei mit euch (‘Peace be unto you’). At its fourth and final appearance the strings abandon their storm-rousing and symbolically melt into the woodwind’s lulling rhythms. In this way the scene ends peacefully, the concluding chorale acknowledging the Prince of Peace as ‘a strong helper in need, in life and in death’.

Segon cicle 1724: Bach’s decision to ground his Second Leipzig Cycle on Lutheran chorales was by no means arbitrary: it was a key difference between this and the first cycle, in which a scriptural dictum (or Spruch) had provided the opening to most of his pieces. / At all events, to plan a full cycle grounded on hallowed and iconic Lutheran hymns was one of Bach’s most courageous decisions as a composer – one that he sustained for the next nine and a half months with extraordinary consistency. For the next year Bach stuck limpet-like to these hymns: a total of fifty-two new cantatas used them as their starting-point and, once elaborated, gave them fresh currency.

  • BWV 20. That much is clear from the outset of his first cantata, BWV 20, O Ewigkeit, du Donnerwort. It is an astonishing piece, one that sets the tone for the whole cycle and sums up so many of the original features we will encounter – a new range of expression, the use of operatic technique to enliven the doctrinal message and wild contrasts of mood./ Where the previous year’s vision was of a faith-propelled anticipation of eternity in BWV 21, fear, rather than comfort, is now the subtext of BWV 20 – the chilling prospect of an eternity of torture and pain. / Powerful cross-accents and a huge upward sweep for the basses on Traurigkeit (‘grief’) characterise the double fugue. Abruptly the orchestra screeches to a halt on a diminished seventh. Only a bold dramatist would risk stopping the forward momentum to convey trepidation – personal and petrifying – and Bach had good reason to be proud of this. (Any late-coming worshippers entering at that point would have been frozen to the spot, their neighbourly greetings silenced.) Out of the ensuing silence, terse and angular fragments are tossed from oboes to strings and back again in anticipation of the choir’s resumption. / Climbing back into his pulpit, the bass delivers the harrowing prospect of ‘a thousand million years with all the demons’. Then, as he moves from recitative into aria, he abruptly changes tack and tone. We appear to have been shunted into the world of opera buffa, or, rather, of ducks – three of them (all oboes) and a bassoon. /
    Perhaps Bach could see no further way to develop the theme of eternity before offering a speck of hope to the Christian soul now thoroughly battered and bruised. He reminds us that the solution to life’s problems is childlike in its simplicity. / Bach’s depiction of hell is far richer and more polychromatic than that of any other composer before Mozart and Berlioz. So much of his richness comes from the dissonance that runs from the smallest to the largest./ A logical choice for his theme would have been the call to the lost sheep to wake up and throw off the sleep of sin (Ephesians 5:14), the subject of the electrifying bass aria with trumpet and strings which opens Part 2 – Bach’s answer, as it were, to Handel’s ‘The trumpet shall sound’ from Messiah – a taxing piece for both singer and trumpeter, requiring dramatic delivery and technical control. As if that were not enough, the alto soloist now blasts off in a tirade against the carnal world, much along the lines of an Oxford Street sandwich-board-wearer: ‘Repent before it’s too late: the end is nigh.’w And with this message comes a twist calculated to bring the listener up short: ‘Consider … it could be this very night that the coffin is brought to your door!’ It is not very often that Bach resorts to lurid pictorialism of the Hieronymus Bosch kind; yet, in the ensuing duet delivered to the errant pilgrim as though by Bunyanesque angels (alto and tenor), he treats us to a ghoulish cameo of ‘howling and chattering teeth’, of the ominous approach of the hand-drawn hearse as it clatters across the cobbled street. Successions of first inversion chords over a disjointed bass line in quavers with parallel thirds and sixths in the voice parts give way first to imitative and answering phrases, then to an anguished chromaticism evoking the bubbling stream and the drop of water denied to the parched rich man. The voices join for a final flourish. We hear the gurgling of the forbidden water and the continuo playing a last furtive snatch of the ritornello. Then, dissolve … fade out … silence. Extraordinary.
  • BWV 101, Nimm von uns, Herr, du treuer Gott. Ten Commandments (Dies sind die heil’gen zehn Gebot). / Over the final tonic pedal Bach engineers a disturbing intensification of harmony and vocal expression for the words für Seuchen, Feur und großem Leid (‘contagion, fire and grievous pain’). Here we sense Bach working his chosen motifs as hard as he possibly can, a trait we associate more readily with Beethoven./There is a single moment midway, enough to strike horror in the listener, when Bach makes an abrupt Mahlerian swerve from E minor to C minor on the word Warum [willst du so zornig sein?]. Not even Purcell, with his penchant for a calculated spot-lit dissonance, was capable of matching this when setting the same words in his anthem ‘Lord, how long wilt Thou be angry?’ Sudden juxtapositions of sacred text and personal commentary are a potent new dialectical weapon in Bach’s expressive arsenal. / … whole fresh layer of minutely differentiated articulation and dynamic markings now appeared to enable him and future musicians to realise the precise nuances present in his imagination. Deciding to write out a new flute part for the musical highpoint of the cantata, the soprano-alto duet, and as economical as ever with manuscript paper, he wrote it on the back of the cornet part.
  • BWV38 The theme of the hidden granting of faith returns later in the season in BWV 38, Aus tiefer Not schrei ich zu dir, for Trinity +21, based on Luther’s paraphrase of Psalm 130: he describes the cry of a ‘truly penitent heart that is most deeply moved in its distress … We are all in deep and great misery, but we do not feel our condition. Crying is nothing but a strong and earnest longing for God’s grace, which does not arise in a person unless he sees in what depth he is lying.’15 Bach would have known that Luther’s hymn was linked to a time-honoured Phrygian tune, one so perfectly suited to archaic treatment in motet-style that it is hard to imagine him setting it in any other way. /Once again he doubles each of the four voices with a trombone – a technique one might associate more readily with Schütz or even with Bruckner than with Bach. Besides their unique burnished sonority, these noble instruments bring a sense of ritual and solemnity to the overall mood. Bach seems intent on pushing the frontiers of this movement almost out of stylistic reach through the abrupt chromatic twists he gives to its modal tune. / All three of the cantata’s final movements are equally stern and uncompromising. Bach marks the recitative for soprano a battuta – unusually, to be sung in strict tempo – while the continuo thunders out the old tune as if daring the believer to give in to doubts in a magnificent reversal of usual practice, the singer’s weakened faith scarcely having time to express its frailty. As with his cantata for this Sunday from the previous year (BWV 109), he delays the provision and granting of help until the last possible moment. With all the voices given full orchestral doubling (including those four trombones), this chorale is not simply impressive, it is even intimidating in its Lutheran zeal – especially its final Phrygian cadence, with the bass trombone plummeting to bottom E.
  • BWV26 The instrumental ritornello to the opening chorale fantasia of BWV 26, Ach wie flüchtig, ach wie nichtig, is a stupendous musical confectionery illustrating the brevity of human life and the futility of earthly hopes. / Fleet-footed scales, crossing and re-crossing, joining and dividing, create a mood of phantasmal vapour – a brilliant elaboration of an idea that first came to him ten years earlier in Weimar./ There does seem to be a proto-Romantic Gestalt to the way Bach set it as an aria for tenor, flute, violin and continuo: each musician is constantly required to change functions – to respond, imitate, echo or double one another – while contributing to the inexorable forward motion of the tumbling torrent and a brief episode of falling raindrops. Human life first as mist and spray, then as a mountain torrent; next, Bach turns to the inevitability of beauty’s withering like a flower and the moment when man succumbs to earthly pleasures and ‘all things shatter and collapse in ruin.
  • BWV 91 Christmas Day itself began with BWV 91, Gelobet seist du, Jesu Christ, Bach’s majestic setting of Luther’s hymn, whose opening ritornello has the special sense of expectation that is the hallmark of Bach in Christmas mode: fanfares for the horns and running G major scales in the oboes that suggest the dancing of angels. In the unselfconscious abandon of his setting of das ist wahr (‘this is true’) and the syncopated Kyrie eleis! (reminiscent of a similar word-setting in the Zwiegesänge of Michael Praetorius), Bach’s seventeenth-century roots are exposed; and this mood persists in the soprano recitative interwoven with the second verse of the hymn and in the festive tenor aria set for three oboes swinging along in genial accompaniment. / When Bach came to re-work this cantata during the 1730s, in order to illustrate the human aspiration to sing (and, by implication, dance) like the angels, he added lilting syncopations to the vocal lines that clash with the violins’ dotted figure. / The polarity between them is reinforced by means of upward modulations, once in sharps (as if to symbolise man’s angel-directed aspirations), once in flats (as if to represent Jesus’ humanity). The music brings to mind the vivid imagery of Botticelli’s dancing angels or Filippino Lippi’s angelic band in full cry on the walls of the Carafa Chapel in Santa Maria sopra Minerva in Rome. / He may have been inspired by the vision of St John Chrysostom (c. 347–407), which he surely knew – those ‘thousands of Archangels and ten thousands of Angels … six-winged, full of eyes, and soar aloft on their wings, singing, crying, shouting, and saying Agios! Agios! Agios! Kyrie Sabaoth! Holy, Holy, Holy, Lord God of Hosts!
  • BWV 121. Bach adopts a wholly different strategy for its sequel the next day. More than in any other cantata you sense a primitive root, an early Christian origin for the Marian text of BWV 121, Christum wir sollen loben schon, one of the oldest-feeling of all Bach’s cantatas. Luther had appropriated and translated a famous fifth-century Latin hymn, ‘A solis ortus cardine’ (‘From the rising of the sun’), used for Lauds during the Christmas season, and Bach sets its opening verse in motet style, the voices doubled by a cornett and three trombones in addition to the usual oboes and strings. There is something mystical about this tune, not least in the way it seems to start in the Dorian mode and end in the Phrygian (or, in the language of diatonic harmony, on the dominant of the dominant). Replacing the portrayals of dancing seraphim are images of those angular, earnest faces that fifteenth-century Flemish painters use to depict the shepherds gazing into the manger-stall at the reinen Magd Marien Sohn (‘little son born of a spotless maid’). The archaic feel of the opening chorus seems perfectly attuned to the mystery of the Incarnation. Unequivocally modern, however, is the startling enharmonic progression – a symbolic ‘transformation’ no less – at the end of the alto recitative (No. 3) describing the miracle of the virgin birth. This is the tonal pivot of the entire work and, appropriately, it occurs on the word kehren (‘to turn or reverse direction’); with wundervoller Art (Bach’s play on words is his cue for a ‘wondrous’ tritonal shift) God descends and takes on human form, symbolically represented by the last-minute swerve to C major. It is the perfect preparation for the bass aria (No. 4), where bold Italianate string writing and solid diatonic harmonies are used to describe how John the Baptist ‘leapt for joy in the womb when he recognised Jesus’.
  • BWV 65. One of the crowning glories of Bach’s first Christmas season was BWV 65, Sie werden aus Saba alle kommen, for Epiphany 1724, and it is fascinating to observe him attaining the same peak the following year in BWV 123, Liebster Immanuel, Herzog der Frommen – but via a different route. One of the keys to this lies in the instrumentation. Where the atmosphere of the earlier work is oriental and pageant-like, the second opens with a graceful chorus in a little reminiscent of an Elizabethan dance, with paired transverse flutes, oboes and violins presented in alternation./ With their haunting sonority these ‘hunting oboes’ seem to belong to the world of Marco Polo – of caravans traversing the Silk Route – and it remains something of a mystery how a specialist wind-instrument-maker, Herr Johann Eichentopf of Leipzig, could have invented this magnificent modern tenor oboe with its curved tube and flared brass bell around 1722 unless he had heard one of these oriental prototypes played by visitors to one of Leipzig’s trade fairs. / Bach draws on a most opulent scoring for this entrancing triple-rhythm aria for tenor (No. 6). Pairs of recorders, violins, horns, and oboes da caccia operate independently and in consort, exchanging one-bar riffs in kaleidoscopic varieties of timbre.bb The quality of the arias in BWV 123 is more telling still: a tenor aria (No. 3), with two oboes d’amore, describes the ‘cross’s cruel journey’ to Calvary with heavy tread and almost unbearable pathos belying the words ‘[these] do not frighten me.’ Four bars in a quicker tempo to evoke ‘when the tempests rage’ dissolve in a tranquil return to the lente tempo as ‘Jesus sends me from heaven salvation and light.’ This is followed by what is surely one of the finest, but also loneliest, arias Bach ever composed, ‘Lass, o Welt, mich aus Verachtung’ (‘Leave me, O scornful world / To sadness and loneliness!’). The fragile vocal line, bleak in its isolation, is offset by the flute accompanying the bass singer like some consoling guardian angel trying to inspire him with purpose and resolve. Even the B section (‘Jesus … shall stay with me for all my days’) offers only a temporary reprieve because of the expected da capo. Here voice and instrument are intimately linked, but with the wordless flute left to complete what the singer cannot bring himself to utter. A year later Bach returned to this mood of Epiphany blues with a second hugely demanding bass aria, ‘Ächzen und erbärmlich Weinen’ from BWV 13, Meine Seufzer, meine Tränen, describing how ‘groaning and piteous weeping cannot ease sorrow’s sickness.’
  • BWV 127, Herr Jesu Christ, wahr’ Mensch und Gott, occupies a crucial role, for Bach placed a ‘chorale Passion’ like a jewel at its centre, just as he had done the year before. There are features of BWV 127, a strikingly experimental cantata, that function in the same way. The first occurs in the elegiac chorale fantasia that opens the work: here Bach weaves together no fewer than three chorale tunes – an instrumental presentation of the Lutheran Agnus Dei with its clear reference to Christ’s Passion, a funeral lament by the French composer Claude Goudimel (1565), and finally several strains of a chorale melody we recognise as that of the Passion chorale, Herzlich tut mich verlangen, which will feature so prominently in the Matthew Passion. Next, it is noticeable that the following recitative for tenor links the individual’s thoughts of death to the path prepared by Jesus’ own patient journey towards his Crucifixion. / self-quotation unique in Bach’s church music: for the solo part for bass is identical with the four choral entries of the spectacular double chorus ‘Sind Blitze, sind Donner’, one of the highpoints of the Matthew Passion and rightly identified.
  • BWV 6 The ‘Great Fifty Days’ from Easter to Whitsun were rooted in the Jewish tradition of marking the seven weeks plus one day between Passover (the Feast of Unleavened Bread) and Pentecost/Shavuot (the Feast of the Weeks, and also the Day of the Ceremony (Bikkurim) of First Fruits – harvest, in other words). They signalled the completion of Jesus’ work on earth, his last appearances to his disciples, his valedictory message to them to bolster their faith, and his promise to protect them through the coming of the Holy Spirit. It is thus a season of contrasts – of joy at Christ’s resurrection and reappearances, clouded by the prospect of his departure and the adversarial pressures of life in the temporal world. / This duality between a world deprived of Jesus’ light and physical presence and a world of increasing spiritual darkness is very palpable in Bach’s cantata for Easter Monday, BWV 6, Bleib bei uns, denn es will Abend werden. / Bach finds a way of ‘painting’ these two ideas by juxtaposing the curve of descent via trajectories of downward modulation with the injunction to remain steadfast – threading twenty-five Gs, then thirty-five Bs played in unison by violins and violas all through the surrounding dissonance.
  • BWV 103 Ihr werdet weinen und heulen, takes its title. It seems a little strange, therefore, to find that it opens with a glittering fantasia for a concertante violin doubled on this occasion by another unusual instrument – a soprano recorder in D, known as a ‘sixth flute’.
  • BWV 74 Whit Sunday might seem a strange day for a graphic depiction of hell. That, however, is the purpose of the alto aria ‘Nichts kann mich erretten’ from BWV 74, Wer mich liebet, der wird mein Wort halten, which makes demands of a solo violin at the opposite end of the expressive spectrum usually associated with Bach’s writing for that instrument. He seems determined to convey to his listeners with stark realism the image of hellish chains being rattled by Jesus in his struggle with worldly forces. Accordingly he sets up battle formations for his three oboes and strings, asking his violinist to execute fiendish bariolage, with the lowest arpeggiated note falling not on, but just after, the beat. The effect is both disjointed and invigorating. Soon the vocal line embarks on arpeggios that appear trapped within the vehement dialectic, as though it were trying to work itself free from the hellish shackles. At times this search for belief is plaintive, with cross-accented phrases reinforced by the oboe and solo violin against a menacing thud of repeated semiquavers. In the B section victory seems assured and the singer ‘laughs at Hell’s anger’ against colossal smashing chords by the winds and strings in triple and quadruple stops
  • BWV 68 At this point Bach was near to completing his ambitious design for the twelve Sundays leading up to Trinity Sunday, based on biblical citations. His settings of John’s words are full of purpose, never more so than in the final chorus of BWV 68, Also hat Gott die Welt geliebt, when, in place of a chorale, he puts to his listeners the chilling choice between salvation and judgement in the present life: ‘He that believeth on him is not condemned: but he that believeth not is condemned already’ (John 3:18). Bach’s setting is as uncompromising as the text: a double fugue whose two subjects describe the alternatives, the voices doubled by his familiar alliance of archaic brass instruments, a cornett and three trombones.
  • BWV 176. Trinity Sunday marks the last in the sequence of nine cantatas to texts by Christiane Mariane von Ziegler. The title of BWV 176, Es ist ein trotzig und verzagt Ding, translates as ‘There is something stubborn [or defiant or wilful] and yet fainthearted [or despondent or despairing] about the human heart.’ All the permutations of these adjectives apply to Bach’s setting, an arresting portrayal of the human condition – and might also reflect his own views, particularly as regards the intractable attitude of the Leipzig authorities.
  • La passió segons sant Joan BWV 245
    No opera overture of the first half of the eighteenth century that I know comes closer to anticipating the moods of those to Idomeneo or Don Giovanni than the opening of Bach’s John Passion; nor is there a better direct ancestor to Beethoven’s three preludes to Leonore. For pictorial vividness and tragic vision, the turbulent orchestral introduction is without parallel. Like a true overture, it beckons us into the drama – not in a theatre, but in a church or, nowadays, often in a concert hall. The tonality – G minor – is one that from Purcell to Mozart usually implies lamentation. The relentless tremulant pulsation generated by the reiterated bass line, the persistent sighing figure in the violas and the swirling motion in the violins so suggestive of turmoil, even of the physical surging of a crowd – all contribute to its unique pathos. Over this ferment, pairs of oboes and flutes locked in lyrical dialogue but with anguished dissonances enact a very different kind of physicality, one that can create a harrowing portrayal of nails being driven into bare flesh.
    It is entirely possible that such a unique fusion of music, exegesis and drama might have perplexed its original biblically saturated listeners, just as much as it seems guaranteed to pass over the heads of an often biblically disabled modern audience, who do, nonetheless, still find it so gripping./ Bach had set himself the herculean task of composing (as far as conditions and time allowed) new music each week for all the festivals in the church year, his initial target (most likely) a minimum of three annual cantata cycles, each with a Passion setting as its climax. Accordingly, the John Passion was to become his first major ‘planet’ encircled by its co-orbital ‘moons’ – the cantatas he had fashioned so far in his first season. / was his largest-scale work to date, one comprising forty separate movements and lasting over one hundred minutes, greatly exceeding any liturgical needs or directives, and one of a small selection of works that would occupy his thoughts at intervals for the rest of his career. It is significant that for two last performances in the year of his death and one the year before, he reverted in all essentials to its original state.

They had had almost a year in which to become accustomed to a style of music which Bach himself later freely admitted to the authorities was ‘incomparably harder and more intricate’ than any other music performed at the time.

The da capo structure that Bach adopts is no mere formality or structured conceit, as so often in contemporary opera: it is a metaphor for the entire Passion story in miniature. In the A section we are shown Christ glorified as part of the Godhead (‘Glorify thou me with thine own self with the glory which I had with thee before the world was’, John 17:5). The B section then refers to his abasement and anticipates the way he is destined to lay down his life for mankind. Finally, the reprise of the A section serves to mark Christ’s return to his Father in glory and majesty (Jesus prayed earlier that his disciples ‘may behold my glory, which thou hast given me’, John 17:24).l

John’s account is stretched over three ‘acts’. Act I (John 18:1–27) opens with the arrest and interrogation of Jesus at dead of night in the Sanhedrin court and comes to a head with Peter’s denial. Act II (18: 28–40 to 19: 1–16) then deals with the Roman trial in seven scenes on a split stage: the Jewish clergy and the mob outside the Praetorium, Jesus within and Pilate hovering from one to the other. It culminates with the passing of the death sentence. In Act III (19:17–42) the action shifts to Golgotha for Jesus’ Crucifixion, death and burial. With a sermon to accommodate at some point, it looks at first glance as though Bach intends to replicate John’s tripartite structure by placing it at the end of John’s Act I – his Part I, closing with the crowing of the cock in a verse from Matthew (26:75) which he interpolates to voice Peter’s remorse and bitter weeping.

For years I was struck by the way Bach seems to show an instinctive feel for knowing exactly when to interrupt the narrative and slow the pace down, when to intercalate solo arias in order to attach personal relevance to the unravelling of events, and when to insert ‘public’ chorales in which his listeners could voice (or hear voiced) their collective response.

There were sound theological precedents for his scheme in the way Lutherans were instructed first to read their Bible, then to meditate on its meaning, and finally to pray – in that order.

Two features of the trenchant crowd choruses immediately stand out: the rising chromaticism of the four voice lines in canonic imitation, and a manic whirling figure – usually in the flutes, once in the first violins, several times in both – that attached itself to the ‘mob’ ever since they first sent a search party out to arrest Jesus in Part I. Readily identifiable, too, is an incipient dactylic figure (long-short-short) first associated with the ‘delivering up’ of Jesus to Pilate but soon to be used with obsessive insistence – first by the Evangelist to convey (harshly) the whip-lashing ordered by Pilate and then (tenderly) in the long tenor aria meditation on that scourging. This figure will soon become the motto of the two fanatical Kreuzige choruses; but in those its remorseless bellicosity is welded to grinding dissonance, the product of fugal entries that have sprung out of the original oboe/flute collisions we noted in the opening chorus. The ferocity and sheer nastiness of these outbursts is chilling, especially as it reflects on us all (not just on the Jews and Romans): in Luther and Bach’s view we are all simul iustus et peccator, both sinless and sinning, and therefore inescapably implicated in the mob frenzy and mindless brutality that saw an innocent man condemned to be crucified. Bach finds two very different but equally compelling strategies to round out this portrayal: a sarcastic triple rhythm piece for the Roman guard ordered to stage Jesus’ mock coronation (with another of those twirling-whirling figures in the woodwind suggestive of a grotesque game of Blind Man’s Buff); and a pompous swaggering fugue-subject – of the kind that Handel was soon to use in his English oratorios to characterise his Old Testament baddies. Bach uses it to capture the self-righteous laying down of the secular law by the High Priest and his cronies – a clear trap for Pilate. Painters from Giotto to Hans Fries and Pieter Bruegel the Elder had found ways of bringing a vernacular realism to biblical scenes and to faces contorted by hatred.

Next he points to the way each of the five turbae encompasses the full span of chords associated with the ‘ambit’ of each particular key in which they are set and finds here ‘a striking resemblance to the ancient idea of Christ as Creator-Logos binding all things together into a cosmic system, or systema’.

My experience is that in performance this chorale, despite the ravishing cadence that precedes it, as though to herald a reflection of great importance – of fate having been ordained – does not register either as the axis of the trial scene or as the hub of the entire Passion. That prerogative goes to the immensely impressive tenor aria ‘Erwäge’ (No. 20) – a meditation on Christ’s self-sacrifice in which, after the escalating savagery of the turbae, we are offered the metaphor of ‘the most beautiful rainbow’ reflecting the blood and water on Jesus’ flailed back as a reminder of the ancient covenant between God and Noah after the flood.bb Significantly Bach has placed it precisely to straddle the chapter division in John’s Gospel: immediately after the mob’s insistence on Barabbas as the prisoner to be released and culminating in the scourging of Jesus, one of two exceptional moments when Bach lays aside the Evangelist’s narration and gives theatrical specificity and horror to the gruesome reality of Jesus’ flogging by the Roman soldiers. This is one of the most shocking juxtapositions in the whole work: the Evangelist’s outraged and outrageous burst of loud melismatic ‘rage’, followed immediately by the dulcet tonality of the ensuing arioso (‘Betrachte, meine Seel’, No. 19). One moment we see Jesus’ back torn and blood-streaked by flogging, and the next we are encouraged to see it as something beautiful – as the sky in which the rainbow appears as a sign of divine grace – close to what J. G. Ballard had in mind, perhaps, when he refers to the ‘mysterious eroticism of wounds’.31 That Bach attached exceptional importance to this arioso and its succeeding aria is manifest both from their length (with the full da capo of the aria, the scene runs to more than eleven minutes) and its highly unusual scoring – for two violas d’amore and a continuo of (implied) lute, gamba and organ.cc Outwardly this looks like a high-risk strategy: to halt the gripping dramatic forward momentum of the Roman trial scene with its layers of political posturing, collusion and refutation. Yet Bach’s instinct was sound. This, the nadir of Jesus’ physical degradation, was precisely the moment to halt the motion and to reflect and meditate on its consequences for mankind – to balance an arioso and aria of moving subjectivity in response to the overall objectivity of John’s account. The listener is led by means of suggestive (and theologically loaded) metaphors – and still more by beguiling musical textures – to contemplate the lacerated body of Jesus, rather as Grünewald does in his Isenheim Altarpiece and Hans Holbein does in his Dead Christ in the Tomb, with ängstlichen Vergnügen (‘anxious pleasure’) in so far as it leads to a pained, uneasy gratitude.dd The eruptive force, sensuality and eroticism in Bach’s expression of religious sentiment in this central aria may have been another moment to unsettle the Orthodox clergy of Leipzig and turn them against him. In the arioso that follows we are presented with the equivalent of Dürer’s Passiontide woodcuts in which flowers, in this case Himmelschlüsselblumen (primroses or cowslips), bloom from the crown of thorns. Bach is ultra-precise in his choice of instruments here: a pair of violas d’amore, the most tender, consoling instruments in his locker, with their ‘sympathetic’ strings, contrasted with the lute (or, in a later version, harpsichord) to suggest the pricking of the thorns, and serving to point up the contrast by very obvious tonal means – a tritone leap in the voice from C to F on Schmerzen to instigate sharpened harmonies whose raised pitches and upward tritone give instantly recognisable musical equivalence to the forms, with the ensuing celestial relaxation going to the flat keys (G minor) for the blooming of the ‘key-to-heaven-flower’.

Most poignant of all is the way his last words – Es ist vollbracht – are carried through, imitated and transposed by the viola da gamba in the celebrated alto aria (No. 30). The use of this already old-fashioned instrument, with its highly individual and plangent sonority, an etiolated reflection of the human voice, is a calculated device – one that he had used only once previously, in his first cantata cycle (BWV 76) and was to use again in the Matthew Passion. Again, as in ‘Ach, mein Sinn’, Bach adopts the majestic gestural language of the High French style, but here with the opposite effect: where in Peter’s aria it was speeded up to convey extreme agitation, here it is dirge-like to explore the borderline between life and death.hh In the B section the gamba’s tone and melody disappear completely in the wild arpeggiation of the string band – a cameo image of Christ as the hero of Judah.

This aria is Bach’s strongest yet most balanced way of interpreting John’s account – as both a meditation on Christ’s suffering and as the victorious affirmation of his identity, the hidden God revealed through faith on the Cross.

There has to be an explanation why, in our secular age, listening to the John Passion seems to provide so uplifting an experience for so many people. I would suggest that the multilayered structure underpinning Bach’s Passion can be ‘felt’, if not immediately seen or heard, by the listener, in the same way that flying buttresses, invisible to the visitor when entering a Gothic church, are essential to the illusion of lightness, weightlessness and the impression of height.


Pasió segons Santr Mateu BWV 244

Bach’s autograph manuscript score of the Matthew Passion is a calligraphic miracle. /
Uniquely among his autographs, he uses red ink – but generally only for the Gospel words, which thus stand out from the rest like some medieval missal and from the brown-black sepia that was his norm.

… the case of ‘Erbarm es Gott!’ (No. 51) it is not just the hard edge to the rhythms which softens the bridge to the aria ‘Können Tränen’, but the extreme instability of the underlying harmony, made up of chains of seventh chords, which veers from sharps to flats, back to sharps and (just when you expect a final cadence in F minor) makes a last-minute enharmonic swerve to flats – to G minor. Picander’s arioso text refers to a ‘vision of such pain’ (der Anblick solchen Jammers).

… final reminder of this comes in the unexpected and almost excruciating dissonance Bach inserts over the very last chord: the melody instruments insist on B – the jarring leading tone – before eventually melting in a C minor cadence. Looking back at the conclusion of the Matthew Passion, one is struck by how the character of Jesus – a much more human figure than the one portrayed in the John Passion – is delineated powerfully and subtly, even when reduced, as in the whole of Part II, to three lapidary utterances: his final Eli, Eli, lama asabthani?

Bach knew perfectly well what opera was and seems to have decided quite early in life that it wasn’t for him. What most distinguishes his Passions from operas of the time is the way he does away with the convention of a fixed point of reference for the audience, rejecting the idea of a listener who surveys the development of the dramatic narrative more like a consumer – entertained, perhaps moved, ingesting spoon-fed images, but never a part of the action.

In his book The Death of Tragedy, George Steiner maintains there has been no specifically Christian mode of tragic drama even in the noontime of the faith. Christianity is an anti-tragic vision of the world … The Passion of Christ is an event of unutterable grief, but it is also a cipher through which is revealed the love of God for man … Being a threshold to the eternal, the death of a Christian hero can be an occasion for sorrow but not for tragedy … Real tragedy can occur only where the tormented soul believes that there is no time left for God’s forgiveness. ‘And now ’tis too late,’ says Faustus in the one play that comes nearest to resolving the inherent contradiction of Christian tragedy. But he is in error. It is never too late to repent, and Romantic melodrama is sound theology when it shows the soul being snatched back from the very verge of damnation.

Bach set in motion a new burgeoning of the genre, leading his listeners to confront their mortality and compelling them to witness things from which they would normally avert their eyes. Perhaps Steiner might concede that, in this regard, such is the mythic charge to Bach’s two great Passions, they could be considered the natural sequel to the spoken dramas of Racine and the English early-seventeenth-century writers, in so far as their themes resonate far beyond their temporal and liturgical borders, demonstrating that ‘context of belief and convention which the artist shares with his audience’. While there is enough documentary evidence to make it possible to reconstruct the original liturgical setting of Bach’s Passions,p we cannot of course recover the way people experienced them at the time. Since they have proved that they can survive treatments as different as the old massed-choir Victorian rituals (with their strong whiff of sanctimoniousness) and, at the other extreme, the minimalist nostrums of historically informed practice (HIP) – and still move people – we can be certain there is no one definitive way of interpreting them, whether in church, in concert halls or within the secular embrace of the theatre.


Sobre la relació entre música i text

People often complain that music is too ambiguous,’ wrote Mendelssohn in 1842. Everyone understands words, of course, but listeners do not know what they should think when they hear music. ‘With me,’ he said, ‘it is exactly the opposite, and not only with regard to an entire speech but also with individual words. These, too, seem to me so ambiguous, so vague, so easily misunderstood in comparison to genuine music, which fills the soul with a thousand things better than words. The thoughts which are expressed to me by music that I love are not too indefinite to be put into words, but on the contrary, too definite’. It is a startling statement, one many musicians would subscribe to but the very opposite of what some others would expect. The relation of music to language is as complex as that of language to thought. Language can elucidate, but it can also throttle sensibility in the process of its transmission. Music, on the other hand, when it is performed, allows that channel of transmitted thought and sensibility to flow with total freedom: it might not be very good at expressing our everyday mundane transactions, but the thoughts it does express are conveyed more clearly and fully than they would be by words. So what happens when you put the two together – as has happened from the beginning of time until the latest pop song? Any opera or cantata by necessity places text and its musical voicing in a symbiotic relationship, one that creates both opportunities and constraints for the composer.

It is, I hope, obvious from the previous three chapters that in Bach we are dealing with a composer who was never satisfied just to ‘set’ religious texts, whether cantatas, motets or Passions. Emanuel Bach told Forkel that his father ‘worked diligently, governing himself by the content of the text, without any strange misplacing of the words, and without elaborating on individual words at the expense of the sense of the whole, as a result of which ridiculous thoughts often appear, such as sometimes arouse the admiration of people who claim to be connoisseurs and are not’.2 That may well have been the impression Emanuel wanted to give – that his father did not normally flout eighteenth-century conventions of text-setting. But the truth is that Bach’s texted music is far from compliant: it opens the door to all-encompassing moods, which he evokes far more powerfully and eloquently than words could alone, particularly as his textures are so often multilayered and thus able to convey parallel, complementary and even contradictory Affekts.

As Laurence Dreyfus has shown, ‘he develops selective ideas from his texts that spark a dominating instrumental melody, but he also attaches signs, genres and styles foreign to the text that impose, by way of a kind of performance or execution of the text, an obscuring palimpsest on the poetry.’

Abstract music provides us with emotions purified of prescribed narratives and untethered from any pressing reality. / We get the sadness of loss without loss itself, the sensation of terror without any object of terror to which we have to respond, the luminescence of joy that melts away as we perceive it. / Bach was unwilling to have his orchestra reduced to the role of a docile accompanist simply laying down material in an opening ritornello that the singer would later develop and embellish.

Take BWV 169, Gott soll allein mein Herze haben, composed in October 1726, the last and most consistently beautiful of his cantatas for alto solo. Here we find Bach approaching a text in his most collusive manner, formulating a rondo motif to match the motto-like phrase extrapolated from the Sunday Gospel (Matthew 22:34–46): ‘God alone shall have my heart.’ This simple idea (the propositio in rhetorical terms) provides the basis for an overarching unity, while permitting an implied dialogue between this figure – the repeated self-offering to the love of God – and the gloss (confirmatio) given to it by poet and composer.

  • BWV77 i l’ús de la trompeta
    Coming as the climax of a series-within-a-cycle in his first Jahrgang, BWV 77, Du sollt Gott, deinen Herren, lieben, was an opportunity for Bach to give resounding, conclusive expression to the core doctrines of faith already adumbrated in the first four Sundays of the Trinity season. His aim is to demonstrate by means of every musical device available to him the centrality of the two ‘great’ commandments of the New Testament and how ‘on these two commandments hang all the law and the prophets’. This leads him to construct a huge chorale fantasia in which the chorus, preceded by the upper three string lines in imitation, spells out the New Testament statement. At this point he decides to encase the sung New Testament Commandments with a wordless presentation of the Lutheran chorale melody ‘Dies sind die heilgen zehn Gebot’ (‘These are the holy Ten Commandments’) to demonstrate how the entire Law is contained within the commandment to love. Calculating that he can count on his listeners to make the link between tune and text, he introduces it in canon, a potent symbol of the Law, between the tromba da tirarsi (slide trumpet) at the top of his ensemble and the continuo at its base – a graphic device to demonstrate that the Old Testament serves as the bedrock of the New, or rather that the entire Law is understood to frame, and be inseparable from, Jesus’ injunction to love God and one’s neighbour.
    The strange thing is that whenever the chorale tune stops (in fact even before it gets going) the music reveals a searching, almost fragile quality – a quiet innocent introit without the usual eight-foot bass. Then comes a loud stentorian entry of the commandment theme (guaranteed to grab the attention of his congregation, you would think) and the choral voices thunder out ‘Thou shalt love the Lord thy God’ like so many evangelising sculptors chiselling the words out of the musical rock face. Suddenly a huge chasm in pitch, structure and dynamics opens up between the gentle interweaving of the imitative contrapuntal lines and the full, impressive weight of the double canon. Some find it helpful to hear this emphatic representation of height and depth as a spatial metaphor for the divine and human spheres – distant, yet interconnected. Beyond the obvious meshing of Old and New Testament commandments, the former strict in its canonic treatment, the latter freer and more ‘human’ in the working through of its vocal lines, is the symbolic separation of God’s control of the spheres of ‘above’ and ‘below’ (five statements of each, making ten in all). The music at this point is stupendous, the voices first in downward pursuit, then in upward, under the canopy of the trumpet’s final blast of the chorale tune. This is one of those breathtaking, monumental cantata openings that defies rational explanation. The end result is a potent mixture of modal and diatonic harmonies which leaves an unforgettable impression and propels one forwards to the world of Brahms’s German Requiem and beyond, to Messiaen’s Quartet for the End of Time – both overpowering works in which their very different music takes on Bach’s mantle of extending the biblical message through music to answer to the ultimate questions of fear and faith. What follows is a meditation on how ineffectual the believer’s will proves to be when attempting obedience to God’s commandments, and a foretaste of eternal life. Deceptive in its apparent simplicity and intimacy, an aria for alto is couched in the form of a sarabande, its weak phrase-beginnings and feminine cadences holding up a mirror to man’s proneness to fall short.
    As a foil to the singer, Bach decides at this point to recall his principal trumpet – so assured and majestic in the opening chorus, but now single and unsupported except by continuo alone. His role here is to convey human imperfection (Unvollkommenheit) in the baldest terms. If he had set out to write an obbligato melody for the natural (or valveless) trumpet, Bach could hardly have devised more awkward intervals and more wildly unstable notes – recurrent C sharps and B flats, and occasional G sharps and E flats, which either do not exist on the instrument or else emerge painfully out of tune. In other words Bach is putting on display the shortcomings and frailty of mankind for all to hear and perhaps even to wince at.
    To be the agent for illustrating the distinction between God (perfect) and man (flawed and fallible) is a tough ordeal for any musician unless you are a sad, white-faced clown, accustomed to playing your trumpet (badly) at the circus. But before jumping to the conclusion that Bach is being sadistic here, we should look beyond the surface of the music. Richard Taruskin claims that on occasion he ‘seems deliberately to engineer a bad-sounding performance by putting the apparent demands of the music beyond the reach of his performers and their equipment’.14 For that to be true, Bach would have had to allow for no remedial action to be available to his trumpeter using his large mouthpiece to ‘bend’ or ‘lip down’ (or ‘up’) the non-harmonic tones so as to make them slightly more acceptable, or to ask him to play the part on a tromba da tirarsi such as he often calls for in other contexts. The point is the effort Bach is concerned to illustrate as part of the music, and then, in blatant contrast, the ease with which, in the B section of the aria, he coasts through a ten-bar solo of ineffable beauty made up entirely of the diatonic tones of the natural trumpet without a single accidental: like some gleaming aircraft he emerges from a cloud bank into pure sunlight. Suddenly we are permitted a glorious glimpse of God’s realm, an augury of eternal life, in poignant juxtaposition to the believer’s sense of difficulty, incapacity, even, in executing God’s commandments unaided.i The device might be a bit drastic, but it is brilliantly effective. It requires the in-built unevenness of the natural trumpet to make its impact, which is simply lost when played on a modern chromatic valved trumpet. This is just a single example of the advantages historical instruments can bring to Bach performances. The techniques he uses in this cantata are extreme in their sophistication – in the first chorus by laying down the Law and in this aria by presenting the harsh dichotomy between God’s perfection and man’s efforts to imitate it. We are left wondering how an over-worked church musician, locked into numbing routines, could have come up with anything so inventive – and not as an isolated work but, as we saw in Chapter 9, as part of a coherent and highly impressive cantata cycle.
  • Teologia? Música?
    What can have spurred Bach to invent music of such density, vehemence and highly charged originality that it holds us spellbound? It is a question that has exercised scholars from the very beginning. Was it genuine religious fervour and the kind of single-minded dedication he exhibits on his title pages and in signing off each cantata with ‘SDG’ (‘To God alone the Glory’), or rather his innate sense of drama and an imagination instantly fired by strong verbal imagery?
    However, we should not condone the tendency of theologically motivated commentators to treat the cantatas as doctrinal dissertations, as opposed to discrete musical compositions, any more than accept the glee with which aggressive atheists try to debunk any theological basis for Bach’s musical exegesis… the final analysis nothing can gainsay or diminish the overwhelming transformative force of Bach’s music, the very quality that makes his cantatas so appealing to Christians and non-believers alike. When we are presented with thoughts and feelings in music, with far more candour, clarity and depth than we would otherwise be capable of, this can bring a huge sense of relief. We might at first feel preached at or lectured, and resist.

    • BWV78
      BWV 78, Jesu, der du meine Seele, opens with an immense choral lament in G minor, a musical frieze on a par with the exordia of both his Passions for scale, intensity and power of expression. Bach casts it as a passacaglia on a chromatically descending ostinato with the ‘ground’ acting as a counter-balance to a hymn tune, and weaves all manner of contrapuntal lines around it. Where you might expect the three lower voices to provide a respectful accompaniment to the cantus firmus, Bach gives them unusual prominence, mediating between passacaglia and chorale, anticipating and interpreting the chorale text just as the preacher of a sermon might do. Indeed, such is the power of exegesis here, one questions whether Bach was once again inadvertently stealing the preacher’s thunder by the eloquence of his musical oratory. It is one of those opening cantata movements in which you hang on every beat of every bar in a concentrated, almost desperate attempt to dig out every last morsel of musical value from the notes as they come within earshot. Not in one’s wildest dreams, then, could one envisage a more abrupt sequel to this noble opening chorus than the delicious, almost frivolous duet that follows – ‘Wir eilen mit schwachen, doch emsigen Schritten’ (‘We hasten with weak but diligent steps’). Any straightforward reading of the text itself would not suggest a piece of such irreverence and frippery: you expect something dutiful, and instead you get a playful romp. With its moto perpetuo cello obbligato there are echoes of Purcell (‘Hark the echoing air’) and anticipations of Rossini. Bach’s wizardry encourages you to smile, tap your foot or nod in assent to the plea ‘May thy gracious countenance smile upon us.’
    • Passió o asèpsia?
      Passion in a Bach performance is a rare commodity in today’s climate of antiquarian purity and musicological correctness, but its absence jars with the miracle of Bach’s technical expertise, his mastery of structure, harmony and counterpoint, and his having imbued them with such vehemence, meaning and – exactly that – passion.
    • Ocasions en que està menys inspirat
      Though we are accustomed by now to Bach’s original, dramatic and sometimes wayward settings of words to music, we occasionally stumble across a movement that seems misconceived or indicative of a rare lapse of concentration. Take the melody of the soprano aria ‘Lebens Sonne, Licht der Sinnen’ from BWV 180, Schmücke dich, o liebe Seele, for instance. It starts out attractively, but after nineteen consecutive bars in which the singer continues to repeat the same words over and over again (‘Sun of life, light of the mind’), it risks becoming unbearable. The aria ‘Ich bin herrlich, ich bin schön’ from BWV 49, Ich geh und suche mit Verlangen, is not much better. It feels like an early draft of ‘I feel pretty, oh, so pretty’ from West Side Story; but, unlike Bernstein’s (and unlike, say, ‘Nur ein Wink’ from the Christmas Oratorio, where one welcomes each repetition), Bach’s tune does not have enough intrinsic interest beyond a certain surface attraction to warrant so many repetitions of the same words.
    • Trompetes
      One way Bach found to get around the rules and constraints of word-setting was to select an overall idea from the text that sparked the idea of a dominating instrumental sonority in his imagination. He came to know, for example, exactly how best to use the resources of the ceremonial trumpet-led orchestra and choir of his day to convey unbridled joy and majesty without knowing scientifically that the trumpet’s upper partials have a stimulating effect on the nervous system of the listener. /
      One has only to think of the high trumpet writing in any of the choruses of the B minor Mass to realize what a potent and enthralling power this put at Bach’s disposal. / Take the opening of BWV 130, Herr Gott, dich loben alle wir – a song of praise and gratitude to God for creating the angelic host. Bach presents us with a tableau of the angels on parade: these are celestial military manoeuvres, some of them even danced, in preparation for combat. In the cantata’s centrepiece – a C major bass aria scored exceptionally for three trumpets …. Probably no composer before or since has written such a profusion of celestial music for mortals to sing and play – and no one could show off a trio of trumpets to such dazzling effect as Bach.
    • Acceptar la incertesa
      It is in this context that Keats’s famous formulation of negative capability has special pertinence – ‘when a man is capable of being in uncertainties, mysteries, doubts, without any irritable reaching after fact and reason’. Keats’s rationalisation of the subjective allows joy and uncertainties to coexist, and provides an unintended denotation of the effect on the listener of Bach’s consoling music.
    • BWV95
      Bach’s imaginative capacity to convey through music and words the final stretch of the Christian pilgrimage reaches a peak in the second part of the opening chorus of BWV 95, Christus, der ist mein Leben. Here he depicts the struggle between the forces of life and death before the soul reaches its longed-for destination.
      The only true aria in this cantata is one for a high-flying tenor – the mesmerising ‘Ach, schlage doch bald, selge Stunde’ (‘Ah, strike then soon, blessed hour’) – in which two oboes d’amore proceed in almost naked fourths, pausing every now and again to alight on a dissonance (the effect is similar to the way the echo of cracked bells hangs in the air) always accompanied by a persistent pizzicato of the Leichenglocken. But what exactly do they represent? Are they simply symbols introduced to resonate in his listeners’ minds, non-verbal means to trigger rhythmic patterns and sonorities in the aural imaginations of the bereaved?
    • Motets 229 i 225
      Equal fervour, but of a less militant, more sensuous kind, is to be found in the most intimate and touching of his double-choir motets, BWV 229, Komm, Jesu, komm. Bach’s explorations of the dialectical possibilities of eight voices deployed as two antiphonal choirs here, and in his Matthew Passion (see this page), goes many steps beyond the manipulation of spatially separate blocks of sound pioneered by the Venetian polychoralists and the rhetorically conceived dialogues of Gabrieli’s star pupil, Heinrich Schütz.
      ‘Hardly had the choir sung a few bars when Mozart sat up startled; a few measures more and he called out: “What is this?” And now his whole soul seemed to be in his ears. When the singing was finished he cried out, full of joy: “Now there is something one can learn from!” ’29 And why not? BWV 225, Singet dem Herrn, is by far the meatiest and most technically demanding of Bach’s double-choir motets, but that is not what dazzled Mozart in the Thomaskirche in Leipzig in April 1789, leading him to call for the parts, which he then ‘spread all around him – in both hands, on his knees, and on the chairs next to him – and, forgetting everything, did not get up again until he had looked through everything of Sebastian Bach’s that was there’. Nothing in Mozart’s previous experience of church music had prepared him for this – some of the most exhilarating dance-impregnated vocal music Bach ever wrote.
      Passages such as these remind us that Bach’s is a Baroque version of medieval ‘danced religion’. Just as many African languages lack distinct words for music and dance, so these two were once considered inseparable in Christian worship, their pagan, Dionysian fusion legitimised by the early church Fathers.
      To invoke ‘zest and delight of the spirit’, according to Clement of Alexandria (150–216), Christians were to ‘raise our heads and our hands to heaven and move our feet just at the end of the prayer – pedes excitamus’.30 He also instructed the faithful to ‘dance in a ring, together with the angels, around Him who is without beginning or end’ – an idea that, despite successive attempts of the church from the fourth to the sixteenth centuries to crack down on religious dancing in church, still held currency for Renaissance painters such as Botticelli and Filippino Lippi – and, I suggest, Bach, too, particularly in his Christmas music. At least Bach could claim the guarded backing of Luther, who, in accepting the legitimacy of ‘country customs’, said ‘so long as it’s done decently, I respect the rites and customs of weddings – and I dance anyway!’31 This is not very far from Émile Durkheim’s notion of ‘collective effervescence’ – the ritually induced passion or ecstasy that cements social bonds and which, he proposed, forms the ultimate basis of religion.v32 Suddenly we have a window on to those regular get-togethers of the Bach family – how their pious chorale-singing at the start of the day slipped into bibulous quodlibets at nightfall. Bach shared with his relatives a hedonistic vision of community based on the conviviality of human intercourse, one that in no sense clashed with his view of the seriousness of his calling as a musician or the funnelling of his creative talents to the greater glory of God. When Bach is in this mood, you sense that, for all its elegance, its dexterity and its complexity, his music has primitive, pagan roots. This is music to celebrate a festival, the turning-point of the year – life itself.
      He brilliantly chooses to persist with the Singet motto that accompanied the imitative effusion of his initial prelude now as a funky, offbeat commentary to his four-part fugue. This pays high dividends in the build-up of this long movement, as one by one the voices of both choirs re-enter emphatically, this time in reverse order (B-T-A-S), while the rich ‘accompaniment’ is re-distributed among the fugally unoccupied voices. In his second pairing, the finale of the motet, Bach achieves a different type of transition from prelude to fugue by narrowing the focus: suddenly and without a break, eight voices converge and become four. Out of the hurly-burly the united basses of both choirs step forward in a passepied set to the words ‘Let everything that hath breath praise the Lord.’ This might sound straightforward enough, but in practice it is a challenge to achieve a seamless and fluent transition at this point of liftoff. It needs a readjustment of the singers’ ‘radar’ to pass from a full, dense eight-part polyphony in common time to fusion as a single line, one-in-a-bar, with spatially distanced voices now airborne, insubstantial and still dancing. Several episodes follow in quick succession – exposition, stretto, sequence, re-appearance of the subject in the super-tonic, sequence, stretto – each with expectations of an imminent conclusion. But Bach’s high-wire act still has 113 bars to run, and what promised to be a sprint to the line turns out to be a 1,500-metre race. As the singers move into the final straight, you sense the crowd’s excitement. Suddenly it’s no longer a flat race – there’s a big hurdle ahead, one to take the sopranos up to a top B before they can breast the finishing tape, using up the last Odem (‘breath’) of which they are capable.
      Their popularity in our time goes a little way towards reversing the process of desocialisation that chased the choral dance first out of church and then from communal recreation of the kind we are told that the Bach family practised.33 (This was also a feature of my childhood, thanks to my parents’ no doubt unconscious re-creation of this pattern – intense sessions of a cappella singing, followed by physically liberating sessions of English country dancing based on John Playford’s The English Dancing Master (1651)). Through their extraordinary compression and complexity, Bach’s motets make colossal demands of performers, requiring exceptional virtuosity, stamina, and sensitivity to the abrupt changes of mood and texture as well as to the exact meaning of each word. Towards the end of his more than thirty years as music director of Berlin’s Singakademie in 1827, Carl Friedrich Zelter wrote to his friend Goethe, ‘Could I let you hear some happy day one of Sebastian Bach’s motets, you would feel yourself at the centre of the world, as a man like you ought to be. I hear the works for the many hundredth time, and am not finished with them yet, and never will be.’34 After knowing them for more than sixty years I feel exactly the same.
      This music – playing it, participating in it, listening to it – conveys a strong sense of being in the present and screens out all else. The very act of performing such a Bach piece produces a type of realised eschatology, one which implies that ‘end times’ are in a sense already here.

Bach a Leipzig

Had he stayed in Cöthen (a Calvinist court) the project would have never got off the ground. Had he taken up the Halle offer in 1713, he might well have suffered the same fate as his eldest son, Wilhelm Friedemann, and become enmeshed in sectarian controversy there. In worldly Hamburg his energies, like those of his second son Emanuel later on, might gradually have been sapped by administrative duties and by the need to spread his music around the city’s churches even more thinly than in Leipzig. There, too, he would have become easy prey to the sardonic mockery of Johann Mattheson and other fashion-conscious advocates of the modern galant style. In beguiling, Catholic Dresden, with its richly endowed Capelle, he would not have been free to create and perform the succession of Lutheran church cantatas that he carried through.

It was the last time Luther could speak – vicariously but authoritatively – to his flock without widespread dissent. It had to be then, in that decade. Any later and the percolation of enlightened thought into middle Germany might have taken the edge off Bach’s creative zeal as the doors of fashion began to shut him out.

Now Bach the church cantata composer-performer starts to fade out of vision, and for the first time he opens doors to other composers’ works. Churchgoers no longer know, and perhaps do not even care, if he performs works by Telemann, Stölzel or his cousin Johann Ludwig Bach, and the text booklets on sale do not tell them what they are listening to. Compare this to the coffee-house concerts, where the public can see who is in charge at close quarters, even if as part of a throng of enthusiastic listeners they are scattered throughout different interconnected rooms. They are free to get up, move around, stand in the doorways, and comment on the music and the musicians in the style of a genteel academy of cognoscenti. Bach’s role in the mid and late 1730s embraces an increasingly secular world: urban Leipzig on the threshold of the Enlightenment.

  • BWV668a, la darrera composició?
    In acknowledging Bach’s humanity we begin to see how similar to us he was. If we forgo attempts to explain his genius (as a divine gift, or the result of genetics or nurture) we gain something richer – a sense of connection as well as a more nuanced, ‘grainier’ idea of how his music is put together and a clue as to why it should have such a deep emotional affect on us. Perhaps music gave Bach what real life in many respects could not: order and adventure, pleasure and satisfaction, a greater reliability than could be found in his everyday life. It was also there to complete those experiences that otherwise might have existed only in his imagination – part-compensation for those stimulating adventures denied to him but not to Handel, whose travels to Italy provided him with such a fertile source of inspiration. Bach found security in sticking to a regular structure, to proportion and numbers, and to the calendar. It was a trait that took a particular shape, gaining impetus, in his fifties through his almost obsessive absorption with genealogy and family trees.

    Like his early mentor Dietrich Buxtehude, Bach may have kept alive a dream of joining the angelic choir (or ‘concert’) after death, seen by many at the time as the privileged gateway to heaven for musicians. / Buxtehude refers to it in the touching Klag-Lied he composed on the death of his own father, who, like him, had been an organist: Er spielt nun die Freuden-Lieder / Auf des Himmels-Lust-Clavier (‘He is now playing songs of joy / on the heavenly keyboard’). Far from trying to evoke the heavenly music his father was now hearing, Buxtehude’s setting is impregnated with dissonance and a persistent tremulous throb in the strings: it is as though wave after wave of filial love is inspiring him, while inconsolable sorrow buffets him in the act of pinning his music to the page. /
    August Pfeiffer and Heinrich Müller, recognised the role of music in transporting believers to that ideal as part of the ars moriendi.There are signs of this in what could well have been Bach’s very last composition. C. P. E. Bach was not in Leipzig at the time, he reported that his father’s so-called ‘Deathbed’ chorale, BWV 668a, Wenn wir in höchsten Nöten sein, was dictated shortly before his death ‘on the spur of the moment’ (aus dem Stegreif), to an unnamed friend.


    All through this final phase of his life, Bach was searching and penetrating musical terra incognita. It has taken generations of composers and performers to explore the equivalent of those blanks on a map cartographers once charmingly described as ‘here-be-dragons’: to re-trace his routes and come to terms with his findings. Two and a half centuries after his passing, no one could claim that the process is complete. Ignored for a time, then patchily revived, misrepresented, inflated, re-orchestrated, then in a puritanical overreaction scaled down, diminished and minimalised – there seems to be no end to the ways that Bach’s music can be manipulated to fit with the prevailing Zeitgeist and commercially exploited or used for political ends. All the while his music beckons us to view life through his eyes, the eyes of a consummate artist, as though to imply: this is a way of fully realising the scale and scope of what it is to be human within it. Therefore study and listen to it closely – and not just any performance will do, however well intentioned. In the words of a recent biographer, ‘There is no music so demanding to realise in sound, and so quick to reveal a lack of understanding or lack of integrity in approaching it’.

    Herder grasped the crucial idea that the creative and spiritual activity of man leads to expressions of an individual’s vision of life, to be understood only by sympathetic insight – the ability to ‘feel oneself into’ (sich hineinfühlen) the aspirations and concerns of others. One imagines that he might have understood the supreme value of Bach’s vocal works – not primarily as objects or artefacts, but as individual visions of life and as priceless forms of communication with his fellow man. For this is what is so distinctive when we compare Bach’s legacy to that of his forerunners and successors. Monteverdi gives us the full gamut of human passions in music, the first composer to do so; Beethoven tells us what a terrible struggle it is to transcend human frailties and to aspire to the Godhead; and Mozart shows us the kind of music we might hope to hear in heaven. But it is Bach, making music in the Castle of Heaven, who gives us the voice of God – in human form. He is the one who blazes a trail, showing us how to overcome our imperfections through the perfections of his music: to make divine things human and human things divine.

L’escola d’Atenes. Rafael. 1510

Identificació possible dels filòsofs i contemporanis en qui s’hauria inspirat.

  • 14: Plató (Leonardo da Vinci), sostenint el Timeu i assenyalent al cel [les idees]
  • 15: Aristòtil amb l’Ètica a Nicòmac.[amb la ma estesa a terra]

  • 1: Zenó de Cítion o Zenó d’Elea? ,  2: Epicur amb una corona de fulles de parra simbolitzant els plaers [interpretació errònia] al cap i un llibre.
  • 3: Desconegut (Frederic II de Màntua?) — 4: Boeci o Anaximandre o Empèdocles? (Prenent nota de Pitàgore)s— 5: Averrois (anacronisme però important per haver transmès els clàssics al Renaixement).
  • 6: Pitàgores (a la pissarra el epogdoon, que mostra les relacions que hi ha entre l’harmonia de la música i les lleis matemàtiques). — 7: Alcibíades o Alexandre el Gran? — 8: Antístenes o Xenofont (historiador)?

  • 9: Hipàcia (Francesco Maria della Rovere o l’amant de Rafael Margarida) 10: Èsquines o Xenofont?
  • 11: Parmènides? — 12: Sòcrates — 13: Heràclit (Michelangelo. els dos amb mal geni?)

  • 16: Diògenes el cínic, al centre, separat dels altres, amb roba deixadai un bol d fusta.  17: Plotí?

  • 18: Euclides o Arquímedes amb estudiants (Bramante)? — 19: Estrabó (geògraf, amb una esfera terrestre) o Zoroastre? (Baldassare Castiglione o Pietro Bembo) — 20: Ptolemeu (sostenint una esfera celeste)— R: Apel·les (el pintor, Rafael) — 21: Protògenes (Pintor, Perugino).

Bai Juyi, 772-846

Literatura xinesa Tang


LA CITARA

Deixo la cítara sobre la taula
i m’assec ple d’emoció.
No em cal polsar-ne les cordes:
el vent fa que sonin soles.

(Manel Ollé)


Night Rain

Chirp of an early cricket. Silence.
The lamp dies then flares up again.
Night must be raining outside the window:
plink, plunk on the banana leaves.


Song of an Evening River

A ray of setting sun paves the water,
half the river is emerald, half the river ruby.
I love the third night in the ninth month-
dewdrops turn into pearls, the moon into a bow.


Balada del llaüt

(el poeta explica que, trobant-se amb un amic al vespre en un vaixell va sentir algú que tocava el llaüt en una embarcació. Era una prostituta de la capital, ara ja gran, que havia après a tocar amb els mestres Mu i Cao. Després d’una joventut admirada per tothom, en fer-se gran i decaure la seva bellesa s’havia casat amb un mercader.  (Antologia de Barnstone i Ping p. 174)

 

Seeing off a guest at night by the Xunyang River,
I felt autumn shivering on maple leaves and reed flowers.
I dismounted from my horse and my guest stepped on the boat;
we raised our cups for a drink without the music of pipes or strings.

We got drunk but not happy, mourning his departure.
When he embarked, the moon was half drowned in the river.
Suddenly we heard a lute sing across the water
and the host forgot to return home, and the guest stopped his boat.

Following the sound we softly inquired who the musician was,
the lute fell silent and the answer came after a pause.
We steered our boat close and invited her to join us,
with wine refilled and lamp relit, our banquet opened again.
It took a thousand pleases and ten thousand invitations before she appeared,
though with her lute she still hid half her face.
She plucked a few times to tune her strings.

Even before the melody formed one felt her emotion.
Each string sounded muted and each note meditative,
as if the music were narrating the sorrows of her life.
With eyebrows lowered she let her hands freely strum on and on,
pouring pent-up feelings out of her heart.
Softly strumming, plucking, sweeping, and twanging the strings,
she played “Rainbow Garment” then “Green Waist.”

The thick strings splattered like a rain shower,
the thin strings whispered privately like lovers,
splattering and whispering back and forth,
big pearls and small pearls dropping into a jade plate.
Smooth, the notes were skylarks chirping under flowers.
Uneven, the sound flowed like a spring under ice,

the spring water cold and strained, the strings congealing silence,
freezing to silence, till the sounds couldn’t pass, and were momentarily at rest.

Now some other hidden sorrow and dark regret arose
and at this moment silence was better than sound.
Suddenly a silver vase exploded and the water splashed out,
iron horses galloped through and swords and spears clashed.
When the tune stopped, she struck the heart of the instrument,
all four strings together, like a piece of silk tearing.
Silence then in the east boat and the west.
All I could see in the river’s heart was the autumn moon, so pale.

Silently she placed the pick between the strings,
straightened her garment and stood up with a serious face.
She told us, “I was a girl from the capital,
lived close to the Tombs of the Toad.
I finished studying lute at the age of thirteen,
and was first string in the Bureau of Women Musicians.
When my tunes stopped, the most talented players were humbled,
other girls were constantly jealous when they saw me made up,
the rich young city men competed to throw me brocade head scarves,
and I was given countless red silks after playing a tune.
My listeners broke hairpins and combs when they followed my rhythm.
I stained my blood-colored silk skirt with wine
and laughed all year and laughed the next,
and autumn moon and spring wind passed unnoticed.
My brother was drafted and my madame died.
An evening passed, and when morning came my beauty was gone.
My door became desolate and horses seldom came,
and as I was getting old I married a merchant.
My merchant cared more about profit than being with me.
A month ago he went to Fuliang to buy tea.
I am here to watch this empty boat at the mouth of the river.
The bright moon circles around the boat and the water is very cold.
Deep into the night I suddenly dreamed about my young days
and wept in dream as tears streaked through my rouge.”

I was already sighing, listening to her lute,
but her story made me even sadder.
I said, “We both are exiled to the edge of this world
and our hearts meet though we’ve never met before.
Since I left the capital last year,
I was exiled to Xunyang and became sick.
Xunyang is too small to have any music;
all year round I heard no strings or pipes.
My home is close to the Pen River, low and damp,
and yellow reeds and bitter bamboo surround the house.
What do you think I hear there day and night?
Cuckoos chirping blood and the sad howls of apes.
Spring river, blossoming morning and autumn moon night-
I often have my wine and drink by myself.

It is not that there are no folk songs or village flutes,
but their yawps and moans are just too noisy for my ear.
Tonight I heard your lute speak and my ear pricked up, listening to fairy music.
Please don’t decline, sit down to play another tune,
and I’ll write a ‘Song of the Lute’ for you.”

Touched by my words she stood there for a long time,
then sat down and tuned up her strings and speeded up the rhythm.
Sad and touching it was different from her last song
and everyone started to weep.
If you ask, “Who shed most tears in this group?”
The marshal of Jiangzhou’s black gown was all wet.


Balada de la tañedora del laúd

De noche fui a la orilla del río
para despedirme de un amigo.
Sentía el melancólico susurro
de la hojas de los arces
y de las flores de los juncos.
Bajé del caballo.
Ya me esperaba en la barca.
Levantamos las copas y apuramos.
¡Qué lástima no tener
laúdes y flautas
para aprisionar el instante!

El vino no nos dio alegría.
Bajo una luna bañada
en la inmensidad del agua
íbamos a separamos,
tristes, cuando de repente
nos llegaron cautivantes
dulces voces de un laúd
y fuimos retenidos.
Preguntamos en voz baja
quién lo pulsaba.
Cesó la música
sin adelantar respuesta.
Aproximamos la barca.
De nuevo encendí la lámpara.
Volvimos a poner la mesa;
llenamos de vino las copas,
y a la tañedora invitamos.
Sólo tras ruegos repetidos
apareció, con el laúd en los brazos,
y medio cubierto el rostro.

Templa las cuerdas
y, aún sin interpretar,
llena el espacio de emoción.
Una a una vibran de tristeza,
y cada acorde es un lamento
de indescriptibles sufrimientos.
Inclinando la cabeza,
ella sigue tocando,
y así se desahoga
de infinitas penas.
Ora puntea las cuerdas,
ora las rasga;
tañidos fuertes,
después ligeros.
Primero nos endulza
«Vestido de Arco Iris»,
y luego «Verde Cintura».
De las cuerdas gruesas
se desata una furiosa tormenta,
y de las delgadas,
el alegre murmullo de muchachas.

Notas sonoras se mezclan
con susurrantes notas.
Perlas grandes y pequeñas
caen en un plato de jade,
y en medio de frescas flores
trinar y trinar alegres.
Por debajo del límpido hielo,
vienen sollozos de un arroyo.
Congélanse y cesan luego.
¡Qué tristeza más profunda
mora en el fondo del alma!

Por instantes el silencio
expresa más que la música.
De pronto, quebrado jarrón de plata
y agua esparcida, cristalina.
Oigo el galope de corceles
y furiosos ruidos de sables y jinetes;
la ejecución termina.
Por entre las cuerdas
que suenan como al rasgarse
una tela de seda,
el plectro se retira.
De silencio están cubiertas
las dos barcas.
Sólo la luna plateada
yace en el centro del río.

Indecisa, la tañedora
guarda el plectro.
Se estira la ropa,
grave la expresión,
se levanta y dice:
«Nací en la capital;
vivía mi familia
cerca del Mausoleo Siamo.
A la edad de trece
aprendí a tañer el laúd,
y mi nombre estaba en la lista
de las tañedoras más destacadas.
Cada vez que interpretaba,
los maestros me prodigaban elogios,
y con mi bello rostro
me convertí en la envidia
de las artistas celebradas.
Los jóvenes ricos se disputaban
por galantearme y obsequiarme.
Para escuchar una sola pieza
me regalaban con seda abundante;
quebraban, para llevar el compás,
mis horquillas floreadas de plata,
y el vino que derramaban
regaba mi falda púrpura.
Entre acordes y risas
un año siguió al otro.
Pasó el viento de primavera.
Se ocultó la luna de otoño.
El ejército se llevó a mi hermano,
y la muerte, a mi tía.
Se marchitó la flor de mi vida.
Cada vez menos carruajes
se estacionaban frente a mi puerta.
Casé con un comerciante,
quien me trajo a esta aldea.
La separación le importa nada:
a él sólo le atraen las ganancias.
Salió a comprar el mes pasado,
dejándome sola en la barca,
acompañada de la luna
y el gélido río.
Muchas veces, en las noches avanzadas,
sueño con mis felices tiempos pasados,
y corren las lágrimas
como por arroyuelos rosados.»

Escuchando la ejecución,
me penetraba su lamento,
y la desconsolada narración
me carga un pesado dolor.
Estamos en orfandad de la suerte,
y para comprendernos
nos basta un solo encuentro.

«Abandoné la capital el año pasado,
y vine desterrado, enfermo.
En este lugar apartado
no oí ni una canción hermosa
desde tan largo tiempo.
Vivo a la orilla del río,
en húmedo y bajo paraje;
mi casa está rodeada
de cañas amargas
y amarillos juncos.
A mis oídos sólo llegan
desgarradores lamentos de cucos
y aullidos melancólicos de monos.
En las florecientes mañanas de primavera
y en las otoñales noches de luna,
ante una jarra de vino, bebo solo.
Aunque se oyen coplas y flautas,
son feas y me desagradan.
Esta noche me ha sido deleitante
al escuchar su interpretación.
Me purificó el corazón
y me parecieron melodías
de las divinidades.
Le ruego que nos toque algo más.
Improvisaré un poema titulado
La Tañedora del Laúd
y a usted va dedicado.»

La bella dama, conmovida,
permanece de pie largo rato.
Luego se sienta
y, con cadencias aceleradas,
pulsa las cuerdas.
Vibran tan desconsoladas,
que arrancan a todos lágrimas.
El que compone este poema,
bañada su túnica,
es quien llora con más tristeza.


Bai Juyi (772 – 846)

També anomenat “Pipa Xing”.

Du Fu. Poesia

Literatura xinesa Tang

[llegit a les tardes d’estiu de 2024, fresc a la banyera a la terrassa]


LA BONA PLUJA D’UNA NIT DE PRIMAVERA

[Maria:  (Haver estat com una pluja)]

La bona pluja sap quan és bonic que vingui.
Ve a l’abril per la llavor amagada;
la fosca tria i un ventet amic,
i en silenci la terra deixa tota amarada.

Són negres sobre el camp els núvols en repòs.
L’única llum al riu, en una barca, brilla.
Demà veurem que tot, roig i humit, s’esparpilla
i Txengtú somriurà, ben coberta de flors.

(Marià Manent)

La bona pluja sap triar el seu temps:
és primavera quan tot ho fa créixer.
Seguint el vent, oculta entra en la nit.
Calant el món, cau fina i sense fressa.

Camins del camp, i negres tots els núvols,
barques del riu i encès un sol fanal:
a l’alba veus el sòl rogenc xop d’aigua
i amb flors pertot la Ciutat del Brocat.

(Joan Ferrater)

JÚBILO POR LA LLUVIA DE UNA NOCHE PRIMAVERAL

La benigna lluvia conoce su temporada
y llega justamente en primavera.
Con la brisa, se desliza en la noche negra.
Y calladita, reparte frescor y caricias.

Se vuelven obscuras las nubes y las sendas.
Sólo brilla la débil luz de un barco que llega.
El alba nos muestra la ciudad Brocado entre flores
encarnadas, que, totalmente empapadas, inclinan las ramas.

(Guojian Chen)

Spring Night Happy About Rain

The good rain knows when to fall,
It comes when spring blossoms.

It steals in on the wind, submerged in night,
moistening all things gently without sound.

Black wilderness, black paths, black clouds;
only a torch on a riverboat sparks.

At dawn I see all things red and wet,
and flowers drown the City of Brocade. [ChengDu]

(Barnstone)

GOOD RAIN ON A SPRING NIGHT

A good rain falling
Just when it should
In springtime; riding
On the wind it fills
A whole night, soaking
The land with its goodness;
Clouds hang heavily over
Country paths; a lone light
Shines from a passing boat;
Morning and I see a damp
Redness on the branches,
Laden down with flowers.

(Antologia bilingüe)


EL POETA SOMNIA

Que trista cau la pluja! Diguem ara:
el cel plora el temps clar. L’avorriment,
com un núvol feixuc, ens aclapara.
On són joia i enginy? Seurem, lluny del rellent.

Fem versos que recordin l’estiu. Damunt la fulla
haurem de dibuixar-los suaument
com les flors ben obertes que als arbres pren el vent.
Cada cop que el pinzell la tinta mulla,
bec el vi de l’estiu en glop ardent.
Així no em volaria
com els núvols i el fum el pensament,
car el temps, amor meva, se’ns esmuny cada dia,
més lleuger que un vol d’ànecs a ponent.


LA PLUGETA

Quin seny tan fi, plugeta lleu! Ja la llavor t’espera;
dus al quintà cremat de sol frescors de primavera.
Vas néixer fosa al cor del vent, alguna nit estranya:
els solcs s’amaren del teu plor, i és verda la muntanya.

Ahir molts núvols abrandats pel cel feien corrua,
i cada llum dels mariners era una estrella nua.
Avui tot són colors frescals i papallons i merles:
ai, quina olor, jardí del Rei, brodat amb tantes perles!

(mmad)


Song of a Thatched Hut Damaged in Autumn Wind

Wind howled angrily in high autumn’s September
and tore off three layers of reed from my thatched roof.
The reeds flew over the river and scattered on the bank.
Some flew high and hung from the trees.
Some flew low and swirled and sank into pools.
The kids from the southern village took advantage of my old age,
played pirate and stole my reeds while I watched them
openly carrying armfuls into the bamboo groves.
My lips cracked, my throat dried, and I couldn’t yell out.
I returned home and leaned on my stick, sighing.
In a moment the wind stopped and clouds stood ink black,
the autumnal sky stretched into darkness in desert silence.
My cotton quilt is tattered from use and cold as iron.
In an ugly dream, my small son rips the lining with his feet.
The roof is leaking by my bed’s headboard and nowhere is dry.
The rain like yarn spins down forever.
I’ve had little sleep since the An Lushan Rebellion.
Such a wet and long night, when will it end!
I wish I had a house with thousands of rooms
to shelter all the cold people under the sky and give them happy faces.
We’d be calm as mountains when it stormed and rained.
Oh, let this big house appear before my eyes
and I will die of cold in my damaged hut, happy.

SONG OF THE AUTUMN WIND AND THE STRAW HUT

An autumn wind ripped clear
Three layers of thatch from my hut
Spreading it over the river,
Along the banks, into the marsh
Or driving it up into branches
Of tall trees.
Over from the south village ran
A bunch of boys, seeing me old
And feeble, stealing the thatch
In front of my eyes; hauling it
Off to their bamboo grove,
I Shouting at them until my mouth
Was dry, throat sore; then
Going inside with a sigh, leaning
On my stick; the gale stopped
But black clouds gathered
Hastening the night.
I looked at my bedding quilt, now
As cold as iron, all torn with
The restless feet of my children;
Rain streamed through the roof
Like unbroken strings of hemp
Drenching all, and I pondered on
How much sleep I had lost since
This rebellion began, hoping
The night would pass swiftly,
Wondering in my dream whether
It would be possible to build
An immense house with thousands
Of rooms, where all who needed
Could take welcome shelter; a mansion
As solid as a hill, not fearing
Wind or rain; then thinking how
If only such could be,
Would I be content to see my poor hut
Demolished with I myself
Frozen to death.

[Bai Juyi i la seva túnica]


EL CREPÚSCULO

Han vuelto a los establos ovejas y vacas.
Todos han cerrado sus puertas de leño.
Brisa. Luna. Noche plateada.
Ríos y montañas pintorescos, mas ajenos.
El sosegado arroyo murmura entre las peñas.
El rocío perla las hierbas de otoño.
La luz del candil baña mi blanca cabeza.
¿Por qué parpadea con tanto gozo?


IMPROVISACIÓN

La luna, en el río,
por poco la alcanzo
con mi mano.
El farol del mástil
brilla solitario
a media noche.
Silenciosas,
las garzas pernoctan
sobre las arenas.
Detrás de la barca,
los peces, ruidosos,
saltan en el agua.


ON SEEING THE SWORD DANCE OF A PUPIL OF MADAME GONGSUN

In the second year of the Da Li period, the tenth month, the nineteenth day, at the home of Yuan Chi, magistrate of Kuizhou, I saw the girl Li the Twelfth from Linying do a sword dance. She was so good that I asked her who was her teacher, and she told me that she was taught by Gongsun the First, who I saw in the third year of Kai Yuan do both the Sword Dance and the Felt Cap Dance at Yancheng. Gongsun did her dance with strength and freedom. In the beginning of Xuan Zong’s period, Gongsun was the best of the two schools Pear Garden and Spring Court. Her beauty faded as my white bairs grew, and now even her student does not look young. I saw how the movements of teacher and pupil were the same. This thing I have seen has caused me to write a poem. Once Zhang Xu of Wu, a calligrapher, saw Gongsun doing the West River Sword Dance at Ye, and afterwards his writing improved vastly, showing both strength and rbythm.

Once there was a beauty called
Gongsun whose Sword Dance
Was loved by all; row on row
The audience looked spellbound at her,
Feeling as they were seeing heaven
Struggling against the earth;
She bent back and it seemed
There came the suns shot out by Yi;
When she rose in the air it was
As if there were gods astride
Dragons in the clouds; watching her
One could see thunder, lightning,
Storm, then quiet rays over
A peaceful sea; but soon her
Loveliness was heard of no more;
Now her art is carried on but
By this beauty of Linying in far
Kuizhou, where she dances and sings;
Talking with her I think of
Other days, and am filled with sadness;
In the old court were eight
Thousand ladies, and of them Gongsun
Led in the Sword Dance;
This fifty years have passed
Like the turning of a hand
And the old court has been
Submerged under the waves of war;
Pear Garden dancers have vanished
Like the mist, and now but
The beauty of this one shines
In the chill sunlight; trees
By the imperial graves have
Grown high; grasses in this old city
By the Qutang Gorge have faded;
Feasting, music and song have ended;
After-pleasure comes the sadness
Of watching the moon in the east;
Just an old man like me, not knowing
Where he goes, but simply pushing
Unwilling legs up lonely hills.


 

Estudiar la vida

[Entendre la vida és un camí que va de l’observació del que tenim al voltant fins a conèixer les complexes estructures i processos d’òrgans formats per teixits, formats per cèl·lules, formades per molècules orgàniques que duen a terme reaccions per obtenir energia, substituir el que es degrada i reproduir-se. Un camí que comença amb la mirada a través del microscopi, segueix amb experiments de química que reprodueixen els processos de la vida, i acaba amb l’intent de desxifrar el codi de la vida amb observació i manipulació a nivell molecular]


  • Classificació
  • Com neixen els animals i plantes? A un nivell molt bàsic observem que les plantes sorgeixen de llavors que germinen a terra, creixen si tenen llum i aigua, i es reprodueixen. Els animals, neixen petits, d’ous o placentes, creixen alimentant-se de plantes o altres animals, i es reprodueixen aparellant-se.
  • Com va començar la vida?
  • Conreu i ramaderia, com creixen? com es transforma l’aliment inanimat en part del cos? Quins són els òrgans? Com funcionen? Esquelet cor i venes, pulmons. [no es deu conèixer gaire la fisiologia dels invertebrats]
  • Què és la vida? què anima els organismes vius que els fa diferents de les pedres i l’aigua?

Ciències de la vida fins sXVI. Observant amb els ulls, herbaris, il·lustracions en llibres fets a mà. Aristòtil.  Escala dels éssers, ànima nutritiva en tots els éssers vius. Ànima sensitiva en els animals. A partir de 1500, espècies del nou món. S’han descrit unes 500 espècies animals i 500 plantes.


  • D’on ve la diversitat d’espècies? Poden barrejar-se i anar canviant?
  • Què trobem en mirar a través d’un microscopi?
  • Els animals, tenen ànima o són màquines?
  • Com s’origina el nou ésser, es va desenvolupant progressivament? o ja està acabat en miniatura? La vida, pot aparèixer per generació espontània?
  • Com funciona la “màquina animal”? Respiració i digestió.

Ciències de la vida segles XVII i XVIII. Observant amb el microscopi Hooke i Leeuwenhoek. Jardins botànics. 1757 Linneu 4326 animals i unes 6.000 plantes. Llista espècies. Reproducció sexual de les plantes. Nutrició de les plantes i moviment de la saba. Reproducció, respiració i nutrició en tots els éssers vius. Descartes veu els animals com a mecanismes complexos. Es veurà que les espècies són fixes.  Els organismes es desenvolupen progressivament (hipòtesi epigenetista). La respiració involucra oxigen i suggereix alguna mena de combustió. Experiments que exploren la digestió, músculs i nervis.


  • els organismes, estan formats per teixits i cèl·lules?
  • els processos de la vida, són processos químics?
  • què es transmet i què no per herència?
  • com es distribueixen les espècies segons el clima?
  • Com expliquem la diversitat d’espècies i les que s’han extingit que presenta la paleontologia?

Ciències de la vida. sXIX [amb millors microscopis i tècniques de tinció “veiem” les cèl·lules, bacteris i virus]. Schleiden i Schwann proposen que els organismes estan formats per cèl·lules, Rudolf Virchow que tota cèl·lula prové d’una altra. Detalls de la divisió celular mitosi i meiosi. La química de la vida: processos de fotosíntesi, respiració i digestió. Cuvier i Anatomia comparada. 300m plantes i 400m espècies d’animals identificades. Wallace i els reialmes biogeogràfics. Teoria de l’evolució de Darwin i nou criteri de classificació per clades. Mendel  i l’herència, al·lels dominants i recessius.


  • Quins components i processos tenen lloc dins les cèl·lules? Quines són les molècules de la vida?
  • Com es sintetitza una macromolècula de tanta complexitat com les proteïnes? [Com es codifica la informació de la vida?] La podem modificar?
  • Com es diferencien les cèl·lules per donar lloc als diferents teixits? Podem cultivar cèl·lules per obtenir teixits?
  • Com es relacionen animals i vegetals, entre sí? equilibri i ecologia]

Ciències de la vida. sXX-sXXI. Noves tècniques: Raigs X, cultius de cèl·lules.
Els materials de la vida: Glúcids, Lípids, greixos, proteïnes. Les parts de la cèl·lula: nucli, cromosomes, aparell de Golgi, mitocondries i cloroplasts. Bacteris.
Herència i genètica: cromosomes, DNA i la seva estructura 3 bases codifiquen un aminoàcid. Origen de la vida: Miller obté molècules orgàniques, hipòtesi de la simbiosi de Lynn Margulis. Enginyeria genètica, clonació, CRISPR. Determinació del genoma de les espècies. Nova classificació de la vida basada en la genètica: Bacteris, Arquebacteris, Fongs, plantes i animals. Identificades unes 390m plantes i 1.7M d’animals amb una estimació de 10M possibles.
Biosfera, ecologia, protecció de la biodiversitat. Conducta animal.


Arquitectura clàssica

Art  |    Arquitectura   |   Grècia


Edat de ferro

1700-1580 BCE Palau de Minos a Knossos (excavat per Arthur Evans)

s14 BCE Grècia Micènica. Micenes. Schlieman.


Grècia arcaica

Els temples no  eren un lloc de trobada ja que el sacrifici es feia a l’altar fora. Inicialment només hi havia un terreny sagrat, un santuari, amb un munt de pedres on fer l’ofrena. S’haurien començat a fer edificacions per allotjar una estàtua de la divinitat. Inicialment els temples eren de fusta, fang i maons, una casa per la divinitat a prop de l’altar on s’oferien sacrificis.

A partir del 650 coneixen l’arquitectura egípcia i substitueixen la fusta per pedra. Es defineix l’ordre dòric, possiblement a Corint i més tard, cap el 600 el jònic, més a orient.

Tenien els següents elements:

  • Timpà o Pediment, sovint decorat amb escultures
  • Cornisa
  • Fris, alternant triglífs i mètopes on hi podia haver escultures
  • Arquitrau que sostenia el sostre
  • Columnes, en l’ordre dòric, joni o corinti. Capitell,  fusta, base
  • Plataforma


Les colònies d’Itàlia i Sicília són pròsperes i edifiquen grans temples a siracusa i Acragas, amb terra cuita ja que no disposen de marbre pentèlic.

Es defineix una planta que té els següents elements

  • naos, on s’exposa l’escultura, a vegades en una habitació a part (Adyton)
  • pronaos, porxo a l’entrada, i opistòdom a l’altre extrem, sense accés a la naos, afegit per simetria, que podia servir de magatzem o tresor.
  • perístasi: perímetre amb columnes.

També n’hi havia amb planta circular, “Tholos”

Reproducció estàtua Atenea a Nashvile


Grècia clàssica

Els temples seguien unes proporcions determinades per les mides de la planta o diàmetre de les columnes.La proporció entre columnes frontals i laterals era de n / (2n+1), per exemple 5×11, 6×13, o en el cas del Partenó, 8×17. COm que la línia recta visualment sembla caure a la meitat, els arquitectes hi afegien un subtil curvatura per compensar-ho. Les columnes estaven lleugerament inclinades cap a dins. La majoria estaven orientats a l’est, en honor al sol. L’oest s’associava amb l’entrada a l’Hades.
Els elements estaven pintats, blanc en general, blau als trigífs i vermell a les metopes i el pediment. Aquests sovint estaven decorats amb escultures .

Pericles va impulsar la construcció de diferents edificis a l’Acròpolis a Atenes. L’arquitecte Ictinus va disposar diferents edificis:

  • l’entrada amb el Propyleum i el temple d’Atena Nike a la dreta
  • L’Erectèon, seu de cultes més antics, evoca la disputa entre Atena i Posidó, el fundador de la ciutat, Erecteu, amb un traçat condicionat pel fort desnivell. Té dos porxos laterals, un d’ells amb les cariàtides.
  • El Partenó que allotjava la gran estàtura d’Atena de Fídies.

Temples dòrics

  • Temple de Zeus a Olímpia 460 BCE (6×13)
  • Temple d’Apol·ló a Delos (6×13)
  • Partenó (8×17), temple d’Hefest (6×13)a Atenes
  • Temple de Posidó a Súnion (6×13)
  • Temple de Zeus a Nemea, Temple d’Atena a Thegea
  • Temples d’Hera i Posidó a Paestum [Magna Grècia, sud de Nàpols), Olimpeion a Agrigent, Apol·ló a Siracusa

Temples jònics

  • Heraion a l’illa de Samos a l’Egeu (560)
  • Artemision a Èfes (Jònia, Turquia)
  • Apol·ló a Dydima (Jònia)
  • Atena Polias a Priene (Jònia)
  • Artemision a Magnesia (Jònia)
  • Parts de l’Erectèon a l’Acròpolis
  • Asclepi a Epidaure (Peloponès)
  • Jandial (Pakistan)

Període hel·lenístic

Alexandre expandeix l’imperi i les construccions més importants seran fora de Grècia. Pèrgam a Jònia (Turquia, Museu Berlin 2004), Alexandria a Egipte (el far i la biblioteca), Rodes (amb el colós). L’auster estil dòric passa de moda i predomina el decorat corinti. Serà seguit pels romans.

Temples corintis

  • Serapium i Hermòpolis a Alexandria
  • Temple de Zeus Olímpic a Atenes (175-146 BCE)

Roma

Vitrubi (80-15 BCE). Va escriure els 10 llibres d’arquitectura del que en circulaven còpies a l’Edat mitjana i va ser copiat per l’Scriptorium de Carlemany. Redescobert a la biblioteca de Sant Gall el 1414, tindrà la seva editio Princeps el 1486, sense il·lustracions. Cesare Cesariano en fa il·lustracions el 1521.
Vitrubi sostenia que l’arquitectura havia de tenir utilitas, firmitas i venustas, utilitat, fermesa i bellesa.

  1. Urbanisme, enginyeria civil i qualificacions per a ser arquitecte o enginyer
  2. Materials de construcció
  3. Temps i ordres d’arquitectura, proporcions en edificis i el cos humà (que va dur Leonardo a dibuixar el seu home de Vitrubi).
  4. Continuació del llibre III
  5. Edificis civils
  6. Edificis domèstics
  7. Paviments i revestiments decoratius
  8. Subministrament d’aigua i aqueductes
  9. Ciències, geometria, mesuraments, astronomia, rellotge de sol
  10. Màquines, setge militar, molins d’aigua,  drenatge, pneumàtica
Si els grecs havien fet servir sobretot el marbre pentèlic els romans faran servir el travertí de Tivoli. Aquest era decoratiu, sota hi havia parets de maó. Per les construccions més simplex enguixaven parets de maons sense coure. Com a ciment feien servir pozzolana barrejat amb argila. Van modificar els ordres grecs, afegint el toscà i barrejant el jònic i el corinti, aquest el més popular (descrits per Palladio al primer llibre d’arquitectura):
Si inicialment segueixen els models grecs, a l’època d’August les plantes ja difereixen i la decoració es carrega amb temes florals.  [La volta de les Basíliques i el Panteó és una innovació romana?]

Temples

Els temples [potser perquè estaven menys aïllats] s’orientaven en relació amb els altres. Eren més amples i el peristil a vegades es reduïa a columnes enganxades a la paret.

  • Fortuna Virilis, Mars Ultor, Castor i Pòl·lux, Concord i Antoninus, Faustina a Roma
  • Temple de Minerva a Assís, Pompeia
  • Temple de Bacchus a Baalbek, temple del sol a Palmira a Síria.
  • Maison Carrée a Nimes

Temples circulars

  • Temple des Vesta (deessa de la família) a Roma i Tivoli , Venus a Baalbek.
  • El Panteó a Roma, dedicat a tots els déus, de 44 metres de diàmetre i parets de 6 metres de gruix.

Altres tipus d’edifici

  • Tombes: Cecilia Metella, Adria, Via Appia.
  • Basíliques: edificis civils per administrar justícia o fer transaccions comercials. Basíliques Júlia i Emilia. Basílica de Maxentius prop del Colisseu. [Com és que les esglésies cristianes van seguir el model de la basílica més que el dels temples? potser perquè volien que fos un lloc de trobada?].
  • Banys i termes, Caracalla
  • Amfiteatres: el Colisseu
  • Circus per les curses de cavalls: Circus Maximus de Roma, fragment a Tarragona
  • Teatres, Arles, Nimes [Tarragona]
  • Arcs triomfals: Titus a Roma, Arc de Berà, Jerash
  • Palaus i residències al turó del Palatí. Domus Àurea de Neró.  Villa Hadriana a Tivoli. Palau de Dioclecià a Split. Villa dei misteri a Pompeia.
  • Domus, amb habitacions al voltant d’un pati. Insulae que eren com blocs de pisos.  (L’imaginari, llocs on hauria viscut).
  • Ciutats, amb planificació rectangular seguint el cardo (E-W) i el decumanus (N-S) amb el Forum al centre. Roma tenia la Cloaca Maxima i al museu de Badalona es veu també traçat de clavegueram. Traçat a Barcelona a Catalunya Romana. Algunes ciutats del nord d’Àfrica (Timgad, Tebessa a Algèria, Thuburbo majus a Tunísia [i Jerash a Jordània?]) conserven intacte el traçat.
  • Ponts i aqüeductes (Tarragona).

Basílica de Maxentius

Domus Aurea

Model de Domus ( llocs on hauria volgut viure)


[infñuència Palladio, Piranesi

Piranesi (1720-1778), arquitecte i gravador, va recórrer Roma, excavant i aixecant plànols de les restes romanes. Considerava l’arquitectura romana superior a la grega. Va dur a terme moltes planxes de gravats, Vedute di Roma, Antichità Romane, dirigides als turistes i alhora amb l’aspiració de documentar l’art romà. Especialment interessants són les reconstruccions imaginàries de grans edificis, que semblen apuntar a un paisatge metafísic, i les presons.

walhalla de LudwigII

L’armari de Castellar

Escultura clàssica

Art  |    Escultura   |   Grècia

S’han conservat molt poques obres, les integrades en l’arquitectura i tenim un coneixement indirecte a través de les còpies romanes. Galeria 

(en negreta les que he vist)


Art ciclàdic

3000-2000 BC Edat de bronze

A les illes cíclades hi ha una cultura pròspera, contemporània de la minoica, que fa unes escultures de formes simplificades, usualment deesses. (museu art ciclàdic)

[foto casa]


Grècia pre clàssica

900-800 BC Període geomètric

800-650 BC Període orientalitzant

650-480 BC Període Arcaic: sota la influència d’Egipte s’esculpeixen cossos de joves, kouroi homes, kore, dones, inicialment molt estàtics seguint un model teòric.


Grècia clàssica

480-330 S’aconsegueix una representació natural del cos.

Primer

  • Mestre d’Olímpia. Pediments del temple de Zeus. Les mètopes il·lustren els 12 treballs d’Hèrcules.
  • Miró (sV): El Discòbol (còpia romana al museu nacional de Roma). Va treballar sobretot en bronze.
  • L’auriga de Delfos. Delfos.
  • Poseidó. Museu arqueològic d’Atenes
  • Guerrers de Riace

[afegir fotos o galeria]

Plenitud: la figura humana s’idealitza, sense mostrar trets representatius de l’edat, joventut o vellesa, ni les emocions. No es representa un individu sinó un ideal d’home. Acabades les guerres amb Persia el 449, els recursos es poden dedicar a reconstruir i embellir la ciutat d’Atenes, sota Pericles.

  • Fídias: Se li atribueixen Atena en or i ivori pel Partenon, i Zeus assegut a Olímpia (337) (Obres perdudes). Disseny general de les figures del temple del Partenon (British Museum). Les mètopes il·lustren la batalla entre centaures i lapites.
  • Policlet (480-410): Va escriure un canon sobre les proporcions ideals del cos masculí, perdut. A través de còpies romanes coneixem el Dorífor i el Diadumen.
  • Escultures que mostren el cos femení de manera més natural, revelant les formes a través dels plecs del vestit. Fris del temple d’Atena victoriosa (Niké) de Paeonius a l’Acròpolis.

Dorífor de Policlet. Còpia romana del museu de Nàpols.

Tardà:

  • Praxíteles: 395-330 Figures més naturals i relaxades.
    • Hermes portant Dionisos ( possible original, Olímpia),
    • Afrodita de Cnidos . Cap Kauffman al Louvre, suposadament una bona còpia. [7′ el tabic nasal ample i al mateix nivell que el front, l’expressió com de determinació, fermesa i interès i un esbós de somriure confiat). Venus Colonna al museu del vaticà. ). A Villa Hadriana hi ha una reproducció del temple circular i l’escultura. L’original s’hauria encarregat al sIV BCE per al temple de Venus a Cnidos i va ser una de les primeres representacions del cos femení nu, fins aleshores dominat per figures d’herois i atletes masculins. Se’n van fer molts còpies i que va establir un cànon pel cos femení.
    • Apol·ló Saurocton (còpia romana Louvre, postal).
    • Potser Hermes del Belvedere, o deixeble (Museu vaticà)
  • Escopes de Paros: (395-350) Arquitecte dels temples d’Atena a Arcàdia, Àrtemis a Efes, Mausoleu Halicarnas. Tenia renom per l’expressió que donava a les escultures.  Pothos, el desig al museu arqueològic de Nàpols.
  • Lisip:  (390-310) Les escultures es poden apreciar recorrent-les al voltant. Retrat d’Alexandre. Apoxiomenos als museus vaticans. Els Corredors de la Villa dei papiri a Herculanum (museu arqueològic de Nàpols). L’Hèrcules Farnese també s’atribueix a l’escola de Lísip.

Grècia hel·lenística

S’accentua l’expressivitat de les emocions, amb el gest i els plecs de la roba. És en aquesta època que es comencen a fer còpies de les escultures clàssiques.

  • Altar de Pergamom (Berlin)
  • Victòria (Nike) de samotràcia (Louvre)
  • Tors de Belvedere (museu vaticà), que serà molt admirat al renaixement.
  • El Laocoont (museu vaticà)
  • Venus de Milo, nombroses còpies romanes (Louvre)

Roma

Accent en el retrat. Còpies d’originals grecs.


L’escultura clàssica, grega a través de les còpies romanes tindrà una influència enorme al renaixement. Escultors: Donatello (c. 1386-1466).. Michelangelo Buonarroti (1475-1564), Benvenuto Cellini (1500-1571), Bernini (1598-1680) i més tard Antonio Canova (1757-1822). I també pintors com Leonardo da Vinci (1452-1519) i Raphael (1483-1520).
Malgrat diverses evidències, durant segles hem cregut que les escultures clàssiques eren de marbre blanc sense pintar.  [els romans ja no les pintaven?] Els crítics contraposaven la “puresa” i classicisme de l’escultura clàssica a les policromades medievals. (New Yorker 2018/10/29 ).
Als temples budistes i hindus tenim budes, monstres i ganeshes pintats de colors vius com els Orient tenim els “caballitos”.

2005  Museu arqueològic de Delfos. Museu arqueològic d’Olympia. Museu art ciclàdic. Museu arqueològic d’Atenes. (ArquitecturaEscultura)

Nàpols 2018 [completar galeria]

Roma 2022 [completar galeria]


PM Scarlatti

Sonata en Do major, K.421

Sonata en Do major, K.132

Sonata en Fa major, K.541

Sonata en La major, K.208


Scarlatti  Palau de la memòria

Fenomenologia de l’esperit. Hegel.

[esborrany] Hegel

Dialèctica del senyor i el serf. La Consciència dissortada.


Dialèctica del senyor i el serf

[master slave]

Com de bell antuvi són desiguals i oposats, alhora que llur reflexió en la unitat encara no s’ha produït, tots dos moments són com dues figures oposades de la consciència. L’una és la consciència suficient per a la qual l’ésser per a si és l’essència, l’altra és la consciència insuficient per a la qual la vida o l’ésser de l’altre és l’essència. Aquella és el senyor, aquesta és el serf. (p.200)

El senyor és la consciència que és per a si, per bé que ja no és solament el concepte d’aquesta consciència, sinó una consciència que és per a si i que està relacionada amb si mateixa mitjançant una altra consciència, és a dir, mitjançant una consciència de tal mena, que pertany a la seva essència el fet que és sintetitzada amb l’ésser suficient o la reïtat simplement. El senyor es refereix en aquests dos moments, a una cosa com a tal, l’objecte de l’apetència, i a la cons ciència per a la qual la reïtat és allò que és essencial. Alhora, tot essent a) com a concepte de l’autoconsciència referència immediata de l’ésser per a si, per bé que tot essent b) des d’ara ensems com a mediació o com un ésser per a si que només és per a si mitjançant un altre, el senyor es refereix a) immediatament a tots dos moments i b) mediatament a cada un mitjançant l’altre. El senyor es refereix mediatament al serf mitjançant l’ésser suficient, car precisament a això està fermat el serf. Aquesta és la cadena de la qual no pogué abstraure’s en la lluita i per això es mostrà com a insufi- cient, per això mostrà que tenia la seva suficiència en la reïtat. El senyor, tanmateix, és el poder sobre aquest ésser, car mostrà en la lluita que aquest ésser només valia per a ell com a quelcom de negatiu. Tot essent el senyor el poder sobre aquest ésser, per bé que aquest ésser és el poder sobre l’altre, en aquesta conclusió el senyor té al seu dessota aquest altre. De la mateixa manera, el senyor es refereix mediatament a la cosa mitjançant el serf. El serf, com a autoconsciència simplement, es refereix també a la cosa d’una forma negativa i la supera.

[(WK) The lord’s self-consciousness is dependent on the bondsman for recognition and also has a mediated relation with nature: the bondsman works with nature and begins to shape it into products for the lord. As the bondsman creates more and more products with greater and greater sophistication through his own creativity, he begins to see himself reflected in the products he created, he realizes that the world around him was created by his own hands, thus the slave is no longer alienated from his own labor and achieves self-consciousness, while the lord on the other hand has become wholly dependent on the products created by his bondsman; thus the lord is enslaved by the labour of his bondsman.]

[Jo només puc arribar a la meva autoconsciència si sóc reconegut per una altra consciència. Però en la relació amo-esclau, l’amo és reconegut per algú que no li és igual. El serf no és res, però el senyor només ho és en tant que reconegut pel serf ]

  • Only fans (BBC).  La gent paga a treballadors de sexe músics celebrities per contingut exclusiu 5bn. 3M de creadors i 240M de fans. Patreon és un altre projecte. En la relació pornogràfica o en la prostitució, l’amo obté un plaer sense ser desitjat com, i alhora el servent tampoc és reconegut.
  • Els fans de K-Pop pretenen determinar la vida privada de les estrelles que adoren. BBC. [Cap dels dos té una vida pròpia. Els fans viuen a través de la vida de luxe de les estrelles i aquestes tampoc són lliures perquè depenen de l’adoració dels fans].
  • Al film Vertigo de 1958, la tragèdia del personatge de Kim Novak és que James Stewart només se l’estima en tant que s’assembla a una altra que no és ella.  I l’amor d’ell també és desesperat, perquè no té un objecte real. Potser aquest és un risc de tots els enamoraments, que projectem una imatge

La consciència dissortada

La duplicació de l’autoconsciència en si mateixa, duplicació que és essencial en el concepte de l’esperit, és amb això present, però encara no és present en la seva unitat, alhora que la consciència dissortada és la consciència de si mateixa com a essència doble que només es contradiu.

[hi ha un salt massa gran entre el sant que voldríem ser i el que som, aleshores vivim dues realitats, la pública virtuosa, i els desigs naturals reprimits són vistos com a vici. EL virtuós és infeliç pel desig reprimit i el viciós també perquè se sent culpable].

Penhurst Place and Gardens

421 Jardins   Jardins en un mapa


El castell de Penhurst Place data del sXIV. El 1552 va ser adquirit per Sir William Sidney, soldat i poeta, cortesà de Henry VIII.  Els jardins van començar amb un traçat renaixentista i al sXVII s’hi incorporà el jardí italià i el porxo. Va ser renovat al sXIX pel 1st Lord De L’Isle amb l’estany de nenúfars i el Nut Garden.

Galeria

Sissinghurst Castle Garden

421 Jardins   Jardins en un mapa


El terreny ha estat ocupat des de l’edat mitjana. El 1554 va passar a Thomas Sackville, 1st Earl of Dorset, un avantpassat de Vita Sackville-West. Els  segles 18 i 19 va quedar en desús i el 1930 va ser adquirit per Vita Sackville-West, escriptora i poeta. Ella i el seu marit,Sir Harold Nicholson van dedicar els següents 30 anys a fer créixer un jardí concebut com una sèrie de cambres diferents que ofereixen perspectives i ambients cambiants. És notable la col·lecció de roses antigues.

Galeria

Blog dels jardiners

 

 

Et in Arcadia Ego. 1637

Uns pastors al bosc contemplen una tomba amb la inscripció “Et in Arcadia ego”. S’interpretaria com a memento mori, la mort que ens avisa “jo també sóc a l’Arcàdia” [i no us en podeu escapar]. Podia haver-se inspirat en l’Ègloga V de Virgili on apareix la tomba de Dafne.

Louvre

Poussin n’havia fet una versió anterior el 1627, i abans Guercino, la primera amb aquest tema. Les crítics assenyalen que el pastor que ressegueix l’ombra de l’altre simbolitza el descobriment de l’art segons la tradició descrita per Plini el vell (Història natural  XXXV 5, 15). Així, l’art és la manera que té l’home d’enfrontar la mortalitat. L’art estaria simbolitzat per la figura femenina.]
Erwin Panofsky suggereix que aquesta segona versió no és tant un avís de la mort com una acceptació contemplativa. Parlaria el difunt dient “jo també vaig ser a l’Arcàdia”, seguint a Herder, schiller i Goethe,  “Auch ich war in Arkadien (geboren)”. [aquesta interpetació podria enllaçar amb l’actitud d’Epicur d’acceptar que la vida és efímera, gaudir el que es pugui (Carpe Diem), i estar agraït pel que hem pogut viure].


L’Arcàdia simbolitzava la vida senzilla sense els afanys de poder i prestigi. Una vida cantada per Horaci a diversos poemes i sobretot al Beatus Ille, o la Oda a una vida solitària de Fray Luis de Leon.

[ jo en tinc una versió modificada i és que ja no tenim on fugir per trobar la pau, la vida al camp ja no és viable, tot està urbanitzat i el món virtual ple de soroll i missatges. Ens cal construir activa i tenaçment un entorn habitable mantenint a ratlla l’abocador de deixalles que ho envaeix tot .
També podem pensar que “et in Arcadia Ego” es pot generalitzar a tot el que és finit. La mort és el final definitiu però tota la vida està plena de finals. Hi ha un final de la infantesa, un final de la joventut, una final d’una etapa vivint a un lloc, un final d’una feina, una final d’una relació. Igual que l’organisme, constantment ens estem reconstruint.]


L’any 2005 en un viatge a Grècia vaig voler passar per l’Arcàdia i fer una excursió pel riu Lousios.

Religió i mites a l’antiga Grècia

Grècia   | contenidor  Mites grecs  |   Introducció i fonts   |  La religió: Origen dels mites, història. Creences. Pràctiques. Els filòsofs. [Un museu de mites i religió grega]

MITES


Introducció

[ El seguit de narracions protagonitzades per divinitats gregues que hi ha a la nostra cultura, com el descens d’Orfeu als inferns és completament diferent a les narracions i rituals de la religió cristiana majoritària a occident. No podem sentir el mateix tipus de devoció per Jahvé o Crist que per un Zeus que es converteix en cigne per seduir Leda. La idea de religió que tenim a partir del cristianisme difícilment es pot aplicar a Grècia. No hi ha una divinitat única que crea el món i és un jutge moral.

Darrera aquestes narracions, ¿quines creences i quines pràctiques religioses hi havia? Responien a inquietuds espirituals universals com quin era l’origen de tot, quin final, si hi ha vida després de la mort, si hem de negociar amb forces superior o complir uns rituals?

[la major part del contingut dels mites pertany més a la literatura que no pas a la religió. És difícil imaginar una devoció per aquesta colla de déus que es barallen, violen, enganyen i es revengen. I dins de la literatura i llegenda, una bona part és anecdòtica i fins i tot tragicòmica però hi ha mites d’un simbolisme potent que ressonen en tots els temps.]


Fonts

En cap moment hi ha haver una autoritat que fixés unes creences determinades, així, les fonts són diverses.

Textos: La Teogonia d’Hesíode (8 BCE), Homer, 87 himnes d’Orfeu (text) compilats a l’època hel·lenística. Les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides, les metamorfosis d’Ovidi.

Art: Ceràmica, escultures, inscripcions en antics edificis.

Santuaris: Un espai especial, alguns amb temples alguns dels quals oferien oracles a qui consultar el futur, com el temple d’Apol·lo a Delfos, amb la Pítia, o el de Zeus a Dodona.


Cosmogonia

  • Graves esmenta diverses cosmogonies. Les tres principals, el mite pelàgic, amb Eurínome i la serp Ofió (G1), el mite homèric i òrfic, on tot ve de la nit o del mar Tetis (G2), i el mite olímpic que descriu Hesíode (G3):
    A l’inici tenim tres poders: Caos (el buit que ocupa un buit), Gea (la Terra) i Eros (la renovació). Úranos [d’on surt? i Gea engendren 6 titans, Ceos, Crios, Cronos, Hiperíon, Jàpet i Ocèan i 6 titànides, Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Tia (Teia o Tea), 3 cíclops , Brontes (el tro), Estèropes (el llampec) i Arges (el llamp), i 3  Hecatonquirs, gegants de 100 braços, Briàreu (fort), Gies (de membres grossos) i Cotos (copejador). Alguns titans es van aparellar, de Jàpiet i Clímene (filla d’Ocèan) van sortir quatre titans de segona generació: Atlas, Epimeteu, Meneci i Prometeu.
    Dos mites filosòfics, la teogonia d’Hesíode, Ovidi (G4).
  • Les cinc edats de l’home. En l’edat d’or, súbdits de Cronos, vivien sense preocupacions ni feina, mejaven glans, fruita, mel, bevien llet de les cabres, mai no envellien. ballaven, reien, i per a ells la mort era com un somni. En l’edat de plata menjaven pa, els homes estaven sotmesos a les seves mares, no feien la guerra, podien viure fins als 100 anys.  Ignorans i buscaraons, Zeus els destruí a tots. A l’edat de bronze els homes van caure com fruits dels freixes, amb armes de bronze, menjaven pa i carn, eren insolents i cruels. La pesta va acabar amb ells. La quarta raça també era de bronze, més noble i generosa, van lluitar al setge de Tebes, l’expedició dels argonautes  la guerra de Troia, es van convertir en herois i habiten els camps elisis. La cinquena edat és la de ferro, descendent de l’anterior, són cruels, injustos i traidors. (G5)
  • La castració d’Urà (G6) Uranus tanca els titans al Tàrtar però aquests es rebelen dirigits per Chronos que castra Uranus. (G6). Cronos s’aparella amb Rea però va devorant els seus fills, Hera, Hestia, Démeter, Hades, Posidó, fins que Rea, furiosa, amaga Zeus enlloc d’ell li dóna a menjar una pedra. Chronos va acabar vomitant la pedra i els altres germans. Comença una guerra contra els Titans (Tinanomàquia o Gigantomàquia, sovint representada als frisos, frescos al Palazzo Te) amb l’ajuda dels Cíclops. Zeus va posar a Delfos la pedra vomitada per Chronos. Atles fou castigat a aguantar el firmament a sobre. [La interpretació de la Gigantomàquia seria la dels helens -devots de Zeus- ocupant la Tessàlia que seguia els Titans. Pot semblar estrany, però de fet, no hi ha també una narrativa de Déus i sants intervenint en les guerres contra l’islam? Potser l’única diferència és el nivell de la qualitat poètica].(G7)
  • Naixement d’Atenea (G8), filla de Zeus i Metis, neix del cap G9).
  • Erebus, hauria sortit del Caos i personifica la foscor. Amb la nit (Nyx) que, també hauria sorgit del Caos, hauria engendrat les tres parques, Cloto (Nona en romà), que estira el fil de la vida, Laquesis (Decima) que el mesura amb la seva vara, i Àtropos (Morta), que el talla.(G10)
    [WK Nyx amb Erebus engendra Éter i Hemera (el dia) [hemeroteca]. Sense que intervingui un pare, tindrà Moros (fat, destí), Ker (destrucció), Thanatos (mort),  Hypnos (Son), els Oneiroi (somnis) [oníric], Momus (blames), Oizys (dolor, patiment), les Hespèrides, les Moirai (Fates), les Keres (deesses de la mort), Nèmesi (Indignació, venjança), Apate (engany), Philotes (amor), Geras (vellesa) [geriatria], i Eris (discòrdia). Amb Hipnos tindrà Morfeu [morfina], que podia prendre qualsevol forma per aparèixer als somnis dels homes].
  • Naixement d’Afrodita de l’escuma a l’illa de Citera (G11). Ares, Hefest i Hebe amb Hera (G12). Zeus era infidel i insolent i una vegada els altres déus e van lligar mab cent nusos però la Nereida Tetis va anar a buscar Briareu, el gegant de cent mans, i el va deslligar (G13). Zeus engendra Hermes amb Maia, Apol·lo i Artèmis amb Leto, Dionisos amb Sèmele. (G14). Naixement d’Eros (G15).

Els 12 Olímpics

  • Zeus (Júpiter). El déu del cel, el tro i el llamp i també l’artífex cultural suprem. Pare de tots els déus, panhel·lènic, patró de l’hospitalitat i dels juraments. Els seus atributs són el llamp, l’àguila i el ceptre. Se’l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o assegut majestuós. Es podia convertir en qualsevol animal. Casat amb Hera amb qui va engendrar Ares, Hefest i Hebe. Amb Mnemòsine, la deessa de la memòria, les nou muses,Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato. Amant de Ganímedes. Amb Alcmena engendrà Heracles. Seduí Leda en forma de cigne. es convertí en pluja daurada per arrinar a Dànae que estava tancada a una torre i amb ella engendrà Perseu. Va raptar Europa convertit en toro i se l’endugué a Creta on van tenir Minos, rei de Creta, el valent Sarpèdon i el just Radamantis. [Reforçaria la interpretació de tribus patriarcals consolidant domini de pobles amb deesses com a divinitat principal].
  • Hera (Juno). Deessa del matrimoni. Sempre friosa i buscant venjança per les infidelitats de Zeus.
  • Posidó (Neptú). Déu dels mars, palau amb carros i cavalls-es diu que n’era el creador, aparellat amb Amfítrite gràcies a les arts de Delfí, té per fills a Tritó, Rode i Bentesicime. Gelosa, d’Escila, Amfítrite la va convertir en un monstre amb sis caps. Es va disputar Atenes amb Atena, però se li va atorgar a ella per haver-los fet donatiu de l’olivera. En una ocasió que Démeter s’havia fet egua, la va cobrir, cosa que l’enfurí per sempre. (G16)
  • Ares (Mart). Nascut de Zeus i Hera, el déu traci de la guerra, que es complau en la mortandat i el saqueig de ciutats [odiat pels atenesos que només farien la guerra per defensar la llibertat]. Odiat pels altres déus llevat d’Afrodita i Hades que rep de grat les víctimes de la guerra. (G19)
  • Hermes (Mercuri). Nascut de Maia i Zeus, es desenvolupà molt de pressa, i va robar unes vaques a Apol·lo. Va inventar una lira feta amb closca de tortuga i unes tripes de vaca, i la tocava a l’Arcàdia. Va fer el primer sacrifici de carn. Després va fer una flauta de canya, que també va agradar molt a Apol·lo i li va canviar pel ramat. De tracte en tracte, fou acceptat per Zeus com a encarregat dels tractats i del comerç, la llibertat de trànsit pels passatgers [l’època actual és de comerç i tecnologia, Hermes i Hefest]. Com a Herald duia un barret rodó per protegir-se de la pluja i sandàlies alades que el duien d’un lloc a l’altre en un moment. [icones a olga?]. Va inventar l’alfabet, l’astronomia, l’escala musical, el pugilat, el gimnàs. Entre els seus fills, el lladre Autòlic, i Dafnis, inventor de la poesia bucòlica. [Tenim l’Hermes de Praxíteles a Olímpia?]. (G17)
  • Hefest (Vulcà). Va néixer esmiriat i Hera el llençà de dalt de l’Olimp. El recolliren Tetis i Eurínome que el cuidaren, s’instal·là en una cova submarina on construí la seva primera farga i els féu ornaments. Quan Hera ho veié el tornà a l’Olimp i el féu casar amb Afrodita. Lleig i coix d’una altra vegada que Zeus el rebotà. Era mol hàbil. Va fabricar unes dones mecàniques i uns trespeus que es movien sols (Homer). [van divinitzar la metal·lúrgia, el déu de la tècnica i del bricolatge és el que domina avui; els trespeus que es mouen representen les estacions i el sol] (G23)
  • Afrodita (Venus). Nascuda de l’escuma marina sorgida dels genitals d’Urà llençats per Chronos al mar. No deixava a ningú el seu cenyidor màgic que feia que qualsevol se n’enamorés. Maridada amb Hefest, però amant d’Ares amb qui va tenir tres fills. Va jeure també amb Hermes que havia dit que la desitjava, amb qui va tenir Hermafrodita. Va tenir fills també amb Posidó, amb Dionisos va tenir Príapo, deforme i amb un gran membre. Per castigar-la Zeus va fer que s’enamorés d’Anquises, de qui va tenir Eneas. La mare d’Esmirna va pretendre que era més bella que Afrodita, i va ser castigada fent-la jeure amb el seu pare, de qui va tenir el bell Adonis, que va ser custodiat per Persèfone. Les dues el desitjaven i el volien com a amant. Calíope va arbitrar dividint l’any en tres parts, dues per les deesses i una per descansar. Per gelosia, Ares en forma de senglar va matar Adonis, que va baixar a l’Hades. (G18)
  • Atena (Minerva). Deessa de la guerra, encara que no en gaudia com Ares, inventora de la flauta, la trompeta, l’olla de terrissa, el jou, la brida, el carro i el vaixell. Era també deessa dels números i de les arts de les dones, com filar i teixir. Sense voler-se aparellar amb ningú, en un malentès demanà l’ajuda d’Hefest aquest va creure que li permetia acoblar-s’hi, l’atacà per darrera, ella s’apartà i l’esperma caigué a terra. Ella el va llençar prop d’Atenes, fecundant la mare terra. En sortí Ericteu, un nen amb el cos de serp de cintura en avall. Espantà uns ciutadans que s’estimbaren i en veure-ho Atena, de pena, deixà caure la roca que duia per completar la fortalesa de l’Acròpoli, i d’aquí en va sortir el Mont Licabetus. En una disputa amb Aracne, que havia teixit una tela més bella, esquinçà la seva obra. Aracne es penjà i Atena la convertí en aranya.
    (Pels atenesos la virginitat d’Atena volia dir que la ciutat era invencible. Seria una evolució de la triple deessa transferint els mites i qualitats de la nimfa [la fèrtil] a Afrodita). Hauria nascut del front de Zeus (un recurs mitològic per sotmetre el matriarcat d’un culte existent al nou patriarcal).(G25)
  • Apol·lo. fill de Zeus i Leto, demanà l’arc i fletxes a Hefest i a Dolfos, i matà la serp Pitó, enemiga de la seva mare. Gaia es queixà a Zeus i fou obligat a fundar els jocs Pítics. A l’Arcàdia prengué al déu Pan el do de la profecia. Va competir amb el flautista Marcias amb la seva lira, el va vèncer i en venjança pel repte li llevà la pell. Empaità moltes nimfes, entre elles Dafne, que es convertí en llorer [escultura de Bernini]. Apol·lo també s’enamorà del bell príncep espartà, Jacint, i competia amb el poeta Tàmiris i el vent del nord, que al final va fer caure un disc i el matà, de la seva sang en brollà la flor del Jacint. Després de tants tràngols i ser castigat per Zeus, aprengué moderació i sempre deia les sentències “coneix-te a tu mateix” i “res sense mesura”. [A l’època clàssica va acabar essent la deitat de la música, la poesia, la filosofia, l’astronomia, la matemàtica, la medecina i la ciència].(G21)
  • Àrtemis (Diana). germana d’Apol·lo, també sempre amb arc i fletxes, un arc de plata fet pels Cíclops, protectora dels nens petits i dels cadells, caçadora, amb el poder de causar la pesta i mort súbita, però també de guarir. Verge. Un carro tirat per cèrvoles. Àcteon la va veure com es banyava nua, i ella el convertí en cèrvol i fou devorat pels seus propis gossos. [font a Reggia di Caserta] (G22)
  • Demèter (Ceres). deessa dels sembrats; les seves sacerdotesses inicien les parelles en els secrets del llit. Va tenir fills amb Zeus i a Plutó (diferent de Hades) amb el tità Yasió, a qui Zeus castigà. Demèter era alegre i benèvola fins que Persèfone li fou arrebassada per Hades, raptada -la terra s’obrí i un carro de cavalls amb un auriga invisible se l’endugué a les profunditats. Mentre la cercava fou acollida pels reis d’Eleusis. Un dels seus fills morí per error, però Demèter va prometre grans dons a Triptòlem que li va dir, com la vella Hècate, que Coré havia estat raptada. Quan Demèter sabé que la seva filla havia estat raptada per Hades, no volgué tornar a l’Olimp, recorria la terra impedint que els arbres donessin fruit i que germinés el blat fins que Coré no tornés. La humanitat estava a punt d’extingir-se. Ho hauria pogut fer si no hagués tastat cap aliment. Al final s’arribà a un compromís, Perséfone/Coré s’estaria tres mesos en companyia d’Hades com a reina del Tàrtar, i els nou mesos restants amb Demèter. Abans de tornar a l’Olimp Demèter mostrà a Triptòlem la iniciació als seus cultes i misteris, li donà gra per sembrar, una arada de fusta i un carro tirat per serps. [veure el relleu on es veu Démeter i triptòlem amb una espiga de blat] (Graves assenyala que Core, Démeter i Hècate són la triple deessa, com a donzella, nimfa i vella, també el gra verd, l’espiga madura i el blat ja collit. (G24)
  • Hèstia. deessa de la llar, la construcció, va romandre sempre verge, al marge de les disputes dels olímpics. La primera ofrena sempre era per a ella. (G20)
  • Dionís (Baccus) que va rellevar Hestia. 12. Dionisos, nascut de Zeus i (?) fou desmembrat pels Titans, a instàncies d’Hera, i els trossos bullits en una caldera. Reconstruit per Rea, la seva àvia, Zeus va fer que Hermes el convertís en boc i el deixés amb les nimfes que el van cuidar i mimar. Va inventar el vi. En arribar a l’edat viril, Hera el va reconèixer com a fill de Zeus tot i l’afeminament degut a la seva educació, i el va fer embogir. Anava per tot arreu, amb una colla de sàtirs i mènades. Amb l’ajuda de les amazones va vèncer els titans. Viatjà per la Índia, tornà a Europa. Rea el purificà dels molts assassinats que havia comès. Licurg capturà l’exèrcit de Dionisos, Rea el tornà i féu embogir Licurg, que va confondre el seu fill amb una vinya i el tallà amb una destral, podant-li el nas, orelles i dits com si fossin branques. Va tornar a Beòcia, i a Tebes va convidar les dones a participar a les orgies. Penteu s’hi oposà i empresonà les seves Mènades, que es van escapar, desmembrant els vedells que trobaven, i quan Penteu provà de contenir-les embriagades pel vi, li van arrencar un membre rera l’altre. A uns pirates que el volien vendre com a esclau sense saber que era un déu, va fer brotar una vinya del màstil, un heura s’enroscava als aparells, els rems es van tornar serps, i tot el vaixell era ple d’animals fantàstics; els pirates van saltar a l’aigua i es van convertir en dofins. Es va casar amb Ariadna, abandonada per Teseu. Va castigar Perseu a Argos, que s’hi oposava i feia matar els seus seguidors, fent embogir les dones argives que devoraven crus els seus fills. Acabà pujant a l’Olimp i segué al costat de Zeus, Hestia li cedí el lloc. (Graves diu que Dionisos està relacionat amb la difusió de la vinya a Europa). (G27)
  • Hades , déu de l’inframón no era a l’Olimp.
  • Pan  germà de Zeus, o engendrat per Hermes segons les versions, no era un dels dotze olímpics, amb potes de cabra, un gran membre, vivia a l’arcàdia cuidant ramats, tocava la flauta, s’amagava a l’herba per espiar les nimfes i fer migdiades [Debussy!] . Prenia part en orgies amb les nimfes de la muntanya. Els olímpics el menyspreaven, però en treien partit, Apol·lo n’obtingué el do de la profecia i Hermes la flauta. En un moment donat va córrer la veu que havia mort i de l’espant de la gent en ve l’adjectiu “pànic”. (G26)

[L’armari dels déus: el llamp de Zeus, els cavalls i trident de Posidó, les sandàlies d’Hermes, el cenyidor d’Afrodita, l’arc i la lira d’Apol·lo, arc de plata d’Àrtemis, el casc de la invisibilitat d’Hades.]


Les muses i Orfeu

  • Cal·líope (Καλλιόπη, ‘la del bell esguard, agradable a la vista’). Musa de la poesia èpica. Atributs: una tauleta de cera per escriure.
  • Clio (Κλειώ, ‘aquella que els fa famosos’); Musa de la història. Atributs: un volum enrotllat.
  • Èrato (Ἐρατώ, ‘la que provoca desig’). Musa de la poesia lírica. Atributs: normalment una lira.
  • Euterpe (Ευτέρπη, ‘la molt agradable, la d’agradable geni o La de bon ànim’). Musa de la música. Atributs: una flauta.
  • Melpòmene (Μελπομένη, ‘La melodiosa, la cantant, la poetessa’). Musa de la tragèdia. Atributs: una màscara tràgica i coturns (sandàlies que munten fins als genolls amb plataforma de suro, com les que portaven els actors).
  • Polímnia (Πολυμνία, ‘la dels molts himnes’). Musa dels himnes i la geometria. Atributs: els colzes repenjats en un pedestal i la mà sostenint-se el mentó.
  • Talia (Θάλεια, ‘la que floreix, la festívola’). Musa de la comèdia. Atributs: una màscara còmica.
  • Terpsícore (Τερψιχόρη, ‘delit de la dansa’). Musa de la dansa. Atributs: una cítara per acompanyar els dansaires amb la música.
  • Urània (Ουρανία, ‘celestial’). Musa de l’astronomia. Atributs: una esfera.

 

Orfeu

Fill del rei Eagre de Tràcia i de la musa Calíope. Apol·ló li reglà una lira i les Muses el van ensenyar a tocar-la. Encantava les feres i els arbers i les roques es desplaçaven per escoltar-lo. Va embarcar amb els argonautes en cerca del velló d’or a la Côlquide i en tornar es casà amb Eurídice. Aquesta moriria per la mossegada d’una serp. Orfeu baixà als inferns i va encantar Caronte, Cerber i el mateix Hades que accedí a deixar tornar Eurídice amb la condició que Orfeu no mirés enrere fins estar els dos a fora. Però Orfeu es girà un cop hagué arribat i perdé Eurídice per sempre.
A Tràcia Orfeu no honorà Dionisos, criticà els sacrificis humans i els excessos sexuals de les Mènades, saludant Apol·lo com al més gran dels déus. Dionisos va fer que les Mènades matessin els seus marits i desmembressin Orfeu. El seu cap tallat, surant al riu, va seguir cantant.(G28).
[en una altra versió, les manades se’n van enamorar però ell les va rebutjar. Aleshores en el decurs d’una orgia, el van matar i desmembrar.

Orfeu als inferns, Jan Brueghel, 1594

L’inframón

(G31). Les ànimes baixen a l’inframón per una entrada prop d’un bosc d’oms negres al costat de l’oceà. Els parents els posen una moneda sota la llengua per pagar el barquer Caront que els durà en una barca a l’altre costat de la llacuna/riu Estígia. El gos Cèrber, amb tres caps en vigila la riba, tant per les ànimes que voldrien fugir com pels vius que hi voldrien entrar. A més hi ha el riu Acheron, de la misèria, el Phlegeton, el Cocytus i el Leteu, el riu de l’oblit. L’Erebus, la foscor, el primer lloc on arriben. A mesura que van arribant, les ànimes són jutjades per Minos, Radamantis i Èac, aquest els europeus, Radamantis els asiàtics i per a Minos queden els casos més difícils. Segons la sentència se’ls envia als camps dels Asfòdels si no són ni bones ni dolentes, al camp de càstigs del Tàrtar si són dolentes o als camps Elisis si són virtuoses. El Tàrtar hi ha tancats els titans i els castigats. A la dreta el palau d’Hades i Persèfone. A l’esquerra, un xiprer blanc fa ombra a l’estany de Leteu on beuen les ànimes comuns. D’altres que en saben més beuen de l’estany del Record.
Els camps Elisis són governats per Cronos, el dia perpetu, no fa mai fred, sempre hi ha música i jocs. En qualsevol moment poden triar renéixer a la terra. A prop hi ha les illes dels benaurats, pels que han passat tres cops per la terra i les tres vegades han assolit l’Elisi. Alguns diuen que es troba prop de la desembocadura del Danubi, ple d’animals, amb les ànimes d’Aquiles i Helena en festa contínua.

Hades és un déu ferotge, amb un carro d’or tirat per quatre cavalls negres. Posseeix el cascde la invisibilitat i són d’ell totes les pedres precioses que hi ha sota terra. Viu sempre a les profunditats llevat de quan té un atac de luxúria. La seva dona Perséfone, no té fills amb ell i prefereix la companyia de la vella Hécate, deessa de les bruixes (que té tres caps lleó, gos i egua).

Les Erínies viuen prop del Erebus i actuen quan un mortal es queixa d’un greuge, més velles que Zeus, amb caps de gos, serps per cabells, ales de ratpenat, els ulls injectats en sang.


Ganímderes, Tique, Nèmesi, Nereides

  • Ganímedes, el més bell dels mortals, raptat per Zeus en forma d’àguila. (G29). Zagreu (G30).
  • Tique i Nèmesi: la primera, la capriciosa fortuna, que a uns els dóna molt i a altres gens. La segona, humilia els que, havent rebut fortuna, no en sacrifiquen una part als déus ni ajuden a alleujar la pobresa dels altres.(G32)
  • Els habitants del mar, 50 Nereides, amables sirenes. Les Gorgones, belles fins que Atena convertí Medusa en un monstre alat d’ulls que enlluernaven, grans dents,llengua sortint, urpes esmolades, cabells de serp, i amb una mirada que convertia els homes en pedra. Les Graies, com cignes. Les hespérides, filles de la nit que canten melodiosament al jardí més occidental que la terra donà a Hera, aquí hi havia lespomes d’or custodiades per la sep Ladó.  (G33) Equidna, meitat dona i meitat serp, devorava homes a la seva cova. Amb Tifó va tenir una descendència monstruosa: Kerberos, el gos de l’infern amb tres caps, la Hidra de Lerna, serp amb molts caps, la Quimera, cabra que respirava foc amb cap de lleó i cos de serp, Ortro, un gos que va jeure amb Equidna altra vegada i va engendrà l’esfinx (cap de dona, cos de lleó,ales d’àliga, cua de serp) i el lleó de Nemea. (G34)

La rebelió dels gegants

  • Enfadats perquè Zeus havia confinat els seus germans Titans al Tàrtar, 24 gegants ataquen el cel llençant roques i torxes enceses. Atacaran els déus que els combatran però només Heracles podrà matar-los. , que lluiten contra el cel (G35)
  • Irada, la mare terra va jeure amb Tàrtar i va engendrar Tifó, el monstre més gran que mai hagi existit, serps enroscades de cintura en avall, braços que s’estenien centenars de llegües amb caps de serp en lloc de mans, cap d’ase que tocava les estrelles i ales enormes que amagaven el sol. Va atacar els déus i va aconseguir tallar els tendons de Zeus que no es podia moure fins que Hermes els va recuperar. Al final va poder llençar-lo al volcà Etna. (G36)
  • Els Alòades, Efialtes i Oto eren gegants que segons una profecia ningú podria matar. Van atacar l’Olimp, el primer volia Hera i el segon Àrtemis. Àrtemis els confondrà i es mataran l’un a l’altre. (G37)

[Altar de Zeus a Pèrgam]


La humanitat, diluvi, Prometeu, Pandora

  • El diluvi de Deucalió, que Zeus envià per destruir la raça humana indignat pel sacrifici d’un nen per Licaon d’Arcàdia. El va convertir en llop. Deucalió va demanar al seu pare, el tità Prometeu, que construís una arca. Tota la humanitat morí llevat de Deucalió i Pirra. La humanitat es renovà quan les roques llençades per ells es convertiren en homes. Però a l’Arcàdia van seguir sacrificant nens i convertint-se en llops. [elaboració de la Grècia civilitzada sobre els costums de l’Arcàdia]. (G38).
  • Atlante i Prometeu. Atlant, el més gran dels Titans, governava l’Atlàntida, un regne amb una costa escarpada, en una terra més enllà de les columnes d’Heracles. Els seus habitants es van tornar malvats i van ser castigats. Atlant i Mebenio es van unir als gegants i Cronos en la lluita contra l’Olimp. Atlant va ser castigat a aguantar el cel. Era el pare de les Plèiades, les Híades i les Hespèrides.
    Prometeu, un altre dels titans, tenia per germans Epimeteu, Atlant i Menecio. Aprengué les arts i ciències d’Atena i persuadí Zeus de perdonar la raça humana. Escollit per determinar com repartir un bou sacrificat, deixà en una part ossos i greix i a l’altra l’estómac -la part menys valorada- i la carn, enganyant Zeus que trià la primera; i encara avui és la part que s’ofereix als déus. Zeus castigà la humanitat a menjar carn crua. Prometeu va robar el foc i l’entregà a l’home. La venjança de Zeus consistí en fer una dona d’argila, que els quatre vents li donessin vida. Pandora, la dona més bella mai creada, fou oferta a Epimeteu, que la rebutjà. La ira de Zeus va fer que encadenés Prometeu a una roca del Càucas on un voltor li devorava el fetge un dia rere l’altre, a la nit se li regenerava. Espantat, Epimeteu es casà amb Pandora. Prometeu havia aconseguit tancar en una capsa tots els mals que podien afligir la humanitat, la vellesa, la fatiga, la malaltia, la bogeria, el vici i la passió. Pandora, la primera d’una llarga casta de dones, bella, però també tonta, malèvola i gandula, no va fer cas de l’advertència de no obrir la capsa, i tots els mals es van escampar. Si no fos que dins la capsa hi havia també l’esperança enganyosa, la humanitat s’hauria suicidat. (G39) (en una altra versió es diu que tenia tots els dons: pan dora i que Zeus li dóna una gerra amb la indicació que no l’obrís sota cap concepte, però Pandora no va resistir la curiositat i la obrir. Aleshores es van escampar tots els mals, les plagues de les collites, les malalties. Al fons de la gerra només hi quedà l’esperança [com al genesi on Eva és temptada a tastar la poma de l’arbre del coneixement i )
    Èsquil, Prometeu encadenat


Eos, Helios, Heleno, Èol

  • Eos, l’aurora, que acompanya Helios fins a occident com a Hesperia. (G40) Orió, caçador, el més bell dels homes. (G41).
  • Helios, que recorre el cel en el seu carro des del palau a l’orient, i retorna per l’oceà, dormint en un vaixell. Culte a Rodos. El seu fill Faetont intentà conduir el carro però no dominava els cavalls, i o bé anava massa lluny, o massa a prop, cremant els humans. (Inicialment de menor importància que la lluna, fins que Apol·lo se’n va apoderar). (G42) [Al Banquet dels Erudits surt la llegenda que, quan s’ha adormit, el sol retorna a l’est creuant l’oceà en un llit en forma de copa fet per Hefest].
  • Heleno, fill de Deucalió, va tenir com a fills Eol, Juto i Doro. Juto va anar a Atenes on va tenir com a fills Ió [jonis] i Aqueu. Doro va anar al mont Parnàs i va fundar la primera comunitat doria. Així, les principals nacions gregues, jonis, eolis, aqueus i doris, descendeixen d’Heleno.
    Èol va ocupar les illes eolies del mar Tirré on hi havia tancats els vents en una cova. Els deixava anar seguint indicacions de Zeus. Bòreas, el vent del nord a l’hivern. El Zèfir, vent de l’oest a la primavera que fa florir les plantes, Notos el vent del sud que ve d’Etiòpia, Euros, vent de l’est que porta tempestes i pluja.
  • Ió, fill d’Apol·ló i Creüsa, sacerdot a Delfos. [ Eurípides] (G44). Alcione i Ceice (G45).
  • Tereu de Tràcia, es casa amb Procne filla de Pandió, rei d’Atenes. Però s’enamora de l’altra germana, FIlomela, que cantava molt bé i fa veure que procne ha mor, i li talla la llengua per que no parli. Quan es descobreix les anava a matar però els déus el converteixen en puput, Filomela en rossinyol i Procne en oreneta (sense llengua).  (G46), les orenetes sense llengua. Erecteu i Eumolpo (submissió d’Eleusis a Atenes) (G47). Bòreas, Bòreas el vent del nord que una vegada va fecundar tres mil egues. (G48). Àlope o Hipotoont (G49).

Asclepi, oracles, alfabet

  • Asclepi. fill d’Apolo i Corónide, va aprendre medecina del centaure Quiró i d’Apolo. Va aprendre molt i Atenea li va donar dos pots de sang de la medusa, l’extreta de les venes del costat esquerra podia ressucitar els morts i l’altra matar instantàniament. (G50).
  • 51 Els oracles a Grècia: Zeus a Dodona, amb coloms. Olímpia. Delfos, Patras. (G51).
  • Les tres parques van inventar les cinc vocals i les consonants B i T,  Palamedes, fill de Nàuplio, les altres onze consonants. Hermes va reduir els sons a caràcters fent servir formes cuineiformes perquè les grulles volen en forma de cunya. (G52) [Els alfabets]
  • Els dàctils, 5 dits homes que eren ferrers i van fer una cursa que dóna lloc als jocs olímpics, 5 dits dones (G53). Els Telquins, éssers marins amb cap de gos i aletes (G54). Les Empuses, dimonis femenins que podien prendre la forma, de gosses, vaques, o belles dones que jeien amb els homes i els xuclaven les forces vitals fins que morien. (G55).
  • Io, filla del déu fluvial. Zeus se n’enamorà i quan Hera sospità la convertí en una vaca blanca. Però Hera la reclamà i la posà sota la custòdia d’Argus panoptes que tenia cent ulls, i encara que alguns dormissin els altres sempre vetllaven. Hermes, el més hàbil dels lladres l’adormí amb la flauta i el matà. Hera posà els seus ulls a la cua d’un paó reial i féu que un tàvec empaités sense parar a Ió. Io va recórrer Europa, Àsia, sempre turmentada pel tàvec fins que va arribar a les fonts del Nil on Zeus li retornà la forma humana. Es va casar amb Telègon, donà a llum el fill de Zeus i va instituir el culte a Isis (o Dèmeter). (G56). El seu germà Foroneu va fundar la primera ciutat amb mercat i va ser el primer a fer servir el foc robat per Prometeu. (G57)

Cadme, Belo, Leda, Centaures, Endimió, Pigmalió i Galatea, Sísif, alcestis

  • Agenor, fill de Líbia i Posidó, es va establir a Canaan i va tenir per fills a Cadme, Fènix, Cílix, Taso, Fineu i Europa. Zeus se’n va enamorar i es convertí en un toro blanc, bell i dòcil. Hermes portà el ramat prop d’on passejava Europa. Veient que el toro era dòcil, Europa hi començà a jugar, i li posava flors, i garlandes a les banyes. Zeus va entrar a l’aigua amb Europa espantada agafada a les banyes i anà fins a Creta, on es transformà en àguila i violà a Europa. En van tenir tres fills, Minos, Radamant i Sarpédon. El pare va enviar els fills a cercar-la. Van fundar Fenícia, la illa de Taso i altres. Cadme, després de molt voltar, es va trobar Atena que li va dir que abandonés la cerca, seguís una vaca i allà on caigués fatigada, fundés una ciutat. Aquest és l’origen de Tebes. Cadme volgué sacrificar la vaca i anar a buscar aigua a la font de Castàlia, que abans es deia font d’Ares. Però resulta que estava guardada per una serp que matà la majoria dels homes de Cadme. Quan aquest aconseguí occir-la, Atena li digué de sembrar les dents. D’aquí en van néixer homes armats, espartans que es van posar a lluitar entre ells fins a matar-se. Només en van quedar cinc que es van posar al servei de Cadme. Aquest hagué de fer d’esclau d’Ares durant un any per haver mort la seva serp.(G58)
  • Cadme es va casar amb Harmonia, aquestes van ser les primeres noces de mortals i hi van assistir els dotze Olímpics. Démeter va jeure amb Yasion tres vegades en un camp llaurat per assegurar les collites. Més tard Cadme va renunciar al seu tron en favor del seu net Penteu, que la seva filla Àgave havia tingut amb Eguió, un dels cinc homes sembrats. Però en desdenyar Dionís, aquest féu embogir les dones de Tebes i Penteu fou desmembrat per les bacants, amb la seva mare al davant (Eurípides, les bacants). Dionisos va dir que algun dia Cadme conduiria bàrbars contra els grecs. Van emigrar al país dels Enqueleus i van ser elegits governants. Àgave que s’havia casat amb Licoterses, el matà i enrregà el regne a Cadme. Ares al final els perdonà i per evitar això els convertí en serps negres amb taques blaves, i els envià a les illes dels benaurats.(G59)
  • Belo, germà d’Agenor va tenir tres fills, Egipte, Dànau i Cefeu. El primer regnà a Aràbia i a Egipte, el segon a Libia i va tenir 50 filles, les Danaides. A la mort de Belo, Egipte pretenia casar els seus prínceps amb les danaides. Però Dànau sospitava que en realitat les volien matar i va embarcar cap a Grècia i va dir que estava predestinat a ser rei d’Argos [recordo que a la Ilíada sempre parlen dels dànaus i dels aqueus]. Els prínceps d’Egipte ho van tornar a intentar però a la nit de noces, totes les danaides menys una van clavar una agulla que duien amagada al cap al cor dels seus marits. Un dels fills de les danaides, Aminone fou Nàuplio, que descobrí l’art de la navegació i va fundar aquesta ciutat.(G60). Làmia, filla de Belo, governà a Líbia i Zeus li atorgà poder treure’s els ulls i tornar-se’ls a posar. Hera li matà els fills per gelosia i ella matà els dels altres amb crueltat. Es va afegir a les Empuses (G55), jaient amb joves i xuclant-los la sang mentre dormien.
  • Zeus va cobrir Nèmesi (G32) que s’havia transformat en oca prenent la forma d’un cigne. D’aquí en sortiria un ou que seria posat entre les cames de Leda (o Zeus hauria fecundat LEda en forma de cigne). D’ella en naixerien Helena, Càstor i Pòlux. (Dalí, Leda atòmica) (G62).
  • Íxion, hereu del tron lapita acordà casar-se amb Dia però matà el seu pare a traició. Zeus el salvà però intentà seduir Hera per la qual cosa Zeus va formar una falsa Hera, Néfele, a partir d’un núvol i quan el va sorprendre copulant el va lligar  auna roda ardent que gira al firmament. Néfele va infantar el nen Centaure que va jeure amb eugues donant origen a la raça dels centaures, entre els quals el savi Quiron. (G63).
  • Endimió, fill de Zeus i Càlice era molt bell. Selene (la lluna) el va veure quan dormir i el besà suaument. Li va venir una son infinita i no ha envellit mai més. (G64).
  • Pigmalió es va enamorar d’Afrodita  i en no poder-la aconseguir va fer una estàtua de marfil que s’hi assemblés. En jeure-hi Afrodita hi entrà com a Galatea i li donà dos fills.(G65)
  • Èac, fill de Zeus i Egina, patí la ira d’Hera que envià serps al país fent morir la població de set i verí. Èac va demanar a Zeus que tornés a poblar el país amb tants súbdits com formigues pujaven a  una alzina que estava consagrada consagrada a Zeus. Aquesta va tremolar sense que hi hagués vent i Èac, tot i espantat, la va besar. L’endemà havia acabat la plaga, queia la pluja i s’apropava una multitud d’homes que havia vist en somnis. Els anomenaren “mirmidons“, és a dir, formigues, i són frugals i pacients. Lluitaran amb Aquil·les a Troia. Èac era piadós, just i respectat i en morir es convertí en un dels jutges del Tàrtar. (G66)
  • Sísif, fill de Eol, descobrí que Autòlic el robava. Va seduir la seva filla Anticlea, muller de Laertes i amb ella va engendrar Odisseu. Més tard Zeus el castigà a l’Hades per haver revelat secrets. Sísif va enganyar Hades dient que l’ensenyés com funcionaven unes manilles i el va deixar tancat uns dies. Ningú es moria! Després enganyà Perséfone dient que volia fer un bon funeral i tornaria. EL va haver de retornar Hermes a la força i com a càstig el van obligar a oujar una gran pedra pel pendent d’un turó però mai arribava a dalt, sempre queia. (G67)
  • Salmoneu, insolent, morí per un llamp de Zeus, la seva filla Tiro va ser violada per Posidó i va tenir dos bessons, Pelias i Neleu. Després Tiro es casarà amb Creteu amb qui tindrà Eson, pare de Jàson.(G68)
  • Alcestis (Eurípides), filla de Pelias, es casà amb Admet que amb l’ajudà d’Apol·lo, aconseguí enganxar un senglar i un lleó al seu carro, condició de Pelias. Apol·lo també li concedí que, arribat el dia de la seva mort, se li perdonaria la vida si algú de la seva família estava disposat a morir per ell. arribat el dia Admet suplicà els seus pares, que s’hi van negar. Alcestis va acceptar morir per ell però arribada a l’Hades, Persèfone la va tornar a enviar al món superior. (G69).
  • Atamante, germà de Sísif es casà amb Néfele per ordre d’Hera, i va tenir com a fills Frixo, Leuconte i Hele però l’enganyà amb Ino. Aquesta volia fer creure que Beòcia només tindria collites si sacrificaven a Frixo. Ja ho anaven a fer quan Hera va enviar un xai d’or amb ales al qual van pujar Frixo i Hele i van fugir a la Côlquide. Hele va caure i d’aquí el nom d’Helespont. Frixo va sacrificar el xai a Zeus i serà el famós velló d’or que cercaran els argonautes. (G70). Glauc tenia unes eugues a qui no deixava criar, ofenent a Afrodita. Ella ofesa va fer que es desboquessin i el devoressin (G71).
  • Melampo, nét de Creteu, fou el primer mortal amb dons profètics, i medecina. Podia entendre el llenguatge dels animals perquè unes serps joves que havia salvat li havien netejat les orelles llepant-les. Gràcies a això aconseguí un ramat de bous i guarir les dones embogides de Tirint. (G72)

Perseu, Minotaure, Dèdal

  • Perseu:  Fill de Zeus i Dànae, per fer retirar el pretendent de la seva va acceptar enfrontar-se a la medusa, la Gorgona que tenia serps per cabells i petrificava amb la mirada (G73). Per evitar-ho anà acostant-s’hi d’esquena fent servir un escut de mirall, elevant-se amb les sandàlies alades que li havia prestat Hermes i Atena li va guiar la mà. (Escultura vaticà, Canova Caravaggio). Va veure Andròmeda, nua i encadenada a una roca per aplacar Posidó que s’havia irat quan la seva mare, Cassiopea havia dit que ella i Andròmeda eren més belles que les Nereides.Mata el monstre i prengué Andròmeda per muller.(Arnold Böcklin). Va fundar Micenes.
  • Els bessons Dioscurs, Càstor i Pòlux, herois d’Esparta. (G 74). Belerofont matà el monstre femení de Quimera, que projectava foc i tenia cap de lleó, cos de cabra i cua de serp- (G. 75). Antíope (G76). Níobe (G77). Cénide i Ceneu (dones marines G78).  Erígone (G79). El senglar de Calidón i Meleagre (G80). Telamon i Peleu (G81). Aristeu Cirene (G82).
  • Midas (G83), que acollí el Centaure Silè. Aquest li explicava històries d’un continent meravellós, un pou amb dos rierols, un amb arbres el fruit dels quals feien plorar i defallir, i l’altre que rejovenia convertint els vells en joves, després infants fins que desapareixien. Midas tornà Silè a Dionisos i aquest agraït li concedí un desig. Midas demanà que tot el que toqués es convertís en or. Però això també afectava el menjar i es moria de gana. demanà ajuda a Dionisos que li indicà que begués aigua del riu Pàctol. Encara avui té sorra daurada. Més endavant, en no acceptar que Apol·lo havia vencedor d’un concurs demúsica, aquest el castigà amb unes orelles d’ase. (G 83).
  • Cleobis i Biton (G84). Narcís, enamorat de si mateix en veure’s reflectit. La nimfa Eco que només podia repetir mots, castigada per Hera, es clavà una daga i de la sang en sortí la flor del Narcís. (Quadre de Waterhouse) (G85).  Fílide i Cària (G86). Arion (G87).
  • Minos, fill de Zeus i Europa, va ser rei de Creta. Demanà als déus que sortís un toro del mar per sacrificar a Posidó i aparegué un toro blanc tan bonic que Minos en sacrificà un altre. Posidó enfadat va fer que Pasífae s’enamorés del toro, així que ella va demanar ajuda a Dèdal, l’artesà atenenc desterrat a Cnossos, que feia estàtues de fusta, i aquesta va fer l’escultura d’una vaca buida per dins on es col·locà Pasífae que va ser així va ser muntada pel toro. El fill va ser el Minotaure. Per amagar la vergonya Minos féu que Dèdal construís un laberint on viurien amb la seva dona i el Minotaure (G88). Com va Minos era sovint indifel Pasífae l’encantà fent que quan ejaculés en lloc de semen sortissin serps, escorpins i centpeus (G89). Entre els fills que van tenir hi va Glauc i Ariadna (G90). Més tard Minos es convertí en el jutge de les ombres a l’inframon juntament amb el seu germà Radamantis. Catreu, fill de Minos, va tenir tres filles i un fill, que el matà per error. Aèrope es casà amb Clístenes i engendrà Agamèmnon i Menelau. Clímene es casà amb Nauplio, el cèlebre navegant. [ciutat Grècia]. Escila i Niso (G91).
  • Dèdal, un hàbil ferrer que havia après de la mateixa Atenea, va ser desterrat per haver matat el seu deixeble Talos que l’havia superat. Es refugià a Cnossos i fabricà molts enginys per a Minos (G92). Quan volgué escapar, juntament amb el seu fill Ícar, fabricà unes ales amb les plomes enganxades amb cera i avisà al fill que no volés ni massa prop del sol, que la cera no es fongués, ni massa prop del mar, que s’humitegés. Però Ícar volà massa amunt, la cera es va fondre, i va morir. Catreu i Artémenes (G93)

Teseu i Ariadna

Teseu. Va néixer d’Etra i Egeu (i/o Posidó, que també va jeure amb Etra), descendent d’Erecteu, rei d’Atenes. Egeu va amagar en una roca, les sandàlies, escut i espasa a l’espera que Teseu es fes gran i movent la roca pogués de demostrar el seu llinatge.  No el va dur a Atenes per evitar que fos assassinat pels seus nebots. Egeu es va casar amb Medea que havia fugit de Corint després de matar el fill que havia tingut amb Jàson. (G94) Als 16 anys Teseu va recuperar els objectes del seu pare i es dirigí cap Atenes, no per mar, sinó per terra. Volia imitar Heracles i enfrontar-se als perills, els bandits que assaltaven el camí. (G95)
A Epidaure arrabassà la maça de bronze a Perifetes, el matà i se la quedà. Sinis matava la gent lligant-los a dos pins doblegats que els desmenbraven en deixar-los anar. La truja de Cromió. Esciró que s’asseia a una roca d’un penyasegat i obligava els passatgers a que li rentessin els peus; quan s’ajupien els llençava al mar d’una patada. Cerció a Eleusis reptava els viatgers a lluita cos a cos i els matava estrenyent-los amb una abraçada. Damastes (Procust) feia jeure els passatgers a un llit, i si no hi arribaven els estirava els membres amb un potro, i si els sobrava els serrava [metàfora d’algú poc adaptable]. (G96) A Atenes serà reconegut per Egeu i sobreviu l’intent de Medea d’enverinar-lo, que volia afavorir el seu fill.(G97)
L’envia a Creta on Minos havia establert que cada 9 anys s’enviessin 7 nois i 7 noies al laberint on eren devorats pel Minotaure. Egeu li va donar unes veles blanques per assenyalar si havia sobreviscut en tornar, i negres si no era així. Ariadna, la filla de Minos s’enamorà de Teseu i li dóna un cabdell de fil vermell per poder sortir del laberint a canvi de la promesa que es casaria amb ella. Teseu matà el Minotaure i fugí de Creta amb Ariadna. Però l’abandonà a Naxos. Més tard es casà amb Dionisos (G98). De tornada Teseu oblidà canviar les veles i Egeu es llençà al mar, que des d’aleshores s’anomena així. El vaixell de Teseu que va fer el viatge de Creta a Delos va haver de ser reparat i moltes fustes substituides. Federalitzacio de l’Àtica (G99)Teseu farà més endavant una expedició contra les amazones (G100) i raptà Antíope que li donarà Hipòlit (G101). Però es casarà amb Fedra néta de Minos. Farà amistat amb Piritous. En el casament d’aquest amb Hipodàmia, els centaures convidats, no coneixien el vi però quan el van olorar, van rebutjar la llet, es van emborratxar i van violar dones i nois fins que els lapites els van expulsar.[tema del Partenon] (G102)
Amb Piritous raptaran Helena i més endavant voldran pretendre Persèfone, la filla d’Hades. Aquest simulà acollir-los però els feu seure a la cadira de l’oblit, que es transformarà formant part d’ells i per tant no en podien sortir sense mutilar-se. Més tard serà alliberar per Heraclea que a l’arrencarà de la cadira però un tros de carn hi quedarà enganxada. Per això els descendents de Teseu tenen el cul petit (G103). Morirà poc després de tornar. (G104).
Tragèdies d’Eurípides: Medea, Hipòlit.


La tragèdia tebana

Èsquil, Set contra Tebes. Sòfocles, Edip rei, Antígona, Edip a Colonos. Eurípides, Les Suplicants (vídues els argius que havien anat a lluitar contra Tebes), Les Fenicies, Les Bacants.
[el 2005 vaig voler passar-hi, una població petita i normal]

Edip (G85). Cadme, va sembrar els camps amb les dents de la serp, i en van sortir els homes “sembrats”.

  • Laios, es casà amb Iocasta, i fou predit que el fill el mataria. Repudià la dona però aquesta l’emborratxà i així aconseguí quedar embarassada. El fill fou abandonat, però un pastor el trobà i fou acollit pels reis de Corint. L’oracle de Delfos li predigué que mataria son pare i jeuria amb sa mare. Així que abandonà el palau i se n’anà a córrer món. Pel bosc es creuà amb Laios amb qui discutí, i el matà. Tebes estava assolada per l’esfinx, cap de dona, cos de lleó, cua de ser i ales d’àliga [era a Schonbrun a Viena que n’hi havia? al kerameikos?] i a cada viatger li plantejava l’enigma de l’animal que primer va a quatre potes, després a dos, i finalment a tres. Edip resolgué l’enigma, els tebans el van fer rei, i es maridà amb Iocasta.
    Una pesta assolà Tebes i l’oracle digué que cerquessin l’assassí de Laios. Edip prometé desterrar-lo. L’endeví Tirèsias (cec, uns diuen que ho féu Atena quan la sorprengué banyant-se nua, però que a canvi la serp Erictoni li llepàles orelles per tenir el do de la profecia; d’altres que en matar una serp es convertí en dona, i arribà a ser una prostituta famosa, intervení en una disputa entre Zeus i Hera sobre qui gaudia més de l’acte sexual i va dir que “dividint el plaer en deu parts, nou van a la dona i una a l’home”. Tirèsias ho revelà, Edip es cegà i marxà a l’exili, expulsat per Creont, acompanyat per Antigona fins a Colonos, prop d’Atenes, perseguit per les Erínies; on morí. (Graves diu que és una construcció “errònia a partir d’il·lustracions”, si bé no cal exagerar com Freud, la força de la narració és extraordinària).
  • Set contra Tebes (Èsquil, Eurípides Fenícies) G106. Després que Edip fos desterrat, els seus fills Eteocles i Polinices van acordar regnar en anys alterns. Però Eteocles en nega a tornar el poder i Polinices fou desterrat. S’alià amb Adrast per atacar Tebes juntament amb sis cabdills més. Amfiarao i els jocs de Nemea. Cadascun se situa davant de cadascuna de les set portes. Després d’una lluita seran derrotats. Eteocles i Polinices lluiten i es maen l’un a l’altre. El seu oncle Creont pren el tron. No deixa enterrar els enemics morts però la seva germana Antígona ho farà en secret. Creont ho descobreix i ordena el sue fill Hemón, amb qui estava promesa, que l’enterri viva. Però Hemón s’hi casarà d’amagat. Anys més tard Creont ho descobreix i els farà morir els dos. [Antígona]. Els Epígons (G107)

    D’Atreu a Orestes, Tàntal

  • El suplici de Tàntal (G108) era amic de Zeus i convidat menjar amb els déus. Però revelà els seus secrets i robà menjar diví per compartir amb els mortals. També serví als déus el seu propi fill Pèlops, esquarterat i guisat. Va ser castigar a patir gana i set, penjat d’un arbre ple de peres i figues que no pot abastar, i amb l’aigua que li arriba a la cintura però de la qual no pot arribar a beure mai.
  • Pèlops. Zeus farà ressucitar Pèlops, tall bell que Posidó se n’enamorarà. Hereta el tron del seu pare. Pretén Hipodàmia i haurà de competir en una cursa de carros amb Enomao, el seu pare, que tenia unes egües filles del vent. Qui perdia, moria. El podrà vèncer gràcies a un carro i cavalls que li dona Posidó. S’estableix al centre de la península que s’anomenarà Peloponès. G109. Va tenir diversos fills (G110), entre ells Atreu i Tiestes (G111). Aquests competeixen pel tron de Micenes. El segon sedueix la Aèrope, la dona del primer, i aconsegueix que se sàpiga que havia amagat la pell d’un be dedicat a Artemis. Però Zeus afavoreix Atreu fen tornar el sol enrere i aquest recupera el tron. Més tard Atreu convida Tiestes fent veure que l’ha perdonat però abans mata els seus fills, els cuina i serveix a Tiestes en un banquet. Tiestes fuig i seguint l’oracle de Delfos viola la seva filla Pelopia que engendrarà Egist que acabarà matant Atreu.
  • Agamèmnon, fill d’Atreu tornarà fent fora Tiestes i Egist i es casa amb Climmenestra. Tindran com a fills Orestes, Electra, Ifigènia i Crisotemis.  Menelaus es casa amb Helena. (G112). Paris rapta Helena i es desencadena la guerra de Troia. Agamèmnon i Menelaus estarien fora deu anys. Ifigènia seria sacrificada a Aulis [Eurípides]. Egist sedueix Climmenestra i quan aquest torna de la guerra amb Casandra, Climmenestra i llença una xarxa quan es banyava i Egist el mata.
  • Orestes és criat als boscos per uns pastors i Electra viu al palau, pobra.(G113) Quan es fa gran torna a Micenes i amb l’ajuda d’Electra maten Egist i Climmenestra. Però com a càstig pel matricidi Orestes és perseguit per les Erínies, que tenen serps per cabells, cap de gos i ales de ratpenat. (G114). Serà condemnat a mort però salvat per Apol·ló. Desterrat i perseguit per les Erínnies, serà sotmès a judici a Atenes. [ és una escenificació entre el poder matrilineal, representat per les Erínnies i el patriarcat, representat per Apol·ló]. Tot i que és absolt, les Erínnies clamen venjança. Seran pacificades per Atenea que els proposa d’estar-se a una cova i que els facin sacrificis a canvi de que invoquin vents favorables i bones collides. [Èsquil, les Eumènides](G115). Però queden tres Erínnies que persegueixen Orestes fins a Tàuride, on hi havia culte a una imatge sagrada d’Artemis. En tenia cura Ifigènia, que secretament havia estat salvada de ser sacrificada per Artemis. (G116).  Orestes anava a ser executat per Toante, rei de Tàuride però Ifigènia reconeix el seu germà i el salva enganyant el rei. Orestes acabarà tornant a Micenes (G117) i quan mor Menelaus els espartans el faran rei.

Heracles

Sòfocles, Les dones de Traquis. Eurípides, La follia d’Heracles, Alcestis, Els fills d’Hércules. [Tema d’escultures amb al garrot]

  • Naixement i joventut.
    Zeus jeu durant tres nits amb Alcmena fent-se passar per Amfitrió, havent demanat al sol que apagués la llum, les hores que no avancin i la lluna que vagi més lentament. Donaria llum a Heracles, que vol dir “glòria d’Hera” (G118). Alcmena abandona el nen al bosc tement la ira d’Hera però atenea per indicació de Zeus enganya Hera per que l’alleti i el nen xucla tan fort que s’escapa un raig al cel: la via Làctia. Rebrà lliçons de conduir carros, tir a l’arc, lluita, cant, lira i literatura. (G119). Les filles de Tespi (G120). Derrota d’Ergino. (G121). DEgut als seus excessos, Hera el fa embogir i mata els seus fills. Consulta l’Orale de Delfos que li diu que haurà de servir euristeu durant dotze anys i dur a terme els treballs que li encarregui.(G122).
  • Els dotze treballs d’Hèrcules.
    Primer treball: el lleó de Nemea (G123).  Segon treball: la Hydra de Lerna, que tenia cos de gos amb vuit caps, un d’ells immortal i que matava només amb l’alè; quan se li tallava un cap en sortien dos més (G124). Tercer treball: capturar viva la cérvola de Cerínia (G125). Quart treball: el senglar d’Erimant (G126). Cinquè treball: netejar els fems dels estables d’Augies (G127). Sisè treball: les aus estinfàlides (G128). Setè treball: el toro de Creta (G129). Vuitè treball: les eugües de Diomedes (G130). Novè treball: el cinturó d’Hipòlita, la reina de les amazones (que trencaven els braços i cames dels nens mascles per limitar-los a fer les tasques domèstiques. (G131). Desè treball: els bous de Gerió que era un gegant que vivia a Tartessos, l’home més fort del món, amb tres caps i sis braços; les columnes d’Hércules a Cadis (G132). Onzè treball: les pomes de les Hespèrides, d’una pomera d’or regal de la mare Terra a Hera que l’havia plantat al seu jardí diví, al mont Atlas, on els cavalls del sol acabaven el seu viatge. Les Hespérides, filles d’Atlant, les robaven i Hera ho va fer vigilar per un drac. Heracles substituirà Atlant a sostenir el firmament mentre ell agafa tres pomes. De tornada lluita amb Anteu, que recuperava forces quan tocava terra de manera que Heracles li trencarà les costelles a l’aire. A les muntanyes de Câucas troba Prometeu encadenat i suplica a Zeus que el perdoni, cosa que farà. Però per simbolitzar que segueix castigat a ser presoner, durà un anell amb una pedra engastada, el primer de tots. Heracles mata el voltor que cada dia li devorava el fetge. (G133). Dotzè treball: la captura de Cerber (G134). Per això va iniciar-se en els misteris d’Eleusis, restringit als atenesos, per la qual cosa es va fer fill adoptiu. Baixarà al Tàrtar i creuarà el riu Estígia amb Caront, dominant el gos de tres caps.
  • Altres
    L’assassinat de Ífitus (G135). Heracles és venut com a esclau a la reina Onfale. Captura els bessons Cercops que no la deixaven dormir, una bandolers i entabanadors. Heracles els penja de cap per avall i aleshors li veuen el cul que estava bronzejat perquè la pell del lleó n el cobria. Van esclatar a riure i al final Heracles amb ell (d’aquí es va treure el nom de l’homínid Cercopitecus). En una ocasió Heracles i Ònfale es van intercanviar la roba i quan Pan que s’havia enamorat d’ella es va introduir al llit i va intentar fer l’amor a Heracles crient que era ella, va sortir rebotat. Òmfale al final l’allibera i H tornarà a casa amb regals (òmfale, “el melic”, simbolitzaria com un home fort es converteix en esclau d’una dona lasciva i ambiciosa).  (G136). H va a Troia i allibera Hesíone que estava encadenada a una roca i amenaçada per un monstre. El seu pare Laomendont li prometé les egües immortals que Zeus li havia donat per haver raptat Ganímedes. H venç el monstre però Laomedont no li vol donar les egües i h ataca la ciutat amb Telamon. Abans havia embolicat el seu fill acabat de néixer, Àiax, amb la pell de lleo, fent-lo invulnerable excepte al coll i l’aixella que no van quedar coberts. H mata Telamon i tots els seus fills excepte Podarces que havia mantingut que s’havien de donar els cavalls a H. És venut com a esclau però Hesíone el redimirà i canviarà el nom a Príam. (G137).  La conquesta d’Hèlide, Zeus espantamosques, Jocs olímpics. (G138). La presa de Pilos, lluiten Heracles i Atenea contra Ares, Hera, Posidó i Hades. (G139). Els fills d’Hipocoon, Heracles ataca Esparta (G140). Auge (G141). H combat amb Aqueloo per aconseguir Deianira. Aqueloo podia prendre la forma de toro, serp, o home amb cap de toro. Després de matar un coper per accident, marxava a Traquis amb Deianira quan es troben que havien de travessar el riu Eveno que tenia com a barquer el centaure Nesos. Aquest diu que farà creuer Deinaria mentre H el travessa nedant. Però intentarà violar-la. En demanar auxili, H el mata de lluny amb una fletxa. Nesos per venjar-se enganya Deianira dient que si barreja la seva sang amb el semen i oli d’oliva, H sempre li serà fidel. (G142). Heracles a Traquis, combat amb Cicnos (G143). H ataca Ecalia en represàlia perquè no li han entregat Yole (G144). Deianira decideix fer servir la roba impregnada amb la sang de Nesos. En posar-se-la, se li desfan les carns. Serà cremat en una pira i la part divina puja a l’Olimp on, malgrat l’oposició d’Hera, es convertirà en un dels olímpics i farà de porter del cel (G145). Els fills d’Heracles (G146).

La guerra de Troia

Homer, La Ilíada, L’Odissea. Sòfocles, Àiax, Filoctetes. Eurípides, Helena, Hècuba, Les Troianes, Andròmaca, Resos, El Cíclop.

  • Troia i el rapte d’Helena.
    Fundació de Troia (G158). Antecedents, saqueig d’Heracles que l’entrega a Príam. Va tenir molts fills entre els quals Héctor, Paris i Cassandra. Aquesta tindria el do de la profecia i alhora la maledicció que ningú mai no la creuria. Menelaus es casa amb la bella Helena, filla de Tindareu. Paris, bell i intel·ligent, és reclamat per Hermes a jutjar quina és la deessa més bella, Hera, Atenea o Afrodita. Es decideix per aquesta que li promet que farà que Helena s’enamori d’ell. (G159). Agamémnon i Menelaus demanen reparació però Príam no en sabia res ja que Paria encara no havia arribat, i a més Hesíone, la germana de Príam, havia estat raptada per grecs. Aquests començaran a reclutar un exèrcit. Els costarà convèncer a Odisseu d’íTaca, casat amb Penèlope, suposadament fill de Laertes però en realitat de Sísif i Anticlea. Néstor. Aiax de Salamina, Idomeneu de Creta. Aquil·les (amb els seus mirmidons) a qui la seva mare Tetis havia submergit al riu Estigia fent-lo invulnerable, subjectant-lo pel tendó. Va ser criat pel savi centaure Quiró. Diomedes. La flota es reuneix a Àulide. (G160).
  • La guerra.
    Les naus no poden salpar per l’ira d’Artemis que només s’aplicarà amb el sacrifici d’Ifigènia, salvada in extremis per Artemis. [Eurípides] (G161). Segueixen nou anys de guerra (G162). Els grecs conquereixen moltes ciutats del voltant. Enees, i els dardànides, de Romania, serà aliat de Troia. Odisseu acusa amb enganys a Palamedes que serà jutjat i executat. Havia estat inventor del joc de daus, els fars, la balança i les mesures, el disc, l’alfabet i els sentinelles. Aquil·les s’ofen quan Agamémnon es queda Briseida, una esclava que li havia estat assignada. Ell i els seus mirmídons es retiren (G163). Combat de Menelaus i Paris que serà salvat per Afrodita. Àiax i Héctor combaten sense que guanyi ningú i intercanvien regals. Odisseu matà Resos i els seus cavalls. Havia estat profetitzat que Troia no cauria mentre els conservés. Patrocle ataca Troia que hauria caigut sense la intervenció d’Apol·ló. Héctor el mata. Combat entre Aquil·les i Héctor, a qui mata. Príam s’entrevista amb Aquil·les per acordar el rescat del cadàver [una de les millors escenes de la Il·líada]. Segueix la lluita. Una fletxa de Paris guiada per Apol·ló ferirà Aquil·les al taló, l’únic lloc on era vulnerable (G164). Agamémnon concedeix les armes d’Aquil·les a Odisseu causant la ira d’Àixax. Aquest voldrà atacar els grecs en venjança per Atenea el fa embogir i en canvi mata el bestiar. Quan recupera el seny se suïcida. [Sòfocles]. (G165). Els oracles de Troia. L’arquer Filoctetes mata Paris [Sòfocles] (G166). Odisseu es fa seva l’estratagema d’Atena de construir un cavall on s’amagarien 23 guerrers, presentar-lo com a regal als troians en tant que ofrena a Atenea (Timeo Danaos et dona ferentes) i fer veure que la resta de l’exèrcit abandona i el campament i es fa a la mar.  Abans havia convençut Helena de tornar a Micenes (G167) . [Eurípides les troianes]. Laocoont avisava que era un engany i volia fer un sacrifici a Posidó però Apol·lo envia dues serps que van matar-lo a ell i als seus fills [Laocoont]. Els troians refiats fan un banquet. Els grecs baixen del cavall, obren le sportes i saquegen Troia. Hécabe els maleeix (G168) [Eurípides, Hécabe]. El retorn serà difícil. Menalaus marxa sense voler fer sacrificis a Atena però no troba vents propicis. A l’illa de Faros la nimfa Idòtea li diu que només podrà vèncer l’encanteri si captura el seu pare, el déu Proteu, que era capaç de transformar-se en Lleó, serp, pantera, senglar, aigua o arbre [ la poesia ]. Haurà de fer una visita a Egipte i fer sacrificis als déus. Arribarà a Micenes després que Orestes hagi venjat l’assassinat del seu pare Agamémnon a mans d’Egist i Climmenestra. (G169). Diomedes, Idomeneu i Filoctetes tornen a casa i es troben que les dones els han estat infidels. Només el savi Néstor tindrà una vellesa tranquil·la.
  • Els viatges d’Odisseu- [Homer] (G170).
    Els lotòfags, amb el fruit que feia oblidar la missió. El Cíclop Polifem. L’odre que tancava els vents. Els lestrígons que els apedreguen. La deessa Circe que converteix els mariners en porcs. El viatge a l’Hades a consultar Tiresias. Les sirenes, Escila i Caribdis, Odisseu lligat al pal de la nau i els mariners amb les orelles tapades. La nimfa Calipso. Nausicaa. Quan arriba a casa (G171), Penélope fa esperar els pretendents teixint un tapís de dia que desfà de nit. Odisseu es disfressa de captaire i demanarà provar a tensar l’arc. Maten els pretendents.

Jàson i els argounautes, Medea

[Eurípides, Medea]

  • Apol·ló hauria tingut un fill amb Psàmate, Linus, que van ser morts pel pare d’ella Cròtopo, per la qual cosa Apol·ló va castigar la ciutat d’Argos fins que li van fer ofremes (G147). Pelias, fill de Posidó va arrabassar el tron de Yolco i feu matar tots els descendents d’Eol llevat d’Eson que havia renunciat al tro. Però aquest havia tingut un fill d’amagat que va ser enviat al mont Pelió on va ser creiat pel centaure Quiró. Aquest, anomenat primer Diomedes i després Jàson, recuperarà el tron després de prometre alliberar el país d’una maledicció. Havia de tornar amb l’ànima de Iolco i el velló d’or [la pell d’un be]. El velló estava penjat d’un arbre a la Côlquida, més enllà del mar negre, vigilat dia i nit per un drac. Per a la missió, Argos va construir una nau, anomenada Argo. El van acompanyar 55 herois, els argonautes, entre els quals hi havia Orfeu, Càstor, Pòl·lux, Peleu, Hèracles, Teseu, Laertes, Atalanta i Meleagre. (G148).
  • A Mirínia, les Lemnies van matar tots els seus marits que es queixaven que feien mala i olor i prenien noies de Tràcia com a concubines. Però Hipsípila va salvar el seu pare, el rei Toante posant-lo en una barca de rems. Quan va arribar l’Argo d’entrada es disposaven a lluitar però després una anciana eñs va aconsellar que els acollissin i tinguessin fills amb ells. S’haurien quedat allà si Heracles no els hagués recordat el seu deure. Es vanf er a la mar i van ser acollits pel rei Cícic. Tornats a la mar, un vent els va fer tornar enrere i en la negra nit van ser atacats per uns guerrers. Era Cícic que els prenia per pirates i a qui van matar.(G149)
  • Hilas, el preferit d’Heracles, va anar a buscar aigua. Era tan bell que les nimfes se’n van enamorar i se’l van endur a una cova sota l’aigua. Heracles i Polifem el van cercar en va. A Bébricos Pòl·lux derrotarà el rei Àmic que desafiava els visitants a pugilat i els matava. Fineu els aconsellarà sbre què fer a la Côlquide. (G150)
  • A l’estret del Bòsfor hi havia les roques Simplègades que quan s’acostava un vaixell es tancaven i l’esclafaven. Per consell de Fineu van enviar un colom  a qui les roques només van rtallar les ales de la cua i quan retrocedien va passar l’Argo. Després es van protegir dels estols d’aus que ferien els mariners amb ales de bronze. (G151).
  • La presa del velló d’or. El rei Eetes fa veure que accedeix a lliurar el velló però exigeix unes proves impossibles, llaurar el camp d’Ares amb dos toros salvatges que exhalaven foc i sembrar-hi les dents de serp que havien sobrat de Tebes. Afrodita farà que Eros dispari una fletxa i Medea, la filla de Eetes, facilitarà a Jàson un ungüent per protegir-se dels toros. Sembra el cap i de les dents en neixen guerrers armats que lluiten entre ells. Eetes refusa de donar-li el velló i els vol fer matar. Però Medea condueix Jàson al recinte d’Ares on hi ha el velló protegit pr un drac que Medea encantarà. Prenen el velló i fugen amb l’Argo (G152).
  • Els argonautes maten el germà de Medea i tornen a Tessàlia però Jàson i Medea han d’anar a veure Circe per que els purifiqui de l’assassinat. (G153)
  • Tornada de l’Argos, esquiven les sirenes perquè Orfeu encara canta millor. A Creta Medea desactivarà el sentinella de bronze que apedrega els vaixells, destapant la vena per on corria el licor diví que servia de sang. (G154).
  • Entretant Pelies havia mort els pares de Jàson, pensant que no tornaria. No s’atreveixen a atacar la ciutat però Medea simularà ser Àrtemis i prometrà a Pelies que el rejovenirà si el trossegen i bullen en una olla. Els argonautes ocuparan la ciutat sense resistència però Jàson és desterrat.(G155)
  • Jàson i Medea regnaran a Corint. Deu anys després Jàson sospita que Medea aconseguí el tron enverinant el rei i voldrà casar-se amb la tebana Glauce, filla de Creont. Medea els envia com a regal una corona d’or i una túnica blanca. Quan Glauce se les posa és consumida per les flames així com tots els que eren a palau llevat de Jàson que salta per una finestra. Els corintis mataran els fills de Medea. En la versió d’Eurípides és ella qui hauria mort els seus fills. Eurípides ho hauria presentat així després que els corintis li paguessin una suma de diners.(G156)
  • Medea fuig a Tebes però aquests la rebutgen per haver mort Creont. Tampoc l’accepten a Atenes per haver intentat enverinar Teseu.(G157)

Altres

  • Cupido i Psique. (Grec, Eros i psique, llatí, Cupido e Anima[Vitralls a Chantilly. Frescos al Palazzo Te]. Història de Luci Apuleu. Venus estava gelosa de la bella Psique i demanà a Cupido que la ferís amb una fletxa de manera que s’enamorés d’un monstre. però per accident es va ferir ell mateix. Com que no es casa els pares consulten un oracle dient que està destinada a algú que fins i tot els déus temen i l’han de deixar al cim d’un precipici vestida de núvia. Pe`ro no troba cap monstre sinó el vent Zèfir que de l’enduu volant a un palau on es atesa per servents invisibles i a la nit fa l’amor apassionadament a les fosques, amb un amant desconegut. Enyora les germanes i demana al vent que les hi porti. Aquestes per enveja li diuen que talli el cap al monstre desconegut. Descobrirà que és Cupid que se’n va, decebut. Psique, desesperada, cerca Cupido per tot arreu fins que troba el temple de Demèter a qui prega. Aquesta li dirà que Venus ho ha descobert tot i ha empresonat CUpido. Ni ella ni Juno la voldran ajudar. Es lliura voluntàriament a Venus, i és assotada per les seves esclaves Inquietud i Tristesa. Li encarrega la tasca de triar tot de grans de cerals barrejats prometent-li que si ho fa en unes hores aprovarà la unió amb Cupido. L’ajudarà una colònia de formigues. Passa una altra prova d’obtenir llana d’unes ovelles salvatges. I encara li dirà d’anar a buscar aigua del riu Cocit, a l’inframón. Per últim, li ordena baixar a l’Hades i demanar a Proserpina [Persèfone] una mica de la seva bellesa i guardar-la en una capsa negra. Anava a llençar-se des d’una Torre quan aquesta li parla i l’aconsella com superar Cerber (amb uns pastissos de blat), el barquer Caront (pagant-lo amb una moneda). Un cop fora, Psique obre la capsa però en lloc de la bellesa hi ha el son de l’Estígia, que la deixa adormida. Cupido, però, ha pogut escapar-se i li neteja el son dels seus ulls. Els déus els perdonen i podran casar-se, un cop atorgada la immortalitat a Psique. La seva filla es dirà Voluptas (Plaer).
    Il·lustrat als vitralls de Chantilly i frescos del Palazzo Te a Mantova.

Origen dels mites, història de la religió

Segons Robert Graves el mite seria la traducció a taquigrafia narrativa de la pantomima ritual representada als festivals públics i registrada gràficament tot sovint a les parets dels temples, gerros. Tota l’Europa neolítica, a jutjar pels artefactes i mites que han sobreviscut, tenia un sistema d’idees religioses notablement homogeni, basat en l’adoració de la deessa mare de molts títols.
El símbol principal era la lluna, que es veia com a reguladora de les estacions. 28 dies el cicle lunar, 28 dies la menstruació, 364 (?) dies l’any, que donaria lloc a un sistema de 13 mesos de 28 dies. En les seves tres fases podrien representar tres edats de la vida, o bé els tres móns, l’aire, la terra i el subterrani (Selene, Afrodita, Hècate). Alguns ritus suposaven fer una pila que es pintava de blanc (la lluna) i s’hi enterrava un ninot fet de cereals per assegurar la collita. (Nota, al National Geographic de juny 2005 s’esmenta que l’ètnia Csango de Romania presenta a “Baba Maria”, la deessa de la lluna o la verge Maria els nou nats). Quan es va establir la relació entre el coit i la reproducció, el paper dels homes es va tornar més important. Un cop l’any la nimfa o reina tribal elegia un amant anual que era sacrificat quan s’acabava l’any. Més tard la mort va ser simbòlica. Quan el rei representava la reina en algun acte es posava els seus vestits, amb pits falsos.

Molts mites grecs es poden llegir com a elaboracions poètiques de la invasió de tribus aries de culte patriarcal que saquegen temples de deesses, així, tots els herois i déus masculins que maten monstres femenins: Belerofont que mata la Quimera, Perseu la Gorgona medusa, Apol·ló mata la serp Pitó a Delfos. Tots els mites de déus seduint nimfes es poden llegir com a casos de cabdills helens que s’unien a sacerdotesses de la lluna locals. I totes les violacions, en el mateix sentit, cultes patriarcals que substitueixen per la força a cultes matriarcals.

(Història de la religió grega a WK):  Aquesta hipòtesi no és acceptada per tothom. El que sí sembla evident és que els 12 olímpics amb Zeus com a “pare del cel” tenen una arrel indoeuropea. A l’època arcaica i clàssica s’han consolidat unes pràctiques de lleialtat a la polis [com les devocions als sants locals] i alguns santuaris que són venerats a tota Grècia [com Montserrat]. A l’època hel·lenística alguns reis inverteixen molt en construcció de temples, com l’altar de Pèrgam, ara a Berlin, apuntant a una divinització. Això és més evident en la dinastia dels Ptolomeus, per la tradició egípcia.

(Mircea Eliade) Amb Alexandre Magne la cultura grega va arribar fins a la Índia i el grec comú (koiné) es parlava i s’escrivia a laÍndia, Iran, Síria, Palestina, Egipte i Itàlia. Hi haurà influències de l’hinduisme i el budisme.

El Panteó romà
En aquesta època s’incorporen els cultes a altres divinitats. El culte a Isis originari d’Egipte, revernciada com a deessa de la fertilitat i màgia. Atargatis de Síria, Cibeles d’Anatòlia (Frígia), la Gran Mare, amb rituals que incloïen música i dansa,  duts a terme per sacerdots eunucs. Apareix Serapis [Villa Adriana], una evolució dels déus egipcis amb influència grega que els Ptolomeus impulsaran el segle III. De les campanyes a Àsia els soldats van tornar amb un culte mistèric a Mitra, una deïtat d’origen persa.  El cristianisme va tenir els seus adeptes i es va convertir en religió oficial amb Constantí i l’edicte de Milà que acabava amb la seva persecució.  El culte a Dionisos, el déu del vi, la llibertat i l’èxtasi s’expressava en les  Bacchanalia, festivals desinhibits, inicialment secrets [ els festivals pop i les discoteques, amb la música ensordidora, l’alcohol i les drogues estimulants en serien la versió actual]. El maniqueisme (Mani s3 BCE) veia l’univers com una lluita còsmica entre les forces del bé i del mal. Durant el regne d’Aurelià es va imposar el culte a Sol Invictus, el déu sol.

Amb Teodosi (381) es van prohibir els cultes pagans no cristians.
(Mircea Eliade) El 396 Alaric, seguit de monjos cristians, incendia el santuari d’Eleusis. Però el culte a Dèmeter hauria seguit en la devoció a santa Demetra, una estàtua de la qual va ser expoliada a Cambridge. El 1940 una dona vella iu prima va pujar a la parada d’autobús d’Atenes-Corint i com que no duia diners el conductor la va fer baixar a la següent parada, que era Eleusis. Però l’autobús no arrencava fins que els altres passatgers es van posar d’acord per pagar-li el bitllet. Aleshores arrencà i la vella els recriminà el seu egoisme i que serien castigats. I tot seguit va desaparèixer.


Creences

[Graves diu, i jo hi estaria d’acord, que els mites no tenen res a veure amb el subconscient de Jung, que es poden interpretar en clau històrico-política, que no són més misteriosos que les modernes caricatures electorals. Però aleshores, i el culte i els sacrificis? Alguna part d’autèntica fenomenologia religiosa hi deuria haver, penso. I d’altra banda, la “reducció” dels mites a propaganda religiosa política els treu la dimensió poètica universal]

Cada deïtat estava associada amb un aspecte del món o de la vida humana, el sol, el llamp, el mar, l’amor, la guerra. Cada ciutat retia culte a una divinitat en especial [aquest politeisme perdura en els sants cristians, cadascun associat amb alguna cosa, santa Llúcia amb la vista, sant Pancraç, així com la “màgia” de les relíquies i que cada vila tingui el seu sant o mare de déu particular].

No hi havia una cosmogonia equivalent al Gènesi. La Teogonia d’Hesíode era una creació literària. La vida més enllà de la mort tampoc tenia un paper important. Els déus no eren sancionadors de la moral com en el judici final cristià. L’éxcés d’ambició, la hibris, era avorrida i a Atenes constituïa un crim. Però no era equivalent al pecat. A les tragèdies  serà castigat. Tampoc hi havia uns textos sagrats.

(Cornford) Els déus estaven sotmesos al destí, la moira. Hi ha una noció que la naturalesa està ordenada  moralment i que les transgressions tenen conseqüències. Un acte humà immoral contamina la terra. La moira és un ordre superior al dels déus.  És impersonal i no té un designi. [això hauria facilitat la idea d’un món governat per la raó].`Inicialment la naturalesa estaria repartida en diferents dominis [mars, vents] i assignada a diferents daimons impersonals que després  prendrien forma divina. Aquest ordre primordial abastava tant el món físic com el món moral, les forces de la naturalesa i els costums socials. Quan els daimons es personalitzen tenim d’una banda un déu mistèric, Dionisos, que a través dels ritus d’iniciació està en contacte amb els humans, i els déus olímpics que viuen separats i [malgrat les intervencions a la Ilíada], no s’interessen gaire pels afers dels homes. Cornford ho compara amb la figura de Jesús i Déu pare
La tesi fonamental de Cornford és que els filosòfs i científics no arriben a conclusions estudiant les dades de l’experiència sinó per defensar “les creences que va aprendre als genolls de la seva mare”.

(Mircea Eliade). La vida de l’home està plena de patiment i el destí ja està decidit. No es pot esperar una compensació després de la mort, que és una vida disminuïda; no hi ha premi ni càstig, llevat d’Ixíon, Tàntal i Sísif. Els homes haurien de buscar la virtut però si s’enorgulleixen massa i cauen en la hibris, seran castigats. L’home s’ha de conèixer a sí mateix, ser conscient de les seves limitacions i treure el que pugui del dia.
Els Olímpics es reparteixen diferents dominis. Zeus el cel, Posidó el mar i els cavalls,  de tanta importància pels indoeuropeus que van arribar a Grècia. Hefest és el mag i artesà. Apol·lo té la lira i l’arc i anuncia la voluntat de Zeus a través dels oracles, que entraven en uns estats extàtics. Hermes és el menys olímpic dels déus, el company de l’home, astut, que afavoreix lladres i enganys. Serà recuperat per l’alquímia.


Pràctiques

Ofrenes i sacrificis
(WK) Les pràctiques depenien de les tradicions de cada temple. Cadascun tenia els seus sacerdots o sacerdotesses.  Els sacrificis d’animals o ofrenes es feien a un altar que estava davant del temple (arquitectura clàssica). Quan se sacrificava un animal es cremaven les entranyes i s’enduien la carn per menjar. Libacions: ofrenes de vi que es vessava a l’altar. A vegades es llençava un gra d’encens al foc per que cremés [ les ofrenes que veiem als temples budistes ].

Festivals
Les ciutats tenien dates en que dedicaven un festival a una divinitat, Pan a l’Arcàdia, Zeus a Olímpia amb els jocs panhel·lènics, Atenes. Hi havia sacrificis i ofrenes, festes, la gent es vestia millor, s’engalanaven els carrers [com el diumenge de rams]. El festival de Thesmophoria estava dedicat a Dèmeter i Persèfone. Dionisíaques.

Temples i oracles
No eren un lloc de trobada ja que el sacrifici es feia a l’altar fora. Inicialment era un terreny sagrat, un santuari. S’haurien començat a fer edificacions per allotjar una estàtua de la divinitat.

  • Atenes: el Partenó a Atena, L’Erecteion amb les cariàtides, dedicat a Atenes i Posidó. Hephaisteion dedicat a Hefest [el déu del bricolatge].
  • Olímpia: temples dedicats a Zeus (amb una gran estàtua). Cada quatre anys se celebraven els jocs olímpics. Un dels cultes més importants que van començar el 776 aC. Els atletes competien en curses a peu, boxa, curses en quadrigues i s’oferien sacrificis als altars. A l’època Helenistica els reis el van començar a fer sobretot per a consolidar el seu poder polítics. Els romans hi prenien part però aleshores el seu esperit religiós s’havia debilitat força. Van acabar essent prohibits pels emperadors convertits al cristianisme. Temple dedicat a Hera, jocs Hereus per noies. [Recuperats el 1894 per Pierre de Coubertin].
  • Èfes, temple d’Àrtemis
  • Delfos, temple d’Apol·lo, potser el centre de la religió al món grec. Peregrins d’arreu hi arribaven per consultar la Pítia. [ inicialment era una cova, situada al centre del món (centre que s’havia determinat quan Zeus va enviar dues àguiles a donar la volta a l’univers el vol de les quals es va creuar justament a Delfos). El temple dedicat a Apol·ló era habitat per una sacerdotessa, la Pitia, que entrava en un estat d’extasi durant el quales comunicava amb els déus i podia profetitzar sobre el futur (Apolló era el déu de la llum i de la profecia). Al començament nomésprofetitzava un copl’any, després va passar a fer-ho cada mes. Molta gent viatjava a Delfos per consultar l’oracle; calia sacrificar una cabra. Sovint la pregunta era “faig això? o no?” i la Pitia simplement triava ea l’atzar entre faves blanques o negres. D’altres vegades parlava sobre el que li havien revelat els déus. Es fascinant, que al temple hi havia inscrita la frase “coneix-te a tu mateix” (no seria aquesta la resposta implícita a les preguntes sobre el futur?). Igual que els jocs olímpics, Teodosi va tancar l’oracle.]
  • Súnion, a Posidó.
  • Dodona, a Zeus, amb l’oracle més antic.
  • Dydima a Apol·lo
  • Epidaure, dedicat a Asclepi, el déu metge, va ser el “centre de salut” més importat de l’antiguitat fins que va decaure al segle segon.

Misteris
A més de la pràctica pública, qui tenia necessitat o inclinació per una visió mística de l’existència i del més enllà, i una comunitat amb qui compartir aquesta pràctica, podia iniciar-se en un culte que restringia les creences i pràctiques als iniciats.

  • Misteris d’Eleusis dedicats a Demèter i Persèfone. Rituals que simbolitzen el cicle de la vida i la mort, i que oferirien una camí per renéixer a una vida millor. (Mircea Eliade) Hi havia uns misteris petits, oberts a tothom, que se celebraven a la primavera amb ritus de dejuni i purificació [com la quaresma]. A la tardor tenien lloc els misteris grans, que duraven vuit dies, amb processons i sacrificis. Es pot especular sobre els rituals secrets o teleté a partir d’alguns textos d’apologistes cristians. Els rituals reproduïen l’experiència de morir i ressucitar, passant per les tenebres i després trobant un esclat de llum, llocs purs, prats, música i dansa. O potser consistien en arribar a ser acceptats per les deesses Persèfone i Dèmeter, de qui depenia l’agricultura i la renovació de la vida a les collites. La insistència en el secret inspiraria altres ritus iniciàtics [els maçons?]
    (intro 2005: No és probable que puguem visitar Eleusis, però en aquest santuari s’hi van celebrar uns rituals d’iniciació secrets durant més de dos mil anys, desde després del , del 2000 aC fins a la imposició del cristianisme. El mite diu que Démeter, la deessa de l’agricultura, va perdre la seva filla Perséfone quan Zeus la va donar en
    matrimoni al seu germà Plutó, el déu del regne de les profunditats (els morts, les ombres). Indignada, Démeter va marxar de l’Olimp-on vivien els déus-i va intentar suplir la seva absència intentant convertir en immortal el fill humà d’un rei, alimentant-lo amb ambrosia, el menjar dels déus, i posant-lo damunt brases enceses. Però no ho va aconseguir per poc. Moguda pel dolor de no poder veure la seva filla va provocar una sequera terrible. Al final Zeus va accedir a demanar a Plutó que Perséfone sortís dels inferns, tot i que almenys quatre mesos l’any hauria de tornar al costat del seu espós. Així va tornar a créixer el verd a la terra. [Noteu el simbolisme amb el cicle de vida de les plantes anuals, durant quatre mesos sembla que hagin mort, fins que tornen a brotar, créixer i donar fruita, per “morir” altra vegada i tornar al món de les profunditats]. Aleshores Démeter va tornar a l’Olimp però abans va transmete el seus rituals i els seus misteris a uns pocs escollits, amb l’ordre que no podien ser divulgats. El mite es pot entendre en un sentit doble, Démeter transmet als grecs el secret de la vida, en sentit de l’agricultura, que els permetrà conrear cereals i aliments i sobreviure, però també el secret de la vida en el sentit de la immortalitat. Els misteris se celebraven durant vuit dies, un cop l’any, i hi podien prendre part tots aquells que parlessin grec i tinguessin les mans pures-fins i tot les dones i els esclaus, que estaven exclosos de la democràcia. Se saben algunes coses del començament dels ritus, en que els aspirants es purificaven, cantaven i ballaven en honor a la deessa. Del que venia després sembla que hi havia una experiència similar a la de la mort, caminar en la foscor, passar perills [això devia ser com el túnel del
    terror], fins que s’arriba a una gran llum en un prat verd, com si fos la nova vida.)
  • Misteris òrfics, evocant el descens i retorn  dels inferns d’Orfeu. Creien en la transmigració de les ànimes. La purificació permetria un renaixement millor [molt similar al budisme?] (Mircea Eliade. Originari de Tràcia, una deïtat arcaica, i de les primeres a fundar ritus iniciàtics. A l’obra perduda d’Èsquil, les Bassàrides, pujava cada matí al mont Pangeu per adorar al sol, associat amb Apol·lo. En seria el devot per excel·lència i comparteix amb ell la lira. Com realitzar la unió amb el diví? “una certa unió entre el diví i l’humà es realitzava durant les orgies dionisíaques, però era temporal i s’obtenia amb el cost d’una obnubilació (=Trastorn mental caracteritzat per la lentitud de pensament i l’ofuscació. de la consciència. Els òrfics van acceptar la lliçó dionisíaca -la participació de l’home en el diví, i en van treure la conclusió que l’ànima era immortal i divina. Però en lloc de l’orgia el que farien seria la katharsis, la purificació d’Apol·lo. A través de Pitàgores arriba a Plató una idea de l’ànbima immortal tancada en el cos (soma) com si fos un sepulcre (sema). En morir som jutjats i passat un temps ens reencarnem després d’oblidar en beure de l’aigua del Leteu. [Plató, el mite d’Er. Semblança amb el budisme] Però els purs i iniciats en els ritus òrfics arriben a la vida divina sense reencarnar-se [semblant al Nirvana]. S’hi arriba després d’unes deu reencarnacions passant un període de 1000 anys a un lloc de càstig o benaurança. Els òrfics haurien estat els primers a creure en l’infern. Pitàgores uneix la pràctica de la purificació amb la ciència de l’astronomia i la música que justificarien l’existència de quelcom immutable i immortal. Plató trobà en l’orfisme de Pitàgores una base des d’on combatre el relativisme dels sofistes que seria la causa de la corrupció moral humana i ciutadana. Si en general la religió grega no tenia una escatologia, Plató situarà l’ànima immortal com al principal mode d’existència, i no l’ombra de l’Hades (El Banquet, Gorgias, Menó, Fedó, República, Fedre on el l’ordre dels estels al cosmos s’assimila al de l’ànima. [A través de Sant Pau, el dualisme platònic influirà el cristianisme en la negació de la vida terrenal per guanyar una vida divina després de la mort].
    (intro 2005: L’Orfisme. Orfeu, fill d’Apolló, era un dels músics amb més talent. S’estimava Euridice amb passió. Un dia una serp va mossegar-la i Euridice va morir, baixant a l’Hades. Orfeu estava tant trist que va començar a cantar i a tocar amb la lira un lament que expressava la seva desesperació. Tant trista i bella era aquesta música que va arribar a commoure el mateix Plutó, el déu del món de les ombres. Aquest va accedir que Euridice pugués tornar a veure la llum del dia, amb la condició que Orfeu no es giraria en cap moment per assegurar-se que Euridice la seguia. Orfeu va avançar gairebé tot el llarg camí, de les profunditats de l’Hades fins a l’exterior, amb Euridice al darrera i quan ja gairebé era fora es va tombar per veure la seva estimada. A l’instant Euridice va haver de tornar a les profunditats. Després d’això, Orfeu no volia saber res més de les dones, i passejava pels boscos tocant la seva lira. Algunes de les sacerdotesses de Dionisos, Mènades, però, se’n van enamorar, ell les va rebutjar i elles, en el decurs d’una orgia, el van matar i desmembrar. El seu cap va quedar flotant a les aigües i seguia cantant. Orfeu és, amb Ulisses, un dels pocs que ha visitat el món dels morts i n’ha tornat. La história simbolitza el poder de la musica i l’art per vèncer la mort. Seguint aquesta derivació de la història, per primera vegada es va concebre que hi pugués haver una vida espiritual separada de la material (fins ara les ànimes dels morts no es concebien com a espirituals, sinó com una mena d’existència menor, com un fantasma). Els seguidors del culte a Orfeu duien una vida segons unes regles estrictes que els purificava i evitava que l’esperit es contaminés amb la carn. L’anima espiritual era immortal i no desapareixia amb la mort del cos sinó que passava a allotjar-se en un altre (transmigració de les ànimes). Així, a vegades podriem tenir records de vides passades. [Amb això l’orfisme presenta punts de semblança amb el budisme].
  • Misteris dionisíacs, devoció a Dionisos, el déu del vi, la fertilitat i l’èxtasi. Els rituals incloïen música, dansa i substàncies estimulants per induir un estat de possessió divina [com els festivals musicals actuals]. (Mircea Eliade: El març se celebraven les Antesteries i després les Grans Dionisíaques, tastant el nou, fent desfilades i homenatjant els morts que tenien a veure amb la fertilitat i les collites. A les bacants Eurípides descriu l’orgia de les mènades, que recorren els boscos i despedacen bèsties amb les mans menjant la carn crua. A banda de les celebracions públiques hi havien cerimònies secretes iniciàtiques. Entraven en contacte amb el déu i es renovaven.  Diversos testimonis parlen que els participants quedaven  com posseïts d’una mania que els alliberava de totes les prohibicions. Un aspecte tenia a veure amb el mite del Dionisos-nen Zagreu, desmembrat pels titans i en couen els trossos. Però Zeus castigarà els Titans i Rhea farà reviure Dionisos. Els iniciants serien “morts” pel Titans per renéixer després. Embriaguesa, erotisme, mania, fecunditat, són aspectes que atrauran diferents religions, pagesos i intelectuals [que perdura en les raves i concerts avui]
    (intro 2005: Les Dionisíaques eren festivals populars dedicats a Dionisos, un déu diferent dels olímpics, més subversiu, relacionat amb la vida, la reproducció, i l’embriaguesa. Es diu que quan va arribar a Grècia va ser rebutjat pels reis de les ciutats, i aleshores ell va respondre portant les dones a un estat d’èxtasi que les feia sortir de la ciutat i reunir-se al bosc, on ballaven i cantaven buscant Dionisos amb qui fer una orgia. Si se les deixava no passava res, però qui les veia i se’n burlava era desmembrat (el que li va passar a Penteu) i devorat. Se suposava que les adoradores de Dionis, en l’estat d’eufòria, arribaven a tenir una gran força i podien matar i desmembrar qualsevol animal del bosc.
    A les festes dionisiaques, es bevia vi, hi havia reproduccions de fal-lus, i se suposava que enmig d’aquests excessos s’arribava a una vida superior. Era un tipus de culte molt diferent al normal Olimpic, més subversiu ja que no s’acatava l’ordre i a més les dones, fortament oprimides, tenien un paper més rellevant. En una altra versió del mite, Dionisos apareix com un nen que és desmembrat i devorat, i després ressucita. Així, poc a poc arribarien també a la celebració d’uns misteris que recorden de lluny el d’Osiris (també desmembrat i després ressucitat). El culte va evolucionar cap a rituals mistèrics, relacionats amb els d’Eleusis; els iniciats executarien cerimònies que els permetrien esquivar la mort o arribar a un nivell de vida superior. Els rituals consistirien en matar i desmembrar un animal, com si fos Dionisos [i si trobem que això és molt fort, només cal que recordem que a l’Eucaristia evoquem la mort de Jesús i que, simbòlicament, mengem la seva carn i bevem la seva sang].

[intro 2005] Aquests van ser els cultes i ritus més importants fins l’adveniment de l’Helenisme. Tenim un domini d’una eligió politeista, la dels déus olímpics, amb el culte a Dionisos com una mena d’alternativa. Quan grècia s’expandeix per Egipte i Pèrsia amb Alexandre Magne, apareixen nous cultes que competeixen amb els antics. Hi haurà temples dedicats a Isis, a Zoroastre i en alguns casos es barrejaran diferents tradicions. Tota aquest mercat d’ofertes religioses, per dir-ho així, toparà al segle I amb l’incipient cristianisme que pretén ser l’única religió vertadera.

  • Misteris d’Isis, deessa de la fertilitat, màgia i el mar, originaris d’Egipte però populars a Grècia i Roma. Ceremònies d’iniciació i rituals de purificació.
  • Misteris Cabirs a Samotràcia, associats a Hefest i Demèter, (divinitats de sota terra).
  • Misteris mitraics, rituals complexos amb diferents jerarquies, popular entre els soldats. Èmfasi en el coratge, lleialtat, promesa d’immortalitat.

Els filòsofs

[Els filòsofs grecs, en general, no van ser teòlegs. Hem vist que hi havia una devoció social, una creença en el destí i ordre de les coses que, amb l’excepció de l’orfisme, no creia en la immortalitat de l’ànima. Els misteria iniciàtics dionisíacs i d’Eleusis oferien una esperança d’escapar la vida frustrant terrenal.]

(CGPT) Els presocràtics estaven més interessats a entendre la natura que no pas en la religió i els mites. Sòcrates més aviat era escèptic i el seu qüestionar les pràctiques públiques el van dur a ser jutjat i executat. Plató (428-348)  va introduir l’ànima immortal i les formes ideals. Aristòtil (384-322) concebia un déu que posava en marxa el món [sense emocions ni sancionador de la moral], la vida bona és la vida moderada. Epicur (342-270) tenia una visió materialista de l’univers, potser amb uns déus aliens a tot el que passava i proposava viure en pau i feliç, l’ataràxia. Zenó de Cítion (336 -264) inicià l’estoicisme, un univers regit per la raó, i una proposta de vida indiferent al plaer i el dolor. (amb similituds amb el budisme, indica Mircea Eliade, l’ànima s’ha d’alliberar del desig) [en broma jo deia que seria epicuri quan pogués gaudir, i estoic quan em toqués aguantar]. El neoplatonisme de Plotí concebia una jerarquia de nivells d’existència que culminava en l’U d’on emanava tot.


[Un museu de mites i religió grega?]

[com l’exposició que hi havia a Manchester?]

[La lectura dels mites: uns déus “massa humans però que són símbols universals de l’experiència humana, les passions, l’excés d’ambició.

La pràctica social de sacrificis als temples i festivals, Partenó, Olímpia, Súnion [com el Santet del Poblenou], peregrinatge a Delfos.

Dues maneres fonamentals de viure: el quotidià amb èxtasi temporal de les dionisóaques [els caps de setmana i les vacances], o bé l’ordre i la bellesa disciplinada d’Apol·lo.

Apuntar-se a algun dels misteris iniciàtics, la possible unió amb el diví amb Eleusis i els òrfics.

No hi ha una “teologia” semblant a la d’un déu que imparteix justícia en una vida futura tot i que els mites mostren els déus intervenint contínuament, ja sia per preferències o per castigar atrocitats, però només coneixem els càstigs eterns de Tàntal i Sísif. El diví és més aviat un concepte, l’U perfecte de Plató i Plotí, el primer motor d’Aristòtil.

Si volem aprendre dels filòsofs, haurem de discutir amb els sofistes i Sòcrates per veure que tot és relatiu, matricular-nos a l’acadèmia de Plató que ens recomanarà la disciplina de l’ànima per ser immortal com els òrfics, al Liceu d’Aristòtil amb la moderació, al jardí d’Epicur amb l’ataràxia, o sota el pòrtic (Stoa) on Zenó ensenyava l’estoïcisme.

Al s20 i 21 hi ha hagut un certa recuperació de la religió grega.


Un lladre s’atura a llegir un llibre sobre la Ilíada narrada del punt de vista dels déus i és detingut (BBC)

Hip-hop

as

[com fer un collage i pintar a sobre, collage de ritmes i motius ja fets i rapejar a sobre] La manera de fer i consumir música hip-hop


Inicis 1973-1989

1973 Al mes d’agost, davant l’apartament 1520 Sedgwick Ave (Bronx NYC) on la seva germana organitzava una festa, el DJ de funk i Soul  va tenir la idea de mesclar dos tocadiscos per fer sonar contínuament un break instrumental de música funky, per exemple James Brown, (“Give It Up or Turnit a Loose”) que era el que aportava més energia per ballar. Aquesta tècnica se’n deia el “The Merry-Go-Round”.

Inicialment només es feia amb giradiscos i mescladors. A mitjans dels 80 es comencen a disposar de sintetitzadors i drum machines com els Roland  TR-808 and TR-909. Samplers digitals com el E-mu SP-1200 permet més flexibilitat que els giradiscos analògics.

Public Enemy – “Fight the Power” (1989): Known for its political message and association with Spike Lee’s film “Do the Right Thing,” this video is a classic example of conscious hip-hop.

 

  • Fatback Band. King Tim III (Personality Jock). Hustle! the Ultimate Fatback.
  • The Sugarhill Gang. Rapper’s Delight – Single Version. The Sugarhill Gang – 30th Anniversary Edition (Expanded Version)
  • The Sequence. Funk You Up – 12” Version. A Complete Introduction to Sugar Hill Records
  • Kurtis Blow. The Breaks. The Best Of Kurtis Blow
  • Funky 4 + 1. That’s the Joint. That’s the Joint
  • Spoonie Gee,The Sequence. Monster Jam. Monster Jam
  • Blondie. Rapture. Greatest Hits: Blondie
  • Grandmaster Flash & The Furious Five. The Adventures of Grandmaster Flash On the Wheels of Steel – Extended Mix. The Greatest Mixes
  • Afrika Bambaataa,The Soulsonic Force. Planet Rock. Planet Rock
  • Grandmaster Flash. The Message. Kings of the Streets – The Definitive Anthology
  • The Fearless Four. Rockin’ It. Rockin’ It
  • Cold Crush Brothers. Punk Rock Rap. Tuff City Records: Original Old School Recordings, Vol. 1
  • Herbie Hancock. Rockit. Future Shock
  • Afrika Bambaataa,The Soulsonic Force. Looking for the Perfect Beat – Original 12 Version. Planet Rock: The Album
  • Run–D.M.C.,Jason Nevins. It’s Like That. The Greatest Hits
    • Whodini. Friends. The Collection
    • Cold Crush Brothers. Fresh Wild Fly & Bold. Tuff City Records: Original Old School Recordings, Vol. 2
    • T La Rock. It’s Yours (Radio Mix). It’s Yours
  • Worlds Famous Supreme Team. Hey DJ. Hey DJ (1984)
    • Newcleus. Jam On It. Jam On Revenge
  • Utfo. Roxanne, Roxanne. Hits (1984)
    • Roxanne Shante. Roxanne’s Revenge. The Ol’ Skool Flava of…Nia
  • Fat Boys. Fat Boys. Fat Boys (1984)
  • Slick Rick,Doug E. Fresh. La-Di-Da-Di. The Art Of Storytelling (1986)
  • LL COOL J. I Can’t Live Without My Radio. Radio (1985)
  • Schoolly D. P.S.K. ‘What Does It Mean’?. Schoolly D (1986)
  • Run–D.M.C.,Aerosmith.Walk This Way (feat. Aerosmith). Raising Hell (1986)
  • Beastie Boys. Paul Revere. Licensed To Ill  (1986)
  • Ultramagnetic MC’s. Ego Trippin’. Critical Beatdown (Re-Issue) (1986)
  • ICE-T. 6 ‘N the Mornin’. Rhyme Pays. (1986)
  • Kool Moe Dee. How Ya Like Me Now. How Ya Like Me Now (Expanded Edition). (1987)
  • LL COOL J. I Need Love. Bigger And Deffer. (1987)
    • Eric B. & Rakim,Marley Marl. Eric B. Is President. Paid In Full.
  • Mantronix. King Of The Beats – Instrumental. The Best Of Mantronix (1985 – 1999). (1988)
  • DJ Jazzy Jeff & The Fresh Prince. Parents Just Don’t Understand. He’s the DJ, I’m the Rapper (Expanded Edition). (1988)
  • Audio Two. Top Billin’. 100 Greatest Hip-Hop. (1988)
  • MC Lyte. Lyte as a Rock. Lyte As A Rock. (1988)
  • Big Daddy Kane. Raw (Edit) – 45 Version. Raw (Edit) / Word to the Mother (Land) [45 Version]. (1988)
  • Marley Marl,Big Daddy Kane,Craig G,Kool G Rap,Masta Ace. The Symphony. In Control Volume 1. (1988)
  • MC Lyte. I Cram to Understand U. Lyte As A Rock.(1988)
  • Tone-Loc. Wild Thing. Loc-ed After Dark. (1989)
  • Rob Base & DJ EZ Rock. It Takes Two. It Takes Two.(1988)
  • Jungle Brothers. I’ll House You. Straight Out The Jungle.
  • N.W.A – “Straight Outta Compton” (1988) Vídeo.
  • N.W.A.. Fuck Tha Police. Straight Outta Compton.
  • Public Enemy. Fight The Power. Fear Of A Black Planet. (1989)
  • Too $hort. Life Is …Too $hort. Life Is…Too $hort. (1989)
  • Slick Rick. Children’s Story. The Great Adventures Of Slick Rick (Deluxe Edition).(1988)
  • 3rd Bass,Zev Love. The Gas Face. Best Of 3rd Bass. (1989)
  • Queen Latifah,Monie Love. Ladies First. All Hail the Queen. (1989)
  • Public Enemy. Bring The Noise. It Takes A Nation Of Millions To Hold Us Back.(1988)
  • De La Soul. Me Myself And I. Rap Story, Vol. 1.(1989)
  • Biz Markie. Just a Friend. Biz’s Baddest Beats: The Best of Biz Markie.(1989)
  • The D.O.C.. It’s Funky Enough – Remastered Single. No One Can Do It Better.(1989)
  • 2 LIVE CREW. Me So Horny. As Nasty As They Wanna Be.(1989)

1990s:

Nous samplers com la sèrie Akai MPC. Ús del protocol MIDI per integrar teclats i sintetitzadors. Les DAW, digital audio workstations es tornen més accessibles i es poden muntar diferents pistes en un ordinador. Programes seqüenciadors.
El 1996 2Pac és assassinat per una banda. El 2023 es deté el responsable (BBC)

  • Digital Underground. The Humpty Dance. Sex Packets. (1990)
  • MC Hammer. U Can’t Touch This. Please Hammer Don’t Hurt ‘Em. (1990)
  • Vanilla Ice. Ice Ice Baby. Vanilla Ice Is Back! – Hip Hop Classics (1990)
  • Brand Nubian. All for One. One for All. (1990)
  • Geto Boys. Mind Playing Tricks on Me. We Can’t Be Stopped. (1991)
  • A Tribe Called Quest,Busta Rhymes,Dinco D,Charlie Brown. Scenario (feat. Busta Rhymes, Dinco D & Charlie Brown) – LP Mix. The Low End Theory.(1991)
  • Black Sheep. The Choice Is Yours. A Wolf In Sheep’s Clothing.(1991)
  • Salt-N-Pepa. Let’s Talk About Sex. Blacks’ Magic. (1991)
  • Yo-Yo,Ice Cube. You Can’t Play with My Yo-Yo (feat. Ice Cube). Make Way For The Motherlode. (1991)
  • Naughty By Nature. O.P.P. Naughty By Nature.(1991)
  • Dr. Dre,Snoop Dogg. Nuthin’ But A G Thang. The Chronic.
  • Ice Cube. It Was A Good Day. Greatest Hits.(1992)
  • Sir Mix-A-Lot. Baby Got Back. Mack Daddy.(1992) (amb la simfònica de Seattle)
  • Arrested Development. Tennessee. 3 Years, 5 Months And 2 Days In The Life Of….
  • Digable Planets. Rebirth Of Slick (Cool Like Dat). Reachin’ (A New Refutation Of Time And Space).(1993)
  • House Of Pain. Jump Around. House of Pain (Fine Malt Lyrics).(1993)
  • Positive K. I Got A Man. The Skills Dat Pay Da Bills.(1993)
  • Pete Rock & C.L. Smooth. They Reminisce Over You (T.R.O.Y.). Mecca And The Soul Brother.(1993)
  • UGK. Pocket Full of Stones. Too Hard To Swallow. (1993)
  • Wu-Tang Clan,Method Man,Raekwon,Inspectah Deck,Buddha Monk. C.R.E.A.M. (Cash Rules Everything Around Me) (feat. Method Man, Raekwon, Inspectah Deck & Buddha Monk). Enter The Wu-Tang (36 Chambers) [Expanded Edition].(1993)
  • Cypress Hill. Insane in the Brain. Black Sunday.(1993)
  • The Pharcyde. Passin’ Me By. Bizarre Ride II The Pharcyde.(1993)
  • 8Ball & MJG. Comin’ Out Hard. Comin Out Hard. (1993)
  • Common. I Used to Love H.E.R.. Resurrection.(1994)
  • Da Brat. Funkdafied. Funkdafied.(1994)
  • Nas. N.Y. State of Mind. Illmatic.(1994)
  • Craig Mack,Busta Rhymes,LL COOL J,Rampage,The Notorious B.I.G.. Flava in Ya Ear Remix (feat. The Notorious B.I.G., LL Cool J, Busta Rhymes, Rampage). Bad Boy’s 10th Anniversary- The Hits.(1994)
  • Beastie Boys. Sabotage. Ill Communication.(1994)
  • The Notorious B.I.G.. Juicy – 2005 Remaster. Ready to Die (The Remaster).(1994)
  • Gang Starr,Nice & Smooth. DWYCK. Hard To Earn.
  • Warren G,Nate Dogg. Regulate. Regulate… G Funk Era.
  • Snoop Dogg,Daz Dillinger. Murder Was The Case (feat. Dat Nigga Daz). Doggystyle.
  • E-40,Suga T. Sprinkle Me (feat. Suga-T). In A Major Way.
  • Goodie Mob. Cell Therapy. Soul Food.(1995)
  • Coolio,L.V.. Gangsta’s Paradise. Gangsta’s Paradise.(1995)
  • 2Pac. Dear Mama. Me Against The World.
  • Mobb Deep. Shook Ones, Pt. II. The Infamous.
  • Method Man,Mary J. Blige. I’ll Be There For You / You’re All I Need To Get By. Tical (Deluxe Edition).
  • Foxy Brown,JAY-Z. I’ll Be. Ill Na Na.
  • Lil’ Kim. No Time. Hard Core.
  • Bone Thugs-N-Harmony. Tha Crossroads. E. 1999 Eternal.
  • Wu-Tang Clan,Ol’ Dirty Bastard,Inspectah Deck,Method Man,Cappadonna,U-God,RZA,GZA,Masta Killa,Ghostface Killah,Raekwon. Triumph (feat. Ol’ Dirty Bastard, Inspectah Deck, Method Man, Cappadonna, U-God, RZA, GZA, Masta Killa, Ghostface Killah & Raekwon). Wu-Tang Forever.
  • Busta Rhymes,Jamal. Put Your Hands Where My Eyes Could See (feat. Jamal). When Disaster Strikes…. (1997)
  • Master P,Silkk The Shocker,Mia X,Fiend. Make ‘Em Say Ugh. Ghetto D.
  • Missy Elliott. The Rain (Supa Dupa Fly). Supa Dupa Fly. (1997)
  • Ms. Lauryn Hill. Doo Wop (That Thing). The Miseducation of Lauryn Hill.
  • DMX. Ruff Ryders’ Anthem. It’s Dark And Hell Is Hot.
  • The Roots,DJ Jazzy Jeff,Jazzyfatnastees. The Next Movement. Things Fall Apart.
  • Mos Def. Mathematics. Black On Both Sides.
  • B.G.. Bling Bling. Chopper City In The Ghetto.

Els 2000

Els sintetitzadors i instruments virtuals comencen a substituir els instruments reals. Apareix l’ Auto-Tune que faran servir artistes com T-Pain i Kanye West. Inicialment per corregir l’afinació però que també permeten alterar la veu. Es comença a distribuir música online, a la dècada següent apareix Spotify i Apple Music.

  • Dead Prez. Hip-Hop. Let’s Get Free.(2000)
  • Eminem,Dido. Stan. The Marshall Mathers LP.
  • Outkast. Ms. Jackson. Stankonia.
  • Nelly. Country Grammar (Hot Shit). Country Grammar.
  • Ludacris,Pharrell Williams. Southern Hospitality (Featuring Pharrell). Back For The First Time.
  • Nas. One Mic. Stillmatic.
  • 50 Cent. In Da Club. Get Rich Or Die Tryin’.
  • Lil Jon & The East Side Boyz,Ying Yang Twins. Get Low. Crunkest Hits.
  • Talib Kweli. Black Girl Pain. The Beautiful Struggle.
  • Kanye West. Jesus Walks. The College Dropout.
  • Three 6 Mafia. Stay Fly. Most Known Unknown (Explicit).
  • Rick Ross. Hustlin’. Port Of Miami.
  • Lupe Fiasco,Nikki Jean. Hip-Hop Saved My Life (feat. Nikki Jean). Lupe Fiasco’s The Cool.
  • Jeezy,Nas. My President. The Recession. (2009)
  • David Banner,Chris Brown,Yung Joc. Get Like Me. The Greatest Story Ever Told.
  • Lil Wayne,Robin Thicke. Tie My Hands. Tha Carter III.
  • Jay Electronica. Exhibit C. Exhibit C.

2010s

Es comença a poder crear música en smartphones i tablets. A les actuacions  s’integren pantalles gegants. Es comencen a fer servir eines AI.

  • Nicki Minaj. Super Bass. Pink Friday (Complete Edition).(2011)
  • Macklemore & Ryan Lewis,Macklemore,Ryan Lewis,Wanz. Thrift Shop (feat. Wanz). Thrift Shop (feat. Wanz).
  • J. Cole,TLC. Crooked Smile (feat. TLC). Born Sinner (Deluxe Version).
  • Kanye West. Blood On The Leaves. Yeezus.
  • Drake. Started From the Bottom. Nothing Was The Same (Deluxe).

[completar vídeos,

enllaçar ha dansa hiphop

elements culturals de moda

 

enllaç amb la nova manera de crearmúsica dilla

Missy Elliott – “Work It” (2002): Missy Elliott’s innovative and visually striking videos have made a significant impact, and “Work It” is one of her most iconic works.

Eminem – “Stan” (2000): This video tackled themes of obsession and celebrity culture, and it remains one of Eminem’s most powerful visual works.
OutKast – “Hey Ya!” (2003): Known for its creative use of split screens and vibrant visuals, this video captured the eccentric style of OutKast.
Kanye West – “Stronger” (2007): Kanye West is known for his groundbreaking videos, and “Stronger” is a visually captivating example that drew inspiration from anime.

2008 Lil Wayne a Milli

 


 

Beyoncé – “Formation” (2016): While not exclusively a hip-hop video, “Formation” addresses social and political issues and showcases Beyoncé’s influence on hip-hop culture.


Lavoisier. Química i respiració

1743 – 1794 Seguint la tradició familiar fa la carrera d’advocat però pel seu compte estudia botànica amb Bernard de Jussieu, física amb l’abat Nollet, química amb Laplanche i Guillaume François Rouelle, i mineralogia amb Jean Étienne Guettard.

Compra accions de la Ferme générale, una empresa privada contractada pel govern francès per recaptar els impostos indirectes. Es casa amb Marie-Anne Pierrette Paulze, de catorze anys que estudià llatí i anglès, i dibuix amb Jacques Louis David. Il·lustrarà obres de Lavoisier.

El 1772 entra a l’Acadèmia Francesa de les Ciències i munta un laboratori a l’arsenal. Acusat per Marat, serà condemnat i guillotinat.


La combustió i teoria del flogist. Fins aleshores s’explicava la combustió per la presència d’una substància de pes negatiu que s’alliberava en creamr, fusta → cendra + flogist. Però Lavoisier va escalfar en recipients amb aire un diamant, sofre, plom, estany, i va poder observar que es formava una capa d’òxid que pesava més. Per tant alguna mena de material havia passat de l’aire al metall.

El gasòmetre. El gas obtingut escalfant per una reacció química  A passava per un tub a una campana sobre un bany de mercuri (anteriorment aigua) [el desplaçament del nivell d’aigua mesuraria la pressió i volum?].

La composició de l’aire. Va observar que una part de l’aire intervenia en la respiració, combustió i calcinaci,  i l’anomena “oxigène”, originador d’àcids. L’altre l’anomena “azote”, sense vida.

La composició de l’aigua. Boyle i Cavendish havien obtingut l’anomenat “aire imflamable” aplicant àcids a metalls. Priestley havia escalfat òxid de mercuri amb llum concentrada i observat que s’alliberava un gas que anomena “aire desflogisticat”. Aquest era el que intervenia en la respiració i la combustió. Combinat amb l’altre, donava aigua, i per això l’anomenà “hidrogène”, generador d’aigua. Fent passar vapor d’aigua damunt ferro molt calent s’obtenia òxid de ferro i hidrogen. Això demostrava que l’aigua no era un element [des dels grecs es pensava que tot estava format per combinació dels quatre elements].

La respiració. Va observar que els animals inspiraven oxigen i expiraven hidrogen de carboni i va especular sobre l’origen de la calor en els animals. Va construir un calorímetre que es mantenia a 0º per un embolcall de gel. Posant un conillet d’índies i mesurant el pes del glaç que s’havia fos tenien una mesura de la clor despresa.

La llei de conservació de la massa. On voit que, pour arriver à la solution de ces deux questions, il fallait d’abord bien connaître l’analyse et la nature du corps susceptible de fermenter, et les produits de la fermentation ; car rien ne se crée, ni dans les opérations de l’art, ni dans celles de la nature, et l’on peut poser en principe que, dans toute opération, il y a une égale quantité de matière avant et après l’opération ; que la qualité et la quantité des principes est la même, et qu’il n’y a que des changements, des modifications. (Al tractat de Química de 1789)

Tractat de Química. 1789 Traité Elementaire de Chimie PDF

  • De la formation des fluides aeriformes et de leur descomposition, de la combustion des corps simples & de la formation des acides. (anàlisi de l’aire de l’atmosfera, descomposició del gas oxigen amb sofrem fòsfor i carbó, formació d’àcids, quantitat de calòric en diferents reaccions)
  • De la combination des acides avec les bases salifiables & de la formation des dels neutre. (Taules de reaccions químiques).
  • Description des Appareils & des Opérations manuelles de la Chimie. (Gasòmetre, calorímetre)

Es descarta definitivament la idea antiga dels quatre elements i es proposen la llum, el calor i 33 elements que no es poden descompondre: oxigen, nitrogen, hidrogen, sulfur, fòsfor, clor, fluor, carboni, ferro, coure, plata, or, mercuri, plom, estany, antimoni, arsènic, bismut, cobalt, manganès, molibdè, níquel, platí, tungstè i zenc. (link)

Els àcids que es formen amb l’oxigen es denominen amb els sufixs “ic” i “ous” segons si tenen més o menys oxigen, per exemple, àcid sulfúric. I les sals corresponents: “ate” (sulfat de coure) o “ite” (sulfit de coure).

 


Experiments i aparells de Lavoisier del Museo Galileo

Ciències de la vida. sXX-sXXI

Ciències de la vida

La cèl·lula. Cromosomes i herència | L’estructura del DNA Origen de la vida i evolució  |   Enginyeria genètica i clonació  |  Biosfera. Ecologia i ecosistemes. Conservació   |  Conducta animal
SXXI: tècniques enginyeria genètica, CRISPR


[Tècniques. Millores en els microscòpis òptics, binocular (Ives 1902), il·lumianció ultraviolada, tècniques de tinció, micromanipulació i cultiu de teixits fora de l’organisme permetran explorar la cèl·lula amb més detall. Els raigs X permetran una nova manera de mirar] amb el microscopi electrònic] [Conreus de teixits en plaques de Petri, un dels elements més comuns als laboratoris] [ enzims de restricció per manipular DNA]. Els reptes de la biologia animal: desenvolupament de l’embrió i la diferenciació de cèl·lules.

La cèl·lula i química de la vida. Es coneixen més parts, nucli, cromosomes, aparell de Golgi, mitocondries i cloroplasts. Bacteris.  El citoplasma és un col·loide, un gel electronegatiu Glúcids, Lípids, proteïnes i aminoàcids. Glúcids i proteïnes formen enormes macromolècules. Krebs determina el pel qual [“es carreguen les piles de ATP” a partir de glúcids i oxígen”. Carrel fa cultius de teixits fora de l’organisme. Estudi de la mitosi. Diferenciació somàtica: teixits conjuntiu, ossi, hematies, sistema immunitari.   Protistes i virus: cultius de flora microbiana. Pasteur va considerar que hi deuria haver microorganismes invisibles al microscopi en no trobar l’agent de la rabia.  Loeffer, Frosch, stanley segueixen la recerca iniciada per Beijerinck. Fisiologia. Respiració: Wieland i Thunberg (1912-1920), després Warburg i Keilin (1921-1949) identifiquen les etapes de l’oxidació i el paper dels metalls com a catalitzadors. Cicle de Krebs (1937)  Zoologia. Invertebrats. Estudi d’hormones, sistema nerviós i reproducció. Botànica. Paper de l’hormona auxina en el creixement. Transport al Floema per gradient de pressió, Munch 1930, Sussex i Sadava 1983.

Genètica
Cromosomes i herència. El botànic Hugo de Vries amb l’onagre, i Carl Correns van localitzar als cromosomes els elements que transmetien l’herència. Theodor Boveri ho farà amb cucs i Walter Sutton amb llagostes (insecte). Morgan farà experiments amb la Drosophila, la mosca del vinagre. Confirmarà les lleis de Mendel, a la segona generació, 1/4, la meitat dels mascles, té els ulls blancs, que és un al·lel recessiu. Això prova que la informació es transmet a través dels cromosomes sexuals. Fenotip:  estudi de com es manifesta el genotip segons l’ambient.(genètica fisiològica). Evolució. S’altera artificialment els gens per causar i estudiar-ne les mutacions.

Placa de Petri (Petri 1887, a partir de Koch 1881)

L’estructura del DNA. Oswald Avery ja havia especulat que la informació genètica era al DNA i no a les proteïnes. El 1941 George Beadle i EdwardTatum van fer experiments introduint errors en el DNA i van comprova que les proteïnes sortien defectuoses. El 1929 Phoebus Levene havia establert que el DNA està format per nucleòtids, un monosacàrid, un fosfat i una base que podia ser Adenina, Citosina, Timina o Guanina. La foto 51 de Rosalind Franklin va ser interpretada per James Watson com a corresponent a una hèlix i amb Francis Crick van proposar una estructura de doble hèlix. Les dues cadenes s’uneixen per les bases, amb G-C, i A-T.

El 1961 van observar que si inserien tres nucleòtids en un virus, aquest fabricava una nova proteïna, un nou aminoàcid, però no si només s’inserien una o dues bases. Així, el “codi de la vida”, consistia entre 3 bases per a cada un dels 22 aminoàcids.

Les proteïnes es sintetitzen els ribosomes. el rmRNA, és el missatger que fa una còpia del “plànol” del DNA i el trasllada.

[Origen de la vida]. Miller obté molècules orgàniques simulant les condicions de la terra prebiòtica i confirma la hipòtesi d’Oparin.
Simbiosi. Lynn Margulis recull els treballs de Schimper, Mereschkowski i Paul Jules Portier, juntament amb els resultats més detallats sobre cloroplasts i  mitocondris obtinguts amb el microscopi electrònic i fonamenta la hipòtesi de la simbiosi per explicar l’origen dels eucariotes: dos organismes s’haurien unit per simbiosi, els cianobacteris  donant lloc als cloroplasts i bacteris Rickettsiales els mitocondris.

Enginyeria genètica. Joshua Lederberg observa que alguns bacteris poden intercanviar gens. A la dècada dels ’60  Arner i Matthew meselson descobreixen els enzims de restricció, els bacteris es poden “defensar” de la infecció d’uns virus amb uns enzims que tallen el seu DNA. Als ’70 Hamilton O. Smith, Thomas Kelly and Kent Wilcox iaïllen enzims que tallen el DNA per un lloc determinat [fan un únic tall al cromosoma? o tallen tots els punts?]. 1973 Herbert Boyer i Stanley Cohen tallen DNA de bacteris a lloc específics. I amb l’intercanvi de plàsmids, fan servir un altre enzim per unir fragments. El 1977 aconsegueixen sitetitzar una hormona, i el 1978 insulina, que serà aprovada per la FDA el 1982.
Clonació. En principi les cèl·lules somàtiques només fan còpies d’elles mateixes, només les de l’embrió tenen capacitat de generar un organisme o altres cèl·lules. El 1984 Willadsen aconsegueix fusionar cèl·lules extretes de l’embrió amb un òvul, però no progressarà. Wilmut i Campbell a l’Institut Roslind d’Escòcia aconseguiran fecundar un ou amb material genètic de la pell, i trasplantant després l’embrió a un úter, obtenint un clon de l’ovella donant.

Biosfera.
El 1926 Vernadsky té una visió global dels cicles de la vida, combinant geologia, química i biologia, i assenyalant la influència dels èssers vius en la circulació de la matèria:
Cicle de carboni, CO2 capturat per les plantes de l’atmosfera i absorbit també per les arrels, traslladat de les plantes als herbívors i d’aquests als carnívors, alliberat per la respiració d’animals i plantes. Els cadàvers es descomponen per bacteris i fongs tornant al sòl.
Cicle del nitrogen. Les plantes l’obtenen del sòl a través de les arrels i els animals l’obtenen a partir d’elles. Els bacteris i els fongs descomponen els cadàvers i alliberen amoníac, uns altres el converteixen en nitrits, uns altres a nitrats, poden tornar a ser absorbits per plantes o tornar a l’atmosfera per bacteris desnitrificants. Els llamps poden tornar a convertir el nitrogen en nitrats.

Ecologia i ecosistema. La noció de competència pels recursos introduïda a l’Evolució de les Espècies de Darwin el 1859 du a estudiar les relacions dels organismes entre ells i amb l’ambient.
El botànic Eugen Warming veu com algunes plantes s’adapten a temperatures extremes. Eugene i Howard Odum identifiquen les interaccions entre espècies com a perjudicials o [col·laboratives]. Per tal de coexistir les espècies han de trobar un “nínxol” que encaixi en la cadena tròfica. Arthur Tansley aportarà una visió global veient que hi ha un flux d’energia que comença amb el sol [fotosíntesi] fins a la pèrdua de calor dels éssers vius.
Conservació. Es pren consciència que cal conservar la diversitat biològica, i es funda la IUCN i el WWF.

Aportació de la genètica a la classificació de la vida i evolució. Nova classificació. El 1960, quan es pot observar el nucli cel·lular dels eucariotes es proposa 4 regnes: Procariotes (sense nucli: bacteris, virus), Eucariotes (Protistes, plantes, animals). El 1969 Whittaher remarca que els fongs tenen un metabolisme diferent d’animals i plantes i els situa en un regne a part dels eucariotes, 5 regnes. El 1977 Woese distingeix entre bacteris i Arquebacteris, basant-se en RNA i el metabolisme (rebutjat per Lynn Margulis).

Conducta animal. Konrad Lorenz estudia aprenentatge adquirit en ocells i assenyala l’existència de la empremta, l’adquisició d’una conducta que té lloc a una edat determinada. Tinbergen, el ritual de festeig del peix espinós. Skinner, observa que un animal que havia accionat una palanca de menjar, era capaç de repetir-ho. Throndike ceria que així es podrien explicar la majoria de conductes d’animals que semblen intel·ligents, simplement la repetició del que s’ha trobat per atzar. Però Wolfang Köhler, estudiant ximpanzès en captivitat notarà que són capaços de solucionar problemes, és a dir que tenen un propòsit [una pregunta]. A partir de 1970, l’etologia considerarà també la genètica i l’ecologia.

  • 1902 Teoria cromosòmica de Sutton i Boven
  • 1905 William Bateson proposa el terme “genètica”.
  • 1910 Equacions de Lotka-Volterra per descriure les poblacions d’espècies predadors-presa.
  • 1910 Mereschkowski proposa per primer cop la teoria de la simbiosi  The Theory of Two Plasms as the Basis of Symbiogenesis, a New Study of the Origins of Organisms
  • 1910 Carrel fa cultius de cèl·lules embrionàries, els teixits poden sobreviure fora de l’organisme.
  • 1911 Morgan descobreix que els gens són als cromosomes.
  • 1913 Es funda la British Ecological Society sota de direcció de Arthur Tansley.
  • 1916 Lennart von Post estudia la disribució d’espècies vegetals mitjançant el pol·len.
  • 1918 Paul Jules Portier a Les Symbiotes afirma que els mitocondris es van originar per simbiosi.
  • 1920 Hans Winkler proposa el terme “genoma”
  • 1924 Oparin formula la hipòtesi sobre com s’haurien pogut ensamblar molècules orgàniques.
  • 1926 Vladimir Vernadski: “tota la matèria passa per cicles naturals” (La Biosfera).
  • 1930 Ernst Munch proposa la translocació per explicar el transport de nutrients a les plantes al floema.
  • 1930 El microscopi electrònic
  • 1933 Morgan. El paper dels cromosomes en l’herència
  • 1933 Severo Ochoa identifica el RNA, rebrà el Nobel el 1959.
  • 1935 Arthur Tansley proposa el terme “ecosistema”.
  • 1935 Danielli i Dawson indiquen que la membrana cel·lular oleica està recoberta de proteïnes. El 1972 Singer i Nicolson ho refinaran dient que estan intercalades.
  • 1937 Krebs mitocondries. Cicle.
  • 1939 Ruska observa un virus amb un microscopi electrònic
  • 1941 Herman Kalckar descobreix l’ATP com a molècula que transporta energia en les cèl·lules.
  • 1943 Oswald Avery demostra que el DNA conté els gens de les cèl·lules
  • 1945 Dorothy Hodgkin descobreix l’estructura de la penicilina.
  • 1948 Es funda la International Union fort the Conservation of Nature.
  • 1952 Experiment de Miller i Urey que simulen la terra prebiòtica i obtenen aminoàcids a partir de metà, amoníac, aigua i hidrogen sotmetent-lo a descàrregues elèctriques. Confirmen la hipòtesi d’Oparin i Haldane.
  • 1953 Watson i Crick expliquen l’estructura de la doble hèlix de DNA.
  • 1953 Frederick Sanger determina la seqüència d’aminoàcids de la insulina.
  • 1954 Andrew Huxley i Jean Hanson mostren que als músculs, els filaments de la proteïna actina llisquen sobre la miosina per contraure’l tot consumint energia ATP.
  • 1955 Joe Tin Hijo compta els cromosomes humans, 46 [2×23].
  • 1958 F.C. Stewart obté pastanagues a partir de les seves cèl·lules.
  • 1958 Joshua Lederberg descobreix que alguns bacteris poden intercanviar gens enviant-los en petits anells de DNA anomenats plàsmids.
  • 1959 Edelman i Porter descobreixen l’estructura de proteïnes dels anticossos.
  • 1961 Melvin Calvin rep el Nobel de química per les reaccions de la fotosíntesi.
  • 1961 Peter Scott funda el World Wildlife Fund.
  • 1965 Hayflick descobreix el creixement anormal de cèl·lules que poden dur al càncer.
  • 1967 Lynn Margulis, On the origin of mitosing cells. 1981  Symbiosis in Cell Evolution
  • 1967 Kornberg, Goulian i Sinsheimer sintetitzen la molècula del DNA.
  • lorenz, pavlov, conducta animal
  • 1970 S’identifiquen les bases del gen d’un virus
  • 1973 Herbert Boyer i Stanley Cohen tallen DNA de bacteris a lloc específics. I amb l’intercanvi de plàsmids, fan servir un altre enzim per unir fragments.
  • 1975 Miklos Udvardy actualitza els reialmes biogeogràfics de Wallace.
  • 1976 Dawkins gen egoista, EO Wilson societats formigues
  • 1977 Carl Woese proposa classificar els éssers vius en Bacteria, Archea i Eucaria. Es basa en la seqüència de mRNA.

 

  •  1979 James Lovelock. Gaia, la terra com un organisme que s’autoregula.
  • 1983 Sussex i Sadava sobre el floema.
  • 1990 Inici del projecte el Genoma humà.
  • 1995 Publicació del primer genoma d’un bacteri
  • 1996 Dolly, ovella clonada
  • 1998 Genoma d’un cuc Caenorhabtidis

S XXI

Tècniques

Aplicacions de clonació.  2008 clonació terapèutica per guarir el Parkinson a ratolins. Intents de clonar espècies en perill o fins i tot espècies desaparegudes com el mamut. Les promeses de teràpies basades en cèl·lules mare no s’han fet realitat. (Technology Review).

Genoma. Projecte de seqüenciar el DNA de totes les espècies (New Yorker)

CRISPR. Edició de cèl·lules somàtiques per eliminar malalties. L’aplicació en embrions que perpetuarien la mutació està prohibida perquè el risc de conseqüències no previstes és massa gran. No

  • 2000 Genoma de la mosca del vinagre
  • 2002 Primer virus artificial
  • 2006 Es completa el Genoma humà
  • 2012, Jennifer Doudna i Emmanuelle Charpentier fusionen dos mol·lècules de RNA i ho combinen amb Cas9 de manera que podran tallar el DNA per on es vulgui. El 2020 rebran el premi Nobel.
  • 2018 He Jiankui edita 7 embrions que després seran fecundats in vitro. Dos dels quals han progressat. Ha estat condemnat per la comunitat internacional. (New Yorker)

Ciències de la vida. sXIX

Ciències de la Vida

Tècniques   |   Teoria cel·lular  |   Digestió    |    Anatomia comparada, Classificació, Inventari de la vida  |    Reialmes biogeogràfics   |    Teoria de l’evolució   |    Herència


Tècniques. El microscopi millora (Abbe 1878, amb Carl Zeiss), amb lents acromàtiques. Preparació de talls fins gràcies als micròtoms. Coloració de preparacions amb anilines que permet identificar diferents components orgànics, proteïnes, greixos o teixits nerviosos. Eines per micromanipulació, agulles i escalpels. Fotografia (1870) i cinema per enregistrar el moviment.
Apareixen els grans museus d’història natural, com els de París, Londres i New York [Viena]. Es creen parcs geològics, jardins i botànics i col·leccions d’herbaris. Apareixen les revistes especialitzades.

Teoria cel·lular. Bichat comença l’estudi dels teixits, la histologia, amb tècniques com la dissecació, maceració o cocció) i n’identifica 21, alguns especilitzats i també el teixit conjuntiu.
Schleiden (1804-1881), professor de Botànica a Jena, el 1838 conclou que tots els teixits de les plantes estan formats per cèl·lules i que l’embrió de la planta es desenvolupa a partir d’una sola cèl·lula. El 1839 Theodor Schwann (1810-1882), zoòleg a Berlin afirma el mateix pels animals. Col·laboren i encara no conceben la divisió per mitosi, així que pensen que les noves cèl·lules “cristalitzen” d’alguna manera en el material que hi ha entre elles. [això és el que deuria passar a l’origen de la vida ?]. El 1858 Rudof  Virchow i després Pasteur confirmaran que tota cèl·lula ve d’una altra cèl·lula i que no hi ha generació espontània. Les tècniques de coloració permetran visualitzar els cromosomes [quants augments?]. Fleming, Hertwig i Weisman observaran els processos de reproducció de cèl·lules de la mitosi i la meiosi. En la mitosi es duplica el material genètic i després es divideix el nucli i la cèl·lula. En la meiosi primer es donen dues cèl·lules amb la meitat de cromosomes, i després aquestes es tornen a dividir per donar 4 gàmetes haploides. (Reproducció). Dutrochet (1827) descobreix el paper de l’òsmosi a la membrana. 1877 Pfeffer sobre la permeabilitat cel·lular.  Van’t Hoff i Arrhenius n’enuncien les lleis (1884).

Microorganismes. Observats al sXVII per Leeuwenhoek, 1828 Ehrenberg els dóna nom. Ferdinand Cohn les classifica per la forma, bacils (bastonets), cocos (esferes), espirils (helicoïdals), vibrions (coma). 1870, Pasteur i Koch.  Algunes poden obtenir energia de minerals en un procés similar a la fotosíntesi (Vinogradski). Algunes aprofiten l’amoníac dels cossos en descomposició obtenint energia i fent nitrats que podran fer servir els vegetals. (Procariotes). [l’estudi dels virus requereix el microscopi electrònic]

Fisiologia animal
Digestió
. [Com es transformen els aliments?] els sucres es dissolen directament, la amilanasa desfà el midó, Theodor Schwamm va veure que la mucosa gàstrica desfeia les proteïnes. Kühne els anomenarà enzims. Claude Benard troba que el pàncrees segrega sucs capaços d’actuar sobre tots els nutrients.  Poc a poc s’identifica què passa a cada etapa: boca, estómac, intestí prim, intestí gruixut. (Fisiologia animal). La glucosa és el combustible que circula per la sang i es crema als teixits. La combustió amb què havien especulat Lavoisier i Laplace, origen de la calor del cos, no té lloc als pulmons sinó als teixits.
Respiració. 1838 fermentació o respiració anaeròbica observada per Cagniard de la Tour.  Felix Hope-Seyler descobreix com l’oxígen és recollit per la sang. El 1897 Büchner troba que extractes de llevat (sense la cèl·lula sencera) també poden fer fermentar la glucosa, ho fan els enzims.
Músculs. Es contrauen per l’acció de dues proteïnes la miosina (Kühne 1864) i l’actina (Halliburton 1887).

Fisiologia vegetal. [fins ara es pensava que les plantes es nodrien només amb aigua i podien ser ajudades pels fems. Saussure farà una sèrie d’experiments, publicant-ne els detalls per tal que d’altres els puguin replicar. Fotosíntesi Priestley ja havia indicat que les plantes sanejaven aire enrarit per combustió, és a dir, descomponien el CO2 fixant el carbó i alliberant oxigen. Això es produïa a la llum del sol i no amb la calor. Saussure prova que el carboni de les plantes l’han obtingut de l’aire. Proposa que el nitrogen l’adquireixen del sòl i no de l’atmosfera. A la nit no hi ha un procés de fixació del carboni però sí respiració, idèntic al dels animals, una mena de combustió lenta a tots els teixits. S’investiga el paper dels fongs en la fermentació i es treuen extractes de llevat que poden fer el mateix, per exemple transformar el sucre en alcohol. Els anomenen zimasa o diastasa i se’n van descobrint: emulsina (Liebig 1937), Lipasa (Claude Bernard 1849), Sacarasa (Berthelot).
Transport. L’òsmosi pot explicar l’absorció d’aigua a les arrels, però l’ascensió de la sàvia pel xilema s’ha de deure a un altre fenomen; la capilaritat encara està poc estudiada. Garreu (1849) mostra que l’evaporació d’aigua a les fulles és proporcional al nombre d’estomes.  Strasburger 1891 mostrarà el paper de la capilaritat). El transport de nutrients pel floema no s’entendrà fins al s20)
Liebig mostrarà que l’humus i els fems no aporten altra cosa que minerals. Sachs i altres determinaran els que són essencials: nitrogen, fòsfor, sofre, calci, potassi i magnesi. A més tenen un paper en petites quantitats, el ferro, zenc, magnanesi, i boro. Juntament amb l’aigua, carboni i oxigen són els 13 elements que componen les plantes. Boussingault demostra que les plantes no obtenen nitrogen de l’aire, mentre que es troba un augment de nitrats, el nitrogen amoniacal del sòl s’ha oxidat. Julius von Sachs demostra que la producció de midó es deu a l’activitat clorofílica de la llum.

Regulació i conducta. Berthold observa que la castració dels galls en disminueix l’agressivitat (1849). Edward Sharpley-Schafer veu que el nivell de sucre de la sang està regulat per les hormones insulina i glucagón, segregats pel pàncrees. Douglas Spalding (1841-1877) estudia la conducta  dels animals, innata i adquirida i assenyala l’efecte Baldwin, quan la conducta adquirida és un avantatge per a la supervivència en l’evolució. Audubon a Amèrica, Hans Christian Mortensen i  Hans Christian Cornelius Mortensen que marquen els ocells amb anells, aporten coneixement sobre els patrons de migració. Nikolai Przhevalsky i Vladimir Kovshov ho fan pels mamífers a l’Àsia.  Es troba que hi ha un coneixement innat de les rutes que pot ser modificat amb l’aprenentatge. Cap el 1850 Helmholtz estudia el calor animal, transmissió de senyals pel sistema nerviós, i els sentits de l’oïda i la vista. El 1891 Pavlov comença els experiments de condicionament amb gossos. Karl Ludwig.

Anatomia comparada. Cuvier estudia fòssils i espècies vivents i creu poder arribar a formular lleis, fins al punt que a partir d’un sol os es pot reconstruir l’animal sencer. Comparant els òrgans, distingeix vertebrats, mol·luscs, articulats i radiats. Estableix el principi de les correlacions orgàniques. Segueix la recerca Geoffroy Saint-Hilaire que assenyala la importància de les connexions entre els òrgans a l’hora de trobar la mateixa organització bàsica en tots els vertebrats. Els alemanys  Kielmeyer, Oken, fan notar la semblança entre els estadis de desenvolupament de l’embrió i l’escala de les espècies [“l’ontogènia resumeix la filogènia”]. Meckel compara la placenta a les brànquies dels peixos. Richard Owen proposa la teoria teoria  vertebral del crani que després serà descartada per Th. Huxley que observa que en els embrions el crani es comença a formar abans que  front i mandíbula, nas i maxilar superior, cintura pectoral i occipital, parietals. Gegenbauer situarà l’anatomia comparada del punt de vista de l’evolució.
Classificació. Malgrat l’observació de microorganismes per Hooke (1665) i Leeuwenhoek (1674), Linneu (1735) no els esmenta i no és fins el 1866 que Haeckel proposa tres regnes: Protoctista, Plantae, Animalia.
Inventari de la vida. La classificació de les espècies que Linneu havia deixat en 4370 [animals], es transformarà a partir de Darwin i mirarà d’incorporar les troballes de l’anatomia comparada, l’embriologia i la paleontologia. S’incorporen els cucs plans, paràsits nematodes, tardígrads i s’amplia enormement el coneixement de mol·luscs i insectes. [Una estimació de chatGPT dóna 300m espècies de plantes i 400m espècies d’animals identificades.

Reialmes Biogeogràfics. Expedicions per estudiar la fauna marina [la fauna del fons del mar encara està pendent] Zoogreografia, per saber com estan distribuits els animals (Schmarda 1853), Wallace. Huxley proposa tres grans zones, Arctogea (paleàrtic, neàrtic, oriental i etiòpica), Neogea (neotropical) i Notogea (austràlia). Es plantegen preguntes sobre com és possible que hi hagi la mateixa fauna en regions separades. Alexander von Humboldt va observar que el clima determinava el tipus de vegetació encara que les espècies fossin molt diferents. Alfred Russell Wallace generalitza les regions a Philip Sclater havia identificat pels ocells i proposa els següents reialmes biogeogràfics: Neàrtic, Paleartic,  Etiopia (Afrotropic), oriental (Indomalaia), Austrià (Australàsia i oceania), i neotròpic. (ecoregions).  Haeckel introdueix el concepte d’ecologia i Spencer estudia l’evolució de les poblacions. La idea de la competència per uns recursos limitats serà fonamental en Darwin.

Teoria de l’evolució. [Les espècies, són fixes o canvien?]  Les troballes de fòssils que corresponen a espècies diferents de les actuals. Com que no creu en l’evolució Cuvier afirma que alguna catàstrofre les va fer desaparèixer.  Lamarck creu que els trets adquirits es poden transmetre, i així s’explicaria la diversitat d’espècies. Charles Darwin, tenint en compte Malthus i les observacions proposa a l’origen de les espècies de 1859, que es donen una diversitat de modificacions. Aquestes entren en competència i en sobreviu una.

Herència. Es creia, amb raó, que els individus hereten característiques dels pares. Però com? Per exemple creuant flors blanques i vermelles, se n’obtindrien de rosades? Els experiments de Mendel el 1866 amb pèsols al jardí del monestir on era abat, van dur-lo a la conclusió que les característiques del color, el que més endavant s’anomenaria gen, s’heretaven senceres, és a dir, o blanc o vermell. Una dominava sobre l’altra (gen recessiu). Aquest darrer podia quedar emmascarat fins a una propera generació.  Els seus resultats van ser redescoberts el 1902 per Hugo de Vries Carl Correns. Més endavant es localitzarà el suport dels trets hereditaris als gens dels cromosomes.


  • 1800s Bichat Traité des membranes.
  • 1801 Persoon classifica els bolets
  • 1804 NT Saussure estableix que la fotosíntesi és un procés químic. Recherches chimiques sur la végétation.
  • 1806 Lamarck. tableau du règne animal. 1815. Histoire naturelle des animaux sans vertèbres.
  • 1811 Christian Sprengel descobreix el paper dels insectes en la polinització.
  • 1817 Cuvier Le régne animal. Basant-se en l’anatomia comparada estableix quatre tipus fonamentals: vertebrats, mol·luscs, articulats i zoòfits.
  • 1818 Geoffroy saint Hilaire, Philosophie anatomique.
  • 1821 Fries. Systema mycologicum
  • 1822 Es troben ossos d’Iguanadon que suporten la hipòtesi d’extinció d’espècies. 1861 Descobriment de l’Archaeoteryx.
  • 1827 Dutrochet, òsmosi.
  • 1828 Christian Ehrenberg observa bacteris.
  • 1831 Borwn descriu el nucli cel·lular.
  • 1833 Müller, Handbuch der Physiologie des Menschen.
  • 1837 Karl von Baer. Sobre els embrions. Über Entwickelungsgeschichte der Thiere
  • 1838 Schleiden. estudi cèl·lula
  • 1839: Purkyně observà el citoplasma cel·lular.
  • 1842 Justus von Liebig estableix que el calor corporal es deu a processos químics.
  • 1847 Theodor Schwann 214 tot està format de cèlules.
  • 1848 Richard Owen. On the Archetype and Homologies of the vertebrate skeleton.
  • 1848s Helmholtz mesura la velocitat de transmissió d’un estímul nerviós. Estudis dels sentits, acústica i òptica.
  • 1849 Arnold Berthold observa que la castració dels galls fa que disminueixi l’agressivitat.
  • 1849 Garreu mostra que l’evaporació d’aigua a les fulles és proporcional al nombre d’estomes.
  • 1850 Claude Benard troba que el pàncrees segrega sucs que actuen sobre tots els nutrients. Aïlla el glucogen i estableix la funció del fetge.
  • 1851 Garreu i Mohl, per separat estableixen la respiració de les plantes com un procés separat, similar al dels animals, que fixa oxigen i allibera CO2.
  • 1851 Wilhem Hofmeister estudia l’alternança de generacions en el cicle reproductiu de les plantes.  (DK 152) Biologia vegetal (DK 154)
  • 1854s Pasteur estudia el llevat de la cervesa i el vi. Amb esterilització rigorosa prova que no hi ha  generació espontània. Ho aplicarà a las malalties contagioses com el carboncle i la rabia. 1864. Demostra que els microbis presents a l’aire fan fermentar els liquids. 1870 teoria microbiana juntament amb Robert Koch. 1879 vacuna contra el còlera. 1882 vacuna contra la tuberculosi
  • 1857 Kölliker identificà els mitocondris.
  • 1857 Kelulé proposa l’estructura dels àtoms de carboni.
  • 1858 Rudolf Virchov generalitza que tota cèl·lula, inclosos tumors i pus, ve d’una altra cèl·lula: Omnis cellula e cellula. Die Cellularpathologie.
  • 1859 Primera edició de L’origen de les espècies de Darwin. 1871 L’origen de l’home.
  • 1860 Boussingault, experiments sobre el procés de nitrificació de les plantes.
  • 1860. Wallace. The geographical distribution of animals.
  • 1862 Julius Sachs descobreix el paper de la llum solar. Lehrbuch der Botanik. Formula l’equació clàssica de la fotosíntesi: 6CO2+6H2O→C6H12O6+6O2.
  • 1864 Wilhem Kühne aïlla la miosina que actúa als músculs. 1878 denomina els  “enzims” que descomponen les proteïnes.
  • 1866 Haeckel introdueix el terme Oecologia per designar les relacions dels animals i plantes amb el seu ambient.
  • 1866. Gregor Mendel proposa que certes característiques s’hereten a través d’uns partícules que anomenarà gens.
  • 1867. Spencer, Principes of Biology, amb teories sobre la població d’animals segons la seva fertilitat.
  • 1869 Lechartier i Bellamy mostren que la fermentacio alcohòlica és un fenomen general, la glucòlisi anaeròbia (en absència d’oxígen).
  • 1870 Carl Gegenbauer. Grunzüge der vergleichenden Anatomie.
  • 1874 Johann Lieberkühn troba unes fisures a l’intestí que alliberen més enzims.
  • 1875 Strasburger. Divisió cel·lular i cromosomes a les plantes.
  • 1876 Hertwig estudia la reproducció d’eriçons de mar, la fecundació de l’òvul per l’espermatozou i dedueix que el material cel·lular s’havia de dividir.
  • 1877 Pfeffer Osmotische Untersuchungen.
  • 1879 Fleming. Divisió cel·lular i cromosomes als animals. Un tint d’anilina es fixa al material àcid de la cèl·lula i l’anomena cromatina. Va poder observar com en la divisió cel·lular, la mitosi, aquest es duplicava.
  • 1880 Vinogradski descobreix la quimiosintesi, procés pels quals alguns bacteris poden sintetitzar components orgànics a partir de CO2 o metà fent servir l’oxidació de compostos inorgànics com sulfit d’hidrogen, o ions de ferro. Hi ha les Gammaproteobacteria que oxiden sulfurs, les Campylobacterota, les Aquificota, archea que es basen en metà, o les neutrofíliques que oxiden el ferro. Va inventar una columna amb fang, aigua i cel·lulosa per  conrear diferents tipus de bacteris. El 1890 descobreix bacteris que intervenen en la nitrificació.
  • 1883 August Weissman detallarà les dues fases de la meiosi, fins a obtenir 4 gàmetes.  Proposa que els trets hereditaris es transmeten només a través de les cèl·lules sexuals i no les somàtiques. Estudiant l’herència, talla la cua a generacions de rates per demostrar que les característiques adquirides no s’heretaven. Descobrí que les cèl·lules actuals comparteixen una semblança estructural i molecular amb cèl·lules de temps remots.
  • 1883 Andreas Schimper observa que la divisió de cloroplasts a les plantes s’assembla  a la que duen a terme els cianobacteris i suggereix que les palntes es van originar per la unió simbiòtica de dos organismes.
  • 1884. Tinció de Gram, en les preparacions per al microscopi.
  • 1884 Van’t Hoff i Arrhenius formulen les lleis d l’òsmosi.
  • 1886. Mercllin Berthelot descobreix com el nitrogen és fixat per bacteris.
  • 1887 Halliburton aïlla la proteïna muscular actina.
  • 1888 Waldeyer-Hartz  estudia els filaments de cromatina de Fleming i els anomena “cromosomes”.
  • 1891 Strasburger, transport per capilaritat al xilema.
  • 1891 Pavlov comença els seus experiments sobre fisiologia de la digestió i condicionament a l’institut de medecina experimental de Sant Petersburg.
  • 1891 Hans Driesch descobreix que les cèl·lules dels embrions d’eriçons de mar poden generar qualsevol altra cèl·lula del cos: cèl·lules mare.
  • 1898 Martinus Beijerinck observa el virus del tabac.

Ciències de la vida segles XVII i XVIII

Estudiar  la vida


SEGLE XVII

L’enciclopèdia d’Aldrovandi publicada el 1616 encara és bàsicament un recull del que s’ha escrit sobre els animals, no conté observacions pròpiament dites. La classificació distingeix entre: (1) Animals de sang vermella (vertebrats): quadrúpedes vivípars, ovípars, aus, peixos i cetacis, serps i dracs (éssers fabulosos. (2) Tous (llimacs, pops i calamars), testacis (caragols i petxines), crustacis, insectes (que inclou també els cucs de terra [semblança erugues i cucs?], zoòfits (animals que Aristòtil tampoc havia pogut classificar, anèmones de mar, holotúries. Tampoc presenta avenços la Historia Naturalis de Jonston. Els anatomistes de formació mèdica estudien els músculs i sistema digestiu, limitant als vertebrats, majoritàriament, i posen les bases per una anatomia comparada.

 


El microscopi. El 1590 Hans i Zachaias Janssen construeixen el primer microscopi compost. .Robert Hooke amb la seva Micrographia (1665) mostra per primer cop les potes d’una mosca i les ales dels insectes. Observa cèl·lules de suro, 40 μm. Malpighi estudia l’anatomia dels invertebrats. Leeuwenhoek construeix un microscopi millorat. Observa els microorganismes d’una bassa, els espermatozous, pugons, cloroplasts de 60 μm i potser bacteris de 2 μm. Jan Swammerdam avançarà en l’anatomia dels invertebrats. [ aquest avenç encara no arriba a concebre els organismes com a conjunt de teixits formats per cèl·lules.]. Claude Perrault comença a examinar els vegetals. (Vídeos A journey to the microcosmos)

Fisiologia. Treball pioner de Van Helmont sobre la digestió. Harvey descriu la circulació de la sang en els dos sentits, venes i artèries. Els vasos limfàtics. El moviment muscular i el sistema nerviós. Descartes i la glàndula Pineal.

Preguntes. Els animals, tenen ànima o són màquines? Descartes tenia el model dualista amb la connexió a la glàndula pineal. El progrés en la construcció de màquines  com rellotges permet imaginar els animals com a mecanismes complicats. S’hi oposarà Willis (1672 De anima brutorum)

  • 1596-1610 Historia Naturalis Van Rudolf, llista il·lustrada d’espècie animals i plantes (Rijksmuseum).
  • 1605 Michal Sedziwoj suggereix que a l’aie hi ha un “elixir de vida”.
  • 1623 Gaspard Bauhin (1560-1620), metge i anatomista suís descriu unes 6000 espècies a la seva obra Pinax Theatri Botanica. Anticipa Linneu en fer servir una nomenclatura binomial.
  • 1627 Francis Bacon investiga sobre el paper dels nutrients i l’aigua en el creixement de les plantes. Sylva Sylvarum.
  • 1628 Harvey. Exercitationes anatomicae de motu cordis et sanguinis. sobre la circulació de la sang. 1651, que les cries dels animals es desenrrotllen a partir d’ous.
  • 1644 Van Helmont, estudia diferents ciències i medecina. Va ser un pioner de la química, procedent de l’alquímia que va introduir el terme “gas”, identificant el diòxid de carboni. Va estudiar la digestió assimilant-la a quelcom semblant a la fermentació més que no pas a una “cocció” o “agitació mecànica”. Fa un experiment amb un salze, mesurant la seva alçada, el seu pes, el de la terra i l’aigua. En 5 anys l’arbre va guanyar 74kg mentre que la terra era pràcticament la mateixa, 57 grams menys. D’aquí que el guany havia de venir de l’aigua (1648).
  • 1653 Thomas Bartholin, Vasa lymphatica. Vasos que recullen fluids als intersticis de les cèl·lules i els retornen a les venes. Més endavant es descobrirà el paper que tenen de distribució de limfòcits del sistema immune.
  • 1658 Jan Swammerda observa els glòbuls rojos al microscopi.
  • 1665 Robert Hooke. Micrographia. Observant el suro introdueix per primer cop el terme “cèl·lula”.
  • 1666. Marcello Malpighi estudià medecina i filosofia a Bologna i serà professor a la Universitat de Pisa. Anatome Plantarum, De viscerum structura exercitatio, De pulmonis epistolae, De polypo cordis. Identifica dos moviments de la sàvia de les arrels cap amunt i de les fulles cap avall. Observació dels estomes. Vasos espirals que compra, erròniament, amb la tràquea dels animals. [anticipa que els éssers vius estan formats per cèl·lules?]. 1671 Anatomia Plantarum.
  • 1669 Nicolas Steno proposa que els fòssils són restes d’animals extingits.
  • 1670. Thomas Willis. De Motu musculari. Distingeix entre els moviments voluntaris i els reflexes.
  • 1674. Leeuwenhoek descriu Infusoria (protistes), bacteria (obtingudes en general de la saliva humana), 1677 la vacuola als espermatozous, 1682 les fibres musculars. És el primer a tenyir les preparacions. [PDF Opera Omnia]
  • 1679. Abat Mariote, científic que formulà independentment la llei de Boyle, observà la nutrició de minerals i l’ascensió de la sàvia a les plantes que es compara a la circulació de la sang en els animals.
  • 1682. Grew. The anatomy of plants.
  • 1694 Rudolf Camerarius, professor de medecina i director dels jardins botànics a Tübingen descobreix la reproducció sexual de les flors tallant els estams: De sexu plantarum epistola (1694). Quan assenyala que el pol·len és transportat pel vent cita Virgili que a les Geòrgiques deis que algunes eugues eren fecundades pel vent de l’oest. [ això revela com va costar d’arribar a tenir clars els detalls de la reproducció]
  • 1686-1704. John Rey. Historia Plantarum on descriu  18699 espècies. [no totes serien acceptades com a espècies diferents avui] Introdueix la idea que cal indicar la comunitat a la qual pertany l’espècie vegetal. El 1710 es publicarà pòstumament The History of Insects.

SEGLE XVIII

D’on ve la diversitat d’espècies?
Fins aleshores era una creença comuna que en les espècies inferiors, la vida podia aparèixer de qualsevol cosa, com una humitat. I en les superiors, que es podien creuar totes. Poc a poc amb Ray i Linneu s’imposa el fixisme, alhora que s’admet que algunes espècies puguin modificar-se. Buffon considera els canvis deguts al clima (exterior), aliment (interior) i la domesticació. Així creu que les 200 espècies de quadrúpedes descrites es podrien agrupar en 38 tipus originals. L’avi de Darwin considerava que totes les formes de vida es remuntarien a un filament orgànic primordial a partir del qual haurien anat evolucionant els altres.

Com s’origina el nou ésser? És que hi ha un organisme en miniatura a l’espermatozou, o a l’òvul (germen)? o és que l’organisme es va desenrotllant progressivament (epigenetistes)? No hi havia una noció de com es poden barrejar o unir esperma i òvul per donar lloc a un embrió. Wolf demostrarà la hipòtesi epigenetista.

Generació espontània, hi ha animàlculs arreu? Si posem matèria orgànica en un pot, aviat s’enterbolirà i al microscopi es podran veure microorganismes. Buffon creu que hi ha per tot arreu unes molècules orgàniques que poden donar lloc a la vida en qualsevol moment. Un experiment de posar en un pot amb suc de carn i mirar d’esterilitzar-lo també va donar lloc a gèrmens (Needham 1745), per Spallanzani ho farà de manera més estricta, i no apareixen.

FISIOLOGIA ANIMAL. Respiració. Lavoisier fa experiments amb conillets d’índies mesurant el calor que desprenen (en un calorímetre de gel). Dirà que la “màquina animal” és regulada per la respiració, que consumeix hidrogen i carboni i subministra calor, la transpiració, que ajusta la calor, i la digestió, que retorna a la sang el que perd en respirar.  L’alliberament de calor tindria lloc als pulmons.  Spallanzani apuntava que tenia lloc a tots els teixits. Quant a la digestió Réaumur va fer experiments amb ocells i mamífers arribant a la conclusió que era mecànica en els granívors i química en els carnívors; no hi havia putrefacció.  Spallanzani va fer més experiments. Per obtenir mostra dels sucs gàstrics els feia ingerir petites esponges que recuperava fent-los vomitar o obrint-los. Encara no es va identificar el caràcter àcid del suc gàstric. Es formulen diverses teories inspirades en ebullició i explosió per explicar la contracció dels músculs. Boorhaave especulava els nervis eren com un tub que enviava pressió als músculs [model hidràulic]. Haller troba que els músculs tenen la propietat “d’irritabilitat” que conserven just després d’extirpar-se encara que no estiguin connectats als nervis. [ alguns invertebrats tenen fibres estriades com els vertebrats però hi ha diferències, en alguns sobretot en no estar lligats a una estructura d’esquelet sinó en molts cassos a una closca externa, [mentre que cargols i pops no tenen extremitats amb articulacions, insectes i crustacis, sí]]. Sistema nerviós. Els moviments reflexos (esternut, contracció de la pupil·la) tindrien lloc sense necessitar un senyal del cervell però en canvi requereixen la medula espinal tal com es veu amb granotes decapitades. Whytt, Unzer i Prochaska proposen teories que, sense tornar a l’animisme, refusen el mecanicisme de Descartes [hi ha sistemes físics que no són engranatges i molles]. Amb el descobriment de l’electricitat Galvani farà el primer experiment d’excitar una pota de granota.

La zoologia avança amb el microscopi, les col·leccions i les edicions il·lustrades com les de Maria Sibylla Merian (que inspiraria l’interès per les papallones a Nabokov), Lyonet, Frisch, Roesel von Rosenhof. Les col·leccions particulars creixen. S’amplien els dominis coneguts amb expedicions a Sibèria i Àsia Central, organitzades per Caterina la Gran, Islàndia (Dinamarca), i el Pacífic (James Cook). Linneu classifica els animals coneguts. Apareixen les Faunes, que descriuen els animals d’una regió determinada. Buffon compara les faunes del Vell i Nou món. Gràcies al microscopi es va completant l’inventari: protozous, celenterats (es descobreix la naturalesa animal dels pòlips), cucs intestinals, rotífers, briozous i braquiòpodes, mol·luscs, insectes (Réumur).

Classificació de les plantes. El 1690 Paul Herman havia distingit entre plantes amb llavors contingudes en un receptacle (angiospermes), i plantes amb llavors nues. El sistema de Linneu, reconegut per ell mateix com a artificial, es basava en el nombre d’estams, i tipus de flors. Això donava lloc a 24 classes dividides en diferents ordres. A França serà important el treball de Jussieu al Jardin du Roi. Adanson voldrà tenir en compte tots els aspectes i no tan sols els de reproducció. Aquest projecte només es completarà amb la genètica al s21. Igual que amb els animals, es compilen “flores” de regions determinades. El 1748 La Mettrie publica L’homme Plante, on identifica les grans funcions de tots els éssers vius: nutrició, respiració i generació. Els tres grans temes de recerca eren la circulació de la sàvia (Hale), els intercanvis de gas (Ingenhousz)[llum i fotosíntesi] i els moviments dels vegetals, les flors que s’obren i tanquen [ Rilke  Sonets a orfeu 2.V], les fulles que s’orienten.

Reproducció de les plantes. Es consolida la idea de la reproducció sexual, amb els òrgans masculins, els estams i el femení, el pistil. Sprengel trobarà el paper dels insectes a l’hora de propagar el pol·len. Els fruits, a més de contenir reserves per la planta són ingerits per animals que els escampen. Hedwig descobreix el cicle reproductor de les molses, amb alternança de generacions. Hofmeister al s19 comprendrà que sempre hi ha una alternança de generacions, en molses i falgueres en organismes diferents, i en les plantes amb flor els gametòfits viuen sobre l’esporòfit.

Fisiologia vegetal. Bacon i Van Helmont havien establert que les plantes absorbien aigua. Hales (1727) observa que l’aigua s’evapora a les fulles i és substituïda per la que s’absorbeix del terra.  Ingenhousz que les plantes necessiten llum, aigua i diòxid de carboni. (No serà fins el 1804 que Saussure descriurà la fotosíntesi i el 1961 Melvin Calvin el detall de la reacció química. El 1930 E.Münch proposarà la translocació pel transport de nutrients a través del floema).

[Notem que al s18 es comencen a publicar les obres  en francès o anglès, en lloc del llatí.]

  • 1727 Hales. Vegetable staticks. Mesura i compara la quantitat d’aigua absorbida per les arrels amb la que alliberen les fulles, i ho compara amb el que passa amb tubs capil·lars. 1733 Hemostaticks sobre transport de nutrients en els animals.
  • 1734-1742, Réaumur. Memoires pour servir a l’Histoire des insectes, 6 vols, descrivint-ne l’anatomia, fisiologia i conducta.
  • 1735 Linneu, que ja des de petit col·leccionava plantes, es farà metge i al Systema Naturae proposa una classificació jeràrquica de tota la natura en cinc nivells: regne, classe, ordre, família, Gènere i espècie. 1753 Species Plantarum. 1758 estén la nomenclatura binomial a totes les espècies.
  • 1740. Charles Bonnet descobreix la partenogènesi en pugons.
  • 1745 Needham descriu la presència d’animàculs o infusoris.
  • 1749 a 1783 Buffon. Théorie de la Terre (1749), Histoire naturelle de l’homme (1749), Histoire naturelle générale et particullière avec la description du Cabinet du Roi (44 volums). Histoire des oiseaux en 9 vols (1770-1783), Histoire des quadrupèdes (1755-1767). Matemàtic i després intendent du Jardin du Roi. A Montbard feia experiments per determinar si es podien creuar gossos i llops, o llebre i conill, per afinar el concepte d’espècie. Va assenyalar les diferències entre les faunes del vell i nou continent i que hi havia espècies que s’havien perdut.
  • 1749 Kew Botanical Garden
  • 1752 Réaumur, Sur la digestion des oiseaux.
  • 1759 Caspar Friedrich Wolf, Theoria Generationis. Estudia el desenvolupament d’un pollastre al microscopi i demostra que els òrgans no estaven preformats d’acord amb la hipòtesi epigenetista. Però no es troba una explicació de com apareix un organisme determinat a partir d’un embrió aparentment indeferenciat [ encara avui no ho sabem explicar del tot].
  • 1763. Michel Adanson. Familles des plantes.
  • 1768. Spallanzani observa que els ous de les granotes requereixen l’esperma per donar lloc a embrions (fecundació externa).  Aconseguirà fecundar artificialment una gossa. Abans Jacobi havia fent el mateix amb peixos. 1783 Demostra que els sucs gàstrics dissolen la carn.
  • 1770 Lavoisier planteja que els aliments alliberen calor en el cos com si fos una combustió.  1777. Memoire sur les changements que le sang eprouve dans les poumons et sur le mécanisme de la respiration. 1798 Sur la respiration des animaux.
  • 1779. Jan Ingenhousz. Experiments Upon vegetables. Seguint a Lavoisier, mostra que les plantes emeten oxígen de dia, quan estan a la llum, i gas carbònic a la nit. I que obtenen tot el carboni de l’atmosfera.
  • 1782 Senebier. Memoires physico-chimiques sur l’influence de la lumière solaire fa experiments amb llum artificial i veu que el carboni també és absorbit per les arrels,
  • 1782 Johann Hedwig estudia el cicle reproductor de les molses i les falgueres.
  • 1783 El metge i anatomista John Hunter va arribar a tenir 14.000 espècimens d’animals. Va establir que els animals de sang calenta mantenien la temperatura constant.
  • 1789 Gilbert White. The Natural History and Antiquities of Selborne . Descriu les plantes i animals a Selborne i les seves interaccions, anticipant l’ecologia. Assenyala el paper dels cucs de terra a l’hora de mantenir un terra sa.
  • .1791 Galvani. De viribus electricitatis in motu musculari commentarius.
  • 1793 El jardin i cabinet du Roi es converteixen en el Múseum d’Histoire Naturelle
  • 1793. Sprengel. Das endeckte Geheimnis der Natur. Estudia fins a 1000 tipus de pol·len i du a terme 500 hibridacions en 138 espècies.
  • 1796 Jean Senebier demostra que les plante absorbeixen CO2 inorgànic.

 

Bucòlica IX. Virgili.

Virgili

LÍCIDAS: Ah!, és possible concebre un crim tan gran? Ah!, Menalcas, les consolacions dels teus versos, ¿ens haurien pogut ésser preses juntament amb tu? ¿Qui hauria cantat les Nimfes? ¿Qui hauria sembrat la terra d’herba florida i cobert les fonts d’una ombra verdejant? O, ¿qui hauria compost aquells versos que vaig sentir l’altre dia, sense tu saber-ho, quan te n’anaves a veure Amarillis, la nostra estimada? Titir, fins que jo torni-no vaig pas gaire lluny-peix les cabres; després de la pastura, mena-les a beure, Titir, i, mentre les menis, guarda’t de trobar-te amb el boc-escomet amb els corns-, vigila!”.

L. Heu, cadit in quemquam tantum scelus? Heu, tua nobis
paene simul tecum solatia rapta, Menalca?
quis caneret nymphas; quis humum florentibus herbis
spargeret, aut viridi fontes induceret umbra?
vel quae sublegi tacitus tibi carmina nuper,
cum te ad delicias ferres, Amaryllida, nostras?
Tityre, dum redeo—brevis est via—pasce capellas,
et potum pastas age, Tityre, et inter agendum
occursare capro, cornu ferit ille, caveto.

Versió de Miquel Dolç
Ai las! ¿Pot concebre ningú un crim com aquest? Ai las! Les consolacions que et devem, ¿haurien pogut ésser-nos arrabassades amb tu, Menalcas?Aleshores, ¿qui hauria cantat les Nimfes? ¿Qui hauria escampat per terra les herbes florides o cobricelat les fonts d’una ombra verdejant? ¿Quin altre hauria compost aquells versos que et vaig replegar l’altre dia, sense dir-te res, quan anaves prop d’Amaril·lis, la nostra delícia? “Títir, fins al meu retorn -no vaig gens lluny- pastura les meves cabres i, una vegada sadolles, mena-les a beure, Títir; però quan les menis, mira de no trobar el boc: fereix amb les banyes, para compte!

Bardo Thodol

Conegut també com a “El llibre tibetà dels morts” , és un conjunt d’instruccions a tenir en compte abans o just després de morir, pre evitar tornar a entrar en el seguit infinit de reencarnacions de vids de patiment, el samsara. Hauria estat escrit pel lama Padmasambhava al segle viii i després amagat per tal que fos descobert en el futur.

Les descripcions de les visions i presències de deïtats són d’una imaginació desbordant. La seva complexitat de detall demana l’ajuda de ser visualitzat com edificis i entitats en l’espai, un mandala.

  • 1. Natural Liberation of the Nature of Mind: The Four-session Yoga of the Preliminary Practice.
    Trobar refugi en certes meditacions. Mandala del mont Meru

  • 2 A Prayer for Union with the Spiritual Teacher, [entitled] Natural Liberation, without Renunciation of the Three Poisons.
  • 3 Root Verses Of The Six Intermediate States.
    According to this cycle of teachings, the circle of birth and death can be seen as being composed of six intermediate states. These six modalities of existence: our waking living state, dreaming, meditation, the time of death, and the two successive phases of the after-death state.
  • 4. The Introduction to Awareness: Natural Liberation through Naked Perception
    Just like the nucleus of the sun, which is itself naturally originating. Look at your own mind to see whether it is like that or not!
    Be certain that all that appears is naturally manifest [in the mind], Like the images in a mirror which [also] appear naturally. Look at your own mind to see whether it is like that or not! Be certain that all characteristics are liberated right where they are, Like the clouds of the atmosphere, naturally originating and naturally dissolving. Look at your own mind to see whether it is like that or not!
    If, upon looking outwards towards the external expanse of the sky, There are no projections emanated by the mind, And if, on looking inwards at one’s own mind, There is no projectionist who projects [thoughts] by thinking them, Then, one’s own mind, completely free from conceptual projections, will become luminously clear. [This] intrinsic awareness, [union of] inner radiance and emptiness, is the Buddha-body of Reality, [Appearing] like [the illumining effect of] a sunrise on a clear and cloudless sky,. It is clearly knowable, despite its lack of specific shape or form.
    Now follows the esoteric instruction which reveals the three times to be one: Abandon your notions of the past, without attributing a temporal sequence! Cut off your mental associations regarding the future, without anticipation!
    There is no duality between the object viewed and the observer. Without focusing on the view, search for the observer! Though one searches for this observer, none will be found.
    There is no duality between the object of meditation and the meditator. Without meditating on the object of meditation, search for the meditator! Though one searches for this meditator, none will be found.
    There is no duality between the action and the actor. Without focusing on the action, search for the actor! Though one searches for this actor, none will be found.
  • 5. The Spiritual Practice entitled Natural Liberation of Habitual Tendencies
    [Visualització de deïtats que bloquegen les tendències naturals que ens fan seguir en el cicle]
    This divine assembly of the awareness holders will emerge from the throat [centre], And fill the space before us. Amidst a plethora of musical sounds they will manifest in myriad dancing postures, Pounding and vibrating throughout all world-systems, [And generating] a vibrant beaming path of light, Indicative of spontaneously arising pristine cognition. [ fa pensar en les assemblees beatífiques del cel de Dante ]
    In the central channel branch of the skull, within one’s brain, Amidst an expanse of light, composed of naming seminal points of rainbow-light, [Stands] Samantabhadra in the form of Mahottara Heruka. He has three faces: brown, white and red; and six arms: The three right arms brandish a vajra, a khatvariga, and a small drum, And the left hold a bell, a blood-filled skull, and a noose of entrails. Mahottara Heruka is joyously and indivisibly embraced by Krodhesvari. May these two, the central male and female consorts, guide all beings [to liberation]! OM. [ és com un rosari per anar recorrent deïtats de memòria, però molt més acolorit!]
  • 6 Natural Liberation of Negativity and Obscuration through [Enactment of] the Hundredfold Homage to the Sacred Enlightened Families.
    I bow down to Krodhesvari, wrathful Queen of [Reality’s] Expanse, Dark blue, holding a vajra, Offering a blood-filled skull to her consort’s mouth, She joyously embraces him, in supreme bliss.
    I bow down to PukkasI of the south-eastern direction, Acting on behalf of living beings as one of the Matarah, Wrathful, red-yellow, and aloof on her throne of human corpses, [Clutching and] devouring entrails To draw [sentient beings] free from the dissonant realms.
    I bow down to Candall of the north-western direction, Acting on behalf of living beings as one of the Matarah, Wrathful, pale yellow, and aloof on her throne of human corpses, Tearing apart the head and body of a bloated corpse To sever erroneous thoughts [at their roots].

  • 7 Natural Liberation through Acts of Confession
    From beginningless time, without end, I have roamed throughout cyclic existence – Led astray by the momentum of my mistaken past actions and improper past behaviour, 1 have mistaken the path and become lost on the path. I regret with powerful remorse the negative past actions I have committed, of any kind. Drawn by the momentum of momentary yet violently resonant past acts, I have sunk into this ocean of suffering, the sea of cyclic existence. The fires of blazing hatred have unabatingly seared my mind, The dense darkness of delusion has blinded my discriminative awareness, The ocean coasts of desire have drowned my consciousness, The mountain of fierce pride has entombed me in the lower existences, The cruel whirlwind of envy has sucked me into these turning worlds, Where, entwined by the tight knot of egocentricity, I have fallen into the pit of desire, this chasm of blazing fires. Unbearably brutal misery has poured down on me like heavy rain. [Damaged] by such extreme and unbearable suffering, [Seared] by the blazing ferocious fires of my negative past actions, The shoots of my consciousness and sense faculties have been blunted. If my body, this illusory aggregate, can no longer withstand [all this pain], How can you bear [to witness] this, O Compassionate Lord of Loving Kindness?21 Obscured fool [that I am, burdened by] the most negative, evil past acts, Propelled by the momentum of these past actions, I have taken birth as the personification of rampant egohood within this world-system of desire. I regret having taken such birth, and am dismayed by my past acts! Yet, regardless of my regret and my dismay, past actions cannot be re-made. The momentum of past actions is as strong as a river’s inexorable flow, So how can the mighty river of past actions be reversed in a mere moment! All that ripens is born from one’s own past actions, And I am one who has been swept along by the violent whirlwind of my past actions, And accordingly have roamed over countless past aeons, Lost within the dark prisons of cyclic existence. O Lord of Loving Kindness, through the blessing of your compassion, Purify the obscurations [generated by] my past actions and dissonant mental states, And secure me in the presence of your mother-like loving kindness!
    [totes les vides viscudes, quànta carn i sang acumularien][quàntes accions absurdes] During countless births in countless aeons, That if our flesh and bones were to be collected together, Their accumulated mass would fill this world, And if our pus and blood were to be collected together, Their accumulated mass would fill a vast ocean, And if the residue of our past actions were to be collected together, Their extent would be beyond conception and inexpressible. Though I have continued endlessly in a cycle of births and deaths, Throughout the three world-systems, The actions that I have committed have been pointless and unproductive. Yet, from amongst all these many countless births, The actions committed in the course of just a single lifetime Could have been worthwhile if only I had trained well, Pursued the path of unsurpassed enlightenment, And thus attained the genuine final nirvana.
    But, swayed by the virulence of past actions and the great potency of dissonant mental states, I have assumed bodies, these networks of flesh and blood, and roamed throughout cyclic existence, Thrust into [a succession of] prison-like existences, Where the suffering is hard to bear. All my transgressions, resonant with such unbearably intense suffering, Have been born out of my own past actions. Please, through your great compassion, shatter the momentum of [these] past actions, And reverse the vital energy of past actions, [generated by] dissonant mental states! When, overpowered by the influence of perverse past actions [rooted in] fundamental ignorance, I wander perpetually within the darkness of unknowing, Why do you not release me, [suffusing me] with the lamplight of your pristine cognition? When I can no longer bear the continuing fruition of my transgressions and past actions, Why do you not embrace me with the enlightened activity of your great compassion? When I fall into the abyss of error, Why do you not catch me in the palm of your swift compassion? When I am afflicted by the irresistible diseases of the three poisons, Why do you not cure me with the medicine of your compassionate skilful means? When the fires of my suffering – the continuing maturation of my own past actions – blaze, Why do you not release a compassionate shower of cooling rains? When I sink into the swamp of suffering in cyclic existence, Why do you not draw me up with the hook of compassionate skilful means? Were I to attain the resultant [states of enlightenment], By training, again and again, in the three world-systems of cyclic existence, What need would there be for your sublime compassion then? Given that this [release] would be the potent inheritance of my [positive] past actions, Would there be anyone to whom I would need to express my gratitude? [But], O spiritual warrior, you who are endowed with the power of compassion, Since the momentum of my [negative] past actions is so potent, Do not be ineffective! Do not be indifferent! Do not be inactive! From your heart, O compassionate conquering deity, gaze upon me now! Draw me up from the swamp of cyclic existence! Lead me swiftly to the supreme level of the three buddha-bodies.
  • 8 Natural Liberation through Recognition of the Visual Indications and Signs of Death [observar els indicis de la pròxima mort per estar preparat].Indicacions de quina mena de reencarnació tindrà.
    [when dying] the right hand quivers, one talks nonsensically, And bodily warmth recedes from under the right armpit, [This indicates that] one will be born as an antigod. If nasal mucous and vital wind flow through the left nostril, And bodily warmth recedes from the left eye, [This indicates that] one will be born as a human being. If animal sounds are emitted from the mouth, urine is secreted from the urethra, And bodily warmth recedes from the genitals, [This indicates that] one will be born as an animal. If the skin turns yellowish and lustreless, And there is salivation, accompanied by sensations of hunger, While reproductive fluid is secreted, [This indicates that] one will be reborn as an anguished spirit. If the right leg shakes, defecation takes place, Anger is felt, and bodily warmth recedes from the soles of the feet, It is said that this person will be born in the hells. If one experiences intense pride, bodily warmth recedes from the ears, And consciousness is emitted via the ears, [This indicates that] one will be born as a yaksa.46 If good circumstances prevail [at the time of death], And if there is minimal impairment of the vital organs, and clear mindfulness, And if one’s spiritual teacher and fellow practitioners gather together, with an inspired perspective, And if serum and other signs appear at the crown of the head, And consciousness is transferred from the crown of the head, Then, it is said that one will achieve liberation, or take birth among the higher realms.47 Therefore, it is most important [to create] the right circumstances at the time of death. Furthermore, there are indications and signs of a higher or lower rebirth That arise after the death of a sentient being. These relate to changes occurring in the sky, which should be examined over [an appropriate] number of days: If the sky turns dark brown, or vaporous [clouds] well up, Or if there are winds, chilling breezes, blizzards and so forth, All these are indications that the [deceased] will be born among the hell realms. If a lustreless mist hangs in the sky, and the sun and moon fade, If there is no wind or breeze, and the sun is obscured, Or if there are traces of rain, or else if it rains in the evening, All these are indications that the [deceased] will be born among the realms of anguished spirits. If the sky turns brownish, and there is unbroken black cloud, Or if there is a mist and an unpleasantly brown sky, All these are indications that the [deceased] will be born among the animal realms. If the clouds in the sky turn yellowish black and assume terrifying forms, And hurtle fiercely back and forth, driven by the wind, Or if there is thunder and lightning, and the sun and moon become invisible, All these are indications that the [deceased] will be born among the antigod realms. If the sky is bright and the sun and moon are clearly visible, [Or the atmosphere is] utterly clear, without wind or breeze, All these are indications that the [deceased] will be born among the god realms. If the sky is bright and clear, and fine white silken clouds appear, Or if the sun and moon are encircled by aureoles of light, All these are the indications that the [deceased] will be born among the human realms.
  • 9 Natural Liberation of Fear through the Ritual Deception of Death
  • 10 Consciousness Transference: Natural Liberation through Recollection [coses a tenir en compte en el moment de la transició, visualitzar llums, apretar el cul]
    Then, sitting on a comfortable seat in the posture of the bodhisattvas, one should, in the following manner, close the orifices [of the body which lead to rebirth] within cyclic existence: The body should be upright and erect. The hands should cover the knees, forming the earth-touching gesture,10 and the shoulders should be drawn upwards. Then, in one’s own heart one should visualise an azure blue syllable hum, blazing with light, from which a single syllable hum breaks away and descends to the rectum, precisely blocking the orifice through which the hells are entered.
    Furthermore, if consciousness is transferred through the pathway of the eyes, [it is said that] one will be born as a universal monarch, and if it is transferred through the left nostril, one will obtain an unimpaired human body. These are the three optimum apertures [associated with those of superior capacity]. One will, however, be born as a yaksa if [consciousness is transferred] through the right nostril, or as a god of the world-system of form if [it is transferred] through the ears, and as a god of the world-system of desire if [it is transferred] through the navel. These are the three medial apertures [associated with those of average capacity]. Lastly, one will be born as an animal if [it is transferred] through the urethra, as a anguished spirit if [it is transferred] through the sexual passage,29 and as a hell being if it is transferred through the rectum. These are the three inferior apertures [associated with those of inferior capacity].
  • 11 The Great Liberation by Hearing [el que s’ha de narrar en veu alta al moribund per tal que pugui fer una bona transició][descripció de les llums que veurà]
    O, Child of Buddha Nature, listen very intently and without distraction. There are six kinds of intermediate state, namely: the intermediate state of living or natural existence, the intermediate state of dreams, the intermediate state of meditative stability or concentration, the intermediate state of the time of death, the intermediate state of reality, and the intermediate state of consequent rebirth.
    O, Child of Buddha Nature, from the hearts of the male and female buddhas of the five enlightened families, the light rays of the ‘four pristine cognitions combined’, very fine and clear, like a spider’s web, will dawn before your heart, [like the] entwined light rays of the sun. First, a sheet of radiant white48 light rays, bright and awesome, [indicative of] the pristine cognition of reality’s expanse, will emanate from the heart of Vairocana, and touch your heart. Above49this sheet of light, a white seminal point resembling a mirror facing downwards will arise, emanating light rays, extremely radiant, bright and dazzling, adorned with five distinct seminal points of like nature, each of which in turn will be adorned by greater and lesser seminal points, [forming an array] with no centre or horizon. [Second], a sheet of radiant blue light, [indicative of] the mirror-like pristine cognition, [will emanate] from the heart of Vajrasattva. Above this, like a turquoise bowl facing downwards, a radiant blue seminal point will arise, [also] adorned by [an array of] greater and lesser seminal points. [Third], a sheet of radiant yellow light, [indicative of] the pristine cognition of sameness, [will emanate] from the heart of Ratnasambhava. Above this, like a gold cup facing downwards, a radiant yellow seminal point will arise, [also] adorned by [an array of] greater and lesser seminal points. [Fourth], a sheet of radiant red light, [indicative of] the pristine cognition of discernment, [will emanate] from the heart of Amitabha. Above this, like a coral bowl facing downwards, a radiant red seminal point will arise, extremely luminous and dazzling, [resplendent] with the luminosity of pristine cognition. It too will be adorned with five distinct seminal points of like nature, each of which in turn will also be adorned by greater and lesser seminal points, [forming an array] with no centre or horizon. All of these [lights and seminal points] will indeed arise, and touch your heart.
  • 12 Aspirational Prayers
  • 13 A masked drama of Rebirth
  • 14 Liberation by Wearing


Els centenars de deïtats amb 2 caps i 6 braços és com una mena de rosari. Es resa per que en el moment de la reencarnació, en lloc de tornar a començar el cicle, l’accés al retorn quedi bloquejat i entri al Nirvana. Aquí l’infern no és al més enllà, és la vida normal que tenim. I la pregària un fórmula que es ven com a màgia per evitar que es repeteixi l’infern que vivim. COm en el cas del cristianisme, també és basa en una amenaça de la condemnació eterna.

Si els escrits de l’església, i els concilis, estan tots orientats a assegurar el poder, amb el xantatge de la condemnació eterna i la persecució de la competència dels que anomenen heretges, aquí tenim el xantatge de la condemnació del cicle etern de reencarnacions i la propaganda a buscar un mestre espiritual. Els mestres segueixen altres mestres de més prestigi i s’acaba formant com una estafa piramidal. Si en el cristianisme s’acaba formant una societat sumisa amb el poder, amb la consciència esqueixada entre el que es vol viure i el que exigeix una moral que privilegia el patiment i el martiri, aquí una societat escapista que es tanca a un monestir

[bona part dels textos són “trucs” per trobar la sortida correcta en el moment de transició, com si estiguessim al metro a pl Catalunya i en la confusió poguessim anar cap a una de les diverses línies disponibles, verda, vermella, FGC, Renfe, . Al tantu per ons’escapa la consciència, si surt pel cap, budahood, si pel cul, a l’infern]

 

Budisme, la indústria de la salvació

Beatus Ille. Epodes II. Horaci

Feliç l’home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels temps antics, conrea els camps heretats del pare amb uns bous que li pertanyen, lliure del neguit del venciments, que no és despertat, a la milícia, per l’esclafit esfereïdor de la trompeta ni redubta la mar embravida i defuig el fòrum i els llindars altius dels ciutadans poderosos. Així, doncs, marida les sarments, ja crescudes, de les vinyes als alts pollancres o vigila, en una vall pregona, els mugidors ramats dispersos, talla amb el podall les branques inútils i n’empalta de més productives o posa dins d’unes gerres netes la mel espremuda o esquila les indefenses ovelles, o bé, quan Autumne ha alçat damunt dels camps el seu cap ornat de fruites madures, com frueix collint les peres d’empelt i el raïm que rivalitza amb la porpra per obsequiar-vos, a tu, Priap, i a tu, pare Silvà, protector dels termes! Li és grat d’ajeure’s, sia sota una vella alzina, sia damunt l’atapeïda gespa. S’escolen mentrestant entre uns marges alts els rierols, es lamenten dins els boscatges els ocells i les fonts amb la remor de l’aigua que raja fan venir un son lleuger. Però, quan el temps hivernal de Júpiter tonant aglomera les pluges i les neus, ell amb la gossada acaça de totes bandes els feroços senglars cap a les xarxes teses davant d’ells, o bé en un pal llis para les teles de malles amples, parany per als golafres tords, i atrapa en els llaços uns bons premis, una poruga llebre i una grua migradora. ¿ Qui no s’oblida, amb aquests esplais, de les cruels angoixes que porta l’amor?

I si, a més d’això, una dona honesta tingués la seva part en la cura de la casa i d’uns infants xamosos i, com una pagesa sabina o com la muller d’un àpul feinador, amuntegués a la sagrada llar la llenya seca a l’arribada del marit cansat i, en tancar el gras bestiar dins el clos de canyissos, munyís els braguers botits i, bo i traient de la dolça gerra el vi de l’any, aparellés uns menjars no comprats, el que és a mi, no em plaurien pas més les conquilles del llac Lucrí o el rèmol o els escars de Creta, si per cas una fragorosa tempesta de les mars orientals n’empenyia alguns cap a la nostra, ni l’ocell africà ni el francolí de Jònia no baixarien pas al meu estómac més delitosos que l’oliva collida de les branques més opulentes de l’arbre o l’agrella que estima els prats i les malves saludables a un cos carregat o l’anyella immolada per les festes Terminals o el cabrit rescatat del llop. Durant aquests àpats, com és de plaent de veure les ovelles tornant de pressa a casa després de la pastura, de veure els fatigats bous portant al bescoll llangorós la rella girada i els esclavets nats a la casa, eixam que indica la seva riquesa, asseguts a l’entorn dels Lars brillosos!”

Dit això, l’usurer Alfi que estava a punt de fer-se camperol, havent recuperat per les idus tots els diners prestats, mira de col·locar-los per a les calendes.

422 Horaci


‘Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis
solutus omni faenore
5neque excitatur classico miles truci
neque horret iratum mare
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.
ergo aut adulta vitium propagine
10altas maritat populos
aut in reducta valle mugientium
prospectat errantis greges
inutilisque falce ramos amputans
feliciores inserit
15aut pressa puris mella condit amphoris
aut tondet infirmas ovis.
vel cum decorum mitibus pomis caput
Autumnus agris extulit,
ut gaudet insitiva decerpens pira
20certantem et uvam purpurae,
qua muneretur te, Priape, et te, pater
Silvane, tutor finium.
libet iacere modo sub antiqua ilice,
modo in tenaci gramine:
25labuntur altis interim ripis aquae,
queruntur in Silvis aves
frondesque lymphis obstrepunt manantibus,
somnos quod invitet levis.
at cum tonantis annus hibernus Iovis
30imbris nivisque conparat,
aut trudit acris hinc et hinc multa cane
apros in obstantis plagas
aut amite levi rara tendit retia
turdis edacibus dolos
35pavidumque leporem et advenam laqueo gruem
iucunda captat praemia.
quis non malarum quas amor curas habet
haec inter obliviscitur?
quodsi pudica mulier in partem iuvet
40domum atque dulcis liberos,
Sabina qualis aut perusta Solibus
pernicis uxor Apuli,
sacrum vetustis exstruat lignis focum
lassi Sub adventum viri
45claudensque textis cratibus laetum pecus
distenta siccet ubera
et horna dulci vina promens dolio
dapes inemptas adparet:
non me Lucrina iuverint conchylia
50magisve rhombus aut scari,
siquos Eois intonata fluctibus
hiems ad hoc vertat mare,
non Afra avis descendat in ventrem meum,
non attagen Ionicus
55iucundior quam lecta de pinguissimis
oliva ramis arborum
aut herba lapathi prata amantis et gravi
malvae salubres corpori
vel agna festis caesa Terminalibus
60vel haedus ereptus lupo.
has inter epulas ut iuvat pastas ovis
videre properantis domum,
videre fessos vomerem inversum boves
collo trahentis languido
65positosque vernas, ditis examen domus,
circum renidentis Laris.’
haec ubi locutus faenerator Alfius,
iam iam futurus rusticus,
omnem redegit idibus pecuniam,
70quaerit kalendis ponere.

 

 

Qui pot saber si els déus afegiran el dia de demà?. Odes IV.VII. Horaci

Han desaparegut les neus, ja torna l’herbatge als prats i el fullam als arbres; la terra es renova i els rius, en llur minvada, corren dintre de llurs marges. Una de les Gràcies, amb les Nimfes i amb les seves germanes bessones, es posa a menar nua les danses. No esperis pas que res sigui immortal; t’ho adverteixen el curs de l’any i l’hora que s’emporta el dia vivificador. Els freds s’assuaugen amb els ponentols, la primavera és trepitjada per l’estiu, que morirà bon punt la tardor, carregada de fruita, haurà vessat a dojo els seus dons, i ben tost torna l’hivern inert.

Tanmateix les ràpides llunes reparen els danys del cel; però nosaltres, quan hem baixat allà on baixà el pietós Eneas, allà on baixaren, tot i llurs riqueses, Tullus i Ancus, no som més que pols i una ombra. ¿Qui pot saber si els déus celestials afegiran el dia de demà a la suma dels dies viscuts fins avui? Tot allò amb què hauràs regalat el teu cor, que t’és amic, escaparà a les mans àvides d’un hereu. Quan t’hauràs mort i Minos haurà pronunciat, respecte a tu, la seva fulgurant sentència, ni el teu llinatge, Torquat, ni la teva eloqüència ni la teva pietat no et restituiran a la vida; car ni Diana allibera de les tenebres dels Inferns el cast Hipòlit ni Teseu és prou fort per a rompre les cadenes letees del seu estimat Pirítous.

422 Horaci


Diffugere nives, redeunt iam gramina campis
arboribusque comae;
mutat terra vices et decrescentia ripas
flumina praetereunt;

Gratia cum Nymphis geminisque sororibus audet
ducere nuda choros:
inmortalia ne speres, monet annus et almum
quae rapit hora diem.

frigora mitescunt Zephyris, ver proterit aestas
interitura, simul
pomifer autumnus fruges effuderit, et mox
bruma recurrit iners.

damna tamen celeres reparant caelestia lunae:
nos ubi decidimus
quo pius Aeneas, quo dives Tullus et Ancus,
pulvis et umbra sumus.

quis scit an adiciant hodiernae crastina summae
tempora di superi?
cuncta manus avidas fugient heredis amico
quae dederis animo.

cum semel occideris et de te, splendida, Minos
fecerit arbitria,
non, Torquate, genus, non te facundia, non te
restituet pietas;

infernis neque enim tenebris Diana pudicum
liberat Hippolytum
nec Lethaea valet Theseus abrumpere caro
vincula Pirithoo.

Diffugere nives, redeunt iam gramina campis
arboribusque comae;
mutat terra vices et decrescentia ripas
flumina praetereunt;

Gratia cum Nymphis geminisque sororibus audet
ducere nuda choros:
inmortalia ne speres, monet annus et almum
quae rapit hora diem.

frigora mitescunt Zephyris, ver proterit aestas
interitura, simul
pomifer autumnus fruges effuderit, et mox
bruma recurrit iners.

damna tamen celeres reparant caelestia lunae:
nos ubi decidimus
quo pius Aeneas, quo dives Tullus et Ancus,
pulvis et umbra sumus.

quis scit an adiciant hodiernae crastina summae
tempora di superi?
cuncta manus avidas fugient heredis amico
quae dederis animo.

cum semel occideris et de te, splendida, Minos
fecerit arbitria,
non, Torquate, genus, non te facundia, non te
restituet pietas;

infernis neque enim tenebris Diana pudicum
liberat Hippolytum
nec Lethaea valet Theseus abrumpere caro
vincula Pirithoo.

 

Vixi. Odes III. XIXX

Mecenas, llinatge de reis etruscs, per a tu hi ha, de fa temps, a casa meva un vi suau dins una gerra encara mai no abocada, i roses i gla aromàtica

per als teus cabells. Desix-te de tot destorb, no estiguis 182 sempre contemplant l’aiguosa Tíbur, el territori d’Efules en pendís i els turons del parricida Telègon.

Deixa l’opulència que t’enfastideix i aquesta torre que s’acosta als alts nuvolats; oblida’t del meravellós espectacle del fum, de les riqueses i del brogit de la venturosa Roma. Sovint, als rics, els agrada un canvi, i uns sopars polidament preparats en una modesta llar de gent humil, sense cortinatges ni porpra, han desarrugat més d’un front consirós.

Ja el pare resplendent d’Andromeda mostra el seu foc ocult, ja s’enfereeixen Proció i l’estel del furibund Lleó, i el sol torna a portar els dies xardorosos;

ja el pastor amb el seu ramat llangorós cerca, cansat ombres, el rierol i els matolls de l’esborrifat Silvà, i a la ribera silenciosa manquen els vagarívols vents.

Tu et preocupes pel bon governament de l’Estat i, anguniós per la Ciutat, temoreges pensant què poden preparar els seres i Bactres, que fou el reialme de Cirus, i els pobles, ara desunits, del Tànaïs,

Provident, el déu tanca dins una espessa nit els esdeveniments del temps venidor i riu si un mortal es neguiteja més que no li és lícit. Pensa que és el present

que has d’endegar amb esperit serè; la resta flueix com el riu, que adés llisca pacífic dins la seva llera fins al mar Tirrè, adés fa rodolar pedres esmolades,

troncs arrencats de soca-rel, bestiar i cases, tot ensems, amb clamor de les muntanyes i del boscatge proper, quan el feroç devessall

enfureix les aigües quietes dels rius. Serà amo de si mateix i viurà content aquell qui dia rere dia ha pogut dir: «He viscut. Demà pot el Pare omplir el cel de negres nuvolades

o d’un sol clar; no, per això, invalidarà allò que he deixat rere meu ni canviarà i farà que no hagi existit allò que l’hora fugissera ha portat una vegada».

La Fortuna, que es complau a ésser cruel i s’obstina a fer el seu capritxós joc, trafega els fugaços honors, ara generosa amb mi, ara amb un altre.

La lloo quan roman amb mi; però, si bat les seves ràpides ales, renuncio a allò que m’ha donat, m’embolco dins el meu valer i vaig en cerca de l’honesta pobresa sense dot.

No és el meu tarannà, si l’arbre mestre cruix als embats del garbí, d’abaixar-me fins als llastimosos precs i de fer tractes amb els déus, mitjançant vots, per evitar que les mercaderies de Xipre i de Tir

augmentin les riqueses de la mar cobdiciosa; en tal cas, amb la protecció d’un bot de dos rems, em duran per les marors de l’Egeu l’oratjol i els bessons Pòlluxs.”

 

Tyrrhena regum progenies, tibi
non ante verso lene merum cado
cum flore, Maecenas, rosarum et
pressa tuis balanus capillis

iamdudum apud me est: eripe te morae
ne semper udum Tibur et Aefulae
declive contempleris arvum et
Telegoni iuga parricidae.

fastidiosam desere copiam et
molem propinquam nubibus arduis,
omitte mirari beatae
fumum et opes strepitumque Romae.

plerumque gratae divitibus vices
mundaeque parvo sub lare pauperum
cenae sine aulaeis et ostro
sollicitam explicuere frontem.

Iam clarus occultum Andromedae pater
ostendit ignem, iam Procyon furit
et stella vesani Leonis,
sole dies referente siccos;

iam pastor umbras cum grege languido
rivumque fessus quaerit et horidi
dumeta Silvani, caretque
ripa vagis taciturna ventis.

tu civitatem quis deceat status
curas et urbi sollicitus times
quid Seres et regnata Cyro
Bactra parent Tanaisque discors.

prudens futuri temporis exitum
caliginosa nocte premit deus
ridetque, si mortalis ultra
fas trepidat. quod adest memento

conponere aequos; cetera fluminis
ritu feruntur, nunc medio alveo
cum pace delabentis Etruscum
in mare, nunc lapides adesos

stirpisque raptas et pecus et domos
volventis una, non sine montium
clamore vicinaeque silvae,
cum fera diluvies quietos

inritat amnis. ille potens sui
laetusque deget cui licet in diem
dixisse “vixi: cras vel atra
nube polum pater occupato

vel sole puro; non tamen inritum
quodcumque retro est efficiet neque
diffinget infectumque reddet
quod fugiens semel hora vexit.”

Fortuna saevo laeta negotio et
ludum insolentem ludere pertinax
transmutat incertos honores,
nunc mihi nunc alii benigna.

laudo manentem; si celeres quatit
pennas, resigno quae dedit et mea
virtute me involvo probamque
pauperiem sine dote quaero.

non est meum, si mugiat Africis
malus procellis, ad miseras preces
decurrere et votis pacisci
ne Cypriae Tyriaeque merces

addant avaro divitias mari:
tunc me biremis praesidio scaphae
tutum per Aegaeos tumultus
aura feret geminusque Pollux.

 

Licímnia, quell moment que torç el coll per rebre les teves ardents besades. Odes II.XII. Horaci

No voldries pas que les llargues guerres de la feroç Numància ni l’aferrissat Hannibal ni la mar de Sicília, enrogida de sang púnica, s’avinguessin amb les suaus melodies de la meva cítara

ni, encara menys, que s’hi avinguessin els cruels Làpites i Hileu, feixuc de vi, ni els fills de la Terra, dominats pel braç d’Hèrcules quan, davant el perill de llur assalt, va tremolar la casa refulgent

del vell Saturn. Tu, en la prosa dels historiadors, narraràs millor els combats de Cèsar, Mecenas, i la desfilada pels carrers, amb cadenes al coll, d’uns reis que adés ens amenaçaven.

Quant a mi, la Musa ha volgut que celebri amb dolços cants madona Licímnia, que lloi la claror dels seus ulls resplendents i el seu cor fidelíssim a un amor recíproc.

No desdigué de la seva gentilesa prendre part en les danses, ni competir en plasenteries, ni en els jocs allargar els braços a les noies vestides de festa, el dia sagrat en què tothom acut a venerar Diana.

¿Que potser tu donaries a canvi de les riqueses que tingué Aquèmenes o dels tresors de Migdó, rei de la fèrtil Frígia, un rull de la cabellera de Licímnia, o a canvi dels palaus opulents dels àrabs

donaries aquell moment que torç el coll per rebre les teves ardents besades o que, amb una severitat fàcil de vèncer, et nega uns besos que li agrada que li robis, més que no pas a tu, que els hi demanes, i que de vegades ella et roba primer?

422 Horaci


Nolis longa ferae bella Numantiae
nec durum Hannibalem nec Siculum mare
Poeno purpureum sanguine mollibus
aptari citharae modis

nec saevos Lapithas et nimium mero
Hylaeum domitosque Herculea manu
Telluris iuvenes, unde periculum
fulgens contremuit domus

Saturni veteris: tuque pedestribus
dices historiis proelia Caesaris,
Maecenas, melius ductaque per vias
regum colla minacium.

me dulcis dominae Musa Licymniae
cantus, me voluit dicere lucidum
fulgentis oculos et bene mutuis
fidum pectus amoribus;

quam nec ferre pedem dedecuit choris
nec certare ioco nec dare bracchia
ludentem nitidis virginibus sacro
Dianae celebris die.

num tu quae tenuit dives Achaemenes
aut pinguis Phrygiae Mygdonias opes
permutare velis crine Licymniae
plenas aut Arabum domos,

cum flagrantia detorquet ad oscula
cervicem aut facili saevitia negat
quae poscente magis gaudeat eripi,
interdum rapere occupet?

Quis non Latino sanguine. Odes II.I. Horaci

¿Quina planura hi ha que, grassa de sang llatina, no testimonii amb sepulcres els nostres combats impius i l’estrèpit, sentit fins pels medes, de l’esfondrament d’Hespèria?

¿Quin gorg o quins rius han ignorat aquesta luctuosa guerra? ¿Quin mar no ha perdut el seu color amb els carnatges de la Dàunia? ¿Quina costa hi ha on no hagi rajat la nostra sang?

Però, Musa massa agosarada, no abandonis els teus jocs, no cantis unes complantes pròpies de Ceos; vine amb mi a cercar, dins la cova de Venus, melodies amb un plectre més lleuger.

quis non Latino sanguine pinguior
campus sepulcris inpia proelia
testatur auditumque Medis
Hesperiae sonitum ruinae?

qui gurges aut quae flumina lugubris
ignara belli? quod mare Dauniae
non decoloravere caedes?
quae caret ora cruore nostro?

sed ne relictis, Musa procax, iocis
Ceae retractes munera neniae,
mecum Dionaeo sub antro
quaere modos leviore plectro.

 

Carpe Diem. Odes I. XI. Horaci

Tu, no esbrinis és sacríleg de saber-ho- quin serà el darrer dia que a mi, que a tu, els déus han concedit, Leucònoe; no escrutis els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà, sigui què sigui!

Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com 5 si és l’últim aquest que ara desembraveix la mar Tirrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança.

Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà.

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. ut melius, quidquid erit, pati.
seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques et spatio brevi
spem longam reseces. dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem quam minimum credula postero.

Mapa arquitectura

421 Arquitectura

Temple Komyo-ji. Tadao Ando. 1999

421 Arquitectura   Mapa arquitectura


Capella de la Ibaraki Kasugaoka Church, membre de la United Church of Christ al Japó. Un contenidor de formigó que deixa passar la llum per unes obertures

Reconstrucciño d’un antic temple budista de la secta Terra Pura.   COnstrucció de fusta que es reflecteix en una bassa. (Architectuul)

Galeria

L’església de la llum. Tadao Ando. 1989

421 Arquitectura   Mapa arquitectura


Capella de la Ibaraki Kasugaoka Church, membre de la United Church of Christ al Japó. Un contenidor de formigó que deixa passar la llum per unes obertures que formen una creu.

Galeria

Ciències de la vida fins sXVI

La vida   |    Ciències de la vida

Antiguitat: Aristòtil, Teofrast. sXVI Catàlegs. [Observació]


343 BCE. Aristòtil. Història dels animals  on fa una biologia general dels animals, descrivint 400 espècies de les quals n’havia dissecat 50. Són especialment acurades les observacions de la vida marina a voltant de l’illa de Lesbos. A Parts dels animals  fa anatomia i fisiologia comparades i a Generació dels animals el seu desenvolupament. Ens arribà a través de l’àrab del Kitāb al-Hayawān (850) i la primera traducció llatina és del s13.  No serà fins al s19 que es tradueix a l’anglès i francès.

  • Llibre I:  Els animals i parts del cos humà.
  • Llibre II: Parts dels animals amb sang vermella, extremitats i dents dels gossos, els cavalls, l’home, l’elefant, els simis, el cocodril, el camaleó, els ocells, els peixos i les serps.
  • Llibre III: Els òrgans interns, les venes, els tendons, els ossos, la sang, la medul·la òssia, la llet, el quall i el formatge, i el semen.
  • Llibre IV: animals sense sang (invertebrats), cefalòpods, crustacis. Els sentits dels animals i el son, consideració sobre si els peixos dormen.
  • Llibres V i VI: La reproducció, espontània i sexual d’invertebrats marins, ocells, quadrúpedes, serps, peixos i artròpodes.
  • Llibre VII: La reproducció en l’home, pubertat, concepció, embaràs, lactància, l’embrió, el part, alletament i malalties dels infants.
  • Llibre VIII: El caràcter i els hàbits dels animals, aliment, migració, salut, malalties i influència del clima.
  • Llibre IX: La conducta social dels animals, signes d’intel·ligència en ovelles i ocells.

Al llibre VIII proposa una escala dels éssers:

I. Els éssers humans,
II. quadrúpedes vivípars,
III. cetacis,
IV. animals amb sang ovípars,
V. cefalòpodes,
VI. crustacis,
VII. els animals segmentats,
VIII. els mol·luscs amb conquilles,
IX. els oòfits (entre animals i vegetals),
X. les plantes superiors,
XI. les plantes inferiors,
XII. els éssers inanimats.

Atribueix una ànima vegetativa a les plantes, amb capacitat de créixer i reproduir-se.  Una ànima sensitiva als animals, amb capacitat de sentir i moure’s i una ànima racional als humans.

Teofrast  (372-287 BCE), deixeble d’Aristòtil, conegut com el pare de la botànica, hauria plantat el primer jardí botànic al Liceu d’Aristòtil. A De Historia Plantarum descriu l’anatomia de les plantes i les classifica en arbres, arbusts, herbàcies perennes, i herbes. A De Causis Plantarum tracta de la propagació i creixement, com a guia per a pagesos.

37 BCE Varro Rerum Rusticarum. 29 BCE Virgili a les Geòrgiques Sobre agricultura.

79 CE Plini el Vell. Naturalis Historia. Els llibres VIII-XI tracten de zoologia. XII al XXIII de botànica i aplicacions medicinals.


Edat mitjana

850? Al-Jahiz. (776-868) Llibre dels animals on descriu 350 espècies. Introdueix idees sobre la lluita per sobreviure, amb implicacions per a l’evolució, i la cadena alimentària, amb implicacions per l’ecologia.


SEGLE XVI

Al s16 s’incorporen les espècies descobertes al Nou Món, Orient i Àfrica. Encara no hi ha un sistema clar per classificar tots els animals i plantes. Alguns ho faran per ordre alfabètic, segons si tenen sang o no (seguint Aristòtil), segons si es creu que neixen de la terra (abelles, granotes, rates!), o sexualment (animals superiors). Il·lustradors com Belon (1557) contribuiran a la divulgació. En botànica es comencen a compilar herbaris i s’editen obres com el Herbarum vivae eicones de Otto Brunfels (1530). Seguint també a Gesner es comença a sistematitzar la classificació de les plantes, dicotiledònies, monocotiledònies (labiades, lleguminoses. L’estudi de les plantes està orientat sobretot a les seves propietats medicinals i gairebé tots els autors eren metges d’ofici que van impulsar jardins botànics a les universitats.

  • 1530. Brunfels. Herbarum vivae eicones [pdf 115]
  • 1542 Leonard Fuchs, 500 espècies vegetals descrites a De Historia Stirpium
  • 1555 Andrea Cesalpino (1519-1603) professor de medecina i responsable del jardí botànic a la universitat de Pisa. A De Plantis, estableix un sistema de classifica basat en els fruits i llavors, en lloc de fer-ho en ordre alfabètic o segons les propietats medicinals. Esbossa una “fisiologia” de les plantes, identificant nutrició, creixement i reproducció i situant “l’ànima de la planta” on el tronc s’uneix a les arrels. Com si fos un animal cap per avall, veu les arrels com la boca, i la sàvia que va fins als òrgans reproductors, equivalents a l’úter (HaC200).
  • 1559 Conrad Gessner (1516 – 1565), metge a Zürich, va compilar una Bibliotheca universalis i un tractat de Zoologia, Historia animalium i treballava en una botànica quan va morir. Va recollir exemplars als Alps i mantenia correspondència amb estudiosos de tot Europa que li enviaven materials. [pdf 116]
  • 1561 Aldovrandi, metge a la Universitat de Bologna i impulsor del seu jardí botanic, lectura philosophiae naturalis ordinaria de fossilibus, plantis et animalibus.
  • 1574. Lobel. Plantarum seu Stirpium historia. [pdf 114]
  • 1577 Geronimo Mercuriale suggereix la les mosques transmeten malalties.

Die Sünde. Franz von Stuck. 1912

Una de les diferents versions (altres a Munic i a Villa von Stuck) [ Juntament amb la Judit de Klimmt, ambdós del moviment Sezession, representa una dona segura del seu poder de seducció]

Franz von Stuck. Alte Nationalgalerie. Berlin. 1912

Neustrelitz

Jardins Jardins en un mapa


Els jardins de la residència dels ducs de Mecklemburg-Strelitz van ser dissenyats pel paisatgista prussià Jean Joseph Lenné sobre un antic jardí barroc.

Un temple d’estil clàssic recorda la reina Louise de Prússia.

 

Mecklemburg-Strelitz

Galeria

Sanssouci. Potsdam

Jardins Jardins en un mapa


Fridrich der Grosse el va encarregar a Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff  el 1745 com a residència d’estiu, un lloc d’esbarjo on escapar de la pompa i cerimònia de la cort (sanssouci, sense preocupacions). .ion, rather than a seat of power.Molt més petit que Versailles, tot just 10 habitacions, en estil rococó. Els jardins són unes terrasses de vinya amb una bassa al final. Al parc hi ha un pavelló xinès.
És on el rei tocava la flauta acompanyat del fill de Bach i on li va encarregar l’ofrena musical.

Galeria

Schloss Branitz

Jardins Jardins en un mapa


Amb 60 anys, Hermann, príncep de Pückler-Muskau va crear un parc a l’estil anglès on abans hi havia només una extensió de sorra. Va concebre’l fent una transició de bosc a jardí més definit des de l’exterior fins al voltant del castell, amb diversos llacs. Un tret remarcable són dues piràmides, record del viatge del príncep a l’Orient de 1834 a 1840. Una d’elles és enmig d’un llac i hi va ser enterrat.

Branitz Park

Galeria

Giorgione. Venus adormida. 1510

Gemälde Galerie Alte Meister. Dresden.

Acabada per Tiziano. (wk)


7′ 2024.

Atribuida a Giorgione (1477-1510) de fa temps es considerava que els paisatges els havia acabat Tiziano (1490-1576) i ara potser es creu que també va fer la figura. (Els edificis de la dreta apareixen en una altra obra de Tiziano)

És el primer nu de la pintura occidental (hi ha un gravat amb una posició semblant a la  Hypnerotomachia Poliphili de 1499. El naixement de Venus de Botticelli de 1480 està més cobert.). [I un dels millors, si comparem amb les resta). La Tempestat que s’exposa a la Galleria de l’Accademia de Venècia, el primer paisatge.

[La figura té una serenitat dolça. Fa pensar en la calor de l’estiu per que s’hagi pogut adormir sense tenir fred. Fa pensar també en la confiança de poder estar nua sense que haver de patir per si algú la mira o li vol fer mal. El cap recolzat al braç dret i la ma esquerra descansant relaxadament sobre la vulva.
Hi ha un contrast de tons, la seva pell blanca i el llençol blanc, emmarcats en el coixí vermell i l’herba fosca.
Hi ha cinc plans: L’herba amb flors, un segon prat amb la bardissa a l’esquerra, Un poble amb una fortalesa i dos arbres. Uns camps i boscos més lluns i, al fons, unes muntanyes i un mar o un llac.]

 

Antonello da Messina. Sant Sebastià. 1477

Gemälde Galerie Alte Meister. Dresden


La pintura sorprèn, primer per l’audaç perspectiva, amb un punt fuga baix, a l’alçada dels genolls que fa la figura de Sant Sebastià si aparentment més alta que els edificis del paisatge urbà.
En segon lloc, sorprèn per la calma. Un home acaba de ser martiritzat, lligat a un pal, ferit amb quatre fletxes. El cos nu, no expressa cap dolor, suaument corbat, i la mirada d’ell amunt a l’esquerra, com meditant. L’escenari que l’envolta també li és indiferent, ningú fa cas al màrtir. A l’esquerra un home dormint a terra, una dona amb un nen als braços. A la dreta dos soldats. A dalt al pont, dos grups de dones que han estès una catifa. Més al fons s’endevina una ciutat ideal, edificis blancs, nets, uns arbres. Dos homes grans conversant, i més lluny, en la gran esplanada, dues parelles més.

Un paisatge urbà molt buit, grans espais i perspectives, recorda la pintura metafísica de Giorgio da Chirico.

Antonello da Messina té un Sant Jeroni notable a la National Gallery.

Sant Sebastià s’ha representat sempre com un jove delicat i serè. Un de les representacions més conegudes és la de Guido Reni. La bellesa del cos i  el patiment sofert amb serenitat van fer que molts gais s’hi veiessin reflectits, entre ells, Oscar Wilde i Mishima, que es va fer retratar com a tal. Com amb d’altres obres, com per exemple l’èxtasi de Sta.Teresa, hi ha una expressió que és tant èxtasi com agonia. (Liverpool Museum, Artnet ).

Rafael. Madonna Sixtina

Dresden. Gemäldegalerie Alte Meister.

Juny 2024. Estic 7 minuts observant-la a la postal. Tantes vegades que l’havia visitat, i ara hi trobo coses noves, com uns rostres d’àngels difuminats rera la cortina, la dinàmica de les mirades de les figures, la mare de Déu i el nen mirant a l’espectador, sant Sixte a ell, Sta Bàrbara als putti, i aquests amunt (diuen que potser Rafaello es va inspirar en uns nens que miraven l’aparador d’un forner), el moviment de la mare de Déu.

PM Bach

BWV 846 El clave ben temperat. Preludi i fuga I en do.

preludi: 35 compassos ccbcc cbbad ggffe edGcc ff#abgg GGGGG GCCCC
fuga:27 compassos  PDF


BWV 988 Aria de les Variacions Goldberg

3/4 16compassos  + 16 compassos PDF


BWV 564. Orgue. Toccata, adagio i fuga en Do major

Tocatta: 12, 13-30 baix, 31-83.   PDF


BWV008 Cantata Liebster Gott, wann werd ich sterben

(que escoltava arribant a Leipzig el desembre de 2012). 12/8 anacrusa el 14 comença el cor. Instrumental anacrusa 33.  instru 51  68 compassos.    PDF

Liebster Gott, wenn werd ich sterben? / Estimat Déu, quan em moriré?
Meine Zeit läuft immer hin, / els anys se me’n van escolant,
Und des alten Adams Erben, / i els hereus del vell Adam,
Unter denen ich auch bin, / d’entre els quals jo en sóc també,
Haben dies zum Vaterteil, / porten l’herència del pare,
Dass sie eine kleine Weil / puix després de curta estada,
Arm und elend sein auf Erden / pobres i mísers, al món,
Und denn selber Erde werden. / esdevindran terregada.


BWV 95 Christus, der ist mein Leben, aria tenor Ach, Schlage doch bald, selge stunde

Ach, schlage doch bald, selge Stunde, / Ah, que soni aviat, l’hora benaurada,
Den allerletzten Glockenschlag! / de la darrera campanada!
Komm, komm, ich reiche dir die Hände, / Vine, vine, que t’allargo les mans,
Komm, mache meiner Not ein Ende, / vine, i posa fi a tots els meus mals,
Du längst erseufzter Sterbenstag! / hora de la mort, tant de temps esperada!

102 compassos  PDF   [Un anhel de trobar la pau en la mort que suggereix la Toteninsel d’arnold Böcklin]


Bach Palau de la memòria

Nanzen-ji

Jardins Jardins en un mapa


Kyoto. El temple es remunta al 1291 i és la seu de la branca Nanzen-ji del Zen Rinzai. El jardí pertany a les dependència de l’abat i va ser construit cap el 1600 per Kobori Enshu.


Galeria

Gingaku-ji

Jardins Jardins en un mapa


Kyoto. El jardí forma part del complex del Temple del pavelló de plata (Gingaku-ji), una construcció de la cultura  Higashiyama Culture del període Muromachi period. Com altres va començar com una residència per un shogun, Ashikaga Yoshimasa i després va a passar a ser un Temple Zen, avui associat a la branca Shokoku-ji del Zen Rinzai.

El jardí s’atribueix al paisatgista Sōami. Un con de grava evoca el mont Fuji. La molsa és especialment important i se n’exposa una cinquantena de tipus diferents.


Galeria

Ryogen-in

Jardins Jardins en un mapa


Kyoto.  Un temple secundari del Daitoku-ji, de la branca Rinzai del budisme zen. Fundat per Kogaku Sōkō el 1509. Conté pintures del monjo Soami a qui a vegades s’ha atribuït el jardí sec. Però sembla que no té un significat religiós sinó que segueix la tradició dels paisatges xinesos de la dinastia Song (3AX02) representant un oceà i illes.

Al mateix complex del Daitoku-ji hi ha el Daisen-in.


Galeria

Ryoan-ji

Jardins Jardins en un mapa


Kyoto. El temple de Ryōan-ji, “el drac en pau” pertany a l’escola Myōshin-ji de la branca Rinzai del budisme Zen. El seu jardí  kare-sansui (“dry landscape”) hauria estat construït a finals del s15 en terrenys que haurien estat propietat del clan Fujiwara. El temple va ser mausoleu d’emperadors.

El jardí evocaria la idea de del “wabi-sabi“, wabi la paret d’argila i sabi la grava. Cada dia els monjos hi passen el rasclet.


Galeria

Kongobu-ji

Jardins Jardins en un mapa


Koya-san. Jardí modern, de 1984 en el temple principal del budisme Shingon a la muntanya de Koya, fundat per Kobo Daish el 816. L’edifici principal es construí el 1593. Un jardí de roca seca (banryutei) dels més grans del Japó.

Galeria

Koko-en

Jardins Jardins en un mapa


Himeji. 1992

Galeria

    Ritsurin koen

    Jardins Jardins en un mapa


    Takamatsu. Completat el 1745, jardins dels senyors feudals, públic el 1875. La muntanya Shiun serveix de fons.

    Galeria

    Koraku-en

    Jardins Jardins en un mapa


    Okayama. El 1687 el daimyo Ikeda Tsunamasa l’encarrega a Tsuda Nagatada. El 1884 passa a ser públilc. Està concebut com una passejada (kaiyu) que va presentant diferents perspectives i escenes a mesura que avança.

    Galeria

    Hama-Rikyu

    Jardins Jardins en un mapa


    Tokyo. Villa i jardí construïdes des del 1654 per generacions de Shogun Tokugawa. Servirà per rebre dignataris estrangers. El 1945 l’emperador el cedeix a la ciutat.

    Galeria

    Escultura Kei

    421 Escultura


    Escultures de fusta al temple Kofuku-Ji a Nara. Postals. [fusta policromada amb un realisme expressionista que precedeix Miquel Àngel en 300 anys]

     

    Unkei: Muchaku (MonjoAsanga, fundador de l’escola Yogachara), 1212

    Koben, Tentoki, dimoni que protegeix del mal, 1215

    Anònim Kongo Rikishi, Guerrer protector

    Literatura catalana

    [ esborrany]

    ESQUEMA CRONOLÒGIC LITE CATALANA

     

    ÈPOCA Autors i Obra representativa
    sXIII

    Medieval

    – Ramon Llull→ Amic i amat, Llibre de les bèsties
    sXIV-XV

    Medieval

    POESIA

    – Ausiàs March “veles e vents han mon desig complir”

    – Jordi de Sant Jordi (poesia amorosa)

    NARRATIVA

    – Joanot Martorell→ Tirant lo Blanc (cavalleresca i amorosa)

    – Bernat Metge→ Lo somni (humanisme i filosofia)

    [Cròniques de Bernat Desclot i de Ramon Muntaner]

    sXVI

    Renaixement

    i Contrareforma

    (decadència)

    POESIA

    – Pere Serafí→  “l’amor és que m’aturmenta”

    – Joan Timoneda→  “só qui só que no só io”, Flor d’enamorats

    – Valeri Fuster→  “cançó de les dones”

    NARRATIVA

    – Cristòfor Despuig→ Los col·loquis…

    TEATRE

    – Joan Ferrandis d’Heredia→  La vesita

    sXVII

    Barroc

    (decadència)

    POESIA

    – Rector de Vallfogona→  “A una monja gravada de verola”

    – Francesc Fontanella→  “giletes”

    TEATRE

    – Francesc Fontanella→ Lo desengany

    sXVIII

    Il·lustració

    i Neoclassicisme

    (decadència)

    PROSA

    – Lluís Galiana→ Rondalla de Rondalles

    TEATRE

    – Joan Ramis→ Lucrècia

    sXIX

    Renaixença

    Romanticisme

    Realisme

    Naturalisme

    POESIA

    – Jacint Verdaguer→ Canigó, Atlàntida

    NARRATIVA

    – Emili Vilanova (costumisme) → Escenes barcelonines

    – Narcís Oller (novel·la naturalista)→ L’escanyapobres, Pilar Prim

    TEATRE

    – Frederic Soler “Pitarra”–> L’esquella de la Torratxa

    – Àngel Guimerà→ Mar i Cel, Terra Baixa

    finals SXIX

    principis sXX

    Modernisme

    (1892-1911)

    decadentisme i simbolisme

    esteticisme (art per art)

    regeneracionisme

    POESIA

    – Joan Maragall→ “La vaca cega”, El comte arnau

    – Gabriel Alomar→ Columna de foc

    – Costa i Llobera→ “El pi de formentor”, Horacianes

    – Joan Alcover→ “Desolació”

    NARRATIVA

    – Víctor Català→ Solitud, Drames rurals

    – Raimon Casellas→ Els sots feréstecs, Multituds

    – Prudenci Bertrana→ Josafat

    – Josep Pous i Pagès→ La vida i la mort d’en Jordi Fraginals

    – Joaquim Ruyra→ Marines i boscatges

    TEATRE

    – Santiago Rusiñol→ L’alegria que passa, cigales i formigues

    – Adrià Gual→ Misteri de dolor

    Ignasi Iglésias → El cor del poble

    – Joan Puig i Ferrater→ La dama alegre, Aigües encantades

    sXX

    Noucentisme

    (1906-1923)

    art clàssic, equilibrat, formalista, cosmopolita i urbà

    POESIA

    – Josep Carner→ Els fruits saborosos

    – Guerau de Liost→ La muntanya d’ametistes

    NARRATIVA

    – Eugeni d’Ors→ La ben plantada, La fi d’Isidre Nonell, Glosari (periodisme)

    TEATRE

    – Eugeni d’Ors

    – Josep Carner

    sXX

    Avantguardes

    (1909-1940)

    Dadaisme

    Cubisme

    Futurisme

    Surrealisme

    Guerra Civil

    (1936-1939)

    POESIA

    – J.V.Foix: “És quan dormo que hi veig clar” (Sol i de dol)

    – Salvat Papasseit: “ Res no és mesquí”, “Tot l’enyor de demà”

    – Palau i Fabre: “Comiat”, Poemes de l’Alquimista

    – Joan Brossa: poema visual, cal·ligrama

    [altres tendències NO avantguardistes:

    – Carles Riba (postsimbolista)–> Elegies de Bierville

    – Salvador Espriu

    – B.Rosselló Porcel→ Imitació del foc

    – Joan Oliver “Pere Quart) → Corrandes d’exili

    – Gabriel Ferrater

    – V.A.Estellés

    – Miquel Martí Pol]

    TEATRE
    – Josep Maria de Sagarra→ Hostal de la glòria 

    – Adrià Gual→ Misteri de dolor

    – Santiago Rusiñol→ L’alegria que passa, L’auca del sr Esteve

    – Carles Soldevila→ Civilitzats, tanmateix!

    – Ignasi Iglésias→ El cor del poble

    sXX

    (1940-1975)

    postguerra

    Dictadura de

    Franco

    Exili

    censura

    *novel·la

    psicològica

    POESIA

    – Salvador Espriu→ Cementiri de Sinera

    – Joan Brossa→ Em va fer Joan Brossa

    – Miquel Martí Pol → La fàbrica

    – Rosselló Porcel (mor jove)→ Imitació del foc

    – Màrius Torres (mor jove)–> Cançons a mahalta

    – Agustí Bartra→ Ecce homo

    – Joan Oliver (Pere Quart) (humor)–> Vacances pagades, “Tirallonga de monosíl·labs”

    – Joan Vinyoli→ Les hores retrobades

    – Gabriel Ferrater (poesia de l’experiència)→ Da nuces pueris, Les dones i els dies

    – V.A. Estellés → Coral romput

    NARRATIVA

    – Miquel Llor→ Laura a la ciutat dels sants

    – Sebastià Juan Arbó→ Terres de l’Ebre

    – Josep Pla→ Quadern gris + periodisme

    – Francesc Trabal→ Vals

    – Carles Soldevila→ Fanny

    – *Llorenç Vilallonga→ Bearn o la sala de les nines

    – *Mercè Rodoreda→  Mirall trencat, La Plaça del Diamant

    – Calders→ (contes) Cròniques de la veritat oculta i (novel·la) L’ombra de l’atzavara

    – Manuel de Pedrolo→ Mecanoscrit del 2n origen (ciència-ficció), Joc Brut (novel·la de detectius)

    TEATRE

    – Setge jutges creen La Nova Cançó (Raimon, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat).

    – Josep Maria Benet i Jornet

    1975- 2000

    mort de Franco

    mitjans de

    comunicació en català

    normalització editorial

    TV, Ràdio i cinema

    POESIA

    – Maria Mercè Marçal (feminista) → Cau de llunes

    – Narcís Comadira

    – Marta Pessarodona

    – Feliu Formosa

    – Joan Margarit

    – Jordi Sarsanedas

    NARRATIVA

    – Montserrat Roig→ L’agulla daurada

    – Isabel Clara-Simó (feminista) → Dones

    – Quim Monzó→ Uf, va dir ell. 

    – Biel Mesquida→ Self-service

    – Jesús Moncada (realisme màgic) → Camí de Sirga

    – Màrius Serra → Mon oncle, L’home del sac

    – Sergi Pàmies→ Infecció

    – Pere Calders→ Invasió subtil i altres contes

    – Carme Riera→ Dins el darrer blau (novel·la històrica)

    TEATRE

    – Josep Maria Benet i Jornet

    – Dagoll Dagom

     

    Raga, música Índia

    Música  |    Història de la música


    “El raga (en sànscrit राग rāga, “color, matís”, però també “bellesa, harmonia, melodia”) a vegades també s’escriu raag i en tàmil (per exemple) இராகம irākam en música carnàtica és un sistema tonal usat en la música clàssica hindú. Aquest sistema antic es considera microtonal, ja que divideix l’octava en 22 intervals anomenats xrutis, els quals són menors que el semitò. En general, la música hindú es basa en una melodia única d’un instrument acompanyat de percussió. No hi ha contrapunt ni tampoc progressions harmòniques. La seva complexitat i bellesa rauen en les melodies i en els ritmes. És per això que la divisió de l’octava en més intervals possibilita que les melodies hindús tinguin una riquesa especial.

    Malgrat això, de forma similar a la música occidental, la majoria d’obres utilitzen només set de les 22 notes possibles. La principal diferència entre aquestes dues músiques rau en el fet que la música occidental, en termes generals, es basa principalment en dues sonoritats: la major i la menor. La música hindú, en canvi, gràcies a l’abundància de notes pot prendre molts més matisos diferents. Les ragues, que són composicions regides per esquemes melòdics d’improvisació, es fonamenten en alguna d’aquestes sonoritats.

    Cada raag es distingeix per una escala ascendent (aroh) i una de descendent (avaroh) que poden tenir un mínim de 5 i un màxim de 7 notes, podent ser l’escala ascendent diferent de la descendent.”


    Una octava occidental té 7 notes, 12 semitons o 24 quarts de to. Per exemple : do ”” re ”” mi ” fa ”” sol ”” la ”” si ”do. L’escala hindú és també heptatònica però es divideix en 22 terços de to, o xrutis.  [ Però molta música hindú s’interpreta amb un harmònium que sembla afinat temperat, com els pianos occidentals] Conferència sobre els xrutis.

    Les notes “naturals” s’anomenen shudda, les bemolls, komal, i els sostinguts tivra. 1 i 5 sempre són naturals. En primera aproximació de semitons tenim 12 notes possibles (en minúscula els bemolls):

    S r R g G M m’ P d D n N S

    Però excepte S i P, cada nota té dues afinacions possibles fins a un total de 22:

    S r1 r2 R1 R2 g1 g2 G1 G2 M1 M2 m’1 m’2 P d1 d2 D1 D2 n1 n2 N1 N2 S

    [La música en principi s’escriu en semitons però els intèrprets trien el baix o l’alt a l’hora d’interpretar, per trobar la consonància perfecta que no trobem en el temperament igual. Si la frase és ascendent, es tria el xruti inferior, i descendent, el superior.] [Hi ha centenars de raga que s’agrupen en Thaats que vindria a ser l’equivalent de les escales occidentals. Entenc que un raga és com un tema sobre el qual s’improvisa fent variacions]

    Els 10 Thaat més comuns [sense precisar a nivell de xrutis]:

    Thaat, raga corresponent, escala, escala occidental similar, nomenclatura carnatica, alteracions característiques (bemolls en minúscula, sostinguts ‘)

    • Bilaval (Bilaval) |  S R G M P D N S | Ionian |  29th, Sankarabharanam |  All Shuddha Svaras
    • Kalyan (Yaman, abans Kalyan) |  S R G M’ P D N S |  Lydian |  65th, (Mecha) Kalyani |  Teevra M
    • Khamaj (Khamaj) |  S R G M P D n S |   Mixolydian |  28th, Harikambhoji|   Komal n
    • Bhairav (Bhairav) |  S r G M P d N S |  Double Harmonic | 15th, Mayamalavagowla  |  Komal r, Komal d
    • Kafi (Kafi)  |   S R g M P D n S |  Dorian |  22nd, Kharaharapriya Komal  |  n, Komal g
    • Asavari (Asavari)  |  S R g M P d n S |  Aeolian  |   20th, Natabhairavi  | Komal n, Komal g, Komal d
    • Bhairavi (Bhairavi)  |  S r g M P d n S |  Phrygian  |  8th, Hanumatodi |   Komal n, Komal g, Komal d, Komal r
    • Poorvi (Poorvi)   |  S r G M’ P d N S|   – 51st, Kamavardhani Teevra M, Komal r, Komal d
    • Marva Marva S r G M’ P D N S Lydian b2 53rd, Gamanashrama Teevra M, Komal r
    • Todi Miyan ki Todi S r g M’ P d N S – 45th, Shubhapantuvarali Teevra M, Komal r, Komal g, Komal

    Maqam, el sistema musical àrab

    Música  |    Història de la música


    El terme maqam apareix per primer cop en tractats de al-Sheikh al-Safadi al sXIV. És l’estructura modal de la música del Nord d’Àfrica, Orient i Àsia central, i hi pertanyen les cultures àrab, persa, turca i també els jueus sefardís (que havien estat en contacte amb la cultura àrab a Al-andalus).

    Les diferents escales estan formades per dos jins o ajnas, de manera similar als tetracords de la música antiga grega. Aquí a vegades són de tres o de 5. Els més comuns:

    Ajam: una quinta perfecta, com l’escala major

    Bayati: d – g, amb un quart de to a la segona

    Hijaz: una quarta que es caracteritza per un to i mig entre el 2on i 3er to. També dita escala frígia dominant.

    Kurd: una quarta que és com el mode frigi inicial

    Nahawand: una quarta, com l’inici de l’escala menor

    Saba: semblant al bayati però amb la quarta disminuida, té un caràcter d’angoixa o desig.

    Sikah: tres notes començant amb un quart de to.

    Rast: pentacord amb la tercera mig quart de to baixa


    Les escales, maqams

    can start exploring maqamat by family, or one at a time, by using the Maqam Index.


    La música a l’antiguitat

    Música  |    Història de la música

    Reconstruccions a Mesopotàmia i Grècia |   Els modes grecs   |   Plató sobre els modes


    Mesopotàmia

    Les cançons hurrites, tauletes en escriptura cuneiforme que descriuen afinacions d’una lira, datades cap el 1400 BCE i descobertes el 1950 a Ugarit, Síria. La h6 està pràcticament completa i s’ha transcrit.

    (pàgina amb diferents versions)


    Grècia

    Himnes dèlfics a Apol·lo 128 BCE. Versió

    Epitafi de Seikilos, 200 BCE-100 CE, Versió

    Els pitagòrics afirmaven que l’important era mantenir les relacions simples de la matemàtica: 2:1 octava, 3:2 5a, 4/3 4a. Es veu que una octava està formada per una quarta i una quinta:  3×4/2×3. L’interval d’un to seria 9:8, i el d’un semitó 256/243. Així, tres intervals 9:8 9:8 256/243 formen una quarta, i tres tons i un semitó, una quinta. [notem que dos semitons no formen un to]. Es formaven diferents escales unint dos grups de 4 notes (tetracords). [c d e f  + g a b c per exemple].

    Els tetracords eren sempre una quarta perfecta i les dues notes del mig es podien afinar de diferents maneres, o genera. Les quatre notes s’anomenen: hypate, parhypate, lichanos, mese.

    Aristoxen de Tàrent no mantenia les proporcions matemàtiques exactes dels piagòrics. Definia un to per la diferència entre una quinta perfecta i una quarta perfecta. Un to es podia dividir en semitons, terços de to o quarts de to, corresponents als genera diatònic, cromàtic i enharmònic.

    [La música grega sembla determinada sobretot per la lira, amb 4 o 7 cordes, era essencialment melòdica, sense harmonia de notes simultànies]


    Els modes grecs

    Hi ha tres genera:

    • diatònic: l’interval més gran és una segona major [1 to, els altres dos poden ser 1to i 1 semitó], les diferents afinacions possibles es diuen “ombres”.
    • cromàtic: l’interval superior és una tercera menor [ els altres dos seran 2 semitons]
    • Enharmònic: una tercera major [i dos quarts de to]

    Combinant tetracords tenim les escales (descendents), cada grup té un autèntic i un plagal (hipo). Indico el mese, que seria la nota central, la cinquena baixant.  Els hipo s’obtenen desplaçant el tetracord superior a sota, el mese passa a ser la tònica. [assenyalo l’equivalència actual en el gènere diatònic del tetracord]

    • Dòric: e’ – e / a [que correspon al frigi]
    • Hipodòric o locri : a” – a/ d [aeoli]
    • Frigi: d’ – d/ g [dòric]
    • Hipofrigi: g’ – g / c [mixolidi]
    • Lidi: c’ – c / f [jònic]
    • Hipolidi: f’ – f/b [lidi]
    • mixolidi: b’ – b / e [locri]
    • Hipomixolidi : e’ –  e [? és igual que el dòric?]

    (pdf)

    Els genera cròmatic i enharmònic donaven lloc a altres escales. Aquí escolten la dòrica e – e’, en diatònic, cromàtic i enharmònic.


    [els modes grecs haurien estat la base dels sistemes musicals d’orient a bizanci, també del cant siríac, que avui coneixem en les interpretacions de Soeur Marie Keirouz, i el cant gregorià, així com l’ambrosià de Milà o el mossàrab. No he trobat una bona referència que expliqui l’evolució o diferències entre uns i altres. Els grecs teòrics grecs Pitagòrics, Aristoxen i Ptolomeu, traduït després per Boeci, semblen centrar-se més en la matemàtica que en la música. Plató i Aristòtil però, comenten el diferent caràcter que tenen els modes.
    Els modes gregorians recullen la nomenclatura grega, quatre models autèntics dòric, frigi, lidi i mixolídi [començant a d e f g] i quatre anomenats plagals que s’obtenen desplaçant el tatracord superior, hipodòric [aeoli], hipofrigi [locri], hipolidi [jonic] i hipomixolidi [que resulta igual que el dòric?].
    [A occident es limiten al genera diatònic, mentre que l’oriental en tenia més. Potser d’aquí van passar al sistema musical àrab dels maqams].


    Plató al llibre III de la República

    Music in Plato’s Republic

     

    This extract is from The Republic by Plato, Book III (398-403).

    Then now, my friend, I said, that part of music or literary education which relates to the story or myth may be considered to be finished; for the matter and manner have both been discussed.
    I think so too, he said.
    Next in order will follow melody and song.
    That is obvious.
    Everyone now would be able to discover what we ought to say about them, if we are to be consistent with ourselves.
    I fear, said Glaucon, laughing, that the word “everyone” hardly includes me, for I cannot at the moment say what they should be, though I have a suspicion.
    At any rate you are aware that a song or ode has three parts – the words, the melody and the rhythm.
    Yes, he said; so as that I know.
    And as for the words, there will surely be no difference between words which are and which are not set to music; both will conform to the same laws, and these have already been determined by us?
    Yes.
    And the melody and rhythm will be in conformity with the words?
    Certainly.
    We were saying, when we spoke of the subject-matter, that we had no need of lamentations and strains of sorrow?
    True.
    And which are the harmonies expressive of sorrow? You are musical and can tell me.
    The harmonies which you mean are the mixed or tenor Lydian, and the full-toned or bass Lydian, and such-like.
    These then, I said, must be banished; even to women who have a character to maintain they are of no use, and much less to men.
    Certainly.
    In the next place, drunkenness and softness and indolence are utterly unbecoming the character of our guardians.
    Utterly unbecoming?
    And which are the soft and convivial harmonies?
    The Ionian, he replied, and some of the Lydian which are termed “relaxed”.
    Well, and are these of any use for warlike men?
    Quite the reverse, he replied; and if so the Dorian and the Phrygian are the only ones which you have left.
    I answered: Of the harmonies I know nothing, but would have you leave me one which can render the note or accent which a brave man utters in warlike action and in stern resolve; and when his cause is failing, and he is going to wounds or death or is overtaken by disaster in some other form, at every such crisis he meets the blows of fortune with firm step and a determination to endure; and an opposite kind for times of peace and freedom of action, when there is no pressure of necessity, and he is seeking to persuade God by prayer, or man by instruction and admonition, or when on the other hand he is expressing his willingness to yield to the persuasion or entreaty or admonition of others. And when in this manner he has attained his end, I would have the music show him not carried away by his success, but acting moderately and wisely in all circumstances, and acquiescing in the event. These two harmonies I ask you to leave; the strain of necessity and the strain of freedom, the strain of the unfortunate and the strain of the fortunate, the strain of courage, and the strain of temperance; these, I say, leave.
    And these, he replied, are the Dorian and the Phrygian harmonies of which I was just now speaking.
    Then, I said, if these and these only are to be used in our songs and melodies, we shall not want multiplicity of strings or a panharmonic scale?
    I suppose not.
    Then we shall not maintain the artificers of lyres with three corners and complex scales, or the makers of any other many-stringed, curiously harmonized instruments?
    Certainly not.
    But what do you say to flute-makers and flute-players? Would you admit them into our State when you reflect that in this composite use of harmony the flute is worse than any stringed instrument; even the panharmonic music is only imitation of the flute?
    Clearly not.
    There remain then only the lyre and the harp for use in the city, and the shepherds in the country may have some kind of pipe.
    That is surely the conclusion to be drawn from the argument.
    The preferring of Apollo and his instruments to Marsyas and his instruments is not at all strange, I said.
    Not at all, he replied.
    Then let us now finish the purgation, I said. Next in order to harmonies, rhythms will naturally follow, and they should be subject to the same rules, for we ought not to seek out complex systems of metre, and a variety of feet, but rather to discover what rhythms are the expressions of a courageous and harmonious life; and when we have found them, we shall adapt the foot and the melody to words having a like spirit, not the words to the foot and melody. To say what these rhythms are will be your duty – you must teach me them, as you have already taught me the harmonies.
    But, indeed, he replied, I cannot tell you. I know from observation that there are some three principles of rhythm out of which metrical systems are framed, just as in sounds there are four notes out of which all the harmonies are composed. But of what sort of lives they are severally the imitations I am unable to say.
    Then, I said, we must take Damon into our counsels; and he will tell us what rhythms are expressive of meanness, or insolence, or fury, or other unworthiness, and are to be reserved for the expression of opposite feelings. And I think that I have an indistinct recollection of his mentioning a complex Cretic rhythm; also a dactylic or heroic, and he arranged them in some manner which I do not quite understand, making the rhythms equal in the rise and fall of the foot, long and short alternating; and unless I am mistaken, he spoke of an iambic as well as a trochaic rhythm, and assigned to them short and long quantities. Also in some cases he appeared to praise or censure the movement of the foot quite as much as the rhythm; or perhaps a combination of the two; for I am not certain what he meant. These matters, however, as I was saying, had better be referred to Damon himself, for the analysis of the subject would be difficult, you know?
    Rather so, I should say.
    But it does not require much analysis to see that grace or the absence of grace accompanies good or bad rhythm.
    None at all.
    And also that good and bad rhythm naturally assimilate to a good and bad style; and that harmony and discord in like manner follow style; for our principle is that rhythm and harmony are regulated by the words, and not the words by them.
    Just so, he said, they should follow the words.
    And will not the words and the character of the style depend on the temper of the soul?
    Yes.
    And everything else on the style?
    Yes.
    Then beauty of style and harmony and grace and good rhythm depend on simplicity, – I mean the true simplicity of a rightly and nobly ordered mind and character, not that other simplicity which is only a euphemism for folly?
    Very true, he replied.

    [Socrates expands on the role of the artist in the ideal State and argues that unsuitable artists should be prevented from practising their art.]

    And therefore, I said, Glaucon, musical training is a more potent instrument than any other, because rhythm and harmony find their way into the inward places of the soul, on which they mightily fasten, imparting grace, and making the soul of him who is rightly educated graceful, or of him who is ill-educated ungraceful: and also because he who has received this true education of the inner being will most shrewdly perceive omissions or faults in art and nature, and with a true taste, while he praises and rejoices over and receives into his soul the good, and becomes noble and good, he will justify blame and hate the bad, now in the days of his youth, even before he will recognize and salute the friend with whom his education has made him long familiar.
    Yes, he said, I quite agree with you in thinking that it is for such reasons that they should be trained in music……….
    Even so, as I maintain, neither we nor the guardians, whom we say that we have to educate, can ever become musical until we and they know the essential forms of temperance, courage, liberality, magnanimity, and their kindred, as well as the contrary forms, in all their combinations, and can recognise then and their images wherever they are found, not slighting them either in small things or great, but believing them all to be within the sphere of one art and study.
    Most assuredly.
    And then nobility of soul is observed in harmonious union with beauty of form, and both are cast from the same mould, that will be the fairest of sights to him who has en eye to see it?
    The fairest indeed.
    And the fairest is also the loveliest?
    That may be assumed.
    And it is with human beings who most display such harmony that a musical man will be most in love; but he will not love any who do not possess it.
    That is true, he replied, if the deficiency be in the soul; but if there be any bodily defect he will be patient of it, and may even approve it.

    [A short discussion of the nature of pleasure.]

    Thus much of music, and the ending is appropriate; for what should be the end of music if not the love of beauty?

    The Dialogues of Plato, translated by Benjamin Jowett, Volume Four, The Republic, edited by M Hare & DA Russell, Sphere Books Ltd., 1970, Book III (398-403), pp.165-171.

     

    U, V, W, X, Y, Z

    les meves paraules


    U

    u 1 m El nombre 1. L’u i el dos. 2 det El primer d’una sèrie. L’u de gener. La pàgina u del llibre.

    udol m Crit agut i prolongat del gos o del llop: *ganyit.

    udolar v intr Fer udols.

    ufana f Estat d’una planta que està tota verda i grossa. Un jardí amb molta ufana.

    ui interj Expressa sorpresa, mal. Ui, guaita qui hi ha! Ai, ui!

    uís* [pl. uïssos] m Moviment brusc d’inspiració i expiració: esternut. En sentir una mica de fred, tot van ser uïssos.

    úlcera f Ferida en una mucosa. Úlcera d’estómac.

    ull m 1 Cada un dels dos òrgans exteriors de la visió. L’ull dret i l’esquerre. 2 ull de bou Finestra rodona com les que hi ha als vaixells.

    ullada f Cop d’ull. Dóna una ullada al forn, a veure com va el rostit.

    ullal m Cada una de les dents punxegudes que hi ha entre les incisives i les molars, dent canina. Els ullals d’un elefant.

    ulleres f pl 1 Instrument òptic que modifica la visió, sovint per corregir-ne defectes. Porta ulleres contra la miopia. Ulleres de sol. Ulleres de llarga vista. 2 Taques fosques que es fan a les òrbites. No ha dormit bé la nit passada i fa ulleres.

    fer l’ullet loc verb Aclucar un ull en senyal de complicitat. Li explicava tota aquella història com la gran cosa, mentre a mi em feia l’ullet.

    últim, -a det i pron Indica el lloc final en una sèrie ordenada. L’últim de la fila. T’has quedat l’última.

    últimament adv En els últims temps. Últimament no et veiem gaire.

    un, una 1 det [en sing.] En nombre d’un. Només tenia un fill. Una cadira era tot el mobiliari de la sala. 2 Indica quantitat indeterminada [esp. en pl.]. Hi havia uns homes jugant a la petanca. 3 una f L’hora després de les dotze. La una del migdia.

    ungla f Formació dura que hi ha sobre el cap dels dits de les mans i dels peus.

    unglot m Ungla del porc i animals similars; esperó d’un gall.

    únic, -a 1 adj Sol en el seu gènere. És un cas únic. 2 [gen. acompanyat de l’article] det Va ocupar l’únic penjador que hi havia a l’armari.

    únicament adv Només. Li va demanar únicament el telèfon, però no l’adreça completa.

    unificar v tr Fer(-ne) un de sol. Van haver d’unificar totes les peticions.

    uniforme 1 m Vestit que distingeix els qui el porten. Vestia l’uniforme de marina. 2 adj Sense canvis. Un estil uniforme.

    unió f Resultat d’unir. Va haver-hi una gran unió de tots davant les amenaces.

    unir v tr Agrupar, ajuntar. Els va unir una mateixa sort.

    unitat f 1 Cada un dels elements que formen un conjunt. Cada pot contenia deu unitats del mateix producte. 2 Qualitat d’estar units. Per ells era molt important la unitat de la colla. 3 Mesura base. El metre és una unitat del sistema mètric decimal.

    univers m Conjunt de l’espai on hi ha els astres.

    universal adj Que afecta a tothom. Sufragi universal.

    universitari, -ària 1 adj Relacionat amb la universitat. Estudis universitaris. 2 m i f Estudiant d’universitat. Darrerament ha augmentat molt el nombre d’universitaris.

    universitat f Institució d’ensenyament superior.

    untar v tr Recobrir amb una matèria pastosa. Untava el pa amb mantega.

    untuós, -osa adj Que té un tacte enganxós, com l’oli.

    uralita f Material fet de ciment i fibra que s’utilitza per fer coberts.

    urani m Metall molt utilitzat per produir energia nuclear.

    urbà, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Propietat urbana. Guàrdia urbana. 2 m i f Membre de la guàrdia urbana. Hi havia un urbà posant multes als cotxes mal aparcats.

    urbanisme m Planificació del desenvolupament de les ciutats.

    urbanització f Barri, generalment de segona residència, situat als afores d’una població.

    urgència 1 f Situació que demana una atenció preferent. Una trucada d’urgència. 2 urgències f pl Departament d’un hospital per atendre els casos urgents. El van ingressar per urgències.

    urgent adj Que demana una atenció preferent. Un telegrama urgent.

    urinari m Recipient per orinar-hi, en uns vàters públics.

    urna f Receptacle per dipositar-hi els vots. El president va procedir a obrir l’urna.

    urpa f Ungla punxeguda d’una fera. Les urpes d’un tigre.

    us [us, -us, -vos] pron Indica 2a. persona del plural. Us vaig prometre que us ho diria. Va escriure-us el mes passat. Pensava acompanyar-vos fins a casa.

    ús [pl. usos] m El fet d’usar. T’ho deixaré, però fes-ne un bon ús. Si vols muntar l’aparell sense problemes, has de llegir les instruccions d’ús.

    usar v tr Fer servir. No heu d’usar la força, sinó convèncer.

    usual adj D’ús comú. L’autobús és un transport usual.

    usuari, usuària m i f Persona que fa ús d’un servei. Els usuaris del metro.

    utensili m Estri. Els utensilis de cuina.

    útil adj Que fa servei. Uns consells útils.

    utilitat f Qualitat d’útil. Les eines que em vas deixar m’han estat de gran utilitat.

    utilització f Acció i efecte d’utilitzar. En certs llocs, les papereres són d’escassa utilització.

    utilitzar v tr Prendre una cosa com a mitjà d’una acció. Utilitzeu els cendrers.


    V

    va, vana 1 adj Inútil. Esforços vans. 2 en va loc adv Sense èxit. Els seus esforços per convèncer-lo van ser en va.

    vaca f Mamífer corpulent, amb banyes, que produeix carn i llet.

    vacances f pl Període de repòs de les activitats. Vacances pagades.

    vacil.lar v intr Estar indecís. A l’hora de respondre va vacil.lar una bona estona.

    vacuna f Substància que ajuda el cos a preparar defenses.

    vacunar v tr Posar una vacuna. L’han vacunat contra el tifus.

    vaga f Aturada de les activitats laborals per acord dels treballadors. El sector de la construcció fa vaga.

    vagabund, -a adj i m i f Que va pel món sense treballar. Gent vagabunda. Un carrer ple de vagabunds.

    vagina f Conducte que va de la vulva a l’interior dels òrgans sexuals femenins.

    vagó m Cada un dels vehicles que forma part d’un tren i que són estirats per la màquina. Vagó llit. Vagó restaurant.

    vagoneta f Vehicle amb un recipient obert per al transport de mineral.

    vague, vaga adj Poc precís. Té una vaga idea de la qüestió.

    vaguista m i f Persona que fa vaga.

    vaixell m Embarcació gran.

    vaixella f Conjunt dels plats i vasos que formen un servei de taula.

    vaja exp Expressa sorpresa. Vaja!, com ha estat això?

    val m Document que dóna dret a una mercaderia o a un servei.

    valencià, -ana 1 adj i m i f De la ciutat de València o del País Valencià. 2 valencià m Nom que rep el català parlat al País Valencià.

    valent, -a adj Que demostra valor. És molt valenta, planta cara a tot i a tothom.

    valentia f Qualitat de valent. Admiraven la valentia d’aquells miners.

    valer 1 [var.: valdre] v intr Tenir vàlua. Quant val, això? Un dependent que val molt. 2 no s’ho val exp Fórmula de cortesia. —Gràcies! —No s’ho val!

    vàlid, -a adj Que val. Aquests bitllets ja no són vàlids.

    vall f Depressió del terreny entre muntanyes. La vall de Cardós.

    valor m Vàlua, preu. Aquells papers ja no tenien cap valor.

    valoració f Acció i efecte de valorar. Quina valoració en fas, de la nostra investigació?

    valorar v tr Determinar(-ne) la vàlua. No saben valorar la bona cuina.

    vàlua f Valor. Uns professionals d’una gran vàlua.

    valuós, -osa adj De gran valor. Li van fer un regal molt valuós.

    valva f Cada una de les peces de la closca d’una petxina.

    vàlvula f Dispositiu per obrir i tancar un pas. Una vàlvula de seguretat.

    vamba f Calçat esportiu amb sola de goma.

    vanitat f Condició de vanitós. És d’una vanitat grotesca.

    vanitós, -osa adj Que es pensa ser el millor, que es fa veure. Un actor molt vanitós.

    vapor m Gas format per evaporació d’un líquid. L’atmosfera és plena de vapor d’aigua. Una màquina de vapor.

    vara f Bastó prim i flexible.

    variació f Canvi. Va trobar que hi havia unes variacions en el text.

    variant f Forma que presenta una diferència respecte d’una altra. Una variant dialectal. Faran una variant perquè la carretera no passi pel mig de la població.

    variar v intr Canviar. Des del començament del viatge, el paisatge havia variat moltíssim.

    variat, -ada adj Divers. Entremesos variats.

    varicel.la f Malaltia eruptiva i contagiosa: *pigota.

    varietat f 1 Diversitat. Al mercat hi va trobar una gran varietat de productes. 2 Cada una de les classificacions de certs conjunts. Les varietats d’una llengua.

    vas m Recipient. Van posar les cendres del difunt en un vas.

    vàter m Part d’una casa, d’un establiment, adequat per fer-hi les necessitats.

    vedell, vedella m i f Bou o vaca joves: *jònec, jònega.

    vegada 1 f Moment en què passa un fet que es repeteix. Ha tornat tres vegades demanant per tu. Cada vegada que el veig, em recorda el seu pare. 2 a (de) vegades loc adv Algunes vegades. A vegades l’escanyaria.

    vegetació f Conjunt de les plantes d’un lloc. Una vegetació escassa.

    vegetal 1 adj Referent a les plantes. El món vegetal. 2 m Planta. Els bolets no són pas vegetals.

    vegetarià, -ana adj i m i f Que es basa en aliments vegetals. Règim vegetarià. Tots els fills són vegetarians.

    vehicle m Mitjà de transport, especialment terrestre.

    veí, -ïna [var.: *vesí] 1 adj Proper. A les cases veïnes se sentia el soroll de la televisió. 2 m i f Persona que viu prop nostre. Tenim uns veïns molt tractables.

    veïnat 1 m Conjunt dels veïns i veïnes. El veïnat prenia la fresca als balcons. *2 veïnat, -ada m i f Veí, veïna. Els veïnats del tercer. *3 adj Proper. Vénen del poble veïnat.

    vejam [var. fam.: aviam] exp A veure. Vejam què vols, ara?

    vel m Tela de gasa. Un vel de núvia.

    vela f 1 Lona estesa d’una embarcació per aprofitar la força del vent. Una barca de vela. 2 Lona que protegeix una entrada, un espai, etc. Una vela penjada al mig del carrer els protegia del sol.

    veler m Embarcació de vela.

    vell, -a adj i m i f Que té molts anys. Un home vell.

    vellesa [sovint en pl.] f Últim període de la vida després de l’edat adulta. A les seves velleses encara tenia el cap ben clar.

    vellut m Teixit amb pèl, de tacte suau. Unes calces de vellut.

    veloç adj Que té velocitat. Unes motos veloces.

    velocitat f Rapidesa en el moviment. Cal estar atents al límit de velocitat.

    vena f Conducte per on circula la sang que torna cap al cor. La vena cava.

    vencedor, -a adj i m i f Que ha vençut. L’equip vencedor va saludar. “Vencedors i vençuts.”

    vèncer v tr i intr Guanyar en una competició, una lluita, etc. “Tornarem a vèncer.”

    venda f Acció i efecte de vendre. Pis en venda.

    vendre v tr Oferir a canvi de diners. Em volia vendre un xandall que tenia una tara.

    venedor, venedora m i f Persona que ven. Els venedors de la plaça.

    venir [var.: vindre] 1 v règ Indica moviment de la 1a. persona cap a la 2a. persona, i viceversa. Si avui véns a casa meva, jo demà vindré a casa teva. 2 fer venir loc verb Ordenar de fer acte de presència. I per això m’has fet venir?

    venjança f Acció de tornar mal per mal.

    venjar v tr Dur a terme una venjança. Va jurar que venjaria la mort del germà.

    vent m Moviment de l’aire.

    ventada f Vent fort.

    ventall m Estri, generalment plegable, per ventar-se.

    ventar(-se) v tr i pron Fer(-se) aire. Venta la barbacoa, si no, no s’acabarà d’encendre!

    ventilador m Aparell amb aspes per ventilar.

    ventre m Part del cos dels mamífers on hi ha l’aparell digestiu.

    per ventura [pron. hab.: ‘pentura’] loc adv Potser. Per ventura saps si vindrà?

    ver* 1 adj Veritable, cert. Això és ver. Tu i jo vam estudiar junts, no és ver? 2 de veres loc adv De debò. S’estimen de veres.

    veracitat f Condició d’allò que és verdader. Van comprovar la veracitat dels fets.

    verat m Peix de cos allargat que es menja fresc o en conserva: *cavalla.

    verb m Forma gramatical lligada amb el subjecte de la frase.

    verbalment adv Mitjançant la paraula. Va expressar-ho verbalment.

    verd, -a 1 adj D’un color entre el blau i el groc. 2 verd m Color verd.

    verdet m Capa llefiscosa i verdosa que es forma en zones humides. Al fons de la bassa hi havia tot de verdet.

    verdós, -osa adj Tirant a verd. El caldo de bullir les bledes és verdós.

    verdulaire m i f Persona que ven verdures i tota classe d’hortalisses.

    verdura f Hortalissa, especialment la que es menja cuita.

    verema f Collita del raïm.

    verge 1 adj i m i f Que no ha tingut relacions sexuals. Un noi verge. 2 [fig.] Que no ha estat embrutat, usat, trepitjat, etc. Neu verge. Un disquet verge. Una selva verge…

    vergonya f Sentiment de discreció exagerada. Li feia vergonya entrar tot sol a preguntar-ho.

    vergonyós, -osa adj Que fa vergonya, que sent vergonya. Un espectacle vergonyós. Una persona tímida i vergonyosa.

    verí m Substància tòxica.

    verificar v tr Comprovar. S’ha de verificar el funcionament del motor.

    verinós, -osa [var.: venenós] adj Que conté verí. Un bolet verinós.

    veritable [var.: verdader, *vertader] adj Autèntic. És un veritable aventurer.

    veritat 1 f Acord amb la realitat, amb els fets. Ha jurat que diria tota la veritat. 2 de veritat loc adv o adj De debò. T’ho dic de veritat. Diu que era un ovni de veritat.

    vermell, -a 1 adj Del color de la sang. Té les galtes vermelles de tant córrer. Es va posar vermell de ràbia. Es va tornar vermell de vergonya. 2 vermell m Color vermell.

    vermellor f Qualitat de vermell: *rojor. La vermellor de la sang.

    vermellós, -osa [var.: vermellenc] adj Tirant a vermell.

    vernís [pl. -issos] m Substància per protegir una superfície i donar-li brillantor.

    verola f Malaltia eruptiva infecciosa: *pigota.

    vers m Cada una de les línies d’un poema rimat.

    versemblant adj Que respon a una certa lògica. Aquella història era si més no versemblant.

    vèrtebra f Cada un dels ossos de la columna vertebral.

    vertebrat m Animal dotat de columna vertebral.

    vertical 1 adj Perpendicular al pla. El penya-segat formava una paret vertical damunt la platja. 2 f Recta vertical. Traça una vertical. 3 Exercici gimnàstic consistent a posar les mans en terra i alçar les cames rectes enlaire tot mantenint l’equilibri.

    vertigen m Sensació de rodament de cap i de pèrdua de l’equilibri. No es pot enfilar massa amunt, perquè té vertigen.

    vespa f Insecte volador de color groc i negre, de picada molt dolorosa.

    vesprada* f Part del dia entre el migdia i el vespre: *horabaixa, tarda.

    vespre 1 m Part del dia compresa entre la posta de sol i la nit. Sopen a les nou del vespre. 2 bon vespre Fórmula de salutació. Bon vespre, estimat públic.

    vessant m o f 1 Pendent lateral. El vessant nord d’una muntanya. Una teulada de quatre vessants. 2 [fig.] Punt de vista, aspecte. Ho van tractar des de la vessant artística.

    vessar v tr i intr 1 Escampar(-se) un líquid fora del recipient. Passa la baieta, que has vessat una mica de vi a terra. El dipòsit vessa. 2 [fig.] Tot ell vessa simpatia. 3 a vessar loc adv Completament. El local era ple a vessar.

    vestíbul m Espai gran a l’entrada d’un edifici. S’esperaven al vestíbul de l’hotel.

    vestidors m pl Departament d’una instal.lació esportiva on els esportistes es canvien. Després del partit, hi havia molt d’enrenou als vestidors.

    vestimenta f Conjunt de la roba de vestir que es duu.

    vestir(-se) v tr i ref Posar(-se) la roba. Ajuda a vestir la menuda, si no, no acabarem mai. Encara he d’acabar de vestir-me.

    vestit m Roba que duem al damunt de la roba interior. Un vestit d’hivern. Un vestit jaqueta.

    vestuari m Conjunt de vestits. L’actriu gasta un vestuari completíssim.

    vet aquí [var.: vet ací] exp Fórmula de començament o d’acabament en narració. Vet aquí que va arribar el teu pare. I vet aquí tot el problema.

    veta f Cinta de diferents usos. Unes espardenyes de veta.

    veterinari, veterinària m i f Persona que atén les malalties dels animals.

    vetlla [var.: *vetla] f 1 Acció de vetllar. Qui fa la vetlla del malalt? 2 Vigília. Això va passar la vetlla del meu aniversari.

    vetllada [var.: *vetlada] f Festa, distracció que es fa al vespre; hores del vespre que es destinen a alguna activitat.

    vetllar [var.: *vetlar] v tr i règ 1 Vigilar, estar (per). Qui vetllarà per la teva salut? Vetllar un malalt. 2 v intr No dormir. Aquesta nit em toca vetllar.

    veu f So que fa una persona quan parla o canta. A veure quina veu fas?

    veure 1 v tr Captar amb la vista. He vist un home que queia. 2 [fig.: en frases negatives] Avorrir. No el pot veure ni en pintura. 3 v aux Em volia enredar, però el vaig veure (a) venir. 4 veure-hi v pron No hi veig bé de l’ull esquerre. 5 fer veure loc verb Fingir. Feia veure que les derrotes del seu equip no l’afectaven gens ni mica. 6 a veure exp Vejam. A veure, què vols?

    vi m Beguda alcohòlica elaborada a partir del most. Vi blanc. Vi negre. Vi rosat.

    via f Camí o carrer en general, i especialment el seguit per un ferrocarril, un tramvia, etc. Han obert una nova via d’accés a la urbanització. S’estava a la via pública. La via del tren.

    vianant m i f Persona que circula a peu per una via pública. Un pas de vianants.

    vianda f Nom genèric de tot allò que mengem, especialment carn i verdures.

    viari, -ària adj Referent al trànsit. Xarxa viària. Educació viària.

    viatge m Recorregut per un territori. Que tingueu bon viatge!

    viatger, -a adj i m i f Que viatja. Una persona molt viatgera. Els viatgers ja s’havien instal.lat als seus seients.

    viatjar v règ Fer un viatge, fer viatges. Han viatjat per molts països d’Europa.

    vibració f Cada un dels moviments que fa un cos que vibra. Es van sentir les vibracions del terratrèmol.

    vibrant adj Que vibra. Un so vibrant.

    vibrar v intr Fer un moviment amb tot d’oscil.lacions ràpides i seguides.

    viceversa adv Al contrari. Primer et pot passar ell la pilota a tu i, després, tu a ell, o viceversa.

    vici m Defecte de comportament arrelat. En ell, el fumar ja és un vici.

    víctima m i f Que ha sofert una agressió, un accident. Ha estat víctima d’uns gamberros.

    victòria f Triomf. Celebraven la victòria del seu equip.

    victoriós, -osa adj Que ha obtingut una victòria. L’exèrcit d’alliberació avançava victoriós.

    vida f Estat d’aquells éssers que es poden reproduir, adaptar-se al medi i evolucionar.

    vídeo m Aparell per gravar o reproduir imatges en una cinta.

    vidre m Matèria dura i alhora fràgil, generalment transparent. Els vidres d’una finestra.

    vidriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *lladriola.

    vigent adj Actual, referit a una llei, etc. La legislació vigent.

    vigilància f El fet de vigilar. Han reforçat la vigilància dels carrers.

    vigilant m i f Persona que té per ofici vigilar. El vigilant nocturn d’una fàbrica.

    vigilar v tr Estar atent (a). Un guarda vigilava l’entrada del parc.

    vigília f El dia abans d’una diada. La vigília de Nadal.

    vigorós, -osa adj Que té força. Un cos vigorós.

    vil adj Menyspreable. Una conducta vil.

    vila f Població d’importància mitjana entre un poble i una ciutat.

    vinagre m Vi que s’ha tornat agre. Li agrada amanir la verdura amb força vinagre.

    vincle m Llaç d’unió. Els vincles familiars.

    vinent adj Que ha de venir, referit a temps. El mes vinent.

    vinguda f Acció de venir, arribada. Arreplegaven combustible per a la vinguda de l’hivern.

    vint 1 det En nombre de vint. Només li toquen vint dies de vacances. 2 m El nombre 20.

    vinya f 1 Arbust que fa el raïm. 2 Camp plantat de vinya. Passava pel mig d’una vinya.

    violació f Acció de violar.

    violar v tr 1 Fer un acte contrari a una norma. Violar la llei. 2 Forçar sexualment.

    violència f Energia sense control. La violència del temporal va arrencar una bona colla d’arbres.

    violent, -a adj Que manifesta la violència. Unes paraules violentes.

    violeta 1 f Planta que fa una flor de color morat clar, les violetes. 2 adj Del color de les violetes. Una brusa violeta. 3 m Color violeta.

    violí m Instrument musical de corda que es toca amb un arc.

    violinista m i f Persona que toca el violí.

    virtut f Qualitat positiva en general. En ell tot són virtuts, no té cap defecte.

    virus m Paràsit microscòpic infecciós. El virus de la sida.

    visat m Conformitat que alguns països fan afegir al passaport per poder-hi entrar.

    visca exp Expressa entusiasme. Visca el nostre equip!

    visera f Peça en forma d’ala que va damunt el front, generalment formant part d’una gorra. Una gorra de visera.

    visibilitat f Possibilitat de veure a distància. Malgrat la mica de boira, encara hi havia bona visibilitat.

    visible adj Que és manifest a la vista. La seva irritació era ben visible.

    visió f El fet, la facultat, de veure-hi. Ha perdut visió en l’ull esquerre.

    visita f Persona que visita. Tots esperaven impacients aquella visita.

    visitant adj i m i f Persona que visita un lloc públic. Enguany l’exposició ha acollit molts més visitants que l’any passat.

    visitar v tr Anar a veure algú, algun lloc. Anirem a visitar un amic malalt.

    vista 1 f Sentit de la visió. Malgrat els anys, té molt bona vista. 2 Visió de conjunt. Des del terrat hi ha una magnífica vista de la ciutat. 3 [fig.] Des del meu punt de vista, això no té una explicació lògica. 4 en vista (de/que) loc prep o conj Veient (que). En vista de l’èxit, els músics van acabar de seguida. En vista que no m’escoltes, deixem-ho estar. 5 amb vista a loc prep Pensant en. Ho preparen amb vista a les properes festes.

    vistós, -osa adj Que destaca a la vista pel seu colorit, per la forma, etc. Duia uns guarniments molt vistosos.

    visual adj Referent a la vista. Agudesa visual.

    vital adj Referent a la vida. El malalt manté les funcions vitals.

    vitamina f Substància orgànica necessària per al funcionament de l’organisme.

    vitrina f Armari, aparador amb vidres. Tenen la cristalleria en una vitrina.

    viu, viva 1 adj i m i f Que té vida. Els éssers vius. Els vius i els morts. 2 adj Eixerit, espavilat. És més viva que la fam.

    viuda 1 f Dona que se li ha mort el marit. 2 viudo m Home que se li ha mort la muller.

    viure v intr i règ El fet de tenir vida, de passar la vida en un lloc, d’una determinada manera. Ha viscut molts anys. Viuen en la misèria. On viu la Paula?

    vivament adv Amb força. Ens va recomanar vivament l’última pel.lícula de Benigni.

    vocabulari m Conjunt o recull de paraules. Parla amb un vocabulari molt restringit. S’ha comprat un vocabulari de física.

    vocació f Afició, tendència, especialment per una professió. Deien que tenia autèntica vocació per la mecànica.

    vocal f 1 So de la llengua que s’emet sense cap impediment dins la boca. 2 Representació gràfica d’una vocal.

    vol m Acció i efecte de volar. Els ànecs van arrencar el vol. Un vol d’ànecs. Els vols amb Itàlia duen retard.

    volador, -a adj Que vola. La ratapinyada és un mamífer volador.

    volant m Roda per guiar la marxa d’un cotxe.

    volantí* m Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, tombarella.

    volar v intr Anar pels aires. Els ocells tenen com a característica distintiva volar.

    volcà m Punt de la superfície terrestre per on fa erupció els gasos i la roca fosa que hi ha a l’interior de la Terra. El volcà de Santa Margarida.

    voleiar v intr Onejar una bandera. “Que voleï, contemplem-la!”

    voleibol m Esport de competició amb dos equips de sis persones que s’han de passar una pilota per damunt la xarxa que hi ha al mig del camp.

    voler 1 v tr Manifestar la voluntat, el desig. Vull que vingueu amb nosaltres. Per berenar voldré pa amb xocolata. 2 v aux Volen comptar amb nosaltres per a la festa. 3 v tr Estimar. Aquells no et volen bé. Voler mal. 4 voler dir loc verb Significar. Què vol dir aquest cartell?

    volta 1 f Moviment de gir. Una volta de campana. Va fer la mitja volta. 2 Trajecte desviat. Per dur-nos a l’hotel, el taxi va fer molta volta. 3 [var.: volt] Passejada. Anirem a fer una volta després de sopar. 4 Sostre de superfície corbada. 5 Vegada. Serà la primera volta que entraré en aquest museu. 6 tal volta loc adv Potser. Tal volta no vindrà.

    voltant 1 al voltant loc adv [i loc prep ‘al voltant de’] A l’entorn. El cantant era al mig i el públic s’hi va posar al voltant. Al voltant de la casa hi havia un jardí magnífic. 2 voltants m pl Contorns. Hi havia tot de cotxes aparcats per aquells voltants.

    voltar 1 v intr Girar, caminar amunt i avall. Ha voltat tot el dia buscant un disc. 2 v tr Rodejar. La gent va voltar els artistes.

    voltor m Ocell gros de coll pelat que s’alimenta d’animals morts.

    volum m 1 Conjunt de les dimensions d’un cos. Han de calcular el volum de dos cubs. 2 Potència d’un so. El volum d’uns amplificadors. 3 Edició relligada, especialment cada un dels llibres que constitueixen certes obres. Una enciclopèdia de la música en deu volums.

    voluminós, -osa adj De gran volum. Un paquet voluminós.

    voluntari, -ària adj i m i f Que accedeix a fer una cosa sense que li ho demanin.

    voluntariat m Col.laboració com a voluntari o voluntària en una obra de caire social.

    voluntariós, -osa [var.: volenterós] adj Que (hi) posa voluntat. No li fa mandra de fer els encàrrecs, és molt voluntariosa.

    voluntat f Qualitat que permet voler. No se n’acaba de sortir, però hi posa molta voluntat.

    volva f Partícula que va per l’aire. Una volva de neu, de cendra.

    vòmit m El fet de vomitar. Va tenir tres vòmits seguits.

    vomitar v intr Treure el menjar: *boçar. Es va marejar amb els cavallets i va acabar vomitant.

    vora 1 f Límit d’una superfície. La vora d’una fulla. La vora del riu. 2 prep [i loc prep ‘vora de’, ‘a la vora de’, ‘per la vora de’…] Prop. Van seure vora la tanca. Em vaig acostar fins a la vora de l’ermita. 3 a la vora, per la vora loc adv A prop. No els vaig veure, però eren allà a la vora. Hi van passar per la vora.

    vorada f Caire d’una vorera.

    voral m Banda lateral d’una autopista per a estacionaments o circulació d’emergència.

    vorejar v tr Resseguir una vora. Caminava vorejant el precipici.

    vorera [var.: voravia] f 1 Banda d’un carrer a tocar de les cases, generalment més alta que la calçada. 2 Riba. Van anar caminant fins a la vorera del mar.

    vós pron Representa la 2a. persona del singular, però concorda enplural amb el verb i amb el substitut corresponent; segons els sectors socials, és forma de tractament a nivell familiar o bé, pel contrari, elevat. Vós, mare, us heu de cuidar una mica més. A vós us devem, senyor president, els grans progressos del nostre ateneu.

    vosaltres pron Representa la 2a. persona del plural.

    vostè [pl. -ès] pron Forma de tractament adreçada a una 2a. persona, però que concorda amb la 3a. persona del verb. A vostè què li sembla que podem fer?

    vostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del plural. 1 det Quina és la vostra opinió? 2 pron Aquests no són dels vostres.

    vot m Aportació de cada voluntat individual a una decisió col.lectiva. Només els socis tenen dret de vot.

    votació [sovint en pl.] f Acció de votar. Una votació secreta, a mà alçada.

    votar v tr Participar en una decisió mitjançant el vot.

    vuit [var.: *huit] 1 det En nombre de vuit. Falten vuit dies per les vacances. 2 m El nombre 8. 3 f pl La vuitena hora després de les 12.

    vuitanta [var.: *huitanta] 1 det En nombre de vuitanta. Una taula per a vuitanta comensals. 2 m El nombre 80.

    vuitè, -ena [var.: *huitè] 1 det i pron El que fa vuit: *octau. Viu al vuitè pis. Ha estat el vuitè d’arribar. Cada dia faig una vuitena de sortides. 2 vuitè m Nombre fraccionari. Dos vuitens (2/8).

    vulgar adj De gust poc fi. Usa sempre unes expressions molt vulgars.

    vulgaritat f Condició de vulgar. Aquella exposició era d’una gran vulgaritat. Durant la polèmica, va dir una vulgaritat.

    vulva f Part externa dels genitals femenins.


    W

    waterpolo m Esport de competició que es practica dins una piscina amb un equip de set persones.

    whisky m Beguda alcohòlica.


    X

    xafada* f Trepitjada. Els dissabtes al mercat tot són xafades.

    xafar v tr 1 Aixafar. Algú s’ha assegut damunt el paquet i l’ha ben xafat. *2 Trepitjar.

    xafarder, -a adj i m i f Que es fica pertot, que tot ho vol saber. És propi de xafarders estar pendent de la vida i miracles dels altres.

    xafarderia f Qualitat de xafarder, feta pròpia d’una persona xafardera.

    xàfec m Pluja forta i de poca durada: *ramassada.

    xafogor f Calor forta i humida. Aquesta xafogor anuncia tempesta.

    xai, xaia m i f Petit de l’ovella: *corder, *xot.

    xamfrà m Cantonada tallada de biaix.

    xampany m Vi escumós.

    xampinyó m Bolet blanquinós que es cultiva en llocs foscos i humits

    xampú m Producte per rentar el cap.

    xancleta f Calçat sense talonera. Tot el dia va en xancletes per casa.

    xandall m Conjunt esportiu de pantalons i jaqueta.

    xanguet m Conjunt de cries de certs peixos, menuts i quasi transparents, molt apreciats per menjar. Una truita de xanguet.

    xantatge m El fet d’obligar a fer una cosa o d’exigir diners sota amenaces. Feia xantatge a la víctima amb unes històries del seu passat.

    xapa f Tap pla metàl.lic de certes begudes, col.locat a pressió.

    xarampió m Malaltia eruptiva.

    xarcuteria f Botiga on venen embotit.

    xarop m Líquid espès i ensucrat, especialment utilitzat com a medicament. Un xarop per al constipat.

    xarrup m Glopet sorollós que es fa aspirant. Es prenia el gelat fent xarrups.

    xarxa f 1 Filat per pescar. 2 [p. ext.] La xarxa de carreteres.

    xato, -a adj Que té el nas curt i aixafat. D’uns pares amb un nas considerable, n’ha sortit un fill xato.

    xaval, xavala [fam.] m i f Noi, noia.

    xe interj Forma per expressar sorpresa, admiració, empipament, etc. Xe, quina cara que fas!

    xec m Taló bancari. Li va donar un xec per valor de cent mil pessetes.

    xemeneia f Tub o construcció vertical en forma de tub per deixar anar el fum: *fumeral.

    xeringa f Instrument amb una agulla utilitzat per posar injeccions.

    xerrac m Eina per serrar fusta, consistent en una làmina dentada amb mànec.

    xerrada [var.: *xarrada] f Conversa sobre un tema. Vaig tenir una xerrada amb el fill i vam aclarir la situació.

    xerraire [var.: *xarrador] adj i m i f Que xerra molt. L’una germana és més aviat callada, però l’altra és molt xerraire.

    xerrameca [var.: *xarrameca] f El fet de xerrar. Em cansa la xerrameca dels venedors.

    xerrar [var.: *xarrar] v intr Enraonar, especialment amb ganes.

    xic, -a 1 adj Petit. Duia un barret massa xic. *2 m i f Noi, noia. El xic de cals Bertran.

    xicalla [var.: quitxalla] f Conjunt de la gent menuda: canalla, mainada. La xicalla del carrer.

    xiclet m Llaminadura feta de goma ensucrada.

    xicot, xicota m i f Persona jove.

    xicotet, -a* adj Petit. Un tren xicotet.

    xifra f Representació d’un nombre. La nostra numeració té deu xifres.

    ximpanzé [pl. -és] m Simi africà de pèl abundant i negrós, molt intel.ligent.

    ximple adj i m i f Que té poc seny, poca-solta. Deixa de fer el ximple i torna’m el mocador.

    ximpleria f Acció, paraules poc assenyades. No digueu més ximpleries.

    xinès, -esa 1 adj i m i f De la Xina. 2 xinès m Llengua xinesa.

    xinxa f Insecte paràsit de cos aplanat que fa unes picades molt coents.

    xinxeta f Clau de punta curta amb una cabota grossa. Fixa el cartell amb xinxetes.

    xip m Peça de l’ordinador amb la funció de guardar dades o de fer càlculs.

    xiprer [var.: *ciprer] m Arbre alt de capçada cònica i punxeguda, de fulla perenne, molt utilitzat per fer tanques.

    xiquet, xiqueta m i f Nen, nena.

    xisclar [var.: *giscar] v intr Fer xiscles. La vella xisclava d’espant.

    xiscle [var.: *gisco] m Crit fort i agut. Un xiscle de dolor, de terror.

    xiular [var.: *siular] v intr 1 Fer xiulets. Li xiulaven les orelles. 2 v tr Fer melodies a base de xiulets. Algú xiulava un vals.

    xiulet [var.: *siulet] m 1 So agut i continu. La cafetera va deixar escapar el vapor fent un xiulet. 2 Instrument per xiular. L’àrbitre no es trobava el xiulet.

    xiuxiuejar v intr Parlar en veu molt baixa. Les dues velles xiuxiuejaven en un racó.

    xivarri m Soroll gran produït per molta gent. Què és aquest xivarri a la classe del costat?

    xoc m El fet de xocar, topada. Un xoc de trens.

    xocant adj Sorprenent. Em va dir una cosa molt xocant.

    xocar v règ Topar, especialment un vehicle. Reculant, va xocar amb un pal de la llum.

    xocolata [var.: xocolate m] f Producte alimentari fet amb cacau i sucre. Xocolata desfeta.

    xocolatina f Dolç de xocolata.

    xòfer, xòfera [var.: xofer] m i f Persona que condueix un automòbil, conductor. El xòfer de l’autobús.

    xop* m Arbre alt de ribera, de tronc blanquinós i fulla caduca: pollancre.

    xop, -a adj Completament mullat: *banyat. Els va arreplegar a mig camí un xàfec i van quedar xops.

    xoriço m Embotit vermellós de gust picant.

    xot* m 1 Cabrit. 2 Xai.

    xota* f Ovella.

    xuclar [var.: *xuplar] v tr Aspirar amb força amb la boca per atraure un líquid. Es xuclava la sang de la ferida.

    xufla [var.: xufa] f Tubercle petit amb el qual es fa orxata. Orxata de xufa.

    xulla* f 1 Cansalada. 2 Costella de porc, de xai, de bou, cuita a la brasa.

    xurreria f Botiga o parada de xurros.

    xurro m Pasta de forma allargada fregida amb oli.

    xut m Cop donat amb el peu a una pilota per llançar-la amb força.

    xutar v tr i intr Fer un xut o xuts.


    Y

    Z

    zebra f Mamífer africà semblant al cavall, de pell clara amb franges fosques.

    zero m El nombre 0. Un zero a l’esquerra.

    zinc m Metall gris blavós de diverses aplicacions, com la fabricació de recipients, teulades, canonades, etc.

    zing-zing m Joguina sonora per a nadons.

    zona f Divisió dins d’un espai. La zona polar. Zona verda.

    zoo [var.: parc zoològic, zoològic] m Recinte on hi ha animals de totes menes, vius, a la vista del públic.

    zoologia f Part de la biologia que estudia els animals.

    S, T

    les meves paraules


     

    S

    sa, sana adj Que té salut. Una persona sana.

    saba f Líquid que circula per dins les plantes. Saba bruta.

    sabata f Calçat de sola dura que cobreix el peu fins per sota del turmell.

    sabater, sabatera m i f Persona que fa sabates, en repara o en ven.

    sabateria f Botiga de sabates.

    sabatilla f Calçat còmode, generalment d’estar per casa.

    saber v tr Tenir(-ne) notícia, coneixement. Que saps quin dia va arribar? No sé pas com t’ho fas, per arribar a tot? Sap molta història antiga.

    sabó m Producte de neteja. Sabó en pastilles. Sabó líquid.

    sabotatge m Acció violenta per perjudicar els interessos d’algú. L’accident del tren va ser a causa d’un sabotatge.

    sabotejar v tr Fer sabotatge. Els estudiants van sabotejar la conferència del ministre.

    sac m Recipient gran de tela o de plàstic. Un sac de farina. Un sac de dormir.

    sacarina f Producte per endolcir.

    sacerdot m En algunes religions, persona que celebra el culte.

    sacrificar v tr Fer un sacrifici. Van sacrificar el diumenge per poder enllestir el treball.

    sacrifici m Acte que comporta una pèrdua voluntària. Ha pujat els fills a costa de molts sacrificis.

    sacsejada f Acció i efecte de sacsejar. De la sacsejada van anar a parar a l’altre cantó.

    sacsejar v tr Fer fer un seguit de moviments laterals. Va sacsejar el sac per acabar-lo d’omplir.

    safanòria* [var.: *safannària] f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: pastanaga.

    safareig [pl. -tjos o -igs] m 1 Pica de rentar la roba a mà: *llavador: *rentador. 2 Bassa de regar. Un hort amb safareig.

    safata f Peça plana per servir. Els va portar el desdejuni en una safata.

    safrà m Estigmes de la planta del mateix nom que es fan servir com a condiment. Safrà en pèl.

    sagí* m Greix fos del porc: llard.

    sagnar v intr Treure sang. Les genives li sagnaven molt.

    sagrament m Ritu propi de l’Església catòlica. El sagrament del baptisme.

    sagrat, -ada adj Digne de gran respecte dins d’una religió. Els edificis sagrats.

    saïm* m Greix fos del porc: llard.

    sal f Producte mineral utilitzat en l’alimentació. El metge li ha recomanat de menjar sense sal.

    sala f 1 Peça espaiosa d’una casa. La sala d’estar. 2 Establiment o lloc espaiós de diferents usos. Sala de festes. Sala de jocs. Sala d’espera. La sala d’operacions d’un hospital.

    salar v tr Posar(-hi) sal. Has de salar el peix abans de ficar-lo al forn.

    salari m Sou. “El salari de la por.”

    salat, -ada adj Que té un excés de sal. La sopa és salada.

    saler m Recipient de la sal.

    saliva f Secreció de les glàndules salivals.

    salmó m Peix de carn rosada que es menja fresc o en conserva.

    saló m Sala espaiosa i guarnida. Un saló de ball. Els salons d’un palau.

    salsa 1 f Barreja de condiments líquids o pastosos per al menjar. Còctel de gambes amb salsa rosa. 2 salses f pl Espècies.

    salsera f Recipient per a salses.

    salsitxa f Embotit de carn picada i crua o bé fumada.

    salt m Acció i efecte de saltar. Va fer un salt per damunt la tanca. Salt d’alçada. Salt de llargada.

    saltador, -a 1 adj Que salta. El cangur és un animal saltador. 2 m i f Atleta especialista en proves de salt.

    saltar v intr Projectar el cos enlaire. Les nenes saltaven a corda. Jugar a saltar i parar.

    saltironar v intr Fer petits salts. Baixava pel carrer saltironant.

    saludar v tr Fer una salutació. Sempre saluda una mar de gent.

    salut 1 f Absència de malaltia. Tenen bona salut. 2 exp Fórmula de salutació, de brindis. A la vostra salut!

    salutació f Gest o paraules rituals quan ens trobem amb algú. Per tota salutació deia:”Vinga!”

    salvació f Acció i efecte de salvar(-se). Aquell testimoni va ser la nostra salvació.

    salvador, -a adj i m i f Que salva. Tots els dictadors es proclamen salvadors de la pàtria.

    salvar 1 v tr Superar. Van salvar els desnivell amb l’ajuda d’unes cordes. 2 v tr, pron i règ Alliberar(-se) d’un mal pas. Els bombers van ser a temps de salvar-lo. Es van salvar de caure presoners per miracle.

    salvatge adj i m i f Sense domesticar o civilitzar. Animals salvatges. Costums salvatges. Són una colla de salvatges.

    salvavides m Flotador que solen dur les embarcacions per a un cas de naufragi.

    salze m Arbre de ribera d’escorça grisa i branques dretes.

    samarreta f Peça de roba interior, amb mànigues o sense, que cobreix el tòrax: camiseta. Una samarreta de franel.la. Una samarreta d’estiu.

    samfaina f Plat fet amb hortalisses trossejades i fregides. Bacallà amb samfaina.

    sanatori m Establiment sanitari que aprofita les condicions climàtiques.

    sanció f Càstig imposat per una falta, especialment a un esportista.

    sancionar v tr Posar una sanció.

    sandàlia f Calçat molt obert que se subjecta amb tires.

    sanejament m Acció de condicionar higiènicament. Calia procedir al sanejament del local.

    sang f Fluid que circula per les venes i artèries.

    sangria f Beguda refrescant feta amb vi negre, trossos de fruita i sucre.

    sanguini, -ínia adj Referent a la sang. Vasos sanguinis.

    sanitari, -ària adj Referent a la sanitat. Personal sanitari.

    sanitat f Conjunt de serveis per atendre la salut. La sanitat pública és un dret dels treballadors.

    sant, -a 1 adj i m i f Que és considerat digne de veneració en algunes religions. Tenen per patró sant Roc. 2 sant m Dia de la celebració d’un sant. Demà és el sant del meu germà.

    santcrist m Símbol cristià que representa Jesús crucificat.

    santuari m Edifici religiós famós.

    saquejar v tr Robar amb violència. Les tropes invasores van saquejar la ciutat.

    sardina f Peix platejat que viu prop de la costa. Sardines a la brasa, en escabetx. Sardines en llauna.

    sargantana f Rèptil petit, prim i de cua llarga.

    sargir v tr Refer un forat, un estrip de la roba.

    sargit m Tros que ha estat sargit. Una camisa vella plena de sargits.

    sarpa* f Mà d’un animal dotada d’urpes: grapa.

    sarpat* m Quantitat que cap en una mà: grapat. Va tirar un sarpat de pinyons al rostit.

    sastre, sastressa m i f Persona que confecciona vestits, especialment d’home.

    sastreria f Botiga i obrador de sastre.

    satèl.lit m Planeta que gira al voltant d’un altre. La Lluna és el satèl.lit de la Terra.

    satisfacció f Estat de qui està satisfet. Els fills li donaven algunes satisfaccions de tant en tant.

    satisfer v tr Fer content. Em satisfà veure’l tan treballador.

    satisfet, -a adj Content. Estic satisfet de l’últim treball que he fet.

    sauna f Bany de vapor i establiment on es pren.

    savi, sàvia [var.: *sabut] adj i m i f Que té gran capacitat de pensament i de coneixements. Una persona sàvia. Els set savis de Grècia.

    saviesa f Qualitat de savi. No sabia si tant estudiar el portaria cap a l’autèntica saviesa.

    sec, -a adj 1 Mancat d’humitat. Un plat sec. Una terra seca. La roba està seca. 2 Mort. Un arbres sec. 3 [hip.] Prim. Estàs més sec que un espàrrec.

    de secà loc adj Que no disposa de regatge. Terres de secà. Cultiu de secà.

    secció f 1 Divisió organitzativa d’un establiment. Aquesta novetat la trobaran a la secció de joguines dels nostres magatzems. 2 Figura resultant de tallar un cos geomètric per un pla. Columnes de secció quadrangular.

    secreció f Acció i efecte de segregar un líquid.

    secret 1 m Fet, notícia que no convé divulgar. Et diré una cosa, però n’has de guardar el secret. Es contaven secrets a cau d’orella. 2 secret, -a adj Que s’ha de guardar en secret, que actua secretament. Unes relacions secretes. Servei secret.

    secretari, secretària m i f Persona que està al càrrec d’una secretaria.

    secretaria f Secció d’una entitat o empresa encarregada de dirigir les tasques administratives més importants.

    sector m Part d’un espai, d’un grup. Dividia la població per sectors de producció.

    secundar v tr Seguir algú en un mateix propòsit. Quan es va oferir com a voluntari, els altres el van secundar.

    secundari, -ària adj 1 En segon ordre d’importància. Li han encomanat un paper secundari. 2 Aplicat a l’ensenyament, el que hi ha després del primari.

    seda f Teixit fet amb el fil dels cucs de seda.

    seduir v tr Influir favorablement. El va seduir amb aquell somriure. Aquella idea la va seduir.

    sega f Collita dels cereals. L’època de la sega.

    segador, segadora m i f Persona que fa la sega.

    segar v tr Tallar cereals, herba, etc., amb una eina de tall o una màquina.

    segell m Paper estampat de correus, de mida petita, que es necessita per enviar correspondència.

    segle m Període de cent anys.

    segon m La seixantena part d’un minut.

    segon, -a det i pron Que va entre el primer i el tercer. És la segona vegada que t’ho dic. Has arribat el segon.

    segons prep D’acord amb, en opinió de. Tot va segons ho havíem convingut. Segons ell, aquesta vegada ens ha quedat més bé.

    segregar v tr Produir un líquid un organisme. El fetge segrega bilis.

    segrest m Acció de raptar una persona i exigir diners a canvi de deixar-la anar.

    següent adj Que ve després. Ho van fer el dia següent. Ho trobaràs a la pàgina següent.

    seguidor, seguidora m i f Partidari. El club tenia molt seguidors.

    seguir 1 v tr Anar darrere (de). Hi havia algú que el seguia. 2 Mantenir-se (en). Ell anava seguint la ruta. 3 v aux Indica continuïtat. Si em seguiu empipant, rebreu! 4 seguir-se(‘n) v pron Arribar a una conclusió. I de tot això, què se’n segueix?

    seguit, -ida 1 adj L’un darrere l’altre. Van guanyar dos partits seguits i, després, ja s’hi van ajeure. 2 de seguida loc adv Sense tardar. Espereu-vos, que vindrà de seguida. 3 tot seguit loc adv Immediatament. Ho faré tot seguit.

    segur, -a adj Sense perill. Si ho deixes tant al pas, no estarà gens segur.

    segurament adv Amb tota seguretat. Segurament no vindrà fins més tard.

    seguretat f 1 Condició de segur. Un edifici d’alta seguretat. Portes de seguretat. La seguretat pública. 2 seguretat social Sistema públic d’assistència als treballadors en cas de malaltia, d’atur, etc.

    seient m Moble per seure-hi. Entre cadires plegables i tamborets, hi havia trenta seients.

    seitó m Peix semblant a la sardina però més petit: *aladroc.

    seixanta 1 det En nombre de seixanta. Un minut té seixanta segons. 2 m El nombre 60.

    selecció f Conjunt que ha estat seleccionat. Una selecció de poemes de Vicent Andrés Estellés. Una selecció nacional de futbol.

    seleccionar v tr Triar d’entre un conjunt. Els van seleccionar per a la final.

    sella f Seient per muntar a cavall.

    selló m Seient de bicicleta.

    selva f Bosc dels climes càlids i plujosos. La selva de l’Amazones.

    semàfor m Aparell de senyals lluminosos per regular la circulació.

    semblança f Qualitat de semblant. No sabia trobar cap mena de semblança entre els dos germans.

    semblant adj Que té unes característiques similars (a). Eren dues anècdotes semblants.

    semblar v atr 1 Indica comparació. Sembla petit, molt alt, de vellut. Sembla un altre. Sembla que no vindrà. Amb aquells bigotis semblava una foca. 2 Indica opinió. Em sembla que no és ben bé així.

    sembra f Acció de sembrar. Ha arribat l’època de la sembra.

    sembrar v tr Escampar la llavor a terra. Han sembrat el blat massa espès.

    sembrat m Camp amb llavor sembrada. Passava per entremig dels sembrats.

    semen m Líquid blanquinós i espès que conté els espermatozoides.

    semental m Animal mascle destinat a la procreació.

    semestre m Període de sis mesos.

    semicercle m La meitat d’un cercle. Els va fer asseure en semicercle per explicar-los un conte.

    sempre 1 adv En tot moment, d’una manera constant. Sempre ha estat així. Sempre arriba puntual. 2 sempre que loc conj Cada vegada que. Sempre que truca sóc al lavabo. 3 A condició que. Hi seré, sempre que aviseu amb temps.

    senador, senadora m i f Membre d’un senat.

    senar adj No parell. Nombres senars. Jugaven a parells o senars.

    senat m Cambra que examina les lleis fetes pel congrés.

    sencer, -a adj Íntegre. S’ha menjat una barreta de pa tota sencera.

    senglar [var.: porc senglar] m Mamífer salvatge semblant al porc, amb el cos recobert de pèl i uns ullals punxeguts que li surten pels costats de la boca.

    sensació f Impressió dels sentits. Sensació de calor, de fred. Sensació de benestar.

    sense [var.: sens, en expressions: ‘sens dubte’, ‘sens falta’] prep Mancat de. Uns carrers sense arbres. Com t’agrada el pa, amb tomàquet o sense? Dóna’m un cigarret, que me n’he quedat sense. Ho farem amb tu o sense tu.

    sensibilitat f Facultat de percebre pels sentits. Té molta sensibilitat auditiva.

    sensible adj Que té sensibilitat. Té una pell molt sensible als raigs del sol.

    sensorial adj Referent als sentits corporals.

    sentència f Conclusió a la qual arriba un tribunal. Van fer posar dret l’acusat per llegir-li la sentència.

    sentiment m Disposició de l’àmbit de les emocions. Té bons sentiments. Un sentiment de culpa.

    sentimental adj Referent als sentiments. El seu company sentimental.

    sentinella m i f Soldat armat que fa la vigilància.

    sentir 1 v tr Captar amb els sentits. Amb aquesta roba, no deus sentir el fred. 2 [esp.] Captar per l’orella. He sentit un soroll estrany. 3 v aux He sentit (a) dir que no vindrà. 4 sentir-hi v pron No hi sent bé de l’orella esquerra.

    sentit m 1 Cada una de les funcions del cos que permet de captar les sensacions. Els sentits corporals. El sentit de l’oïda. 2 Significat. Quin sentit té, això? El sentit propi i el figurat de les paraules. 3 Orientació lineal en la marxa. Va veure un indicador de canvi de sentit.

    seny m Enteniment: *trellat. El seny no va pas sempre amb l’edat.

    senyal m Signe gràfic o sonor, gest, etc. que informa. Un senyal de trànsit. El guàrdia em feia senyal amb la mà de parar.

    senyalar v tr Marcar amb senyals. Les peces que no valien les van senyalar amb retolador.

    senyor, senyora m i f Indica tracte de respecte a una persona adulta. El senyor Enric i la senyora Paula. Els senyors del principal. Tot seguit us parlarà el senyor alcalde. Sí senyor, vostè mana.

    senyoreta f Indica tracte de respecte a una dona jove. Que em pot atendre, senyoreta?

    senzill, -a adj Sense complicacions. Un dinar senzill.

    senzillesa f Qualitat de senzill. Els va tractar amb tota senzillesa.

    separació f Acció i efecte de separar(-se). Estan tramitant la separació.

    separar v tr 1 Posar a part (de). Va separar les ovelles blanques de les negres. 2 Dividir. Un envà separava els dos pisos. 3 separar-se v pron i règ Quedar a part. Van separar-se del grup. 4 v pron Trencar el lligam de parella.

    septentrional adj Del nord. Noruega és un país septentrional.

    seqüència f 1 Successió de paraules, d’imatges, etc. La seqüència d’imatges d’una pel.lícula. 2 Cada una de les parts en què es divideix una narració. Una narració amb les seqüències desordenades.

    sequera [var.: secada] f Període llarg sense pluges. S’ha perdut la collita a causa de la sequera.

    sèquia [var.: *séquia, *síquia] f Canal per regar: rec.

    ser [var.: *esser, ésser] 1 v intr Indica situació puntual en un lloc, localització, punt d’arribada. On és la Maria? El carrer Gran és a quatre travessies d’aquí. Ja hi som. 2 Indica localització puntual en el temps, moment d’arribada. Quin dia som, avui? Fa deu anys que són al poble. 3 v atr La plaça era plena. La fruita és madura. L’oncle és mort. 4 m Tot allò que existeix: ésser. Els sers vius.

    serè, -ena adj Calmat. Una actitud serena. La mar està serena.

    serenitat f Qualitat de serè. Malgrat l’escàndol, no va perdre pas la serenitat.

    sergent, sergenta m i f Grau militar, entre el de caporal i el de tinent.

    sèrie f Conjunt ordenat i seguit. Em va relatar una sèrie de fets estranys que li havien passat.

    serietat f Qualitat de seriós. Parlava sempre amb aquella serietat.

    seriós, -osa adj 1 Que no fa ni diu res en broma. Un professor molt seriós. 2 Important. Es van trobar amb un problema molt seriós.

    seriosament adv De debò. Ho va plantejar seriosament.

    sermó m Discurs religiós, fet generalment per un capellà. Un sermó de Quaresma.

    serp [var.: serpent m o f] f Rèptil de cos allargat i sense potes.

    serpentejar v intr Moure’s com una serp. El riu serpentejava per la vall.

    serra f 1 Eina amb una fulla dentada per tallar fusta. 2 Cadena de muntanyes que forma una cresta a la carena.

    serradures [var.: *serradura] f pl Pols que es desprèn de la fusta serrada: *borumballes, *burballes.

    serralada f Seguit de muntanyes de molta extensió. La serralada pirinenca.

    serrar v tr Tallar una fusta amb la serra. Serra vint centímetres aquests taulons, que són massa llargs.

    serrell m Filera de cabells o de fils que pengen. Es pentinava amb serrell. El serrell d’una cortina.

    sèrum m Nom genèric de molts líquids, com el sèrum de la sang o el sèrum que s’aplica amb finalitats terapèutiques.

    servei [var.: *servici] 1 m Acció de servir; profit. Quin servei fa, això, posat aquí? Un servei públic. 2 Cobert. Posa dos serveis a taula. 3 Acció de posar la pilota en joc en determinats esports. Un servei de banda. 4 serveis m pl Sector de la produccció. Una empresa de serveis.

    servicial adj Atent, disposat a servir. Uns dependents molt servicials.

    servir 1 v règ Tenir utilitat. Per a què serveix, això? 2 v règ Fer la funció (de). La plata ens servirà de pala. 3 fer servir loc verb Utilitzar. Feu servir els cendrers, si us plau. 4 servir-se v pron Proveir-se. Serviu-vos vosaltres mateixos. 5 v pron i règ Utilitzar com a instrument. Se servia de totes dues mans. Es va servir dels amics per als seus fins.

    sessió f Cada una de les reunions que fan els qui tenen una tasca encomanada. Una sessió de treball.

    sesta f Dormida que es fa en havent dinat: migdiada.

    1set f Necessitat de beure. Menjar bacallà fa set.

    2set 1 det En nombre de set. Els set dies de la setmana. 2 m El nombre 7. 3 f pl La setena hora després de les 12.

    setanta 1 det En nombre de setanta. Va comptar fins a setanta vegades set. 2 m El nombre 70.

    setè, -ena [var.: *sèptim] 1 det i pron El que fa set. El setè dia de la setmana. Ha arribat el setè. 2 setè m Nombre fraccionari. Cinc setens (5/7).

    setembre m El novè mes de l’any.

    setge m El fet de rodejar per atacar. L’exèrcit enemic va posar setge a la ciutat.

    setmana f Període de set dies, especialment el comprès entre el dilluns i el diumenge.

    setmanal adj Referent a la setmana. Fan dues actuacions setmanals.

    setmanari m Revista que es publica cada setmana.

    setrill m Recipient de l’oli o del vinagre.

    setrilleres f pl Estri amb els recipients de l’oli i del vinagre: *canadelles. Porta les setrilleres a taula.

    setze 1 det En nombre de setze. “Setze jutges d’un jutjat.” 2 m El nombre 16.

    1seu [f. seva o seua] Indica pertinença, relació, respecte a la 3a. persona del singular o del plural. 1 det Ha dit que li torneu el seu casset. Estan satisfets perquè han tingut la seua oportunitat. Són parents seus. 2 pron Nosaltres ens cuidarem de la nostra part, i ells de la seva. Sempre va a la seva. Sempre ha de dir-hi la seva. Van posar-se darrere seu.

    2seu f Lloc social. La seu de l’entitat és a l’altre carrer.

    seure v intr i règ Prendre seient. Deixa’m seure, que estic cansat. Seia en un tamboret.

    sever, -a adj Exigent. És molt sever amb l’educació dels fills.

    sexe m Conjunt de característiques que determinen un individu com a mascle o com a femella. L’home és una persona de sexe masculí.

    sexual adj Referent al sexe. Relacions sexuals. Educació sexual.

    sexualitat f Manera de comportar-se en relació al sexe. Educar la sexualitat. Satisfer la sexualitat.

    1si 1 conj Indica condició. Si veniu després, podrem concretar els detalls del viatge. 2 Indica concessió. Si continua fent aquest temps, no podrem fer la sortida. 3 adv Reforça modalitats d’intensitat. Si que vola alt! Si que és ample! 4 si no En cas contrari. Vine d’hora; si no, me n’aniré tot sol.

    2si pron [precedit de preposició] Forma reflexiva o recíproca de 3a. persona. Es discutien entre si.

    3si m Interior. Hi ha hagut moltes discussions al si de l’organització.

    sí adv Indica afirmació. Ens ha dit que sí.

    sida f Malaltia greu que deixa el cos sense defenses.

    sigla f Indicació d’una entitat mitjançant les inicials. La sigla de Televisió de Catalunya és TVC.

    signar v tr Firmar.

    signatura f Firma.

    signe m Senyal significatiu. Els signes aritmètics.

    significar v tr Tenir un significat. Què significa, aquesta pàgina en blanc?

    significat m Concepte representat per un signe. Quin és el significat de “protozou”?

    significatiu, -iva adj Que té significat. Li va fer un gest significatiu amb el cap.

    silenci m Absència de so. El silenci de la nit.

    silenciós, -osa adj Que no emet cap so. Anava silenciós cap a la plaça.

    síl.laba f So o grup de sons que es fan en cada emissió de veu. La paraula ‘taula’ té dues síl.labes.

    silueta f 1 Contorn d’un objecte. De lluny es veia la silueta de les teulades. 2 Figura fosca amb el perfil marcat. Darrere la cortina es veia la silueta dels personatges.

    símbol m Signe gràfic o imatge que representa un concepte. Una calavera és el símbol de la mort.

    simbòlic, -a adj Que té caràcter de símbol.

    simi m Nom genèric de les mones, especialment de les grans. “El planeta dels simis.”

    similar adj Semblant. Són fets similars.

    simpatia f Qualitat de caràcter que fa agradosa una persona. Tenia una simpatia que de seguida conquistava el públic.

    simpàtic, -a adj Que té simpatia. És molt informal però simpàtic.

    simple adj Senzill. Li va plantejar una qüestió molt simple.

    simplement adv Reforça una afirmació. És que, simplement, no m’agrada.

    simplificar v tr Fer més simple. Si fas servir l’ordinador, simplificaràs la feina.

    símptoma m Senyal, especialment d’una malaltia. Aquell seguit d’esternuts eren un símptoma clar de refredat.

    simultani, -ània adj Dit de dos fets produïts alhora. Dues accions simultànies.

    sincer, -a adj Que no enganya, de debò. Unes paraules d’afecte sinceres.

    sincerament adv 1 Amb sinceritat. Va actuar sincerament. 2 De fet. Sincerament, no m’ho crec.

    sinceritat f Qualitat de sincer. T’ho diré amb tota sinceritat.

    sindical adj Referent al sindicat. Una dirigent sindical.

    sindicat m Associació de treballadors i treballadores per defensar els seus interessos. El sindicat del Metall.

    síndria f Fruit de la sindriera, gros i arrodonit, de pell verd lluent i de polpa vermella amb llavors negres: *meló d’Alger.

    singlot [var.: *sanglot] m Espasme de l’estómac que fa fer un so agut.

    singular m Categoria gramatical que indica en nombre d’un. El singular de ‘cossos’ és ‘cos’.

    sinó conj Segueix la negació d’un primer fet i n’afirma un segon. No ho escriviu amb bolígraf, sinó amb ploma.

    sinònim m Paraula d’un mateix significat que una altra. ‘Benzina’ i ‘gasolina’ són sinònims.

    síntesi f Resum. Al final de la revista hi ha una síntesi de cada article en diferents llengües.

    sípia [var.: sépia] f Mol.lusc marí de cos allargat, amb deu tentacles. Sípia amb patates.

    sirena f Senyal sonor de so prolongat i estrident. La sirena de la fàbrica.

    sis 1 det En nombre de sis. Tenia sis dits en una mà. 2 m [pl. sisos] El nombre 6. 3 f pl La sisena hora després de les 12.

    sisè, -ena [var.: *sext] 1 det i pron El que fa sis. El sisè dia de la setmana. Li ha tocat de ser el sisè. 2 sisè m Nombre fraccionari. Quatre sisens (4/6).

    sisme m Terratrèmol. Sisme submarí.

    sísmic, -a adj Referent a un sisme. Moviments sísmics.

    sistema m Conjunt que té una organització interna. El sistema esquelètic. El sistema mètric decimal. Un sistema muntanyós.

    sitja f Dipòsit de grans dimensions, especialment per a grans o farratges.

    situació f Manera de ser o d’estar. Van comentar la situació econòmica i laboral del país.

    situar v tr Determinar una situació, especialment en un lloc. El van situar a la porta d’entrada.

    sivella f Peça metàl.lica per cordar un cinturó.

    so m Sensació que rebem a l’orella de les vibracions d’un cos sonor. Un so agut.

    sobirà, -ana adj i m i f Que té la màxima autoritat. El poble sobirà. El monarca sobirà.

    sobrar v tr Haver(-n’hi) de més. Després del recompte, van sobrar tres peces.

    sobrassada f Embotit pastós de color vermell.

    sobre 1 prep Al voltant de. Van parlar sobre la capa d’ozó. 2 [i loc prep: ‘a sobre’, ‘a sobre de’, ‘per sobre de’…] Damunt. Posa-ho tot sobre la taula. Ha deixat els paquets a sobre de la cadira. 3 m Coberta d’una carta. Per enviar aquesta carta, hi farà falta un sobre més gran. 4 La part plana de damunt d’una taula. Una taula amb el sobre de marbre.

    sobrecàrrega f Excés de càrrega. Van multar el camioner per sobrecàrrega.

    sobreentès m Allò que es dóna per sabut. Tota la conversa era plena de sobreentesos.

    sobrenatural adj Que sembla excedir la realitat natural. Deien que allò era una llum sobrenatural.

    sobrepassar v tr Excedir-se. Va sobrepassar el límit de velocitat.

    sobres 1 f pl Restes. Les sobres del dinar. 2 de sobres loc adv Prou. Amb això en tindrem de sobres. Ja ho saps de sobres, com m’agrada.

    sobresortir v règ Distingir-se per la superioritat. Sobresortir en els estudis.

    sobretot adv Més que res. Li agraden les pel.lícules d’aventures, però sobretot les de Spielberg.

    sobrevalorar v tr Valorar en excés. Va sobrevalorar la nostra capacitat de resistència.

    sobreviure v intr i règ Continuar amb vida. Poca gent va sobreviure a aquell espantós terratrèmol.

    sobri, sòbria adj 1 Que no fa excessos, especialment a taula. Enmig de la borratxera general, només ell estava sobri. 2 [fig]. Tenia la casa decorada amb un estil sobri.

    sobtat, -ada adj Que ha succeït de cop. Allò va ser un canvi sobtat.

    de sobte loc adv D’una manera sobtada. Es va posar malalt de sobte.

    soc* m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: esclop.

    soci, sòcia m i f Que són membres d’una associació. Els socis del club.

    social adj Referent a la societat. Els canvis socials.

    socialisme m Ideologia social i política basada en els interessos de la classe treballadora.

    socialista adj i m i f Referent al socialisme. Partit socialista.

    societat f Comunitat humana organitzada. La societat occidental. Una societat anònima.

    socórrer v tr Auxiliar. Els automobilistes van socórrer els accidentats.

    socors m Auxili. Finestreta de socors.

    sofà m Seient allargat i amb respatller per a unes quantes persones.

    sofre m Element químic de color groc que desprèn un gas sufocant quan crema.

    sofregir v tr Fregir amb oli a foc lent. Sofregeix una mica de ceba.

    sofriment m El fet de sofrir. De què li ha servit, tot aquell sofriment físic?

    sofrir v intr i tr Suportar un mal. “Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.”

    sogre 1 m Pare del cònjuge o de la cònjuge. 2 sogra f Mare del cònjuge o de la cònjuge.

    soia [var.: soja] f Llavor de la planta del mateix nom que aprofita com a aliment i per fer oli.

    sol, a 1 adj Aïllat. “A l’eixida, tota sola, hi ha una malva reial.” 2 [var.: *a soles] [usat adverbialment o atributivament] Sense ningú, sense companyia. Ho ha fet tot sol. Està tota sola. Eren sols a casa quan van passar els fets. 3 un sol, una sola loc det Només un. Té un sol germà. Un de sol.

    sol m Estrella del sistema solar.

    sòl m 1 La superfície de la Terra. 2 La terra, el terreny. Un sòl arenós.

    sola f Part que toca a terra d’un calçat.

    solament adv Només. T’ho diré solament una vegada.

    1solar m Terreny en una zona urbanitzada. Al solar del costat de casa, hi faran un edifici de molts pisos.

    2solar adj Referent al Sol. El sistema solar. Les radiacions solars.

    solc m Clot allargat, especialment en un camp llaurat: *rega. Darrere l’arada, hi anaven quedant els solcs.

    soldadura f Lloc per on s’ha soldat una peça. Una soldadura resistent.

    soldar v tr Unir metalls o plàstic.

    soldat, soldada m i f Membre d’un exèrcit, especialment sense graduació.

    solemne adj Celebrat amb cerimònies, amb pompa. Ha estat una inauguració de curs molt solemne.

    soler v aux Acostumar (a). Solen venir d’hora.

    solfeig m Estudi del llenguatge musical. Va a classe de solfeig.

    sòlid, -a 1 adj Consistent. Uns fonaments sòlids. Uns arguments sòlids. 2 sòlid m Cos amb les molècules ben travades, que no canvia de forma. Una pedra és un sòlid.

    solidaritat f Sentiment de comunitat d’interessos. Han demanat la solidaritat internacional amb Bòsnia.

    solidesa f Qualitat de sòlid, consistència.

    solista m i f Cantant o músic que interpreta tot sol.

    solitari, -ària adj Que és tot sol. Un núvol solitari.

    solitud [var.: soledat] f Estat de qui es troba tot sol. En la solitud del desert.

    sol.licitar v tr Demanar. Sol.liciteu parada.

    sol.licitud f Petició, especialment la que es fa formalment per escrit.

    sols 1 adv Només. Sols n’agafes un? 2 tan sols loc adv Només. Al final, van venir els oncles tan sols. 3 no tan sols… sinó que loc conj No tan sols no l’accepta, sinó que no el pot veure.

    solt, -a adj 1 Deixat anar. Prohibit deixar els gossos solts. 2 Sense envasar. Bicarbonat solt.

    soltar* v tr Deixar anar. Al final de la festa, han soltat coloms.

    solter, -a adj i m i f No casat. Una dona soltera. Un club només per a solters.

    solució f Resposta a un enigma, a un problema, etc.; sortida a una situació dolenta Ja hem trobat la solució del problema.

    solucionar v tr Trobar una solució.

    somiador, -a [var.: somniador] adj Que fa plans fantàstics. No toca de peus a terra, és un somiador.

    somiar [var.: somniar] v tr Tenir imaginacions durant el son. Sabeu què he somiat, aquesta nit?

    somier m Element d’un llit damunt el qual s’hi posa el matalàs.

    somni m El fet de somiar. Vaig tenir un somni espantós.

    somrient adj Que somriu. Els va rebre amb cara somrient.

    somriure 1 v intr Fer un gest rialler sense arribar a riure. En sentir aquella al.lusió, va somriure per sota el nas. 2 m Gest de somriure. Lluïa un ample somriure.

    1son 1 f Ganes de dormir. En havent sopat, li agafa la son. 2 m Acte de dormir. Té un son profund. Ja ha trencat el son.

    2son [son, sa, sos, ses] det Possessiu de 3a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Encara no conec son pare. “Cada terra fa sa guerra.”

    sonar v intr Fer sons. Aquesta campana sona bé.

    sonat, -ada adj 1 Conegut, famós. Va ser un fet molt sonat. 2 [fam.] Boig. Estàs una mica sonat.

    sonor adj 1 Que fa so. Un senyal sonor. 2 Fort. Una veu sonora. 3 Dit d’un so de la llengua amb vibració de cordes vocals. Una essa sonora.

    sopa f Aliment fet a base de bullir alguna substància amb aigua, generalment acompanyada de pasta. Una sopa de fideus.

    sopar 1 v intr Menjar el sopar. Cada dia sopen a les nou del vespre. 2 m Àpat que es fa al vespre. A quina hora és el sopar?

    sopera f Recipient per servir la sopa.

    soprano f Cantant femenina de veu aguda.

    sord, -a adj i m i f Que no hi sent. És sord d’una orella.

    sorgir v intr Aparèixer de cop. Va sorgir de les tenebres.

    soroll m So desagradable: *renou. Se sentia el soroll de les màquines.

    sorollós, -osa adj Que fa soroll. Un públic sorollós.

    sorprendre v tr Agafar d’improvís. Va sorprendre el públic amb dues noves cançons.

    sorprenent adj Que sorprèn. Va ser un èxit sorprenent.

    sorpresa f Acció i efecte de sorprendre(‘s). Aquella visita va ser una sorpresa. El van agafar per sorpresa.

    sorra f Conjunt de partícules procedents de certes roques esmicolades, arena. Una platja de sorra fina.

    sorrenc, -a adj Que conté sorra, arenós. La terra sorrenca va bé per als cactus.

    sort 1 f Coincidència, atzar amb influència positiva o negativa. Ho confiaven tot a la sort. Volia provar sort jugant a la loteria. Ha estat de sort de no agafar aquell avió. Sempre es planyia de la seva mala sort. 2 exp Que tingueu sort!

    sortejar v tr Fer a sorts. Han sortejat les noves places.

    sortida f 1 Lloc per on se surt: *eixida. El van acompanyar fins a la sortida. 2 Acció i efecte de sortir: *eixida. Van ensopegar l’hora de sortida del cine. 3 Dita xocant: *eixida Té unes sortides que fan petar de riure.

    sortir 1 v règ Passar de dins a fora: *eixir. La gent sortia del metro empenyent-se. 2 sortir-se’n v pron Reeixir: *eixir-se’n. Va provar de muntar ell tot sol la màquina, però no se’n va sortir.

    sospir m Aspiració fonda significant angoixa o pena. Tota la nit van ser sospirs.

    sospirar v intr Fer sospirs.

    sospita f Acció i efecte de sospitar. Aquelles paraules van aixecar les sospites del detectiu.

    sospitar v règ Desconfiar per indicis. Sospitava que el seu soci l’estafava.

    sospitós, -osa adj Que fa sospitar. Tenia un aire sospitós.

    sostenidors m pl Peça de roba femenina per subjectar els pits.

    sosteniment m Allò que sosté. Aquells pilars eren un escàs sosteniment per al pont.

    sostenir v tr Aguantar. Sostenia el llibre amb totes dues mans.

    sostre m Part de dalt d’una habitació oposada al terra.

    sot m Clot.

    sota Indica situació a la part inferior d’una superfície, per oposició a la part superior, o damunt. 1 adv [i loc adv ‘a sota’, ‘allà sota’…] A un racó del menjador hi ha una butaca, doncs el document és ben bé sota, a sota, allà sota. 2 prep [i loc prep ‘sota de’, ‘a sota de’…] Es van amagar sota la taula. La pilota va anar a parar a sota de la tarima.

    soterrani m Planta d’un edifici situada per sota del nivell del carrer. Els grans magatzems tenien el pàrquing al soterrani.

    sotmetre(‘s) v tr, pron i règ Posar(-se) sota domini. Va sotmetre el poble a l’esclavitud. Totes les tribus es van sotmetre a un sol cap.

    sotrac m Moviment brusc. El vell autobús avançava per la carretera fent sotracs.

    sou m Diners que es cobren periòdicament a canvi d’una feina. Estan negociant un augment de sou.

    sovint adv Amb freqüència. Tot sovint el veig a la plaça.

    stop m Senyal de trànsit que significa “atureu-vos”.

    suar v intr Segregar suor. Treballant amb aquell sol, suava com un condemnat.

    suau adj 1 Fi al tacte. Una tela suau. 2 Agradable als sentits, no extremat. Un clima suau.

    suavitat f Qualitat de suau. Els agafava amb suavitat.

    suavitzant m Producte que fa suau allò que rentem. Un suavitzant per a la roba, per al cabell.

    subjecció f Estat del qui està sotmès. Havien de suportar la subjecció a unes lleis injustes.

    subjectar v tr Retenir, fermar. Subjectava la bicicleta amb una cadena.

    subjecte 1 m Categoria gramatical. S’ha de saber diferenciar el subjecte del predicat. 2 subjecte, -a adj Sotmès. Aquestes activitats comercials no estan subjectes a llei.

    submarí 1 m Vaixell que va per sota l’aigua. Un submarí atòmic. 2 submarí, -ina adj Situat sota el mar. Una cova submarina.

    submarinisme m Pràctica de la immersió amb finalitats esportives o científiques.

    submarinista m i f Persona que practica el submarinisme.

    submergir v tr Cobrir d’aigua. El pantà va submergir el poble.

    subordinat, -ada adj i m i f Que en depèn d’un altre. Una oració subordinada. El gerent va fer cridar tots els seus subordinats.

    subornar v tr Comprar el favor d’algú.

    subratllar v tr 1 Traçar(-hi) una línia a sota. Li agradava subratllar les paraules que no entenia. 2 [fig.] Posar(-hi) èmfasi. Volia subratllar la importància d’aquell acord.

    subscriure(‘s) v tr, pron i règ Abonar(-se), especialment a una publicació periòdica. Va subscriure’s a la revista.

    subsidi m Diners que es cobren en concepte d’ajut. Subsidi d’atur. Subsidi familiar.

    subsòl m Capa que hi ha sota el sòl. El subsòl d’aquella regió és ric en minerals.

    substància f Matèria que forma un cos.

    substituir v tr Col.locar-se en lloc de. Quan nosaltres no hi siguem, qui ens substituirà?

    substitut, substituta m i f Persona que en substitueix una altra en una feina, en una competició, etc.

    subterrani, -ània adj Que és sota terra. Ferrocarril subterrani. Aigües subterrànies.

    subversiu, -iva adj Que atempta contra l’ordre establert. Una propaganda subversiva.

    suc m 1 Líquid contingut en un fruit. El suc d’una taronja. 2 Beguda feta amb suc de fruita. Demana’m un suc de pomelo. 3 Líquid produït quan es fa un guisat. Patates amb suc.

    sucar v tr Mullar en un líquid, en un suc. Sucar melindros a la llet.

    succeir 1 v intr Passar, esdevenir-se. Què deu haver succeït, que tothom corre? 2 v règ Anar darrere d’algú altre en un càrrec.

    successió f Fet de succeir (a). El rei va morir sense successió.

    successiu, -iva adj Següent, proper. Ho tindrem en compte per les successives ocasions.

    sucre m Substància dolça que es troba a moltes plantes, especialment el que s’utilitza en l’alimentació. Es pren el cafè sense sucre.

    sucrera f Recipient del sucre.

    sucursal f Oficina, empresa secundària respecte a una de principal. Una sucursal bancària.

    sud m Punt cardinal, en direcció cap al pol Sud de la Terra.

    sud-americà, -ana adj m i f De Sud-amèrica.

    suec, -a 1 adj i m i f De Suècia. 2 suec m Llengua sueca.

    suèter m Jersei, especialment quan és gruixut.

    suficient 1 adj Just. Ho va fer en el temps suficient. 2 ser suficient loc verb Haver-n’hi prou. Si li ho dius així, ja serà suficient. 3 m Qualificació que indica resultat acceptable. Ha tret un suficient en matemàtiques.

    sufocant adj Que sufoca. Un ambient sufocant.

    sufocar v tr Ofegar, impedir la respiració. La calor em sufoca.

    suggeriment m Acció i efecte de suggerir. Hi ha una bústia a l’entrada per a suggeriments.

    suggerir v tr Indicar una idea. Li va suggerir de canviar l’horari.

    suïcidar-se v ref Causar-se voluntàriament la mort un mateix.

    suïcidi m Acció de suïcidar-se.

    suís, -ïssa adj i m i f De Suïssa.

    suma f Operació aritmètica.

    sumar v tr Fer una suma.

    suor f Secreció d’unes glàndules que hi ha a la pell. La suor li regalimava galtes avall.

    superar v tr Estar(-hi) per sobre, sortir-se’n. El supera en tot, menys en estatura. Hem superat totes les dificultats.

    superficial adj Sense profunditat, situat a la superfície. Un tall superficial.

    superfície f Part exterior d’un cos. La superfície de la Terra.

    superflu, -èrflua adj No necessari. Béns superflus.

    superior 1 adj Que està per damunt de la resta. Un producte de qualitat superior. 2 m Cap, responsable. Ha de donar compte de tot als seus superiors.

    superioritat f Condició de superior. L’equip local va deixar ben clara la seva superioritat.

    supermercat [var. fam.: súper] m Botiga gran amb autoservei.

    superstició f Creença irracional en la influència de certes coses.

    suplement m Allò que s’afegeix a una cosa. El diari del diumenge porta un suplement esportiu.

    suplementari, -ària adj Que fa de suplement. Angles suplementaris.

    suplent m i f Persona que ocupa provisionalment el lloc d’una altra. La mestra de la classe està de baixa i hi ha una suplent.

    suplicar v tr Pregar. Va suplicar clemència per als fills.

    suport 1 m Allò que sosté. Els suports d’un cobert, d’una bastida. 2 donar suport loc verb Anar a favor d’algú donant-li ajuda. Qui dóna suport a aquesta candidatura?

    suportar v tr Aguantar. Aquesta columna ha de suportar tot el pes. Té un caràcter que no el puc suportar.

    suposar v tr Admetre com a cert. Vaig suposar que no li ho diríeu.

    suposició f El fet de suposar. Has fet una suposició una mica arriscada.

    supositori m Medicament que s’introdueix per l’anus.

    suprem, -a adj Màxim. Van recórrer al Tribunal Suprem.

    supressió f Acció i efecte de suprimir. He fet un parell de supressions en el text.

    suprimir v tr Eliminar. Has de suprimir l’últim paràgraf del text.

    surar v intr Flotar.

    surf m Esport nàutic consistent a lliscar sobre la cresta de les onades damunt una planxa o bé a navegar amb una planxa de vela. Surf de vela.

    suro m Escorça de l’alzina surera. Un tap de suro.

    suscitar v tr Provocar. Allò em va suscitar dubtes sobre les seves declaracions.

    suspendre v tr 1 Deixar de fer. Van suspendre la festa a causa de la pluja. 2 Eliminar d’una prova. El van suspendre de teòrica. 3 Penjar. El fanal el van suspendre del sostre.

    suspens m Nota per sota de l’aprovat en una prova. Té suspens en matemàtiques.

    suspensió f Mecanisme d’un vehicle que fa més suaus els sotracs. Ha de fer mirar la suspensió del cotxe.


    T

    tabac m Producte obtingut de les fulles de la planta del mateix nom amb el qual es fan cigarros.

    tac m 1 Peça per assegurar un clau en una paret. 2 Pal de billar.

    taca f Senyal d’un altre color deixat en una superfície. Duus una taca d’oli a la camisa.

    tacar v tr Fer una taca. Has tacat les estovalles.

    tacó m La peça d’una sabata que hi ha sota el taló.

    tacte m Sentit corporal.

    tal 1 det Semblant. “Tal dia farà un any.” 2 pron “Tal faràs, tal trobaràs.” 3 tal qual loc adv Exactament així. L’havia trobat per terra i el va deixar tal qual.

    talar v tr Tallar un bosc.

    talc m Pols blanca perfumada que s’utilitza per protegir la pell.

    talent m Aptitud intel.lectual. Té talent per als estudis.

    tall m Solució de continuïtat en una superfície. S’ha fet un tall a la mà amb el ganivet de la cuina.

    talla f Mida de les peces de vestir. Un jersei de la talla 4.

    tallada f Tros tallat. Una tallada de meló.

    tallant adj 1 Que talla. Un ganivet és un estri tallant. 2 [fig.] Els va parlar en un to tallant.

    tallar 1 v tr Separar fent un tall. Has de tallar aquesta peça per la meitat. 2 tallar-se v ref Fer-se un tall. M’he tallat amb la gil.let.

    tallarines [rarament en sing.] f pl Fideus llargs i plans.

    taller m Obrador. Taller mecànic.

    taló m 1 Part posterior del peu. S’ha fet mal al taló. 2 Peça d’un calçat que va sota el taló: tacó. Li agraden les sabates de taló alt. 3 taló bancari ( o simplement taló) Document que dóna permís al banc per pagar una quantitat d’un compte corrent concret.

    talonera f Part d’un calçat que cobreix el taló.

    talp m Mamífer que excava galeries sota terra.

    també adv 1 Igualment. També m’agrada el te. 2 A més a més. Hi haurà tota la família i també els veïns. 3 Tanmateix. Podies haver-ho dit abans, també!

    tambor m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: timbal.

    tamboret m Seient individual sense braços ni respatller.

    tampoc adv Igualment no. No va venir dilluns i tampoc l’endemà.

    tan adv Quantificador comparatiu, complement d’adjectius i d’adverbis. És tan alta com son pare. Canta tan fort que eixorda.

    tanc m Vehicle de guerra blindat i proveït d’un canó i metralladores.

    tanca f 1 Element que tanca l’entorn d’un espai. Han voltat el jardí amb una tanca. Tenen una tanca viva de xiprer. 2 Mecanisme per tancar. La tanca del collaret s’ha afluixat.

    tancar 1 v tr Deixar de tenir obert. Tanca la finestra, que fa aire. Tanca la porta amb clau i pany. 2 tancar(-se) v tr, ref i règ Ficar(-se) a l’interior d’un lloc. El van tancar a les golfes. Els estudiants s’han tancat al rectorat per protestar per l’augment de les taxes.

    tancat, -ada adj 1 D’accés barrat. A la porta del restaurant hi havia un cartell que deia “Tancat per descans setmanal.” 2 [fig.] Té un caràcter tancat. 3 tancat m Tanca. El jardí estava voltat d’un tancat de pedra. 4 Indret voltat d’una tanca. El camí acabava en un tancat.

    tanda f Moment en una sèrie d’accions successives. Tu entres amb la segona tanda.

    tanmateix adv Ben mirat, certament. Tanmateix no n’aprendràs mai!

    tant, -a 1 det Quantificador comparatiu indefinit. Tenia tanta son, que m’adormia dret. Amb tant de pes, caminava feixuga. Hi havia tantes racions com convidats. 2 tant adv Això no m’agrada tant com allò altre. 3 per tant loc adv En conseqüència. Ha estudiat poc; per tant, no es pot pas queixar del suspens. 4 de tant en tant loc adv A vegades. Ell passa de tant en tant per la botiga. 5 tant se val exp Expressa indiferència. No hi passeu més ànsia, tant se val! 6 i tant exp Expressa afirmació ponderativa. I tant, si m’agrada!

    tap m Peça per tapar, generalment una ampolla. Un tap de suro.

    tapa f Peça plana per tapar. La tapa del vàter.

    tapadora f Peça per tapar un atuell. La tapadora d’una olla.

    tapar v tr 1 Posar un tap, una tapa o una tapadora. Tapar una ampolla, una caixa, una cassola. 2 Cobrir una superfície. Han tapat les butaques amb una funda.

    tàpera f Poncella d’una planta anomenada taperera, que es fa servir com a condiment.

    tapet m Peça de roba per cobrir una taula.

    tàpia f Paret de fang premsat. La tàpia del cementiri.

    tapiar v tr Tancar amb maons. Han tapiat les finestres de la casa abandonada.

    tapís [pl. -issos] m Teixit artístic per guarnir una paret.

    tapisser, tapissera m i f Persona que fa o repara tapisseries.

    tapisseria f Folre de material resistent per recobrir una superfície. La tapisseria del cotxe.

    taponar v tr Tapar, especialment una hemorràgia. Van taponar la ferida amb gases.

    tara f Defecte de fabricació.

    taquilla f Despatx de bitllets, d’entrades. Les taquilles de l’estació del tren.

    tarannà m Manera de fer. Té un tarannà agressiu.

    tard 1 adv Passada una hora convinguda. Sempre arriba tard a les cites. 2 cap al tard loc adv Al capvespre. Hem quedat cap al tard, a l’hora de plegar. 3 fer tard loc verb Arribar tard. Afanya’t, que farem tard! 4 tenir tard loc verb No disposar de temps. No m’entretinguis, que tinc tard.

    tarda 1 f Part del dia compresa entre el migdia i el capvespre: *horabaixa, *vesprada. A les tardes no treballa. 2 bona tarda [var. fam.: bones tardes] exp Fórmula de salutació. Va entrar sense dir ni bona tarda.

    tardar v intr i règ Estar molt per fer una cosa. Sí que tarden a venir.

    tardor f Estació de l’any compresa entre l’estiu i l’hivern: *primavera d’hivern.

    tardorenc, -a [var.: tardoral] adj Referent a la tardor. Temps tardorenc.

    targeta f Peça rectangular de diferent material i de diversa utilització. Una targeta de lector. Una targeta comercial. Una targeta de crèdit. L’arbitre ha tret ja dues targetes vermelles.

    tarifa f Preu fixat d’un servei. El transportista fixava les tarifes segons els quilòmetres.

    tarima f Plataforma elevada. Van posar una tarima per als oradors.

    taronger m Arbre fruiter de fulla perenne que fa les taronges.

    taronja 1 f Fruit comestible del taronger. 2 adj i m Color calent que es troba entre el groc i el vermell.

    taronjada f Beguda feta a base de suc de taronja.

    tartamut, -uda adj i m i f Que parla a batzegades.

    tasca f Feina encomanada. Hi ha molta tasca per fer encara.

    tassa f Recipient per beure, baix i amb nansa. Una tassa de cafè.

    tassó* m Recipient de diferents mides i material, generalment de forma cilíndrica, per beure: got. Posa’m un tassó de vi. Un tassó d’aigua fresca.

    tast m Acció de tastar. Vull que feu el tast d’aquest suc.

    tastar v tr Provar un aliment. Tasta el vi, diria que és agre.

    taula f Moble amb un sobre pla i uns suports a terra, de diferent utilitat. Una taula de menjador. Una taula de despatx.

    taulell m 1 Taula alta i allargada on es despatxa la mercaderia en una botiga. *2 [var.: taulellet] Rajola prima coberta d’un vernís de vidre: *manisa, rajola de València.

    tauler m 1 Plafó. Un tauler d’anuncis. 2 Plafó quadrat d’alguns jocs de taula. Un tauler de dames.

    tauleta (de nit) f Taula baixa que hi ha al costat d’un llit.

    tauló m Fusta plana, gruixuda i allargada. Han fet una bastida amb taulons, a l’estil d’abans.

    tauró m Nom genèric d’uns peixos de mides diferents, de pell llisa i dents esmolades, alguns de molt perillosos.

    taüt m Caixa de morts.

    tavella f Funda que tanca la llavor dels llegums.

    taxa f Impost per algun servei. Les taxes universitàries.

    taxi m Vehicle que transporta passatgers segons unes tarifes.

    taxista m i f Persona que porta un taxi.

    te m Arbust tropical amb les fulles del qual es fan infusions. Un te amb llimona.

    teatral adj Referent al teatre. La temporada teatral.

    teatre m 1 Art de representar obres dramàtiques. Un actor de teatre. 2 Local on es fa teatre. Saps on és el Teatre Principal? Aquest vespre anem a teatre.

    tebeo m Revista infantil il.lustrada a base de còmics.

    tebi, tèbia adj De temperatura moderada. Li agrada prendre’s la llet tèbia.

    tecla f Peça d’un teclat.

    teclat m Conjunt de peces d’un instrument musical, d’un aparell electrònic, que es toquen amb els dits per fer-los anar. El teclat d’un acordió, d’un ordinador.

    tècnic, -a 1 adj Referent a la tècnica. Vocabulari tècnic. 2 m i f Persona entesa en alguna tècnica. A fora hi ha el tècnic que ve a revisar la rentadora.

    tècnica f Aplicació, procediment d’un art, d’una ciència, d’un ofici, d’un esport, etc. És un davanter amb poca potència però amb molta tècnica.

    tecnologia f Ciència que s’aplica a la indústria. Uns ordinadors d’alta tecnologia.

    tedi m Estat de desinterès a causa d’una situació monòtona.

    teixir v tr i intr Enllaçar uns fils amb uns altres per fer una tela, malla, punt, etc.

    teixit m Tela. Una fàbrica de teixits.

    tel m Capa fina. Un tel d’humitat. Un tel de ceba.

    tela f Material fet amb fils teixits.

    telecadira [var.: telesella] m Sistema de seients penjats d’un cable per remuntar la gent salvant desnivells.

    telèfon m Aparell per parlar a distància. Un telèfon mòbil. D’un cop de telèfon ho pots solucionar.

    telefonada f Acció de telefonar. Fes-li una telefonada i aclareix l’assumpte d’una vegada.

    telefonar v règ Trucar per telèfon. Telefona a la Joana a veure si vindrà.

    telefònic, -a adj Referent al telèfon. Servei telefònic.

    telègraf m Aparell per comunicar-se mitjançant senyals elèctrics.

    telegrafiar v tr Enviar un missatge per telègraf.

    telegràfic, -a adj Referent al telègraf. Codi telegràfic.

    telegrama m Transcripció d’un missatge telegràfic. Porten un telegrama urgent.

    telenotícies m Noticiari d’una cadena de televisió.

    teler m Màquina de teixir.

    telescopi m Instrument òptic molt potent per observar els astres.

    telesèrie f Novel.la en capítols de la televisió.

    televisió [var. fam.: tele] f Sistema de transmissió d’imatges a distància.

    televisiu, -iva adj Referent a la televisió. Una locutora molt poc televisiva.

    televisor [var. fam.: tele f] m Aparell receptor de televisió.

    teló m Peça que cobreix el davant d’un escenari. S’aixeca el teló.

    tema m Idea principal. Un tema d’estudi. El tema principal d’una composició musical.

    témer 1 v tr Tenir un temor. Ens temem molt que no vindrà. *2 témer-se v pron i règ Adonar-se. Ho va fer d’amagat sense que ningú se’n temés.

    temerari, -ària adj Que s’arrisca massa. És molt temerari de fer escalada amb tan poca pràctica que en té.

    temeritat f Acció pròpia d’una persona temerària. Sortir ara amb aquest temporal és una temeritat.

    temor m Por vaga. Sentia un gran temor davant les tempestes.

    temperament m Manera de ser, especialment viva, forta. Té molt de temperament.

    temperatura f Mesura de la calor o del fred. La temperatura ambient.

    tempesta [var.: tempestat] f Precipitació amb acompanyament de vent i d’aparell elèctric.

    temple m Edifici dedicat a un culte religiós. El temple del Sol.

    temporada f Espai de temps amb referència a alguna activitat. La temporada de caça. Temporada de rebaixes. Estarà fora una temporada.

    temporal m Tempesta forta, especialment a mar. El temporal ha deixat moltes restes damunt la platja.

    temps m 1 Imatge mental de la durada. Fa molt de temps que no l’he vist. 2 Estona. Ha estat tot el temps empipant-me. 3 L’estat de l’atmosfera: *oratge. Demà, farà bon temps o mal temps?

    temptació f Desig molt viu. Vaig tenir la temptació de dir-li-ho tot, però em vaig contenir.

    tenalles [var.: estenalles] f pl Eina que fa una pinça, de diverses formes i usos.

    tenda f 1 Botiga, especialment botiga de queviures. “Qui a la tenda va, qui de la tenda en ve, dues cases manté.” 2 Tenda de campanya. Plantar la tenda.

    tendència f Inclinació. Té tendència a enredar les coses.

    tendir v règ Inclinar-se (per). El temps tendia a empitjorar.

    tendó m Lligament dels músculs.

    tendre, -a adj 1 Recent, gens dur. Un brot tendre. Pintura tendra. 2 [fig.] Uns sentiments tendres.

    tendresa f Qualitat de tendre. L’amanyagava amb tendresa.

    tenebres f pl La foscor. Les tenebres de la nit.

    tenebrós,- osa adj Propi de les tenebres. Una nit tenebrosa.

    tenir [var.: tindre] 1 v tr Posseir. Tenen molts diners. Té molt mal caràcter. 2 v aux Haver. Ja tinc fet l’encàrrec. 3 [fam.] tenir de v aux Haver de. Tens d’afanyar-te si vols agafar el tren.

    tenis m Esport de competició que es juga en una pista dividida per una xarxa.

    tenista m i f Esportista que juga a tenis.

    tenor m Cantant masculí de veu aguda.

    tensar [var.: tesar] v tr i intr Deixar tibant. Tenseu els vents de la tenda.

    tensió f 1 Estat de vigilància dels nervis i dels músculs. Estava en tensió esperant la notícia. 2 Força d’un corrent elèctric. Línia d’alta tensió. 3 Pressió de la sang en els vasos sanguinis. Tensió arterial.

    tentacle m Apèndixs llargs i flexibles d’alguns animals. Els tentacles d’un pop.

    tenyir v tr i règ Canviar(-ne) el color amb matèria colorant. S’ha fet tenyir els cabells de ros.

    teoria f Conjunt de principis i arguments ordenats que expliquen alguna cosa. La teoria de la relativitat.

    teranyina f Tela teixida per una aranya.

    terapèutic, -a adj Referent a la curació. Una aigua amb propietats terapèutiques.

    tèrbol, -a adj 1 Mancat de transparència, especialment un líquid. L’estany era tèrbol, perquè els peixos removien el fons. 2 [fig.] Allò va ser un afer molt tèrbol.

    terç 1 det [en les locucions ‘un terç’, etc.] Només ha fet un terç de la feina. 2 m Nombre fraccionari. Dos terços (2/3).

    tercer, -a det i pron El que fa tres. Viuen al tercer pis. És el tercer de la classificació.

    tereseta* [gen. en pl.] f Titella.

    terme 1 m Límit. Fins aquí arriba el nostre terme municipal. Han posat un terme a la nostra actuació. 2 dur a terme loc verb Realitzar. Per tot l’any que ve, duran a terme les obres de l’estadi.

    terminal 1 adj Que es troba al terme. Objectius terminals. Un malalt terminal. 2 f Estació central d’una xarxa de transports. Una terminal d’autobusos.

    termini m Terme de temps acordat, especialment per a un pagament. Ho poden pagar al comptat o a terminis.

    termòmetre m Instrument per mesurar la temperatura.

    termos m Recipient que conserva la temperatura d’un líquid. Un termos de cafè.

    terra 1 f La superfície del planeta. Va caure a terra. Alça’t de terra. S’arrossegava per terra. 2 Matèria de l’escorça terrestre. Aquella terra fosca era molt bona per a les plantes. 3 m Paviment. El terra de l’habitació era de marbre.

    terraplè m Plataforma de terra.

    terrassa f Plataforma lateral d’una casa.

    terrat m Plataforma del capdamunt d’una casa. Estén la roba al terrat.

    terratrèmol m Moviment sísmic.

    terreny m Peça de terra. S’han comprat un terreny vora mar. Terreny de joc.

    terrestre adj 1 De la Terra. L’esfera terrestre. 2 Que viu en terra. Animals terrestres.

    terrible adj Espantós. La cama li feia un mal terrible.

    terrissa f 1 Argila cuita. 2 Conjunt d’objectes fets d’argila cuita.

    terrissaire [var.: terrisser] m i f Persona que fa o ven objectes fets de terrissa.

    territori m Espai propi d’un país. A un costat de Río Grande és territori mexicà.

    terror m Por sense control. Una pel.lícula de terror.

    terrorisme m Pràctica de la violència per aconseguir uns fins polítics.

    terrorista 1 adj Referent al terrorisme. Una organització terrorista. 2 m i f Persona que practica el terrorisme.

    terrós, -osa adj De color de terra. Se li va posar una cara terrosa.

    terròs [pl. -ossos] m Tros compacte. Un terròs de sucre. Els terrossos deixats per l’arada.

    tertúlia f Conversa entre persones que es troben habitualment. Tertúlies de cafè.

    tesi f Discurs argumentat sobre un tema. Una tesi de llicenciatura.

    1test 1 m Recipient amb terra per a plantes: *cossiol. Un test amb geranis. 2 Tros de terrissa. Si et cauen els plats a terra, faràs testos.

    2test m Prova utilitzada en psicologia.

    testament m Document on consten els termes d’una herència.

    testicle m Glàndula sexual masculina, productora dels espermatozoides.

    testimoni 1 m i f Persona que coneix directament un fet, i especialment quan ho declara davant el jutge. Van cridar a declarar els testimonis. 2 [var.: testimoniatge] m La mateixa declaració. Van escoltar el testimoni de la veïna.

    tetera f Recipient per fer el te i servir-lo.

    tètric, -a adj Que fa por. El castell tenia un aspecte tètric.

    teu [f. teva o teua] Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del singular. 1 det El teu pare. Un teu germà. 2 pron Tu sempre vas a la teva.

    teula f Cada una de les peces d’una teulada.

    teulada [var.: teulat m] f Coberta d’una casa amb vessants, formada per teules.

    teulader* [var.: *teuladí, *teulat] m Ocell de color terrós: pardal.

    texà, -ana 1 adj D’una certa mena de roba molt resistent. Una faldilla texana. 2 texans m pl Pantalons de roba texana.

    text m Escrit que té una unitat de sentit. Cada fotografia anava acompanyada de text.

    tèxtil adj Referent als teixits. La indústria tèxtil.

    tia f Germana o cunyada de la mare o del pare.

    tibant adj Que tiba. La corda està massa tibant.

    tibar v tr i intr Estirar un cos flexible fins a posar-lo rígid. Tibar una corda. Tibeu més de la vostra banda.

    tic m Mania. Està ple de tics.

    tic-tac m Onomatopeia del rellotge. En la foscor de la sala se sentia un tic-tac.

    tifus m Malaltia infecciosa que provoca febres altes i mal de cap.

    tigre, tigressa m i f Mamífer carnívor de pèl groguenc amb ratlles negres.

    tija f 1 Part d’una planta que hi ha després de l’arrel i que aguanta les fulles. 2 [p. ext.] Barreta llarga i prima. Sostenia el titella amb una tija.

    timbal m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: tambor

    timbre m 1 Aparell elèctric que sona per avisar. El timbre de la porta. 2 Qualitat del so. El timbre del saxo i el de la trompeta són diferents.

    tímid, -a adj Exageradament discret. És tan tímid, que quan hi ha visites s’amaga.

    timidesa f Condició de tímid. No va poder vèncer la timidesa fins que no va ser ben gran.

    1timó* m Herba medicinal i aromàtica: farigola.

    2timó m Aparell amb què es dirigeix una embarcació.

    tinent, tinenta m i f Grau militar per sota de capità.

    tint m Producte per tenyir. Un tint per a la roba, per als cabells.

    tinta f Producte líquid per escriure i dibuixar. Tinta xinesa.

    tinter m Recipient per a tinta.

    tintoreria f Establiment que es dedica a la neteja i al tint de la roba.

    tip, -a adj 1 Fart de menjar. Amb aquell sopar de tants plats, van quedar ben tips. 2 Cansat, avorrit. N’estic tipa, de les vostres malifetes!

    típic, -a adj Característic. Els productes típics d’una comarca.

    tipus m Mena. Quin tipus de lletra hi vols?

    tir m Esport consistent a tirar amb alguna mena d’arma. Tir al blanc. Tir al plat. Tir amb arc.

    tiquet [pron. hab. ‘tíquet’] m Paper imprès que dóna dret a un servei. Els tiquets del sopar d’homenatge els venen al casal.

    tira f Banda estreta i llarga. Una tira de paper.

    tirabuixó m 1 Cabells caragolats fent un tub llarg. 2 Llevataps.

    tirada f 1 Tendència. Té una certa tirada a la xafarderia. 2 Acció de tirar. Mai no l’encerta a la primera tirada. 3 Edició, especialment d’un periòdic. Avui han fet fins a tres tirades de tots els diaris. 4 Tros de camí. Fins al cim hi ha una bona tirada.

    tirant 1 m Tira que aguanta alguna cosa. Els tirants d’un timbal. 2 tirants m pl Elàstics.

    tirar(-se) 1 v tr i ref Llançar(-se). Tirar pedres. Tirar-se amb paracaigudes. 2 tirar a terra loc verb Enderrocar. Han tirat a terra la fàbrica vella. 3 tirant a loc prep Semblant a, proper a. D’un color tirant a groc.

    titella [var. fam.: titella f] m Ninot que es mou amb la mà, amb fils, etc., apte per a representacions teatrals: *tereseta.

    títol m 1 Encapçalament d’una obra, d’una revista, d’un programa de ràdio o de televisió, d’un capítol, etc. 2 Document que acredita els estudis fets per un professional. Té el títol d’advocat.

    titot* m Ocell de corral sense cresta i amb el coll i el cap sense plomes: gall dindi.

    titular [var.: intitular] v tr Anomenar, posar un títol. No sabia com titular la novel.la.

    to m Grau d’elevació d’un so. Parlava amb un to de veu massa alt.

    tobogan m Distracció de fira consistent en un pla inclinat per on s’hi baixa lliscant.

    toc m Matís, detall. Sempre vestia amb un toc d’elegància.

    tocadiscos [var.: tocadiscs] m Aparell per reproduir els sons gravats en els discos amb solcs.

    tocador m Lloc per pentinar-se i arreglar-se. El tocador era a l’entrada del local.

    tocar 1 v tr Fer contacte. Li tocava la cara amb la mà. 2 Sonar un instrument. Toca la bateria en un conjunt. 3 v règ Correspondre. A qui toca de fregar els plats? 4 Trucar. Toquen a la porta.

    tolerant adj Que tolera. Uns pares tolerants.

    tolerar v tr Deixar passar. Li toleraven totes les ximpleries del món.

    tom m Llibre, especialment el que forma part d’una obra extensa. Una enciclopèdia de vint toms.

    tomaquera [var.: *tomatera, *tomatiguera] f Planta d’horta que fa els tomàquets.

    tomàquet [var.: *tomaca f, *tomata f, *tomàtiga f] m Fruit comestible de la tomaquera.

    tomb m 1 Passejada. Anirem a fer un tomb en acabat de sopar. 2 Cada una de les voltes que fa una cosa que cau. Se’n va anar per terra fent tombs.

    tomba f Lloc on s’enterra un mort.

    tombar 1 v intr Bolcar. El camió va fer un revolt tan tancat, que va tombar. 2 v règ Girar. Quan arribaràs a la segona travessia, tomba a la dreta. 3 v tr Tomba’l de l’altre costat.

    tombarella f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, *volantí.

    tómbola f Distracció de fira on se sortegen diversos objectes.

    ton [ton, ta, tos, tes] det Possessiu de 2a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Ja ho diré a ton pare quan el veuré! Presenta’m tes germanes. En ta vida no havies vist una cosa igual.

    tona f Unitat de pes equivalent a mil quilos.

    tònica f Beguda amb gas, de gust una mica aspre.

    tonyina f Peix de dors blau i ventre platejat que es consumeix fresc i en conserva.

    topada f Acció i efecte de topar.

    topar v règ Anar a parar contra un obstacle. Topar amb la paret.

    tòrax m Part del cos situada entre el cap i l’abdomen.

    torcaboques* m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: tovalló.

    torçada f Efecte de torçar-se un membre. Ha ensopegat i s’ha fet una torçada de peu.

    torcamans* m Drap per torcar-se les mans: eixugamans.

    torcar* v tr Eixugar fregant. Torca’t la boca, que la tens bruta de gelat.

    torçar [var.: tòrcer] v tr Deixar tort. Algú ha torçat els barrots de la finestra.

    tord m Ocell de color marró al dors i blanquinós al ventre.

    torn m Tanda. Entrarem a dinar amb el segon torn.

    tornada f 1 El fet de tornar, retorn. Ens veurem a la tornada de l’estiu. 2 Part que es repeteix en una cançó. Com fa la tornada d’El submarí groc?

    tornar 1 v règ Venir d’allà on s’havia anat. Fins demà no tornen del viatge. 2 v tr Retornar un deute, un préstec. Quan em tornaràs tots els diners que em deus? 3 tornar a v aux Insistir. Ja tornen a fer soroll. 4 tornar-se v pron Esdevenir. S’han tornat una mica estranys. 5 tornar-se’n v pron Tornar cap al punt de partida. A mig camí, se’n va tornar cap a casa. 6 tornar-hi v pron Insistir. No hi tornis, que rebràs. 7 tornem-hi exp Tornem a començar. Tornem-hi, que no ha estat res!

    tornavís m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: *descaragolador, *desengramponador.

    torneig [pl. -jos o -igs] m Competició. Un torneig de petanca.

    toro m Mascle de la vaca, especialment el brau.

    torpede m Projectil submarí.

    torrada f Llesca de pa torrada. Una torrada amb all.

    torradora f Aparell per fer torrades.

    torrar v tr Coure al foc, especialment quan es crema superficialment. Torrar castanyes.

    torre f 1 Construcció més alta que ampla amb diversos fins. La torre d’una fortalesa. Una torre de comunicacions. 2 Casa als afores d’una població. Tenen una torre en una urbanització vora mar.

    torrent m Llit per on baixen les aigües de la pluja en una muntanya: *barranc

    torró [sovint en pl.] m Barra dolça típica de les festes de Nadal. Torró d’Alacant, de Xixona, d’Agramunt. Menjarem torrons.

    tort, -a 1 adj Que no és dret. Una paret torta. *2 Borni. 3 tort m Acció perjudicial. Li ha fet un tort no avisant-lo a temps.

    tortell m Pastís en forma d’anella. El tortell de Reis.

    tórtora f Ocell boscà semblant al colom, però més petit.

    tortuga f Rèptil amb una gran closca al damunt.

    tortuós, -osa adj Que fa revolts. Un camí tortuós.

    tortura f Acció i efecte de torturar. Aquelles sabates eren una tortura per als seus peus inflats.

    torturar v tr Sotmetre a sofriments insuportables. Van torturar els espies per fer-los parlar.

    torxa f Bastó impregnat de matèria inflamable. Van fer una marxa de torxes per la pau.

    1tos f Espasme que fa expulsar aire per la gola a cops seguits.

    2tos* m Clatell. Va caure de tos.

    tossal* m Elevació mitjana de terreny: turó.

    tossir v intr Tenir tos. Ha tossit tota la nit.

    tossut, -uda adj Que no cedeix en les seves conviccions. És més tossut que una mula.

    tot, -a 1 det i pron Sense deixar-ne cap. Tot el poble va anar a rebre’l. Seguiu-me tots i totes! 2 adv Completament. Anava tot carregat. Se la veia tota feliç. 3 tot pron Sense deixar res. S’ho ha menjat tot. 4 del tot [var.: *de tot] loc adv Completament. Està del tot convençut de la seva innocència. 5 i tot loc adv Fins i tot. Va venir la cosina Pepita i tot. 6 amb tot loc adv Però. Ell, amb tot, va insistir de continuar. 7 tot i (que) loc conj Malgrat (que). Tot i haver-lo avisat, ho va fer. S’ho va menjar, tot i que no li agrada. 8 tot d’una loc adv De sobte. Li va amollar tot d’una un estirabot. *9 De seguida. Has de fer-ho tot d’una.

    total 1 adj Complet. Allò va ser un desastre total. 2 m Resultat. Quin és el total de la suma?

    totalitari, -ària adj Dit d’un sistema, especialment polític, amb absència de democràcia.

    tothom pron Tota la gent. Tothom m’ha demanat per tu.

    totxo 1 m Maó gruixut i poc polit. 2 totxo, -a adj i m i f Poc àgil de pensament. Sóc molt totxo amb les matemàtiques.

    tou, tova 1 adj Poc resistent a la pressió: *bla. L’argila és tova. M’agrada el pa tou, acabat de fer. 2 tou m Gruix format per una cosa tova . Un tou d’herba. El tou de la cama.

    tovalló m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: *torcaboques.

    tovallola [var.: *tovalla] f Peça de roba de diferents mides per eixugar-nos el cos o una part del cos després de rentar-nos.

    tòxic, -a adj Verinós. Un producte tòxic.

    traç m Línia seguida que es fa amb un estri d’escriure o de dibuixar.

    traça f Habilitat a fer les coses. Té traça a cuidar les plantes.

    traçar v tr Dibuixar una línia. Va traçar una recta.

    traçat m L’efecte de traçar. La xarxa de carreteres de la comarca té un bon traçat.

    tractament m 1 Mètode de cura. Segueix un tractament vegetarià. 2 Manera o fórmula de tractar-se. El tractament de “vós” és ben poc usual avui dia.

    tractar 1 v tr Comportar-se (amb). Tracta sempre a tothom amb un gran respecte. 2 v règ Parlar (de). De què tracta, aquest llibre que llegeixes? 3 tractar-se v pron i règ Ser. Es tractava d’un conegut. 4 Caldre. Es tracta de dir-li la veritat.

    tractat m Acord entre països. Un tractat de pau.

    tracte m Manera de tractar. Van sotmetre els presoners a un tracte cruel.

    tractor m Vehicle potent utilitzat per llaurar i per arrossegar maquinària agrícola.

    traçut, -uda adj Que té traça. És molt traçut amb la canalla.

    tradició f Conjunt d’hàbits culturals que es transmeten a través de les generacions. La tradició de lluita de la classe obrera catalana.

    tradicional adj Referent a la tradició. Festes tradicionals.

    traducció f Text o discurs passat d’una llengua a una altra. En el congrés s’oferien uns serveis de traducció simultània.

    traduir v tr Fer una traducció. Han traduït de nou Alícia en terra de meravelles.

    tràfic m Comerç. Tràfic de drogues.

    tragèdia f Gran desgràcia. Aquella mort va ser una tragèdia per a la família.

    tràgic, -a adj Referent a la tragèdia. Uns fets tràgics.

    traïció f Acció i efecte de trair.

    traïdor, -a adj i m i f Que fa traïció, que obra a traïció. Un amic traïdor.

    trair v tr Faltar a la fidelitat. L’ha traït el seu millor amic.

    trajecte m Recorregut. L’autocar es va espatllar a mig trajecte.

    tram m Part, tros d’una cosa en el sentit de la longitud. Un tram d’escala. El tram d’un riu.

    trama f Argument d’una obra. La trama d’una novel.la.

    tràmit m Gestió.

    tramitar v tr Fer un tràmit, gestionar. Li han tramitat el permís de conduir.

    trampa f 1 Parany. Una trampa per caçar rates. 2 Engany. Quan juga, fa trampa.

    trampolí m Palanca que ajuda a saltar. Es va tirar a la piscina des del trampolí més alt.

    tramvia m Vehicle urbà que va damunt d’unes vies mogut per electricitat.

    tranquil, -il.la adj Que denota calma. Té un caràcter tranquil.

    tranquil.lament adv Amb tranquil.litat. Es passejava tranquillament.

    tranquil.litat f Situació en què tot està tranquil. La tranquil.litat regnava als carrers.

    tranquil.litzar v tr Calmar. El personal de l’hospital tranquil.litzava els familiars dels accidentats.

    transatlàntic m Gran vaixell per anar a través de l’oceà.

    transbordador m Vehicle de diverses menes per passar d’una riba a l’altra.

    transcórrer v intr Passar (el temps). Quants anys han transcorregut, de la guerra ençà?

    transformació f Acció i efecte de transformar(-se). Amb el pas dels anys, la ciutat havia sofert una gran transformació.

    transformar 1 v tr Fer canviar d’aspecte. Les noves formes de vida han transformat la societat. 2 transformar-se v pron i règ Esdevenir. Aquell adolescent poca cosa s’havia transformat en un xicot robust.

    transfusió f Operació de passar sang procedent d’una altra persona a un pacient.

    transició f Pas d’una situació cap a una altra. La transició política de la dictadura a la democràcia.

    trànsit m Circulació de vehicles. Senyals de trànsit.

    transitar v intr Passar per un camí, una via pública, sigui persones, sigui vehicles.

    transmetre v tr Conduir, passar a través seu, difondre. Els metalls transmeten l’electricitat. La ràdio va transmetre la notícia.

    transmissió f Acció i efecte de transmetre. Faran la transmissió del partit en directe.

    transparent adj Que s’hi pot veure a través. Un vidre transparent.

    transport m Acció i efecte de transportar. Els mitjans de transport. Transport aeri. Transport naval.

    transportador m Estri en forma de semicercle graduat per mesurar i dibuixar angles.

    transportar v tr Portar d’un lloc a un altre, especialment amb un mitjà de transport. El tren transportava viatgers i mercaderies.

    transportista m i f Persona que es dedica al transport de mercaderies.

    trapezi m Aparell de gimnàstica consistent en una barra aguantada per una corda a cada cap.

    trapezista m i f Gimnasta que fa exercicis dalt d’un trapezi.

    trasbals m Emoció causada per un fet que ha afectat profundament,

    trasbalsar v tr Afectar profundament. Aquell accident el va trasbalsar.

    traslladar v tr i règ Canviar d’un lloc a un altre. Hem traslladat tots els mobles al despatx del costat.

    trasllat m Operació de traslladar. Qui m’ajuda a fer el trasllat dels arxius?

    traspassar 1 v tr Clavar un objecte punxant de banda a banda d’un cos. L’espasa li va traspassar el braç. 2 v tr i intr Passar a l’altra banda. Traspassaven el carrer sense mirar. No traspasseu pas en vermell. La sang li traspassava la roba.

    trasplantament m Acció i efecte de trasplantar.

    trasplantar v tr 1 Canviar una planta del lloc on està plantada. 2 [p. ext.] Trasplantar un òrgan.

    trasto [sovint en pl.] m Mals endreços. Hi ha tot el corredor ple de trastos.

    trastorn m 1 Fet que provoca un malestar, un daltabaix. La pèrdua de l’equipatge els va causar un bon trastorn. 2 Malestar físic sobtat.

    trau m Tall on es corda un botó. Aquests botons tan grossos no passaran pel trau.

    trava f Entrebanc. No fa més que posar traves a tot allò que ell fa.

    travelar* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *entropessar.

    través 1 a través (de) loc adv i prep Pel mig. Anaven camps a través. Miraven a través del vidre. 2 de través loc adv Travessant. Un pal posat de través al mig del pas.

    travessa f Aposta referent als resultats de competicions esportives. Ha fet catorze resultats en les travesses.

    travessar v tr Passar d’una banda a l’altra. Travessar el carrer.

    travesser, -a 1 adj Posat de través. Una peça travessera. 2 travesser m Pal, generalment horitzontal, que en trava d’altres. Els travessers del llit. El travesser d’una porteria de futbol.

    travessia f 1 Lloc de confluència de dos carrers perpendiculars. Gira a la segona travessia a l’esquerra. 2 [var.: travessa] El fet de travessar. Volen fer la travessia de tota la serralada.

    fer la traveta loc verb Posar(-hi) la cama davant per fer caure: *fer la cameta. Li va fer la traveta quan passava pel seu davant.

    treball m Feina concreta. Hem de fer un treball de matemàtiques.

    treballador, -a adj i m i f Que treballa. Una dona molt treballadora. Els drets dels treballadors.

    treballar v intr Fer feina. Treballa en una empresa de la construcció.

    trellat* m 1 Seny. Un xicot de poc trellat. 2 Profit. Ja hi deurà trobar algun trellat, en aquell negoci. 3 Sentit. Va explicar-nos una història sense trellat.

    tremolar v intr Tenir tremolors. Tremolar de por, de fred.

    tremolor [var. fam.: tremolor f] m Petits moviments repetits del cos o d’una part del cos. Va parar de tocar la guitarra perquè li va agafar tremolor en una mà.

    trempar* v tr Adobar aliments: amanir. Trempava l’enciam només amb una mica d’oli i sal.

    tren m Mitjà de transport format per una colla de vagons tirats per una màquina.

    trena f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: *trunyella.

    trenar v tr Fer trena. Trenava la corda per fer-la més resistent.

    trencaclosques m 1 Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, puzle. 2 [fig.] Aquella situació era un trencaclosques.

    trencament m El fet de trencar(-se). El trencament de l’os de la cama ha estat important. El trencament de les relacions.

    trencanous m Estri de trencar nous.

    trencar(-se) v tr i pron Fer(-se) a trossos, especialment un objecte dur. Trencar un got.

    trenta 1 det En nombre de trenta. Novembre té trenta dies. 2 m El nombre 30.

    trepant m Eina elèctrica de perforar, amb una broca que gira.

    trepitjada f Acció i efecte de trepitjar: *xafada. Al metro, a les hores punta, tot són trepitjades.

    trepitjar v tr Posar(-hi) els peus damunt: *xafar. Algú ha trepitjat el jardí.

    tres 1 det En nombre de tres. Les tres Gràcies. 2 m [pl. tresos] El nombre 3. El 333 té tres tresos. 3 f pl La tercera hora després de les 12.

    tresillo m Joc de sofà i dues butaques. A un costat del menjador, hi tenen un tresillo.

    tresor m Conjunt de coses de valor que es guarden. “L’illa del tresor.”

    tresorer, tresorera m i f Persona encarregada dels comptes d’una entitat.

    trespol* [var.: *trebol] m 1 Paviment. 2 Sostre.

    tret m 1 Característica. Els trets del seu caràcter. 2 Descàrrega d’una arma de foc. Li va engegar un tret al cap.

    tretze 1 det En nombre de tretze. Tretze llibres. 2 m El nombre 13.

    treure [var.: *traure] 1 v tr Portar de dins a fora. Treu un número a l’atzar. Vaig al banc a treure diners. 2 tret de loc prep Excepte. Els ha avisat a tots tret de l’oncle.

    treva f Pausa acordada en un conflicte bèl.lic. Els exèrcits van acordar una treva per Nadal.

    trèvol m Herba de prat de fulla composta. Va trobar un trèvol de quatre fulles.

    tria f El fet de triar. Qui m’ajuda a fer la tria de llibres per a l’estiu?

    triangle m Polígon de tres costats. Un triangle rectangle.

    triangular adj En forma de triangle.

    triar v tr Escollir. El jurat havia de triar la millor poesia.

    tribu f Organització que agrupava un conjunt de famílies.

    tribuna f Lloc de preferència en un camp d’esports. La junta directiva del club ocupava les primeres files de la tribuna.

    tribunal m 1 Conjunt de persones que porten un judici. Un tribunal militar. 2 Conjunt de persones que jutgen unes oposicions, etc.

    tricicle m Vehicle de tres rodes.

    trigar v règ Tardar.

    trimestre m Període de tres mesos.

    trineu m Vehicle tirat per animals que llisca damunt la neu o el gel.

    trinxeraire m i f Persona que va tota bruta i mal vestida. Vas fet un trinxeraire.

    triomf m Èxit gran, victòria.

    triple [gen. loc det ‘el triple de’] det Tres vegades una quantitat. Tenen el triple de diners que nosaltres.

    tripulació f Conjunt de les persones que treballen en una nau. El comandant els saluda en nom de la tripulació.

    tripulant m i f Membre d’una tripulació.

    trist, -a adj Sense alegria. Estava trist per l’absència del germà.

    tristesa [var.: tristor] f Sentiment propi del que està trist. Sentia una gran tristesa davant de tanta ingratitud.

    triturar v tr Desfer en trossets molt menuts. Trituren les deixalles amb una gran màquina.

    tro m So molt fort que ve després d’un llampec.

    trobada f El fet de trobar-se. Una trobada de corals infantils.

    trobar 1 v tr Descobrir allò que buscaves. He trobat un llibre que havia perdut. 2 Semblar, opinar. Trobava que feia un temps esplèndid. Trobo que no tens raó. 3 trobar-se v pron Coincidir en un lloc. Es van trobar a mig camí. 4 Determinar un estat. Com se troba, avui?

    trofeu m Objecte que es dóna com a premi en una competició.

    troleibús m Autobús que va connectat al corrent elèctric.

    trompa f 1 Prolongació del nas d’un elefant. *2 Joguet de forma cònica que es fa girar a terra: baldufa.

    trompeta f Instrument musical de vent amb el tub molt caragolat.

    tron m Seient d’un monarca; símbol de la monarquia. El rei va rebre els ambaixadors assegut al tron. Els hereus del tron.

    tronar v imp Fer trons. Trona i llampega.

    tronc m 1 Tija principal llenyosa d’un arbre o d’un arbust. 2 El cos d’una persona o d’un animal sense el cap ni les extremitats.

    trontollar v intr 1 Perillar l’equilibri (de). El castell va començar a trontollar. 2 [fig.] Les seves conviccions li trontollaven.

    tronxo m Tronc de certes hortalisses. Un tronxo de col.

    tropa f El conjunt dels soldats.

    tròpic m Cercle paral.lel a l’equador.

    tropical adj Referent al tròpic. Clima tropical.

    tros [pl. -ossos] m Fragment. Menjava un tros de pa.

    trossejar v tr Fer a trossos. Trossejar un pollastre.

    trotar v intr Caminar un cavall a pas lleuger. Els cavalls trotaven pel mig del prat.

    truc m Engany fet amb enginy. Ningú no podia descobrir els trucs del mag.

    trucada f Telefonada. Qui pagarà la trucada?

    trucar v intr 1 Picar. Algú truca a la porta. 2 Telefonar. T’ha trucat la Mònica.

    1truita f Menja feta amb ous batuts i fregits sols o acompanyats de vianda. Una truita a la francesa. Truita de patates, de ceba, d’escarxofes, de pèsols.

    2truita f Peix de riu. Hem menjat truita a la llosa.

    truja f Femella adulta del porc, especialment la destinada a la cria.

    truncat, -ada adj Es diu d’un cos que té tallada la part que acabaria en punta. Con truncat. Piràmide truncada.

    trunyella* f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: trena.

    tu pron Representa la 2a. persona del singular. I tu, qui ets? Tot ho he fet per tu. Ara tot depèn de tu. Si t’esperes, venim amb tu.

    tub m Cilindre buit, generalment de poc diàmetre. Un tub de pasta de dents. Un tub d’assaig. El tub d’escapament d’un cotxe. El tub digestiu.

    tubercle [var.: tubèrcul] m Tija grossa que creix sota terra.

    tubular adj Que té forma de tub.

    tulipa f Planta que fa una flor en forma de campana gran que pot ser de diferents colors. Les tulipes d’Holanda.

    tumor m Massa de teixit corporal anormal que creix pel seu compte.

    túnel m Pas subterrani en forma de tub. Els túnels d’una autopista, d’una via fèrria.

    turisme m 1 Activitat consistent a fer viatges d’esplai. Oficina de turisme. 2 Cotxe de dimensions i de potència mitjanes.

    turista m i f Persona que fa turisme.

    turístic, -a adj Referent al turisme. Guia turística.

    turmell m Punt d’unió entre la cama i el peu: *garró.

    turment m Tortura.

    turó m Elevació mitjana de terreny: *tossal.

    tutor, tutora m i f Mestre, mestra responsable de curs. La Carme és la tutora de sisè.

     

    Q, R

    les meves paraules


    Q

    quadern m Conjunt de fulls relligats, de diferents utilitats. Un quadern de notes. Un quadern de dibuix.

    quadra f Establa de cavalls.

    quadrat 1 m Quadrilàter regular. Una sanefa feta de quadrats. 2 quadrat, -ada adj En forma de quadrat. Una habitació quadrada.

    quadrilàter m Polígon de quatre costats.

    quadro [var.: quadre] m Il.lustració que es penja en una paret, generalment muntada damunt plafó o amb un marc. A les parets del vestíbul hi havia tot de quadros amb paisatges.

    qual pron Relatiu referit a cosa, persona o lloc, quan va precedit d’article i generalment, de preposició. L’època en la qual va viure. La melodia de la qual et parlava. Les idees amb les quals jo diria que ja va venir al món. La causa per la qual estava disposat a tot. Van prendre unes decisions les conseqüències de les quals les van patir durament. El músic del qual et vaig parlar. La casa en la qual va viure tant temps.

    qualcú* pron Algú. Ja deurà trobar qualcú que li pararà els peus.

    qualcun, -a* det Algun. No es pot quedar tots els llapis, us n’ha de deixar qualcun.

    qualificació f Nota d’una avaluació. Han penjat les llistes amb totes les qualificacions.

    qualificar v tr 1 Posar una qualificació. Han començat a qualificar els exàmens. 2 Atribuir una qualitat. Ha estat qualificat com el millor actor de tots.

    qualificat, -ada adj Especialment apte. Un obrer qualificat.

    qualitat f Mesura de la vàlua d’una cosa. Una pintura de gran qualitat. Una roba de baixa qualitat.

    qualque* [inv. i només en sing.] det Algun, alguna. Que tens qualque bitllet de mil?

    qualsevol [pl. qualssevol] det No importa quin, no importa què. Qualsevol cosa ja li està bé. Tria uns llibres qualssevol.

    quan adv En un determinat moment. Quan vindràs? Ho farem quan podrem.

    quant, -a 1 det Quina quantitat. Quantes monedes et queden? 2 quant adv Quina quantitat. No sé quant li ha costat. 3 quant a loc prep Pel que fa a. Quant a la Glòria, ja ens ho tornarà a dir si vol.

    quantitat f Nombre, porció. Una gran quantitat de gent. Hi van abocar una quantitat indeterminada de farina.

    quaranta [pron. habitual: ‘coranta’] 1 det En nombre de quaranta. “Alí Babà i els quaranta lladres.” 2 m El nombre 40.

    quart, -a 1 det El que fa quatre. Van pujar fins al quart pis. 2 loc det Indicant fracció. Me’n queda una quarta part. Un quart de quilo. Tres quarts de sis. 3 quart pron —A quin pis va? —Vaig al quart. 4 m Nombre fraccionari. Dos quarts (2/4).

    quartilla f Full que representa la meitat d’un foli.

    quasi [pron. habitual: ‘casi’] adv Faltant-n’hi poc. Són quasi les nou. Hi eren quasi tots.

    quatre 1 det En nombre de quatre. Els quatre punts cardinals. 2 m El nombre 4. 3 f pl La quarta hora després de les 12.

    que 1 conj [connectant tot tipus de subordinades] M’agrada que vingueu sovint. Aprofitem les vacances, que els dies passen volant. És tan espontani, que tothom el veu a venir. És més pesada que el plom. 2 Introduint frases enfàtiques. Que ve! A que no ve! Que no t’agrada? 3 pron [relatiu, en registres formals i informals] La brusa que et miraves tant, ja l’han venuda. El llibre que te’n vaig parlar, s’ha esgotat. Viu en una casa que hi pot passar qualsevol cosa. Deia que era un company que s’hi podia confiar. 4 det [quantificador] Que n’arribes a dir, de bestieses! 5 adv Que m’agrada, això que portes!

    què Indica cosa. 1 pron [relatiu: precedit de preposició] La pel.lícula de què et parlava. Les eines amb què treballa. La teoria en què es basa. Els problemes a què al.ludies. 2 pron [interrogatiu] Què vols fer, ara? 3 per què loc inter Per què ho has fet, això?

    quedar 1 v règ Estar entesos. Hem quedat que no tornarà fins la setmana que ve. Hem quedat a les nou per anar al cine. 2 v tr Restar. M’han quedat poques ganes de tornar-hi. 3 quedar(-se) v intr i pron Adquirir un estat. Quan m’ho va dir, (em) vaig quedar de pedra. 4 v pron i tr Apropiar-se (de). Se m’ho ha quedat tot. 5 Continuar en un lloc. Per què no et quedes a sopar?

    queixa f Manifestació de descontentament. Va escoltar les queixes dels veïns.

    queixal m Dent molar. Té mal de queixal.

    queixar-se v pron i règ Manifestar dolor, descontentament. Es queixa de mal de ventre. Es queixa del seu mal comportament.

    qüestió f Assumpte. Et volen plantejar una qüestió molt delicada.

    qüestionari m Conjunt de preguntes sobre un tema.

    queviures m pl Coses de menjar. Una botiga de queviures.

    qui pron Indica persona. 1 [interrogatiu] Qui dius que ha trucat, abans? De qui parles? Ja no sé en qui confiar. 2 [relatiu: precedit de preposició] L’enviat de qui depenia tot. L’ajudant amb qui sempre anava. L’únic membre de la família en qui es podia confiar. El seu germà, per qui en altres temps hauria donat la vida.

    quiet, -a adj Que no fa moviment. Estigues quiet. Un matí quiet.

    quietud f Situació en què tot està quiet.

    quilo [var.: quilogram, kilogram] m Unitat de pes equivalent a mil grams. A l’estiu va arribar fins als vuitanta-cinc quilos.

    quilòmetre [var.: kilòmetre] m Unitat de longitud equivalent a mil metres.

    químic, -a 1 adj Referent a la química. Productes químics. 2 m i f Persona que es dedica a la química. A la fàbrica hi ha una plaça de químic.

    química f Ciència que estudia la composició de les substàncies i les transformacions que hi són possibles.

    quin, -a Indica determinació entre els elements d’un grup. 1 det No sabia a quina de les dues cases picar. 2 det [exclamatiu] Quin cas més complicat! 3 pron [interrogatiu] S’havia amagat en una de les coves, però en quina?

    quint, -a det i pron Cinquè.

    quinze 1 det En nombre de quinze. Un quart d’hora té quinze minuts. 2 m El nombre 15.

    quinzena f Període de quinze dies.

    quiosc m Pavelló en un espai públic, dedicat a la venda. Els quioscos de flors i de diaris de la Rambla.

    quirúrgic, -a adj Referent a la cirurgia. Una intervenció quirúrgica.

    quitrà m Substància negra i enganxosa que es fa servir per asfaltar.

    quota f Quantitat fixa que es paga en concepte d’abonament.

    quotidià, -ana adj Corrent, de cada dia. Són fenòmens quotidians.


    R

    rabera* f Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, ramat.

    ràbia f Sentiment d’estar molt enfadat. Li va fer molta ràbia haver fet tanta feina per no res.

    rabosa* f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: guineu.

    raça f Divisió d’una espècie animal. Hi ha gossos de moltes races.

    racional adj D’acord amb la raó. Uns criteris racionals de distribució dels béns.

    racó m Indret apartat d’un lloc, especialment en un dels angles. Els quatre racons de la sala. Vivien en un racó de món.

    radar m Sistema per localitzar objectes mitjançant ones elèctriques.

    radiació f Acció i efecte d’emetre ones de qualsevol tipus. Les radiacions solars.

    radiador m Aparell de calefacció.

    radical adj Extrem, exagerat. Li va fer un plantejament radical. Solucions radicals.

    ràdio f 1 Sistema de comunicació a distància. Els programes de la ràdio continuen tenint molta audiència. Una emissora de ràdio. 2 Aparell receptor de ràdio. Engega la ràdio.

    radiocasset m Aparell dotat de ràdio i de casset.

    radiofònic, -a adj Referent a la ràdio. Un programa radiofònic.

    radiografia f Impressió feta amb raigs X. Li han fet fer radiografies de les cames.

    ràfec m Sortint lateral d’una teulada.

    ràfega f 1 Cop de vent. Una ràfega de vent se li va emportar el barret. 2 Seguit de trets. Una ràfega de metralladora.

    1rai m Embarcació de riu feta amb troncs d’arbre lligats.

    2rai adv S’utilitza per treure importància a una afirmació. Això rai! Tu, rai, no et pots queixar.

    raig [pl. rajos o raigs] m 1 Direcció d’una ona lluminosa, o d’alguna altra forma d’energia radiant. Un raig de llum. Raigs X. 2 Líquid que cau seguit. Un raig d’aigua. 3 a raig, a raig fet loc adv L’aigua queia a raig del sostre.

    rail m Barra de metall amb què es forma una via. Els rails del tramvia, del tren.

    raïm m Fruit de la vinya. Raïm blanc. Raïm negre.

    rajar v tr Caure, brollar un líquid a raig. Li rajava sang de la ferida.

    rajola f 1 [var.: rajol m] Peça de ceràmica per a paviments. S’ha trencat una rajola de terra. *2 Maó. Faltaran rajoles per acabar de pujar la paret. 3 rajola de València Peça de ceràmica prima amb un vernís de vidre per cobrir parets: *manisa, *taulellet. Les parets de la cuina eren de rajola de València, verdes i blanques.

    ral.li m Competició de cotxes o de motos en què es té en compte la resistència, la velocitat i l’habilitat.

    ram [var.: *ramell] m Feix de flors. Un ram de roses.

    rama f Branca petita; conjunt de rames tallades. Van guarnir la casa amb rama de pi.

    ramader, -a 1 adj Referent a la ramaderia. Comarca ramadera. 2 m i f Persona que es dedica a la ramaderia.

    ramaderia f Cria de bestiar.

    ramassada* f Pluja forta i de poca durada: xàfec.

    ramat m Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, *rabera. Un ramat d’ovelles.

    ramificar-se v pron Dividir-se en branques. Els arbustos es ramifiquen molt a prop de terra.

    1rampa f Contracció dolorosa d’un múscul. Té rampa en una cama.

    2rampa f Pla inclinat. Una rampa d’accés per a discapacitats físics.

    rampell m Impuls sobtat. Li va agafar un rampell i se’n va anar.

    rancúnia f Sentiment constant en contra d’algú. Se’l mirava sempre amb rancúnia. Li tenia rancúnia per aquella malifeta.

    rancuniós, -osa adj Que sent rancúnia. Es mostrava rancuniós amb tothom qui prosperava més que ell.

    rang m Categoria. Un funcionari de rang elevat.

    raó f 1 Capacitat de raonar. L’ús de la raó. 2 Motiu. Quina és la raó de la vostra visita. 3 Justificació. No tens raó.

    raonable adj Que s’ajusta a la raó. Una proposta raonable.

    raonament m Conjunt d’arguments. Ens va fer un raonament que ens va convèncer.

    raonar v intr Tenir capacitat de judici. Està trasbalsada i no raona bé.

    rap m Peix de cap gros, sense escates i de carn molt blanca.

    ràpid, -a adj Que actua, que va de pressa. Fes una lectura ràpida de l’article.

    ràpidament adv D’una manera ràpida. Va reaccionar ràpidament.

    rapidesa f Qualitat de ràpid. Actua sempre amb rapidesa.

    rapinyaire m Ocell de presa. L’àguila és un rapinyaire.

    rapte m Segrest d’una persona. “El rapte de les Sabines.”

    raqueta f Pala de tenis.

    rar, -a adj Escàs. Una espècie rara en aquesta zona.

    rarament adv Poques vegades. Rarament se’l veu per aquí.

    rasa f Clot fondo i allargat. Han fet la rasa per als fonaments de l’edifici.

    rascada f Erosió a la pell a causa d’un refrec. S’ha fet una rascada al braç amb la paret.

    rascar v tr i intr Fregar amb força, gratar. Per encendre aquests mistos, has de rascar més fort. Hem de rascar la paret per pintar.

    rasclet m Eina amb unes pues, per arreplegar fulles seques.

    raspall m Estri de netejar, amb tot de pèls durs i espessos fixats a una placa: *espalmador El raspall de la roba, de les sabates. El raspallet de les dents.

    raspallar v tr Netejar amb el raspall: *espalmar. Raspalla l’americana, que és plena de pols.

    raspós, -osa adj Poc fi al tacte. Una tela rasposa.

    rastre m Pista. Seguien el rastre dels assassins.

    rastrejar v tr Seguir el rastre. Han rastrejat tot el bosc i no l’han pas trobat.

    rata f Rosegador de pèl bru i cua llarga. Rata de camp. Rata de claveguera.

    ratapinyada [var.: *ratpenat m] f Mamífer amb els dits de les mans units per una membrana que li permet volar.

    ratlla f Traç rectilini: *retxa. Va fer una ratlla a terra per marcar el límit. Va tirar ratlla damunt aquella frase.

    ratlladora [var.: ratllador m] f Estri de cuina per ratllar.

    ratllar v tr 1 Reduir a miques amb el ratllador. Ratlla una mica de formatge. 2 Fer ratlles. Algú ha ratllat el cotxe.

    ratolí m 1 Rosegador petit semblant a la rata. 2 Aparell unit per un cable a l’ordinador, que permet de moure’s per tota la pantalla.

    rave m Planta d’horta amb una arrel comestible. Posa uns quants raves a l’amanida.

    reacció f Resposta a una acció. Quan li ho van dir, la seva reacció va ser arronsar les espatlles.

    reaccionar v intr Tenir una reacció. De la sorpresa no va poder reaccionar.

    reactor m Avió a reacció.

    real adj Ajustat a la realitat. Tots els casos que explica són reals.

    realisme m Allò que s’ajusta a la realitat, al sentit comú. Veu les coses amb molt realisme.

    realitat 1 f El món extern. Tal com ho explica, no es correspon amb la realitat. 2 en realitat loc adv De fet. En realitat, no m’interessa.

    realització f Acció i efecte de realitzar. Han hagut de batallar molt per a la realització de l’obra.

    realitzar v tr Fer realitat. Ha pogut realitzar el somni de ser artista.

    rebaixa f 1 El fet de rebaixar, especialment un preu. Li ha fet una rebaixa del preu marcat. 2 rebaixes f pl Oferta de mercaderies a preus més baixos dels habituals. Ha començat la temporada de les rebaixes.

    rebaixar 1 v tr Posar a un nivell, a un grau més baix. Han de rebaixar una mica el terreny. Han rebaixat els preus. Rebaixar el vi amb aigua. 2 rebaixar-se v pron Humiliar-se. No us penseu pas que em rebaixaré a demanar-li ajuda.

    rebedor m Saleta a l’entrada d’una casa. Fes-lo passar al rebedor.

    rebel adj i m i f 1 Que li costa creure. Un infant rebel. 2 Que refusa d’obeir una autoritat. Els rebels havien ocupat la ciutat.

    rebel.lar-se v pron i règ Girar-(s’hi) contra. Es van rebel.lar contra aquella injustícia.

    rebel.lió f El fet de rebel.lar-se. “La rebel.lió de les masses.”

    rebentar v intr Esclatar un cos per efecte d’una pressió. La maleta era tan plena, que ha rebentat.

    rebost m Lloc on es guarda els queviures: *celler. Al costat de la cuina hi havia el rebost.

    rebotar [var.: rebotre] v intr Caure de rebot. Va tirar la pedra tan plana a l’aigua, que hi va anar rebotant per damunt.

    rebre 1 v tr Agafar allò que et donen o t’envien. Rebre la correspondència. Ha rebut un premi. 2 Acollir. Els han anat a rebre a l’estació. 3 m Li ha tocat el rebre.

    rebuda f Acció de rebre o ser rebut. Li van fer una rebuda solemne.

    rebuig [pl. -tjos o -igs] m Allò que és rebutjat. A la caixa de les pomes, només hi queda el rebuig.

    rebut m Full on s’hi expressa una quantitat pagada. Paguen els rebuts a través del banc.

    rebutjar v tr No acceptar. Ha rebutjat les millors ofertes.

    rec m Canal per regar: sèquia. El rec Comtal.

    recaiguda f Fet de tornar a patir els efectes d’una malaltia. No s’ha tractat prou bé la grip i ha fet una recaiguda.

    recança f Sentiment de greu. Em fa recança no esperar-lo per començar.

    recanvi m Peça que es duu com a reserva per substituir-ne una altra. No duia rodes de recanvi i van quedar tirats a la carretera.

    recapte* m 1 Provisions. Agafa prou recapte per a l’acampada. 2 Pinso.

    recaure v intr Tenir una recaiguda. No es va cuidar prou i va recaure.

    recent adj De fa poc. Les ferides encara eren recents.

    recepta f Escrit on s’indica els medicaments que ha de prendre un pacient. El farmacèutic no entenia la recepta.

    receptacle m Cavitat que serveix per contenir alguna cosa.

    receptar v tr Ordenar uns medicaments a un pacient. La doctora li ha receptat unes càpsules per a la circulació.

    receptor, -a 1 adj Que rep. Un aparell receptor. 2 m i f Persona que rep el missatge en un acte de comunicació. 3 receptor m Aparell que rep les ones procedents d’un emissor. Un receptor de ràdio.

    recer m Lloc retirat, abrigat. No trobaven recer segur contra la tempesta.

    recerca f Acció i efecte de cercar, investigació. Donen un premi per a treballs de recerca.

    recinte m Espai tancat. El recinte de la fira.

    recipient m Objecte que pot contenir líquids, gasos, grans, etc., vas.

    recíproc, -a adj L’un a l’altre. L’odi que es tenien era recíproc.

    recitar v tr Dir de memòria. Va recitar uns versos.

    reclam m Allò que atrau. Un reclam publicitari.

    reclamació f El fet de reclamar. Tenien un llibre de reclamacions a disposició dels clients.

    reclamar v tr Plantejar una queixa, una exigència. Reclamava més atenció del públic.

    reclinar v tr Col.locar còmodament en un seient. Van reclinar la malalta en una butaca.

    reclutar v tr Aconseguir gent per a alguna causa. Les ONG cada vegada recluten més voluntaris i col.laboradors.

    recobrir v tr i règ Cobrir una superfície. Han recobert el pati amb una capa de ciment

    recol.lectar v tr Fer la collita. Enguany han recol.lectat el doble de raïm que l’any passat.

    recol.lectora f Màquina de recol.lectar.

    recollida f El fet de recollir. L’últim dimarts de mes fan la recollida de mobles vells.

    recollidor m Pala d’arreplegar escombraries.

    recollir v tr Ajuntar coses disperses. Va recollir tots els papers escampats per terra.

    recolzar(-se) v tr, pron i règ (Fer) prendre suport (en), especialment amb els colzes. Recolza l’escala a la paret. Es recolzava a la barana del balcó.

    recomanació f El fet de recomanar. Es passa el dia fent-me recomanacions sobre el que he de fer.

    recomanar v tr Aconsellar vivament. Si no suportes la violència no et recomanaré pas aquesta pellícula.

    recompensa f Premi que es dóna a canvi d’una prestació. Els oferien una recompensa si trobaven el cadell perdut.

    recompensar v tr Donar una recompensa. El van recompensar dels serveis prestats amb unes simples paraules d’agraïment.

    recompte m Acció de comprovar el nombre d’unitats d’un conjunt. Fer el recompte dels vots.

    reconciliar-se v rec Tornar a ser amics. Els dos germans s’han reconciliat.

    reconeixement m Acció i efecte de reconèixer. Un reconeixement mèdic. El premi ha estat un reconeixement a la tasca de molts anys.

    reconèixer v tr 1 Adonar-se d’algú o d’alguna cosa que ja eren coneguts. El vaig reconèixer de seguida per la veu. 2 Examinar. Van sortir a reconèixer el terreny. El metge va reconèixer el malalt.

    reconquistar [var.: reconquerir] v tr Recuperar. Van reconquistar els territoris perduts en una acció de guerra.

    reconstruir v tr Tornar a edificar com era abans. Han reconstruït el castell en ruïnes.

    reconversió f Adaptació a noves condicions. Molts països europeus estan passant per la reconversió industrial.

    record 1 m Capacitat de recordar; allò que recordem. Els dies d’èxit eren vius en el seu record. Aquella casa li portava records tristos. 2 records m pl Usat com a fórmula de comiat. Dóna-li records de part nostra. Molts records a la família!

    rècord m Marca més alta en una prova esportiva. El rècord mundial de salts d’alçada.

    recordar(-se) v tr, pron i règ Venir a la memòria. Recordava els dies de la infantesa. No es recorda mai de res.

    recorregut m Trajecte que es recorre. Van fer un recorregut de vint quilòmetres.

    recórrer 1 v tr Fer un trajecte, un itinerari. Van recórrer totes les llibreries buscant un exemplar de la novel.la. 2 v règ Acudir (a) per ser ajudat. Van haver de recórrer a les forces de seguretat per fer-los fora.

    recreatiu, -iva adj Que distreu. Jocs recreatius.

    recta f Línia recta.

    rectangle 1 adj Que té un angle recte. Triangle rectangle. 2 m Quadrilàter amb tots quatre angles rectes.

    recte, -a 1 adj Dret, que no és tort. Un pal recte. 2 adj m Dit de l’angle de 90 graus. 3 recte m Tram final del budell gros.

    rectificar v tr Corregir. Va rectificar les declaracions que havia fet.

    rectilini, -ínia adj Que segueix la línia recta. Una vora rectilínia.

    rector, rectora 1 m i f Persona que presideix una universitat. 2 rector m Capellà que té una parròquia al seu càrrec.

    recular v tr i intr Anar cap enrere. Van recular unes quantes passes cap a la paret.

    recull m Edició que aplega un conjunt d’obres. Un recull de poesia, de contes.

    recuperar 1 v tr Tornar a tenir allò que pertanyia en propietat. Han recuperat les joies que els havien robat. 2 recuperar-se v pron Curar-se d’una malaltia, superar un mal pas, refer-se.

    recurs 1 m Alternativa. No li quedava cap més recurs que confessar-ho tot. 2 recursos m pl Mitjans de subsistència, matèries primeres. Un país ric en recursos energètics. 3 [fig.] Habilitat, imaginació, capacitat, etc. Se’n sortirà perquè té recursos.

    redacció f 1 Escrit, composició escrita. A escola ens feien fer redaccions. 2 Secció d’una editorial, un diari, etc., on s’hi fan tasques de redacció.

    redactar v tr i intr Escriure un text. Redacta’m aquesta carta. En Jaume redacta molt bé.

    redactor, redactora m i f Persona que redacta, especialment periodista que està en la redacció d’un diari o d’una revista.

    reducció f El fet de reduir. Prometen una reducció dels impostos.

    reduir v tr Fer més petit. Han reduït les despeses al mínim.

    reeixit, -ida adj Fet amb èxit, amb encert. Una proposta reeixida.

    reescalfar v tr Tornar a escalfar. La sopa és freda, s’ha de reescalfar.

    refer-se v pron Recuperar-se. Estava molt malalta, però ja s’ha refet una mica.

    referència f Base, punt de relació. Va fer referència a un nou llibre de l’autor. Ho sé per referències.

    referèndum m Votació sobre una proposta concreta. El referèndum sobre l’OTAN.

    referir-se v pron i règ Parlar (de). A què et refereixes? El conferenciant es va referir al problema de la droga.

    refiar-se v pron i règ Tenir confiança (en). Els problemes te’ls has de solucionar tu sense refiar-te de cap ajuda.

    refinat, -ada adj Dit d’allò que és delicat o que se li han tret impureses. Unes maneres refinades. Oli refinat.

    refineria f Instal.lació industrial per refinar certs productes. Una refineria de sucre, de petroli.

    reflectir v tr 1 Produir reflexió. El mirall reflectia la llum del focus. 2 [fig.] La cara que feia reflectia angoixa.

    reflector m Aparell que reflecteix la llum. La catedral estava il.luminada amb uns reflectors potents.

    reflex m Acte involuntari. Posar-se la mà davant la cara va ser un reflex.

    reflexió f 1 Canvi de direcció d’un raig de llum. 2 Acció i efecte de reflexionar. Aquesta qüestió demana uns dies més de reflexió.

    reflexionar v intr Pensar molt una cosa.

    reforç m Allò que reforça. Posarem un reforç a la nansa de la maleta i així aguantarà més el pes.

    reforçar v tr Fer més fort. Aquestes vitamines et reforçaran una mica.

    reforma f Acció i efecte de reformar. Han introduït una reforma en els estatuts. La casa necessita unes quantes reformes.

    reformar v tr Donar nova forma, nova estructura. Volen reformar la constitució.

    refrany m Sentència o consell construït sovint amb rima. “Per Tots Sants, capes i mocadors grans” és un refrany.

    refrec m Moviment de contacte entre dos cossos. Té els colzes gastats del refrec amb la taula.

    refredar(-se) 1 v intr i pron Tornar(-se) fred. La sopa és calenta, deixa-la refredar una mica. Se m’han refredat les mans. 2 refredar-se v pron Agafar un refredat, constipar-se.

    refredat m Inflamació de les mucoses del nas i de la gola.

    refresc m Beguda fresca. Servei d’entrepans i refrescos.

    refrescant adj Que refresca. Uns caramels refrescants.

    refrescar(-se) v tr i pron Fer fresc. La brisa del mar va refrescar l’ambient. Pren una dutxa en acabat de la migdiada per refrescar-se.

    refugi m Lloc on acollir(-se). Un refugi d’alta muntanya.

    refugiar(-se) v tr, pron i règ Donar o prendre refugi. Van refugiar-ne un que l’empaitava una banda de malfactors. Es van refugiar al país veí.

    refugiat, refugiada m i f Persona que ha estat refugiada. Han muntat uns serveis especials per acollir tots els refugiats.

    refusar v tr Negar-se a acceptar. Va refusar qualsevol mena d’ajuda.

    reg [var.: regatge] m Operació de regar. Quin sistema de reg teniu?

    rega* f Clot allargat, especialment en un camp llaurat: solc. Aquell camp ple de regues era un espectacle geomètric.

    de regadiu loc adj Que té sistema de regatge. Un camp de regadiu. Terres de regadiu.

    regadora f Recipient per regar: *arruixadora.

    regal m Allò que es dóna a algú en ocasió d’un aniversari, una celebració, etc. Per Cap d’Any sempre té molts regals.

    regalar v tr Fer un regal. Li han regalat una nina.

    regar v tr Tirar aigua a les plantes. Regaven l’hort amb aigua del pou.

    regidor, regidora m i f Membre d’un consistori municipal. El regidor d’Ensenyament de la ciutat.

    règim m 1 Sistema polític. Un règim monàrquic. Un règim democràtic. 2 Normativa de vida. Un règim de vida. Un règim alimentari.

    regió f Zona o territori amb característiques comunes. La regió àrtica. La regió dorsal. Una regió climàtica.

    regional adj Referent a la regió. Carretera regional.

    regirar v tr Remoure, especialment buscant una cosa. Els lladres li van regirar tot el pis. Es va regirar totes les butxaques buscant les claus.

    registre m Institució pública on s’inscriuen unes dades determinades. El registre civil. El registre de la propietat.

    regla 1 f Norma. Les regles ortogràfiques. 2 Menstruació. 3 en regla loc adv D’acord amb les normes. No tenia la documentació en regla.

    reglament m Conjunt de regles d’una institució, d’una activitat. Les sessions de la junta tenen un reglament. Estan redactant el reglament intern.

    reglamentar v tr Sotmetre a una regla. Van decidir de reglamentar les relacions comercials entre els dos països.

    regle m Estri per traçar línies rectes.

    regnar v intr 1 Governar un rei o una reina a un país. Jaume I va regnar durant molts anys. 2 [fig.] La tranquil.litat regnava als carrers.

    regne m País on regna un rei o una reina. El Regne Unit.

    1regular adj 1 Dins d’un terme mitjà. Fa un temps regular. 2 Sense alteracions. El cor li va a un ritme regular.

    2regular v tr Mantenir en una condició determinada. Regular un mecanisme. Regular la velocitat.

    rei, reina 1 m i f Persona que ostenta la màxima representació política en una monarquia. 2 Reis Festa que se celebra el 6 de gener.

    reial adj Referent al rei o a la reina. Ordres reials.

    reimprimir v tr Tornar a imprimir sense canvis. Al cap d’un mes de sortir la primera edició del diccionari, ja el van haver de reimprimir.

    reivindicació f Acció i efecte de reivindicar. L’assemblea va acordar de presentar les seves reivindicacions al governador.

    reivindicar v tr Reclamar un dret. Els veïns reivindicaven l’antiga caserna per a ús públic.

    reixa f Barrots de ferro formant graella. Una finestra amb reixa.

    rejovenir v tr Fer tornar jove. El nou ambient l’ha rejovenit.

    relació 1 f Lligam lògic. Una cosa no té cap relació amb l’altra. 2 Llista. Li va fer una relació dels objectes robats. 3 relacions f pl Lligam entre persones o institucions. Les dues famílies tenen bones relacions. Relacions comercials. Relacions diplomàtiques. Relacions sentimentals.

    relacionar 1 v tr Posar en relació. De seguida va relacionar el seu canvi d’actitud amb el que havia passat el dia abans. 2 relacionar-se v pron i règ Establir relacions. Es relaciona amb tots els veïns. 3 v rec Es relacionen molt bé.

    relatiu, -iva adj 1 Que té relació (amb). Tractaven d’un problema relatiu als nous contractes. 2 Dit de certs pronoms i adverbis. Els pronoms relatius.

    relaxar-se v pron Disminuir la tensió, tranquil.litzar-se. No us ho prengueu així i mireu de relaxar-vos.

    religió f Sistema de creences. La religió catòlica. La religió protestant. La religió islàmica.

    religiós, -osa adj Referent a la religió. Una doctrina religiosa.

    rellegir v tr Tornar a llegir. He rellegit tres cops la novel.la.

    1relleu m 1 Forma que presenta la superfície terrestre. Una comarca amb un relleu accidentat. 2 Tercera dimensió. Cinema en relleu. Un baix relleu. 3 [fig.] Un personatge sense relleu.

    2relleu m Acció i efecte de rellevar. Prendre el relleu. Cursa de relleus.

    rellevant adj Important. Són fets rellevants.

    rellevar v tr Posar-se al lloc d’un altre per continuar la tasca que fa. Vénen a rellevar els vigilants a les set del matí.

    relligar v tr Donar forma a un llibre cosint-ne els plecs i posant-hi cobertes, enquadernar. El llibre està imprès, ara falta relligar-lo.

    relligat m Resultat de relligar, enquadernació. Era molt exigent amb el relligat dels llibres que comprava.

    relliscar v intr Patinar per accident damunt una superfície: *esvarar, *llenegar. Va relliscar amb una pastilla de sabó.

    rellotge m Instrument per indicar l’hora. Un rellotge digital. Un rellotge de paret, de polsera. Un rellotge de sol, d’arena.

    rellotger, rellotgera m i f Persona que ven i repara rellotges.

    rellotgeria f Botiga i obrador de rellotger.

    rem m Pala amb mànec per impulsar una embarcació. Amb un cop de rem, va canviar de direcció.

    remar v intr Fer anar una embarcació a cops de rem. Es van veure obligats a remar contra corrent.

    remarcable adj Digne de menció, notable. Uns fets remarcables.

    remarcar v tr Fer notar. Voldria remarcar la urgència de la nostra petició.

    rematar v tr 1 Acabar de matar. Els caçadors van rematar el senglar ferit. 2 [fig.] Rematar una obra.

    remei m Allò que pot solucionar un mal, una malaltia. Un remei per a la tos.

    remenar v tr Agitar, moure. Remena la sopa, si no, s’agafarà! Remena molt el cul quan camina.

    remitent m i f Persona que envia un missatge. A darrere del sobre, s’hi sol posar el remitent.

    remolatxa f Planta semblant a la bleda, amb una arrel comestible de color morat.

    remolc m Vehicle que és arrossegat per un altre. Un camió amb remolc. Un remolc per a equipatge.

    remolcador m Embarcació que en remolca d’altres, especialment la que ajuda en les operacions d’entrada i sortida del port.

    remolcar v tr Arrossegar un vehicle un altre vehicle. Van remolcar el cotxe espatllat fins al garatge.

    remolí m Moviment circular que es forma dins una massa d’aigua. No us banyeu en aquella banda del riu, que hi ha remolins.

    remor f So llunyà i confús. La remor del vent.

    remordiment m Sentiment de recança. Després d’haver-lo escridassat d’aquella manera, sentia remordiments.

    remot, -a adj Llunyà. Venia d’un país remot. Això va ser en temps molt remots.

    remoure v tr 1 Tornar a moure. Aquella visita li va remoure els records. 2 Tornar a cavar. Remoure la terra.

    remugant adj i m Nom d’aquells mamífers que mengen herba i després la tornen a la boca per acabar-la de mastegar.

    remuntar v tr Superar. Han remuntat la prova.

    renda f Guanys periòdics. Viu de rendes.

    rendició f El fet de rendir-se. Van acordar la rendició de la ciutat assetjada.

    rendiment m Benefici. El rendiment del treball.

    rendir 1 v intr Donar benefici. El negoci, ara com ara, rendeix. 2 rendir-se v pron Sotmetre’s. La plaça forta es va rendir.

    renec m Paraulota, especialment ofensiva a la religió.

    renegar v intr Dir renecs. Renegava com un carreter.

    renéixer [var.: *renàixer] v intr Tornar a tenir vida. En aquella època, les arts van renéixer.

    rengle [var.: renglera f] m Fila. Un rengle de cadires.

    renou* m So desagradable: soroll. Fins allà dalt arribava el renou del carrer.

    renovació f El fet de renovar. Van acordar la renovació dels contractes.

    renovar v tr Fer nou, canviar. S’ha de renovar l’aigua de la piscina.

    rentada f Operació de rentar. Per fer neta aquesta roba, hi caldrà més d’una rentada.

    rentador* m 1 Pica d’una cuina per rentar els plats, esbandir la verdura, etc.: aigüera. 2 Pica per rentar la roba a mà: safareig.

    rentadora f Màquina automàtica de rentar la roba: *llavadora. Avui ja he fet dues rentadores.

    rentaplats m Màquina automàtica de rentar els plats: *llavaplats.

    rentar(-se) 1 v tr i ref Fer net amb aigua i un producte detergent: *llavar(-se). Hem dut el cotxe a rentar. Renta’t les mans ben netes. Rentar-se les dents. *2 rentar Esbandir. Llava els plats amb sabó líquid i després renta’ls amb aigua clara.

    renúncia f El fet de renunciar. Va presentar la renúncia del càrrec.

    renunciar v règ Cedir un dret. Va renunciar a l’herència en favor dels fills.

    renyar v tr Tirar en cara d’algú un error, una malifeta, etc. Els van renyar pel seu mal comportament.

    renyir v intr i règ Trencar un lligam entre persones. Eren molt amics però han renyit. Ha renyit amb el seu xicot.

    reparació f Operació de reparar. La reparació del cotxe em va costar molt cara.

    reparar v tr Arreglar una avaria, un desperfecte. Hem de dur el televisor a reparar.

    repartidor, repartidora m i f Persona que té per ofici repartir mercaderies. El repartidor del butà.

    repartiment m El fet de repartir. Encara hem de fer el repartiment de la meitat de comandes.

    repartir v tr Distribuir. El camió de l’agència ja és a repartir.

    repassar v tr Tornar a examinar. Repassa el text, que hi ha alguna cosa que no s’entén.

    repel.lir v tr Causar una sensació de rebuig. El seu aspecte em repel.leix.

    repensar-s’hi v pron Reconsiderar una decisió. Va dir que ja ho faria ell, però a l’hora de la veritat s’hi va repensar.

    repercussió f Efecte de repercutir. La nova llei tindrà una gran repercussió en el consum de tabac.

    repercutir v règ Tenir conseqüències. Aquell conflicte va repercutir en les seves relacions.

    repetició f Acció i efecte de repetir.

    repetidor, repetidora m i f 1 Que repeteix estudis. A la classe de tercer hi ha dos repetidors. 2 repetidor m Instal.lació que assegura una bona transmissió de ràdio o de televisió.

    repetir v tr Tornar a fer. Els va fer repetir l’escena moltes vegades.

    repic m Seguit de tocs vius d’un instrument de percussió. Un repic de cascavells.

    replicar v règ Contestar, no estar-hi d’acord.

    reportatge m Informació periodística sobre fets d’actualitat. Han fet un reportatge sobre la sida.

    reporter, reportera [var.: repòrter] m i f Periodista que fa reportatges.

    repòs m Descans.

    reposar v intr Descansar.

    reprendre v tr Continuar una tasca interrompuda. L’endemà va reprendre les activitats com si res.

    represa f Acció i efecte de reprendre. Fins a l’octubre no hi haurà la represa de les activitats normals.

    representació f Acció i efecte de representar. Un maniquí és la representació d’una figura humana. La companyia de teatre fa tres representacions setmanals. Va acudir a la reunió en representació de la classe.

    representant m i f Persona que ostenta una representació. Els representants dels estudiants a la junta.

    representar v tr 1 Significar. Què representa, aquesta pintura? 2 Substituir algú en els seus drets. Els parlamentaris elegits representen el poble. 3 Posar en escena. Representen una obra molt difícil.

    repressió f El fet de reprimir. Les dictadures exerceixen la repressió sobre el poble.

    reprimir v tr Contenir, impedir. Va reprimir l’impuls que sentia de bufetejar-lo.

    reproducció f Procés de generar nous éssers. La reproducció dels éssers vius.

    reproductor, -a adj Referent a la reproducció. Òrgans reproductors.

    reproduir 1 v tr Representar per imitació. Reproduïa els mateixos tics de caràcter del seu patró. 2 reproduir-se v pron Generar nous éssers. Els insectes es reprodueixen d’una manera espectacular.

    repte m Desafiament. Tenia el repte de fer la millor celebració de totes.

    rèptil m Animal vertebrat que camina arrossegant-se

    republicà, -ana adj Referent a la república. La bandera republicana.

    república f Règim polític en què el cap de l’Estat és elegit.

    repugnància f Sentiment de fàstic, d’horror.

    repugnant adj Que fa fàstic. Es van trobar un cuc repugnant dins la cova.

    repugnar v règ Fer fàstic. Li repugna la pudor dels contenidors d’escombraries.

    reputació f Fama.

    res [var.: re] 1 pron [en frases negatives] Cap cosa. No tenim res més a dir-te. 2 [en frases interrogatives i condicionals] Alguna cosa. Que vols res per a la Marta? Si vols res, avisa. 3 no res Poca cosa, poc temps. Plora per no res. Vindrà en un no res. 4 de res exp Fórmula de cortesia. —Gràcies. —De res!

    resar v intr Dir oracions a déu.

    rescabalar v tr i règ Recompensar d’una pèrdua. Aquella indemnització no el podia pas rescabalar de la pèrdua del lloc de treball.

    rescat m Acció i efecte de rescatar. Van pagar vint milions de pessetes de rescat.

    rescatar v tr Recuperar. Van rescatar les pobres criatures de les urpes d’aquella bruixa.

    reserva f 1 Acció i efecte de reservar(-se). Fer reserva de provisions. 2 Conjunt dels jugadors d’una selecció que fan de substituts. 3 m i f Jugador o jugadora de la reserva. La banqueta dels reserves.

    reservar(-se) v tr i pron Guardar(-se) per a un. Hem reservat taula al restaurant. Va dir que es reservava l’opinió.

    reservat, -ada adj 1 Que ha estat reservat. Tenim taula reservada. 2 Que no comunica gaire les seves coses. Té un caràcter molt reservat.

    residència f Lloc habitual de viure. Viatja amunt i avall sense residència fixa.

    residu [gen. en pl.] m Materials que resten després d’un procés. Residus industrials.

    resignació f Sentiment d’acceptar els propis mals. Va prendre’s aquella desgràcia amb resignació.

    resignar-se v pron i règ Conformar-se. No es resignava a perdre aquell lloc de treball.

    resina f Substància enganxosa que segrega el tronc de molts arbres quan s’hi fa un tall.

    resistència f Oposició a una força. Vam poder exposar les nostres opinions sense trobar-hi massa resistència.

    resistent adj Que ofereix resistència, fort. Construeixen amb material resistent.

    resistir v tr Oferir resistència. No podia resistir el dolor.

    resoldre v tr Solucionar. No sabia com resoldre aquell problema tan gros.

    respatller [var.: *respatler m, *respatlera f] m Part d’un seient on pot descansar el dors d’una persona.

    respectar v tr Tenir consideració, mirament (per). Cal respectar els senyals de trànsit.

    respecte 1 m Consideració. Tractava els alumnes amb molt de respecte. 2 respecte a loc prep Referent a. Em van fer una pregunta respecte a la capa d’ozó.

    respectiu, -iva det Corresponent. Seien en els llocs respectius.

    respiració f Acció i efecte de respirar. Respiració pulmonar.

    respirar v intr Prendre oxigen del medi. Els peixos respiren per brànquies.

    resplendir v intr Lluir amb esclat. El sol resplendia aquell migdia de juliol.

    resplendor f Llum, claror molt forta.

    respondre v règ Satisfer una pregunta, una acusació, una interpel.lació, etc., amb paraules o senyals que hi tenen relació. No va voler respondre a aquella impertinència.

    responsabilitat f 1 Qualitat de responsable. No té sentit de la responsabilitat. 2 Càrrec. Està sota la vostra responsabilitat.

    responsable adj i m i f Que té l’atribució (de). Qui és el responsable d’aquest desastre?

    resposta f El fet de respondre. Ja fa dies que li van escriure i encara no tenen resposta.

    ressaltar v tr i intr Destacar.

    resseguir v tr Seguir un traç, un camí de manera repetida o per indagar alguna cosa. Resseguir la silueta amb el dit.

    ressentiment m Rancúnia. Guardava un gran ressentiment contra els qui l’havien dut en aquella ruïna.

    ressentir-se v pron i règ Sentir(-ne) els efectes negatius. Si no dorms més hores, arribarà que la salut se’n ressentirà.

    ressonar v intr Multiplicar-se els sons. Les veus ressonaven en la sala buida.

    ressuscitar v tr Tornar a la vida. Aquest vinet ressuscita un mort.

    resta 1 f Operació aritmètica. Sumes i restes. 2 la resta [gen. com a locució determinativa El restant. Al matí anirem a la platja, i què farem la resta del temps? 3 restes f pl Residus. Les restes del naufragi. Les restes del dinar.

    restablir v tr Tornar a l’estat primer. Van restablir l’ordre alterat.

    restant adj Que resta. Les places restants aniran sortint a concurs.

    restar 1 v règ Fer una resta. De nou, en restes tres. 2 v tr Quedar. Han restat ben poques coses d’aquella època.

    restaurant m Establiment on serveixen menjars.

    restaurar v tr Fer tornar a l’estat primitiu. Han restaurat moltes façanes del passeig.

    restituir v tr Tornar una propietat. L’Estat va restituir el patrimoni sindical.

    restringir v tr Reduir a límits més estrictes. Han restringit les normes d’accés.

    resultar 1 v tr Esdevenir-se en conseqüència. Resulta que no era veritat. 2 resultar-ne v pron Seguir-se’n. De tota una colla de petites veritats, va resultar-ne una mentida com un temple.

    resultat m Terme d’un procés. El resultat d’una operació.

    resum m Discurs que conté les idees principals d’un altre. Fes-me un resum per escrit de la conferència.

    resumir v tr Fer un resum. He resumit tots els meus dubtes en una sola pregunta.

    retall [gen. en pl.] m Tros retallat d’una cosa. Tenia una carpeta amb retalls de diaris.

    retallable adj i m Que pot ser retallat. Material retallable. Ha comprat uns retallables per al seu fill.

    retallada f Operació de retallar. Una bona retallada del pressupost.

    retallar v tr 1 Tallar seguint un contorn. Retalla els titulars de la premsa. 2 [fig.] Escurçar. S’ha de retallar bona part del discurs d’inauguració.

    retard m 1 Manca de puntualitat. Arribes amb retard. 2 Endarreriment. Acusa un cert retard en els aprenentatges.

    retardar v tr Deixar per més tard. El ministre retardava l’aparició en públic.

    retardat, -ada adj Que pateix un retard. Va una mica retardat en els estudis.

    retencions f pl Embussos intermitents de trànsit que se solen produir sobretot a les autopistes.

    retenir [var.: retindre] v tr No deixar anar; no deixar passar. El van retenir unes quantes hores a comissaria.

    retina f Part interna de l’ull, on es formen les imatges.

    retirada f El fet de retirar-se. L’exèrcit es batia en retirada.

    retirar 1 v tr Prendre. Li han retirat el permís de conduir per un any. 2 retirar-se v pron i règ Deixar una activitat; jubilar-se. S’ha retirat de la competició. Es vol retirar als seixanta anys.

    retocar v tr Esmenar, refer. Va retocar unes quantes línies del dibuix que li havien quedat poc clares.

    rètol m Inscripció breu de caràcter informatiu. Els rètols de les botigues. Un rètol lluminós.

    retolador m Estri de dibuix, amb tinta.

    retolar v tr Escriure o posar un rètol. Com han retolat la botiga?

    retorn m Tornada. Viatge sense retorn.

    retornar 1 v règ Tornar de nou. Va retornar al seu país al cap de molts anys. 2 v tr Tornar uns diners. Com que es va anul.lar el concert, van haver de retornar l’import de les entrades.

    retrat m Representació d’una persona; foto. Un retrat a l’oli. Guarda els retrats de quan eren petits.

    retratar v tr Fotografiar.

    retret m Acció de retreure. Li va fer retrets per la seva deixadesa.

    retreure [var.: retraure] v tr Tirar en cara. Li va retreure el seu egoisme.

    retrobar-se v rec Tornar-se a trobar. Es van retrobar al cap dels anys.

    retrocedir v intr Anar endarrere. Van retrocedir fins a la cantonada.

    retrovisor m Mirall d’un vehicle dirigit cap endarrere. Vigilava pel retrovisor el cotxe que venia darrere.

    retxa* f Traç rectilini: ratlla. Tira retxa al final del treball.

    reuma [var.: reumatisme] m Malaltia que produeix dolor, especialment a les articulacions

    reunió f Aplec de persones. Tenen reunió de claustre cada setmana.

    reunir(-se) v tr i pron Aplegar(-se). Reunia tota la família pel seu aniversari. Es van reunir al voltant d’una taula.

    revelació f Acció i efecte de revelar. Aquella nova cantant va ser una revelació.

    revelar v tr Fer conèixer un fet no manifestat. Em va revelar l’autèntica història d’aquella família.

    revenda f Lloc on es revèn. Només trobaràs entrades del concert a la revenda.

    revendre v tr Tornar a vendre allò que hem comprat. Compra gènere de fàbrica i després el revèn entre els coneguts.

    revenja f Acció de rescabalar-se d’un dany. Van jugar el partit de la revenja.

    revés m La part oposada al dret. Li va pegar amb el revés de la mà.

    revestiment m Material amb què es recobreix una superfície. A la paret hi havia un revestiment de ceràmica.

    revestir v tr Recobrir. Han revestit l’entrada de marbre blanc.

    revetlla [var.: *revetla] f Celebració d’una vigília. La revetlla de Sant Joan.

    a reveure exp Utilitzada en els comiats. A reveure, fins demà!

    revifar v intr Agafar vida, ànims. Amb el canvi de temps, sembla que el malalt ha revifat.

    revisar v tr Comprovar des d’un punt de vista tècnic. El mecànic va revisar el canvi de marxes.

    revisió f Acció de revisar. Revisió mèdica.

    revisor, revisora m i f Persona que comprova els tiquets dels usuaris d’un servei. El revisor del tren.

    revista f Publicació periòdica amb articles o reportatges. Revista d’art.

    revolt [var.: *revolta f]m Corba en una carretera o camí. Allà, la carretera fa un revolt molt tancat.

    revolta f Acció i efecte de revoltar-se. La revolta dels esclaus.

    revoltar-se v pron Alçar-se contra el poder. El poble es va revoltar contra la tirania.

    revolució f Canvi sobtat d’una estructura social, política, econòmica, etc. La Revolució Francesa.

    revolucionari, -ària adj i m i f Referent a la revolució. Idees revolucionàries. Els revolucionaris van prendre el Palau d’Hivern.

    rialla f Acció de riure fort. Els acudits del pallasso provocaven les rialles del públic.

    rialler, -a adj Que riu amb facilitat, alegre. Té una cara riallera.

    riba f Vora d’una superfície amb aigua. La riba d’un riu, d’un estany, del mar.

    ribera f Terreny situat prop de l’aigua. Vegetació de ribera.

    ribot m Eina per rebaixar la fusta consistent en una fulla de ferro fixada dins d’un bloc de fusta: *plana.

    ric, -a adj i m i f Que té diners. Una família rica. Els rics de la vila.

    ridícul, -a adj Que fa riure. Amb aquell barret, tenia un aspecte ridícul. Quina manera de fer el ridícul!

    riera f Corrent d’aigua intermitent. “Els torrents ja són rieres, i les rieres mar.”

    rierol m Corrent d’aigua molt petit.

    rifa f Loteria. He tret un premi a la rifa.

    rifar v tr Oferir en una rifa. L’associació rifa un cotxe.

    rifle m Fusell de repetició.

    rígid, -a adj No flexible. Es va quedar rígid del fred.

    rigor m Exigència. Un estudi històric fet amb un gran rigor.

    rima f Concordança de sons en uns versos.

    rimar v intr Fer rima. Uns versos que no rimen.

    rinoceront m Mamífer gros, de pell llisa, amb una o dues banyes damunt el morro.

    rínxol m Caragol dels cabells. El conte infantil “Rínxols d’or.”

    riquesa 1 f Abundància. Viuen en la riquesa. Una comarca d’una gran riquesa minera. 2 riqueses f pl Béns propis de persona rica. Vivia enmig de les seves riqueses.

    risc m Perill probable. No volia córrer el risc de jugar-s’ho tot a una sola carta.

    ritme m Durada dels sons en una melodia. El jazz té molt de ritme.

    rítmic, -a adj Referent al ritme. Parlava d’una manera rítmica.

    ritu m Cerimònia pròpia d’una religió. S’han casat segons el ritu jueu.

    ritual 1 m Conjunt de ritus i de cerimònies. 2 adj Referent a un ritu. Fórmula ritual.

    riu m Corrent llarg d’aigua. El riu Túria.

    riuada f Avinguda d’aigua amb inundacions. Els camps van quedar negats per culpa de la riuada.

    riure 1 v intr Fer rialles. Reien pels descosits. 2 m Acció de riure. Té un riure que s’encomana.

    rival adj i m i f Adversari. Qui són els seus rivals en el Roland Garros?

    roba f 1 Teixit. 2 Conjunt de peces de vestir. Deixa la roba en aquesta cadira. Roba interior. 3 Conjunt de peces de roba de la casa. Roba de llit.

    robar v tr i intr Prendre allò que és d’un altre. Han entrat a robar al magatzem.

    robatori m Acció i efecte de robar. Hi ha hagut un robatori a l’autobús.

    robot m Màquina que pot fer certes tasques d’una persona.

    robust, -a adj De constitució forta. És baix però robust.

    roc m Pedra que pot ser agafada amb la mà. “D’un cop de roc llençat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull.”

    roca f Massa de matèria mineral de la superfície de la Terra.

    rock [var.: rock and roll] m Tipus de música moderna de ritme molt viu.

    rocós, -osa adj Abundant en roques. Muntanyes rocoses.

    roda f Peça rodona que gira al voltant d’un eix i fa anar un vehicle, o qualsevol altre mecanisme. Les rodes d’un tren, d’una bicicleta, del carro d’anar a plaça. Les rodes d’un engranatge.

    rodalia f Voltants d’una població. Estació de rodalia.

    rodamón [pl. rodamons] m Persona sense residència ni treball fixos que va pel món guanyant-se la vida com pot.

    rodar v intr 1 Girar al voltant d’un eix. Roda la corda. 2 [fig.] El cap li rodava per culpa de la febre.

    rodatge m Període de prova d’un vehicle. Vehicle en rodatge.

    rodejar v tr Posar-s(‘hi) tot al voltant. La policia els va rodejar.

    rodet m Cilindre on va embolicat un fil, una cinta, etc.

    rodó, -ona [var.: *redó] adj De forma circular. Una moneda rodona.

    rodolar [var.: *redolar] v intr Baixar per un pendent fent tombs. Va ensopegar i va rodolar escales avall.

    rodona [var.: *redona] f Figura circular. Va dibuixar unes rodones a terra.

    roent adj Que està al màxim de calent. Ferro roent. Oli roent.

    rogenc, -a adj De color tirant a roig.

    roí, -ïna* [var.: roín] adj Que té maldat, mancat de qualitat: dolent. Una persona roïna. Un espectacle roín.

    roig, roja [m. pl. rojos o roigs] adj 1 Vermell. Es va posar roig com un titot. La Creu Roja. Els manifestants duien banderes roges. Els glòbuls rojos de la sang. 2 De color caramel. Sucre roig. Té els cabells rojos.

    rojor f Qualitat de roig: vermellor. Cridava l’atenció per la rojor de les galtes.

    rom m Licor tret de la canya de sucre.

    romà, -ana adj i m i f De Roma.

    romaní [var.: *romer] m Mata olorosa i medicinal.

    romànic 1 m Estil artístic medieval. 2 romànic, -a adj Referent al romànic o a les llengües derivades del llatí. Una capella romànica. El friülès és una llengua romànica.

    romàntic, -a adj Referent al romanticisme. Música romàntica.

    rombe m Paral.lelogram de costats iguals i angles iguals dos a dos.

    ronc, -a 1 adj Dit de la veu apagada. Té la veu ronca. 2 ronc m Soroll que es fa amb la gola quan es dorm.

    roncar v intr Fer roncs. Quan comença a roncar desperta a tothom.

    rondalla f Conte popular. La rondalla de la Ventafocs.

    rondinaire adj Que rondina. Un vell rondinaire.

    rondinar v intr Protestar contínuament de tot. Rondina per qualsevol cosa que li fas fer.

    rondineig m Acció de rondinar. Tot el dia està amb un rondineig continu.

    ronyó [var.: *renyó] m Òrgan del cos que filtra la sang.

    ros, rossa adj Dit dels cabells de tonalitats grogues. Era rossa com l’espiga d’ordi.

    rosa 1 f Flor del roser. Una rosa per Sant Jordi. 2 m To vermell molt clar. Un rosa tirant a salmó. 3 adj De color rosa. Una camisa rosa.

    rosada [var.: *ros m, *rou m] f Humitat de l’atmosfera que es condensa en forma de gotes d’aigua.

    rosat, -ada adj De color rosa. Un vi rosat.

    rosca f Estria caragolada de certes peces. La rosca d’aquesta femella s’ha xafat.

    rosegador m Nom dels mamífers caracteritzats pel fet de rosegar contínuament.

    rosegar v tr 1 Menjar lentament una cosa a trossets. El menut rosegava un crostó de pa. 2 [fig.] El rosegava la consciència.

    rosella f Flor vermella que es fa enmig dels sembrats.

    roser m Arbust amb espines que fa les roses.

    roseta f Gra de blat de moro esclatat: crispeta.

    rossellonès, -esa adj i m i f Del Rosselló.

    rossinyol m Ocell cantor de plomes brunes.

    rostir v tr Coure amb oli o llard a foc lent, especialment carn.

    rostit m Carn que s’ha fet rostir. Després del rostit, van servir les postres.

    rostre m Cara.

    rot m Aire tret de cop i de manera sorollosa per la gola. En acabant de menjar, s’ha de fer el rotet. Les begudes amb gas fan fer rots.

    rotació f Moviment al voltant d’un eix. El movimen de rotació de la Terra.

    rotllo [var.: *rogle, *rotle, *rotlo, rotlle] m Làmina caragolada. Un rotllo de paper higiènic. 2 Cercle de gent. Tots feien rotllo al seu voltant. Jugaven a rotllo. 3 [fam.] Història, cosa pesada i monòtona. Quin rotllo de pel.lícula. Sempre explica rotllos.

    roure m Arbre de fulla caduca, retallada, i de tronc rugós, que fa aglans.

    rovell m 1 Taca vermellosa que es forma en el ferro a causa de la humitat. La reixa de la finestra és plena de rovell. 2 [var.: rovell d’ou] Massa grogosa o vermellosa de dins dels ous.

    rovellar-se v pron Cobrir-se de rovell. La barana s’havia rovellat de la humitat.

    ruc 1 m Ase 2 ruca f Somera.

    rude [inv.] adj De maneres brusques. Va rebre un tracte rude. Una persona rude.

    rugbi m Esport de competició en què juguen dos equips de quinze persones.

    rugir v intr Fer rugits.

    rugit m Crit del lleó.

    rugós, -osa adj Dit d’una superfície plena d’arrugues.

    ruïna f Situació de desastre econòmic, de destrucció material. Aquell negoci el va portar a la ruïna. La casa era una autèntica ruïna.

    rull, -a* adj Arrissat, rinxolat. Uns cabells rulls.

    rulot f Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, caravana.

    runa [inv.] f Material procedent d’un enderrocament. “Prohibit abocar-hi runa.”

    ruptura f Trencament. Va amenaçar l’ambaixador amb la ruptura de relacions entre els dos països.

    rural adj Referent al camp. Escola rural. Zona rural.

    rus, russa 1 adj i m i f De Rússia. 2 rus m Llengua russa.

    rusc m Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: *casera.

    rústic, -a adj Poc treballat o polit. Un plat rústic.

    ruta f Itinerari. La ruta de la seda.

    P

    les meves paraules


    pa m Aliment fet de farina pastada i cuit al forn, de diferents denominacions. Pa de barra, de Viena, de pagès.

    paciència f Capacitat de suportar sense queixa. Amb les criatures, s’ha de tenir paciència.

    pacient 1 adj Que té paciència. Aguanta una mica, sigues pacient! 2 m i f Persona malalta que és atesa per personal sanitari. Els pacients de la sala 12.

    pacífic, -a adj Que no és propens a la violència. Un poble pacífic.

    pacte m Acord sobre un aspecte concret. Van signar un pacte de no-agressió.

    padrí, padrina m i f 1 Persona que duu una criatura a batejar. 2 Avi, àvia.

    paella f 1 Recipient de cuina rodó i amb un mànec llarg. 2 Arròs fet a la paella. Diumenge farem paella per dinar.

    paga 1 f Diners que es cobren en concepte d’una feina. La paga de Nadal. 2 paga i senyal f Quantitat que es dóna a compte. Quan van confirmar el viatge, hi van deixar un deu per cent de l’import com a paga i senyal.

    pagament m El fet de pagar. Aquest mes hem fet molts pagaments.

    pagar v tr Donar diners a canvi d’un servei, d’una mercaderia, etc. Va pagar-ho en bitllets de deu mil pessetes.

    pagès, pagesa m i f Persona que treballa el camp: *llaurador.

    pàgina f Cada una de les cares d’un full, especialment en un quadern o llibre.

    paio, paia [fam.] m i f Individu. Hi ha un paio que demana per tu.

    pair v tr i intr Digerir. He menjat tant per dinar, que necessitaré hores per pair-ho. Menja poc però paeix bé.

    país m Territori d’una nació. Diuen que tot ho han fet en benefici del país.

    paisatge m Lloc vist des del seu aspecte general. Contemplaven el paisatge que es veia des del mirador.

    pal m Peça de fusta recta, rodona i alta, de diversos usos. Un pal de paller. Un pal de telèfons. Els pals d’una embarcació. Un pal de bandera. El pal de fregar.

    pala f Eina amb mànec llarg i una làmina a l’extrem per arreplegar material. Tiraven més carbó dins el forn amb una pala.

    paladar m Part superior de l’interior de la boca.

    palaí* m Peix de cos aplanat: llenguado.

    palanca f Màquina simple per aixecar pesos.

    palangana f Recipient rodó i fondo per rentar-s’hi les mans.

    palau m Edifici luxós, generalment residència d’un personatge important. El palau del governador. El palau del rei.

    palet m Pedra arrodonida i llisa per efecte de l’acció de l’aigua. Un palet de riera.

    paleta 1 m i f Persona que treballa en la construcció: *obrer de vila, *picapedrer. 2 f Fusta plana i corbada on els pintors hi posen els colors per pintar. 3 f Eina triangular amb mànec curt que es fa servir en els treballs de construcció.

    palla f Tija seca de les plantes que fan espigues. Una bala de palla.

    pallasso, pallassa m i f Artista còmic de circ.

    paller m Pila de palla que hi havia a l’era, formada al voltant d’un pal molt alt.

    pàl.lid, -a adj De color apagat. El malalt estava pàl.lid.

    pallissa f Seguit de cops donats a algú. Li han clavat una bona pallissa.

    palmell [var.: palma f] m Part plana de la mà, oposada al dors.

    palmera f Arbre alt de fulles grans, propi de climes càlids.

    paloma* [var.: *palometa] f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales grosses: papallona.

    pam m Mesura de llargada equivalent a la distància entre la punta del dit xic i del polze amb la mà oberta.

    pancarta f Banda de roba o de plàstic aguantada als extrems per uns pals, on hi ha escrita alguna consigna. Els manifestants desfilaven portant pancartes.

    panda m Mamífer asiàtic de pèl blanc amb taques negres.

    pandereta f Instrument de percussió consistent en un cèrcol que aguanta una membrana.

    panera f 1 Recipient per al pa. Serveix el pa a taula en una panera. 2 [p. ext.] Cistell.

    panerola* f Insecte negrós de cos aplanat i d’hàbits nocturns que viu a les cases: escarabat de cuina.

    panorama m Vista àmplia. Des d’allà es veia tot el panorama de la costa.

    panotxa [var.: *panolla] f Espiga del blat de moro.

    pansa f Gra de raïm sec.

    pansit, -ida adj 1 Dit d’una planta que ha perdut la ufana. Flors pansides. 2 [fig.] Dit d’algú que ha perdut energia, alegria. Et veig tot pansit; què et passa?

    pantà m Extensió d’aigua de poca profunditat.

    pantalla f 1 Superfície on es projecta una pel.lícula o hi apareixen les imatges d’un televisor, d’un ordinador. 2 Mena de campana que cobreix un llum perquè no enlluerni. Un llum de tauleta de nit amb pantalla de roba.

    pantalons m pl Peça de roba que cobreix de la cintura en avall, amb dos camals. Uns pantalons texans.

    pantanós, -osa adj Dit d’un terreny ple de basses. Un litoral pantanós.

    panteixar [var.: *pantaixar] v intr Respirar fatigosament per efecte d’un cansament gran. Va pujar les escales panteixant.

    pantera f Lleopard.

    panxa f Ventre.

    panxut, -uda adj Que té la panxa grossa. Un infant panxut.

    pany m Tanca d’una porta. Pany de seguretat.

    paó [var.: *pago] m Ocell amb una gran cua de plomes molt acolorides.

    papa m Cap de l’Església catòlica.

    papallona f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales desplegades: *paloma.

    paper m 1 Làmina prima feta amb fibres vegetals. Paper d’embalar. Paper xarol. Paper de vidre. 2 Representació d’un personatge. El protagonista fa un paper molt important. 3 [fig.] Actitud, comportament respecte a una altra persona. El vam anar a veure però ens va fer un paper molt estrany.

    paperera f Recipient per llençar-hi els papers que ja no serveixen.

    papereria f Botiga on venen papers i objectes d’escriptori en general.

    papereta f Full amb què es vota. Va tirar la papereta dins de l’urna.

    paperina f Paper caragolat sobre ell mateix fent bossa. Una paperina de xurros.

    paquet m Conjunt de coses embolicades, o envasades, i lligades. Fes un paquet amb tota la roba vella. Un paquet de tabac.

    paràbola f Corba oberta per un costat, que es va separant i no s’acaba mai.

    parabòlic, -a adj En forma de paràbola. Antena parabòlica.

    parabrisa m Vidre de davant d’un vehicle.

    paracaigudes m Aparell per tirar-se d’un avió.

    paracaigudista m i f Persona que es tira amb paracaigudes.

    parada f 1 Acció i efecte de parar(-se). A la pròxima estació farem una parada de deu minuts. 2 Lloc on tenen fixada la parada els vehicles d’una línia regular. Una parada d’autobús. 3 Punt de venda en un mercat. Té una parada de fruita a la plaça.

    paradís m Lloc ideal de felicitat. Per uns dies, aquella casa va semblar el paradís.

    paràgraf m Cada un dels fragments d’un text escrit.

    paraigua m Estri per protegir-se de la pluja.

    paraigüer m Recipient per posar-hi els paraigües.

    paràlisi f Impossibilitat de moure’s (un membre). Té paràlisi a les cames.

    paralitzat, -ada adj Sense moviment. Té els músculs de la cara paralitzats.

    parallamps m Barra metàl.lica per atraure els llamps.

    paral.lel, -a adj Dit de les línies que mantenen la mateixa distància. Dos carrers paral.lels.

    paral.lela f Línia que és paral.lela respecte a una altra.

    parament m Conjunt d’elements, accessoris, etc. amb què es para una cosa. Parament de taula. Parament de cuina.

    parany m 1 Artefacte per atrapar animals. 2 [fig.] Situació pensada per atrapar algú. La policia va posar un parany als camells del barri.

    parar 1 v tr Impedir de continuar avançant, bloquejar. Em va parar al mig del carrer. El porter va parar la pilota com va poder. 2 Disposar, preparar, especialment la taula. Comenceu ja a parar taula. 3 v intr Fer una parada. Que no para aquí, l’autobús? 4 parar de v aux Para de fer el paperina i estigues per la feina. 5 anar a parar loc verb Treure cap (a). On ha anat a parar la pilota? 6 sense parar loc adv De manera seguida. Enraona sense parar, com les cotorres.

    paràsit m Animal que viu a costa d’un altre. Un producte contra els paràsits.

    para-sol m Espècie de paraigua gran per protegir-se del sol. Van plantar el para-sol a la platja.

    parat, -ada adj i m i f Aturat.

    paraula f 1 Unitat de la llengua. T’ho diré en quatre paraules. 2 [fig.] Hi va comprometre la seva paraula. Paraula d’honor.

    paraulota f Paraula o expressió desagradable a les orelles, renec.

    para-xocs m Peça d’un vehicle per parar els xocs.

    parc m Extensió gran de terra amb jardins dins una població. El parc de la Ciutadella.

    parcel.la f Divisió d’un terreny. De l’antiga propietat, n’ha fet parcel.les.

    parcial adj Només d’una part, d’un aspecte. Un estudi parcial.

    pardal m 1 Ocell de color terrós: *teulader. *2 Ocell en general.

    pare [var.: papa] m Un home respecte als seus fills. El seu pare es deia Joan.

    parèixer* v atr Semblar. Li pareixia que no podia ser veritat.

    parell 1 adj Dit del nombre enter que es pot dividir per dos. El 12 és parell. Juguen a parells o senars. 2 det [usada gen. en loc det] Dos. Un parell de sabates.

    parella f 1 Conjunt de dos. Fan una bona parella. 2 Persona amb la qual es conviu de manera íntima. Són una parella de fet. Viuen com a parella.

    parent m Persona de la família en relació amb una altra. A la boda, hi convidaran tots els parents.

    parentela f Conjunt dels parents. Tota la parentela va anar al casament.

    parèntesi m Cada un dels dos signes ( ) amb què es tanca un tros de text. Una frase entre parèntesis.

    parentiu [var.: parentesc] m Relació, vincle que hi ha entre parents.

    parer m Opinió, punt de vista. Segons el meu parer, la cosa no ha anat ben bé així.

    paret f Obra vertical. De la casa, només en quedaven les quatre parets.

    parir v tr i intr Tenir un fill una dona, una femella d’un mamífer. Ha parit un fill preciós. Ha parit a mitja nit.

    parla f Facultat de parlar, manera de parlar. El va deixar sense parla, de la impressió. Té una parla divertida.

    parlament m Assemblea legislativa. Eleccions al Parlament.

    parlamentari, parlamentària m i f Membre d’un Parlament.

    parlar v Comunicar(-se) per mitjà del llenguatge articulat 1 v intr Parla d’una manera molt entenedora. Quan parla, fa molts gestos. Al final, em faràs parlar. 2 v tr Sap parlar sis llengües. 3 v règ Ens ha tornat a parlar de quan era infant. 4 m Manera de parlar, variant. Té un parlar estrany. El parlar d’aquelles comarques.

    parpella f Plec que fa la pell a damunt de l’ull. Les parpelles se li tancaven, de tanta son que tenia.

    parquet m Paviment fet de fustes estretes.

    pàrquing m Aparcament.

    parra f Vinya que creix com a planta enfiladissa.

    parrac m Tros de roba estripada: *péntol. La jaqueta li queia a parracs.

    parròquia f 1 Església portada per un rector. 2 [fam.] Clientela d’un establiment.

    1part 1 f Allò que està inclòs en un conjunt més gran. Divideix el pastís en parts iguals. Aquell tapís formava part de la col.lecció. Va rebre el suport de la major part del públic. 2 Banda. Se sentia un soroll de la part de mar. Per la nostra part, ja te’n pots anar. 3 a part loc adv A banda. Posa aquells paquets a part. 4 prendre part (en) loc verb Participar(-hi), implicar(-s’hi). Al final, va acabar prenent part en la discussió.

    2part m El fet de parir. Ja té dolors de part.

    parterre m Secció d’un jardí amb flors plantades. Entremig dels parterres hi havia un caminet.

    participació f El fet de participar(-hi). El van detenir per la seva participació en els fets.

    participant adj i m i f Que (hi) participa. Van fer un obsequi a tots els participants en el concurs.

    participar v règ Prendre part (en). Sempre volia participar en tot.

    partícula f Porció molt petita d’una cosa. Partícules de pols.

    particular 1 adj Especial. Allò sí que va ser un cas particular. 2 Privat. Camí particular. 3 en particular loc adv Sobretot. Li agrada el marisc i en particular els escamarlans.

    particularment adv Especialment. Un cas particularment dolorós.

    partida f Conjunt de jugades d’un joc. Una partida d’escacs.

    partidari, -ària adj i m i f Que pren partit (per). És partidari de dir-ho tot. Els partidaris del marquès van atacar la diligència.

    partir 1 v tr Distribuir en parts. Va partir el berenar entre els amics. 2 v intr Anar-se’n. Van partir cap a la frontera. 3 a partir de loc prep Prenent(-ho) com a base. Van reconstruir els fets a partir dels testimonis.

    partit m 1 Competició esportiva. Un partit d’handbol. 2 Agrupació política. Un partit socialista. 3 Resolució. Va prendre el partit de convocar-los a tots.

    partitura f Escriptura d’una composició musical. El mestre dirigia sense partitura.

    pàrvul, pàrvula m i f Alumne de parvulari.

    parvulari m 1 Etapa de l’educació infantil, entre els tres i els sis anys. 2 Local de parvulari.

    parxís m Joc en què es fan moure unes fitxes rodones damunt un tauler.

    1pas [pl. passos] m 1 Cada un dels moviments de les extremitats inferiors en caminar. Un pas endavant i dos endarrere. 2 Lloc per on es passa, o es traspassa. Un pas de vianants. Un pas subterrani. Un pas zebra. Un pas a nivell.

    2pas adv Reforça la negació en certs casos. No saps pas si en Joan ha de venir? Que tots actuen igual?, no pas ell. No obriu pas les finestres en cas d’incendi. M’agrada més la coca salada que no pas la pizza.

    Pasqua f Festes que se celebren per la primavera. La mona de Pasqua.

    passa f Cada un dels passos que es fan com a mesura. D’aquí a la cantonada hi ha més de quaranta passes.

    passada f 1 Acció de passar. Els davanters es van fer unes passades magnífiques. 2 mala passada Malifeta. Li van jugar una mala passada.

    passadís [pl. -issos] m Pas llarg i estret, especialment en un habitatge, edifici, etc., corredor

    passador m Estri per subjectar, especialment el cabell.

    passamà m Part superior d’una barana, per on hi passa la mà.

    passaport m Document personal necessari per passar la frontera de molts països.

    passar 1 v intr Succeir. Què deu passar, que se sent aquest escàndol? T’ho han explicat així, però passa que no és exacte. 2 Transitar. Pel carrer Gran, hi passa molta gent a aquestes hores. El va ajudar a passar a l’altra banda. 3 passar davant loc verb Avançar. Va accelerar per poder passar davant d’aquell camió. 4 passi-ho bé exp Forma de salutació, de comiat. Passi-ho bé, senyora Rita!

    passat, -ada 1 adj Vell, d’altres temps. Són coses passades. És passat de moda. 2 passat m El temps que ja ha transcorregut. Recordaven el passat.

    passatemps m Entreteniment.

    passatge m 1 Carrer estret i secundari, sovint interior o entre dos carrers. 2 Conjunt de passatgers. El capità va saludar el passatge. 3 Bitllet de transport, especialment de vaixell

    passatger, -a 1 adj Que no dura sempre. Un mal de cap passatger. 2 m i f Viatger d’un transport col.lectiu. Els passatgers d’un tren, d’un avió, d’un vaixell.

    passeig [pl. -jos o -igs] m Carrer ample vorejat d’arbres.

    passejada [var.: passeig] f Acció de passejar(-se). En acabat de sopar, sempre faig una passejada.

    passejar(-se) v tr i pron Fer una passejada. Passejava la criatura dalt del cotxet. Es passejava amunt i avall del corredor.

    passi [var.: *passe] m Document que permet l’entrada o la circulació franca. M’han regalat un passi per a la Fira del Llibre.

    passió f Tendència, sentiment, desig irresistible. Té passió per les carreres de cavalls.

    passiu, -iva adj Que no oposa resistència, que no reacciona. Els costava d’actuar davant d’un públic tan passiu.

    pasta f 1 Massa de material tou. La pasta de fer el pa. Pasta de dents. 2 Aliments de diverses formes fets amb pasta de farina, com els fideus, els espaguetis, etc. 3 Productes de pastisseria com les galetes, els croissants, els brioixos, etc.

    pastanaga f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: *safanòria.

    pastar v tr Treballar la pasta de forner. El forner pastava farina.

    pastilla f Medicament en forma de disquet. Pastilles per a la tos.

    pastís [pl. -issos] m Dolç, especialment una mica gros. Un pastís d’aniversari.

    pastisser, pastissera m i f Persona que treballa en una pastisseria.

    pastisseria f Botiga i obrador on fan pastissos i dolços.

    pastor, pastora m i f Persona que duu un ramat. Una pastora de cabres.

    pastós, -osa adj Que té consistència de pasta. El foie gras és pastós.

    pastura f Terreny on pastura un ramat, l’herba mateixa que mengen. En aquells prats tan alts hi havia les millors pastures dels encontorns.

    pasturar v intr Alimentar-se el bestiar de l’herba del camp; dur-l’hi. Per allà prop pasturava un ramat d’ovelles.

    patacada f Cop molt fort, generalment per efecte d’una caiguda o una topada: *bac. Va relliscar i es va clavar una bona patacada.

    patata f Tubercle comestible de la patatera: *creïlla. Una plata de patates fregides. Patates bullides.

    paté [pl. -és] m Aliment fet de diferents productes en forma de pasta. Un paté de foie gras, de pollastre, de salmó.

    patent 1 adj Evident. Eren patents les ganes que tenia d’acabar com més aviat millor. 2 f Dret per a l’explotació exclusiva d’un invent.

    patern, -a adj Referent al pare. No feia gaire cas dels consells paterns.

    patètic, -a adj Que provoca un sentiment de pena i de tristesa alhora. Era patètic veure plorar aquell home que semblava tan segur d’ell mateix.

    pati m Espai tancat a l’interior d’un edifici. Darrere la casa hi havia un pati amb tarongers.

    patí [gen. en pl.] m Aparell per patinar.

    patilla f Cabell que baixa pels polsos cap a les galtes. Es deixava unes patilles amples i llargues que li tapaven mitja galta.

    patiment m El fet de patir.

    patinador, patinadora m i f Persona que patina.

    patinar v intr Lliscar per damunt d’una superfície.

    patinatge m Activitat esportiva consistent a patinar. Patinatge sobre rodes, sobre gel.

    patinet m Joguina amb rodes per passejar-s’hi.

    patir v intr i tr Sofrir. Patia molt de veure’ls tan necessitats. Ara patirem les conseqüències de tanta secada.

    pàtria f País propi. Cal respectar totes les pàtries.

    patrimoni m Conjunt de les propietats d’algú. Quatre llibres eren tot el seu patrimoni.

    patriòtic, -a adj Referent a la pàtria. Himnes patriòtics.

    patró m Amo, especialment d’una empresa.

    patrulla f Escamot de vigilància. Una patrulla de la policia.

    pau f Absència de guerra o de violència. La pau va arribar al cap de cinc anys de guerra cruel.

    pausa f Descans breu. Abans de començar a llegir aquell fragment, va fer una pausa.

    pavelló m Edifici gran dins d’un conjunt. Un pavelló de la fira de mostres. Pavelló poliesportiu.

    paviment m Terra que ha estat pavimentat. Un paviment de rajoles.

    pavimentar v tr Recobrir una superfície de terra amb matèria resistent, com asfalt, rajoles, etc.

    pebre m 1 Fruit en forma de boletes menudes de gust picant. *2 Pebrot. 3 Pols obtingut de moldre tota classe de pebres. Pebre vermell. Pebre roig. Pebre blanc. Pebre negre. 4 pebre coent Bitxo.

    pebrot [var.: *pebre] m Hortalissa de color vermell quan és madura: *pimentó. Pebrots escalivats.

    peça f 1 Part d’un mecanisme. Les peces d’una màquina, d’un rellotge. 2 Element amb què ens vestim. Una peça d’abric. Una peça de roba interior.

    pecar v intr Fer pecats.

    pecat m Acció contra una norma religiosa.

    peculiar adj Propi, específic, original. Tenia una manera peculiar de dir les coses.

    pedaç m 1 Afegitó, especialment a la roba. Duia un pedaç al darrere dels pantalons. *2 Drap. Eixugava la pols amb un pedaç.

    pedal m Peça d’un vehicle, d’un mecanisme, per donar-li impuls. Els pedals d’una bicicleta.

    pedalar [var.: pedalejar] v intr Fer anar els pedals. El corredor pedalava amb fúria a les pujades.

    pediatre, pediatra m i f Especialista en medicina infantil.

    pedra f 1 Tros de roca, especialment l’utilitzat en la construcció. Han revestit la façana amb pedra. 2 Material de joieria. Una pedra preciosa. 3 Calamarsa de grans grossos. Ha caigut pedra.

    pedrera f Lloc d’extracció de pedra.

    pedrís [pl. -issos] m Seient de pedra o de maons.

    pega f Substància per enganxar. Aquests cromos no tenen prou pega.

    pegar 1 v règ i tr Donar cops a algú. Li va pegar una bufetada. 2 v intr Aquell sempre pega. *3 v tr Donar, tirar, produir. Pegar un crit. Pegar empentes. *4 pegar a v aux Començar a. Van pegar a fugir.

    peix m Animal vertebrat que viu a l’aigua i respira per brànquies.

    peixater, peixatera [var.: *pescater] m i f Persona que ven peix.

    peixateria [var.: *pescateria] f Botiga o parada de peixater.

    peixera f Recipient amb aigua per tenir-hi peixos vius.

    pel [pl. pels] cont Passa pel camí. El va enviar pels aires.

    pèl [pl. pèls] m Filament de l’epidermis. Té els braços coberts de pèl.

    pela f 1 Pell d’una fruita, d’un tubercle, que ha estat llevada. On podem llençar les peles de la taronja? 2 [fam.] Pesseta.

    pelada f 1 [var.: *pelat m] Erosió a la pell. Quan va caure, es va fer una pelada al genoll. 2 Acció i efecte de fer-se tallar els cabells, especialment curts. Quina pelada!

    pelar v tr 1 Llevar la pell d’un fruit, d’un tubercle. Pela les patates per al sopar. 2 [p. ext.] Desgranar. Hem de pelar pèsols. 3 Tallar els cabells. Qui t’ha pelat?

    pell f 1 Recobriment del cos. Té la pell dura. 2 Pell d’un animal usada com a vestit. Un abric de pell.

    pelleteria f Botiga de pells.

    pel.lícula f Cinta de filmar. Un pel.lícula de por.

    pelut, -uda adj Que té molt de pèl. Un ós pelut.

    pena 1 f Sentiment de tristor. Fa pena veure-la tan malalta. 2 Sanció imposada per un tribunal. Ha de complir la pena a la presó. 3 a penes loc adv Gairebé no. A penes hi havia mitja entrada.

    penal m 1 Falta a l’àrea pròxima a la porteria. El porter va parar el penal. 2 Centre penitenciari.

    pendent 1 m Inclinació del terreny. Va caure rodolant pel pendent. 2 adj Per solucionar. Tinc molts treballs pendents, encara. 3 adj i adv A l’espera. Estem pendents del resultat.

    pèndol m Peça de certs mecanismes que fa un moviment d’oscil.lació. El pèndol d’un rellotge de paret.

    penedir-se v pron i règ Saber greu una pròpia acció. Es va penedir d’haver-li donat tanta confiança.

    penetrar v règ Entrar endins (de). Van començar a penetrar en el bosc.

    península f Tros de terra voltat de mar, unit al continent per una faixa més o menys estreta. La península Ibèrica.

    penis m Membre sexual dels mamífers mascles.

    penitència f Càrrega, pena, càstig. Haver-la d’aguantar tot el dia, ja és una bona penitència.

    penjador m Estri per penjar-hi roba. Els penjadors d’un armari.

    penjar 1 v tr i règ Subjectar en un lloc només per la part de dalt. Penjar un llum del sostre. Penjar un quadro a la paret. Penjar de la forca. 2 v règ La faldilla et penja d’un costat. 3 v intr Tallar la comunicació telefònica. A mitja conversa ha penjat. 4 penjar-se v pron Anar a parar a un lloc inaccessible. La pilota s’ha penjat.

    penja-robes m Moble per penjar-hi la roba: *perxa.

    penjoll m Guarniment que es duu penjant. Duia un braçalet amb penjolls.

    penós, -osa adj Que fa pena. És molt penós haver-lo de renyar sempre.

    pensador, -a adj i m i f Que pensa, que té idees. És un gran pensador.

    pensament m El fet de pensar. Estava sol amb els seus pensaments.

    pensar 1 v intr Exercir la facultat de raonar, de recordar. Per pensar bé, necessitava una mica més de calma. 2 v règ Es passa el dia pensant en el seu projecte. Pensa molt en el seu país. 3 pensar-se v pron i tr Creure. Em pensava que ja no vindries.

    pensatiu, -iva [var.: pensarós] adj Tancat en els seus pensaments. Què li deu passar, que se’l veu tan pensatiu?

    pensió f Paga d’una persona jubilada. Enguany no augmentaran gaire les pensions.

    pentàgon m Polígon de cinc costats.

    pentinar(-se) v tr i ref Arreglar(-se) els cabells. T’han pentinat molt bé. Es pentinava davant el mirall.

    pentinat m Manera d’anar pentinat. Duia un pentinat de perruqueria.

    péntol* m Tros de roba esgarrada: parrac. Ha convertit el mocador en un péntol.

    penúltim, -a det i pron Indica el lloc abans de l’últim. Vaig ser el penúltim d’arribar.

    penya f Massa gran de pedra. Estava sota una penya.

    penya-segat m Roca tallada vertical d’una certa altura, especialment a la costa.

    penyora f Allò que es deixa com a garantia. “Te deix, amor, la mar com a penyora.”

    pepa* f Joguina que representa una figura humana: nina.

    per prep 1 Indica relació de trànsit respecte a un lloc. Vés per l’altre costat. 2 Indica situació aproximada respecte a un lloc o al temps. Si busques bé, ho trobaràs per aquí. “Tota planta floreix com per la primavera.” 3 Indica la causa i, davant d’infinitiu, la finalitat. Tot ho ha fet per vosaltres. He vingut expressament per saludar-te. 4 Indica bescanvi. Ha sacrificat la vida per no res. 5 Amb el valor adverbial de encara. Per molt que l’aviseu, no en farà cas. 6 per a Indica destinació. Un regal per a cadascú.

    pera f Fruit comestible de la perera.

    percebre v tr Captar pels sentits, per la intuïció. Des d’allà percebien el moviment de la gent.

    percentatge m Tant per cent. Han augmentat els percentatges d’audiència del programa.

    percepció f El fet de percebre. Segons la meva percepció, això no és ben bé així.

    percussió f Acció de picar damunt d’un objecte, especialment un instrument musical. El timbal és un instrument musical de percussió.

    perdedor, -a adj i m i f Que ha perdut. L’equip perdedor. Sempre vas amb els perdedors.

    perdiu f Ocell de plomes de color de cendra amb taques, i amb les potes i el bec vermells.

    perdó 1 m Acció i efecte de perdonar. Li van demanar perdó per la mala passada que li havien fet. 2 exp Usat per demanar excuses. Perdó, no l’havia vist!

    perdonar v tr No tenir en compte una falta, un error, un deute. No li perdonarà mai els insults de l’altre dia.

    perdre 1 v tr Desaparèixer una cosa sense saber què se n’ha fet. He perdut la cartera amb tota la documentació. 2 v intr Ser vençut en una competició. Han perdut per 2 a 3.

    pèrdua f L’efecte de perdre. Les inundacions han causat moltes pèrdues.

    perenne adj Dit d’una cosa que hi és sempre, que no passa. Arbres de fulla perenne.

    perepunyetes adj i m i f Que en tot hi troba defectes. S’hi miraven molt amb els acabats, perquè l’encarregada era una perepunyetes.

    perera [var.: perer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les peres.

    peresa f Condició de peresós, mandra. Tot li fa peresa, no hi ha res que el motivi.

    peresós, -osa adj Que li costa de fer les coses, mandrós.

    perfecció f Qualitat de perfecte. Pintava les cares amb una gran perfecció.

    perfectament adv D’allò més bé. Està perfectament de salut.

    perfecte, -a adj Sense cap defecte. Un treball perfecte.

    perfil m Contorn, especialment el d’una figura posada de costat. La posta de sol destacava el perfil dels edificis. Quan es posa de perfil, se li nota més la panxa.

    perforació f Acció i efecte de perforar(-se). Una perforació de budell.

    perforar v tr Foradar.

    perfum m 1 Bona olor. El perfum de les flors del camp. 2 Substància de perfumeria que fa bona olor. Quin perfum gastes?

    perfumar v tr Omplir de bones olors. Han perfumat la sala amb un ambientador.

    perfumeria f Botiga on venen colònies, perfums i productes de bellesa en general.

    perill m Situació que comporta un risc. En el camí de baixada, van passar per moments de perill.

    perillós, -osa adj Que comporta perill. Un revolt perillós.

    període m Espai de temps d’una certa llargada, especialment en relació a certs processos i fets. El període glacial.

    periòdic, -a adj 1 Que succeeix de manera regular. Pluges periòdiques. 2 periòdic m Diari. Al quiosc ja no hi queda cap periòdic del dia.

    periodisme m Professió de periodista.

    periodista m i f Professional de la informació.

    periquito m Ocell petit de colors variats i nas corbat.

    perjudicar v tr Causar un perjudici. Tants mesos seguits d’obres han perjudicat les botigues de la zona.

    perjudici m Allò que representa un mal, un dany per a algú.

    perjudicial adj Que causa un dany. El tabac és perjudicial per a la salut.

    perla f Petita massa sòlida que es forma dins de les ostres i d’altres mol.luscos. Un collaret de perles.

    permanent 1 adj Continuat. Oferim un servei permanent als nostres clients. 2 f Tractament del cabell que el deixa arrissat o ondulat durant un temps.

    permetre v tr Consentir. No els podien permetre aquella desobediència.

    permís m Autorització. M’han agafat el joc sense permís. Estan en el país amb un permís de treball.

    pern m Caragol, generalment amb la cabota plana i quadrada, que va fixat amb una femella. Les peces de la màquina anaven collades amb perns.

    pernil 1 m Cuixa salada de porc: *cuixot. Un entrepà de pernil. 2 pernil dolç Pernil cuit.

    però conj 1 Indica oposició. T’ajudaria a acabar la maqueta, però no sé com posar-m’hi. 2 adv Indica concessió. El seu pare, però, no és tan alt com ell.

    perpendicular adj i f Dit d’una recta que forma quatre angles iguals quan es talla amb una altra recta.

    perpetu, -ètua adj Que dura sempre. Neus perpètues.

    perquè conj 1 Indica causa. No he pogut acabar-ho, perquè no he calculat bé el temps. 2 Indica finalitat. T’ho vam donar perquè en fessis un bon ús.

    perruca f Cabellera postissa.

    perruquer, perruquera m i f Persona que treballa en una perruqueria.

    perruqueria f Establiment on tallen els cabells i fan pentinats.

    persecució f Acció i efecte de perseguir. Els van enviar en persecució dels presos que s’havien escapat.

    perseguir v tr Anar darrere d’algú per atrapar-lo. Els gossos perseguien la llebre.

    persiana f Peça feta amb tires o en forma de porticó que es posa en una porta o finestra. A l’hora forta del sol tancaven les persianes.

    persistent adj Perenne, de llarga durada. Fulles persistents. Pluja persistent.

    persona f Ésser humà.

    personal 1 adj Referent a l’individu. Els gustos són una qüestió molt personal. 2 m Conjunt de persones, especialment de treballadors, d’empleats. Tot el personal de la fàbrica. 3 f Falta personal en una competició. Ja li han assenyalat dues personals.

    personalitat 1 f Conjunt de qualitats que diferencien una persona de les altres. Té una personalitat ben definida. 2 personalitats f pl Conjunt de persones importants. Entre els convidats hi havia moltes personalitats.

    personatge m 1 Persona de relleu. Va ser tot un personatge en la seva època. 2 Protagonista. El personatge principal i els secundaris.

    perspectiva 1 f Representació de la profunditat. Un dibuix amb perspectiva. 2 Futur. Amb tots els fills a l’atur, se li presenta una bona perspectiva. 3 en perspectiva loc adv Probable. Té unes quantes ofertes en perspectiva.

    persuadir v tr i règ Convèncer. El van persuadir de la qualitat d’aquell producte.

    pertànyer v règ Tenir en propietat. Aquelles terres pertanyien a una família del poble del costat.

    pertinença [gen. en pl.] f Coses de propietat. Quan la policia el va deixar anar, li va tornar totes les seves pertinences.

    pertocar v règ Considerar pertanyent. No em pertoca a mi de dir-ho.

    pertot arreu [var.: pertot] loc adv A totes bandes. “Pertot se’n fan, de bolets, quan plou.” No trobava un racó tranquil: pertot arreu hi havia gent.

    perxa* f Penja-robes.

    pes m 1 El resultat de pesar. Comprova el pes amb aquestes altres balances. 2 Nom de diverses peces pesants. Els pesos d’una balança de plats. Els pesos d’un rellotge de paret. Alçament de pesos. Llançament de pes.

    pesant adj Que pesa molt. Una càrrega pesant. El plom és pesant. L’elefant és un animal pesant.

    pesar v tr Mesurar la massa. Pesa’m aquest paquet.

    pesat, -ada adj De mal suportar. És un pesat, no hi ha qui l’aguanti!

    pesca f L’activitat de pescar. Pesca submarina.

    pescador, pescadora m i f Persona que es dedica a la pesca.

    pescar v tr i intr Agafar peix de l’aigua. Les barques ja han sortit a pescar. Han pescat molta sardina.

    pèsol m Llavor comestible de la pesolera, en forma de boletes verdes. Sípia amb pèsols.

    pesseta f Moneda de l’Estat espanyol.

    pessic 1 m Acció i efecte de pessigar. 2 [p. ext.] un pessic de loc det Un pessic de sal.

    pessigar v tr Cloure la pell entre dos dits i caragolar fent pressió.

    pessigolles [var.: *cossigolles, *còssigues] f pl Convulsió provocada per un refrec molt suau a la pell: *cosquerelles. Li feia pessigolles a l’orella amb una ploma d’ocell.

    pèssim, -a adj D’allò més dolent. Té un gust pèssim per vestir-se.

    pessimista adj i m i f Dit de la persona que en tot hi troba la part negativa.

    pestanya f Cada un dels pèls que surten a les vores de les parpelles.

    pestell m Peça d’un pany que llisca per obrir-lo o tancar-lo.

    pet m Gas que es deixa anar per l’anus, especialment quan fa soroll.

    pètal m Cada una de les peces de la corol.la d’una flor.

    petanca f Joc molt semblant al joc de bitlles.

    petar 1 v tr i intr Trencar, rebentar, explotar, amb un so sec. Han petat tots els globus. Qui ha petat el vidre? El coet no ha petat. 2 v intr Fer un so sec. Les portes de dalt no paren de petar.

    petard m Petit objecte amb pólvora per fer-lo petar.

    petició f Acció i efecte de demanar una cosa. Ens ha fet una petició molt enraonada.

    petit, -a 1 adj De dimensions reduïdes, de menys edat: *xicotet. Vivien en una casa petita. El germà petit. És el més petit de tots. 2 m i f Infant. Els petits ja baixen al pati.

    petjada f Empremta d’un peu. Van veure les petjades d’un llop a la neu.

    petjapapers [var.: pitjapapers] m Objecte pesant que aguanta els papers de damunt d’una taula.

    petó m Acció i efecte de besar: *bes. Li va fer un petó.

    petroli m Oli mineral del qual s’extrauen molts productes, com la benzina.

    petrolier m Vaixell que transporta petroli.

    petxina f Nom genèric de molts mol.luscos de dues valves, com cloïsses, escopinyes, etc. Un arròs amb petxines.

    peu m Part del final d’una extremitat inferior.

    peüngla [var.: peülla] f Durícia que recobreix l’únic dit del peu de certs mamífers. Les peüngles d’un cavall.

    pi m Arbre de fulles perennes en forma d’agulla, que fa pinyes. Un pi pinyoner. Un pi blanc.

    pianista m i f Persona que toca el piano.

    piano m Instrument musical de percussió, amb un teclat i pedals.

    pic m 1 Eina acabada en punta per fer clots. 2 Cim punxegut de muntanya.

    pica f Recipient, generalment amb aixeta, per a diversos usos. Una pica de rentar la roba. La pica de la cuina.

    picada f 1 Acció i efecte de picar un insecte. Tenia els braços plens de picades de mosquit. 2 Conjunt d’ingredients picats en un morter com a condiment. Una picada d’ametlles i pinyons.

    picament m Acció de picar. Picament de mans, de peus.

    picant adj 1 De gust coent. Una salsa picant. 2 [fig.] Un acudit picant.

    picapedrer, picapedrera m i f *1 Paleta, obrer de la construcció. 2 Persona que pica i talla pedra per a la construcció.

    picaporta m Peça que hi havia a les portes per trucar.

    picar 1 v intr i règ Donar cops, trucar. Algú pica a la porta. Han picat dos cops. Van picar de mans amb molt d’entusiasme. Van picar de peus en senyal de protesta. 2 v tr Fer a trossos petits. Picar carn. Picar una ceba. 3 Xafar amb el morter. Picar uns quants alls. 4 v règ Tenir sensació de picor. Em pica el cap. 5 Ferir amb el bec. La cadernera li ha picat en un dit. 6 v intr Quedar agafat un peix a l’ham. Va anar a pescar d’hora, però els peixos no van picar en tot el matí.

    piconadora f Màquina d’aplanar terrenys.

    picor f Sensació que fa venir ganes de gratar-se. Té picor a la mà perquè ha tocat unes ortigues.

    picotejar v tr Menjar un ocell a cops de bec. Els pardals picotejaven les engrunes que hi havia per terra.

    pietat f Sentiment de pena (respecte a). Va tenir pietat dels detinguts i els va deixar anar.

    piga f Taca de la pell. Té moltes pigues a les cames.

    pigat, -ada adj Que té pigues. Una cara pigada.

    pigota* f Verola.

    pijama m Vestit per anar al llit consistent en uns pantalons i una jaqueta.

    1pila f Conjunt de coses col.locades les unes damunt les altres. Una pila de llenya.

    2pila f Generador d’electricitat. Les piles de la llanterna.

    pilar m Columna alta que aguanta una construcció gran. Els pilars d’una autopista.

    piló m Bloc cilíndric de diversa utilitat. Han posat pilons a les voreres perquè no hi aparquin els cotxes.

    pilot m i f Persona que condueix una nau.

    pilota f 1 Objecte, generalment esfèric, utilitzat en molt jocs i esports. Una pilota de futbol, de tenis, de rugbi. 2 Joc de pilota. Pilota valenciana. Pilota basca.

    pimentó* m Fruit de la pimentonera, de forma allargada: pebrot.

    pinces f pl Estri consistent en dues peces llargues que fan molla, per agafar objectes.

    píndola f Medicament en forma de pastilla.

    pineda [var.: *pinar] f Bosc de pins.

    ping-pong m Esport de competició semblant al tenis, que es juga damunt una taula.

    pingüí m Ocell pesant que no vola, amb el dors negre i el davant blanc, que viu vora mar.

    pinso m Aliment per al bestiar: *recapte. Una fàbrica de pinsos compostos.

    pinta f Estri amb pues per pentinar-se.

    pintada f Dibuix, inscripció, etc. fets en un mur.

    pintar v tr 1 Recobrir amb pintura. Hem de fer pintar el pis. 2 Fer una pintura. Pintava un bodegó.

    pintor, pintora m i f Persona que pinta. Un pintor de parets. És un pintor impressionista.

    pintoresc, -a adj De caire original i viu. Uns costums pintorescos.

    pintura f 1 Producte per pintar. Una pintura plàstica per a la cuina. Una capa de pintura. 2 Obra de pintor. Unes pintures murals.

    pinxo m Home fanfarró, que es fa el valent.

    pinya f 1 Fruit del pi, que conté els pinyons. 2 Pinya americana. Pinya en almívar.

    pinyó m Llavor del pi.

    pinyol m Part dura que hi ha dins d’un fruit carnós i que conté les llavors. El pinyol d’una cirera.

    pinzell m Estri per pintar, més fi que una brotxa.

    pipa f 1 Estri per fumar, amb un recipient per al tabac i un broc. 2 Objecte en forma de mugró per als nadons.

    pipella* f Plec que fa la pell a damunt de l’ull: parpella.

    pipí [fam.] m Orina.

    piragua f Embarcació lleugera de rems.

    piràmide f Poliedre de base poligonal i costats triangulars. Les piràmides d’Egipte.

    pirata adj i m i f Que es dedicava a assaltar i a robar, especialment embarcacions. Una nau pirata. Els pirates del Carib.

    piruleta f Caramel amb un pal petit.

    pis m 1 Cada un dels plans d’un edifici alt. Viuen al setè pis. 2 Habitatge en una casa de pisos. El pis on viuen és de lloguer.

    pisa f Terrissa vidriada. Uns plats de pisa.

    piscina f Cavitat artificial plena d’aigua per banyar-s’hi i nedar. Piscines municipals. Piscina olímpica.

    pissarra f 1 Roca de color fosc que es pot dividir en làmines. Una teulada de pissarra. 2 Superfície de color fosc on s’hi pot escriure amb guix. “A la pissarra, escrit amb guix.” Esborrar la pissarra.

    pista f Camí, esplanada de diversa utilització. Una pista d’aterratge. Una pista de ball. Una pista de bàsquet.

    pistatxo m Llavor comestible de l’arbre del mateix nom.

    pistola f Arma de foc curta.

    pistoler, pistolera m i f Malfactor armat de pistola. Uns pistolers van atemptar contra el dirigent sindicalista.

    pit m 1 Part de davant del tronc. Li fa mal el pit quan tus. Un pit de pollastre. 2 pits m pl Mamelles.

    pitet m Tovalló que va lligat al coll: *baverall.

    pitjar [var.: espitjar] v tr Fer pressió. Pitjar el timbre, l’accelerador. Espitjar la porta.

    pitjor 1 adv Més malament. Aquest matí es troba pitjor que ahir. 2 adj Més dolent. Li ha tocat la pitjor part.

    pitxer* m Gerro. Un pitxer d’aigua.

    piu m Peça petita i arrodonida que generalment encaixa en algun forat.

    piular v intr Fer el seu crit els pollets.

    piu-piu m El crit que fan els pollets.

    pixar v intr Orinar.

    pixats m pl Orins.

    pizza f Pasta amb ingredients diversos a damunt, que es menja cuita.

    pizzeria f Restaurant on fan pizzes.

    pla, plana 1 adj Sense elevacions. Una superfície plana. 2 pla m Terreny pla d’una certa extensió. El pla de Barcelona.

    placa f Objecte generalment quadrangular i pla on hi ha alguna inscripció informativa. La placa d’un carrer. La placa de la matrícula d’un cotxe.

    plaça f 1 Espai ample en relació als carrers dins un conjunt urbà. La plaça principal d’un poble. 2 [p. ext.] Mercat. 3 Lloc de treball. Han tret a concurs dues-centes places de mestres de Primària.

    plaer m Sensació agradable als sentits. Prendre el sol a la primavera és un plaer.

    plafó m Superfície on s’hi col.loca informació. A l’entrada de l’institut hi ha un plafó amb els horaris.

    plaga f Invasió d’insectes perjudicials. Una plaga de llagosta.

    plana [var.: planúria] f1 Terreny extens de superfície plana. La plana de Vic. *2 Eina de rebaixar la fusta: ribot.

    planejar v tr Traçar un pla. Van planejar la fugida durant un any.

    planer, -a adj Sense dificultats. Un camí planer. Una prosa planera.

    planeta m Cos celeste que gira al voltant d’una estrella. El sistema solar té nou planetes.

    planificar v tr Organitzar segons un pla. Ja m’he planificat la vida fins a l’estiu.

    plànol m Imprès on hi ha representada l’estructura d’una ciutat, d’una construcció, etc. L’arquitecte va dur els plànols de la nova fàbrica.

    planta f 1 Vegetal. 2 Cada una de les plataformes d’un edifici. Un gratacel de trenta-sis plantes. Viuen a la planta baixa, a la tercera planta. 3 Instal.lacions industrials. Una planta incineradora. 4 planta del peu Part de sota el peu.

    plantar 1 v tr Fixar a terra una planta. Han plantat al parc unes quantes alzines joves. 2 plantar cara loc verb Desafiar.

    plantejar v tr Presentar un fet, un problema. Li va plantejar els fets amb tota sinceritat.

    planter m 1 Lloc on hi ha plantes joves per ser trasplantades després. 2 [fig.] Conjunt d’esportistes joves d’un club.

    plantilla f Conjunt dels components fixos d’una empresa, d’un equip, etc.

    planxa f 1 Estri per planxar. Una planxa de vapor. 2 Làmina de metall. Un bistec a la planxa.

    planxar v tr Allisar la roba amb la planxa.

    plànyer v tr Compadir. Si s’ha de fer càrrec del nebot, ja el podem plànyer.

    plàstic, -a 1 adj Que té plasticitat. 2 plàstic m Material fet amb derivats del petroli. Una galleda de plàstic.

    plàstica f Activitats educatives al voltant de les arts plàstiques.

    plasticitat f Propietat de certs materials de prendre la forma que se’ls dóna.

    plastilina f Material per modelar

    plat m Atuell per servir el menjar a taula. Un plat fondo. Un plat pla.

    plata f 1 Metall preciós de color blanc. Duia una polsera de plata. 2 [var.: plàtera] Recipient pla per servir menjar. “Una plata d’enciam ben amanida amb oli i sal.”

    plataforma f Superfície plana i elevada. Una plataforma petroliera.

    plàtan m 1 Fruit comestible del plataner. 2 Arbre d’ombra de full caduca. “Els plàtans de Barcelona.”

    plataner m 1 Palmera que fa els plàtans. 2 Arbre d’ombra, plàtan.

    platejat, -ada adj Del color de la plata. Uns coberts platejats.

    platerets [var.: plats, platets] m pl Instrument de percussió consistent en dos plats metàl.lics que es piquen amb una baqueta o ells amb ells.

    platí m Metall preciós de color gris.

    platja f Costa baixa, generalment amb sorra.

    si us plau [pron. hab. ‘sisplau’] exp Fórmula de cortesia. Que em podria dir l’hora, si us plau?

    ple, plena adj Que s’ha omplert. Una botella plena. La plaça era plena de públic. El teatre era ple a vessar.

    plec m Part d’una tela, d’un paper, etc. que es posa doble, a damunt d’una altra part. Una faldilla amb plecs.

    plegar 1 v intr Sortir de la feina. A quina hora plegues? 2 Deixar(-ho) estar. Si comences amb preguntes, pleguem. 3 v tr Doblegar. Plegueu bé la roba quan us despulleu. Va plegar els braços. 4 Collir de terra. Va plegar una moneda de vint duros que va trobar a l’escala.

    plegat, -ada 1 adj Arronsat. Sempre seu amb les cames plegades. 2 plegats, -ades adv Junts. Viuen plegats des de fa sis mesos. 3 tot plegat loc adv Tot junt, en conjunt. Tot plegat no valia res. 4 tot d’un plegat loc adv De sobte. Li va aparèixer tot d’un plegat.

    plet m Disputa que acaba en judici. Li va posar un plet per abús de confiança.

    plom m Metall pesant de color gris blavós.

    ploma f 1 Cada una de les peces que recobreixen el cos dels ocells. 2 Estri d’escriure. Una ploma estilogràfica.

    plomar v tr Llevar la ploma a un ocell. Qui m’ajuda a plomar el pollastre?

    plomissol m Ploma fina i menuda com la que hi ha al pit dels ocells.

    plor m Acció de plorar. Se sentia el plor de les criatures.

    ploraner, -a [var.: *plorador] adj Que sol plorar. Quina criatura més ploranera!

    plorar v intr Vessar llàgrimes. “Ploreu, ploreu, ninetes!”

    ploure v imp Caure aigua del cel. Ja plou.

    ploviscó [var.: plovisqueig] m Pluja menuda.

    pluja f Aigua que cau del cel. Aquells núvols anuncien pluja.

    plujós, -osa [var.: *plovedor] adj De pluja. Un dia plujós.

    plural m Categoria gramatical que expressa nombre de més d’un. El mot ‘llapis’ és invariable en el plural.

    pneumàtic m Part exterior de la roda d’un vehicle.

    poal* m Recipient fondo amb una nansa gran a la part de dalt: galleda.

    població f 1 Conjunt de la gent que viu en un lloc. La població mundial no para d’augmentar. 2 Nucli de cases habitades. Coneixien quasi totes les poblacions de la costa.

    poblar v tr Tenir un grup de gent la residència en un lloc. Els turistes alemanys poblaven la costa.

    poblat, -ada adj Que té població. Una comarca ben poblada.

    poble m 1 Nucli de població petit. Va néixer en un poble de quatre carrers. 2 Conjunt de la gent d’un país. Els problemes laborals i socials del nostre poble.

    pobre, -a adj i m i f 1 Que no té els recursos econòmics més elementals. Ve d’una família molt pobra. 2 [fig.] Desgraciat. Pobre, quina manera de patir! Jo, pobre de mi!, ho he de fer?

    pobresa f Condició de pobre. Vivien en una pobresa extrema.

    poc 1 adv Indica quantitat o intensitat mínima, escassa. És ben poc espavilat. Menja poc. 2 pron Tenim molt poc per explicar-te. 3 poc, -a det Em sembla que queda poc vi a la nevera. 4 més poc loc det Menys. Té més poc enteniment que una gallina. 5 un poc (de) loc det Una mica. Vols un poc de pastís? 6 a poc a poc loc adv Lentament. Enraona sempre a poc a poc. 7 massa poc exp Ja t’està bé. Que t’has agafat la mà amb la porta…?; massa poc!

    poca-solta adj i m i f Que no té mirament ni gràcia a fer les coses. Ens podia haver esperat, el molt poca-solta.

    pocatraça adj i m i f Que no té habilitat. No sé com li ho va plantejar, el pocatraça del teu germà, que l’altre es va empipar.

    pocavergonya adj i m i f Persona desvergonyida. Han abusat de la nostra confiança, són uns pocavergonyes!

    podar v tr Tallar les rames i les branques que fan nosa. A l’hivern poden els arbres del passeig.

    poder 1 v aux Tenir la capacitat (de). No podràs pas fer-ho tot sol. Es van esforçar per salvar-lo, però no van poder-hi fer més. Ja li pots anar dient, que no et farà cas. 2 m Potència. Té poder de decisió.

    poderós, -osa adj Que té poder. Un banquer poderós.

    pòdium [var.: podi] m Plataforma on pugen els tres primers classificats d’una prova esportiva.

    podrir(-se) v tr i pron Fer(-se) malbé una substància orgànica, corrompre(‘s). L’excés d’humitat ha podrit les bigues de fusta.

    podrit, -ida adj Que s’ha corromput. L’aigua podrida del pantà.

    poema m Escrit poètic. “El poema de la rosa als llavis.”

    poesia f Art poètica. Li agrada llegir poesia.

    poeta, poetessa m i f Persona que escriu poesia.

    poètic, -a adj Referent a la poesia. Un text poètic.

    pol m Extrem que està en oposició a un altre, especialment els d’una esfera. Els pols de la Terra.

    polar adj Referent als pols de la Terra. Cercle polar.

    polèmica f Discussió seguida. Encara dura la polèmica sobre l’home d’Orce.

    policia 1 f Cos de seguretat. La policia nacional. 2 m i f Membre de la policia. Aquell policia els va atendre molt bé.

    policíac, -a adj Relatiu a la policia. Una novel.la policíaca.

    policial adj De la policia. Les forces policials

    poliedre [var.: políedre] m Figura de tres dimensions amb cares que són polígons.

    poliesportiu m Conjunt d’instal.lacions aptes per a la pràctica de diverses menes d’esports.

    polígon m Figura plana que té línies rectes com a costats.

    poligonal adj Referent al polígon; que forma un polígon.

    polir v tr Allisar i afinar una superfície amb una eina adient. Polir un marbre.

    polit, -ida adj 1 Net, endreçat, ben acabat. Fa uns treballs molt polits. *2 Bonic.

    polític, -a 1 adj Referent a la política. Partit polític. 2 m i f Persona que es dedica a la política. Els polítics europeus.

    política f Art de governar; l’organització de la cosa pública. Es dedica a la política. S’interessa per la política. Política interior. Política exterior.

    poll m Insecte paràsit, generalment del cap dels mamífers i de les plomes dels ocells.

    pollancre m Arbre de ribera alt, de fulla caduca: *xop.

    pollastre m Gall jove. Pollastres a l’ast.

    pol.len m Polsim de dins una flor que constitueix les cèl.lules masculines de la planta.

    pollet m Petit d’un ocell, especialment el de la gallina.

    pol.lució f Contaminació.

    polpa f Tou carnós d’un animal o d’un fruit. El préssec té molta polpa.

    1pols 1 f Conjunt de partícules molt fines de terra. Aquest aire aixecarà molta pols. 2 en pols loc adj Reduït a pols. Canyella, llet en pols.

    2pols m Batec del cor que es pot percebre especialment a l’artèria dels canells o a la dels costats de la cara a nivell de les orelles.

    polsera f Braçalet. Una polsera de diamants.

    polsim f Pols o matèria en pols molt fina. Un pastís recobert d’un polsim de canyella.

    polsós, -osa adj Ple de pols. Uns mobles polsosos.

    poltre, poltra m i f Cria de l’egua o de la somera.

    pólvora 1 f Mescla per fabricar explosius, on hi entra el sofre i el carbó. 2 pólvores f pl Substància reduïda a pols; cosmètic en pols. Pólvores de talc.

    polze m Dit gros de la mà.

    pom m 1 Agafador arrodonit d’una porta. 2 Ram de flors de forma arrodonida.

    poma f Fruit comestible de la pomera.

    pomada f Substància pastosa que s’utilitza com a medicament d’ús extern o com a cosmètic.

    pomelo m Fruit comestible de l’arbre del mateix nom, de gust àcid i un pèl amargant.

    pomera [var.: pomer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les pomes.

    pompa f Gran ostentació que acompanya una festa, una celebració, etc. Ho van celebrar amb tota la pompa.

    poncella f Flor quan encara no s’ha obert: *capoll.

    pondre 1 v tr Fer la posta un ocell. La gallina va pondre un ou. 2 pondre’s v pron Passar un astre a sota de l’horitzó. El sol ja es pon.

    ponent m Punt per on es pon el sol. Vent de ponent.

    pont m Construcció per permetre el pas per damunt d’un desnivell, especialment d’un corrent d’aigua. “El pont de Waterloo.”

    pop [var.: *polp] m Mol.lusc de vuit tentacles.

    popular adj Referent al poble. Música popular. Cultura popular.

    popularitat f Fama.

    por f Sensació de manca de seguretat davant d’un perill. No tenia por de la foscor. Els gossos solitaris em fan por. Tant explicar-li contes de por, va acabar agafant por de tot.

    porc, -a 1 m i f Mamífer domèstic que es cria per aprofitar-ne la carn. 2 adj Brut. Qui ha estat el porc que ha empastifat l’entrada?

    porcellana f Terrissa fina, blanca i transparent. Un vas de porcellana xinesa.

    porció f Part d’una cosa. Del pastís en va fer porcions. Formatge en porcions.

    porqueria f 1 Brutícia. Com s’entén, aquesta porqueria que hi ha a terra? 2 De molt mala qualitat. Quina porqueria de pel.lícula!

    porra f Bastó curt per pegar. La policia va carregar a cops de porra.

    porro m 1 Planta de fulles allargades de la qual s’aprofita el bulb per a l’alimentació. 2 [fam.] Cigarro d’haixix.

    porró m Recipient de vidre amb dos brocs llargs, per beure vi.

    port m 1 Instal.lacions a la costa per a les embarcacions. Un port esportiu. 2 Pas entre muntanyes. El port de la Bonaigua.

    porta f Obertura d’un mur o d’una paret que serveix d’accés, generalment amb alguna peça o mecanisme que s’obre i es tanca. Una porta de dues fulles. Porta giratòria.

    portaavions m Vaixell de guerra per transportar avions.

    portada f Primera pàgina d’un llibre o d’una revista.

    portador, -a adj i m i f Que porta, que transmet. Era portadora de la sida.

    portaequipatge m Compartiment d’un vehicle per a l’equipatge.

    portal m Porta principal d’un edifici.

    portamonedes m Bossa per als diners, moneder.

    portar v tr Carregar, posar-se, conduir. Porta un paquet a coll. Porta americana i corbata. Porta molt bé el cotxe.

    portàtil adj Apte per ser transportat amb facilitat. Una taula portàtil.

    porter, portera m i f Persona que guarda una porteria. El porter de l’escala. El porter va fer una parada espectacular.

    porteria f 1 Marc en un camp d’esports on l’equip contrari mira de fer-hi entrar la pilota. L’àrea de porteria. 2 Apartament que hi ha a l’entrada d’alguns edificis on s’està el porter o portera que guarden la finca.

    pòrtic m Galeria coberta sostinguda per columnes.

    porticó m Fulla que es tanca damunt els vidres d’una porta o d’una finestra.

    portuguès, -esa 1 adj i m i f De Portugal. 2 portuguès m Llengua portuguesa.

    poruc, -uga [var.: *poregós] adj Que té por. No s’ha atrevit mai a patinar perquè és molt poruc.

    porus m Cada un dels forats minúsculs en una membrana vegetal o animal. Amb la dutxa d’aigua calenta se li obrien els porus.

    porxo [var.: *porxe] m Cobert amb columnes a la façana d’un edifici.

    posar 1 v tr i règ Fer estar en un lloc. Posa el gerro damunt la taula. 2 posar-se v pron Situar-se. Posa’t dret per parlar. 3 posar-se a v aux Començar a. Es va posar a cridar com un desesperat.

    posició f 1 Punt on situem alguna cosa. Indiqueu la vostra posició en el mapa. 2 Manera d’estar. Està en una posició falsa.

    positiu, -iva adj Que va bé. Una influència positiva.

    posseir v tr Tenir en propietat. Posseïa una gran fortuna.

    possessió f 1 El fet de posseir. Va prendre possessió del seu càrrec. *2 Mas. Tenia una possessió de moltes hectàrees a Lloseta .

    possibilitat f Qualitat de possible. No tenia cap possibilitat de fugir d’aquella presó.

    possible adj Que pot ser. No és possible que ho puguem acabar sense la vostra ajuda.

    post f Fusta plana. A la cuina hi tenien una antiga taula de posts.

    posta f 1 Moment en què el sol es pon. El sol se’n va a la posta. 2 Acció de pondre ous.

    a posta loc adv Expressament. Has arribat tard a posta.

    postal f Targeta, generalment amb vistes, que s’envia per correu. Ha rebut una postal del Japó.

    pòster m Cartell artístic.

    posterior adj De la part de darrere o d’un temps després. La porta posterior de l’edifici. La mort del pare va ser posterior a aquells fets.

    posterioritat f Qualitat de posterior.

    postres f pl Darrer plat d’un àpat. Per postres tenim crema. La part que li agrada més d’un àpat són les postres.

    postura f 1 Actitud corporal. Sèiem en una postura molt incòmoda. 2 [fig.] Punt de vista, manera d’actuar. No entenc la teva postura en tot aquest embolic.

    pot m Recipient de diferents formes i usos, generalment més alt que ample. Un pot de confitura. Un pot per als llapis. El pot de la llet. Cal fregar tots els pots de la cuina.

    pota f 1 Extremitat d’un animal, apta per caminar. Les potes d’un cavall, d’un insecte, d’un ocell, d’una aranya, d’un cranc. 2 [p. ext.] La pota d’una taula, d’una cadira.

    potable adj Dit de l’aigua bona per beure.

    potència f 1 Capacitat de fer d’acord amb l’energia rebuda. Un motor de molta potència. 2 Estat, país que destaca pel seu poder econòmic i polític. Els caps d’estat de les grans potències mundials.

    potent adj Que té potència, que pot. Una indústria potent.

    potser [var.: poder] adv Indica incertesa. Potser no vindrà.

    pou m Excavació vertical per extraure alguna matèria de l’interior de la terra. Un pou d’aigua potable. Un pou de petroli. El pou d’una mina.

    pràctic, -a adj Útil. Estudis pràctics de mecànica.

    pràctica f 1 Aplicació d’una teoria, d’una norma, d’una creença, etc. [sovint en pl.]. La teoria s’ha de basar en la pràctica. Fan pràctiques de laboratori.

    pràcticament adv Ben bé. Això està pràcticament acabat.

    practicant m i f Ajudant sanitari.

    practicar v tr Dur a la pràctica. Ha acabat estudis de medicina, però no l’ha practicada mai.

    prat m Terreny amb herba.

    precaució f Mitjà per prevenir. Quan se’n van, sempre tenen la precaució de tancar el gas.

    precedent m Fet succeït que es pren com a referència. Aquella concessió va servir com a precedent.

    precedir v tr Anar davant. Hi havia una fotografia dels pares i d’altres familiars que els havien precedit.

    preciós, -osa adj 1 De gran vàlua i bellesa. Un anell preciós. 2 Dit de certs metalls, com l’or o la plata, i de les pedres de joieria. Una pedra preciosa.

    precipici m Desnivell molt fort del terreny. Va caure daltabaix del precipici.

    precipitació f 1 Pressa excessiva. No es poden fer les coses amb precipitació. 2 Caiguda d’aigua o de neu. Al setembre hi ha precipitacions abundants.

    precipitat, -ada adj Fet amb precipitació. Va ser una visita molt precipitada.

    precís, -isa adj Exacte, afinat. El meu rellotge és molt precís.

    precisament adv El cas és que. Precisament ara pensava en tu.

    precisar v tr Concretar. Hem precisat l’hora en què ens hem de trobar.

    precisió f Qualitat de precís. Ha ajustat les balances amb molta precisió.

    predicar v tr Fer un discurs religiós. Predicava la fe en Déu.

    predisposar v tr Disposar a favor per endavant. Aquella opinió el predisposava a fer les paus.

    predominar v intr Prevaler. “Aquest cap de setmana predominarà el bon temps.”

    preferència f Acció de preferir. Tenia preferència per la muntanya.

    preferible adj Que val més. És preferible que no vingueu encara.

    preferir v tr Voler més, triar, una cosa per comparació amb d’altres. Va preferir no explicar-li tots els fets.

    pregar v tr Demanar de manera contínua. Els va pregar de guardar silenci.

    pregària f Fórmula de comunicació feta a una divinitat.

    pregó m Anunci fet generalment en nom de l’autoritat.

    pregunta [var.: *preguntat m] f El fet de preguntar. Et vull fer una pregunta.

    preguntar(-se) v tr i ref Demanar(-se) informació, opinió. Acabada la conferència, ningú no va preguntar res. Es preguntava si l’havia encertada amb aquella decisió.

    prejudici m Idea prèvia en contra (de). No menja carn per prejudicis religiosos.

    prematur, -a adj Dit d’allò que succeeix abans d’hora. Una mort prematura.

    premeditació f Manera calculada de fer. Ho va fer amb premeditació.

    prémer v tr Fer(-hi) pressió. Prémer un timbre.

    premi m Allò que es dóna públicament en reconeixement d’un mèrit. Ha guanyat el primer premi de poesia.

    premiar v tr Concedir un premi. Els han premiat amb quinze dies de vacances pagades.

    premsa f 1 Conjunt dels mitjans de comunicació escrits. La premsa del matí duia la notícia. 2 Màquina amb què es comprimeix material, de diversos usos i finalitats, com esprémer, imprimir, etc. Una premsa d’oli.

    premsar v tr Comprimir, esprémer amb una premsa o qualsevol altre mitjà.

    prendre v tr 1 Agafar allò que és d’un altre; robar. Li han pres la moto. 2 Menjar o beure o empassar-se. S’havia de prendre una pastilla cada tres hores. 3 Rebre. Prendre el sol. Prendre una dutxa. Prendre mal.

    preocupació f Acció de preocupar(-se), maldecap. A la vellesa, tot són preocupacions.

    preocupar(-se) v tr i pron Passar ànsia (per). Em preocupa la poca sensibilitat que tens amb els altres. No us preocupeu tant pels diners.

    preparació f Acció i efecte de preparar. Té molt poca preparació per a aquest càrrec.

    preparar v tr Disposar per a l’ús. Preparar l’equipatge.

    preposició f Forma gramatical que subordina complements. La preposició ‘de’.

    prepotència f Condició de prepotent. El nou govern actua amb prepotència.

    prepotent adj Que usa del poder sense mirament amb ningú. Per negociar no es pot ser prepotent.

    pres, presa m i f Persona que està a la presó. Els presos es passejaven pel pati de la presó.

    presa f 1 Mur per contenir o desviar un corrent d’aigua. En un desnivell del riu, hi van fer una presa. 2 La cosa presa, especialment per un animal. L’esparver es va precipitar damunt la presa. 3 Porció d’una rajola de xocolata.

    prescindir v règ Deixar de banda, no comptar(-hi). Per fer aquest treball, prescindirem de totes aquestes eines.

    presència f El fet de ser-hi. Amb la seva presència els va animar a tots.

    presenciar v tr Veure(-ho), ser(-ne) testimoni. El públic presenciava satisfet l’espectacle.

    present m 1 Temps actual. Visquem el present, que el futur és incert. 2 Temps del verb. El present d’indicatiu. 3 [gen. en pl.] Persona que es troba en un acte. El secretari fa procedir al recompte dels presents.

    presentació 1 f El fet de presentar. El director va fer la presentació de l’acte. 2 presentacions f pl El fet de presentar unes persones a unes altres. Va rebre els convidats i va fer les presentacions.

    presentador, presentadora m i f Persona que presenta un festival, un programa televisiu.

    presentar 1 v tr Fer conèixer. Va presentar la cantant davant d’un públic indiferent. Li van presentar la filla. 2 presentar-se v pron i règ Fer acte de presència. Es va presentar a la festa quan ja hi quedava ben poca gent.

    preservatiu m Funda per al penis que protegeix de possibles contagis en les relacions sexuals.

    presidència f 1 Càrrec de president. La presidència de la nació. 2 Lloc que ocupa qui presideix. A la presidència del congrés hi havia tots els responsables comarcals.

    president, presidenta m i f Cap del govern, d’una entitat. El president del consell de ministres. El president d’un club de futbol.

    presidir v tr Exercir, ocupar la presidència. Les sessions les presidia el director de l’acadèmia.

    presó f Establiment penitenciari.

    presoner, presonera m i f Persona que ha estat agafada per l’enemic. Un camp de presoners de guerra.

    pressa 1 f Desig de fer amb rapidesa. No té mai pressa per res. Ara no em vingueu amb presses. 2 de pressa loc adv Amb rapidesa. Heu d’actuar de pressa.

    préssec m Fruit comestible del presseguer: *bresquilla.

    presseguer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa els préssecs: *bresquiller.

    pressentir v tr Tenir la sensació d’un fet futur. Pressentien la desgràcia.

    pressió f Força exercida damunt un cos. La pressió atmosfèrica.

    pressuposar v tr Suposar per endavant. Li pressuposava una intel.ligència que en realitat no tenia.

    pressupost m Càlcul anticipat de despeses i ingressos. Hem de fer el pressupost de la festa.

    prest* adv Aviat. Acabarem prest de dinar.

    prestació f 1 Servei. 2 prestació social Servei que es fa a canvi del servei militar. 3 prestacions f pl Conjunt de qualitats que ofereix un vehicle.

    prestar v tr Deixar, especialment diners. M’han prestat cent mil pessetes.

    prestatge m Peça plana per posar-hi coses a damunt: estant.

    prestatgeria f Moble de prestatges: estanteria.

    préstec m Acció i efecte de prestar. Han demanat un préstec al banc.

    prestidigitador, prestidigitadora m i f Artista que fa jocs de mans.

    prestigi m Respecte, fama, a causa dels encerts. Un científic de prestigi.

    presumir v règ Parlar amb orgull de les pròpies coses. Presumia de tenir uns fills intel.ligents.

    presumit, -ida adj Que està molt pendent de la seva aparença física. Tot el dia que no para de pentinar-se, el molt presumit!

    pretendre v tr Aspirar (a). Pretenia arribar a escalar l’Everest algun dia.

    pretensió f Acció de pretendre. Té la pretensió de ser la primera en tot.

    pretensiós, -osa adj Que té pretensions, cregut. Una persona pretensiosa.

    pretext m Excusa. Quan li encomanes de fer una cosa, tot són pretextos.

    preu m Allò que paguem per una cosa. Els preus estan pels núvols.

    prevaler [var.: prevaldre] v intr Estar(-hi) per sobre. Al final, prevaldrà la raó.

    prevenir [var.: previndre] v tr Mirar d’evitar. Hi ha moltes malalties que es poden prevenir.

    preventiu, -iva adj Que inclou previsió. Medicina preventiva. Presó preventiva.

    preveure v tr Pensar per endavant. S’han de preveure totes les complicacions que es poden presentar.

    previ, prèvia adj Que (hi) va davant, que es fa abans (de). Un acord previ.

    previsible adj Que es pot preveure. Era un error previsible.

    previsió f El fet de preveure. Quina és la previsió del temps per la setmana vinent?

    prim, -a adj De poc gruix. Un fil prim. Una veu prima. Una dona prima com un fideu.

    prima f Diners que es donen en concepte de premi, generalment en una feina.

    primari, -ària adj Primer. Educació primària.

    primavera f 1 Estació de l’any entre l’hivern i l’estiu. *2 primavera d’hivern Tardor.

    primer, -a det i pron Que va al capdavant en una sèrie. El primer de la classe. Va ser la primera d’arribar.

    primerament adv En primer lloc. Avisa’l primerament a ell.

    primerenc, -a adj De la primera època, del primer moment. Fruita primerenca.

    primícia [gen. en pl.] f Primera realització. Li va ensenyar les primícies de la seva obra.

    primitiu, -iva adj Primer en el temps, antic; segons era a l’origen. Els homes primitius. Han restaurat les pintures de l’església i els han tornat els colors primitius.

    príncep, princesa m i f Fill, filla de reis; cap de l’Estat de certs països. El príncep de Gal.les. El príncep de Mònaco.

    principal adj El més important. La idea principal d’una novel.la.

    principi 1 m Origen. El principi de la vida. 2 en principi loc adv Per descomptat. En principi, ara hauria de funcionar.

    principiant adj i m i f Que és a l’inici d’un aprenentatge. Encara n’ha d’aprendre, és una principiant.

    prismàtics m pl Instrument òptic per mirar de lluny.

    privació f El fet de privar-se o de ser privat (de). Privació de llibertat.

    privar 1 v tr Impedir. Li van privar el pas. 2 privar-se v pron i règ Prescindir (de), deixar de tenir. S’han hagut de privar de moltes coses supèrflues.

    privat, -ada adj Que pertany a algú. Propietat privada.

    privilegi m Avantatge excepcional. Això són els privilegis del càrrec.

    probabilitat f Qualitat de probable. No té cap probabilitat de guanyar.

    probable adj Que pot succeir. És probable que no puguem fer el viatge.

    problema m Situació difícil de resoldre, entrebanc. Amb aquest cotxe, sempre hi té problemes.

    procedència f El lloc d’on procedeix una cosa. No sabien la procedència d’aquella informació.

    procedent de adj règ Que procedeix de. “El tren procedent de Marsella fa l’entrada per la via 6.”

    procediment m Manera de fer una cosa. Demanar l’opinió dels altres és un seu procediment habitual.

    procedir 1 v règ Venir (de). D’on procedeix, la vostra família? 2 procedir a v aux Començar a. Van procedir a desallotjar-los.

    procés [pl. -essos] m Passos que se segueixen en una acció. Estan en un procés de canvi.

    processar v tr Fer passar per un judici. L’han processat per estafa.

    processó [var.: professó] f Desfilada de tipus religiós. La processó del Corpus.

    proclamar v tr Anunciar públicament. L’han proclamat campió.

    procrear v tr Fer fills.

    procurar 1 v aux Mirar (de). Procura no venir tard aquest vespre. 2 procurar(-se) v tr i pron Proveir(-se) (de). Procura’t un xandall adequat per fer la gimnàstica.

    producció f Acció i efecte de produir. Ha augmentat la producció de sucre.

    producte m Cosa produïda. Productes industrials. Productes de primera necessitat.

    productor, -a adj i m i f Que produeix. Empresa productora de béns de consum. Els productors i els consumidors.

    produir v tr Fabricar, elaborar, donar fruit, etc. El nostre país produïa molts teixits.

    professió f Activitat, ofici no manual. La professió d’advocat és ben pagada.

    professional 1 adj Referent a la professió. Les activitats professionals. 2 m i f Persona que exerceix una professió. Un professional del cinema.

    professor, professora m i f Persona que treballa a l’ensenyament com a docent. És professor de secundària.

    professorat m Conjunt dels professors i professores. La directora de l’institut va reunir tot el professorat.

    profit m Guany: *trellat. Quin profit n’has tret, de tants anys d’estudi?

    profund, -a adj Fondo. Un pou profund.

    profundament adv En gran manera. Estava profundament disgustat.

    profunditat f Qualitat de profund. Va baixar fins a les profunditats de la mina.

    programa m Relació ordenada de coses a fer. Cada partit polític va presentar el seu programa. Quin programa hi ha avui a la tele? Un programa informàtic.

    programació f Acció i efecte de programar. Aquesta emissora té una programació molt bona.

    programador, programadora m i f Persona experta en programes d’ordinador.

    programar v tr i intr Fer un programa o programes. Fa un curs superior d’informàtica per aprendre de programar.

    progrés [pl. -essos] m Acció i efecte d’anar endavant. Els progressos de la informàtica.

    progressista [var. fam.: progre] adj i m i f D’idees avançades. Una manera progressista d’entendre la història.

    progressiu, -iva adj Gradual. Moviment progressiu.

    prohibició f Acció de prohibir. Hi havia una prohibició expressa de fumar a classe.

    prohibir v tr Manar de no fer. Li han prohibit l’entrada.

    prohibit, -ida adj No permès. Entrada prohibida.

    projecció f El fet de projectar. La projecció d’una pel.lícula.

    projectar v tr 1 Fer un projecte. Projecten una nova urbanització. 2 Reproduir imatges en una pantalla. Projectar unes diapositives. 3 Llançar amb força. La topada el va projectar endavant.

    projecte m Pla per fer una cosa. Té molts projectes per al futur.

    projectil m Cos llançat per una força, especialment explosiu llançat per una arma de foc. Els projectils brunzien per damunt d’ells.

    projector m Aparell per fer projeccions.

    prolongar v tr Fer més llarg. Volen prolongar l’avinguda fins a l’altre extrem del barri.

    promès, promesa m i f Persona amb la qual es té una relació amb la intenció de casar-s’hi.

    promesa f Cosa que s’ha promès. Li va fer la promesa formal d’acabar estudis.

    prometre v tr Assegurar(-ne) el compliment. Li va prometre un bon regal.

    promoció f Propaganda d’un producte, generalment nou al mercat. Fan promoció d’un nou detergent.

    promocionar v tr Fer promoció (de). Volen promocionar l’art fomentant les exposicions.

    prompte* adv Aviat. Vine prompte.

    pronom m Forma gramatical que fa la funció de substituir un nom. Pronoms personals, indefinits. Pronoms febles.

    pronosticar v tr Anunciar un fet futur. L’home del temps pronostica una baixada de temperatures.

    pronunciació [var.: pronúncia] f Manera de pronunciar. Té una pronúncia molt clara. Fa una pronunciació poc clara de les vocals.

    pronunciar v tr i intr Dir els sons de la llengua. Pronunciava a poc a poc quan deia una cosa important. Com pronuncies aquesta paraula?

    prop Indica proximitat. 1 adv [i loc adv ‘a prop”] Hi va caure prop. Posa-t’hi més a prop. 2 prep [i loc prep ‘a prop’, ‘a prop de’] Estigues prop meu, prop de mi. L’he deixat a prop de la plaça.

    propaganda f Publicitat. Fan propaganda d’una batedora elèctrica.

    propens, -a adj règ Que (hi) té tendència. És propens a la ira.

    proper, -a adj Que és a prop en l’espai o en el temps. Els propers dies. Es van arribar fins al poble més proper.

    propi, pròpia adj Que pertany (a). Viuen en casa pròpia. Aquest tic és propi d’ell.

    propietari, -ària adj i m i f Que en té la propietat. L’empresa propietària dels grans magatzems. Els propietaris del terreny.

    propietat f 1 Característica pròpia. L’imant té la propietat d’atraure el ferro. 2 Allò que pertany (a). Aquests llibres són propietat dels meus cosins.

    propina f Diners donats de més a més. Quan va a un restaurant, sempre hi deixa propina.

    proporció f Mida relacionada amb una altra. Un local de grans proporcions.

    proporcionar v tr Procurar. Els han proporcionat tota mena de facilitats.

    proporcionat, -ada adj De proporcions adequades. Té un cos molt proporcionat.

    proposar v tr Insinuar, oferir de fer. Li va proposar un canvi.

    propòsit 1 m Intenció. Amb quin propòsit m’ho dius, això? 2 a propòsit de loc prep Sobre. Et vull parlar a propòsit del nou horari.

    proposta f Allò que és proposat. Em va fer una proposta interessant.

    propugnar v tr Fer una proposta i defensar-la. El diputat propugnava noves lleis de defensa del medi ambient.

    propulsar v tr Fer anar endavant. Els motors propulsaven la nau a gran velocitat.

    prosa f Escrit de caire narratiu o descriptiu, especialment per oposició a vers.

    prosperar v intr Millorar del punt de vista professional, econòmic, etc. D’ençà dels nous regatges, la comarca ha prosperat molt.

    prostitut, prostituta m i f Persona que rep diners a canvi de relacions sexuals.

    protagonista m i f Personatge destacat d’uns fets, d’una obra literària, etc. El protagonista principal i els secundaris.

    protecció f Acció i efecte de protegir. Han demanat protecció de la policia.

    protector, -a adj i m i f Que protegeix. Societat protectora d’animals. Els protectors del medi ambient.

    protegir(-se) v tr i pron Defensar de perills, d’atacs. Han protegit la casa amb una tanca reforçada. Es protegien dels cops tapanta-se la cara amb les mans.

    proteïna f Substància que forma les cèl.lules i que trobem en aliments com els cereals.

    protesta f El fet de protestar. Van rebre moltes protestes pel canvi d’horari.

    protestant adj i m i f De la religió protestant.

    protestar v règ Manifestar desacord (amb). Protestaven per l’augment dels preus.

    prou Indica quantitat o intensitat suficient. 1 [inv.; pl. fam. prous] det No hi haurà prou cadires per a tothom. 2 adv Ja ets prou gran per entendre-ho. No m’ha satisfet prou. 3 exp T’he dit que prou! 4 tenir-ne prou loc verb Bastar. Amb una mica de pa i formatge, ja en té prou. 5 haver-n’hi prou loc verb Tenir suficient quantitat d’una cosa, bastar. No cal anar-hi, n’hi haurà prou amb una telefonada.

    prova f 1 Avaluació. Una prova de matemàtiques. 2 Competició. Una prova d’atletisme.

    provar 1 v tr Experimentar. Han provat la nova màquina i no acaba d’anar bé. 2 provar de v aux Intentar. Prova de convèncer-lo.

    proveïdor, -a adj i m i f Que proveeix. La fàbrica proveïdora de pneumàtics. El gerent del supermercat té una reunió amb els proveïdors.

    proveïment m El fet de proveir. S’encarrega del proveïment de primeres matèries.

    proveir v tr Proporcionar. Els pagesos proveïen el mercat local dels millors productes.

    provenir v règ Procedir. Aquell soroll provenia del terrat.

    proverbi m Refrany que conté un consell.

    província f Divisió administrativa.

    provincial adj Referent a la província. Les carreteres provincials.

    provisió 1 f Acció de proveir-se. Han fet provisió de blat per a l’hivern. 2 provisions f pl Queviures: *recapte. Sense provisions no aguantarien pas el setge.

    provisional adj De durada imprecisa. “Desviament provisional a causa de les obres.”

    provocació f El fet de provocar. No vull caure en provocacions.

    provocar v tr Causar, especialment una reacció, un accident. Aquell incendi va provocar l’alarma general.

    pròxim, -a adj Proper, immediat. Ho farem els pròxims dies.

    proximitat f Qualitat d’allò que és pròxim. Davant la proximitat del derbi augmentava el nerviosisme.

    prudència 1 f Vigilància dels perills. La prudència aconsellava no fer nit enmig d’aquell bosc. 2 amb prudència loc adv D’una manera prudent. Cal conduir amb prudència.

    prudent adj Que actua amb prudència. Un conductor prudent.

    pruna f Fruit comestible de la prunera.

    prunera [var.: pruner m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les prunes.

    psicòleg, psicòloga m i f Persona entesa en psicologia.

    psicològic, -a adj Referent a la psicologia. Té problemes psicològics.

    psiquiatre, psiquiatra m i f Especialista en trastorns psíquics.

    psíquic, -a adj Relatiu a la ment. Malalties psíquiques.

    públic 1 m Conjunt de persones que assisteixen a un espectacle. L’artista va ser reclamada pel públic al final de l’actuació. 2 públic, -a adj Conegut. La seva ignorància era pública. 3 Al servei de tots. Uns transports públics. Ensenyament públic. Un servei públic.

    publicar v tr Editar. Li han publicat la primera novel.la.

    publicitari, -ària adj Referent a la publicitat. Tanques publicitàries.

    publicitat f Informació, especialment comercial, sobre un producte. És l’hora de la publicitat.

    puça f Insecte saltador paràsit.

    pudent adj Que fa pudor. Aigües brutes i pudents.

    pudor f Mala olor. La pudor de les clavegueres. Cal llençar les escombraries, que fan pudor.

    pugnar v règ Lluitar per. Pugnava per avançar-lo.

    pujada f Pendent vist des de baix. “El camí fa pujada i jo me’n vaig a peu.”

    pujar Anar cap amunt 1 v tr Pujava les escales amb fatiga. 2 v règ Pujarem a jugar a dalt al terrat. 3 v intr La febre li puja. Guaita com puja, el globus!

    pulmó m Òrgan de la respiració en els vertebrats terrestres.

    pulmonia f Inflamació dels pulmons.

    puma m Mamífer carnívor americà semblant al lleó

    punt 1 m Determinació mínima de l’espai. Es veu un punt allà a l’horitzó. Posa punt al final de frase. 2 a punt (de) loc prep o adv Disposat (a). Ja estem a punt, a punt de marxa.

    punta f Terminació aguda. La punta d’un ganivet, d’un llapis.

    puntada (de peu) [var.: *puntelló m] f Cop donat amb la punta del peu. Li va clavar una puntada al cul. El van fer fora a puntades de peu, a puntellons.

    puntual adj Que arriba a l’hora. És estrany aquest retard, perquè és molt puntual.

    puntualitat f Qualitat de puntual. Valorava molt la puntualitat.

    punxa f Punta molt aguda. Un roser ple de punxes.

    punxada f 1 Ferida feta amb una punxa o punta. Tenia el braç ple de punxades. 2 Dolor agut. Va sentir una punxada al costat.

    punxant adj Que punxa. Un objecte punxant.

    punxar(-se) v tr i pron Ferir(-se) amb una punxa. M’he punxat el dit amb l’agulla de cosir.

    punxegut, -uda adj Acabat en punxa. Un nas punxegut.

    puny m 1 Mà closa. Alçaven el puny en senyal de protesta. 2 cop de puny Cop donat amb el puny. Es barallaven a cops de puny. 3 El canell. El subjectava pels punys. 4 Part d’una màniga propera als punys. Els punys d’una camisa.

    punyal m Arma blanca i curta, de dos talls.

    punyeta f [sovint en pl.] 1 Molèstia, històries. Quina punyeta, haver de caminar tant. No estic per punyetes. Estàs carregat de punyetes. 2 fer la punyeta loc verb Empipar. No parava de fer-me la punyeta. 3 engegar, enviar a fer punyetes loc verb Fer fora de males maneres. 4 a la quinta punyeta loc adv Molt lluny. Això és a la quinta punyeta. 5 punyetes exp Exclamació per manifestar empipament. Què punyetes vols, ara? Para ja, punyetes!

    pupil.la f Nineta de l’ull.

    pupitre m Moble amb un caixó amb tapa, a vegades inclinada, per escriure-hi a damunt, utilitzat en algunes escoles.

    pur, -a adj No contaminat, no mesclat. Un aire pur.

    puré [pl. -és] m Aliment fet amb alguna hortalissa bullida i xafada. Puré de patates.

    puresa f Qualitat de pur. Un oli de gran puresa.

    purga f Medicament per fer anar de ventre.

    pus m Suc espès i grogós d’una ferida infectada, d’un gra, etc.

    puta f [usat gen. com a insult] Prostituta.

    putxinel.li m Titella de guant.

    puzle m Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, trencaclosques.

    Glück welches Glück

    El sentit de la vida, Plaer


    Què vol dir ser feliç, tenir sort? Ésser afortunat? Exposició al DHMD Dresden 2008.

    Die Sonderausstellung Glück –- welches Glück im Deutschen Hygiene-Museum betrachtet das Streben nach dem Glück als eine Grundkonstante des Menschseins. Gleichzeitig wirft sie die Frage nach dem gelingenden Leben auf, die seit über 2000 Jahren ein zentrales Motiv der Philosophie darstellt. Was die Menschen aber für ihr Glück halten – Reichtum, Macht, Gerechtigkeit, Liebe – das ist seit jeher von den kulturellen, ökonomischen und religiösen Bedingungen geprägt, unter denen diese Vorstellungen entwickelt wurden.


    1. Liebe: Spiritualität – Utopie
    Seit jeher träumen die Menschen von einem paradiesischen Ort, an dem sich ihre Glücksvorstellungen verwirklichen. Während einige Religionen diesen Ort im Jenseits ansiedeln, wollen manche Utopisten das Himmelreich bereits auf Erden verwirklichen. Doch die meisten Menschen denken beim Paradies vor allem an etwas ganz Naheliegendes: an ihr individuelles Glück in der Liebe. Gibt es ein alles umspannendes Prinzip der Liebe?

    L’amor i la utopia. Reich der Liebe de Breitkopf. Els utòpics i els paradisos que concebien:Plató. Thomas Moro, Defoe i Swift. Músics com Nono o K Stockhausen, escenes de Lynch i Tilda SWinton somiant. Norbert Wiener. La religió i les diferents vies per salvar-se i arribar a la plenitud. La dansa còsmica de Shiva.


    2. Restaurant: Genuss – Verteilung – Migration
    Dass Geld allein nicht glücklich macht, weiß der Volksmund seit langem. Dennoch ist das Streben nach materiellen Werten ein wichtiger Antrieb für viele Menschen. Der globalisierte Markt hat in den letzten Jahren weltweit auch zu einer Steigerung des Wohlstands geführt. Aber dieser Prozess geht zu Lasten der natürlichen Ressourcen, und gleichzeitig öffnet sich die Schere zwischen Reich und Arm immer weiter. Kann die Globalisierung künftig für mehr Gerechtigkeit sorgen?

    El diner i les possessions materials.


    3. Sport: Moderne Helden – Kick & Flow
    Glückserlebnisse sind manchen Menschen nur die Hälfte wert, wenn sie dabei kein Wagnis eingehen. So genannte Risikosportarten erfreuen sich wachsender Beliebtheit, weil sie offenbar das beglückende Gefühl vermitteln, mit den eigenen Ängsten fertig werden zu können. Das Leben wird in solchen Extremerfahrungen als permanente Herausforderung in Szene gesetzt.
    Wohin führt diese Spirale der Selbstüberbietung?

    Les sensacions i l’adrenalina de l’esport


    4. Neuronen: Regionen und Substanzen – Glück auf Rezept
    Eine wichtige Erkenntnis der aktuellen Hirnforschung lautet: neurobiologisch sind wir gar nicht darauf angelegt, dauerhaft Glück zu empfinden. Vielmehr sorgt das so genannte Belohnungssystem dafür, dass wir nach immer neuen Momenten des Glücks streben müssen. Glücksgefühle haben darum auch eine große Bedeutung für unsere Wünsche, Überzeugungen und Wertvorstellungen.
    Kann uns die Hirnforschung auch etwas darüber sagen, worin das Glück selbst besteht?

    El cervell i els centres de plaer. la Dopamina, la serotonina, les drogues [ hi havia un cervell enorme a terra, podies caminar-hi damunt  [ experiment Ods i Milner]. Un cervell amb potes es movia tot sol per allà]


    5. Musik: Singen – Musik Hören
    Es ist eine uralte Erfahrung: Musik spricht unmittelbar unsere Gefühle an, sie kann glücklich oder traurig stimmen, sie macht aggressiv oder entspannt. Musik weckt durch ihre Wirkung auf emotional bedeutsame Gedächtnisinhalte auch unser Erinnerungsvermögen. Sie kann sogar Leiden und Schmerzen lindern, indem sie Gehirnbereiche blockiert, die Angst und Furcht vermitteln.
    Was schwingt in uns, wenn Musik uns glücklich macht?

    [uns sillons on podíem escoltar diferents tipus de música, un karaoke. Què passa quan la música ens fa sentir bé?]


    6. Körper: Schönheit – Unsterblichkeit
    Schönheit und Gesundheit des Körpers sind Idealvorstellungen, die eng mit dem Glück verbunden sind. Der Körper ist aber auch zu einem Schauplatz für Identitätssuche und Selbstinszenierung geworden. Auf einem sich ausweitenden Markt kann man heute aus einem breiten Angebot von Körperbildern wählen. Der Körper erscheint in diesen Images als ein möglicher Weg zum Glück.
    Wo wird diese Reise enden?

    El cos, models de bellesa, cura del cos. Com allargar la vida, amb la ciència o quimeres com la de Klaus Reinhardt, el primer “crionauta” . Va preparar també informació biogràfica i una Zeit Kapsule.  [el 2023 els milionaris buscant la immortalitat han crescut molt]. Il·lustració japonesa buscant la illa de l’eterna joventut [pintura Cranach], la font de la joventut, Hans Sebald Beham.


    7. Fortuna: Unglück – Berechenbarkeit – Zufall – Intuition
    Glück zu haben ist nicht logisch und nie berechenbar. Das Glücklichsein selbst kann in rauschhaften Momenten bestehen, die man aber nicht ins Unendliche verlängern kann. Dennoch versuchen die Menschen seit jeher, das Glück festzuhalten. Sie wollen  ihr Schicksal beeinflussen durch Berechnungen, Vorhersagen, Beschwörungen oder Opfer.
    Glück – welches Glück suchen wir?

    La sort, fórmules matemàtiques com la corba de Gauss, números de bona i mala sort, estadístiques d’accidents.


    A comparar amb el post sobre “Fe de vida”, què ens fa sentir vius?

    GRUP I: INÈRCIA
    12345 Instint de supervivència
    12345 Rutina social, seguir un guió, acomplir una missió
    12345 Por al suïcidi
    GRUP II: ÉSSER PER ALS ALTRES
    12345 Tenir cura d’algú, fills, família, comunitat
    12345 Salvar el món, investigació mèdica, política
    12345 Pertànyer a un grup polític, religiós, esportiu
    GRUP III: ÉSSER A TRAVÉS DELS ALTRES
    12345 Ser estimat
    12345 Ser reconegut, admirat, envejat, desitjat
    12345 Ser respectat, temut
    GRUP IV: EXPERIÈNCIES GRATIFICANTS
    12345 La vida ordinària
    12345 l'excepcional, el sibarita gastronòmic, la víctima de la moda, l'esportista extrem, el viatger
    12345 La curiositat, explorar el món i la cultura
    GRUP V: ELS SUPLEMENTS QUÍMICS
    12345 Ús o abús de medicaments
    12345 Ús o abús de substàncies legals, alcohol, tabac
    12345 Ús o abús de substàncies il·legals
    
    

    HELLO HAPPINESS

    DHMD 2023

    1) Exposició Hello Hapiness
    -letting go: com estàs avui, màquina compliments, sala de festa particular amb llums i música, èxtasi religiós, respitació holotròpica,adrenalina esport o destrossar un cotxe, playlist musical, dansa, sexe [dona llegint amb vibrador]

    -Feelings: bioquímica de les emocions, riure vídeos de faññes, interactiu de somriure, schaden freude, Descartes i Darwin, cor de queixes, Tokyo Complaints choir
    -Hope: [que podem canviar les coses] manifestació, tenint cura de plantes a la guerra d’Ucraïna, rampes accessibles, drets LGTBI, superar un trencament en 99 dies llibre,solidaritat en cas de catàstrofes. Inaction unit.
    -Together. Celebracions,, menjar junts, abraçades després de la pandèmia, coixí abraçada, braçalets que vibren a distància. Jodel.com compartir missatges en una lcoalitat.
    -Ruhe, pau. Meditació religiosa, indústria mèdica, coach i lteratura d’autoajuda- Oxford happiness test [he tret un 5].  . https://www.authentichappiness.sas.upenn.edu/ .Yefimkina, garage people.
    -Contacte amb la naturalesa. Els horts urbans van començar a la industrialització per lluitar contra la fam.. …. passeig virtual per un bosc. Katayama Umwelt

     

    M, N, O

    les meves paraules


    M

    mà f 1 Part final, amb dits, de cada una de les extremitats superiors de les persones. La mà dreta i l’esquerra. 2 mà d’obra Conjunt dels treballadors manuals ocupats en una feina.

    maça f Martell gros, de ferro o de fusta.

    macarró [gen. en pl.] m Pasta formada per canonets, que pot ser de diferents amplades. Macarrons amb beixamel.

    macedònia f Plat de fruita feta a trossos banyada en suc de fruita.

    maco, -a 1 adj Bonic. 2 fer el maco loc verb Fer el fanfarró.

    madona* f Masovera.

    madrileny, -a adj i m i f De Madrid.

    maduixa f Fruit comestible de la maduixera, de color vermellós i molt aromàtic: *fraula. Maduixes amb nata.

    maduixot m Fruit d’aspecte semblant a la maduixa però molt més gros. Maduixots amb llimona.

    madur, -a adj Completament format. Un fruit madur.

    madurar v intr Fer-se madur. Els préssecs ja maduren.

    maduresa f Qualitat de madur. Una escriptora en plena maduresa.

    magatzem 1 m Local per guardar-hi el gènere. A sota la botiga hi ha el magatzem. 2 (grans) magatzems m pl Gran establiment comercial on hi ha tota classe de gènere, llevat generalment d’alimentació, distribuït per seccions.

    magdalena f Pasta esponjosa i arrodonida.

    màgia f Poders ocults. El va fer desaparèixer per art de màgia.

    màgic, -a 1 adj Referent a la màgia, atribuïble a la màgia. Una solució màgica. 2 [var.: mag] m i f Persona que es dedica a la màgia. El màgic va fer uns jocs de mans.

    magistrat, magistrada m i f Jutge, jutgessa.

    magnètic, a adj Que té les propietats de l’imant. Força magnètica.

    magnetòfon m Aparell per gravar sons.

    magnífic, -a adj Molt bo. Un espectacle magnífic.

    magrana [var.: mangrana] f Fruit comestible del magraner, arrodonit i ataronjat, del qual es mengen les llavors.

    magraner [var.: mangraner] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les magranes.

    magre, -a adj Eixut de carns, sense greix. Totes les criatures eren magres. Carn magra.

    mai adv 1 [en frases negatives] Cap vegada. No l’havia vist mai, per aquí. No el tornaré a veure mai més. No ho haviat sentit mai de la vida. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Alguna vegada. Mai que el vegeu, doneu-li records de part nostra. No l’has vist mai?

    maig m Cinquè mes de l’any.

    mainada f Conjunt dels infants: canalla, xicalla.

    mainader, mainadera m i f Persona encarregada de cuidar criatures.

    maionesa f Salsa feta amb ou, oli, sal i unes gotes de llimona o de vinagre tot ben batut i lligat.

    major adj 1 Més gran, més gros. És el major disbarat que m’havien contat mai. Ja és major d’edat. *2 Gran d’edat. El fill major, el germà major. Les persones majors.

    majoria f La part més gran d’un conjunt. Com pensa, la majoria de la gent?

    majorista m i f Comerciant que ven a l’engròs.

    majúscula f Lletra grossa, generalment la inicial de frase o de nom propi.

    mal 1 m Dolor, afecció. Té mal de queixal, de ventre, d’esquena, de coll. 2 adv Gens bé. Mal m’està el dir-ho, però jo ho faig més bé. Una cosa molt mal feta. Això fa de mal solucionar. 3 fer mal loc verb Sentir un dolor. Li fa mal la mà de tant picar amb el martell. 4 mal, -a adj Dolent. Una mala persona. Un mal negoci.

    malabarista m i f Artista que fa jocs d’habilitat.

    malalt, -a adj i m i f Que pateix una malaltia. Un malalt de càncer. Ha treballat en excés i ha caigut malalt. Al cap d’una setmana de començar el tractament ha empitjorat, ara està més malalt encara.

    malaltia f Alteració de la salut. El càncer és una malaltia greu.

    malaltís, -issa adj Propens a estar malalt. Una naturalesa malaltissa.

    malament adv Gens bé. Es troba malament. No ha millorat pas, sinó que encara està més malament.

    malbaratament m Despesa exagerada i de poc profit. Ha estat un malbaratament, comprar-li aquesta joguina tan cara i que no fa per ell.

    fer(-se) malbé loc verb Malmetre(‘s). No sé com agafa els llibres que en fa malbé molts. La meitat de la fruita s’ha fet malbé als arbres.

    maldat f Condició de dolent. La maldat se li notava als ulls.

    maldecap m Preocupació grossa. No m’expliqueu les malifetes que fa, que no vull maldecaps.

    maledicció f Acció i efecte de maleir. La vella gitana li va llançar una maledicció terrible.

    maleir v tr Desitjar mal a algú. Li va maleir els ossos.

    maleït, -ïda adj Dolent. Estava tip d’aquell maleït negoci.

    malentès m Error d’interpretació. Al cap de dues hores de discussió, es van adonar que tot era un malentès.

    malesa f Mala acció. Aquest noi no para de fer maleses.

    malestar m Sensació de no trobar-se bé. Tinc un malestar a l’estómac.

    maleta f Receptacle per posar-hi roba i objectes necessaris per fer un viatge.

    maletí m Maleta petita.

    malfactor, -a adj i m i f Delinqüent.

    malgastar v tr Gastar sense mirament. En quatre dies han malgastat els diners del premi.

    malgrat prep Sense que ho impedeixi. Hi anirem malgrat la prohibició.

    malícia f 1 Mala fe. Ha actuat amb malícia. 2 Ràbia. Quina malícia que ho hagi descobert.

    malifeta f Acció dolenta.

    maligne, -a adj Que causa dany. Un tumor maligne.

    malla f Teixit espès com de xarxa. Una bossa de malla.

    mallorquí, -ina adj i m i f De Mallorca.

    mallot m Camiseta utilitzada en el ciclisme. El mallot groc.

    malnom [var.: renom, sobrenom] m Nom afegit, que descriu una característica de la persona. És tan garrell, que de malnom li diuen “Cowboy”.

    malsà, -ana adj Poc sa. En aquell indret pantanós, s’hi respirava un aire malsà.

    malson m Somni angoixós.

    maltractament m Acció i efecte de maltractar.

    maltractar v tr Tractar malament. Maltractaven els fills de paraula i d’obra.

    maluc m Cada costat del cos humà en el tros que va de la cintura al començament de la cuixa. Caminava remenant molt els malucs.

    malva f Planta abundant en terrenys no cultivats que fa flors generalment morades, però també rosades i blanques.

    malvat, -ada adj i m i f Que té maldat. Fer fora de casa la filla ha estat una acció pròpia d’un malvat.

    mamar v intr Xuclar la llet del pit de la mare. S’ha d’acostumar els nadons a mamar a unes hores determinades.

    mamella [var.: mama] f Cada un dels òrgans de les femelles dels mamífers que segrega la llet per alimentar els petits.

    mamífer m Animal vertebrat la femella del qual té mames per alimentar les cries.

    mampara f Separació de material que no és fet d’obra. Han posat una mampara a la dutxa.

    manar v intr Donar ordres. Per governar s’ha de saber manar.

    manat m Conjunt de coses que es poden agafar amb una mà. Un manat de raves.

    manc, -a [var. fam.: manco] adj i m i f Que no es pot servir d’una extremitat superior.

    manca f Falta.

    mancança f Defecte, necessitat. Al nostre país encara tenim moltes mancances culturals.

    mancar v tr Faltar.

    mancat, -ada adj règ Necessitat. Estan mancats de tot.

    mandarina f Fruit comestible del mandariner.

    mandíbula f Part inferior de la cara.

    mandonguilla f Piloteta de carn picada. Mandonguilles amb pèsols.

    mandra f Desgana per fer les coses, peresa. Em fa mandra, ara, jugar als escacs.

    mandrós, -osa adj Que té mandra, peresós. No sigueu mandrosos i mireu d’enllestir.

    mànec m Peça allargada d’un estri, d’un recipient, etc. per on s’agafa. El mànec d’un martell, d’una paella.

    mànega f 1 Màniga. Les mànegues d’una brusa. 2 [esp.] Tub flexible per a l’aigua. Una mànega de regar.

    manejar v tr Fer anar, saber-se(‘n) servir. Manejar l’espasa.

    manera 1 f Forma de manifestar-se una acció o una situació. De quina manera ho hem de fer? D’aquesta manera no anirem enlloc. 2 maneres f pl Forma de comportament. Això no són maneres! 3 de cap manera loc adv En absolut. No va voler fer-ho de cap manera. 4 de tota manera [var.: de totes maneres] loc adv Tot i així. De tota manera, mirarem de no començar fins que ell no haurà arribat. 5 de manera que loc conj És a dir que. T’ho has d’acabar tot, de manera que espavila’t!

    maneta f Peça per fer anar un mecanisme. La maneta de la porta.

    mania f Idea fixa, obsessió. Té la mania de la neteja.

    maniàtic, -a adj i m i f Que té manies. Només menja aliments crus, és molt maniàtic amb el menjar.

    manicomi m Institució sanitària per a malalts mentals.

    manifest, -a 1 adj Evident. La seva satisfacció era manifesta. 2 manifest m Escrit fet per un grup on hi exposen els seus punts de vista en forma de programa.

    manifestació f El fet de manifestar(-se), especialment multitud que planteja públicament una reivindicació. Les manifestacions del primer de maig.

    manifestant m i f Persona que forma part d’una manifestació. S’hi van aplegar milers de manifestants.

    manifestar v tr Fer pública una opinió. Va manifestar el seu desacord amb la proposta.

    màniga [var.: *mànega] f Part d’un vestit que cobreix el braç. Les mànigues d’un abric.

    manillar m Guia d’una bicicleta o d’una moto.

    manilles [rarament en sing.] f pl Joc d’anelles per subjectar els punys. El guàrdia va posar les manilles al detingut.

    maniobra f Moviment per situar(-ho) d’una manera adequada. Va aparcar a la primera maniobra.

    maniobrar v intr Fer maniobres. El remolcador va maniobrar molta estona fins a situar el vaixell en la direcció correcta.

    manipular v tr 1 Fer servir. Sabia manipular els aparells electrònics com ningú. 2 [fig.] N’hi ha que saben manipular l’opinió pública.

    maniquí m Representació d’una figura humana per mostrar vestits. A l’aparador hi havia tot de maniquins amb els models de la temporada.

    manisa* f Rajola prima coberta amb un vernís de vidre: *taulellet. Han recobert el bany amb manises blaves.

    manllevar v intr Rebre diners en préstec: *amprar. Si no tenim prou diners per a l’entrada del pis, haurem de manllevar.

    manobre m i f Obrer no especialitzat de la construcció. El manobre duia el carretó carregat de material.

    mans, -a [var.: mansoi, mansuet; var. fam.: manso] adj Dòcil. Una gosseta molt mansa.

    mansió f Casa luxosa. Vivien en una mansió voltada de jardí.

    manta f Peça gran de roba d’abric. Una manta de viatge.

    mantega f Producte obtingut batent la llet de vaca. Pa amb mantega.

    manteniment m El fet de mantenir. El manteniment d’aquell cavall era molt costós.

    mantenir [var.: mantindre] v tr Vetllar pel bon estat (de). Van mantenir la mateixa temperatura ambient durant tot l’estiu.

    manual 1 adj Fet amb les mans. Treball manual. 2 m Llibre de consulta. Un manual d’instruccions. Un manual de gramàtica.

    manutenció f Acció de mantenir, especialment la referida a l’alimentació. Havent mort els pares, qui es cuidaria ara de la manutenció dels fills?

    manxa f Aparell o part d’un instrument de vent. La manxa d’una bicicleta. La manxa d’un acordió.

    manyà, manyana m i f Persona que instal.la i repara panys de portes, bastiments metàl.lics, etc.

    maó m Peça d’argila de secció quadrangular utilitzada en la construcció. Un envà de maons.

    mapa m Representació d’una zona de la geografia damunt paper. Un mapa físic d’Europa.

    maqueta f Representació en petit. Una maqueta de la ciutat.

    maquillador, maquilladora m i f Persona que es dedica a maquillar.

    maquillar v tr Fer ressaltar els trets de la cara amb productes adequats.

    maquillatge m Conjunt dels productes de maquillar; resultat de l’aplicació d’aquests productes. Duia una espessa capa de maquillatge a la cara.

    màquina f Aparell o mecanisme que fa un treball. Màquina de cosir, de rentar. Màquina d’afaitar.

    maquinària f Conjunt de màquines. La maquinària de la fàbrica.

    maquineta f 1 Estri de fer punta al llapis. 2 Estri d’afaitar. S’afaita amb maquineta.

    maquinista m i f Persona que condueix una màquina de tren.

    mar m o f Extensió gran d’aigua salada. La mar està una mica picada. Són gent de mar.

    marató f 1 Cursa a peu de gran llargada. 2 Programa radiofònic o televisiu de llarga duració, generalment amb unes finalitats especials. 3 [hip.] Les negociacions entre patronal i sindicats van ser una marató de trenta-dues hores.

    marbre m Roca calcària molt apreciada en la construcció. Una taula de marbre.

    marc m Peça, de fusta o metàl.lica, que envolta un quadro o una obertura quadrangular. El marc de la finestra.

    març m Tercer mes de l’any.

    marca f Senyal, distintiu, especialment d’un producte comercial. Sempre compra roba de marca.

    marcador m Aparell que indica els resultats d’una competició esportiva. El marcador assenyalava un avantatge clar de l’equip visitant.

    marcar v tr Posar una marca, un senyal. He marcat tota la roba amb les vostres inicials.

    mare [var.: mama] f Dona en relació a un fill o una filla. Coneixes la mare d’en Pep?

    marea f Moviment de les aigües del mar a causa de l’atracció de la Lluna i el Sol. La marea alta i la marea baixa.

    mareig [pl. -jos o -igs] m Sensació de malestar general i de vertigen. Veure girar els cavallets em fa venir mareig.

    marejar v tr Tenir mareig. Els moviments de les onades em maregen.

    marfil m Esmalt de les dents, especialment de l’elefant. Una estatueta de marfil.

    margarida [var.: *margalida] f Planta que fa una flor blanca amb un botó groc.

    margarina f Producte alimentari semblant a la mantega.

    marge m Franja del costat d’una vora. Els marges d’un riu, d’una pàgina, d’un camí.

    marí, -ina 1 adj Relacionat amb el mar. Brisa marina. 2 m i f Persona que té per ofici navegar. El seu pare és marí.

    marieta f Insecte arrodonit, vermell i amb taques negres.

    marina f Conjunt de vaixells d’un país. La marina de guerra. La marina mercant.

    mariner, -a 1 adj Del mar. Una dona marinera. 2 m i f Tripulant d’un vaixell. Els mariners feinejaven a coberta.

    marioneta f Titella de fil.

    marisc m Conjunt dels crustacis i mol.luscos utilitzats en l’alimentació. Una botiga de peix i de marisc.

    marit m Home en relació a la seva muller. Ha arribat el marit de la Clara.

    marítim, -a adj Referent al mar. Museu marítim.

    marjal* m o f Terreny pantanós vora mar: aiguamoll.

    marmota f Rosegador nocturn que viu a muntanya.

    marquès, marquesa m i f Títol de la noblesa.

    marrec m Criatura.

    marró adj i m Color terrós. Duu un jersei marró.

    martell m Eina per clavar claus.

    marxa f 1 El fet d’anar-se’n. Tots els problemes van venir després de la seva marxa. 2 Mecanisme d’un vehicle que regula les diferents velocitats. El canvi de marxes. 3 Modalitat d’atletisme. 4 [fam.] Disposició. Una gent amb molta marxa. 5 Composició musical de ritme viu i solemne. Una marxa militar.

    marxar v intr Anar-se’n. A quina hora ha marxat?

    mas m 1 Explotació agrícola. Els treballs del mas. 2 [var.: masia f] Casa de pagès.

    màscara f Careta.

    mascle adj i m Animal o planta de sexe masculí. El mascle de la perdiu és el perdigot. Una cadernera mascle. Una palmera mascle.

    masclisme m Pràctica social que parteix de la suposició de la superioritat de l’home sobre la dona.

    mascota f Allò que s’adopta com a portador de sort. Aquell cadell era la mascota de la colla.

    masculí, -ina 1 adj Referent a l’home o a qualsevol animal mascle. Moda masculina. Glàndula sexual masculina. 2 adj Del gènere masculí. ‘Queixal’ és una paraula masculina. 3 masculí m Gènere gramatical. El masculí de ‘covarda’ és ‘covard’.

    masover, masovera [var.: *maser] m i f Persona que porta un mas que és propietat d’un altre: *amo, *madona.

    massa 1 f Quantitat gran informe, especialment d’una matèria contínua. Una massa de fang. 2 det [inv.; pl. fam. masses] Un nombre excessiu. Li has donat massa diners. 3 adv En excés. És massa jove per tanta responsabilitat. No us hi acosteu massa.

    massapà [var.: *marsapà] m Pasta dolça feta d’ametlles, per a l’elaboració de pastissos.

    massatge m Tractament físic per posar en condicions els músculs.

    massatgista m i f Persona que es dedica a fer massatges.

    massís, -issa 1 adj Compacte i consistent. El mur era de pedra massissa. 2 massís m Conjunt de muntanyes agrupades i d’altitud moderada. El massís del Montseny.

    massiu, -iva adj Dit d’allò que implica molta gent. Els seus mèrits han tingut un reconeixement massiu.

    mastegar v tr Triturar amb les dents. Mastegava xiclet. Per fer bé la digestió, cal mastegar ben bé els aliments.

    màstic m Substància pastosa que s’endureix amb el temps, apta per fixar vidres, tapar junts, etc.

    mat adj De to apagat. Un verd mat.

    mata f 1 Arbust de poca alçada. Unes mates de romaní. 2 Conjunt espès. Una mata de cabell.

    matalàs [pl. -assos] [var.: *matalaf] m Peça rectangular i gruixuda que es posa damunt del somier.

    matança f Acció de matar-ne molts alhora. La matança de Srebrenica.

    matar 1 v tr Llevar la vida. El van matar a cops. 2 matar-se v ref Llevar-se la vida. Es va matar d’un tret al cap. 3 Morir d’accident. Es va matar amb la moto.

    mateix, -a 1 det Indica identitat. Ho farem dins la mateixa setmana. Ell mateix t’ho dirà. 2 el mateix pron La mateixa cosa. Sempre dius el mateix. 3 mateix adv Fins i tot. Les germanes mateix estaven enfadades.

    matemàtic, -a 1 adj Referent a la matemàtica. Un problema matemàtic. 2 m i f Persona entesa en matemàtica.

    matemàtica [var.: matemàtiques] f Ciència que estudia els nombres.

    matèria f Substància constituent de les coses. Matèria orgànica. Primera matèria.

    material 1 adj Referent a les coses. Han avaluat els danys materials de l’accident. 2 m Conjunt de coses que es fan servir. Material per a la construcció. 3 materials m pl Conjunt de matèries que entren en una obra. Per construir l’auditori, han fet servir materials de primera.

    maternal [var.: matern] adj Referent a la mare. Amor maternal.

    maternitat f Condició de mare. Té la baixa per maternitat.

    matí [var.: dematí] m Part del dia compresa entre l’alba i el migdia. Les onze del matí. S’ha llevat de matí, de bon matí.

    matinada f Part del dia entre la mitjanit i l’alba. Les quatre de la matinada.

    matinar v intr Llevar-se de matí. Demà hem de matinar per agafar el primer tren.

    matiner, -a [var.: *dematiner] adj Que matina. Era més matiner que un gall.

    matís m Diferència de grau. Tots els matisos del blau. La realitat té molts matisos.

    matisar v tr Diferenciar, apreciar els matisos d’una cosa. Has de matisar més les teves afirmacions.

    mató m Aliment que s’obté bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brossat, *brull. Per postres hi ha mel i mató.

    matoll m Vegetació formada per mates i arbustos.

    matrícula f 1 Placa de numeració dels vehicles. 2 Inscripció en un centre d’ensenyament.

    matrimoni m Parella casada. Al pis del costat hi viu un matrimoni jove amb dos fills.

    matriu f Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers

    matx m Competició esportiva.

    màxim, -a 1 adj Del grau més alt possible. Li han imposat la pena màxima. 2 màxim pron La màxima cosa. Això és el màxim que et puc concedir. 3 com a màxim loc adv Estirant-ho molt. N’hi havia cent com a màxim.

    mecànic, -a 1 adj Referent a la mecànica. Un taller mecànic. 2 m i f Persona que es dedica a la reparació d’automòbils. He dut el cotxe al mecànic.

    mecànica f Estudi del funcionament de les màquines.

    mecanisme m Conjunt de les peces que fan anar un aparell, una màquina. El rellotge té un mecanisme complicat.

    medalla f Peça, generalment metàl.lica, amb valor simbòlic, que se sol dur penjada. Li han concedit la medalla de plata dels jocs.

    medecina [var.: medicament, medicina] f Producte per curar malalties. N’hi ha que fan un abús de les medecines.

    medi m Entorn d’un ésser viu. El medi natural dels goril.les és la selva.

    mèdic, -a adj Relatiu a la medicina. Revisió mèdica. Certificat mèdic.

    medicina f 1 Ciència i professió que es dedica a la curació dels malalts. Ja fa tercer de medicina. 2 Medicament. Té la tauleta de nit plena de medicines.

    medicinal adj Que té propietats de medecina. Aigües medicinals.

    medieval adj Referent a l’edat mitjana. Els castells medievals.

    mediocre adj D’una qualitat que no destaca. Un cantant mediocre.

    meditar v intr i règ Reflexionar. Va estar tot el dia meditant sobre el que havia de fer.

    mediterrani, -ània adj Referent al mar Mediterrani. Les costes mediterrànies.

    medusa f Animal invertebrat marí de cos mig transparent en forma de paraigua.

    meitat [var.: mitat] [gen. loc det ‘la meitat de’] 1 det Cada una de les parts resultants de dividir alguna cosa en dos. La meitat de quatre és dos. Dóna-me’n la meitat. 2 f Nombre fraccionari. Una meitat (1/2).

    mel f Producte elaborat per les abelles. Mel de romaní.

    melancolia [var.: malenconia] f Tristesa pròpia de qui té enyorança. La melancolia d’aquelles tardes d’hivern.

    melancòlic, -a [var.: malenconiós] adj Que té o expressa melancolia. Una cançó melancòlica.

    melic m Cicatriu del cordó umbilical: llombrígol.

    melindro m Pasta petita i allargada. Xocolata amb melindros.

    melmelada f Fruita xafada i cuita amb sucre. Melmelada de pruna.

    meló m 1 Fruit de la melonera, molt carnós i sucós. *2 meló d’Alger Síndria.

    melodia f Conjunt de sons ben combinats.

    membrana f 1 Teixit orgànic en forma de làmina prima. La membrana d’una cèl.lula. 2 Pell tibant d’alguns instruments musicals. La membrana d’un tambor.

    membre m Part d’un tot. Els senadors són membres de l’anomenada cambra alta.

    memorable adj Destacat, que convé guardar a la memòria. Va ser un dia memorable.

    memòria f Facultat de recordar. Amb els anys, se li debilitava la memòria.

    mena f Classe, espècie. Quina mena d’animal és aquest?

    mencionar v tr Anomenar, referir-se (a). No va mencionar pas aquest apartat de l’acord.

    menejar* v tr Moure, bellugar. No parava de menejar el cap.

    menisc m Teixit dur en forma de mitja lluna d’algunes articulacions, especialment del genoll. El davanter centre l’han d’operar del menisc.

    menja f Menjar, especialment bo. Els van servir tot de menges exquisides.

    menjada f Àpat. Faig tres menjades al dia.

    menjador m Peça on es fan els àpats. El menjador era a l’altra banda del pis.

    menjar 1 v tr Empassar-se aliments. Tenia tanta gana, que m’hauria menjat un bou sencer. 2 m Aliments. Només els quedava menjar per una setmana.

    menor adj Més petit. Allò va ser un mal menor. Encara és menor d’edat. El germà menor.

    menorquí, -ina adj i m i f De Menorca.

    menstruació f Pèrdua de sang periòdica de la dona adulta.

    mensual adj Que passa cada mes. Pagaments mensuals.

    ment f Intel.ligència, cervell, cap. Els misteris de la ment humana.

    menta f Planta aromàtica amb la qual es fa un licor del mateix nom.

    mental adj Referent a la ment. Malalts mentals.

    mentalitat f Manera de pensar. Té una mentalitat molt tancada.

    mentida f Paraules, afirmacions, etc., que no es corresponen amb la veritat. Va dir que li agradava molt el regal, però era mentida.

    mentider, -a adj i m i f Que diu mentides. M’han tractat de mentider.

    mentir v intr Dir mentides. Menteix fins i tot quan dorm.

    mentre [var. fam.: mentres] 1 conj Indica inclusió d’una acció durant l’execució d’una altra. Cantava mentre es pentinava. 2 mentre que loc conj Els uns s’afanyen mentre que els altres s’ho miren

    mentrestant [var.: entretant, *mentrimentres] adv Durant aquell temps. Tu, entretén-lo, jo mentrestant miraré d’acabar.

    menú [pl. -ús] m 1 Conjunt dels plats d’un àpat. Quin menú tenim per avui? 2 Llista d’instruccions d’un programa d’ordinador.

    menut, -uda adj i m i f Petit. Un bestiola menuda. El menut de la colla. El menut ja camina.

    menys Indica quantitat o intensitat inferior. 1 det Cada dia hi ha menys diners a la caixa. 2 adv El capítol d’avui m’ha agradat menys que el d’ahir. 3 prep Sis menys dos fan quatre.

    menyspreable [var. fam.: despreciable] adj Digne de menyspreu. Deia que ningú és tan menyspreable com una persona mesquina.

    menysprear [var. fam.: despreciar] v tr Mostrar menyspreu. Menyspreava els covards.

    menyspreu [var. fam.: despreci] m Sentiment de rebuig, de considerar(-ho) inferior. Se’l va mirar amb un gran menyspreu.

    meravella f Fet prodigiós, que causa admiració. Les set meravelles del món.

    meravellar(-se) v tr, pron i règ Causar admiració. Em meravella el seu cinisme. Es meravellava de la seva fortalesa.

    meravellós, -osa adj Que causa gran admiració. Una novel.la meravellosa.

    mercaderia f Gènere destinat a la venda. Estació de mercaderies.

    mercat m Instal.lacions on hi ha tot de parades de vendre.

    merceria f Botiga on venen botons, agulles, fil, etc.

    mercuri m Metall líquid platejat que es fa servir en els termòmetres.

    merda f Excrements. Van trepitjar una merda de vaca.

    merder m Confusió gran. Va aprofitar aquell merder per escapar-se.

    merèixer(-se) v tr i pron Haver fet mèrits (per). Es mereixia un descans.

    meridià m Línia imaginària que passa pels pols de la Terra.

    meridional adj Del sud. Els països meridionals.

    mèrit m Allò que fa destacar una cosa. Va tenir el mèrit de ser el primer.

    merla [var.: *mèrlera] f Ocell cantor de plomes negres i bec groc.

    mes m Cada una de les dotze divisions de l’any. El mes de gener és el primer de l’any.

    més Indica quantitat o intensitat superior. 1 det No em van quedar més ganes de tornar-hi. Ja no me’n queden més. 2 adv És més alt que tu. No va voler cantar més. 3 prep Quatre més sis fan deu. 4 a més, a més a més loc adv Encara. No tenia temps de fer-ho i, a més, no em venia de gust. 5 més o menys loc adv Aproximadament. Això et costarà més o menys mil pessetes. 6 com més loc adv Com més li estigueu a damunt, menys cas us farà.

    mescla f Conjunt de coses mesclades, barreja.

    mesclar v tr i règ Ajuntar coses de diferent mena, barrejar.

    mesquí, -ina adj 1 Gens generós. És molt mesquina amb les propines. *2 Desgraciat. Ai, mesquina de mi, ves què m’ha passat!

    mesquita f Edifici on es fan les pregàries de la religió musulmana.

    mestre, mestra m i f Persona que ensenya en una escola.

    mestressa f 1 Propietària. Qui és la mestressa d’aquest gos? Conec la mestressa del bar. 2 Dona que s’està a casa.

    mesura f Unitat per mesurar. El quilo és una mesura de pes.

    mesurar v intr i tr Comparar fraccions de temps, de longitud, etc. amb una unitat convinguda. La majoria de països mesuren amb el sistema mètric decimal.

    meta f Punt d’arribada d’una cursa.

    metall m Element fàcil de treballar i bon conductor.

    metàl.lic, -a 1 adj De metall, de la naturalesa del metall. Una tanca metàl.lica. Un so metàl.lic. 2 en metàl.lic loc adv En diners comptants. Pagar en metàl.lic.

    metal.lúrgia f Indústria del metall.

    metge, metgessa m i f Professional que es dedica a curar malalties.

    mètode m Manera ordenada de pensar, d’actuar. Treballa amb mètode.

    metralladora f Arma de foc que dispara molts trets seguits.

    metralleta f Metralladora portàtil individual.

    metre m Unitat de mesura de la longitud.

    metro m Ferrocarril urbà subterrani.

    metròpolis [var.: metròpoli] f Ciutat gran i important.

    metxa f Cordó preparat per encendre un explosiu.

    meu [f. meva o meua] Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del singular. 1 det El meu barri. Això és casa meva. Uns meus amics. 2 pron Deixa’m mirar entre aquell munt de sabates quines són les meues. Estic segur que a les properes eleccions guanyaran els meus. Jo també hi vull dir la meva.

    mi pron Representa la 1a. persona del singular darrere de moltes preposicions. Confia en mi. Tot això és per a mi. Només de mi depenia la solució del conflicte.

    mica 1 adv [en frases negatives] Gens. No els agrada mica. 2 una mica (de) [var.: una miqueta] loc det Molt poc. Tenia una mica de fred. 3 loc adv Bastant. La casa era una mica lluny de la costa. És una mica estúpid. 4 de mica en mica loc adv Gradualment.”De mica en mica, s’omple la pica.” 5 fer a miques loc verb Trencar a trossos. Va tirar el plat contra la paret i el va fer a miques.

    microbi m Organisme només visible a través del microscopi.

    micròfon [var. fam.: micro] m Aparell que converteix les ones sonores en senyals elèctrics.

    microorganisme m Organisme microscòpic.

    microscopi m Instrument òptic, dotat d’una o de diverses lents, que amplifica les imatges.

    microscòpic, -a adj 1 Visible només a través del microscopi. Uns organismes microscòpics. 2 [hip.] Molt petit.

    mida f Mesura, especialment de longitud. Has de prendre les mides de la taula.

    midó m Sucre natural que té molts usos. Per fer la crema més espessa, necessitarem una mica de midó.

    mig 1 m El punt central. Ens trobarem al mig de la plaça, al bell mig. 2 mig, mitja det Indica la meitat. Necessitarà mitja barreta per fer-se l’entrepà. 3 a mig [var.: *a mitan, a mitjan] loc prep A meitat de. Van arribar a mig agost.

    migdia f 1 Moment del dia que coincideix amb les 12 hores. 2 [p. ext.] Part del dia comprès entre les hores 12 i 14. Les dues del migdia.

    migdiada f Dormida que es fa cap al migdia en havent dinat: *sesta.

    migració [sovint en pl.] f Moviment de població (persones o espècies animals) que es desplaça.

    migratori, -òria adj Referent a les migracions. Moviments migratoris. Ocells migratoris.

    mil 1 det En nombre de mil. T’ho he dit ja més de mil vegades. 2 m El nombre 1.000.

    miler [usat en loc det o loc adv] En nombre de mil. S’hi va aplegar un miler de ciutadans pel cap baix. Les formigues sortien a milers.

    milió 1 det [gen. en la locució ‘un milió de’] En nombre d’un milió. Un milió de pessetes. 2 m El nombre 1.000.000.

    milionari, milionària m i f Persona que té molts diners.

    militant adj i m i f Que pertany a una organització política o sindical. Un militant socialista.

    militar 1 adj Referent a l’exèrcit. El servei militar obligatori. 2 m i f Persona pertanyent a les forces armades.

    mil.lenni m Període de mil anys.

    mil.lèsim, -a det Una part de dividir alguna cosa en mil parts iguals. Una mil.lèsima part de segon.

    mil.límetre m Mesura de longitud, equivalent a la mil.lèsima part del metre.

    millor 1 adj Més bo. És la nostra millor amiga. 2 Preferible. És millor no fer-ho. 3 adv Més bé. Tu ho faràs millor que ningú. Ja estic una mica millor, de la grip.

    millora f L’efecte de millorar. El malalt ha tingut una millora. Han fet millores en el pis.

    millorar v intr Tornar-se millor. Les relacions entre els cosins han millorat últimament.

    mímica f Gestos, especialment amb valor de signe. El va avisar del perill servint-se de la mímica.

    mimosa f Arbust de flors grogues.

    mina f Lloc explotat per extreure mineral. Una mina de carbó.

    miner, -a 1 adj Relatiu a les mines. Conca minera. 2 m i f [var.: minaire] Persona que treballa a les mines.

    mineral 1 m Material sòlid, no orgànic. El ferro és un mineral. 2 adj No orgànic. Substància mineral.

    miniatura f 1 Reproducció en petites dimensions. 2 en miniatura loc adj En petit. Un tren en miniatura.

    mínim, -a 1 adj Que representa la quantitat més petita (de). La llei del mínim esforç. 2 mínim pron La mínima cosa. Era el mínim que podies fer. 3 com a mínim loc adv Almenys. Com a mínim podria saludar.

    ministeri m Departament del govern d’un Estat. El ministeri de l’Interior.

    ministre, ministra m i f Membre del govern d’un país. El ministre de l’Interior.

    minoria f Sector més petit en un conjunt. La llei d’Hondt perjudica les minories.

    minúscul, -a adj Molt petit. Una planta que feia unes floretes minúscules.

    minúscula f Lletra petita, per oposició a majúscula.

    minut m Espai de temps de seixanta segons de durada.

    minvant adj Que minva. El quart minvant de la Lluna.

    minvar v intr Disminuir. Les forces li minvaven.

    miolar [var.: *maular, *meular] v intr Fer el seu crit el gat.

    miopia f Afecció de la persona que és curta de vista.

    miracle m Fet que no té explicació lògica. Els miracles de les vides de sants.

    miraculós, -osa adj De la naturalesa d’un miracle. Una curació miraculosa.

    mirada f Acció de mirar. Li va clavar una mirada que el va deixar gelat.

    mirador m Construcció amb un ampit o baranes des d’on es domina un paisatge.

    mirall m Superfície que dóna imatges de les coses que hi ha davant: *espill.

    mirament [sovint en pl.] m Atencions. El tractava amb tots els miraments del món.

    mirar 1 v tr Dirigir la vista (cap a). El mirava esperant com reaccionaria. 2 mirar de v aux Procurar. Mira de venir d’hora. 3 mira exp S’utilitza per atraure l’atenció. Mira això! 4 S’utilitza per reforçart un dubte. Mira…, no n’estic segur.

    miserable adj Relatiu a la misèria. Duien una vida miserable.

    misèria f Pobresa extrema. Hi ha molts pobles que viuen en la misèria.

    missa f Culte principal de moltes Esglésies cristianes.

    missatge m Text que s’envia a una altra persona. Van rebre un missatge que els advertia de la presència de gent hostil a la zona.

    missatger, missatgera m i f Persona que duu un missatge, especialment el qui duu encàrrecs dalt d’una moto.

    míssil m Projectil de llarg abast dirigit a distància.

    missió f Encàrrec important. La nostra missió era trobar l’enllaç amb el comandament aliat.

    misteri m Fet incomprensible. L’extinció sobtada dels dinosaures és encara un misteri per a la ciència.

    misteriós, -osa adj Referent al misteri. Una desaparició misteriosa.

    misto m Tigeta amb una cabota feta de material inflamable.

    míting m Assemblea amb oradors, generalment de caire polític.

    mitja 1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: *calça. Duu les mitges al garró. 2 fer mitja loc verb Teixir llana o fil amb unes agulles llargues: *fer calça. Feia mitja tot mirant la tele.

    mitjà 1 m Allò que serveix per aconseguir un fi. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de transport. Mitjans de comunicació. Mitjans informatius. 2 mitjà, -ana adj Entre dos extrems. El germà mitjà. Una família de classe mitjana. 3 per mitjà de loc prep Mitjançant. Ho van contractar per mitjà d’una agència.

    mitjana 1 f Resultat de sumar diferents quantitats i dividir-la pel seu nombre, terme mitjà. Has de fer la mitjana de les notes del curs. 2 de mitjana loc adj Per terme mitjà. Hem estat a trenta graus de mitjana.

    mitjanada* f Paret prima interior: envà.

    mitjançant prep A través de. Ho pagaran mitjançant unes lletres.

    mitjanit f El punt de les 12 de la nit. La mitjanit és l’hora de les bruixes.

    mitjó m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: *calcetí.

    mixt, -a adj Que conté elements de diferent mena. Ensenyament mixt. Ensalada mixta.

    mòbil adj Que es pot moure. Aquell mecanisme tenia una barra mòbil.

    mobiliari m Conjunt dels mobles d’una casa, d’un àmbit. El mobiliari urbà.

    moblar v tr Posar(-hi) mobles. Han moblat la casa a gust dels pares.

    moble m Objecte utilitari d’una casa, d’un local, com ara taules, cadires, llits, armaris, etc.

    moc 1 [gen. en pl.] m Secreció de les mucoses, especialment del nas. Li penjaven uns mocs com unes candeles. 2 Paraules desagradables inesperades. Li va clavar un moc que el va deixar mut.

    mocador m Peça de roba, generalment quadrada, de diferents mides i usos. Un mocador de cap, de coll.

    mocar(-se) v tr i pron Eixugar(-se) els mocs. Moca el menut, que mira com va! Com que està refredat, s’ha de mocar tot sovint.

    mocassí m Sabata molt flexible, sense cordons.

    moda f Estil que s’imposa en un determinat moment, especialment en el vestit. Li agrada anar a la moda. Una jaqueta passada de moda.

    modalitat f Tipus o forma possible dins d’una mateixa organització, idea, realitat, etc. Les diferents modalitats de frases.

    model m Allò que mereix ser imitat, que hi és destinat. És un model de virtuts. Per treballar el volum, van agafar una gerra com a model.

    modelar v tr Donar forma a una matèria plàstica. Modelaven un tros d’argila per fer-ne un bust.

    moderat, -ada adj Que no exagera. Unes opinions moderades.

    modern, -a adj D’acord amb l’època actual. Una decoració moderna.

    modernitzar v tr Adequar a les formes modernes. Modernitzar la indústria.

    modest, -a adj Discret en la valoració d’un mateix. És tan modesta, que no la sentiràs mai parlar de la seva obra.

    modèstia f Qualitat de modest. La modèstia no és freqüent en els artistes.

    modificació f El fet de modificar. Van tornar a presentar el text amb algunes modificacions.

    modificar v tr Fer canvis (en). Han modificat la seva actitud.

    modista m i f Persona que confecciona roba, especialment femenina.

    mòdul m Cada un dels elements que s’acoblen per fer conjunt. Un armari de mòduls.

    mogut, -uda adj Agitat. Ha estat un dia mogut.

    moix, moixa* m i f Mamífer felí domèstic: gat.

    mola f Cosa massissa i voluminosa. Davant d’ells s’alçava la mola del castell.

    molar adj Dit de les dents que trituren. Dents molars.

    moldre v tr Passar pel molí. S’ha de moldre una mica més de cafè.

    molest, -a adj Ofès i enfadat. Estic molest per la seva desconfiança.

    molestar v tr Causar molèstia. Us molesta, el fum del tabac?

    molèstia f Destorb, nosa. No li voldria causar una molèstia amb tantes preguntes.

    molí m Màquina de moldre. Un molí de vent.

    moliner, molinera m i f Persona que té per ofici moldre.

    molinet m Electrodomèstic de moldre, generalment cafè.

    1moll m Andana d’un port. A quin moll arriba, el vaixell de Gènova?

    2moll m Peix petit de color vermellós.

    moll, -a adj Mullat.

    1molla f Peça elàstica de metall. Un matalàs de molles.

    2molla 1 f Part blana del pa. La molla i la crosta del pa. 2 molles f pl Les miquetes del pa. Hi havia tot de molles per terra.

    mol.lusc m Animal de cos tou amb closca per fora, com el caragol, o per dins, com el calamar.

    molsa f Planta que forma com una mena de catifa flonja en terrenys humits.

    molt, -a Indica quantitat o intensitat gran. 1 det A l’estrena hi havia molta gent. Molt de gust de conèixer-la. 2 molt pron Això és molt per a ell. 3 adv M’ha agradat molt. És molt lenta. S’ha comportat molt malament.

    moment m Tall en una successió de temps. Per un moment em pensava que era ell. El tren pararà un moment en aquesta estació. Fa un moment era aquí. Arribaran d’un moment a l’altre, en qualsevol moment. D’aquí a un moment començarà la sessió.

    mòmia f Cadàver conservat sec. Les mòmies etrusques.

    mompeller* m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: celobert, *desllunat.

    mon [mon, ma, mos, mes] det Possessiu de 1a. persona del singular; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Va arribar acompanyat de mon pare i de ma mare. En ma vida no havia vist una cosa igual!

    món [pl. mons] m 1 Univers. El món és infinit. 2 El planeta Terra. El món se’ns ha fet petit.

    mona [var.: *moneia] f Indica simi en general. Les mones del parc.

    monarca m i f Rei o reina.

    monarquia f Sistema polític en què hi ha un rei o una reina.

    moneda f Unitat de diner. Canvi de moneda.

    moneder m Bossa o cartereta per als diners.

    monestir m Edifici on viu una comunitat religiosa.

    mongeta f 1 Llavor comestible de la mongetera: *fesol. Un plat de mongetes amb botifarres. 2 mongeta tendra Fruit tendre de la mongetera: *bajoqueta. Un plat de mongetes tendres amb patates.

    moniato m Tubercle comestible de la planta del mateix nom.

    monitor, monitora 1 m i f Persona que promou activitats en certes entitats. Els monitors d’un esplai. 2 monitor m Part de l’ordinador on hi ha la pantalla.

    monja, monjo m i f Persona que consagra la vida a la religió. Un convent de monges. Un monjo budista.

    monopatí m Planxa que va damunt de rodes per patinar.

    monosíl.lab m Paraula d’una sola síl.laba. Va contestar amb monosíl.labs.

    monòton, -a adj De característiques sempre iguals que es van repetint. Un ritme monòton.

    monstre m Ésser fabulós de constitució deforme. El monstre de Frankenstein.

    monstruós, -osa adj 1 Que té aspecte de monstre. Amb les picades de les vespes, se li va posar una cara monstruosa. 2 [fig.] Molt terrible. Un crim monstruós.

    monument m 1 Construcció que destaca per la bellesa o la grandària. Les piràmides d’Egipte són uns monuments magnífics. 2 Construcció feta a la memòria d’algú. El monument a Colom, de Barcelona.

    monyica* f Articulació de l’avantbraç amb la mà: canell.

    monyo m Pentinat que recull el cabell en forma arrodonida.

    moqueta f Recobriment del terra fet amb un teixit fort.

    móra f Fruit de la morera i de l’esbarzer. Un iogurt amb móres.

    moral 1 f Ànim. Malgrat les derrotes, aguanten bé la moral. 2 adj Referent a la conducta. Té molt poca consciència moral.

    morat, -ada 1 adj De color entre el vermell i el blau. Tenia els llavis morats del fred. 2 morat m Color morat.

    morbós, -osa adj 1 Referent a una malaltia. Un estat morbós. 2 [fig.] Els assassinats li despertaven un interès morbós.

    mordassa f Banda que tapa la boca. Els lladres el van lligar i li van posar una mordassa.

    moreno, -a adj De pell bruna, de cabell negre. El pare és ros, i la mare, morena. Està moreno del sol.

    morera f Arbre d’ombra de fulles grosses.

    moribund, -a adj i m i f Que està a punt de morir-se. Un dels accidentats estava moribund.

    morir(-se) v intr i pron Deixar d’existir. Va morir de matinada. Amb la secada s’han mort molts arbres.

    morro m 1 Part de la cara d’un animal on hi ha la boca i el nas. El morro d’un gos. 2 [p. ext.] Part de davant i sortint d’un vehicle. El morro d’un avió.

    mort 1 f Estat en què ha cessat la vida. Li va arribar la mort quan menys s’ho esperava. 2 mort, -a adj i m i f Van trobar un animal mort a la carretera. Els últims accidents han causat molts morts.

    mortadel.la f Embotit molt ample fet de carn de bou i de porc.

    mortal adj Relacionat amb la mort. Un accident mortal.

    morter m 1 Atuell de cuina per fer-hi picades. 2 Mescla de ciment, calç, sorra i aigua emprada en la construcció.

    mortificar v tr Molestar de manera contínua per ferir. El mortificava contínuament recordant-li els seus defectes.

    mosaic m Decoració feta amb peces petites combinades.

    mosca f Insecte volador de color fosc i ales transparents.

    mosquit [var.: *moscard] m Insecte volador de trompa llarga.

    mossa f Noia jove. Es pensa que totes les mosses estan per ell.

    mossegada [var.: *mos m] f Acció i efecte de mossegar. Li va clavar una mossegada a la mà. Si teniu gana, podem fer un mos.

    mossegar v tr Clavar les dents. L’ha mossegat un gos.

    mossèn m Capellà. El mossèn de la parròquia.

    mosso m Xicot que fa feines secundàries. Un mosso de magatzem.

    most m Suc de raïm.

    mostassa [var.: *mostalla, *mostarda] f Salsa feta amb llavors de la planta del mateix nom. Un frankfurt amb mostassa.

    mostra f Petita quantitat d’un producte que utilitzen els venedors per fer-lo conèixer.

    mostrador* m Aparador d’una botiga.

    mostrar 1 v tr Deixar veure. Els va mostrar el regal que li havien fet. 2 mostrar-se v pron Manifestar-se. Es va mostrar enfadat pel retard.

    mot m 1 Paraula. Li va adreçar quatre mots de salutació. Ho va anar repetint tot mot per mot. M’ho va prometre i ara l’he agafat pel mot. 2 mots encreuats Joc lingüístic en què s’omplen unes caselles amb certes paraules indicades mitjançant definicions.

    motiu m Causa. Quin ha estat el motiu del fracàs?

    motivació f El fet de motivar, d’estar motivat. Feia la feina sense cap motivació.

    motivar v tr i règ Desvetllar l’interès. Els va motivar molt per la música.

    motllo [var.: *motle, motlle, *motlo] m Recipient per donar forma a una cosa. Un motllo de fer magdalenes.

    moto [var.: motocicleta] f Vehicle de dues rodes, amb motor.

    motociclisme m Conjunt d’activitats esportives practicades amb moto.

    motocròs m Prova de motociclisme que es fa en un terreny desigual.

    motor m Aparell capaç de fer anar una màquina.

    motorista m i f Persona que va dalt d’una moto.

    motxilla f Bossa per portar-hi coses, que es penja a l’esquena. Els excursionistes duien unes motxilles ben carregades.

    moure(´s) v tr i pron Fer (fer) un moviment. L’aigua movia les barques. Estava en un racó sense moure’s.

    moviment m Canvi de lloc i de posició. En aquesta hora, hi ha molt de moviment al mercat.

    mucosa f Membrana que recobreix l’interior del nas o de la boca.

    mudances f pl El fet de mudar-se de casa. Estem de mudances. El camió de les mudances.

    mudar 1 v tr Canviar. Les serps muden la pell. 2 mudar-se v pron Posar-se vestits que fan goig, més bonets que els habituals, etc. S’han mudat per sopar. 3 Canviar-se de casa. La setmana que ve es muden a la nova casa.

    mudat, -ada adj Ben vestit. Els diumenges sortien tots mudats de casa.

    mul, mula m i f Mamífer molt resistent nascut d’un cavall i una somera o bé d’un ase i una egua.

    mullar(-se) v tr i pron Impregnar(-se) de líquid. La pluja mullava els carrers. Mullava les galetes en la llet. S’ha mullat els baixos de l’abric.

    mullat, -ada adj Impregnat d’aigua: *banyat. Duus els baixos dels pantalons mullats.

    muller f La dona en relació al marit. La muller del senyor Rius.

    multa f Pena en diners per una infracció. Li han posat una multa perquè ha aparcat en zona de vianants.

    multar v tr Posar una multa. L’han multat per excés de velocitat.

    multiplicació f Operació artimètica.

    multiplicar v tr Fer multiplicacions.

    multitud 1 f Gran quantitat de gent. Per l’avinguda avançava una multitud espessa. 2 una multitud de loc det Una gran quantitat. Havia solucionat una multitud de casos semblants.

    mundial adj Referent al món. Un rècord mundial.

    munició [gen. en pl.] f Conjunt dels projectils necessaris per a les armes de foc. Si durava gaire més l’atac, acabarien les municions.

    municipal 1 adj Referent al municipi. El terme municipal. 2 m i f Guàrdia municipal. Hi havia una municipal posant multes als cotxes mal aparcats.

    municipi m Territori dependent d’un ajuntament.

    munt [var.: *muntó] 1 m Conjunt desordenat de coses. Van fer un munt amb els mobles vells. 2 un munt de loc det Molts. Té un munt de diners, en té un munt.

    muntanya f Elevació gran del terreny.

    muntanyós, -osa Recobert de muntanyes. Una comarca muntanyosa.

    muntar 1 v tr Fer un muntatge. Muntar una màquina. Muntar un vídeo. Muntar una obra de teatre. 2 Pujar. Muntava les escales de tres en tres. 3 [esp.] v règ Pujar dalt de cavall. Muntar a cavall.

    muntatge m 1 Operació d’ajuntar les parts d’un tot. Fer el muntatge d’una màquina. El muntatge d’un vídeo. 2 Operació de preparar una obra teatral. 3 [fig.] Episodi fals preparat per enganyar. Aquell segrest va ser un muntatge de la família.

    muntura f 1 Bèstia sobre la qual es munta. 2 Estructura on descansen les lents d’unes ulleres.

    munyir v tr Treure la llet de les mamelles d’un animal, manualment o mecànicament. Munyir les vaques, les cabres.

    mur m Paret gruixuda. El jardí estava envoltat d’un mur molt alt.

    mural m Pintura feta en una paret. Els murals de Miró.

    muralla [var.: *murada] f Mur seguit que fa de recinte. La muralla de Sagunt.

    murmurar [var.: mormolar] 1 v tr Enraonar en veu baixa. Va murmurar unes paraules que no es van entendre. 2 [fig.] v intr Fer una remor suau. L’aigua murmurava riu avall.

    murri, múrria adj i m i f Astut. No et dirà mai les coses amb claredat, perquè és molt murri.

    muscle m Part superior del braç situada a un costat del coll, espatlla. Se n’anava cap a la platja amb la tovallola al muscle.

    musclo m Mol.lusc de closca negra: *clòtxina.

    múscul m Cada un dels òrgans carnosos que fan moure el cos. Els músculs de l’abdomen.

    museu m Establiment on s’exposen objectes d’interès artístics, històrics, etc. El museu de la ciència.

    músic, -a 1 adj Referent a la música. Instrument músic. 2 m i f Persona que es dedica a la música.

    música f Conjunt de sons combinats d’acord amb determinades regles. Música simfònica. Música disco. Música pop.

    musical adj Referent a la música. Cultura musical.

    mussol m Ocell rapinyaire nocturn.

    musulmà, -ana adj i m i f De religió islàmica.

    mut, muda adj i m i f Privat de parla. És mut de naixement.

    mutilació f Acció i efecte de mutilar.

    mutilar v tr Tallar un membre, una part d’un ésser viu. Un camió amb la caixa molt alta ha mutilat l’arbre més gran del passeig.

    mutilat, -ada adj i m i f Que ha sofert una mutilació. Un mutilat de guerra.

    mutu, mútua adj Recíproc. Es tenen una antipatia mútua.


    N

    nació f Col.lectivitat humana que es considera una comunitat unida per uns trets històrics, culturals i econòmics, generalment dins d’un mateix territori.

    nacional adj Referent a la nació. Selecció nacional.

    nacionalisme m Ideologia que posa en primer terme els interessos de la nació.

    nacionalista adj i m i f Relatiu al nacionalisme; partidari del nacionalisme.

    nacionalitat f Pertinença a una nació; [p. ext.] a un Estat. El seu marit és de nacionalitat cubana.

    Nadal m Festes de l’inici de l’hivern.

    nadala f Cançó de Nadal.

    nadó m Infant o animal acabat de néixer o nascut de poc. Els nadons necessiten moltes atencions.

    naixement m El fet de néixer. Celebren el naixement del primer fill.

    nan, -a adj i m i f D’alçada molt per sota de la normal. Un arbre nan. Al circ hi actuen una colla de nans.

    nansa [var.: *ansa] f Sortint que tenen certs objectes per agafar-los. La nansa de la cafetera.

    nap m Planta que té una arrel comestible de color blanquinós.

    narcòtic m Droga que en petites dosis fa venir son.

    narració f Text amb una estructura composta de seqüències lligades entre si.

    narrador, narradora m i f Persona que narra.

    narrar v tr Desenvolupar una narració. Un llibre que narra les aventures d’uns exploradors.

    narratiu, -iva adj Referent a la narració. Prosa narrativa,

    nas m 1 [pl. nassos] Part que sobresurt davant de la cara, on hi ha el sentit de l’olfacte. 2 [fig.] Té nas per als negocis.

    nasal adj Referent al nas. Fosses nasals. Consonants nasals.

    nata f 1 Substància greixosa que es forma damunt la llet. 2 [fam.] Bufetada.

    natació f Esport que es practica nedant. Els diumenges van a la piscina a fer natació.

    natja f Cada un dels tous del cul.

    natura [var.: naturalesa] f Conjunt dels elements i organismes del nostre món.

    natural adj 1 Allò que no ha estat transformat per mans humanes, que va d’acord amb la natura. Duu una vida natural i sana. Una alimentació natural. 2 [p. ext.] Lògic. Donada aquella situació, era natural enfadar-se.

    naturalment adv 1 És clar. I naturalment, ho voldràs tot per a tu! 2 De manera natural. Actuava naturalment.

    nau f 1 Embarcació. Una nau pirata. 2 Aeronau. Una nau espacial. 3 Local gran. Les naus d’una fàbrica.

    naufragi m Enfonsament per accident d’una embarcació. Van morir víctimes d’un naufragi en alta mar.

    nàutic, -a adj Referent a la navegació. Club nàutic.

    naval adj Referent a la marina. Batalla naval.

    navalla f Eina de tall amb una fulla que es plega dins del mànec.

    navegació f Conjunt de tècniques i pràctica de fer anar les embarcacions per l’aigua.

    navegar v intr 1 Anar una embarcació. La barca navegava amb les veles desplegades. 2 Anar dalt d’una embarcació. Ha navegat pels mars del Sud.

    nebot 1 m Fill d’un germà o d’una germana. 2 neboda f Filla d’un germà o d’una germana.

    nebulós, -osa adj 1 Referent a la boira. Un dia nebulós. 2 [fig.] Poc concret. Unes explicacions molt nebuloses.

    necessari, -ària 1 adj Que no en podem prescindir. Et diré els ingredients necessaris per fer la sopa d’all. 2 ser necessari loc verb Caldre. I si és necessari fer-ho, ho farem.

    necessitar v tr Fer falta. Per arrencar aquests claus, necessitaré estenalles.

    necessitat 1 f Estat de necessitar. Té necessitat d’afecte. 2 fer les necessitats loc verb Fer de ventre i orinar.

    necessitat, -ada adj règ Mancat. Estava necessitat d’ajuda.

    nedador, -a [var.: *nadador] adj i m i f Que neda. Ocells nedadors. Els nedadors es preparaven per a la competició.

    nedar [var.: *nadar] v intr Moure’s per dins de l’aigua fent anar les cames i els braços.

    negació f El fet de negar. La paraula ‘no’ indica negació.

    1negar v tr Declarar falsa una suposició. Va negar qualsevol participació en els fets.

    2negar 1 v tr Inundar. El riu va negar tota la plana. 2 negar-se v pron Ofegar-se. La piragua va bolcar i es van negar tots els que hi anaven

    negatiu, -iva adj Que implica negació. Una resposta negativa.

    negoci [sovint en pl.] m Empresa, activitat comercial. Sembla que el negoci li rutlla. Ha nascut per als negocis.

    negociant 1 adj Que sap fer negocis. És un negociant nat. 2 m i f Persona que es dedica als negocis.

    negociar v tr Parlamentar per arribar a un acord. Estan negociant un nou tractat de comerç.

    negre, -a 1 adj Del color del carbó. Uns ulls negres. 2 negre m Color negre. Un negre lluent.

    negrós, -osa adj Tirant a negre.

    neguit m Inquietud. L’espera li provoca neguit.

    neguitós, -osa adj Que té neguit. Està neguitós a causa de la febre.

    néixer [var.: *nàixer] v intr Sortir de l’ou, del ventre de la mare. Va néixer el dia més calorós de l’any.

    nen, nena [var.: *nin; var. fam.: nano, nana] m i f Persona que es troba en la infància: xiquet.

    nervi [var.: *nirvi] m Cada un dels òrgans del cos que transmeten les sensacions cap al cervell.

    nerviós, -osa [var.: *nirviós] adj Referent als nervis. Sistema nerviós. Una persona molt nerviosa. Es posa nerviós per no res.

    nerviosisme m Estat d’excitació nerviosa. Van haver de calmar el nerviosisme de la gent.

    nespra f Fruit comestible del nesprer.

    net, -a 1 adj Sense gens de brutícia. Sol tenir la casa bastant neta. 2 fer net loc verb Netejar. Va agafar l’escombra i va fer net en un moment. 3 en net loc adv Passava els apunts en net.

    nét 1 m Fill d’un fill o d’una filla. 2 néta f Filla d’un fill o d’una filla.

    netament adv D’una manera neta. El va guanyar netament.

    netedat f Qualitat de net. Admirava la netedat d’aquella sala.

    neteja f Acció de netejar. Heu de col.laborar en la neteja de la casa.

    netejador m Producte de neteja. Un netejador per al bany.

    netejar v tr Llevar la brutícia. Neteja una mica el terrat.

    neu f Cristalls d’aigua glaçada en forma de flocs que cauen damunt la terra.

    neula f Tubet de pasta dolça molt prima. “Neules, torrons i vi blanc.”

    neutral adj Que no (hi) pren partit. Durant l’última guerra mundial, pocs països d’Europa van ser neutrals.

    neutralitzar v tr Que deixa sense efecte. Un producte per neutralitzar les radiacions solars.

    nevada f El fet de nevar. Ha caigut la primera nevada de l’hivern.

    nevar v imp Caure neu. Ja comença a nevar.

    nevera f Aparell per conservar aliments a baixes temperatures. Fica el peix a la nevera.

    ni conj Uneix dues negacions. Ni dorm ni deixa dormir.

    nina, nino m i f Joguina que representa una figura humana: *pepa.

    ningú pron 1 [en frases negatives] Cap persona. No ha trucat ningú en tot el matí. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Algú. Si veus ningú de cal Pere, avisa’l per diumenge. Que ha vingut ningú?

    ninot m Representació d’una figura humana. Ha dibuixat un ninot molt divertit.

    nínxol [var. fam.: ninxo] m Cavitat en una paret o en una construcció vertical per enterrar-hi un mort.

    nit 1 f Part del dia en què hi ha foscor. Aquesta nit fa una lluna esplèndida. Van arribar de nit. Treballa de dia i de nit. 2 Indica la vetlla d’una celebració important. La nit de Nadal. La nit de Cap d’Any. La nit de Sant Joan. 3 bona nit Fórmula de salutació. Se’n va anar sense ni dir bona nit. Bona nit i tapa’t!

    niu m Receptacle que fan els ocells per pondre-hi els ous.

    nivell m Grau d’elevació. Som a tres-cents metres sobre el nivell del mar. Ha pujat el nivell de les aigües del riu. El nivell de vida.

    no adv 1 Indica negació. No vull continuar amb aquest malentès. T’he dit que no. 2 Reforça una negació acompanyant certs determinants i pronoms indefinits i certs adverbis. Cap gos no borda sense un motiu. Ningú no ho diria. Res no és tan important per a ell com l’amistat. Mai no diries qui he trobat pel carrer. Enlloc no trobaràs el bon tracte que et fem aquí. Tampoc no és ben bé com tu ho dius. 3 S’usa de forma expletiva en certes construccions. Caldrà tenir-ho tot enllestit abans no vingueu. Em fa por que no caigueu. Aquest estiu fa més calor que no pas l’estiu passat.

    noble 1 adj Que no enganya. Té un comportament molt noble. 2 Dit dels metalls de valor, com l’or o la plata. 3 m i f Membre de la noblesa. Els nobles de la cort reial.

    noblesa f 1 Condició de noble. 2 Estament social que agrupa les persones amb títols com el de duc, marquès, etc.

    nocturn, -a adj Referent a la nit. El mussol és un ocell nocturn.

    noguera f Arbre de fulles grans i caduques que fa les nous.

    noi, noia 1 m i f Persona d’edat imprecisa, entre la infància i la joventut; [p. ext.] jove: *al.lot, *xic. La noia ja va a l’institut. 2 noi [var.: renoi] exp Indica sorpresa. Noi, què em dius ara!

    nom m 1 Paraula que designa un ésser. Coneixia el nom de totes les eines de fuster. 2 Forma gramatical, substantiu.

    nombre m 1 Signe que expressa una quantitat. El nombre 100. 2 nombre enter El que correspon a una quantitat exacta d’unitats.

    nombrós, -osa 1 adj Abundant. Hi havia un públic nombrós. 2 nombrosos det pl Molts. Li va fer nombrosos encàrrecs.

    nomenar v tr Designar per a un càrrec. L’han nomenat president.

    nòmer* v atr Anomenar-se, dir-se. Nomia Joan.

    només adv 1 No més de. Només tenen dos néts. 2 Com a únic (motiu, element, etc.). He vingut només per donar-te les gràcies. Demana-li només el telèfon.

    nòmina f Full del salari; el sou mateix. Cada final de mes li ingressen la nòmina al banc.

    nominal adj 1 Referent al nom. Els complements nominals. 2 Dit d’allò que duu o exigeix el nom d’algú. Un taló nominal. Votacions nominals.

    nora f Muller del fill.

    noranta 1 det En nombre de noranta. Ja he llegit noranta pàgines del llibre. 2 m El nombre 90.

    nord m Punt cardinal, en direcció cap al pol Nord de la Terra.

    nord-americà, -ana adj i m i f Del nord d’Amèrica, i especialment dels Estats Units d’Amèrica.

    nòrdic, -a adj Del nord. Els països nòrdics.

    norma f Regla. Les normes de conducta.

    normal adj D’acord amb una norma; corrent. Aquell dia va tenir un comportament normal, com sempre.

    normalitat f Condició de normal. Passat l’huracà, la ciutat recuperava la normalitat de mica en mica.

    normalment adv Per regla general. Normalment ve puntual.

    normatiu, -iva adj Referent a la norma. La gramàtica normativa.

    normativa f Conjunt de normes. La normativa gramatical.

    nosa f Allò que impedeix el moviment. Traieu totes aquestes noses d’aquí al mig. Si te´m poses davant, em faràs nosa.

    nosaltres pron Representa la 1a. persona del plural. Deixa-ho estar, ja ho farem nosaltres.

    nostàlgia f Enyorança. Té nostàlgia del passat.

    nostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del plural. 1 det Aquesta no és pas la nostra manera de fer. Són amics nostres. 2 pron El partit el guanyaran els nostres. Al final vindràs a la nostra. Es va situar davant nostre.

    nota f 1 Signe musical. Una nota aguda. 2 Escrit breu. Envia-li una nota excusant-te. 3 Qualificació. Quina nota has tret, a l’examen?

    notable 1 adj Digne de ressaltar. Amb el nou sistema de regatge, ha aconseguit uns resultats notables. 2 m Qualificació. Ha tret un notable en Llengua.

    notar v tr Adonar-se. Vaig notar que em mirava estranyat.

    notari, notària m i f Funcionari públic que garanteix certs tipus de documents, com contractes, testaments, etc.

    notarial adj Referent al notari. Document notarial.

    notícia f Informació sobre un fet. L’informatiu del vespre avançava les últimes notícies.

    1nou f Fruit comestible de la noguera.

    2nou 1 det En nombre de nou. “Nou pometes té el pomer.” 2 m El nombre 9. 3 f pl La novena hora després de les 12.

    nou, nova adj Recent. Viuen en una casa nova.

    nova f Notícia. Ja sabeu la nova?

    novè, -ena 1 det i pron El que fa nou. És la novena de la fila. Ja ets el novè que m’ho diu. 2 novè m Nombre fraccionari. Sis novens (6/9).

    novel.la f Escrit narratiu en prosa d’una certa llargària.

    novel.lista m i f Persona que escriu novel.les.

    novembre m Onzè mes de l’any.

    novençà, novençana* m i f Persona que es casa o acabada de casar: nuvi.

    novetat f Cosa nova. Han presentat les últimes novetats editorials.

    nu, nua adj Despullat. Es banyava nu. Uns arbres nus de fullatge.

    nuar [var.: *nugar] v tr Fer un nus. Es va nuar el mocador al coll.

    nuca f Part posterior del coll a la base del crani. Va caure d’esquena i es va trencar la nuca.

    nuclear adj Referent a l’energia atòmica. Central nuclear.

    nucli m Part central. El nucli d’una cèl.lula, de l’àtom. El nucli d’una qüestió.

    nul, nul.la adj Sense valor. Un gol nul. La seva aportació ha estat nul.la.

    numeració f Expressió d’un conjunt de números successius. La numeració d’un carrer.

    numerar v tr Assignar números successius a cada element d’una sèrie. Poseu els paquets seguits i numereu-los.

    número m Cada un dels nombres d’una sèrie ordenada. Un número de telèfon.

    nupcial adj Referent al casament. Marxa nupcial.

    nus [var.: *nuc] m Lligam estret. Se m’ha fet un nus a les sabates.

    nutrició f Alimentació.

    nutritiu, -iva adj Que alimenta. El pa amb tomàquet és nutritiu.

    nuvi, núvia [var.: *novii] m i f Persona que es casa o acabada de casar: *novençà.

    núvol 1 [var.: *nigul] m Massa de vapor d’aigua o de glaç. El sol s’amagava darrere els núvols. 2 adj i adv Cobert de núvols. Hi ha un cel ben núvol. El cel està núvol.

    nuvolositat f Massa de núvols. “La nuvolositat té tendència a augmentar les properes hores.”


    O

    o conj Indica oposició, alternativa. O ho fas tu o ho faig jo. O l’un o bé l’altre.

    oasi m Lloc amb vegetació al mig d’un desert.

    obediència f Qualitat d’obedient. Van jurar obediència a la llei.

    obedient adj Que creu els altres. Un fill obedient.

    obeir v tr Complir un manament, una norma. No obeïa ni la meitat dels senyals de trànsit.

    obert, -a adj De franc accés. A la porta de la botiga hi havia un rètol penjat que deia “Obert”.

    obertura f Acció i efecte d’obrir. Van assistir a l’obertura de la nova botiga.

    objecció f Argument contra una afirmació, una proposta. Va posar objeccions als seus plans.

    objecte m 1 Cosa. L’habitació era plena d’objectes estranys. 2 Finalitat. No té cap objecte tornar-hi a insistir.

    objectiu 1 m Finalitat. La missió tenia com a objectiu posar-se en contacte de seguida amb l’entrenador. 2 objectiu, -iva adj Sense valoracions personals. Va fer una relació objectiva dels fets.

    oblic, -iqua adj No horitzontal ni vertical. Una recta obliqua.

    oblidar v tr No recordar-se (de). Havia oblidat del tot l’adreça del seu amic.

    obligació f Allò que cal fer. Sabia complir amb les obligacions del seu càrrec.

    obligar v tr i règ Fer fer. El va obligar a demanar excuses.

    obligatori, -òria adj Que obliga. “És obligatori l’ús de cadenes per a la neu.”

    oblit m El fet d’oblidar o d’oblidar-se. Al cap dels anys, la seva obra va caure en l’oblit.

    obra f 1 Allò que és fruit d’un treball. Una obra musical. L’obra mestra d’un artista. 2 Edifici en construcció. A l’obra hi treballen molts paletes.

    obrador m Lloc de treball d’un artesà.

    obrellaunes m Estri per obrir llaunes de conserva.

    obrer, -a 1 adj Referent als treballadors i les treballadores. Una cooperativa obrera. 2 m i f Persona que treballa en la indústria. Una obrera metal.lúrgica. 3 *obrer (de vila) [p. ext.] Persona que treballa en la construcció: paleta, *picapederer. Els obrers feien paret.

    obridor m 1 Estri per obrir ampolles que van tancades amb xapa. *2 [p. ext.] Obrellaunes.

    obrir v intr i tr Fer cessar d’estar tancat. “Als matins, obrim de 8 a 14.”

    obscè, -ena adj Que presenta la sexualitat de les persones sense cap connexió sentimental.

    obscur, -a adj Sense relleu. Un obscur personatge.

    obsequi m Regal.

    observació f Acció d’observar. La ciència es basa en l’observació.

    observar v tr Mirar amb atenció. Observava els camps d’oliveres.

    obsessió f El fet de tenir el pensament fixat en una idea. Fer la feina ben feta es va convertir en una obsessió per a ella.

    obstacle m Tot allò que impedeix una acció, nosa. Un camí ple d’obstacles.

    obstaculitzar v tr Posar obstacles. Aquelles exigències obstaculitzaven la investigació.

    obstinar-se v pron i règ Insistir. El malalt s’obstinava a aixecar-se del llit.

    obstinat, -ada adj Tossut. Es mostrava obstinat en les seves idees.

    obtenir [var.: obtindre] v tr Aconseguir. Gràcies als nous adobs, va obtenir una collita esplèndida.

    obtús, -usa adj 1 Dit d’un angle major de 90 graus. 2 [fig.] De poca agilitat mental. Una mentalitat obtusa.

    obvi, òbvia adj Evident. Era obvi el seu desig de prosperar.

    oca f Ocell de coll llarg, més gros que l’ànec.

    ocasió f Circumstància oportuna, avinentesa. Van aprofitar l’ocasió per fugir.

    ocasional adj Que succeeix rarament. Una visita ocasional.

    occident m Oest.

    occidental adj D’occident. L’Europa occidental.

    oceà m Extensió d’aigua salada més gran que un mar. L’oceà Atlàntic.

    ocell m Vertebrat amb el cos disposat per al vol.

    oci m Lleure.

    ocre m Color entre el groc i el marró.

    octau, -ava* det i pron Vuitè.

    octubre m Desè mes de l’any.

    oculista m i f Especialista dels ulls.

    ocult, -a adj Amagat. La cara oculta de la Lluna.

    ocupació f 1 Situació laboral activa. Insisteixen a dir que l’índex d’ocupació ha augmentat. 2 Activitat. Sempre té una ocupació o altra.

    ocupant adj i m i f Que ocupa. L’exèrcit ocupant. Els ocupants d’un vehicle.

    ocupar 1 v tr Omplir un espai. Aquestes butaques ocupen tot el racó. 2 ocupar-se v pron i règ Cuidar-se, encarregar-se. Qui s’ocuparà d’anar-los a rebre?

    ocupat, -ada adj Enfeinat. No em distragueu, que estic molt ocupat.

    odi m Sentiment d’enemistat molt fort.

    odiar v tr Sentir odi. Odiava els qui havien perjudicat el seu pare.

    odiós, -osa adj Que provoca rebuig. Una conducta odiosa.

    oest m Punt cardinal, que indica la direcció per on es pon el Sol.

    ofec m Sensació d’asfíxia. A mitja pujada li va agafar un ofec.

    ofegar(-se) v tr i pron Asfixiar-se. Aquesta calor m’ofega. Va caure a l’aigua i es va ofegar.

    ofendre v tr Ferir l’orgull, la dignitat personal. Aquelles paraules de menyspreu el van ofendre.

    ofensa f El fet d’ofendre. Aquella negativa va ser una gran ofensa per a ell.

    ofensiu, -iva adj Que ofèn. Li va fer uns gestos ofensius.

    oferiment m El fet d’oferir. Li va fer oferiment dels seus serveis.

    oferir v tr Posar a disposició (de). Li va oferir la casa per uns dies.

    oferta f Acció d’oferir, especialment la que comporta algun avantatge del punt de vista comercial. Unes camises d’oferta.

    ofici m Ocupació, especialment de caire manual. “I encara més si us deia l’ofici de paleta.”

    oficial 1 adj Que procedeix d’alguna autoritat. Un permís oficial. 2 oficial, oficiala m i f Treballador o treballadora manuals que ja han fet l’aprenentatge. 3 m i f Persona amb grau dins de les forces armades. Un oficial de marina.

    oficina f Establiment de serveis administratius. Les oficines d’un banc. Oficina de turisme. Oficina de col.locació.

    oficinista m i f Persona que treballa en una oficina.

    ogre, ogressa m i f 1 Personatge fantàstic dels contes que es menja les criatures. 2 [hip.] Persona que maltracta la gent que li és subordinada.

    oh interj Expressa sorpresa. Oh, que bonic!

    oi exp Expressa pregunta, confirmació. Oi que som deu a dinar? Oi tant!

    oïda f Sentit corporal que capta els sons. L’òrgan de l’oïda és l’orella.

    oient m Persona que segueix les audicions de ràdio.

    oldre* 1 v tr Olorar. Deixa’m oldre aquestes flors que portes. 2 v intr Fer olor. Aquesta colònia ol molt bé.

    olfacte m Sentit corporal que capta les olors.

    oli m Substància greixosa que s’extrau de diversos vegetals. Oli d’oliva, de gira-sol.

    òliba [var.: *òbila] f Ocell rapinyaire nocturn amb la part de davant blanquinosa.

    olimpíada f Període de quatre anys que hi ha entre dues celebracions dels jocs olímpics.

    olímpic, -a adj Referent a les olimpíades o als jocs olímpics. Un atleta olímpic. El comitè olímpic.

    oliva f Fruit comestible de l’olivera.

    olivera f Arbre de fulla dura i perenne que fa les olives.

    olla f Recipient de cuina, rodó, alt i ample, amb nanses i tapadora.

    olor 1 f Sensació que captem amb el sentit de l’olfacte. Unes flors amb molta olor. 2 fer olor loc verb Deixar anar olor: *oldre. Fas una olor molt bona. 3 sentir olor loc verb Captar una olor. Se sent una olor estranya.

    olorar v tr Aspirar una olor: *oldre. Olora aquesta planta.

    om m Arbre alt de fulla caduca que creix en llocs humits.

    ombra f Projecció d’un cos que es produeix en la direcció oposada a un raig lluminós. L’ombra allargada dels xiprers.

    omòplat m Os de forma triangular a la part posterior de l’espatlla.

    omplir [var. fam.: omplenar] v tr Ocupar completament un espai. El públic va omplir la sala. La gent omplia a vessar els grans magatzems.

    on pron Indica diferents relacions respecte a un lloc. On diuen que l’han trobat? No sé pas a on vols anar a parar. La casa on viu és de lloguer. D’on veniu, ara? Allà d’on venim hi ha neus perpètues. Per on has entrat?

    ona f 1 Moviment de l’aigua. Les ones del mar balancejaven la barqueta. 2 Vibracions sonores o lluminoses en l’espai. Una emissora d’ona curta.

    onada f Ona forta. Es capbussaven en les onades.

    onatge m Moviment de les ones del mar. Començava a haver-hi un fort onatge.

    oncle m Germà o cunyat del pare o de la mare.

    onda f Forma corba del cabell. Es pentina amb ondes.

    ondulació f Forma corba com la de la mar en moviment.

    onejar v intr Fer ondulacions. La mar onejava.

    onomatopeia f Paraula expressiva que imita un so.

    onze 1 det En nombre d’onze. Els onze jugadors d’un equip de futbol. 2 m El nombre 11. 3 f pl L’hora abans del migdia o de la mitjanit.

    opac, -a adj Que no deixa passar la llum. Un vidre opac.

    opció f Tria. No li van deixar cap més opció que anar-se’n.

    òpera f Drama de teatre líric. La temporada d’òpera del Liceu.

    operació f Execució d’una acció. Operacions aritmètiques. Operacions militars.

    operar v tr Fer una operació, especialment una operació quirúrgica. L’han operat d’apendicitis.

    opinar v tr i règ Dir l’opinió. I què opines sobre la qüestió?

    opinió f Manera de pensar (sobre). Volen saber la vostra opinió sobre els candidats.

    oportú, -una adj Que va bé, escaient. Va arribar en el moment oportú.

    oportunitat f Ocasió per poder decidir, fer, provar, etc. Sempre hi ha una segona oportunitat.

    oposar(-se) v tr, pron i règ Posar-(s’hi) contra. No van oposar resistència a l’atac. Es van oposar al seu ingrés com a soci del club.

    oposat, -ada adj Contrari. Tenen caràcters oposats.

    oposició 1 f El fet d’oposar-se. No van trobar gens d’oposició al seu projecte. 2 Força política oposada al govern. Va prendre la paraula el cap de l’oposició. 3 oposicions f pl Proves de selecció per a places de funcionaris.

    opositor, opositora m i f 1 Persona que practica l’oposició. 2 Persona que es presenta a oposicions.

    opressió f Acció i efecte d’oprimir. Van patir molts anys d’opressió d’aquell govern dictatorial.

    opressor, -a adj i m i f Que oprimeix. Un règim opressor. Els opressors del poble.

    oprimir v tr 1 Fer pressió. Aquella faixa li oprimia el ventre. 2 No deixar viure en llibertat. El dictador oprimia el poble.

    oprimit, -ida adj Que pateix opressió. Un país oprimit.

    optar v règ Decidir-se per. Van optar per deixar-ho estar.

    òptic, -a 1 adj Referent a l’ull o a l’òptica. El nervi òptic. Instrument òptic. 2 m i f Especialista en òptica. He d’anar a ca l’òptic a renovar-me les ulleres.

    òptica f 1 Ciència que estudia la llum i la visió. 2 Botiga on venen material òptic.

    òptim, -a adj Que no pot ser més bo. Una salut òptima.

    optimista adj i m i f Que veu amb preferència el costat positiu de les coses. Encara és optimista amb el final de la lliga.

    or m Metall preciós de color groc.

    oració f 1 Frase. Una oració interrogativa. 2 Pregària. Deia les seves oracions.

    orador, oradora m i f Persona que fa un discurs. Aviat s’acabarà el míting, perquè ara parla l’últim orador.

    oral adj Referent a la boca. Un medicament per via oral. Expressió oral.

    orangutan m Simi gran de braços molt llargs i recobert de pèl vermellós.

    oratge* m Temps atmosfèric. Anirem a la platja aprofitant que fa bon oratge.

    òrbita f 1 Camí d’un astre. L’òrbita d’un planeta. 2 Cavitat dels ulls.

    ordenar v tr 1 Posar en ordre. Has d’ordenar tots els llibres. Els has d’ordenar en llista. 2 Manar. Li han ordenat d’anar al pis de dalt.

    ordenat, -ada adj Que ho té tot en ordre. Una persona ordenada.

    ordi m Cereal que fa una espiga amb arestes llargues, amb el qual s’elabora la cervesa.

    ordinador m Màquina electrònica que pot fer operacions a gran velocitat.

    ordinari, -ària adj Corrent. Són qüestions ordinàries.

    ordre [var.: *orde] 1 m Disposició endreçada. Posa les cadires en ordre. Els van anar cridant per ordre de llista. 2 f Acció i efecte de manar. El capità era molt exigent amb les ordres que donava.

    orella f Òrgan de l’oïda. Orella externa. Orella interna. És dur d’orella. Ha arribat a les nostres orelles que vols plegar.

    oreneta [var.: *oronella, *oroneta] f Ocell de llom negre i ventre blanc, amb la cua en forma de forca.

    orfe, òrfena m i f Infant que ha perdut el pare o la mare, o tots dos. És orfe de mare.

    òrgan m Part del cos. Els òrgans sexuals.

    orgànic, -a adj Referent als éssers vius o que se’n deriva. Matèria orgànica.

    organisme m 1 Ésser viu. Organismes microscòpics. 2 El cos. L’organisme humà.

    organització f Acció d’organitzar(-se). Els responsables de l’organització.

    organitzar(-se) v tr i pron Posar(-se) en ordre amb vista a una activitat. Tu t’encarregaràs d’organitzar la reunió. Van acordar d’organitzar-se per defensar millor els seus drets.

    orgull m Sentiment de vàlua exagerada d’un mateix, de les pròpies coses. Sentia un gran orgull pel seu triomf.

    orgullós, -osa adj Que té orgull. És massa orgullosa per demanar ajuda.

    orient m Est.

    orientació f El fet d’orientar(-se). Sense la brúixola va perdre l’orientació.

    oriental adj D’orient.

    orientar(-se) v tr i pron Saber(-se) situar respecte a l’espai. Va demanar per anar a la plaça, però no el van orientar bé. Només baixar de l’autobús, ja s’orientava de seguida per aquells carrers.

    origen 1 m Punt d’arrencada, inici. L’origen de les espècies. 2 a l’origen de loc prep Les enveges eren a l’origen d’aquella discussió.

    original 1 adj Inèdit, peculiar. Tenia un estil original. 2 m Escrit original. Havia d’enviar l’original del projecte i dues còpies.

    originar v tr Causar. Aquella diferència de diners va originar un conflicte.

    originari, -ària adj règ Que procedeix (de). Una família originària de l’Empordà.

    orina f Líquid grogós expulsat pels ronyons.

    orinar v intr Evacuar l’orina.

    ornamental adj Que guarneix. Plantes ornamentals.

    orquestra f Conjunt de músics que agrupa diferents instruments. L’orquestra simfònica de la ciutat.

    ortiga f Planta plena de pèls el contacte dels quals irrita la pell.

    ortografia f Sistema de combinació de les grafies en una llengua.

    orxata f Beguda feta amb fruits secs picats, aigua i sucre. Orxata de xufa. Orxata d’ametlles.

    os [pl. ossos] m Teixit dur que forma l’estructura del cos de molts vertebrats. Els ossos del crani.

    ós, óssa [pl. óssos, ósses] m i f Mamífer, generalment gros, de pèl abundant. Un ós bru. Un ós polar. Un ós rentador. Un ós formiguer.

    osca f Solució de continuïtat en una vora. El ganivet té una osca.

    oscil.lació f Cada un dels moviments d’un cos que oscil.la.

    oscil.lar v intr Fer un moviment intermitent, balancejar-se. El llum oscil.lava al mig de la cambra.

    ostatge m Persona que és agafada com a garantia de seguretat. Els terroristes se’n van anar amb dos ostatges.

    ostentació f Acció de mostrar per presumir. Feien ostentació de riquesa davant dels convidats.

    ostentar v tr Representar, especialment un càrrec. El president ostentava la màxima representació de l’entitat.

    ostra 1 f Mol.lusc marí de closca boteruda. 2 ostres [var.: òndia] exp Expressa sorpresa. Ostres!, què hi fas, aquí?

    ou m Embolcall de l’embrió de la majoria d’animals, especialment el de la gallina pres com a aliment. Un ou passat per aigua.

    oval adj En forma d’ou. Un retrat antic amb un marc oval.

    ovari m Glàndula sexual femenina, productora dels òvuls.

    ovella f Mamífer domèstic recobert de llana, be; especialment la femella. Un ramat d’ovelles.

    ovni m Objecte volador no identificat.

    òvul m Cèl.lula sexual femenina produïda a l’ovari.

    oxigen m Gas component de l’atmosfera.

    ozó m Varietat de l’oxigen que es forma a l’atmosfera. Els forats de la capa d’ozó.

    I, J, K, L

    les meves paraules


    I

    i conj Coordina frases o elements de frase d’una mateixa categoria. Tu i jo. Una dona alta i prima. Rient i cantant passen la vida.

    iaio, iaia m i f [fam.] Avi, àvia.

    idea f Representació mental. M’he fet una idea de les vostres pretensions.

    ideal adj Que es correspon amb una suposada perfecció. Unes vacances ideals.

    idèntic, -a adj Exactament igual (a). Dos bessons idèntics.

    identificació f Acció de descobrir la identitat d’algú. Van procedir a la tasca ingrata de la identificació dels cadàvers.

    identitat f El fet de ser aquella persona i no una altra. Van descobrir la identitat de l’assassí. El carnet d’identitat.

    ideologia f Sistema d’idees; manera de pensar i de fer des del punt de vista social, polític, religiós, etc. Són gent d’ideologia conservadora,.

    idioma m Llengua d’una comunitat. En quin idioma parlen, a Noruega?

    idiota adj i m i f Que no reacciona [gen. utilitzat com a insult]. Em vaig quedar com una idiota sense saber què respondre. Para ja de fer l’idiota!

    ídol m Estàtua o similar, considerada com una divinitat.

    ignorància f Estat de no saber, de no conèixer. Té una total ignorància pel que fa als horaris dels trens.

    ignorant adj Que té ignorància. En sap molt, de ciència, però és una ignorant en política.

    ignorar v tr No saber, no conèixer. Ignorava que no podien tenir fills.

    igual 1 adj Que té les mateixes característiques, el mateix nombre, etc. (que). És igual que son pare. 2 adv De la mateixa manera. Quan ell va callar, tots van fer igual.

    igualment adv 1 Indica concessió. No t’hi amoïnis; igualment no hauria vingut. 2 Indica afirmació. Ho farem igualment. 3 Indica acord. Gràcies; igualment.

    igualtat f Condició d’igual. “Llibertat, igualtat, fraternitat.”

    illa f 1 Porció de terra voltada completament d’aigua. L’illa de Formentera. 2 illa (de cases) Conjunt de cases limitat per tres o quatre carrers. Les illes de l’Eixample de Barcelona.

    il.legal adj Fora de la llei. El contraban és una activitat il.legal.

    il.legítim, -a adj Que no és legítim. Un rei il.legítim.

    il.luminació f Claror amb què s’il.lumina. La il.luminació dels carrers per les festes de Nadal.

    il.luminar v tr Fer claror. Aquell fanal il.luminava dèbilment la cantonada.

    il.lusió f Sentiment positiu que acompanya un desig. Li feia il.lusió reunir tota la família pel seu aniversari.

    il.lustració f Part gràfica (dibuix, fotografia, etc.) que acompanya un text. El conte que li hem comprat té unes il.lustracions molt originals.

    il.lustrar v tr 1 Complementar un text amb il.lustracions. S’ha dedicat sobretot a il.lustrar material per a l’ensenyament. 2 Complementar amb aclariments. Il.lustrava l’explicació amb exemples.

    il.lustre adj Que té una gran fama. A l’ajuntament hi ha la galeria de personatges il.lustres de la ciutat.

    imaginació f Qualitat de la ment de fer-se representacions inèdites tot relacionant dades conegudes. La imaginació és necessària per al pensament científic.

    imaginar(-se) v pron i tr Establir hipòtesis. Li faltaven dades per poder imaginar com acabaria la història. Ja m’imaginava com seria el seu germà.

    imaginari, -ària adj Que és fruit de la imaginació. Pinotxo és un personatge imaginari.

    imaginatiu, -iva adj Amb imaginació.

    imant m Mineral que té la propietat d’atraure el ferro; [p. ext.] tros de ferro o d’acer que ha adquirit les propietats de l’imant.

    imantar v tr Convertir en imant.

    imatge f Reproducció d’una figura per diversos mitjans. Va veure la imatge del palau reflectida a l’estany. El nostre televisor no fa clares les imatges.

    imbècil [var.: imbecil] adj i m i f Idiota.

    imitar v tr Fer com. Imita tots els seus gestos.

    immadur, -a adj Dit d’una persona que té un comportament poc madur.

    immediat, -a adj Que succeirà tot seguit. Li preveien una mort immediata.

    immediatament adv Tot seguit. Vine immediatament. El dia immediatament després.

    immens, -a adj Que no es pot mesurar. L’univers és immens.

    immersió f Acció de baixar per sota l’aigua. Els submarinistes estaven preparats per a la immersió.

    imminent adj Que està a punt de succeir. Una mort imminent.

    immòbil adj Que no es mou. Estava immòbil com una estàtua.

    immobilitat f Estat d’immòbil. Es mantenia en una immobilitat absoluta.

    immoble m Casa, edifici. Els llogaters de l’immoble.

    immoral adj Mancat de moral. Una conducta immoral.

    immortal adj Que sobreviu a la mort. Gaudirà d’una fama immortal.

    impaciència f Condició d’impacient. La impaciència el rosega.

    impacient adj 1 Que no té paciència. Heu de fer les coses amb calma, no sigueu impacients. 2 Amb ànsia. Veig que triga massa i ja estic impacient.

    impecable adj Sense defecte. Ha fet un treball impecable.

    impediment m Allò que impedeix o dificulta de fer una cosa. Tot eren impediments.

    impedir v tr No deixar fer. Una part del públic li va impedir d’acabar la conferència.

    imperdible m o f Agulla doblegada sobre ella mateixa fent molla. Se subjectava la bufanda amb un imperdible.

    imperdonable adj Sense excuses. Ha estat un error imperdonable.

    imperfecte, -a adj No prou bo, mal acabat. El so d’aquest aparell és imperfecte.

    imperi m Territori, generalment extens, que comprèn diversos països, governat per un emperador o una emperadriu. L’imperi romà.

    imperialisme m Sistema polític basat en la subjecció militar o econòmica d’altres països.

    imperialista adj i m i f Que practica l’imperialisme. Els països imperialistes del món occidental.

    impermeable 1 adj Que no deixa passar la humitat. Les tendes de campanya són impermeables. 2 m Peça de vestir que es posa damunt de tot en dies de pluja. Duia paraigua i impermeable.

    ímpetu m Empenta, força que s’exerceix de manera sobtada. Ha començat la campanya amb un gran ímpetu.

    impetuós, -osa adj Que té ímpetu. Es va alçar un vent impetuós.

    implicar v tr i règ 1 Fer(-ne) formar part. El volien implicar en la conxorxa. 2 v tr Comportar. No sabem encara què pot implicar aquesta decisió.

    implicat, -ada adj règ i m i f Que s'(hi) ha implicat. Van dur davant el jutge tots els implicats en l’assalt al tren.

    implorar v tr Suplicar. Era patètic veure com implorava el perdó bo i agenollat.

    imponent [var.: imposant] m Impressionant. Les piràmides del Caire són imponents.

    importació f Comerç de mercaderies que es compren a l’estranger. Tenim productes d’importació.

    importància f Qualitat d’important. Aquells fets van tenir molta importància per a ell.

    important adj D’una especial significació. Acabar la carrera aquell any era molt important per a mi.

    import m Valor en diners, quantitat que s’ha de pagar per una mercaderia, uns serveis.

    importar 1 v intr Valer, considerar. M’importa molt el que diran els altres. 2 v aux Convenir, caldre. Importa fer-ho ara mateix. 3 v tr Comprar mercaderies d’importació. Han importat avellanes de Turquia.

    imposar v tr Fer suportar. Han acabat imposant les seves condicions a tothom.

    imposició f El fet d’imposar. Va deixar aquella feina perquè tot eren imposicions i cap ajuda.

    impossibilitat f Qualitat d’impossible. Van haver de fer tota la volta davant la impossibilitat de prosseguir per aquell camí.

    impossible 1 adj No possible. És impossible acabar-ho tot en una hora. 2 fer els impossibles [hip.] loc verb Esforçar-se molt. Va fer els impossibles per evitar el desastre.

    impost m Diners que es paguen a l’Estat. L’impost sobre la renda.

    impotent adj Incapaç. Es veia impotent de lluitar contra tantes calamitats juntes.

    impracticable adj No utilitzable. La pluja ha deixat els camins impracticables.

    imprecís, -isa adj Mancat de precisió. Unes indicacions imprecises.

    impregnar(-se) v tr i pron Omplir-se de líquid, d’una olor, etc.

    impremta f Tècnica, taller d’imprimir. Treballa en una impremta.

    imprès m Escrit imprès, especialment el que conté una informació burocràtica. Per fer la sol.licicitud, ha d’omplir aquests impresos.

    imprescindible adj Totalment necessari. Per muntar aquest aparell, és imprescindible seguir les instruccions.

    impressió f Efecte sobre l’ànim. Em va fer una impressió molt forta, veure’l en aquell estat.

    impressionant adj Que fa impressió, magnífic. Un espectacle impressionant.

    impressionar v tr Fer impressió. Si no hi vas una mica preparat, és una pel.lícula que impressiona molt.

    impressor, impressora m i f Persona que treballa en una impremta.

    impressora f Màquina d’imprimir d’un ordinador.

    imprevist, -a 1 adj No previst. Una visita imprevista. 2 imprevist m Inconvenient, cosa no prevista. No vaig poder venir perquè se’m va presentar un imprevist.

    imprimir v tr Passar per la impremta. Demà començarem a imprimir la novel.la.

    improbable adj No probable. És bastant improbable que puguem avisar.

    d’improvís loc adv Sense avisar, per sorpresa. Es va presentar d’improvís.

    improvisar v tr Actuar sense preparació. Va improvisar unes paraules de comiat.

    imprudència f Acció imprudent. Accelerar amb el semàfor carabassa és una imprudència.

    imprudent adj i m i f Mancat de prudència. Va ser una acció imprudent. És un imprudent.

    impuls m Moviment espontani. Va tenir un primer impuls de replicar, però es va aguantar.

    impulsar v tr Fer anar endavant. Aquella idea l’impulsava a viatjar.

    impulsiu, -iva adj Que obra per impuls. Una jove impulsiva.

    impureses f pl Brutícia barrejada en un medi. Les impureses contaminaven l’ambient.

    inacceptable adj Que no pot ser acceptat. Hi van presentar unes condicions inacceptables.

    inadmissible adj Inacceptable.

    inauguració f Acció i efecte d’inaugurar. Els actes d’inauguració de la Fira de Mostres.

    inaugurar v tr Fer un acte públic en ocasió d’iniciar (una obra, un curs, etc.). Et recordes d’aquell senyor que inaugurava pantans?

    incapaç adj Mancat de capacitat per fer una cosa. És incapaç de pegar a ningú.

    incapacitat f Condició d’incapaç. Van haver d’actuar davant la vostra incapacitat per solucionar el problema.

    incendi m Foc de grans dimensions.

    incendiar v tr Provocar un incendi. Han incendiat la fàbrica.

    incert, -a adj Poc segur. Un futur incert.

    incertesa f Condició d’incert. La incertesa dels resultats.

    incident m Fet que provoca un problema. Van arribar al final després de passar per unes quantes baralles i altres incidents.

    incidir v règ Influir. El mal estat de la gespa ha incidit en el mal resultat del partit, diuen.

    incitar v règ Provocar a l’acció. Els incitava amb crits a perseguir-lo.

    incivilitzat, -ada adj Propi de persona sense educació. Va tenir un comportament incivilitzat.

    inclinació f 1 El fet d’inclinar-se, d’estar inclinat. Va fer una inclinació de cap per saludar-la. Aquesta taula fa una mica d’inclinació. 2 [fig.] Tendència, atracció. Té inclinació per les noies rosses.

    inclinar(-se) v tr i pron Fer abaixar cap a un costat; abaixar-se Si inclines la taula, la pilota que hi ha damunt rodolarà.

    incloure v tr i règ Fer(-ne) formar part. Hem inclòs les despeses en el preu total.

    inclusió f El fet d’incloure. Has de fer dues inclusions més a la llista.

    incògnita f Dada desconeguda. El seu lloc de naixença és una incògnita.

    incòmode, -a adj No còmode. Una cadira incòmoda.

    incompatible adj Que no s’avenen. Dos ordinadors incompatibles.

    incompetent adj i m i f No eficient. Presumeix de ser un bon professional, però és un incompetent.

    incomplet, -a adj No complet. Un dinar sense postres sembla incomplet.

    incomprensible adj Que no es pot entendre. Una resposta incomprensible.

    incomprensió f Manca de comprensió. El seu projecte va xocar amb la incomprensió de la majoria.

    incondicional adj i m i f Fidel. És un incondicional de l’equip de futbol local.

    inconscient adj i m i f Mancat de consciència. A causa de la topada va estar inconscient molta estona. No s’adona dels riscos que corre, és un inconscient.

    inconsolable adj Que no pot ser consolat. Una pena inconsolable.

    inconvenient m Element, aspecte no adequat. Tot són inconvenients per jugar un partit amistós.

    incorrecte, -a adj Mancat de correcció. Segons la gramàtica, aquesta frase és incorrecta.

    incorregible adj Que no admet correcció. No canviaràs mai, ets incorregible!

    increïble adj Mai sentit. Va dir unes coses increïbles.

    inculte, -a [var.: *incult] adj Sense cultura. Havia d’actuar davant un públic inculte.

    incultura f Manca de cultura.

    incurable adj Que no es pot curar. Una malaltia incurable.

    indagar v tr Buscar la causa (de). Volien indagar d’on provenia aquella epidèmia.

    indecència f Fet inacceptable. Aquesta estafa és una indecència.

    indecís, -isa adj Que no sap què fer. Estic indecís sobre la data més convenient per al viatge.

    indefens, -a adj Sense defensa, que no es pot defensar. Una criatura indefensa.

    indefinit, -ida adj Sense límit. S’hi va quedar per un temps indefinit.

    indemnització f Quantitat de diners per compensar, generalment un acomiadament. Quan el van despatxar del taller, va cobrar una bona indemnització.

    independència f Estat de no dependència, especialment política. Un país que lluita per la seva independència.

    independent adj No dependent. Un país independent.

    indescriptible adj Que no es pot explicar. Una tragèdia indescriptible.

    indeterminat, -ada adj No precís. Va fer una proposta molt indeterminada.

    índex [pl. -xs] m 1 Dit índex o assenyalador. L’assenyalava amb l’índex. 2 Llista, catàleg. L’índex d’un llibre.

    indi, índia adj i m i f 1 Dit dels pobles d’Amèrica anteriors a l’arribada dels europeus. Els indis maies. 2 De l’Índia. El govern indi.

    indicació f Signe per indicar. Has de fer cas de les indicacions del metge.

    indicador m Senyal, generalment de trànsit. Un indicador de carretera assenyalava perill d’esllavissades.

    indicar v tr Mostrar. Tot sembla indicar que no vindrà.

    indici m Signe del qual es pot deduir algun significat. Hi havia indicis de lluita per tota la sala.

    indiferència f Qualitat d’indiferent. Va passar enmig de la indiferència general.

    indiferent adj règ Que no té interès, que no se sent afectat (per). Es mostrava indiferent als elogis.

    indigestió f Afecció causada per una mala digestió.

    indignació f Sentiment de ràbia davant un fet negatiu. Aquelles injustícies li provocaven una gran indignació.

    indignar v tr Provocar indignació. Aquells insults el van indignar.

    indigne, -a adj règ No digne. Un representant indigne del seu càrrec.

    indirecte, -a adj No directe. La notícia m’ha arribat per una via indirecta.

    indisciplinat, -ada adj Mancat de disciplina. Un jugador indisciplinat que només porta que maldecaps a l’entrenador.

    indispensable adj Que no se’n pot prescindir. Per al viatge, duu només les coses més indispensables.

    individu m Un de sol d’un conjunt, especialment persona. Un individu de l’espècie humana.

    individual adj Referent a un de sol. Taules de treball individuals.

    indret m Lloc concret. Van arribar fins a l’indret més amagat del bosc.

    indubtable adj Segur, sense dubtes. Els seus mèrits són indubtables.

    induir v règ Portar (cap a). Aquelles proves em van induir a error.

    indústria f 1 Conjunt de les activitats del sector secundari. La indústria tèxtil es troba en decadència. 2 Fàbrica.

    industrial 1 adj Referent a la indústria. Polígon industrial. 2 m i f Persona que porta una indústria. Els industrials de la comarca.

    inèdit, -a adj Dit d’una obra no publicada encara, o de qualsevol cosa no coneguda fins al moment. Publicaran en un sol volum l’obra inèdita del poeta.

    ineficaç adj Que no és eficaç. Una vacuna de la grip ineficaç.

    inèrcia f Costum. Ho fa per pura inèrcia.

    inert, -a adj Immòbil. Jeia inert a la cuneta.

    inesperat, -ada adj No esperat. Van ser uns fets inesperats.

    inevitable adj Que no es pot evitar. La mort és inevitable.

    inexperiència f Manca d’experiència. Tots aquests errors ha estat fruit de la inexperiència.

    inexpert, -a adj Mancat d’experiència. Acabada la carrera, jo era un mestre inexpert.

    infame adj De gran maldat. Una acusació infame.

    infància [var.: infantesa] f Part de la vida d’una persona entre el naixement i l’adolescència.

    infant 1 m Nen o nena. 2 els infants La quitxalla.

    infantil adj Referent a la infància. Educació infantil.

    infart m Malaltia greu provocada per problemes en la circulació de la sang.

    infecciós, -osa adj 1 Que s’encomana fàcilment. Una malaltia infecciosa. 2 adj i m i f Es diu d’un malalt afectat per una malaltia infecciosa. Una sala d’infecciosos.

    infeliç adj Sense malícia. La molt infeliç va caure en el parany.

    inferior adj Situat a la part de baix. Les capes inferiors de l’atmosfera.

    inferioritat f Qualitat d’inferior. Es va retirar de la prova perquè es va trobar en inferioritat respecte als altres candidats.

    infermer, infermera m i f Professional de la sanitat que cuida els malalts.

    infermeria f 1 Instal.lacions on s’atenen malalts o ferits imprevistos. La infermeria d’un estadi. 2 Estudis superiors per graduar-se com a infermer o infermera.

    infern m Situació terrible, de mal suportar. Aquella casa era un infern.

    infernal adj Insuportable. Una música infernal.

    infidel adj Mancat de fidelitat. Era el típic marit infidel de les comèdies barates.

    infinit, -a 1 adj Sense fi. Un amor infinit. 2 infinit m Allò que és infinit. Les paral.leles es prolonguen fins a l’infinit.

    infinitiu m Mode verbal.

    inflamable adj Que es pot encendre amb facilitat. La benzina és inflamable.

    inflamació f Congestió de vasos sanguinis. Té inflamació d’amígdales.

    inflar [var.: *unflar] v tr Fer augmentar de volum tot omplint(-ho) d’aire o d’un gas. Inflar un globus.

    influència f Acció i efecte d’influir. El mestre va tenir una gran influència en els seus deixebles.

    influir v règ Produir un efecte (sobre). La manera d’enfocar algunes preguntes pot molt ben influir en els resultats d’una enquesta.

    informació f Acció i efecte d’informar(-se). Diu que ens ho explicarà amb detall quan en tindrà tota la informació.

    informar v règ Fer a saber. Els van informar de l’estat de salut del seu oncle.

    informàtic, -a adj Referent a la informàtica. Programes informàtics.

    informàtica f Ciència i tècnica que tracta dels ordinadors i de la programació que hi està relacionada.

    informatiu, -iva 1 adj Que informa. Els mitjans informatius. 2 informatiu m Programa informatiu, telenotícies. L’informatiu dels vespres.

    informe m Text que informa ordenadament. Han presentat un informe a l’ajuntament sobre l’estat dels parcs públics.

    infracció f Violació d’una norma. L’han multat per una infracció greu del codi de circulació.

    infusió f Beguda que es fa bullint herbes o altres productes. Una infusió de menta.

    ingenu, -ènua adj i m i f Sense malícia. Unes paraules ingènues. Són uns ingenus, tot s’ho creuen.

    ingrat, -a adj i m i f 1 Que no té gratitud. Una persona ingrata. És una ingrata. 2 Poc grat. Una vida ingrata.

    ingratitud f Conducta pròpia d’una persona ingrata. No reconèixer-li cap dels favors que els havia fet va ser una mostra d’ingratitud.

    ingredient m Cada un dels elements que es mesclen. Els ingredients d’una recepta de cuina.

    ingrés [pl. -essos] 1 m Acció d’entrar, especialment en una institució. L’ingrés a la universitat. 2 Diners que algú posa en el seu compte corrent o llibreta. Ha fet un ingrés de cent mil pessetes. 3 ingressos m pl Diners que entren en una família, un negoci, etc. Tenen molts ingressos.

    inhumà, -ana adj Cruel. Els presoners van rebre un tracte inhumà.

    inici m Començament.

    inicial adj i f Del començament. Les lletres inicials. Les inicials del seu nom.

    iniciar v tr Començar. Han iniciat les obres de la nova línia de metro.

    iniciativa f Proposta o acció originals. No solament compleix amb el deure, sinó que té iniciativa.

    injecció f Introducció d’un medicament al cos mitjançant xeringa i agulla. Li han receptat injeccions de vitamines.

    injectar v tr Introduir un líquid en un teixit, en una cavitat del cos.

    injuriar v tr Fer víctima d’ofenses greus. El va injuriar atribuint-li unes malifetes molt grosses.

    injust, -a adj Que no obra amb justícia, mancat de justícia. Un jutge injust. Un tracte injust. Unes lleis injustes.

    injustícia f Fet mancat de justícia. Han comès una grossa injustícia amb ell.

    innegable adj Que no es pot negar. Té uns mèrits innegables.

    innoble adj Mancat de noblesa. Un comportament innoble.

    innocència f Condició d’innocent. Van proclamar la seva innocència en tot aquell afer tan tèrbol.

    innocent adj i m i f Net de culpa. El van acusar d’assassinat, però era innocent. Han condemnat un innocent.

    innocu, -òcua adj No perjudicial. Unes herbes innòcues.

    innumerable [var.: innombrable] adj Que no es pot comptar. Li han fet innumerables propostes.

    inoblidable adj Digne de record. Hi vaig passar uns dies inoblidables.

    inquiet, -a adj Que té inquietud(s). No sé què li passa al gos, que està molt inquiet. No es conformarà pas amb aquest lloc de treball, perquè és molt inquieta i vol prosperar.

    inquietar(-se) v tr i pron Preocupar(-se). El seu retard m’inquieta. S’inquieta per no res.

    inquietud f Preocupació, neguit. Volia solucionar el conflicte d’una vegada, no podia viure més amb aquella inquietud.

    insatisfet, -a adj No satisfet. Es mostrava insatisfet dels resultats.

    inscripció f 1 Escrit gravat. Una làpida amb una inscripció. 2 Fet d’inscriure. Els han cridat de l’escola per a la inscripció del fill.

    inscriure(‘s) v tr, règ i pron Apuntar(-se) en una entitat. Ja de petit que el van inscriure al club. S’hi han inscrit.

    insecte m Animal invertebrat amb antenes, generalment amb ales, i amb tres parells de potes.

    insecticida m Producte per combatre els insectes.

    insensat, -a adj i m i f Mancat de seny. Es gasta més del que té, el molt insensat.

    insensible adj 1 Que no experimenta dolor. Té un braç insensible. 2 [fig.] És insensible als patiments dels altres.

    inserir v tr Incloure, afegir. Van inserir la notícia després de l’article.

    insígnia f Senyal o distintiu, generalment d’una entitat.

    insignificant adj De poca importància. Va fer-hi una aportació insignificant.

    insinuar v tr Dir d’una manera dissimulada. Què insinues, amb aquesta pregunta?

    insistir v règ Dir una vegada i una altra. D’altra banda, insistia que no coneixia pas tota la veritat.

    insolent adj i m i f Que no té respecte. No contesteu d’aquesta manera, insolents!

    insòlit, -a adj Gens habitual. Un terratrèmol era un fet insòlit en aquelles terres.

    inspector, inspectora m i f Persona que té el càrrec de vigilar que les coses funcionen d’acord amb unes normes. Un inspector d’Hisenda.

    inspiració 1 f Acció d’inspirar. Fes tres inspiracions seguides. 2 Tenir una idea original. No va poder acabar de compondre la melodia, perquè es va quedar sense inspiració. 3 d’inspiració loc adj Basat en. Un sindicat d’inspiració anarquista.

    inspirar 1 v intr Fer entrar aire als pulmons. Inspiri amb força. 2 v tr Donar, comunicar. Té una manera de fer que inspira confiança. 3 inspirar-se v pron i règ Trobar(-hi) inspiració. La seva obra s’inspirava en els clàssics.

    instal.lació f Conjunt d’elements que formen un complex. La instal.lació elèctrica.

    instal.lar 1 v tr i règ Col.locar. Han instal.lat calefacció central en tot l’edifici. 2 instal.lar-se v pron i règ Establir-se. S’han instal.lat en una botiga més espaiosa.

    instància f 1 Escrit per fer una sol.licitud oficial. Van entregar una instància a secretaria per demanar un canvi d’assignatura. 2 [gen. en pl.] Àmbit. Això s’ha comentat molt en les instàncies del govern.

    instant m Moment molt breu. Va desaparèixer en un instant.

    instint m Tendència heretada. L’instint de matar per alimentar-se és propi dels carnívors.

    instintiu, -iva adj Conduït per l’instint, per un reflex. Va fer un moviment instintiu per no caure.

    institució f Organisme que fa tasques d’interès públic.

    instituir v tr Fundar. La nova junta ha instituït la diada del soci.

    institut m Centre d’ensenyament secundari.

    instrucció 1 f Entrenament militar. Els soldats feien la instrucció. 2 instruccions (d’ús) f pl Explicacions de funcionament o d’ús. On són les instruccions per muntar l’aparell?

    instructor, instructora m i f Persona que instrueix un grup; entrenador, monitor. Els instructors del camp d’aprenentatge.

    instruir v tr Orientar en algun aprenentatge pràctic. L’instruïa en l’orientació sobre el mapa.

    instrument m Aparell, utensili amb alguna finalitat específica. Instruments musicals. Instruments òptics.

    insuficient adj i m Que no és suficient. El percentatge de comandes era insuficient. Ha tret un insuficient en matemàtiques.

    insult m Paraula ofensiva. Dir-li poca-solta era el pitjor insult per a ell.

    insultar v tr Dir insults. Van insultar l’àrbitre de mala manera.

    insuportable adj Que no es pot suportar. Una pressió insuportable.

    intacte, -a adj Sencer. Malgrat que era a l’abast de tothom, el pastís estava intacte.

    íntegre, -a adj Sencer. Van poder recuperar el text íntegre.

    intel.lectual adj i m i f Que fa treballar la intel.ligència; no manual. Un treball intel.lectual. Un manifest dels intel.lectuals a favor de la pau.

    intel.ligència f Facultat de comprendre, relacionar i raonar. La intel.ligència humana.

    intel.ligent adj Dotat d’intel.ligència. Una persona intel.ligent.

    intenció f Finalitat. Amb quina intenció ho has fet?

    intens, -a adj Fort. Un fred intens. Un soroll intens.

    intensiu, -iva adj Molt seguit i condensat. Un curset intensiu. Jornada intensiva.

    intent m Acció d’intentar. Va fer tres intents però al final ho va deixar estar.

    intentar v aux Actuar per aconseguir un fi. Va intentar d’arreglar la màquina, però no se’n va sortir.

    intercanviar v tr Donar-se coses entre si. Les dues delegacions van intercanviar regals.

    interès [pl. -essos] m 1 Atenció de l’ànim, motivació (per). Ha posat molt d’interès en aquest projecte. 2 Guany d’un capital en préstec. Viu només dels interessos dels diners que té al banc.

    interessant adj Que desvetlla interès. Una pel.lícula interessant.

    interessar(-se) v tr, pron i règ Tenir interès (per). No m’interessen gens els escacs. Va interessar-se per la seva salut.

    intèrfon m Aparell que hi ha als portals de les cases per comunicar-se amb l’interior.

    interior adj i m (De) la part de dins. Roba interior. Mira a l’interior del bagul.

    intermedi, -èdia 1 adj Que està entremig. He tingut una nota intermèdia entre la teva i la seva. 2 intermedi m Descans enmig d’un concert o d’una obra de teatre.

    interminable adj Que no s’acaba mai. Una història interminable.

    intermitent 1 adj Que s’esdevé a intervals. Se sentia un soroll intermitent. 2 m Llum que s’encén a intervals. Els intermitents d’un vehicle.

    intern, -a adj De la part de dins. Una hemorràgia interna.

    internacional adj Que afecta diversos països. Un concurs internacional de cant.

    interpel.lar v tr Adreçar-se a algú per exigir-li una explicació. El cap de l’oposició va interpel.lar el president del govern.

    intèrpret m i f 1 Artista que interpreta. És un bon intèrpret de Hamlet. 2 Persona encarregada de fer una traducció oral. Es necessitaven intèrprets per a la reunió de caps d’Estat.

    interpretació f El fet d’interpretar. Una bona interpretació de La Traviata.

    interpretar v tr 1 Comprendre o explicar el significat d’una cosa. No sé com interpretar això que acaba de dir. 2 Fer una obra teatral, executar una peça de música. L’orquestra de cambra va interpretar Vivaldi.

    interrogació f Signe d’interrogació. La frase acaba amb interrogació.

    interrogant m 1 Signe (?) que es posa al final d’una pregunta. 2 [fig.] Dubte. L’inspector tenia molts interrogants sobre l’actuació del sospitós.

    interrogar v tr Fer preguntes de manera sistemàtica per obtenir una informació. La policia va interrogar els testimonis.

    interrogatori m Sessió en què s’interroga. El jutge el va sotmetre a un llarg interrogatori.

    interrompre v tr Provocar una solució de continuïtat. El va interrompre a mig discurs.

    interrupció f El fet d’interrompre. Quan explicava, no tolerava interrupcions.

    interruptor m Mecanisme per obrir i tancar un circuit elèctric.

    interurbà, -ana adj Dit d’un mitjà de transport que uneix dues ciutats. Tramvia interurbà.

    interval m Pausa generalment llarga.

    intervenció f El fet d’intervenir(-hi). Gràcies a aquella intervenció, es va acabar la baralla.

    intervenir [var.: intervindre] v règ Prendre(-hi) part. Tots van intervenir en la discussió.

    intestí m Part de l’aparell digestiu, en forma de tub, que va de l’estómac fins a l’anus. L’intestí prim. L’intestí gros.

    intestinal adj Referent a l’intestí.

    íntim, -a adj Molt personal. Tenien una relació íntima.

    intimidar v tr Fer agafar por. Els intimidava amb terribles amenaces.

    intolerable adj Que no es pot tolerar. Una manca de col.laboració intolerable.

    intolerància f Actitud d’incomprensió respecte a la diversitat. La intolerància religiosa és encara un mal molt estès en certs països.

    intoxicació f El fet d’intoxicar-se.

    intoxicar(-se) v tr i pron Posar(-se) malalt a conseqüència d’alguna matèria tòxica. Intoxicar-se amb el gas, amb uns bolets.

    intriga f Situació que conté un interrogant. El nus de la intriga.

    introducció f Part que precedeix un discurs. El presentador va fer una introducció sobre la biografia del conferenciant. L’estudi duu una introducció d’un expert en la matèria.

    introduir(-se) v tr, pron i règ Entrar o fer entrar. Va introduir la clau al pany amb molta precaució. Es va introduir en els cercles literaris de la ciutat.

    intuïció f Capacitat de captar les coses sense reflexió.

    intuir v tr Aplicar la intuïció. Va intuir que l’enganyaven.

    inundació f El fet d’inundar-se. Els temporals de tardor van provocar greus inundacions.

    inundar v tr Cobrir d’aigua. El riu es va desbordar i va inundar tota la plana.

    inútil adj No apte, que no fa profit per a res. Tots els esforços van ser inútils. Un personatge bastant inútil.

    invàlid, -a adj i m i f Discapacitat físic. Després de l’accident, va quedar invàlid.

    invalidesa f Condició d’invàlid. Li han reconegut la invalidesa total.

    invariable adj Que no presenta canvis. ‘Habitual’ és un adjectiu invariable.

    invasió f Acció i efecte d’envair. A mig agost va haver-hi un invasió de mosquits.

    invasor, -a adj i m i f Que envaeix. L’exèrcit invasor. Es comportaven com uns invasors.

    invencible adj Que no pot ser vençut. Un exèrcit invencible.

    invent m Descobriment d’una cosa desconeguda. La màquina de vapor va ser un gran invent.

    inventar v tr Fer invents. Sembla talment que ha inventat la pólvora.

    inventari m Relació d’existències. La llibreria està tancada perquè fan inventari.

    inventor, -a adj i m i f Que ha inventat. Els inventors del cinema.

    invertebrat, -ada adj Es diu de l’animal que no té columna vertebral. Els insectes són animals invertebrats.

    invertir 1 v tr Col.locar de manera oposada. Ha invertit l’ordre d’aparició en escena. 2 v tr i règ Posar(-hi) diners, esforços, etc. Ha invertit tots els estalvis en el negoci familiar. Va invertir temps i esforços en la investigació.

    investigació f Estudis i treballs al voltant d’un objectiu científic. Fan una investigació sobre l’origen de les colònies industrials.

    investigador, -a adj i m i f Que investiga. Un bon equip investigador. És professora i investigadora alhora.

    investigar v tr Fer una investigació; indagar. Quin detectiu investiga el crim?

    invisible adj Que no es deixa veure. La boira els feia invisibles als ulls dels altres.

    invitació f Acció i efecte d’invitar. Han enviat invitacions per a la festa a tots els coneguts.

    invitar v tr i règ 1 Convidar. 2 Pregar de fer. El va invitar a dir-hi la seva.

    invocar v tr Demanar ajut, generalment en sentit religiós. Va invocar els sants.

    involuntari, -ària adj Fet sense voler, sense tenir-ne consciència. Un moviment involuntari.

    iode m Element químic de propietats curatives. Tintura de iode.

    iogurt m Producte pastós tret de la llet, de gust agre.

    io-io m Joguina que consisteix en una peça rodona que es fa anar amb un cordill que s’hi enrotlla.

    iot m Embarcació de plaer.

    ira f Sentiment de disgust que es manifesta de manera violenta. Tenia els ulls encesos per la ira.

    irlandès, -esa adj i m i f D’Irlanda.

    ironia f Forma de llenguatge en què es fa burla dissimulada.

    irònic, -a adj Que comporta ironia. Els va fer una salutació irònica.

    irracional adj Dit d’allò que no va d’acord amb la raó. Un comportament irracional.

    irreal adj No real, no ajustat a la realitat. Fa uns plantejaments irreals.

    irregular adj No regular. Ha tingut una assistència irregular durant el curs.

    irreparable adj Que no es pot reparar. Un mal irreparable.

    irresistible adj Que atrau fatalment. Un desig irresistible.

    irresponsable adj Mancat de responsabilitat. Una actuació irresponsable.

    irritació f Acció i efecte d’irritar-se. Una irritació a la gola. Quan hi pensava li agafava una gran irritació.

    irritar 1 v tr Causar excitació, inflamació en un òrgan, en una mucosa. El fum m’irrita els ulls. 2 Fer enfadar en gran manera. M’irrita la vostra desconfiança. 3 irritar-se v pron Enfadar-se molt.

    isard m Mamífer d’alta muntanya semblant a la cabra.

    islam m Religió fundada per Mahoma.

    islàmic, -a adj Referent a l’islam. Preceptes islàmics.

    israelià, -ana adj i m i f D’Israel.

    italià, -ana 1 adj i m i f D’Itàlia. 2 italià m Llengua italiana.

    itinerari m Camí a seguir, especialment quan és planificat. Un itinerari de la natura.


    J

    ja 1 adv Indica precedència respecte d’un moment determinat. Quan vam arribar nosaltres, ells ja hi eren. 2 ja que loc conj Indica concessió. Ja que no vols fer-ho tu, deixem-ho estar.

    jaciment m Lloc on hi ha mineral. Un jaciment d’urani.

    jaguar m Mamífer carnívor americà semblant al tigre.

    japonès, -esa 1 adj i m i f Del Japó. 2 japonès m Llengua japonesa.

    jaqueta f Peça de vestir cordada per davant i amb mànigues, que cobreix el tronc, generalment fins més avall de la cintura. Una jaqueta de cuiro.

    jardí m Terreny cultivat amb plantes ornamentals. Un jardí botànic.

    jardiner, jardinera m i f Persona que cultiva un jardí.

    jardinera f Recipient fet d’obra per tenir-hi plantes.

    jardineria f Art de cultivar jardins.

    jazz m Estil musical en què destaca el ritme i la manera de sonar els instruments i de cantar.

    jeep m Vehicle tot terreny.

    jersei m Peça de vestir, de punt o de llana, que cobreix el tronc.

    jeure [var.: jaure] v règ Estar pla a terra o en algun suport. Vam jeure damunt l’herba.

    jo pron Representa la 1a. persona del singular en funció de subjecte. Vosaltres feu com vulgueu, jo no m’hi vull arriscar.

    joc m 1 Activitat lúdica o esportiva. El joc és molt important per als infants. La pilota va anar fora de joc. 2 Material adient per jugar seguint unes normes. El joc de l’oca. Una sala de jocs. 3 Conjunt format per peces. Un joc de cafè. Un joc de cartes.

    joguina [var.: joguet m, *jugueta f] f Objecte per jugar-hi. Una botiga de joguines.

    joia f Guarniment fet amb materials nobles. El collaret de perles era la joia més estimada de la marquesa.

    joier, joiera m i f Persona que té una joieria.

    joieria f 1 Botiga de joies. 2 Professió, activitat de joier. Treballs de joieria.

    jònec, jònega* m i f Bou o vaca joves: vedell, vedella.

    jornada f Dia, especialment des del punt de vista de les activitats. Jornada laboral.

    jornal m Sou que es cobra per jornada de treball.

    jove 1 m i f Persona d’edat compresa entre l’adolescència i la maduresa. 2 f La dona del fill, nora. La jove de la senyora Enriqueta.

    jovent m Conjunt de la gent jove. El jovent d’avui dia té unes perspectives laborals molt fosques.

    joventut f Etapa de la vida d’una persona entre l’adolescència i l’edat adulta.

    jubilació f Situació de jubilat. L’edat de la jubilació.

    jubilat, jubilada m i f Persona que per edat s’ha retirat de les activitats laborals. Un club de jubilats.

    judaisme m Religió fundada per Moisès.

    judici [var.: *juí] m Acte en què un tribunal jutja algú. Com que no va haver-hi acord, van anar a judici.

    judicial adj Referent als jutges. Una actuació judicial correcta.

    judo m Esport de lluita en què es tracta de fer perdre l’equilibri al contrari.

    jueu, jueva m i f Persona que practica el judaisme.

    jugada f Acció concreta dins d’un joc o una competició. L’Ivan ha fet una jugada espectacular.

    jugador, jugadora m i f Persona que participa en algun joc o esport.

    juganer, -a [var.: enjogassat, *jogasser] adj Que té ganes de jugar. Un cadell molt juganer.

    jugar v intr i règ Practicar un joc. Vols jugar? A què juguem?

    juguesca f Aposta.

    juliol m Setè mes de l’any.

    julivert [var.: *jolivert, *juevert] m Herba que s’utilitza com a condiment.

    jungla f Selva espessa de zones tropicals.

    junt, -a 1 adj [usat gen. com a adv i en pl.] Els uns amb els altres, de costat, tocant-se. Anaven sempre juntes. Posa’ls més junts. Col.loqueu-vos amb els peus junts. 2 junt [var.: juntura] m Espai que queda entre dues peces. Els junts del bastiment s’han de tapar amb màstic. 3 tot junt loc adv Tot plegat. Tot junt no deurà costar gaire.

    junta f Conjunt de persones que dirigeixen una entitat. La junta directiva del club.

    juny m Sisè mes de l’any.

    jupetí* m Peça de vestir, sense mànigues i oberta per davant, que cobreix el tronc: armilla, *guardapits.

    jurament m El fet de jurar. Va fer el jurament del seu càrrec damunt la constitució.

    jurar v tr Comprometre’s solemnement al compliment d’un compromís. Va jurar que no ho tornaria a fer mai més.

    jurat m Grup de persones que jutgen. El jurat d’un premi literari.

    just, -a 1 adj Que obra amb justícia. Una persona justa. 2 just adv Precisament. Just el que volia dir-te. 3 (tot) just adv A penes. En tenim just per demà. Tot just acaba d’arribar.

    justament adv Precisament. Justament ara me n’anava.

    justícia f El fet de donar a cadascú allò que és seu i allò que necessita. És de justícia reconèixer-li la llarga experiència que té.

    justificació f Acció i efecte de justificar(-se). Aquella manera d’actuar no tenia cap mena de justificació.

    justificar(-se) v tr i pron Donar raons, explicacions d’una determinada manera de fer. Va justificar el robatori a causa de l’extrema necessitat de l’acusat. Va justificar-se per escrit.

    jutge, jutgessa m i f Magistrat que presideix un tribunal de justícia.

    jutjar v tr Sotmetre a judici. El van jutjar per homicidi. Qui ets tu, per jutjar-me?

    jutjat m Lloc on es fan els judicis. Jutjat de primera instància.

    juvenil adj Referent a la joventut. Estil juvenil.


    K

    karate m Esport de lluita basat a donar cops secs a certs punts del cos.

    kiwi m Fruita arrodonida de color verdós.


    L

    laberint m Lloc ple de camins que s’entrecreuen d’una manera complicada.

    laborable adj Es diu dels dies que es traballa. Els dies laborables.

    laboral adj Referent a la feina. Condicions laborals. Jornada laboral

    laboratori m Lloc amb instal.lacions adients per a l’experimentació científica.

    laboriós, -osa adj Que demana un treball seguit. La fabricació del formatge és molt laboriosa.

    laca f Producte emprat en la fabricació de vernissos i de cosmètics.

    lacrimal adj Referent a les llàgrimes. Glàndules lacrimals.

    lactant m i f Infant en edat de ser alletat. Una dieta per a lactants.

    lacti, làctia adj Referent a la llet. Productes lactis. Indústria làctia.

    laic, -a adj Aliè a la religió. Escola laica.

    lamentable adj De doldre. Van fer un espectacle lamentable.

    lamentar v tr Saber greu. És de lamentar aquesta actitud.

    làmina f Tros de material pla i molt prim. Una làmina de dibuix. Làmines de coure.

    lampista m i f Persona que colloca i repara instal.lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: *llanterner.

    làpida f Pedra quadrangular i plana amb alguna inscripció. Una làpida funerària.

    laringe f Part de la gola que es comunica amb els pulmons.

    larva f Forma semblant a un cuc, que correspon a una primera fase de vida de certs animals. Una larva de papallona.

    lasanya f Menjar fet a base de diverses capes de pasta i de carn picada o de verdura.

    làser 1 m Aparell que produeix raigs de llum de gran energia. 2 adj Produït per un làser. Un raig làser.

    lateral 1 adj Situat a un costat. Els accessos laterals del camp. 2 m i f Futbolista que juga en una de les bandes del camp. Juga de lateral esquerre.

    lava f Matèria fosa que és llançada en les erupcions volcàniques.

    lavabo m 1 Pica amb una aixeta, apta per a la higiene personal. 2 [p. ext.] Cambra de bany, vàter. Que em pot dir on és el lavabo?

    lavativa f Medicament líquid que s’injecta pel recte.

    lector, -a adj i m i f Que llegeix. No té hàbits lectors. Cada vegada hi ha més lectors a la biblioteca.

    lectura f Acció i efecte de llegir. Sala de lectura. Faré una estona de lectura.

    legal adj Conforme a la llei. Un permís legal.

    legislació f Conjunt de les lleis d’un país.

    legislatiu, -iva adj Referent a la legislació. El poder legislatiu.

    legítim, -a adj Vàlid perquè va d’acord amb la llei. Ha fet una reclamació legítima sobre l’herència.

    lema m Frase que conté una consigna moral. El seu lema era “Endavant les atxes!”

    lent, -a adj Que no va de pressa. És molt lent per fer qualsevol cosa.

    lent f Peça de material transparent utilitzada en òptica. Lents de contacte.

    lentament adv Amb lentitud. Camina lentament.

    lentitud f Condició de lent. Ho fa tot amb gran lentitud.

    lesbiana f Dona homosexual.

    lesió f Dany fet en alguna part del cos. Té una lesió al genoll.

    li [li, -li / els, -los] pron Substitueix l’objecte indirecte relacionat amb la 3a. persona. Que no li vols ensenyar el regal? Porta-li el cafè. Els agrada participar en les festes. Jo ja vaig advertir-los que no vindria.

    liberal adj Obert a les diverses maneres de fer i de pensar, poc partidari de reglaments. És molt liberal pel que fa a l’educació dels fills dels altres.

    lícit, -a adj Permès per la llei. Una actuació lícita.

    licor m Beguda alcohòlica forta. Un licor de nous.

    líder m i f Persona que és seguida per d’altres. Tots els descontents el tenien per líder.

    lila 1 adj D’un color violeta clar. Un llaç lila. 2 m Color lila.

    límit m Terme. Va arribar fins al límit de la finca.

    limitar 1 v règ Tenir límit (amb). La finca limita amb la carretera general. 2 v tr Posar un límit. Han limitat el nombre d’entrades gratuïtes. 3 limitar-se v pron i règ Fer només allò que és més imprescindible. Es va limitar a fer-hi acte de presència.

    lineal adj Referent a la línia. Dibuix lineal.

    lingüístic, -a adj Referent a la llengua. Problemes lingüístics.

    línia f 1 Traç que va seguit. Una línia recta, corba. 2 Servei de transport amb un itinerari regular. Una línia d’autobús.

    linier m i f Auxiliar de l’àrbitre en una competició esportiva.

    liquadora f Aparell per extraure el suc dels aliments vegetals.

    líquid m Substància que s’escampa si no està dins d’un recipient.

    líric, -a adj Referent a la poesia i al teatre cantat.

    literal adj Al peu de la lletra. Ho va interpretar en sentit literal.

    literari, -ària adj Referent a la literatura. Un concurs literari.

    literatura f Conjunt de les obres de ficció, especialment escrites.

    litigi m Plet. Van tenir un litigi per culpa del gos.

    litoral 1 m La zona de la costa. A primera hora es veia el litoral des de la barca. 2 adj Que és vora la costa. Les llacunes litorals.

    litre m Unitat de mesura de capacitat.

    llac m Gran extensió d’aigua voltada de terra. El llac Baikal.

    llaç m Acabament, de diverses formes, que es fa en un lligam. Duia un llaç al cap en forma de grossa papallona.

    llacuna f Estany vora mar.

    lladrar v intr Fer lladrucs el gos. El gos de la casa del costat s’ha passat tota la nit lladrant.

    lladre m i f Persona que fa un robatori. Han entrat uns lladres al pis i s’han endut l’ordinador i la cadena musical.

    lladriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *vidriola.

    lladruc [var.: *lladr, *lladrit] m Crit del gos.

    llaga f Ferida provocada per un refrec o per malaltia. Té llagues als peus.

    llagosta f 1 Insecte saltador. En algunes regions africanes encara hi ha plagues de llagostes. 2 Crustaci marí amb dues grans antenes, molt apreciat per menjar. Caldereta de llagosta.

    llagostí m Crustaci marí de color gris.

    llàgrima f Cada una de les gotes del líquid que segreguen les glàndules lacrimals.

    llaminadura [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: *llepolia. Un aparador ple de llaminadures.

    llaminer, -a 1 adj i m i f Que li agraden les llaminadures: *llépol. Sempre el veuràs amb una piruleta, és molt llaminer. 2 adj [fig.] Atractiu. Li van fer una proposta molt llaminera.

    llamp m Descàrrega elèctrica entre núvols o entre els núvols i la terra. Ha caigut un llamp a la torre de l’ajuntament.

    llampec [var.: *rellamp] m Esclat de llum produïda als núvols quan hi ha una descàrrega elèctrica.

    llampegar [var.: *llampar, *rellampegar] v imp Fer llampecs. Darrere les muntanyes, ja fa estona que llampega.

    llana f Matèria tèxtil procedent del pèl de les ovelles i altres animals.

    llança f Arma antiga consistent en un pal llarg que aguantava una punta de ferro.

    llançament m Acció i efecte de llançar. Llançament de pes, de disc.

    llançar(-se) [var.: llençar(-se)] v tr i pron Deixar anar o deixar-se anar amb un impuls. Ha llançat el pes amb molta força. S’ha llançat en paracaigudes.

    llangardaix m Rèptil de cua llarga més gros que la sargantana: *fardatxo.

    llanterna f Llum portàtil, generalment de piles.

    llanterner, llanternera* m i f Persona que col.loca i repara instal.lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: lampista.

    llanxa f Embarcació petita i lleugera.

    llapis [inv.; var.: *llapissera f] m Estri d’escriure. Una capsa de llapis de colors.

    llar f 1 [var.: llar de foc] Xemeneia on es fa foc per escalfar una casa. 2 [fig.] La casa on es viu. Es trobaven lluny de la llar.

    llard m Greix fos del porc: *sagí, *saïm. Les torrades untades amb llard són més gustoses que amb mantega.

    llarg, -a 1 adj Que té llargada. Un camí llarg. 2 llargs m pl Llums llargs d’un vehicle. 3 al llarg de loc prep En tota la llargada. Ho van col.locar al llarg de la paret.

    llargada [var.: llargària] f Mesura de la longitud d’una superfície. Quant fa de llargada, la sala?

    llàstima 1 f Pena. Feia llàstima veure’l en aquell estat. 2 exp Expressa que sap greu. Llàstima que no podràs venir!

    llatí m Llengua antiga de la qual es deriven les llengües romàniques.

    llauna [var.: *llanda] f 1 Planxa de ferro que va recoberta d’estany. 2 [p. ext.] Recipient de llauna. Una llauna de sardines.

    llaurador, llauradora* m i f Persona que cultiva la terra: pagès.

    llaurar v intr i tr Treballar el camp amb l’arada.

    llautó m Material de color groc fet de coure i zinc.

    llavador* m Pica de llavar la roba a mà: safareig.

    llavadora* f Màquina de llavar la roba: rentadora.

    llavaplats* m Màquina de llavar els plats: rentaplats.

    llavar(-se)* v tr i ref Rentar(-se).

    llavi m Part carnosa al voltant de l’obertura de la boca.

    llavor f Part del fruit d’on naixeran noves plantes.

    llavors adv Aleshores. I llavors, què va passar?

    llebre f Mamífer semblant al conill però més gros i amb les potes de darrere més llargues.

    llebrer m Gos de cos prim i potes llargues utilitzat a les carreres dels canòdroms.

    llefiscós, -osa adj Enganxós.

    llegenda f Narració fantàstica amb aparença d’històrica. La llegenda del comte Guifre el Pilós i les quatre barres.

    llegir v tr i intr Interpretar el significat d’un text escrit. Llegeix el diari cada dia. Llegeix en silenci.

    llegum m Fruit de certes plantes, en forma de tavella, dins la qual hi ha les llavors, anomenades també llegums.

    llei f Norma dictada per l’autoritat.

    lleial adj Fidel. Un amic lleial.

    lleialtat f Qualitat de lleial. Confiava en la lleialtat dels amics en aquell moment difícil.

    lleig, lletja adj Amb un aspecte que repel.leix. És lleig com un pecat.

    lleixiu m Líquid emprat en la neteja.

    llençar v tr Llançar, especialment desfer-se d’una cosa. Llença aquests papers a la paperera.

    llençol m Cada una de les dues peces de roba que es posa al llit entre el matalàs i la flassada.

    llenegar* v intr Fer una patinada damunt d’una superfície: *esvarar, relliscar.

    llengua f 1 Òrgan que hi ha dins de la boca. 2 Llenguatge de les persones. Llengua oral. Llengua escrita. 3 Idioma. Llengua pròpia. Llengua estrangera.

    llenguado m Peix de cos aplanat: *palaí.

    llenguatge m Sistema de signes per comunicar-se, especialment el llenguatge articulat de les persones.

    llentia [var.: llentilla] f Planta que fa un llegum comestible, les llenties.

    llenya f Parts fetes a trossos de vegetals, aptes per fer foc. Llenya seca. Llenya verda.

    llenyataire [var.: *llenyater] m i f Persona que es dedica a fer llenya al bosc.

    llenyós, -osa adj Que conté fusta. Els arbres tenen el tronc llenyós.

    lleó, lleona m i f Mamífer carnívor africà de pell rogenca.

    lleopard m Mamífer carnívor africà de pell grogosa amb clapes negres.

    llepar v tr Passar la llengua per una superfície. El gos li llepava la mà.

    llépol, -a* adj i m i f Que li agraden les llepolies: llaminer.

    llepolia* [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: llaminadura.

    llesca f Tallada de pa. Una llesca de pa amb oli.

    llestesa f Qualitat de llest, de ràpid. Calia actuar amb llestesa.

    llest, -a adj 1 D’intel.ligència desperta. Una xica llesta. 2 A punt. Preparats…?, llestos…?, ja!

    llet f Líquid segregat per les mamelles, especialment el de certs animals domèstics en tant que aliment. Llet de vaca, de cabra, d’ovella.

    lletra f Cada un dels vint-i-sis signes de l’alfabet.

    lleu adj No greu, lleuger. Un refredat lleu.

    lleuger, -a 1 adj De poc pes. Una maleta lleugera. 2 [usat com a adv] De pressa. Camina lleugera.

    lleugerament adv En un grau molt matisat. Un blanc lleugerament rosat.

    lleugeresa f 1 Qualitat de lleuger. Salta amb lleugeresa. 2 [fig.] Contestes amb molta lleugeresa.

    lleument adv Molt per damunt. El va tocar lleument.

    lleure m Temps lliure. Convé distribuir el temps hàbil entre el treball i el lleure.

    llevant m Punt per on surt el Sol.

    llevar 1 v tr Separar(-ho) d’una superfície, d’allò amb què està unit. Lleva els llibres que has deixat damunt la cadira. Llevar les escates del peix. 2 llevar-se v ref Alçar-se del llit. A quina hora t’has de llevar, demà?

    llevat m Ingredient per fer pujar la pasta: *creixent. Per fer pa, hi cal llevat.

    llevat de loc prep Excepte. Hi van anar tots llevat dels de primer curs.

    llevataps m Estri amb un punxó caragolat per estirar els taps, tirabuixó.

    lli m Planta industrial i teixit fet amb les seves fibres.

    llibertat f Absència d’opressió, estat de poder obrar sense traves. Llibertat d’expressió.

    llibre m Conjunt de fulls impresos i relligats, d’un cert gruix.

    llibreria f 1 Botiga de llibres. 2 Moble per posar-hi llibres.

    llibreta f Quadern per escriure-hi. Una llibreta de càlcul.

    llibreter, llibretera m i f Persona que té una llibreria.

    llicència f Certa mena de permisos. Llicència de caça.

    llicenciat, llicenciada f Persona que ha obtingut el títol corresponent a una carrera universitària de segon cicle, com medicina, economia, etc.

    lliçó f Ensenyança concreta. Una lliçó de música.

    lliga f Competició esportiva. La lliga de futbol.

    lligam m Tot allò que uneix. Encara té molts lligams amb la família del poble.

    lligar v tr Subjectar amb una corda o similars. Ha lligat la moto amb una cadena.

    llima f Eina de polir consistent en una barra de ferro amb estries.

    llimar v tr Polir amb la llima.

    llimona [var.: *llima f, *llimó m] f Fruit del llimoner.

    llimonada f Beguda feta amb suc de llimona.

    llimoner [var.: *llimera f] m Arbre de fulla perenne que fa les llimones.

    llinatge* m Cognom. Es diu Pérez de segon llinatge.

    llindar m Part inferior d’una entrada. Va traspassar el llindar de la porta.

    llinya f Fil de la canya de pescar, on va l’ham.

    lliri m Planta que fa unes flors allargades, de diferents formes i colors. Lliri d’aigua. Lliri de sant Antoni.

    llis, -a adj Sense arrugues, ni bonys, ni ondulacions. Una superfície llisa.

    lliscar v intr Moure’s suaument per damunt d’una superfície, dins d’un engranatge, etc. La mampara de la dutxa lliscava bé quan l’obries.

    llista f Relació ordenada de coses que tenen algun tret en comú. Una llista dels alumnes de la classe.

    llistó m Tira estreta de fusta.

    llit 1 m Moble per dormir-hi. Un llit de matrimoni. 2 Lloc per on passa un corrent d’aigua. El llit d’un riu. 3 ficar-se al llit loc verb Anar a dormir. Au, que ja és hora de ficar-se al llit.

    llitera f 1 Conjunt de llits posats l’un damunt de l’altre. Els mariners dormen en lliteres. 2 Plataforma amb pals laterals per transportar malalts o ferits.

    lliura f 1 Antiga mesura de pes. 2 Moneda de la Gran Bretanya.

    lliure adj Que té llibertat. És lliure d’anar allà on vol.

    lloc 1 m Indret que situem en l’espai. Vam arribar a un lloc desconegut. Amb ella aniria a qualsevol lloc. Li van demanar el lloc de naixement. Per provar la moto, hauríeu d’anar en un altre lloc més apartat. 2 en lloc de loc prep Substituint. Vam menjar meló en lloc de taronges. 3 tenir lloc loc verb Succeir. I a on van tenir lloc, aquests fets tan terribles?

    llogar 1 v tr Agafar en lloguer. Hem llogat un altre magatzem al mateix carrer. 2 llogar(-se) v tr i pron Contractar(-se) per a una feina. Hauran de llogar més gent per collir la fruita. S’ha llogat com a dependent pels caps de setmana.

    llogaret [var.: llogarret] m Poble petit. Un llogaret de muntanya.

    llogater, llogatera m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: *estatger. A l’àtic hi ha uns nous llogaters.

    lloguer m Preu convingut que es paga per fruir d’un habitatge, d’un vehicle, etc. Un pis de lloguer.

    llom m 1 [var.: *llomello] Carn de porc de la part del llom. Per segon plat, hi ha llom amb patates. 2 Esquena d’un mamífer. 3 [p. ext.] Esquena d’un llibre.

    llombrígol m Cicatriu del cordó umbilical: melic.

    llonganissa f Embotit, generalment ample, fet de carn de porc crua i picada.

    llop, lloba m i f Mamífer carnívor que viu a muntanya.

    llorer [var.: llor, llaurer] m Arbust de fulla perenne molt aromàtic.

    lloro m Ocell de bec corbat capaç d’aprendre a dir paraules.

    llosa f Pedra plana que té diferents aplicacions. Han cobert el pati amb lloses.

    llotja f Compartiment, generalment lateral, d’un teatre amb diversos seients.

    lluç 1 m Peix de color gris al dors i platejat al ventre, molt apreciat per menjar. Lluç a la romana. 2 lluç de riu [var.: luci] Peix d’aigua dolça molt apreciat pels pescadors.

    llucet m Cria del lluç.

    lluent adj Brillant. Una estrella lluent.

    lluentor f Qualitat de lluent. Els va encegar la lluentor de tantes joies.

    lluir 1 v intr Fer lluentor, brillar. Després del tercer whisky, els ulls li començaven a lluir. 2 [fig.] v tr Es va presentar a la festa lluint un vestit nou de seda.

    lluita f Acció de lluitar, com a acció espontània o com a esport. Esports de lluita.

    lluitador, -a 1 adj Que té capacitat per lluitar. Una persona lluitadora, que sap plantar cara a les dificultats. 2 m i f Persona que practica la lluita.

    lluitar v intr Competir. Van lluitar per superar les dificultats.

    llum 1 f Claror. La llum del Sol. 2 m Estri que fa llum. El llum del menjador. Un llum de peu. 3 fer llum loc verb Il.luminar, enfocar. Fes-me llum amb la llanterna, que no m’hi veig.

    lluminós, -osa adj Que fa llum. Un astre lluminós.

    lluna f Satèl.lit de la Terra. Lluna plena. Lluna nova.

    lluny Indica situació molt enllà respecte d’un punt. 1 adv Viuen lluny. Venim de molt lluny. 2 lluny de loc prep La casa era lluny del poble.

    llunyà, -ana adj Situat lluny. Una terra llunyana.

    llunyania f Qualitat de llunyà. Es veu un punt allà en la llunyania.

    local 1 adj Limitat a un lloc concret. L’equip local. 2 m Lloc tancat, construcció de diversa utilització. Necessitaven un local més gran per poder fer totes les activitats programades.

    localitat f 1 Població. Van recórrer totes les localitats de la costa. 2 Entrada, seient d’un espectacle. “Esgotades totes les localitats de la sessió de nit.”

    localitzar v tr Trobar(-ho) en un lloc determinat. Encara no han localitzat els alpinistes perduts.

    locomotora f Màquina de tren.

    locució f Grup de paraules que fa una funció gramatical. ‘Fer servir’ és una locució verbal que equival al verb ‘utilitzar’.

    locutor, locutora m i f Persona que presenta les emissions de ràdio o de televisió.

    lògic, -a adj Que té lògica. Un raonament lògic.

    lògica f Facultat de raonar, i de fer, amb criteri i amb rigor. Hem d’actuar amb lògica.

    lona f Tela forta usada en la confecció de veles.

    longitud m Llargada.

    lot m Conjunt. Un lot de llibres.

    loteria f Joc d’atzar.

    lúcid, -a adj Que té les idees clares. Malgrat l’edat, té el cap lúcid.

    lúdic, -a adj Referent al joc, a l’esplai. Activitats lúdiques.

    lupa f Instrument òptic per veure les coses amb augment.

    luxe m Demostració d’una gran riquesa. La sala estava decorada amb luxe.

    luxós, -osa adj Que manifesta luxe. Una decoració luxosa.

    Hegel. La raó en la història

    Hegel [La història real com a desplegament raonable de la raó]

    Segon esbós (1830). La història filosòfica del món


    A. [CONCEPTE GENERAL DE LA FILOSOFIA DE LA HISTORIA]

    [LA IDEA DE LA RAÓ]

    Sobre el concepte provisional de la filosofia de la història del món, vull observar, primer de tot, que, com be dit, a la filosofia, d’entrada, se li fa el retret que va a la història amb pensaments. Però l’únic pensament que ella porta amb si mateixa és el simple pensament de la raó, que la raó domina el món, i que, per tant, també la història del món s’ha esdevingut raonablement. […]  En la filosofia mateixa, però, això no és cap pressuposició; en ella es mostra, mitjançant el coneixement especulatiu, que la raó -aquí ens podem quedar amb aquesta expressió, sense discutir més de prop la referència i la relació amb Déu- és la substància, la potència infinita, la matèria infinita de tota vida natural i espiritual, la forma infinita, la realització d’aquest contingut seu. És la substància, per i en la qual tota realitat té el seu ésser i el seu subsistir. És la potència infinita: la raó no és tan impotent per ser només l’ideal, només el deure-ser i que es troba només fora de la realitat, qui sap on, en tot cas només com a quelcom particular en el cap d’alguns homes.

    […]

    La raó es basa en ella mateixa i té en ella el seu fi; es duu ella mateixa a l’existència i es desenvolupa. El pensar ha de prendre consciència d’aquest fi de la raó.
    […]
    A aquells d’entre vosaltres, senyors, que encara no coneixen la filosofia, els demanaria que entressin en aquest discurs sobre la historia del món amb la fe en la raó, amb la set per conèixer-la.

    […]

    Però, el contingut de la història del món és raonable i ha de ser raonable; una voluntat divina regeix poderosament en el món, i no és tan impotent per no determinar-ne el gran contingut. Conèixer això substancial ha de ser el nostre objectiu; i per conèixer això s’ha de venir amb la consciència de la raó, no ulls físics o enteniment finit, sinó l’ull del concepte, de la raó, que penetra el que és superficial i penetra la pluralitat del garbuix variat dels esdeveniments.


    [Un quadre immens d’esdeveniments i fets. El canvi]

    [LES CATEGORIES DE LA CONSCIÈNCIA HISTÒRICA]

    La primera categoria resulta de la visió del canvi dels individus, pobles i Estats, que un moment hi són i atreuen els nostre interès i després desapareixen. És la categoria del canvi.

    A la vista tenim un quadre immens d’esdeveniments i fets, de configuracions infinitament diverses de pobles, Estats, individus, que es succeeixen sense parar. És reclamat tot el que pot entrar en el sentiment de l’home i el pot interessar, tota percepció del bé, el bell, el gran; tota mena de fins, que reconeixem i la realització dels quals desitgem, que es conceben i es persegueixen; que ens provoquen esperança i temor. En tots aquests esdeveniments i atzars hi veiem un obrar i un patir humans, en general com els nostres, i, per tant, provoquen el nostre interès a favor o en contra. Tan aviat ens atreu la bellesa, la llibertat, la riquesa, com ens estimula l’energia, per la qual el vici s’imposa. A vegades veiem com avança penosament la massa enorme d’un interès general per després, deixada a la complexitat infinita de les petites relacions, que polvoritzar-se; com també a vegades d’un gran desplegament de forces en surt una minúcia, i a la inversa, del sembla insignificant en surt l’enorme; pertot hi ha el garbuix més variat, que ens atreu en el seu interès, que quan desapareix, en surt de seguida un altre al seu lloc.

    La cara negativa de la categoria del canvi desperta dol en nosaltres. Allò que ens pot deprimir és que la figura més rica i la vida més bella tenen el seu ocàs, i que caminem entre les runes del més excel·lent. La història ens arrabassa del més noble, del més bell, pel qual nosaltres ens interessem: les passions ho han esfondrat; és caduc. Tot sembla que passa, i que res roman. Tot viatger ha sentit aquesta malenconia. Qui ha pogut estar entre les ruïnes de Cartago, Palmira, Persèpolis, Roma, sense que li provoquin consideracions sobre el caràcter efímer dels imperis i dels homes, sense que li provoquin el dol per aquella vida tan rica i potent? I no es tracta del dol que sentim a la tomba de persones estimades, per pèrdues que ens afecten personalment, sinó del dol desinteressat per l’ocàs de vida humana cultivada i brillant.

    Però a aquesta categoria del canvi hi està connectat un altre aspecte, per saber que de la mort en surt nova vida. Aquest és un pensament que conceberen els orientals, potser el seu pensament més gran i certament el suprem de la seva metafísica.


    B. La realització de l’esperit en la història

    L’espectacle del mal en el món p.140

    Quan considerem aquest espectacle de les passions i les conseqüències de la seva acció violenta, quan mirem la manca de seny, que acompanya no sols les passions, sinó també i principalment les bones intencions, els fins just quan la història ens posa davant els ulls el mal, moral i físic, la ruïna dels imperis més florents que l’home ha produit, quan mirem els individus amb la compassió més pregona per la seva misèria sense nom, només ens podem sentir envaïts per la tristor a causa de la caducitat en absolut, però, en la mesura que aquesta ruina no és tan sols una obra de la natura, sinó de la voluntat de l’home, un tal espectacle pot acabar duent-nos, més que a la tristor moral, a la rebel·lió del bon esperit. És fàcil transformar aquests esdeveniments en el quadre més terrorífic, sense exageració retòrica, simplement amb la correcta composició de la desgràcia que s’ha fet sofrir fins i tot el més gloriós de les configuracions de pobles i Estats com també les virtuts privades o innocència. Aleshores sentim el dolor més pregon i inconsolable, no compensable amb resultat reconciliador, i contra el qual ens volem defensar o del qual volem sortir pensant que així són les coses, un destí, no hi ha res a fer, no hi podem canviar res. I aleshores, per tal de sortir de la tristor que ens provoca aquella reflexió, retornem al nostre sentiment de vida, a l’actualitat dels nostres fins i interessos, que exigeixen, no un dolor pel passat, sinó la nostra activitat; retornem fins i tot a l’egoisme, que està a la vorera tranquil·la, des de la qual gaudeix amb seguretat de la mirada llunyana de la confusa massa de ruïnes. Però, fins i tot quan considerem la història com un escorxador, al qual s’han dut a sacrificar la felicitat dels pobles, la saviesa dels Estats i la virtut dels individus, aixi i tot al pensament li brolla necessàriament la pregunta sobre a qui, a quin fi últim s’ha presentat aquest sacrifici monstruosíssim.

    Religiositat simple i religiositat culta  p.174

    La religiositat i l’eticitat d’una vida limitada d’un pastor, d’un camperol, en la seva interioritat concentra da i la seva limitació a relacions poques i ben senzilles, té valor infinit, el mateix valor que la religiositat i l’eticitat d’un home cultivat i d’una existència rica en accions i d’amples relacions.

    La religió autèntica suposa el diví, l’esperit penetrant el real p. 193

    En la religió cristiana la idea divina s’ha revelat com la unitat de la naturalesa divina i la humana. Aquesta és la veritable idea de la religió. A ella pertany el culte: aquest no és altra cosa que la consciència singular que assoleix aquesta unitat d’ella amb el diví. L’enteniment dels temps recents han fet de Déu una abstracció, un enllà de l’autoconsciència huma- na, un mur llis i ferri en el qual l’home s’esbardella el cap. Però la raó té unes idees totalment distintes a les abstrac cions de l’enteniment.

    L’objecte de la religió és el ver, la unitat del subjectiu i de l’objectiu. Però, en les religions determinades, a l’absolut se’l separa freqüentment del finit, fins i tot allà on aquest ja s’anomena esperit; però així esperit és només pur nom buit.


    C. La marxa de la història del món

    [EL PRINCIPI DE L’EVOLUCIÓ] p. 219

    El canvi abstracte en general, que es dóna en la història, ja fa temps que s’ha comprès de tal manera que alhora implica un progrés cap a millor, a més perfecte. Els canvis en la natura, per molt infinitament múltiples que siguin, només mostren un cercle, que sempre es repeteix; en la natura no s’esdevé res de nou sota el sol, i en aquesta mesura el joc multiforme de les seves configuracions comporta una monotonia avorrida. Solament en els canvis, que s’esdevenen sobre el sòl espiritual, sorgeix quelcom de nou. Això que es manifesta en l’espiritual deixa veure en l’home una determinació diferent que en les coses purament naturals. Aquestes es troben sotmeses a una sola determinació; presenten sempre el mateix caràcter estable, al qual retorna tot canvi i queda reduït a quelcom de subordinat. En canvi, la determinació que apareix en l’home és una efectiva capacitat per al canvi, i en concret al canvi a millor, a més perfecte: un impuls de la perfectibilitat.
    [… p221] En ella no hi trobam cap principi d’exclusió, no posa cap meta, ni cap fi últim. L’únic permanent, l’única determinitat que la constitueix és el canvi.

    En quart lloc segueix aleshores l’edat germànica, el món cristià. Si també aquí es pot comparar l’esperit amb l’individu, aleshores aquesta edat s’hauria d’anomenar la de la vellesa. La cosa pròpia de la vellesa és viure només en la memòria, en el passat, no en el present; i en aquest sentit la comparança és impossible. L’individu, d’acord amb la seva negativitat, pertany a l’element [terrenal] i desapareix. Però l’esperit retorna al seu concepte. En l’edat cristiana l’esperit diví ha vingut al món, ha pres el seu lloc en l’individu, que ara és perfectament lliure, té en si llibertat substancial. Això és la reconciliació de l’esperit subjectiu amb l’objectiu. L’esperit s’ha reconciliat, unit, amb el seu concepte, en el qual s’ha escindit adqui rint subjectivitat, per a la qual havia sortit de la natura. -Tot això és l’apriorístic de la història, al qual l’experiència ha de correspondre.

    [Llegir la història amb idees prèvies] p.242

    Que una particularitat determinada constitueixi de fet el principi peculiar d’un poble és l’aspecte que s’ha de rebre empíricament i s’ha de mostrar de manera històrica. Fer això pressuposa no sols una exercida capacitat d’abstracció, sinó també un coneixement familiar amb les idees. Hom ha d’estar familiaritzat a priori amb el cercle en què se mouen aquests principis, si volem anomenar la història d’aquesta manera; de la mateixa manera que, per citar el més gran bome en aquest gènere de coneixement, Kepler va haver de conèixer a priori les el·lipses, els cubs, els quadrats i les relacions d’aquests per poder descobrir a partir de les dades empiriques, les seves lleis immortals, que constitueixen les determinacions tretes d’aquest cercle de representacions. Qui ignora els coneixements de les universals determinacions elementals no pot entendre aquelles lleis, com tampoc le haguera pogut descobrir per molt que haguera contempla el cel i els moviments dels seus astres. Es d’aquesta ignorància dels pensaments sobre la configuració evolutiva de la llibertat que prové una part dels reprotxes que es fan a una consideració filosòfica sobre una ciència, que se sol considerar empirica, a causa de l’anomenat apriorisme les idees que la filosofia introdueix en aquella matèria.

    Els moments dels poble. p. 255

    Un poble no pot recórrer diversos graons, no pot fer època dues vegades en la història del món. […] En la història del món un poble només pot ser el dominant una vegada, perquè en el procés de l’esperit només se li pot encarregar una tasca. […] 263 Cada poble històric té assignada la tasca d’un principi.

     

    [ L’esperit enriquint-se, contenint el passat]. 259

    Però el que l’esperit és ara, ho ha estat sempre; ara només és la consciència més rica, el concepte de si mateix ela borat més pregonament. L’esperit té en ell encara tots els graons del passat, i la vida de l’esperit en la història és ser un moviment circular de diferents graons que, en part, apareixen en l’actualitat i, en part, aparegueren en configuracions passades. Encara que recorreguem el passat, per llarg que sigui, ens ocupem del present, perquè tenim a veure amb la idea de l’esperit i en la història del món tot ho considerem només com a manifestacions seves. La filosofia té a veure amb el present, l’efectiu. Els moments que sembla que l’esperit ha deixat ja endarrere, els té sempre en la seva pregonesa actual. Igual que en el passat ha hagut de recórrer els seus moments en la història, també els ha de recórrer en el present, en el concepte de si.

    [ sembla suggerir que l’ontogènia resumeix la filogènia, el creixement de l’infant a home resumeix l’evolució de les espècies i la història. I alhora, quan jo penso això, ja no sóc només jo, sóc l’esperit absolut pensant-se a sí mateix]


    Annexos

    [L’esperit entrant a l’existència concreta [encarnació]. Geografia] p.265

    Des que l’esperit entra en l’existència, se sotmet al mode de la finitud i, per tant, al mode de la naturalitat en general. Les configuracions particulars es distingeixen, ja que, la forma de la naturalitat és l’exterioritat recíproca en la qual les determinitats particulars s’exposen com a singularitats. Aquesta determinació abstracta conté la raó de la necessitat que, allò que apareix en l’esperit com a graó particular, actua com a figura que existeix per a si com a particular, natural i que exclou les altres. Aquesta particularitat, en la mesura que s’exposa en la natura, és particularitat natural, és a dir, és com a principi natural, com a determinitat natural particular. En això es basa que cada poble, que és la representació d’un grao particular de l’evolució de l’esperit, sigui una nació; el seu caràcter natural correspon a allò que és el principi espin- tual en la sèrie de les configuracions espirituals.

    Amb aquest aspecte natural entrem en la determini tat geogràfica; ella conté el que pertany al graó de la natura. En l’existència natural hi estan continguts alhora els dos aspectes d’aquesta determinitat: per una part, la vo luntat natural del poble o la manera de ser subjectiva dels pobles; però, per altra part, hi és també com a natura exterior particular.

    Les zones càlides i les redes no són, com a tals, escenari de la història del món. Aquests extrems són exclosos, des d’aquest aspecte, per l’esperit lliure. En conjunt és la zona temperada la que ha ofert l’escenari per a l’espectacle de la història del món. Però, entre les zones temperades és la nòrdica la que és apta per a això. p.268

    • L’altiplà. Les planures sense aigua són preferentment la residència dels nòmades, en el món antic dels pobles mongols i àrabs.  [ Àsia central]
    • planures fluvials [Xina, Indus]
    • el mar [la mediterrània]

    Diferències entre Amèrica del nord i amèrica del sud p. 284

    A Amèrica del Nord hi veiem prosperitat tant per l’augment d’indústria i població, com per l’ordre civil i una llibertat estable; tota la federació es converteix en un Estat i té el seu centre polític. En canvi, a Amèrica del Sud les repúbliques es basen només sobre el poder militar; tota la història no és més que una permanent revolució: Estats federats se separen, altres s’alien de bell nou; i totes aquestes transformacions es fonamenten en revolucions militars. Les diferències més precises d’ambdues parts d’Amèrica ens mostren dues orientacions contraposades: un punt és el polític, l’altre és la religió. Amèrica del Sud, on s’establiren els espanyols i afirmaren la seva supremacia, és catòlica; Amèrica del Nord, en canvi, encara que sigui en general un país de sectes, en els seus trets fonamentals és protestant. Una altra diferència és que Amèrica del Sud fou conquerida, però Amèrica del Nord fou colonitzada. Els espanyols s’apoderaren d’Amèrica del Sud per dominar i fer-se rics tant pels càrrecs polítics com per extorsions.

    Amèrica del nord, pel profit individual p. 286

    Amèrica del Nord i el seu destí

    Si comparem, encara, Amèrica del Nord amb Europa, allà trobam l’exemple perdurable d’una constitució republicana. La unitat subjectiva hi és; ja que hi ha un president al cap de l’Estat, que, per assegurar-se contra tota ambició monàrquica, és elegit només per quatre anys. Protecció universal de la propietat i quasi absència d’impostos són fets que contínuament s’alaben. Amb això alhora s’indica el caràcter fonamental: consisteix en l’orientació de l’home privat a adquirir i a guanyar, a la preponderancia de l’interès particular, que s’ocupa de l’universal només com a ajuda per al propi profit. De tota manera hi ha condicions jurídiques, una llei jurídica formal; però és un dret sense honestedat; i així els comerciants americans tenen la mala fama d’estar protegits per la llei per defraudar. Si, per una part, l’església protestant provoca l’essencial de la confiança, tal com ja hem dit, per altra part, conté també, per això mateix, la validesa del moment del sentiment, que es pot traduir en els capritxos més variats. Des d’aquest punt de vista es diu que cada un pot tenir una cosmovisió pròpia i, per tant, tam bé una religió pròpia. D’aquí la divisió en tantes sectes, que arriba fins a l’extrem de la bogeria.

    Els regnes històrico-mundials són quatre: 1) l’oriental, 2) el grec, 3) el romà, 4) el germànic.

     

     

     

    F, G, H

    les meves paraules


    F

    fàbrica f Instal.lació industrial. Una fàbrica de plàstics.

    fabricació f El fet de fabricar. Una empresa dedicada a la fabricació d’articles de consum.

    fabricant m i f Persona propietària d’una fàbrica. Els fabricants de teixits.

    fabricar v tr Obtenir un producte a través d’un procés industrial, elaborar. Aquesta empresa fabrica mobles. Les abelles fabriquen mel.

    fabulós, -osa adj Fantàstic. El drac és un animal fabulós. Ha obtingut uns beneficis fabulosos.

    façana [var.: fatxada] f Part de davant d’un edifici: *frontera.

    fàcil adj Que no costa gaire de fer, d’obtenir, etc. Li agradaria estudiar una carrera curteta i fàcil.

    facilitar v tr 1 Procurar. Li han facilitat la llista dels implicats en el complot. 2 Fer més fàcil. No cal patir-hi si ho deixa, això ens facilitarà les coses.

    facilitat f Qualitat de fàcil. El va sorprendre la facilitat amb què ho havia aconseguit. Li van oferir facilitats de pagament.

    fàcilment adv D’una manera fàcil. Això és fàcilment explicable.

    factor m Element que influeix (en). Els factors climàtics.

    factura f Document on s’especifica un deute per una compra, una feina feta, etc. El lampista ha portat la factura.

    facultat 1 f Centre universitari. La facultat de Ciències de l’Educació. 2 facultats f pl Capacitat de fer. Té facultats per al piano.

    fada f Personatge de la literatura fantàstica que té poders màgics. La fada Morgana.

    faig m Arbre alt de fulla caduca que es fa en llocs humits.

    faisà, faisana m i f Ocell de cua llarga i plomes de colors.

    faixa f Banda de diferents formes, materials i usos. Una faixa per a l’hèrnia. Una faixa de general. El llibre duia una faixa.

    falç f Eina agrícola de fulla corba per segar a mà. “Bon cop de falç!”

    falca f Peça per fixar un objecte. La taula balla una mica, poseu-hi una falca.

    falcó m Ocell de presa que es pot ensinistrar per a la caça.

    falda f 1 Part del cos de damunt les cuixes. El va fer seure a la falda. *2 Faldilla. 3 Part de baix d’una muntanya.

    faldilla [var.: *falda, *faldeta; sovint en pl.] f Peça de roba, generalment femenina, que va de la cintura en avall.

    falguera f Planta que no fa flor i que creix en medis humits.

    fallar v tr No encertar. Has fallat el tret.

    fallida f Situació d’una empresa en què no pot pagar els deutes. L’empresa ha fet fallida i han anat tots al carrer.

    fals, -a adj Mancat d’autenticitat. Moneda falsa. Falsa modèstia.

    falta 1 f Privació, absència. Va haver de patir una gran falta de comprensió. 2 Error, acció contra una regla. Fa moltes faltes d’ortografia, encara. L’àrbitre va assenyalar falta contra la porteria. 3 a falta de loc prep Faltant. A falta de la llibreta d’apunts, feu servir aquests papers.

    faltar 1 v intr Ser-hi de menys. Encara falten tres setmanes per Pasqua. Afanya’t, que hi falta poc! 2 No tenir. Li falta empenta. 3 faltar-ne, faltar-se’n v pron No arribar-hi. Si no hi són tots, poc se n’hi falta.

    faltat, -ada (de) adj règ Estar(-ne) sense. Vivia faltat de les coses més necessàries.

    fam f Situació d’alimentació escassa o nul.la. Hi ha pobles que passen fam.

    fama f Opinió en què és tingut algú. S’ha guanyat a pols la fama que té.

    família f Grup format per persones emparentades, especialment que viuen juntes. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Aquella família procedia d’Escòcia. Són una família admirable. Una família que sempre els trobes contents.

    familiar 1 adj Conegut, habitual. Allò era una situació familiar, per a ell. 2 m i f Membre d’una familia. Ja comencen a arribar els familiars per al casament.

    famós, -osa adj i m i f Que té fama. Un cantant famós. Els famosos de la tele.

    fan m i f Seguidor incondicional. El conjunt de rock va actuar animat pels seus fans.

    fanal m Llum que va dins d’una caixa amb cares transparents, especialment el de l’enllumenat públic de peu alt.

    fanàtic, -a adj i m i f Que defensa de manera irracional una idea. Cada ideologia té els seus fanàtics.

    fanfarró, fanfarrona [var. fam.: fanfa] m i f Fatxenda.

    fang m Pasta que fa la terra quan és molla.

    fantasia f Capacitat d’imaginar relacions no reals. Tot això que explica és producte de la seva fantasia.

    fantasma m Ésser fantàstic que representa un mort.

    fantàstic, -a adj 1 Referent a la fantasia. Explica narracions fantàstiques. 2 [hip.] Molt bo, magnífic. És una persona fantàstica.

    far m 1 Llum prop de la costa que fa senyals per orientar de nit les embarcacions. 2 Llum d’un cotxe.

    farciment [var.: farcit] m Allò amb què es farceix alguna cosa. “Costarà més el farciment que el gall.”

    farcir v tr Omplir amb algun producte o material. Farcirem el pollastre amb carn picada.

    fardatxo* m Rèptil de cua llarga més gros que una sargantana: llangardaix.

    farigola [var.: *frígola] f Planta olorosa i medicinal: *timó. Sopa de farigola.

    farina f Pols que s’obté de moldre grans, i també d’altres ingredients. Farina de blat, de blat de moro. Farina de peix. Farina de galeta.

    faringe m Part de la gola que comunica amb l’esòfag.

    farmacèutic, farmacèutica m i f Persona llicenciada en farmàcia.

    farmàcia f Establiment on despatxen medicaments.

    farmaciola f Receptacle amb material sanitari per a cures d’urgència.

    farratge m Qualsevol tipus d’herba que es dóna al bestiar.

    fart, -a adj 1 Que ha menjat fins a quedar ple. Si mengeu en aquell restaurant, quedareu farts. 2 Cansat. Estic fart de tantes exigències.

    fartera* 1 f Fet d’afartar-se. Ens van servir un dinar que va ser una autèntica fartera. 2 [var.: *fartó] m i f Golafre. Pareu ja de menjar, que sou uns farteres!

    fascinació f L’efecte de fascinar. El cine exercia damunt d’ell una gran fascinació.

    fascinant adj Que fascina. Uns efectes de llum fascinants.

    fascinar v tr Causar una gran atracció. El fascinava amb la mirada.

    fase f Moment d’un procés. Les fases de la Lluna.

    fàstic m Sensació de repugnància, de tedi. Li feien fàstic les botifarres. Quin fàstic de temps, tot el dia plovent!

    fastigós, -osa adj 1 Que fa fàstic. Un menjar fastigós. 2 Que tot li fa fàstic. A taula ho vol tot ben net i polit, és molt fastigós.

    fastiguejar v tr Molestar, espatllar. Deixeu-lo estar, no el fastiguegeu més. Ja m’han fastiguejat el dia.

    fat, fada adj Sense gust, sense gràcia. Un menjar fat. Una persona fada.

    fatal adj 1 Molt dolent. He fet un examen fatal. 2 Que no es pot impedir. Un desenllaç fatal.

    fatiga f Cansament.

    fatigar(-se) v tr i pron Cansar(-se). Aquella conversa la fatigava. Té el cor dèbil i es fatiga per no res.

    fatigós, -osa adj Cansat. Una pujada fatigosa.

    fatxenda m i f Persona pretensiosa. Tot el dia que fa el fatxenda amb el nou cotxe que s’ha comprat.

    faula f Narració de contingut moral amb protagonista animal. Les faules d’Isop.

    fauna f Conjunt dels animals d’un lloc. La fauna africana.

    fava f Llavor comestible de la favera. Farem faves ofegades per dinar.

    favor 1 m Concessió, benefici donats voluntàriament. No sé com li podré pagar aquest favor. Feu-me el favor de deixar-me passar. Això deia molt en favor seu. 2 a favor de loc prep Favorable a. Tots van a favor de l’equip local. 3 per favor exp Si us plau. Per favor, que em pot dir on és el carrer Gran?

    favorable adj Que va a favor. Vent favorable.

    fax [pl. faxos] m Aparell per enviar documents per telèfon; el document enviat per aquest sistema. Envia’m la factura per fax.

    fe 1 f Confiança ferma (en). Tenen molta fe en aquest metge. Tens molt bona fe. Ets un bona fe. 2 Creença. Fe religiosa. La fe en Déu. 3 donar fe loc verb Assegurar. Dono fe que això és veritat.

    feble adj Dèbil.

    feblesa f Debilitat.

    febre f Augment de la temperatura del cos. Al malalt li ha pujat la febre.

    febrer m Segon mes de l’any.

    fecundació f Acció de fecundar. Fecundació artificial, in vitro.

    fecundar v tr Produir la unió de dues cèl.lules que formaran l’embrió.

    federació f Agrupació d’entitats autònomes. La federació d’atletisme, d’entitats corals.

    feina [var.: *faena] 1 f Activitat, ocupació, tasca. No puc estar per tu, que tinc feina. Les feines de la casa. La dona de fer feines. 2 El lloc de treball. Ara no hi és, que és a la feina. Has dut la roba de la feina? Una companya de la feina. 3 fer feina loc verb Treballar. Tot el dia que fa feina. 4 amb prou feines loc adv A penes. Amb prou feines (si) els arriba el sou a final de mes.

    feinejar v intr Fer feina; treballar sense parar. Es passa el dia feinejant.

    feiner, -a [var.: *faener, *fener] adj 1 Treballador. Una persona molt feinera. 2 Laborable. Els dies feiners.

    feix m Manat que es lliga. Un feix de llenya.

    feixisme m Ideologia política totalitària d’inspiració nacionalista.

    feixista adj i m i f Referent al feixisme; partidari o partidària del feixisme. Idees feixistes. Els feixistes italians.

    feixuc, -uga adj 1 Difícil de moure a causa del seu pes. Un paquet feixuc. 2 [fig.] Una feina feixuga.

    felí m Qualsevol mamífer carnívor de la família del lleó.

    feliç adj Que se sent content i satisfet de la seva situació. Una parella feliç. Érem una colla de companyes felices. Els anys feliços de la joventut.

    felicitació f 1 El fet de felicitar. Va rebre moltes felicitacions pel naixement del primer nét. 2 Escrit per felicitar. Una felicitació d’aniversari.

    felicitar v tr Manifestar la nostra satisfacció a algú per un fet que l’afecta. El vam felicitar pel nou càrrec dins l’empresa.

    felicitat f Condició de feliç. La cara li resplendia de felicitat.

    feliçment adv Per sort; d’una manera feliç. “Feliçment, jo sóc una dona.” Tot va acabar feliçment.

    fem m *1 Escombraries, brossa. Ara passen a arreplegar el fem. 2 [o fems, sing. o pl.] Excrements d’animal. Heu de barrejar el fems amb palla. Amuntegueu tots aquests fems.

    femater, fematera* m i f Persona que arreplega el fem: escombriaire.

    femella 1 adj i f Animal o planta de sexe femení. La gallina és la femella del gall. Una cadernera femella. Una palmera femella. 2 f Peça amb rosca per collar un pern.

    femení, -ina 1 adj Referent a la dona. Vestits femenins. 2 Referent al gènere gramatical. ‘Taula’ és un nom femení. 3 femení m Gènere gramatical. El femení de ‘calent’ és ‘calenta’.

    feminisme m Moviment que defensa la igualtat de drets entre homes i dones.

    feminista adj i m i f Referent al feminisme; partidari del feminisme.

    fèmur m Os de la cuixa. L’àvia ha caigut i s’ha trencat el fèmur.

    fenomen m Fet que es pot observar, especialment que mereix atenció. Fenòmens físics, atmosfèrics.

    fer 1 v tr Actuar, produir, realitzar. Què fas? Faig un estel. I com ho fas? No fas més que perdre el temps. 2 Prendre, amidar, mesurar, resultar. Anem a fer un cafè. Fa un metre d’alçada. Tres i tres fan sis. 3 Dir, expressar. Va fer un crit. Va fer que no amb el cap. 4 intr Transcórrer. Ja fa un any que és aquí. 5 v aux Indica manament, obligació. El va fer anar pels pitjors camins. 6 fer de loc verb Treballar de. Fa de pintor. 7 fer per loc verb Escaure. Això no fa per ell. 8 fer fer loc verb Encomanar. M’he fet fer un envà que separa l’estudi del safareig. 9 haver-ne de fer loc verb Importar. Què n’has de fer, de les meves coses. 10 tant (me, te, li…) fer loc verb No importar. Tant li feia si la criticaven. 11 fer-se v pron Tornar-se, esdevenir. El teu fill ja s’ha fet gran. 12 Créixer, desenvolupar-se. Les plantes s’han fet molt. 13 v pr i règ Relacionar-se. Amb els meus cosins ja no ens fem tant com abans. 14 fer-s’ho v pron Arreglar-se. Com t’ho fas, per arribar a final de mes? 15 fer-hi v pron Importar. No hi fa res que li ho diguis. 16 fer-la v pron Fer una acció sonada. Si no te l’ha feta, te la farà. 17 si fa no fa loc adv Més o menys. N’hi havia quaranta si fa no fa. 18 pel que fa a loc prep Respecte a. Pel que fa als ingredients, deu haver-hi algun error. 19 què ho fa loc inter Per què. Què ho fa que encara no sigui aquí?

    fera f Animal salvatge. Les feres de la selva.

    ferida f Lesió en el cos que comporta tall o forat. Una ferida de bala, d’arma blanca.

    ferir v tr Fer una ferida. L’han ferit al braç

    ferit, ferida m i f Persona que ha estat ferida. Duen els ferits a l’hospital.

    ferm, -a adj Que aguanta. Una construcció ferma. Un caràcter ferm.

    fermar* v tr Lligar, subjectar. Fermava la moto amb cadena.

    fermesa f Qualitat de ferm. Va aguantar l’empenta amb fermesa.

    ferotge [var.: feroç] adj Salvatge, que ataca. Uns animals ferotges.

    ferradura f Peça metàl.lica que es posa sota l’unglot d’un cavall, d’un ase, etc., com a protecció.

    ferralla f Conjunt de ferros vells. Han destinat un solar per a tota la ferralla del barri.

    ferramenta* f Instrument manual per a operacions mecàniques: eina. Porta’m la caixa de les ferramentes.

    ferrer, ferrera m i f Persona que treballa el ferro.

    ferreteria f Botiga on venen eines i altres objectes.

    ferro m Metall amb el qual es fabriquen moltes eines.

    ferrocarril m Mitjà de transport constituït pels trens.

    ferroviari, -ària 1 adj Referent als ferrocarrils. Companyia ferroviària. 2 m i f Persona que treballa als ferrocarrils. Mon pare és ferroviari.

    fèrtil adj Que pot procrear, produir. Una parella fèrtil. Una terra fèrtil.

    fesol* m Llavor comestible de la fesolera: mongeta.

    fesomia f L’aspecte, els trets de la cara. La teva fesomia m’és familiar, però ara no hi caic.

    festa f 1 Actes en ocasió d’una celebració. Preparen la festa de final de curs. La festa major. 2 Dia no feiner. Els diumenges és festa.

    fester* m Pila de llenya que crema: foguera.

    festiu, -iva adj De festa; no laborable. Un dia festiu.

    festival m Conjunt d’actes al voltant d’un fet cultural. Festival de cinema.

    fet 1 m Cas que s’esdevé, cosa que es realitza. Són fets que passaran a la història. Volen fets, no pas paraules. 2 loc adv Efectivament. Va dir que ell no ho faria pas i de fet ho va complir.

    fetge m Òrgan de l’aparell digestiu, que segrega la bilis.

    fetus m Etapa del desenvolupament d’un mamífer a partir de l’embrió .

    fi 1 m Terme al qual es tendeix. El fi no justifica els mitjans. 2 f Acabament. A la fi dels seus dies. 3 en fi loc adv Al capdavall. En fi, què hi farem! 4 a fi (de/que) loc prep o conj Amb la finalitat (de/que). Tot ho han fet a fi de bé. Us posaré més a prop de l’escenari a fi que ho vegeu més bé.

    fi, fina adj 1 De poc gruix, suau. Una pols fina. Un cabell fi. Una veu fina. Una seda molt fina. 2 [fig.] Agut, polit. Una intelligència fina. Un humor fi. Una vista fina. Unes joies molt fines. Unes maneres fines.

    fiable adj Que te’n pots fiar. Les seves explicacions no són gaire fiables.

    fiar-se v pron i règ Confiar (en). Pot fiar-se de la nostra paraula.

    fibló m Punxa que tenen alguns insectes i altres invertebrats per picar: *agulló. El fibló d’una abella.

    fibra f Element orgànic o artificial format per fils. Les fibres musculars. Una fusta amb molta fibra. Un jersei de fibra.

    ficar(-se) 1 v tr, pron i règ Posar(-s)’hi a dins. Fica la carn a la nevera. Ja és hora de ficar-se al llit. 2 [fig.] No us hi fiqueu, que ningú no us demana!

    ficció f Situació imaginada, no real. Viu en un món de ficció.

    ficus m Planta de fulles grans de color verd fosc i brillant.

    fidel 1 adj Constant, lleial, exacte. Un amic fidel. Una còpia fidel de l’original. 2 m i f Seguidor d’una religió. Els fidels seguien el sermó amb atenció.

    fidelitat f Qualitat de fidel. Confiava en la fidelitat dels seus seguidors i amics.

    fideu [gen. en pl.] m Pasta en forma de filament. Una sopa de fideus. Fideus a la cassola.

    figa f 1 Fruit comestible de la figuera. 2 figa de moro [var.: *figa de pala] Fruit comestible de la figuera de moro.

    figuera f 1 Arbre fruiter de fulles amples i caduques propi de països càlids. 2 figuera de moro [var.: *figuera de pala] Espècie de cactus que fa les figues de moro.

    figura f Representació, en dues o tres dimensions, d’una forma. Figures geomètriques.

    figurar 1 v tr Representar. Aquell decorat figurava l’interior d’un bar. 2 figurar-se [var.: afigurar-se] v pron i tr Imaginar-se. Jo ja em figurava que no era veritat.

    fil m 1 Cos prim i llarg format de filaments o fibres. Fil de cosir. Fil d’empalomar. 2 *fil d’aram Filferro.

    fila [var.: filera] f Seguit de coses o de persones fent renglera. Una fila de butaques. Posa’t a la fila.

    filament m Dit de tot allò que té aspecte de fil. Els filaments d’una espiga, d’una bombeta elèctrica.

    filar v intr Fer fil a partir d’una fibra. “La Balenguera fila, fila.”

    filat m 1 Malla de filferro. Han posat un filat de separació entre les dues finques. 2 Xarxa. Un filat per caçar ocells.

    filet m Tall de carn polit.

    filferro m Fil d’acer de molts usos: *fil d’aram. Una tanca de filferro.

    fill, filla m i f Persona o animal en relació als pares.

    fillol, fillola m i f Persona en relació als seus padrins.

    filmadora f Càmera de filmar.

    filmar v tr Fer una pel.lícula. Han filmat escenes de carrer.

    filòsof, filòsofa m i f Persona que es dedica a la filosofia.

    filosofia f Ciència que estudia el pensament.

    filtrar v tr Fer passar per un filtre. Filtrava el licor de cafè que havia preparat.

    filtre m Estri que permet de separar els sòlids dels líquids. El filtre de la cafetera.

    final 1 adj Últim. La seqüència final. 2 m Acabament, fi. No va poder arribar fins al final del recorregut. 3 f L’últim partit. La final de la Copa. 4 al final loc adv Al capdavall. Al final, li va cantar les quaranta.

    finalitat f Fi. Quina és la finalitat del viatge?

    finalment adv Al final. Finalment, li va dir tota la veritat.

    financer, -a adj i m i f Referent a les finances. Operacions financeres. Una reunió de financers.

    finances f Recursos econòmics, especialment de l’Estat. El ministre de Finances.

    finca f Casa o terreny de propietat.

    finestra f Obertura a la paret d’un edificació, que no arriba fins a terra.

    finestral m Finestra gran.

    finestreta f Finestra petita, especialment en un servei d’atenció al públic. Demaneu els impresos a la finestreta d’aquí al costat.

    finestró m Porticó.

    fingir v tr Fer veure. Va fingir que no el coneixia.

    fins 1 prep [loc prep ‘fins a’ i loc conj ‘fins que’] Indica terme, en l’espai o en el temps. Adéu, fins demà. Arriba’t fins a ca la tia. Fins ara no ha tornat la llum. No me n’aniré fins que no arribeu. 2 adv [i loc adv ‘fins i tot’] I també. Fins l’alcalde va venir a la festa. Fins l’alcalde i tot. Fins i tot l’alcalde.

    fira f Conjunt d’atraccions; exposició de productes. Els cavallets de la fira. Una fira de mostres.

    fireta f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: *escuradeta.

    firma f 1 Forma gràfica que representa el nom d’una persona. Va posar la seva firma al final del contracte. 2 Empresa comercial. Una firma de teixits molt acreditada.

    firmar v tr Fer una firma. Ha firmat el contracte.

    fiscal m i f Advocat que duu l’acusació en un judici.

    físic, -a 1 adj Referent a la natura o al cos. Fenòmens físics. Els trets físics d’una persona. 2 m i f Persona entesa en física.

    física f Ciència que estudia les lleis de la natura.

    fitxa f 1 Peça de diverses formes i utilitats. Una fitxa de dòmino. 2 Full per escriure-hi dades. Cada pacient de l’ambulatori té la seva fitxa.

    fitxer m Moble per tenir-hi fitxes ordenades; bloc d’informació dins d’un ordinador.

    fix, -a adj Permanent, fixat. Un treball fix. Un salari fix. Passa cada dia per davant l’hotel a una hora fixa. Tenia els ulls fixos en la porta.

    fixar 1 v tr Determinar. Hem de fixar un dia per a la cita. 2 Enganxar, collar. Aquesta peça s’ha de fixar amb l’altra. 3 fixar-se v pron i règ Parar atenció. T’hi has fixat, en el vestit que porta?

    flaix m Aparell que acompanya una càmera per produir un esclat de llum artificial.

    flam m Dolç de poca consistència en forma de con truncat.

    flama f Llengua de foc. Les flames de la foguera il.luminaven el capvespre.

    flamarada f Flama gran. Es veien de lluny les grans flamarades de l’incendi.

    flassada f Manta de llit.

    flauta f Instrument musical de vent, de diferents formes. Flauta dolça. Flauta travessera.

    flautista m i f Persona que toca la flauta.

    fleca f Forn de pa.

    flequer, flequera m i f Persona que treballa en una fleca.

    fletxa f 1 Arma que es llança amb arc. 2 Signe (➝) que indica direcció. “Seguiu la fletxa.”

    flexible adj Que es corba fàcilment. Les vares són flexibles.

    flexió f Acció de doblegar, especialment una articulació, d’encorbar o arronsar una part del cos. Fa flexions de cames cada matí.

    flexo m Llum de taula, de braç flexible.

    floc m 1 Volva de neu. 2 Tou de matèria formada per fils. Un floc de llana. Un floc de cotó fluix.

    flonjo, -a adj Tou com una esponja. Uns coixins flonjos.

    flor f Òrgan reproductor de moltes plantes.

    florida f El fet de florir. La florida dels ametllers és pel gener.

    floridura f Verdet.

    florir 1 v intr Fer flor. Les margarides ja han florit. 2 florir-se v pron Fer floridura. Tenia la fruita en una bossa de plàstic i s’ha florit.

    florista m i f Persona que despatxa en una floristeria.

    floristeria f Botiga de flors.

    flota f Conjunt d’embarcacions d’un país, d’un mateix propietari o que es dediquen a un mateix fet. Té una flota pesquera. La flota de guerra.

    flotador m Objecte flotant per als qui no saben nedar. No us tireu pas a la piscina sense flotadors.

    flotar v intr Aguantar-se damunt l’aigua. El suro flota.

    fluid, -a 1 adj Que s’adapta al recipient. Els gasos i els líquids són substàncies fluides. 2 [fig.] Sense entrebancs. Un discurs fluid. 3 fluid m L’aigua és un fluid.

    fluix, -a 1 adj Poc tibant, poc consistent, gens fort. El nus està fluix. Estic fluixa de cames. 2 fluix adv Parla més fluix.

    fluorescent m Llum en forma de tub. El fluorescent de la cuina s’ha fos.

    foc 1 m Calor i llum d’un cos en combustió. Van haver de fer foc per escalfar-se. 2 focs artificials m pl Espectacle a base de coets i petards.

    foca f Mamífer marí de cos massís i potes curtes.

    focus m Llum que es projecta en un punt. Els focus d’un escenari.

    fofo, -a adj Tou, sense consistència. Està gras i fofo.

    fogó [var.: *foguer] m Cada un dels dispositius d’una cuina per on surt el foc. Una cuina petita amb dos fogons.

    fogonet m Fogó portàtil. Un fogonet de butà.

    foguera f Foc fet amb una pila de llenya o altre material combustible: *fester. Les fogueres de Sant Joan.

    foie gras m Aliment pastós fet de fetge d’ànec o d’oca.

    foli m Full de paper de mida gran.

    folklore m Conjunt de les manifestacions de la cultura popular

    follet m Personatge fantàstic molt petit de la literatura popular: *donyet.

    folrar [var. fam.: forrar] v tr Cobrir amb folre. Folrar un llibre, un abric.

    folre [var. fam.: folro, forro] m Coberta protectora exterior d’un llibre, d’una llibreta, o bé interior d’una peça de roba.

    fomentar v tr Ajudar a fer progressar. Volen fomentar la lectura d’obres literàries.

    fonament m Base on descansa una construcció. L’hotel té uns fonaments molt fondos.

    fonamental adj Bàsic, molt important. És fonamental que entengueu això.

    fonda f Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.

    fondària f Qualitat de fondo.

    fondo, -a adj D’una dimensió gran en direcció avall o endins, profund. Un pou molt fondo. Una cova fonda.

    fondre(`s) v tr i pron Convertir(-se) un sòlid en líquid. La calor fon el gel. El gel s’ha fos.

    fong m Nom genèric d’uns organismes d’aparença vegetal que, en molts casos, tenen com a part destinada a la reproducció allò que coneixem com a bolets.

    fons m 1 Part de baix d’un recipient, d’un lloc fondo; part de més endins d’un espai. El fons del llac. El fons d’un escenari. 2 [fig.] Volen arribar al fons de la qüestió. 3 Diners. L’empresa estava sense fons. 4 anar a fons loc verb Aprofundir. Volen anar a fons en la investigació.

    font f 1 Lloc on brolla l’aigua de dins la terra. Les fonts del Llobregat. 2 Construcció amb aixetes o brocs d’on brolla aigua. La font de Canaletes. 3 [fig.] Origen, procedència. Les fonts d’informació.

    fora 1 adv [loc adv ‘a fora’, ‘per fora’… i loc prep ‘fora de’…] Indica situació en la part exterior, per oposició a l’interior, o dins. Va quedar-se fora. A fora estaràs més fresc. Busca’l per fora. Van trobar-lo fora del camí. 2 fer fora loc verb Treure, despatxar. Els gossos van fer fora la presa del cau. L’han fet fora del pis per no pagar el lloguer. 3 fora de loc prep Llevat de. Hi eren tots fora del Miquel.

    foradar v tr Fer un forat o forats. Han foradat la paret.

    foraster, -a adj i m i f Procedent d’altres terres. Té una parla forastera. Han arribat molts forasters al poble.

    forat m Obertura que travessa un cos. Una màquina de fer forats.

    forca f 1 Eina agrícola amb unes punxes a l’extrem, per regirar palla, fems, etc. 2 Aparell per penjar un condemnat.

    força 1 f Potència o resistència física. No té prou força per aixecar aquest sac. Aguantava amb força totes les empentes que li donaven. 2 [sovint en pl.] Exèrcit, policia. La força aèria. Les forces armades. Les forces d’ordre. 3 det [inv.; pl. fam. forces] Bastant. Encara queda força llet a la nevera. Té força amics i amigues. 4 adv Bastant. La nova sèrie m’interessa força. 5 a la força, per força loc adv Necessàriament. Hi ha d’anar per força.

    forçar v tr 1 Obligar. L’han forçat a dimitir. 2 Fer cedir per la força. Els lladres van forçar el pany.

    forçós, -osa adj Que és obligat, que es fa per força. Hi ha un desviament forçós a la dreta.

    forçut, -uda adj Que té molta força. Un boxejador forçut.

    forestal adj Referent al bosc. Massa forestal. Guarda forestal.

    forja f Tècnica de treballar el metall a cops de martell o de mall.

    forjar v tr Treballar el metall amb la tècnica de la forja.

    forma f 1 Contorn que determina l’espai ocupat per un cos, una figura. Una escultura de formes arrodonides. 2 Manera. Té una forma peculiar de caminar, de parlar.

    formació f 1 Acció i efecte de formar(-se). Ha rebut una bona formació. Formació professional. Formació permanent. 2 Disposició ordenada d’una tropa. Una formació militar.

    formal adj 1 Seriós, que compleix. Te’n pots fiar, perquè és una persona molt formal. 2 Referent a la forma. L’estructura formal d’un poema.

    formalment adv D’una manera formal. El van invitar formalment.

    formar v tr 1 Educar. En aquell centre, hi solen formar bons professionals. 2 Compondre. Els llibres que formaven la seva biblioteca. 3 Posar en formació. El capità va fer formar la companyia.

    formatge m Aliment obtingut de la llet.

    formatget m Tipus de formatge en porcions.

    forment m 1 Tipus de blat de molta qualitat. *2 [p. ext.] Blat.

    formidable adj Molt bo. Un espectacle formidable.

    formiga f Insecte que viu en galeries, generalment sota terra, en comunitats molt organitzades.

    formigó m 1 Material per a la construcció. 2 Sensació com de pessigolles en alguna part del cos.

    formiguer m Niu de formigues.

    fórmula f Expressió ritual o simbòlica d’una regla, d’un fet. Fórmula màgica. Fórmula matemàtica.

    forn m 1 Lloc tancat on es produeix calor amb diverses finalitats. Forn de vidre. Alt forn. 2 Obrador i botiga de pa, fleca. El pa del forn de la plaça és més bo.

    forner, fornera m i f Persona que té un forn de pa.

    forquilla [var.: *forqueta] f Estri per menjar, format per un mànec i unes punxes.

    forrellat m Barreta per tancar una porta o una finestra.

    fort, -a 1 adj 1 Que té força, potència. No és prou fort per dur tot aquest pes. Una veu forta. 2 Que fa un gran efecte. Un licor fort. Una impressió forta. 3 fort adv Amb força. Li va pegar fort. 4 exp Indica aprovació d’un mal pas d’algú altre. Fort, així n’aprendrà!

    fortalesa f 1 Qualitat de fort. Ho resistirà perquè té una gran fortalesa. 2 Construcció antiga apta per resistir atacs. Els soldats van atacar la fortalesa.

    fortuna f 1 Sort. Va tenir la fortuna d’encertar la travessa. 2 Riquesa. Ha fet una gran fortuna.

    fosc, -a 1 adj Amb poca llum o gens. “Per l’agost, a les set ja és fosc.” 2 fer-se fosc loc verb Començar el vespre. A l’hivern es fa fosc de seguida.

    foscor [var.: fosca] f Qualitat de fosc. Caminaven enmig de la foscor.

    fossa f1 Clot fet a terra amb diverses finalitats. Una fossa comuna. 2 Cavitat del cos humà. Les fosses nasals.

    fossat m Excavació al voltant d’una fortalesa.

    fòssil m Organisme antic que ha conservat la seva forma.

    foto [var.: fotografia] f Imatge obtinguda damunt paper. Una màquina de fer fotos.

    fotocòpia f Còpia feta amb fotocopiadora.

    fotocopiadora f Màquina de copiar damunt de paper textos i dibuixos.

    fotògraf, fotògrafa m i f Persona que es dedica a la fotografia.

    fotografia f 1 Art de fotografiar. Ha muntat un estudi de fotografia. 2 Foto.

    fotografiar v tr Fer fotos.

    fotre(‘s) 1 v tr, intr, pron i règ Fer, pegar, posar, tirar, riure’s… No foteu més el ximple. Què hi has fotut, a l’entrepà? Es va fotre tot el plat. Es fot de tu. No foteu! 2 fot-li exp Indica aprovació d’un escarment. Fot-li, així no hi tornarà!

    fracàs [pl. -assos] m Resultat negatiu. El fracàs escolar.

    fracassar v règ Tenir un fracàs. Fracassa en tot allò que emprèn.

    fracció f Part. Fracció decimal.

    fractura f Trencament, especialment d’un os. Una fractura de fèmur.

    fràgil adj Que es trenca fàcilment. Una cristalleria molt fràgil.

    fragment m Tros. Va recitar un fragment del poema.

    franc, -a adj 1 Obert. Té un caràcter franc. 2 de franc loc adv Sense pagar.

    franc m Moneda de França i d’altres països europeus.

    francament adv És a dir. Francament, no m’ho crec.

    francès, -esa 1 adj i m i f De França. 2 francès m Llengua francesa.

    franel.la f Teixit lleuger de llana. Una camiseta de franel.la.

    franja f Banda. La zebra té franges a la pell.

    frankfurt m Salsitxa de carn de porc, fumada i escaldada.

    franquesa f Qualitat de franc. Pots parlar amb tota franquesa.

    frase f Unitat lingüística amb significat, generalment formada per un conjunt de mots.

    fraternitat f Germanor.

    fraula* f Fruit comestible de color vermellós i molt aromàtic: maduixa.

    fre m Mecanisme per frenar. El fre de mà.

    fred 1 m Temperatura baixa. Al novembre ja comença a fer fred. Entra, que agafaràs fred. Encén la calefacció, que tenim fred. 2 fred, -a adj Que té una temperatura baixa. La sopa és freda.

    fredolic, -a adj Molt sensible al fred. He posat una altra manta per als fredolics.

    fredor f Qualitat de fred. Va enretirar la mà en sentir aquella fredor.

    fregall m Peça per fregar, de formes diverses, generalment de material raspós.

    fregar v tr 1 Netejar amb fregall o baieta. Fregar el terra. 2 Passar(-hi) a prop quasi tocant o tocant lleument. La pilota hi va passar fregant-li el cap.

    fregidora f Recipient fondo amb escorredora per fregir aliments.

    fregir v tr Coure amb oli roent. Aquesta mena de patates són molt bones per fregir.

    fregit, -ida [var.: *frit] adj Que ha estat fregit. Patates fregides.

    frenar v intr Retenir l’impuls d’un vehicle mitjançant el fre. En els revolts, no convé frenar.

    freqüència f Qualitat de freqüent. Solen venir amb freqüència.

    freqüent adj Que succeeix sovint. Pluges freqüents.

    freqüentar v tr Anar sovint a un lloc. Freqüentava les sales de joc.

    fresc, -a 1 adj Que té una temperatura més aviat baixa. Fa un aire fresc. 2 fresc m Pintura feta damunt de calç.

    fresca f Oratge fresc. Estaven al portal prenent la fresca.

    frigorífic m Nevera.

    front m Part de davant del cap, situada entre les celles i el cabell. Quan pensa, arruga el front.

    frontera f 1 Límit de separació, especialment polític. La frontera d’Andorra. *2 Façana. Volen emblanquinar tota la frontera de la casa.

    frontissa f Peça formada per dues plaques metàl.liques, que permet de fer girar una porta, una finestra.

    frontó m Lloc on es juga a pilota.

    fruir v règ Gaudir. Fruïa d’un descans merescut.

    fruit m Part d’una planta que conté les llavors. El fruit de la prunera és la pruna.

    fruita f 1 Fruit comestible, especialment el que se sol menjar com a postres. 2 fruita seca Conjunt de fruits com ametlles, avellanes, figues seques, etc.

    fruitar v intr Fer fruit. Les pomeres ja han fruitat.

    fruiter m Arbre fruiter. Un camp de fruiters.

    fruitera f Recipient per a la fruita.

    fruiteria f Botiga de fruita.

    frustrar v tr Impedir una cosa esperada. El nou conflicte va frustrar les esperances de pau.

    fuel m Combustible pesant extret del petroli.

    fuga f El fet de fugir, especialment un fluid o un pres. Hi ha hagut una fuga a la presó. Una fuga de gas.

    fugida f El fet de fugir. Allò va ser una fugida d’estudi.

    fugir v règ Escapar(-se). Ha fugit de la presó.

    fuita f Fuga, especialment d’un fluid. Una fuita de gas. El tub de fuita.

    full m Rectangle de paper. Em va escriure la seva adreça en un full.

    fulla f 1 Part d’una planta que surt a les branques. Les fulles d’una alzina. 2 Làmina d’un instrument de tall. La fulla d’un ganivet. Una fulla d’afaitar.

    fullam m 1 [var.: fullatge] Conjunt de les fulles d’un arbre. Els ocells removien el fullam de l’olivera. 2 Estesa de fulles. Van escombrar tot aquell fullam dels carrers.

    fum m Conjunt de partícules de carbó suspeses en els gasos d’una combustió.

    fumador, -a adj i m i f Que fuma. Un fumador incorregible. Seients per a no fumadors.

    fumar 1 v tr Omplir de fum, ennegrir amb fum. El foc que han fet al pati ha fumat tota la casa. 2 v tr i intr Aspirar el fum del tabac. Només fuma ros. Es passa el dia fumant.

    fumat, -ada adj Sotmès a l’acció del fum. Salmó fumat.

    fumeral* m Xemeneia.

    fumigar v tr Escampar substàncies per eliminar plagues. Han fumigat tots els camps de presseguers amb una avioneta.

    funció f 1 Representació. Una funció de teatre. 2 Treball, acció, finalitat propis (de). El fetge fa la funció de filtre.

    funcional adj Adequat al seu objectiu. Un moble funcional. Un horari funcional.

    funcionament m El fet de funcionar. La central elèctrica es va posar en funcionament.

    funcionar v intr Anar un òrgan, un mecanisme. L’aspiradora no funciona.

    funcionari, funcionària m i f Treballador o treballadora de l’administració pública.

    funda f Estoig, receptacle, coberta de diferents formes i usos. La funda de les ulleres. La funda d’una butaca.

    fundar v tr Crear una institució, una organització, etc. Ara fa cent anys es va fundar el Futbol Club Barcelona.

    fúnebre adj Referent a la mort, a un mort. Un ambient fúnebre.

    funeral m Ritual en honor d’un difunt.

    funicular m Ferrocarril apte per pujar pendents. El funicular de Montjuïc.

    furgar v tr i règ Remenar amb un objecte, amb la mà, amb el morro, etc. Furgava el cau amb un pal per veure si sortia la rata. El porc furgava la terra.

    furgó m Vehicle llarg de transport. El furgó de les mudances.

    furgoneta f Vehicle de transport amb porta posterior o bé lateral. Reparteixen la mercaderia en una furgoneta.

    fúria f Violència. El va atacar amb fúria. La fúria de la tempestat.

    furiós, -osa adj Enrabiat. Estava molt furiós amb ells pel disbarat que havien fet.

    furt* m Robatori, especialment sense violència. Als supermercats han de vigilar molt els furts.

    furtar* v tr Fer un furt. M’han furtat la cartera de la butxaca.

    fusell m Arma de foc de canó llarg, especialment usada a l’exèrcit.

    fusible m Mecanisme que desconnecta un circuit elèctric.

    fusta f Primera matèria extreta dels arbres.

    fuster, fustera m i f Persona que treballa la fusta.

    fusteria f Obrador de fuster.

    futbol m Esport de competició en què juguen dos equips d’onze persones.

    futbolí m Joc que imita un camp de futbol en miniatura.

    futbolista m i f Esportista que juga a futbol.

    fúting m Modalitat de cursa en què es corre lentament i a ritme regular.

    futur m El temps que ha de venir. Tenen el futur una mica gris. Em sembla que has triat un ofici sense gaire futur.

    5


    G

    gàbia f Caixa de diferents mides, amb barrots o filferros, per tancar-hi animals. Una gàbia d’ocells, de lleons.

    gai m Home homosexual.

    gaire Molt [en frases negatives, condicionals i interrogatives]. 1 det [pl. gaires o *inv.] No té gaire set. No tenia gaires ganes d’anar al cine. Mira si en tens gaires. Que tens gaires amics? 2 adv No m’ha agradat gaire.

    gairebé [var. fam.: quasibé] adv Quasi. Van tornar que eren gairebé les sis.

    gala 1 f Festa amb espectacle. La gran gala anual de la televisió. 2 de gala loc adj Referent a la vestimenta luxosa que se sol dur en algunes celebracions. Un vestit de gala.

    galàxia f Conjunt d’estrelles, d’aspecte nebulós.

    galeria f 1 Sala d’exposició d’obres d’art. Una galeria d’art. 2 Balcó posterior. Darrere la casa hi ha una antiga galeria amb safareig. 3 Via subterrània en una mina. Hi ha hagut un accident a la galeria sis. 4 Corredor d’una presó amb cel.les.

    galeta [var.: *galleta] f Pasta cuita consistent feta de farina. Galetes dolces. Galetes salades.

    gall m 1 Ocell de corral amb una cresta al cap. 2 gall dindi [var.: *indià, indiot] Ocell de corral sense cresta i amb el cap i el coll sense plomes: *titot.

    gallec, -ega adj i m i f De Galícia. 2 gallec m Llengua de Galícia.

    galleda f Recipient amb una gran nansa a la part de dalt: *poal. Ompliu-me la galleda d’aigua per fregar.

    gallina f Femella del gall.

    galliner m Corral de gallines.

    galopar v intr Córrer un cavall. El cavall galopava pel prat.

    galta f Cada un dels costats de la cara.

    galteres f pl Malaltia de les glàndules salivals que inflama les galtes.

    gamba f Crustaci marí comestible, de color vermellós. Gambes a la planxa.

    gamberro, gamberra m i f Persona amb mala intenció. Uns gamberros han destrossat tots els bancs del passeig.

    gamma f Conjunt variat. El venedor li ensenyava tota la gamma dels seus productes.

    gana 1 f Desig o necessitat de menjar: *fam. És l’hora de dinar, però no tenim gens de gana. 2 ganes f pl Desig. Tenia moltes ganes de veure’t. 3 de bona gana loc adv De gust. Ho faré de bona gana. 4 de mala gana loc adv Per força. Treballa sempre de mala gana.

    gandul, -a adj i m i f Que no té gens d’inclinació per treballar. L’han fet fora de l’empresa per gandul.

    ganga f Mercaderia que va a un preu molt baix. Tenen roba de marca que és una ganga.

    ganivet m Instrument de tall, generalment d’ús domèstic. Un ganivet de cuina.

    ganivetada f Ferida feta amb ganivet. El va cosir a ganivetades.

    ganxo m Estri de forma corba de diversos usos.

    ganyit* [var.: *ganyol] m Crit llarg i agut del gos i animals semblants: udol.

    ganyota [sovint en pl.] f Gest de contracció de la cara. Quan va veure que li servien aquell menjar, tot era fer ganyotes.

    garantia f Allò que garanteix. El frigorífic que hem comprat té un any de garantia.

    garantir v tr Asssegurar la bondat, la veracitat, etc. (de). Em van garantir que aquell teixit no necessitava planxa.

    garatge m Local on es guarden vehicles; taller mecànic.

    gargamella f Gola.

    gàrgares f pl El fet de glopejar un medicament o similar per tractar o prevenir irritacions de la gola. Cada matí faig gàrgares.

    gargot m Traç mal fet: *burot. A la menuda li agrada fer gargots.

    gargotejar v intr Fer gargots.

    garrafa f Recipient de cos ample i coll curt. Una garrafa d’oli.

    garrell, -a [var.: *garrut] adj i m i f Que té les cames fent arc: *corb. És tan garrell, que sembla que va dalt de cavall.

    garrí, garrina [var.: *gorrí] m i f Petit del porc i de la truja.

    garró m Turmell. Duia les mitges al garró.

    garrot m Pal gruixut. El va amenaçar amb un garrot.

    garsa f Ocell de la família del corb amb plomes blanques al ventre i a la cua.

    gas m Estat de la matèria que omple sempre qualsevol recipient. Gas natural. Gas ciutat.

    gasa [var.: gassa] f Tela amb els fils molt separats. Li van posar una gasa damunt de la pomada.

    gasoil m Derivat del petroli usat com a combustible i com a carburant.

    gasolina f Derivat del petroli usat com a carburant.

    gasolinera f Establiment per proveir de carburant els vehicles.

    gasós, -osa adj En estat de gas, que conté gas. Beguda gasosa.

    gasosa f Beguda amb gas ensucrada.

    gaspatxo m Plat fred fet amb molla de pa i diverses hortalisses, tot passat per la batedora.

    gastar 1 v tr i intr Donar diners per procurar-se alguna cosa. Gasten massa en menjar. 2 gastar(-se) v tr i pron Consumir(-se) per l’ús. De seguida gasta les sabates dels talons. Les piles de la llanterna s’han gastat.

    gastat, -ada adj Fet malbé per l’ús. Duia un abric tot gastat de les vores.

    gat, gata m i f Mamífer felí domèstic: *moix.

    gaudir v règ 1 Posseir un bé. Gaudia de bona salut. 2 Passar-s’ho bé. Van gaudir amb l’espectacle.

    gavardina f Peça d’abric de roba impermeable.

    gavina f Ocell de plomes blanques que habita a les vores del mar.

    gebre m Boira que es glaça damunt les arestes dels objectes.

    gegant, -a 1 adj De proporcions grandioses. Un pi gegant. 2 m i f Personatge del folklore. Ja passen els gegants de l’ajuntament.

    gegantí, -ina adj De proporcions grandioses. Una muntanya gegantina.

    gel m 1 Aigua que s’ha glaçat. Un cafè amb gel. 2 Líquid espès usat com a sabó. Un gel de bany.

    gelada f Fet de gelar-se les aigües superficials; [esp.] rosada glaçada. L’home del temps anuncia glaçades.

    geladeria [var.: gelateria] f Botiga de gelats.

    gelar 1 v intr Fer una gelada. Aquesta matinada ha gelat. 2 gelar-se v pron Tornar-se gel. Ha baixat tant la temperatura, que la riera s’ha gelat.

    gelat 1 m Llaminadura feta amb crema gelada i altres ingredients. Gelat de maduixa. 2 gelat, -ada adj Glaçat. L’aigua de la bassa és gelada.

    gelera f 1 Riu de gel que baixa muntanya avall. *2 Frigorífic, nevera.

    gelós, -osa adj Que sent gelosia. Està gelós dels èxits dels companys.

    gelosia [var. fam.: gelos] f Sentiment d’enveja. La gelosia no el deixa viure.

    gemec m So de queixa o de dolor. Se sentien uns gemecs com de persona malferida.

    gemegar [var.: *gemecar] v intr Fer gemecs. El ferit gemegava de mala manera.

    gen m Element que transmet les característiques de l’espècie.

    gendre m Marit de la filla.

    gener m Primer mes de l’any.

    generació f Conjunt de persones nascudes més o menys en un mateix període de temps. La generació de la guerra civil.

    generador m Nom genèric de tot allò que produix electricitat, com una pila.

    general 1 adj Comú, corrent. Compartia l’opinió general. 2 en general loc adv Generalment. En general, això no és així.

    general, generala m i f Grau militar, el més elevat de tots.

    generalment adv Per regla general. Generalment, cada dia ve cap aquesta hora.

    generar v tr Donar vida a un ésser, produir, crear. Els éssers vius en generen d’altres. Aquella promesa va generar moltes esperances.

    gènere m 1 Mercaderia. Aparta aquest gènere, que ja està venut. 2 Categoria gramatical que indica masculí o femení. ‘Dia’ és del gènere masculí. 2 gènere de punt Peces de roba fetes de teixit de punt. Una botiga de gènere de punt.

    genèric, -a adj No específic. ‘Ovípar’ és un tret genèric de totes les espècies d’ocells.

    generós, -osa adj Que és desprès; que no és mesquí. Tot ho comparteix, és molt generós. Una propina generosa.

    generositat f Qualitat de generós. Perdonar-lo va ser una mostra de generositat.

    genet, geneta m i f Persona que va dalt de cavall.

    genètic, -a adj Referent a l’herència biològica. El codi genètic.

    geni m 1 Fermesa de caràcter. Una persona de geni, de mal geni. 2 Persona creativa. Un geni de la música.

    genial adj Propi d’un geni. Una idea genial.

    genital 1 adj Referent a la reproducció biològica. Òrgans genitals. 2 genitals m pl L’aparell reproductor.

    geniva f Vora carnosa on estan encastades les dents.

    genoll m Articulació de la cama i la cuixa, especialment la part de davant.

    genollera f Peça protectora del genoll. Els pantalons necessiten unes genolleres.

    gens 1 adv [en frases negatives] Ni mica. No canta gens bé. No m’ha agradat gens. 2 gens (de) det [en frases negatives] Ni mica. No ens queda gens d’oli. No me’n queda gens. 3 [en frases condicionals i interrogatives] Una mica. Si tinguessis gens de vergonya… Que tens gens de pa?

    gent f 1 Conjunt de persones. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] “Què volen aquesta gent?” Vaig conèixer una gent que els agradava molt cantar. 2 la gent gran Les persones adultes, especialment de la tercera edat. 3 la gent jove El jovent. 4 la gent menuda La quitxalla.

    gentada f Multitud de persones. Hi havia una gentada comprant.

    genuí, -ïna adj Propi, autèntic. Deia que ell sabia la manera genuïna de fer la salsa dels calçots.

    geografia f Ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra, en el seu aspecte físic i en relació amb els humans.

    geogràfic, -a adj Referent a la geografia. Conceptes geogràfics.

    geometria f Part de la matemàtica que estudia les formes de les figures i dels cossos i la relació d’aquests amb l’espai.

    geomètric, -a adj Referent a la geometria. Cossos geomètrics.

    gepa [var.: gep m] f Bony gros, generalment de l’esquena. Sempre li anava amb la mateixa pregunta: “Quantes gepes té el camell?”

    geperut, -uda adj i m i f Que té gepa. Una dona geperuda. “El geperut de Nostra Senyora.”

    gerani m Planta que fa flors de diferents colors, molt cultivada en testos.

    gerent m i f Persona que dirigeix els afers econòmics d’una empresa o d’una entitat.

    germà, germana m i f Persones nascudes d’uns mateixos pares en relació a elles mateixes.

    germanor f Esperit d’entesa. Un sopar de germanor.

    gerra f Recipient gran per contenir-hi aliments. Una gerra de mel.

    gerro m 1 Recipient per a líquids: *pitxer. Un gerro d’aigua, de vi. 2 Vas d’adorn. Un gerro amb flors.

    gespa f 1 Herba de prat que se sembra atapeïda als jardins o en certs camps d’esports. 2 [p. ext.] Camp d’esports. Els dos equips van sortir a la gespa.

    gessamí [var.: *gesmil, *gesmiler, llessamí] m Planta enfiladissa que fa unes flors molt oloroses.

    gest m Moviment corporal, especialment amb valor de signe. Va fer un gest afirmatiu amb el cap. Gestos de dolor.

    gestió f 1 Direcció d’uns afers, d’una empresa. Li han encomanat la gestió de la fàbrica. 2 [sovint en pl.] Acció per solucionar alguna cosa. Han fet gestions a l’ajuntament perquè els rebaixin la multa.

    gibrell [var.: *llibrell, *ribell] m Recipient ample per rentar.

    gimnàs m Local on es fa gimnàstica.

    gimnasta m i f Persona que practica la gimnàstica.

    gimnàstic, -a adj Referent a la gimnàstica. Exercicis gimnàstics.

    gimnàstica f Conjunt d’exercicis corporals d’acord amb unes tècniques. Gimnàstica rítmica.

    ginebra f Beguda alcohòlica molt forta.

    ginesta f Mata que fa unes flors grogues.

    gir m Moviment de rotació. Un gir de 90 graus.

    girafa f Mamífer africà de coll molt llarg.

    girar v intr 1 Fer un moviment de rotació. Els cavallets van començar a girar. 2 v tr i règ Canviar de direcció, de posició. Quan arribaràs a la segona cantonada, gira a l’esquerra. Gira la truita.

    gira-sol m Planta cultivada per aprofitar-ne les llavors o com a farratge.

    girat, -ada adj règ Orientat (cap a). Tenia la cara girada cap a la dreta.

    giratori, -òria adj Que gira. Portes giratòries.

    gitano, gitana m i f Individu d’un poble que forma comunitats escampades arreu d’Europa.

    gitar(-se)* v tr i pron Ajeure(´s).

    glaç m Gel.

    glaçada f Gelada.

    glaçar v intr Gelar.

    glàndula f 1 Òrgan format per cèl.lules que produeixen un líquid. Les glàndules lacrimals. 2 [gen. en pl.] Amígdales. Té les glàndules inflamades.

    global adj Que ho inclou tot en línies generals. Va fer una descripció global dels fets.

    glòbul m Corpuscle esfèric, especialment els de la sang. Glòbuls vermells. Glòbuls blancs.

    globus m Joguina que consisteix en una bufeta de goma que s’infla: *bufa.

    glop m Quantitat d’un líquid que cap dins la boca. Un glop d’aigua.

    glopejar v intr Moure dins la boca un glop de líquid. Si et fas sang a la boca, va bé glopejar amb aigua i vinagre.

    glòria f Fama molt gran. Una artista que ha arribat al cim de la glòria.

    gloriós, -osa adj De gran esplendor. Van ser uns dies gloriosos.

    gobelet m Recipient per tirar els daus.

    goig 1 m Satisfacció. Quin goig, veure’ls tan sans! 2 fer goig loc verb Plaure. Aquestes plantes posades aquí fan molt de goig.

    gol m Punt marcat en un joc de competició quan es fa entrar la pilota a la porteria.

    gola [var.: gorja] f Part de dins del coll. Tenia la gola irritada del fum del tabac.

    golafre adj i m i f Que menja amb desfici: *fartera.

    golejador, golejadora m i f Esportista que destaca pel fet de fer molts gols.

    1golf m Esport que es juga en camps de gespa.

    2golf m Entrada gran de mar. El golf de Gènova.

    golfes f pl Cambra a la part alta d’una casa on s’hi guarden els mals endreços: *andana.

    goma f Estri per esborrar. Goma d’esborrar.

    goril.la m El més gran dels simis, de pèl fosc.

    gorra f Barret pla, generalment amb visera.

    gos, gossa m i f Mamífer domèstic: *ca, *cussa.

    gosar v aux Atrevir-se. No gosava mirar cap avall.

    got m Recipient de diferents mides, generalment de forma cilíndrica, per beure: *tassó. Anem a fer un got de vi.

    gota 1 f Partícula d’un líquid. Una gota d’aigua. 2 gotes f pl Medicament líquid que s’aplica amb comptagotes. Li han receptat unes gotes per als ulls. 3 gota det Gens. No em queda gota de pa. No me’n queda gens ni gota. 4 adv Gens. No m’ha agradat gota.

    gotera [var.: degotall, degoter, gotellera] f Filtració d’aigua en una teulada, un terrat, etc.

    gòtic, -a adj D’un estil pertanyent a la baixa edat mitjana. Una catedral gòtica.

    gotim m Porció de raïm. Per berenar es va menjar un gotim de raïm.

    govern m Conjunt de persones que governen un país. Anuncien un nou govern. Govern civil. Govern militar.

    governador, governadora m i f Persona que està al cap d’un govern civil o militar.

    governant m Persona que pertany al col.lectiu que governa un país. Carregaven tota la culpa als governants.

    governar v tr i intr Dur la direcció, generalment d’un país. Els socialistes han governat durant tres legislatures.

    gra m 1 Abscés. Un gra de pus. 2 Fruit d’un cereal. Un gra d’ordi.

    gràcia 1 f Capacitat d’atraure, de plaure, de divertir. Una escultura feta amb gràcia. Té molta gràcia contant acudits. 2 gràcies exp Fórmula de cortesia. —Si és servit…? —Gràcies! Moltes gràcies. 3 donar les gràcies loc verb Agrair. Els va donar les gràcies per les atencions rebudes. 4 gràcies a loc prep A causa de. Gràcies a la vostra ajuda, ho hem pogut tenir a temps.

    graciós, -osa adj Que té gràcia. “Més val caure en gràcia que ser graciós.”

    grada [var.: graderia] f Conjunt de seients que fan escala en un espai destinat a espectacle. El públic de l’estadi ja començava a omplir la grada.

    graduable adj Que es pot graduar.

    graduació f 1 Categoria o grau dins de l’exèrcit. 2 Grau alcohòlic. Un vi de baixa graduació.

    gradual adj Que va per graus. Ha fet un aprenentatge gradual.

    graduar 1 v tr Trobar, marcar les mides necessàries dins d’una escala de possibilitats. Aquesta roda és per graduar la temperatura. 2 graduar-se v pron Acabar uns estudis que permeten obtenir un títol de graduat.

    graduat, graduada m i f Persona que ha acabat determinats estudis superiors, com infermeria, educador social, etc.

    graelles [rarament en sing.] f pl Estri per coure a la brasa format per un sistema de barres paral.leles i perpendiculars.

    gràfic, -a 1 adj Que està escrit o dibuixat. Un signe gràfic. 2 gràfic m Representació (de diferents modalitats) de quantitats amb la finalitat de comparar-les. Han fet un gràfic amb el resultat de les enquestes.

    gram m Unitat de pes que equival a la mil.lèsima part d’un quilo.

    gramàtica f Ciència que estudia l’estructura de la llengua.

    gramatical adj Referent a la gramàtica. Forma gramatical.

    gran 1 adj De dimensions que destaquen, especialment per l’alçada. Un arbre molt gran. 2 D’edat avançada, de més edat. Una persona gran. És el germà gran. 3 Important. Un gran savi. 4 més gran loc adj Major. Prova d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys.

    granat m Color vermell fosc.

    grandària f Mesura que determina com és de gran una cosa. Vam veure ocells de diferents grandàries.

    grandiós, -osa adj De grans dimensions. Un estadi grandiós.

    graner m Cobert on es guarda el gra. Enguany tenen el graner tan ple, que no els hi cap ni un sol gra més.

    granera* f Estri d’agranar: escombra.

    granís* m Precipitació de grans de gel: calamarsa.

    granja f 1 Establiment on se serveixen esmorzars i berenars. Cada tarda van a berenar a la granja del passeig. 2 Explotació ramadera. Una granja d’aviram.

    granota f 1 [var.: *granot m] Amfibi de cos arrodonit. Les granotes de l’estany. 2 Roba de treball d’una sola peça, amb camals.

    grapa f 1 Peça metàl.lica per cosir papers. 2 Mà d’un animal dotada d’urpes: *sarpa. Va caure a les grapes del lleó.

    grapadora [var.: engrapadora] f Màquina de cosir amb grapes.

    grapar v tr [var.: engrapar] Cosir amb una grapadora.

    grapat m Quantitat que cap a la mà: *sarpat. Agafava els caramels a grapats.

    gras, grassa adj Que conté greix; que té un excés de greix. Carns grasses. Està tan grassa, que es mou amb dificultat.

    grat, -a 1 adj Agradable. Un grat record. 2 de grat loc adv De gust. Ho faré de grat, de bon grat, de mal grat.

    gratacel m Edifici de gran alçada. Els gratacels de Nova York.

    gratar(-se) v tr i ref Fregar(-se) amb les ungles. Es va gratar un braç que li picava.

    gratinar v tr Torrar per damunt. Un cop fets els macarrons, els has de gratinar al forn.

    gratis adv Sense pagar. Han entrat gratis a la fira.

    gratitud f Sentiment d’afecte per algú de qui ens ha vingut un bé. Li va deixar part de l’herència com a mostra de gratitud.

    gratuït, -a adj Que no costa diners. Entrada gratuïta.

    grau m 1 Unitat de mesura de diversa aplicació. Estem a 30 graus de temperatura. Alcohol de 90 graus. Un angle recte té 90 graus. 2 Categoria dins d’una empresa, dins de l’exèrcit, etc.

    grava f Conjunt de pedra picada petita que s’utilitza en la construcció.

    gravació f El fet de gravar. La gravació d’aquest compacte no és gaire bona.

    gravadora f Aparell per gravar sons. Per fer l’entrevista, necessitarem una gravadora.

    gravar v tr Fixar sons o imatges per poder-los reproduir. Hem gravat l’entrevista sencera.

    gravat m Obra plàstica feta sobre planxa.

    gravetat f 1 Qualitat de greu. La situació era d’extrema gravetat. 2 Força d’atracció dels cossos. La gravetat de la Terra.

    grec, grega 1 adj i m i f De Grècia. 2 grec m Llengua grega.

    greix m Substància del teixit de molts animals. T’has d’aprimar, has posat massa greix.

    greixar v tr Posar greix en un mecanisme. Han greixat el motor i els eixos del cotxe.

    greixós, -osa adj Que conté greix.

    gresca f Xivarri produït per gent que es diverteix. Quan es reuneixen els dissabtes al vespre, fan una gresca infernal.

    greu 1 adj Molt important, preocupant. Un malalt greu. Un conflicte greu. 2 saber greu loc verb Tenir un sentiment de disgust. Em sap greu que us ho prengueu així.

    grifó* m Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: aixeta.

    grill m Insecte que fa un so agut, anomenat ‘cant’, fregant-se les ales.

    grinyol m So estrident. El grinyol d’una porta mal greixada.

    grip m o f Malaltia infecciosa.

    gripau m Amfibi semblant a la granota però més gros.

    gris, -a 1 adj D’un color entre el blanc i el negre. Una cabellera grisa. 2 gris m Color gris.

    groc, groga 1 adj Del color de la llimona. 2 groc m Color groc.

    groguenc, -a [var.: grogós] adj Que tira a groc. Una pell groguenca.

    groller, -a adj Poc refinat. Un parlar groller.

    grolleria f Condició de groller. Sempre actua amb grolleria.

    gronxador [var.: *agrunsadora f, *engronsadora f] m Seient penjat amb cordes.

    gronxar(-se) [var.: *agrunsar, *engronsar] v tr i pron Moure(‘s) amb moviment de vaivé. Gronxa el menut, a veure si s’adorm.

    gropa f Part del final de l’esquena d’un cavall, un ase o un mul.

    gros, grossa adj Voluminós. Unes carabasses grosses. Té els peus grossos.

    grotesc, -a adj D’aspecte ridícul. Va quedar en una postura grotesca.

    grua f 1 Màquina d’alçar pesos grans. 2 [var.: cotxe grua] Cotxe amb grua per traslladar automòbils.

    gruix m Mesura per saber la dimensió d’una cosa altra que la llargada i l’amplada. Una post de 3 cm de gruix.

    gruixut, -uda [var.: *gruixat] adj Que té un cert gruix. Un llibre gruixut.

    grup m Conjunt que té una certa unitat. Un grup de treball. Un grup de turistes.

    guaitar [pron. hab. ‘goitar’] v intr i tr Mirar [usat majoritàriament en expressions]. Guaita que bonic! Guaiteu quins colors!

    guant m Cada una de les peces que cobreix les mans.

    guany m Allò que s’ha guanyat, especialment del punt de vista econòmic. En temps de crisi, la banca augmenta els guanys.

    guanyador, -a adj i m i f Que ha guanyat. L’equip guanyador. El guanyador de la volta ciclista.

    guanyar v tr Aconseguir un guany, una victòria. Amb aquest negoci, hi ha guanyat molts duros. He guanyat el primer premi del concurs.

    guapo, -a adj De bona aparença. Un home guapo. Una actriu guapa. Uns préssecs guapos.

    guarda 1 m i f Persona encarregada de vigilar. Un guarda forestal. *2 f Conjunt de bestiar que es duu a pasturar: *rabera, ramat

    guardapits* m Peça de vestir sense mànigues i cordada per davant que cobreix el tronc: armilla, *jupetí.

    guardar 1 v tr Reservar, vigilar. Guarda´m lloc. Un gos per guardar la finca. 2 guardar(-se) v tr, pron i règ Preservar(-se). Guarda tota la informació. Guarda’t del fred!

    guarda-roba m Dependència d’un local on es guarda la roba. El guarda-roba d’un teatre.

    guarderia f 1 Establiment o dependència on guarden infants durant un temps. La guarderia d’un gran espai comercial. 2 [p. ext.] Escola bressol.

    guardià, guardiana m i f Persona encarregada de vigilar un lloc públic. El guardià d’un museu.

    guàrdia 1 m i f Membre d’un cos armat dedicat a la vigilància. Un guàrdia urbà. 2 f Vigilància. No s’hi val a abaixar la guàrdia. Els va posar en guàrdia sobre els perills que corrien.

    guardiola f Recipient per guardar-hi diners: *lladriola, *vidriola.

    guarniment m Objecte per adornar. Va col.locar els guarniments a l’arbre de Nadal.

    guarnir v tr Adornar. Han guarnit els carrers per a la festa major.

    guatlla [var.: *guatla, *guàtlera] f Ocell de color terrós molt apreciat per menjar.

    guerra f Conflicte armat generalitzat. La guerra de Bòsnia.

    guerrer, -a adj i m i f Que fa la guerra. Un poble guerrer. Un guerrer sioux.

    guia 1 f Llibre amb informacions diverses. Guia comercial, telefònica, de carrers. 2 m i f Persona que acompanya per orientar. Un guia turístic.

    guiar v tr Fer de guia. Els va guiar pels carrerons del barri antic.

    guineu [var.: guilla] f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: *rabosa.

    guió m Escrit amb les idees principals d’una obra. El guió d’una sèrie televisiva.

    guionista m i f Persona que fa els guions d’una pel.lícula.

    guisar v tr Cuinar. Sabia guisar uns plats de primera.

    guisat m Menjar cuinat. Un guisat de carn amb patates.

    guitarra f Instrument musical de corda.

    guitarrista m i f Persona que toca la guitarra.

    guix m Material de construcció tret de la roca del mateix nom: *algeps.

    guixaire [var.: *guixer] m i f Persona que treballa el guix que es fa servir en la construcció.

    gust 1 m Sentit corporal. 2 Sensació del sabor de les coses. Aquesta sopa fa un gust estrany. 3 [fig.] Té bon gust per vestir-se. 4 de gust, a gust loc adv De grat, de bona gana. Ho farem de gust. Ara no em ve de gust anar a passejar. Ho estem passant molt a gust. Que vagi de gust!

    gustós, -osa adj Que té molt bon sabor. La carn feta a la brasa és més gustosa.

    4


    H

    hàbil adj Que se’n sap sortir. És molt hàbil amb el io-io.

    habilitat f Qualitat d’hàbil. Va mostrar l’habilitat que tenia jugant a cartes.

    hàbit m Costum. Ho fa per hàbit.

    habitació f Peça d’una casa, especialment dormitori. L’habitació dels pares.

    habitant m i f Persona que viu (en). Els habitants del planeta.

    habitar v règ Viure (en). Les zebres habiten al tròpic.

    hàbitat m Medi propi d’un ésser viu.

    habitatge m Construcció destinada a viure-hi. Al barri hi falten habitatges.

    habitual adj De sempre. Seguirem l’horari habitual.

    habitualment adv Generalment. Habitualment és així.

    haixix m Droga obtinguda del cànem, que se sol fumar.

    ham m Ganxo emprat en la pesca, que sol anar al capdavall de la llinya.

    hamaca f Xarxa ampla que es penja horitzontal i serveix de llit.

    hamburguesa f Bistec de carn picada.

    hampa f El món de la delinqüència.

    hàmster m Rosegador domèstic de cos arrodonit.

    handbol m Esport de competició en què juguen dos equips de set persones, consistent a llançar la pilota amb les mans contra la porteria contrària.

    harmonia f Combinació adequada. Toquen amb bona harmonia. Harmonia de moviments.

    harmònica f Instrument musical de vent.

    haver 1 v aux Auxiliar dels temps compostos. Han arribat. Ho hauria fet abans. 2 haver de v aux Indica necessitat, obligació. Hem de fer-ho com més aviat millor. 3 haver-se de v aux i pron Caldre. S’ha d’avisar de seguida del canvi d’horari. 4 haver-hi v pron Ús impersonal. Hi ha vegades que t’escanyaria. Abans d’obrir la porta, demana qui hi ha.

    hectàrea f Mesura de superfície equivalent a cent àrees.

    helicòpter m Vehicle aeri amb una o més hèlixs al capdamunt.

    hèlix [pl. -xs] [var.: hèlice] f Mecanisme giratori per fer anar certs vehicles. L’hèlix d’un helicòpter, d’un vaixell.

    hemorràgia f El fet de rajar sang. Una hemorràgia interna.

    herba f Planta de tija flexible. Herbes aromàtiques.

    herbívor, -a adj Que s’alimenta d’herba. Els remugants són herbívors.

    herència f Allò que algú rep en propietat d’algú altre que li ho ha deixat en morir. L’àvia ens ha deixat una bona herència.

    heretar v tr Rebre en herència. Han heretat totes les propietats de l’oncle.

    hereu, hereva m i f Persona que hereta.

    hèrnia f Sortida d’un òrgan per una obertura anormal, especialment sortida del budell.

    heroi, heroïna m i f Persona que ha viscut fets dignes de ser recordats, protagonista d’una narració.

    heura [var.: *hedra] f Planta enfiladissa de fulles llises, pròpia de llocs humits.

    hexàgon m Polígon de sis costats.

    hi pron 1 Substitut d’adverbis i de sintagmes adverbials de manera amb qualsevol preposició o sense. Canta baix: hi canta. Va vestida de gala: hi va. Viatja en tren: hi viatja. 2 Substitut de qualsevol altre sintagma introduït per qualsevol preposició llevat de la preposició de. Demà anirem al parc: hi anirem demà. He pensat en vosaltres cada dia: hi he pensat cada dia. Al final s’ha casat amb la Glòria: s’hi ha casat. Després passaré per casa: hi passaré després. 3 Substitut d’objecte indirecte de persona en combinació amb un altre substitut d’objecte directe. Porta´ls-hi [-li’ls] tots, els llibres que hi ha al prestatge. Ja les hi [li les] pots ben regalar, aquelles postals. Jo n’hi [li’n] donaria només una. 4 Substitut o representant d’objecte indirecte de cosa, i d’altres tipus de datiu, especialment en concurrència amb situacionals. Pensa que a l’estudi, hi ha dedicat els millors esforços. Semblava que l’avioneta toparia amb la torre, però hi va passar just per damunt. Una capsa per guardar-hi fotos. 5 Substitut de complements atributs introduïts per qualsevol verb llevat de ser o semblar. Està malalt: hi està. S’ha tornat esquerp: s’hi ha tornat. Es va quedar parat: s’hi va quedar. Això ho ha fet possible fins ara i encara l’hi fa. 6 Acompanyant alguns verbs pronominals, especialment haver i verbs de percepció. No sé si hi haurà prou diners a la caixa. No hi veu gaire bé. No hi sent d’una orella. 7 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Us deixem sols treballant, però no us hi adormiu.

    hidroavió [var. fam.: hidro] m Avió que es pot posar damunt de l’aigua.

    hidrogen m Element que entra en la composició de l’aigua.

    hiena f Mamífer carnisser africà d’hàbits nocturns.

    higiene f Conjunt de normes i pràctiques per conservar la salut.

    higiènic, -a adj Que fa referència a la cura del cos i de la salut. Paper higiènic. Mesures higièniques.

    himne m Composició de caràcter més o menys solemne, per ser cantada. Un himne patriòtic. Un himne religiós.

    hipermercat [var. fam.: híper] m Gran establiment comercial d’autoservei, amb pàrquing propi, generalment situat als afores d’una població.

    hípica f Conjunt d’activitats esportives practicades a cavall.

    hipocresia f Condició d’hipòcrita. Sempre actua amb hipocresia.

    hipòcrita adj i m i f Que fingeix uns sentiments que no té. No el pot veure i al davant sempre li fa la rialleta, el molt hipòcrita.

    hipopòtam m Mamífer africà molt voluminós que viu en llocs pantanosos.

    hipòtesi f Suposició per treure’n una conseqüència. El detectiu va fer diverses hipòtesis sobre els fets.

    hisenda f 1 Propietat agrícola. 2 Ministeri de finances.

    histèric, -a adj Que no pot controlar els nervis. Quan el contradiuen, es posa histèric.

    història f 1 Relació ordenada d’uns fets. Va explicar-nos tota la història de la família. 2 Ciència que estudia els fets del passat. Història política, econòmica, social. 3 històries f pl Embolics. Deixa’t estar d’històries i anem per feina.

    històric, -a adj Referent a la història. Recerques històriques.

    historieta f Còmic.

    hivern m Estació freda de l’any.

    hivernacle m Cobert climatitzat per al cultiu de plantes. Clavells d’hivernacle.

    hivernenc, -a [var.: hivernal] adj Propi de l’hivern. Temps hivernenc.

    ho pron 1 Substitut de l’objecte directe neutre. Això, ho dius de debò? 2 Substitut de complements atributius introduïts per ser, semblar i, sovint, estar. És espavilat: ho és. Sembla interessant: ho sembla. Està preocupat: ho està. 3 Representant de tota una frase que fa d’objecte directe. Que vosaltres sigueu amics, no ho heu de tenir en compte.

    hola exp Fórmula de salutació. Hola, com estàs?

    home m Persona adulta de sexe masculí. A la presidència del congrés, tot eren homes.

    homenatge m Acte en honor d’algú. Van fer un homenatge al poeta en ocasió del seu aniversari.

    homicida m i f Persona que n’ha mort una altra.

    homicidi m Mort d’una persona provocada per una altra. El jutgen per homicidi.

    homosexual adj i m i f Dit d’una persona que sent atracció per altres persones del seu mateix sexe.

    honor m 1 Dignitat en la conducta. Complirà els pactes perquè és una persona d’honor. Paraula d’honor. 2 Demostració d’una valoració. Ens ha fet l’honor de convidar-nos.

    honradesa f Qualitat d’honrat. Un polític conegut per la seva honradesa.

    honrar v tr Fer un honor. Ens honreu amb la vostra visita.

    honrat, -ada adj De conducta impecable. Un comerciant honrat.

    hoquei m Esport de competició que admet diverses possibilitats. Hoquei (sobre) herba. Hoquei (sobre) patins. Hoquei (sobre) gel.

    hora 1 f Mesura del temps de 60 minuts, que es correspon amb 1/24 del dia. 2 Moment del dia corresponent a algun fet. Va arribar just a l’hora que ens ficàvem al llit. 3 a hores d’ara loc adv En aquests moments. A hores d’ara ja deuen ser a les Canàries. 4 d’hora loc adv Abans de l’hora habitual: *dejorn, *enjorn. Li agrada anar a dormir d’hora i aixecar-se també d’hora.

    horabaixa* m Part del dia compresa entre el migdia i el vespre: tarda, *vesprada.

    horari m Relació on s’indiquen les hores referents (a). L’horari de trens. Horari d’atenció al públic.

    horitzó m Línia corba que limita la part visible de la superfície terrestre. El tren era encara un puntet a l’horitzó.

    horitzontal adj Que és paral.lel a l’horitzó. Línia horitzontal.

    horòscop m Predicció del destí d’una persona a partir dels astres.

    horrible adj Horrorós.

    horror m Sentiment de rebuig gran davant un fet. Va sentir horror davant de la tragèdia.

    horrorós, -osa adj Que causa horror. Un espectacle de sang horrorós. És horrorós, no es pot aguantar més tanta ximpleria.

    hort m Petita extensió de terra cultivada. L’hort dels tarongers.

    horta f Gran extensió de terra de regadiu. L’horta de València.

    hortalissa f Producte d’horta, generalment llevat de la fruita. Albergínies, pebrots, espinacs i tota altra hortalissa.

    hortènsia f Arbust cultivat en jardineria per les seves flors en forma de poms.

    hortolà, hortolana m i f Persona que cultiva un hort.

    hospital m Establiment sanitari d’atenció completa als malalts. Hospital general.

    hospitalari, -ària adj Referent a l’hospital. Assistència hospitalària.

    hospitalitat f Acolliment. Els van atendre amb una gran hospitalitat.

    hostal m Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.

    hostaler, hostalera m i f Persona que té un hostal.

    hoste, hostessa m i f 1 Persona allotjada. “Hostes vindran que de casa et trauran.” 2 Empleat o empleada de serveis en un mitjà de transport, un congrés, etc. Treballa d’hostessa en una companyia aèria.

    hòstia [fam.] 1 f Patacada, bufetada. Li va pegar un parell d’hòsties. S’ha fotut una hòstia amb la moto. 2 Humor. Estic de mala hòstia. 3 f pl Històries. No estic per hòsties. No em vinguis amb hòsties. 4 ser l’hòstia loc verb Ser un cas. Ets l’hòstia, nano! 5 a tota hòstia loc adv Embalat. Va passar a tota hòstia. 6 exp Indica sorpresa, empipament. Hòstia, estigues quiet!

    hostil adj Amb l’actitud d’un enemic. Un públic hostil.

    hotel m Establiment gran d’allotjament. Un hotel de cinc estrelles.

    hule m Tela impermeable que s’utilitza com a protectora. Posa un hule a la taula, sota les estovalles.

    humà, -ana adj Referent a les persones. L’espècie humana.

    humanitat f El conjunt de les persones d’arreu del món. La història de la humanitat.

    humil adj Que no presumeix de res. Diuen que els savis de debò són humils.

    humiliació f Acció i efecte d’humiliar. Escridassar-lo davant de tothom ha estat una gran humiliació.

    humiliar v tr Rebaixar, atemptar contra la dignitat d’algú, especialment en públic. El va humiliar retraient-li els seus defectes.

    humilitat f Condició d’humil. Plantejava sempre les qüestions amb gran humilitat.

    humit, -ida adj Que té humitat. Un clima humit.

    humitat f Vapor d’aigua de l’atmosfera. Cada vespre superaven el setanta per cent d’humitat.

    humor m Estat d’ànim. Estar de bon humor, de mal humor.

    humorista m i f Artista, escriptor, etc. que s’especialitza en obres d’humor.

    huracà m Vent violent, cicló.

    Sistemes d’escriptura

    Literatura i llenguatge  |   Suports escriptura  |   Evolució dels llenguatges

    Tipus |  Inicis i evolució   |    Mesopotàmia i Egipte   |    Xina, Japó, Corea   |    Mesoamèrica   |  Els alfabets, grec i arameu |   Sànscrit Devanagari   |  Alfabet fonètic internacional


    Tipus

    • Logografies: Cada caràcter representa una unitat semàntica, un mot o morfema. N’hi ha milers.
    • Sil·labaris: Cada caràcter representa una síl·laba. N’hi ha centenars.
    • Alfabets: Cada caràcter representa una lletra o so. Menys de 100. En les escriptures abugides hi ha signes per les consonants i les vocals s’hi introdueixen amb signes diacrítics.  En els abjads només hi ha signes per les consonants i les vocals les ha d’inferir el lector.

    Llatí, ciríl·lic, hangul (coreà), altres alfabets
    Àrab, altres abjads (sense vocals)
    Devaganari (sànscrit índia), altres abugides (vocal associada a la consonat que es modifica amb diacrítics)
    Sil·labaris, japonès katakana [sistema mixte, logogràfic i sil·labari]
    Logogràfic (xinès)


    Inicis i evolució

    Abans dels sistemes d’escriptura pròpiament dits, hi havia l’ús de grafemes per designar objectes  o conceptes. Hi ha exemples de proto-escriptura a diverses cultures del neolític. Un sistema d’escriptura ha de ser complet [mapejant la parla oral]. Es creu que de manera independent va aparèixer a Mesopotàmia, Egipte, Xina i mesoamèrica.

    La possible evolució de l’escriptura és:


    Mesopotàmia i Egipte

    Mesopotàmia: Inicialment un seguit de logogrames en tauletes d’argila representaven mercaderies en transaccions comercials. Cap el 2600 l’escriptura cuneiforme va evolucionar per representar les síl·labes del llenguatge sumeri. La mateixa escriptura es va adaptar per altres llenguatges, l’Acadi, l’Hurrita i l’Hitita. Entre 1767 i 1823 Niebuhr, Münter i Grotefend van arribar a desxifrar “Darius, rei de reis” en l’escriptura persa que és la més simplificada.  Més tard es van desxifrar l’elamita, el babiloni, acadi i sumeri. El sil·labari tenia uns 600-1000 signes. Un contracte de de venda:

    Egipte: els jeroglífics són un sistema que barreja logogrames i síl·labes, amb uns 1000 caràcters. Sembla que es va desenvolupar independentment de l’escriptura cuneiforme. El 1799 les tropes de Napoleó van descobrir la Pedra de Rosetta que va permetre desxifrar els jeroglífics el 1820 per Jean-François Champollion. Del llibre dels morts:


    Xina, Japó, Corea

    Xina
    Hi ha inscripcions de pictogrames en ossos de la dinastia Shang, cap al -1200. El -220 l’emperador Qin va imposar una reforma unificant caràcters en uns 3300 de tipus Xiǎozhuàn (segell petit). L’escriptura lìshū o clerical s’estableix a la dinastia Tang. Serà substitïda el 303 per l’estil regular o Kǎishū que encara es fa servir avui, atribuit al cal·lígraf Wang Xizhi i que arribarà al seu esplendor amb la dinastia Tang. Hi ha dos estils més, per a un ús més personal i artístic, la semicursiva Xíngshū i la cursiva Cǎoshū que evolucionen a partir del clerical i apareixen al mateix temps que el regular.
    EL 1956 el govern introdueix l’escriptura simplificada per facilitar l’alfabetització. El 1958 s’introdueix el Pinyin que és la transcripció fonètica del mandarí a un alfabet llatí.
    El 121 el diccionari Shuōwén Jiězì llistava 9,353 caràcters, el Yùpiān del
    543, 16,917. El Kāngxī Zìdiǎn del 1716, 49,174. I el Yìtǐzì Zìdiǎn de 2004 en recollia fins a 106,230. El diccionari modern de 2016 Xiàndài Hànyǔ Cídiǎn  llista els 12500 que es fan servir habitualment. Els nens a l’escola n’aprenen uns 3500. Els caràcters es poden classificar segons els “radicals” que es fan servir per construir-los, 214 Kangxi.

    (Història de la cal·ligrafia xinesa, Quants caràcters hi ha en xinès)

    Japó
    És una combinació de caràcters logogràfics heretada del xinès, el kanji, i caràcters de sil·labari, el kana. I aquest té el tradicional hiragana i el katakana que incorpora paraules estrangeres o noms cientifics.

    Corea
    Feia servir una escriptura molt semblant el logogràfic xinès fins que el 1443 el rei Sejong el gran va crear el Hangul, com a sistema complementari. un alfabet amb 14 consonants i 10 vocals. Van subsistir els dos fins que després de la independència del Japó, que havia prohibit la llengua coreana, el Hangul es va imposar. [visualment sembla logogràfic però no ho és]


    Mesoamèrica i Andes

    Apareixen glifs olmecas al període pre-clàssic (-2500 250), azteques al clàssic i un sistema mig logogràfic mig sil·làbic amb els maies, amb 700 glifs diferents dels quals un 75% s’ha desxifrat.

    [semblen illes de l’eixample][no he trobat cap referència a si el Quechua i l’aymara dels Andes tenien escriptura]


    Els alfabets

    Cap el -1800 apareix el proto-sinaític, un alfabet abjad simplificat desenvolupat per treballadors i esclaus semites que vivien a Egipte, possiblement inspirats en jeroglífics egipcis. D’aquí en va sortir el fenici, que es va expandir per tot el mediterrani.

    Del fenici en sortiran els alfabets grec, amb els derivats que s’estendran a occident amb el llatí i el ciríl·lic,  i l’arameu que ho farà a l’orient amb l’àrab i l’hebreu.

    (A Creta hi havia l’alfabet linear A, que no s’ha pogut desxifrar, i després a Micenes el linear B).


    Grec, llatí, cirílic

    alfabet grec: el primer que tindrà vocals. (Mite de l’origen de l’alfabet)

    Ciríl·lic

    Llatí

     


    Arameu: Hebreu  i Àrab

    Són abjads
    Arameu
    Hebreu
    Àrab

    Índia i sànscrit

    Tot i ser una de les civilitzacions més antigues no s’han desxifrat els sistemes d’escriptura antics tot i que sembla clar que els textos vedes del -1500 s’havien escrit. No queda clar si deriva d’una escriptura de l’Indus pendent de desxifrar o si, en tractar-se d’un alfabet, té influència semítica. En tot cas el -300 trobem el Brahmi que és l’antecessor del sànscrit devanagari escrit es forma el s7 a partir del brahmi. És un sistema abujida d’esquerra a dreta.
    Es fa servir també al Nepal, Tibet i sudest asiàtic. Són de la mateixa família el Bengalí i el Tamil.


    El 1888 es crea l’alfabet fonètic internacional.

    Llista de llenguatges per ordre del primer document escrit, llista de llenguatges per sistema d’escriptura

    (WK)

    Paràboles

    La palla i la biga

    No judiqueu, a fi de no ser judicats; 2 perquè amb el mateix judici amb què judiqueu, sereu judicats, i amb la mateixa mesura amb què mesuren, sereu mesurats. 3 ¿Com és que veus la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que hi ha al teu? 4 ¿Com pots dir al teu germà: «Deixa que et tregui la brossa de l’ull, mentre hi ha la biga al teu?» 5 Hipòcrita, treu-te primer la biga de l’ull i llavors hi veuràs per a treure la brossa de l’ull del teu germà.

    Judge not, that ye be not judged. 2 For with what judgment ye judge, ye shall be judged: and with what measure ye mete, it shall be measured to you again. 3 And why beholdest thou the mote that is in thy brother’s eye, but considerest not the beam that is in thine own eye? Matthew 7:1-15 King James Version 7

    Domenico Fetti 1619

    WK


     

    Estudi de l’evolució humana

    →La Terra  | 44E La Terra. Evolució biològica i canvis geològics  |   Cronologia   |   Ha Geològica |  Les preguntes   |    El model    |    Els períodes   |    Pensar  |    Evolució humana


    (WK)

    Charles Darwin.  1859 On the Origin of Species. 1871 The Descent of Man proposa la teoria que l’home ha evolucionat per selecció natural a partir dels primats.

    1925 , Raymond Dart, Australopithecus africanus, entre simis i humans.

    1960-70 Louis, Mary, Richard, Meave Leakey a Olduvai Gorge i el llac Turkana. Homínids austrolopitequins i Homo erectus.

    1974. Desert Afar, etiòpia. Donald Johanson , Australopithecus afarensis, “Lucy”. 1990 Tim D. White, Ardipithecus ramidus. and A. kadabba.[221]

    2013 Rising Star Cave a Sudàfrica


    Introducció de l’anàlisi genètica

    1967 Vincent Sarich i Allan Wilson publiquen els resultats que mesuren la força de les reaccions immunològiques de l’albúmina del sèrum de la sang i ho interpreten com a la separació genetica. La separació entre els simis i els humans es remuntaria a 10M d’anys.

    Amb la seqüenciació del DNA, mitocondrial en dones i cromosoma Y en homes, es podran resseguir les etapes de la diferènciació dels humans i les seves migracions. El 1980 Stringer i altres proposen la hipòtesi “Out of Africa” segons la qual l’homo sàpiens actual és descendent dels originats a l’Àfrica que haurien desplaçat les altres espècies que hi podia haver a altres zones. Coincideix amb el que proposava Darwin. L’homo Sàpiens hauria aparegut a Àfrica evolucionant a partir dels grans simis com els goril·les i ximpanzés. Ernst Haeckel en canvi creia que provenia d’Àsia. La teoria no tenia restes fòssils en les que fonamentar-se fins que el 1920 es van començar a trobar espècies intermèdies a Àfrica. A la dècada dels 1980-1990 es va proposar una teoria alternativa segons la qual l’homo sàpiens hauria evolucionat arreu a partir l’homo erectus, barrejant-se després entre els procedents d’Euràsia i d’Àfrica.

    Història i ciències humanes, s19 s20

    Història  |  Reconstruir la història
    Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòriaExpedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la històriaEl Projecte de museu


    s.XIX

    L’escola alemanya d’historiadors. Colonialisme i arqueologia. L’aspiració a millorar la societat, positivisme i humanitarisme. Ciències humanes: economia, antropologia cultural, sociologia, ciències polítiques, dret. Història i ciències humanes al s20, Marx, Freud, Ha mentalitats. Fites.


    L’escola Alemanya

    (EB) El segle XIX la història està dominada per Alemanya on la invasió de Napoleó va estimular una generació d’historiadors a examinar rigorosament el passat per justificar la independència d’Alemanya. Herder ho havia anticipat al s18. Wilhem von Humboldt. Leopold von Ranke, Lachmann estableixen com treballar a partir de les fonts.
    Leopod von Ranke (1795 1886) va establir definitivament com treballar a partir de les fonts. Part de la seva motivació era veure la intervenció de Déu en la història. Karl Lachmann, editor dels poetes llatins, va saber determinar la precedència dels manuscrits font. Fins el 1914 els historiadors de tot el món com el rus Rostovtzeff o l’anglès Stubbs, feien estades a Alemanya per aprendre la seva metodologia.
    [La idea de la història com el desplegament de la civilització “superior”, colonització.] [Hegel i l’intent de llegir la història com el desplegament lògic d’un Esperit]


    Colonialisme i arqueologia

    (Yuval Harari, part del descobriment de la ignorància serà el descobriment de la història]
    Mohenjo-daro fou una de les principals ciutats de la vall de l’Indus, una civilització que va desaparèixer el 1900 BC. Cap de les societats anteriors als britànics, ni elsMauryes, ni els Guptes ni els sultans de Delhi ni els grans mogols li van prestar cap atenció.
    El 1830 l’oficial britànic Henry Rawlinson va ser enviat a Pèrsia per ajudar el Shah a entrenar l’exèrcit. En el seu temps lliure a trobar a les muntanyes del Zagros una làpida de 15m d’alçada i 25 d’ample, amb inscripcions cuneiformes en persa antic, babiloni i elamita, erigida per Darius I cap el 500 BC.
    William Jones va arribar a la Índia el 1783 per fer de jutge a Bengala i va quedar tan fascinat que al cap de 6 mesos ja havia fundat la Asiatic Society per estudiar les cultures d’Àsia. Les seves observacions sobre el sànscrit van ser pioneres en la lingüística comparada i establir la família de llengües indoeuropees.
    Es pot dir que els conqueridors europeus van conèixer bé els seus imperis, millor que no pas els conqueridors anteriors i potser que la població nativa.


    Positivisme i humanitarisme

    (EB) L’antic règim basat en l’aristocràcia i la propietat de terres, queda obsolet amb la Revolució francesa i la revolució industrial. Hi ha un gran augment de població: de 1750 a 1850 Europa passa de 140 a 166M, el món de 728 a més de 1000M. Apareix el proletariat que viurà en condicions precàries en suburbis urbans prop de les fàbriques, una vida menys acceptable que la del serf treballador de la terra d’un senyor, de la família ampla d’un mas, a les relacions més atomitzades d’una ciutat, del treball de la terra a les llargues hores a les fàbriques. Amb la democràcia apareixen el ciutadà com a votant i subjecte polític. La riquesa intangible, permetrà una acumulació desmesurada de capital.

    La ciència de les societats i de l’home, la sociologia i l’antropologia, apareixen per les circumstàncies assenyalades i per tres tendències:

    • el positivisme, la creença que tot es pot estudiar i explicar científicament
    • l’humanitarisme, la tendència a millorar la situació dels desvalguts, les condicions de vida dels suburbis, la vida dels empresonats i la rehabillitació.
    • la idea de l’evolució aplicada a les societats, que havia aparegut en paral·lel a la de les espècies.

    Ciències humanes

    [Els antropòlegs ens han de donar coneixement sobre les societats primitives, les ciències polítiques i estudi de les lleis sobre el govern, política i sistema legal. Els economistes sobre la producció i distribució de béns. Els educadors sobre quin coneixement hem de transmetre i com. Demanem als sociòlegs que ens expliquin les causes de la guerra, la baixa natalitat o la criminalitat.]

    Economia
    (EB). Estudia els preus, des de les matèries primeres, als productes i serveis finals. La microeconomia se centra en els subjectes productors i consumidors; la macroeconomia en les nacions. Adam Smith a The Wealth of Nations, 1776, va assenyalar que sense intervenció del govern, el lliure mercat en condicions correctes, la cobdícia individual resultaria en preus correctes i virtuts públiques. Jean Baptiste Say (1803) defensa la competència i el lliure mercat contra el proteccionisme; la seva llei diu que la producció crea la demanda. David Ricardo (1817) sobre macroeconomia; un país guanyarà si s’especialitza a produir el que té més valor afegit i importa la resta.  John Stuart Mill defensa d’entrada el lliure mercat però admet intervencions si contribueixen al bé comú d’acord amb l’utilitarianisme (1848). Fréderic Bastiat (La loi 1850) defensa que la llei ha de defensar l’individu i la seva propietat. Introdueix la noció del cost de l’oportunitat (el benefici de decidir l’activitat A en comptes de l’activitat B). La paràbola de la finestra trencada “Ce qu’on voit et ce qu’on ne voit pas” contra dels que dirien que un vidre trencat és bo per l’economia perquè fa circular el diner; només hi guanya el vidrier i no veu tot el que passaria si no s’hagués de reparar el vidre [d’aplicació al turisme barat]. Marx, 1867, afirmarà que el valor és creat pel treball i que és injust enriquir-se només per la propietat dels mitjans de producció. Carl Menger (1873 Volkwirtschatslehre) corregeix la idea que el preu ve determinat pels costos de producció; introduint el marginalisme (el benefici que suposa pel comprador l’ús del bé adquirit, [que pot ser subjectiu]. Els marginalistes com Alfred Marshall, van corregir la idea que els preus es determinaven només per la quantitat d’oferta, també depenen del valor que li assigna el consumidor [arriba un moment en que per més treball que afegim al producte, aquest no augmenta de valor pel consumidor; podria ser l’exemple dels restaurants de luxe? I a l’inrevés, a vegades estem disposats a pagar més del que costa, com amb els iphones. La idea bàsica és que com més consumim d’una cosa, cada unitat successiva ens aporta menys; aplicant-ho a l’hora de demanar un plat a un restaurant, millor tastar-ne molts que afartar-nos amb un de sol]. Léon Walras planteja per cada producte la funció de la demanda i l’oferta i e preu queda determinat on es troben. El 1936, després del crack del 29, Keynes a The General Theory of Employment, Interest and Money va proposar que quan fallava la demanda, abans de caure en recessió i atur, l’estat havia d’emprendre la iniciativa per mantenir els llocs de treball ja que no es tracta d’una resposta eficient dels mercats sinó d’una malaltia. Milton Friedman de l’escola de Chicago, va tornar al lliure mercat indicant que cert nivell d’atur era natural i que voler reduir-lo amb intervenció del govern duia a un augment de la inflació. Va ser recollit pels governs conservadors de Reagan i Thatcher.

    Antropologia cultural o etnologia
    (EB). [ l’antropologia física se centra en l’evolució dels homínids, i potser també en les diferències entre races?]. Inicialment estudia grups petits de societats primitives a Àfrica, Oceania, Amèrica, i mira de trobar patrons comuns [pel que fa a infrastructura, estructura, superestructura]. [és el que trobem als museus, British, Ginebra, Museu etnològic i de les cultures del món]. Hi ha una visió eurocèntrica que es considera la civilització avançada que observa les altres.  Més endavant s’aplicarà a les societats urbanes actuals.
    Des de l’antiguitat, historiadors i filòsofs han fet les preguntes sobre com s’adapten els pobles al seu entorn, sobre els seus costums [ Plató, nomos o fisis ]. Però serà al s19 [colonialisme] que soldats, comerciants i missioners recolliran informació [i espoliaran col·leccions per als museus]. Influirà la teoria de l’evolució de Darwin d’una banda, i també la reflexió sobre el conflicte que apareix quan canvien els mitjans de producció, la infraestructura, mentre que segueix vigent una superestructura que ha quedat obsoleta.
    El s20 està marcat per la la figura de Franz Boas que rebutja el idea d’un progrés predeterminat en estadis, màgia, religió, l’evolucionisme de Frazer i altres, sinó que la diversitat de trets físics i culturals és resultat de tots els factors, de l’entorn i del passat d’aquella cultura; abans es pressuposava que la història dels primitius no era rellevant. Margaret Mead ( Coming of Age in Samoa 1928), Ruth Benedict ( The Chrysanthemum and the Sword 1946) i altres el seguiran. A França, Marcel Mauss va fer quelcom semblant, les societats són estructures que intenten mantenir un equilibri i influeixen factors físics i culturals . Claude Lévi-Strauss i Malinowski en seran deixebles. El funcionalisme proposa que els fets de la història o els aspectes de la societat s’expliquen identificant quina funció tenen respecte del conjunt. Radcliffe-Brown fa servir l’estadística i la matemàtica per donar raó de les estructures de parentiu. Ruth Benedict apunta que cada cultura defineix una psicologia pròpia, en contra de la idea d’una psicologia universal [cada cultura definiria unes biografies tipus dins les quals vivim; defineix els models del que és desitjable i el que no, què és acceptable i què no].

    Sociologia
     És l’estudi de la conducta humana en les relacions socials, entre persones i els grups. Inclou l’estudi dels costums, estructures, institucions que sorgeixen en les interaccions, què manté units els grups i què els dissol.
    En principi l’objectiu de l’antropologia i la sociologia és el mateix. a la pràctica, el primer estudia sobretot societats primitives, com s’organitzen, com satisfan les seves necessitats, quines idees comparteixen. I en tot cas després aplica els seus mètodes a les societats actuals. Els sociòlegs se centren més en societats actuals, els seus problemes i com gestionar-los. Recullen dades i miren d’obtenir correlacions fent servir tècniques d’estadística.
    Comte i Spencer parlaven de “l’estàtica” i la “dinàmica” de les societats, què les manté unides i què les fa evolucionar [per semblança amb la física]. Seria la ciència superior. [A layered ontology jo deia que la Física és el ciència dels sistemes físics simples i l’home el més complex] [ Asimov va imaginar la psicohistòria, que permetria predir l’evolució de les societats].
    Al s19 la societat es pensava com un organisme que podia evolucionar igual que les espècies biològiques (Herbert Spencer, Benjamin Kid, Lewis H. Morgan, E.B. Tylor).
    Émile Durkheim (1858-1917) emfatitza que amb els grups socials apareixen elements diferents dels que podem trobar a la psicologia o biologia  (sentiments col·lectius, costums, nacions) [que els grups no es poden reduir a psicologia i aquesta a la biologia; la idea de quatre tipus de fet que vaig identificar pel meu compte als anys 90].
    Kurt Lewin va proposar “l’equació” B = ƒ(P, E) B behavior en funció de la P persona i E l’entorn, assenyalant la importància de la situació del moment més que no pas el passat [ és el tipus d’experiment que plantejava a l’antropologia determinista, però evidentment, el passat de la persona és present a P]. El 1947 introdueix el terme “group dynamics” indicant que el tot és més que la suma de les parts, d’acord amb els principis de la Gestalt. Proposa experiments sobre interacció social.
    El “simbolic interactionism” de William James, John Dewey, i George Mead va establir que la ment i el jo no formen part de l’innat de l’home sinó que s’adquireixen en un procés d’interacció social. Alemanya, Max Weber, Goerg Simmel.
    [Se centra a vegades en trobar les causes de la pobresa o la criminalitat]. Cada país desenvoluparà les seves tècniques de recerca social. Els pioners a la Índia BBC . CEO generalitat. CIS España.

    Ciències polítiques
    (EB) [és descriptiu? és normatiu per ser just? és teràpia per estar millor?] [ antecedents en la República de Plató,  Macchiavelli, Hobbes, Rousseau i el Contracte social].
    Saint-Simon el 1813 suggereix que la moral i la política poden ser una ciència. El seguirà Auguste Comte. [la idea que la raó ens guiarà per reparar la societat]. Herbert Spencer, Gumplowicz, Pareto, escola de Chicago amb Arthur Bentley, Charles Merriam 1925 New Aspects of Politics.
    Harold Lasswell, Psychopathology and politics 1930, Who gets what, when, how 1936. [Estudis dels comportaments dels votants, enquestes d’opinió] [tots sabem què s’ha de fer, però no com ser reelegits si ho fem. Els ciutadans són com nens malcriats que voldrien ser mantinguts sense treballar. Un autòcrata benevolent faria el que cal sense reprimir. Però no hi ha autòcrates benevolents sinó humans cobdiciosos que reprimiran amb crueltat tot el que amenaci el seu poder. En una mena de relació perversa amo-esclau, els ciutadans segueixen els líders i al mateix temps els líders han de prometre el que els seus partidaris esperen, encara que no es pugui complir; i blasmaran els altres de que no es pugui fer. Els líders són presoners dels memes que ells mateixos han sembrat entre els seus votants.] Relacions internacionals: Hans Morgenthau, Politics among nations 1948.

    Dret comparat
    (EB) Antecedents de Soló compilant les lleis de diferents ciutats-estat. Plató sobre els costums, nomos o fisis. Aristòtil, la Constitució d’Atenes. Els pobles aplicaven els costums; els jutges a vegades havien de decidir sobre costums en conflicte. Cada nació té les seves lleis. L’estudi del dret comparat comença al s19.


    Història al s20

    (EB) Langlois, Seignobos i Lot, el 1898 estableixen clarament que la Història no és una ciència d’observació ni ha de pretendre formular lleis generals sinó la ciència de com extreure una idea del què va passar a partir de documents i fons imperfectes.
    (WK) Al s20 la història es comença a veure més en relació a les ciències socials que no pas com una narrativa [humanística]. Es treballarà prestant atenció a la geografia, economia, ciències polítiques, psicologia i antropologia. A la unió soviètica els historiadors marxistes explicaran la història a partir de l’economia, les relacions entre els grups socials per satisfer les necessitats bàsiques [influits per la dialèctica de Hegel]. Avui no es considera vigent. En van ser seguidors Eric Hobsbawm, E. P. Thompson, Rodney Hilton, Georges Lefebvre, Eugene Genovese, Isaac Deutscher, C. L. R. James, Timothy Mason, Herbert Aptheker, Arno J. Mayer i Christopher Hil. Van oferir visions antimarxistes François Furet, Richard Pipes, J. C. D. Clark, Roland Mousnier, Henry Ashby Turner i Robert Conquest.

    [Quin és el debat? Si la història ve determinada per la manera de produir, la tecnologia i l’economia, qui té la propietat dels mitjans de producció; per les estructures polítiques, si es tracta d’una tribu, un senyor feudal o una democràcia, per les idees? si es tracta d’un període religiós, pagà, laic? si creiem en el més enllà o si busquem una gratificació immediata? . la resposta òbvia és que tot compta.] [ O bé si la història ve determinada per la superestructura, per la religió que, per exemple, ens diu que hem d’acceptar la nostra sort i tindrem una recompensa a l’altra vida].

    L’escola francesa dels Annales de Febvre i Bloch aspiraven a reconstruir i imaginar la història tenint en compte totes les classes socials i no només els reis i protagonistes de la vida política. D’aquí en va sortir del projecte de la Història de les mentalitats i després  la Histoire des representations. La primera tenia la pretensió de determinar els estats mentals de les classes socials. L’histoire des mentalités était, selon Mandrou, une histoire des visions du monde, d’abord très culturelle; pour d’autres historiens dont Vovelle, l’histoire des mentalités était en fait l’histoire des représentations collectives. En comparaison, pour Roger Chartier, les représentations sont la manière par laquelle on rend présent ce qui est absent. L’italià Carlo Ginzburg parlava de “microhistòries” i en el llibre els cucs i els formatges reconstruïa la vida d’un moliner del segle 16.  Amb la Alltagsgeschichte Lutke i Medick investigacen com era la vida de cada dia en l’Alemanya nazi del s20. [ em van suspendre un examen d’història als 14 anys perquè justament plantejava això, “com era ser un pagès a l’edat mitjana? què li venia al cap quan es llevava al matí?] [ aquesta aspiració em va fer comprar La història de la vida privada de Georges Duby, un dels  membres de la història de les mentalitats.
    Intel·lectuals americans han posat la mirada en grups oblidats per motius ètnics o racials.

    (EB). El s20 està marcat per la insatisfacció i l’aspiració a millorar de les classes socials baixes i grups oprimits. Si al s19 es creia que el descontent s’acabaria un cop estiguessin satisfetes les necessitats bàsiques, no va ser així.
    Marx serà molt influent en el sentit que les societats no s’han de deixar a les forces cegues de la competició sinó que es poden planificar.
    Freud influirà en els antropòlegs que miraran de trobar a les cultures primitives traces de l’inconscient que seria comú a tots. En política es buscarà l’origen de l’autoritat i les tensions que genera. (1921 Psicologia de les masses i anàlisi del jo, Massenpsychologie und Ich-Analyse. 1929 El malestar en la cultura, Das Unbehagen in der Kultur, 1929. ).
    L’estructuralisme té un paper important. En psicologia implicava que les percepcions no eren una suma indiferenciada de sensacions sinó que estaven organitzades en relacions formant patrons. En sociologia voldrà dir que per entendre la societat hem de posar en relació cada element amb el seu context; no val estudiar només cada element per separat. D’aquí se’n segueix també el funcionalisme, que només podem entendre la conducta en relació a l’estructura.

    Escola de Frankfurt. Es funda el 1929 durant la República de Weimar i aplega intelectuals insatisfets tant amb el capitalisme com amb el comunisme. Influències de Hegel, Marx, Freud, Max Weber, Simmel i Georg Lukács. [al final és Hegel-Marx amb matisos?].  Max Horkheimer en va ser el director i fer una crítica d’una societat que tenia una burgesia rica i una classe obrera explotada. D’altres membres notables seran Theodor W. Adorno, Erich Fromm i  Herbert Marcuse, Leo Löwenthal, Friedrich Pollock i Jurgen Habermas que la dirigirà a partir de 1960.
    Exilats als USA després del nazisme, Adorno i Horkheimer escriuen la “Dialectic of Enlightenment” (1944) i Adorno Minima Moralia (1951) que són una crítica, no ja del capitalisme sinó de la civilització occidental en general.


    Fites

    1798 Thomas Malthus. Essay on Population.

    1830 Auguste Comte. Cours de philosophie positive. Introdueix la idea de “sociologia” i “antropologia”, una ciència de la societat i de l’home.

    1830 Es consolida el concepte de “revolució industrial” (Jérôme-Adolphe Blanqui’s “la révolution industrielle” 1837, Friedrich Engels el 1840 s’hi refereix aDie Lage der arbeitenden Klasse in England. El 1881 Arnold Toynbee el popularitza.

    1848 John Stuart Mill, Principles of Political Economy, seguint l’utilitarisme de Jeremy Bentham.

    1858 Herbert Spencer,  System of Synthetic Philosophy. La idea de supervivència del més apte de Darwin adaptada als membres de la societat. La hipòtesi que tot es pot explicar amb lleis universals, l’home amb la psicologia i l’antropologia, la societat amb la sociologia.

    1867 Karl Marx. Das Kapital. Influït per la dialèctica, proposa que la societat evoluciona pel conflicte de clases. Amb el capitalisme, burgesia i proletariat tenen una relació inestable que durà al socialisme, amb la propietat comuna dels mitjans de producció i finalment a una societat sense classes.

    1871 Tylor, Primitive Culture. (Antropologia) la visió de les societats primitives com a subdesenvolupades [ i per tant inferiors, no una manera alterniva de viure].

    1887 Ferdinand Tönnies. Gemeinschaft und Gessellchaft (Sociologia) que explica els problemes socials d’europa per la transició de la vida agrícola comunitària a la vida individual de les societats industrials.

    1890. Frazer, The Golden Bough, (Antropologia) un estudi que compara mites i religions, identificant ritus de fertilitat, sacrificis humans i altres símbols. Va escandalitzar en incloure el cristianisme com un cas més.

    1902 Ernst Crawley, The mystic rose (Antropologia), un estudi de cerimònies de casament.

    1907 Franz Boas, Antropology, 1911 The Mind of Primitive Man (1911) (Antropologia). Per un determinada població, la biologia, llenguatge, objectes i cultura, són autònoms, és a dir no es pot fer dependre l’un de l’altre. Tots són resultat d’un passat en el qual intervenen elements culturals i no culturals.

    1922 Oswald Spengler, Der Untergang des Abendlandes, la decadència d’ocicident. La idea que les civilitzacions tenen un temps de vida limitat, com les espècies biològiques.

    1934-1961 Arnold Toynbee, A Study of History. Classificació de les civilitzacions i de com canvien. Avui no es considera vigent.

    1937 Pitirim Sorokin, Social and Cultural Dynamics. Les societats sempre en procés de desintegració i de caos.


    La historia moderna s16 s17 s18

    Història  |  Reconstruir la història
    Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 |  S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòriaExpedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la històriaEl Projecte de museu


    MODERNA s16 s 17 s18

    [La Britannica no considera les implicacions de cara a la història que va tenir el contacte amb el nou món. Fins ara la humanitat consistia en Europa, nord d’Àfrica, Orient, Índia i Xina, amb vaguetats sobre Sibèria, Àfrica subsahariana, Indoxina i Indonèsia]

    Els historiadors del renaixement introdueixen la idea “d’edat mitjana”, el període entre l’antiquitat clàssica que redescobrien, i la seva època actual que qualificaven de moderna. Apareix en la Historiae Florentini populi de 1442 de Leonardo Bruni i la Historiarum ab inclinatione Romanorum imperii decades de Flavio Biondo. Guicciardini, història d’Itàlia entre 1494 i 1534.

    Lorenzo Valla va introduir l’anàlisi filològica que comprovar la validesa de documents històrics i corregir la traducció llatina de la Bíblia. En particular va assenyalar [que els textos llatins no havien estat escrits per Crist ja que aquest parlava en hebreu i mai no va escriure res]. Poliziano va aplicar crítica textual els textos clàssics recuperats, mirant d’establir la cronologia dels documents.

    Seguint els humanistes italians, les nacions que anaven naixent escrivien la història de l’origen de la nació. Paralipomena Hispaniae de Joan Margarit i Pau. Història de Polònia de Jean Dluglosz, Germania de Tacitus. Conradus Celtis. Münster Cosmographia de 1544.

    Luter va haver de reescriure la història de l’església per negar l’origen diví de l’autoritat del Papa. Els protestants, fent servir la història d’Eusebius,  afirmaven que el papat havia estat corrupte des dels inicis o bé en algun moment al s6. Cada bàndol va escriure la seva versió. Mabillon a De re Diplomatica de 1681, en una polèmica amb jesuïtes sobre la història dels monestirs benedictins va establir el mètode per autenticar documents. Sir Henry Spelman va recollir els arxius de les esglésies a Anglaterra.

    [1516 Thomas Moro. Utopia]

    Al s17 es van compilar i editar registres de la història romana i medieval. No obstant, mentre que la matemàtica i la física oferien expectatives de progrés per a la societat, aquest no era el cas de la història. En el que serien precedents de les ciències socials apareix la noció “d’estructura” (Hobbes, Montesquieu, Rousseau, Adam Smith). Apareix també la noció de societat ideal i que les societats poden evolucionar.

    1651 Hobbes, el Leviathan i la teoria del contracte Social

    Al s18 no hi va haver d’entrada grans progressos però sí que hi havia més llibertat. Es podien escriure tesis sense por a ser empresonat si no agradaven al rei o l’església.

    1725  Giambatista Vico a la Scienza Nuova presenta les humanitats en conjunt i explica els cicles de la història, com pugen i baixen les civilitzacions.

    1748 Montesquieu, L’esprit des Lois, sense ser un historiador, sí que identifica la complexitat de les societats i la separació de poders, legislatiu, executiu i judicial. [Ciències socials]

    1758 Quesnay, Tableau economique. Fisiocràcia, que la riquesa, basada en la terra, ve del treball.

    1762 Rousseau Contrat Social [Ciències socials]

    1764 Edward Gibbon, interessat per la idea de progrés, es planteja investigar “The Decline and Fall of the Roman Empire.” (It was at Rome, on the 15th of October 1764, as I sat musing amidst the ruins of the Capitol, while the barefooted friars were singing vespers in the Temple of Jupiter, that the idea of writing the decline and fall of the city first started to my mind. New Yorker”, we can picture, as in a Piranesi etching, the young Englishman (Gibbon was twenty-seven) perched on the steps of the ancient temple, contemplating the story of how Christianity plunged a continent into a thousand years of superstition and fanaticism, and determining to make that story the basis for a work that would become one of the literary monuments of the Enlightenment.) [ inexacte, qui es va carregar la cultura clàssica van ser els bàrbars ]. [Se li retreu que no va prestar prou atenció a la importància de la religió].

    1776 Adam Smith, The Wealth of Nations

    Virgili. Geòrgiques

    Virgili

    Llibre I
    Les constel·lacions


    Llibre I del conreu

    Les constel·lacions i els temps de l’any

    Quan la Balança haurà fet iguals les hores del dia i del son, i ja parteix el món per la meitat entre la llum 210 i les ombres, poseu al treball, llauradors, els toros, sembreu els ordis dins les planes fins al límit marcat per les pluges de l’intractable solstici d’hivern. És també el moment de colgar dins la terra la llavor del lli i el cascall estimat de Ceres, i d’inclinar-vos sense espera damunt les arades, mentre ho permet la terra eixuta i els núvols romanen suspesos.

    A la primavera, se sembren les faves; aleshores també, gra de Mèdia, t’acullen els solcs esponjosos; i retorna cada any el conreu del mill, quan el Taure resplendent obre l’any amb les seves daurades banyes i, cedint a l’astre que l’acara, el Ca es pon.”

    Però, si és per recollir el forment o la robusta espelta que treballes la terra, i només tens esment de les espigues, espera que a l’alba s’escondeixin les filles d’Atlant i que desaparegui la constel·lació de Gnosos amb la seva ardent Corona, abans de confiar als solcs les sements que els deus i d’apressar-te a lliurar a la terra rebel l’esperança de l’any. Molts comencen abans de la posta de Maia; però llur espera es veu mofada per un esplet de vana cugula. Si, al contrari, sembres la veça i el tirabec vulgar i no desdenyes de cultivar la llentilla de Pelúsium, rebràs clares indicacions de l’ocàs del Bouer: comença ara la sembra i continua-la fins a la meitat de les gebrades.

    Vet aquí per què uns espais ben delimitats divideixen l’orbe que descriu el sol d’or recorrent cada any les dotze constel·lacions del firmament. Cinc zones es reparteixen el cel: l’una, l’enrogeix sempre el sol roent i la torra sempre amb el seu foc; al seu entorn, dues 235 zones extremes s’estenen per la dreta i per l’esquerra, obscures, preses pel gel i per les negres pluges; entre elles i la zona del mig, d’altres dues han estat concedides als mísers mortals per favor dels déus, i hi ha un cami traçat entre elles dues per on havia de girar obliquament el seguici dels signes La volta celeste, mentre puja alçant-se cap a l’Escítia i els cims Rifeus,” baixa inclinant-se cap a les contrades del migjorn de Libia. L’un d’aquests pols, el tenim sempre al damunt del cap; però l’altre, el tenim sota els peus i només és vist per la negra Estix i pels Manes subterranis. Aquí l’immens Dragó rellisca amb un replec sinuós, a la manera d’un riu, a l’entorn i al llarg de les dues Osses, de les Osses que tenen por de mullar-se dins la plana liquida de l’Oceà. Alli, segons diuen, o regna l’etern silenci d’una nit profunda i els vels de la nit hi atapeeixen les tenebres, o bé l’Aurora, fugint de nosaltres, hi torna i 250 hi porta el dia, i tan aviat com el sol ixent ens fa sentir el buf dels seus cavalls panteixants, alli l’enrogit Vèsper encén els focs de la nit.

    Vet aquí com, malgrat el capteny dubtós del cel, podem conèixer per endavant les estacions, el dia de la sega i el temps de la sembra; quan convé batre amb els rems l’ona marmòria del mar pèrfid, d’avarar les flotes equipades o de tombar, al seu temps, el pi dins els boscos. No és endebades que sotgem la posta i l’eixida de les constel·lacions, així com les quatre estacions diverses que es reparteixen igualmente l’any.


     

    Sonets a Orfeu. Rilke. 1922

    Das I. Sonett

    Da stieg ein Baum. O reine Übersteigung!
    O Orpheus singt! O hoher Baum im Ohr!
    Und alles schwieg. Doch selbst in der Verschweigung
    ging neuer Anfang, Wink und Wandlung vor.

    Tiere aus Stille drangen aus dem klaren
    gelösten Wald von Lager und Genist;
    und da ergab sich, dass sie nicht aus List
    und nicht aus Angst in sich so leise waren,

    sondern aus Hören. Brüllen, Schrei, Geröhr
    schien klein in ihren Herzen. Und wo eben
    kaum eine Hütte war, dies zu empfangen,

    ein Unterschlupf aus dunkelstem Verlangen
    mit einem Zugang, dessen Pfosten beben, –
    da schufst du ihnen Tempel im Gehör.

    Pujà un arbre llavors. Pur sobrepujament!
    Oh, canta Orfeu! Oh gran arbre a l’orella!
    I tot callà. P’rò fins en la callada
    hi hagué un nou començar, senyal, mutació.

    Animals de silenci sortien empenyent-se
    del bosc clar deslliurat de coves i de nius
    i es va veure llavors que no per arteria
    ni no per por restaven en si talment quiets,

    sinó perquè escoltaven. Bramar, cridar, rugir,
    se’ls feien poc al cor: on fins llavors hi havia
    una cabana a penes per dar acollida a això,

    un aixopluc del més obscur desig
    amb una entrada de muntants tremosos,
    tu els erigires temples a l’oïda.


    Das XIII. Sonett

    Voller Apfel, Birne und Banane,
    Stachelbeere… Alles dieses spricht
    Tod und Leben in den Mund… Ich ahne…
    Lest es einem Kind vom Angesicht,

    wenn es sie erschmeckt. Dies kommt von weit.
    Wird euch langsam namenlos im Munde?
    Wo sonst Worte waren, fließen Funde,
    aus dem Fruchtfleisch überrascht befreit.

    Wagt zu sagen, was ihr Apfel nennt.
    Diese Süße, die sich erst verdichtet,
    um, im Schmecken leise aufgerichtet,

    klar zu werden, wach und transparent,
    doppeldeutig, sonnig, erdig, hiesig -:
    O Erfahrung, Fühlung, Freude -, riesig!

    Poma en saó, banana i pera,
    grosella… Tot això parla de mort
    i de vida en la boca… Sento, sento…
    Com es veu en la cara d’un infant

    quan les degusta. Això ve de molt lluny.
    No se us fa a poc a poc l’inefable a la boca?
    On sols hi havia mots llisquen sorpreses
    de la polpa dels fruits de sobte alliberades.

    Goseu de dir el que s’anomena poma:
    tanta dolçor que de primer es condensa
    per, lleument excitada en degustar-la,

    tornar-se clara, desperta i transparent,
    equívoca, solar i terrenal, d’aquí-:
    Oh experiència, tacte, joia immensa!


    Das XXI. Sonett

    Frühling ist wiedergekommen. Die Erde
    ist wie ein Kind, das Gedichte weiß;
    viele, o viele…. Für die Beschwerde
    langen Lernens bekommt sie den Preis.

    Streng war ihr Lehrer. Wir mochten das Weiße
    an dem Barte des alten Manns.
    Nun, wie das Grüne, das Blaue heiße,
    dürfen wir fragen: sie kanns, sie kanns!
    Erde, die frei hat, du glückliche, spiele
    nun mit den Kindern. Wir wollen dich fangen,
    fröhliche Erde. Dem Frohsten gelingts.

    O, was der Lehrer sie lehrte, das Viele,
    und was gedruckt steht in Wurzeln und langen
    schwierigen Stammen: sie singts, sie singts!

    La primavera ha retornat. La terra
    és com un nen que sap poemes, molts,
    moltíssims…, oh! Pel gran esforç
    del llarg estudi fet rep ara el premi.

    Sever fou el seu mestre. Ens agradava veure
    la blancor en la barba d’aquell home vell.
    Ara, com el verd, com el blau es diuen,
    podem preguntar-li, que ella ho sap, ho sap!

    Terra de vacances, amb tots els infants
    feliç ara juga. Volem atrapar-te,
    radiant de joia. El més alegre ho aconseguirà.

    Allò que el mestre li ensenyà, moltíssim,
    i el que està imprès a les arrels i als llargs
    troncs complicats: ella ho canta, ella ho canta!


    SEGONA PART

    Das I. Sonett

    Atmen, du unsichtbares Gedicht!
    Immerfort um das eigne
    Sein rein eingetauschter Weltraum. Gegengewicht,
    in dem ich mich rhythmisch ereigne.

    Einzige Welle, deren
    allmähliches Meer ich bin;
    sparsamstes du von allen möglichen Meeren, –
    Raumgewinn.

    Wieviele von diesen Stellen der Raume waren schon
    innen in mir. Manche Winde
    sind wie mein Sohn.

    Erkennst du mich, Luft, du, voll noch einst meiniger Orte?
    Du, einmal glatte Rinde,
    Rundung und Blatt meiner Worte.

    Respirar, oh invisible poema!
    Constantment entorn del propi ésser,
    espai còsmic pur per intercanvi. Contrapès
    en què rítmicament jo m’acompleixo.

    Única onada de la qual
    sóc mar, a poc a poc;
    tu, el més amesurat de tots els mars possibles,-
    guany d’espai.

    Quants d’aquests llocs de l’espai foren
    ja dins de mi. Hi ha més d’un vent
    que és com fill meu.

    Em reconeixes, aire, en altre temps ple encara dels meus llocs?

    Tu, llisa escorça un dia,
    corbesa i fulla dels meus morts?

    [la respiració]


    Das V. Sonett

    Blumenmuskel, der der Anemone
    Wiesenmorgen nach und nach erschließt,
    bis in ihren Schoß das polyphone
    Licht der lauten Himmel sich ergießt,

    in den stillen Blütenstern gespannter
    Muskel des unendlichen Empfangs,
    manchmal so von Fülle übermannter,
    dass der Ruhewink des Untergangs

    kaum vermag die weitzurückgeschnellten
    Blatterränder dir zurückzugeben:
    du, Entschluss und Kraft von wieviel Welten!

    Wir, Gewaltsamen, wir währen länger.
    Aber wann, in welchem aller Leben,
    sind wir endlich offen und Empfänger?

    Oh múscul de la flor, que res no apressa,
    tu que obres i’anèmona els matins
    musicals de la prada, quan es vessa
    la llum dels cels, sonora, calze endins.

    Oh múscul de l’acolliment a tesa,
    extàtic en l’estrella-flor silent,
    a voltes tan feixuc de la riquesa
    dels espais, que el repòs que duu el ponent

    a males penes et retorna els caires
    dels pètals sorns, esbatanats als aires.
    Tu, de tants mons, decisió, poder!

    Cruels, nosaltres som més duradors.
    Però quan el copsem, per fi, l’obert?
    En quina vida som acollidors?


    Das XVII. Sonett

    Wo, in welchen immer selig bewässerten Garten, an welchen
    Bäumen, aus welchen zärtlich entblätterten Blüten-Kelchen
    reifen die fremdartigen Früchte der Tröstung? Diese
    köstlichen, deren du eine vielleicht in der zertretenen Wiese

    deiner Armut findest. Von einem zum anderen Male
    wunderst du dich über die Größe der Frucht,
    über ihr Heilsein, über die Sanftheit der Schale,
    und dass sie der Leichtsinn des Vogels dir nicht vorwegnahm und nicht die Eifersucht

    unten des Wurms. Giebt es denn Bäume, von Engeln beflogen,
    und von verborgenen langsamen Gärtnern so seltsam gezogen,
    dass sie uns tragen, ohne uns zu gehören?

    Haben wir niemals vermocht, wir Schatten und Schemen,
    durch unser voreilig reifes und wieder welkes Benehmen
    jener gelassenen Sommer Gleichmut zu stören?

    On, en quins jardins sempre bellament arrosats, en quines
    rares arbredes, en quins calzes de flors, tendrament esfullats,
    brollen les insòlites fruites del conhort humanal? Les divines
    fruites madures, de sabor exquisit, de les quals en els prats afollats

    de la teva pobresa, potser en copses una. Sí, aquests dies,
    amb la flonja saó, l’esclatant plenitud
    de la fruita, amb la seva benigníssima pell, t’extasies.
    I com t’admira que la frívola folga de l’ocell no se te l’hagi endut

    ni l’enveja del cuc a la tija! ¿Hi ha, doncs, arbres oerfets
    que els àngels sobrevolen, que conreen lentíssims jardiners secrets,
    arbres purs, que no són de ningú, i ens les porten, les fruites?

    ¿I com és que nosaltres, esquemes i ombres només,
    que ben tost madurem i ens marcim poc després,
    no torbem l’assossec d’aquests plàcids estius amb l’estrèpit de les nostres lluites?


    Das XXIX. Sonett

    Stiller Freund der vielen Fernen, fühle,
    wie dein Atem noch den Raum vermehrt.
    Im Gebälk der finstern Glockenstühle
    lass dich läuten. Das, was an dir zehrt,

    wird ein Starkes über dieser Nahrung.
    Geh in der Verwandlung aus und ein.
    Was ist deine leidendste Erfahrung?
    Ist dir Trinken bitter, werde Wein.

    Sei in dieser Nacht aus Übermaß
    Zauberkraft am Kreuzweg deiner Sinne,
    ihrer seltsamen Begegnung Sinn.

    Und wenn dich das Irdische vergaß,
    zu der stillen Erde sag: Ich rinne.
    Zu dem raschen Wasser sprich: Ich bin.

    Amic silent de tantes llunyanies,
    percep com el teu buf l’espai encara eixampla.
    En el bigam dels tenebrosos jous de les campanes
    deixa’t retrunyir. Tot el que de tu es nodreix

    esdevé fort amb una menja així.
    Entra i surt en la teva trasmudança.
    Quina és l’experiència que et dol més?
    T’és amargant el beure? Fes-te vi.

    Sigues enmig d’aquesta nit de desmesura
    una màgica força en la cruïlla
    dels teus sentits, sentit del seu estrany retrobament.

    I si de tu s’oblida el terrenal,
    a la terra quieta digues: jo flueixo.
    A l’aigua impetuosa fes esment: jo sóc.


    Wera Ocukama Knoop, la jove ballarina que va inspirar els sonets a Orfeu

    Rilke

    Duinese Elegien. Rilke 1912-1921

    Die erste Elegie. 1912

    Wer, wenn ich schriee, hörte mich denn aus der Engel
    Ordnungen? und gesetzt selbst, es nähme
    einer mich plötzlich ans Herz: ich verginge von seinem
    stärkeren Dasein. Denn das Schöne ist nichts
    als des Schrecklichen Anfang, den wir noch grade ertragen,
    und wir bewundern es so, weil es gelassen verschmäht,
    uns zu zerstören. Ein jeder Engel ist schrecklich.

    ../..

    Ja, die Frühlinge brauchten dich wohl. Es muteten manche
    Sterne dir zu, dass du sie spürtest.

    ../..

    Freilich ist es seltsam, die Erde nicht mehr zu bewohnen,
    kaum erlernte Gebräuche nicht mehr zu üben,
    Rosen, und andern eigens versprechenden Dingen
    nicht die Bedeutung menschlicher Zukunft zu geben;
    das, was man war in unendlich ängstlichen Händen,
    nicht mehr zu sein, und selbst den eigenen Namen
    wegzulassen wie ein zerbrochenes Spielzeug.
    Seltsam, die Wünsche nicht weiterzuwünschen. Seltsam,
    alles, was sich bezog, so lose im Raume
    flattern zu sehen. Und das Totsein ist mühsam
    und voller Nachholn, dass man allmählich ein wenig
    Ewigkeit spürt. – Aber Lebendige machen
    alle den Fehler, dass sie zu stark unterscheiden.
    Engel (sagt man) wüssten oft nicht, ob sie unter
    Lebenden gehn oder Toten. Die ewige Strömung
    reißt durch beide Bereiche alle Alter
    immer mit sich und übertönt sie in beiden.

    Qui, doncs, si jo cridés, em sentiria d’entre els ordres
    dels àngels? I, fins posat que un d’ells de sobte m’acollís
    en el seu pit, m’esvaniria jo davant la seva
    més potent existència. Perquè el bell no és res més
    que el començ del terrible, que encara suportem tot just,
    i ens meravella tant perquè amb indiferència
    desdenya destruir-nos. Tot àngel és terrible.

    Si, fas molta falta a les primaveres. Alguns estels
    et demanaven massa que els seguissis el rastre.

    És estrany, certament, ja no habitar la terra,
    no fer ús de costums a penes adquirits,
    no dar a les roses i a d’altres coses que eren tota una promesa
    la significança d’un futur humà;
    i allò que fórem entre mans infinitament ansioses
    deixar de ser-ho, i fins i tot el propi nom
    abandonar com una joguina que s’ha fet malbé.
    Estrany no anar desitjant els desigs. Estrany
    veure allò que fou travat com voleteja
    tan solt dintre l’espai. I l’estar mort és ardu i ple d’inacabables
    recobraments per tal d’anar sentint un punt
    d’eternitat. – Però els vivents cometen tots
    l’error de fer distincions massa tallants.
    Els àngels (diuen) sovint no saben si entre vius
    o bé entre morts es mouen. L’eternal corrent
    arrossega a través dels dos regnes totes les edats
    per sempre amb ell i en tots dos el seu so predomina.

     


    Die zweite Elegie 1912

    Jeder Engel ist schrecklich. Und dennoch, weh mir,
    ansing ich euch, fast tödliche Vögel der Seele,
    wissend um euch. Wohin sind die Tage Tobiae,
    da der Strahlendsten einer stand an der einfachen Haustür,
    zur Reise ein wenig verkleidet und schon nicht mehr furchtbar;

    ../..

    Denn wir, wo wir fühlen, verflüchtigen; ach wir
    atmen uns aus und dahin; von Holzglut zu Holzglut
    geben wir schwächern Geruch. Da sagt uns wohl einer:
    ja, du gehst mir ins Blut, dieses Zimmer, der Frühling
    füllt sich mit dir… Was hilfts, er kann uns nicht halten,
    wir schwinden in ihm und um ihn. Und jene, die schön sind,
    o wer hält sie zurück? Unaufhörlich steht Anschein
    auf in ihrem Gesicht und geht fort. Wie Tau von dem Frühgras
    hebt sich das Unsre von uns, wie die Hitze von einem
    heißen Gericht. O Lächeln, wohin? O Aufschaun:
    neue, warme, entgehende Welle des Herzens -;
    weh mir: wir sinds doch. Schmeckt denn der Weltraum,
    in den wir uns lösen, nach uns? Fangen die Engel
    wirklich nur Ihriges auf, ihnen Entströmtes,
    oder ist manchmal, wie aus Versehen, ein wenig
    unseres Wesens dabei? Sind wir in ihre
    Züge so viel nur gemischt wie das Vage in die Gesichter
    schwangerer Frauen? Sie merken es nicht in dem Wirbel
    ihrer Rückkehr zu sich. (Wie sollten sie’s merken.)

    Liebende könnten, verstünden sie’s, in der Nachtluft
    wunderlich reden. Denn es scheint, dass uns alles
    verheimlicht. Siehe, die Bäume sind; die Häuser,
    die wir bewohnen, bestehn noch. Wir nur
    ziehen allem vorbei wie ein luftiger Austausch.
    Und alles ist einig, uns zu verschweigen, halb als
    Schande vielleicht und halb als unsägliche Hoffnung.

    Tot àngel és paorós. I tanmateix, ai de mi!,
    us he invocat, ocells quasi mortífers per a l’ànima,
    sabent com sou. Ja han passat els dies de Tobias,
    quan un dels més fulgents de vosaltres s’estava a peu dret a la senzilla porta de la casa,
    vestit una mica de viatge, i ja no paorós,

    Perquè nosaltres on sentim ens esvaïm, ai!, nosaltres
    aspirem i alenem, de cremall en cremall
    fem fortor sempre menys forta. Potser llavors algú ens diu:
    sí, tu te’m fiques a la sang, aquesta cambra, la primavera
    s’omple de tu… Què se’n treu? No reïx a retenir-nos-hi,
    al seu entorn, ens esfumem. I aquells que són bells,
    oh, qui els reté? Incessantment l’aparença
    es posa en el seu rostre, i se’ls en va com la rosada de l’herba tendra;
    el nostre s’evapora de nosaltres, tal com l’ardència ho fa
    d’un menjar que crema. Somriure, on te’n vas? Mirada enlaire,
    noves i càlides, fugisseres onades del cor…
    Ai de mi! Tanmateix som. És que l’univers en què
    ens dissolem té gust de nosaltres? De debò que els àngels
    hi captaren només el seu, el que va fluir d’ells,
    o bé alguna vegada, com si fos per descuit, hi captaren
    un pessic d’esser nostre? Som nosaltres només un pèl
    barrejats en els seus trets com el difús en el rostre
    de les dones prenyades? Elles no ho noten, en el remolí
    del seu regrés a si mateixes. (I com ho sabrien?)

    Si ho entenguessin, uns amants podrien en l’aire de la nit
    parlar meravellosament. Perquè sembla
    com si tot ens amagués. Mira: els arbres existeixen, les cases
    que habitem encara duren. Només nosaltres
    passem de llarg arreu com un rellevament ventís.
    I tot està d’acord a silenciar-nos, tant per
    vergonya com potser per una esperança de no dir.


    Die siebente Elegie 1922

    Nicht nur die Morgen alles des Sommers -, nicht nurwie sie sich wandeln in Tag und strahlen vor Anfang.
    Nicht nur die Tage, die zart sind um Blumen, und oben,
    um die gestalteten Bäume, stark und gewaltig.
    Nicht nur die Andacht dieser entfalteten Kräfte,
    nicht nur die Wege, nicht nur die Wiesen im Abend,
    nicht nur, nach spätem Gewitter, das atmende Klarsein,
    nicht nur der nahende Schlaf und ein Ahnen, abends…
    sondern die Nächte! Sondern die hohen, des Sommers,
    Nächte, sondern die Sterne, die Sterne der Erde.
    O einst tot sein und sie wissen unendlich,
    alle die Sterne: denn wie, wie, wie sie vergessen!

    No solament tots els matins de l’estiu, no solament
    com es transformen en dia i llambregen abans de l’inici.
    No solament els dies que són tendres al voltant de flors, i que,
    a dalt, són forts i poderosos entorn dels arbres configurats.
    No solament la pietat d’aquestes forces desplegades.
    No solament els camins, no solament els prats,
    no solament, després de la tempesta tardana, la claredat que respira,
    no solament el son que s’apropa, i un pressentiment al vespre,
    sinó també les nits! Sinó les nits altes
    les de l’estiu, sinó els estels de la terra!
    Oh, un dia ser mort i conèixer-los tots infinitament,
    tots els estels, ja que ells com, com, com obliden!


    Die neunte Elegie 1922

    Erde, ist es nicht dies, was du willst: unsichtbar
    in uns erstehn? – Ist es dein Traum nicht,
    einmal unsichtbar zu sein? – Erde! unsichtbar!
    Was, wenn Verwandlung nicht, ist dein drängender Auftrag?
    Erde, du liebe, ich will. Oh glaub, es bedürfte
    nicht deiner Frühlinge mehr, mich dir zu gewinnen -, einer,
    ach, ein einziger ist schon dem Blute zu viel.
    Namenlos bin ich zu dir entschlossen, von weit her.
    Immer warst du im Recht, und dein heiliger Einfall
    ist der vertrauliche Tod.

    Siehe, ich lebe. Woraus? Weder Kindheit noch Zukunft
    werden weniger….. Überzähliges Dasein
    entspringt mir im Herzen.

    Terra, no és això el que vols, ressorgir
    en nosaltres invisiblement? -No és el teu somni
    ser de cop invisible? Terra! Invisible!
    Què, si no és mutació, què és la teva ardent comanda?
    Terra, estimada, jo ho vull. Creu-me, no caldrien
    més primaveres teves per a guanyar-me, una,
    una de sola ja és massa per a la sang.
    Innominadament m’he decidit per tu ja fa molt de temps.
    Sempre vas tenir raó, i la teva inspiració santa
    és l’íntima mort.

    Mira, jo visc. De què? Ni infantesa ni futur
    minven. En el cor, m’hi floreix
    a vessar l’existència.


    Die zehnte Elegie 1912-1922

    Dass ich dereinst, an dem Ausgang der grimmigen Einsicht,
    Jubel und Ruhm aufsinge zustimmenden Engeln.
    dass von den klar geschlagenen Hämmern des Herzens
    keiner versage an weichen, zweifelnden oder
    reißenden Saiten. dass mich mein strömendes Antlitz
    glänzender mache; dass das unscheinbare Weinen
    blühe. O wie werdet ihr dann, Nächte, mir lieb sein,
    gehärmte. dass ich euch knieender nicht, untröstliche Schwestern,
    hinnahm, nicht in euer gelöstes
    Haar mich gelöster ergab. Wir, Vergeuder der Schmerzen.
    Wie wir sie absehn voraus, in die traurige Dauer,
    ob sie nicht enden vielleicht. Sie aber sind ja
    unser winterwähriges Laub, unser dunkeles Sinngrün,
    eine der Zeiten des heimlichen Jahres -, nicht nur
    Zeit -, sind Stelle, Siedelung, Lager, Boden, Wohnort.

    Freilich, wehe, wie fremd sind die Gassen der Leid-Stadt,
    wo in der falschen, aus Übertönung gemachten
    Stille, stark, aus der Gussform des Leeren der Ausguss
    prahlt: der vergoldete Lärm, das platzende Denkmal.
    O, wie spurlos zerträte ein Engel ihnen den Trostmarkt,
    den die Kirche begrenzt, ihre fertig gekaufte:
    reinlich und zu und enttäuscht wie ein Postamt am Sonntag.
    Draußen aber kräuseln sich immer die Ränder von Jahrmarkt.
    Schaukeln der Freiheit! Taucher und Gaukler des Eifers!
    Und des behübschten Glücks figürliche Schießstatt,
    wo es zappelt von Ziel und sich blechern benimmt,
    wenn ein Geschickterer trifft. Von Beifall zu Zufall
    taumelt er weiter; denn Buden jeglicher Neugier
    werben, trommeln und plärrn. Für Erwachsene aber
    ist noch besonders zu sehn, wie das Geld sich vermehrt, anatomisch,
    nicht zur Belustigung nur: der Geschlechtsteil des Gelds,
    alles, das Ganze, der Vorgang -, das unterrichtet und macht
    fruchtbar………
    …. Oh aber gleich darüber hinaus,
    hinter der letzten Planke, beklebt mit Plakaten des >Todlos<,
    jenes bitteren Biers, das den Trinkenden süß scheint,
    wenn sie immer dazu frische Zerstreuungen kaun…,
    gleich im Rücken der Planke, gleich dahinter, ists wirklich.
    Kinder spielen, und Liebende halten einander, – abseits,
    ernst, im ärmlichen Gras, und Hunde haben Natur.
    Weiter noch zieht es den Jüngling; vielleicht, dass er eine junge
    Klage liebt….. Hinter ihr her kommt er in Wiesen. Sie sagt:
    – Weit. Wir wohnen dort draußen…. Wo? Und der Jüngling
    folgt. Ihn rührt ihre Haltung. Die Schulter, der Hals -, vielleicht
    ist sie von herrlicher Herkunft. Aber er lät sie, kehrt um,
    wendet sich, winkt… Was solls? Sie ist eine Klage.

    Nur die jungen Toten, im ersten Zustand
    zeitlosen Gleichmuts, dem der Entwöhnung,
    folgen ihr liebend. Mädchen
    wartet sie ab und befreundet sie. Zeigt ihnen leise,
    was sie an sich hat. Perlen des Leids und die feinen
    Schleier der Duldung. – Mit Jünglingen geht sie
    schweigend.

    Aber dort, wo sie wohnen, im Tal, der Älteren eine, der Klagen,
    nimmt sich des Jünglings an, wenn er fragt: – Wir waren,
    sagt sie, ein Großes Geschlecht, einmal, wir Klagen. Die Väter
    trieben den Bergbau dort in dem großen Gebirg; bei Menschen
    findest du manchmal ein Stück geschliffenes Ur-Leid
    oder, aus altem Vulkan, schlackig versteinerten Zorn.
    Ja, der stammte von dort. Einst waren wir reich. –

    Und sie leitet ihn leicht durch die weite Landschaft der Klagen,
    zeigt ihm die Säulen der Tempel oder die Trümmer
    jener Burgen, von wo Klage-Fürsten das Land
    einstens weise beherrscht. Zeigt ihm die hohen
    Tränenbäume und Felder blühender Wehmut,
    (Lebendige kennen sie nur als sanftes Blattwerk);
    zeigt ihm die Tiere der Trauer, weidend, – und manchmal
    schreckt ein Vogel und zieht, flach ihnen fliegend durchs Aufschaun,
    weithin das schriftliche Bild seines vereinsamten Schreis. –
    Abends führt sie ihn hin zu den Gräbern der Alten
    aus dem Klage-Geschlecht, den Sibyllen und Warn-Herrn.
    Naht aber Nacht, so wandeln sie leiser, und bald
    mondets empor, das über Alles
    wachende Grab-Mal. Brüderlich jenem am Nil,
    der erhabene Sphinx -: der verschwiegenen Kammer
    Antlitz.
    Und sie staunen dem krönlichen Haupt, das für immer,
    schweigend, der Menschen Gesicht
    auf die Waage der Sterne gelegt.

    Nicht erfasst es sein Blick, im Frühtod
    schwindelnd. Aber ihr Schaun,
    hinter dem Pschent-Rand hervor, scheucht es die Eule. Und sie,
    streifend im langsamen Abstrich die Wange entlang,
    jene der reifesten Rundung,
    zeichnet weich in das neue
    Totengehör, über ein doppelt
    aufgeschlagenes Blatt, den unbeschreiblichen Umriss.

    Und höher, die Sterne. Neue. Die Sterne des Leidlands.
    Langsam nennt sie die Klage: – Hier,
    siehe: den Reiter, den Stab, und das vollere Sternbild
    nennen sie: Fruchtkranz. Dann, weiter, dem Pol zu:
    Wiege; Weg; Das Brennende Buch; Puppe; Fenster.
    Aber im südlichen Himmel, rein wie im Innern
    einer gesegneten Hand, das klar erglänzende >M<,
    das die Mütter bedeutet…… –

    Doch der Tote muss fort, und schweigend bringt ihn die ältere
    Klage bis an die Talschlucht,
    wo es schimmert im Mondschein:
    die Quelle der Freude. In Ehrfurcht
    nennt sie sie, sagt: – Bei den Menschen
    ist sie ein tragender Strom. –

    Stehn am Fuß des Gebirgs.
    Und da umarmt sie ihn, weinend.

    Einsam steigt er dahin, in die Berge des Ur-Leids.
    Und nicht einmal sein Schritt klingt aus dem tonlosen Los.

    *

    Aber erweckten sie uns, die unendlich Toten, ein Gleichnis,
    siehe, sie zeigten vielleicht auf die Kätzchen der leeren
    Hasel, die hängenden, oder
    meinten den Regen, der fällt auf dunkles Erdreich im Frühjahr. –

    Und wir, die an steigendes Glück
    denken, empfänden die Rührung,
    die uns beinah bestürzt,
    wenn ein Glückliches fällt.

     

    Oh, que jo un dia en sortir de la visió enfurismada
    canti la joia i la glòria que aproven els àngels,
    que dels martells del cor, que tan clar martellegen,
    cap no falli en les cordes, per fluixes, o dubtoses,
    o bé trencades. Que el meu rostre fluent em faci
    més fúlgid, que el plor inapreciable
    floreixi! Oh, nits pesaroses, com em sereu llavors
    agradables! Que jo no us hagués acceptat de genolls, germanes
    inconsolables, que no m’hagués rendit als vostres cabells deslligats!
    més abandonament! Nosaltres, malgastadors de dolors,
    com apartem davant d’ells la vista cap a la consirosa durada,
    com si potser no s’acabessin! Però és que ells són
    el nostre fullatge que l’hivern acredita, el verd fosc dels sentits,
    un dels temps de l’any ocult –no solament
    temps-, són lloc, assentament, campament, sòl, habitatge.

    És cert, ai las!, que estranys que són els carrerons de la ciutat del dolor,
    on en una pau falsa, feta de xivarri excessiu,
    fort, l’abocador s’ufana del motlle
    del buit: de l’avalot daurat, del monument rebentat.
    Oh, com l’àngel els trepitjaria, sense deixar rastre, el mercat del consol
    que l’església limita, la que ells han comprat netament, feta,
    tancada i decebuda com el servei de correus el diumenge!
    Però fora s’ericen sempre els marges de la fira,
    gronxadors de llibertat! Bussos i il·lusionistes de la gelosia!
    Tir al blanc amb figures d’una sort endiumenjada,
    on des del fitó hi ha enrenou i conducta de xapa
    si un de més hàbil hi encerta. I aquest va fent tentines
    des de l’aplaudiment a l’atzar, ja que tendotes de qualsevol curiositat
    hi fan reclam, timbalegen i somiquen. Però per a adults
    hi ha quelcom per a ells, que ho contemplin: com els calés creixen
    anatòmicament i no solament per a divertir-s’hi: les vergonyes del diner,
    tot, el conjunt, el procés- això ensenya i dóna
    fecunditat…
    Oh, però de seguida, a més a més,
    darrere les últimes tanques, amb el rètol “sense mort”
    hi ha aquella cervesa amarga que als bevedors sembla dolça
    quan acompanayant-la masteguen distraccions fresques…
    darrere, al revers de les tanques, darrere mateix hi és de debò.
    Nens juguen, amants s’enllacen, a distància,
    greus, en l’herba esclarissada i gossos hi tenen el seu natural.
    El jove és atret més enllà, potser és que estima una Queixa
    jove… La segueix cap a la prada. Ella diu:
    “Lluny. Nosaltres vivim allà fora…” On? I el jove
    li va darrere. L’actitud d’ella el commou. Les espatlles, el coll… qui sap
    si ella és d’origen senyorial. Però ell la deixa, recula
    i es gira… fa senyes. Què vol? Ella és una queixa.
    Només els morts joves en el primer estadi
    de la serenor intemporal, el de desavesar-se,
    la segueixen amb amor. Ella espera
    donzelles i s’hi fa amiga. Els mostra, en veu baixa,
    el que ella duu. Perles de dolor i els tènues
    vels de paciència. I va calladament
    amb els joves.

    Però on elles viuen, a la vall, una de les Queixes més ancianes
    emprèn el jove, i a la seva pregunta: “Nosaltres vam ser”
    -li diu- “antany un llinatge il·lustre, nosaltres, les Queixes. Els nostres pares
    eren minaires allà, a la gran muntanya: entre els homes
    pots trobar-hi algun cop un tros cisellat de dolor pristi,
    o bé, d’un volcà antic, escòries de la ràbia petrificada.
    Sí. Això vingué d’allà. Nosaltres antany érem riques.”

    I el duu sense esforç per l’ample paisatge de les Queixes,
    li mostra les columnes dels temples o les ruïnes
    d’aquells castells des dels quals els prínceps de les Queixes
    abans governaven sàviament el país. Li mostra els corpulents
    arbres llagrimals i els camps florits de l’enyor
    (dels quals els vius en coneixen només les fulles benignes),
    li mostra com pastura el bestiar de la tristesa; alguna vegada
    un ocell se n’esvera i se’n va, i vola rasant a través de la seva mirada
    posant per escrit la imatge del seu crit solitari.
    I de nit se l’emporta a les tombes de les velles
    del llinatge de les Queixes: les sibil·les i àugurs.
    Mes quan avança la nit ells caminen més a la quieta i prompte
    la lluna ja és molt alta: la tomba
    que vetlla per tot. Gemana de la del Nil,
    la de la sublim Esfinx –el rostre de la silenciosa
    cambra. I s’admiren del cap coronat, que, en silenci
    perenne, ha posat la faç dels homes
    a les balances dels estels.

    La mirada d’ell, pel vertigen de la mort
    matinera, és borrosa. Però la mirada d’ella,
    que emergeix del vorell del pschent, esvera el xot, que
    se li esllavissa en frec lent per la galta,
    la de l’arrodoniment més madur,
    i dibuixa lleument en les oïdes
    noves del difunt, sobre un full
    doblement obert, la silueta indescriptible.

    I, més amunt, les estrelles. Noves. Les del país del dolor.
    La Queixa les diu a poc a poc: aquí,
    veus?, el Genet, la Vara, la constel·lació més plena,
    la dita la Garlanda de Fruites. Després, més enllà, cap al pol,
    Bressol, Camí, Llibre Ardent, Nina, Finestra.
    Però en el cel del sud, pura com l’interior
    d’una mà beneïda, la M que brilla tan clara,
    que significa les Mares…

    Però el mort se n’ha d’anar, i la vella Queixa el duu
    silenciosa fins al congost de la vall,
    on llueix a la llum de la lluna
    la font de la joia. Ella l’anomena
    amb reverència, i diu: “Entre els homes
    és un torrent que ho arrossega tot.”

    Són al peu de la serralada,
    i ella l’abraça plorant.

    I ell escala solitari el mont del dolor pristi
    i no ressona ni un cop el seu pas per la sort que no diu res.
    Però si els infinitament morts ens suscitessin un símbol,
    mira, qui sap si assenyalarien les candeles
    que pengen de les avellanes fallades, o
    voldrien dir la pluja primaveral que cau sobre el fosc regne de la terra.
    I nosaltres, que pensem en la felicitat
    ascendent, sentiríem l’emoció
    que quasi ens sobresalta
    quan quelcom feliç cau.


    [és que potser la vida i identitat quotidiana no el convenç i pressent o anhela un altre món més intens, més bell i també més terrible (tot àngel és paorós), quelcom que ja és aquí però que es completa amb la mort. Una salvació diferent de la cristiana, no tant una salvació sinó com un acomplir-se allò que realment és. En el moment d’intuir o apropar-se aquest transcendent sembla potser com si es desintegrés [una experiència que a vegades he tingut també, com si em desdoblés i em contemplés a mi mateix des de fora, un nores que contempla un estrany] (estrany no habitar la terra, estrany no desitjar). Alhora, la lucidesa de penetrar per un moment en aquest món diferent dels àngels i la mort, i permet veure un paisatge de dolor i patiment (desena elegia).

    El museu de les obres perdudes

    wer


    704 BC Els jardins penjants de Babilònia

    525-406 BC  Literatura grega. (CGPT). S’estima que es van escriure un miler de tragèdies de les quals se n’han conservat 32, 7 de 90 d’Èsquil, 7 de 120 de Sòfocles i 18 de 92 d’Eurípides. S’haurien escrit centenars de comèdies de les quals en sobreviuen 11 d’Aristòfanes.

    480-300 Escultura grega, Fídias (Atena al Partenó, Zeus), Políclet i el seu canon, Praxíteles, Escopes, Lísip.

    384-322 Aristòtil. Segon llibre de Poètica dedicat a la Comèdia. Possible teoria del riure com a catarsi. Esmentat per Ciceró i Plutarc.

    48BCE-260CE La biblioteca d’Alexandria víctima d’incendis i de manca de manteniment

    1731 JS BACH, BWV 247, Passió de Sant Marc

    [tota la música interpretada que no es va escriure. Tota la dansa anterior al cinema i vídeo].

    [1930-1950 Totes les actuacions de jazz que no es van enregistrar]

    1880-1890 Van Gogh com a retratista. Ens ha quedat un Van Gogh com a pintor de paisatges però ell a les cartes sempre parlava que voldria fer retrats, però no se’ls podia permetre, i encara no tenia prou fama per que n’hi encarreguessin pagant. Quines obres hauríem tingut?


    Scott Rogowsky Cobertes de llibre falses, part 2, part 3

    2025 Reid Byers al Grolier club a NYC proposa una exposició sobre llibres imaginaris, tant llibres que sabem que es van escriure i s’han perdut (El tractat d’Aristòtil sobre Comèdia), com llibres imaginaris que són esmentats en altres obres (La Sorbona sobre els escots permissibles a les dames, esmentat per Rabelais). (Atlas Obscura) que han aparegut en altres obres.

    [el 201x vaig suggerir al New Yorker de fer un número de crítiques imaginàries, tant de llibres, música, espectacle o cinema]

    Una biblioteca amb textos que no es publicaran fins d’aquí a 100 anys (BBC)

    La Capella Sixtina

    Encàrrec de Juli II

    El judici final

    Jesús, Maria i Sant Pere, Sant Pau, Sant Andreu (X), Sant Bartomeu (pell), Santa Caterina (roda), Sant Sebastià (fletxes), Sant Llorenç (graella). Als costats, una multitud de gent (desconcertada?).

    Els àngels amb les trompetes i els llibres de la vida i de la mort.

    A sota a l’esquerra els que pugen al cel, a la dreta, els que baixen a l’infern.


    Sostre: el llibre del gènesi

    • La separació de la llum de la foscor
    • La creació del sol, la lluna i els planetes
    • La separació de la terra i les aigües
    • La creació d’Adam

    • La creació d’Eva
    • La caiguda i expulsió del paradís
    • El sacrifici de Noé
    • El diluvi
    • L’embriaguesa de Noé

    Profetes i sibil·les, començant per l’esquerra:

    Jeremies, Ezequiel, Joel, Zacaries (damunt la porta), Isaïes, Daniel

    i entre ells les Sibil·les [Hegel i Hölderlin també voldran unir les dues tradicions, grega i cristiana]:

    Pèrsia, Eritrea, Dèlfica, Cumea [molt forçuda], Líbia.

    Sibila Dèlfica

    Cada escena té un medalló amb escenes de la Bíblia i estan separades per 20 ignudi, adolescents nus.


    Petxines als angles
    A esquerra i dreta del Judici final, Aman que volia destruir els jueus, denunciat per ester i crucificat.  La serp de bronze amb què Moisès va salvar el poble d’una plaga.

    A esquerra i dreta de la porta: David i Goliat. Judit i Holofernes.

    Als vuit triangles s’hi representen avantpassats de Jesús: Josies, Zorobabel
    Ezequies, Ozies, Roboam i Abies, Salomó, Jessè, David i Salomó, i Betsabé mare de Salomó.

    A les llunetes de les finestres: Eleazar i Matan, Jacob i Josep, Azor i Sadoc, Aquim i Eliüd, Josies  Jeconies i Salatiel, Zorobabel Abihud i Eliaquim, Ezequies  Manassès i Amon, Ozies Jotam i Acaz, Salmon Booz i Obed, Naasson, Amminadab, Fares Hesron i Aram, Abraham Isaac Jacob i Judà.


    Visita virtual


    Durant uns anys a Castellar teníem un poster a la taula del menjador

    Archaischer Torso Apollos. Rilke. 1908

    Wir kannten nicht sein unerhörtes Haupt,
    darin die Augenäpfel reiften. Aber
    sein Torso glüht noch wie ein Kandelaber,
    in dem sein Schauen, nur zurückgeschraubt,

    sich hält und glänzt. Sonst könnte nicht der Bug
    der Brust dich blenden, und im leisen Drehen
    der Lenden könnte nicht ein Lächeln gehen
    zu jener Mitte, die die Zeugung trug.

    Sonst stünde dieser Stein entstellt und kurz
    unter der Schultern durchsichtigem Sturz
    und flimmerte nicht so wie Raubtierfelle;

    und bräche nicht aus allen seinen Rändern
    aus wie ein Stern: denn da ist keine Stelle,
    die dich nicht sieht. Du musst dein Leben ändern.

    No hem conegut el seu cap fabulós,
    on florien les pupil·les. Però
    el seu tors fulgura encara com un canelobre
    en el qual dura i brilla -només abaixada,

    la seva mirada. Si no, no podria l’arc
    d’aquell pit enlluernar-te, i en el gir lent
    dels ronyons no podria un somriure anar
    fins aquell centre que portava el sexe.

    Si no, aquesta pedra seria desfigurada i curta
    sota transparent caiguda de les espatlles
    i no llambrejaria com la pell d’un animal de presa

    i no hi hauria en tots els seus caires un esclat
    com d’estrella; perquè no hi ha cap indret
    que no et vegi. Has de canviar de vida.


    Neue Gedichte anderer Teil

    Der Schwan. Rilke. 1905

    Diese Mühsal, durch noch Ungetanes
    schwer und wie gebunden hinzugehn,
    gleicht dem ungeschaffnen Gang des Schwanes.

    Und das Sterben, dieses Nichtmehrfassen
    jenes Grunds, auf dem wir täglich stehn,
    seinem ängstlichen Sich-Niederlassen – :

    in die Wasser, die ihn sanft empfangen
    und die sich, wie glücklich und vergangen,
    unter ihm zurückziehen, Flut um Flut;

    während er unendlich still und sicher
    immer mündiger und königlicher
    und gelassener zu ziehn geruht.

    Aquest treball feixuc d’anar
    per l’encara no fet, difícil, com lligat,
    s’assembla al caminar defectuós deñ cigne.

    I el morir: no tocar mai més el sòl
    sobre el qual ens drecem diàriament,
    és com el seu covard deixar-se caure

    dins les aigües que el reben dolçament
    i que, talment felices i escolades,
    sota d’ell es retiren, ona a ona;
    mentre ell immensament quiet, segur,
    cada cop més emancipat i regi
    i més calmós es digna d’avançar.


    Neue Gedichte

    Herbsttag. Rilke. 1902

    Herr, es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.
    Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,
    und auf den Fluren lass die Winde los.

    Befiehl den letzten Früchten, voll zu sein;
    gib ihnen noch zwei südlichere Tage,
    dränge sie zur Vollendung hin, und jage
    die letzte Süße in den schweren Wein.

    Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
    Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
    wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
    und wird in den Alleen hin und her
    unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.

    Senyor: és temps. L’estiu fou molt gran.
    Posa la teva ombra sobre els rellotges de sol
    i deixa anar el vent sobre els camps.

    Mana als darrers fruits que siguin plens;
    dóna’ls encara dos dies més serens,
    constreny-los a la perfecció i empeny
    la suprema dolçor dels sucs dins el vi pesant.

    Qui ara no té casa ja no se’n construirà.
    Qui ara és sol, seguirà essent-ho molt de temps,
    vetllarà, llegirà, escriurà llargues lletres
    i anirà d’aquí d’allà per les avingudes,
    inquiet, quan giravoltaran les fulles seques.

    Obwohl ein jeder von sich strebt. Rilke. 1901

    Und doch, obwohl ein jeder von sich strebt
    wie aus dem Kerker, der ihn hasst und hält, –
    es ist ein großes Wunder in der Welt:
    ich fühle: alles Leben wird gelebt.

    Wer lebt es denn? Sind das die Dinge, die
    wie eine ungespielte Melodie
    im Abend wie in einer Harfe stehn?
    Sind das die Winde, die von Wassern wehn,
    sind das die Zweige, die sich Zeichen geben,
    sind das die Blumen, die die Düfte weben,
    sind das die langen alternden Alleen?
    Sind das die warmen Tiere, welche gehn,
    sind das die Vögel, die sich fremd erheben?

    Wer lebt es denn? Lebst du es, Gott, – das Leben?

    I amb tot, mal que cad’u fuig d’ell mateix
    tal com del càrcer que el reté i l’odia,
    en el món s’acompleix un gran miracle:
    ho sento, sí: tota vida és viscuda.

    Qui, doncs, la viu? Seran les coses que
    com una melodia no tocada
    al capaltard estan com en una arpa?
    Seran els vents que bufen de les aigües,
    o bé les branques que es van fent senyals?
    Seran les flors que teixeixen perfums,
    o bé les llargues avingudes que envelleixen?
    Seran els càlids animals tot caminant
    o bé els ocells que estranyament, s’enlairen?

    Qui, doncs, la viu? La vius tu, Déu, la vida?


    Das Stundenbuch