Posted on

Du Dunkelheit. Rilke. 1899

Du Dunkelheit, aus der ich stamme,
ich liebe dich mehr als die Flamme,
welche die Welt begrenzt,

indem sie glänzt
für irgend einen Kreis,
aus dem heraus kein Wesen von ihr weiß.

Aber die Dunkelheit hält alles an sich:
Gestalten und Flammen, Tiere und mich,
wie sie’s errafft,
Menschen und Mächte –

Und es kann sein: eine große Kraft
rührt sich in meiner Nachbarschaft.

Ich glaube an Nächte.

Obscuritat d’on procedeixo,
t’estimo més que no la flama
que el món delimita,
il·luminant
qualsevol cercle,
fora del qual no la coneix cap ésser.

Però l’obscuritat tot ho reté:
visions, flames, animals i a mi,
tal com els rapeix,
homes, potències …

I pot ben ser que una gran força
s’agiti prop d’aquí.

Crec en les nits.

Das Stundenbuch 1899

Posted on

Du musst das Leben nicht verstehen. Rilke. 1898

Du musst das Leben nicht verstehen,
dann wird es werden wie ein Fest.
Und lass dir jeden Tag geschehen
so wie ein Kind im Weitergehen von jedem Wehen
sich viele Blüten schenken lässt.

Sie aufzusammeln und zu sparen,
das kommt dem Kind nicht in den Sinn.
Es löst sie leise aus den Haaren,
drin sie so gern gefangen waren,
und hält den lieben jungen Jahren
nach neuen seine Hände hin.

No has d’entendre la vida
i aleshores serà com una festa.
I deixa que et passi cada dia
com un nen que perseverant en cada treball
es deixa regalar moltes flors.

Agafar-les per guardar-les
no se li passa pel cap.
Deixa que li caiguin dels cabells
allà on tan bé hi havien anat a parar,
i serva els estimats anys joves
per les noves noves mans.

Posted on

Seccions còniques

Elipsi

Paràbola

Una primera definició com a lloc geomètric, requereix considerar un punt anomenat focus i una línia recta que no passi per ell anomenada directriu. El conjunt de punts que són equidistants tant de la directriu com del focus forma la paràbola.
Una segona definició és com a secció cònica. La paràbola és la intersecció entre una superfície cònica i un pla paral·lel a un altre pla tangent a la superfície cònica. La paràbola forma part de la família de les còniques, que són les corbes resultants de les diferents interseccions entre una superfície cònica i un pla segons la seva posició mútua.
Una tercera definició és algebraica. Una paràbola és el gràfic d’una funció quadràtica, per exemple y = ax² .

La longitud focal és 1/4a

Hipèrbole

 

 

Posted on

Sunday Morning. Wallace Stevens. 1923

I

Complacencies of the peignoir, and late
Coffee and oranges in a sunny chair,
And the green freedom of a cockatoo
Upon a rug mingle to dissipate
The holy hush of ancient sacrifice.
She dreams a little, and she feels the dark
Encroachment of that old catastrophe,
As a calm darkens among water-lights.
The pungent oranges and bright, green wings
Seem things in some procession of the dead,
Winding across wide water, without sound.
The day is like wide water, without sound,
Stilled for the passing of her dreaming feet
Over the seas, to silent Palestine,
Dominion of the blood and sepulchre.

II

Why should she give her bounty to the dead?
What is divinity if it can come
Only in silent shadows and in dreams?
Shall she not find in comforts of the sun,
In pungent fruit and bright, green wings, or else
In any balm or beauty of the earth,
Things to be cherished like the thought of heaven?
Divinity must live within herself:
Passions of rain, or moods in falling snow;
Grievings in loneliness, or unsubdued
Elations when the forest blooms; gusty
Emotions on wet roads on autumn nights;
All pleasures and all pains, remembering
The bough of summer and the winter branch.
These are the measures destined for her soul.

III

Jove in the clouds had his inhuman birth.
No mother suckled him, no sweet land gave
Large-mannered motions to his mythy mind.
He moved among us, as a muttering king,
Magnificent, would move among his hinds,
Until our blood, commingling, virginal,
With heaven, brought such requital to desire
The very hinds discerned it, in a star.
Shall our blood fail? Or shall it come to be
The blood of paradise? And shall the earth
Seem all of paradise that we shall know?
The sky will be much friendlier then than now,
A part of labor and a part of pain,
And next in glory to enduring love,
Not this dividing and indifferent blue.

IV

She says, “I am content when wakened birds,
Before they fly, test the reality
Of misty fields, by their sweet questionings;
But when the birds are gone, and their warm fields
Return no more, where, then, is paradise?”
There is not any haunt of prophecy,
Nor any old chimera of the grave,
Neither the golden underground, nor isle
Melodious, where spirits gat them home,
Nor visionary south, nor cloudy palm
Remote on heaven’s hill, that has endured
As April’s green endures; or will endure
Like her remembrance of awakened birds,
Or her desire for June and evening, tipped
By the consummation of the swallow’s wings.

V

She says, “But in contentment I still feel
The need of some imperishable bliss.”
Death is the mother of beauty; hence from her,
Alone, shall come fulfilment to our dreams
And our desires. Although she strews the leaves
Of sure obliteration on our paths,
The path sick sorrow took, the many paths
Where triumph rang its brassy phrase, or love
Whispered a little out of tenderness,
She makes the willow shiver in the sun
For maidens who were wont to sit and gaze
Upon the grass, relinquished to their feet.
She causes boys to pile new plums and pears
On disregarded plate. The maidens taste
And stray impassioned in the littering leaves.

VI

Is there no change of death in paradise?
Does ripe fruit never fall? Or do the boughs
Hang always heavy in that perfect sky,
Unchanging, yet so like our perishing earth,
With rivers like our own that seek for seas
They never find, the same receding shores
That never touch with inarticulate pang?
Why set the pear upon those river-banks
Or spice the shores with odors of the plum?
Alas, that they should wear our colors there,
The silken weavings of our afternoons,
And pick the strings of our insipid lutes!
Death is the mother of beauty, mystical,
Within whose burning bosom we devise
Our earthly mothers waiting, sleeplessly.

VII

Supple and turbulent, a ring of men
Shall chant in orgy on a summer morn
Their boisterous devotion to the sun,
Not as a god, but as a god might be,
Naked among them, like a savage source.
Their chant shall be a chant of paradise,
Out of their blood, returning to the sky;
And in their chant shall enter, voice by voice,
The windy lake wherein their lord delights,
The trees, like serafin, and echoing hills,
That choir among themselves long afterward.
They shall know well the heavenly fellowship
Of men that perish and of summer morn.
And whence they came and whither they shall go
The dew upon their feet shall manifest.

VIII

She hears, upon that water without sound,
A voice that cries, “The tomb in Palestine
Is not the porch of spirits lingering.
It is the grave of Jesus, where he lay.”
We live in an old chaos of the sun,
Or old dependency of day and night,
Or island solitude, unsponsored, free,
Of that wide water, inescapable.
Deer walk upon our mountains, and the quail
Whistle about us their spontaneous cries;
Sweet berries ripen in the wilderness;
And, in the isolation of the sky,
At evening, casual flocks of pigeons make
Ambiguous undulations as they sink,
Downward to darkness, on extended wings.

Harmonium   (Poetry Foundation)

MATÍ DE DIUMENGE

I
Complaences de barnús, i després
cafè i taronges la cadira al sol,
llibertat verda com les cacatues,
i així, damunt l’alfombra, dissipar
el sant silenci del vell sacrifici.
Ella que somieja i sent la fosca
usurpació de l’antiga catàstrofe,
calma que s’enfosqueix entre llums d’aigua.
Picants taronges i ales verd-lluentes
semblen anar en processó de difunts,
serpentejant per l’aigua, i en silenci.
Un dia que és com l’aigua que, en silenci,
s’aquieta als passos que ella, somniosos,
fa al mar vers la callada Palestina,
domini de la sang, també sepulcre.

II
¿I ella, per què ha d’entregar-se als difunts?
¿Què és la divinitat si pot mostrar-se
tan sols en ombres callades i en somnis?
¿Ella, no pot trobar al comfort del sol,
o en fruits picants i verds lluents, tampoc
en bàlsams ni en la bellesa del món,
res d’un valor semblant a la idea d’un Cel?
L’ha de dur en ella, la divinitat:
passions de pluja, esprit de neu que cau;
laments en soledat, desapagades
eufòries quan el bosc floreix; ventades
d’emocions –carrers molls, nits de tardor–;
tots els plaers, tots els dolors amb què es recorden
les rames de l’estiu, les branques de l’hivern.
Són mesures que busquen la seva ànima.

III
Nasqué inhumanament, Júpiter, dalt dels núvols.
No l’alletà cap mare, cap dolç país va dar-li
moviments elevats per la seva ment mítica.
Es mogué entre nosaltres, com un rei murmurant
que es mogués, majestuós, enmig dels seus servents,
fins que la nostra sang, mesclada, virginal,
amb el Cel, sadollés el desig de manera
que els servents ho veiessin als estels.
¿La sang, ens pot fallar? ¿O pot ser que esdevingui
la sang del paradís? ¿I pot ser que la terra
sembli tot el que ens cal saber del paradís?
El cel serà, llavors, més amigable que ara,
una part amb esforç i una part amb dolor,
i el preludi gloriós de l’amor perdurable,
i no aquest blau separador i apàtic.

IV
Ella diu: “Veus, m’alegra veure els ocells que es lleven
i, abans d’aixecar el vol, testen la realitat
dels camps boirosos amb preguntes dolces;
¿però quan els ocells marxen, i els camps càlids no tornen
mai més, on és, llavors, el paradís?”
No existeix ni l’encalç de profecies,
ni cap vella quimera de sepulcre,
ni una cova daurada, ni cap illa
melodiosa que és llar dels esperits,
ni cap sud visionari, ni cap palmera amb núvols
perduda al cim del Cel, que ha persisit
com la verdor d’abril; o que persistirà
com els ocells que es lleven quan ella els rememora,
o quan ella desitja junys i vespres, empesa
per un fet consumat: l’aleteig d’orenetes.

V
Ella diu: “Però em fa falta, tot i que això m’alegra,
una felicitat que no s’acabi.”
La mort és la mare de la bellesa; i, perxò, tan sols d’ella
prové l’acompliment dels nostres somnis
i desitjos. És ella la que escampa les fulles
de l’extinció segura al nostre corriol,
corriol trist, malalt, i als altres corriols
on van sonar els metalls del triomf, o bé on l’amor
xiuxiuejava fent curt de tendresa,
però ella també és qui fa que, al sol, el salze tremi
per les donzelles que miren i seuen
damunt d’una herba retuda als seus peus.
I fa que els nois apilin prunes i peres fresques
en un platot tronat. Les donzelles les tasten
i amb passió s’abandonen per les fulles esparses.

VI
¿No hi canvia la mort, al paradís?
¿Hi cauen mai els fruits madurs? ¿Les branques
s’hi alcen plenes buscant sempre aquest cel perfecte,
immutables, com ho és la terra que es desgasta
amb rius com els rius nostres que van a buscar mars
que mai no troben, com les costes que es retiren
i mai no les atrapen les punxades deformes?
¿Per què situar les peres a les ribes dels rius
o perfumar les costes amb l’olor de les prunes?
Ai las, ¡que s’hi vesteixin amb els nostres colors,
amb els teixits sedosos que fan les nostres tardes,
que pessiguin les cordes dels insípids llaüts!
La mort és la mare de la bellesa, mística,
i, en el seu pit ardent, hi concebem les nostres
mares terrals que esperen, sense poder dormir.

VII
Lleugers, i turbulents, cantant, un rotlle d’homes
en un matí d’estiu proclamaran orgiàstics
la seva esponerosa devoció pel sol,
no com a un déu, sinó a com seria un déu
despullat enmig d’ells, com una font salvatge.
El seu cant devindrà un cant del paradís,
emanat de la sang, i retornat al cel;
i en el seu cant hi haurà, de veu en veu,
el llac ventós on son senyor es delecta,
arbres com serafins, turons fent l’eco,
i el cor perdurarà per molt de temps.
Coneixeran la germanor celeste
d’homes mortals i de matins d’estiu.
I allà d’on vénen i allà on aniran,
damunt dels peus, hi duran la rosada.

VIII
Ella sent, just damunt l’aigua callada,
la veu que diu: “La tomba a Palestina
no és pòrtic per esperits persistents.
Sepulcre de Jesús, és on reposa.”
Vivim en un vell caos, el del sol,
la vella servitud de nits i dies,
la solitud de l’illa, abandonada, lliure,
enmig d’una aigua extensa, indefugible.
Cérvols per les muntanyes, guatlles fent-nos
xiulades espontànies al damunt;
móres dolces al mig de la malesa;
al vespre i, en l’isolament del cel,
estols esparsos de coloms que fan
ondulacions ambigües quan s’enfonsen
de ple en l’obscuritat, ales esteses.

(Esteve Miralles)

Posted on

The Idea of Order at Key West. Wallace Stevens. 1923

She sang beyond the genius of the sea.
The water never formed to mind or voice,
Like a body wholly body, fluttering
Its empty sleeves; and yet its mimic motion
Made constant cry, caused constantly a cry,
That was not ours although we understood,
Inhuman, of the veritable ocean.

The sea was not a mask. No more was she.
The song and water were not medleyed sound
Even if what she sang was what she heard,
Since what she sang was uttered word by word.
It may be that in all her phrases stirred
The grinding water and the gasping wind;
But it was she and not the sea we heard.

For she was the maker of the song she sang.
The ever-hooded, tragic-gestured sea
Was merely a place by which she walked to sing.
Whose spirit is this? we said, because we knew
It was the spirit that we sought and knew
That we should ask this often as she sang.

If it was only the dark voice of the sea
That rose, or even colored by many waves;
If it was only the outer voice of sky
And cloud, of the sunken coral water-walled,
However clear, it would have been deep air,
The heaving speech of air, a summer sound
Repeated in a summer without end
And sound alone. But it was more than that,
More even than her voice, and ours, among
The meaningless plungings of water and the wind,
Theatrical distances, bronze shadows heaped
On high horizons, mountainous atmospheres
Of sky and sea.

It was her voice that made
The sky acutest at its vanishing.
She measured to the hour its solitude.
She was the single artificer of the world
In which she sang. And when she sang, the sea,
Whatever self it had, became the self
That was her song, for she was the maker. Then we,
As we beheld her striding there alone,
Knew that there never was a world for her
Except the one she sang and, singing, made.

Ramon Fernandez, tell me, if you know,
Why, when the singing ended and we turned
Toward the town, tell why the glassy lights,
The lights in the fishing boats at anchor there,
As the night descended, tilting in the air,
Mastered the night and portioned out the sea,
Fixing emblazoned zones and fiery poles,
Arranging, deepening, enchanting night.

Oh! Blessed rage for order, pale Ramon,
The maker’s rage to order words of the sea,
Words of the fragrant portals, dimly-starred,
And of ourselves and of our origins,
In ghostlier demarcations, keener sounds.

Posted on

My heart leaps up. Wordsworth. 1802

My heart leaps up when I behold
A Rainbow in the sky:
So was it when my life began;
So is it now I am a man;
So be it when I shall grow old,
Or let me die!
The Child is father of the man;
And I wish my days to be
Bound each to each by natural piety.

El meu cor salta quan veig
un arc de Sant Martí al cel:
Així va ser quan va començar la meva vida;
Així és que ara sóc un home;
Que així sigui quan em faci vell,
o deixeu-me morir!
El Nen és pare de l’Home;
I voldria que els meus dies estiguessin
lligats a l’un a l’altre per la pietat natural.

Posted on

Religions d’Euràsia

[Esborrany. Mircea Eliade XXXI]

241. “les invasions dels turco-mongols, des dels huns del s4 fins a Tamerlan [passant per Gengis Khan], s’inspiraven en el model mític dels caçadors d’EUràsia: el predador que persegueix la caça a l’estepa”. En les cultures altaiques el llop era un avantpassat natural.

(The Altai Mountains (/ɑːlˈtaɪ/), also spelled Altay Mountains, are a mountain range in Central and East Asia, where Russia, China, Mongolia and Kazakhstan converge, and where the rivers Irtysh and Ob have their headwaters.). L’àrea de llengua altaica abasta Sibèria, la vall del Volga, Àsia Central, nordest de Xina, Mongòlia i Turquia.

Tängri o Tengri és la divinitat més important. Vol dir alhora “Déu” i “cel”. El trobem al llenguatge turc i mongol. Aquest Déu-cel es troba esmentat en documents del s2 aC, amb els atributs “elevat”, “blanc”, “celest”i s8 en inscripcions paleo-turques del s8. Aquesta divinitat no té temples i no s’hauria representat en estàtues. “En la seva cèlebre discussió amb l’Imam de Bukhara, Gengis Khan li diu:’ l’univers sencer és la casa de Déu. A què ve marcar un lloc especial com la Meca per anar-hi?”.  [ es correspon amb una experiència del món a cel obert]. Tengri és omniscient, quan els mongols juraven deien “que ho sàpiga el cel”.
En general es tracta d’un Dëu que no intervé en els afers dels humans tot i que pot mostrar el seu descontent en forma d’inundacions, sequeres o avisos en fenòmens com els cometes. A vegades es concep con una multiplicitat, els 99 tengri.

La tenda còsmica. Com en tantes altres cultures, l’univers s’estructura en tres plans, el cel, la terra i els inferns, connectats per un eix central que els comunica. Molts dels pobles altaics s’imaginen el cel com una tenda, amb la via làctia com a costura i les estrelles com obertures que deixen passar la llum. L’estrella polar assegura la tenda com el pal central i rep el nomn de columna d’or. Quan els déus obren la tenda per mirar la terra apareixen els meteors. A vegades també es veu el cel com un tapa, una tenda refugi i que quan s’aixeca una mica per un costat entren els vents. Per les escletxes alguns herois poden passar al cel.
El símbol es trasllada a la iurta, amb el seu pal central, o l’obertura de fums en una casa. Les imatges mítiques de l’eix del món més comunes són la muntanya còsmica [Mont Ararat?] o l’arbre del món. L’arbre uneix les tres regions, arrels, tronc i branques. Els xamans fabricarien el seu tambor amb la fusta d’aquest arbre.

La creació. El mite cosmològic més comú és el d’unes aigües primordials prèvies. Déu en forma d’animal se submergeix al fons per extreure una mica de fang amb què modelar el món. En els pobles eurosiàtics aquest bussejador còsmic presenta variants, animals que col·laboren amb déu, un cigne, per exemple. Durant el procés apareix el dimoni, Sulmus pels mongols, que crearà els pantans fent malbé parts de la terra acabada de crear. L’home també és creat a partir d’argila. Deixa un gos que encara no té pèl per que els protegeixi i puja al cel a cercar la seva ànima. Aleshores apareix Erlik, el déu dels inferns, ofereix el gos una pell si el deixa acostar-s’hi i taca amb la seva saliva els cossos d’argila. Sense aquesta taca els homes no haurien patit malalties ni la mort. És una manera d’exculpar déu de ser la causa de les malalties, la mort i la maldat del l’ànima humana.

El Xaman. Tengri es desentén del món i l’home queda en un món amb una geografia mítica complexa de cel, terra i inferns. El xamàn és una figura present a la majoria de cultures del món llevat d’Àfrica, i sobretot a Euràsia. És l’especialista en els cels i els inferns, èxtasi, curandero, protector de la comunitat, poeta i psicopomp (el que acompanya les ànimes dels morts). Hom arriba a ser xaman per vocació, transmissió hereditària i després d’un procés d’iniciació que el posa a prova. Pateix una mort ritual, baixa als inferns i puja al cel. Passa per una sèrie d’experiències i apren tècniques d’altres mestres xamans. El xaman que se sent cridat cerca la solitud, vaga pels boscos i deserts i té visions. En la mort ritual el xaman té visions de com el seu cos és desmembrat i decapitat pels dimonis, forgen el seu cap a cops de martell en una enclusa, o l’obren en canal i mengen les seves carns. Després d’aquestes proves el xaman ressucita amb els nous poders adquirits. Tengri hauria donat als homes un primer xaman per ajudar-los a combatre les malaties. Envia una àguila que copula amb una dona de la qual naixerà el primer xaman. A vegades el xaman desafia Déu i aquest li retalla els poders. Actúa quan no hi ha prou caça, o quan l’ànima d’algú és presa pels mals esperits.

Rituals. Sacrifici d’un cavall. Ascensió al cel, tocant el timbal, entrant en èxtasi, i enfilant-se per un bedoll. així puja [simbòlicament] per 12 cels i invoca a Bai Ülgan. Després cavalca per deserts i estepes, puja a la muntanyad e ferro i troba el forat del fum, entrada al món subterrani, es troba un mar, travessa un pont estret com un cabell, passa per les regions on es torturen els pecadors, saluda morts avantpassats,  fins que arriba al palau d’Erlik a qui ofereix alcohol. quan està borratxo, li concedeix que el bestiar es multipliqui i altres coses. Finalment torna al món normal de la iurta muntant una oca. Desperta i explica als altres el seu viatge, i transmet missatges dels parents finats.

Posted on

Arqueologia i estudi de documents

Les fonts de la història són de tres tipus: documents escrits, que poden ser subjectius (notes, diaris autobiogràfics) o oficials, objectes o pràctiques tradicionals (Patrimoni intangible de la Unesco).

(EB) La història es recolza en les següents disciplines:

  • arqueologia: identificar i descriure els objectes del passat i situar-los en el context històric. (veure la llista de les principals excavacions més amunt)
  • bibliografia: descripció i catalogació de llibres.
  • cronologies: Basades en fets notables o efemèrides astronòmiques, smb diferents sistemes segons les cultures. Xinesa (fins -2697), Japonesa (-660), Índia (eres Vikrama i Saka), Egipte (-1300), Babilònia i Assíria (-747 a -539), Jueus (-3762 des de la creació del món), Grècia (diferents segons les ciutats estat), Roma (basada en les llistes de magistrats), Cristiana (avui adoptada per tots, coincidint amb el 754 AUC ab urbe condita, fundació de Roma, proposada el 525 pel monjo Dionysius Exiguus), Era musulmana a partir de la hijrah, la peregrinació de la Meca a la Medina.
  • genealogia: la història de les famílies. Bíblica. Romana, amb els emperadors descendents dels déus. A l’edat mitjana els monjos comencen a escriure les genealogies dels reis. A partir de 1500 s’extén a tothom [registres parroquials? registres civils?]
  • diplomàtica: estudi dels documents legals i administratius. A l’edat mitjana hi va haver moltes falsificacions per l’intent de donar suport documental a tradicions orals de propietats. Al s17, les disputes entre el Jesuita Bolland i els benedictins van fer que Mabillon al De Re Diplomatica establís les bases sobre com autenticar documents. Julius von Ficker i Theodor von Sickel ho perfeccionen el 1854. Els experts identifiquen els tipus de lletra que fan servir les cancelleries de cada cort, Roman curial (pels Papes fins al s12), gòtic, caronlingi, minúscula. Els tipus que faran servir els impressors derivaran d’aquestes.
  • epigrafia. Estudi de les inscripcions. Important sobretot a Mesopotàmia, Egipte (també papirus) , Hitites, Pèrsia, Grècia, Roma, Índia, Pobles Turcs. [sembla que se solapa amb la diplomàtica? serien epígrafs inscripcions i papirus, i diplomàtica els documents de les corts]. Des del s15 hi havia qui col·leccionava inscripcions. L’acadèmia de Berlin va editar la compilació de les inscripcions gregues (1902 Ulrich von Wilamowitz Möllendorf) i llatines (1862 Theodore Mommsen) va recollir totes les inscripcions gregues.
  • paleografia: Estudi de l’escriptura manual (cert solapament amb l’epigrafia). Coneixement dels suports , papirus (dominant fins el 300), vellum o pergamí de pell, i paper. Tipus de lletra uncial romana, minuscula carolingia, gòtica.
  • sigil·lografia: estudi dels segells usats per autenticar. estampat o cilindre sobre argila (mesopotàmia). Roma, anells amb el segell per tancar amb cera. Les cancelleries merovingies els faran servir i l’ús s’estandrà de reis i bisbes fins a petits propietaris a partir del segle 13.  Segells quadrats a xina i Japó. Acabarà perdent vigència com a mitjà d’autenticació en favor de les signatures.
  • crítica textual. La reconstrucció dels textos preparats per la diplomàtica, epigrafia, sigil·lografia i paleografia. [ errors en les còpies? errors del mateix autor?].  Establir la genealogia dels textos (hi ha uns 5.000 manuscrits del text grec del nou testament, 300 de les metamorfosis d’Ovidi). Al s18 Bentley fa una edició revisada d’Horaci i comença a estudiar el nou testament. Lachmann al s19 fa edicions de textos grecs, llatins i alemany medieval. Bédier i Quentin.
Posted on

El “descobriment” de la prehistòria

La prehistòria

1819 Thomsen pel museu de Copenhaguen classifica les eines trobades a jaciments segons la tecnologia: pedra, bronze i ferro.

1859 Jacques Boucher de Perthes al Somme, Pegelly a Devon troben eines de pedra que situen l’antiguitat de l’home molt abans dels 4004 que es creia segons la Bíblia. Això és possible gràcies a l’estratigrafia de Lyell i Cuvier i concorda amb la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin. ( El 1849 Sir Edwar Denny havia publicat a “Prophetical Stream Of Time; or An Outline of God’s Dealings With Man, From The Creation To The End Of All Things“. [1849

1865 Lubbock divideix l’edat de pedra en Paleolític i Neolitic.

1871 Darwin, The Descent of Men

1875 Marcelino de Sautuola, Cueva de Altamira

1913 Reck, Olduvai Gorge, 1931-1960 Leakey l’home té 2M d’anys d’antiguetat

1936 Gordon Childe, Man makes himself i la “revolució del neolític”.

1940 Lascaux

1948 Libby descobreix el mètode de datació del carboni-14, que permet anar enrera 40.000 anys.

1974 Autrolopithecus  “Lucy” a Hadar, Etiòpia

Teoria de l’evolució de Darwin (1859) |  L’estudi de l’evolució humana
-2.58 Ma Quaternari  |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -10000  |   Neolític -10000 -3000

 

 

Posted on

La història a l’antiguitat i edat mitjana

Història  |  Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 |  S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòria , Expedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la història |  El Projecte de museu

ANTIGUITAT

[Britannica] Als temples d’Egipte i babilònia els reis deixaven inscripcions amb els noms i fets, per tal de ser commemorats en la posteritat. Assurbanipal de Síria va deixar unes 20.000 tauletes d’argila amb dades administratives. Però no hi havia el projecte de descriure i explicar els fets del passat. Això va començar amb Herodot i les seves historiae.  ἱστορία en grec vol dir “investigació”, coneixement adquirit per recerca. Aquest gènere es preocupava més de l’excel·lència literària que no pas de l’atenció a les fonts, tot i que tant Herodot com Tucídides hi feien referència. D’altres fonts d’informació seran les biografies, tot i que sovint tendeixen a engrandir la llegenda del subjecte, i les cronologies. Aristòtil menysté la narracions de fets com a quelcom que es refereix al contingent i l’efímer, i valora més l’estudi de les “antiguitats”, com per exemple les constitucions dels estats grecs. La majoria d’aquestes obres s’ha perdut, queda la “Constitució d’Atenes”.

[La república i les Lleis de Plató, la Política dAristòtil, no compten com a ciències socials?]

Herodot (-484 -425) va ser el primer que va intentar investigar els fets, viatjant i preguntant. Va cobrir les guerres amb els perses, les vides dels reis que hi van intervenir, les batalles de Marató, Termòpiles, i Salamina.

Tucidides (-472 -400) Guerres del Peloponès

Documents que es conserven sobre l’antiga grècia a Eurodocs.

Varro (-116 -27) Erudit romà que va compilar quelcom semblant a una enciclopèdia i una cronologia. La major part de les seves obres s’han perdut. (De rustica, [Bernat Metge])

Polibi (- 205 -120) Dels orígens de Roma fins a les guerres púniques [Bernat Metge]

Juli Cèsar (-100 -44): Commentarii de Bello Gallico, Commentarii de Bello Civili  (les guerres civils des de la mort de Pompeu a Egipte. i potser De Bello Alexandrino, De Bello Africo, De Bello Hispaniensi.

Titus Livi (-59 17) Ab Urbe Condita, història de Roma des de la fundació fins als temps d’August.

Plutarc (46 119). Grec, vides paral·leles [Bernat Metge]

Tàcit (56-120). Annals [Bernat Metge] Història de Roma des de la mort d’August.

Suetoni (69 122) De vita Caesarum, les vides dels 12 primers emperadors

El poble jueu és dels pocs que recollia la història, a l’antic Testament, perquè la seva religió implicava la intervenció de Jehovah en el destí del poble. El Nou testament es presenta com a testimoni però no hi ha evidència històrica i es pretén que acompleix les promeses.
Eusebi de Cesarea (260 339) Historiador cristià grec que escriu una cronologia universal. La història humana té 6000 anys d’antiguetat i Jesús hauria nascut el 5500. L’adaptació per Sant Jeroni serà molt influent durant 1000 anys. Al sVI es comença a comptar a partir del naixement de Crist.

A Xina la tradició de Confuci establia que es registressin els fets. La primera obra que es conserva és el Shih Chi de SSu-Ma Ch’ien. Els buròcrates recollien el que passava escrupulosament. Liu Chich-chi (661 721) va escriure el primer tractat sobre el mètode de la història9. Ssu-ma Kuang (1019-1086) escriurà una història general que va de -403 a 959.

MEDIEVAL

A occident la majoria de la població és analfabeta i només alguns monjos fan alguna crònica. Bede (673 735) fa una història de l’església esmentant les fonts. Einhard (775 840) Vita Karoli Magni. Vincent de Beauvais (1184 1264), Speculum historiale . [la història com a a escenari de la salvació divina fins a la fi dels temps, llistant els papes, bisbes i reis per la gràcia divina]. [cal assenyalar que no és que l’església cristiana desplacés la cultura clàssica. La cultura clàssica va desaparèixer amb les invasions dels pobles de les estepes. I d’allà va començar la tasca dels monjos]

El llegat dels grecs es va mantenir a Bizanci. Priscus de Panium (450) descriu les incursions d’Atila. Procopius (500-565), conseller de Belisario, les guerres al nord d’Àfrica, història secreta criticant Justinià, Bellisario i les seves dones. L’edició completa de les obres de Plató és un manuscrit bizantí de 895.

Igual que els jueus, els musulmans van establir el Qur’an i el conjunt d’ensenyaments de Mahoma que formen la Shari’ah com a font de la història. At-Tabari al califat Abbassida d’Iraq va escriure la “Història de profetes i reis”. Els fets històrics eren interpretats com a resultat de la intervenció divina.
Ibn Khaldun (1332-1406) va ser un gran historiador i sociòleg. Havent servit a l’Espanya musulmana i nord d’Àfrica com a general, polític i primer ministre, va veure que gairebé sempre tot acabava en desastre, i es va interrogar sobre quina era la causa. Al Muqaddimah la introducció a la seva història universal fa consideracions sociològiques, distingint entre la vida nòmada i sedentària (berbers i àrabs), el declivi que té lloc quan un poble guerrer conquereix una ciutat. Les societats es mantindrien unides per una “cohesió social” que es pot reforçar amb la religió. Aquesta cohesió du certs grups al poder però conté en si mateixa llavors psicològiques, sociològiques, econòmiques i socials, que duran a la seva caiguda per ser reemplaçats per un altre grup. En general, tota gran civilització arribarà a un declivi i serà substituïda per uns bàrbars, que s’aniran refinant fins que al seu torn, seran substituïts per uns nous bàrbars.

1493 Schedel Liber Chronicarum, una enciclopèdia de fets històrics i paràfrasi de la Bíblia amb 1809 il·lustracions procedents de planxes tallades en fusta del taller de Nürnberg de Wolgemut, de qui va ser deixeble Dürer.  És un dels primers cassos d’integració de text i imatge. [PDF]. presenta la història del món en set edats:

  1. De la creació al diluvi
  2. fins al neixement d’Abraham
  3. fins al rei David
  4. fins al captivi de Bailònia
  5. fins al neixement de Jesucrist
  6. fins al temps actual (la part més extensa)
  7. sobre el final del món i el judici final

CATALUNYA, Les quatre grans cròniques.

Posted on

Palau d’estiu. Beijing

The Summer Palace (simplified Chinese: 颐和园; traditional Chinese: 頤和園; pinyin: Yíhéyuán) is a vast ensemble of lakes, gardens and palaces in Beijing. It was an imperial garden in the Qing dynasty. Inside includes Longevity Hill (万寿山; 萬壽山; Wànshòu Shān) Kunming Lake and Seventeen Hole Bridge. It covers an expanse of 2.9 square kilometres (1.1 sq mi), three-quarters of which is water.

Galeria

 

mic_green_pinother_02.png

Posted on

Temple del cel. Beijing

The Temple of Heaven (Chinese: 天坛; pinyin: Tiāntán) is an imperial complex of religious buildings situated in the southeastern part of central Beijing. The complex was visited by the Emperors of the Ming and Qing dynasties for annual ceremonies of prayer to Heaven for a good harvest. The Temple of Heaven was inscribed as a World Heritage site in 1998 and was described as “a masterpiece of architecture and landscape design which simply and graphically illustrates a cosmogony of great importance for the evolution of one of the world’s great civilizations…” as the “symbolic layout and design of the Temple of Heaven had a profound influence on architecture and planning in the Far East over many centuries.”[1]

Galeria

Posted on

Peterhof

The Peterhof Palace (Russian: Петерго́ф, tr. Petergóf, IPA: [pʲɪtʲɪrˈɡof],[1]) (an emulation of early modern Dutch “Pieterhof”, meaning “Pieter’s Court”),[2] is a series of palaces and gardens located in Petergof, Saint Petersburg, Russia, commissioned by Peter the Great as a direct response to the Palace of Versailles by Louis XIV of France.[3] Originally intending it in 1709 for country habitation, Peter the Great sought to expand the property as a result of his visit to the French royal court in 1717,[3] inspiring the nickname of “The Russian Versailles”.[4] The architect between 1714 and 1728 was Domenico Trezzini, and the style he employed became the foundation for the Petrine Baroque style favored throughout Saint Petersburg.[5] Also in 1714, Jean-Baptiste Alexandre Le Blond, likely chosen due to his previous collaborations[6] with Versailles landscaper André Le Nôtre, designed the gardens. Francesco Bartolomeo Rastrelli completed an expansion from 1747 to 1756 for Elizabeth of Russia. The palace-ensemble along with the city center is recognized as a UNESCO World Heritage Site.

Galeria

Posted on

Stowe House

https://en.wikipedia.org/wiki/Stowe_House

Galeria

 

Posted on

Blenheim Palace

Following the 1st Duke’s death the Duchess concentrated most of her considerable energies on the completion of the palace itself, and the park remained relatively unchanged until the arrival of Capability Brown in 1764. The 4th Duke employed Brown who immediately began an English landscape garden scheme to naturalise and enhance the landscape, with tree planting, and man-made undulations. However, the feature with which he is forever associated is the lake, a huge stretch of water created by damming the River Glyme and ornamented by a series of cascades where the river flows in and out. The lake was narrowed at the point of Vanbrugh’s grand bridge, but the three small canal-like streams trickling underneath it were completely absorbed by one river-like stretch. Brown’s great achievement at this point was to actually flood and submerge beneath the water level the lower stories and rooms of the bridge itself, thus reducing its incongruous height and achieving what is regarded by many as the epitome of an English landscape. Brown also grassed over the great parterre and the Great Court. The latter was re-paved by Duchêne in the early 20th century. The 5th Duke was responsible for several other garden follies and novelties.

Galeria

 

Posted on

Hidcote Manor Garden

Hidcote Manor Garden is a garden in the United Kingdom, located at the village of Hidcote Bartrim, near Chipping Campden, Gloucestershire. It is one of the best-known and most influential Arts and Crafts gardens in Britain, with its linked “garden rooms” of hedges, rare trees, shrubs and herbaceous borders. Created by Lawrence Johnston, it is owned by the National Trust and is open to the public.

Lawrence Johnston was influenced in creating his garden at Hidcote by the work of Alfred Parsons and Gertrude Jekyll, who were designing gardens of hardy plants contained within sequences of outdoor “garden rooms“. The theme was in the air: Vita Sackville-West and Harold Nicolson‘s Sissinghurst Castle Garden was laid out as a sequence of such spaces, without, it seems, direct connection with the reclusive and shy Major Johnston. Hidcote’s outdoor “rooms” have various characters and themes, achieved by the use of box hedges, hornbeam and yew, and stone walls. These rooms, such as the ‘White Garden’ and ‘Fuchsia Garden’ are linked, some by vistas, and furnished with topiaries. Some have ponds and fountains, and all are planted with flowers in bedding schemes. They surround the 17th century manor house, and there are a number of outhouses and a kitchen garden.

 

Galeria

Posted on

E

Les meves paraules

 

ebenista m i f Persona que fa mobles.

eclipsi m Desaparició durant un temps de la llum d’un astre que és tapada per un altre. Eclipsi de Sol, de Lluna.

ecologia f Ciència que estudia la relació entre els éssers vius i el medi.

ecològic, -a adj Referent a l’ecologisme o a l’ecologia. Productes ecològics.

ecologisme m Moviment de defensa del medi natural.

ecologista adj i m i f Referent a l’ecologisme; persona partidària de l’ecologisme.

economia f 1 Administració dels béns. L’economia familiar. L’economia del país. 2 Ciència que estudia el comerç i els intercanvis de diners o mercaderies.

econòmic, -a adj Referent a l’economia. Té problemes econòmics.

economista m i f Persona entesa en economia.

ecs interj Expressa fàstic. Ecs, deixa estar aquest cuc!

edat f 1 Temps que ha passat d’ençà de l’existència d’un ésser, d’un astre. L’edat d’un roure. L’edat de la Terra. 2 Període històric. L’edat mitjana.

edició f 1 Resultat, manera com es presenta una obra editada. S’hi han mirat molt amb l’edició de l’obra. 2 Cada una de les vegades que surt editada una obra. Ja van per la cinquena edició.

edificació f El fet d’edificar. Estaran uns anys en l’edificació del nou teatre.

edificar v tr i intr Construir, fer edificis. A cada cantonada de la plaça han edificat una torre. Sembla que es torna a edificar més.

edifici m Construcció gran. Els edificis del centre de la ciutat.

editar v tr 1 Reproduir i posar a la venda una obra. Editar revistes, llibres, discos, etc. 2 Preparar un document informàtic. Quan tingui totes les referències del treball, les editarà.

editor, editora 1 m i f Persona o entitat que edita llibres o altres mitjans impresos. 2 editor m Programa informàtic.

editorial 1 adj Referent al món de l’edició. Empreses editorials. 2 f Empresa que edita. 3 m Article que exposa l’opinió de la direcció d’un mitjà informatiu.

edredó m Cobrellit reforçat que serveix per abrigar.

educació f Acció i efecte d’educar. L’Educació Primària. Ha rebut una bona educació. Sempre s’ha de fer notar per la seva mala educació.

educador, -a adj i m i f Que educa.

educar v intr i règ Formar en coneixements i actituds. L’han educat en el respecte als altres.

educat, -ada adj Que demostra educació. Una persona ben educada, mal educada.

efecte 1 m Resultat d’una acció (damunt de). Les paraules que li va dirigir li han fet molt d’efecte. 2 en efecte loc adv Indica confirmació. Va jurar que no ho diria i, en efecte, ho ha complert. 3 per efecte de loc prep A causa de. L’embotit es va fer malbé per efecte de la calor.

efectiu, -iva 1 adj Real. Les noves mesures aviat seran efectives. 2 fer efectiu loc verb Realitzar. Necessitaran un permís del jutge per poder fer efectiu el trasllat. 3 en efectiu loc adv En metàl.lic. Ho pagaran amb un taló o en efectiu?

efectivament adv En efecte. Va dir que no vindria i, efectivament, ho va complir.

efectuar v tr Fer. Els serveis d’urgència ja han efectuat quatre sortides.

eficaç adj Que fa efecte. Un medicament eficaç.

eficiència f Competència. Ha demostrat la seva eficiència ja en el primer mes d’exercir el càrrec.

egipci, -ípcia adj i m i f D’Egipte. L’escriptura egípcia..

egoisme m Condició d’egoista. El seu pitjor defecte és l’egoisme.

egoista adj i m i f Que només mira per si mateix. Un comportament egoista. Són uns egoistes.

egua [var.: euga] f Femella del cavall. Un ramat d’egües.

eh interj Usada per preguntar, per cridar l’atenció. Eh que no és veritat…? Eh, baixeu d’aquí de seguida!

ei interj Usada per cridar l’atenció, per rectificar. Ei, vosaltres! Podríem fer una festa; ei, si us ve de gust!

eina f Instrument manual per a operacions mecàniques: *ferramenta. Les eines d’un manyà.

eivissenc, -a adj i m i f D’Eivissa.

eix, -a* det i pron Demostratiu lligat amb la 2a. persona. Passa’m eixa capsa que tens al costat.

eix m Peça que uneix dues rodes.

eixam m Grup nombrós d’insectes, especialment d’abelles.

eixamplar v tr Fer més ample. M’he de fer eixamplar la jaqueta.

eixerit, -ida adj Dit de la persona que és viva, espavilada, disposada.

eixida f *1 Lloc per on s’ix: sortida. Els van indicar on era l’eixida. *2 Acció i efecte d’eixir: sortida. Van coincidir amb l’hora d’eixida del torn de matí. 3 Pati. *4 Acudit. Té unes eixides que fan riure.

eixir* 1 v règ Passar de dins a fora: sortir. Eixien de l’estadi com un riu. 2 eixir-se’n v pron [fig.] Sortir-se’n. Va provar de solucionar el problema, però no se’n va eixir.

eixordar [var.: *ensordar] v intr Deixar sord. La maquinària de la fàbrica eixordava.

eixugamans [var.: eixugamà] m Drap per eixugar-se les mans: *torcamans.

eixugaparabrises m Mecanisme per fer net el parabrisa d’un cotxe.

eixugar 1 v tr Fer perdre la humitat. El sol eixuga la roba. 2 eixugar-se v pron Perdre la humitat. Ja se m’ha eixugat el cabell.

eixut, -a adj 1 Sec. Un temps eixut. La roba ja és eixuta. 2 [fig.] Un caràcter eixut.

el 1 det [el, l’, els / la, l’, les] El vi. L’oli. Els peus. / La gota. La història. La utilitat. L’illa. L’última. L’olor. Les sabates. 2 pron [el, l’, ‘l, -lo, els, ‘ls, -los / la, l’, -la, les, -les] Substitueix l’objecte directe determinat relacionat amb 3a. persona. El crida. L’omple. L’en va treure a empentes. Agafa’l. Va olorar-lo. Els valora. Va rebre’ls. No volia escoltar-los. / La veu cada dia. Se la imagina. La’n va expulsar sense apel.lació. L’ha valorada molt. Escolteu-la. Les pren. Porta-les. 3 Substitueix l’objecte directe neutre en concurrència amb hi. Això ho ha fet possible i encara l’hi fa.

elaboració f El fet d’elaborar. Una indústria dedicada a l’elaboració de xocolata.

elaborar v tr Produir, fabricar a través d’un procés. Les abelles elaboren la mel.

elaborat, -ada adj Que ha sofert una elaboració. Producte elaborat. Saba elaborada.

elàstic, -a 1 adj Que s’estira i s’arronsa. Una carpeta amb gomes elàstiques. 2 elàstics m pl Tirants que subjecten els pantalons.

elecció 1 f Acció i efecte d’elegir.No tenia cap altra elecció que acabar la carrera aquell any 2 eleccions f pl Votacions per elegir. Les eleccions al Parlament són cada quatre anys.

elector, electora m i f Persona que té dret a participar en unes eleccions.

electoral adj Referent a unes eleccions. Col.legi electoral.

elèctric, -a adj Que va amb electricitat, referent a l’electricitat. Aparells elèctrics. Corrent elèctric.

electricista m i f Persona que fa instal.lacions elèctriques o en repara.

electricitat f Forma d’energia. Electricitat negativa, positiva.

electrodomèstic m Aparell elèctric d’ús domèstic. Una botiga d’electrodomèstics.

electrònic, -a adj Referent a l’electrònica i a les seves aplicacions. Un joc electrònic.

electrònica f Part de la física que tracta dels moviments de l’electricitat.

elefant, elefanta m i f Mamífer molt gros caracteritzat per la llarga trompa i els ullals.

elegància f Qualitat d’elegant. Camina amb elegància.

elegant adj Que produeix un efecte d’harmonia. Un vestit elegant. Una dona elegant.

elegir v tr Triar, especialment per a un càrrec. L’han elegida presidenta per majoria.

element m 1 Unitat que forma part d’un conjunt. Un moble per elements. Els elements d’una frase. Un element químic. 2 Medi. L’aigua és l’element dels peixos.

elemental adj 1 Bàsic. Els principis elementals de la física. 2 Senzill. “Elemental, estimat Wathson!”

elevar v tr Fer anar amunt. Per la festa elevaran globus.

elevat, -ada adj Alt. Tot està a uns preus molt elevats.

eliminar v tr i règ Excloure. Els han eliminat de la competició.

ell, ella pron Represnta la 3a. persona; molt rarament referit a cosa. Ho farà ella mateixa. Si ells no s’ho volen quedar, ja m’ho quedaré jo.

elogi m Alabança.

em [em, me, m’, ‘m, -me] pron Indica la 1a. persona del singular; substitueix l’objecte directe i l’indirecte. Em sembla que no és veritat. On me puc posar? M’estranya això que em dius. Dóna’m la mà. Sort que va avisar-me a temps.

embalar v tr Col.locar dins d’un embalatge. S’ha d’embalar la mercaderia que sortirà demà.

embalatge m Material (cartó, paper, caixes, etc.) amb què es prepara una mercaderia per al transport.

embaràs [pl. -assos] m 1 Estat de la dona que espera un fill. És al tercer mes de l’embaràs. 2 Nosa. Tots aquests paquets posats aquí a l’entrada són un bon embaràs.

embarassada adj i f Dit de la dona que espera un fill. Està embarassada de cinc mesos. El metge atenia una embarassada.

embarbussament m Joc lingüístic d’habilitat fonètica. Allò de “Un plat blanc, pla…” és un embarbussament.

embarcació m Construcció per navegar per l’aigua.

embarcament m Acció i efecte d’embarcar o d’embarcar-se. Targeta d’embarcament.

embarcar 1 v tr Fer pujar dalt d’una embarcació, d’un avió. Ara embarquen el bestiar. 2 embarcar-se v pron i règ [fig.] Emprendre una activitat. S’han embarcat en un negoci arriscat.

embassament m Pantà, especialment artificial.

emblanquinar v tr Donar una capa de calç. Emblanquinar una paret.

emboirar-se v pron Cobrir-se de boira. La vall comença a emboirar-se cap al tard.

embolcall m Allò que recobreix un fruit, o amb què està embolicat un producte. L’embolcall d’una castanya. L’embolcall d’un regal.

embolic m 1 El fet d’embolicar(-se). No toquis la llana, que s’hi ha fet un embolic! 2 [fig.] Situació complicada. Sempre es fica en embolics.

embolicar v tr 1 Posar dins d’un embolcall. Embolicar caramels, paquets. 2 Enredar. Has remenat tant la xarxa que l’has embolicada. 3 [fig.] No li pots encarregar res, perquè tot ho embolica. Embolica, que fa fort!

embós [pl. -ossos] [var.: embús] m Resultat d’embossar(-se). S’ha fet un embós a la carretera.

embossar(-se) [var.: embussar] v tr i pron Una nosa, impedir el pas. Tots aquells papers van embossar el vàter. El lavabo s’ha embossat.

embotellar v tr Ficar dins de botelles. Embotellar el vi.

embotit m Aliment fet amb carn adobada, generalment picada, i ficada dins d’una funda.

embragatge m Mecanisme d’un vehicle que permet el canvi de marxes. El pedal de l’embragatge és el de més cap a l’esquerra.

embranzida f Impuls. Va agafar embranzida i va fer el salt.

embrió m Primera etapa del desenvolupament d’un organisme.

embrutar v tr Fer brut. Qui ha embrutat el pis?

embut 1 m Estri cònic que es fa servir per passar líquids d’un recipient en un altre. 2 sense embuts loc adv Sense miraments. T’ho diré sense embuts: no m’agrada gens aquesta actitud.

embutxacar-se v pron i tr Quedar-se uns diners, guanyar. Es va embutxacar la meitat dels guanys d’aquella operació.

emergència f Fet, situació que demana una solució especial. Aterratge d’emergència.

emetre v tr 1 Fer circular. L’emissora emet els seus programes. El banc emet bitllets. 2 Deixar anar. Aquell cos estrany emetia radiacions.

emigració f El fet d’emigrar. L’emigració cap a Amèrica va ser molt elevada al segle passat.

emigrant m i f Persona que emigra. El vaixell era ple d’emigrants que se n’anaven cap a Austràlia.

emigrar v intr Anar a viure fora del propi país. Després de les inundacions, més de la meitat de la població va haver d’emigrar per sobreviure.

emissió f El fet d’emetre. Emissió de moneda. Emissions radiofòniques, televisives.

emissor, -a 1 adj Que emet. Un aparell emissor. 2 m i f Persona que emet el missatge en un acte de comunicació. L’emissor i el receptor.

emissora f Instal.lacions des d’on s’emet. Una emissora de ràdio, de televisió.

emmanillar v tr Posar les manilles. Els guàrdies van emmanillar els detinguts.

emoció f El fet d’emocionar-se. L’emoció no el deixava parlar.

emocionar(-se) 1 v tr i pron Transmetre o experimentar un sentiment de trasbals. Les pel.lícules d’amor l’emocionen. Quan el va veure plorar, es va emocionar.

emocionat, -ada adj Ple d’emoció. Els va dirigir unes paraules emocionades.

empaitar v tr Perseguir.

empanada f Pasta farcida de vianda i cuita al forn.

empaperar v tr Recobrir de paper. Empaperar una paret, el menjador.

emparentar-se v rec Arribar a formar part d’una família. Amb aquell casament es van emparentar les dues famílies.

emparrar-se v pron Enfilar-se una planta. Les heures s’emparraven per tota la façana.

empassar-se v pron i tr Tirar gola avall: *engolir-se. No es podia empassar la saliva.

empastifar v tr Embrutar, especialment amb una substància untuosa o enganxosa. T’has empastifat les mans de fang.

empat m El fet d’empatar. El partit va acabar en empat a zero.

empatar v intr Fer els mateixos punts en una competició. Han empatat dos partits. Han empatat a zero. Al final van empatar.

empenta [var.: espenta] f 1 Pressió brusca per fer anar un cos endavant. Li va donar una empenta que de poc no el fa caure. 2 [fig.] Va venir amb tanta empenta que volia enllestir-ho tot aquell mateix dia.

empènyer v tr Fer pressió per fer moure: *espentar. Empenyien el cotxe entre quatre. Empenyeu la porta.

emperador, emperadriu m i f Sobirà, sobirana d’un imperi. Els antics emperadors d’Àustria-Hongria.

empipador, -a adj Que molesta. Un sorollet empipador.

empipament m Estat de qui se sent molest. Parla-hi tu, a veure si se li’n va l’empipament.

empipar 1 v tr Molestar. M’empipa molt aquesta actitud que té. 2 empipar-se v pron Enfadar-se. Es va empipar amb mi perquè li vaig dir el que en pensava, del seu caràcter.

empitjorament m El fet d’empitjorar. Aquell incident a la frontera va provocar un empitjorament de les relacions entre tots dos països.

empitjorar v intr Posar-se pitjor. El temps empitjora per minuts.

empleat, empleada m i f Treballador del sector de serveis. Una empleada de correus.

emponnar-se* v ref Inclinar el cos, fent flexió de les cames: ajupir-se.

emportar-se v pron i tr Agafar(-ho) i portar(-ho) cap a un altre lloc. Algú s’ha emportat el cendrer.

emprar v tr Utilitzar.

empremta f Senyal damunt d’una superfície. Empremtes digitals.

emprendre [var.: *mamprendre] v tr Iniciar una activitat. Emprendre un viatge, un negoci.

emprenyador, -a adj Que molesta molt. Un soroll emprenyador.

emprenyar 1 v intr Molestar molt. Pareu ja i no emprenyeu més. 2 emprenyar-se v pron Enrabiar-se. Es va emprenyar com una mona.

empresa [var.: *mampresa] f 1 Societat industrial o comercial. Treballen en una empresa tèxtil. Un home d’empresa. 2 Afer, activitat. Van fracassar en l’empresa.

empresari, empresària m i f Persona propietària d’una empresa.

empresonar v tr Ficar a la presó. El jutge el va fer empresonar.

1en prep 1 Indica lloc: situació o direcció. Viu en una casa de lloguer. Van arribar en un castell abandonat. 2 Indica temps. En un temps molt allunyat. En acabar la sessió, anirem a passejar. 3 Darrere de certs verbs. Pensa en ella cada dia. 4 Amb locucions adverbials. En efecte. En acabat. En un tres i no res.

2en [en, ne, n’, ‘n, -ne] pron 1 Substitut de sintagmes preposicionals introduïts per la preposició de. Torna de la fira: ara en torna, va tornar-ne, torna’n aviat. 2 Substitut d’objecte directe indeterminat, a tall de partitiu. Vol pa: en vol, quant ne vol?, no va voler-ne gens. 3 Substitut d’un nucli nominal determinat per un quantificador. Omple quatre gerres: n’omple quatre, omple’n quatre, va omplir-ne quatre. Han arribat gaires trens?: n’han arribat molts. Quants alumnes hi ha a la facultat?: n’hi ha dos mil cinc-cents. 4 Substitut de l’atributiu de ser o fer-se . És gaire alt?: no n’és gaire. S’ha fet vell: se n’ha fet en quatre dies. 5 Formant part d’alguns verbs pronominals. Anar-se’n. Tornar-se’n. Pujar-se’n. Eixir-se’n. 6 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Ell se’n va rentar les mans i ho va fer explicar als altres. S’hi va esforçar molt, però no se’n va sortir.

3en [en, na, n’ ] det Article utilitzat amb noms de persona [gen. només davant nom d’home començat per consonant. A les Balears, es fa servir totes les formes]. Hi ha en Josep que demana per tu.

enagos m pl Peça de roba interior femenina en forma de faldilla.

enamorar-se v pron i règ Sentir-se pres d’amor (per). S’ha enamorat bojament del seu company de treball.

enamorat, enamorada m i f Persona de qui s’està enamorat. “És la meva enamorada que ve al temps de la calor.”

ençà 1 adv Indica proximitat respecte de qui parla. Fes-te un xic ençà. 2 d’ençà (de/que) loc prep o conj Des (de/que). No l’he tornat a veure d’ençà de diumenge. D’ençà que ha començat la tardor que no para de ploure. 3 de… ençà loc prep No l’he vist de l’estiu ençà.

encadenar v tr Fixar amb cadenes. Van encadenar els presoners al banc.

encaixar v tr i intr Unir perfectament. Les peces del puzle no encaixaven prou bé.

encalçar* v tr Perseguir.

encalentir* v tr Escalfar.

encaminar v tr i règ Dirigir. Em va encaminar cap a la botiga que buscava.

encant m Poder d’agradar. Té un encant especial quan parla.

encantador, -a adj Que té encant. Una persona encantadora.

encantar 1 v tr Agradar molt. L’art àrab m’encanta. 2 encantat exp Fórmula de cortesia en les presentacions. Encantat de conèixer-la.

encapçalament m Començament d’un escrit. A l’encapçalament d’una carta hi ha d’haver la presentació.

encara 1 adv Indica continuïtat. Encara estan sopant. Encara sou aquí? 2 Indica circumstància afegida. Li ho han de fer tot i encara es queixa. 3 encara que loc conj Indica valor concessiu. Encara que li passeu les instruccions, ell farà el que voldrà.

encàrrec m Cosa encarregada. A qui li toca de fer els encàrrecs?

encarregar v tr 1 Confiar. M´han encarregat el control dels concursants. 2 Demanar en reserva. Hem encarregat les entrades per a la sessió de diumenge. 3 encarregar-se v pron i règ Estar al càrrec o fer-se càrrec (de). Ell s’encarregarà de cobrar les entrades.

encarregat, encarregada m i f Persona que té al seu càrrec una responsabilitat, especialment en una fàbrica o taller. L’encarregat de la secció de comandes.

encastar v tri règ Deixar(-ho) fixat dins una cavitat. Volen encastar les conduccions a la paret.

encavalcar-se v rec Anar una cosa parcialment damunt d’una altra. Les cases estaven disposades costera amunt bo i encavalcant-se.

encèfal m Conjunt d’òrgans que hi ha dins el crani, com el cervell, el cerebel, etc.

encegar v tr Deixar com cec. Aquella llum tan forta els va encegar.

encenalls [rarament en sing.] m pl Tiretes caragolades que es fan quan es rebaixa una fusta: *borumballes, *burballes.

encendre v tr 1 Aplicar foc (a). Encendre el fogó, un cigarret, un misto. 2 [p. ext.] Engegar. Encendre el llum, la ràdio, la televisió.

encenedor m Estri per fer foc, especialment per encendre el cigarro.

encert m Fet d’encertar. Ha estat un encert anar a veure aquesta pel.lícula.

encertar v tr 1 Fer (-ho) coincidir en un punt concret. Va encertar la porteria des de mig camp. 2 Preveure una solució, endevinar. Ha encertat les travesses.

encetar 1 v tr Començar, especialment a gastar. Avui encetarem el pernil. 2 [fig.] Encetar una conversa. 3 encetar(-se) v tr i pron Produir(-se) una pelada. Les sabates noves m’han encetat els peus. Se m’han encetat les mans de tant fer anar les estisores.

enciam [var.: *encisam] m Planta d’horta que es menja crua com a amanida.

enciclopèdia f Obra escrita que aplega tota mena de coneixements.

enclusa f Bloc d’acer sobre el qual es treballava el metall a la forja.

encolar v tr Enganxar amb cola. Les potes de la taula s’han d’encolar.

encomanar v tr 1 Encarregar. Passa a recollir el paquet que he encomanat a la carnisseria. 2 Contagiar: *apegar. Algú em deu haver encomanat aquesta grip tan forta.

encongir(-se) [var.: *encollir] v tr i pron Arronsar.

encorbar(-se) [var.: corbar(-se)] v tr i pron Fer(-se) corb. Camina encorbant l’esquena.

encreuament m Indret on es troben carrers, camins, etc. Hi ha hagut un accident a l’encreuament de les dues avingudes.

endarrere [var.: *arrere, enrere] adv Indica direcció cap a la part posterior. Vés més endarrere.

endarreriment m Situació d’allò o d’aquell que va endarrerit.

endarrerir 1 v tr Deixar per més tard. Han endarrerit l’acabament de les obres. 2 endarrerir-se v pron Anar, quedar endarrere. Camineu més de pressa, no us endarreriu.

endarrerit, -ida adj Que no va al dia, a l’hora. Va endarrerit amb els pagaments.

endavant [var.: avant, *envant] 1 adv Indica direcció cap a la part anterior. Posa’t més endavant. 2 per endavant loc adv De manera anticipada. Ho heu de pagar per endavant.

l’endemà [var.: *el sendemà] loc adv El dia immediatament després. Van arribar just l’endemà del seu aniversari.

enderrocament m El fet d’enderrocar. L’enderrocament d’un edifici.

enderrocar v tr Fer caure una construcció. Han enderrocat les velles torres.

endevinalla [var.: endevineta] f Joc de llenguatge en què es planteja la solució d’un enigma.

endevinar v tr Trobar una solució per atzar. Em va endevinar el pensament.

endins [var.: endintre] adv Indica direcció cap a la part interior. Se’n va anar mar endins.

endívia f 1 Planta d’horta de fulles apinyades, llises i blanquinoses. 2 *Escarola.

endolcir v tr Fer dolç. Endolcia el cafè amb sacarina.

endoll m Presa de corrent. Aquest endoll està massa a l’abast del menut.

endollar v tr Col.locar les clavilles de connexió d’un aparell dins d’un endoll. Si no endolles l’ordinador, no se t’engegarà.

endreça f Operació d’endreçar. Hem fet endreça a les golfes.

endreçar v tr i intr Col.locar les coses a lloc: *adesar, *alçar. Endreceu les eines. Després de jugar, endreceu.

endreçat, -ada adj 1 Polit. Anava tot net i endreçat. 2 Ordenat.

mals endreços m pl Conjunt de coses inservibles. L’habitació dels mals endreços.

endur-se v pron i tr Emportar-se.

endurir-se v pron Tornar-se dur. La terra s’ha endurit.

enemic, -iga adj i m i f Que hi estem, que ens està en contra. L’exèrcit enemic. Té molts enemics.

enemistat f Relació pròpia d’enemics. L’enemistat entre els dos clans datava de segles.

energètic, -a adj Que produeix energia. Aliments energètics.

energia f Capacitat de produir un treball. Energia elèctrica, solar.

enèrgic, -a adj Que té energia. Una resposta enèrgica.

enfadar(-se) v tr i pron Fer sentir o sentir-se molest. Amb la manera que té de fer les coses, sempre ens fa enfadar. S’han enfadat perquè els he cridat l’atenció.

enfeinat, -ada adj Que sempre té feina, atrafegat: *afaenat.

enfiladís, -issa adj Que s’enfila. Plantes enfiladisses.

enfilar 1 v tr Agafar un camí. Va enfilar la drecera. 2 Passar un fil. Enfilar l’agulla. 3 enfilar-se v pron i règ Pujar-se’n. Es va enfilar a la cadira per despenjar el quadro.

enfocar v tr 1 Concentrar un focus en un punt. Van enfocar els protagonistes quan van sortir a l’escenari. 2 Fer clara una imatge d’una projecció. Enfoca les diapositives. 3 [fig.] Plantejar. Has enfocat malament el problema.

enfonsament [var.: *afonament] m El fet d’enfonsar-se. Nosaltres no hi érem quan es va produir l’enfonsament de l’hotel. L’enfonsament del “Titanic”.

enfonsar 1 [var.: *afonar] v tr Fer anar a fons. Va enfonsar el cap a l’aigua. 2 enfonsar-se [var.: *afonar-se] v pron Anar-se’n a fons. La barca es va enfonsar al mig de l’estany. 3 Caure, ensorrar-se. La casa es va enfonsar. 4 Formar una depressió. Més endavant, el camí s’enfonsava.

enfora adv 1 Indica direcció cap a l’exterior. Va treure els braços massa enfora. 2 *Lluny. Viuen molt enfora.

enfortir v tr Fer fort. Pren calci per enfortir els ossos.

enfosquir(-se) v tr i pron Fer(-se) fosc. Enfosquiu la sala per a la projecció. El cel es va enfosquir en un moment.

enfrontament m El fet d’enfrontar-se.

enfrontar-se v pron i règ Plantar cara. Es va enfrontar tot sol amb un munt de dificultats.

enganxar 1 v tr Unir amb ganxos. Enganxar la caravana al cotxe. 2 enganxar(-se) v tr i pron Unir(-se): *aferrar, *apegar. Enganxava els cromos a l’àlbum. Amb la calor, la roba s’enganxa al cos.

enganxó* m Esgarrinxada. S’ha fet un enganxó amb el roser.

enganxós, -osa adj Que s’aferra: *apegalós. La barana està enganxosa de la humitat.

engany [var.: *engan] m El fet d’enganyar. Sempre em véns amb mentides i enganys.

enganyar [var.: *enganar] v tr Portar a error abusant de la confiança. Me’l van vendre com a bo, però em van enganyar.

engegada f Acció d’engegar. Vol un cotxe amb una engegada ràpida.

engegar v tr 1 Posar en marxa. Engegar una màquina, el cotxe. Engegar l’aigua, el gas. 2 [fig.] El va engegar lluny. T’engegaré a dida!

enginy m Capacitat de trobar solucions imaginatives. “Més val enginy que força.”

enginyer, enginyera m i f Tècnic superior. Enginyer industrial, nuclear, genètic.

engolir-se* v pron i tr Tirar gola avall: empassar-se. Va engolir-se tot un plat de carn.

engonal m Zona d’unió de la cuixa amb el tronc.

engranatge m Sistema de rodes dentades que es transmeten el moviment les unes a les altres.

engrandir v tr Fer més gran. Han engrandit el magatzem per la part de darrere.

engreixar(-se) v tr i pron (Fer) posar greix. Engreixaven els convidat amb uns àpats abundosos. A l’estiu sempre s’engreixa.

a l’engròs loc adv En grans quantitats. Comerç a l’engròs.

engruna 1 f Mica. No n’ha quedat ni una sola engruna. 2 engrunes f pl Miques de pa, molles. El gat menjava les engrunes que queien de la taula.

enguany adv Aquest any. Enguany no hem fet cap viatge a l’estranger.

enguixar v tr Recobrir de guix. Enguixar la paret. Enguixar un braç trencat.

enigma m Misteri que cal interpretar.

enlairar-se v pron Anar enlaire, envolar-se. L’avió s’enlairava a gran velocitat.

enlaire adv Amunt. La gent que passava van començar a mirar enlaire.

enllà adv Indica situació de llunyania respecte a la 1a i la 2a persona del discurs. Posa-ho una mica més enllà.

enllaç m Acció i efecte d’enllaçar. Estació d’enllaç.

enllaçar v règ Unir, connectar. Aquesta carretera comarcal enllaça amb la nacional al km 26.

enllestir v tr Acabar, especialment en els últims detalls. Enllestien els preparatius del festival.

enlloc adv 1 [en frases negatives] En cap lloc. No n’he trobat enlloc. 2 [en frases condicionals i interrogatives] En algun lloc. Si en trobes enlloc, compra’n. Que l’has vist enlloc?

enlluernar v tr Un esclat de llum, encegar. Va engegar els llargs i em va enlluernar.

enllumenat m Conjunt de llums d’una via pública. L’enllumenat dels carrers.

enllustrar v tr Fer lluent un calçat amb un producte adient. Enllustrava les botes només amb betum.

enmig de [var.: entremig de] loc prep Indica situació dins un conjunt. No el sabia veure, perdut enmig de tots aquells convidats.

ennegrir v tr Fer negre. Els núvols de tempesta ennegrien aquell cel d’estiu.

ennuvolar-se v pron Omplir-se el cel de núvols.

enorme adj D’allò més gran o gros. L’elefant és una bèstia enorme.

enormement adv D’allò més. Estava enormement sorprès de veure’ls allà.

enquesta f Tècnica per fer la recollida d’opinions a base de preguntes preparades.

enquestar v tr Passar una enquesta. Van enquestar el deu per cent dels treballadors de l’empresa.

enrabiada f El fet d’enrabiar-se.

enrabiar-se v pron Enfadar-se molt.

enraonar 1 v règ Conversar. Li agrada enraonar amb els amics. 2 [p. ext.] v tr Parlar. Sap enraonar anglès.

enredar 1 v tr Complicar. És un inútil que tot ho enreda. 2 v intr Enganyar. S’ha deixat enredar per un que li prometia duros a quatre pessetes.

enrenou m Situació confusa de crits, moviment, etc. Van armar un bon enrenou per entrar a la sala.

enretirar v tr Col.locar(-ho) més cap a un costat. Enretira la taula per deixar una mica de pas.

enriquiment m El fet d’enriquir-se.

enriquir(-se) v tr i pron Fer tornar ric, tornar-se ric. Les jugades de borsa l’han enriquit. S’ha enriquit

enrotllar(-se) 1 v tr i pron Caragolar(-se) fent un rotllo. Enrotlleu ben bé tots els mapes. 2 [fam.] enrotllar-se v pron Explicar boles. T’enrotlles com una persiana. 3 Tenir bones idees. Aquell s’enrotlla bé. 4 v pron i règ Establir una relació. S’ha enrotllat amb la veïna.

ens [ens, ‘ns, -nos] pron Indica 1a. persona del plural. No ens convenç, aquesta mena de tractes. Guarda’ns lloc, que venim de seguida. No va voler escoltar-nos.

ensaïmada f Pasta en espiral amb pols de sucre per damunt, que pot anar farcida.

ensalada* f Amanida.

ensenyament [var.: ensenyança f] m Acció, tècnica d’ensenyar. Ensenyament públic. Aprofiten les ensenyances del mestre.

ensenyar v tr 1 Mostrar. Li ensenyava el pis nou. 2 Fer aprendre uns continguts. Ensenya matemàtica.

ensinistrar v tr Fer adquirir unes habilitats, especialment a un animal. Ensinistra foques de circ.

ensopegar v règ Topar(-hi) amb els peus: *entropessar, *travelar. He ensopegat amb el portal.

ensopit, -ida adj Sense ànsia. Quina gent més ensopida, no vibren per res.

ensorrar 1 v tr Tirar a terra, fer baixar. Han ensorrat un tros del terra fent bots. 2 ensorrar-se v pron Caure a terra, baixar. S’ha ensorrat la teulada.

ensumar v tr Olorar amb força. Ensumava l’olor penetrant dels eucaliptus.

entapissar v tr Recobrir amb tapisseria. Hem de fer entapissar el cotxe de nou.

entelar v tr Recobrir de baf. El fred ha entelat els vidres.

entendre 1 v tr Comprendre, estar al cas. Per fi ha entès el que volíem. No t’entenc de res. 2 al meu (seu…) entendre loc adv Segons la meva (teva…) opinió. Al meu entendre, s’ha equivocat. 3 entesos exp D’acord. Ho faràs tu, entesos?

entenedor, -a adj Fàcil d’entendre.

enteniment m Facultat de comprendre, seny. No para de fer bogeries; sembla que s’hagi begut l’enteniment.

enterrament [var.: *soterrar] m Acció i efecte d’enterrar. Han anat a enterrament.

enterrar [var.: *soterrar] v tr Colgar sota terra, especialment un mort. L’enterren demà al matí.

entesa f El fet d’entendre’s. Per fi van arribar a una entesa.

entitat f Nom genèric de qualsevol organització que fa activitats polítiques, culturals, esportives, etc.

entomar [var.: tomar] v tr Rebre, especialment allò que ve de dalt. Entomar una pilota. Entomar la pluja

entorn 1 m El medi. La protecció de l’entorn. 2 entorn de, a l’entorn de loc prep Al voltant de. Van seure a l’entorn de la foguera.

entossudir-se v pron i règ Posar-se tossut. S’entossudia a entrar-hi de totes passades.

entrada f 1 Accés. L’entrada de la fira és per l’altre carrer. 2 Tiquet que dóna dret a entrar en un espectacle. Tenim entrades per al circ.

entrar v règ Anar de fora a dins (de). Acaben d’entrar a casa.

entre prep 1 Indica situació intermèdia. La tauleta estava entre dues butaques. Ho acabarem entre aquesta tarda i demà al matí. 2 Indica relació de reciprocitat. L’amistat entre elles era molt antiga. 3 Indica inclusió. No el va trobar entre aquella multitud.

entrebanc m Dificultat, impediment. No fa més que posar entrebancs a la meva feina.

entrega f El fet d’entregar. Li van fer la segona entrega de mercaderia.

entregar 1 v tr Posar(-ho) a les mans d’algú. A quina hora han entregat el paquet? Són a entregar. 2 entregar-se [fig.] v pron i règ Dedicar-se completament (a). S’entrega en cos i ànima a la seva professió.

entremaliat, -ada adj Que fa dolenteries pròpies de criatura. Un xiquet molt entremaliat.

entremès [gen. en pl.] m Plat que se serveix al començament d’un àpat, especialment embotit. Entremesos variats.

entrenador, entrenadora m i f Persona que entrena esportistes.

entrenament m Acció i efecte d’entrenar(-se). Hi ha entrenament dues vegades per setmana.

entrenar(-se) v tr i pron Preparar(-se) un esportista per estar en forma. Anys enrere havia entrenat un equip juvenil. S’entrenaven a fons.

entrepà m Conjunt format per dues peces de pa, amb vianda al mig. Un entrepà de pernil, de formatge.

entreteniment m Acció d’entretenir-se. En tot troba entreteniment.

entretenir 1 v tr Fer passar l’estona. Tenia tard i em va entretenir amb les seves històries. Mira d’entretenir la canalla, que estan avorrits. 2 entretenir-se v pron No fer les coses amb prou ànsia. Quan el fas anar a un encàrrec, sempre s’entreté pel camí. 3 Passar l’estona amb algun fet divertit. Jugant amb els ninos s’entretén molt.

entreveure(‘s) v tr i pron Veure(‘s) sense prou distinció. Des del terrat s’entreveia el final de l’avinguda.

entrevista f Cita amb algú per obtenir-ne o aportar-hi informació. Té una entrevista amb el cap de personal d’una empresa.

entristir v tr Fer posar trist. Els capvespres l’entristien.

entropessar* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *travelar.

entusiasmar v tr Provocar entusiasme. Aquell discurs va entusiasmar els seguidors.

entusiasme m Estat de gran alegria. El gol va provocar l’entusiasme dels aficionats.

entusiasta adj i m i f Que sent una forta afició (per). Un entusiasta del cine.

enumerar v tr Dir una per una un seguit de coses. Va estar mitja hora ben bona enumerant les qualitats de cada candidat.

envà m Paret prima, generalment interior: *barandat, *mitjanada. Un envà de maons.

envair [var. fam.: invadir] v tr 1 Entrar en un territori i ocupar-lo. L’exèrcit enemic va envair mig país. 2 [p. ext.] Un cotxe ha envaït la vorera.

envàs m Recipient d’article comercial.

envasar v tr Ficar en envasos.

enveja f Desig d’allò que un altre posseeix. Té enveja dels que encerten les travesses. Li fa enveja veure’ls tan feliços.

envejar v tr Sentir enveja. Envejava la nostra sort.

envejós, -osa adj Que sent enveja. No li heu d’explicar gaires coses vostres, perquè és un envejós.

envellir v tr Fer tornar vell. En poc temps, les preocupacions l’han envellit.

enverinar v tr Intoxicar amb verí. Algun dels gàngsters havia enverinat el whisky.

envers prep Respecte a, en atenció a. És molt respectuós envers tothom.

envestir v tr Anar a topar (contra). Els va envestir un bou que pasturava.

enviar v tr i règ Fer anar, fer arribar. El comandant va enviar uns oficials a inspeccionar el terreny.

envolar-se v pron Anar amunt: enlairar-se. L’avió s’envolava.

envoltar v tr Estar(-hi) al voltant. Tot de camps de conreu envoltaven el poble.

enxampar v tr Sorprendre en una malifeta. El van enxampar ficant mà a la caixa.

enyorança [var.: enyor, enyorament] f Sentiment produït per una mancança. Sentia enyorança del seu poble.

enyorar v tr Sentir enyorança. Enyorava els temps de joventut.

ep interj Es fa servir per avisar. Ep, no toqueu pas això!

epidèmia f Malaltia que afecta molta gent. Una epidèmia de grip.

epidermis f Part superficial de la pell.

episodi m Seqüència dins d’un procés. Aquell casament va ser un episodi important de la seva vida.

època f Període de temps d’un certa llargada i amb característiques pròpies. Els anys d’universitat van ser per a ella la millor època de la vida. Un vestit fora d’època.

equilibrar v tr Posar en equilibri. Mira d’equilibrar les balances.

equilibrat, -ada adj 1 Que ha estat ajustat. Balances equilibrades. 2 [fig.] Que té equilibri mental i de comportament. És una persona equilibrada, no s’esvera mai.

equilibri m Estat de repòs d’un cos sobre el qual actuen forces oposades. Malgrat els sotracs, va poder conservar l’equilibri.

equip m Conjunt, de persones o de coses, que formen un tot estructurat. Un equip de futbol. Un equip de submarinista. Un equip de música.

equipament m Conjunt d’elements necessaris per a una activitat. L’equipament d’un gimnàs.

equipar v tr i règ Dotar d’equipament. Han equipat la biblioteca amb un servei més complet de fotocopiadora.

equipatge m Conjunt d’objectes que duu una persona que viatja. Els han perdut l’equipatge.

equitació f Art de muntar a cavall. Practica l’equitació.

equivalent adj D’un mateix valor. Dues quantitats equivalents.

equivaler [var.: equivaldre] v règ Ser equivalent. Això equival a una condemna moral, per a ell.

equívoc, -a adj Que pot induir a error, ambigu. Una resposta equívoca.

equivocació f Error. Deixar-lo anar ha estat una equivocació.

equivocar-se v pron i règ Fer un error, confondre’s. Es va equivocar confiant en ell. T’has equivocat de persona, de camí, de pregunta.

1era f Període extens de temps a partir d’un fet important. Les civilitzacions d’abans de la nostra era.

2era f Espai pla d’un mas on es feien les operacions del batre.

ermita f Petita església aïllada.

erosió f Desgast d’un cos a conseqüència d’un refrec seguit. El vent, la pluja, el gel causen l’erosió de les roques.

eròtic, -a adj Referent a l’erotisme. Cinema eròtic. Literatura eròtica.

erotisme m Tractament del sexe des de la vessant artística.

error m Judici, acció que no s’ajusta a la veritat, a allò que fóra adequat. Un error de càlcul. Un error d’apreciació. Un error de judici.

eruga f Larva de certs insectes.

erupció f 1 Llançament de material pel cràter d’un volcà. L’Etna ha tornat a entrar en erupció. 2 Afecció en què la pell es torna vermellosa i hi apareixen grans. Té una erupció a la cara que no sap si és una al.lèrgia.

es [es, se, s’, -se] pron 1 Indica 3a. persona, singular o plural, en els verbs pronominals, reflexius i recíprocs. Es trobava a meitat de camí. Es fixaven en tot. Es cartejaven amb els antics veïns. S’acompanyava amb la guitarra. S’hi acostaven perillosament. No sé mai on se fica, aquesta criatura! Van posar-se molt pesats. 2 [es, se, s’, ‘s, -se] Indica 2a. persona, singular o plural corresponent a vostè. On s’havia(en) ficat? Com se troba(en)? Agafi’s amb força. Agafin-se amb força. Faci(n) el favor d’afanyar-se. 3 Acompanya verbs impersonals, amb una funció semblant a la del pronom hom. No aparqueu, s’avisa grua.

esbandir [var.: esbaldir] v intr i tr Aclarir amb aigua. Després d’ensabonar, has d’esbandir. Has d’esbandir la verdura.

esbarjo [var.: esbargiment] m Estona de distracció de les ocupacions. A les escoles hi ha esbarjo a mig matí.

esbarzer [var.: *albarzer, *batzer] m Arbust amb espines que fa móres.

esberlar v tr Fer una obertura, trencar en dos. La patacada li va esberlar el cap.

esborrador m Estri per esborrar, especialment una pissarra. Espolseu l’esborrador.

esborrar v tr Fer desaparèixer un traç, un senyal. El vent ha esborrat les petjades. Rectificar el contorn d’un dibuix amb la goma d’esborrar.

esbravada f El fet d’esbravar-se. Aquell cop de geni no va ser més que una esbravada.

esbravar-se v pron 1 Perdre força. El xampany destapat s’esbrava. 2 [fig.] S’esbrava escridassant a tothom.

esbrinar v tr Indagar. Volien esbrinar la causa de tot aquell desastre.

esbromadora* f Escumadora.

esbroncar v tr Renyar molt fortament. L’amo el va esbroncar per arribar tard.

esbufegar v intr Respirar de pressa, a cops. Va pujar les escales corrent i va arribar esbufegant.

escabellar(-se) v tr i pron Despentinar(-se).

escacs m Joc de competició, amb setze fitxes blanques i setze de negres que es fan moure damunt d’un tauler.

escafandre m Conjunt del vestit i els aparells d’un bus per anar per sota l’aigua o d’un astronauta per anar per fora de la nau, especialment el casc.

escaient adj Adequat, que escau. Li va dirigir unes paraules escaients a la situació.

escaiola f 1 Pasta de guix que s’endureix amb rapidesa. Li han enguixat el braç amb escaiola. 2 Llavor de la planta del mateix nom que serveix com a pinso d’ocells. Donar escaiola al canari.

escaire m Estri que fa angle recte, especialment per dibuixar.

escala 1 f Camí d’esglaons; esglaó. Una escala de caragol. S’han de pujar moltes escales. 2 Aparell format per dues peces de costat amb travessers. Una escala de corda. 3 Seguit ordenat de notes musicals. 4 fer escala loc verb Parar en un indret a mig viatge. L’avió fa escala a Ginebra.

escalada f Activitat o acció d’escalar. Practiquen l’escalada. L’escalada de l’Everest.

escalador, escaladora m i f Persona que practica l’escalada.

escalar v tr i intr Pujar muntanyes abruptes amb tècniques i material adequats.

escaldar v tr Cremar, coure amb baf o líquid bullent. Li va caure cafè a damunt i li va escaldar una mà. Escaldar ous.

escalfador [var.: *calfador] m Aparell per escalfar aigua. L’escalfador de la cuina.

escalfament [var.: *calfament] m Acció i efecte d’escalfar(-se). Els fa fer uns exercicis previs d’escalfament abans de començar el partit.

escalfar(-se) [var.: *calfar(-se)] v tr, intr i pron Agafar o comunicar calor. Escalfa aigua per fer el cafè. Aquesta estufa no escalfa prou. S’escalfaven les mans prop de l’estufa.

escalinata f Escala ampla de l’exterior o del vestíbul d’un edifici.

escalivada f Plat a base d’hortalisses escalivades.

escalivar v tr Coure al caliu.

escalivat, -ada adj Cuit al caliu. Patates escalivades.

escamarlà m Crustaci rosat de deu potes, molt apreciat per menjar. Pollastre amb escamarlans.

escamot m Grup, especialment armat. Un escamot de policia.

escamotejar v tr Amagar(-ho), prendre(-ho) amb engany. Li volien fer creure que allò eren tots els guanys, però n’hi havien escamotejat ben bé la meitat.

escampar v tr 1 Llançar en diverses direccions. Va escampar la llavor per damunt del camp. 2 [fig.] Van escampar la notícia per tota la població.

escandalitzar v tr Causar escàndol. Va escandalitzar la pobra vella amb aquelles paraulotes.

escandalós, -osa adj 1 Que provoca escàndol. Una mentida escandalosa. 2 Que mou escàndol. Uns veïns molt escandalosos.

escàndol m 1 Fet sonat que provoca rebuig en l’opinió pública. Aquells casos de suborn van ser un bon escàndol polític. 2 Xivarri. El públic es va sentir estafat i va armar un bon escàndol.

escanyar v tr Estrènyer el coll d’algú fins a asfixiar-lo. El va aferrar pel coll i va començar a escanyar-lo.

escanyolit, -ida adj Prim i poca cosa. De petit era ben escanyolit i ara guaita com s’ha fet!

escapar(-se) v pron i règ Fugir. S’han escapat de la presó. Li va escapar de les mans. Se li ha escapat l’autobús.

escapatòria f Ocasió d’escapar. Quan va entrar en aquell carreró, va veure que no tenia escapatòria.

escarabat m 1 Insecte de closca dura amb els cos recobert per les ales. 2 escarabat de cuina Insecte negrós de cos aplanat i d’hàbits nocturns que viu a les cases: *panerola.

escarlatina f Malaltia contagiosa que provoca erupcions a la pell.

escarola f Planta d’horta de fulla arrissada que es menja crua com a amanida: *endívia.

escarrassar-se v pron Esforçar-se molt, treballar molt. No t’hi escarrassis, que no el convenceràs.

escàs, -assa adj Que se’n troba rarament. Uns béns escassos.

escassejar v intr Anar escàs. Amb aquella crisi, els dòlars van començar a escassejar.

escata [var.: escama] f Cada una de les petites làmines que recobreixen el cos de molts peixos i rèptils.

escaure 1 v règ Anar bé. Aquesta jaqueta no t’escau gaire. 2 escaure’s v pron i règ Coincidir. Nadal s’escau en diumenge.

escena f Part d’un acte en una representació teatral; el lloc mateix on es fa la representació. La segona escena. Sortir a escena.

escenari m Lloc del teatre on es fan les representacions.

esclafar v tr Fer pressió sobre un cos fins a xafar-lo o rebentar-lo. Esclafar un ou.

esclat m 1 Soroll fort com d’una explosió. L’esclat dels coets. 2 Resplendor forta. La fira era un esclat de llum.

esclatar v intr Rebentar, explotar amb estrèpit. Ha esclatat una bomba.

esclau, esclava m i f Persona que era propietat d’una altra.

esclavitud f Condició d’esclau.

escletxa [var.: *encletxa] f Espai estret deixat per un tancament poc ajustat. L’escletxa de la porta.

esclofollar v tr Llevar la clofolla de certs fruits. Esclofollar ametlles.

esclop m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: *soc.

escó m Seient d’un diputat.

escola f Centre d’ensenyament. Escola privada. Escola pública. Escola bressol. Escola d’Educació Infantil i Primària. Escola d’Arts i Oficis. El petit de casa ja va a escola. El quinze de setembre hi ha la tornada a escola.

escolar 1 adj Referent a l’escola. Transport escolar. 2 m i f Infant que va a escola. Els escolars anaven amb la motxilla a l’esquena.

escolar-se v pron Lliscar un líquid. L’aigua s’escolava cap al desguàs.

escolaritat f Període d’ensenyament. L’escolaritat obligatòria.

escollir v tr Prendre, decidir, de manera preferent, entre un conjunt. Has d’escollir un número.

escoltar v tr Parar atenció a un so, especialment a les paraules. Escoltava una simfonia de Beethoven. Escoltava atentament les instruccions del monitor.

escombra f Estri per escombrar: *granera. L’escombra és darrere la porta de la cuina.

escombrador, escombradora m i f Persona que té per ofici escombrar la via pública: *agranador.

escombrar v tr i intr Netejar la brutícia de terra arrossegant-la amb un estri adequat: *agranar. Escombreu la vorera. Si hi tires una mica d’aigua, podràs escombrar més bé.

escombraries f pl Deixalles, especialment les que resulten d’escombrar i les del menjar, brossa: *fem. La galleda, el poal de les escombraries.

escombriaire m i f Persona encarregada d’arreplegar les escombraries: *femater.

escopeta f Arma de foc portàtil de canó llarg. Una escopeta de caça.

escopinada f Saliva que s’ha escopit d’un cop. Hi havia una escopinada a terra.

escopinya f Petxina amb la closca fent estries.

escopir v intr Tirar amb força la saliva. “Qui escup enlaire, a la cara li cau.”

escorça f Coberta dura del tronc i de les branques d’arbres i arbustos.

escorpí m Animal invertebrat amb un fibló verinós a la cua: *alacrà.

escorredora f Recipient amb forats per escórrer líquids.

escórrer v tr Treure la darrera humitat d’un objecte. Posa els plats a escórrer.

escorta f Acompanyament de protecció. Va arribar el cap d’Estat amb l’escorta d’agents especials.

escorxador m Instal.lacions on es mata el bestiar per al consum.

escridassar v tr Renyar a crits. Cada vegada que s’equivocava, l’escridassava de mala manera.

escriptor, escriptora m i f Persona que es dedica a escriure, especialment literatura.

escriptori m 1 Taula feta exprés per escriure-hi. 2 Conjunt de coses que s’utilitzen per escriure o en un escriptori. Una botiga d’objectes d’escriptori.

escriptura f 1 Conjunt dels traços que formen el sistema escrit d’una llengua. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. 2 Document notarial. L’escriptura d’una propietat.

escrit m Text. Els va llegir un escrit llarguíssim.

escriure v tr, intr i règ Compondre textos d’acord amb el codi d’escriptura d’una llengua. Escriu la lletra de la cançó. Escriu que no se l’entén de res. Escriure en xinès no és pas fàcil. Màquina d’escriure.

escrúpol m Sentiment moral que ens impedeix de tirar endavant una acció. Té escrúpols de consciència. Un home sense escrúpols.

escrupolosament adv Tenint en compte fins el més petit detall. Va revisar escrupolosament els acabats de l’obra.

escudella f Plat de llegum, arròs o pasta cuits amb caldo.

escull m 1 Roca que hi ha a la superfície del mar. Una costa plena d’esculls. 2 [fig.] Obstacle. Una empresa plena d’esculls.

esculpir v tr Fer escultures. Esculpia un conjunt per al monument.

escultor, escultora m i f Artista que fa escultures.

escultura f Art de fer figures modelant algun tipus de materia; l’obra feta. Una exposició d’escultures.

escumadora f Estri de cuina per llevar l’escuma d’un líquid que bull: *esbromadora.

escumós, -osa [var.: espumós] adj Que fa escuma. Un vi escumós.

escuradents [var.: furgadents] m Tigeta per escurar-se les dents de les restes de menjar.

escuradeta* f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: fireta.

escurador* m Pica d’una cuina per rentar-hi els plats, esbandir-hi la verdura, etc.: aigüera.

escurar v tr 1 Deixar exhaurit un plat de menjar. Van demanar més pa per poder escurar el plat. *2 Rentar els plats. Després de menjar, s’ha d’escurar. 3 [p. ext.] Netejar. S’escurava les dents amb una ungla.

escurçar [var.: *acurçar, *acurtar] v tr Fer més curt. Escurçar una cortina, uns pantalons.

escurçó m Serp verinosa de cap triangular que fa un mig metre de llarg.

escut m Arma defensiva que consistia en una làmina que s’aguantava amb el braç per davant del cos.

esdeveniment m Fet, especialment de relleu. El descobriment de la vacuna va ser un esdeveniment científic.

esdevenir 1 v atr Tornar-se, convertir-se en. Les poncelles han esdevingut roses. 2 esdevenir-se v pron Succeir. Els fets s’anaven esdevenint de pressa.

esfera f Cos completament rodó.

esfèric, -a adj Que té forma d’esfera. Els cossos celestes són esfèrics.

esforç m Acció d’esforçar-se. Va fer un últim esforç i ho va rematar.

esforçar-se v pron Fer un treball vencent moltes dificultats. Li costa molt estudiar, però s’hi esforça.

esfullar v tr Arrencar(-ne) les fulles. Esfullar una margarida.

esgarrapada [var.: *arrap m, *rapinyada f] f Ferida feta amb les ungles. El gat li va fer una esgarrapada a la mà.

esgarrapar [var.: *arrapar, *esgarranyar, *rapinyar] v intr Fer esgarrapades. Els felins esgarrapen.

esgarrar* v tr Estripar. M’he enganxat la brusa i me l’he esgarrada.

esgarrifança f Sensació de fred que fa venir tremolor: *aborronament. Aquell airet li feia venir esgarrifances.

esgarrinxada [var.: *esgarrany m] f Ferida lleu produïda per un objecte punxant. Es va fer tot d’esgarrinxades amb el roser.

esgarró* [var.: *esgarrany] m Solució de continuïtat, especialment en un teixit, un paper, etc.: estrip. Duus un esgarró als pantalons.

esglaó [var.: *escaló, graó] m Cada una de les plataformes d’un tram d’escala. Baixava els esglaons de tres en tres.

església f 1 Temple cristià. L’església era plena. 2 Església Comunitat, confessió cristiana. L’Església ortodoxa. L’Església catòlica.

esgotar v tr Acabar completament. Van esgotar els aliments la primera setmana d’estada a l’illa.

esgotat, -ada adj Molt cansat. Van quedar esgotats de l’esforç.

esgrima f Esport de lluita en què es combat amb una espasa prima i flexible anomenada floret.

esguerrar [var.: *esgarrar] v tr Fer malbé. M’ha fet moure i m’ha esguerrat el dibuix que estava fent.

eslip [gen. en pl.] m Peça de vestir interior masculina. Anava per casa en eslips.

esllavissada f Caiguda d’una massa de terra o de rocs d’un marge. A la carretera hi havia un indicador de perill d’esllavissades.

esma [var.: esme m] f Ànim, inèrcia. M’he quedat sense esma. No tinc esma de fer res. Faig les coses d’esma.

esmalt m 1 Substància blanca que recobreix les dents. 2 Vernís de diversa utilització. Un gerro recobert d’esmalt. Esmalt d’ungles.

esmena f El fet d’esmenar.

esmenar v tr Substituir, especialment un error. Aquest paràgraf s’ha d’esmenar.

esmentar v tr Citar, anomenar algú.

esmicolar v tr Fer a miques. Han esmicolat la pedra per fer-ne grava.

esmolar v tr Fer més agut un tall. Aquest ganivet l’hem de fer esmolar.

esmorzar 1 v intr Prendre l’àpat del matí. Cada dia esmorza a les deu en punt. 2 m Allò que es menja per esmorzar. Quin esmorzar tan escàs! 3 [p. ext.] Desdejuni.

esòfag m Tram de l’aparell digestiu que va de la gola a l’estómac.

espacial [var. usual: espaial] adj referent a l’espai. La carrera espacial.

espagueti [gen. en pl.] m Fideus llargs. Espaguetis a la carbonara.

espai 1 m Lloc que ocupen els cossos, especialment el que hi ha més enllà de l’atmosfera. Darrere la casa hi ha prou espai per jugar. Una nau travessava l’espai. 2 *a espai [var.: *a espaiet, *a espau] loc adv A poc a poc. Parla més a espai.

espaiós, -osa adj Que té prou espai, ampli. Un jardí espaiós.

espalmador* m Estri per llevar la pols de la roba: raspall.

espalmar* v tr Llevar la pols amb l’espalmador: raspallar.

espant m Por sobtada. Amb aquella aparició va tenir un bon espant.

espantall [var.: espantaocells] m Ninot que es col.loca al mig dels sembrats per espantar els ocells.

espantar(-se) v tr i pron Causar, tenir un espant. Aquella carota espanta qualsevol. En sentir aquell soroll va espantar-se molt.

espantat, -ada adj Que ha sofert un espant. Va arribar tot espantat de la notícia.

espantós, -osa adj Horrible, molt fort. Un espectacle espantós. Un soroll espantós.

espanyol, -a adj i m i f D’Espanya.

esparadrap m Apòsit consistent en una tira adhesiva.

espardenya f Calçat amb sola de cànem que va lligat al turmell amb vetes.

espàrrec [var.: *espàrec] m Brot tendre de l’esparreguera. Espàrrecs amb maionesa.

esparverar(-se) v tr i pron Espantar(-se) per un perill imminent. Quan vaig saber que aquells pocavergonyes el buscaven, em vaig esparverar.

espasa f Arma de tall de fulla llarga.

espasme m Contracció muscular involuntària.

espaterrant adj D’un gran efecte. Van fer una presentació de l’espectacle espaterrant.

espatlla [var.: *espatla] f Part superior del braç situada a un costat del coll, muscle.

espatllar [var.: *espanyar, *espatlar] v tr Fer malbé un mecanisme. Algú ha espatllat la màquina de cosir.

espatllat, -ada [var.: *espatlat] adj Fet malbé. Un mecanisme espatllat.

espatllera [var.: *espatlera] f Aparell gimnàstic en forma d’escala.

espavilar 1 v tr Fer deixar la son. L’aigua fresca a la cara t’espavilarà. 2 espavilar-se v pron Afanyar-se, esforçar-se. “Qui no s’espavila no menja anguila.”

espavilat, -ada adj Viu, eixerit. És espavilat, aprendrà a llegir de seguida.

especial 1 adj Diferent de la resta. Per ell, el diumenge era un dia especial. 2 en especial loc adv Exprés. És fet en especial per a mi.

especialista adj i m i f Que coneix més a fons algun aspecte de la seva professió. Un metge especialista del fetge. Un mestre especialista d’educació física.

especialitat f Allò en què algú s’ha especialitzat. La seva especialitat és la física nuclear.

especialitzar v tr i règ Fer aprofundir en un coneixement. Els estudis a l’estranger l’han especialitzat en física nuclear.

especialment adv Sobretot, d’allò més. És especialment recomanable.

espècie 1 f Agrupació amb característiques comunes. Les espècies animals i vegetals. L’espècie humana. Espècie protegida. 2 Mena. Avui dia es practica tota espècie d’esports. 3 espècies f pl Condiments. Una parada d’espècies.

específic, -a 1 adj Allò que defineix més clarament algú, alguna cosa. Aquestes injeccions són específiques per al reuma. 2 específic m Medicament.

espectacle m Representació o diversió de cara al públic.

espectacular adj Que crida l’atenció. Va fer un salt espectacular.

espectador, espectadora m i f Que presencia un fet, un espectacle. Van ser espectadors de la tragèdia. Molts espectadors se’n van anar abans d’acabar la funció.

especulació f El fet d’especular. Van guanyar molts diners amb l’especulació.

especular v intr Fer operacions, sense produir cap bé ni servei, amb ànim d’obtenir molts guanys. Especular amb el sòl urbà.

espelma f Candela gruixuda. Tenien sempre una espelma a mà per si se n’anava la llum.

espentar* v tr Empènyer.

espenyar-se* v pron Estimbar-se.

espera f Acció i efecte d’esperar. Estaven a l’espera de més informació. Sala d’espera.

esperança f Confiança en la realització (de). Té l’esperança que tot se solucionarà aviat.

esperar v tr 1 Tenir esperança (en). Esperen que no us equivoqueu, ara! 2 Estar pendent de l’arribada (de). Esperen el tren de les dinou quinze.

esperit m 1 Ànim, intel.ligència. Un esperit inquiet. Un esperit lúcid. Tenir esperit de sacrifici. 2 Ésser fantàstic dotat de poders. Un esperit maligne.

espermatozoide [var.: espermatozou] m Cèl.lula sexual masculina.

esperó m 1 Unglot punxegut de la pota d’alguns ocells. Els esperons d’un gall. 2 Peça que duen els genets a la bota per picar el cavall.

espès, -essa adj Dens, atapeït. Un bosc espès. Una sopa espessa.

espia m i f Persona que es dedica a l’espionatge.

espiar 1 v tr Seguir atentament amb la vista. Espiaven els moviments de l’enemic. 2 v intr Practicar l’espionatge. Espiaven per a una potència estrangera.

espiga f Part terminal de certes plantes, on hi ha el gra. Una espiga d’ordi.

espill* m Superfície que dóna imatges de les coses que hi ha davant: mirall. Per pentinar-se no necessita espill.

espina f 1 Os prim i punxegut d’un peix. 2 Apèndix dur i punxegut d’algunes plantes. Les espines del roser.

espinacs [rarament en sing.] m pl Planta d’horta que s’utilitza com a verdura. Una truita d’espinacs.

espionatge m Conjunt d’activitats secretes per obtenir informacions rellevants dels adversaris. Espionatge bèl.lic. Espionatge industrial.

espira* f Partícula encesa que salta d’un foc: espurna.

espiral f Línia corba oberta. El fum pujava en espiral.

espiritual adj Referent a l’esperit. Uns pensaments molt espirituals.

esplai m Lleure. El seu esplai principal és passejar.

esplanada f Terreny pla i espaiós. Davant del castell hi havia una esplanada.

esplèndid, -a adj Magnífic. Feia un temps esplèndid.

esplendor f Estat de perfecció, de riquesa. L’art romànic va viure uns segles d’esplendor.

espolsar v tr Llevar la pols. Espolsar les estores.

esponja f Animal marí l’esquelet del qual es fa servir per al bany.

esponjós, -osa adj D’un aspecte i un tacte semblant a una esponja.

espontaneïtat f Qualitat d’espontani. Tot ho deia amb espontaneïtat.

espontani, -ània adj 1 Que actua segons el primer impuls. Li va dir un sí espontani. 2 Que es produeix sense causa aparent. Combustió espontània.

esport m Exercici físic que es fa seguint unes regles. Esports de competició, de lluita. Fer esport.

esportista m i f Persona que fa esport.

esportiu, -iva adj Referent a l’esport. Competicions esportives.

esporuguir v tr Fer sentir por. L’esporuguia el sol pensament de trobar-se’l algun dia.

esprai m Líquid, col.locat en un envàs, que es projecta a pressió; l’envàs mateix. Van fer una pintada amb esprais.

espremedora f Aparell electrodomèstic per esprémer fruita.

esprémer v tr Sotmetre a pressió per extreure’n suc. Espremeu unes quantes taronges.

espuma [var.: escuma] f Agrupació de bombolles que es forma a la superfície d’un líquid. Aquest xampany no fa espuma. L’espuma de les onades.

espurna [var.: *purna] f Partícula encesa que salta d’un foc: *espira. La llenya seca fa moltes espurnes.

esqueix m 1 Branqueta que s’arrenca d’una planta. He plantat uns esqueixos de gerani. *2 Solució de continuïtat en un teixit, un paper, etc.: *esgarró, estrip. Duus un esqueix a la camisa.

esqueixar v tr 1 Arrencar estirant en el sentit de les fibres. Esqueixar una branca. Esqueixar bacallà. *2 Estripar. Esqueixar un vestit.

esquelet m 1 Conjunt dels ossos d’un vertebrat. 2 Coberta dura de certs invertebrats.

esquella f Campana que es penja al coll de certes bèsties.

esquema m Composició o representació gràfica amb els elements principals d’un tot. L’esquema d’una lliçó, d’un dibuix

esquena f Part del cos oposada al pit. Duia un sac a l’esquena. Tenia mal d’esquena.

esquer m Menjar per atraure la pesca o la caça.

esquerda f Obertura estreta i allargada que es fa en una superfície: *clivell. El sostre és ple d’esquerdes.

esquerdar v tr Fer esquerdes. El terratrèmol ha esquerdat moltes cases.

esquerdat, -ada adj Ple d’esquerdes. Hi havia tota una paret esquerdada.

esquerra f 1 El costat esquerre. El va col.locar a l’esquerra de la butaca. 2 [el.líp.] La mà esquerra. La va entomar amb l’esquerra. 3 [sovint en pl.]Opció política. Un partit d’esquerra. Han guanyat les esquerres.

esquerrà, -ana adj i m i f Que se serveix de l’esquerra; d’una opció política d’esquerres. El meu germà és esquerrà.

esquerre, -a [var.: esquer, per al masc.] adj Referent al costat esquerre. Mà esquerra. Peu esquerre.

esquí m 1 Esport consistent a lliscar per damunt de la neu o per damunt de l’aigua. Esquí alpí. Esquí nàutic. 2 [pl. esquís] Pala que es posa sota els peus per esquiar.

esquiador, esquiadora m i f Persona que practica l’esquí.

esquiar v intr Practicar l’esquí. Se’n van a la Molina a esquiar.

esquilar v tr Llevar la llana al bestiar. Abans de l’estiu, cal esquilar les ovelles.

esquimal adj i m i f Relatiu a la població indígena de l’Àrtic, dit més pròpiament ‘inuit’.

esquinç m Trencament en un teixit fibrós del cos. S’ha fet un esquinç a la cama i ha de fer repòs.

esquirol m Mamífer rosegador de cua llarga i peluda que viu als arbres.

esquitx [var.: *esguit, *esquit] m Partícula d’un líquid que ha saltat. Els vidres de la finestra eren plens d’esquitxos de la pluja.

esquitxar [var.: *esguitar, *esquitar] v tr Fer saltar partícules d’un líquid. Regant, has esquitxat totes les persianes.

esquivar v tr Evitar, amb un moviment. Va tenir prou reflexos per esquivar el cop de puny a la cara .

essencial adj Indispensable, bàsic. Per practicar l’esport, és essencial estar en forma.

ésser [var.: *esser, ser] m Tot allò que existeix. Éssers animats i inanimats. Els éssers vius.

est, -a* det Demostratiu lligat a la 1a. persona. Esta moto que duc és del meu cosí.

est m Punt cardinal, que indica per on surt el Sol.

establa [var.: estable m] f Cobert per al bestiar. L’establa de les vaques.

estable adj Sense alteracions. Fa un temps estable. Un caràcter estable.

establiment m Local del sector de serveis. Un establiment comercial.

establir 1 v tr Fundar, determinar. Establir unes lleis, unes bases. 2 establir-se v pron i règ Quedar-se a viure, muntar un negoci, etc. (en). S’han establert definitivament al barri.

estabornit, -ida adj Que ha quedat sense coneixement a causa d’un cop. El va deixar estabornit d’un cop de bastó al cap.

estaca f Pal acabat en punxa que es clava a terra. Fermava el mul a una estaca que hi havia al porxo.

estació f 1 Conjunt d’instal.lacions i de serveis de diferent mena en una línia de transport o en una via de comunicació. Van arribar a l’estació d’enllaç. Una estació de metro, d’autobusos. Una estació marítima. Una estació de servei. 2 Cada una de les parts en què es divideix un any natural. L’hivern és l’estació freda.

estacionament m Parada de poca durada que fa un vehicle. “Prohibit l’estacionament en totes dues bandes de carrer.”

estada f El fet d’estar-se en un lloc. Vaig fer una estada de dos anys a Londres quan estudiava.

estadi m Camp d’esports gran. Un estadi olímpic.

estafa f El fet d’estafar. Aquell concurs de la tele va resultar una estafa.

estafar v tr Robar amb engany. A l’hora de passar comptes el van estafar.

estalvi 1 m El fet d’estalviar. L’estalvi ja no és valorat de la mateixa manera que fa cinquanta anys. 2 estalvis m pl Els diners estalviats. Caixa d’estalvis. 3 estalvi, -àlvia adj Sense cap dany. Van sortir sans i estalvis de l’accident.

estalviar v tr 1 Separar uns diners per guardar-los. Cada mes estalvia dues mil pessetes per a imprevistos. 2 Evitar. No en va dir res al pare per estalviar-li maldecaps.

estanc m Establiment on despatxen tabac.

estancat, -ada adj 1 Dit de l’aigua no corrent. Un bassal d’aigua estancada. 2 adj règ [fig] Que no progressa. Està estancat amb els estudis.

estanquer, estanquera m i f Persona que té un estanc.

estant m Peça plana per posar-hi coses a damunt, prestatge.

estanteria f Moble d’estants, prestatgeria.

1estany m Extensió d’aigua voltada de terra. L’estany de Banyoles.

2estany m Metall blanc i brillant que es pot treballar bé.

estar 1 v intr Indica permanència en un lloc, durada d’una acció. A quin pis estàs? Ara estic en una altra empresa. Hi anirem demà i ens hi estarem fins dilluns. Dissabte, aquesta oficina estarà tancada. Estarem una hora sense poder fer res. Sempre està massa estona per acabar les feines. 2 Indica acabament, aturada. Espera’m, que estic de seguida. Estigueu, no us mogueu! Encara està tot per fer. Encara no està bé del tot. Ara no puc estar per tu. 3 Indica manera de trobar-se, amb modal. Està content, trist. Està boig d’alegria. Està bo, malalt, empiocat. Està dret, assegut. Està com el peix a l’aigua. Sí que estàs ric, de bon humor… 4 Indica base de referència. Tot està en això. El problema estava en el seu poc criteri. 5 v aux Indica procés en curs, amb gerundi. Està llegint, escrivint. 6 v aux Indica duració. Estàs tot el dia menjant. 7 estar-se v pron i règ Privar-se. No s’està de res. Digueu-ho, per mi no us n’estigueu!

estat m 1 Manera de trobar-se, condició. Van denunciar el mal estat de les carreteres. El seu estat de salut és acceptable. L’estat civil d’una persona. 2 Territori amb independència política, conjunt dels organismes sobre els quals es basa.

estatal adj Referent a l’Estat. Els pressupostos estatals.

estatger, estatgera* m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: llogater.

estàtua f Figura esculpida d’un animal o d’una persona. A l’entrada de l’ajuntament hi ha una estàtua de Jaume I.

estatura f Alçada d’una persona. Una dona de baixa estatura.

estatut m Codi de normes d’una col.lectivitat. L’estatut d’autonomia.

estel m Joguina feta de tela o de paper tensats damunt una carcassa, amb una cua, que s’enlaira amb el vent: *catxerulo. Aprofitaven el vent per enlairar l’estel.

estella f Tros desprès d’una fusta. M’he clavat una estella al dit.

estendre(‘s) 1 v tr i pron 1 Escampar, desplegar. Estenia l’herba per posar-la a assecar. Ara s’ha estès molt l’ús de l’ordinador. Estén la roba al terrat. 2 estendre’s v pron Ocupar una extensió. Aquella plana s’estenia fins a l’horitzó.

estenedor m Lloc o aparell adient per posar-hi alguna cosa a assecar. Els estenedors de la roba.

estèreo [var.: estereofònic] adj Que reprodueix sons amb sensació de relleu.

estern [var.: estèrnum] m Os pla del mig del pit.

esternudar v intr Fer esternuts. L’olor del pebre la va fer esternudar.

esternut m Espasme d’inspiració i expiració: *uís. “Una vella sens gràcia va a la farmàcia i de cop se li acut un esternut.”

estès, esa adj Ajagut. El van trobar estès a terra.

estesa f Conjunt de coses esteses, escampades. Van haver de passar per damunt d’aquella estesa de cadàvers.

estil m Manera de fer una cosa, de fer art. Una església d’estil romànic. Escrivint té un estil molt planer.

estilogràfica f Ploma amb dipòsit de tinta.

estimació f 1 Sentiment d’estimar. Sent estimació per aquella família. 2 Valoració.

estimar 1 v tr Voler, amb un sentiment d’estar-hi lligat. Estimar els amics. Estimar la família. Estimar molt el seu país. 2 Voler, amb un sentiment d’amor. M’ha dit que l’estima per casar-s’hi. 3 estimar-se més loc verb Preferir. Què t’estimes més per acompanyar el dinar, aigua o vi?

estimat, -ada adj i m i f Que és estimat. “Pàtria estimada.” Ha comprat un regal per al seu estimat.

estimbar-se v pron Caure daltabaix d’un precipici: *espenyar-se. Li van fallar els frens a la baixada i es va estimbar.

estímul m Allò que incita a actuar. Veure’l tan treballador al meu costat és un estímul per a mi.

estirada f Acció i efecte d’estirar-se. Aquella estirada del porter va ser decisiva.

estirar(-se) v tr i pron 1 Tibar(-se), fer venir cap a si. Estireu la porta per obrir. Estireu la cadena del vàter. Un cavall que estirava un carro. S’estirava els cabells de ràbia. S’estirava els elàstics i després els deixava anar. 2 Ajeure(‘s). Si s’ha marejat, estireu-lo en aquest banc. Vés a estirar-te una estona.

estirat, -ada adj Orgullós, cregut. Passava tot estirat sense saludar ningú.

estisores [var.: tisores] f pl Estri per tallar roba o paper format per dues làmines en forma de X.

estiu m Estació calorosa de l’any.

estiueig [pl. -jos o -igs] m Temporada de vacances durant l’estiu. Se’n van d’estiueig a la Marina Baixa.

estiuejant m i f Persona que estiueja. Els estiuejants fan augmentar molt la població dels pobles de la costa.

estiuejar v règ Passar l’estiu en un indret diferent de l’habitual. Estiuegen a muntanya.

estiuenc, -a [var.: estival] adj Referent a l’estiu. Temporada estiuenca.

estofat m Guisat de carn i verdures fet a foc lent. Un estofat de bou.

estoig [pl. -tjos o -igs] m Receptacle per guardar-hi estris, joies, etc. Un estoig de compassos.

estómac m La part més ampla del tub digestiu.

estona f Espai de temps indeterminat, d’una certa llargada. Va arribar al cap d’una estona.

estora f Tapís que s’estén a terra en una habitació, una escala, etc., catifa. L’estora del menjador.

estovalles [var.: tovalles] f pl Peça de roba amb què es para taula.

estranger, -a 1 adj i m i f D’un altre país. Un idioma estranger. La platja és plena d’estrangers. 2 estranger m El conjunt dels altres països diferents del propi. No ha viatjat mai a l’estranger.

estrany, -a 1 adj No conegut; que causa un efecte especial, especialment no agradable. Una gent estranya, de costums estranys. Feia una veu estranya. És ben estrany de caràcter. *2 m Crisantem.

estranyar v intr Causar estranyesa. M’estranya la seva actitud.

estranyesa f Sorpresa. Els va causar estranyesa tanta desconfiança.

estratègia f Conjunt de passos ordenats per aconseguir un fi. Estudiaven quina podia ser l’estratègia de l’entrenador.

estrebada f Moviment brusc d’estirar una cosa. Li van prendre el moneder d’una estrebada.

estrella [var.: estel, *estrela] f 1 Astre que té llum pròpia. Les estrelles del cel. Van veure una estrella fugaç. 2 estrella de mar Animal marí invertebrat que té la forma del símbol d’una estrella.

estrena f El fet d’estrenar. Demà és l’estrena de la pel.lícula.

estrenar v tr Fer servir, representar per primera vegada. Estrenar pis, vestit. Estrenar una comèdia.

estrènyer 1 v tr i intr Ser massa estret, fer més estret. Aquests pantalons m’estrenyen de la cintura. Has d’estrènyer més les mànigues. 2 v tr Fer pressió. Estrenyia la criatura contra el pit.

estrep m 1 [gen. en pl.] Cada una de les peces que pengen de la sella adaptades als peus del genet. Es posava dreta damunt els estreps. 2 Plataforma d’accés a certs vehicles. L’estrep d’un autobús.

estret, -a 1 adj De poca amplada. Un camí estret. 2 estret m Pas marítim entre dues terres. L’estret de Gibraltar.

estreta (de mans) f Acció d’estrènyer-se les mans. Es van saludar amb una estreta de mans.

estri [sovint en pl.] m Objecte que s’utilitza per fer una feina: *atifell. Els estris d’escriure, de dibuixar, de pintar.

estria f Solc estret. Una petxina amb estries.

estricte, -a adj Totalment conforme a una regla, que no se’n desvia gens. Exigia un compliment estricte del reglament. Una persona molt estricta.

estrident adj Dit d’un so agut i poc agradable.

estrip m Solució de continuïtat, especialment en un teixit, un paper, etc. Duu un estrip a la camisa.

estripar v tr Fer a trossos, fer estrips. Estripar paper, la roba.

estrofa f Conjunt de versos que formen una unitat dins d’un poema.

estruç m Ocell africà de gran alçada i bon corredor.

estructura f Conjunt organitzat d’elements, de peces, que donen forma a un tot. L’estructura d’un edifici, d’una novel.la.

estucat m Revestiment d’una pasta blanca anomenada estuc. Les parets de la sala tenien un estucat molt fi.

estudi 1 m Acció i efecte d’estudiar. L’estudi no és fet per a ell. 2 Treball científic. Un estudi sobre els dofins. 3 Local d’un artista, pis petit. Ha llogat un estudi a la mateixa escala on viu. 4 estudis m pl Carrera. Una persona amb estudis.

estudiant m i f Persona que estudia. Una estudiant de magisteri.

estudiar v tr i intr 1 Adquirir coneixements de manera sistemàtica ajudant-se d’observacions, experimentació i documentació. Estudia la relació entre classe social i processos d’aprenentatge. 2 Cursar alguna carrera. Estudia medicina.

estudiós, -osa 1 adj Que té afició per l’estudi. Un alumne estudiós. 2 m i f Un estudiós de la fauna africana.

estufa f Aparell per escalfar un ambient. Una estufa elèctrica, de butà.

estupend, -a adj Molt bo, magnífic. T’agradarà el seu caràcter, és estupenda.

estúpid, -a adj Beneit; poca-solta. Una resposta estúpida.

esvarar* v intr Fer una patinada damunt d’una superfície: *llenegar, relliscar.

esvelt, -a adj Alt i de formes proporcionades. Una model esvelta.

esverar v tr Causar un fort neguit, alarmar. M’esvera pensar que no hi serem a temps.

et [et, te, t’, ‘t, -te] pron Indica 2a. persona singular i substitueix l’objecte directe i l’indirecte. Et vull fer una pregunta. Com te trobes? T’esperem a les sis. Posa’t dret. Vol fer-te un obsequi.

etapa f Distància, període que forma part d’un tot. Les etapes del Tour de França. Les etapes de la vida.

etcètera [abreujat: etc.] I la resta (que és de suposar). A la festa hi havia els pares, els tiets, els cosins, etc., etc., etc.

etern, -a adj 1 Sense fi. Uns diuen que l’univers és etern; d’altres, que Déu. 2 [hip.] Aquella espera va ser eterna.

etiqueta f Distintiu de diferents formes i finalitats. Una etiqueta adhesiva.

eucaliptus m Arbre gran i gros de fulles i fruits medicinals.

euro m Unitat de moneda de la Unió Europea.

europeu, -ea adj i m i f D’Europa.

evacuar 1 v tr Abandonar un lloc, o fer-ne marxar, un grup de gent. Les tropes evacuaven el port. 2 v intr Expulsar del cos matèries acumulades, especialment fer de ventre.

evadir 1 v tr Evitar. Va evadir respondre. Evadir impostos. 2 evadir-se v pron i règ Fugir. S’han evadit de la presó.

evangeli m Part del Nou Testament, dins de la Bíblia cristiana.

evaporar-se v pron Convertir-se en vapor, desaparèixer. Has deixat la colònia destapada i s’ha evaporat tota.

evasió f El fet d’evadir(-se). Evasió de capital. Preparaven l’evasió de presoners.

eventual adj No definitiu ni fix. Un treball eventual.

evidència f Qualitat d’evident. Es van donar davant l’evidència dels fets.

evident adj Ben clar. Unes proves evidents.

evidentment adv És clar. Evidentment, no li ha agradat el nostre pla.

evitar v tr Mirar de no tenir(-ne). Vol evitar els problemes de totes passades.

evocar v tr Recordar. Evocava èpoques passades.

evolució f Procés de canvi. L’evolució de les espècies.

evolucionar v intr Que ha sofert una evolució. Els costums han evolucionat molt en cinquanta anys.

exactament adv Així mateix. És exactament tal com t’ho dic.

exacte, -a adj D’acord amb una mesura objectiva. L’hora exacta. Una quantitat exacta.

exactitud f Qualitat d’exacte. Marca les hores amb exactitud.

exageració f El fet d’exagerar. Això que dius és una exageració.

exagerar v tr Anar més enllà dels fets objectius, de la mesura justa. Exagerava molt les proporcions de la fera que els havia atacat.

exagerat, -ada adj i m i f Que exagera. Té una afició exagerada pel futbol. No te’n pots fiar, de les seves informacions, perquè és un exagerat.

examen m Prova d’aptitud. Un examen de conduir.

examinar 1 v tr Observar amb atenció. El lampista examinava l’estat de les conduccions. 2 v tr i règ Fer fer un examen. Demà examinaré de literatura els de tercer.

excarcerar v tr Treure de la presó. La nova llei penal excarcerarà molts presos.

excavació [sovint en pl.] f Acció i efecte d’excavar. Unes excavacions arqueològiques.

excavadora f Màquina d’excavar.

excavar v tr Fer clots i rases a terra. Han excavat el solar per fer els fonaments d’un edifici.

excedir 1 v tr Superar. Aquell resultat excedia les previsions. 2 excedir-se v pron Exagerar, fer(-ne) massa. S’ha excedit amb el càstig.

excel.lent 1 adj Boníssim. Una conducta excel.lent. 2 m La qualificació més alta. Té un excel.lent de nota mitjana.

excepció f Allò que no segueix una regla. L’excepció confirma la regla.

excepcional adj Gens corrent. Un cas excepcional.

excepte prep Menys. “Prohibit aparcar, excepte els dies festius.”

excés [pl. -essos] m El fet d’excedir(-se). Ho va fer per un excés de confiança.

excessiu, -iva adj Que s’excedeix, exagerat. Fa una calor excessiva.

excitació f Acció i efecte d’excitar-se.

excitant adj Que excita. Una aventura excitant.

excitar(-se) v tr i pron Alterar l’ànim, provocar a actuar. Aquesta calma que duus m’excita. S’excita molt quan el contradiuen.

exclamació f Crit fort. Una exclamació de sorpresa.

exclamar 1 v intr Fer una exclamació. “Què has fet?”, va exclamar la mare. 2 exclamar-se v pron Queixar-se. Tothom s’exclama de l’augment del cost de la vida.

excloure v tr Deixar de banda. L’han exclòs de la llista.

exclusiu, -iva adj Propi només d’un. Duia un model exclusiu.

excrements m pl Residus de l’alimentació expulsats per l’anus.

excursió f Sortida d’esplai. Una excursió al camp, a la muntanya.

excursionisme m Pràctica de fer excursions com a activitat d’esplai.

excursionista 1 adj Referent a l’excursionisme. La Unió Excursionista. 2 m i f Persona que practica l’excursionisme. El poble era ple d’excursionistes.

excusa f Justificació. Amb l’excusa que no trobaven la clau del pis, van acabar sopant a casa nostra. Això són excuses de mal pagador.

excusar(-se) v tr, pron i règ Justificar(-se). L’Albert m’ha demanat que l’excuseu per no poder venir a la reunió. Hi ha sis persones que s’han excusat. Es va excusar per no parlar prou bé el seu idioma.

execució f Acció i efecte d’executar. El jutge va ordenar l’execució de la condemna.

executar v tr Dur a terme. Executar una sentència.

executiu, -iva 1 adj Que executa. El Consell Executiu. 2 m i f Persona que forma part de la direcció d’una empresa. Té aires d’executiu.

exemplar 1 adj Que serveix d’exemple. La seva conducta era exemplar. 2 m Cada una de les unitats d’una obra editada. No queda cap exemplar de l’últim número de la revista d’esports.

exemple m Fet concret que es proposa com a model, per illustrar una explicació. Un exemple val més que mil paraules. Conec poca gent segura de si mateix, per exemple, l’Ernest.

exemplificar v tr Posar com a exemple. L’anècdota li va servir per exemplificar allò que volia fer entendre.

exercici m Pràctica. Exercicis gimnàstics. Uns exercicis de càlcul, d’ortografia.

exercir 1 v intr Practicar una professió. És metge, però no exerceix. 2 Tenir, fer. Exercia una gran influència entre els amics.

exèrcit m Forces armades d’un Estat. L’exèrcit de terra, de l’aire.

exercitar(-se) v tr, pron i règ Fer treballar, practicar. Exercita la veu. S’exercita en l’ús de l’ordinador.

exhaurir(-se) v tr i pron Esgotar(-se).

exigència f El fet d’exigir. Sempre em ve amb exigències.

exigent adj règ Que mostra exigència. És molt exigent amb els altres.

exigir v tr Demanar sense alternativa. Exigia el compliment estricte del reglament.

exili m Situació d’haver d’estar fora del lloc d’origen. Els opositors al règim van ser condemnats a l’exili.

existència 1 f El fet d’existir. Els dies de la nostra existència estan comptats. 2 existències f pl Gènere que hi ha en un comerç, un magatzem, etc.

existir v intr Ser en el món. Contemplava tot allò que existeix: la plana, la muntanya, el poble, els ramats pasturant, la gent afanyant-se…

èxit m Resultat bo. Va acabar la carrera amb èxit.

expansió m El fet d’escampar-se. L’expansió de les ones elèctriques.

expedició f Grup de gent que van cap a un lloc amb una finalitat concreta. Una expedició a l’Amazones.

experiència f 1 Coneixença adquirida per la pràctica. Té molta experiència com a mestre. 2 Fet viscut. La mort del company va ser una experiència dolorosa.

experiment m Experiència feta amb finalitats d’estudi. Un experiment de laboratori.

experimentació f Acció i efecte d’experimentar.

experimentar v tr 1 Verificar mitjançant l’aplicació pràctica. Experimentar una teoria. 2 Patir, tenir. La població va experimentar els efectes de les radiacions.

expert, -a adj i m i f Que domina un coneixement. Una persona experta. És un expert en art romànic.

expiració f Acció de treure l’aire dels pulmons. Fes una inspiració fonda i una expiració lenta.

explicació f Acció i efecte d’explicar. Tot era desfer-se en explicacions. Els científics encara no havien trobat cap explicació per a aquell fenomen.

explicar 1 v tr Narrar. Explica’m què ha passat. 2 explicar(-se) v tr i pron Exposar una interpretació. Va explicar la teoria de la relativitat d’una manera prou entenedora. Com t’expliques aquest error tan elemental? “S’explica com un llibre obert.”

explícit, -a adj Clar. Va fer referència explícita als estatuts de l’associació.

explorar v tr Recórrer un lloc per conèixer-lo. Exploraven la selva verge.

explosió f El fet d’explotar. Encara se sentien les explosions de les bombes.

explosiu, -iva 1 adj Que explota. Duien material explosiu. 2 [fig.] Una situació explosiva. 3 explosiu m [sovint en pl.] Artefacte explosiu. Una fàbrica d’explosius.

explotació f 1 Lloc, instal.lacions destinats a explotar econòmicament. Explotació minera, agrícola, industrial. 2 El fet d’explotar. L’explotació del subsòl. L’explotació de molts ha afavorit històricament l’enriquiment d’uns pocs.

explotar 1 v intr Esclatar. Ha explotat una bombona de butà. 2 v tr Fer rendir econòmicament. Explotar la terra. 3 Aprofitar-se (de). Explotar els treballadors.

exportació f El fet d’exportar. Una empresa dedicada a l’exportació de taronges.

exportar v tr Vendre a l’estranger. Exporten taronges a tot Europa.

exposar v tr 1 Raonar. Exposava les seves queixes davant l’alcaldessa. 2 Mostrar en una exposició. Els artistes exposaven les obres al públic.

exposició f Mostra de productes, de treball, d’obres d’art. Una exposició de maquinària agrícola, de treballs d’escola, de pintures.

exprés 1 adv A posta, a mida. Ho ha fet exprés per fer-me caure. L’abric se l’ha fet fer exprés. 2 exprés, -essa adj Clar. Hem rebut ordres expresses de no deixar-hi aparcar ningú. 3 Ràpid. Tren exprés. Cafè exprés.

expressament adv D’una manera expressa, a posta. Ho has fet expressament.

expressar 1 v tr Manifestar. Va expressar públicament la seva opinió. 2 expressar-se v pron Parlar. S’expressa amb dificultats.

expressió f Signe que expressa. Se’l mirava amb una expressió trista a la cara. “Carai!” era una de les seves expressions habituals. Aquells camps eren l’expressió de l’abandó.

expressiu, -iva adj Que aporta un significat d’una manera viva. Un dibuix expressiu. Un senyal molt expressiu.

expulsar v tr Fer fora. L’àrbitre va expulsar tres jugadors.

expulsió f El fet d’expulsar. Van acordar la seva expulsió del club.

exquisit, -ida adj De gust refinat. Vesteix amb un gust exquisit. Una crema exquisida.

extens, -a adj De gran amplitud. El territori de l’Amazones és molt extens.

extensió f Ocupació de l’espai. Un desert d’una gran extensió.

exterior 1 m Part de fora. L’exterior d’un edifici. 2 adj De la part de fora. Les finestres exteriors.

extern, -a adj Situat a fora, relatiu a la part de fora. Un medicament d’ús extern.

extingir(-se) v tr i pron Acabar(-se), sobretot una espècie vegetal o animal, un incendi. Cada any que passa s’extingeixen més espècies a la Terra. El foc era tan violent que no el podien extingir.

extintor m Aparell per apagar incendis. Feia tanta calor dins del local, que els extintors es van disparar.

extra 1 adj i m Fora de sèrie. Una paga extra. Avui farem un extra per dinar. 2 m i f Personatge d’una pel.lícula sense cap paper important.

extractor m Aparell per eliminar fums d’un interior. Si fregeixes el peix, engega l’extractor.

extraordinari, -ària adj Excepcional. Van passar uns fets extraordinaris.

extraterrestre adj i m i f De fora del planeta Terra. Una nau extraterrestre. Una història d’extraterrestres.

extravagància f Acció pròpia d’una persona extravagant. Es penjava una pota de gallina al coll, i altres extravagàncies.

extravagant adj De característiques estranyes, que criden l’atenció. Duia un vestit extravagant. Unes maneres extravagants.

extraviar 1 v tr Perdre. Li han extraviat tot l’equipatge. 2 extraviar-se v pron Perdre’s. No coneixien gaire el camí i es van extraviar.

extrem 1 m Punta, cap. Van arribar a l’altre extrem del planeta. 2 extrem, -a adj Últim, desesperat. Va arribar a una situació extrema. Un recurs extrem. 3 Llunyà. L’Extrem Orient. 4 Molt gran. Vivien en una misèria extrema. 5 en extrem loc adv D’allò més. Era en extrem prudent.

extremitat f Membre del cos de molts animals. Les extremitats superiors, les inferiors.

extreure [var.: extraure] v tr, pron i règ Produir, obtenir (de). El sucre s’extrau de la canya de sucre i de la remolatxa.

7

 

Posted on

D

Les meves paraules

dacsa* f Cereal que fa panotxes: blat de moro.

dada f Unitat d’informació. Les dades d’un problema.

dalt 1 adv [i loc adv ‘a dalt’, ‘allà dalt’…] A la part més alta. Són dalt al terrat. Van cap dalt. Són a dalt. Han arribat fins allà dalt. El senyor Rossinyol és per dalt. 2 dalt de [‘a dalt de’, ‘allà dalt de’…] loc prep A dalt de tot de la torre Eiffel. Què hi ha allà dalt de casa vostra?

daltabaix 1 adv [i loc prep ‘daltabaix de’] De dalt a baix. Es va abocar massa i va caure daltabaix. Va tirar un test daltabaix del balcó. 2 m Desastre que ho fa trontollar tot. Els casos de corrupció descoberts van ser un daltabaix per al govern.

damunt Indica situació a la part superior d’una superfície, per oposició a la part inferior, o sota. 1 adv [i loc adv ‘a damunt’, ‘al damunt’, ‘allà damunt’…] Per parar taula, has d’endreçar tots els trastos que hi ha damunt. Deixa’l allà damunt. 2 prep [i loc prep ‘damunt de’, ‘a damunt’, ‘a damunt de’, ‘al damunt de’…] Lleva el gerro de damunt el piano i posa’l damunt del bufet. Què hi has posat, a damunt la tauleta de nit? “Pel damunt dels nostres cants, aixequem una senyera.” Ho trobaràs allà damunt la cuina.

dansa f Ball, especialment amb finalitats artístiques. La sardana és una dansa antiga. Estudia dansa al Conservatori.

dany m Mal. La plaga de llagosta ha causat danys irreparables al camp.

darrer, -a det i pron Últim. Això va passar els darrers dies de juny. Sempre arriba al darrer quart. Sempre arribes el darrer.

darrerament adv Últimament.

darrere Indica situació a la part posterior, per oposició a l’anterior, o davant. 1 adv [i loc adv ‘a darrere’, ‘al darrere’] Col.loca’t darrere, a darrere, al darrere. 2 prep [i loc prep ‘darrere de’, ‘a darrere’, ‘a darrere de’, ‘al darrere de’…] S’amagava darrere la pila de llenya. Poseu-vos a darrere de tot. Passa pel darrere de la casa. 3 m [sovint en pl.] El cul. Tinc el darrere quadrat de tant seure.

data f Dia concret agafat com a referència. Apunta la data de naixement de tots.

dàtil m Fruit comestible de la palmera datilera.

dau m Peça cúbica que es fa servir en jocs d’atzar. Tirar els daus.

daurat, -ada adj De color d’or. Un marc daurat.

davall* adv i prep Sota.

davallada f Baixada, especialment [fig.] baixada brusca. Amb la malaltia ha fet una davallada.

davallar v intr i tr Baixar.

davant Indica situació a la part anterior, per oposició a la part posterior, o darrere. 1 adv [i loc adv ‘a davant’, ‘al davant’…] Passa davant, a davant. Posa’t al davant. 2 prep [i loc prep ‘davant de’, ‘a davant’, ‘a davant de’, ‘al davant de’, ‘davant per davant de’] Davant la casa hi havia un jardí. Emporta’t això de davant la porta i posa-ho davant del sofà. La manifestació va arribar fins a davant del govern civil. L’economia sempre passa al davant de la ideologia. Vivia davant per davant de casa. 3 m [sovint en pl.] El pit. Té uns davants molt generosos.

davantal m Peça que serveix de protecció del vestit. Per fer feina es posa sempre un davantal.

davanter, davantera m i f Esportista que té la funció d’atacar en certs esports d’equip. El davanter centre.

de [de, d’] prep 1 Indica procedència. Vent de ponent. 2 Indica causa. Estic content de veure’t. 3 Indica matèria, composició, contingut. Un anell d’or. Un llibre de llom pla. Una telesèrie de cent capítols. Una ampolla de cervesa. 4 Indica pertinença. La casa dels avis. 5 Indica una part d’un tot. La meitat de quatre. Sis de grans i nou de petits. No me’n queden gaires, d’aquestes. 6 Després d’alguns verbs i atributs. Es recordaven dels seus anys de joventut. Està aprenent de cuinar. Estava tip d’alabances, mort de fàstic, ple de mals. 7 Davant d’infinitiu. Pensa d’avisar-lo aviat. Són els primers d’arribar. 8 En correspondència amb altres preposicions. Van arribar d’un en un, de tres en tres. Obriran de quatre a vuit.

debades adv 1 Sense profit, en va. Tots els teus esforços han estat debades. *2 De franc. Han entrat a l’exposició debades.

debat m Discussió argumentada sobre un tema social, polític o científic. Els debats parlamentaris. Un debat televisiu.

debatre v tr 1 Fer un debat. Van debatre les noves lleis. 2 Remenar a cops. Debatre uns ous per a la truita.

dèbil adj Mancat d’energia. Està dèbil a causa del dejuni prolongat.

debilitar v tr Fer perdre energia. Els atacs repetits han debilitat la defensa.

debilitat f 1 Condició de dèbil. La malaltia l’ha deixat en una extrema debilitat. 2 Tendència forta, afició. Té debilitat per la cervesa negra.

de debò 1 loc adv D’una manera seriosa. T’ho dic de debò. 2 loc adj Autèntic. Unes perles de debò.

debut m Estrena d’un artista. Demà, la cantant fa el seu debut.

debutar v intr Fer el debut. La companyia de teatre clàssic debutarà amb una obra de Shakespeare.

dècada f Sèrie de deu, especialment anys. La dècada dels setanta.

decadència f Estat de deixadesa, d’abandó. Aquella companyia de teatre està en decadència.

decantar 1 v tr Inclinar. Decanta més la gerra per abocar el vi. 2 Apartar(-se). Decanta una mica el cap o et faràs una banya amb el penja-robes. 3 decantar-se v pron Decanteu-vos una mica, que no puc passar. 4 v pron i règ [fig.] Preferir. Sempre m’he decantat per l’òpera.

decaure v intr Perdre l’energia, l’interès. L’espectacle dequeia una mica cap al final.

decebre [var. fam.: decepcionar] v tr No complir una cosa amb allò que se n’esperava. Els va decebre la seva actitud de no comprometre-s’hi.

decebut, -uda [var. fam.: decepcionat] adj Que ha sofert decepció. Estava una mica decebut dels seus companys.

decent adj 1 Que es comporta amb honradesa. Un polític decent. 2 Digne. Guanya un sou decent.

decepció f El fet de decebre. Amb els fills, no hi ha tingut mai cap decepció.

decidir 1 v tr Portar a prendre un partit, a adoptar una solució. Han decidit tirar la casa vella a terra. 2 decidir-se v pron i règ Han acabat decidint-se per un viatge a les Bermudes.

decidit, -ida adj Que sap el que vol. Se n’hi va anar tota decidida, a escridassar-los

dècim, -a 1 det i pron Desè. Només me’n queda una dècima part. 2 dècim m Nombre fraccionari. Vuit dècims (8/10). 3 Bitllet de loteria. He comprat un dècim.

decimal m Cada un dels dígits que s’escriuen a la dreta de la coma. Un nombre amb decimals.

decímetre m La dècima part d’un metre.

decisió f 1 Absència de dubte. Fa les coses amb decisió. 2 Acte de decidir. Ha pres una decisió.

decisiu, -iva adj Que determina el desenllaç. Aquella opinió va ser decisiva per prendre un acord.

declaració f Acció i efecte de declarar(-se). El comissari els va fer firmar la declaració. Tot era fer declaracions de fidelitat. Unes declaracions a la premsa.

declarar v tr i intr Testimoniar, manifestar. Va declarar davant del jutge. Va declarar que no hi estava d’acord.

decoració f Art de decorar. Estudia disseny i decoració.

decorador, decoradora m i f Persona que es dedica a la decoració.

decorar v tr Adornar seguint uns criteris artístics. S’han fet decorar la botiga.

decorat [var.: decoració] m Conjunt d’elements per a l’ambientació d’un escenari. Muntaven els decorats per a Rigoletto.

decret m Disposició legal d’un govern. El nou decret sobre la jornada laboral.

decretar v tr Manar per decret. El govern ha decretat tres dies de dol.

dedicació f El fet de dedicar-se (a). Té una dedicació total als estudis.

dedicar 1 v tr Dirigir. Li ha dedicat unes paraules de consol. 2 v tr i règ Aportar(-hi) temps i energies. Dedica les hores lliures a passejar. 3 dedicar-se v pron i règ Es dedica plenament als negocis.

dedicatòria f Escrit breu de l’autor que de vegades hi ha a la portada d’un llibre.

deducció f Acció i efecte de deduir. Aquell detectiu sempre feia unes deduccions molt precipitades.

deduir v tr Treure conclusions a partir d’indicis. Pel to amb què l’altre va contestar, van deduir que no eren ben rebuts.

deessa f Divinitat femenina.

defecte m Tot allò que fa que una cosa no sigui ben feta, ben acabada. Un aparell amb defectes de fabricació.

defensa f 1 Acció de defensar. L’advocat que porta la defensa del cas. 2 Zona en un camp d’esports on s’impedeix l’avanç dels contraris; conjunt de jugadors que hi actuen. La línia de defensa. Un equip amb una bona defensa.

defensar [var.: *defendre] v tr i règ 1 Ajudar algú que és atacat. El van defensar dels adversaris. Qui defenia els acusats? 2 [fig.] Argumentar. Vam defensar les nostres opinions en públic.

defensiu, -iva adj Que serveix per defensar-se. Armes defensives.

defensor, -a adj i m i f Que defensa. L’advocat defensor. Els defensors dels oprimits.

deficient adj De molt baix valor o qualitat. Un treball deficient.

dèficit m Diferència a favor de les despeses. El balanç ha tancat amb dèficit.

definició f Descripció que determina la categoria i els trets distintius d’un concepte. Les definicions del diccionari.

definir v tr Fer una definició. Com definiries una cosa fofa?

definitiu, -iva adj Que tanca un cas. Hi va aportar proves definitives.

deformar v tr Fer perdre la forma original. El reuma li ha deformat les mans.

deforme adj Que té una forma anormal. Va néixer amb el cap deforme.

defunció f Mort. “Tancat per defunció de la mare de l’amo.”

degenerar v règ Passar a una situació pitjor. La discussió va degenerar en una baralla a cops de puny.

degollar v tr Tallar el coll. El porc el maten degollant-lo.

degotar v intr Caure un líquid gota a gota. Tanqueu bé l’aixeta, que degota.

deixalles f pl Material que sobra, que és rebutjat, com ara escombraries, ferralla, paper, etc. Una planta per al tractament de deixalles.

deixant m Rastre que deixa en l’aigua una embarcació que navega.

deixar 1 v tr i règ Posar en un lloc. On dius que heu deixat els llibres? 2 v tr Prestar. Per què no em deixes aquest compacte? 3 deixar de v aux Acabar de. Deixa de fer el ximplet, i escolta! 4 deixar anar, deixar caure loc verb Cessar de tenir agafat: *soltar. Va deixar caure la pedra que duia. Ha obert la gàbia i ha deixat anar el canari. 5 deixar estar loc verb No insistir(-hi). Quan van veure que la broma no agradava, ho van deixar estar. 6 deixar fer loc verb Permetre. És molt tolerant, és dels que deixa fer.

deixat, -ada 1 adj i m i f En estat d’abandó, descuidat. Té una casa molt deixada. Va sempre molt deixat. Són una colla de deixats. 2 deixat anar loc adj Solt, deslligat. Amb els cabells deixats anar.

deixeble, deixebla m i f Persona que segueix les ensenyances d’un mestre.

dejorn* [var.: *enjorn] adv Abans de l’hora habitual: d’hora.

dejú, -una adj Que no ha menjat res. Cada dia estic dejú fins a mig matí. Està en dejú.

dejunar v intr Estar sense menjar res. Avui dejunarem fins al vespre.

dejuni m Temps en què es dejuna. De tant en tant feia un dia de dejuni.

del [pl. dels] cont El terrat del costat de casa. El moviment dels astres.

delatar v tr 1 Fer conèixer un delicte a la justícia. Els veïns el van delatar. 2 Posar en evidència. Les teves paraules et delaten.

delegació f Conjunt de persones que ostenten una representació oficial. Va parlar en nom de la delegació alemanya al congrés.

delegar v tr Cedir responsabilitats. Ha delegat poders en el seu cosí.

delegat, delegada m i f Persona que ostenta una representació oficial. La delegada del govern.

delicadesa f Mirament. Va tenir la delicadesa d’avisar.

delicat, -ada adj Fi, educat, feble. Una porcellana molt delicada. És delicat en el tracte. Està delicat de salut.

delícia f Plaer. És una delícia sentir-la cantar.

deliciós, -osa adj Agradable als sentits, especialment al gust. Un gelat deliciós.

delicte m Falta contra la llei. El robatori és un delicte.

delimitar v tr Fixar els límits. Van delimitar el terreny de joc.

delinqüència f El fet, la situació, de cometre delictes. A molts països augmenta la delinqüència juvenil.

delinqüent m i f Persona que ha fet un delicte.

deliri m Estat d’excitació. Patia un fort deliri provocat per la febre.

delit m Gust, plaer. Es prenia el gelat amb delit.

delta m Extensió de terra acumulada en la desembocadura d’un riu al mar. El delta de l’Ebre.

demà 1 adv El dia que segueix el dia que som. Avui és dissabte i demà serà diumenge. Hem quedat per demà al matí. Demà al migdia. Demà al vespre. 2 demà passat [var.: *despús-demà] loc adv El dia que fa dos respecte a avui. Demà és dilluns, i demà passat, dimarts.

demanar 1 v tr Expressar el desig d’obtenir una cosa. Què demanes pel teu aniversari? 2 Ser sol.licitat. Aquí fora et demanen. 3 demanar(-se) v tr i pron Preguntar(-se). Demanen quan han de tornar. Es demanava quan acabaria aquella guerra absurda.

demanda f Acusació adreçada a un jutge. Els van presentar una demanda per abús d’autoritat.

dement adj i m i f Boig.

democràcia f Sistema polític en què els responsables de la cosa pública són elegits.

demòcrata adj i m i f Partidari de la democràcia.

democràtic, -a adj Referent a la democràcia. Un parlament democràtic.

demostració f El fet de demostrar. Una demostració clara.

demostrar v tr Fer evident amb arguments. Li vaig demostrar que s’equivocava.

demostratiu adj i m Forma gramatical que indica situació respecte a les persones gramaticals.

denominació f Manera d’anomenar. La denominació d’origen dels productes.

dens, -a adj 1 Espès. Un fum dens. 2 [fig.] Un raonament dens.

densitat f Qualitat de dens.

dent f 1 Cada una de les peces dures fixades a les genives. Se li belluga una dent. Dents incisives, canines, molars. 2 [p. ext.] Les dents d’una serra. Les dents d’una cremallera.

dentadura f Conjunt de les dents. Té una dentadura forta.

dentat, -ada adj Proveït de dents. Roda dentada.

dentífric [var.: dentifrici] m Producte per a la higiene de les dents.

dentista m i f Especialista de les dents.

denúncia f El fet de denunciar. Han presentat la denúncia al jutjat de guàrdia.

denunciar v tr Assabentar l’autoritat competent d’un delicte. Els ha denunciat per escàndol públic.

departament m 1 Dependència oficial. El Departament d’Estat. 2 Institució universitària. El Departament de Didàctica de la Llengua.

dependència f 1 Manca d’autonomia. Té massa dependència de la família. 2 Compartiment, instància, etc., que en depèn d’un altre de més gran. En aquesta part de l’edifici hi ha les dependències de la Cambra de Comerç. 3 Conjunt de dependents i dependentes. La dependència d’aquell comerç tenen fama d’eficients.

dependent 1 adj Mancat d’autonomia. Un treball dependent. Una criatura molt dependent de la mare. 2 dependent, dependenta m i f Persona que despatxa en una botiga. Un dependent de comerç.

dependre v règ Estar subordinat (a). Les sucursals depenen de l’oficina central. De la interpretació correcta de les dades, en depèn el resultat.

depressió f 1 Terreny enfonsat respecte a l’entorn. La Depressió central. 2 Malaltia que provoca un estat de pèrdua d’energia. Pateix una forta depressió.

deprimir v tr Causar una sensació de depressió. Aquell espectacle tan lamentable el deprimia.

depuradora f Conjunt d’installacions per depurar les aigües.

depurar v tr Fer tornar al seu estat allò que s’ha contaminat.

derbi m Competició esportiva entre dos equips rivals.

dèria f Mania, afició. Té la dèria de col.leccionar xapes.

derivar-se v pron i règ Provenir. ‘Llibreria’ es deriva de ‘llibre’.

derivat m 1 Producte que es deriva d’un altre. Els derivats del petroli. 2 Mot obtingut per derivació. ‘Tauleta’ és un derivat de ‘taula’.

derrota f El fet de ser derrotat. Una derrota electoral.

derrotar v tr Vèncer en una competició. Han derrotat l’adversari en tota la regla.

des prep Indica començament, punt de vista. 1 des de prep Des de demà tot serà diferent. Des d’aquí, les coses es veuen d’una altra manera. 2 des que loc conj Des que has arribat que no para de seguir-te.

desaconsellar v tr Aconsellar de no fer(-ho). Volia comprar-se un nou model d’ordinador, però li ho van desaconsellar.

desacord m Manca d’acord. Hi havia desacords seriosos en la interpretació d’algunes lleis.

desafiament [var.: desafiu] m Acció de desafiar.

desafiar v tr Plantar cara. Va pujar a coberta desafiant el temporal.

desagradable adj Que desagrada. Un to de veu desagradable.

desagradar v intr Causar un efecte negatiu. Li van desagradar molt aquelles paraules.

desaiguar v règ Escolar(-se) aigua en un lloc. Els canals desaiguaven a la llacuna.

desallotjament m El fet de desallotjar o de fer desallotjar. Davant l’amenaça de bomba, van procedir al desallotjament del mercat.

desallotjar v intr Fer fora d’un lloc tota la gent que hi ha. La policia va fer desallotjar el local.

desanimar 1 v tr Fer perdre l’ànim de fer una cosa. L’han desanimat de presentar-se ara a les oposicions. 2 desanimar-se v pron Perdre l’ànim de fer una cosa. Volia acompanyar-nos, però al final s’ha desanimat.

desanimat, -ada adj Sense ànim, sense animació. El veig desanimat amb els estudis. Un ambient molt desanimat.

desaparèixer v intr Perdre’s de la vista. Han desaparegut els diners que hi havia al calaix.

desaparició f El fet de desaparèixer. Va fer una desaparició sobtada.

desapegar* v tr Fer cessar d’estar apegat: desenganxar.

desapercebut, -uda adj i adv Sense cridar l’atenció. Va passar desapercebut entremig de la gent.

desaprovar v tr Manifestar desacord. Desaprovaven aquella falta de puntualitat.

desar [var.: *adesar] v tr Guardar en un lloc. Desa la roba a l’armari.

desarmar v tr Prendre les armes (a). Van desarmar la guàrdia.

desastre m Desgràcia gran. El terratrèmol va causar un gran desastre.

desbloquejar [var.: desblocar] v tr Fer cessar d’estar bloquejat. L’arribada del bon temps ha desbloquejat ràpidament les carreteres tallades al trànsit.

desbordar 1 v tr Excedir la capacitat de fer-hi front. Les dificultats em van desbordar i ho vaig deixar estar. 2 desbordar-se v pron Vessar-se les aigües d’un riu per damunt les vores.

descalç, -a adj Amb els peus nus. Li agrada anar descalça pel pis.

descampat m Camp obert. Per anar fins a l’altre carrer, van haver de travessar un descampat.

descans m Temps en què cessa una activitat. A mig matí farem un descans de mitja hora.

descansar 1 v intr Parar una activitat durant un temps. Quan acabarem de pintar el corredor, descansarem una estona. 2 v règ Basar-se. La construcció descansava en uns bons fonaments.

descanviar [var.: bescanviar] v tr Canviar moneda grossa per petita. Que em pot descanviar aquest bitllet de cinc mil?

descaragolador* m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: tornavís.

descàrrega f 1 Acció i efecte de descarregar. Zona de càrrega i descàrrega. 2 Efecte d’un conjunt d’armes de foc que es disparen alhora. Es va sentir una descàrrega seca.

descarregador, descarregadora m i f Persona que té per ofici carregar i descarregar. Els descarregadors del moll.

descarregar v tr Llevar la càrrega. Han començat a descarregar el vaixell.

descartar v tr Deixar de banda. Malgrat les sospites, van descartar-lo com a responsable de la malifeta.

descendència f Conjunt de les persones que en descendeixen d’una altra. Va morir sense descendència.

descendent 1 adj Que baixa. Moviment descendent. 2 m i f Persona que en descendeix d’una altra. Aquell nét era l’únic descendent que quedaria.

descendir 1 v intr Baixar. Van descendir al pou. 2 v règ Provenir. Molts habitants del poble descendien dels antics colons.

descens m Baixada. El descens de les temperatures. Els alpinistes van començar el descens.

descobriment [var.: descoberta f] m El fet de descobrir. El descobriment d’Amèrica.

descobrir v tr Trobar allò que era desconegut o amagat. Va descobrir la causa de l’avaria.

descolorir v tr Fer perdre el color. Massa sol descoloreix la pintura.

descompondre v tr Reduir una cosa a les seves parts. Descompondre un nombre.

descomptar 1 v tr Llevar part d’un import. Li han descomptat les despeses. 2 descomptar-se v pron Equivocar-se a l’hora de comptar. Si no calles em faràs descomptar. 3 per descomptat loc adv I tant. -Ho faràs? -Per descomptat.

descompte m L’efecte de descomptar. Ho he comprat amb un 20 per cent de descompte.

desconegut, -uda adj i m i f No conegut. Era un ambient desconegut per a ells. Van saludar uns desconeguts.

desconèixer v tr No conèixer. Desconeixia la meitat del territori.

desconfiança f Manca de confiança. Se’l miraven amb desconfiança.

desconfiar v règ Actuar amb recel. Desconfia de tothom.

desconfiat, -ada adj Que sol desconfiar de tothom. Tan desconfiats que són i s’han deixat enredar.

descongelar v tr Fer cessar d’estar congelat. Descongelarem uns talls de tonyina per sopar.

desconnectar v tr Fer cessar d’estar connectat. Desconnecta l’aparell.

desconsol m Pena que no troba consol. Plorava amb un gran desconsol.

desconsolat, -ada adj Que no té consol. Un viudo desconsolat.

descontent, -a adj Insatisfet. Estan molt descontents d’ell a l’institut.

descontentament m El fet d’estar descontent. Hi havia un gran descontentament popular amb la nova política de preus.

descordar 1 tr Fer cessar d’estar cordat. Descorda-li les sabates. 2 descordar-se v pron Cessar d’estar cordat. L’anorac s’ha descordat.

descortès, -esa adj Mancat de cortesia. Va ser molt descortès de parlar-los en aquell to tan tallant.

descripció f El fet de descriure. Una novel.la plena de descripcions d’ambient.

descriptiu, -iva adj Referent a la descripció. Prosa descriptiva.

descriure v tr Explicar una cosa detallant-ne les característiques. Va descriure molt bé com anaven vestits els sospitosos.

descuidar-se v pron, tr i règ Deixar-se, oblidar-se. M’he descuidat el moneder a casa. Ara em descuidava de dir-te una cosa.

descuit m Oblit, badada. Ha estat un descuit, deixar-se el foc encès.

desdejunar-se v pron Prendre el desdejuni. Cada matí es desdejuna amb un cafè i una torrada.

desdejuni m Àpat lleuger de primera hora del matí.

desdir 1 v règ No guardar relació. Aquest comportament desdiu de la seva tradicional hospitalitat. 2 desdir-se v pron i règ Retractar-se. Es va desdir de la paraula donada. 3 a desdir loc adv En gran quantitat. Li van fer propostes a desdir.

desè, -ena det i pron El que fa deu. El desè de la llista. Ha estat la desena d’arribar.

desembalar v tr Treure de dins de l’embalatge. Heu de desembalar els mobles.

desembarassar v tr Llevar una nosa. Van desembarassar aquell racó del pati dels mals endreços que hi havia acumulats.

desembarcament m Acció de desembarcar. Va començar el desembarcament de tropes.

desembarcar v intr Baixar d’una embarcació, d’un avió, a terra. Els passatgers ja es poden preparar per desembarcar.

desembocadura f Lloc on desemboca un corrent d’aigua. La desembocadura del riu Francolí és a Tarragona.

desembocar v règ 1 Anar a parar en un lloc més espaiós. El passeig desemboca a la plaça de l’Ajuntament. 2 Desaiguar un corrent d’aigua. El Volga desemboca al mar Caspi.

desembolicar v tr Llevar allò que embolica. Desembolicava els regals.

desembre m Dotzè mes de l’any.

desemmascarar v tr Deixar al descobert la identitat, les intencions. Van desemmascarar els espies.

desena f Conjunt de deu unitats. Al número 323 hi ha dues desenes.

desencadenar v tr Provocar uns fets complexos. Aquella discussió de fronteres va desencadenar un conflicte armat.

desenfrenat, -ada adj Sense res que ho pugui aturar. Una passió desenfrenada.

desenganxar v tr 1 Fer cessar d’estar enganxat. Desenganxar uns vagons. 2 Fer cessar d’estar adherit: *desapegar, *desferrar. Desenganxar els cromos de l’àlbum.

desengany m Decepció.

desengramponador* m Eina per collar i descollar caragols: tornavís.

desenrotllar(-se) v tr i pron 1 Descaragolar(-se) una cosa que estava enrotllada. Desenrotllar un mapa. 2 Desenvolupar.

desenllaç m Acabament d’una història. Un desenllaç feliç.

desentonar v intr No anar bé amb un conjunt. Unes arracades tan grosses desentonaven en un rostre tan melancòlic.

desenvolupament m Acció i efecte de desenvolupar-se. Un país en vies de desenvolupament.

desenvolupar 1 v tr Desplegar, desenrotllar, fer créixer. Ha desenvolupat una teoria interessant. El ministre pensa que cal desenvolupar amb preferència la pesca. 2 desenvolupar-se v pron Passar per un procés de creixença. En aquest clima, les plantes es desenvolupen bé.

desert, -a 1 adj Sense població. Una plana deserta. 2 desert m Extensió de terreny sense gens de vegetació. El desert de Kalahari.

desesperació f El fet de desesperar-se. Aquella mort el va dur a la desesperació.

desesperant adj Que atempta contra la paciència. És desesperant, la calma que duu en tot.

desesperar(-se) v règ i pron Haver perdut l’esperança. Al cap de tants anys de recerca, ja desesperava de trobar-hi la solució. Veient tanta desgràcia, plorava i es desesperava.

desesperat, -ada adj Sense esperança, avorrit. Està desesperat de la vida.

desfer 1 v tr Separar(-ne) les parts. El vent desfeia els últims caps de núvols. 2 [fig.] M’han desfet els plans que tenia. 3 desfer-se v pron i règ Treure-s’ho de sobre. S’han desfet de l’ordinador vell.

desferrar* v tr Fer cessar d’estar aferrat: desenganxar.

desficaci* m Disbarat. La realització de la reforma educativa és plena de desficacis.

desfici m Impaciència, inquietud.

desfigurat, -ada adj Que ha perdut l’aspecte original. Li va quedar la cara desfigurada després de l’accident.

desfilada f Acció i efecte de desfilar, d’anar ordenadament en files.

desfilar 1 v tr Treure els fils d’un teixit. El menut va agafar la vora de la cortina i la va començar a desfilar. 2 v intr Marxar en files. La tropa va començar a desfilar. El públic va començar a desfilar.

desgastar v tr Fer perdre part de la massa amb el refrec. Diu que l’estudiar molt desgasta els colzes.

desgastat, -ada adj Que ha sofert desgast. Els penya-segats se’ls veia molt desgastats per l’erosió.

desgel m El fet de fondre’s la neu quan arriba el bon temps. Amb el desgel, els embassaments s’han tornat a omplir.

desgràcia 1 f Fet tràgic. Aquella mort va ser una gran desgràcia per a la família. 2 per desgràcia loc adv Per mala sort. Per desgràcia, ningú no ens podrà ajudar.

desgraciat, -ada adj i m i f 1 Que ha sofert desgràcies. Una vida molt desgraciada. N’hi ha que tenen sort, i d’altres que són desgraciats. 2 Pocavergonya. És un desgraciat que explota la misèria dels altres.

desgranar v tr Treure el gra de la tavella. Desgranar pèsols.

desgreixar v tr Llevar el greix. Els eixos s’han de desgreixar una mica.

desguàs [pl. -assos] m Conducte per on s’escolen les aigües brutes o de la pluja. El desguàs del terrat, del pati, del safareig.

desheretar v tr Deixar sense herència. L’àvia els va amenaçar de desheretar-los.

deshonest, -a adj Que enganya. Ha estat deshonest amb els amics, no els ha dit la veritat.

deshonor m Fet que deshonra. Aquella malifeta va ser un deshonor per a ell i per als seus.

deshonrar v tr Fer perdre l’honor, el prestigi. Haver acceptat aquells diners és una acció que el deshonra.

desig [pl. -tjos o -igs] m El fet de desitjar. Té desig de menjar-se un plat de crema.

designar v tr 1 Indicar per a un càrrec. El van designar com a coordinador de la secció. 2 Indicar una significació. La paraula substantiu designa una forma gramatical.

desil.lusió f Decepció. Amb aquell regal va tenir una desil.lusió.

desimboltura f Franquesa, decisió. Li va dir el que en pensava amb gran desimboltura.

desinfectant m Medicament per desinfectar ferides.

desinfectar v tr Eliminar microorganismes que poden causar malalties. Desinfecta-li la ferida amb iode.

desinflar v tr Treure l’aire d’un objecte inflat. Desinfleu els globus que han quedat de la festa.

desinterès m Manca d’interès. Era evident el seu desinterès per l’esport.

desinteressat, -ada adj Que no mostra interès (per). El veig molt desinteressat pel tema.

desitjable adj Que pot ser desitjat. Aquella era l’única solució desitjable.

desitjar v tr Voler amb força. Desitjava poder-ho acabar de seguida.

deslligar v tr Desfer un lligam. Deslliga el gos.

desllorigament m El fet de desllorigar(-se). Tenia un fort desllorigament al turmell.

desllorigar v tr Treure un os de lloc. De l’estrebada em va desllorigar el braç.

deslluir v tr Espatllar, generalment una celebració. La pluja va deslluir la festa.

desllunat* m Pati tancat entre edificis o dins d’un mateix edifici: celobert.

desmai m El fet de desmaiar-se. Li va baixar la pressió i va tenir un desmai.

desmaiar-se v pron Perdre els sentits. En veure tanta sang, va desmaiar-se.

desmentir v tr Qualificar com a fals. Van desmentir la notícia.

desmesurat, -ada adj Excessiu. El càstig va ser desmesurat.

desmoralitzar v tr Fer perdre els ànims. La mort del capità va desmoralitzar la tropa.

desmuntar 1 v tr Desfer un mòdul de peces. Desmuntar un armari. 2 v intr Baixar del cavall. El genet va desmuntar.

desnivell m Diferència de nivell. Entre les dues cases hi ha un desnivell de 40 cm.

desnonament m Acció i efecte de desnonar. Li han fet un judici de desnonament.

desnonar v tr Fer fora, especialment d’un habitatge. Han desnonat els llogaters del tercer.

desobediència f Acte de desobeir. El van acusar de desobediència a la llei.

desobedient adj Que té per norma no obeir. Un alumne desobedient.

desobeir v tr No obeir. Ha desobeït les nostres ordres.

desocupació f Índex d’atur d’una població. La desocupació es manté estable.

desocupat, -ada 1 adj Que està sense fer res. Està tot el dia desocupat. 2 m i f Treballador, treballadora que està a l’atur.

desodorant m Producte per dissimular les males olors.

desordenar v tr Desfer una cosa que estava ordenada. Algú ha desordenat tots els meus papers.

desordenat, -ada adj Sense ordre. Tens tot el calaix desordenat.

desordre [var.: *desorde] m Manca d’ordre. En aquella habitació tot era desordre.

desparar v intr Llevar el parament d’una taula després d’un àpat. Qui ajuda a desparar?

despatx m Oficina, lloc de treball d’un professional. Als matins treballa en un despatx.

despatxar 1 v intr Servir la mercaderia als clients d’una botiga. Hi havia quatre dependents per despatxar. 2 v tr Acomiadar de la feina. Aquest mes n’han despatxat una vintena.

despenjar v tr Fer cessar d’estar penjat. Despenja el telèfon i així no ens empiparan més.

despentinar v tr Fer cessar d’estar pentinat. El vent m’ha despentinat tota.

desperfecte [sovint en pl.] m Dany de poca importància produït per un accident.

despert, -a adj 1 En estat de vetlla. Estic despert des de les cinc. 2 Espavilat. Un venedor molt despert.

despertador m Rellotge amb timbre que sona a l’hora fixada.

despertar 1 v tr Fer deixar l’estat de son. M’han despertat els crits del carrer. 2 despertar-se v pron Deixar l’estat de son. Sempre es desperten a la mateixa hora.

despesa f [sovint en pl.] Quantitat de diners gastada. Aquest mes tenim moltes despeses. La despesa pública.

despit m Ressentiment. Sentia despit pels companys que s’havien situat més bé que ell.

desplaçament m El fet de desplaçar-se. Qui em pagarà els desplaçaments?

desplaçar 1 v tr Treure (algú, alguna cosa) del lloc que ocupa. L’últim que va arribar l’ha desplaçat del seu càrrec. 2 desplaçar-se v pron Moure’s d’un lloc en un altre. Van desplaçar-se fins al lloc del crim. Es desplacen sempre en el transport públic.

desplegar v tr Estendre. Van desplegar les pancartes per penjar-les.

desprendre 1 v tr Deixar anar. La pintura nova desprenia una olor insuportable. 2 desprendre’s v pron i règ Desenganxar-se. El satèl.lit es va desprendre de la càpsula. 3 Prescindir(-ne), donar una cosa pròpìa. Es va desprendre dels seus llibres per pagar les despeses.

despreocupat, -ada adj Que no vetlla prou pels seus propis interessos. És tan despreocupat que ni sap qui li deu diners.

després 1 adv Indica posterioritat, en l’espai o en el temps. Què voldràs que fem, després? 2 després de loc prep Tornaré després de les nou. La segona cantonada després de la plaça. 3 després que loc conj Després que els van avisar, no hi han tornat més.

desprès, -esa adj Generós. Ho dóna tot; és molt despresa.

despullar(-se) v tr i ref Llevar(-se) la roba. Per la revisió mèdica us faran despullar. Unes casetes de bany per despullar-se.

despullat, -ada adj Sense roba, nu. Va recórrer l’estadi tot despullat.

despuntar 1 v tr Trencar una punta. M’has despuntat el llapis. 2 v intr Començar a aparèixer. El sol ja despunta.

destacar v intr Fer-se notar. L’agulla de la catedral destacava per damunt de tots els edificis.

desterrar v tr Fer anar a l’exili. L’han desterrat fora del país.

destí m 1 Allò que determina la vida d’algú. Deia que el seu destí era ser pobre. 2 Lloc cap on es dirigeix un mitjà de transport, destinació. El tren amb destí cap a París acaba de sortir de la via 11.

destinació f 1 El fet de destinar, finalitat. Quina destinació donaràs a aquests documents? 2 Lloc cap on es dirigeix un mitjà de transport.

destinar v tr i règ Reservar per a un fi. Una part dels estalvis els pensaven destinar a renovar el vestuari.

destinatari, destinatària m i f Persona a qui va dirigit un escrit, un paquet, etc. En aquesta carta hi ha l’adreça del destinatari incompleta.

destorb m Allò que fa distreure d’una tasca, nosa. “Feina feta no fa destorb.”

destorbar v tr Distreure d’una tasca. Em va venir a destorbar amb unes històries absurdes.

destral [var.:* estral] f Eina per fer llenya.

destrellatat, -ada* adj Absurd, sense trellat. Una idea destrellatada.

destrossar v tr 1 Fer malbé amb violència. Els fans de l’equip anglès van destrossar tots els aparadors del carrer. 2 [hip.] Aquella traïció li ha destrossat el cor.

destrucció f El fet de destruir. Les tropes que es retiraven van fer una gran destrucció.

destruir v tr Fer ruïna d’una cosa. Amb la mania de semblar moderns, han destruït molts edificis notables.

desvariejar v intr Dir coses sense sentit. La febre el fa desvariejar.

desvergonyit, -ida adj Que no mostra vergonya. Una actitud desvergonyida.

desvetllar(-se) [var.: *desvetlar] v tr i pron (Fer) perdre el son. El cafè em desvetlla. M’he despertat a mitjanit i m’he desvetllat. 2 [fig.] v tr Suscitar. Aquelles olors li van desvetllar tot de records.

desviació f L’efecte de desviar. Hi ha una desviació a la carretera per causa de les obres.

desviar v intr Separar del camí. La policia de trànsit m’ha fet desviar cap a la dreta.

detall m Aspecte secundari o menys evident d’un conjunt. Es mirava tots els detalls d’aquella aquarel.la.

detallar v tr Explicar amb detall. Li va detallar tots els passos que havia de fer.

detectiu, detectiva m i f Professional que investiga delictes o situacions que no són prou clares.

detenció f El fet de detenir. La policia va fer moltes detencions.

detenir v tr Privar de llibertat. El van detenir per anar indocumentat.

detergent m Producte per rentar.

determinar v tr 1 Decidir. Va determinar que li ho diria tot. 2 Manera de relacionar-se certes formes gramaticals. L’article determina el nom.

determinat, -ada adj Concret, aquell i no un altre. En un moment determinat, va intervenir.

detestar v tr Odiar, avorrir. Detesta els espaguetis.

detingut, detinguda m i f Que pateix detenció. Han dut els detinguts a comissaria.

deu 1 det En nombre de deu. Els deu manaments. 2 m El nombre 10. 3 f pl La desena hora després de les 12.

déu 1 m Divinitat. Adoraven una multitud de déus. 2 Déu m Ésser totpoderós creador del món, segons certes religions. 3 déu n’hi do exp Expressa ponderació. Gasta un geni que déu n’hi do. Això et va dir?; déu n’hi do!

deure 1 v tr Estar en deute. Li devien molts diners. 2 v aux Indica probabilitat. Devien ser les onze de la nit. 3 m Obligació. Sol complir amb el seu deure. 4 deures m pl Tasques escolars. Encara no has fet els deures per demà?

deute m Allò que es deu. Té deutes per valor de tres milions de pessetes.

deutor, deutora m i f Persona que té un deute. Li va passar una llista dels seus deutors.

devot, -a adj i m i f Molt abocat a les pràctiques religioses. Una persona devota. Els devots estaven agenollats davant del sant.

dia 1 m Espai de temps en què hi ha claror; mesura del temps amb referència al moviment de rotació de la Terra, al calendari; data. El dia i la nit. No l’he vist en tot el dia. Falten tres dies per les vacances. Quin dia dius que fas anys? 2 fer-se de dia loc verb Veure’s les primeres clarors del dia. A l’estiu es fa de dia molt aviat. 3 bon dia exp Fórmula de salutació. Hola, bon dia!

diable m Esperit del mal, dimoni.

diada f Dia en què coincideix una festa important. La diada de Sant Jordi.

diadema m Adorn que es duu damunt del front. Se subjectava els cabells amb una diadema.

diagonal f Recta que travessa obliquament, especialment en un polígon o un poliedre. Va travessar el carrer en diagonal.

dialecte m Varietat social o geogràfica d’una llengua.

diàleg m Acció d’enraonar dues persones.

dialogar v règ Establir diàleg. No s’hi pot dialogar, no escolta.

diamant m Mineral molt dur utilitzat per tallar i com a joia.

diàmetre m Recta que passa pel centre d’una figura de contorn corb. La roda feia un metre de diàmetre.

diana f Centre d’un blanc sobre el qual es dispara. Ha fet diana.

diapositiva f Imatge gravada en un material transparent que es pot projectar.

diari, -ària 1 adj Que succeeix cada dia. La rutina diària. 2 diari m Publicació informativa que surt cada dia. Vés a buscar el pa i el diari.

diarrea f Afecció intestinal que fa anar líquid.

dibuix m Art de dibuixar; imatge dibuixada. Estudia dibuix. Dibuixos animats.

dibuixant m i f Persona que es dedica al dibuix.

dibuixar v tr i intr Traçar imatges. En sap molt, de dibuixar. Va dibuixar la silueta del campanar en un moment.

diccionari m Llibre que conté definicions de paraules, generalment ordenades alfabèticament.

dictador, -a adj i m i f Que mana o governa sense admetre discussió. Té una mare molt dictadora. El país va estar sotmès a un dictador durant quaranta anys.

dictadura f Règim polític en què governa un dictador.

dictar v tr Llegir un text en veu alta perquè uns altres el reprodueixin per escrit. Els va dictar un fragment de l’Odissea.

dictat m Reproducció escrita d’un text que dicten. Fem dictat una vegada la setmana.

dictatorial adj Referent a la dictadura. Règim dictatorial.

didal m Peça que encaixa en un dit per ajudar a cosir. Cusen sense didal.

dieta f 1 Règim alimentari. El metge em fa seguir una dieta equilibrada. 2 Diners que es cobren quan hi ha desplaçament. Cobra unes dietes que només li arriben per al dinar.

diferència f 1 Tret que fa una cosa no igual a una altra. Trobava molta diferència entre els dos climes. 2 Quantitat que resulta d’una comparació. Entre els dos preus hi ha una diferència de mil pessetes.

diferent 1 adj Que presenta diferències. Els dos germans s’assemblen força, però la forma de la cara és diferent. 2 diferents det Diversos. S’hi van presentar diferents candidats.

difícil adj No fàcil. Una proposta difícil d’aplicar.

difícilment adv Amb gran dificultat. Difícilment ens ho podem creure, això.

dificultat f Allò que fa difícil una cosa, entrebanc. Una empresa plena de dificultats.

difondre v tr Escampar. La premsa va difondre la notícia.

difuminar [var.: esfumar] v tr Fer borrós. La boira difuminava els contorns de les coses.

difunt, difunta m i f Persona que ha mort. Van traslladar el difunt fins al cementiri.

difusió f Acció i efecte de difondre. Un diari de gran difusió.

digerir v tr Transformar els aliments presos perquè el cos els pugui assimilar.

digestió f Procés biològic de digerir els aliments. Té una digestió pesada.

digestiu, -iva adj Referent a la digestió. L’aparell digestiu.

dígit m Signe de numeració. El nombre 2.144 té quatre dígits.

digital adj 1 Referent als dits. Empremtes digitals. 2 Referent als dígits. Un rellotge digital.

dignar-se a v aux Considerar que val la pena. No s’ha dignat a saludar-nos.

digne, -a adj 1 Que té dignitat. Una resposta digna. 2 adj règ Que hi correspon. Unes paraules dignes d’un gran pensador.

dignitat f Manera de comportar-se que demostra estima per un mateix. Es va rebaixar a demanar, sense mica de dignitat.

dijous m Quart dia de la setmana.

dilatar v tr Fer augmentar el volum. La calor dilata els cossos.

diligència f Carruatge antic de transport. Els bandits van atacar la diligència.

dilluns m Primer dia de la setmana.

diluvi m Pluja forta i abundant, aiguat. Va caure un diluvi que ho va inundar tot.

dimarts m Segon dia de la setmana.

dimecres m Tercer dia de la setmana.

dimensió f Mesura d’acord amb una línia. Els cossos tenen tres dimensions.

dimitir v tr i intr Deixar un càrrec. Han fet dimitir l’entrenador.

dimoni m Esperit del mal, diable.

dinàmic, -a adj Que presenta activitat. Una gent molt dinàmica.

dinamita f Explosiu de gran potència.

dinar 1 v intr Fer l’àpat del migdia. Dinarem a les dues. 2 m Àpat del migdia. Per dinar hi ha arròs.

dinastia f Conjunt de reis i reines d’una mateixa branca familiar. Les dinasties babilòniques.

diners m pl Cabals, moneda de curs legal. Ara guanya molts diners.

dinosaure m Nom genèric d’uns rèptils que van viure a l’era secundària.

dinou [var.: *denou, *dènou] 1 det En nombre de dinou. Hi ha dinou cadires a la sala. 2 m El nombre 19.

dins [var.: dintre] Indica situació a l’interior, per oposició a l’exterior, o fora. 1 adv [i loc adv ‘a dins’, ‘allà dins’…] Fica’l a dins. Deixeu-lo dins. Són allà dins. 2 prep [i loc prep ‘dins de’, ‘a dins’, ‘a dins de’, ‘per dins de’…] Ens trobarem dins de quatre dies. El guarden dins la capsa. Ja pots començar a col.locar la roba a dins la maleta. La vagoneta circulava per dins de la galeria.

diòcesi f Divisió administrativa de l’església on governa un bisbe.

diploma m Document que acredita generalment uns estudis o la concessió d’un premi.

diplomàcia f 1 Pràctica de les relacions entre països. El cap de la diplomàcia britànica. 2 [fig.] Habilitat. Té molta diplomàcia per plantejar els problemes.

diplomàtic, -a 1 adj Referent a la diplomàcia. Relacions diplomàtiques. 2 m i f Professional de la diplomàcia. És diplomàtic de carrera. 3 [fig.] adj Hàbil. No tracta mai les coses de cara, és molt diplomàtica.

dipòsit [var.: depòsit] m Recipient per contenir o guardar generalment líquids. El dipòsit d’un automòbil, d’un vàter.

dipositar [var.: depositar] v tr i règ Deixar, confiar a la custòdia (de). Dipositar diners a la caixa.

diputat, diputada m i f Membre del Parlament.

dir 1 v tr Emetre paraules, explicar. No sé què dius? No m’ha pas dit tota la veritat. Què diu, aquest rètol? 2 Utilitzat dins de fórmules incoatives. Digui, qui hi ha? Digui’m, què se li ofereix? Digues! Au, digue-ho! 3 Utilitzat dins de fórmules conclusives o explicatives. És a dir, que no t’agrada. I dit això, va aixecar la sessió. I van arribar cap al tard; més ben dit, quan ja era fosc. Això, no cal dir-ho, ho guardarem en secret. La sopa va quedar, diguem-ne, espessa. 4 dir v règ Anomenar. I a vostè, com li diuen? 5 dir-se v pron Anomenar-se: *nòmer. Com te dius? Es diu Antoni. 6 dir mal loc verb règ Parlar malament (de). Sempre diu mal dels altres.

direcció f 1 Acció de dirigir-se. Van agafar una direcció equivocada. Anaven en direcció cap al nord. 2 Instància, persona, grup que dirigeix. La direcció de la fàbrica, del club, de l’escola.

directament adv D’una manera directa. Va venir directament cap a nosaltres.

directe, -a adj Sense desviar-se. Un camí que va directe al poble del costat. Tenen línia directa amb el ministre.

directiu, directiva m i f Persona que forma part d’una direcció. Una reunió de directius.

director, directora m i f Persona que (en) duu la direcció. El director dels grans magatzems. Un director escènic, artístic. Un director d’orquestra. La directora de l’institut.

dirigent adj i m i f Que dirigeix, especialment un moviment, un grup. Les classes dirigents. Els dirigents sindicals.

dirigir 1 v tr Conduir, governar. Dirigeix amb encert l’economia del país. 2 dirigir(-se) v tr, pron i règ Parlar (a, amb); anar (cap a). Els va dirigir la paraula. Es dirigia cap a l’entrada.

disbarat m Acció o dita sense sentit: *desficaci, *doi. Ha fet el disbarat de no dormir en tota la nit.

disc m Cos cilíndric molt pla de diversos usos. Un disc compacte. Llançament de disc.

discapacitat, -ada adj i m i f Dit d’una persona que té algun tipus de mancança física, sensorial o intel.lectual.

disciplina f Conjunt de normes que cal seguir; la capacitat de seguir aquestes normes. Està sotmès a la disciplina militar. Per practicar l’esport, s’ha de tenir disciplina.

discòrdia f Estat d’aquells que no s’avenen. Ha sembrat la discòrdia entre la colla.

discoteca f Sala de ball amb música gravada.

discreció f Qualitat de discret. Confia en la vostra discreció.

discret, -a adj Que s’hi mira molt en les accions i les paraules. No en dirà res, perquè és molt discreta.

discurs m Explicació llarga sobre un tema. Va pronunciar un discurs d’inauguració.

discussió f Acció de discutir. Han dut el nou projecte de llei a discussió.

discutible adj Que no sembla clar. Uns arguments molt discutibles.

discutir v tr Tenir un contrast d’opinions. Van discutir prèviament la distribució de les feines.

disfressa f Vestit per representar una altra persona. Duia una disfressa d’indi. Un ball de disfresses.

disfressar(-se) v tr i règ Posar(-se) una disfressa. L’han disfressat d’astronauta.

disgust 1 m Sentiment causat per un fet advers. Aquest negoci no li dóna més que disgustos. 2 a disgust loc adv De mala gana. Treballa a disgust.

disminució f El fet de disminuir. Darrerament havien notat una disminució de les vendes.

disminuir v tr Baixar, fer-se més petit. Ha disminuït el nombre de naixements.

disparar v intr Engegar un tret amb una arma. Disparen a matar. Disparaven a l’aire.

dispensar v règ Alliberar d’una obligació. El van dispensar de complir tot l’horari.

dispensari m Centre d’atenció mèdica per a cures de poca importància o bé d’urgència.

dispersar v tr Fer anar en diverses direccions. La policia va dispersar els manifestants.

disponibilitat f Condició de disponible. Amb el nou horari de treball, no tenim tanta disponibilitat als migdies.

disponible adj Lliure per servir-se’n. Quan van telefonar, no hi havia cap ambulància disponible.

disposar 1 v règ Tenir, poder usar. No disposa de prou diners per comprar el pis. 2 disposar-se a v pron i aux Estar a punt de. Es disposava a dinar quan ells van arribar.

disposat, -ada [var.: dispost] adj règ A punt per. Se’l veu sempre molt disposat a tot.

disposició f 1 Estat d’ànim. Estic en disposició de declarar. 2 Poder de disposar. Estic a la vostra disposició. 3 Ordre d’una autoritat. Van fer llegir la disposició del governador.

dispositiu m Peça o mecanisme utilitzat amb alguna finalitat.

disputa f Discussió.

disputar v tr Competir per. Diversos candidats disputaven la plaça.

disquet m Disc on es grava informació procedent d’un ordinador.

dissabte m Sisè dia de la setmana.

disseny m Dibuix d’un objecte on se n’assenyalen les línies principals.

dissenyador, dissenyadora m i f Persona que es dedica a fer dissenys. Una dissenyadora de modes.

disset [var.: *desset, *dèsset] 1 det En nombre de disset. Hi falten disset dies, encara. 2 m El nombre 17.

dissimular v tr Fer veure que no s’està al cas. Va dissimular el disgust com va poder.

dissoldre(‘s) 1 v tr i pron Desfer(-se) una substància dins d’un líquid. Dissoldre una pastilla en aigua. 2 v tr [p. ext.] Anul.lar. Hauran de dissoldre les Corts.

dissolució f El fet de dissoldre. El president ha decretat la dissolució del Parlament.

dissolvent m Substància que en pot dissoldre d’altres.

distància f Mesura de la separació entre dos punts, especialment de l’espai. Quina distància hi ha entre casa vostra i el mercat?

distinció f El fet de distingir. No ho veia amb prou distinció. Saludava a tothom sense distinció.

distingir 1 v tr Veure les diferències. No arriba a distingir bé els colors. 2 distingir-se v pron i règ Destacar. Es distingia pels seus coneixements de física.

distingit, -ida adj Elegant, de comportament refinat. Tenia un aspecte distingit.

distintiu 1 m Senyal per ser distingit. El braçalet és el distintiu del capità de l’equip. 2 distintiu, -iva adj Que distingeix. Carnívor és un tret distintiu de molts mamífers.

distracció f 1 Manca d’atenció. Vaig tenir un moment de distracció i el vaig perdre de vista. 2 Allò que serveix per distreure’s. Per ell, era una distracció veure jugar la mainada a la plaça.

distret, -a adj Que no està atent. Se’l mirava distret.

distreure [var.: distraure] 1 v tr Causar distracció. Qualsevol sorollet el distreu. 2 distreure’s v pron Entretenir-se. Es distreuen jugant a cartes.

distribució f La manera de distribuir. Li agradava la distribució de les habitacions.

distribuïdor, -a adj i m i f Que distribueix. Una empresa distribuïdora de mercaderies. Fan les comandes a un mateix distribuïdor. A l’entrada del pis hi havia un distribuïdor.

distribuir v tr Fer(-ne) parts i donar-les a diferents destinataris. Van distribuir propaganda entre tots els assistents a l’acte.

dit m Cada una de les divisions del final de les extremitats de molts vertebrats. Tenim cinc dits a cada mà i a cada peu. El dit gros. El dit xic o petit.

dita f Manera de dir, frase feta.

diumenge m Setè dia de la setmana.

divendres m Cinquè dia de la setmana.

divers, -a 1 adj Variat. Un ambient divers. Unes explicacions diverses. 2 diversos, -es [ en pl.] det Alguns, uns quants, diferents. Va saludar diversos membres de la família. Li va plantejar diverses qüestions.

diversió f El fet de divertir-se. Amb les pallassades del menut, tenen diversió assegurada.

diversitat f Qualitat de divers. La característica principal de la nostra societat és la diversitat.

divertir 1 v tr Fer-ho passar bé. L’humorista els divertia amb els seus acudits. 2 divertir-se v pron Passar-s’ho bé. Es van divertir molt amb la pel.lícula Guantanamera.

divertit, -ida adj Que proporciona diversió. Una persona divertida. Una comèdia divertida.

diví, -ina adj Referent a la divinitat. Les lleis divines.

dividir 1 v tr Fer divisions, partir. Divideix trenta entre sis. Van dividir l’herència entre els germans. 2 dividir-se v pron i règ Partir-se. A partir d’allà, el riu es dividia en dos.

divinitat f Ésser al qual se li atribueixen qualitats de déu o de deessa.

divisa [gen. en pl.] f Moneda estrangera. Canvi de divises.

divisió f 1 Operació aritmètica. 2 Límit, resultat de partir. La comarca és una divisió administrativa.

divorci m Acció de divorciar-se. Han sol.licitat el divorci davant el jutge.

divorciar-se v pron Desfer el matrimoni davant la justícia. Es van divorciar al cap d’un any just de casats.

divorciat, divorciada m i f Persona que s’ha divorciat.

divuit [var.: *devuit, *díhuit] 1 det En nombre de divuit. Té divuit anys. 2 m El nombre 18.

divulgar v tr Fer conèixer un fet, unes idees, etc. entre el gran públic. Van divulgar la notícia a través de la ràdio.

do m Qualitat. Té el do de l’oportunitat.

doblar v tr Fer(-ne) el doble. Han doblat els beneficis en un mes.

doble 1 [gen. loc det ‘el doble de’] det Dues vegades una quantitat. Té el doble d’anys que jo. 2 m i f Persona que és clavada a una altra. Sembla el doble de Robert Redford.

doblegar v tr Posar una part d’una cosa sobre ella mateixa. Doblegava el paper per les puntes.

doblers* m pl Diners.

docent 1 adj Referent a l’ensenyament. El personal docent. 2 m i f [gen. en pl.] Persona dedicada a l’ensenyament. La directora ha reunit tots els docents del centre.

dòcil adj Que no ofereix resistència. Una gosseta dòcil.

doctor, doctora m i f 1 Que té el doctorat. Una doctora en filosofia. 2 [p. ext.] Metge. Si li puja la febre, haurem de cridar el doctor.

doctrina f Conjunt de principis i d’ensenyances, especialment religiosos. La doctrina cristiana.

document m Informació escrita o gravada que serveix de comprovació. Document històric. Document gràfic. Document d’identitat.

documentació f 1 Conjunt de documents sobre un tema. 2 Conjunt de documents personals. Va perdre la cartera amb tota la documentació.

documental 1 adj Referent a un document o documents. No en tenien proves documentals. 2 m Pel.lícula que divulga coneixements científics. Vam veure un documental sobre les foques.

dofí m Mamífer marí de morro llarg i prim, fàcil de domesticar.

doi* m Disbarat.

dol m Pena causada per una mort; ritual que ho té present. Han decretat tres dies de dol per la mort del primer ministre.

dòlar m Unitat de moneda dels Estats Units d’Amèrica.

dolç, -a 1 adj Que conté sucre. Li agrada el cafè ben dolç. 2 Sense sal. La sopa és dolça. 3 [fig.] Unes paraules dolces. 4 dolç m Producte de pastisseria en general. Una plata de dolços.

dolçor f Qualitat de dolç. Aquest refresc té una dolçor desagradable.

doldre v intr Saber greu. Les seves paraules m’han dolgut. És de doldre la poca confiança que ens té.

dolent, -a adj i m i f Inclinat a fer el mal, mancat de qualitat: *roí. Una persona dolenta. Una pel.lícula dolenta. El dolent de la història. És l’acudit més dolent que he sentit mai.

dolenteria f Acció dolenta, malifeta. Aquest noi no para de fer dolenteries.

dolor f Sensació de mal. Va sentir un fort dolor al pit.

dolorós, -osa adj Que fa mal. Una ferida dolorosa.

domador, domadora m i f Persona que doma animals. Els domadors del circ.

domar v tr Ensenyar animals per fer alguna habilitat. Es dediquen a domar foques per al circ.

domèstic, -a adj Referent a la casa, propi de la casa. Feines domèstiques. Animals domèstics.

domesticar v tr Fer tornar domèstic un animal. Els gossos van ser domesticats fa molts segles.

domicili m Lloc de residència habitual. Servim a domicili.

dominar 1 v tr Posseir, subjectar. Els antics romans dominaven tot el Mediterrani. 2 dominar-se v pron Controlar els propis impulsos, contenir-se. Li van venir ganes de clavar-li una bufa, però es va dominar.

domini m Poder de dominar. Estan sota el domini de les drogues.

dominical adj Relatiu al diumenge. El descans dominical.

dòmino [var.: dominó] m Joc format per unes fitxes que s’han d’aparellar.

dona f 1 Persona adulta de sexe femení. Hi ha més dones que homes. 2 Muller. M’ha trucat la dona d’en Jaume.

donar 1 v tr Passar la propietat d’una cosa a un altre. M’ha donat la seva col.lecció de segells. 2 donar-se v pron Rendir-se.

doncs [var.: *idò] 1 conj Indica conseqüència. Dius que plou?; doncs ara no podem anar a passejar. 2 així doncs, i doncs loc conj Per tant. Així doncs què faràs? I doncs què penses fer?

donyet* m Personatge fantàstic molt menut propi de la literatura popular: follet.

dormida f Acció de dormir. Es va estirar al sofà i va fer una dormida.

dormilega [var.: dormilec] adj i m i f Que li agrada molt dormir. Desperta’t, dormilega!

dormir v intr Trobar-se en estat de son. El nen ja dorm.

dormitori m Habitació de dormir. Una casa amb tres dormitoris.

dors m 1 Esquena. 2 Part posterior. Llegiu les explicacions que hi ha al dors. El dors de la mà.

dorsal 1 adj Referent al dors. Espina dorsal. Aleta dorsal. Múscul dorsal. 2 m Número que duen alguns esportistes a l’esquena. El corredor duia un dorsal amb el número 13.

dos, dues 1 det En nombre de dos. Dos armaris. Dues cadires. 2 dos [pl. dosos] m El nombre 2. L’u i el dos. 3 tots dos, totes dues loc det Els dos (…), les dues (…) plegats. Va agafar tots dos germans pel braç. 4 dues f pl La segona hora després de les 12. Les dues del migdia.

dosi f Part calculada d’un producte. S’ha de prendre el medicament a petites dosis.

dossier m Documentació sobre un tema.

dot m Qualitat. Té dots d’artista.

dotar v tr i règ Proveir. Els van dotar de material esportiu.

dotze 1 det En nombre de dotze. Els dotze mesos de l’any. 2 m El nombre 12. 3 f pl L’hora del migdia o de la mitjanit.

dotzena 1 f Conjunt de dotze.Van a dues-centes pessetes la dotzena. 2 una dotzena de loc det Una dotzena d’ous.

drac [var.: dragó] m Animal fantàstic. El drac de sant Jordi.

drama m Situació en què hi ha un conflicte. La separació dels pares va ser un drama per a ella.

dramàtic, -a adj Referent a un drama. Un cas dramàtic.

drap m Tros de roba per a diversos usos: *pedaç. Un drap de cuina. El drap de la pols.

drassana [gen. en pl.] f Instal.lacions on es construeixen i reparen vaixells.

dret, -a 1 adj Vertical. La paret no és gaire dreta. 2 Del cantó dret. L’ull dret. El peu dret. 3 dret [f. i pl. ‘dreta, drets, dretes’] adv Descansant damunt els peus. El públic aplaudia dret. 4 m Allò que és just de tenir, d’exigir. Defensar-nos de les acusacions és el nostre dret.

dreta f 1 El costat dret. Posa-ho a la dreta de l’armari. 2 [el.líp.] La mà dreta. Mira d’agafar-ho amb la dreta. 3 [fig., sovint en pl.] Opció política. Un partit de dretes.

dring m So vibrant i agut. El dring d’una copa de cristall.

droga f Substància d’aplicacions diverses en medicina, en la indústria, etc.; narcòtic.

drogar v tr Aplicar una droga. Han hagut de drogar el malalt.

drogat, -ada adj Que es troba sota els efectes d’una droga.

drogoaddicte, drogoaddicta m i f Persona que té addicció a la droga.

drogueria f Botiga on venen pintures, productes químics, etc.

duana f Administració que controla l’entrada de mercaderies en un país.

dubtar v règ Estar insegur davant d’una decisió.

dubte m El fet de dubtar. Estic en dubte: ho faig o no ho faig. És ell, sense cap mena de dubte. Arribaré cap a les deu, sens dubte. Això que et dic és fora de dubtes.

dubtós, -osa adj Poc segur. Estava dubtós de quin camí seguir.

duc, duquessa 1 m i f Títol de la noblesa. 2 duc m Ocell rapinyaire nocturn més gros que el mussol.

duel m Combat que es feia entre cavallers.

duna f Arena acumulada formant una muntanyeta. Les dunes del desert.

duplicat m Còpia. M’he fet fer un duplicat de la clau.

dur, -a adj 1 Resistent a la pressió. El ferro és un metall dur. 2 [fig.] Un caràcter dur. Una mirada dura. Unes paraules dures.

dur v tr Portar. Ara poca gent duu barret.

durada [var.: duració] f Temps que transcorre durant una acció, un fet. Una cinta de llarga durada.

durament adv Amb duresa. Els tractà molt durament de paraula.

durant prep Indica situació en el desencadenament d’un procés. Això va passar durant la cerimònia.

durar v intr Tenir durada. Quant dura la pel.lícula?

duresa f Qualitat de dur. Un material de gran duresa. Tractar amb duresa.

durícia f Tros de la pell que s’ha fet dura. Té les mans plenes de durícies.

duro m Moneda de cinc pessetes.

dutxa f 1 Mecanisme per a la higiene corporal d’on cau l’aigua en forma de ruixadora; el lloc on està instal.lat. S’ha espatllat la dutxa. Ara no s’hi pot posar, perquè és a la dutxa.

dutxar(-se) v tr i pron Prendre o fer prendre una dutxa. He de dutxar el nen. Després de prendre el sol molta estona van dutxar-se.

5

Posted on

In lieblicher Bläue blühet. Hölderlin. 1823

[fragment copiat per Waiblinger) 1823

In lieblicher Bläue blühet
mit dem metallenen Dache der Kirchthurm. Den umschwebet
Geschrei der Schwalben, den umgiebt die rührendste Bläue.
Die Sonne gehet hoch darüber und färbet das Blech,
im Winde aber oben stille krähet die Fahne.
Wenn einer unter der Gloke dann herabgeht, jene Treppen,
ein stilles Leben ist es, weil,
wenn abgesondert so sehr die Gestalt ist,
die Bildsamkeit herauskommt dann des Menschen.
Die Fenster, daraus die Gloken tönen, sind wie Thore an Schönheit.
Nemlich, weil noch der Natur nach sind die Thore,
haben diese die Ähnlichkeit von Bäumen des Walds.
Reinheit aber ist auch Schönheit.

En blau adorable floreix
amb el teulat de metall el campanar.
Al voltant hi planen xiscles d’orenetes,
l’abraça el blau més impressionant.
El sol s’enfila enlaire
i arroenta les planxes de bronze,
però, dalt de tot, al vent,
en silenci canta el penell.
I quan algú baixa els graons sota el batall,
la vida és dolça, perquè
si la figura s’ha separat tant, llavors
es mostra la concreció de l’home.
Les finestres, d’on dringuen les campanes,
són com portes a la bellesa. I és cert que,
puix que les portes són encara segons la natura,
tenen l’aspecte dels arbres del bosc. La puresa,
però, també és bellesa.

Innen aus Verschiedenem entsthet ein ernster Geist.
So sehr einfältig aber die Bilder, so sehr heilig sind die, daß
man wirklich oft fürchtet, die zu beschreiben.
Die Himmlischen aber, die immer gut sind,
alles zumal, wie Reiche, haben diese, Tugend und Freude.
Der Mensch darf das nachahmen.
Darf, wenn lauter Mühe das Leben, ein Mensch
aufschauen und sagen : so will ich auch seyn ?
Ja. So lange die Freundlichkeit noch am Herzen, die Reine,
dauert, misset nicht unglüklich der Mensch sich
der Gottheit.

A dins, neix del divers
un esperit sever. Tan simples,
però, tan sagrades
són les imatges, que sovint,
en veritat, descriure-les ens fa por. Els Celestes,
però, que sempre són plens de bondat, ho tenen tot,
semblant als rics, virtut i goig.
En això l’home els pot imitar.
¿Pot, un home, quan la vida és un feix de fatics,
mirar enlaire i dir: també
jo voldria ser així? Sí.
Mentre l’amistat, la pura,
roman al cor,
no dissortadament
es mesura l’home amb la divinitat.

Ist unbekannt Gott ? Ist er offenbar wie die Himmel ?
dieses glaub’ ich eher. Des Menschen Maaß ist’s.
Voll Verdienst, doch dichterisch,
wohnet der Mensch auf dieser Erde. Doch reiner
ist nicht der Schatten der Nacht mit den Sternen,
wenn ich so sagen könnte,
als der Mensch, der heißet ein Bild der Gottheit.

¿És desconegut Déu? ¿És visible
com el Cel? Això és el que crec.
Aquesta és la mesura de l’home.
Ben mereixedor, però poèticament habita
l’home en aquesta terra. I no més pura
és l’ombra de la nit amb les estrelles,
si ho podia dir així,
que l’home, que és com dir una imatge de la divinitat.

Giebt auf Erden ein Maaß ?
Es giebt keines. Nemlich
es hemmen der Donnergang nie die Welten des Schöpfers.
Auch eine Blume ist schön, weil sie blühet unter der Sonne.
Es findet das Aug’ oft im Leben
Wesen, die viel schöner noch zu nennen wären
als die Blumen. O! ich weiß das wohl!
Denn zu bluten an Gestalt und Herz,
und ganz nicht mehr zu seyn, gefällt das Gott ?
Die Seele aber, wie ich glaube, muß rein bleiben,
sonst reicht an das Mächtige auf Fittigen der Adler mit lobendem Gesange
und der Stimme so vieler Vögel.
Es ist die Wesenheit, die Gestalt ist’s.

¿Hi ha en la Terra una mesura? No n’hi ha
cap. I és que no frenen el camí del Tro
els mons del Creador. També
una flor és bella,
perquè floreix sota el sol. Sovint
en la vida l’ull troba éssers, que fóra
més bell anomenar-los que les flors i tot.
Oh!, prou que ho sé! Perquè
sagnar de cos i cor i ja no ser sencer,
¿plau al Déu? Però
l’ànima, i ho crec, cal que romangui
pura, si no, volant
l’àguila s’atansa al Poderós amb cants
de lloança i la veu de tants d’ocells.
Això és l’essència, és la forma.

Du schönes Bächlein, du scheinest rührend, indem du rollest so klar,
wie das Auge der Gottheit, durch die Milchstraße.
Ich kenne dich wohl,
aber Thränen quillen aus dem Auge. Ein heiteres Leben
seh’ ich in den Gestalten mich umblühen der Schöpfung, weil
ich es nicht unbillig vergleiche den einsamen Tauben auf dem Kirchhof.
Das Lachen aber scheint mich zu grämen der Menschen,
nemlich ich hab’ ein Herz.

Tu, bell torrent, em commous
mentre t’esbalces tan clar,
com l’ull de la Divinitat per la galàxia.
Prou que et conec; però les llàgrimes
neguen l’ull. Una vida joiosa
entorn meu veig florir en les formes de la Creació,
perquè no a tort ho comparo als coloms
solitaris entre les tombes. Diríeu, però,
que m’acora el riure dels homes;
i és que tinc cor.

Möcht’ ich ein Komet seyn ?
Ich glaube. Denn sie haben Schnelligkeit der Vögel ; sie blühen an Feuer,
und sind wie Kinder an Reinheit.
Größeres zu wünschen, kann nicht des Menschen Natur sich vermessen.
Der Tugend Heiterkeit verdient auch gelobt zu werden vom ernsten Geiste,
der zwischen den drei Säulen wehet
des Gartens. Eine schöne Jungfrau muß das Haupt umkränzen
mit Myrthenblumen, weil sie einfach ist
ihrem Wesen nach und ihrem Gefühl. Myrthen aber
giebt es in Griechenland.

¿Podria ser un cometa  jo? Crec que sí. Perquè
tenen la rapidesa dels ocells; floreixen
amb foc i són purs com els infants. Desitjar
un bé més gran és desmesurat per a la natura humana. El goig
de la virtut, també mereix que el lloï
l’esperit sever, que alena
entre les tres columnes del jardí. Una noia
bonica s’ha de coronar el cap
amb flors de murtra, perquè és senzilla
d’ésser i de sentiments.
Però les murtres són a Grècia.

Wenn einer in der Spiegel siehet,
ein Mann, und siehet darinn sein Bild, wie abgemahlt ;
es gleicht dem Manne.
Augen hat des Menschen Bild,
hingegen Licht der Mond.
Der König Œdipus hat ein Auge zuviel vieleicht.
Diese Leiden dieses Mannes, sie scheinen unbeschreiblich, unaussprechlich,
unausdrüklich.
Wenn das Schauspiel ein solches darstellt, kommt’s daher.

Si algú, un home, mira al mirall,
hi veu la seva imatge, com dibuixada,
i s’assembla a aquest home. Ulls té la imatge de l’home, llum,
en canvi, la lluna. El rei Èdip
potser té un ull de massa. Els sofriments
d’aquest home semblen indescriptibles,
inexpressables, indefinibles. Quan el drama
el representa, llavors això s’esdevé.

Wie ist mir’s aber, gedenk’ ich deiner jetzt ?
Wie Bäche reißt des Ende von Etwas mich dahin,
welches sich wie Asien ausdehnet.
Natürlich dieses Leiden, das hat Œdipus.
Natürlich ist’s darum.
Hat auch Herkules gelitten ?
Wohl. Die Dioskuren in ihrer Freundschaft
haben die nicht Leiden auch getragen ? Nemlich
wie Herkules mit Gott zu streiten, das ist Leiden.
Und die Unsterblichkeit im Neide dieses Leben,
diese zu theilen, ist ein Leiden auch.

Però ¿què n’és, de mi, que ara penso en tu?
Com els rius, se m’enduu, cap allà, la fi d’alguna cosa,
que s’escampa com Àsia. És clar,
aquest sofriment, el coneix Èdip. És clar que és per això.
¿Hèrcules també el sofrí?
I tant. ¿Els Dioscurs també, en llur amistat,
no suportaren sofriments? I és que lluitar
com Hèrcules, amb Déu, això és sofrir.
I compartir la immortalitat, enveja
d’aquesta vida, és també un sofriment.

Doch das ist auch ein Leiden, wenn
mit Sommerfleken ist bedekt ein Mensch,
mit manchen Fleken ganz überdekt zu seyn! das
thut die schöne Sonne : nemlich
die ziehet alles auf. Die Jünglinge führt die Bahn sie
mit Reizen ihrer Strahlen wie mit Rosen.
Die Leiden scheinen so, die Œdipus getragen, als wie
ein armer Mann klagt, daß ihm etwas fehle.
Sohn Laios, armer Fremdling in Griechenland!
Leben ist Tod, und Tod ist auch ein Leben.

Però també és un sofriment,
quan un home, cobert de cremades pel sol,
tot ell és una nafra! Vet aquí
el que fa el bell sol: ho fa esclatar
tot. Els joves mena pel camí
amb l’encís dels seus raigs, com amb roses.
Els sofriments, que Èdip suportà, s’assemblen
als d’un home pobre quan es plany, perquè li manca alguna cosa.
Fill de Laios, pobre estranger a Grècia!
La vida és mort, i la mort és també una vida.

[ participant del diví i alhora cremat per ell]

Posted on

Mnemosyne. Hölderlin. 1805

Reif sind, in Feuer getaucht, gekochet
Die Frücht und auf der Erde geprüfet und ein Gesetz ist,
Daß alles hineingeht, Schlangen gleich,
Prophetisch, träumend auf
Den Hügeln des Himmels. Und vieles
Wie auf den Schultern eine
Last von Scheitern ist
Zu behalten. Aber bös sind
Die Pfade. Nämlich unrecht,
Wie Rosse, gehn die gefangenen
Element und alten
Gesetze der Erd. Und immer
Ins Ungebundene gehet eine Sehnsucht. Vieles aber ist
Zu behalten. Und not die Treue.
Vorwärts aber und rückwärts wollen wir
Nicht sehn. Uns wiegen lassen, wie
Auf schwankem Kahne der See.

Madurs són, en foc submergits, bullits
Els fruits i sobre la terra provats, i és una llei
Que tot entri, a tall de serpent,
Profèticament, somniant, cap a
Les cimes del cel. I molta
Cosa, com damunt les espatlles
Un feix de llenya, cal
Guardar. Però dolents
Són els camins. De tort,
Com cavalls, van els presoners
Elements i antigues
Lleis de la terra. I sempre
Va cap al deslligat una enyorança. Molta
Cosa però cal guardar. I necessària
És la fidelitat.
Però endavant i endarrere
No mirem. Deixar-nos gronxar, com sobre
Una incerta barca del mar.
(versió Riba)

[ crec que és la primera poesia de Hölderlin que vaig llegir, a l’adolescència i m’arribava el ritme  _. _.

Posted on

An die Hoffnung. Hölderlin. 1803

O Hoffnung! holde! gütiggeschäftige!
Die du das Haus der Trauernden nicht verschmähst,
Und gerne dienend, Edle, zwischen
Sterblichen wartest und Himmelsmächten,

Oh esperança! encisadora! ben enfeinada!
tu que no menysprees la casa que es lamenten,
I de bon grat serveixes, noble, esperant
entre mortals i  poders celestials,

Wo bist du? wenig lebt’ ich; doch atmet kalt
Mein Abend schon. Und stille, den Schatten gleich,
Bin ich schon hier; und schon gesanglos
Schlummert das schaudernde Herz im Busen.

On ets? Poc he viscut, però ja respira fred
el meu vespre. I en silenci, com les ombres
sóc aquí; i ja sense cant
s’adorm el cor tremolós al pit.

Im grünen Tale, dort, wo der frische Quell
Vom Berge täglich rauscht, und die liebliche
Zeitlose mir am Herbsttag aufblüht,
Dort, in der Stille, du Holde, will ich

A la vall verda, on la front fresca raja
de les muntanyes, i l’adorable
fora del temps em floreix el dia de tardor,
allà, en el silenci, tu estimada, et voldré

Dich suchen, oder wenn in der Mitternacht
Das unsichtbare Leben im Haine wallt,
Und über mir die immerfrohen
Blumen, die blühenden Sterne glänzen,

cercar, o quan a mitjanit
la vida invisible creix a l’arbreda
i sobre meu, les sempre alegres
flors, les estrelles florides brillen,

O du des Äthers Tochter! erscheine dann
Aus deines Vaters Gärten, und darfst du nicht,
Ein Geist der Erde, kommen, schröck’, o
Schröcke mit anderem nur das Herz mir.

Oh tu filla de l’èter! apareix llavors
Dels jardins del teu pare, i si no pots
venir a un esperit de la terra, mou-me,
oh mou-me el cor amb altres coses.

Posted on

Bibliografia. CDU Classificació decimal universal

PDF CDU en català [ en cas de dubte puc consultar el catàleg Aladí i veure quin criteri tenen] | La meva biblioteca:  Autors  |   CDU  |    Matèries  |  Les biblioteques que he consultat o visitat.

Suports escriptura

La impremta.

Primeres edicions impreses (Editio Prínceps) del que abans només havia circulat en forma de manuscrits (incunables abans de 1501) . Bibliographia Universalis.

El 1545 Konrad Gessner recorre totes les biblioteques que pot a Alemanya i Itàlia i compila una bibliografia de 12.000 volums que el 1548 index en el Pandectarum sive Partitionum universalium Conradi Gesneri Tigurini, medici & philosophiae professoris, libri xxi.  [Els tinc descarregats i he pogut llegir directament l’índex:

  • 1. De Grammatica & Philologia
  • 2. De Dialectica
  • 3. De Rhetorica
  • 4. De Poetica
  • 5. De Arithmetica
  • 6. De Geometria, Opticis & Catroptricis
  • 7. De Musica
  • 8. De Astronomia
  • 9. De Astrologia
  • 10. De Divinatione cum licita cum illicita Magia
  • 11. De Geographia
  • 12. De Historijs
  • 13. De diversis Artibus illiteratis, Mechanicis & alijs humanae vitae utilibus
  • 14. De Naturali philosophia
  • 15. De prime philosophia seu Metaphysica & Theologia gentilium
  • 16. De morali Philosophia
  • 17. De Oeconomica philosophia
  • 18. De re Politica, id est Civili&Militari
  • 19. De Iurisprudentia indices tres
  • 20. De re Medica
  • 21. De Theologia Christiana

Fa servir les llistes d’impressors com Aldus Manutius de Venècia i Henri Estienne de Paris.

(Aldus Manutius, Manutius “attempted to make classical Greek works accessible which before him had never been published in their original language”. His publishing legacy includes the distinctions of inventing the first italic type, establishing the modern use of the semicolon, developing the modern appearance of the comma, and popularizing the libelli portatiles, or portable little (specifically) classic books: small-format volumes that could be easily carried and read anywhere

Edició de llibres (s15-s21)

(DS)

1. Segle XV (1450–1500). Els primers 50 anys de la impremta, ~30.000–40.000 edicions diferents (majoritàriament a Europa) amb 8–20 milions de còpies en total (moltes d’elles eren Bíblies, llibres litúrgics o clàssics).
2. Segle XVI (1501–1600). Expansió i diversificació, ~200.000–500.000 edicions.
3. Segle XVII (1601–1700). Creixement moderat, ~500.000–1 milió d’edicions. Diversificació temàtica: Ciència (Galileu, Newton), filosofia (Descartes), i les primeres gazetes (periòdics).
4. Segle XVIII (1701–1800). Il·lustració i explosió editorial, ~2–3 milions d’edicions, liderats per França i Anglaterra.
5. Segle XIX (1801–1900) – Revolució industrial i premsa massiva, ~10–30 milions d’edicions (gràcies a les premses de vapor i paper més barat).Apareixen les novel·les per entregues (com les de Dickens).
6. Segle XX (1901–2000) – Edat d’or editorial, ~100–300 milions d’edicions diferents (incloent-hi traduccions, llibres de text, etc.).
7. Segle XXI (2001–actualitat) – Era digital i autopublicació, >2 milions de nous títols/any (segons l’ISBN i dades d’Amazon).

Al s21 es publiquen uns 3M d’articles científics cada any (“Scopus”, “Web of Science”), d’aquests un 1% acumula el 20-40% de citacions i un 10% es considera rellevant. Entre un 30-50% no són mai citats, fins al 60% en humanitats.

Classificació Decimal Universal

(DS, percentatges)

1. Literatura (800): ≈ 20-30% (la secció més gran en moltes biblioteques, inclou novel·les, poesia, teatre, etc.).
2. Ciències socials (300): ≈ 15-20% (sociologia, política, economia, educació).
3. Història i geografia (900): ≈ 10-15%.
4. Ciències aplicades (600): ≈ 10% (tecnologia, medicina, enginyeria).
5. Arts i esports (700): ≈ 5-10%.
6. Ciències pures (500): ≈ 5% (matemàtiques, física, biologia).
7. Filosofia i psicologia (100): ≈ 5%.
8. Religió (200): ≈ 5% (més prominent en biblioteques especialitzades).
9. Filologia (400): ≈ 3-5% (llengües, gramàtica).
10. Obres generals (000): ≈ 1-3% (enciclopèdies, informàtica).

Sistema elaborat per Melvil Dewey i patentat el 1876. Influït pel sistema mètric, la classificació de Francis Bacon (Francis Bacon was a patron of libraries and developed a system for cataloguing books under three categories – history, poetry, and philosophy – which could further be divided into specific subjects and subheadings. About books he wrote, “Some books are to be tasted; others swallowed; and some few to be chewed and digested.”, el 1605.

DIVISIONS.

(GENERAL)

= 0=
10 BIBLIOGRAPHY.
20 BOOK RARITIES.
30 GENERAL CYCLOPEDIAS.
40 POLYGRAPHY.
50 GENERAL PERIODICALS.
60 GENERAL SOCIETIES.
70
80
90

=100 Philosophy.=
110 METAPHYSICS.
120
130 ANTHROPOLOGY.
140 SCHOOLS OF PSYCHOLOGY.
150 MENTAL FACULTIES.
160 LOGIC.
170 ETHICS.
180 ANCIENT PHILOSOPHIES.
190 MODERN PHILOSOPHIES.

=200 Theology.=
210 NATURAL THEOLOGY.
220 BIBLE.
230 DOCTRINAL THEOLOGY.
240 PRACTICAL AND DEVOTIONAL.
250 HOMILETICAL AND PASTORAL.
260 INSTITUTIONS AND MISSIONS.
270 ECCLESIASTICAL HISTORY.
280 CHRISTIAN SECTS.
290 NON-CHRISTIAN RELIGIONS.

=300 Sociology.=
310 STATISTICS.
320 POLITICAL SCIENCE.
330 POLITICAL ECONOMY.
340 LAW.
350 ADMINISTRATION.
360 ASSOCIATIONS AND INSTITUTIONS.
370 EDUCATION.
380 COMMERCE AND COMMUNICATION.
390 CUSTOMS AND COSTUMES.

=400 Philology.=
410 COMPARATIVE.
420 ENGLISH.
430 GERMAN.
440 FRENCH.
450 ITALIAN.
460 SPANISH.
470 LATIN.
480 GREEK.
490 OTHER LANGUAGES.

=500 Natural Science.=
510 MATHEMATICS.
520 ASTRONOMY.
530 PHYSICS.
540 CHEMISTRY.
550 GEOLOGY.
560 PALEONTOLOGY.
570 BIOLOGY.
580 BOTANY.
590 ZOOLOGY.

=600 Useful Arts.=
610 MEDICINE.
620 ENGINEERING.
630 AGRICULTURE.
640 DOMESTIC ECONOMY.
650 COMMUNICATION AND COMMERCE.
660 CHEMICAL TECHNOLOGY.
670 MANUFACTURES.
680 MECHANIC TRADES.
690 BUILDING.

=700 Fine Arts.=
710 LANDSCAPE GARDENING.
720 ARCHITECTURE.
730 SCULPTURE.
740 DRAWING AND DESIGN.
750 PAINTING.
760 ENGRAVING.
770 PHOTOGRAPHY.
780 MUSIC.
790 AMUSEMENTS.

=800 Literature.=
810 TREATISES AND COLLECTIONS.
820 ENGLISH.
830 GERMAN.
840 FRENCH.
850 ITALIAN.
860 SPANISH.
870 LATIN.
880 GREEK.
890 OTHER LANGUAGES.

=900 History.=
910 GEOGRAPHY AND DESCRIPTION.
920 BIOGRAPHY.
930 ANCIENT HISTORY.
940 EUROPE. }
950 ASIA. }
960 AFRICA. } Modern.
970 NORTH AMERICA. }
980 SOUTH AMERICA. }
990 OCEANICA AND POLAR REGIONS. }

(GENERAL)

= 0=
1
2
3
4
5
6
7
8
9

= 10 Bibliography.=
11 General Bibliographies.
12 Special Forms.
13 _Manuscripts._
14 _Anonyms, Pseudonyms, &c._
15 Special Countries.
16 Special Subjects.
17 Subject Catalogues.
18 Authors’ Catalogues.
19 Library Economy and Reports.

= 20 Book Rarities.=
21 Manuscripts.
22 Block Books.
23 Early Printed.
24 Celebrated Printers.
25 Celebrated Binders.
26 Materials.
27 Ownership.
28 Prohibited.
29 Other.

= 30 General Cyclopedias.=
31 American.
32 English.
33 German.
34 French.
35 Italian.
36 Spanish.
37 Slavic.
38 Scandinavian.
39 Other.

= 40 Polygraphy.=
41 American.
42 English.
43 German.
44 French.
45 Italian.
46 Spanish.
47 Slavic.
48 Scandinavian.
49 Other.

= 50 General Periodicals.=
51 American.
52 English.
53 German.
54 French.
55 Italian.
56 Spanish.
57 Slavic.
58 Scandinavian.
59 Other.

= 60 General Societies.=
61 American.
62 English.
63 German.
64 French.
65 Italian.
66 Spanish.
67 Slavic.
68 Scandinavian.
69 Other.

= 70=
71
72
73
74
75
76
77
78
79

= 80=
81
82
83
84
85
86
87
88
89

= 90=
91
92
93
94
95
96
97
98
99

PHILOSOPHY.

=100 Philosophy.=
101
102 Compends.
103 Dictionaries.
104 Essays.
105 Periodicals.
106 Societies.
107 Education.
108
109 History.

=110 Metaphysics.=
111 Ontology.
112 Methodology.
113 Cosmology.
114
115
116
117
118
119

=120=
121
122
123
124
125
126
127
128
129

=130 Anthropology.=
131 Mental physiology and hygiene.
132 Mental derangements.
133 Delusions, witchcraft, magic.
134 Mesmerism.
135 Sleep, dreams, somnambulism.
136 Sexes.
137 Temperaments.
138 Physiognomy.
139 Phrenology.

=140 Schools of Psychology.=
141 Idealistic.
142 Critical.
143 Intuitive.
144 Empirical.
145 Sensational.
146 Materialistic.
147 Pantheistic.
148 Eclectic.
149 Other.

=150 Mental Faculties.=
151 Intellect.
152 Sense.
153 Understanding.
154 Memory.
155 Reason.
156 Imagination.
157 Susceptibility.
158 Instincts.
159 Will.

=160 Logic.=
161 Inductive.
162 Deductive.
163 Assent.
164
165
166
167
168
169

=170 Ethics.=
171 Theoretical.
172 State.
173 Family.
174 Business.
175 Amusements.
176 Sexual.
177 Social.
178 Temperance.
179 Other.

=180 Ancient Philosophies.=
181 Oriental.
182 Early Greek.
183 Sophistic and Socratic.
184 Platonic.
185 Aristotelian.
186 Pyrrhonist and New Platonist.
187 Epicurean.
188 Stoic.
189 Patristic.

=190 Modern Philosophies.=
191 Scotch and American.
192 English.
193 German.
194 French.
195 Italian.
196 Spanish.
197 Arabian.
198 Scholastic.
199 Other.

THEOLOGY

=200 Theology.=
201 Philosophy.
202 Compends.
203 Dictionaries.
204 Essays.
205 Periodicals.
206 Societies.
207 Education.
208
209 History.

=210 Natural Theology.=
211 Theism and Atheism.
212 Pantheism.
213 Creation.
214 Providence.
215 Religion and science.
216 Evil.
217 Prayer.
218 Future Life.
219

=220 Bible.=
221 Old Testament.
222 _Historical books._
223 _Poetical books._
224 _Prophetical books._
225 New Testament.
226 _Gospels and Acts._
227 _Epistles._
228 _Apocalypse._
229 Apocrypha.

=230 Doctrinal.=
231 God.
232 Christ.
233 Man.
234 Salvation.
235 Angels.
236 Death and resurrection.
237 Future state.
238 Inspiration.
239 Apologetics.

=240 Practical and Devotional.=
241 Didactic.
242 Meditative.
243 Hortatory.
244 Ritual.
245 Hymnology.
246 Public worship.
247 Social worship.
248 Private worship.
249 Religious fiction and anecdote.

=250 Homiletical and Pastoral.=
251 Homiletics.
252 Sermons.
253 _Doctrinal._
254 _Practical._
255 _Religion and Science._
256 _Political._
257 _Ordination._
258 _Expository._
259 _Commemorative._

=260 Institutions and missions.=
261 Church.
262 _Ecclesiastical polity._
263 Sabbath.
264 Baptism.
265 Lord’s Supper.
266 Missions.
267 _Foreign._
268 Sunday schools.
269 Revivals.

=270 Ecclesiastical History.=
271 Religious orders.
272 Persecutions.
273 Doctrines.
274 Europe.
275 Asia.
276 Africa.
277 North America.
278 South America.
279 Oceanica.

=280 Christian Sects.=
281 Oriental.
282 Roman Catholic.
283 English and Protestant Episcopal.
284 Presbyterian.
285 Congregational.
286 Baptist.
287 Methodist.
288 Unitarian and Universalist.
289 Other Christian sects.

=290 Non-Christian Religions.=
291 Comparative mythology.
292 Greek and Roman mythology.
293 Norse mythology.
294 Brahmanism and Buddhism.
295 Parseeism.
296 Judaism.
297 Mohammedanism.
298 Mormonism.
299 Other.

SOCIOLOGY.

=300 Sociology.=
301 Philosophy.
302 Compends.
303 Dictionaries.
304 Essays.
305 Periodicals.
306 Societies.
307
308
309 History.

=310 Statistics.=
311 Methods.
312 Progress of population.
313 Progress of civilization.
314 Europe.
315 Asia.
316 Africa.
317 North America.
318 South America.
319 Oceanica.

=320 Political Science.=
321 Patriarchal Institutions.
322 Feudal Institutions.
323 Monarchic Institutions.
324 Republican Institutions.
325 Colonies and Emigration.
326 Slavery.
327 Foreign and Domestic relations.
328 Legislative annals.
329 Political essays and speeches.

=330 Political Economy.=
331 Capital and labor.
332 Banks and money.
333 Stocks, rents, and income.
334 Credit and interest.
335 Communism.
336 Public funds and taxation.
337 Protection and free trade.
338 Production.
339 Pauperism.

=340 Law.=
341 International.
342 Constitutional and administrative.
343 Statute and common.
344 Equity.
345 Criminal.
346 Maritime.
347 Martial.
348 Civil and Canon.
349 Evidence and Forms of practice.

=350 Administration.=
351 Civil Service.
352 _Treasury._
353 _Interior._
354 _Police._
355 Army.
356 _Infantry._
357 _Cavalry._
358 _Artillery._
359 Navy.

=360 Associations and Institutions.=
361 Charitable.
362 Religious.
363 Political.
364 Reformatory and Sanitary.
365 Prisons.
366 Secret Societies.
367 Trades Unions.
368 Insurance.
369 Other.

=370 Education.=
371 Teachers, methods, and discipline.
372 Elementary.
373 Higher.
374 Self-education.
375 Classical and real.
376 Female.
377 Religious and secular.
378 Schools and Colleges.
379 Reports.

=380 Commerce, Communication.=
381 Domestic trade.
382 Foreign trade.
383 Post office.
384 Telegraph.
385 Railroad and express.
386 Canal transportation.
387 River and ocean transportation.
388 City transit.
389 Weights and measures.

=390 Customs and Costumes.
391 Ancient.
392 Medieval.
393 Modern.
394 _Europe._
395 _Asia._
396 _Africa._
397 _North America._
398 _South America._
399 _Oceanica._

PHILOLOGY.

=400 Philology.=
401 Philosophy.
402 Compends.
403 Dictionaries.
404 Essays.
405 Periodicals.
406 Societies.
407 Education.
408 Universal Language.
409 History.

=410 Comparative.=
411 Orthography.
412 Etymology.
413 Dictionaries.
414 Phonology.
415 Grammar.
416 Prosody.
417 Inscriptions.
418 Texts.
419 Hieroglyphics.

=420 English.=
421 Orthography.
422 Etymology.
423 Dictionaries.
424 Synonyms.
425 Grammar.
426 Prosody.
427 Dialects.
428 Texts.
429 Anglo-Saxon.

=430 German.=
431 Orthography.
432 Etymology.
433 Dictionaries.
434 Synonyms.
435 Grammar.
436 Prosody.
437 Dialects.
438 Texts.
439 Dutch and Low German.

=440 French.=
441 Orthography.
442 Etymology.
443 Dictionaries.
444 Synonyms.
445 Grammar.
446 Prosody.
447 Dialects.
448 Texts.
449 Old French, Provençal.

=450 Italian.=
451 Orthography.
452 Etymology.
453 Dictionaries.
454 Synonyms.
455 Grammar.
456 Prosody.
457 Dialects.
458 Texts.
459 Romansh and Wallachian.

=460 Spanish.=
461 Orthography.
462 Etymology.
463 Dictionaries.
464 Synonyms.
465 Grammar.
466 Prosody.
467 Dialects.
468 Texts.
469 Portuguese.

=470 Latin.=
471 Orthography.
472 Etymology.
473 Dictionaries.
474 Synonyms.
475 Grammar.
476 Prosody.
477 Dialects.
478 Texts.
479 Medieval Latin.

=480 Greek.=
481 Orthography.
482 Etymology.
483 Dictionaries.
484 Synonyms.
485 Grammar.
486 Prosody.
487 Dialects.
488 Texts.
489 Modern Greek.

=490 Other Languages.=
491 Chinese.
492 Egyptian.
493 Semitic.
494 Indian.
495 Iranian.
496 Keltic.
497 Slavic.
498 Scandinavian.
499 Other.

NATURAL SCIENCE.

=500 Natural Science.=
501 Philosophy.
502 Compends.
503 Dictionaries.
504 Essays.
505 Periodicals.
506 Societies.
507 Education.
508 Travels.
509 History.

=5l0 Mathematics.=
511 Arithmetic.
512 Algebra.
513 Geometry.
514 Trigonometry.
515 Conic sections.
516 Analytical geometry.
517 Calculus.
518 Quaternions.
519 Probabilities.

=520 Astronomy.=
521 Theoretical.
522 Practical.
523 Descriptive.
524 Maps.
525 Observations.
526 Figure of the earth.
527 Navigation.
528 Almanacs.
529 Chronology.

=530 Physics.=
531 Mechanics.
532 Hydrostatics.
533 Pneumatics.
534 Acoustics.
535 Optics.
536 Heat.
537 Electricity.
538 Magnetism.
539 Molecular physics.

=540 Chemistry.=
541 Theoretical.
542 Experimental.
543 Analysis.
544 _Qualitative._
545 _Quantitative._
546 Inorganic.
547 Organic.
548 Crystallography.
549 Mineralogy.

=550 Geology.=
551 Physical Geography, Meteorology.
552 Lithology.
553 Dynamical geology.
554 Europe.
555 Asia.
556 Africa.
557 North America.
558 South America.
559 Oceanica.

=560 Paleontology.=
561 Plants.
562 Invertebrates.
563 _Protozoa and Radiates._
564 _Mollusca._
565 _Articulates._
566 Vertebrates.
567 _Fishes._
568 _Reptiles and Birds._
569 _Mammals._

=570 Biology.=
571 Prehistoric Archæology.
572 Ethnology.
573 Natural History of Man.
574 Homologies.
575 Evolution.
576 Embryology.
577 Spontaneous generation.
578 Microscopy.
579 Collectors’ Manuals.

=580 Botany.=
581 Physiological.
582 Systematic.
583 Ornamental.
584 Europe.
585 Asia.
586 Africa.
587 North America.
588 South America.
589 Oceanica.

=590 Zoology.=
591 Comparative Anatomy.
592 Invertebrates.
593 _Protozoa and Radiates._
594 _Mollusca._
595 _Articulates._
596 Vertebrates.
597 _Fishes._
598 _Reptiles and Birds._
599 _Mammals._

USEFUL ARTS.

=600 Useful Arts.=
601 Philosophy.
602 Compends.
603 Dictionaries.
604 Essays.
605 Periodicals.
606 Societies.
607 Education.
608 Patents.
609 History.

=610 Medicine.=
611 Anatomy.
612 Physiology.
613 Hygiene.
614 Public health.
615 Materia medica and therapeutics.
616 Pathology, theory and practice.
617 Surgery and dentistry.
618 Obstetrics and sexual science.
619 Veterinary medicine.

=620 Engineering.=
621 Mechanical.
622 Topographical.
623 Military.
624 Bridge.
625 Road and railroad.
626 Canal.
627 Harbor.
628 Hydraulic and mining.
629 Instruments and field books.

=630 Agriculture.=
631 Soil and preparation.
632 Pests and hindrances.
633 Productions of the soil.
634 Fruits.
635 Garden.
636 Domestic animals.
637 Dairy.
638 Bees and silkworm.
639 Fishing, trapping.

=640 Domestic Economy.=
641 Cookery.
642 Confectionery.
643 Food and dining.
644 Fuel and lights.
645 Furniture.
646 Clothing and toilet.
647 Servants.
648 Laundry.
649 Nursery and sick-room.

=650 Communication, Commerce.=
651 Writing.
652 _Penmanship._
653 _Short hand._
654 Telegraphy.
655 Printing.
656 Navigation and transportation.
657 Book-keeping.
658 Business manuals.
659 Other.

=660 Chemical Technology.=
661 Chemicals.
662 Pyrotechnics.
663 Wines, liquors, and ales.
664 Sugar, salt, starch, etc.
665 Gas.
666 Glass.
667 Dyeing and bleaching.
668 Assaying.
669 Metallurgy.

=670 Manufactures.=
671 Metals.
672 _Iron._
673 Marble, stone, and brick.
674 Wood.
675 Leather and rubber.
676 Paper.
677 Textile fabrics.
678 _Cotton._
679 Other.

=680 Mechanic Trades.=
681 Watch and instrument-making.
682 Blacksmithing.
683 Lock and gun-making.
684 Carriage and cabinet-making.
685 Saddlery and shoe-making.
686 Book-binding.
687 Clothes-making.
688
689 Other.

=690 Building.=
691 Materials.
692 Plans and specifications.
693 Masonry.
694 Carpentry.
695 Slating and tiling.
696 Plumbing.
697 Warming and ventilation.
698 Painting, glazing, and paper-hanging.
699 Car and Ship-building.

FINE ARTS.

=700 Fine Arts.=
701 Philosophy.
702 Compends.
703 Dictionaries.
704 Essays.
705 Periodicals.
706 Societies.
707 Education.
708 Galleries.
709 History.

=710 Landscape Gardening.=
711 Parks.
712 Private grounds.
713 Walks and drives.
714 Water.
715 Trees and hedges.
716 Plants and flowers.
717 Arbors.
718 Monuments.
719 Cemeteries.

=720 Architecture.=
721 Architectural construction.
722 Ancient and Oriental.
723 Medieval.
724 Modern.
725 Public buildings.
726 Church.
727 School.
728 Domestic and rural.
729 Of special countries.

=730 Sculpture.=
731 Materials and methods.
732 Ancient.
733 _Greek and Roman._
734 Medieval.
735 Modern.
736 Carving.
737 Numismatics.
738 Pottery and bronzes.
739 Collections.

=740 Drawing and Design.=
741 Free-hand.
742 Perspective.
743 Art anatomy.
744 Mathematical drawing.
745 Ornamental design.
746 _Ancient._
747 _Medieval._
748 _Modern._
749 Collections.

=750 Painting.=
751 Materials and methods.
752 Color.
753 Flemish and Dutch Schools.
754 French.
755 Italian.
756 Other schools.
757 Portrait.
758 Landscape.
759 Collections.

=760 Engraving.=
761 Wood.
762 Steel and Copper.
763 Lithography.
764 Chromolithography.
765 Line and Stipple.
766 Mezzotint and Aquatint.
767 Etching.
768 Bank Note and Machine.
769 Collections.

=770 Photography.=
771 Materials.
772 Ambrotype and Daguerreotype.
773 Photograph.
774 Heliotype, Albertype, etc.
775 Photolithography.
776 Stereoscopic.
777 Portrait.
778 Landscape.
779 Collections.

=780 Music.=
781 Theory.
782 Dramatic.
783 Church.
784 Vocal.
785 Instrumental.
786 _Piano and Organ._
787 _Stringed instruments._
788 _Wind instruments._
789 Associations and institutions.

=790 Amusements.=
791 Entertainments.
792 _Theatre._
793 In-door amusements.
794 _Chess._
795 _Other games._
796 Out-door sports.
797 _Boating and ball._
798 _Horsemanship and racing._
799 _Fishing, hunting, shooting._

LITERATURE.

=800 Literature.=
801 Philosophy.
802 Compends.
803 Dictionaries.
804 Essays.
805 Periodicals.
806 Societies.
807
808
809 History.

=810 Treatises and Collections.=
811 Poetry.
812 Drama.
813 Romance.
814 Essays.
815 Rhetoric and oratory.
816 Letters.
817 Satire.
818 Humor.
819 Miscellany.

=820 English Literature.=
821 English Poetry.
822 English Drama.
823 English Romance.
824 English Essays.
825 English Oratory.
826 English Letters.
827 English Satire.
828 English Humor.
829 English Miscellany.

=830 German Literature.=
831 German Poetry.
832 German Drama.
833 German Romance.
834 German Essays.
835 German Oratory.
836 German Letters.
837 German Satire.
838 German Humor.
839 German Miscellany.

=840 French Literature.=
841 French Poetry.
842 French Drama.
843 French Romance.
844 French Essays.
845 French Oratory.
846 French Letters.
847 French Satire.
848 French Humor.
849 French Miscellany.

=850 Italian Literature.=
851 Italian Poetry.
852 Italian Drama.
853 Italian Romance.
854 Italian Essays.
855 Italian Oratory.
856 Italian Letters.
857 Italian Satire.
858 Italian Humor.
859 Italian Miscellany.

=860 Spanish Literature.=
861 Spanish Poetry.
862 Spanish Drama.
863 Spanish Romance.
864 Spanish Essays.
865 Spanish Oratory.
866 Spanish Letters.
867 Spanish Satire.
868 Spanish Humor.
869 Spanish Miscellany.

=870 Latin Literature.=
871 Latin Poetry.
872 _Dramatic._
873 _Epic._
874 _Lyric._
875 Latin Oratory.
876 Latin Letters.
877 Latin Satire.
878 Latin Philosophy.
879 Latin History.

=880 Greek Literature.=
881 Greek Poetry.
882 _Dramatic._
883 _Epic._
884 _Lyric._
885 Greek Oratory.
886 Greek Letters.
887 Greek Humor.
888 Greek Philosophy.
889 Greek History.

=890 Other Languages.=
891 Chinese.
892 Egyptian.
893 Semitic.
894 Indian.
895 Iranian.
896 Keltic.
897 Slavic.
898 Scandinavian.
899 Other.

HISTORY.

=900 History.=
901 Philosophy.
902 Compends, chronology.
903 Dictionaries.
904 Essays.
905 Periodicals.
906 Societies.
907 Education.
908 Charts.
909 Universal Histories.

=910 Geography and Description.=
911 Historical.
912 Ancient.
913 Modern.
914 _Europe._
915 _Asia._
916 _Africa._
917 _North America._
918 _South America._
919 _Oceanica and Polar Regions._

=920 Biography.=
921 Of philosophy.
922 Of theology.
923 Of sociology.
924 Of philology.
925 Of science.
926 Of useful arts.
927 Of fine arts.
928 Of literature.
929 Genealogy and Heraldry.

=930 Ancient History.=
931 Chinese.
932 Egyptian.
933 Jewish.
934 Indian.
935 Persian.
936 Keltic.
937 Roman.
938 Greek.
939 Other.

=940 Europe.=
941 Scotland and Ireland.
942 England.
943 Germany and Austria.
944 France.
945 Italy.
946 Spain and Portugal.
947 Russia.
948 Scandinavia.
949 Other.

=950 Asia.=
951 China.
952 Japan.
953 Arabia.
954 India.
955 Persia.
956 Turkey in Asia.
957 Siberia.
958 Afghanistan.
959 Other.

=960 Africa.=
96l North Africa.
962 _Egypt and Nubia._
963 _Abyssinia._
964 _Morocco._
965 _Algeria._
966 Central Africa.
967 _Guinea._
968 South Africa.
969 Other.

=970 North America.=
971 British America.
972 _Canada._
973 United States and Territories.
974 _Eastern._
975 _Middle._
976 _Southern._
977 _Western._
978 Mexico.
979 Other.

=980 South America.=
981 Brazil.
982 Argentine Republic.
983 Chili.
984 Bolivia.
985 Peru.
986 New Granada.
987 Venezuela.
988 Guiana.
989 Other.

=990 Oceanica and Polar Regions.=
991 Malaysia.
992 _Sunda._
993 Australasia.
994 _Australia._
995 _New Guinea._
996 Polynesia.
997 Isolated islands.
998 Arctic regions.
999 Antarctic regions.

SUBJECT INDEX.

* * * * *

Find the subject in this Alphabetical INDEX. The number following
it is its Class Number. The entire resources of the library
on this subject will be found under this number either in the Subject
Catalogue, the Shelf Catalogue, or on the shelves.

Where a class number ends in a cipher, the subject will be found,
on reference to the prefixed classification, to be subdivided.

* * * * *

 

Abolition 326
Aborigines North America 970
Abortion 618
Abyssinia 963
Abyssinia language 493
Academies 378
Academies of science 506
Accounts 657
Acoustics 534
Acrostics 819, 829, 839, etc.
Acts and Resolves 328
Acts of the Apostles 226
Addresses 815, 825, 835, etc.
Administration 350
Administrative law 342
Admiralty Law 346
Adultery 176, 345
Advent, second 236
Aeronautics 533
Æsthetics 701
Æthiopia 966
Afghanistan 958
Africa—botany 586
customs and costumes 396
description 916
ecclesiastical history 276
geography 916
geology 556
history 960
statistics 316
travels 916
Agricultural chemistry 631
Agriculture 630
Air 533
Alabama 976
Alaska 977
Albania 949
Albertypes 774
Albigenses 272, 944
Alchemy 540
Alcoholic liquors 178, 615, 663
Ales 663
Algæ 582
Algebra 512
Algeria 965
Aliens 343
Allegories 819, 829, 839, etc.
Almanacs 528
Almanacs statistical 313
Alphabets 411, 421, 431, etc.
Alphabets ornamental 745-748
Ambassadors 341
Ambrotype 772
America North 970
botany 587
customs and costumes 397
description 917
ecclesiastical history 277
geography 917
geology 557
history 970
statistics 317
travels 917
America South 980
botany 588
customs and costumes 398
description 918
ecclesiastical history 278
geography 918
geology 558
history 980
statistics 318
travels 918
American languages 499
American painting 756
American philosophy 191
American revolution 973
Americanisms 427
Amherst College 378
Amputation 617
Amusements 175, 790
Ana, anagrams 819, 829, 839, etc.
Analysis, chemical 543
Analysis, qualitative 544
Analysis, quantitative 545
Analytical geometry 516
Anatomy, art 743
Anatomy, comparative 591
Anatomy, human 611
Ancient architecture 722
Ancient customs, costumes 391
Ancient design 746
Ancient geography 912
Ancient history 930
Ancient philosophies 180
Ancient sculpture 732
Anecdote, Religious 249
Aneurism 617
Angels 235
Anglican church 283
Angling 799
Anglo-Saxon history 942
Anglo-Saxon language 429
Animal magnetism 134
Animal kingdom 590
Animals, domestic 636
Animalcula 593
Annuities 333
Anonyms 14
Antarctic regions 999
Antarctic regions travels 919
Anthropology 130
Anti-Masonry 366
Antinomianism 234
Antiquities, _see_ subject or country.
Aphorisms 819, 829, 839, etc.
Apocalypse 228
Apocrypha 229
Apologetics 239
Apoplexy 616
Apostles 922
Apostolic church 274-276
Apostolic succession 262
Apothegms 819, 829, 839, etc.
Apparitions 133
Apples 634
Aquariums 590
Aquatint 766
Aqueducts 628
Arabia, ancient history 939
Arabia, modern 953
Arabian language 493
Arabian philosophy 197
Arboriculture 715
Arbors 717
Archæology, prehistoric 571
Archery 799
Architects, lives 927
Architectural drawing 744
Architecture 720
Architecture naval 699
Arctic regions 998
Arctic regions travels 919
Argentine republic 982
Arianism 281, 232
Aristotelian philosophy 185
Arithmetic 511
Arizona 977
Arkansas 976
Armenia 956
Armies 355
Arminianism 287, 234
Armor 355
Art anatomy 743
Art biography 927
Art education 707
Art schools 753-756
Artesian wells 628
Articulates, paleontology 565
Articulates, zoology 595
Artillery 358
Artists’ lives 927
Arts, fine 700
Arts, fine biography of 927
Arts, useful 600
Arts, useful biography of 926
Ashantee 967
Ashantee geography 916
Asia 950
botany 585
customs and costumes 395
ecclesiastical history 275
geography 915
geology 555
history 950
statistics 315
travels 915
Asia Minor 956
Assassination 345
Assault and battery 345
Assaying 668
Assent 163
Associations 360
Associations musical 789
Assurance 368
Assyria 935
Assyrian language 493
Asthma 616
Astrology 133
Astronomical maps 524
Astronomical observations 525
Astronomy 520
Atheism 211
Athletic sports 796
Atlases 910
Atmosphere 533
Atonement 234
Aurora 537, 551
Australasia 993
Australia 994
Austria 943
Authority 171
Authors’ lives 928
Autobiography, _see_ Biography.
Azores 946

=Babylon= 935
Backgammon 795
Baconian philosophy 192
Ball playing 797
Ballads, _see_ Poetry.
Ballooning 533
Banditti 345, 366
Bank Note Engraving 768
Bankrupt laws 343
Banks 332
Baptism 264
Baptists 286
Barbary States 961
Barometer 533, 551
Bas-reliefs 731
Base ball 797
Basque language 499
Basque provinces 946
Baths 613
Bavaria 943
Beauty 701
Beer 663
Bees 638
Beetles 595
Beets 635
Beets sugar 664
Belgium 949
Belles-lettres 800
Bell-ringing 785
Bells 671
Bermudas 971
Bible 220
Bible dictionaries, etc. 220
Bible in schools 377
Bible societies 362
Bibliographies 11
Bibliographies–
Special countries 15
Special forms 12
Special subjects 16
Bibliography 10
Billiards 795
Biography 920
Biology 570
Birds 598
Birds palæontology 568
Births 312
Blacksmithing 682
Bleaching 667
Blindness 616
Block books 22
Blowpipe 543
Blue laws 343
Boating 797
Boats 797, 699
Bokhara 959
Bolivia 984
Bonds and stocks 333
Bones 611
Books 10, 20
Book binding 10, 25, 686
Book collecting 10
Book keeping 657
Book rarities 20
Booksellers’ catalogues 17, 18
Boot-making 685, 675
Botany 580
Botany fossil 561
Botany medical 615
Brahmanism 294
Brandy 615, 663
Brazil 981
Breviaries 244
Brewing 663
Bricks 673
Bridge-building 624
Brigands 345, 366
British America 971
British Columbia 972
British India 954
British Museum 369
Britons 942, 941
Bronchitis 616
Bronzes 738
Buccaneers 345, 366
Buddhism 294
Buenos Ayres 982
Building 690
Burial 390, 614, 719
Burmah 954
Business ethics 174
Business manuals 658
Butter 637
Butterflies 595
Byzantine Empire 949

=Cabinet= making 684
Calabria 945
Calculators 511
Calculus 517
Caledonia 941
California 977
Calisthenics 613
Caloric 536
Calvinism 234
Cambists 332
Cambria 942
Cameos 736
Canada 972
Canal engineering 626
Canal transit 386
Canary Isles 946
Cancer 616
Canon law 348
Capital and labor 331
Capital punishment 345
Car-building 699
Card-playing 795
Caribbee Islands 989
Caricatures 741
Carpentry 694
Carriage making 684
Carthage 939
Carving 643
Carving and chasing 736
Cashmere 954
Castille 946
Casts 730
Casuistry 171
Catalogues–Authors 18
Catalogues–Books 12-18
Catalogues–Libraries 12-18
Catalogues–Subjects 17
Catarrh 616
Catechisms 241
Cathedrals 726
Catholic Church 282
Cattle 636
Caucuses 324
Cavalry 357
Caves 551
Celibacy 136, 176
Celtic language 496
Celtic literature 896
Celts 936
Cements 693
Cemeteries 719
Censuses 310
Central Africa 966
Central America 979
Ceramic art 673, 738
Cetacea 599
Ceylon 954
Chaldee language 493
Chances 519
Charades 795
Charitable associations 361
Charts, history 908
Chasing 736
Checkers 795
Cheese 637
Chemical agriculture 631
Chemical analysis 543
Chemical technology 660
Chemicals–manufacture 661
Chemistry 540
Chess 794
Childbirth 618
Chili 983
Chimneys 693
China, ancient 931
China, modern 951
Chinese language 491
Chinese literature 891
Chinese religion 299
Chivalry 322
Chloroform 615, 617, 618
Cholera 616
Christ 232
Christian doctrines 230
Christian fathers 270
Christian institutions 260
Christian sects 280
Christianity, evidences 239
Christianity, history 270-289
Christmas customs 390
Christology 232
Chromolithography 764
Chronologies 902
Chronology 529
Church 261
Church architecture 726
Church of England 283
Church fathers 270
Church history 270-289
Church music 783
Church polity 262
Church of Rome 282
Church and state 261, 172, 329
Circassia 947
Circumnavigations 910
Citizenship 342
City transit 388
Civil engineering 620
Civil law 348
Civil service organs 351
Civil service regulations 351
Civilization–progress 313
Clairvoyance 134
Classical education 375
Classics, Greek 488, 880
Classics, Latin 478, 870
Classification 112
Clergy, lives of 922
Climatology 551, 536
Clinics 610
Clock-making 681
Clothes-making 687
Clothing 646
Clubs 369
Coal 549, 644
Coast survey 622
Coats of arms 929
Cochin China 951
Co-education 376
Coffee 641, 633
Coinage 332
Coins 737
Coleoptera 595
Collections, art 708
drawing and design 749
engraving 769
painting 759
photography 779
sculpture 739
Collectors’ manuals 579
Colleges 378
Collieries 628
Colombia, S.A. 986
Colonies 325
Color 535
Colors, painting 752
Coloring 667
Comedy, _see_ Drama.
Comets 523
Comic works, _see_ Humor.
Commemorative sermons 259
Commentaries, Bible 220
Commentaries, law 340
Commerce 380
Commercial law 343
Common law 343
Common schools 372
Communication 380, 650
Communion 265
Communism 335
Comparative anatomy 591
Comparative mythology 291
Comparative philology 410
Compass 629, 538, 527
Compends–
fine arts 702
history 902
literature 802
natural science 502
philology 402
philosophy 102
science 502
sociology 302
theology 202
useful arts 602
Composition 815
Composition of music 781
Comte’s philosophy 194, 145
Conchology 594
Concordances of Bible 220
Confectionery 642
Confessional 282
Congregationalism 285
Conic sections 515
Connecticut 974
Conscience 170, 233
Conservatories of music 789
Constitution, English 323
Constitution, United States 324
Constitutional law 342
Construction, architectural 721
Consuls 327
Consumption 616
Contagion 614
Contracts 343
Convents 362, 271
Conversation 177
Cookery 641
Co-operation 331
Copper 671, 549
Copper engraving 762
Coptic language 492
Copyright 343
Corals 593
Corea 959
Corn laws 347, 343
Cornices 721
Coroners 343
Corporal punishment 371
Corporations 360
Correction, houses of 364
Correlation of forces 530
Correspondence 816
Corsica 944
Cosmetics 646
Cosmogony 113
Cosmology 113
Cossacks 947
Costa Rica 979
Costumes 390
Cottages 728
Cotton manufactures 678
Cotton planting 633
Cotton trade 381, 382
Councils 262, 270
Courts martial 347
Cousin’s philosophy 194
Covenanters 274, 941
Cows 636, 637
Cranberries 634
Crayoning 741
Creation 213
Credit 334
Creeds 244, 280
Cremation 614, 390
Crete 949
Cricket 796
Crimea 947
Crimes and punishments 345
Criminal law 345
Critical psychology 142
Criticism–literary, _see_ Essays.
Crocheting 793
Croquet 796
Croup 616
Crusades 274, 940
Crustacea 595
Cryptogamia 582
Crystallography 548
Cuba 979
Currency 332
Curvilinear motion 531
Customs and duties 337
Customs and manners 390
Cyclopaedias, general 30

=Daguerreotype= 772
Dairy 637
Dancing 793
Danish 498
Darwinism 575
Deaf and dumb institutions 361
Deafness 616
Death 612
Death and resurrection 236
Death penalty 345
Debates 815
Decimal system 511
Decimal weights & measures 389
Decorative art 745-748
Deductive logic 162
Deism 211
Delaware 975
Delusions 133
Democracy 324
Demonology 133
Denmark 948
Denominations, Christian 280
Dentistry 617
Depravity 233, 216
Derangement, mental 132
Descarte’s philosophy 194
Descriptive astronomy 523
Descriptive geometry 744
Design and drawing 740
Design ornamental 745-8
Despotism 321
Detectives 354
Deuteronomy 222
Development theory 575
Devil 235
Devotional theology 240
Dew 551
Dialectics 160
Dialects–
English 427
French 447
German 437
Greek 487
Italian 457
Latin 477
Spanish 467
Diamonds 552
Dictionaries–
comparative 413
English 423
fine art 703
French 443
German 433
Greek 483
history 903
Italian 453
Latin 473
literature 803
natural science 503
philology 403
philosophy 103
science 503
sociology 303
Spanish 463
theology 203
useful arts 603
Didactic theology 241
Die-making 736
Diet 613
Differential calculus 517
Digestion 612
Digests 343
Dining 643
Diphtheria 616
Diplomacy 327, 341
Diplomatics 10, 21
Directories 910
Discipline, education 371
Diseases 616
Disinfection 614
Dispensatories 615
Dissection 611
Dissenters 289, 283
Distillation 663
District of Columbia 976
Divorce 343, l73
Doctrinal history 273
Doctrinal sermons 253
Doctrinal theology 230
Dogs 599, 636
Domestic animals 636
Domestic architecture 728
Domestic economy 640
Domestic and foreign relations 327
Domestic medicine 615
Domestic trade 381
Domestic worship 248
Dominos 795
Drainage 631, 614
Drama, general treatises 812
Drama, English 822
Drama, French 842
Drama, German 832
Drama, Greek 882
Drama, Italian 852
Drama, Latin 872
Drama, Spanish 862
Dramatic amusements 792
Dramatic music 782
Draughts 795
Drawing 740
Drawing-books 741
Dreams 135
Dress 646
Dress making 646
Drives 713
Driving 798
Drugs 615
Druids 299
Duelling 177, 345, 392
Dutch language 439
Dutch painting 753
Dutch Reformed Church 289
Dutch Republic 949
Duties 170
Duties and customs 337
Dyeing 667
Dynamical electricity 537
Dynamical geology 553
Dynamics 531
Dysentery 616
Dyspepsia 616

=Ear= diseases 616
Early Greek philosophy 182
Earth 551
Earth figure of 526
Earthquakes 553
East Indies 954
Easter 244
Eastern church 281
Eastern States 974
Ecclesiastical history 270
Ecclesiastical polity 262
Echinoderms 593
Eclectic medicine 616
Eclectic psychology 148
Eclipses 523
Economy, domestic 640
Economy, political 330
Ecuador 989
Education 370
Education fine arts 707
Education history 907
Education natural sciences 507
Education philology 407
Education philosophy 107
Education science 507
Education theology 207
Education useful arts 607
Educational institutions 378
Educational reports 379
Egypt, ancient 932
Egypt, modern 962
Egyptian language 492
Egyptian literature 892
Election sermons 256
Elections 324
Electricity 537
Electro-magnetism 538
Eleemosynary institutions 361
Elementary education 372
Elgin marbles 733
Elocution 815
Emancipation 326
Embalming 390
Embargo 346, 341
Emblems 219
Embryology 576
Emigration 325
Empirical psychology 144
Enamel painting 751
Encaustic painting 751
Encyclopædias, general 30
Engineering 620
Engineering instruments 629
England, history 942
English church 283
English dialects 427
English dictionaries 423
English etymology 422
English government 323
English grammar 425
English language 420
English literature 820
English orthography 421
English painting 756
English philology 420
English philosophy 192
English prosody 426
English sculpture 735
English synonyms 424
English texts 428
Engraving 760
Enigmas 819, 829, 839, etc.
Entertainments 791
Enthusiasm 137
Entomology 595
Entozoa 595
Epics 811, 821, 831, etc.
Epics Greek 883
Epics Latin 873
Epicurean philosophy 187
Epidemics 614
Epigrams 819, 829, 839, etc.
Episcopal church 283
Epistles, Bible 227
Epistolography 816, 826, etc.
Epitaphs 929
Equador 989
Equestrian exercise 798
Equipments of armies 355
Equipments of navies 359
Equity 344
Eschatology 236
Esquimaux 979, 998
Essays, English literature 824
Essays, fine arts 704
Essays, French 844
Essays, general treatises 814
Essays, German 834
Essays, history 904
Essays, Italian 854
Essays, literature 804
Essays, natural science 504
Essays, philology 404
Essays, philosophy 104
Essays, political 329
Essays, science 504
Essays, sociology 304
Essays, Spanish 864
Essays, theology 204
Essays, useful arts 604
Etching 767
Etherization 617
Ethics 170
Ethiopia 966
Ethnography 390
Ethnology 572
Etiquette 177
Etruria 937
Etymologies, comparative 412
Etymologies, English 422
Etymologies, French 442
Etymologies, German 432
Etymologies, Greek 482
Etymologies, Italian 452
Etymologies, Latin 472
Etymologies, Spanish 462
Eucharist 265
Eulogies 920, 259
Europe–botany 584
customs and costumes 394
ecclesiastical history 274
geography 914
geology 554
history 940
statistics 314
travels 914
Evidence (law) 349
Evidences of Christianity 239
Evil 216
Evolution 575
Exchange 332
Excise 336
Exegesis 220
Exhibitions, art 708
Exodus 222
Experimental Chemistry 542
Explorations 910
Expository sermons 258
Express companies 385
Eye, diseases 616
Eye, functions 612

=Fables= 819, 829, 839, etc.
Facetiæ 819, 829, 839, etc.
Fairy tales 813, 823, 833 etc.
Faith 234, 163
Family 173
Family medicines 616
Family worship 247
Fanaticism 133
Farces 828, 838, etc., 791
Farming 630
Farriery 682
Fashion 177
Fasts 244
Fatalism 159
Fathers of the church 270
Fauna 590
Feasts 244
Federalism 324
Female education 376
Female seminaries 378
Fencing 796
Ferns 582
Fetichism 299
Feudal institutions 322
Fevers 616
Fiction, _see_ Romance.
Field books, engineering 629
Field sports 796-799
Figure of the earth 526
Filibusters 363, 345, 978
Final causes 113
Finances 330
Fine arts 700
biography of 927
Finland 947
Finno-Hungarian language 499
Fire arms 355, 683
Fire departments 369
Fire engines 621
Fire insurance 368
Fire works 662
Fishes 597
Fishes palæontology 567
Fisheries 639
Fishing 799
Flags 929
Flanders 949
Flax 633, 677
Flemish painting 753
Flies 595
Flora 584-589
Florence 945
Florida 976
Flower garden 716, 583
Flowers 580
Fluxions 517
Folk-lore 291-293
Food 643
Foreign missions 267
Foreign relations 327
Foreign trade 382
Forgery 345
Form book 349
Fortification 623
Fortune-telling 133
Fossils 560
Founderies 671
Foundling hospitals 361
Fountains 714
Fowling 799
Fowls 636
Fractures 617
France 944
Franchise 324
Franciscans 271
Franconia 943
Franco-Prussian war 943, 944
Free-hand drawing 741
Freemasonry 366
Free trade 337
Freewill 159
French language 440
French language old 449
French literature 840
French painting 754
French philosophy 194
French revolution 944
French sculpture 735
Fresco painting 751
Friction 531
Friends, Society of 289
Friendship 157
Fruit culture 634
Fuel 644
Funds and funding 336
Funeral sermons 259
Funerals 390
Furniture 645
Future life 218
Future state 237

=Galleries= of art 708
drawing and design 749
engraving 769
painting 759
photography 779
sculpture, etc. 739
Galvanism 537
Gambling 175
Game laws 345
Games 793-7
Gardening 635
Gardening Landscape 710
Gas-fitting 696
Gas lighting 665, 644
Gas making 665
Gastronomy 641
Gauging 389
Gazetteers 910
Gem engraving 736
Gems 549
Genealogy 929
Generation, Spontaneous 577
Genesis 222
Genoa 945
Geodesy 526
Geography 910
Geography Africa 916
Geography ancient 912
Geography Asia 915
Geography Europe 914
Geography historical 911
Geography modern 913
Geography N. America 917
Geography physical 551
Geography S. America 918
Geography travels 910
Geology 550
Geology dynamical 553
Geometry 513
Geometry analytical 516
Georgia 959, 976
German language 430
German language low 439
German literature 830
German painting 753
German philosophy 193
German Reformed Church 289
Germany 943
Ghosts 133
Gipsies 949
Girondists 363, 944
Glaciers 553
Glass 666
Glass painting 751
Glazing 698
Glees 784
Globes, use of 522
Glossaries 413, 423, 433, etc.
Gloves 646, 675, 677
Gnostics 281
God 231
Gold 549, 671
Goniometry 514
Good-Friday 244
Gospels 226
Gothic architecture 723
Goths 943
Gout 616
Government 320
Grace 234
Grafting 634
Grains 633
Grammars, comparative 415
Grammars, English 425
Grammars, French 445
Grammars, German 435
Grammars, Greek 485
Grammars, Italian 455
Grammars, Latin 475
Grammars, Spanish 465
Granada 946
Granges 363
Grape culture 634
Grasses 633
Grasses ornamental 716, 583
Grave-stones 718
Grave-yards 719
Gravitation 531
Great Britain 941, 942
Greece, ancient 938
Greece, modern 949
Greek architecture 722
Greek church 281
Greek commentaries 488
Greek language 480
Greek literature 880
Greek modern 489
Greek mythology 292
Greek philosophy 180, 888
Greek sculpture 733
Greek texts with notes 488
Greek texts without notes 880
Greek translations 880
Greenhouses 583, 635
Greenland 998
Grounds, private 712
Groves 715
Guatemala 979
Guiana 988
Guide books 910
Guillotine 345
Guinea 967
Gun cotton 355, 662
Gunnery 355
Gunpowder 355, 662
Gunsmithery 683
Gutta percha 679
Gymnastics 613
Gypsies 949

=Habeas= corpus 343
Hamiltonian philosophy 192
Harbors 627
Harmony, music 781
Harmony of gospels 226
Harness-making 685
Harpsichord 787
Hasheesh 615
Hats 646
Health 613
Health public 614
Heart diseases 616
Heat 536
Heathen religions 290
Heating 697
Heaven 237
Hebrew history 933
Hebrew language 493
Hedges 715
Hegelian philosophy 193
Heliotypes 774
Hell 237
Heraclitic philosophy 182
Heraldry 929
Herbariums 582
Hermaphrodites 590, 612
Hermeneutics 220
Herpetology 598
Hieroglyphics 419
Higher education 373
Highwaymen 345
Histology 611
Historical books of Bible 222
Historical charts and tables 908
Historical geography 911
Historical societies 906
History 900
ancient 930-939
biography of 928
ecclesiastical 270
fine arts 709
geography 910
in Greek 889
in Latin 879
literature 809
modern 940-999
natural sciences 509
philology 409
philosophy 109
philosophy of 901
science 509
sociology 309
theology 209
universal 909
useful arts 609
Histrionics 792
Holy Land 933, 956
Home education 371, 374
Home missions 266
Homicide 345
Homiletics 251
Homoeopathy 615
Homologies 574
Honey 638
Horse 636, 599, 357, 619
Horse-racing 798
Horse-riding 798
Horse-shoeing 682
Horsemanship 798
Hortatory theology 243
Horticulture 635
Hospitals 361
Hotels 390
Hothouses 583, 635
House-keeping 640
Housewifery 640
Huguenots 289, 944
Human anatomy 611
Humane societies 361
Humor 818
English 828
French 848
German 838
Greek 887
Italian 858
Spanish 868
Hunting 799
Hurricanes 533
Husbandry 630
Hybridism 590
Hydraulic engineering 628
Hydraulics 532
Hydrodynamics 532
Hydrography 551, 627, 527
Hydromechanics 532
Hydropathy 615
Hydrophobia 614, 616
Hydrostatics 532
Hygiene 613
Hygiene mental 131
Hymnology 245
Hypochondria 132, 616

=Icebergs= 553
Iceland 948
Icelandic language 498
Ichnology 560
Ichthyology 597
Iconography 730
Idealistic psychology 141
Idiocy 132
Idolatry 290
Illumination 745
Imagination 156
Immersion 264, 286
Immigration 325
Immortality 218, 237
Imprisonment for debt 345
Incarnation 232
Income 333
Incunabula 23
India, ancient history 934
India, modern history 954
Indian language 494
Indian literature 894
Indiana 977
Indians, American 970
Indians, American language 499
India-rubber 675
Indoor amusements 793
Induction 161
Inductive logic 161
Industrial drawing 744
Industrial schools 607
Inebriate institutions 364
Infanticide 173, 345
Infantry 356
Infidelity 211
Inoculation 614, 615
Inorganic chemistry 546
Inquisition 272
Insane Hospitals 361
Insanity 132
Inscriptions 417
Insects 595
Inspiration 238
Instincts 158
Institute of France 64
Institutions 360
Institutions educational 378
Institutions Feudal 322
Institutions Monarchic 323
Institutions Musical 789
Institutions of religion 260
Institutions Patriarchal 321
Institutions Republican 324
Instruction 371
Instrumental music 785
Instruments, engineering 629
Instruments, making 681
Insurance companies 368
Integral calculus 517
Intellect 151
Intellectual philosophy 140-150
Intemperance 178
Intercommunication 380, 650
Interest 334
Interest tables 658
Interior, administration 353
Intermarriage 136, 618
Intermediate state 237
Interments 614, 390
International exhibitions 600
International law 341
Intolerance 272
Intuitive psychology 143
Inventions 608
Invertebrates 592
Invertebrates paleontology 562
Ionian Islands 949
Ionic philosophy 182
Iowa 977
Iranian languages 495
Iranian literature 895
Ireland 941
Irish church 283
Irish language 496
Iron, bridges 624
Iron, manufacture 672
Iron, mineral 549, 669
Iron-clad ships 359, 699
Irrigation 631
Italian language 450
Italian literature 850
Italian painting 755
Italian philosophy 195
Italian sculpture 734, 735
Italy 945

=Jacobins= 363, 944
Jamaica 979
Jansenism 282
Japan 952
Japanese language 499
Japanning 698
Java 992
Jests 819, 829, 839, etc.
Jesuit missions 266, 282
Jesuits 271, 282
Jesus 232
Jewelry 646, 671
Jews, history 933
John 226
Joinery 694
Journalism 50
Judaism 296
Judgment and future state 237
Junius letters 329
Jurisprudence 340
Jury 342
Justification 234

=Kafirs= 968
Kaleidoscope 536
Kansas 977
Kant’s philosophy 193, 142
Keltic, ancient history 936
Keltic, language 496
Keltic, literature 896
Kentucky 976
Kindergarten 372
Kinematics 531
Kitchen 641
Knighthood 322
Koran 297

=Labor= 331
Laboring classes 331
Labrador 972
Lace-making 677
Lakes, artificial 714
Land surveying 622
Landlord and tenant 333
Landscape gardening 710
Landscape painting 758
Landscape photographs 778
Language 400
Lapland 947, 948
Latin commentaries 488
Latin language 470
Latin literary history 470
Latin literature 870
Latin medieval 479
Latin texts, with notes 488
Latin texts, without notes 870
Latin translations 870
Laundry 648
Law 340
Law of nations 341
Lawns 712
Lawyers’ lives 923
Lead 549, 671
Leather 675
Lectures 815, 825, 835, etc.
Legends 291-293
Legerdemain 133
Legislation 343, 328
Legislative annals 328
Legitimacy 343
Lent 244
Lepidoptera 595
Letter writing 816
Letters 816
Letters–
English 826
French 846
German 836
Greek 886
Italian 856
Latin 876
Spanish 866
Levant 956, 962
Levelling 622
Leviticus 222
Lexicons 413, 423, 433, etc.
Libel 345
Liberty 324
Liberty of press 324
Libraries 19
Library catalogues 17, 18
Library economy 19
Library history and reports 19
Lichens 582
Life, future 218, 237
Life insurance 368
Light 535
Light-houses 656, 627
Lightning 537
Lights and fuel 644
Line engraving 765
Linguistics 400
Liquors 663
Litany 244
Literary criticism 824, 834, 844, etc.
miscellany 819
English 829
French 849
German 839
Italian 859
Spanish 869
property 343
Literature 800
Literature, biography of 928
Literature, classical 870, 880, 488-498
Literature, treatises 810
Lithography 763
Lithology 552
Liturgies 444
Locke 192, 145
Locks and keys 683
Locomotives 621
Logarithms 514
Logarithms tables 514
Logic 160
Longevity 312
Lord’s Supper 265
Lorraine 943, 944
Lotteries 175
Louisiana 976
Low countries 949
Low Dutch 439
Luke 226
Lunacy 132
Lunatic asylums 361
Lung diseases 616
Lutherans 289
Lyric poetry 811, 821, 831, etc.
Lyric poetry Greek 884
Lyric poetry Latin 874

=Macaronics= 819, 829, etc.
Machine engraving 768
Machinery 621
Madagascar 969
Madness 132
Magazines 50, 105, 205, etc.
Magic 133
Magnetism 538
Magnetism, animal 134
Magyars 943
Mahometanism 297
Mails 383
Maine 974
Malaria 614
Malayan language 499
Malaysia 991
Malt 663
Malta 949
Mamelukes 962
Mammalia 599
Mammalia, palaeontology 569
Man, doctrine of 233
Man, ethnography 390
Man, natural history of 573
Maniacs 132
Manners and customs 390
Manuals, collectors’ 579
Manufactures 670
Manures 631
Manuscripts 13, 21
Maps 910
Maps, astronomical 524
Marble manufacture 673
Marbles 731
Marine architecture 699
Marine insurance 368
Marine law 346
Marriage, customs 390
Marriage, ethics 173
Maritime law 346
Mark 226
Martial law 347
Martyrs 272
Maryland 976
Mason & Dixon’s line 326
Masonry 693
Masonry, Free 366
Massachusetts 974
Materia medica 615
Materialist 146
Materials, building 691
Maternity 136, 618
Mathematical drawing 744
Mathematical instruments 629
Mathematical tables 514
Mathematics 510
Matthew 226
Mausoleums 718
Maxims 819, 829, 839, etc.
Measles 616
Measures and weights 389
Mechanical drawing 744
Mechanical engineering 621
Mechanical trades 680
Mechanics 531
Mechanics’ associations 606
Medals 737
Mediæval architecture 723
Mediæval customs, costumes 392
Mediæval design 747
Mediæval history _with modern_
Mediæval Latin 479
Mediæval sculpture 734
Medical botany 615
Medical jurisprudence 343
Medicine 610
Medicine, veterinary 619
Meditations, theology 242
Melodeons 786
Melody 781
Memoirs 920
Memory 154
Mensuration 612
Mental derangement 132
Mental faculties 150
Mental hygiene 131
Mental philosophy 140-150
Mental physiology 131
Mesmerism 134
Messiah 232
Metal manufactures 671
Metallurgy 669
Metaphysics 110
Meteorology 551
Methodism 287
Methodology 112
Methods of education 371
Metric system 389
Metrology 389
Mexican war 973, 978
Mexico 978
Mezzotint 776
Michigan 977
Microscopy 578
Middle ages, history, _see_ special countries.
Middle States 975
Midwifery 618
Military and naval arts 355-359
engineering 623
law 347
science 355
Militia 355
Milk 637
Millennium 236
Millinery 646
Mills, cot., woolen, etc. 677, 678
paper 676
Mill-work 621
Mind 150
Mineral waters 615
Mineralogy 549
Mines, mining, engineering 628
Miniatures 757
Ministers 250
Ministers lives 922
Minnesota 977
Minstrelsy 811, 821, 831, etc.
Miracles 231
Miscellany, literary 819
English 829
French 849
German 839
Italian 859
Spanish 869
Missions 266
Missions, foreign 267
Mississippi 976
Missouri 977
Mnemonics 154
Modeling 731
Modern architecture 724
Modern costumes, customs 393-399
Modern designs 748
Modern geography 9l3-9l9
Modern Greek 489
Modern history 940-999
Modern philosophy 190
Modern sculpture 735
Mohammedanism 297
Molecular physics 539
Mollusca 594
paleontology 564
Monarchic institutions 323
Monasteries 271
Monastic orders 271
Money 332
Mongolian language 499
Monitors, iron-clads 359, 699
Monograms 745-748
Monopolies 331
Montana 977
Monuments 718
Moon 523
Moral philosophy 170
Moravians 289
Moravian missions 266
Morea 949
Mortar 693
Mortality 312
Mortgages 343
Mormonism 298
Morocco 964
Morphology 581
Mosaic painting 751
Moslems 297
Mosquitia 979
Mosses 582
Mothers 173
Moths 595, 646
Mouldings 721
Municipal government 342
Mutual aid societies 361
Music 780
Musical composition 781
Musicians 927
Mysteries 133
Mysticism 289
Mythology, comparative 291
Mythology, Greek & Roman 292
Mythology, Norse 293

=Names= 929
Narcotics 615
National costumes 390
National customs 390
Natural history 550-590
Natural philosophy 530
Natural science 500
Natural selection 575
Natural theology 210
Naturalization 343, 325
Nature 500
Naval architecture 699
Naval science 359
Navies 359
Navigation 527, 656
Navigation laws 346
Nebraska 977
Necromancers 133
Needle-work 646, 793
Negroes 573, 326
Nepotism 323
Nestorians 281
Netherlands 949
Neuroptera 595
Neutrals 341
Nevada 977
New Brunswick 972
New England 974
New Granada 986
New Guinea 995
New Hampshire 974
New Jersey 975
New Mexico 977
New Platonists, philosophy 186
New Testament 225
New York 975
Newfoundland 971
Newspapers 50
Nicaragua 979
Nobility 322
Non-Christian religions 290
Normal schools 371
Norman conquest 942-946
Normandy 944
Norse 498
North Africa 961
North America 970
North America botany 578
North America customs & costumes 397
North America ecclesiastical history 277
North America, geography 917
North America, geology 557
North America, history 970
North America, statistics 317
North America, travels 917
North Carolina 976
Northmen 948
Norway 948
Nosology 616
Nova Scotia 972
Novels 813
English 823
French 843
German 833
Italian 853
Spanish 863
Nubia 962
Numbers, book of 222
Numismatics 374
Nunneries 362
Nursery 649

=Object teaching= 371
Observations, astronomical 525
Obstetrics 618
Ocean transportation 387, 656
Oceanica 990
botany 589
customs and costumes 399
ecclesiastical history 279
geography 919
geology 559
history 990
statistics 319
travels 919
Odd Fellows 366
Odontology 611, 617
Ohio 977
Old French 449
Old Testament 221
Oil manufacture 664
Oil painting 751
Ontology 111
Operas 782
Opium 615
Optics 535
Oracles 133
Oratorios 783
Oratory 815
English 825
French 845
German 835
Greek 885
Italian 855
Latin 875
political 329
sacred 251
Spanish 865
Orchards 634
Orders of architecture 722-724
Ordination sermons 257
Ordnance 355, 683
Oregon 977
Organ 786
Organic chemistry 547
Organic remains 562
Oriental architecture 722
Oriental church 281
Oriental languages 490
Oriental philosophy 181
Origin of language 400
Ornamental botany 583
Ornamental design 745
Ornamental work 745
Ornithology 598
Orphans 361
Orthoepy 411, 421, 431, etc.
Orthography, comparative 411
English 421
French 441
German 431
Greek 481
Italian 451
Latin 471
Spanish 461
Ottoman empire 949, 956
Out-door sports 796-799
Oxford University 378
Oysters 594, 641

=Paganism= 290
Painters’ lives 927
Painting 750, 698
Palæontology 560
Palestine 956
Pantheism 212
Pantheistic psychology 147
Papacy 282
Paper-hanging 698
Paper manufacture 676
Paper money 332
Papua 995
Paraguay 989
Parchment 10
Parent and child 173
Parish law 343
Parks, public 711
Parliament 324
Parliamentary law 348
Parrots 598
Parseeism 295
Partnership 343
Parturition 618
Passions 157
Pastoral theology 250
Patagonia 989
Patents 608
Pathology 616
Patriarchal institutions 321
Patriotism 172
Patristic philosophy 189
Patronage 177
Pauperism 339
Pawnbroking 334
Peace and war 172
Pears 634
Peat 644
Pedobaptism 264
Peerage 322
Peloponnesus 938, 949
Penal law 345
Penance 244
Peninsular war 946
Penitentiaries 365
Penmanship 652
Pennsylvania 975
Pentateuch 222
Perception 152
Perfectionists 289
Perfumery 660, 646
Periodicals, _see_ special subjects.
fine arts 705
general 50
history 905
literature 805
natural science 505
philology 405
philosophy 105
science 505
sociology 305
theology 205
useful arts 605
Perpetual motion 531
Persecutions 272
Persia, ancient history 935
Persia, modern history 955
Persian language 495
Personal liberty 342
Personal property 342
Personal rights 342
Perspective 742
Peru 985
Pests, agricultural 632
Petrifaction 560
Petroleum 549, 665
Pharmacopoeias 615
Pharmacy 615
Phi Beta Kappa 366
Philology 400
biography of 924
Philosophy 100
Philosophy ancient 180
biography of 921
Greek 180, 888
Latin 878
mental 150
modern 190
moral 170
natural 530
of art 701
history 901
language 401
literature 801
science 501
sociology 301
religion 201
useful arts 601
Phoenicia 939
Phoenician language 493
Phonetic short-hand 653
Phonetic spelling 421
Phonography 653
Phonology 414
Photographic chemistry 771
Photographs 773
Photography 770
Photo-lithography 775
Phrase-books, _see_ Language.
Phrenology 139
Phthisis 616
Physical education 613
Physical geography 551
Physics 530
Physics molecular 539
Physiognomy 138
Physiography 551
Physiology 612
Physiology comparative 591
Physiology, mental 131
Physiology, vegetable 581
Piano-forte 786
Picture galleries 759
Piedmont 945
Pig 636
Piracy 345
Pisciculture 639
Plague 616, 614
Planets 523
Plans for building 692
Plants 580
landscape gardening 716
paleontology 561
Platonic philosophy 184
Platonists, new 186
Playing cards 795
Plays, _see_ Drama 812, 792
Pleading 349
Plumbing 696
Plurality of worlds 521
Pneumatics 533
Pneumatology 150
Poetical books of Bible 223
Poetry 811
English 821
French 841
German 831
Greek 881
Italian 851
Latin 871
Spanish 861
Poets, lives 928
Poisons 615
Poland 949
Polar Regions, geography 919
Polar seas 998, 999
Police 354
Polish language 497
Politeness 177
Political associations 363
Political economy 330
Political essays 329
Political institutions 363
Political science 320
Political sermons 256
Political speeches 329
Polity, ecclesiastical 262
Polygamy 173, 345
Polygraphy 40
Polynesia, botany 589
customs and costumes 399
ecclesiastical history 279
geography 919
geology 559
history 996
languages 499
statistics 319
travels 919
Polyps 593
Polytheism 290
Pomology 634
Ponds, artificial 714
Poor 339
Poor laws 343
Popery 282
Population 312
Porcelain 738
Portrait painting 757
Portraits, photographs 777
Portugal 946
Portuguese language 469
Portuguese literature 860
Positivism 146
Postage-stamps 383
Post-offices 383
Potato 635
Pottery 673
Pottery manufacture 673
Poultry 636
Powder 662, 355
Practical astronomy 522
Practical theology 240
Practical sermons 254
Practice of medicine 615
Prayer 217
Prayer-meetings 247
Preaching and preachers 250
Precedents 343
Precious metals 549
Predestination 231
Pregnancy 618
Pre-historic archæology 571
Presbyterians 284
Prescriptions 615
Press, liberty of 324
Primeval man 571
Primitive Christianity 270
Primogeniture 322
Printing 655
Prints 769
Prison associations 365
Prisons 365
Private grounds 712
Private worship 248
Privateers 341
Probabilities 519
Production 338
Productions of the soil 633
Progress of civilization 312
Progress of population 313
Prohibited books 28
Prohibition 178
Projectiles 358, 531
Projection 744
Promissory notes 343
Pronunciation, 411, 421, 431, etc.
Property 331
Property law 342, 343
Property tax 336
Prophecy 231
Prophetical books of Bible 224
Prose composition, Greek 485
Prose composition, Latin 475
Prosody, comparative 416
English 426
French 446
German 436
Greek 486
Italian 456
Latin 476
Spanish 466
Prostitution 618, 176
Protection 337
Protestant episcopal 283
Protestantism 283-289
Protestantism and Romanism 282
Protoplasm 576
Protozoa 593
paleontology 563
Provençal language 449
Proverbs, and quotations 819
Proverbs, Bible 223
Providence 2l4
Provincialisms 427, 437, etc.
Pruning 634, 715
Prussia 943
Psalms 223
Pseudonyms 14
Psychology 140
Public accounts 336
Public buildings 725
Public charities 361
Public documents 328
Public education 370
Public funds 336
Public health 614
Public houses 390
Public lands 353
Public meetings 360
Public schools 378
Public speaking 815
Public worship 246
Pulpit oratory 250
Pumps 532
Punctuation, English 421
Punishment 345
Puritans 277, 289
Puseyism 244, 283
Pygmies 599
Pyramids 916, 932
Pyrites 549
Pyrotechnics 662
Pyrrhonism 186
Pythagorean philosophy 182

=Quadrumana= 599
Quadrupeds 599
Quakers 289
Qualitative analysis 544
Quantitative analysis 545
Quarantine 614
Quaternions 518
Quotations 819, 829, etc.

=Race-horse= 798
Races, history 572
Racing 798
Radiates 593
Radiates paleontology 563
Railroad engineering 625
Railroad locomotives 621
Railroads 385
Railways, laws of 343
Rain 551
Rank 322
Rationalism 211, 155
Readers 418, 428, 438, etc.
Reading, art of 815
Reading courses 15, 16
Reading for self-education 374
Real estate law 343
Reason 155
Rebellion, Southern 973
Recipe books 640
Recreation 790
Reformation 274
Reformatory associations 364
Reformatory institutions 364
Reformed church 289
Regeneration 234
Regimen 613
Regulations of armies 355
Regulations of navies 359
Religion and science 215
Religion and sermons 255
Religions, Non-Christian 290
Religious anecdotes 249
Religious associations 362
Religious biography 922
Religious education 377
Religious fiction 249
Religious institutions 362
Religious orders 271
Religious philosophy 201
Remains 560
Rents 333
Repentance 234, 241
Reptiles 598
Reptiles paleontology 568
Republican institutions 324
Resistance of materials 691
Resurrection 236
Retribution 237
Revealed religion 231
Revelation 231
Revenue 336
Reviews, _see_ Periodicals.
Revivals 269
Revolution, American 973
Revolution, French 944
Rhetoric 815
Rhetoric sacred 251
Rhode Island 974
Rhododendron 582
Riddles 819, 829, etc.
Riding 798
Right of search 341
Rights and liberties 342
Riots 343
Ritualism 244
River transportation 387
Rivers 551
Roads 625
Rocky mountains 557, 917
Rodentia 599
Roman antiquities 937
Roman architecture 722
Roman Catholics 282
Roman history, ancient 937
Roman history, modern 945
Roman literature 870
Roman law 348
Roman mythology 292
Roman sculpture 733
Romance 813
English 823
French 843
German 833
Italian 853
Religious 249
Spanish 863
Romanic languages 440-469
Romansh language 459
Rome, ancient 937
Rome, modern 945
Romish church 282
Rope-making 677
Rowing 797
Rubber manufactures 675
Ruminants 599
Rural architecture 728
Rural sports 796
Russia 947
Russian America 977
Russian language 497

=Sabbatarians= 289
Sabbath 263
Sabbath reform 263
Sabbath schools 268
Sacrament of baptism 264
Sacrament of Lord’s Supper 265
Sacred biography 922
Sacred rhetoric 251
Sacrifices 221
Saddlery 685
Sailors 387
St. Domingo 979
Sale catalogues of books 17, 18
Salt manufacture 664
Salvation 234
Sandwich Islands 997
Sanitary commissions 364
Sanitary commissions U.S. 361
Sanitary measures 614
Sanskrit language 494
Sardinia 945
Satan 235
Satire 817
English 827
French 847
German 837
Italian 857
Latin 877
Spanish 867
Savings banks 332
Saxon language 429
Saxons 943
Scandinavia 948
Scandinavian language 498
Scandinavian literature 898
Scepticism 211
Scholastic philosophy 198
Schools 378
Schools Sunday 268
School architecture 727
School houses 727
Schools of art 707
Schools of painting 753-756
Schopenhauer’s philosophy 193
Schleswig-Holstein 943
Science, Natural 500
biography of 925
Scientific societies 506
Scientific travels 508
Scotland 941
Scotch language 496
Scotch philosophy 192
Scriptures 220
Scrofulous diseases 616
Sculpture 730
Sculptors’ lives 927
Seamanship 656, 527
Secession 342
Second advent 236
Second sight 133
Secret societies 366
Sects, Christian 280
Secular education 377
Self-culture 374
Self-education 374
Semitic languages 493
Semitic literature 893
Sensation 152
Sensational psychology 145
Sense 152
Sepulchres 718
Sepulture 614
Sermons 252-259
Serpents 598
Servants 647
Servia 949
Sewerage 614
Sewing 687
Sewing machine 687
Sex in education 376
Sexual ethics 176
Sexual science 618
Sexes 136
Shades and shadows 744
Shakers 289
Shakesperiana 822
Sheep 636
Shells 594
Shells fossil 564
Shemitic languages 493
Ship-building 699
Ship-canals 626, 387
Shipping laws 346
Shoemaking 685, 675
Shooting 799
Short-hand 653
Shrubbery 716
Siam 959
Siberia 957
Sicily 945
Sick-room 649
Sieges 355, 623
Sight 536
Sight hygiene 613
Signals 654
Sign painting 698
Silk culture 638
Silk manufacture 677
Silk worm 638, 595
Silver metal 549
Silver mines 628
Silver money 332
Sin 233
Singing 784
Sisters of Mercy 362
Skating 796
Skepticism 211
Skin diseases 616
Skye 941
Slander 177, 345
Slang 427, 437, etc.
Slating 695
Slavery 326
Slavic language 497
Slavic literature 897
Sleep 135
Sleep walking 135
Small-pox 616, 614
Soap-making 664
Social ethics 177
Social science 300
Social worship 247
Socialisms 335
Societies, fine arts 706
Societies, general 60
Societies, history 906
Societies, literature 806
Societies, natural science 506
Societies, philology 406
Societies, philosophy 106
Societies, science 506
Societies, secret 366
Societies, sociology 306
Societies, theology 206
Societies, useful arts 606
Society 177
Sociology 300
Sociology biography of 923
Socratic philosophy 183
Soils 631
Solar system 523
Soldiers 355
Somnambulism 135
Songs 784
Sonnets 811, 821, etc.
Sophist philosophy 183
Sorcery 133
Soul 233
Sound 534
South Africa 968
botany 586
geography 916
South America 980
botany 588
customs and costumes 398
ecclesiastical history 278
geography 918
geology 558
history 980
statistics 318
travels 918
South Carolina 976
South seas 999
Southern States 976
Spain 946
Spanish language 460
Spanish literature 860
Spanish philosophy 196
Specie payment 332
Specifications for building 692
Specters 133
Spectroscope 535
Spectrum analysis 544
Speeches, _see_ Oratory.
Spherical astronomy 521
Spherical geometry 513
Spherical trigonometry 514
Spiders 595
Spinoza’s philosophy 147
Spiritualism 133
Spontaneous generation 577
Sports 796
Stables 636
Stage 792
Stained glass 745
Stammering 616
Stamps 383
Standing army 355
Starch manufacture 664
Stars 523
State 320
State ethics 172
State papers 328
State rights 342
State trials 345
Statesmen, lives 923
Statics 531
Statistical methods 311
Statistics 310
Statuary 730
Statute law 343
Steam-engine 621
Steam-fitting 696
Steam-navigation 527, 656
Steam-transportation 385, 656
Steel 669
Steel engraving 762
Stenography 653
Stereotyping 655
Stereoscopes and views 776
Stethoscope 616
Stipple engraving 765
Stock, live 636
Stocks 333
Stoic philosophy 188
Stoneware 673
Storms 551
Stills 663
Strategy 355
Strawberries 634
Stringed instruments 787
Study, methods of 371
Stuttering 616
Sublime and beautiful 701
Submarine telegraph 384
Succession 323
Suffrage 324
Sugar-cane 633
Sugar manufacture 664
Sugar planting 633
Suicide 131
Sumatra 992
Summer-houses 717
Sun 523
Sunda 992
Sunday-schools 268
Supernaturalism 133
Superstition 133
Surgery 617
Surnames 929
Surveying 622
Susceptibility 157
Sweden 948
Swedenborgians 289
Swimming 796
Swine 636
Switzerland 949
Syllogism 160
Symbolism 219
Synonyms, English 424
Synonyms, French 444
Synonyms, German 434
Synonyms, Greek 484
Synonyms, Italian 454
Synonyms, Latin 474
Synonyms, Spanish 464
Syphilis 616
Syria 956
Syriac language 493
Syro-Chaldaic 493
Systematic botany 582

=Tableaux= 791
Tables, dining 643
Tables, mathematical 514
Tachygraphy 653
Tactics 355
Tailoring 687
Takigrafy 653
Tales, _see_ Romance.
Talmud 296
Tanning 675
Tariffs 337
Tartary 951, 959
Taste and criticism 701
Taxation 336
Taxidermy 579
Tea cultivation 633
Teachers and teaching 371
Technology, chemical 660
Teeth 611, 617
Tehuantepec 978
Telegraph 384
Telegraphy 654
Telescope 535, 522
Temperaments 137
Temperance 178
Temperature 551, 536
Templars 366
Tennessee 976
Testacea 594
Testament, New 225
Testament, Old 221
Testamentary law 349
Testimony 349
Texas 976
Textile fabrics 677
Texts, comparative 418
Texts, English 428
Texts, French 448
Texts, German 438
Texts, Greek, with notes 488
Texts, Greek, without notes 880
Texts, Italian 458
Texts, Latin, with notes 478
Texts, Latin, without notes 870
Texts, Spanish 468
Thanksgiving 244
Theater, _see_ Drama.
Theater, ethics 175
Theaters 792
Theatricals 792
Theft 345
Theism 211
Theodicy 231, 214
Theological doctrine 230
Theological essays 204
Theology 200
Theology biography of 922
Theology devotional 240
Theology natural 210
Theology practical 240
Theoretical astronomy 521
Theoretical chemistry 541
Theoretical ethics 171
Therapeutics 615
Thibet 951
Thirty-nine articles 283
Thomsonianism 615
Thought 153
Throat diseases 616
Thunder 537
Tides 521
Tiling 695
Timber 691
Tin manufacture 671
Tin mineral 549
Tithes 336
Tobacco 615, 178, 633
Toilet 646
Tolls 336
Tombs 718
Topographical engineering 622
Topography 910
Total abstinence 178
Toxicology 615
Tractarianism 244, 283
Tract society 362
Trade 380
Trade marks 608
Trades, mechanic 680
Trades, unions 367, 606, 331
Tragedies, _see_ Drama.
Transactions 106, 206, 306, etc.
Transcendentalism 142
Translation, Greek authors 880
Translation, Latin authors 870
Transportation 380, 656, 345
Transubstantiation 282
Transylvania 943
Trapping 639
Travels 910
Travels scientific 508
Treason 345
Treasury 352
Trees 580
Trees, ornamental 715
Trespass 345
Trials 340
Trigonometry 514
Trilobites 565
Trinity 232
Troubadours 449, 841
Trunk-making 685
Trusts and trustees 344
Tungusic language 499
Tunnels 625
Turkey 949
Turkey in Asia 956
Turkish baths 613
Turkish language 499
Turning 674
Tuscany 945
Type founding 671
Typography 655
Tyrol 943

=Understanding= 153
Uniforms 355
Unitarians 288
United States 324, 973
botany 587
customs and costumes 397
ecclesiastical history 277
geography 917
geology 557
history 973
statistics 317
travels 917
Universal History 909
Universal language 408
Universalism 288
Universities 378
University education 373
Upholstering 645
Uruguay 989
Useful arts 600
biography of 926
Usury 334
Utah 977

=Vases= 738
Vaudois 272, 949
Vegetable physiology 581
Vegetable practice 615
Vegetables 635
Vegetarianism 613
Venereal diseases 616
Venezuela 987
Venice 945
Ventilation 697
Ventriloquism 133
Vermont 974
Versification 811
Vertebrates 596
Vertebrates paleontology 566
Veterinary medicine 619
Villas 728
Violin 787
Virginia 976
Virtue 170
Vision 535
Visions and dreams 135
Vital principle 576, 612
Vocal culture 784, 815
Vocal music 784
Voice 784
Volcanoes 553
Voyages 910

=Wages= 331
Wakefulness 135
Waldenses 272, 945
Wales 942
Walks 713
Wallachian language 459
War ethics 172
War science 355-359
Warehouses 380
Warming 697
Washing 648
Washington territory 977
Watch-making 681
Water, artificial ponds, etc. 714
Water colors 751
Water cure 615
Water wheels 531, 621
Water works 628
Watering-places 613
Wax flowers 745
Wealth 331
Weather 551
Weaving 677
Weights and measures 389
Welsh language 496
West Indies 979
West Virginia 976
Western States 977
Whale 599
Whale fisheries 639
Wheat 633
Whigs 324
Whigs English 323
Whist 795
Will 159
Wills 343
Wind instruments 788
Wine 663
Wisconsin 977
Wit 819, 829, 839, etc.
Witchcraft 133
Woman, education 376
Woman, suffrage 324
Wood engraving 761
Wood manufactures 674
Wool 636
Wool manufactures 677
Working classes 331
Worship 246-248
Writing 651
Writing short-hand 653

=Xylography= 655

=Yachting= 797
Year books 313
Yellow fever 616
Young men’s association 362

=Zend= 295
Zend Avesta 295
Zodiac 521
Zoölogy 590
Zoöphytes 593
Zoroaster 295

 

Posted on

Patmos. Hölderlin. 1802

Nah ist
Und schwer zu fassen der Gott.
Wo aber Gefahr ist, wächst
Das Rettende auch.
Im Finstern wohnen
Die Adler und furchtlos gehn
Die Söhne der Alpen über den Abgrund weg
Auf leichtgebaueten Brücken.
Drum, da gehäuft sind rings
Die Gipfel der Zeit, und die Liebsten
Nah wohnen, ermattend auf
Getrenntesten Bergen,
So gib unschuldig Wasser,
O Fittige gib uns, treuesten Sinns
Hinüberzugehn und wiederzukehren.

A prop és
i ardu d’aferrar el déu.
Però on hi ha perill, creix
també el que salva.
En la tenebra habiten
les àguiles i sense por travessen,
plançons dels Alps, l’abisme
per ponts bastits en l’aire.
Per això, puix que entorn es drecen
els cims dels temps, i a prop habiten
els més estimats, llanguint
a les muntanyes més llunyanes,
dóna’ns aigua innocent,
dónan’ns ales, l’esperit més fidel,
per anar d’una banda a l’altra i tornar.

So sprach ich, da entführte
Mich schneller, denn ich vermutet,
Und weit, wohin ich nimmer
Zu kommen gedacht, ein Genius mich
Vom eigenen Haus. Es dämmerten
Im Zwielicht, da ich ging,
Der schattige Wald
Und die sehnsüchtigen Bäche
Der Heimat; nimmer kannt ich die Länder;
Doch bald, in frischem Glanze,[173]
Geheimnisvoll
Im goldenen Rauche, blühte
Schnellaufgewachsen,
Mit Schritten der Sonne,
Mit tausend Gipfeln duftend,

Així parlava jo, quan,
rabent com mai no hauria dit
i lluny, on mai no hauria
cregut anar, un geni em raptà
de casa meva. Resplendien
entre dos llustres, tot passant,
el bosc ple d’ombres
i els nostàlgics rius
de la pàtria; no coneixia ja les terres;
però aviat, esplèndida i fresca,
misteriosa,
entre vapors daurats, es desclogué,
com flor que s’obre frisosa,
amb cada pas del sol,
amb l’olor de mil cims,

Mir Asia auf, und geblendet sucht
Ich eines, das ich kennete, denn ungewohnt
War ich der breiten Gassen, wo herab
Vom Tmolus fährt
Der goldgeschmückte Paktol
Und Taurus stehet und Messogis,
Und voll von Blumen der Garten,
Ein stilles Feuer, aber im Lichte
Blüht hoch der silberne Schnee,
Und Zeug unsterblichen Lebens
An unzugangbaren Wänden
Uralt der Efeu wächst und getragen sind
Von lebenden Säulen, Zedern und Lorbeern,
Die feierlichen,
Die göttlichgebauten Paläste.

Àsia, als meus ulls; i enlluernat vaig cercar
un lloc que conegués; perquè em perdia
pels amples carrers, cap on el Tmolos
davalla al Pàctol,
amb orles d’or, i el Taurus
s’encimbella, i el Messoguis,
i el jardí ple de flors,
un plàcid foc; a les altures, però,
brilla a la llum la neu d’argent;
i, testimoni de vida immortal,
en parets inaccessibles,
l’heura antiquíssima creix, i en columnes
vives, de cedres i llorers, es drecen,
majestuosos,
els palaus que bastiren els déus.

Es rauschen aber um Asias Tore
Hinziehend da und dort
In ungewisser Meeresebene
Der schattenlosen Straßen genug,
Doch kennt die Inseln der Schiffer.
Und da ich hörte,
Der nahegelegenen eine
Sei Patmos,
Verlangte mich sehr,
Dort einzukehren und dort[174]
Der dunkeln Grotte zu nahn.
Denn nicht, wie Cypros,
Die quellenreiche, oder
Der anderen eine
Wohnt herrlich Patmos,

Però murmuren a les portes d’Àsia
tibant ací i allà
sobre la incerta plana del mar
prou camins sense ombra; tanmateix
el mariner coneix les illes.
I quan vaig sentir
que érem prop d’una anomenada
Patmos,
el desig em garfí
de fer-hi cap i d’apropar-me
a la cova sobscura.
Però no, com Xipre,
rica de fonts, o bé
alguna de les altres,
té manífica estada Patmos;

Gastfreundlich aber ist
Im ärmeren Hause
Sie dennoch
Und wenn vom Schiffbruch oder klagend
Um die Heimat oder
Den abgeschiedenen Freund
Ihr nahet einer
Der Fremden, hört sie es gern, und ihre Kinder,
Die Stimmen des heißen Hains,
Und wo der Sand fällt, und sich spaltet
Des Feldes Fläche, die Laute,
Sie hören ihn und liebend tönt
Es wider von den Klagen des Manns. So pflegte
Sie einst des gottgeliebten,
Des Sehers, der in seliger Jugend war

hospitalària és, però,
àdhuc en la més
pobra casa,
i si nàufrag o amb llàgrimes
per la pàtria o per
l’amic perdut s’hi apropa
un estranger,
l’escolta de bon grat, i les seves filles
les veus del bosc ardent,
i on l’arena s’engruna i es clivella
la crosta del camp, els sorolls
l’escolten i un ressó d’amor
respon als planys de l’home. Així acollí
una vegada l’estimat de Déu,
el vident, que en feliç joventut havia

Gegangen mit
Dem Sohne des Höchsten, unzertrennlich, denn
Es liebte der Gewittertragende die Einfalt
Des Jüngers und es sahe der achtsame Mann
Das Angesicht des Gottes genau,
Da, beim Geheimnisse des Weinstocks, sie
Zusammensaßen, zu der Stunde des Gastmahls,
Und in der großen Seele, ruhigahnend, den Tod
Aussprach der Herr und die letzte Liebe, denn nie genug
Hatt er von Güte zu sagen[175]
Der Worte, damals, und zu erheitern, da
Ers sahe, das Zürnen der Welt.
Denn alles ist gut. Drauf starb er. Vieles wäre
Zu sagen davon. Und es sahn ihn, wie er siegend blickte,
Den Freudigsten die Freunde noch zuletzt,

anat amb
el Fill de l’Altíssim, inseparable, perquè
estimà el Portador de tempestes la simplicitat
del deixeble i l’home atent
veié exacta la cara de Déu,
quan, al misteri del cep, de costat
seien, a l’hora del sopar, i pressentint
serenament en la gran ànima, el Senyor
parlà de la mort i de l’amor suprem,
perquè mai com llavors hagué prou
de dir paraules de bondat, i
asserenar, Ell, que la veia,
la ira del món. Perquè tot està bé. Després morí.
Molt hi hauria a contar-ne. I el veieren com, el Més Joiós, mirava
triomfant els amics encara a la fi,

Doch trauerten sie, da nun
Es Abend worden, erstaunt,
Denn Großentschiedenes hatten in der Seele
Die Männer, aber sie liebten unter der Sonne
Das Leben und lassen wollten sie nicht
Vom Angesichte des Herrn
Und der Heimat. Eingetrieben war,
Wie Feuer im Eisen, das, und ihnen ging
Zur Seite der Schatte des Lieben.
Drum sandt er ihnen
Den Geist, und freilich bebte
Das Haus und die Wetter Gottes rollten
Ferndonnernd über
Die ahnenden Häupter, da, schwersinnend,
Versammelt waren die Todeshelden,

tanmateix els punyí la tristesa
que ara es fes vespre, atònits,
perquè grans determinacions duien al cor
aquests homes, però els era dolç
viure sota el sol i no volien allunyar-se
de la cara del Senyor
ni de la pàtria. Els penetrava,
com foc al ferro, i els anava al costat
l’ombra de l’Estimat.
Per això els envià
l’Esperit, i és cert que trontollà
la casa i les tempestes de Déu s’abateren
de lluny tronant
sobre els caps plens d’averanys, quan, aclaparats,
eren junts els herois de la mort,

Itzt, da er scheidend
Noch einmal ihnen erschien.
Denn itzt erlosch der Sonne Tag,
Der Königliche, und zerbrach
Den geradestrahlenden,
Den Zepter, göttlichleidend, von selbst,
Denn wiederkommen sollt es,
Zu rechter Zeit. Nicht wär es gut
Gewesen, später, und schroffabbrechend, untreu,
Der Menschen Werk, und Freude war es[176]
Von nun an,
Zu wohnen in liebender Nacht, und bewahren
In einfältigen Augen, unverwandt
Abgründe der Weisheit. Und es grünen
Tief an den Bergen auch lebendige Bilder,

en aquella hora, quan, anant-se’n,
encara se’ls aparegué suna vegada.
Perquè llavors, el dia del sol,
el reial, s’apagà i Ell mateix rompé,
sofrint com un déu,
el ceptre radiant, perquè
havia de tornar al temps
degut. No hauria estat bé
més tard, i que de sobte hagués fet miques,
amb infidelitat, l’obra dels homes,
i ençà d’aleshores
el goig fou viure en nit fervent i preservar
en ulls senzills abismes immutables
de saviesa. I verdegen
al fons de le smuntanyes imatges vivents també,

Doch furchtbar ist, wie da und dort
Unendlich hin zerstreut das Lebende Gott.
Denn schon das Angesicht
Der teuern Freunde zu lassen
Und fernhin über die Berge zu gehn
Allein, wo zweifach
Erkannt, einstimmig
War himmlischer Geist; und nicht geweissagt war es, sondern
Die Locken ergriff es, gegenwärtig,
Wenn ihnen plötzlich
Ferneilend zurück blickte
Der Gott und schwörend,
Damit er halte, wie an Seilen golden
Gebunden hinfort
Das Böse nennend, sie die Hände sich reichten –

és terrible, però, com aquí i allà
infinitament Déu dispersa el que viu.
I ho és deixar les cares
dels amics estimats i anar-se’n
lluny, per les muntanyes, sol, on fou
reconegut
dues vegades
per tots l’Esperit del Cel; i no era profecia
però els agafà pels cabells, present,
quan, allunyant-se,
el Déu mirà de sobte enrera
i conjurant,
perquè restés, com en llibant d’or
lligat per sempre,
esmentant el maligne, es donaven les mans-

Wenn aber stirbt alsdenn,
An dem am meisten
Die Schönheit hing, daß an der Gestalt
Ein Wunder war und die Himmlischen gedeutet
Auf ihn, und wenn, ein Rätsel ewig füreinander,
Sie sich nicht fassen können
Einander, die zusammenlebten
Im Gedächtnis, und nicht den Sand nur oder
Die Weiden es hinwegnimmt und die Tempel
Ergreift, wenn die Ehre[177]
Des Halbgotts und der Seinen
Verweht und selber sein Angesicht
Der Höchste wendet
Darob, daß nirgend ein
Unsterbliches mehr am Himmel zu sehn ist oder
Auf grüner Erde, was ist dies?

Però llavors, quan mor
Aquell que fou
summament bellesa, que un miracle
era la seva figura, indicada pels celestes,
i quan, etern enigma per a cada un, no es poden
entendre els uns als altres
que en la memòria vivien
units, i no l’arena només
o els salzes arrabassa i els temples
captura, quan l’honor
del smidéu i dels seus
es dispersa i l’Altíssim mateix
aparta allà dalt
la seva cara perquè se’n va
al Cel o per la verda Terra cerca l’esguard
un immortal, ¿què és això?

Es ist der Wurf des Säemanns, wenn er faßt
Mit der Schaufel den Weizen,
Und wirft, dem Klaren zu, ihn schwingend über die Tenne.
Ihm fällt die Schale vor den Füßen, aber
Ans Ende kommet das Korn,
Und nicht ein Übel ists, wenn einiges
Verloren gehet und von der Rede
Verhallet der lebendige Laut,
Denn göttliches Werk auch gleichet dem unsern,
Nicht alles will der Höchste zumal.
Zwar Eisen träget der Schacht,
Und glühende Harze der Aetna,
So hätt ich Reichtum,
Ein Bild zu bilden, und ähnlich
Zu schaun, wie er gewesen, den Christ,

És el git del sembrador, quan arreplega
amb la pala el forment
i el llança enlaire, cap al clar, quan el bat a l’era.
El boll li cau als peus, però a la fi
arriba el gra, i no és res
dolent si algun se’n perd, i si
expira el so vivent
de la paraula, que també
l’obra divina s’assembla a la nostra, l’Altíssim
alhora no ho vol tot.
És cert, la mina porta ferro
i resines roents a l’Etna,
jo fóra ric així
per compondre una imatge
i semblantment veure com fou el Crist,

Wenn aber einer spornte sich selbst,
Und traurig redend, unterweges, da ich wehrlos wäre,
Mich überfiele, daß ich staunt und von dem Gotte
Das Bild nachahmen möcht ein Knecht –
Im Zorne sichtbar sah ich einmal
Des Himmels Herrn, nicht, daß ich sein sollt etwas, sondern
Zu lernen. Gütig sind sie, ihr Verhaßtestes aber ist,
Solange sie herrschen, das Falsche, und es gilt
Dann Menschliches unter Menschen nicht mehr.[178]
Denn sie nicht walten, es waltet aber
Unsterblicher Schicksal und es wandelt ihr Werk
Von selbst, und eilend geht es zu Ende.
Wenn nämlich höher gehet himmlischer
Triumphgang, wird genennet, der Sonne gleich,
Von Starken der frohlockende Sohn des Höchsten,

però si algun s’esperonava a si mateix
i amb veu trista, al llarg del camí, en veure’m indefens
se’m tirava al damunt, jo estupefacte, i que un esclau
pugui imitar la imatge de Déu-
visible en ira una vegada vaig veure
els Senyors del cel, no perquè jo sigui res,
ans per aprendre. Són benèvols, però el que avorreixen
més, mentre regnen, és la falsedat,
i que l’humà ja no compta entre els homes.
Perquè aquests no regeixen, ans regeix
el fat dels immortals i l’obra llur
erra sola i rabent es precipita a la fi.
I ñes que quan va més alt pel Cel
el seguici triomfal, com el sol
els forts aclamen l’exultant Fill de l’Altíssim,

Ein Losungszeichen, und hier ist der Stab
Des Gesanges, niederwinkend,
Denn nichts ist gemein. Die Toten wecket
Er auf, die noch gefangen nicht
Vom Rohen sind. Es warten aber
Der scheuen Augen viele,
Zu schauen das Licht. Nicht wollen
Am scharfen Strahle sie blühn,
Wiewohl den Mut der goldene Zaum hält.
Wenn aber, als
Von schwellenden Augenbraunen,
Der Welt vergessen
Stilleuchtende Kraft aus heiliger Schrift fällt, mögen,
Der Gnade sich freuend, sie
Am stillen Blicke sich üben.

una consigna, i vet aquí que la batuta
del cant apunta avall,
que res no és mesquí. Desperta Ell
els morts que encara no són presa
de l’escòria. Esperen, però, temorosos,
molts ulls mirar la llum. No volen
borronar sota el llamp penetrant
encara que el coratge, el freni
la brida d’or. Però quan en l’oblit
del món raja,
com de celles reblertes,
serena força lluminosa
de l’escriptura santa, poden,
exultant de la gràcia,
aplicar-se a l’esguard reposat.

Und wenn die Himmlischen jetzt
So, wie ich glaube, mich lieben,
Wie viel mehr Dich,
Denn Eines weiß ich,
Daß nämlich der Wille
Des ewigen Vaters viel
Dir gilt. Still ist sein Zeichen
Am donnernden Himmel. Und Einer stehet darunter
Sein Leben lang. Denn noch lebt Christus.[179]
Es sind aber die Helden, seine Söhne,
Gekommen all und heilige Schriften
Von ihm und den Blitz erklären
Die Taten der Erde bis itzt,
Ein Wettlauf unaufhaltsam. Er ist aber dabei. Denn seine Werke sind
Ihm alle bewußt von jeher.

I si als Celestes ara així
com ho crec, m’estimen, quant
molt més a Tu,
perquè una cosa sé,
i és que la voluntat
del Pare etern valores
molt. Silenciós i ferm
és el seu signe al Cel tonant. I a sota hi resta Un
tota la vida. Perquè Crist encara viu.
Però el sherois, fills Seus,
tots han vingut i les escriptures santes
d’Ell i el llamp expliquen
fins avui els actes de la Terra,
cursa irresistible. Ell, però, hi és present. Perquè les seves obres
conegudes li són des de sempre.

Zu lang, zu lang schon ist
Die Ehre der Himmlischen unsichtbar.
Denn fast die Finger müssen sie
Uns führen und schmählich
Entreißt das Herz uns eine Gewalt.
Denn Opfer will der Himmlischen jedes,
Wenn aber eines versäumt ward,
Nie hat es Gutes gebracht.
Wir haben gedienet der Mutter Erd
Und haben jüngst dem Sonnenlichte gedient,
Unwissend, der Vater aber liebt,
Der über allen waltet,
Am meisten, daß gepfleget werde
Der feste Buchstab, und Bestehendes gut
Gedeutet. Dem folgt deutscher Gesang.

Massa, massa temps fa
que l’honor dels celes roman invisible.
I és que gairebé a les palpentes
ens han de guiar i ultratjós
ens arrenca el cor un rampell violent.
Perquè cada Celeste vol sacrificis,
i l’oblit tan sols d’un
no ha dut mai cap bé.
Hem servit la mare Terra
i hem servit suara la llum del sol,
ignorants, però més que res plau
al Pare, que sobre tot
regna, que hom mantingui
la lletra dura i l’existent
ben interpretat. I el segueix el cant alemany.

[creu que hi ha un secret, que ell haurà intuït, com a poeta i que el porta als homes. [Crist com a bellesa] . Si l’escolten i el segueixen, tot anirà bé. Però jo m’atreviria a dir que abans de voler salvar els altres hom hauria de saber construir una vida raonablement bona, i estar bé amb un mateix]

Posted on

Wie wenn am Feiertage. Hölderlin. 1800

Wie wenn am Feiertage, das Feld zu sehn,
Ein Landmann geht, des Morgens, wenn
Aus heißer Nacht die kühlenden Blitze fielen
Die ganze Zeit und fern noch tönet der Donner,
In sein Gestade wieder tritt der Strom,
Und frisch der Boden grünt
Und von des Himmels erfreuendem Regen
Der Weinstock trauft und glänzend
In stiller Sonne stehn die Bäume des Haines:

COM UN PAGÈS QUE AL MATÍ D’UN JORN DE FESTA…

Com un pagès que al matí d’un jorn de festa
va a veure el camp, quan han caigut
llamps refrescants tota la nit ardent
i lluny encara el tro ressona, el riu
torna de nou al seu llit, la terra
reverdeix amb més ufana,
el cep regala d’aigua joiosa
del cel i al sol calmós,
lluents, es drecen els arbres del bosc:

So stehn sie unter günstiger Witterung,
Sie die kein Meister allein, die wunderbar
Allgegenwärtig erzieht in leichtem Umfangen
Die mächtige, die göttlichschöne Natur.
Drum wenn zu schlafen sie scheint zu Zeiten des Jahrs
Am Himmel oder unter den Pflanzen oder den Völkern
So trauert der Dichter Angesicht auch,
Sie scheinen allein zu sein, doch ahnen sie immer.
Denn ahnend ruhet sie selbst auch.

així us esteu sota temps favorables,
vosaltres, que no pas un mestre, ans la meravellosa,
l’omnipresent educa en tendra abraçada,
la puixant, la divina, la bella Natura.
Per això, quan sembla que dorm certs temps de l’any
al cel o sota les plantes o els pobles, s’endola
també la cara dels poetes, sembla
que estiguin sols, però pressenten sempre.
I és que pressentint Ella també reposa.

Jetzt aber tagts! Ich harrt und sah es kommen,
Und was ich sah, das Heilige sei mein Wort.
Denn sie, sie selbst, die älter denn die Zeiten
Und über die Götter des Abends und Orients ist,
Die Natur ist jetzt mit Waffenklang erwacht,
Und hoch vom Äther bis zum Abgrund nieder
Nach festem Gesetze, wie einst, aus heiligem Chaos gezeugt,
Fühlt neu die Begeisterung sich,
Die Allerschaffende, wieder.

Però ja llostreja! Jo ho esperava i ho veia venir
i allò que veia venir, Sagrat!, que em sigui paraula;
i és que Ella, més antiga que el Temps
i per damunt dels déus del llevant i del ponent,
la Natura ja s’ha despertat amb fressa d’armes,
i, segons una llei inflexible, de les altures
de l’Èter fins les pregoneses de l’abisme, com antany, floreix de nou,
filla del Caos sagrat, aquella
que tot ho crea, la inspiració.

Und wie im Aug’ ein Feuer dem Manne glänzt,
Wenn hohes er entwarf; so ist
Von neuem an den Zeichen, den Taten der Welt jetzt
Ein Feuer angezündet in Seelen der Dichter.
Und was zuvor geschah, doch kaum gefühlt,
Ist offenbar erst jetzt,
Und die uns lächelnd den Acker gebauet,
In Knechtsgestalt, sie sind erkannt,
Die Allebendigen, die Kräfte der Götter.

I com un foc brilla als ulls d’un home,
quan esbossa projectes sublims,
així, de nou, amb els signes, els fets del món,
ara s’ha encès un foc a l’ànima dels poetes.
I allò que abans passà, bé que sentit a penes
només ara es pot veure,
i aquelles que menaven, somrients, els nostres camps,
talment esclaves, les reconeixem,
les que ho vivifiquen tot, les forces dels déus.

Erfrägst du sie? im Liede wehet ihr Geist
Wenn es der Sonne des Tags und warmer Erd
Entwächst, und Wettern, die in der Luft, und andern
Die vorbereiteter in Tiefen der Zeit,
Und deutungsvoller, und vernehmlicher uns
Hinwandeln zwischen Himmel und Erd und unter den Völkern
Des gemeinsamen Geistes Gedanken sind,
Still endend in der Seele des Dichters,

¿No saps qui són? Llur esperit alena a l’himne,
quan borrona del sol del dia i de la terra tèbia,
i, enlaire, les tempestes, i d’altres més forjades
a les profunditats del Temps,
més plenes de sentit i més perceptibles,
vagaregen entre Cel i Terra i entre els pobles.
Són els pensaments de l’esperit comú
que atenyen en silencia a l’ánima del poeta,

Daß schnellbetroffen sie, Unendlichem
Bekannt seit langer Zeit, von Erinnerung
Erbebt, und ihr, von heilgem Strahl entzündet,
Die Frucht in Liebe geboren, der Götter und Menschen Werk
Der Gesang, damit er beiden zeuge, glückt.
So fiel, wie Dichter sagen, da sie sichtbar
Den Gott zu sehen begehrte, sein Blitz auf Semeles Haus
Und die göttlichgetroffne gebar,
Die Frucht des Gewitters, den heiligen Bacchus.

que bruscament colpida, temps ha
avesada a l’infinit, tremola del record,
i, pel llamp sagrat encesa, neix
el seu fruit, fill de l’amor, obra dels homes i els déus, el cant,
per donar-ne testimoniatge.
Així, com diuen els poetes, quan ella, de cara,
volia veure el déu, el seu llamp caigué sobre la llar de Semelè
i l’escomesa divina engendrà
el fruit de la tempesta, el sagrat Bacus.

Und daher trinken himmlisches Feuer jetzt
Die Erdensöhne ohne Gefahr.
Doch uns gebührt es, unter Gottes Gewittern,
Ihr Dichter! mit entblößtem Haupte zu stehen,
Des Vaters Strahl, ihn selbst, mit eigner Hand
Zu fassen und dem Volk ins Lied
Gehüllt die himmlische Gabe zu reichen.
Denn sind nur reinen Herzens,
Wie Kinder, wir, sind schuldlos unsere Hände,

I per això beuen ara sense risc
els fills de la Terra, el foc del Cel.
Tanmateix, ens cal, sota les tempestes del déu,
romandre, oh poetes, amb el cap descobert,
aferrar amb les nostres mans el llamp del Pare,
i atansar al poble el present
celestial embolcallat sota el vel del cant.
Perquè només si som purs de cor,
com els nens, i innocents les nostres mans,

Des Vaters Strahl, der reine, versengt es nicht
Und tieferschüttert, die Leiden des Stärkeren
Mitleidend, bleibt in den hochherstürzenden Stürmen
Des Gottes, wenn er nahet, das Herz doch fest.
Doch weh mir, wenn von

Weh mir!

el llamp de Pare, el pur, no crema,
i profundament commòs, compartint les penes del més fort,
en les tempestats del déu que es precipiten de les altures
quan s’apropa, el cor, però, resta ferm.
Però, ai de mi! quan del

Ai de mi!

Und sag ich gleich,
Ich sei genaht, die Himmlischen zu schauen,
Sie selbst, sie werfen mich tief unter die Lebenden,
Den falschen Priester, ins Dunkel, daß ich
Das warnende Lied den Gelehrigen singe,
Dort

I si dic,

estic a punt de contemplar els Celestials
ells mateixos m’enfonsen sota els vivents, a mi,
fals sacerdot, a la fosca, perquè jo
canti el cant d’avís a qui el pugui copsar.
Allà

[ una poesia que anuncia la “salvació” que vindrà de la naturalesa bella i sagrada. Una versió diferent a l’arribada del MEssies dels cristians.] Heidegger fa notar que “en la seva paraula grega “fisis”, significa brostar en l’obert, encendre aqueixa il.luminació dins de la qual és com quelcom pot ocórrer en absolut… Tot el que apareix està traspassat de la irradiació de l’esperit: espiritualitzat. La Naturalesa espiritualitza tot com l’omnipresent i la creadora de tot. Ella mateixa és l'”animació”. Pot animar només perquè és “ànim”, “esperit. L’esperit és la unitat unificadora. Fa aparèixer la unió de tot el real en la seva conjunció. L’esperit, per això, és essencialment en els seus “pensaments”, l'”esperit comú”. És l’esperit en la manera de l’animació que incorpora tot el que es manifesta en la unitat de l’omnipresent.” [i sembla com si els poetes, amb el seu càntic, poden anticipar aquesta bellesa que ho impregna tot.]

Posted on

Menons Klagen um Diotima. Hölderlin. 1800

1
Täglich geh ich heraus, und such ein Anderes immer,
Habe längst sie befragt, alle die Pfade des Lands;
Droben die kühlenden Höhn, die Schatten alle besuch ich,
Und die Quellen, hinauf irret der Geist und hinab,
Ruh erbittend; so flieht das getroffene Wild in die Wälder,
Wo es um Mittag sonst sicher im Dunkel geruht;
Aber nimmer erquickt sein grünes Lager das Herz ihm,
Jammernd und schlummerlos treibt es der Stachel umher.
Nicht die Wärme des Lichts und nicht die Kühle der Nacht hilft,
Und in Wogen des Stroms taucht es die Wunden umsonst.
Und wie ihm vergebens die Erd ihr fröhliches Heilkraut
Reicht, und das gärende Blut keiner der Zephire stillt,
So, ihr Lieben! auch mir, so will es scheinen, und niemand
Kann von der Stirne mir nehmen den traurigen Traum?

1
Surto un dia i un altre i és Altra cosa el que busco,
ja fa molt de temps que pregunto els camins del país;
sé la frescor dels cimals, allà dalt; i les fonts i les ombres;
vaga el meu cor de l’un a l’altre cantó
en cerca de calma i de pau; així corre la bèstia pels boscos,
allà on el guardava fins ara la fosca al migdia;
no reviscola el seu cor aquell jaç de verdor que hi tenia,
ni dorm i rondina quan sent a la pell el fibló;
no ajuda L’escalf de la llum ni hi ajuda la fresca nocturna
i banya debades les seves ferides al riu.
I així corn la terra és en va que lï abasta, joiosa, les herbes
que curen i el zèfir no calma la sang que Lí bull,
així, benaurats, sembla que a mi em succeeixi, i ningú
pot llevar-me del front aquest somni funest.

2
Ja! es frommet auch nicht, ihr Todesgötter! wenn einmal
Ihr ihn haltet, und fest habt den bezwungenen Mann,
Wenn ihr Bösen hinab in die schaurige Nacht ihn genommen,
Dann zu suchen, zu flehn, oder zu zürnen mit euch,
Oder geduldig auch wohl im furchtsamen Banne zu wohnen,
Und mit Lächeln von euch hören das nüchterne Lied.
Soll es sein, so vergiß dein Heil, und schlummere klanglos!
Aber doch quillt ein Laut hoffend im Busen dir auf,
Immer kannst du noch nicht, o meine Seele! noch kannst dus
Nicht gewohnen, und träumst mitten im eisernen Schlaf!
Festzeit hab ich nicht, doch möcht ich die Locke bekränzen;
Bin ich allein denn nicht? aber ein Freundliches muß
Fernher nahe mir sein, und lächeln muß ich und staunen,
Wie so selig doch auch mitten im Leide mir ist.

2
Sí! De res no serveix, déus de la mort, una súplica
o la brega amb vosaltres, burxar-vos, quan heu atrapat
i teniu aferrat i ben ferm sota el vostre domini aquest home
i tots plens de malícia el guardeu en la nit que esborrona;
ni tan sols no serveix suportar pacientment tal exili terrible
o escoltar amb un somriure les vostres cançons, assenyats.
Si cal que així sigui, no et salvis, llavors reposa en silenci.
Un to d’esperança ressona de dins del teu pit:
encara no pots abastar-ho, no pots avesar-t’hi, oh, anima
meva!, somnies colgat en un son tot feixuc.
No és festa per a mi, í, amb tot, en el front hi voldria corona;
i doncs, ¿no estic sol? Ho estic, però un signe amistós
ha de venir-me, de lluny, i he de somriure i sorprendre’m
en veure’m així de feliç, però voltat de dolor.

3
Licht der Liebe! scheinest du denn auch Toten, du goldnes!
Bilder aus hellerer Zeit, leuchtet ihr mir in die Nacht?
Liebliche Gärten, seid, ihr abendrötlichen Berge,
Seid willkommen und ihr, schweigende Pfade des Hains,
Zeugen himmlischen Glücks, und ihr, hochschauende Sterne,
Die mir damals so oft segnende Blicke gegönnt!
Euch, ihr Liebenden auch, ihr schönen Kinder des Maitags,
Stille Rosen und euch, Lilien, nenn ich noch oft!
Wohl gehn Frühlinge fort, ein Jahr verdrängt das andre,
Wechselnd und streitend, so tost droben vorüber die Zeit
Über sterblichem Haupt, doch nicht vor seligen Augen,
Und den Liebenden ist anderes Leben geschenkt.
Denn sie alle, die Tag und Jahre der Sterne, sie waren,
Diotima! um uns innig und ewig vereint;

3
Daurada lluor de l’amor!, que els morts, fins i tot, il•lumines!
Signes de temps amb més llum, que brilleu en la nit per a mi!
Jardins amatents, muntanyes vermelles del sol de la posta,
sigueu benvinguts; i vosaltres, camins encalmats del bosquet,
signes del goig celestial, i vosaltres, estels poderosos
que sovint, temps enrere, em lloàveu només amb l’esguard!
A vosaltres, no menys estimats, fills adorables d’un dia de maig,
roses callades i lliris, sovint us evoco!
Fuig el bon temps i tothora una anyada una altra l’expulsa,
canviant i bregosa, així passa el temps tot bramant
damunt el cap dels que moren, no pas per als ulls benaurats:
que els és atorgada una vida distinta als amants.
Els dies i els mesos i els anys dels planetes, plegats, Diotima!,
es troben per sempre al voltant de nosaltres, presents.

4
Aber wir, zufrieden gesellt, wie die liebenden Schwäne,
Wenn sie ruhen am See, oder auf Wellen gewiegt,
Niedersehn in die Wasser, wo silberne Wolken sich spiegeln,
Und ätherisches Blau unter den Schiffenden wallt,
So auf Erden wandelten wir. Und drohte der Nord auch,
Er, der Liebenden Feind, klagenbereitend, und fiel
Von den Ästen das Laub, und flog im Winde der Regen,
Ruhig lächelten wir, fühlten den eigenen Gott
Unter trautem Gespräch, in Einem Seelengesange,
Ganz in Frieden mit uns und kindlich allein.
Aber das Haus ist öde mir nun, und sie haben mein Auge
Mir genommen, auch mich hab ich verloren mit ihr.
Darum irr ich umher, und wohl, wie die Schatten, so muß ich
Leben, und sinnlos dünkt lange das Übrige mir.

4
Nosaltres, però, units i feliços, com cignes amics
que jeuen al llac o, bressats per les ones, contemplen
ficats dins de l’aigua els reflexos que brillen dels núvols de plata
i 1’oneig blau eteri per sota del seu navegar,
fem via, com ells, en la terra. Bufava, potent, tramuntana,
enemiga d’amants, principi de queixes; les fulles,
branques enllà s’envolaven, empeses pel vent i la pluja:
nosaltres somrèiem feliços, sentíem un déu cadascú,
fiats entre els mots; units els nostres esperits en un càntic,
en pau avinguts, alegres i sols com ínfants.
Ara la casa és tota deserta i m’han pres la mirada
dels ulls; en perdre-la a ella, tot jo m’he perdut.
Per això vaig errant i és segur que per sempre viuré com una ombra:
ja fa molt de temps que no trobo en cap cosa sentit.

5
Feiern möcht ich; aber wofür? und singen mit Andern,
Aber so einsam fehlt jegliches Göttliche mir.
Dies ists, dies mein Gebrechen, ich weiß, es lähmet ein Fluch mir
Darum die Sehnen, und wirft, wo ich beginne, mich hin,
Daß ich fühllos sitze den Tag und stumm wie die Kinder,
Nur vom Auge mir kalt öfters die Träne noch schleicht,
Und die Pflanze des Felds und der Vögel Singen mich trüb macht,
Weil mit Freuden auch sie Boten des Himmlischen sind,
Aber mir in schaudernder Brust die beseelende Sonne,
Kühl und fruchtlos mir dämmert, wie Strahlen der Nacht,
Ach! und nichtig und leer, wie Gefängniswände, der Himmel
Eine beugende Last über dem Haupte mir hängt!

5
Voldria fer festes… però, ¿a qui? Voldria cantar amb una colla;
tot sol, emperò, cm trobo esqueixat del diví.
Aquest és el crim que he comès, prou que ho sé, que un cruel malefici
em té tots els membres eixorcs í m’esguerra el camí,
malmeto els meus dies í em quedo callat, com les criatures;
només, de vegades, em brolla dels ulls un plor tot glaçat
i em torben les plantes del camp i el cant de 1’ocell que refila,
i em són, amb la seva alegria, missatge del cel.
Però el sol, que tot ho revifa, estèril i fred, ara ombreja
el meu pit que tremola talment com els raigs de la nit
Buit, convertit en no res, com parets de masmorra,
per sobre el meu cap el cel és un llast que afeixuga i res més.

6
Sonst mir anders bekannt! o Jugend, und bringen Gebete
Dich nicht wieder, dich nie? führet kein Pfad mich zurück?
Soll es werden auch mir, wie den Götterlosen, die vormals
Glänzenden Auges doch auch saßen an seligem Tisch,
Aber übersättigt bald, die schwärmenden Gäste,
Nun verstummet, und nun, unter der Lüfte Gesang,
Unter blühender Erd entschlafen sind, bis dereinst sie
Eines Wunders Gewalt, sie, die Versunkenen, zwingt,
Wiederzukehren und neu auf grünendem Boden zu wandeln. –
Heiliger Othem durchströmt göttlich die lichte Gestalt,
Wenn das Fest sich beseelt, und Fluten der Liebe sich regen,
Und vom Himmel getränkt, rauscht der lebendige Strom,
Wenn es drunten ertönt, und ihre Schätze die Nacht zollt,
Und aus Bächen herauf glänzt das begrabene Gold. –

6
Oh, joventut altrament coneguda, ¿hí haurà cap pregària
capaç de refer-te? ¿Hi haurà cap camí que m’hi porti de nou?
¿M’haurà de passar talment com a aquells infidels que en haver-se
assegut a les taules felices amb ull lluminós,
com hostes fanàtícs, aviat sadollats a vessar de les menges,
són ara callats i dessota del càntic de l’aire
reposen colgats sota un sòl en florida, fiats en 1’espera
que un signe del cel els obligui a tornar, els abissats,
a la terra per tal que caminin de nou sobre camps que verdegen?
Un hàlit sagrat s’expandeix, divinal, per les lúcides formes
quan fa revifalla la festa i els rius de 1’amor s’embraveixen,
quan brama el corrent ple de vida, tot ebri de cel,
i a baix tot ressona i la nit ofereix els béns preciosos,
i brilla en la llera dels rius el tresor enterrat.

7
Aber o du, die schon am Scheideweg mir damals,
Da ich versank vor dir, tröstend ein Schöneres wies,
Du, die Großes zu sehen und froher die Götter zu singen,
Schweigend, wie sie, mich einst stillebegeisternd gelehrt,
Götterkind! erscheinst du mir, und grüßest, wie einst, mich,
Redest wieder, wie einst, höhere Dinge mir zu?
Siehe! weinen vor dir, und klagen muß ich, wenn schon noch
Denkend edlerer Zeit, dessen die Seele sich schämt.
Denn so lange, so lang auf matten Pfaden der Erde
Hab ich, deiner gewohnt, dich in der Irre gesucht,
Freudiger Schutzgeist! aber umsonst, und Jahre zerrannen,
Seit wir ahnend um uns glänzen die Abende sahn.

7
Tu, però, que quan jo defallia als camins que s’encreuen,
més alta bellesa em mostraves, com ara un consol;
tu, que vas ensenyar-me el sublim amb callat entusiasme,
i a cantar més joiós els meus dies, callat, com són ells,
filla dels déus!, ¿no tornaràs fins a mi, a saludar-me?,
¿no parlaràs de bell nou del més gran, com vas fer?
Mira com he de plorar davant teu i queixar-me, encara
que pensi, amb vergonya, en els dies tan nobles passats.
Molt, certament, t’he buscat pels camins desolats de la terra;
de tu acostumat, t’he buscat sense guia pertot;
feliç esperit que preserves! Ha estat endebades; molts d’anys
han passat d’ençà que miràvem les tardes radiants, amb anhel.

8
Dich nur, dich erhält dein Licht, o Heldin! im Lichte,
Und dein Dulden erhält liebend, o Gütige, dich;
Und nicht einmal bist du allein; Gespielen genug sind,
Wo du blühest und ruhst unter den Rosen des Jahrs;
Und der Vater, er selbst, durch sanftumatmende Musen
Sendet die zärtlichen Wiegengesänge dir zu.
Ja! noch ist sie ganz! noch schwebt vom Haupte zur Sohle,
Stillherwandelnd, wie sonst, mir die Athenerin vor.
Und wie, freundlicher Geist! von heitersinnender Stirne
Segnend und sicher dein Strahl unter die Sterblichen fällt,
So bezeugest du mirs, und sagst mirs, daß ich es andern
Wiedersage, denn auch andere glaubten es nicht,
Daß unsterblicher doch, denn Sorg und Zürnen, die Freude
Und ein goldener Tag täglich am Ende noch ist.

8
A tu solament, heroïna, la llum que irradies preserva en la llum,
i la teva paciència et fa viva, oh., bondat!;
que mai no estàs sola; t’escorta la colla de jocs d’ínfantesa,
i floreixes, descanses voltada de roses tot 1’any.
I és el Pare, ell mateix í no altre, amb 1’alè tot dolçor de les Muses
qui et porta una tendra, amorosa cançó de bressol.
És aquí! Del cap fins als peus jo la veig davant meu,
ben entera, suspesa, com sempre callada, la noia d’Atenes.
Esperit amical!, que així com el raig del teu front amb senderi
beneeix amb fermesa i s’escampa entre els pobres mortals,
així m’anuncies, i ho dius per tal que els altres ennovi
-aquells, fins i tot, descreguts, que no volen tenir-ne ni esment-
com és d’immortal l’alegria, molt més que el neguít i 1’enuig,
i que un día hi ha d’or, al final, coronant tots els dies.

9
So will ich, ihr Himmlischen! denn auch danken, und endlich
Atmet aus leichter Brust wieder des Sängers Gebet.
Und wie, wenn ich mit ihr, auf sonniger Höhe mit ihr stand,
Spricht belebend ein Gott innen vom Tempel mich an.
Leben will ich denn auch! schon grünts! wie von heiliger Leier
Ruft es von silbernen Bergen Apollons voran!
Komm! es war wie ein Traum! Die blutenden Fittiche sind ja
Schon genesen, verjüngt leben die Hoffnungen all.
Großes zu finden, ist viel, ist viel noch übrig, und wer so
Liebte, gehet, er muß, gehet zu Göttern die Bahn.
Und geleitet ihr uns, ihr Weihestunden! ihr ernsten,
Jugendlichen! o bleibt, heilige Ahnungen, ihr
Fromme Bitten! und ihr Begeisterungen und all ihr
Guten Genien, die gerne bei Liebenden sind;
Bleibt so lange mit uns, bis wir auf gemeinsamem Boden
Dort, wo die Seligen all niederzukehren bereit,
Dort, wo die Adler sind, die Gestirne, die Boten des Vaters,
Dort, wo die Musen, woher Helden und Liebende sind,
Dort uns, oder auch hier, auf tauender Insel begegnen,
Wo die Unsrigen erst, blühend in Gärten gesellt,
Wo die Gesänge wahr, und länger die Frühlinge schön sind,
Und von neuem ein Jahr unserer Seele beginnt.

9

Així doncs, celestials!, us en dóno les gràcies. Ja brollen de nou
els precs de qui us canta, d’un pit més lleuger i encalmat,
com llavors, en el temps que m’estava als cimals solellosos amb ella;
un déu, des de dintre del temple, ara parla i em mou.
Viuré! Els camps ja verdegen! Talment com de lira sagrada,
ressonen i em criden els cims argentats d’Apol•ló.
Vine! Haurà estat com un somni! Les ales que estaven ferides
ja tenen salut, 1’esperança ben jove reneix.
Molta grandesa ens espera a tots dos, que n’hi ha molta, i aquell
que talment va estimar, enfila la via dels déus.
I feu-nos costat, vosaltres, hores sagrades, solemnes,
joves per sempre! Quedeu-vos, presagis sagrats
i precs pietosos! Quedeu-vos, vosaltres, que sou entusiasme
i els genis amables, que us plau de restar amb els amants.
Quedeu-vos al nostre costat fins al dia que en terra comuna
-allà on els feliços esperen tranquils retornar fins a baix,
on viuen les àguiles i on són els estels, emissaris del Pare,
on viuen les Muses, el lloc d’on provenen herois i amadors
­puguem retrobar-nos plegats; o aquí, en aquesta illa amb rosada,
on els nostres, per fi, floriran envoltats de jardins,
on el càntic és cert i perdura tothora el bon temps amb ufana,
i un any recomença, en les ànimes nostres, tot nou.

Posted on

Rousseau, fragment. Hölderlin. 1800

Wie eng begrenzt ist unsere Tageszeit.
Du warst und sahst und stauntest, schon Abend ists,
Nun schlafe, wo unendlich ferne
Ziehen vorüber der Völker Jahre.

Què tan limitada és la nostra hora del dia.
Vas ser, vas veure, et vas meravellar, i ja el vespre
ara dorms, on sense parar
s’escolen els anys dels pobles.

Posted on

No volveré a ser joven. Jaime Gil de Biedma. 1968

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde ­
como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos ­
envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Posted on

An einer Verlobte. 1800

(fragment)

Nein, ihr Geliebten! nein, ich beneid euch nicht!
Unschädlich, wie vom Lichte die Blume lebt,
So leben, gern vom schönen Bilde
Träumend, und selig und arm, die Dichter.

No, estimats! no us envejo!
Inofensiu, com la flor que viu de la llum
així viuen d’imatges belles
somiant i benaurats i pobres, els poetes.

Posted on

An einem Baum. 1798

( Fragment)

und die ewigen Bahnen
Lächelnd über uns hin zögen die Herrscher der Welt,
Sonne und Mond und Sterne, un auch die Blitze der Wolken
Spielten, des Augenblicks feurige Kinder, um uns;

en les seves òrbites eternes
somrient passen damunt nostre els senyors del món,
el sol, la lluna i les estrelles, i també els llampecs dels núvols
fills daurats de l’instant, jugaven al voltant nostre.

Posted on

Abendphantasie. 1799

Vor seiner Hütte ruhig im Schatten sitzt
Der Pflüger, dem Genügsamen raucht sein Herd.
Gastfreundlich tönt dem Wanderer im
Friedlichen Dorfe die Abendglocke.

Davant la cabana, tranquil a l’ombra reposa
el pagès, mentre fumeja el seu humil fogó,
i el toc amic de la campa del vespre
acull el caminant.

Wohl kehren itzt die Schiffer zum Hafen auch,
In fernen Städten, fröhlich verrauscht des Markts
Geschäftger Lärm; in stiller Laube
Glänzt das gesellige Mahl den Freunden.

També els mariners tornen cap el port.
A les ciutats lluny, alegrement s’apaga als mercats
la fressa dels negocis, en un tranquil pergol
L’àpat convivencial brilla per als amics.

Wohin denn ich? Es leben die Sterblichen
Von Lohn und Arbeit; wechselnd in Müh’ und Ruh
Ist alles freudig; warum schläft denn
Nimmer nur mir in der Brust der Stachel?

On aniré jo? Viuen els mortals
del sou i la feina, i són feliços
alternant esforç i repòs, perquè doncs
només em punxa a mi al pit l’agulló?

Am Abendhimmel blühet ein Frühling auf;
Unzählig blühn die Rosen und ruhig scheint
Die goldne Welt; o dorthin nimmt mich,
Purpurne Wolken! und möge droben

La primavera floreix al cel del vespre;
Les roses floreixen innombrables i semblen tranquil·les
El món daurat; o allà em porta
Núvols porpres! i pot amunt

In Licht und Luft zerrinnen mir Lieb’ und Leid! –
Doch, wie verscheucht von töriger Bitte, flieht
Der Zauber; dunkel wirds und einsam
Unter dem Himmel, wie immer, bin ich –

L’amor i la pena es fonen en la llum i l’aire. –
Tot i així, com si fos foragitat per una petició insensata, fuig
La màgia; es fa fosc i solitari
Sota el cel, com sempre, estic …

Komm du nun, sanfter Schlummer! zu viel begehrt
Das Herz; doch endlich, Jugend! verglühst du ja,
Du ruhelose, träumerische!
Friedlich und heiter ist dann das Alter.

Vens ara, suau somni! massa buscat
El cor; finalment, joventut! et cremes
Ets inquiet, somiador!
La vellesa és tranquil·la i alegre.

Posted on

Ehmals und jetzt. 1798

In Jüngern tagen war ich des Morgens froh,
Des Abends weint ich; jetzt, da ich älter bin,
Beginn ich zweifelnd meinen Tag, doch
Heilig und heiter ist mir sein Ende.

Els dies joves estava content al matí,
Als vespres plorava; ara, que soc més gran,
començo el dia dubtant, però
santa i serena m’és la seva fi.

Posted on

Da ich ein Knabe war… 1798

Da ich ein Knabe war,
Rettet’ ein Gott mich oft
Vom Geschrei und der Rute der Menschen,
Da spielt ich sicher und gut
Mit den Blumen des Hains,
Und die Lüftchen des Himmels
Spielten mit mir.

Quan jo era un noi
Un déu em salvà sovint
De la fressa i la vara dels homes.
Llavors jo jugava Confiat i bo
Amb les flors del boscatge
I els oratjols del cel
Jugaven amb mi.

Und wie du das Herz
Der Pflanzen erfreust,
Wenn sie entgegen dir
Die zarten Arme strecken,

So hast du mein Herz erfreut,
Vater Helios! und, wie Endymion,
War ich dein Liebling,
Heilige Luna!

I tal com tu el cor
De les plantes alegres,
Quan elles cap a tu
Els dolços braços estenen,

Tu has alegrat el meu cor.
Pare Sol!, i com Endimió
Jo era el teu predilecte,
Càndida Lluna!

O all ihr treuen
Freundlichen Götter!
Daß ihr wüßtet,
Wie euch meine Seele geliebt!

Zwar damals rief ich noch nicht
Euch mit Namen, auch ihr
Nanntet mich nie, wie die Menschen sich nennen,
Als kennten sie sich.

Oh tots vosaltres, déus
Fidels i amorosos!
Si sabéssiu
Com us ha estimat la meva ànima!

Poc llavors us cridava
Jo encara pel nom, tampoc
Vosaltres m’anomenàveu
Mai, com els altres homes entre ells s’anomenen,
Com si es coneguessin.

Doch kannt’ ich euch besser,
Als ich je die Menschen gekannt,
Ich verstand die Stille des Aethers,
Der Menschen Worte verstand ich nie.

Mich erzog der Wohllaut
Des säuselnden Hains
Und lieben lernt’ ich
Unter den Blumen.

Im Arme der Götter wuchs ich groß.

Però us coneixia Millor
que no pas els homes Jo hagi mai conegut!
Jo entenia el silenci de l’èter,
El mot de l’home no l’he entès mai.

M’ha criat l’harmonia
Del murmuriós boscatge,
I he après d’estimar
Entre les flors.

En braços dels déus m’he fet gran.

Posted on

C

Les meves paraules

1ca* m Gos.

2ca [ca, can, cal] cont A casa de. Vés a ca l’adroguer a comprar farina. Tenim hora a cal dentista. A Can Joan s’hi fan les millors paelles de la costa.

3ca interj Expressa desacord. —Et sembla que ho encomanem al Pere. —Ca, home, ho espatllaria tot! I ca! Ca, barret!

cabal m Quantitat d’un fluid que s’escola, en relació al temps. El cabal d’un riu.

cabanya [var.: cabana] f Refugi provisional, barraca. La cabanya del pastor.

cabàs [pl. -assos] m Recipient ample i flexible amb nanses per transportar material. Abocaven la terra a cabassos.

cabdal adj D’allò més. El començament de les coses té una importància cabdal.

cabdell m Forma que pren un fil embolicat sobre ell mateix. Un cabdell de llana.

cabell m 1 Cada un dels pèls del cap. Hi ha un cabell a la sopa. Té bastants cabells blancs. 2 Conjunt dels cabells. Té un cabell aspre.

cabellera f Mata de cabells. Tenia una cabellera llarga i sedosa.

cabina f 1 Petit compartiment tancat, de diferents usos. Una cabina de telèfons. La cabina d’un camió. 2 Compartiment dormitori d’una nau. El passatge inclou una cabina amb bany.

cable m Conjunt de fils trenats. Els cables de la llum, del telèfon. El cable d’un telecadira.

cabot* m Larva de granota: capgròs.

cabota f Part ampla d’un clau oposada a la punta.

cabra f 1 Mamífer de pèl generalment fosc, amb banyes. Un ramat de cabres. 2 Cranc de mar gros i pelut.

cabre [var.: caber] v intr i règ Poder ser contingut (en). Amb una mica d’esforç, hi cabrem tots.

cabrit, cabrida m i f Petit de la cabra.

cabuda f Capacitat. La caixa de la camioneta té poca cabuda.

caca [fam.] f Excrement. A terra hi havia una caca de gos. El menut diu que té caca.

caça f El fet de caçar; conjunt d’animals que poden ser caçats. Vivien de la caça i de la pesca. En aquell bosc hi ha molta caça.

caçador, -a 1 adj Que caça. El lleopard i l’àguila són animals caçadors. 2 m i f Persona que es dedica a la caça. Ja han arribat els caçadors.

caçadora f Jaqueta curta i cenyida a la cintura.

caçar v tr 1 Capturar animals salvatges. Han sortit a caçar conills. 2 [p. ext.] Han sortit a caçar caragols.

cacau m Arbre tropical que fa un fruit del mateix nom, amb el qual es fa la xocolata.

cacauet m Planta de climes secs que fa un fruit del mateix nom que es menja generalment torrat.

cacera f Partida organitzada de caça, acció de caçar. Diumenge aniran de cacera.

cactus m Planta de tronc carnós amb les fulles en forma d’espines.

cada det Indica distribució. Cada casa tenia un jardinet a l’entrada. Vénen cada dijous. Cada u és com és. Cada una de nosaltres ens comprometem a ajudar-te tant com puguem.

cadascú pron Cada persona, cada u. Cadascú ha de ser responsable d’ell mateix.

cadascun, -a det Cada un, cada una [indica distribució]. Va saludar a cadascuna de les companyes.

cadàver m Cos d’una persona morta. Els bombers rescataven els cadàvers de sota la runa.

cadell, cadella m i f Petit de la gossa i d’altres mamífers com la lleona, la lloba, l’óssa, etc.

cadena f 1 Lligam metàl.lic format per peces que van enllaçades. Ha deixat la moto lligada amb una cadena. Si glaça, haurem de posar les cadenes al cotxe. La cadena d’una bicicleta. 2 Nom d’altres coses, fets o processos que recorden una cadena. Una cadena de muntanyes. Una cadena musical. Treball en cadena.

cadenat m Tanca amb una barreta en forma de U que entra a pressió dins del pany. Ha fermat la moto amb cadena i cadenat.

cadernera f Ocell cantor, de colors variats.

cadira f 1 Seient, generalment amb quatre potes i amb respatller. 2 Nom donat a altres seients similars, amb alguna variant. Una cadira de tisora. Una cadira de rodes.

caduc, -a adj Que ha perdut la força, que està destinat a desaparèixer. Un vell caduc. Arbres de fulla caduca. Una associació caduca.

cafè m Arbre tropical amb les llavors del qual es fa una beguda, anomenada també cafè. Un cafè exprés. Un cafè amb llet.

cafetera f Aparell per fer el cafè; recipient per servir-lo. Una cafetera italiana.

cafeteria f Establiment on serveixen cafè i alguns menjars.

cagar v intr Fer de ventre.

caiguda f El fet de caure. Va fer una caiguda espectacular.

caiman m Rèptil americà semblant al cocodril.

caire m 1 Vora d’un desnivell. El caire de la taula. El caire d’un precipici. 2 Aspecte. Aquell tumor tenia un caire no gaire bo.

caixa f 1 Recipient, generalment per al transport. Una caixa de taronges. Una caixa de morts. 2 Receptacle tancat de diferents formes i usos. La caixa de canvis. La caixa negra d’un avió. La caixa d’un instrument musical. 3 Receptacle, establiment, relacionats amb el diner. La caixa forta. Passeu a pagar per caixa. Una caixa d’estalvis.

caixer, caixera m i f Persona encarregada de la caixa d’un establiment. Al supermercat hi havia fins a sis caixeres.

caixó m Recipient més petit que una caixa, generalment sense tapadora, de diferents usos. El caixó dels retalls, de les escombraries, de les joguines.

cala f Entrada de mar en una costa brava. La cala En Blanes és prop de Ciutadella.

calabruix* m Calamarsa.

calaix m Caixó d’un moble, que es pot estirar. Els calaixos d’un armari.

calaixera f Moble de calaixos: *còmoda.

calamar [var.: calamars] m Mollusc de cos allargat, amb vuit braços i dos tentacles. Calamars a la romana.

calamarsa f Precipitació de granets de glaç: *calabruix, *granís.

calamitat f 1 Desgràcia gran. Aquelles inundacions van ser una calamitat. 2 [hip.] Fuig d’aquí, calamitat!

calàpet* m Amfibi més gros que la granota: gripau.

calavera f Esquelet del cap d’una persona.

calb, -a [var. fam.: calbo] adj i m i f Que li ha caigut el cabell. S’ha quedat calb.

calç f Substància blanca que s’obté de la roca calcària. Calç viva. Han donat una capa de calç a l’eixida.

calça *1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: mitja. 2 calces [var.: calcetes] f pl Peça de roba interior femenina que cobreix les anques: *bragues. 3 Pantalons. Unes calces de vellut. *4 fer calça loc verb Teixir fil o llana amb unes agulles especials: fer mitja.

calçada f Part d’un carrer per on circulen els vehicles.

calçador m Estri que ajuda a fer entrar el calçat.

calcar v tr Copiar un model bo i resseguint-lo. Calcar un mapa.

calçar 1 v tr Posar un calçat. Calça el menut, que ell tot sol no en sap. 2 v tr i intr Dur un calçat. Calçava sabates de xarol. Quin número calces? 3 calçar-se v pron i tr Posar-se un calçat. No em puc calçar aquestes botes tan altes.

calcari, -ària 1 adj Dit de la roca que conté calci. 2 calcària f Roca calcària.

calçat [var.: *calcer] m Nom genèric de les peces que duem als peus per caminar. Una botiga de calçat. No sé quin calçat posar-me per anar a ballar.

calcetí* m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: mitjó.

calci m Element que apareix en la natura formant combinacions i és indispensable per formar i enfortir els ossos.

calçons* m pl 1 Pantalons. 2 calçons blancs Peça de roba interior masculina que cobreix les anques: calçotets.

calçotets m pl Peça de roba interior masculina que cobreix les anques: *calçons blancs. Duia calçotets llargs fins a mitja cuixa.

càlcul 1 m Operació matemàtica. Exercicis de càlcul mental. 2 càlculs m pl Previsions. Segons els meus càlculs, estan a punt d’arribar.

calculadora f Màquina per fer operacions de càlcul.

calcular v tr 1 Fer operacions de càlcul. Han calculat la capacitat del dipòsit. 2 Fer previsions. Calculaven que ja no vindria.

caldera f Recipient gran per escalfar aigua, de diferents aplicacions. La caldera de la calefacció. Les calderes d’un vaixell.

caldo m Substància líquida que queda després de bullir aliments de mena diversa, brou. Caldo de gallina, de peix. Caldo vegetal.

caldre [var.: caler] 1 v intr [conjugat només en 3a. persona] Ser necessari, imprescindible, convenir. Ja cal que us espavileu! No cal que l’aviseu. Si cal, ja hi vaig jo. 2 v aux Caldrà fer-ho ben aviat. No calia pas afanyar-se tant.

calefacció f Sistema per escalfar un edifici, un habitatge. A casa hi ha calefacció central.

calendari m Taula on hi ha impresa la distribució de l’any en mesos, setmanes i dies. Per Cap d’Any, totes les caixes i bancs regalen calendaris.

calent, -a adj Que ha agafat calor, que deixa anar calor. L’estofat és massa calent. La verdura encara està calenta. Està calent de febre.

calibre m Diàmetre interior d’un cilindre buit. Un canó de gros calibre.

càlid, -a adj Habitualment calorós. Un clima càlid.

caliu m 1 Brases i cendra que queden d’un foc. S’escalfaven al caliu de la llar. 2 al caliu loc adv Cuit al caliu. Pomes al caliu. 3 [fig.] Ambient cordial i d’entesa. En aquella família hi trobaràs caliu.

callar v intr No parlar; deixar de parlar. El van interrogar una estona llarga, però ell va callar. Quan es va sentir aquell terrabastall, tothom va callar.

callat, -ada adj Que parla poc, silenciós. El seu germà és molt xerraire, però ella és molt callada. Presenciaven callats el dolor d’aquella gent.

cal.ligrafia f Model d’escriptura. Escriu amb una cal.ligrafia força entenedora.

calma f Quietud, lentitud, tranquil.litat. La calma de la mar. Tot ho fan amb calma. Quina calma que es respira en aquesta casa!

calmar v tr Fer menys viu. Unes pastilles que calmen el dolor. Estaven molt empipats, però els va poder calmar.

calor f Energia que es manifesta amb un augment de la temperatura. Al juliol fa molta calor.

caloria f Unitat d’energia. Una dieta baixa en calories.

calorós, -osa adj Que fa sentir la calor. Un setembre calorós.

calúmnia f Acusació greu i falsa. Dir que havia estafat els socis va resultar una calúmnia.

cama f Cada una de les extremitats inferiors en les persones, especialment la part que va del genoll al turmell.

camal [var.: *cama f] m Cada una de les peces d’un vestit que cobreixen les cames. Els camals d’uns pantalons.

camaleó m Rèptil que pot canviar el color de la pell.

camàlic m Persona que transporta càrrega a coll.

camamilla [var.: *camamil.la] f Herba medicinal molt utilitzada en infusions.

cambrer, cambrera m i f Persona que serveix en un establiment de begudes o de menjars, o que està al càrrec de les habitacions en un hotel, un vaixell, etc.

camell, camella m i f 1 Mamífer que té una o dues gepes dalt del llom. 2 [fig.] Traficant de droga a la menuda.

càmera [var.: cambra] f Aparell de gravar imatges. Una càmera de televisió, de vídeo, de cine. Una càmera fotogràfica.

fer la cameta* loc verb Posar la cama davant d’algú per fer-lo caure: fer la traveta.

camí m 1 Via de comunicació, generalment estreta i sense pavimentar. El camí passava per la vora de l’estany. 2 El fet de seguir una ruta, ruta en general. Se’n va anar camí d’Igualada. A ca la tia m’agafa de camí. “Tots els camins duen a Roma.”

caminada f Acció de caminar, especialment d’una certa llargària. A l’estiu fa bones caminades.

caminar v intr Fer anar les cames per desplaçar-se. En Guillem va caminar aviat. Caminava a poc a poc. Els uns van a peu i els altres caminant. Han caminat tota la nit.

camió m Automòbil gran per al transport. El camió de la brossa. Un camió cisterna.

camioner, camionera m i f Persona que duu un camió.

camioneta f Camió de mida mitjana.

camisa [var.: *camia] f Peça de vestir amb mànigues, que cobreix el tronc. Una camisa de màniga curta, de màniga llarga. Una camisa de dormir

camiseta f 1 Peça de roba interior que cobreix el tòrax, samarreta. Una camiseta de llana. 2 Peça superior de l’equip de molts esportistes, samarreta. Lluïa la camiseta amb els colors de l’equip.

camp m 1 Oposat a ciutat. Viuen al camp. Els problemes del camp. 2 Terreny de cultiu. Un camp d’arròs. 3 Terreny de joc. Un camp d’esports. Un camp de futbol, de tenis.

campament m Instal.lacions a l’aire lliure. Campament d’alpinistes. Campament militar.

campana f Instrument de percussió en forma de vas, generalment metàl.lic. Les campanes de la torre.

campanar m Torre on hi ha les campanes. El campanar de l’església.

campaneta f Campana petita.

campanya f Conjunt d’accions de propaganda programades. La campanya electoral. Una campanya publicitària.

camperol, -a adj i m i f Pagès. Vida camperola. Els obrers i els camperols.

càmping m 1 Terreny amb instal.lacions per acampar-hi amb tenda. Sempre anem a un càmping vora mar. 2 Pràctica d’acampar. Recorreran Europa fent càmping.

campió, -ona adj i m i f Que ha guanyat un campionat. La canoa campiona. El campió va pujar al pòdium.

campionat m Conjunt de competicions reglamentades en què s’opta per uns títols. Els campionats mundials de futbol.

camuflar v tr Amagar o dissimular l’aspecte d’una cosa. Camuflava la mercaderia més poc vistosa a sota de l’altra.

canadelles* f pl Joc de setrills: setrilleres.

canal m 1 Conducció o via artificial d’aigua per a les comunicacions, l’abastiment. El canal d’Urgell. El canal de Panamà. 2 Braç de mar entremig de dues terres. El canal de la Mànega. 3 Banda de freqüència en una transmissió. Un canal de televisió. 4 [var.: canalera] f Desguàs de la part alta d’una construcció. La canal del terrat, de la teulada.

canalla f Conjunt de criatures: xicalla Un espectacle per a la canalla.

canari, canària m i f Ocell de color groc, bon cantor.

càncer m Malaltia greu en què es formen tumors.

cançó f Composició musical per ser cantada. Una cançó de bressol.

candela f Espelma curta i prima.

càndid, -a adj De bona fe. Tot s’ho creu, és així de càndid.

candidat, candidata m i f Persona que opta per un càrrec, un lloc de treball, un premi, etc. Cada partit ja ha elaborat la llista dels seus candidats.

canell m Articulació de l’avantbraç amb la mà: *monyica. La tenista té un bon joc de canell.

caneló [gen. en pl.] m Rotllets de pasta farcida de carn o de verdures, acompanyats de salsa i gratinats al forn.

cànem [var.: *cànyom] m Fibra treta d’una planta del mateix nom amb la qual es fan cordes o cordills.

cangur 1 m Mamífer d’Austràlia que camina fent salts servint-se d’unes potes posteriors molt potents i d’una llarga cua. 2 [fig.] m i f Persona que cuida infants en absència dels pares. A les set vindrà la cangur.

caníbal adj i m i f Que menja carn humana.

canó m 1 Arma de foc que tira projectils de gran abast. Uns canons antiaeris. 2 Tub d’una arma de foc. Una escopeta de dos canons.

canoa f Bot lleuger d’estructura allargada.

canòdrom m Instal.lacions esportives per a curses de gossos llebrers.

canonada f 1 Conducció en forma de tub. Les canonades de l’aigua, del gas. 2 Tret de canó. Se sentien canonades.

cansalada f Part grassa de color blanc de sota la pell del porc: *xulla. Cansalada fumada. Cansalada viada.

cansalader, cansaladera m i f Persona que té una cansaladeria i hi despatxa.

cansaladeria f Botiga on venen productes del porc.

cansament [var.: *cansera] m 1 Estat del qui està cansat. Del cansament que duia, s’adormia dret. 2 Tip. Quin cansament d’anuncis!

cansar 1 v tr Provocar cansament. Em cansa sentir-te sempre la mateixa cançó. 2 cansar-se v pron i règ Només de veure’ns treballar, ja es cansa. M’he cansat d’esperar, me’n vaig. Et canses per no res. 3 cansar-s’hi v pron Insistir. No us hi canseu, que no el podreu convèncer.

cansat, -ada adj 1 Que té l’energia minvada a causa d’un excés d’activitat. Al cap de deu hores seguides de treballar, estava cansat que no podia més. 2 Que provoca cansament. Un esport molt cansat. 3 adj règ Tip. Estic cansat de sentir-te, para d’una vegada!

cant m 1 El fet de cantar. Se sentia un cant llunyà. El cant dels ocells. 2 Tècnica de fer servir la veu per cantar. Ha estudiat cant al Conservatori. Cant coral.

cantaire [var.: cantor] m i f Persona que canta en una coral. S’han aplegat tots els cantaires del barri per fer un concert.

cantant m i f Persona que es dedica professionalment al cant. Un cantant d’òpera.

cantar v tr i intr Produir sons musicals amb la veu. Vaig sentir cantar John Lennon en persona. La soprano va cantar unes cançons noves.

cantarella f Manera peculiar de parlar. Per la cantarella, va conèixer que no era de ciutat.

cantautor, cantautora m i f Cantant que compon les pròpies cançons.

cantimplora f Recipient de coll estret i tap amb rosca per portar-hi aigua en una excursió.

càntir [var.: *cànter] m Recipient de terrissa per beure aigua: *botija.

cantó m 1 Angle d’una habitació, d’un moble, etc. Els cantons d’una taula. A un cantó del menjador hi havia una taula raconera. 2 Confluència de carrers o de camins, cantonada. La casa del cantó. Viuen a un cap de cantó. Els quatre cantons. 3 Banda. Viuen a l’altre cantó de poble. Ho diuen per tots els cantons.

cantonada [var.: cantó m] f Confluència de dos carrers; angle que hi formen les cases. Visc a la segona cantonada. L’edifici de la cantonada, que fa cantonada.

cantor, -a adj i m i f Que canta. Ocells cantors. Els cantors d’una coral.

canvi 1 El fet de canviar, de transformar-se. En cinc anys, quin canvi que ha fet el barri! 2 Diners petits, moneda. Si tothom em paga amb bitllets grossos, em deixareu sense canvi. Que té canvi de deu mil? 3 Divises per canviar. L’oficina de canvi de l’estació no tanca mai.

canviar 1 v intr i règ Transformar-se. Amb els anys, li ha canviat molt el caràcter. 2 v tr Bescanviar. Canviaven cromos. 3 Comprar divises. Vull canviar uns dòlars.

canya f Tija dura de certes plantes. Canya de sucre. Un cobert de canya.

1canyella [var.: canella] f Part de davant de la cama. Els cops a la canyella són molt dolorosos.

2canyella f Escorça seca de l’arbre anomenat canyeller que es fa servir com a condiment. Canyella en pols.

caos m Desordre i confusió totals. Després del terratrèmol, allò va ser un caos.

1cap m 1 Part superior del cos de les persones i del davant de molts altres animals. Té un cap molt gros. Li fa mal el cap. Va entrar la pilota d’un cop de cap. 2 [fig.] Capacitat intel.lectual, pensament. Té molt de cap per als negocis, per als estudis. No sé pas on tens el cap!

2cap m 1 Extrem, acabament. El cap de la Nau. El cap de taula. D’un cap a l’altre de la ciutat. El cap d’any. S’ha xafat el cap del dit gros. No va tornar fins al cap de molts anys. A què treu cap, aquesta bestiesa? Al cap i a la fi, a qui aprofita tot això? 2 m i f Persona que mana, governa, dirigeix, etc. Tots obeïen el cap. El cap d’Estat. Una cap de negociat. És el cap de colla.

3cap det 1 [en frases negatives] Ni un, ni una. Vaig anar a caçar bolets i no en vaig trobar cap. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Algun. Si en trobes cap, m’avises. Que has vist cap peça de la màquina, per aquí damunt?

4cap (a) prep En direcció a. Els he vist que pujaven cap dalt. Que si cap aquí…, que si cap allà… Cap a quina banda vols que estirem?

capa f Peça ampla i llarga d’abric, amb vol i sense mànigues.

capaç adj Que té capacitat (de, per). No els veig prou capaços per tirar-ho endavant. Aquella, és ben capaç de no venir! Les tietes són capaces d’enredar-ho tot.

capacitat f 1 Qualitat de poder fer. Té molta capacitat per als negocis. 2 Propietat de contenir, cabuda. Quina capacitat té, aquesta sala?

capatàs [pl. -assos] m Cap d’una colla de treballadors.

capbussada [var.: cabussada f, cabussó m] f Acció de capbussar-se: *capfico. Es desafiaven a fer capbussades.

capbussar-se [var.: cabussar-se] v pron Tirar-se de cap dins l’aigua: *capficar-se. Es capbussaven fins a tocar fons.

capçada f Conjunt de les branques d’un arbre.

capçal m Part del llit on descansa el cap.

capçalera f 1 Barana superior d’un llit. Un metge de capçalera. 2 Titular d’un diari. Avui totes les capçaleres en van plenes, de la notícia. 3 Naixement d’un riu.

al capdamunt (de) loc adv i prep A la part més alta. Es va enfilar fins al capdamunt del mur. Ja són al capdamunt.

al capdavall (de) loc adv i prep Després de tot, al final. Quan arribaràs al capdavall del carrer, tomba a la dreta. Tant presumir d’objectius i al capdavall sempre ho exageren tot! Ja són al capdavall.

capdavanter, a adj i m i f El més destacat. Tecnologia capdavantera. És el capdavanter en la seva especialitat.

capell* m Peça que cobreix el cap: barret.

capella f Església petita o que forma part d’una altra. La capella de santa Àgata. Les capelles del voltant del claustre.

capellà m Sacerdot catòlic.

capficar-se *1 v pron Capbussar-se. 2 capficar-se(-s’hi) [fig.] Preocupar-se obsessivament. Es capfica per no res. No sé per què t’hi capfiques; ja veuràs com tot acabarà bé.

capfico* m Capbussada.

capgròs [pl. -ossos] m 1 Larva de granota: *cabot, *cullereta. Observaven els capgrossos de la bassa. 2 Personatge de les festes populars que sol acompanyar els gegants.

capil.lar adj Referent als cabells. Loció capil.lar.

capità, capitana m i f 1 Grau militar entre el de tinent i el de comandant. 2 Esportista que representa l’equip on juga.

1capital m El diner com a instrument de producció. Ha invertit tot el seu capital en la compra de terrenys. El capital d’una empresa.

2capital 1 adj De la màxima importància. És una qüestió capital. 2 f Ciutat cap, o que destaca en alguna activitat. La capital de l’estat. París és la capital de França. Una capital de comarca, de província. Una capital comercial. La capital de l’art, de la moda…

capitalisme m Sistema econòmic, social i polític, basat en la propietat privada dels mitjans de producció.

capitalista adj i m i f Que controla, que (hi) aporta el capital. Un soci capitalista.

capítol m Cada una de les parts d’un llibre. Una novel.la de trenta capítols.

capó m Coberta del motor d’un cotxe. Va aixecar el capó per comprovar el nivell de l’oli.

capoll m 1 Embolcall d’algunes larves d’insecte. Un capoll de seda. *2 Flor que encara no s’ha obert: poncella.

caporal, caporala m i f Grau militar, el més baix després de soldat ras.

capritx [var.: caprici] m Desig sobtat sense motiu clar. Té el capritx de tirar-se en paracaigudes.

capsa f Recipient amb tapadora, generalment per presentar una mercaderia. Una capsa de sabates, de bombons, de mistos, de pastilles. Una capsa de música.

càpsula f Recipient relativament petit de diverses característiques i aplicacions. Una càpsula espacial. Un medicament en càpsules. La càpsula d’un projectil.

captaire m i f Persona que demana caritat. Els carrers de la ciutat eren plens de captaires.

captar 1 v tr Rebre un senyal òptic, acústic, etc. Aquest aparell no capta bé les imatges. 2 [fig.] Comprendre. No he captat bé això que m’ha dit. 3 v intr Demanar caritat. Van trobar un pobre que captava.

captura f El fet de capturar. Van anar a la captura d’un exemplar de cabra hispànica.

capturar v tr Apoderar-se (de) després de perseguir(-lo). Han capturat uns tigres vius per al zoo.

caputxa f Peça per cobrir el cap, generalment com a complement d’un abric, una capa, un anorac, un impermeable, etc.

capvespre m 1 Part del dia quan comença a fer-se fosc. *2 Tarda.

car, -a 1 adj Que sobrepassa de molt un preu mitjà. Les sabates de pell són molt cares. 2 car adv Aquells venen molt car.

cara f 1 Part anterior del cap de molts animals. Té una cara ampla, rodona, allargada. 2 Aspecte. Fas mala cara. Aquest pastís fa bona cara. 3 Costat. La cara nord d’un edifici. Les cares d’una moneda, d’una medalla, d’un poliedre. Ens vam trobar de cara.

carabassa [var.: carbassa] 1 f Fruit comestible d’horta, carnós i arrodonit, de color groc ataronjat. 2 m El color carabassa.

carabassó [var.: carbassó] m Fruit comestible d’horta, carnós, allargat i verdós.

caràcter m Manera de ser. Un caràcter obert, tancat, alegre, melancòlic. Tenir bon caràcter, mal caràcter.

característic, -a adj Que li és propi. Té una manera de caminar característica.

característica f Tret, allò que defineix. Tots dos arbres tenien unes característiques semblants.

caracteritzar(-se) v tr, pron i règ Definir(-se) segons uns trets característics. Aquella música es caracteritzava pel seu ritme viu.

caragol [var.: cargol] m 1 Mollusc amb closca en espiral. Un caragol bover. Un caragol de mar. 2 Barreta metàl.lica que té una part roscada, per unir peces. Per collar aquests caragols, hi farà falta un tornavís més prim.

caragolar [var.: cargolar] v tr Donar forma de caragol, enrotllar. Caragolar un paper, un mapa.

caram [var.: carai, caratxos] interj Indica sorpresa. Caram!, tu per aquí?

caramel [var.: *caramel.lo] m Llaminadura feta amb sucre cremat i altres ingredients. Caramels de menta, de maduixa, de cafè amb llet.

caramull* m Munt.

carassa* [var.: *carotxa, *carussa] f Ganyota.

caravana f 1 Filera de vehicles. A la tornada, vam tenir caravana. 2 Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, rulot.

carbó m Substància sòlida combustible de color negre. Carbó vegetal. Carbó mineral.

carboner, carbonera m i f Persona que fa carbó o que en ven.

carboni m Element que es troba en el carbó.

carburador m Part del motor d’explosió que fa la mescla.

carburant m Combustible dels motors de combustió interna.

carcassa f Estructura interna. La carcassa d’una nau.

card m Planta de fulles i tija amb espines, que sol fer unes flors vistoses.

cardinal adj Referit als punts de l’horitzó que permeten d’orientar-nos. Els quatre punts cardinals.

carena f Línia que divideix els vessants al capdamunt d’una serralada.

carestia f Condició d’escàs. Hi havia carestia de productes de consum.

careta f 1 [var.: carota] Peça imitant una cara que se sol dur per Carnaval. 2 Peça protectora de la cara en certs esports i oficis.

caricatura f Retrat d’algú amb els trets exagerats.

carícia f Mostra d’afecte que es fa passant la mà per alguna part del cos.

càries f Malaltia que destrueix les dents.

caritat f Allò que es dóna a algú que passa necessitat. Viuen de la caritat dels altres.

carn f 1 Els músculs del cos dels animals per oposició als ossos, la pell, etc. Un home eixut de carns. 2 La carn dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de porc, de pollastre. Cada dijous mengen carn d’olla. Carn a la brasa.

carnaval [var.: carnestoltes] m Conjunt de festes que se celebren al febrer, en què la gent es disfressa.

carnet m Document personal que acredita alguna condició de la persona. El carnet de conduir. El carnet d’identitat.

carnisser, -a 1 adj Dit de les feres que s’alimenten de carn, carnívor. 2 m i f Persona que despatxa en una carnisseria.

carnisseria f Botiga on venen carn, especialment de vedella i de xai.

carnívor, -a adj Que menja carn, dit especialment de certs mamífers. El lleó és carnívor.

carnós, -osa adj De la consistència de la carn. Un fruit carnós.

carpeta f Receptacle format per dos cartons forts plegats sobre si per posar-hi papers, documents, etc. Guarda els rebuts en una carpeta.

càrrec 1 m Ocupació que comporta una responsabilitat. Han convocat una reunió de tots els empleats que tenen algun càrrec a l’empresa. 2 Culpa, acusació, greuge. El fiscal va presentar uns càrrecs molt greus contra ell. 3 (anar, ser, estar) a càrrec de loc verb Tenir-ne l’obligació, la responsabilitat (de). Cada grup de taules està a càrrec d’un cambrer. Les despeses van a càrrec de l’empresa. 4 fer-se càrrec (de) loc verb Comprendre. No he presenciat la seva actuació, però me’n faig càrrec. La canalla són així d’entremaliats, ja me’n faig càrrec. 5 Encarregar-se (de), ocupar-se (de). Qui es farà càrrec de la nena?

càrrega f 1 Allò amb què es carrega un vehicle, una arma, una bateria elèctrica, etc. El transportista ha fet un viatge amb poca càrrega. 2 Acció de carregar. “Prohibit aparcar, excepte en cas de càrrega i descàrrega.”

carregador m Part d’una arma de foc on va la càrrega.

carregament m Càrrega d’un mateix gènere que és transportada. La policia ha descobert un carregament de tabac.

carregar v tr 1 Col.locar gènere, equipatge, etc. en un vehicle per transportar-lo. Ja carreguen l’equipatge dalt de l’avió. 2 Collocar dins d’un estri, d’un aparell, etc. un element necessari. Carregar una arma, la ploma estilogràfica, la càmera, la bateria…

carregat, -ada adj règ 1 Que duu molta càrrega. “Un carro carregat de rocs.” 2 [fig.] Que en té massa. Un vell carregat d’anys.

carrer m Via de trànsit en una població. El fred va buidar els carrers.

carrera f 1 Estudis que condueixen a l’obtenció d’un títol superior. La carrera d’advocat, de metge. 2 Cursa. Un cavall de carreres. Carreres de cotxes.

carreró m Carrer estret i curt. Un carreró sense sortida.

carret m Rodet de fotografia. Per fer totes les fotografies que vols, necessitarem ben bé dos carrets.

carretera f Via important de comunicació entre poblacions. Una carretera comarcal. Un mapa de carreteres.

carretó [var.: carret] m Vehicle petit de diferents formes per transportar càrregues petites o mitjanes. El manobre empenyia un carretó ple de sacs de ciment.

carril m Banda d’un carrer, d’una carretera per a la circulació. Un carril de bicicletes. El carril de l’autobús. Una autopista de quatre carrils.

carro m Vehicle gran de rodes tirat per cavalls o mules.

carrossa f 1 Vehicle luxós de rodes que es feia servir per al transport de viatgers. Va arribar el príncep dalt la carrossa. 2 Plataforma vehicle guarnida per a certes festes. La carrossa del nostre carrer era la més guarnida.

carrosseria f Caixa metàl.lica d’un automòbil. Ha fet pintar de nou la carrosseria.

carruatge m Vehicle tirat per animals.

carta f 1 Escrit que enviem per correu. Em sembla que tenim carta de ta germana. 2 Cada una de les cartolines d’un joc de cartes. Li agrada molt jugar a cartes.

cartabó m Estri en forma de triangle isòsceles rectangle per traçar línies o angles.

cartejar-se v rec Escriure’s cartes entre si. Tota la família es cartejava sense parar.

cartell m Full amb il.lustracions i text que conté informació publicitària. Han enganxat els cartells que anuncien el concert.

cartellera f 1 Secció d’un diari on s’anuncien els espectacles. 2 Plafó per a informacions.

carter, cartera m i f Persona que distribueix la correspondència del servei de correus.

cartera f Receptacle pla de diferents mides, amb tapadora i sovint amb nansa, per guardar-hi documents, papers, llibres, carpetes, etc.

cartó [var.: cartró] m Material rígid en forma de fulls fet de pasta de paper. Una capsa de cartó.

cartolina f Cartó prim i fi. Cartolines de dibuix.

cartutx m Peça formada per la càrrega explosiva i el projectil d’una arma de foc.

carxofa [var.: escarxofa] f Hortalissa carnosa formada per tot de fulles apinyades. Carxofes a la brasa.

cas 1 m Situació, esdeveniment, fet concret. Un cas desgraciat. “Un cas com un cabàs.” 2 fer cas loc verb Donar importància. Es va ficar bosc endins sense fer cas dels avisos de perill. 3 en cas que loc conj Si. En cas que el vegeu, no li digueu pas el que ha passat. 4 si de cas, en aquest cas, en cap cas loc adv Avisa’m, si de cas. En aquest cas, ho faré jo. En cap cas no li confiaria els meus secrets.

casa f 1 Construcció per viure-hi. Una casa de set pisos. Una casa abandonada. Viuen en una casa de lloguer. 2 La llar. Enyorava casa seva. Els diumenges s’estan a casa.

casal m Centre on es fan activitats. El casal dels avis.

casament m Acte de casar-se. Volen celebrar el casament amb un banquet.

casar 1 v tr Celebrar un matrimoni. Els va casar l’alcaldessa. 2 casar-se v pron Contraure matrimoni. Es van casar al cap de set anys de viure junts.

casat, -ada adj i m i f Que viu en matrimoni. Un home casat. El nombre de casats minva.

casc m Peça protectora del cap. El casc d’un motorista, d’un jugador de rugbi.

cascada f Salt d’aigua. La cascada del parc.

cascavell m Petita esfera metàl.lica amb una boleta a dintre que la fa sonar. “Qui posarà el cascavell al gat?”

casella f Cada un dels compartiments regulars d’un espai. Les caselles d’un escaquer.

casera* f Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: rusc.

caserna f Instal.lacions militars on s’està la tropa. Una caserna de la guàrdia civil.

caseta f Habitatge o cobert petit de diferents usos. La caseta del guarda. La caseta del gos.

casino m 1 Societat d’esbarjo. Cada tarda va al casino a fer tertúlia. 2 Establiment de joc. El casino de Montecarlo.

casolà, -ana adj De casa, fet a casa, amant de la casa. Menjars casolans. Fan una vida molt casolana.

caspa f Laminetes de pell seca que es desprenen del cap.

casserola f Recipient de cuina rodó, gran i fondo amb un mànec llarg.

casset 1 f Estoig amb cinta magnètica per gravar i reproduir sons. Té una casset amb les millors cançons dels Beatles. 2 m Magnetòfon de casset. El meu casset sona molt bé.

cassó [var.: *casset] m Recipient de cuina rodó, petit i fondo amb un mànec curt.

cassola f Recipient de cuina rodó, de diferents fondàries, amb nanses o sense i de diferents mides, fet de terra o de metall.

casta* f Mena, espècie. A l’aquari hi ha tota casta de peixos.

castanya f Fruit comestible del castanyer.

castanyer m Arbre alt, de fulla gran i caduca, que fa les castanyes.

castanyoles [var.: *castanyetes] f pl Instrument de percussió consistent en dues peces de fusta que van agafades a les mans per fer-les sonar.

castell m Fortalesa o residència dels antics nobles o reis.

castellà, -ana 1 adj i m i f De Castella, 2 [p. ext.] Que parla castellà. 3 castellà m La llengua castellana.

càstig [var.: *castic] m El fet de castigar. No li agrada servir-se dels càstigs, sinó del raonament.

castigar v tr Imposar una sanció, una pena. El van castigar a no veure el partit.

castor m Mamífer nedador que viu prop de l’aigua.

castrat, -ada adj Dit de l’animal o de la planta que han estat privats dels òrgans reproductors.

casual adj Que s’esdevé per casualitat. Un descobriment casual.

casualitat 1 f Cas que es produeix per una coincidència, atzar. Va ser una casualitat trobar-lo. 2 per casualitat loc adv D’una manera casual. La van encertar per casualitat.

català, -ana 1 adj i m i f Referent a Catalunya o a la llengua catalana. 2 català m La llengua catalana.

catàleg m Relació ordenada d’edicions, d’obres d’art, de productes, etc. El catàleg d’una editorial.

catarro m Malaltia infecciosa que provoca forts accessos de tos.

catàstrofe f Desastre de grans dimensions. Les inundacions van provocar una catàstrofe en tota la regió.

catedral f Església cristiana on hi ha la seu d’un bisbe.

catedràtic, catedràtica m i f Docent d’ensenyament mitjà o universitari que ha superat les proves màximes dins de la seva categoria.

categoria f Agrupació d’acord amb un ordre d’importància. Júnior i sènior són diferents categories de l’esport segons l’edat.

catifa f Tapís que s’estén a terra en una habitació, una escala, etc., estora. La catifa del menjador.

catòlic, -a adj i m i f Referent a l’Església catòlica. Doctrina catòlica. Són catòlics practicants.

catorze 1 det En nombre de catorze. Una novel.la de catorze capítols. 2 m El nombre 14.

catxerulo* m Joguina feta de tela o de paper tensats damunt d’una carcassa, amb una cua, que s’enlaira amb el vent: estel.

cau m 1 Forat o amagatall de certs animals de bosc. El conill va sortir del cau. 2 [fig.] Amagatall. A dalt a les golfes hi tinc el meu cau.

caure v intr 1 Anar avall atret per la llei de la gravetat. Ha caigut la barana del balcó vell. Va ensopegar amb el portal i va caure tan llarg com era. Ha caigut per les escales i s’ha trencat tots dos braços. 2 [fig.] El nou secretari em cau bé.

causa 1 f Raó que provoca un fet. La mala sort ha estat la causa de la desgràcia. S’ha interromput l’emissió per causes tècniques. 2 a causa de loc prep Van quedar aïllats a causa de la forta nevada.

causar v tr Provocar un fet. L’accident va ser causat per la imprudència dels dos conductors.

cava f Xampany. Brindaven amb cava.

cavalcar v tr Anar dalt de cavall. Cavalcava un preciós cavall àrab.

cavall m Mamífer corredor, molt apreciat per la seva velocitat.

cavalla* f Peix de cos allargat que es menja fresc i en conserva: verat.

cavaller m 1 Antigament, home armat que disposava de cavall. 2 Home educat. És tot un cavaller.

cavallet 1 m Suport d’una tela de pintor, d’una taula provisional. 2 cavallets m pl Atracció de fira formada per una plataforma que gira amb diferents elements on enfilar-s’hi.

cavar v tr Remoure la terra amb una eina; fer-hi un clot. Abans de plantar els alls, hauries de cavar una mica el tros. Els obrers cavaven una rasa per a les conduccions elèctriques.

caverna f Cova.

caviar m Menja a base d’ous d’un peix anomenat esturió.

cavitat f Espai buit en un cos, una superfície. Les cavitats nasals. Les cavitats d’una roca.

ceba f Planta d’horta cultivada pel seu bulb, anomenat també ceba. Una sopa de ceba. Conill amb cebes. Botifarró de ceba.

cec, cega [var. fam.: cego] adj i m i f Persona privada del sentit de la vista. És cec de naixement.

cedir 1 v intr No resistir a una pressió. La branca era tan carregada de fruita, que va cedir. Davant de tanta insistència, va acabar cedint. 2 v tr Donar sense reclamar els seus drets. Li va cedir part de l’herència.

cedre m Arbre molt alt de fulla perenne i de capçada irregular.

cel m L’espai que hi ha damunt nostre com una volta. L’avió era un puntet allà en el cel.

celebració f Fet de celebrar.

celebrar v tr 1 Manifestar acord, alegria, per un fet que jutgem adequat, beneficiós. Celebrem que estigueu d’acord amb la nostra decisió. Han celebrat el naixement del fill amb una festa. 2 Dur a terme un ritual. Celebrar un funeral. Celebrar eleccions legislatives.

cèlebre adj Famós, d’anomenada. Marie Curie es va fer cèlebre pels seus treballs científics.

celeste adj Referent al cel, a l’espai. Els cossos celestes.

cella f Cada un dels arcs de pèls que hi ha a la part de dalt de les òrbites dels ulls.

cel.la f Habitació de presó, de monestir, etc. El van dur a la cel.la de càstig.

celler m 1 Local subterrani on s’elabora i es guarda el vi. *2 Lloc on es guarda els queviures: rebost.

cel.lofana f Paper transparent.

cèl.lula f Unitat microscòpica dels éssers vius.

celobert m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: *desllunat, *mompeller. Se sentia enraonar la gent dels pisos pel celobert.

cementiri [var.: *cementeri] m Lloc on s’enterra els morts. Cementiri municipal.

cendra f Residus amb aspecte de pols grisa que queden després de cremar completament materials com ara fusta o carbó.

cendrer m Recipient per llençar-hi la cendra dels cigarrets mentre es fuma.

cens m Llista oficial de les persones que reuneixen unes determinades condicions: ser habitants d’un lloc, tenir el dret de votar, etc. El cens electoral.

cent 1 det En nombre de cent. Han passat cent anys des de la invenció del cinema. 2 m El nombre 100. 3 per cent loc adj Indica una proporció sobre cent. Li han fet un descompte del 8 per cent

centena f Conjunt de cent unitats. Al número 323 hi ha tres centenes.

centenar m Cent (d’una cosa). Ha anat arreplegant botons fins a arribar al centenar.

centèsim, -a det S’aplica a una part d’un tot que ha estat dividit en cent parts. La centèsima part d’un metre és un centímetre.

centígrad adj Dit dels graus de temperatura. El termòmetre assenyala trenta graus centígrads.

cèntim 1 m Moneda fraccionària. 2 [fig.] Diners. Són una gent molt econòmica, que sempre han mirat molt el cèntim. 3 [fam.] cèntims m pl Diners. No tenen prou cèntims per comprar la casa on viuen.

centímetre m Unitat de longitud que equival a la centèsima part del metre.

central 1 adj Que és al centre; principal. La part central de la capella. Les oficines centrals. 2 f Conjunt d’instal.lacions on es concentren connexions i serveis. Una central telefònica.

centrar v tr 1 Situar al centre. Procura centrar la imatge. 2 Xutar la pilota cap al centre. El lateral va centrar la pilota al davanter.

centre m 1 Punt del mig d’un espai. El centre de la circumferència. 2 El nucli d’una zona. El centre de la ciutat. 3 Entitat o establiment on es concentren activitats o serveis. Centre cívic, comercial, educatiu.

centreamericà, -ana adj i m i f De Centreamèrica.

cenyit, -ida adj Estret, ajustat. Duia uns pantalons molt cenyits.

cep m Planta que fa el raïm, vinya.

cera f Substància grogosa segregada per les abelles.

ceràmica f Objecte de terra cuita. Un càntir de ceràmica.

cercar v tr Provar de trobar: buscar.

cercle m Figura plana tancada dins una circumferència.

cèrcol m Anella gran com les que es fan servir en gimnàstica rítmica.

cereal m Nom genèric de les plantes cultivades que fan espiga.

cerebral adj 1 Referent al cervell. Un tumor cerebral. 2 [fig.] Fred, que calcula molt les coses. Un polític molt cerebral.

cerimònia f Acte ritual, sovint solemne. La cerimònia de clausura del Festival de Cinema.

cert, -a 1 adj Que ha passat de debò, que s’ajusta a la veritat. Una història certa. 2 det Algun, alguna. Això només passa en certes ocasions. Tenen una certa semblança.

certament adv Per descomptat, tanmateix. Certament, no m’ho acabava de creure.

certesa f Seguretat que una cosa és certa. Té la certesa que no vindrà.

certificat m Document oficial que dóna garantia d’un fet. Certificat d’estudis. Certificat mèdic.

cervell m Part principal de l’encèfal.

cervesa f Beguda alcohòlica feta amb ordi.

cervo, cerva [var.: cérvol, cérvola] m i f Mamífer amb banyes ramificades, el mascle.

cessar v intr Aturar(-se) una activitat, un moviment. La tempesta va cessar de cop.

cessió f Fet de cedir, de donar. Ha fet cessió dels seus béns.

cicatriu f Senyal deixat al cos per una ferida. Una antiga cicatriu li travessava la galta dreta.

cicle m Període de temps que tanca un seguit de fets o de fenòmens. El cicle anual de les estacions.

ciclisme m Esport practicat amb bicicleta.

ciclista 1 adj Referent al ciclisme. La Volta Ciclista a Catalunya. 2 m i f Persona que va en bicicleta o que practica el ciclisme.

cicló m Vent molt violent que es forma als tròpics.

ciència f [sovint en pl.] Conjunt de coneixements al voltant d’un objecte d’observació i d’estudi. Els progressos de la ciència. Les ciències naturals i socials.

científic, -a 1 adj Referent a la ciència. Estudis científics. 2 m i f Persona que es dedica a la ciència. Una científica d’anomenada.

cigala f 1 Insecte que es caracteritza pel so continu i monòton dels mascles a l’hora de la calor. 2 [fam.] Penis.

cigar m Cilindre de fulles de tabac caragolades per ser fumat.

cigarret [var.: cigarreta f, cigarro m] m Petit cilindre de paper fi ple de tabac per ser fumat.

cigne m Ocell nedador de coll llarg i esvelt.

cigonya f Ocell migratori de potes i coll llarg, i de bec llarg i punxegut.

cigró [var.: *ciuró] m Llegum arrodonit i grogós, amb una espècie de bec petit. Li van servir un plat de cigrons amb espinacs i ou dur.

cilindre m Cos amb dues bases circulars iguals i paral.leles.

cilíndric, -a adj Referent al cilindre. Un cos cilíndric.

cim m Punt més elevat d’una muntanya. Ja hem fet el cim!

ciment m Material de construcció compost de pedra calcària i argila.

cinc 1 det En nombre de cinc. Els cinc dits d’un peu. 2 m El nombre 5. 3 f pl La cinquena hora després de les 12.

cine [var.: cinema] m 1 Art de la cinematografia. Els artistes de cine. Els productors, els directors de cine. 2 Sala on es projecten pel.lícules cinematogràfiques. Els grans cines d’abans, ara són petites sales.

cinematografia f Art de representar imatges en moviment en una pantalla.

cinematogràfic, -a adj Referent al cinema. Estudis cinematogràfics.

cingle m Desnivell important en una muntanya que forma una paret vertical. Els cingles de Bertí.

cínic, -a adj i m i f Que menysprea públicament els criteris morals dels altres.

cinisme m Condició de cínic. Encara va tenir el cinisme de presentar-se davant les víctimes de les seves malifetes.

cinquanta 1 det En nombre de cinquanta. Cinquanta anys fan mig segle. 2 m El nombre 50.

cinquè, -ena 1 det i pron El que fa cinc. Viuen al cinquè pis. Posa’t el cinquè. 2 cinquè m Nombre fraccionari. Tres cinquens (3/5).

cinta f 1 Banda estreta de roba. Es recollia el cabell amb una cinta. 2 [p. ext.] Banda de diversos materials, amplades i funcions. Cinta aïllant. Cinta transportadora. Cinta adhesiva.

cintura f Part del cos d’una persona allà on el tòrax s’estreny. Tenia una cintureta de vespa.

cinturó m Tira de cuiro o de roba que va al voltant de la cintura per subjectar o estrènyer la roba. El cantant de rock duia un cinturó ample de pell amb adorns de plata.

circ m Espectacle que reuneix diverses atraccions, especialment d’acrobàcia. Ha arribat el circ de Moscou.

circuit m Camí, recorregut, tancat en ell mateix. Anirem al circuit de Montmeló a veure les carreres de cotxes. Un circuit elèctric.

circulació f 1 El fet de circular. Han posat en circulació uns nous bitllets de cinc mil pessetes. La circulació de la sang. 2 Trànsit. Els problemes de circulació del centre de la ciutat.

1circular 1 adj Que té forma de cercle. Una plataforma circular. 2 f Escrit que s’envia a diferents persones amb una mateixa informació. Hem rebut una circular del Departament d’Ensenyament.

2circular v intr i règ Transitar, fer un recorregut. Els cotxes circulaven a bona velocitat. La sang circula per les venes i les artèries.

circulatori, -òria adj Referent a la circulació. L’aparell circulatori. El caos circulatori de les grans ciutats.

circumferència f Figura geomètrica formada per una línia tancada, amb tots els punts a la mateixa distància del centre.

circumstància [sovint en pl.] f Fet que n’acompanya un altre. Ha acabat així per circumstàncies de la vida.

cirera f Fruit comestible del cirerer, en forma de boleta vermella.

cirerer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les cireres.

ciri m Espelma gran.

cirurgia f Branca de la medicina especialitzada en les operacions.

cirurgià, cirurgiana m i f Especialista en cirurgia.

cisell m Eina en forma de barra plana amb tall a l’extrem per treballar els metalls i altres materials durs.

cistell [var.: cistella f] m Recipient amb nansa fet de materials teixits. Un cistell de fruita.

cistella f Cèrcol amb xarxa foradada, propi del joc de bàsquet. Ha fet cistella des del centre de la pista.

cita f El fet de convenir una trobada amb algú. Té una cita amb una amiga de la infància.

citar v tr 1 Demanar que algú comparegui. El jutge els ha citat demà a les nou. 2 Esmentar. Li agrada citar els clàssics.

ciutadà, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Vida ciutadana. 2 m i f Persona que viu a ciutat. 3 [p. ext.] Que té els drets reconeguts com a natural d’un país. Es va adreçar als ciutadans i a les ciutadanes.

ciutadania f Condició de ciutadà d’un país. Té la ciutadania francesa.

ciutat f Població important. La ciutat d’Alacant.

civada f Cereal que fa una espiga molt ramificada: *avena. Flocs de civada.

cívic, -a adj Referent al civisme, a la societat. Un comportament cívic. Un centre cívic.

civil adj Referent al conjunt dels ciutadans. La societat civil.

civilització f Conjunt de coneixements i de tècniques que caracteritzen una col.lectivitat humana. La civilització egípcia.

civilitzat, -ada adj Educat, reflexiu, disposat al diàleg. Es van separar d’una manera civilitzada.

clan m Grup de persones tancat, especialment amb lligams familiars. Tots els parents formaven un clan que es protegien i s’ajudaven els uns als altres.

clandestí, -ina adj Que existeix o es fa de manera oculta, sense permís. Una societat clandestina.

clapa [var.: clap m] f 1 Taca, tros diferent en un conjunt. La paret era plena de clapes de pintura que havia saltat. El cel estava núvol amb algunes clapes.

clar, -a 1 adj Transparent, lluminós; mancat de densitat. Un cel clar. Una sopa clara. 2 [fig.] Diu les coses clares. El seu pensament és ben clar. 3 clar adv Parla més clar, que no t’entenc. 4 és clar loc adv Naturalment. És clar que li agrada. Volia fer-ho ell però, és clar, no el vaig deixar.

clara f Matèria transparent de l’ou, que envolta el rovell.

clarament adv D’una manera clara. Se’l veia clarament contrari a arribar a un acord.

claredat [fig.] f Qualitat de clar. Ens ho ha dit amb tota claredat.

claror f Qualitat de clar, de lluminós. Si corres la cortina, entrarà més claror.

classe f 1 Espècie, mena: *casta. Al zoològic hi ha tota classe d’animals. 2 Aula, nivell educatiu. A quina classe vas? 3 Grup social de característiques definides. Només es fan amb gent de la seva classe.

clàssic, -a 1 adj De l’època dels clàssics. Música clàssica. 2 Característic. Hem tingut la clàssica conversa de cada migdia. 3 m i f Persona l’obra de la qual és considerada un model. Els clàssics de la literatura.

classificació f 1 Acció i efecte de classificar. 2 [esp.] Ordre resultant d’una competició esportiva. Són els segons de la classificació.

classificar 1 v tr Ordenar segons uns criteris. Hem classificat una sèrie de monedes segons la data. 2 classificar-se v pron Situar-se amb avantatge en una competició esportiva. L’equip es va classificar per als quarts de final.

clatell [var.: *clotell] m Part de darrere del coll: *bescoll.

1clau m 1 Tija metàl.lica amb cabota i acabada en punta que es fa entrar a cops de martell en una superfície, amb diferents finalitats. Necessitarem claus més llargs per poder clavar la tapa de la caixa. *2 [p. ext.] Ullal. 3 clau de ganxo Clau en forma de L. El quadro s’aguantava a la paret amb un clau de ganxo.

2clau f 1 Estri metàl.lic de diferents formes i llargàries que s’introdueix en un pany i es fa girar per obrir-lo o tancar-lo. Has deixat la clau al pany. 2 [fig.] Allò que permet de solucionar un problema. L’inspector va trobar la clau de l’enigma. Els exercicis s’han de corregir amb la clau. 3 clau anglesa Eina amb un bec graduable per fer girar els perns.

claudàtor m Qualsevol dels dos signes [ ] utilitzats per a certs tipus d’aclariments en un escrit.

clauer [var.: portaclaus] m Estri per portar les claus.

claustre m 1 Pati tancat i amb pòrtics d’una església, un monestir, etc. El claustre de la catedral. 2 Conjunt del professorat d’un centre. 3 Òrgan de govern d’una universitat compost de personal docent i no docent elegit.

clàusula f Cada un dels apartats d’un document, com ara un contracte.

clausura f Acabament. Han començat els actes de clausura del congrés.

clavar 1 v tr Fer entrar un clau en una superfície; fixar amb claus. Clavant un clau, s’ha picat els dits amb el martell. 2 [fam.] Pegar, donar. Li ha clavat un cop de puny. 3 clavat exp Indica que allò que diem és exacte. Clavat!, és així mateix com tu dius.

claveguera f Conducció subterrània per on s’escolen les aigües de la pluja i les aigües brutes d’una població.

clavegueram m Xarxa de clavegueres.

clavell m Flor molt olorosa que pot ser de diferents colors. Duia un clavell vermell al trau.

clavícula f Os llarg que va articulat amb l’omòplat i amb l’estern.

clavilla f Peça amb un piu, que té diverses utilitats. Les clavilles d’un endoll, d’un instrument de corda.

clàxon m Botzina elèctrica d’un automòbil.

clenxa f Ratlla que es fa en un pentinat. Es pentina amb una clenxa al mig.

clero [var.: clerecia, clergat] m Conjunt dels religiosos i religioses.

clic 1 m Onomatopeia del so d’un mecanisme. El pany va fer un clic inesperat. 2 fer clic loc verb Pitjar el botó del ratolí d’un ordinador.

client, clienta m i f Persona o entitat que compra habitualment en un comerç o utilitza les prestacions d’un establiment de serveis o d’un professional. Els clients d’un bar, d’una discoteca, d’un supermercat. Els clients d’un advocat.

clientela f Conjunt dels clients. D’ençà que ha canviat d’amos, el súper ha guanyat clientela.

clima m Conjunt de les característiques atmosfèriques d’un lloc. Clima mediterrani, tropical.

climàtic, -a adj Referent al clima. És molt sensible als canvis climàtics.

climatitzat, -ada adj Dotat d’aire condicionat. Un local climatitzat.

clínica f Establiment hospitalari, generalment privat, de dimensions més reduïdes que un hospital.

clip m Peça, generalment de filferro, doblegat de manera que fa molla i serveix per subjectar. Agafa totes aquestes fitxes amb un clip.

clivell* [var.: clivella f] m Obertura que es fa en una superfície: esquerda. La terra era plena de clivells a causa de la sequera.

clofolla f Closca d’alguns fruits. Clofolles d’avellana.

cloïssa f Petxina de closca llisa. Cloïsses al vapor.

clor m Element químic molt utilitzat per desinfectar l’aigua.

closca f Embolcall dur de l’ou, de certs fruits i de certs animals, especialment invertebrats. La closca d’una tortuga, d’un caragol, d’un cranc, d’una gamba. La closca d’una avellana

clot m Enfonsament que hi ha en una superfície. Els clots dels arbres eren plens de l’aigua de la pluja. Tenia un clotet a la barba.

clòtxina* f Mol.lusc marí amb una closca de dues valves allargades i negres: musclo.

cloure v tr Tancar. Les paraules del president van cloure l’acte.

clovella* f Closca dura d’alguns fruits, com les avellanes o les ametlles.

club m Associació, especialment esportiva. Un club de futbol.

coacció f Pressió damunt d’una persona per obligar-la a fer alguna cosa. Els jutges van tenir coaccions per part d’alguns membres del govern.

cobert m 1 Construcció senzilla per tenir-hi coses a cobert. Al pati hi ha un cobert per a les eines. 2 Estri per menjar (culleres, forquilles i ganivets). Poseu els coberts a taula. 3 Servei per a cada persona que seu a taula. Poseu un altre cobert a taula, que tenim un nou convidat.

coberta f 1 Plataforma superior d’un vaixell. Prenien el sol a coberta. 2 Full primer d’un llibre, on sol haver-hi el títol.

cobra f Serp verinosa, pròpia de l’Àsia i de l’Àfrica.

cobrador, cobradora m i f Persona que s’encarrega de cobrar. Abans, als autobusos, hi havia cobrador a part de conductor.

cobrament m El fet de cobrar. Han passat a fer el cobrament dels rebuts endarrerits.

cobrar v tr Rebre diners en concepte d’una pagament, d’un deute. Ha cobrat la paga de l’estiu.

cobrellit [var.: *cobertor] m Coberta de damunt d’un llit, que serveix per guarnir.

cobrir v tr Estendre(-s´hi, -ho) per damunt fins a tapar(-ho) completament. La neu cobria les teulades.

coca f Pastís pla i de poc gruix que va guarnit amb ingredients dolços o bé salats. Coca de Sant Joan. Coca de tonyina, de pinyons. Coca de forner.

coça f Cop que certs animals donen amb les potes de darrere. La mula va començar a tirar coces.

cocaïna f Droga usada en anestèsies, que crea addicció.

coco m Fruit comestible de carn blanca i closca dura produït per una palmera anomenada cocoter.

cocodril m Rèptil que habita prop dels corrents d’aigua. Els cocodrils del Nil.

codi m 1 Sistema de signes per comunicar-se. Codi lingüístic, ortogràfic. 2 Conjunt de normes. Codi de circulació.

codony m Fruit de gust aspre, molt utilitzat per fer-ne confitura.

codonyat m Confitura de codony.

coent adj Que cou al paladar. Pebre coent.

coet m Projectil que és enlairat, bé com a element de focs artificials, com a arma o per explorar l’espai.

cognom m Nom de família: *llinatge.

cogombre m Planta d’horta que fa un fruit verd i allargat del mateix nom.

coherència f Sentit, lògica, en allò que es diu o s’escriu. Fa uns discursos sense coherència.

coincidència f Fet de coincidir, casualitat. Va ser una coincidència trobar-lo allà.

coincidir v intr i règ 1 Trobar-se en un mateix lloc (amb algú). Vaig coincidir amb ell al tren. 2 [fig.] Concordar. Els nostres punts de vista coincideixen.

coix, -a adj i m i f Que camina malament per algun defecte a les extremitats inferiors o a les potes. Una dona coixa. Un gat coix.

coixejar v intr Anar coix. Li feia mal la cama i coixejava.

coixí m Peça de roba farcida d’algun material que la fa flonja. Els coixins d’una butaca. El coixí del llit.

coixinera f Funda d’un coixí.

col f Planta d’horta que fa unes fulles grosses replegades sobre elles mateixes.

cola f Substància adhesiva.

colador m Estri per colar.

colar 1 v tr Passar un líquid per un estri a fi de retenir els elements sòlids que pot contenir. Una vegada fet el caldo, s’ha de colar. 2 colar-se v pron Passar davant sense esperar tanda. Fa mitja hora que fem cua per entrar al cine i ara aquell se’ns ha colat.

colgar 1 v tr Cobrir, enterrar. L’esllavissada va colgar alguns cotxes que hi passaven. *2 colgar-se v pron Ficar-se al llit. Les onze, per mi, ja és hora de colgar-se.

còlic m Diarrea.

coliflor [var.: *colflor, *colflori] f Planta d’horta de la qual s’aprofita la flor com a verdura.

coll m 1 Part estreta del cos de les persones i de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. Té el coll curt. 2 Part d’una peça de roba propera al coll. El coll d’una camisa, d’una jaqueta. 3 [var.: collada] Pas entre muntanyes.

colla f [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Grup de persones, especialment que solen anar juntes. Els caps de setmana es troba amb la colla. Una colla sardanista, castellera. Una colla de segadors. Són una colla de ximples. Una colla que els hi has d’estar sempre a damunt.

col.laboració f El fet de col.laborar. Per tirar endavant l’empresa, demanen la col.laboració de tothom.

col.laborador, -a adj i m i f Que col.labora. El públic es va mostrar col.laborador. Escriu com a col.laborador d’un diari.

col.laborar v règ Contribuir amb el propi esforç a una activitat comuna. Han col.laborat generosament a la reconstrucció de la biblioteca de Sarajevo.

col.lapse m 1 Afecció sobtada causada per una baixada de la tensió arterial. 2 [fig.] L’avaria dels semàfors va provocar un collapse circulatori.

1collar m 1 Peça que subjecta el coll d’una bèstia. El gos no duia collar. 2 Collaret. Un collar de diamants.

2collar v tr Estrènyer. Aquests caragols estan fluixos, els heu de collar més.

collaret [var.: collar] m Conjunt de peces de joieria enfilades que es posen al voltant del coll. Un collaret de perles.

col.lecció f Conjunt de coses amb trets en comú que han estat aplegades. Una col.lecció de segells, de monedes antigues, de pintura impressionista…

col.lectiu, -iva 1 adj Referent a un conjunt. Interessos col.lectius. 2 col.lectiu m Conjunt de persones amb trets o interessos comuns. Va parlar en nom del col.lectiu d’afectats per les obres del metro.

col.lega m i f Company, companya de professió. Abans de fer l’operació, el cirurgià ho va consultar amb diferents col.legues.

col.legi m 1 Escola. Al migdia, els escolars surten de col.legi. 2 Associació de professionals. Col.legi d’advocats.

collir v tr 1 Fer la collita. Ja era el temps de collir el préssec. 2 Arreplegar fruits, herbes, flors, etc. Va collir unes margarides per fer-ne un ram. 3 Plegar de terra. Colliu-me el paquet de tabac, si us plau, que no em puc ajupir.

collita f El fet de collir un producte agrícola; conjunt dels productes collits. La collita del raïm s’anomena verema, i la del blat, sega.

colló 1 m Testicle. Va rebre una puntada de peu als collons. 2 collons m pl [fig] Coratge; barra. No tindrà prou collons per dir-l’hi. Quins collons que tens d’arribar a aquestes hores! 3 exp Collons, quin avorriment! 4 tocar els collons loc verb Emprenyar. Tanta insistència ja em toca els collons.

col.locació f Lloc de treball. Han anat a l’oficina de col.locació.

col.locar v tr i règ Posar en un lloc. On vols que col.loquem el sofà?

col.loqui m Conversa, especialment entre un conferenciant i el públic. Anuncien una xerrada sobre la reforma educativa, amb col.loqui.

colom, coloma m i f Ocell de cos arrodonit, molt freqüent actualment a les ciutats.

1colònia f Aigua de colònia. M’agrada la colònia fresca.

2colònia 1 f Establiment comercial, territori dependent d’una potència. Les antigues colònies franceses de l’Àfrica. 2 Grup de persones d’un mateix país que viuen en un altre país. La colònia alemanya de Barcelona. 3 colònies f pl Estada que solen fer els escolars en un indret amb finalitats educatives o d’esplai. Una casa de colònies.

color m 1 Impressió visual. El color vermell. 2 Material de diferent composició i presentació per pintar, dibuixar o tenyir. Una capsa de llapis de colors.

colorant m Substància que s’utilitza per donar color. El safrà en pèl, el pebre vermell i el tomàquet són els millors colorants dels menjars.

colorit m Combinació de colors. Un espectacle de gran colorit.

colossal adj Grandiós. Un edifici colossal.

columna f 1 Suport d’una certa alçada, generalment de secció circular. Les columnes del Partenó. 2 Conjunt d’elements alineats en una direcció. Una columna de soldats. Una columna de fum. La columna vertebral.

colze m Part posterior de l’articulació del braç i l’avantbraç. S’obria pas a cops de colze.

colzera f Protecció dels colzes. Ha posat colzeres de cuiro al jersei.

com 1 adv Indica manera com a nexe de comparació, quantitat. “Vermell com una magrana.” Com vols el cafè? S’ho pren com si li hi anés la vida. Com més l’avisareu, menys cas en farà. 2 com, com que conj Indica causa. Com no has avisat, no hem preparat res. Com que sé que t’agrada dinar d’hora, ja hem parat taula. 3 com a loc prep En qualitat de. Ens va parlar com a president de l’associació.

coma f Signe de puntuació, generalment intern de frase. Les intercalacions explicatives han d’anar entre comes.

comanda f Encàrrec que es fa a un comerç. Els dependents preparaven les comandes que els havien fet per telèfon.

comandament m Acció de dirigir, càrrec de direcció. Qui duia el comandament de les tropes?

comandant, comandanta m i f Grau militar entre el de capità i el de tinent coronel.

comando m Grup d’especialistes per a una acció bèl.lica.

comarca f Territori format per diversos municipis que constitueix una unitat geogràfica, econòmica o política. La comarca de la Safor.

comarcal adj Referent a la comarca. Els consells comarcals.

combat m 1 Lluita entre forces armades. Els dos exèrcits van entrar en combat. 2 Enfrontament en un esport de lluita. Un combat de boxa, de judo, de karate.

combatent m i f Persona que participa en un combat armat.

combatre v tr Lluitar (contra). Estava disposat a combatre els seus adversaris polítics fins al final.

combinació f L’efecte de combinar. La nova alineació de l´equip va resultar una bona combinació de defensa i d’atac.

combinar v tr Aplegar de manera equilibrada. L’heroi de la novel.la sabia combinar la força i l’astúcia.

combustible 1 adj Que produeix combustió. El carbó és una matèria combustible. 2 m Matèria que quan està en combustió produeix energia. La gasolina és un dels combustibles més gastats avui dia.

combustió f El fet que una substància cremi i desprengui calor. Aquella substància va fer una combustió espontània.

comèdia 1 f Gènere dramàtic. La Comèdia de l’Art. 2 fer comèdia loc verb Fingir. Si plora no n’heu de fer cas, que fa comèdia.

començament [var.: començ] m Acte de començar, inici. Al començament, la pel.lícula és una mica lenta.

començar 1 v intr Fer l’arrencada d’una acció. Comença la sessió. 2 començar a v aux Ja han començat a sopar.

comentar v tr Fer observacions (sobre). Ja m’havien comentat que tenia mal caràcter.

comentari m Observació. Després d’haver llegit l’original, me’n va fer uns quants comentaris.

comentarista m i f Especialista en una matèria sobre la qual parla o escriu, generalment als mitjans de comunicació.

comerç m Activitat de comprar i vendre, establiment que s’hi dedica. El comerç entre Europa i Àfrica va en augment. Tenen un comerç d’espècies.

comercial adj Referent al comerç. Relacions comercials.

comerciant, comercianta m i f Persona que es dedica al comerç.

comerciar v règ Tenir relacions comercials. Només comerciaven amb els països veïns.

comestible 1 adj Que es pot menjar. Uns bolets comestibles. 2 comestibles m pl Queviures. Una tenda de comestibles.

cometa m Cos celeste que sol dur cua.

cometre v tr Fer, especialment una acció criticable. Cometre un crim, un error.

comiat m Acció i efecte d’acomiadar(-se). Van fer un festa de comiat abans d’anar-se’n cap a Amèrica.

còmic, -a 1 adj Que fa gràcia, que fa riure. Va adoptar una postura còmica. 2 m i f Autor o artista que es dedica a la comèdia. 3 còmic m Historieta il.lustrada.

comissari, comissària m i f 1 Càrrec dins del cos de policia. 2 Delegat temporal. L’han nomenada comissària de l’exposició.

comissaria f Oficina d’un comissari. El van portar a comissaria per interrogar-lo.

comissió f Grup de persones que tenen, temporalment, una tasca encarregada. La comissió organitzadora del festival.

comitè m Grup de persones delegades de manera fixa per fer una tasca. Comitè d’empresa.

commemorar v tr Fer una celebració en record d’algun fet. Van commemorar el vintè aniversari de la independència.

commoció f Reacció de trasbals davant un fet. Aquella mort va causar una autèntica commoció.

commoure v tr Quedar sentimentalment afectat. El va commoure la tendresa amb què es mirava els fills.

còmoda* f Moble de calaixos: calaixera. Guarda les camises a la còmoda.

còmode, -a adj Que s’hi està bé. Una cadira còmoda. Una situació còmoda.

comodí m Persona o cosa que pot cobrir diverses funcions. Com que he estat l’última d’entrar a l’empresa, em fan servir de comodí.

comoditat f Qualitat de còmode. Tenir tantes botigues prop de casa era una comoditat.

compacte, -a 1 adj Atapeït. Un públic compacte esperava els cantants. 2 compacte m Disc compacte. M’han regalat un compacte dels Dire Straits.

compadir v tr Fer pena algú, plànyer. Ja el podeu ben compadir si ha fet això.

company, companya [var.: companyó] m i f Persona que comparteix amb una altra una mateixa situació. Companys d’escola, de feina, de joc, de viatge.

companyia f 1 Presència d’algú que acompanya. Me l’he trobat en companyia d’uns desconeguts. Es van quedar una estona més per fer-nos companyia. 2 Empresa, associació dedicada als serveis o al lleure. Companyia aèria, de teatre, de navegació, d’assegurances.

companyonia f Lligam afectiu entre companys. Es tractaven amb autèntica companyonia.

comparable adj Que pot ser comparat (a). Aquestes dues actituds no són comparables.

comparació [var.: comparança] f El fet de comparar. Diu que les comparacions són odioses.

comparar v tr i règ Establir una relació de semblança o bé de diferència. Comparava la vida d’ara amb la d’abans.

comparèixer v règ Presentar-se (a). No va comparèixer a la cita fins a les sis ben tocades.

compartiment m Cada un dels espais d’un conjunt reservat a una finalitat. Els compartiments d’un vagó llit. Un calaix amb compartiments. El compartiment d’equipatge d’un avió.

compartir v tr Tenir en comú. Comparteixen els mateixos gustos.

compàs [pl. -assos] m 1 Estri per traçar línies corbes. Un estoig de compassos. 2 Unitat de mesura utilitzada en música. Al tercer moviment, ja va perdre el compàs.

compassió f Sentiment de pena, de solidaritat davant la desgràcia dels altres. Feia compassió, tot aquell sofriment.

compatible adj Que s’avé amb un altre. Tenen caràcters bastant compatibles. Un ordinador compatible.

compatriota m i f Persona del mateix país que una altra. Va parlar dels seus compatriotes que encara estaven a l’exili.

compensar v tr Equilibrar uns efectes negatius. El sou que guanyava el compensava de sobres de tanta dedicació.

competència f 1 Lluita per ser més que els altres. Els industrials del ram havien de plantar cara a la competència dels estrangers. 2 Responsabilitat. Això no és de la teva competència. 3 Qualitat de competent.

competent adj 1 Que sap fer bé les coses. Una persona competent en la seva feina. 2 Que li pertoca una tasca determinada. Això ho decidirà l’autoritat competent.

competició f Conjunt de proves o de matxs d’un esport on es lluita per un títol. Tothom estava pendent de les competicions del diumenge.

competir v règ 1 Entrar en competència. Aquell sistema de producció no podia competir amb les noves tecnologies. 2 Fer una competició.

competitiu, -iva adj Apte per competir; que comporta competició. Uns preus competitius. Estan en contra de l’esport competitiu.

complaure 1 v tr Acontentar. Van fer els impossibles per complaure a tothom. 2 complaure´s v pron i règ Tenir la satisfaccció (de). Es complauen a convidar-vos a la festa d’aniversari.

complement m Tot allò que completa una cosa. Un vestit i els seus complements.

complementar 1 v tr Fer de complement. Els adverbis poden complementar frases, verbs, adjectius i altres adverbis. 2 v rec Són dos caràcters que es complementen.

complet, -a adj Que té tots els elements necessaris, sencer. Un joc de cafè complet.

completament adv Del tot. És completament boig.

completar v tr Fer complet. Vol completar la col.lecció de segells dels jocs olímpics.

complex, -a 1 adj Que es compon de diferents elements, matisos, etc., no simple. Un situació complexa. Uns problemes complexos. 2 complex m Conjunt d’elements, de parts amb un mateix fi. Un complex industrial. 3 Conjunt d’impulsos que afecten el comportament. Complex de superioritat.

complicació f Trava, entrebanc. No tenir els papers en regla pot ser una bona complicació.

complicar v tr Fer complicat. Aquella negativa a col.laborar-hi va complicar les coses.

complicat, -ada adj No senzill, no fàcil. Un problema complicat.

còmplice m i f Persona que collabora en un delicte. L’han detinguda com a còmplice del crim.

complicitat f El fet de ser còmplice. Va fer el robatori amb la complicitat d’uns empleats.

compliment m 1 El fet de complir una cosa. Has de vetllar pel compliment dels acords. 2 [sovint en pl.] Expressió d’educació en el tracte. El van rebre amb grans compliments.

complir v tr i règ Executar un acord, una obligació. Complir una promesa. Complir amb els deures.

complot m 1 Pacte secret contra la seguretat d’algú. 2 [p. ext.] Conspiració. Tots aquells entrebancs no eren pas casuals, obeïen a un complot.

compondre v tr 1 Formar un tot. Les vèrtebres componen la columna vertebral. Compondre un número. 2 Escriure un obra, especialment musical. Mozart va compondre la simfonia Júpiter en sis setmanes.

component adj i m i f Que (en) forma part. Els van presentar totes les components de l’equip.

comportament m Manera de comportar-se, conducta. Un comportament sospitós.

comportar 1 v tr Ser la causa (de). La mort del pare va comportar la fi de moltes coses. 2 comportar-se v pron Obrar. No s’ha comportat bé amb els amics. Estigues quiet i comporta’t!

composició f 1 Obra. Una composició musical, poètica. 2 Mecanisme de l’idioma que permet la formació de paraules per unió d’altres.

compositor, compositora m i f Persona que compon obres musicals.

compost, -a 1 adj No simple. Fulla composta. Nombre compost. Temps compost. 2 compost m Paraula formada per composició. ‘Salvavides’ és un compost.

compra f Acció de comprar; la cosa comprada. Ha anat a fer la compra. Deixa la compra de la plaça a la cuina. Tornaré tard, perquè he de fer unes compres.

comprador, compradora m i f Persona que compra. Posa un anunci i de seguida trobaràs compradors.

comprar v tr Adquirir per un preu. “Qui em compra maduixes?”

comprendre v tr 1 Captar el significat d’una cosa, entendre. No comprenc com ho ha pogut fer, això! 2 Incloure. La visita d’aquest matí al museu comprèn totes les sales.

comprensible adj Que pot ser comprès. La seva desconfiança és comprensible.

comprensió f 1 Capacitat de comprendre. Té molta comprensió lectora. 2 Tolerància. No té gens de comprensió per la manera de fer del jovent.

comprensiu, -iva adj Que mostra comprensió (per). Un pare comprensiu amb els problemes dels fills.

compresa f Peça absorbent de diverses aplicacions, especialment la utilitzada durant la regla.

comprimir v tr Reduir un volum mitjançant pressió. Es comprimia el ventre amb totes dues mans.

comprimit m Medicament en forma de pastilla. Uns comprimits per a la tos.

comprometre(´s) v tr, pron i règ Portar, posar(-se), en un compromís. Aquell escàndol va comprometre la seva carrera. Es compromet a pagar els deutes en el terme d’un any.

compromís m 1 Pacte. Van negociar per arribar a un compromís a gust de tothom. 2 Situació que compromet. Amb aquelles exigències, em va posar en un compromís.

comprovar v tr Veure si una cosa està bé o és correcta. Comprova el nivell de l’oli.

comptable m i f Professional que porta els comptes d’una empresa.

comptador m Mecanisme que registra automàticament quantitats i resultats de diferent naturalesa. El comptador del gas, de la llum.

comptagotes m Estri, accessori que permet de deixar caure un líquid de gota en gota. L’ampolleta del medicament duu comptagotes.

comptaquilòmetres m Dispositiu d’un vehicle que indica els quilòmetres recorreguts.

comptar 1 v tr Determinar un nombre (de). Torna a comptar els assistents. 2 v règ Confiar (en). M’han dit que compten amb tu per a l’excursió de diumenge. 3 al comptat loc adv Pagant al moment de la compra. Com ho pagarà, al comptat o a terminis?

compte 1 m Acció o resultat de comptar; import, operació de crèdit. Ja ha començat el compte enrere. No em surten els comptes. Hem de passar comptes. Porta’m el compte, sisplau. Obrir un compte al banc. 2 exp S’utilitza per avisar d’un perill. Compte, aneu amb compte, no passeu encara! 3 a compte loc adv En concepte de diners que s’avancen. Quan van retirar la mercaderia hi van deixar la meitat de l’import a compte. 4 tenir em compte loc verb Tenir present. Has de tenir en compte molts altres aspectes de la qüestió. 5 en comptes de [var: per comptes de, en compte de] loc prep En lloc de. Aquest estiu anirem a la muntanya en comptes de la platja.

comte, comtessa m i f Títol de la noblesa. Els comtes de Besalú.

comú, -una adj Compartit. Les dues cases tenien una eixida comuna.

comunicació 1 f Acció, fet, mitjà de comunicar(-se). Volen establir comunicació amb altres biblioteques per Internet. Entre les dues famílies hi ha bona comunicació. S’ha tallat la comunicació. Els mitjans de comunicació. Una porta de comunicació amb el pàrquing. 2 comunicacions f pl Sistema de comunicació viari, telefònic, etc. Una comarca amb bones comunicacions.

comunicar 1 v tr Transmetre, fer saber. Acabaven de comunicar la notícia per ràdio. 2 v règ Haver-hi un pas entre dos espais. L’escala comunica amb el terrat. 3 v intr Estar ocupada una línia telefònica. A casa en Josep Maria comuniquen.

comunicat m Escrit breu en forma de declaració que s’adreça als mitjans de comunicació. El locutor va llegir un comunicat dels segrestadors.

comunisme m Ideologia social i política que propugna una societat sense classes.

comunista adj i m i f Referent al comunisme. Un partit comunista. El seu germà és comunista.

comunitari, -ària adj 1 Referent a una comunitat. El barri té pocs serveis comunitaris. 2 [esp.] Referit als països de la Unió Europea. Els països comunitaris.

comunitat f Agrupació de persones, d’éssers vius que comparteixen determinades característiques. Una comunitat de veïns. Les comunitats autònomes. Comunitat vegetal.

con m Cos amb un cercle com a única base i un eix. A la tornada d’un pont, posen cons en alguns carrils de les autopistes.

conca f 1 Depressió recorreguda per un curs d’aigua. La conca del Llobregat. 2 Extensió de jaciments miners. Una conca minera. 3 Cavitats dels ulls. Les conques dels ulls.

còncau, -ava adj Que fa una curvatura cap endins. Un mirall còncau.

concebre v tr 1 Procrear. Han concebut el tercer fill. 2 [fig.] Ha concebut una idea genial.

concedir v tr Donar per raó d’uns mèrits. Li han concedit un premi literari.

concentració f El fet de concentrar(-se). Hi va haver una concentració davant el palau del governador.

concentrar v tr Reunir. Han concentrat tots els esforços en l’últim partit.

concepte 1 m Idea expressada verbalment. No sap distingir conceptes de procediments. 2 en concepte de loc prep Com a. Ho va anotar en concepte de despeses generals.

concert m Sessió en què s’interpreten obres musicals. Divendres al vespre anirem a concert.

concessió f 1 Acció de concedir. Diumenge hi haurà la concessió dels premis. 2 Excepció. Amb la data d’entrega de treballs, fa massa concessions als alumnes.

conciliar v tr Posar d’acord. No sé com podrem conciliar dues propostes tan diferents.

concloure v tr Arribar a terme, a una conclusió. Demà conclouen els treballs del congrés. De les observacions fetes, en va concloure que estava en el bon camí.

conclusió f Deducció a la qual s’arriba al final d’un seguit d’arguments, de treballs, etc. Han editat les conclusions de les Jornades Cíviques.

concordança f Relació entre dues coses que es corresponen d’alguna manera. La concordança entre subjecte i verb. La concordança de sons en una rima.

concórrer v règ Coincidir, participar (en). Al concurs de cant, hi van concórrer molts participants.

concreció f Acció de concretar. Has de parlar amb més concreció.

concret, -a adj Específic. Els va posar com a exemple un cas concret que ell havia viscut.

concretar v tr Determinar(-ho) d’una manera concreta. Encara havien de concretar alguns termes del tractat.

concurrència f Conjunt de gent que s’aplega en un lloc, especialment públic. En aquella hora, a l’exposició hi havia poca concurrència.

concurs m 1 Prova de competició, generalment no esportiva. Un concurs de fotografia, de gossos d’atura, d’ocells cantaires… Un concurs de la televisió. 2 Ajuda, contribució. Ho van poder acabar amb el concurs de tots els veïns.

concursant adj i m i f Que participa en un concurs. Els equips concursants. S’hi han inscrit molt pocs concursants.

condemna f Pena aplicada per un tribunal. Havia de complir la condemna en un penal.

condemnar v tr Determinar una condemna per a algú. El tribunal el va condemnar a deu anys de presó.

condemnat, condemnada m i f Persona que sofreix una condemna. Hi havia una cel.la per als condemnats a mort.

condensar v tr Fer més dens. Si condenses tant la informació, costarà d’entendre-ho.

condició 1 f Norma que obliga. Les bases del concurs expliquen les condicions per participar-hi. 2 Estat. Fruïa d’una condició de superioritat respecte als altres. 3 a condició (de/que) loc prep o conj Sempre que. Ho explicaré a condició que no ho digueu a ningú. 4 condicions f pl Circumstàncies que (hi) influeixen. La casa no està en condicions per viure-hi. S’ha de tenir en compte les condicions de vida de la població.

condicionat, -ada adj Que reuneix unes determinades condicions. Aire condicionat.

condiment m Producte per amanir el menjar i donar-li més gust. Les espècies i la sal són condiments.

condó m Preservatiu.

condol m Manifestació de sentiment compartit davant una desgràcia. Li va donar el condol per la mort de la mare.

conducció [gen. en pl.] f Sistema de canonades per conduir un fluid. Les conduccions del gas.

conducta f Manera de comportar-se, comportament. Normes de conducta.

conducte m Vas, canonada que condueix un fluid. Tots els conductes de l’aigua s’havien fet malbé.

conductor, -a adj i m i f Que condueix. El ferro és bon conductor de l’electricitat. La conductora de l’autobús.

conduir 1 v tr i règ Portar (fins a). Va conduir els turistes fins a l’hostal. 2 v intr Dur un vehicle. Està aprenent de conduir.

conegut, -uda adj i m i f Que se’n té o s’hi té coneixença. Un paisatge conegut. En el viatge hi vaig trobar uns coneguts.

coneixement 1 m Facultat de conèixer, de tenir consciència (de). És massa petit encara per tenir coneixement. Del cop, va quedar sense coneixement. 2 coneixements m pl Referències, idea (sobre). Té molts coneixements de física.

coneixença f 1 Idea (sobre). Té una lleugera coneixença dels costums del país. 2 Relació amb algú. Van fer coneixença durant l’estiu. 3 Persona coneguda. M’he arribat fins al poble per saludar unes coneixences.

conèixer v tr 1 Arribar a una idea, a un domini (de, sobre). Coneix bé el seu ofici. 2 Establir una relació (amb). He conegut unes persones molt simpàtiques.

confecció f 1 Acció i efecte de confeccionar. Han estat uns quants dies en la confecció del mapa. 2 Producció de roba de vestir que no és feta a mida. Treballa en un taller de confecció.

confeccionar v tr Fer, combinant un seguit d’elements. Han confeccionat uns gràfics de la població.

conferència f Discurs davant de públic sobre un tema cultural. Al centre cívic organitzen una tanda de conferències sobre ecologisme.

confessar v tr Reconèixer ser(-ne) responsable; declarar un fet, generalment secret. Va confessar que era culpable.

confessió f Acció de confessar. El detingut va signar una confessió completa.

confiança f Seguretat (en). Li tenim confiança. Una persona de confiança.

confiar v règ Tenir confiança (en). Confiava en ell, perquè sabia que no el trairia.

confiat, -ada adj Que no pensa malament de ningú. Són molt confiats, no tanquen mai la porta.

confidència f El fet de confiar un secret. Li va fer una confidència amb la condició que no ho explicaria a ningú.

confirmació f El fet de confirmar. Esperaven la confirmació de la comanda.

confirmar v tr Donar seguretat d’un fet. Va confirmar el nombre de morts de l’atemptat.

confit m Boleta de sucre endurit, amb un fruit a dins.

confitat, -ada adj Dit d’un aliment que ha estat posat en conserva. Olives confitades. Fruita confitada.

confiteria f Pastisseria.

confitura f Melmelada de fruita.

conflicte m Situació o actitud obertament hostil. Estava a punt d’esclatar un conflicte entre els dos pobles.

confondre v tr Prendre una cosa per una altra. La boira m’ha fet confondre unes plantes amb persones.

conformar-se v pron i règ Mostrar-se conforme (amb). Es conformen amb ben poca cosa.

conforme adj règ Que (hi) està d’acord. No estic conforme amb l’augment.

conformitat f Permís. No vol donar la seva conformitat per al viatge.

confort m Situació de benestar, de comoditat. Viuen amb tot confort.

confortable adj Que proporciona confort. Una casa confortable.

confús, -usa adj Poc clar. El missatge era confús.

confusió f 1 El fet de confondre(´s). Hi ha hagut una confusió d’adreces i s’han enviat uns paquets equivocats. 2 Situació de barreja. Van aprofitar aquella confusió de gent per desaparèixer.

congelador m Aparell per congelar.

congelar v tr Convertir en gel. Congelar la carn, el peix.

congelat, -ada 1 adj Que ha estat congelat. Lluç congelat. 2 congelats m pl Productes congelats. Una botiga de congelats.

congestió f 1 Acumulació de sang en un òrgan. Congestió pulmonar. 2 [hip.] Una congestió de trànsit.

congrés [pl. -essos] m Aplec, institució política, per debatre qüestions i arribar a conclusions. El Congrés Internacional d’Arquitectura. El Congrés dels Diputats.

cònic, -a adj En forma de con.

conill, conilla m i f Mamífer d’orelles i potes posteriors llargues. Conill de bosc. Conill a la caçadora, a la manresana.

cònjuge m i f El marit o la muller respecte de l’altre.

conjunció f Forma gramatical que fa la funció de lligam de coordinació o de subordinació

conjunt m Grup, colla, col.lecció. Un conjunt de rock. Un conjunt de bons actors. Un conjunt de jaqueta i faldilla.

conjuntura f Situació concreta en què coincideixen uns trets determinats. La conjuntura política no els era gaire favorable.

conjura f Pacte secret contra l’Estat. Una conjura militar.

connectar v tr Establir connexió. Connectar l’ordinador.

connexió f 1 Lligam lògic. Quina connexió devia haver-hi entre els dos crims? 2 Mecanisme per posar en contacte un aparell amb la xarxa elèctrica. Has de fer la connexió entre l’ordinador i la impressora.

conquista [var.: conquesta] f Acció i efecte de conquistar. Els imperis s’engrandien amb les conquistes militars.

conquistar [var.: conquerir] v tr Apoderar-se (de). Els europeus van conquistar Amèrica.

conrear [var.: *conrar] v tr Cultivar la terra.

conreu [var.: *conró f] m Cultiu. Terres de conreu.

consagrar v tr i règ Dedicar(-se) adj Ha consagrat la meitat de la vida a l’educació dels fills.

consciència f Coneixença de si mateix i de l’entorn. Actuava amb plena consciència.

conscient adj Que té consciència (de). És conscient dels seus actes.

consegüent 1 adj Que s’esdevé com a conseqüència d’algun fet. Va esclatar el globus amb el consegüent espant del menut. 2 per consegüent loc adv Per tant. Arribes ara? Per consegüent et tocarà de fer allò que no han triat els altres.

consell m Orientació. Li va dir que no necessitava per res els seus consells.

conseller, consellera m i f Persona de qui es demana consell. Tens un mal conseller.

conselleria f Departament d’un govern autònom. La Conselleria de Treball.

consens m Acord comú. Abans de les votacions, van arribar a un consens.

consentir v tr Tolerar. Li consentien tots els capritxos.

conseqüència f Allò que es deriva lògicament (de). Aquesta història tindrà males conseqüències. Cal actuar en conseqüència.

conseqüent adj règ Que actua en conseqüència. És conseqüent amb les seves idees.

conserge m i f Persona responsable de la porteria d’un edifici. El conserge d’una escola, d’un institut.

conserva f Aliment tractat i tancat en un recipient. Conserva de fruita.

conservació f El fet de conservar. Vetllen per la conservació de la cultura popular.

conservador, -a adj i m i f Oposat als canvis socials. És d’idees conservadores. El partit conservador. Són uns conservadors.

conservar v tr Mantenir, cuidar. Encara conserven els mobles de l’àvia.

considerable adj Important, gros. La ferida és considerable.

consideració f Mirament. Em va empènyer sense cap consideració.

considerar v tr 1 Tenir en estima. El consideren molt, entre la gent de l’ofici. 2 Opinar. Ell considera que ens vam equivocar.

consigna f Instrucció donada. Van seguir la consigna de vaga general.

consistència f Qualitat de consistent. Un terreny de poca consistència.

consistent 1 adj Que aguanta ferm, que és dens Uns suports consistents. Arguments consistents. 2 consistent en loc prep Basat en. Un sol plat consistent en llegum i una salsa.

consistir v règ Basar-se (en). En què consisteix, tot plegat?

consistori m Ajuntament. Els acords del consistori.

consogre 1 m El pare del gendre o de la nora. 2 consogra f La mare del gendre o de la nora.

consol m Allò que consola. Enmig de tanta desgràcia, no trobava consol.

cònsol m i f Diplomàtic que representa el seu país en una població important. El cònsol de França a Barcelona desconeixia el país.

consolar v tr Fer més lleu una pena. Les paraules amables no el consolaven de tanta desgràcia.

consolat m Oficines de cònsol.

consolidar v tr Fer més consistent. L’arquitecte va fer consolidar els fonaments.

consonant f 1 So no vocal ni semivocal. 2 Representació gràfica d’una consonant.

conspiració f Acord secret per anar contra un govern.

constància f Qualitat de constant. Amb constància, arribaràs lluny.

constant adj Persistent. Una pluja constant.

constar v intr 1 Donar fe d’existència, de veritat. Aquelles declaracions del testimoni no constaven a les actes. A mi em consta que no és així. 2 v règ Compondre’s de. La novel.la consta de trenta capítols.

constatar v tr Comprovar. Va constatar que l’enganyaven.

constipar-se v pron Refredar-se.

constipat m Refredat.

constitució f 1 Manera d’estar constituït, format, especialment un cos. Era un jove de constitució forta. 2 Llei fonamental d’un Estat democràtic.

constituir v tr Formar, representar, ser. Quatre eines constituïen tot el seu patrimoni.

construcció f 1 Acció i efecte de construir; la cosa construïda. La construcció del gratacel va durar cinc anys. Una construcció sòlida. 2 Ram de la producció. Un obrer de la construcció.

constructor, -a adj i m i f Que construeix. Una empresa constructora. Una constructora.

construir v tr Edificar. Al solar dels antics magatzems, hi construiran un centre comercial.

consulta f Acció i efecte de consultar. Li fan moltes consultes sobre les relacions de la parella. L’advocat només té consulta dos dies la setmana.

consultar v tr Demanar, recaptar opinió (sobre). A cada treball que fa, consulta un munt de bibliografia.

consultori m Lloc on es fan consultes, especialment mèdiques.

consum m El fet de consumir. El consum d’energia. Societat de consum. Articles de consum.

consumició f Allò que es pren en un establiment. Se’n van anar del bar sense pagar la consumició.

consumidor, -a adj i m i f Que consumeix, especialment articles de consum. Associacions de consumidors.

consumir v tr Gastar. Consumeixen molta energia elèctrica.

contacte m El fet de tocar(-se), de relacionar-se. L’astronau ha entrat en contacte amb l’atmosfera terrestre. Ja us en podeu anar, estarem en contacte per telèfon.

contagi m El fet de contagiar(-se). Les malalties infeccioses s’agafen per contagi.

contagiar v tr Passar una malaltia a un altre. Va contagiar la grip a tots els germans.

contaminació f Presència d’impureses en un medi. La contaminació atmosfèrica.

contaminar v intr Causar contaminació. Els fums dels cotxes contaminen molt.

contaminat, -ada adj Que ha sofert contaminació. Aigües contaminades.

contar v tr Explicar. Ens contava unes rondalles precioses.

conte m Narració curta, rondalla. Antologia de contes infantils.

contemplacions f pl Atencions excessives. Li tens massa contemplacions.

contemplar v tr 1 Mirar amb atenció, amb plaer. Contemplava els quadres de l’exposició. 2 Aviciar. Els pares el contemplen massa.

contemporani, -ània adj i m i f 1 Dels temps actuals. Una exposició d’art contemporani. 2 De la mateixa època. El meu avi va ser contemporani de Macià.

contenidor m Recipient de gran capacitat per a mercaderies, brossa, etc.

contenir 1 v tr Tenir(-hi) a dins. Què conté, aquesta botella? 2 contenir-se v pron Aguantar-se. Es va contenir per no bufetejar-lo.

content, -a adj Que es troba en un estat de satisfacció. Estic content de com va el curs.

contestació f 1 [var.: contesta] Resposta. Estan esperant la contestació. 2 Desacord manifest. Davant la contestació popular, van haver de canviar d’estratègia.

contestar v tr 1 Respondre, tornar contesta. No sabia què contestar. 2 v intr Mostrar desacord. Quan us manen una cosa, no vull que contesteu

context m Situació, ambient que envolta un fet, un pensament, un discurs, etc. Si em treus aquesta frase de context, ho interpretaràs just al revés.

contigu, -a adj Que està de costat amb un altre. Vivien en cases contigües.

continent m Gran extensió de terra que forma part del món. Els cinc continents.

continental adj Referent al continent. La plataforma continental.

contingut m 1 Allò que hi ha dins d’un recipient. Va buidar tot el contingut de l’ampolla de whisky. 2 Conjunt d’elements significatius. El desenvolupament de les actituds és un contingut educatiu.

continu, -ínua adj Seguit, sense interrupció. Sessió contínua. Avaluació contínua.

continuació f Acció i efecte de continuar. Demà veurem la continuació de la sèrie.

continuar v tr i aux Seguir. Continua l’espera. Has de continuar escrivint.

continuïtat f 1 Condició de continu. La seva obra no tindrà continuïtat. 2 solució de continuïtat Interrupció.

contorn 1 m Traç que ressegueix una figura. El contorn dels braços. 2 contorns [var.: encontorns] m pl Zona propera o que està al voltant d’un lloc determinat. El coneixien en tots aquells contorns.

contra 1 prep Indica oposició. Tots anaven contra ell. 2 Indica oposició i contacte. Va anar contra l’arbre. Posa-la contra la finestra. 3 per contra loc adv Però. Tots el van felicitar i ell, per contra, el va escridassar.

contraatac m Passar a l’atac davant d’un altre atac. Els davanters van passar al contraatac.

contraban m Comerç il.legal. Compra tabac de contraban.

contrabandista m i f Persona que es dedica al contraban.

contracció f Resultat de contreure o de contreure’s. Va tenir una contracció muscular.

contracte m Compromís escrit entre dues parts. Un contracte de lloguer, de treball.

contradicció f El fet de contradir-se. Qualsevol ideologia és plena de contradiccions.

contradictori, -òria adj Que implica contradicció. Declaracions contradictòries.

contradir 1 v tr Dur la contrària. Quan jo parlo, no vull que em contradiguis. 2 contradir-se v pron Oposar-se a una pròpia idea. La vostra actuació es contradiu amb la vostra manera de pensar.

contrarestar v tr Fer menys forts els efectes (de). Els dics contrarestaven la força de les onades.

contrari, -ària adj i m i f Oposat, adversari. Jugaven en equips contraris. Els defenses marcaven molt bé els contraris.

contrast m Efecte de contrastar. Una foto amb poc contrast.

contrastar 1 v tr Comparar. Van contrastar opinions. 2 v règ Destacar. Una figura tan fosca contrastava amb la claror del fons.

contratemps m Circumstància adversa, entrebanc. He tingut un contratemps i no he pogut complir amb la feina.

contreure(‘s) [var.: contraure] v tr i pron Reduir el volum. El fred contrau els metalls.

contribució f El fet de contribuir (a). Van demanar la contribució de tothom a la causa.

contribuir v règ 1 Aportar(-hi) una part, col.laborar(-hi). Tot el poble va contribuir a aclarir el misteri. 2 [fig.] El mal temps va contribuir a deslluir la festa.

control m El fet de controlar. El control de les fronteres.

controlador, controladora m i f Persona que fa un control. Els controladors aeris.

controlar v tr Verificar un mecanisme, un procés. L’encarregada controlava el funcionament de les màquines.

controvèrsia f Discussió en què s’enfronten punts de vista diferents. Van tenir una controvèrsia sobre l’educació dels fills.

convèncer v tr i règ Fer venir algú a la teva amb arguments. El va convèncer que deia la veritat.

convenció 1 f Norma que ha estat pactada. El codi ortogràfic d’una llengua es regeix per una convenció. 2 Reunió de professionals. Els dentistes han celebrat una convenció. 3 convencions f pl Normes socials. En aquella universitat es mouen per convencions.

convenient [gen. en la locució verbal ‘ser convenient’] adj Adequat, escaient, oportú. No és convenient que t’exposis als corrents d’aire.

convenir 1 v intr i aux Ser convenient, caldre. Demà convé matinar. “Quan convé, seguem cadenes!” 2 v tr Acordar. Van convenir de trobar-se una vegada l’any.

convent m Casa de religioses o de religiosos catòlics. El convent de les dominiques.

conversació [var.: conversa] f Acció de conversar. Tenen poca conversació. Teníem una conversa molt interessant sobre la droga.

conversar v intr Parlar dues o més persones, enraonar. Els agrada molt conversar.

convertir v tr i règ Fer tornar. L’augment de la població ha convertit el barri en un formiguer.

convex, -a adj Que fa una curvatura cap enfora. Un mirall convex.

convicció f Idea que es té com a molt segura. Una dona de fortes conviccions.

convidar v tr i règ Demanar de participar en una celebració, en un acte. Ens han convidat a un casament.

convidat, -ada adj i m i f Que l’han convidat. Els familiars convidats. Ja comencen a arribar els convidats.

conviure v intr Viure en companyia. Fa dos anys que comparteixen pis i encara no han après a conviure.

convivència f El fet de conviure, especialment en harmonia. Les festes fomenten la convivència entre els veïns.

convocar v tr Anunciar públicament la celebració d’una reunió, d’unes proves, d’unes eleccions; la concessió d’un premi, etc. El president ha dissolt el Parlament i ha convocat eleccions.

convocatòria f El fet de convocar. La reunió va començar en segona convocatòria. Els partits polítics demanen la convocatòria anticipada d’eleccions.

convulsió f Contracció violenta dels músculs. Va caure a terra enmig de fortes convulsions.

cony 1 m Genitals femenins. 2 exp Ai, cony; què t’has pensat? Quin cony de festa!

conya 1 f Fet divertit. Això va fer?; quina conya! 2 de conya loc adj Molt bo. Va ser una festa de conya. De broma. T’ho dic de conya. 3 fer conya loc verb Fer broma. Pareu ja de fer conya i aneu per feina!

conyac m Licor criat en bótes de roure.

cooperació f El fet de cooperar. Confiaven en la nostra cooperació per tirar endavant el negoci.

cooperar v règ Ajudar, col.laborar.

cooperativa f Empresa que pertany als usuaris dels seus mateixos serveis. Una cooperativa agrícola.

coordinador, coordinadora m i f Persona que coordina. La coordinadora del Parvulari.

coordinar v tr Fer que les coses funcionin amb coherència.

cop [var.: *colp] 1 m Topada d’un cos contra un altre. Va rebre un cop al cap. No para de donar cops a terra amb els peus. 2 Moviment fet amb un estri, un vehicle. Donaré un cop de planxa al vestit. Un cop d’estisores, de brotxa. Un cop de cotxe. Un cop de telèfon. 3 Vegada. T’ho he dit molts cops. 4 de cop loc adv De sobte. Es van sentir unes veus de cop.

copa f 1 Vas de peu alt per beure. Una copa de xampany. 2 Capçada.

còpia 1 f Reproducció exacta; imitació. Els participants al concurs literari hi han d’aportar original i tres còpies. Fes-ne una còpia de seguretat en un disquet. Era una còpia d’un Goya. 2 a còpia de loc prep Insistint-hi. A còpia de repetir-ho, li acabarà sortint bé.

copiar v tr Reproduir un text, un document; imitar. He copiat la carta en un altre full. Copia l’estil dels novel.listes clàssics.

1cor m Òrgan del cos que regula la circulació de la sang.

2cor m Conjunt de cantants. La part del cor i la dels solistes les assenyala la partitura.

1coral [var.: corall] m Animal marí, d’aspecte semblant a una planta, del qual s’aprofita l’esquelet en joieria.

2coral f Conjunt de cantaires. Canta en una coral del barri.

coratge m Valor, fermesa. No va tenir prou coratge per plantar-li cara.

corb m Ocell de plomes i bec negres.

corb, -a 1 [var.: corbat] adj Que va canviant contínuament de direcció. Una superfície corba. 2 adj i m i f Que té les cames tortes: *garrell.

corba f Línia corba.

corbata f Peça de vestir complementària que es duu al coll i generalment penja davant del pit.

corc m Insecte que viu dins la fusta o en els grans.

corda f 1 Trena de diferent gruix feta amb fils. El van lligar amb una corda. 2 Fil, membrana de diferent mena. Les cordes d’una guitarra. Les cordes vocals.

cordar v tr Tancar un calçat, una peça de roba. Cordar les sabates, els pantalons, l’anorac, la faldilla, la jaqueta.

corder, cordera* m i f Petit de l’ovella: xai.

cordial adj Obertament amistós. Una rebuda cordial. Una salutació cordial.

cordill [var.: *cordell] m Trena feta amb dos o quatre caps de fil. Necessitarem un cordill gruixut per lligar el paquet.

cordó m Cordeta tubular. Els cordons de les sabates.

corfa* f Closca, escorça, crosta. La corfa d’una avellana, d’una gamba, d’una branca. La corfa d’una ferida.

córner m Cop lliure en un partit de futbol des d’un angle proper a la porteria.

corol.la f Part central i interna d’una flor.

corona f 1 Signe del poder de reis i nobles que es duia al cap. 2 Objecte rodó per guarnir. Una corona de morts.

coronel, coronela m i f Grau militar, entre el de tinent coronel i el de general de brigada.

còrpora f El cos sense les extremitats. Una dona amb molta còrpora.

corporal adj Referent al cos. La salut corporal.

corpulent, -a adj De cos gros. Totes les filles són prou corpulentes.

corpuscle m Tros molt petit de matèria.

corral m Espai tancat per al bestiar. Un corral de gallines, de bens.

correcció f 1 Acció i efecte de corregir. Un text amb massa correccions. 2 Educació. Es comporta amb tota correcció.

correcte, -a adj Seguint unes normes. Una actitud correcta. Unes paraules correctes.

corredor, -a adj i m i f Que corre. L’estruç és un ocell corredor. Els corredors d’una cursa de velocitat.

corredor m Passadís. Un corredor on donaven les portes dels dormitoris.

corregir v tr Esmenar errors o defectes. Has de corregir la pronúncia de les vocals.

correguda f Acció de córrer. Fem una correguda fins a la plaça. Una correguda de bous.

corrent 1 adj Habitual. Uns fets corrents. 2 m Massa fluida d’aigua, de vent. Se l’enduia el corrent riu avall. Un corrent d’aire. 3 Moviment d’electricitat. Corrent altern. Corrent continu.

córrer 1 v intr Anar a una certa velocitat. El tren corria per la plana. 2 córrer-hi v pron Acudir. Quan es van sentir els crits, la gent hi va córrer.

correspondència f 1 El fet de cartejar-se. Tenen correspondència amb una escola de l’Argentina. 2 Conjunt de les cartes. Se li acumula la correspondència sense tenir temps d’obrir-la. 3 Comunicació entre línies de transport. “Propera estació: Diagonal, correspondència amb línia 5.”

correspondre 1 v règ Pertocar. A qui correspon, aquesta part? 2 Intercanviar de manera recíproca. N’estava enamorada, però ell no hi corresponia. 3 correspondre’s v pron i règ Tenir(-hi) relació. Els fets no es corresponien amb les previsions.

corresponent det Cadascun el seu. Cada concursant anava amb la corresponent parella.

corretja f Tira de cuiro. La corretja del rellotge. Una corretja de transmissió.

correu 1 m La correspondència, el vehicle que la duu. Ha arribat el correu. Tirar una carta al correu. 2 correus m pl Servei públic que s’encarrega de la correspondència. Treballa a correus.

corriol m Camí estret. Aquest corriol us portarà fins al cim.

corriola f Roda per la qual es passa una corda per aixecar pesos. La corriola del pou.

corró m Peça o estri cilíndric de diferents usos. El corró de pastar farina. Un corró de pintar. El corró d’una impressora.

corrompre(‘s) v tr i pron 1 Fer(-se) malbé, podrir(-se). La calor va corrompre l’aigua estancada. 2 [fig.] Dur a obrar de manera il.legal, immoral. El poder n’ha corromput molts al llarg de la història.

corrupció f Acció i efecte de corrompre(´s). Va haver-hi un cas molt sonat de corrupció política.

cort 1 f Conjunt de familiars i persones properes a un rei. La cort de Lluís XVI. 2 Corral. La cort dels porcs. 3 corts f pl Òrgan legislatiu. Corts Generals.

cortès, -esa adj Polit en les maneres. El va atendre d’una manera cortesa.

cortesia f Qualitat de cortès. Va tenir la cortesia de deixar-los passar.

cortina f Peça de roba que penja davant d’una obertura en una habitació. Les cortines de la sala.

cos [pl. cossos] m 1 Figura de tres dimensions. Un cos geomètric. Els cossos celestes. 2 Conjunt de les parts que formen un organisme animal. El cos d’una persona.

cosa 1 f Tot allò que existeix com a entitat física o intel.lectual. Totes les coses d’aquest món. Això són coses que tu penses. Qualsevol cosa que li dónes, ja el veus content. 2 alguna cosa loc pron Digueu-me alguna cosa.

cosí 1 m Fill d’un oncle o d’una tia. 2 cosina f Filla d’un oncle o d’una tia.

cosir v tr 1 Unir amb fil, especialment dues peces de roba. Has de cosir les mànigues del vestit. 2 [p. ext.] Cus tots aquests papers amb una grapa.

cosmètic m Producte de bellesa.

cosquerelles* f pl Convulsió provocada per un refrec molt suau a la pell: pessigolles.

cossiol* m Recipient amb terra per a plantes: test. Un cossiol amb geranis.

cost m Import d’una obra, d’un servei, etc. Hem de calcular el cost de la reparació. El cost de la vida.

costa f 1 Vorera de mar. La línia de la costa. 2 [var.: coster m, costera f] Terreny que fa pendent, pujada. Les costes de Garraf.

costar v intr i règ Exigir (una cosa) diners, esforços, etc. per obtenir-la. L’ordinador nou m’ha costat bé de preu. M’ha costat molt poder-ho aconseguir.

costat 1 m Part lateral del cos d’un animal. Li fa mal el costat esquerre. 2 Part lateral d’un cos. Els costats d’una nau. Posa-ho al costat dret de l’arbre. Seien, un a cada costat del tron. 3 Cada una de les línies que limita una superfície. Els costats d’un polígon. 4 al costat de loc prep Vora. Eren al costat de la porta. 5 fer costat a loc verb Donar suport. Si s’hi presenta, li farem costat tots els veïns.

costella f 1 Cada un dels ossos llargs i corbats del tòrax. 2 Costella d’un animal en tant que aliment: *xulla. Farem costelles de be a la brasa.

costós, -osa adj Que costa diners, que comporta dificultat. Unes obres molt costoses.

costum 1 m Manera habitual de fer, de comportar-se. Els costums varien d’una generació a l’altra. 2 de costum loc adj Habitual. Farem la ronda de costum.

costura f Seguit de fils que uneixen dues peces de roba. Se li ha desfet la costura de la butxaca.

cotització f Preu assignat. Estava al corrent de la cotització a borsa.

cotó 1 m Fibra produïda per la planta anomenada cotoner. Portava un vestit de cotó. 2 cotó fluix, *cotó en pèl Cotó per a cures. Mulla una mica de cotó en pèl amb alcohol i li desinfectes la ferida.

cotxe m 1 Automòbil, especialment turisme. S’han comprat un cotxe nou. 2 Automòbil en general; carruatge. Un cotxe de línia. Un cotxe de cavalls.

cotxera [gen. en pl.] f Nau on es tanquen els tramvies, els autobusos, els metros, etc.

cotxet m Cadireta o cabasset amb rodes per a una criatura.

1coure v tr 1 Sotmetre un aliment a l’acció del foc. Necessitarem brases per coure la carn. 2 Fer una sensació com de cremada. Quan et desinfecten una ferida amb alcohol, cou.

2coure m Metall vermellós bon conductor de la calor i de l’electricitat.

cova f Cavitat natural dins de la roca.

covar v tr Donar calor un ocell als ous per facilitar el naixement dels pollets.

covard, -a adj i m i f Mancat de coratge. Una actitud covarda. Els covards no arriben mai enlloc.

covardia f Condició, acció, de covard. Ha estat una covardia no defensar-lo.

cove m Panera fonda. El cove de la roba bruta.

cranc [var.: *carranc] m Crustaci de deu potes. Cranc de mar. Cranc de riu.

crani m Conjunt d’ossos del cap que contenen l’encèfal.

cràter m Boca d’un volcà, en forma d’embut.

creació f Acció i efecte de crear. Va presentar uns models de creació pròpia.

crear v tr Produir a partir de la imaginació. Va crear uns personatges de còmic que es van fer famosos.

crèdit m 1 Actitud de creure’s una cosa. Van donar crèdit a aquella versió dels fets. 2 El fet de proporcionar diners a algú que ofereix garanties. El banc li ha obert un crèdit. Tot ho compren a crèdit.

creença f Fe religiosa. És respectuós amb totes les creences.

cregut, -uda adj Molt pagat de si mateix, orgullós.

creient 1 adj Obedient. És una alumna poc creient. 2 m i f Persona que creu en una religió. Els creients anaven cap al temple.

creïlla* f Patata.

creixença [var: creixement] f Acció de créixer. A la primavera es veu la creixença de les plantes.

creixent 1 adj Que creix. La Lluna es troba en el quart creixent. *2 m Ingredient per fer pujar la pasta: llevat.

créixer v intr 1 Fer-se més gran un organisme. La noia ha crescut molt. 2 Augmentar. La població ja no creix com abans. El riu creix per moments.

crema f Substància més o menys espessa, natural o preparada, de diversos usos. La crema de la llet. Un plat de crema cremada. Crema d’espàrrecs, de porros, de xampinyons. Crema antisolar.

cremada f Efecte causat damunt la pell pel foc, pel sol o per un material roent. Es va fer una cremada al braç amb les graelles.

cremallera f Tanca d’una peça de roba, d’una bossa, etc. que té dues fileres de dents. La cremallera de l’anorac.

cremar 1 v intr Trobar-se en estat de combustió. Miraven com cremava el bosc sense poder-hi fer res. El llum de l’estudi ha cremat tot el matí. 2 v tr Fer consumir pel foc. Va cremar un munt de mobles vells. 3 cremar-se v pron Ser consumit pel foc; rebre els efectes del foc. A l’estiu es cremen moltes hectàrees de matoll. S’ha cremat amb la planxa.

cremat m Beguda feta amb rom cremat i altres ingredients.

cresta f 1 Tou carnós del cap d’algun ocells. La cresta d’un gall. 2 [fig.] La cresta d’una serralada. 3 Pasta farcida de diversos ingredients, en forma de mitja lluna. Crestes d’espinacs.

cretí, -ina adj i m i f Estúpid.

creu f Objecte o signe format per dues rectes superposades, amb diverses variants. Creu grega, llatina. Creu gammada. Creu roja.

creuar v tr Passar a l’altre costat. Va creuar l’Atlàntic en un iot.

creuer m Viatge turístic per mar. Un creuer per les illes gregues.

creure 1 v règ Tenir per cert, per fiable. Creure en el progrés de la humanitat. 2 v intr Obeir. Aquestes criatures no volen creure. 3 creure´s v pron Considerar(-s’hi). Es creu que és molt savi. 4 ja ho crec exp I tant. -T´ha agradat el regal? -Ja ho crec!

cria f 1 Acció i efecte de criar. Es dediquen a la cria de conills. 2 El petit d’un animal. Les cries d’una conilla.

criar v tr Pujar un menut. Ha criat quatre fills.

criat, criada m i f Persona que es lloga per fer feines de la casa.

criatura f Infant.

crida f Acció de cridar, d’avisar. El govern va fer fer unes crides per aconseguir de calmar els ànims.

cridar 1 v intr Fer crits. Cridava com un desesperat. 2 v tr Avisar. Crideu-los per sopar.

crim m Delicte greu.

criminal 1 adj Que constitueix un crim. Un acte criminal. 2 m i f Culpable d’un crim. Van tancar aquells criminals a la presó.

crisantem m Planta que fa unes flors de colors variats i amb molts pètals: *estrany.

crisi f Situació difícil que pot provocar un canvi. La indústria tèxtil travessa una crisi.

crispeta f Gra de blat de moro esclatat, roseta.

cristall m Vidre pesant i brillant. Unes copes de cristall de Bohèmia.

cristalleria f Joc de vasos de cristall.

cristal.lí, -ina adj Transparent. Les aigües cristal.lines de l’estany.

cristià, -ana adj i m i f Referent al cristianisme. Església cristiana. Hi ha cristians protestants i cristians catòlics.

cristianisme m Religió fundada per Jesucrist.

crit m 1 So fort pronunciat per una persona. Se sentien els crits dels ferits. 2 Veu d’un animal. L’udol és el crit característic del llop.

criteri m Coneixement de causa per jutjar o fer una cosa. Fa les coses sense cap criteri.

crític, -a 1 adj Que exerceix una crítica. Es va mostrar crític amb aquella actuació. 2 Que es troba en una situació de crisi. L’avió va passar per uns moments molt crítics amb aquella tempesta. 3 m i f Professional que jutja obres i manifestacions culturals. Un crític d’art, de cinema, de teatre.

crítica f 1 Acció de criticar, de jutjar. Una crítica literària. 2 [p. ext., pejoratiu] Va haver de suportar les crítiques dels amics pel seu comportament estrany.

criticable adj Susceptible de ser criticat. La seva conducta és ben criticable.

criticar v tr Jutjar una conducta, una obra. Critiquen la seva actitud.

croissant m Pasta en forma de mitja lluna.

cromo m Il.lustració de mida petita per jugar-hi o per col.leccionar-la. Un àlbum de cromos.

crònica f Escrit que narra uns fets. Una crònica teatral.

cronista m i f Persona que escriu cròniques. Un cronista esportiu.

cronològic, -a adj Referit al pas del temps. Van posar els fets per ordre cronològic.

cronòmetre m Instrument per mesurar el temps amb molta precisió.

croqueta f Bola allargada feta de farina i ingredients diversos picats.

cros m Cursa camps a través, de diverses modalitats.

crossa f Bastó amb suport a la part de dalt per ajudar a caminar. Havia d’anar amb crosses a causa d’una torçada al peu esquerre.

crosta f 1 Sang seca que es fa en una ferida. 2 Part dura i exterior del pa.

crostó m Punta d’una barra de pa.

cru, -a adj No cuit. Es menja les carxofes crues quan són molt tendres.

cruel adj Que es complau en els sofriments dels altres. Un dictador cruel.

crueltat f Acte cruel. Burlar-se’n públicament va ser una crueltat.

cruïlla f Encreuament de camins, de carrers. El van acompanyar en cotxe fins a la cruïlla.

crustaci m Animal generalment aquàtic que està recobert d’una closca dura, com el cranc.

cua [var.: *coa] f 1 Part posterior del cos de molts vertebrats, de diferent naturalesa en els mamífers que en els ocells o en els peixos, i que forma un apèndix. La cua d’un gos, d’un lluç, d’una àguila. 2 Part d’una cosa o bé forma, posició, que recorden una cua. Fer cua al cine. Anava a la cua de la formació. La cua d’un avió, d’un vestit llarg.

cub m Poliedre regular de sis cares que són quadrats.

cubeta f Recipient rectangular i baix.

cúbic, -a adj En forma de cub. Una construcció cúbica.

cuc m Animal invertebrat de cos allargat i sense potes; larva d’alguns insectes. Cuc de terra. Cuc de seda.

cuca f 1 Bestiola, insecte. Per dins l’herba del prat hi havia tota mena de cuques. 2 cuca de llum Insecte la femella del qual té aspecte de cuc i emet llum per l’abdomen.

cucavela* f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: tombarella. Van actuar els acròbates fent cucaveles.

cuidador, cuidadora m i f Persona que cuida d’algú altre. Els cuidadors del parc zoològic.

cuidar 1 v tr Tenir cura. Només va quedar ell per cuidar tots els familiars malalts. 2 cuidar-se v pron i règ Encarregar-se de, preocupar-se (de). Qui es cuida d’avisar-lo? No n’has de fer res, de les meves coses; cuida’t de tu.

cuina f 1 Part d’una casa on es fa el menjar. La cuina era massa lluny del menjador. 2 Aparell per cuinar. Una cuina elèctrica, de gas.

cuinar v intr Fer el menjar. Els caps de setmana, cuina el pare.

cuiner, cuinera m i f Persona que fa el menjar.

cuirassa f Armadura, blindatge de protecció. La cuirassa d’una armadura medieval. La cuirassa d’una tortuga. La cuirassa d’un carro de combat.

cuirassat m Vaixell de guerra gran ben armat.

cuiro [var.: cuir] m Pell de bou o similar preparada per a diferents usos. Una jaqueta de cuiro.

cuit, -a adj Que ha estat sotmès a l’acció del foc. M’agrada la carn poc cuita.

cuixa f Part de l’extremitat inferior entre el genoll i l’anca.

cuixot* m Pernil.

cul m 1 Conjunt de les anques o natges. Li feia mal el cul de tant seure. 2 [p. ext.] El fons d’un recipient. El cul d’una ampolla.

culata f Part posterior d’una arma de foc.

cullera f Estri per menjar, amb un extrem còncau.

cullereta f 1 Cullera petita. Les culleretes del cafè. *2 Larva d’amfibi: capgròs. A l’estany hi ha culleretes.

cullerot m Estri amb mànec llarg i cassoleta per servir aliments líquids.

culpa f Càrrec que es fa a algú, a algun fet, com a causa d’un mal. Tu vas tenir la culpa del seu fracàs. Les collites s’han fet malbé per culpa de la pedra.

culpabilitat f Condició de culpable. Va trobar prou indicis de culpabilitat en l’acusat.

culpable adj i m i f Que ha provocat un mal. És culpable d’assassinat. Han detingut els culpables.

culte [var.: *cult] m Conjunt de les cerimònies en una religió.

culte, -a [var.: *cult] adj Que té cultura. Una societat culta.

cultiu m 1 El treball de la terra per obtenir-ne fruit. Terres de cultiu. 2 [fig.] El cultiu de les arts.

cultivador, -a m i f Que cultiva. Els cultivadors de la ciència.

cultivar v tr 1 Treballar la terra per obtenir-ne fruit. Cultiven llegum. 2 [fig.] Cultiven les bones amistats.

cultura f Conjunt de coneixements i d’estructures socials, econòmiques i polítiques atribuïbles a una col.lectivitat. La cultura grega.

cultural adj Referent a la cultura. El programa cultural d’un partit polític.

cuneta f Rasa que hi ha a cada costat d’una carretera.

cunyat 1 m Marit d’una germana, o germà de cònjuge. 2 cunyada f Muller d’un germà, o germana de cònjuge.

cupó m Val d’un sorteig. Els cupons de l’ONCE.

cúpula f Coberta semiesfèrica d’un edifici. La cúpula de la catedral de Florència.

cura f 1 Acció de curar. Li han fet una cura d’urgència. Material per a cures. Unitat de cures intensives. 2 Atenció, mirament. Ha dibuixat tots els detalls amb molta cura.

curació f El fet de curar-se. Gràcies al nou tractament va aconseguir una total curació.

curar 1 v tr Tractar un mal, una malaltia. Li van curar la ferida amb desinfectant. 2 Fer recuperar d’una malaltia. El van curar de l’anèmia amb un tractament adequat. 3 curar-se v pron Posar-se bo, recuperar-se d’una malaltia. Ja s’ha curat del tot.

curatiu, -iva adj Que pot curar. Elements de propietats curatives.

curiós, -osa adj i m i f Que té, que desvetlla curiositat. Una persona curiosa. Un fet curiós. Hi havia una colla de curiosos que s’ho miraven.

curiositat 1 f Interès per conèixer. Va entrar al castell moguda per la curiositat. 2 curiositats f pl Conjunt de coses curioses, poc corrents. El museu etnogràfic era ple de curiositats.

curs m 1 Camí que se segueix, en el sentit de l’espai i del temps. El curs d’un riu. El curs escolar. El curs dels esdeveniments. L’any en curs. 2 Període d’estudis, grup d’estudiants. El curs 1999-2000. El tercer curs de carrera. L’alumnat de segon curs.

cursa f Competició esportiva en què es corre, correguda, carrera. Un cursa de velocitat, d’obstacles, de cavalls, d’automòbils.

cursar v tr Fer uns estudis. Cursa medicina a l’Autònoma.

curset m Curs de poca durada. Un curset intensiu d’informàtica.

curt, -a adj De poca llargada, de poca duració. Un camí curt. Una cançó curta.

curvatura f Forma corba.

cussa* f Gossa.

10

Posted on

La mort d’Empèdocles. 1797

Els dies buits

Rhea
Wie lebt er mit andern? Ich begreife nichts
von diesen Manne,
Hat er, wie wir, auch seine leeren Tage,
Wo man sich alt un unbedeutend dünkt
Und giebt es auch ein menschlich Laid für ihn?

I es fa amb la gent? No el puc entendre,
un home així;
¿coneix, com tots nosaltres, els dies buits
que ens sentim vells i poca cosa,
i sap quelcom del sofriment humà?

Llum celestial, la vida que es torna poema

Empedokles
So sagt’ ich auch,
Du Guter, da der heilge Zauber noch
Aus meinem Geiste nicht gewichen war,
Und da sie mich den Innigliebenden
Noch liebten, sie die Genien der Welt!
O himmlisch Licht! _ es hatten michs
die Menschen nicht gelerht – schon lange, da
Mein sehnend Herz die Allebendige
Nicht finden konnt, da wand’t ich mich zu dir,
Hieng, wie di Pflanze dir mich anvertrauend,
In formmer Lust dir lange blindings nach,
Denn schwer erkennt der sterbliche die Reinen,
Doch als der Geist mir blühte, wie Du selber blühst,
Du kann’t Ich dich, da rief Ich es, du lebst,
Und wie Du heiter wandelst um die Sterblichen,
Und himmlischjugendlich den holden Schein
Von dir auf jedes eien überstralst,
dass alle deines Geistes Farbe tragen,
So ward auch mir das Leben zum Gedicht.

Jo també ho deia,
amic, quan era encara viu dins el meu cor
el celestial prodigi, i quan
els genis del món encara m’estimaven,
a mi, que tot vaig estimar-ho íntimament!
Llum celestial! … Això no havia estat
lliçó dels homes … És lluny el temps en què l’anhel
del meu esperit no la trobava, la font
de tota vida, i a tu vaig adreçar-me,
segur, com una planta, amb pietosa joia,
i molt de temps, a cegues, vaig lliurar-me
a tu: que els purs, l’ésser mortal a penes els coneix.
Quan l’esperit em va florir, però, com tu floreges,
llavors et vaig saber, i ho vaig cridar, ets viva,
i així com tu fas via, alegre, entre els mortals,
i jove com el cel per sobre el món
escampes el teu raig de llum amiga
per tal que tot agafi el teu color d’esperit,
així la meva vida va esdevenir poema.

L’acord antic de la natura

Ach! könnt’ ichs sagen, wie es war,
Es nennen – das Wandeln und Wirken deiner Geniuskräfte
Der Herrlichen, deren Genoss ich war, o Natur!
Könnt ichs noch Einmal vor die Seele rufen
Dass mir die stumme todesöde Brust
Von deinen Tönen allen wiederklänge!
Bin ich es noch? o Leben! und rauschten sie mir
All deine geflügelten Melodien und hört
Ich deinen alten Einklang, grosse Natur!

Ah!, pogués parlar-ho, què van ser;
anomenar-los, l’errar i el ser del geni teu, les forces
sobiranes, llavors companyes meves oh natura!
Pogués, tan sols un cop, cridar-les al davant
de l’ànima, perquè el meu pit, erm com la mort,
callat, vibrés de nou amb l’harmonia teva!
Aquest, encara el sóc? Oh! vida! ¿I van sonar
les teves alades melodies, i vaig sentir,
natura immensa, el teu acord antic?

[Basat en la figura del filòsof Empèdocles (que proposava que tot està format per quatre elements, aigua, aire, terra, foc, i relacions d’atracció repulsió )havent conegut el diví, la vida entre els homes que no el poden entendre ni tractar com cal se li fa insuportable i s’acaba llençant a l’Etna] [ fer un entorn habitable]

Posted on

El més antic programa de l’idealisme alemany. 1795

Finalment la idea que ho uneix tot, la idea de la bellesa, entesa en el sentit més alt, platònic. Estic convençut que el més alt acte de la Raó, en tant que ella abarca totes les idees, és un acte estètic, i que la veritat i el bé, només en la bellesa estan agermanats. El filòsof ha de posseir tanta força estètica com el poeta. Els homes sense sentit estètic són els nostres filòsofs de la lletra. La filosofia de l’esperit és una filosofia estètica. No es pot ser espiritualment ric en res, fins i tot sobre la història no es pot raonar amb riquesa d’esperit – sense sentit estètic. Aquí s’ha de fer evident de que manquen els homes que no entenen cap idea – i que confessen amb prou franquesa que tot els és obscur tan aviat com es va més enllà de taules i registres.

La poesia reb d’aquesta manera una més alta dignitat, torna a ser al final el que era al principi – mestra de la humanitat, doncs ja no hi ha filosofia, ja no hi ha història, només la poesia sobreviurà a les altres ciències i arts.

Al mateix temps escoltem sovint que la multitud ha de tenir una Religió sensible. No només la multitud, també el filòsof té aquesta necessitat. Monoteisme de la Raó i del cor, politeisme de la imaginació i de l’art, això és el que ens cal!

Parlaré en primer lloc d’una idea que, pel que jo sé, encara no ha arribat al pensament de cap home – hem de tenir una nova mitologia, però aquesta mitologia ha d’estar al servei de les idees, ha d’arribar a ser una mitologia de la Raó.

Mentre no fem estètiques, és a dir, mitològiques, les idees, no tindran cap interès per al poble, i a la inversa: mentre la mitologia no sigui racional, el filòsof se n’ha d’avergonyir. Així finalment s’han de donar la mà il·lustrats i no il·lustrats, la mitologia s’ha de fer filosòfica per fer racional el poble, i la filosofia s’ha de fer mitològica per fer sensibles els filòsofs. Aleshores regnarà entre nosaltres una perpètua unitat. Mai més la mirada de menyspreu, mai més el tremolor cec del poble davant dels seus savis i sacerdots. Només aleshores ens espera l’igual conreu de totes les forces, tant les del singular com els de tots els individus. Cap força serà ja oprimida, aleshores regnarà una universal llibertat i igualtat dels esperits! – Un esperit més alt, enviat del cel, ha de fundar entre nosaltres aquesta nova Religió; serà la darrera obra, la més gran, de la humanitat.

(El text va aparèixer en una subhasta el 1913. La lletra és de Hegel però sembla inspirat per Hölderlin).

Posted on

B

Les meves paraules

babau, -a adj i m i f Confiat. Ja t’han enredat, babaua!

bac* m Cop molt fort com a conseqüència d’una caiguda: patacada. Va patinar i va caure un bac.

baca f Portaequipatge de dalt d’un cotxe.

bacallà m Peix d’aigües fredes que es consumeix fresc o salat: *abadejo. Bacallà a la llauna.

badall m 1 Espasme que provoca obertura de la boca. Va obrir la boca amb un badall prolongat. *2 Escletxa. Guaitava pel badall de la porta.

badallar v intr Fer badalls. La son el feia badallar.

badada f El fet de badar; distracció. Quina badada, no avisar-lo!

badar v intr No estar atent, distreure’s. Has badat i s’ha vessat tot l’oli.

badia f Entrada de mar, més petita que un golf. La badia de Palma.

badoc, -a 1 m i f Que s’encanta mirant. Al voltant dels músics de carrer hi havia uns quants badocs. 2 adj Que no té prou llestesa. Au, badoc, afanya’t!

badomia* [gen. en pl.] f Ximpleria. No pares de fer badomies!

baf m [pl. bafs; var. fam: bafos] Vapor. Els vidres s’entelaven del baf de la cuina.

bafarada f Espai per al text del diàleg en un còmic.

bagul m Caixa gran amb tapa de volta, generalment per a roba. El bagul de les disfresses.

baieta f Drap especial per fregar. Passa la baieta pel corredor, que és brut.

baix, -a 1 adj D’una alçada per sota del que és corrent. Una casa baixa. 2 baix adv [i loc adv ‘a baix’, ‘de baix’, ‘per baix’, allà baix’] En un lloc inferior. Ja són baix. Porta’l fins allà baix. Passa per baix. A baix, a la porta, hi ha algú. 3 Amb poc volum, a poca altura. Parleu més baix. Sí que volen baix. 4 m [sovint en pl] Planta baixa. Viuen en un baix. Els baixos d’un edifici. 5 Cantant masculí, el que té la veu més greu. 6 El més greu dins cada família d’instruments musicals. Un baix elèctric. 7 baixos m pl La part baixa. Li han de cosir els baixos del vestit. 8 [fig.] Els alts i baixos de la fortuna.

baixa f 1 El fet d’abandonar una entitat, de ser-ne exclòs. A l’associació hi ha hagut unes quantes baixes. 2 Autorització mèdica per no anar a treballar. El metge li ha fet la baixa per quinze dies.

baixada f 1 Pendent vist des de dalt. Corrien per la baixada. 2 El fet de baixar. La baixada va ser més ràpida que la pujada.

baixar 1 v intr i règ Anar de dalt a baix (de). Va baixar rodolant. Baixa de l’escala, que cauràs! 2 v tr Portar de dalt a baix. Baixa’m la maleta. 2 v règ Minvar. La febre no li baixa.

bajoqueta* [gen. en pl.] f Fruit tendre de la mongetera: mongeta tendra. Un plat de bajoquetes bullides.

bala f 1 Projectil d’arma de foc. Tiraven amb bala. 2 Paquet premsat de palla. 3 Bola de jugar. Els xiquets jugaven a bales.

balanç m Operació per conèixer l’estat d’un negoci. La setmana vinent tancarem per balanç.

balança [sovint en pl.] f Aparell per pesar. Una balança digital. Unes balances de plats.

balancejar(-se) v pron Fer (fer) un moviment d’un costat a l’altre. La barca es balancejava.

balancí m Seient amb arcs en lloc de potes, que es pot balancejar.

balbucejar v tr Articular de manera confusa les paraules. Estava tan trasbalsat, que a penes si balbucejava mitja explicació.

balcó m Plataforma amb barana, a la façana d’un edifici. Té el balcó ple de geranis.

balda f Barreta metàl.lica que es deixa caure per fer de tanca en una porta o una finestra.

baldufa f Joguina de forma cònica que es fa girar a terra: *trompa.

balena f Mamífer marí molt gros, amb unes barbes a la boca que li fan de filtre.

ball m 1 Reunió per ballar. Han organitzat un ball al carrer. 2 Art de ballar. Està aprenent balls de saló.

ballar v tr i intr Combinar el moviment corporal amb una música. No balla gaire bé. Només ballen rock .

ballarí, ballarina m i f Persona que balla de manera professional.

ballet m Espectacle de dansa amb orquestra, dalt d’un escenari.

balma f Cavitat no gaire fonda de la roca.

banal adj De poca importància. Va fer unes observacions banals.

banc m 1 Seient llarg per a unes quantes persones. Els bancs del parc. 2 Entitat bancària. Cobra la nòmina a través del banc.

banca f Conjunt de les entitats bancàries. En època de crisi, la banca sempre sura.

bancari, -ària adj Referent a la banca. Oficina bancària.

1banda 1 f Tros llarg de certa amplada; cinta ampla. Banda sonora. 2 Costat. Passa per l’altra banda. 3 d’una banda, d’altra banda loc adv D’una banda, ja li agrada així, però li fa una mica de recança. D’altra banda, convindria avisar-los. 4 a banda, de banda loc adv A part. Està ressentit amb ells, perquè sempre el deixen de banda. Arròs a banda. 5 per la meva (teva…) banda loc adv Per la meva banda, no ho sabrà ningú.

2banda f Grup de persones organitzades amb vista a alguna activitat. Una banda de música. Una banda de malfactors.

bandejar v tr Deixar de banda. Tots els companys de la feina el bandejaven.

bandera f Ensenya que simbolitza una entitat, un país. Cada país desfilava amb la seva bandera.

bandit, bandida m i f Malfactor.

banquer, banquera m i f Propietari o director de banca.

banquet m Gran àpat en ocasió d’una celebració. Un banquet de bodes.

banqueta f Banc de l’entrenador i dels reserves en una competició esportiva. Ja fa tres partits que no es mou de la banqueta.

bany m 1 Acció de banyar(-se). És l’hora del bany. M’agradaria prendre un bany. Els banys de mar. 2 Cambra de bany. Em pot dir on és el bany?

banya f Punta dura (generalment al cap i en nombre parell) de certs animals. Les banyes d’un bou, d’una cabra. Les banyes d’un rinoceront.

banyador m Vestit de bany. Aquesta temporada es duen els banyadors ajustats.

banyar(-se) v tr i pron 1 Ficar(-se) dins l’aigua i estar-hi un temps. És l’hora de banyar-se. Encara no he banyat el menut. *2 Mullar-se. Si no t’enduus el paraigua, et banyaràs.

banyat, -ada* adj Mullat, xop. S’ha ficat en un bassal i porta els peus banyats.

banyera f Recipient gran per prendre un bany.

banyista m i f Persona que es banya, especialment al mar, a un estany o un riu. La platja era plena de banyistes.

baqueta f Vareta per picar certs instruments musicals. Les baquetes d’una bateria.

bar m Establiment on despatxen begudes i menjar.

baralla f Discussió violenta. La discussió va degenerar en una baralla.

barallar-se v rec Discutir amb violència. Per qualsevol cosa es barallen.

barana f Barrera en un lloc elevat. La barana del terrat, del balcó.

barandat* m Paret prima interior: envà.

barat, -a adj Que està bé de preu. Una camisa barata.

barba f 1 Part inferior de la cara, barbeta. Té la barba sortida. 2 Conjunt de pèls de la cara. S’ha afaitat la barba.

barbacoa f Fogó amb graelles per cuinar a l’aire lliure.

barber, barbera m i f Persona que treballa en una barberia. El barber de la cantonada talla molt bé els cabells.

barberia f Perruqueria d’homes.

barbeta [var.: barbó] f Part inferior de la cara.

barca f Embarcació petita que va amb rems o a la vela. Una barca de pesca.

barnilla f Vareta, tira, os allargat, que forma part d’una estructura. Les barnilles d’un ventall, d’un paraigua. Les barnilles de les costelles.

barnús [pl. -ussos] m Bata feta de roba de tovallola. Per sortir del bany es posa el barnús.

barra f 1 Peça rígida i recta, d’una certa llargada. Una barra de ferro. 2 [gen. en pl.] Mandíbula. Li feien mal les barres de tant riure. 3 [fig.] Defecte del qui només mira per ell. Vas tenir molta barra de fer-me esperar més d’una hora.

barraca f Caseta, construcció feta de materials aprofitats o funcionals. Una barraca de fira. Un barri de barraques. Una barraca de pastors.

barranc m Excavació fonda feta per la pluja: *torrent.

barrar v tr Impedir. Li han barrat el pas.

barreja f Conjunt de coses barrejades, mescla. Has fet una barreja amb totes les llanes.

barrejar v tr i règ Ajuntar coses de diferent mena, mesclar. Has de barrejar la terra amb la sorra.

barrera f Tanca que impedeix el pas. La barrera del pas a nivell.

barret m Peça de vestir que cobreix el cap: *capell. Un barret de copa.

barreta f Barra de pa. Una barreta de quart.

barri m Conjunt de cases i carrers que formen una unitat. Visc al barri de Sants.

barriada f Barri popular d’una certa extensió. La barriada de la Torrassa.

barroer, -a adj i m i f Que fa les coses amb poca delicadesa. És molt barroer en el tracte. La informàtica no és cosa de barroers.

barrot m Barra gruixuda i curta. Els barrots de la barana.

basar-se v pron i règ Tenir la base (en). Aquella teoria es basava en dades incorrectes.

basc, -a 1 adj i m i f Del País Basc. 2 basc m Llengua basca.

bàscula f Balança amb plataforma per a grans pesos.

base f Pla on s’aguanta un cos. La base d’una estàtua, d’un mur, d’una muntanya, d’un triangle.

bàsic, -a adj Que és estrictament necessari, elemental. Té coneixements bàsics d’anglès.

basques f pl Mareig, ganes de vomitar: *agonia. Aquella olor de peix passat li feia venir basques.

bàsquet 1 m Esport de competició entre dos equips de cinc en què cal fer passar la pilota per dins d’una cistella. 2 fer bàsquet loc verb Fer entrar la pilota a la cistella. Ha fet bàsquet des del mig de la pista.

bassa f Dipòsit d’aigua sense cobrir: *safareig. Al costat del mas hi havia una bassa per poder regar.

bassal m Estesa d’aigua que es forma quan plou. Li agradava ficar-se als bassals.

bast, -a adj Gens fi. Una roba basta. Unes maneres bastes.

bastant 1 det [pl. bastants; f. fam. bastanta, bastantes] Ni poc ni molt. Tinc bastant de temps per dedicar-te. Hi ha bastant de gent enganxada als serials de la tele. Me’n queden bastants. 2 adv [inv.] Força, prou. M’agrada bastant. Són bastant forts.

bastar* v règ Tenir-ne prou. Una mica de pa amb formatge ja li bastava.

bastida [var.: *bastiment m] f Estructura auxiliar en una construcció. Treballaven a la façana bo i enfilats a la bastida.

bastiment m Marc d’una porta, d’una finestra, etc. Bastiments metàl.lics.

bastó m Pal que ajuda a caminar. Lluïa un bastó amb el puny de plata.

bastonejar v tr Pegar amb un bastó. El van denunciar per bastonejar el gos.

bat m Bastó del beisbol.

bata f Peça de vestir llarga amb mànigues. Una bata d’estar per casa. Una bata de dependenta. La bata d’anar a col.legi.

batalla f Lluita armada entre exèrcits.

batec m Cada un dels moviments del cor.

batedora f Aparell electrodomèstic per triturar i batre.

bategar v intr i règ Fer moviments el cor; [p. ext.] el seu efecte en els polsos. El pols a penes si li batega.

bateig m [pl. -jos o -igs] Celebració del baptisme. Demà anirem a bateig.

batejar [var.: *batiar] v tr Administrar el sagrament cristià anomenat baptisme. Diumenge el bategen.

bateria f 1 Conjunt d’acumuladors elèctrics. La bateria del cotxe. 2 Conjunt d’instruments musicals. La bateria d’un conjunt de rock. 3 Conjunt d’atuells. Una bateria de cuina.

batlle, batllessa [var.: *batle] m i f Persona que presideix un ajuntament, alcalde.

batre v tr 1 Picar repetidament. Batre el blat, les olives. Batre el tambor. La pluja batia la finestra. 2 Remenar a cops, debatre. Batre els ous. 3 v intr i règ Bategar. El cor li batia amb força.

batussa f Baralla molt forta. Van tenir una batussa que els van haver de separar.

batut m Refresc fet a base de fruita i llet, tot passat per la batedora.

batuta f Bastonet de la persona que dirigeix una orquestra.

batzegada f Moviment brusc. Li sortien les paraules a batzegades.

bava f Saliva que cau de la boca. L’infant anava ple de baves.

baverall* [var.: *bavosall] m Tovalló lligat darrere el coll que es posa als infants: pitet.

be m Mamífer domèstic recobert de llana, especialment el mascle. Un ramat de bens.

bé (ben) 1 adv Del punt de vista de la qualitat o de la quantitat: beneficiós, que expressa acord. Deixa-ho així, ja m’està bé. Així està més bé. Així és ben fet, és més ben fet. Això va bé. Has fet ben fet de dir-li tota la veritat. 2 ben bé loc adv Almenys. Hi havia ben bé mitja població. 3 bé que loc conj Encara que. El resultat va ser adequat, bé que no tant com ell volia. 4 bé m Benefici, avantatge. El canvi de domicili ha estat un bé per a tots. 5 béns m pl Propietats. Tots els béns van quedar repartits entre els hereus. 6 bé exp D’acord, entesos. Ara te n’has sortit; molt bé! Bé, què espereu per començar!

bec m Mandíbula dels ocells. El bec d’una oreneta i el d’un lloro són ben diferents.

beca f Diners assignats per ajudar als estudis.

becaina [var.: *becada] f Dormida curta. Quan escolta música, sempre acaba fent becaines.

beceroles f pl 1 Les primeres lletres; llibre de les primeres lletres. 2 [fig.] Inicis, bases, d’un coneixement. És a les beceroles de la informàtica.

beguda f Substància líquida per ser consumida. Begudes refrescants. Begudes alcohòliques.

beina [var.: baina] f Funda d’una arma blanca, d’un projectil. La beina d’una espasa.

beisbol m Esport de competició entre dos equips de nou persones en què es pica la pilota amb un bat i cal recórrer unes bases mentrestant.

beix m Color entre el gris i l’ocre.

beixamel f Salsa feta de llet, farina i mantega. Espinacs amb beixamel.

belar v intr Fer el seu crit les ovelles i les cabres.

bell, -a adj Bonic.

bellesa f Qualitat de bell. La bellesa d’una melodia.

bèl.lic, -a adj Referent a la guerra. Conflicte bèl.lic.

bellugar(-se) v intr i pron Agitar(-se), moure’s: *menejar. Au, compreu sardina, que belluga! Aquest nen no para de bellugar-se. Se’m belluga una dent.

bena f Banda per a cures. Li ha embolicat el braç ferit amb una bena.

benedicció f Acció de beneir. Els fidels esperaven el moment de la benedicció.

benefactor, benefactora m i f Persona que fa el bé als altres. Els benefactors de la humanitat.

benefici m Profit. De tot aquest afer, no en traurà cap benefici.

beneficiar(-se) v tr, pron i règ Tenir, treure(‘n) un benefici. Aquests antecedents no el beneficien gens. Tothom es beneficiarà de les millores al barri.

beneficiós, -osa adj Que comporta un benefici. Una pluja beneficiosa per als camps.

beneir v tr Invocar la protecció divina. “El bisbe els va beneir amb la mà dreta i l’esquerra.”

beneit, -a adj i m i f 1 Curt d’enteniment. 2 Babau. Que ets beneit!, i ara per què li ho has dit?

benestant adj De bona posició econòmica. Un lloc d’estiueig per a gent benestant.

benestar m Absència de necessitat. Frueixen de benestar econòmic.

benzina f Gasolina.

berenar 1 v intr Fer l’àpat de la tarda. Vosaltres no bereneu? *2 Fer l’àpat del matí. 3 [var.: berena f, *bereneta f] m Allò que es menja per berenar. Els van servir un berenar abundant.

berruga f Petit bony de la pell. Li han sortit tot de berrugues a l’esquena.

bes [var.: besada f] m Acció de besar, petó.

besar v tr i règ Tocar amb els llavis una superfície alhora que se’ls fa fer un moviment cap enfora, fer un petó. Besar el front d’un infant. Besar a la boca. Besar a terra.

besavi 1 m Pare dels avis. 2 besàvia f Mare dels avis. 3 besavis m pl Els besavis són els pares dels avis.

bescoll* m Part de darrere el coll: clatell, *tos. Duus el bescoll pelut.

bescuit m Pasta flonja feta de farina, ous i sucre, que és la base de molts pastissos.

besnét 1 m Fill d’un nét o d’una néta. 2 besnéta f Filla d’un nét o d’una néta.

bessó, -ona adj i m i f Nascut del mateix part que un altre germà. L’Àlex i la Susanna són bessons. Són germans bessons.

bèstia 1 f Animal, especialment animal de càrrega. Vivia enmig de les bèsties. 2 adj [hip.] Quina gent més bèstia, ves quines empentes! Ho trobaven una mica bèstia no regalar-li res.

bestial adj 1 Propi d’una bèstia. Instints bestials. 2 [hip.] Una festa bestial.

bestiar [var.: *bestiam] m Conjunt dels animals que es crien per a l’explotació. Tot el bestiar el tancaven en un mateix corral.

bestiesa f Ximpleria. Calmeu-vos i no digueu més bestieses!

bestiola f Nom genèric d’animalets petits, generalment invertebrats.

betum m Producte per enllustrar el calçat.

beure v tr i intr Prendre beguda. Estem sense menjar ni beure res.

bevedor, -a adj i m i f Que beu molt, especialment alcohol. És un bevedor incorregible.

biberó m Recipient per alletar nadons.

Bíblia f Llibre sagrat de jueus i cristians.

bibliografia f Relació de les obres (llibres, articles, etc.) que han estat consultades, o que es prenen com a referència, en certs treballs.

biblioteca f Sala, local, institució amb tot de llibres ordenats; col.lecció de llibres. Té una bona biblioteca al seu despatx. La biblioteca de l’escola, del barri.

bibliotecari, bibliotecària m i f Persona que té al seu càrrec una biblioteca.

bicarbonat m Medicament en forma de pols blanca per a les afeccions d’estómac.

bicicleta [var. fam.: bici] f Vehicle de dues rodes que s’impulsa amb pedals. Una bicicleta de muntanya.

bidell, bidella m i f Empleat d’un centre d’ensenyament.

bidet m Banyereta per a la higiene dels genitals.

bidó m Recipient per al transport de líquids. Un bidó d’oli, de benzina.

bifurcació f Divisió en dues direccions. Va seguir el camí fins a la bifurcació.

biga f Peça travessera de sosteniment en una construcció. Les bigues del sostre.

bigarrat, -ada adj De colors barrejats i mal combinats. Duia un conjunt bigarrat.

bigoti [sovint en pl.] [var.: *bigot] m Conjunt dels pèls de damunt del llavi superior. S’ha deixat bigot. Duia uns bigotis molt llargs.

bilis f Líquid amargant produït pel fetge.

billar m Joc de competició que es juga damunt d’una taula entapissada; les jugades es fan donant impuls a unes boles de marfil amb uns bastons llargs, o tacs.

biografia f Història de la vida d’una persona.

biologia f Ciència que estudia els éssers vius.

biològic, -a adj Relatiu a la biologia o a la vida.

biquini m 1 Banyador femení de dues peces. 2 Entrepà calent de pa de motllo, pernil dolç i formatge.

bisbat m 1 Divisió administrativa en moltes esglésies cristianes, diòcesi. 2 Edifici on resideix un bisbe.

bisbe, bisbessa m i f Cap d’un bisbat a moltes esglésies cristianes.

bistec m Tall de carn. Un bistec de vedella.

bisturí [pl. -ís] m Instrument quirúrgic per tallar.

bitlla [var.: *bitla] f Cada una de les peces del joc de bitlles.

bitllet m Paper imprès de diferents valors i finalitats. Un bitllet de tren. Un bitllet de loteria. Un bitllet de deu mil pessetes.

bitxo [var.: *vitet, vitxo] m Pebrotet, generalment picant, emprat com a condiment: *pebre coent.

bla, blana* [var.: *blan] adj Poc resistent a la pressió: tou.

blanc, -a 1 adj Del color de la neu verge. Un detergent que fa la roba més blanca que cap. Es va posar blanc de la impressió. 2 blanc m Color blanc. 3 Punt o objecte sobre el qual es dispara. Tir al blanc.

blancor f Qualitat de blanc. La blancor de la calç.

blanquinós, -osa adj Tirant a blanc. Duia una taca blanquinosa.

blat m 1 Cereal amb els grans del qual es fa la farina per fer el pa: *forment. 2 blat de moro [var.: *blat de les Índies, *blat dindi] Cereal que fa panotxes: *dacsa.

blau, blava 1 adj Del color del cel. Un vestit blau. 2 blau m Color blau. Blau cel. Blau elèctric. Blau marí. 3 Senyal deixat per un cop: *blaüra. Duu les cames plenes de blaus.

blaüra* [var.: *blavura] f Taca a la pell que deixa un cop: blau.

blavós, -osa [var.: blavenc] adj De color tirant a blau. Tenia unes taques blavoses a la pell.

bleda f 1 [gen. en pl.] Planta d’horta que es menja com a verdura. Per sopar, bledes amb patates. 2 adj i m i f [fig.] De temperament poc viu. A tot diu que sí, la molt bleda!

blindar v tr Recobrir amb material resistent als projectils. Han blindat el cotxe del president.

blindatge m Conjunt del material amb què es blinda.

bloc m 1 Quadern. Un bloc de dibuix. 2 Edifici gran d’habitatges. Aquell barri, tot eren de blocs de pisos.

bloqueig [var.: blocatge] m Acció i efecte de bloquejar. L’ONU va debatre l’alçament del bloqueig als països en guerra.

bloquejar [var.: blocar] v tr 1 Barrar el pas. Les barques bloquejaven l’entrada del port. 2 Impedir les comunicacions, les relacions comercials, etc. Van acordar de bloquejar Sèrbia per aturar la guerra.

bo (bon), bona 1 adj 1 De qualitat, que satisfà. És un bon regal. Ha estat un dia molt bo. Aquest nou model de cotxe és més bo. Estava una mica refredat, però ara estic més bo. 2 Amb prou quantitat, intensitat. Es va clavar una bona patacada. 3 Sense malícia. Un bon home. 4 de bo de bo loc adv De debò. S’estimaven de bo de bo. 5 fer bo loc verb Fer bon temps. Avui plou, però demà diuen que farà bo. 6 bo exp Expressa acord. Bo, què hem de fer! 7 tant de bo exp Expressa desig. Dius que en dos dies ho podrem acabar?; tant de bo! 8 estigues bo exp Salutació. Apa, adéu, estigues bo!

boa f Gran serp que viu a la selva.

bobina f Rodet de diverses mides i usos per a fil, cassets, pel.lícules, etc.

boca f 1 Obertura del cos d’un animal per on entren els aliments. 2 Obertura que recorda una boca. Una boca de metro. La boca d’un túnel, d’una cova.

boçar* v intr Vomitar.

bocí m Tros. Un bocí de pa.

boda [sovint en pl.] f Casament. “A bodes em convides!”

bòfega* f Bossa plena de líquid que es fa a la pell: butllofa.

bogeria f Acte de boig. Deixar el pis vell ha estat una bogeria.

boia f Element flotant que serveix d’indicador o que forma part del tancament mecànic d’un dipòsit. La boia del dipòsit del vàter s’ha encallat.

boig, boja [m. pl. bojos o boigs] adj i m i f Que ha perdut l’enteniment. No va poder resistir tanta desgràcia i va parar boig. Estan bojos d’alegria. És ben boja de no aprofitar l’ocasió.

boina f Gorra rodona d’una sola peça.

boira f Massa d’aire prop de terra amb partícules d’aigua en suspensió. Boires baixes.

boix m Arbust de fulles petites i dures i fusta molt apreciada.

bol m Recipient còncau. Es prenia les sopes de llet en un bol.

bola [var.: *bolla] f 1 Cos esfèric. La bola del món. 2 [fam.] Mentida.

bolcar v intr Tombar-se un vehicle, un recipient. No van repartir prou bé el pes i la barca va bolcar.

bolet m Part reproductora de certs fongs. Si plou, hi haurà bolets.

bolígraf [var. fam.: boli] m Estri d’escriure, amb una bola a la punta i un dipòsit de tinta.

bolquer [gen. en pl.] [var.: *bolquims] m Peça absorbent en forma de calcetes per a nadons.

bomba f Artefacte explosiu que es pot llançar, bé amb canons, bé des d’un avió, etc. Hi havia una bomba sense explotar al mig de la carretera.

bombardeig m [pl. -jos o -igs] Acció de bombardejar. Els bombardejos de Sarajevo van durar molts mesos.

bombardejar v tr Tirar bombes. Van rebre ordre de bombardejar les posicions enemigues.

bomber, bombera m i f Persona que té per ofici apagar incendis i fer altres tasques de salvament.

bombeta f Llum en forma de globet de vidre. S’ha fos una bombeta del menjador.

bombo m 1 Tambor gros que es toca amb una maça. 2 Nom de diferents recipients que recorden un bombo. El bombo de la loteria, d’una màquina.

bombó m Dolç de xocolata. Una capsa de bombons.

bombolla [var.: *bambolla] f Forma esfèrica formada per l’aire que queda dins de l’aigua o d’una altra substància. Fan bombolles de sabó.

bombona f Recipient metàl.lic per a gasos. Una bombona de butà.

bondadós, -osa adj Que tendeix a fer el bé. És bondadós amb tothom.

bondat f 1 Qualitat de bondadós. Té una bondat molt poc corrent per a aquesta època. 2 Qualitat de bo. Li explicava la bondat dels productes que li oferia.

bonic, -a 1 adj Plaent als sentits. Una música bonica. Un paisatge bonic. 2 fer bonic loc verb Guarnir. Aquest moble posat aquí farà més bonic.

bony m Sortint a la superfície d’un cos. Té la carrosseria plena de bonys.

bonyegut, -uda adj Ple de bonys. Un matalàs bonyegut.

bord [gen. en la loc adv ‘a bord’] m Part superior d’una embarcació. Els mariners van pujar a bord de la llanxa.

bordar v intr Lladrar. S’ha sentit bordar un gos tota la nit.

borinot [var.: *borino] 1 m Insecte volador, gros i pelut, que brunz quan vola. 2 [fig.] adj i m i f Que empipa contínuament. Para de fer el borinot al meu voltant!

borra f Porcions de fils agrupats. Es fa borra a terra de les estufes.

borrasca f Tempestat acompanyada de vent.

borratxera f Intoxicació per causa de l’alcohol. Duu una borratxera que no s’aguanta.

borratxo, -a adj i m i f Que va begut. Tant barrejar begudes, va acabar més borratxo que el beure.

borrissol m Conjunt de pèls fins. El borrissol d’un préssec, del cotó, de la llana. El borrissol de la barba d’un adolescent.

borrós, -osa adj i adv Dit d’allò que presenta els contorns poc clars. Hi veig borrós.

borsa f Mercat on es fa negoci amb els valors en cotització. La borsa de Nova York.

borumballes* [var.: *burballes] f pl Tiretes caragolades que queden de rebaixar la fusta: encenalls.

bosc m Massa d’arbres. Un bosc de ribera. Un bosc mediterrani.

boscà, -ana adj No cultivat, salvatge Maduixes boscanes. Ocells boscans.

bossa f 1 Saquet de paper, de plàstic. Li han posat la fruita en bosses. 2 Moneder. A dins la bossa, hi duia de tot.

1bot m Acció i efecte de botar; de saltar. La pilota va fer tres bots i es va penjar. Va fer un bot per damunt de la tanca.

2bot Embarcació petita. Un bot pneumàtic.

bota f Calçat que cobreix per damunt del turmell. Unes botes de muntanya. Unes botes d’aigua.

bóta f Recipient gran de fusta per al vi. Vi de la bóta del racó.

botànica f Ciència que estudia els vegetals.

botar [var.: botre] v intr i tr Anar amunt des de terra en sentit vertical; passar per damunt (de), saltar. No sap fer botar bé la pilota. Va botar la barrera.

botella f Ampolla. Una botella d’anís.

boterut, -uda adj Mal fet, ple de bonys. Un nas boterut.

botí m Coses preses com a fruit d’una victòria. Els pirates van repartir-se el botí.

botifarra f Embotit de carn de porc, de diverses formes i ingredients. Botifarra crua. Botifarra d’ou.

botifarró m Embotit fet de sang de porc, carn magra i altres ingredients. Botifarró d’arròs, de ceba.

botiga f Establiment de comerç. Una botiga de roba, de joguines, de calçat.

botiguer, botiguera m i f Persona que té una botiga i hi ven.

botija* f Recipient de terrissa per beure aigua: càntir.

1botó m Peça petita, generalment rodona, cosida a un vestit per cordar-se’l. Duia una brusa amb botons de roba.

2botó* m Enrabiada.

botxí m Funcionari encarregat d’executar les penes de mort. Abans de l’execució, el botxí va demanar perdó al condemnat.

botzina f Instrument d’un vehicle que fa un so per avisar.

bou m 1 Mascle de la vaca. Una arada tirada per bous. La plaça de bous. 2 [esp.] El mascle de la vaca castrat.

boxa f Esport de lluita en què dos adversaris s’hi fan a cops de puny.

boxejador, boxejadora [var.: boxador] m i f Persona que practica la boxa.

braç m 1 Cada una de les extremitats superiors de les persones, especialment la part que va de l’espatlla al colze. 2 Nom de certes coses que recorden un braç. Un llum de braços. Una cadira de braços. Un braç de mar.

braçal m Banda que es duu al braç. Els del servei d’ordre duien un braçal com a distintiu.

braçalet m Objecte d’adorn que es duu al braç. Un braçalet d’or.

bragues* f pl Peça de roba interior femenina que cobreix les anques: calces.

bramar v intr Fer el seu crit l’ase, i per extensió altres animals, com el lleó.

bramul m Crit propi del bou i de la vaca o animals similars

bramular v intr Fer bramuls.

branca f Cada una de les bifurcacions principals del tronc d’un arbre o arbust.

brancam [var.: brancatge] m Conjunt de les branques d’un arbre o arbust.

brànquia f Òrgan per on respiren els peixos i els amfibis.

brasa f Carbó encès. Hi ha prou brasa per coure la carn.

brau m Toro.

bravo exp Expressa acord entusiasta. Acabada l’actuació de la cantant, el públic cridava “Bravo, bravo!”

bresquilla* f Fruit comestible del bresquiller: préssec.

bresquiller* m Arbre fruiter de fulla caduca: presseguer.

bressar [var.: bressolar] v tr Gronxar, especialment un bressol. Bressa el menut, a vejam si s’adorm.

bressol [var.: *bres] m Llitet d’un nadó, especialment el que es pot balancejar.

breu adj De poca durada. Un discurs breu.

brillant adj Que brilla. Un estel brillant.

brillantor f Qualitat de brillant. Un producte per donar brillantor als mobles.

brillar v intr Fer resplendor o lluentor. La Lluna brilla molt quan fa el ple.

brindar v règ Alçar la copa a la salut d’algú. Van brindar per la felicitat de tots els presents.

brindis m Acció de brindar. Van fer un brindis pels campions.

brioix m Mena de pasta lleugera, en forma de panet allargat i torrat per damunt.

brisa f Vent suau propi de les costes coincident amb l’alba i amb la posta de sol.

broc m Part (sovint en forma de canó) per on es buida o s’omple un recipient. Els dos brocs d’un porró. Una font de sis brocs.

broca f Peça per foradar que s’afegeix a certes eines. S’ha comprat un trepant elèctric amb un joc de broques.

brodar v tr Fer adorns amb fil en una peça de roba. Brodava unes inicials en el llençol.

brodat m Obra resultant de brodar. Duia una brusa amb brodats.

brollar v intr Néixer aigua de terra. Al costat de l’om brollava una font.

broma f Acció, dita per fer riure. És molt poc seriós, de tot fa broma. Són molt de la broma.

bromista adj i m i f Que fa bromes. Una persona molt bromista. Són una colla de bromistes divertits.

bronqui m Conducte que duu l’aire a dins dels pulmons. Té els bronquis una mica carregats de tant fumar.

bronquitis f Inflamació dels bronquis. Té bronquitis aguda.

bronze m Aliatge de coure i estany. Unes campanes de bronze.

bronzejar v intr Fer tornar la pell morena. Hi ha un producte nou que bronzeja molt bé.

bròquil m Planta d’horta de la qual s’aprofiten les flors, morades o verdoses, com a verdura.

brossa f Escombraries.

brossat* m Aliment que s’obté bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brull, mató.

brot m Naixement recent d’una branca.

brotar v intr Treure brots una planta. A la primavera, tot brota.

brotxa f Estri amb un manat gros de pèls lligats ben fort a un mànec. Una brotxa de pintar parets. Una brotxa d’afaitar.

brou m Caldo.

bru, bruna adj De color gris fosc. Un ós bru.

bruixa f 1 Màgica. La bruixa de la Blancaneus. 2 [fig.] Amb aquests cabells, sembles una bruixa.

brúixola f Instrument de guia amb una agulla imantada que assenyala el nord.

bruixot m Màgic. El bruixot va començar una dansa al voltant del foc.

brull* m Brossat, mató.

brunzir v intr Fer una remor com de vibració. L’ordinador brunz.

brusa f Peça de vestir, amb mànigues o sense, que cobreix el tronc.

brusc, -a adj Sobtat i violent, poc delicat. Un canvi brusc.

bruscament adv D’una manera brusca.

brut, -a adj 1 Mancat de netedat. El terra és brut. Va brut com una guilla. 2 [fig.] Es va ficar en negocis bruts.

brutal adj Violent i irracional. El van fer fora d’una manera brutal.

brutícia f Merda, deixalles, escombraries. Tens el coll ple de brutícia. Escombreu tota aquesta brutícia.

bub-bub m El crit del gos. Se sentia un bub-bub seguit.

budell m Intestí. Deus tenir gana, perquè se’t senten els budells.

budisme m Sistema filosòfic i religiós fundat per Buda.

budista adj i m i f Referent al budisme. Un temple budista. Un monjo budista.

buf m Cop d’aire que fem quan bufem. Va apagar el misto d’un buf

bufa* f Globus. Inflaven bufes per deixar-les anar.

búfal [var.: *brúfol] m Mamífer semblant al bou, molt corrent a l’Àfrica i a l’Índia.

bufanda f Peça llarga d’abric per al coll. Una bufanda de llana.

bufar v tr i intr Treure amb força aire per la boca. Para de bufar!Va bufar les espelmes del pastís.

bufet m Moble del menjador, on es guarda el parament de taula: aparador. Desa els coberts als calaixos del bufet.

bufeta f Òrgan en forma de sac. La bufeta de l’orina. La bufeta del fel.

bufetada [var. fam.: bufa] f Cop donat a la cara amb la mà plana. Li va deixar una galta ben vermella, de la bufetada que li va clavar.

bufetejar v tr Pegar bufetades. El va bufetejar amb ganes.

bufó, -ona adj Bonic i graciós. Una nina molt bufona.

bugada f Operació de rentar la roba. A casa fem bugada dia per altre.

bugaderia f Establiment amb màquines grans per rentar la roba.

bugia f Peça d’un motor per encendre el combustible.

buidar v tr Deixar un recipient sense el contingut. Acaba de buidar la garrafa.

buit, buida 1 adj Que no té res a dins, que ha estat buidat. Els barrots de la barana són buits. Tincs les butxaques buides. 2 buit m Espai no ocupat. Es veien molts buits a la graderia.

bulb m Tija grossa subterrània d’algunes plantes, com la ceba.

bullir v intr 1 Desprendre un líquid tot de bombolles per efecte de l’escalfament. La llet ja bull. 2 Coure amb aigua. Posa la pasta a bullir.

bullit, -ida 1 adj Que ha estat bullit. Patates bullides. 2 bullit m Plat fet amb verdures o bé amb carn i verdures, tot bullit.

bunyol m Petita massa arrodonida feta de farina, sovint amb altres ingredients. Bunyols de bacallà.

burgès, -esa 1 adj Referent a la burgesia. Costums burgesos. 2 m i f Persona pertanyent a la burgesia. Duu una vida de burgès.

burgesia f Classe social que deté els mitjans de producció. El govern ha pactat amb la burgesia.

burilla f 1 Punta de cigarret apagada. El terra del bar era ple de burilles. 2 Piloteta de moc sec. Sempre està amb el dit al nas fent burilles.

burla f Acció, dita per riure´s d’algú. Havia d’aguantar les burles dels companys.

burlar-se v pron i règ Fer burla (de). Es burlen d’ell per la manera com vesteix.

burocràcia f Conjunt de les feines administratives; el col.lectiu dels administratius. La burocràcia del país.

burocràtic, -a adj Referent a la burocràcia. Tràmits burocràtics.

burot* m Traç mal fet: gargot.

burro 1 m Ase. 2 burra f Somera. 3 burro, -a [fig.] adj i m i f Ignorant, totxo, animal. Ets burro, no entens mai res! És molt burra treballant.

bus [pl. bussos] m i f Persona que treballa per sota l’aigua. Els bussos rastrejaven el pantà buscant un cotxe.

buscar v tr Provar de trobar, cercar. Buscava per terra una agulla que li havia caigut.

bussejador, bussejadora m i f Persona que es dedica a bussejar, submarinista.

bussejar v intr Nedar per sota l’aigua. Quan aprengueu de bussejar, us podreu tirar del trampolí.

bust m Escultura que representa una persona del tòrax en amunt. Un bust de l’emperador Antoní.

bústia f Caixa o piló per a la correspondència. Les bústies de l’escala són plenes de propaganda.

butà m Gas per al consum domèstic. Se sent el camió del butà.

butaca f Seient de braços i amb respatller inclinat.

butaner, -a 1 adj Que duu butà. Un vaixell butaner. 2 m i f Persona que reparteix el butà.

butlletí [var.: *bolletí] m Publicació d’una entitat. El butlletí del Col.legi de Doctors i Llicenciats.

butllofa f Bosseta plena de líquid que es fa a la pell: *bòfega. De la caminada té els peus plens de butllofes.

butxaca f Bossa d’algunes peces exteriors de vestir. Les butxaques dels pantalons.

15

Posted on

0Les meves paraules

Les meves paraules

Del Petit Diccionari 62 de la llengua catalana, Lluís López del Castillo. Les 9.000 paraules més usades i de coneixement inexcusable.

Abreviatures, Categories i funcions gramaticals:

  • adj: adjectiu [exclusivament els qualificatius]
  • adj règ: adjectiu amb règim [del tipus “faltat d’afecte”]
  • adv: adverbi
  • conj: conjunció
  • cont: contracció
  • det: determinant [articles, demostratius, possessius, indefinits, numerals, ordinals, quantitatius, interrogatius i relatius]
  • exp: forma expressiva (llevat d’interjeccions) [totes aquelles formes, mots o expressions, sorgides del lèxic comú, que són usades de manera emfàtica: apel.lativa o exclamativa]
  • f: : nom femení
  • f pl: nom femení plural
  • interj: interjeccció
  • loc adj: locució adjectiva
  • loc adv: locució adverbial
  • loc conj : locució conjuntiva
  • loc det: locució determinativa
  • loc inter: locució interrogativa
  • loc prep: locució prepositiva
  • loc pron: locució pronominal
  • loc verb: locució verbal
  • m : nom masculí
  • m pl: nom masculí plural
  • m i f: nom masculí i femení
  • m o f : nom masculí o femení
  • prep: preposició
  • pron: pronom [personals, demostratius, interrogatius, indefinits, relatius, determinatius, adverbials]
  • v atr: verb atributiu [“ser”, “semblar”]
  • v aux: verb auxiliar o modal [“voler”, “poder”, etc.]
  • v tr: verb transitiu [amb objecte directe]
  • v imp: verb impersonal [“ploure”, etc.]
  • v intr: verb intransitiu [sense objecte directe ni règim]
  • v pron: verb pronominal
  • v rec: verb recíproc [“cartejar-se”, etc.]
  • v ref: verb reflexiu [“ajupir-se”, etc.]
  • v règ: verb amb règim [sigui amb complement circumstancial —”fugir de la presó”—, indirecte —”m’agrada l’arròs”— o d’objecte preposicional -”accedir als seus desitjos”]
  • La combinatòria de les indicacions sobre els verbs pot ser:
  • v pron i règ: “abstenir-se (de fumar)”
  • v pron i tr: “aguantar-se (les ganes de riure)”
  • v pron i aux: “disposar-se (a dinar)”
  • v pron, tr i règ: “descuidar-se (el moneder) (de dir una cosa)”
  • v tr i règ: “obligar(-lo) (a demanar excuses)”
  • v tr i intr: “fumar (ros)”, “(passar-se el dia) fumant”

La indicació v pron tota sola es reserva per a verbs de funció intransitiva o bé verbs d’esdeveniment: “agafar-se l’estofat”, “penjar-se la pilota”. Inclou verbs amb altres tipus de pronoms: “anar-se’n”, “veure-hi”, “arreglar-se-les”, etc.

Altres referències intercalades [ ]

  • cf.: confer = vegeu
  • el.líp.: el.líptic
  • esp.: especialment
  • fam.: familiar
  • fig.: sentit figurat
  • gen. : generalment
  • hip.: hiperbòlic
  • inv.: invariable
  • p. ext.: per extensió
  • pl.: plural
  • pron. hab.: pronúncia habitual
  • sing.: singular
  • var. : variant formal
  • var. fam.: variant familiar

Em surten 8295 mots dels quals n’ignorava 98:

a: 829 (10)
b: 365 (15)
c: 1041 (10)
d: 554 (5)
e: 792 (7)
f: 362 (5)
g: 255 (4)
h: 100 ()
i: 351 ()
j: 55 (2)
k: 2 ()
l: 214 (2)
m: 503 (5)
n: 138 (1)
o: 173 ()
p: 811 (6)
q: 45 ()
r: 495 (5)
s: 427 (2)
t: 432 (12)
u: 49 (1)
v: 228 (2)
w: 2 ()
x: 69 (4)
y: ()
z: 7 ()

 

Posted on

A

Les meves paraules

a prep 1 Indica lloc. L’accident va ser a Castelló. Anirem a la platja. Van entrar a la primera botiga que van trobar. Va caure desmaiat a terra. 2 Indica temps. A les nou comença la pel.lícula. 3 Indica destinació. Dóna records a la família. 4 Segueix certs verbs. Acostumen a fer la migdiada. 5 Davant d’infinitiu. Pensa a dir-li que ha de portar més llet. 6 Marca oposició amb de. Obert de quatre a vuit. 7 Acompanya locucions. Hi anirem a peu.

abadejo* m Peix d’aigües fredes que es consumeix fresc o salat: bacallà.

abaixar v tr 1 Inclinar. Abaixa el cap o et donaràs un cop amb l’entrada de la cova. 2 Fer més baix. Diu que abaixaran el preu de la gasolina.

abandó [var.: abandonament] m El fet d’abandonar. L’abandó de moltes tradicions.

abandonar v tr 1 Anar-se’n d’un lloc. Les rates abandonaven el vaixell. 2 Deixar(-ho) sense ocupar-se’n més. Han abandonat un gos a la carretera.

abans [var.: *ans] 1 adv En un temps anterior. Abans demanaven per tu. 2 En un lloc anterior. Com si anessis cap a la plaça, però gira a la travessia que hi ha abans. 3 En altres temps. Abans es vivia d’una altra manera. 4 En primer lloc. Posa la verdura a l’olla, però renta-la abans. 5 Més d’hora. Jo acabaré abans. 6 adj Dins locucions adverbials de temps. El dia abans. 7 abans de loc prep El dia abans del ball. La primera travessia abans del semàfor. 8 abans de tot loc adv En primer lloc. Abans de tot, dóna-li records. 9 abans que loc conj Abans que el pugueu avisar, ja l’hauran localitzat. 10 Amb preferència a. Es deixaria matar abans que delatar-los. 11 abans no loc conj Fins que. Abans no s’ho acaba de pensar, pot passar un matí sencer.

abans-d’ahir [var.: *despús-ahir] adv Dos dies abans del dia que som.

abast m 1 Distància a què arriba un raig de llum, un projectil, etc. Els focus que il.luminaven el monument eren de gran abast. 2 Proximitat a què tenim alguna cosa. Quan estudia, vol tenir els llibres de consulta a l’abast de la mà.

abastiment m Proveïment

abastir v tr Proveir.

abat m Superior d’un monestir de monjos. L’abat de Poblet.

abatible adj Que es pot inclinar o plegar. Uns seients abatibles.

abdomen m El ventre dels mamífers o la part del cos que hi ha a continuació del tòrax en molts animals invertebrats.

abecedari m Conjunt ordenat de totes les lletres amb què escrivim, alfabet.

abella f Insecte que viu en eixams i fabrica mel i cera.

abeurar v tr Donar beure als animals. Abeurar les ovelles.

abisme m Gran profunditat. Des de dalt del penya-segat, contemplava l’abisme que s’obria als seus peus.

abocar 1 v tr i règ Tirar dins d’un recipient un producte líquid, o bé en gra, en pols, etc. Aboqueu en un pot tota la llet que queda al cartó. 2 abocar-se v pron i règ Inclinar-se massa damunt d’un ampit. S’abocaven a la finestra per veure’ls passar.

abolir v tr Mitjançant una llei, anul.lar una pràctica. Fins al segle XIX no es va abolir l’esclavitud.

abonament m Contracte en què es rep un servei i es paga una quantitat a canvi. L’abonament a un diari, a una tanda de concerts, a una estació d’esquí.

abonar(-se) v tr, pron i règ Fer un abonament. Ha abonat els fills a una revista d’esports. S’han abonat al Festival Mozart.

aborronament* m Esgarrifança.

abraçada f Acció d’abraçar. Els amics el van rebre amb una abraçada.

abraçar [var.: *abracillar] v tr Rodejar algú amb els braços. Abraçava ben fort la mare, de tanta por que tenia.

abreviar [var.: abreujar] v tr 1 Fer més breu. Com que es feia tard, va abreviar el discurs. 2 Fer servir abreviatures. Busca en el text la paraula carrer i abreuja-la.

abreviatura f Manera d’escriure més curta una paraula. L’abreviatura de carrer és c., i pl. és la de plaça.

abric m Peça de vestir llarga, amb mànigues i de roba gruixuda, que duem damunt de tot quan fa fred. Un abric de pell.

abrigar v tr i règ Protegir del fred o del vent. Aquesta manta per damunt de les cames t’abrigarà més. El mur els abrigava del vent

abril m Quart mes de l’any.

abrupte, -a adj Alt i de difícil accés. Una muntanya abrupta.

abscés [pl. -essos] m Acumulació de pus en alguna part del cos.

absència f 1 No presència en un lloc. Van aprofitar la nostra absència per entrar a casa. 2 Privació. Van notar en ell una total absència de sentiments.

absent adj i m i f Que no és en un lloc. Es recordaven dels familiars absents. No van tenir en compte l’opinió dels absents.

absoldre v tr Deixar lliure d’una acusació. El tribunal el va absoldre.

absolut, -a adj Complet, total, definitiu. Té un domini absolut de la situació.

absolutament adv Del tot. Estic absolutament decidit a no anar-hi.

absorbir v intr Tenir la capacitat d’amarar-se d’un líquid. Una esponja que diu que absorbeix molt.

abstemi, -èmia adj i m i f Que no pren begudes alcohòliques. Tots els seus amics són abstemis.

abstenir-se [var.: abstindre’s] v pron i règ Privar-se (de). El metge diu que m’he d’abstenir de fumar.

abstracte, -a adj Que no representa figures reals. L’art abstracte.

absurd, -a 1 adj Gens d’acord amb la lògica. La situació era tan absurda, que al final vam acabar tots rient. 2 absurd m Pretendre que als catorze anys ja havia de tenir prou seny era un absurd.

abundància [var.: abundor] f Estat d’abundant. Aquells neden en l’abundància.

abundant [var.: abundós] adj Que n’hi ha o es produeix en gran quantitat. La pluja de tardor queia abundant damunt els sembrats.

abundar v intr Haver-n’hi en abundància. En aquelles aigües hi abundaven els corals.

abús m Acció i efecte d’abusar. Aquest augment de preus és un abús.

abusar v règ 1 Excedir-se en l’ús (de). Abusar del tabac pot ser fatal per a la salut. 2 Aprofitar-se d’algú perjudicant-lo. Han abusat de la nostra bona fe.

acabament m El fet d’acabar. No sé si veurem l’acabament de les obres.

acabar 1 v intr i règ Posar fi a un fet, a una acció. A les cinc encara no havien acabat de dinar. 2 Tenir el final. On acaba, aquesta línia d’autobús? 3 v tr Esgotar, exhaurir. Han acabat tot el pa. 4 v aux Amb gerundi, indica fi. Van acabar donant-li tot el que demanava. 5 acabar de v aux Haver succeït fa poc. Ho acaben de dir per la ràdio. 6 Deixar de. Hem acabat de patir.

acaçar* v tr Perseguir.

acàcia f Arbre d’ombra de fulla caduca que fa unes flors blanques.

acadèmia f 1 Institució d’ensenyament. Acadèmia de tall i confecció. 2 Entitat científica. Acadèmia de Belles Arts.

acampada f Acció d’acampar. Farem acampada en una vall.

acampador, acampadora [var.: campista] m i f Persona que acampa.

acampar v intr Fer càmping.

acaramullar* v tr Posar unes coses damunt de les altres sense massa ordre: amuntegar.

acariciar v tr Fer carícies.

acatxar-se* v ref Inclinar el cos fent flexió de les cames: ajupir-se.

accedir v règ 1 Decantar-se als desitjos d’algú. Finalment van accedir a les seves peticions. 2 Tenir accés. Van poder accedir al terrat des de la casa veïna.

accelerador m Mecanisme d’un motor que permet d’accelerar-lo. Pitjar l’accelerador.

accelerar v intr Augmentar la velocitat. El xòfer, quan va veure que arribarien tard, va accelerar.

accent m 1 Força amb què pronunciem una síl.laba. 2 Signe (´`) amb què marquem les vocals, seguint unes normes.

acceptar v tr 1 Estar d’acord (amb). Acceptaven la decisió del tribunal. 2 Avenir-se (a). Ha acceptat d’acompanyar-nos.

accés [pl. -essos] m 1 Pas cap a un lloc. Els accessos d’una autopista. 2 Atac. Un accés de tos.

accessori [gen. en pl.] m Tot allò que complementa un vehicle, una màquina, un aparell, etc. Una botiga d’accessoris de l’automòbil.

accident m Desgràcia sobtada. Un accident de trànsit. Un accident de treball.

accidentat, -ada 1 adj Ple d’entrebancs, d’incidents. Una excursió accidentada. 2 m i f Persona que ha sofert un accident. Els accidentats eren traslladats en ambulància

acció f 1 El fet d’actuar. Tothom ha de ser responsable de les pròpies accions. 2 El nus d’una narració. On se situa, l’acció de la pel.lícula?

acer m Aliatge de ferro i carboni.

ací adv Prop de mi, de nosaltres. Vine cap ací de seguida!

àcid, -a 1 adj De gust picant. Li agraden els caramels àcids. 2 àcid m Producte químic. La indústria química produeix una gran varietat d’àcids.

aclaparar v tr i règ Oprimir. Ens aclaparen amb tantes normes.

aclarir v tr Fer veure (un fet) amb claredat. M’hauries d’aclarir un dubte.

aclucar [gen. formant locució amb ‘ull’, ‘ulls’] v tr Tancar (els ulls). La claror era tan forta, que havia d’aclucar els ulls. No he pogut aclucar l’ull en tota la nit.

açò* pron La cosa que hi ha prop de mi, de nosaltres. Açò que tinc damunt de la taula és un regal d’aniversari.

acoblar v tr Encaixar, ajustar. Per muntar l’armari, has d’acoblar unes peces amb les altres.

acollidor, -a adj Que acull amb amabilitat, agradable. Una família acollidora. Un ambient acollidor.

acolliment [var.: acollida f] m El fet d’acollir, especialment a casa. Han donat acolliment a una família refugiada.

acollir v tr Acceptar de grat. Han acollit el teu projecte amb interès.

acolorir v tr Donar color. La dibuixant sempre acoloria les galtes dels seus personatges.

acomiadament m Acció i efecte d’acomiadar o despatxar de la feina. Han anunciat reducció de plantilla i hi haurà molts acomiadaments.

acomiadar 1 v tr Despatxar de la feina. L’han acomiadat amb molt poca indemnització. 2 v tr Prendre comiat d’algú; dir adéu. Van anar a l’aeroport a acomiadar uns amics. 3 acomiadar-se v pron i règ Els passatgers es van acomiadar dels familiars.

acomodador, acomodadora m i f Persona que indica el seient al públic en una sala d’espectacles.

acompanyament m Conjunt de persones que acompanyen algú. Va arribar el president amb tot l’acompanyament.

acompanyar v tr Anar amb algú. Ens van acompanyar fins a la cantonada.

acompte m Quantitat que es dóna a compte d’un import més elevat. Quan van signar el contracte, va rebre un acompte de cent mil pessetes.

aconseguir v tr 1 Fer realitat un propòsit. Sempre aconsegueix allò que vol. 2 Atrapar. Van sortir més tard que ells, però els van aconseguir a mig camí.

aconsellar v tr Donar consells. Van aconsellar-nos d’agafar el primer tren.

acontentar 1 v tr i règ Fer content. Es pensaven que podrien acontentar-los amb quatre somriures. 2 v intr És una persona de mal acontentar, no saps mai què vol. 3 acontentar-se v pron i règ En canvi, el seu germà s’acontenta amb ben poca cosa.

acord 1 m Pacte. Els dos països van arribar a un acord sobre la pesca. 2 posar(-se) d’acord loc verb Discutien molt fort, però ell els va acabar posant d’acord. 3 d’acord exp Entesos. Demà et passarem a buscar cap a les set, d’acord?

acordar v tr Prendre un acord. La junta de l’associació va acordar d’apujar les quotes.

acordió m Instrument musical de vent, proveït d’una manxa i de teclat.

acostar 1 v tr Posar a prop. Acosta’m aquella cadira. 2 acostar-se v pron i règ Van acostar-se massa al foc.

acostumar 1 v règ Tenir l’hàbit (de). Acostumen a sopar cap a les nou. 2 v tr i règ (Fer) agafar o tenir un costum. Acostumeu-lo a no cridar. 3 acostumar-se v pron i règ S’ha acostumat de seguida a la bona vida.

acotxar-se* v ref Inclinar el cos fent flexió de les cames: ajupir-se.

acovardir(-se) v tr i pron Agafar por, tenir por. El fred m’acovardeix. S’acovardeix de seguida.

acrobàcia [gen. en pl.] f Conjunt de girs, salts, equilibris, etc., que es practiquen com a gimnàstica o com a espectacle.

acròbata m i f Artista o gimnasta que fa acrobàcies.

acta f Escrit que reflecteix el procés d’una competició esportiva, d’una reunió, etc. Va aixecar acta de la reunió.

acte m 1 Acció. Allò va ser un acte propi d’una persona decidida. 2 Part d’una obra teatral. Una comèdia en dos actes. 3 Fet públic i generalment solemne. Van assistir a l’acte d’inauguració del teatre.

actitud f Manera de mostrar-se. Amb mi sempre ha tingut una actitud de desconfiança.

actiu, -iva adj Que mostra energia. Sempre el veuràs atrafegat, és una persona molt activa.

activitat 1 f Qualitat d’actiu. Van arribar just quan la fàbrica era en plena activitat. 2 activitats f pl Tasques. L’associació de veïns programa moltes activitats.

actor, actriu m i f Artista de teatre o de cine.

actuació f El fet d’actuar. Ha tingut una actuació molt valenta davant d’aquell perill. La companyia fa tres actuacions per setmana.

actual adj Del moment present. Quin deu ser, el valor actual del dòlar?

actualitat f Conjunt dels fets del moment present. Li agrada estar al corrent de l’actualitat esportiva.

actualitzar v tr Posar al dia. Voldria actualitzar la col.lecció de segells.

actualment adv Al moment present.

actuar v intr 1 Posar-se en acció. Davant d’aquells greus problemes, calia actuar amb rapidesa. 2 Representar. La nova companyia de teatre actua aquest vespre. No fingiu més, deixeu d’actuar!

acudir v règ Anar en un lloc atret per una causa concreta. Quan es va sentir aquell soroll tan gran, hi va acudir tothom.

acudit m 1 Historieta xocant i divertida. Els acudits que més li agraden són els picants. 2 Dita graciosa, sortida. Diu que no beu mai xampany perquè les bombolletes li pugen pel nas, ves quins acudits!

acumulador m Aparell que transforma l’energia elèctrica i la guarda.

acumular v tr Aplegar quantitat d’una cosa. Ha acumulat grans riqueses.

acusació f Acció d’acusar. Va haver de defensar-se d’una acusació d’estafa.

acusar v tr i règ Assenyalar com a culpable. El van acusar d’espiar-los.

acusat, acusada m i f Persona que és objecte d’acusació. Els acusats van ser conduïts davant el jutge.

adaptar 1 v tr i règ Adequar, especialment una obra literària, a un altre mitjà. Han adaptat la novel.la al cinema. 2 adaptar-se v pron i règ Acostumar-se. S’han adaptat bastant bé a la nova vida.

addicció f Sentir una inclinació molt forta per una cosa. L’addicció a la droga.

adequar v tr i règ Posar en condicions amb una finalitat. Volen adequar la botiga als gustos d’ara.

adequat, -ada adj Que hi va bé. A la pintura hi ha la proporció adequada de colors calents.

adés* adv Fa poc. Adés ha vingut el teu cosí a buscar-te.

adéu [var.: adéu-siau] 1 exp Adéu, fins demà! Adéu-siau! 2 dir adéu loc verb Acomiadar(-se). Van anar a l’aeroport a dir adéu a la cosina.

adherir-se v pron i règ 1 Apuntar-se a alguna causa. S’han adherit a la campanya a favor de la pau. 2 Agafar-se a una superfície. Els pneumàtics nous s’adhereixen bé a l’asfalt.

adhesió f Acció d’adherir-se a una causa. Davant els atacs de la premsa, ha rebut adhesions d’una bona part dels seus admiradors.

adhesiu, -iva 1 adj Que s’enganxa o enganxa. Etiquetes adhesives. Substància adhesiva. 2 adhesiu m Etiqueta adhesiva que duu impresos elements de tota mena. Duia una carpeta plena d’adhesius ecologistes.

àdhuc adv Fins i tot.

adient adj Que (hi) va bé. Sempre té a punt les paraules adients.

adjectiu m Forma gramatical que complementa el nom.

admetre v tr i règ Acceptar. Al final el van admetre a les proves.

administració f 1 Acció de governar l’economia. Es va fer càrrec de l’administració de l’empresa. 2 Acció d’aplicar certs serveis. L’administració de justícia. 3 Conjunt d’organismes de l’Estat. L’Administració pública.

administrador, administradora m i f Persona que té el càrrec d’administrar una propietat, una empresa, etc.

administrar v tr Portar l’administració.

administratiu, -iva 1 adj Referent a l’administració, a la burocràcia. Les obres es van retardar per problemes administratius. 2 m i f Oficinista. En aquest bar, hi vénen a dinar molts administratius.

admirable adj Digne d’admiració. Té una capacitat de treball admirable.

admiració f Capacitat o efecte d’admirar o d’admirar-se. Sent admiració per la gent que practica el voluntariat.

admirador, admiradora m i f Persona que té admiració per un artista, un polític, un escriptor, etc.

admirar v tr Tenir un sentiment d’aprovació i de gran respecte per algú, per un fet. Admirava la gran capacitat de treball que tenia.

admissió f Acció d’admetre, de ser admès. Ha sol.licitat l’admissió com a soci del club.

adob m Substància que es tira a la terra perquè produeixi més.

adobar v tr 1 Preparar la terra amb adobs. Després de llaurar els camps, convé adobar-los. *2 Amanir. Li agrada adobar la verdura amb bastant d’oli.

adolescència f Període de la vida d’una persona entre la infància i la joventut.

adolescent m i f Persona que es troba en l’adolescència.

adonar-se v pron i règ Parar compte (en): *témer-se. Li havien pres la cartera i ell ni se n’havia adonat.

adoptar v tr 1 Prendre una criatura com a fill legal. Ja tenien dos fills i ara han adoptat una menuda. 2 Fer seu. Han adoptat uns costums estranys.

adorar v tr Reconèixer la dependència respecte a una divinitat.

adormir-se v pron Agafar el son. Quan es fica al llit, sempre li costa molt adormir-se.

adormit, -ida adj Insensible. Tinc una cama mig adormida.

adorn [sovint en pl.] m Complement per fer bonic. Duia una brusa amb adorns.

adornar v tr Posar(-hi) adorns. Van adornar el pastís amb cireres confitades.

adquirir v tr 1 Comprar. Han adquirit uns terrenys vora mar. 2. Fer seu. Al cap dels anys, ha adquirit molta experiència en l’ofici.

adquisició f Cosa adquirida. El gerent del museu ha fet més adquisicions per a les sales noves.

adreça f Referències del lloc on s’està algú. M’heu de donar la vostra adreça de l’estiu.

adreçar 1 v tr Posar recte. Has entrat el cotxe tort, adreça’l. 2 v tr i règ Dirigir. Va adreçar una salutació als assistents a l’acte. 3 adreçar-se v pron i règ Dirigir-se. Els he vist que s’adreçaven a un desconegut.

adult, -a 1 m i f Persona que es troba en la maduresa, passada la joventut. Tu creus que els adults entenen la gent jove? 2 adj Referent a les persones adultes. Té un comportament ben poc adult.

adverbi m Forma gramatical que pot complementar una frase, un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

advers, -a adj Contrari, dolent. Van tenir un resultat advers.

adversari, -ària adj i m i f Que va contra un altre. L’equip adversari era molt potent. Va presentar batalla als seus adversaris polítics.

advertir 1 v tr i règ Avisar. El van advertir del perill que corria. 2 v tr Adonar-se. No va advertir que hi havia un stop.

advocat, advocada m i f Professional que té per ofici assessorar sobre les lleis i actuar en els judicis com a defensor o com a acusador.

aeri, aèria adj Referent a l’aire, que va per l’aire. Corrents aeris. Transport aeri.

aeròbic m Gimnàstica que es fa seguint un ritme musical.

afaenat, -ada* adj Enfeinat.

aerogenerador m Instal.lació amb unes aspes i motor que aprofita l’energia del vent per produir electricitat.

aeroport m Conjunt d’instal.lacions i serveis per al trànsit aeri.

afaitar 1 v intr Eliminar els pèls, generalment de la cara, amb una màquina o un estri tallant. Aquestes maquinetes afaiten molt suau. S’ha comprat una màquina d’afaitar últim model. 2 afaitar-se v ref Encara no té quinze anys i ja s’afaita.

afalagar v tr Mostrar-se en extrem amable amb algú. Sabia com afalagar-lo remarcant els seus èxits.

afamat, -ada adj Que té fam. Menja com un gos afamat.

afanyar-se v pron i règ Anar de pressa a fer una cosa. Si no t’afanyes a vestir-te, faràs tard.

afartar-se v pron Menjar massa.

afavorir v tr Beneficiar. El sistema electoral vigent afavoreix les majories.

afeblir v tr Debilitar.

afecció f Malaltia. Té una afecció a l’orella.

afectar v tr 1 Causar un efecte en els sentiments. El va afectar molt la mort del germà. 2 Causar un efecte advers en un afer. La recessió econòmica va afectar la indústria del país.

afecte m Sentiment d’estimació. Ara li sap greu desprendre’s del cotxe vell, perquè li ha agafat afecte.

afectivitat f Qualitat basada en l’afecte. Per als infants és molt important l’afectivitat.

afectuós, -osa adj Que mostra afecte. Em van fer una rebuda molt afectuosa.

afegir v tr i règ Posar(-n’hi) més. Es pensaven que havia acabat de parlar, però encara hi va afegir unes paraules.

afegit [var.: afegitó] m Efecte d’afegir, conjunt de coses afegides. Una estora vella plena d’afegits.

afer [sovint en pl.] m Assumpte, negoci. Es va veure embolicat en un afer estrany.

afermar v tr Fer més ferm. S’ha d’afermar la base on descansa la màquina.

aferrar *1 v tr Enganxar. Hem aferrat els cromos amb una pega molt bona. 2 aferrar-se v pron i règ Agafar-se amb força. Es va aferrar a la barana per no caure. 3 [fig.] S’aferrava a les seves idees.

afició [var.: afecció] f 1 Tendència gran per una activitat, un esport, un art, etc. Té afició pels jocs de màgia. 2 Conjunt dels aficionats. L’afició seguia atentament el partit.

aficionar-se [var.: afeccionar-se] v pron i règ Agafar afició (per). Ara s’ha aficionat als mots encreuats.

aficionat, -ada [var.: afeccionat] 1 adj Que no és professional. Són uns músics aficionats. 2 m i f Persona que té una afició, seguidor d’un equip. Tots els aficionats es van aplegar a l’estadi.

afinació f El fet que les notes musicals sonin en l’altura precisa.

afinar 1 v tr Donar afinació a un instrument. Cal fer afinar el piano. 2 afinar(-se) v tr i pron Fer(-se) més fi, més suau, més prim. Una mica de mel t’afinarà la veu. Després de la malaltia se li ha afinat la cara.

afinitat f Característica comuna; coincidència en manera de ser, de pensar, etc. Per fer la feina, els agrupa per afinitats.

afirmació f Acció d’afirmar. A vegades fas afirmacions sense cap fonament.

afirmar v tr Dir(-ho) d’una manera segura. Va afirmar davant el jutge que no coneixia l’acusat.

afirmativament adv Estant(-hi) d’acord. Va contestar afirmativament.

afligir v tr Causar pena. No el volia afligir més i va parar de contar-li les malifetes del fill.

afluent m Riu que desemboca en un altre de més important.

afluixar 1 v tr Fer més fluix. Has posat la corda massa tibant, afluixa-la. 2 v tr i intr Fer(-se) menys intens o fort, més lent. El vent afluixa. Afluixar la marxa.

afores m pl Els voltants d’una població. No viuen pas al centre de la ciutat, sinó als afores.

afortunat, -ada adj i m i f Amb sort. Han estat afortunats de néixer en aquesta família. Són uns afortunats.

africà, -ana adj i m i f De l’Àfrica.

afrontar v tr Plantar cara. No es va acovardir gens, sinó que va saber afrontar tots els problemes.

afusellar v tr Matar amb una descàrrega tancada de fusells. L’espia va ser afusellat aquell mateix vespre.

agafador m 1 Estri de cuina per agafar atuells calents. Té un agafador en forma de guant. 2 Peça d’un moble que serveix per estirar. L’agafador d’un calaix.

agafar 1 v tr Emportar-s(‘ho) per fer-ne ús. Agafeu els diners que necessiteu per anar a comprar. 2 Pujar a un vehicle. Per anar al centre què agafarem, el metro o l’autobús? 3 Arreplegar una malaltia. Ha agafat la grip. 4 Atrapar. L’han agafat quan fugia. 5 Llogar per a una feina. Per les festes, els grans magatzems agafen més venedors. 6 Entendre, captar. Ho expliques tan embolicat que no t’agafa ningú. No puc agafar l’emissora musical. 7 Emprendre. Ho ha agafat amb ganes. Ha agafat el carrer de la dreta. 8 Subjectar. Agafa fort el volant. 9 v intr Arrelar. Amb tan poca terra, les plantes no agafaran. 10 Mantenir-se, especialment la neu. La temperatura no és prou baixa i la neu no agafarà. 11 agafar-se v pron i règ Subjectar-se. S’agafava al braç del seu company per caminar amb més seguretat. 12 v pron Enganxar-se. L’estofat s’ha agafat.

agarrar* v tr, intr i pron Agafar.

agència f 1 Establiment de serveis. Agència de turisme, de viatges, de transports, de publicitat. 2 Sucursal. Una agència de banca.

agenda f Quadern amb calendari per fer-hi anotacions personals.

agenollar-se v ref Posar els genolls en terra. Per fregar el pis sempre s’agenolla.

agent 1 m i f Empleat, empleada, d’una empresa de serveis, i en general que obra per encàrrec d’un altre. Un agent d’assegurances. Un agent de policia. Agent secret. 2 m Tot allò que provoca un efecte. L’al.lèrgia és provocada per agents externs.

agermanar-se v rec Posar-se d’acord (especialment dues ciutats) per establir uns llaços de relació. Hi ha moltes ciutats europees que s’han agermanat.

àgil adj Que es mou amb rapidesa. Al cap d’unes setmanes de fer gimnàstica, diu que es troba més àgil.

agilitat f Qualitat d’àgil. Malgrat l’edat, té molta agilitat.

agitació f Inquietud molt forta. Van trobar el malalt en un estat d’agitació ben fort.

agitar 1 v intr Sacsejar. Quan tingueu tots els ingredients barrejats, heu d’agitar ben fort. 2 agitar-se v ref Moure’s amb força. La mar s’agitava per moments.

aglomeració 1 f Conjunt de coses atapeïdes o persones agrupades. Hi havia una aglomeració de gent al voltant dels músics. Una aglomeració urbana. 2 aglomeracions f pl Embussos de gent. Tenen obert fins tard per evitar aglomeracions.

agonia f 1 Transició cap a la mort. El malalt ha entrat en l’agonia. *2 Basques. Se li ha posat malament el dinar i té agonia.

agost m Vuitè mes de l’any.

agradable [var.: agradós] adj 1 Plaent als sentits. Un clima agradable. 2 De bon tracte. Una persona agradable.

agradar v intr 1 Trobar(-hi) gust. M’agrada la crema cremada. 2 Ser del grat (d’algú). Els focs artificials van agradar molt.

agraïment m Sentiment de gratitud. Va mostrar-los el seu agraïment per les atencions rebudes.

agrair v tr Sentir, manifestar gratitud. Va agrair-li el favor que li havia fet.

agranador, agranadora* m i f Persona que agrana els carrers: escombrador.

agranar* v tr Netejar la brutícia de terra arrossegant-la amb un estri adequat: escombrar.

agrari, -ària adj Referent a l’agricultura. La política agrària del govern.

agre, -a adj 1 De gust àcid i desagradable. Les prunes verdes són agres. 2 [fig.] Un caràcter agre. Unes paraules agres.

agredir v tr Atacar amb la intenció de fer mal. Uns malfactors el van agredir al carreró.

agressió f Acció d’agredir. Les agressions als àrbitres anaven en augment.

agressiu, -iva adj 1 Propens a agredir. Té un caràcter agressiu. 2 [hip.] Amb iniciativa. Un venedor agressiu.

agreujar v tr Fer més greu. Aquells insults van agreujar la situació.

agrícola adj Referent a l’agricultura. Maquinària agrícola.

agricultor, agricultora m i f Persona que es dedica a l’agricultura.

agricultura f L’art del cultiu de la terra.

agrupació f Conjunt de coses agrupades.

agrupar v tr Formar grups. Van agrupar els participants al concurs de tres en tres.

a l’aguait loc adv Vigilant. Estigueu a l’aguait per si els veieu venir.

aguantar 1 v tr Subjectar. Prohibit aguantar les portes automàtiques. 2 Sofrir. Van aguantar fam i calamitats. No puc aguantar el seu caràcter. 3 Sostenir. Uns grossos pilars aguantaven el pont. 4 v intr Resistir. Amb aquesta ventada, no sé pas si el cobert aguantarà. 5 aguantar-se v ref Sostenir-se. Estava tan cansat que ja no s’aguantava dret. 6 Contenir-se. Volia contestar-li, però es va aguantar. 7 v pron i tr Contenir. S’aguantaven les ganes de riure.

àguila [var.: àliga] f Ocell rapinyaire de vista molt aguda, que vola a gran altura.

agulla f 1 Barreta punxeguda amb el cap de diferents formes, que té molts usos. Agulla de cosir. Agulla de cap. 2 Subjectador de diferents formes i usos. Agulla de monyo. Agulla d’estendre.

agulló* m Punxa que tenen alguns insectes i aràcnids per picar: fibló.

agut, -uda adj 1 Que acaba en punxa. Unes dents agudes. 2 Dit de l’angle de menys de 90 graus. 3 [fig.] Molt fort. Un dolor agut.

ah interj Expressa sorpresa. Ah!, no vindràs?

ahir adv El dia abans del dia que som. Ahir al matí.

ai interj 1 Expressa dolor, recança. Ai, quina trepitjada! Ai, ai, que farà tard! 2 ai uix Ecs. Ai uix, quin fàstic!

aigua f 1 Líquid transparent, sense olor ni sabor. 2 Aquest mateix líquid, condicionat per a diversos usos. Aigua potable. Aigua calenta. Aigua freda. 3 Aquest mateix líquid, amb modificacions diverses. Aigua mineral. Aigua oxigenada.

aigualir v tr Rebaixar amb aigua. Diria que a la tenda aigualeixen el vi.

aiguamoll m Terreny pantanós: *marjal. Els aiguamolls de l’Empordà.

aiguarràs m Dissolvent de pintura.

aiguat m Pluja molt forta i seguida.

aigüera f Pica d’una cuina per rentar-hi els plats, esbandir-hi la verdura, etc.: *escurador.

aïllament m Fet d’estar aïllat. No sabien com acabar amb aquell aïllament.

aïllar v tr 1 Separar, deixar tot sol. Han aïllat els malalts infecciosos. 2 Deixar fora de contacte. Han aïllat les parets amb plaques de suro.

aire m 1 Mescla de gasos que formen l’atmosfera. L’aire que respirem. 2 Vent. S’ha aixecat una mica d’aire. 3 [fig.] Manera de manifestar-se. Té uns aires que el fan insuportable.

aixada f Eina de cavar la terra, amb una planxa de ferro i un mànec llarg.

aixafar [var.: xafar] v tr Deixar pla, deformar, per una pressió. T’has assegut damunt de la capsa i l’has aixafada.

aixafat, -ada [var.: xafat] adj Ben pla. El boxejador tenia el nas aixafat.

aixecar 1 v tr Portar a un nivell més alt. Aixeca un peu. 2 Posar dret. Han aixecat el pal de telèfons que havia caigut. 3 aixecar-se v pron Separar-se d’una superfície en la qual s’està. Es va aixecar una bona polseguera. 4 v ref Va caure a terra i no es podia aixecar. 5 Llevar-se. Cada dia s’aixeca de bon matí. 6 Revoltar-se. El poble es va aixecar en armes.

aixella f Part del cos de les persones, sota el muscle, allà on el braç s’ajunta amb l’espatlla.

aixeta f Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: *grifó. L’aixeta de l’aigua. L’aixeta del gas.

així 1 adv D’aquesta manera. Deixa-ho així mateix com està. 2 així com loc adv De la mateixa manera. Tot ha de quedar així com ho vam trobar. 3 així que loc conj De manera que, tan aviat com. Hem de plegar a les cinc, així que espavila’t a acabar. Així que va arribar, va començar a escridassar-nos a tots.

això 1 pron Aquesta cosa, aquesta causa [per referència tant a la 1a., com a la 2a. persona]. Veus això que tinc a la mà? Què és això que escrius? No es trobava prou bé i era per això que no volia venir a la festa. No mireu mai el rellotge i això fa que no sigueu puntuals. 2 per això loc adv Però. Avui ha fet bon temps, per això.

ajagut, -uda adj Pla a terra. La melonera creix ajaguda a terra.

ajeure [var.: ajaure] 1 v tr Posar pla: *gitar. Van ajeure el ferit a la llitera. 2 ajeure’s v ref Posar-se pla: *gitar-se. Li agradava ajeure’s damunt l’herba.

ajornament m Efecte d’ajornar. L’obertura de la botiga ha sofert un altre ajornament

ajornar v tr Deixar per un altre dia. Han ajornat la celebració.

ajuda [var.: ajut m] 1 f Acció d’ajudar. Necessitaré ajuda per convèncer-la. 2 amb l’ajuda de loc prep Van acabar les obres amb l’ajuda d’uns voluntaris.

ajudant, ajudanta m i f 1 Persona que ocupa un càrrec secundari en algunes professions. Un ajudant de cuina. 2 Persona que de manera ocasional col.labora en tasques professionals. Se’n surt perquè sempre troba ajudants.

ajudar [var.: *aidar] v tr i règ Prestar el seu concurs a una tasca. El va ajudar a pintar l’habitació.

ajuntament m 1 Institució pública que governa un municipi. 2 Seu d’aquesta institució.

ajuntar v tr 1 Posar junt. Ajunteu més les cadires. *2 Ajustar. No tanqueu la porta, tan sols ajunteu-la.

ajupir 1 v tr Inclinar. Ajupia el cap, avergonyit. 2 ajupir-se v ref Inclinar el cos, fent flexió de cames: *acatxar-se, *acotxar-se, *emponnar-se. S’ajupien darrere les mates per no ser vistos.

ajustar 1 v tr 1 Regular un mecanisme, un preu, etc., a unes condicions acceptables. Ajustar unes balances. Va dir que s’ho quedava si li ajustava el preu. 2 Tancar (una porta, una finestra, etc.) sense girar la clau o passar el forrellat: *ajuntar. 3 ajustar-se v pron i règ Coincidir. Aquella casa s’ajustava a la descripció que me n’havien fet.

al [pl. als] cont Vaig al terrat. Escric als cosins.

ala f 1 Cada una de les extremitats d’un ocell. 2 Apèndix de certs animals. Les ales d’una ratapinyada. Les ales d’un mosquit. 3 Sortint lateral de diferents formes i funcions. Les ales d’un avió, d’un edifici, d’una taula. 4 Aparell per volar. Ala delta. Ala de pendent.

alabança f Acció d’alabar. Tot eren alabances sobre el seu bon comportament.

alabar v tr Dir(-ne) bé. Sempre alaben molt la nostra puntualitat.

alacrà* m Animal invertebrat amb un fibló verinós a la cua: escorpí.

aladroc* m Peix semblant a la sardina però més petit: seitó.

alarma f Senyal o avís de perill. Es va engegar l’alarma del cotxe, perquè havien intentat forçar la porta.

alarmar v tr Posar en estat d’alarma. Aquella sirena a mitja nit va alarmar la població.

alba f Moment del matí en què es nota la primera claror. Cada dia s’aixequen a trenc d’alba.

albelló* m Conducte per on s’escolen les aigües residuals: desguàs. Els albellons del pati.

albercoc m Fruit comestible de l’albercoquer.

albercoquer m Arbre fruiter de fulla caduca que es cultiva en climes secs.

alberg m Casa d’allotjament. Un alberg de joventut.

albergínia [var.: *albergina] f Hortalissa de forma allargada, generalment de color morat.

albufera f Llacuna al costat del mar. L’albufera de València.

àlbum m Quadern o llibre de diferents mides i usos. Un àlbum de fotos, de cromos, de dibuixos.

alça f Augment. Les cotitzacions estan a l’alça.

alçada [var.: alçària, *altària] f Dimensió d’un cos en direcció vertical. Fa vora dos metres d’alçada.

alcalde, alcaldessa m i f Persona que presideix un ajuntament: batlle.

alçament m 1 Acció i efecte d’alçar. Alçament de pesos. 2 Revolta. Un alçament militar.

alçar 1 v tr Portar a un nivell més alt. Alça més el braç. *2 Endreçar. Quan haureu acabat de jugar, alceu-ho tot. 3 alçar-se v ref Llevar-se. Cada matí s’alça a les sis. 4 Posar-se dret. Es van alçar de terra. 5 alça exp Indica sorpresa, admiració. Alça, quina moto que duus!

alcohol m Líquid sense color, fàcil d’evaporar-se i inflamable. El vi, la cervesa i els licors contenen alcohol.

alcohòlic, -a 1 adj Que conté alcohol. Begudes alcohòliques. 2 adj i m i f Que està alcoholitzat. Una persona alcohòlica. Un tractament per a alcohòlics.

alcoholitzat, -ada adj Es diu de la persona que pateix intoxicació per l’alcohol.

alè m Aire que surt dels pulmons en l’expiració. S’aguantava l’alè. Li feia pudor l’alè.

aleatori, -òria adj D’una probabilitat molt relativa. Diu que pot passar així, però això és molt aleatori.

alegrar v tr Fer alegre. Aquella música alegrava l’ambient.

alegre adj Que té alegria, que manifesta alegria. Una persona alegre i riallera. Va ser una festa molt alegre.

alegrement adv 1 D’una manera alegre. Van començar a desfilar alegrement. 2 D’una manera poc responsable. Tot s’ho pren alegrement.

alegria f Sentiment de satisfacció que es manifesta a l’exterior. El naixement del fill va ser una gran alegria per a tots.

alemany, -a 1 adj i m i f D’Alemanya. 2 alemany m La llengua alemanya.

alentir v tr i intr Fer més lent. Alentien la marxa. Quan el semàfor es va posar carabassa, va alentir.

alerta 1 f Estat de vigilància. Davant el perill d’un cicló, s’ha decretat alerta màxima. 2 exp Alerta amb el gos! 3 anar alerta loc verb Anar amb compte. Aneu alerta amb els sots de la carretera.

aleshores adv En aquell moment. Va ser aleshores que va comparèixer.

aleta f Apèndix dels peixos i d’altres animals aquàtics que els serveix per nedar.

alfabet m Conjunt ordenat de totes les lletres amb què escrivim, abecedari. El nostre alfabet té vint-i-sis lletres.

alfabètic, -a adj D’acord amb l’alfabet. Ordre alfabètic.

alfàbrega [var.: *alfàbega] f Mata molt olorosa de fulla petita.

alfals m Herba de flors morades cultivada com a farratge.

alga f Planta generalment aquàtica. No es van poder banyar, perquè la platja era plena d’algues.

algeps* m Guix.

algú pron Alguna persona: *qualcú. Diria que hi ha algú darrere la porta.

algun, -a det 1 [en sing.] Un o una d’entre uns quants: *qualque. Això devia passar en alguna ciutat nord-americana. 2 [en pl.] Uns quants o unes quantes. Necessitarem alguns caragols per collar els prestatges.

alhora adv Junts, al mateix temps. Han arribat tots dos alhora.

aliança f Unió de persones o entitats per aconseguir algun fi, pacte. Els països nòrdics van fer una aliança comercial.

aliar-se v rec i règ Establir una aliança. Molts països s’han aliat en la lluita contra la droga.

aliat, -ada adj i m i f Que ha establert una aliança. Estan aliats en una mateixa empresa. Els aliats van guanyar la Segona Guerra Mundial.

aliatge m Combinació de dos o més metalls.

alicates f Tenalles de pinça plana per manipular filferro.

aliè, -ena adj règ Estrany, no pertanyent (a). “Prohibit el pas a tota persona aliena a les obres.”

aliment m Allò que alimenta. Ha estat tot el dia sense prendre aliment.

alimentació f Acció d’alimentar-se. Fa una alimentació poc equilibrada.

alimentar 1 v tr i règ Donar aliment. Alimenten les cries tan bé com poden. L’alimenten només amb fruita i verdura. 2 alimentar-se v pron i règ Prendre aliment. Els carnívors s’alimenten de carn.

alimentari, -ària adj Referent a l’alimentació. Els productes alimentaris.

alinear v tr Fer formar en filera, especialment fer formar part d’un equip en una competició. L’entrenador no ha alineat ningú del planter.

all m Planta d’horta. Amb tres grans d’all, ja pots fer un bon allioli.

allà [var.: allí] adv En aquell lloc. Arriba’t fins allà on és ell. Allà dalt de la muntanya. Allà dins de la cova. Allà darrere la porta. Allà davant la casa. Allà damunt la cuina. “Allà sota una penya.” Allà fora feia fred.

allargar v tr Fer més llarg. Allargar un vestit.

allargat, -ada adj Més llarg del compte. Una ombra allargada.

allau f Esllavissada de neu. Quan puja la temperatura, hi ha perill d’allaus.

al.lèrgia f Afecció provocada per una sensibilitat a certs agents externs.

alletar v tr Alimentar una cria amb llet, especialment la mare. Convé alletar els nadons com més temps millor.

alleugerir v tr Fer més lleuger. S’ha d’alleugerir la càrrega del camió.

alleujament m El fet de fer més lleu un patiment, una càrrega. Un alleujament del mal de cap.

alliberament [var.: alliberació] m Acció d’alliberar(-se). Celebren l’alliberament del país per les tropes aliades.

alliberar v tr Fer lliure. Han alliberat els presos polítics.

allioli m Salsa feta amb oli i alls picats tot ben lligat. Conill amb allioli.

allò 1 pron Aquella cosa [per referència a la 3a. persona]. Veus allò que tenen allà dalt de casa seva? 2 d’allò més loc adv Moltíssim. Pensa que t’aprecia d’allò més.

al.lot, al.lota* m i f Persona d’edat imprecisa entre la infància i la joventut; [p. ext.] jove: noi, noia.

allotjament m Lloc on allotjar(-se). Ja hem trobat allotjament per aquesta nit.

allotjar 1 v tr Donar habitació. Van allotjar els excursionistes extraviats a les cases del poble. 2 allotjar-se v pron Prendre habitació. Ens allotjarem en una casa de colònies.

al.lucinar v intr 1 Alterar-se els sentits, especialment la vista. Una droga que fa al.lucinar. 2 [hip.] La vostra proposta em va fer al.lucinar.

al.ludir v tr Fer(-hi) referència no del tot explícita. Ahir, diria que us van al.ludir a la reunió.

allunyar 1 v tr Anar, dur lluny. Allunya un mica més el llum, que m’enlluerna. 2 allunyar-se v pron i règ Com més caminaven, més s’allunyaven els uns dels altres.

al.lusió f Referència feta a algú o a alguna cosa. Va demanar la paraula per al.lusions.

almenys adv Ben bé, com a mínim. Hi havia almenys dues mil persones. Si no podies venir, almenys podies avisar.

alpinisme m Esport consistent a pujar a cims elevats.

alpinista m i f Persona que practica l’alpinisme.

alqueria* f Casa de camp, mas, especialment de terres de regadiu.

alt, -a 1 adj Que té una certa alçada. Unes cases altes. 2 alt adv A una certa altura. Si que vola alt! 3 [fig.] Fort. No parleu tan alt. 4 m Alçada. El bufet feia més de dos metres d’alt. 5 alts m pl Els alts i baixos de la fortuna.

alta f 1 Inclusió en una llista. Al club hi ha hagut moltes altes aquest mes. 2 Autorització mèdica per reprendre les activitats laborals. He anat a buscar l’alta per a l’empresa.

altar m Taula destinada al culte religiós.

altaveu m Aparell que transforma els senyals elèctrics d’un amplificador en sons.

alteració f Canvi substancial. Això significa una alteració de les normes de funcionament.

alterar v tr Provocar alteració o alteracions. Han alterat els nostres plans.

altern, -a adj Que no va seguit, sinó ara l’un, ara l’altre. Rep visites en dies alterns.

alternatiu, -iva 1 adj Que representa una opció respecte a una altra cosa. Energies alternatives. 2 alternativa f Opció alternativa. Va proposar d’anar al teatre com a alternativa al cinema.

altiplà m Elevació del terreny amb una superfície plana d’una certa extensió al capdamunt.

altitud f Altura respecte al nivell del mar.

alto 1 interj Indica l’ordre de parar. Alto, fins aquí hem arribat! 2 m Parada. Farem un alto en el camí per descansar.

altre N’indica un de diferent, un de nou, un d’anterior. 1 altre, -a det Torna-ho a dir una altra vegada. Va arribar l’altre dia. T’hauràs d’acontentar amb aquestes sabates, perquè no en tens d’altres. No tens altra cosa a fer que empipar? No tinc cap altra cosa per donar-te. 2 pron Em vaig esperar estona, però no van venir ni l’un ni l’altre. 3 els altres pron Els restants. Mentre vosaltres comenceu, els altres es poden anar preparant.

altruisme m Tendència a mirar pel bé dels altres sense pensar en un mateix.

altura f Distància vertical respecte a una superfície. El vent els impedia d’arribar a massa altura. L’altura d’un triangle.

alumini m Metall gris clar molt utilitzat en bastiments metàllics, entre altres aplicacions.

alumne, alumna m i f Persona que rep ensenyament. Els alumnes de l’institut.

alvocat m Fruit comestible d’aspecte de pera, verdós i amb molta polpa.

alzina f Arbre de fulla dura i perenne, d’escorça rugosa. Alzina surera.

ama* f 1 Propietària. Qui és l’ama del gos? 2 Mestressa de casa. Un programa de ràdio per a les ames de casa. 3 Empresària. L’ama de la fàbrica.

amabilitat f Qualitat d’amable. Va tenir l’amabilitat d’acompanyar-nos.

amable adj De tracte educat i afectuós. És molt amable, ens ajuda sempre en tot.

amablement adv D’una manera amable.

amagar 1 v tr No deixar veure. Els núvols amagaven el sol. 2 amagar-se v pron Quan els va veure venir, es va amagar en un portal.

amagatall m Lloc on poder estar amagat. Els van fer fora de l’amagatall.

amanida [var.: amanit m] f Plat d’hortalisses variades i adobades, generalment crues, però que admet altres combinacions: *ensalada. Amanida verda, mixta. Amanida d’arròs, de patates, de marisc.

amanir v tr Adobar aliments: *trempar. La verdura bullida va bé amanir-la amb oli d’oliva.

amant m i f Aficionat, aficionada. És una amant de la bona cuina.

amarar [var.: amerar] v tr Mullar completament. La pluja amarava els camps.

amargant [var.: amarg] adj De gust desagradable. Ametlles amargants.

amargor f Sensació d’amargant. Tenia amargor a la boca.

amb prep 1 Indica companyia. Anava amb la Maria. 2 Indica manera. El van acomiadar amb molta pena. 3 Indica mitjà. Tot ho fa amb les mans. 4 Indica causa. Amb aquest vent, no es pot sortir al carrer. 5 Indica característiques. Un cotxe amb cinc marxes. 6 Indica oposició o acord. Està enfadat amb ell. Parla amb tothom. 7 Indica contacte. Va topar amb la paret.

ambaixada f Seu d’un ambaixador o d’una ambaixadora.

ambaixador, ambaixadora m i f Membre del cos diplomàtic que té la més alta representació del seu país en un país estranger.

ambició f Desig molt fort d’obtenir una finalitat que comporta un benefici. Tenia l’ambició d’arribar a estrella de cine.

ambiciós, -osa adj Que demostra ambició. Una idea ambiciosa.

ambient m 1 Allò que ens envolta. Si obres la finestra, es refredarà l’ambient. 2 [fig.] En aquella família hi ha mal ambient. 3 El medi. Els pingüins viuen en un ambient marítim. 4 adj Ambiental. El medi ambient. Temperatura ambient.

ambientador m Substància que perfuma l’ambient. Per dissimular l’olor de tabac, hi va tirar una mica d’ambientador amb un esprai.

ambiental adj 1 Referit a l’ambient. Temperatura ambiental. 2 Referit al medi ambient. Educació ambiental.

ambigu, -a adj Que no es manifesta clarament. Una proposta ambigua.

àmbit m Zona, sector d’influència. Aquestes mesures han tingut molta repercussió en l’àmbit universitari.

ambulància f Vehicle equipat per transportar malalts o accidentats i, en molts casos, per fer-hi les primeres cures.

ambulant adj Que va d’un lloc a l’altre. Venedors ambulants.

ambulatori m Centre mèdic per atendre pacients en règim extern.

amenaça f Acció d’amenaçar. Va rebre unes amenaces anònimes per telèfon.

amenaçador, -a adj Que suposa una amenaça. Gestos amenaçadors.

amenaçar v tr i règ Donar a entendre la intenció de perjudicar algú. El van amenaçar que el farien fora.

americà, -ana adj i m i f D’Amèrica.

americana f Jaqueta, especialment la que és feta de roba.

ametlla [var.: *ametla] f Fruit comestible de l’ametller.

ametller [var.: *ametler] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les ametlles.

amfibi 1 m Animal terrestre que passa per un estadi de larva aquàtica. 2 amfibi, -íbia adj Dit d’un vehicle que pot anar per terra o per l’aigua. Un camió amfibi.

amic, amiga m i f Persona que està unida per l’amistat amb una altra. Són amics de la infància.

amidar v tr Mesurar una longitud. Amida l’amplada de la cortina.

amígdala f Cada una de les glàndules del coll. Té les amígdales inflamades.

amistat 1 f Sentiment de simpatia entre persones que les fa estar unides i compartir les coses. Hi havia una gran amistat entre les dues famílies. 2 amistats f pl Conjunt d’amics. Va comunicar la notícia a les amistats.

amistós, -osa adj De tracte amable, com d’amics. Ens van fer una rebuda amistosa.

amnistia f Perdó d’un delicte per part de l’autoritat competent. Han decretat una amnistia per als presos polítics.

amo m 1 Propietari. L’amo de la casa. 2 Patró. Els amos de la botiga. *3 Pagès que duu una propietat d’una altra persona: masover.

amoïnar-se v pron Preocupar-se. M’amoïna que sigueu d’aquesta manera. No us hi amoïneu, que ens en sortirem.

amollar v tr 1 Afluixar. Amolla una mica el nus. 2 Deixar anar. Amollaven coloms per la festa.

amoníac m Líquid d’olor penetrant utilitzat en medicina. Es posa amoníac a les picades d’insectes.

amor m Sentiment gran d’estimació. Aquell home va ser l’amor de la seva vida.

amortidor [var.: esmorteïdor] m Peça d’un vehicle que contraresta els sotracs.

ampit m Mur que arriba fins a l’alçada del pit. L’ampit de la finestra.

amplada [var.: amplària] f Distància de costat a costat. El nostre carrer fa deu metres d’amplada.

ample, -a 1 adj Que té una certa amplada. Una carretera ampla. 2 Que té una certa amplitud, ampli. Té uns coneixements amples de física. 3 ample m Amplada. Quant fa d’ample, la taula?

ampli, àmplia adj Espaiós. La sala és prou àmplia, hi cabrem de sobres.

ampliar v tr Fer més ampli. Li agrada viatjar per ampliar coneixements.

amplificador m Aparell que augmenta la potència del so. L’amplificador d’una cadena musical.

amplificar v tr Augmentar la potència d’un so, el volum aparent d’un objecte, etc.

amplitud f Qualitat d’ampli. L’amplitud de la vall.

ampolla f Recipient de vidre o de plàstic, alt i amb coll, per a líquids, botella. Una ampolla de vi.

amprar* v tr Rebre diners en préstec: manllevar.

amunt adv Indica direcció cap a la part de dalt. Van tirar escales amunt.

amuntegar [var.: *amuntonar] v tr Posar(-ho) fent un munt: *acaramullar. Poseu les caixes ordenades, no les amuntegueu pas.

anada f Acció d’anar cap a un lloc. En el viatge d’anada es va posar malalt.

analfabet, -a adj i m i f Que no sap llegir ni escriure. Part de la població era analfabeta. Cada vegada hi ha més pocs analfabets.

anàlisi f Estudi detallat de les característiques d’un objecte, d’un fet, d’una substància, etc. Li fan fer una anàlisi de sang.

analitzar v tr Fer una anàlisi. Calia analitzar els motius d’aquella estranya conducta.

analogia f Relació de semblança. Hi ha una certa analogia entre el davant d’un cotxe o d’un avió i el morro d’un animal.

anar 1 v intr Moure’s en una direcció. Anaven carrer amunt. 2 Passar. Van pel mig de la plaça. 3 Funcionar. La llanterna va amb piles. 4 Escaure. Aquest color no li va. 5 Trobar-se. Com va tot? 6 Presentar-se d’una determinada manera. Anava ben vestit però mal calçat. 7 Fer de ventre. Avui ha anat tres cops. 8 v aux Indica un procés que creix o que minva. El foc s’anava apagant. 9 Indica un procés que dura. Ja pots anar dient. 10 anar a v aux Indica incertesa. Aneu a saber per on sortirà, ara! 11 fer anar loc verb Manejar, fer funcionar. Saps fer anar la màquina? 12 anar-se’n v pron Partir d’un lloc. Va anar-se’n sense avisar. 13 d’anar i tornar loc adj D’anada i tornada. Un bitllet d’anar i tornar.

anàrquic, -a adj Sense seguir un ordre previ. Tot ho fa d’una manera anàrquica.

anarquisme m Ideologia social i política que propugna la desaparició de l’Estat i la creació d’una societat en què tothom sigui igual.

anarquista adj i m i f Referent a l’anarquisme; partidari o partidària de l’anarquisme. Un sindicat anarquista. Una família d’anarquistes.

anatomia f Estructura d’un ésser viu. L’anatomia d’un peix.

anca f Cada una de les parts posteriors damunt la cuixa dels mamífers; llom d’una bèstia de muntar.

ancià, anciana m i f Persona que es troba en la vellesa.

àncora f Peça que duen els vaixells per quedar fixats al fons.

andalús, -usa adj i m i f D’Andalusia.

andana f 1 Plataforma que hi ha a les estacions per poder accedir fàcilment al tren. El tren cap a Lleida sortirà de l’andana sis. *2 Golfes. Puja aquestes cadires a l’andana.

andorrà, -ana adj i m i f D’Andorra.

ànec, ànega [var.: *àdena f, *àneda f, *ànnera f] m i f Ocell aquàtic, que és criat també com a aviram.

anècdota f Fet, història, curiosos o divertits. S’explicaven moltes anècdotes de la ministra d’Educació.

anell m Cèrcol rodó, generalment de metall noble, que es duu al dit. L’anell de casat.

anella f Cèrcol rodó de diferents mides i materials i de diferents usos. Les anelles de la cortina.

anestèsia f Supressió del dolor per mitjà de medicaments. Anestèsia total.

àngel m Esperit del bé.

angines f pl Inflamació de les glàndules del coll.

angle m 1 Figura geomètrica. Angle recte, obtús, agut. 2 Racó, cantó. Un angle del menjador, de la taula.

anglès, -esa 1 adj i m i f D’Anglaterra. 2 anglès m La llengua anglesa.

angoixa f Sensació desagradable d’opressió psicològica. Totes aquelles desgràcies li provocaven angoixa.

angoixós, -osa adj Que causa angoixa. Una pel.lícula angoixosa.

anguila f Peix amb el cos semblant a una serp. Les anguiles de l’Albufera.

angúnia f Sensació desagradable. Em fa una certa angúnia haver-li-ho de dir. Em fa angúnia tocar una cosa tova.

ànim [sovint en pl.] m Estat psíquic que fa tenir ganes o disgust de les coses. No té ànims per a res. Ànim, que ja hi falta poc!

ànima f 1 Energia vital. Hi va posar l’ànima, en aquella empresa. Ella va ser l’ànima de la festa. 2 Persona. A aquelles hores no es veia ni una ànima.

animador, animadora m i f Persona que presenta i anima un espectacle. En el festival de televisió hi havia dues bones animadores.

animal m 1 Ésser viu que menja i generalment es desplaça i es relaciona. Els animals vertebrats i els invertebrats. 2 Per oposició a persona. Els masovers donaven menjar als animals.

animar v tr Donar ànims. El públic animava l’equip en va.

animat, -ada adj Que es troba amb ànims, que mostra animació. No estic massa animat, avui. Una festa animada.

anís m 1 Planta que fa unes llavors molt aromàtiques utilitzades com a condiment. 2 Licor extret de l’anís. Una copeta d’anís.

anit* adv 1 La nit passada. Anit no vaig poder dormir. 2 La nit que ha de venir. Anit anirem al teatre.

anivellar v tr Posar al mateix nivell. Cal anivellar els sous més baixos.

aniversari m 1 Diada en què fa anys d’un fet. L’aniversari de casament. 2 [esp.] Diada en què algú fa anys. Les espelmes del pastís d’aniversari.

annex, -a 1 adj Que acompanya, afegit. Van fer fer una habitació annexa a la sala. 2 annex m Va presentar el projecte relligat i, els annexos, en un arxivador a part.

anomenada 1 f Fama. És un poeta que té molta anomenada. 2 d’anomenada loc adj Famós. Una cantant d’anomenada.

anomenar v tr Parlar d’algú. L’altre dia, a la reunió, et vam anomenar.

anònim, -a 1 adj Que no se sap qui és, de qui és. Una trucada anònima. 2 anònim m Escrit que no duu firma. Ha rebut un anònim amb amenaces.

anorac m Jaqueta impermeable, amb caputxa.

anormal adj Que no és normal. Mostrava un comportament anormal.

anotació [sovint en pl.] f El fet d’anotar alguna cosa. Va fer unes anotacions al marge del text.

anotar v tr Apuntar per escrit. Anota la nostra adreça.

ànsia f 1 Sensació de neguit. Si tardeu molt, passaré ànsia. 2 Pressa, ànim. Ens donava ànsia per acabar.

ansiós, -osa adj Amb desig. Estava ansiós per saber els resultats.

antecedent m Allò que precedeix. Tot pronom o adverbi relatiu té un antecedent. 2 antecedents m pl Accions passades d’una persona, especialment del punt de vista policial o penal. La pena va ser més greu perquè tenia antecedents.

antecessor, antecessora m i f Persona que en precedeix una altra en un càrrec, una feina, etc. El primer dia es va dedicar a llegir els informes del seu antecessor.

antena f 1 Dispositiu per captar més bé les ones de la ràdio, de la televisió, del radar, etc. Una antena parabòlica. 2 Apèndix del cap de certs invertebrats. Les antenes d’una llagosta.

anteposar v tr i règ Donar preferència. Anteposava els interessos de la majoria als seus propis interessos.

anterior adj Que ocupa el lloc precedent. El dia anterior a la festa. La façana anterior,

anterioritat f Situació referida a un temps anterior. El van avisar amb anterioritat als fets.

antiaeri, -èria adj Que defensa dels atacs aeris. Un míssil antiaeri.

antibiòtic m Medicament que combat l’acció dels microorganismes.

antic, -iga adj D’altres temps. Els antics castells.

anticicló m Zona atmosfèrica de pressions altes respecte a les zones del voltant. L’anticicló de les Açores.

anticipar v tr Fer abans del temps convingut. Si em pots anticipar algun pagament, m’anirà molt bé.

antigament adv En temps antics. Antigament es viatjava en diligència.

antiguitat 1 f El temps antic. Els fets de l’antiguitat. 2 antiguitats f pl Objectes antics de valor. M’encanten les antiguitats.

antipatia f Condició d’antipàtic. Vessa antipatia per tots els porus.

antipàtic, -a adj Que repel.leix en el tracte. Una persona antipàtica.

antiquari, antiquària m i f Persona que es dedica a comprar i vendre antiguitats.

antisolar adj Dit del producte que neutralitza els efectes de les radiacions solars. Crema antisolar.

anual [var.: anyal] adj Que passa cada any, que dura un any. Una festa anual.

anul.lar v tr Declarar nul. Han anul.lat el resultat de la competició.

anunci m Text de propaganda comercial. Han tallat tres vegades la pel.lícula per passar anuncis.

anunciar v tr 1 Fer propaganda comercial amb anuncis. Anuncien un nou producte per fer encara més blanca la roba. 2 Fer a saber, pronosticar. La dona del temps anuncia tempestes.

anus m Forat de sortida del recte.

anxova f Seitó conservat en sal. Anxoves de l’Escala.

any m Temps que està la Terra per fer una volta completa a l’entorn del Sol. Esperem que aquest any no plourà tant. L’any de traspàs té 366 dies.

apa interj 1 Expressa estranyesa. Apa, que no m’ho crec! 2 S’utilitza per animar. Apa, no us ho prengueu així!

apagar v tr 1 Extingir un foc. Apaga el foc, que l’olla ja ha bullit prou. Els bombers no podien apagar l’incendi. 2 Desconnectar. Apaga el llum. Apagueu el televisor.

apagat, -ada adj Poc intens. Uns colors apagats. Uns sorolls apagats.

apaivagar v tr Calmar.

aparador m 1 Vitrina d’exposició a l’exterior d’una botiga: *mostrador. S’encantava davant els aparadors. 2 Bufet. Deseu les estovalles a l’aparador.

aparcament m Lloc, instal.lacions on deixar el cotxe aparcat. Fa mitja hora que volta i no troba aparcament. L’ajuntament ha fet nous aparcaments subterranis.

aparcar v tr i intr Deixar un vehicle en un lloc durant un temps. On has aparcat el cotxe?

aparèixer v intr Fer-se present. Quan la festa ja s’acabava, van aparèixer més convidats.

aparell m 1 Instrument mecànic o elèctric que té una utilitat pràctica. Un aparell de ràdio. 2 Conjunt d’òrgans del cos que fan una funció. L’aparell circulatori.

aparellador, aparelladora m i f Auxiliar d’arquitecte.

aparellar v tr Relacionar per parelles segons alguna qualitat.

aparença f Semblança externa. No sempre et pots fiar de les aparences.

aparent adj Segons que es pot captar pels sentits. Aquella calma era més aparent que real.

aparentment adv En aparença. Aparentment semblava enfadada.

aparició f 1 El fet d’aparèixer. L’aparició d’un nou cantant. 2 Fantasma. Així, a mitja claror, sembla una aparició.

apartament m Habitatge de dimensions reduïdes. Han llogat un apartament vora mar.

apartar(-se) v tr i pron Posar(-se) més lluny, a un costat. Aparteu les criatures. Va haver d’apartar-se per deixar-los passar.

apassionar-se v pron Experimentar un gran entusiasme. Quan parla de futbol, s’apassiona.

apassionat, -ada adj i m i f Que sent una gran passió (per). És un apassionat del cinema.

àpat m Cada una de les menjades que fem al dia.

apegalós, -osa* adj Enganxós. Una substància apegalosa.

apegar* 1 v tr Enganxar. Has d’apegar els trossos del plat que s’ha trencat. 2 apegar(-se) v pron i tr Contagiar(-se). M’han apegat la grip. Una malaltia que s’apega fàcilment.

apendicitis f Inflamació de l’apèndix. Un atac d’apendicitis.

apèndix [pl. -xs] m Afegitó. La bibliografia va darrere, en un apèndix. Les aletes dels peixos són apèndixs. L’han operat de l’apèndix.

aperitiu m Menjada lleugera per fer gana. Per aperitiu ens van posar un martini amb olives.

api m Hortalissa de tronxos blancs i llargs que s’utilitza per fer amanides o per al caldo. Diuen que l’api va bé per als nervis.

apilotar-se v pron i règ Formar aglomeracions. Els compradors s’apilotaven a la porta de les botigues a causa de les rebaixes.

apinyat, -ada adj Dit d’un conjunt de coses que estan molt juntes, molt estretes. L’enciam té les fulles apinyades.

aplanar v tr Deixar plana una superfície. Han aplanat el mig de la plaça.

aplaudiment m Picament de mans. El públic el va rebre amb grans aplaudiments.

aplaudir v intr Picar de mans. Quan va haver acabat la interpretació, tots van aplaudir amb ganes.

aplegar 1 v tr Reunir. El conferenciant va aplegar força públic. *2 v règ Arribar. Quan aplegarem a París? 3 aplegar-se v pron i règ Reunir-se. Mig poble es va aplegar davant de l’ajuntament.

aplicació f 1 Ús, utilitat. L’aparell que has comprat té moltes aplicacions. 2 Dedicació. Estudia amb molta aplicació.

aplicar v tr 1 Concretar a la pràctica. Domina la teoria, però no la sap aplicar. 2 Imposar. El tribunal li ha aplicat la pena màxima.

aplicat, -ada adj 1 Que és conseqüència d’una aplicació o concreció. Estudis aplicats d’informàtica. 2 Que s’hi fa amb interès. Un alumne aplicat.

apoderar-se v pron i règ Prendre amb violència. L’enemic es va apoderar de tot l’armament.

aportar v tr i règ Presentar. Ha aportat noves idees al projecte.

apòsit m Material per a cures mèdiques, com ara benes o gases.

aposta f El fet d’apostar. S’admeten apostes fins cinc minuts abans de començar la competició.

apostar v règ Jugar-se diners en l’encert d’un resultat. Li agrada apostar a les carreres de cavalls.

apòstol m Persona que difon una idea. Es va convertir en un apòstol de la pau.

apreciació f Punt de vista. Segons la nostra apreciació, aquesta mena de roba no anirà bé per fer la cortina.

apreciar 1 v tr Valorar. Aprecien molt la vostra ajuda. 2 Estimar. Tots els companys l’aprecien molt. 3 apreciar-se v pron Entreveure’s. S’apreciava una certa desconfiança en la seva mirada.

apreciat, -ada adj Valorat. Un peix molt apreciat per menjar.

aprendre 1 v tr Adquirir coneixença. Ha après el català en un any. 2 v règ Vol aprendre a fer de mecànic.

aprenent, aprenenta m i f Persona que aprèn un ofici.

aprenentatge m Període en què s’aprèn. Per arribar a ser un bon mecànic, calen anys d’aprenentatge.

aprimar-se v pron Perdre greix. Segueix un règim per aprimar-se.

aprofitar 1 v tr Treure(‘n) profit. No aprofita gens els consells que li donen. 2 v règ Servir. El seu fill no aprofita per als negocis.

aprofundir v règ Fer més profund. Vol aprofundir en el coneixement de la matemàtica.

apropar 1 v tr Acostar. Les autopistes apropen les poblacions. 2 apropar-se v pron i règ Això ja s’apropa a la quantitat exigida.

apropiar-se v pron i tr Quedar-s(‘ho) com a seu. S’ha apropiat totes les meves idees.

apropiat, -ada adj Adequat. No duia el vestit apropiat a la festa.

aprovació f El fet d’aprovar, acord.

aprovar v tr 1 Manifestar acord. Tothom aprova la nostra gestió. 2 Superar una prova. Ha aprovat l’examen de conduir.

aprovat m Nota justa en una prova. Ha passat l’examen amb un aprovat.

aproximació 1 f Idea aproximada. Li va fer una aproximació del projecte. 2 per aproximació loc adv A ull. Ho ha calculat per aproximació.

aproximat, -ada adj D’un valor no exacte, però que s’hi acosta. Li va dir el preu aproximat de tot.

apte, -a adj Que té capacitat per fer una cosa. És apta per a tot tipus d’esport.

aptitud 1 f Capacitat. Li fan fer una prova d’aptitud. 2 aptituds f pl Condicions. Té aptituds per a la mecànica.

apujar v tr Portar a un nivell més alt. Qui ha apujat el volum de la ràdio? Apugen els sous amb comptagotes, i els preus, a raig.

apuntar v tr 1 Prendre nota. Apuntava el nom dels presents. 2 Dirigir una arma cap a un objectiu. L’apuntaven amb la pistola.

apunts m pl Notes preses de manera molt resumida. Passava en net els apunts de classe.

apunyalar v tr Ferir amb punyal, especialment diversos cops. Va apunyalar-la amb un ganivet de cuina.

aquarel.la f Tècnica de pintura; obra feta amb aquesta tècnica. Pintar a l’aquarel.la. Una exposició d’aquarel.les.

aquari [var.: aquàrium] m Recipient amb parets de vidre, o instal.lacions, per tenir-hi animals i plantes aquàtics.

aquàtic, -a adj Referent a l’aigua. Animals aquàtics.

aquell, -a det i pron Demostratiu lligat a la 3a. persona. Com es diu, aquella muntanya d’allà al fons? Et recordes d’aquella vegada que ens vam perdre? Qui són aquells?

aquest, -a det i pron Demostratiu lligat a la 1a. i 2a. persones. [cf. est/eix] Aquestes sabates que portes són ben bé com aquestes meves. Què vol ara, aquest? Aquesta me la pagaràs!

aquí adv Indica el lloc on sóc ‘jo’ i on ets ‘tu’. [cf. ací] Vine aquí dalt, que hi estaràs més bé, que aquí on t’has assegut no hi toca el sol.

ara 1 adv Al moment present. Ara arriben els últims. 2 ara… ara… conj Ara riu, ara plora. 3 ara conj, ara bé loc conj Jo ja li ho he explicat tot; ara (ara bé), si no en vol fer cas, ja s’ho farà. 4 i ara exp Indica sorpresa. I ara!, per què ho has fet, això?

àrab 1 adj i m i f Dels països àrabs. 2 m La llengua àrab.

aràcnid m Nom dels animals invertebrats de vuit potes, com les aranyes.

arada [var.: *aladre m] f Instrument per llaurar, amb una rella per fer els solcs, que sol ser estirat per un tractor.

aranya f 1 Animal invertebrat que teixeix les teranyines. 2 [p. ext.] Llum de braços que penja del sostre.

arbitrari, -ària adj No ajustat a normes convingudes. Ha pres una decisió arbitrària.

àrbitre, àrbitra m i f Persona que vetlla pel compliment de les regles del joc en una competició esportiva.

arbre m Vegetal de tronc llenyós que es ramifica a una certa altura de terra. Arbre de ribera. Arbre fruiter.

arbreda f Lloc plantat d’arbres.

arbust m Vegetal de tronc llenyós que es ramifica prop de terra.

arc m 1 Tot allò que té la forma d’una porció de línia corba. L’arc de sant martí. L’arc de triomf. L’arc de les celles. Els arcs d’un pont. 2 [esp.] Arma o estri per tirar fletxes. Tir a l’arc.

àrea f 1 Superfície amb una destinació específica. L’àrea de la porteria d’un camp de futbol. L’àrea de servei d’una autopista. Àrea comercial. 2 [esp.] Mesura de superfície.

arena f Material format per granets minúsculs procedents de roques esmicolades, sorra.

arenós, -osa adj Que conté arena, sorrenc.

aresta f 1 Recta d’unió de dues cares d’un poliedre. Un mobiliari ple d’arestes. 2 Cada un dels filaments d’una espiga. Les arestes d’una espiga d’ordi.

argila f Material de gran plasticitat quan és humit, amb el qual es fa ceràmica.

argument m Raonament per provar un fet. El venedor donava tota mena d’arguments per convèncer els clients .

argumentar v tr Raonar mitjançant arguments. Va argumentar prou bé la seva oposició al projecte.

àrid, -a adj Sense humitat, sense vegetació. Una comarca àrida.

aristocràtic, -a adj De maneres i gustos refinats. Té un tarannà aristocràtic.

aritmètica f Part de la matemàtica que estudia els nombres.

arma f Instrument per lluitar. Arma de foc. Arma blanca.

armadura f Vestit fet de peces de ferro que servia com a defensa. Una armadura medieval.

armament m Conjunt de les armes que posseeix algú. L’exèrcit havia renovat bona part del seu armament.

armar v tr Proveir d’armes. Han armat tot el poble.

armari m Moble amb portes, dotat de prestatges, calaixos, etc., per desar-hi diferents objectes segons les finalitats. Armari de cuina. Armari de paret. Armari rober.

armilla f Peça de vestir que cobreix el tòrax, oberta per davant i sense mànigues: *guardapits, *jupetí.

aroma f Perfum, olor agradable. Quines aromes que vénen de la cuina!

aromàtic, -a adj Que fa aroma. El romaní i la farigola són plantes aromàtiques,

arqueologia f Ciència que estudia la història antiga a partir de les restes deixades.

arquitecte, arquitecta m i f Persona que projecta edificis i en dirigeix la construcció.

arquitectura f Art de planificar i construir edificis.

arracada f Penjoll o botó que es duu a les orelles com a guarniment.

arraconar v tr Deixar en un racó, de racó. Per entrar l’armari, heu d’arraconar la taula. Han arraconat totes les propostes de millora.

arran 1 adv Des de la base. Els segadors segaven arran. 2 arran de loc prep Indica gran proximitat en l’espai o en el temps. L’helicòpter volava arran de terra. Arran d’aquells fets, la seva salut se’n va ressentir.

arrapar-se v pron i règ Agafar-se amb força. L’heura s’enfilava per la paret arrapant-s’hi.

arrecerar-se v pron Protegir-se del fred, del vent, etc. Es van arrecerar com van poder en una balma per passar-hi la nit.

arrecerat, -ada adj Abrigat. Una vall arrecerada.

arreglar 1 v tr Posar(-hi) ordre. Així no podeu pas continuar, ho heu d’arreglar. 2 Reparar. Heu de dur el televisor a arreglar. 3 arreglar-se, arreglar-se-les v pron Espavilar-se. Deixa’l, que ell ja se sap arreglar. Ja se les arreglarà.

arrel [var.: *raïl, rel] f Part de la planta, que creix generalment sota terra.

arrelar v intr Posar arrels. El ficus ja ha arrelat.

arrencada [var.: arrancada] f Començament d’un moviment. El moment més delicat d’aquell negoci va ser l’arrencada.

arrencar [var.: arrancar] 1 v tr i règ Separar amb violència una cosa d’allà on està agafada o fixada. No podia arrencar els claus de la paret. Va arrencar la criatura dels braços de sa mare. 2 v tr Començar. Arrencar el vol. 3 arrencar a v aux Començar a. Arrencar a córrer.

arreplegar v tr Agafar, recollir de manera ocasional. A la fira, hi vaig arreplegar tot de catàlegs. Ha arreplegat un bon refredat.

arreu adv 1 [var.: a tot arreu, pertot arreu] A totes bandes. D’això, en trobaràs arreu. Té fotografies de tot arreu del món. *2 Seguit. Les coses s’han de fer arreu. *3 Deixat. Aquell va sempre molt arreu.

arribada f Moment, fet d’arribar. Esperaven l’arribada del vaixell que venia de Nàpols.

arribar 1 v intr Acabar un trajecte en el lloc de destí. Demà arriba el teu germà. 2 Fer-se present. Quan arribarà, el bon temps? 3 v règ. Fins demà no arribarem a París. 4 Aconseguir. No sé si arribaran a guanyar. Si ho deixes tan lluny, no hi arribaré. Els moviments sísmics van arribar fins a la ciutat. 5 Procedir de. El tren que arriba de Bilbao. 6 arribar a v aux Ponderatiu. Que arribes a ser pesat!

arriscar(-se) v tr i pron Posar(-se) en perill. Embarcant-se en aquell negoci, van arriscar els pocs diners que els quedaven.

arriscat, -ada adj 1 Que comporta risc. Una empresa arriscada. *2 Eixerit. Un vellet molt arriscat.

arrissat, -ada adj 1 Dit dels cabells amb rínxols: *rull. Una cabellera arrissada. 2 Dit de la mar una mica picada. Una mar arrissada.

arrodonir [var.: *arredonir] 1 v tr Fer rodó. Amb moviments ràpids de mans, va arrodonir la peça. 2 [fig.] Completar. Posi-me-n’hi tres dotzenes més i arrodonirem la comanda. 3 per acabar-ho d’arrodonir loc adv Per completar la jugada. El van atracar i, per acabar-ho d’arrodonir, li van donar una pallissa..

arromangar-se [var.: arremangar-se] v pron i tr Tirar-se amunt les mànigues, els camals. Es va arromangar la camisa per treballar més bé.

arronsar v tr Reduir per contracció el volum, la llargada, etc. Arronsa les cames, que no puc passar.

arròs m Planta que es cultiva en camps inundats; nom de diversos plats cuinats amb els grans d’aquesta planta. Arròs a la cassola. Arròs a banda. Arròs negre. Arròs de cego.

arrossar m Camp d’arròs. Els arrossars del delta.

arrossegar v tr 1 Estirar una cosa o algú que va per terra. Arrossegava darrere seu un sac més gran que ella. 2 Dur plana per terra una part del cos. Camina arrossegant els peus.

arruga [var.: *rua] f 1 Solc de la pell. Té arrugues al front. 2 Plec mal fet de la roba. Duu la brusa plena d’arrugues.

arrugat, -ada [var.: *ruat] adj Que té arrugues. Un vestit arrugat. Una pell arrugada.

arruïnar v tr Dur a la ruïna. La crisi ha arruïnat moltes empreses.

arruixadora* [var.: ruixadora] f Recipient per regar: regadora.

arsenal m 1 Dipòsit gran d’armes. 2 Drassanes de la marina de guerra. L’arsenal de Cartagena.

art m o f 1 Activitat que genera obres de creació. L’art de la pintura. L’art del cinema. Les belles arts. Les obres d’art. 2 Certes tècniques. Les arts gràfiques.

artèria f Conducte que duu la sang des del cor fins a qualsevol part del cos. L’artèria aorta.

arterial adj Referent a les artèries. Tensió arterial.

artesà, -ana [var.: artesanal] 1 adj Referent a l’art manual. Treball artesà. 2 m i f Persona que treballa en un art manual.

artesania f Producció d’obres d’artesà. Hi ha comarques on l’artesania té importància. Una obra d’artesania.

article m 1 Forma gramatical que determina el nom. L’article literari i l’article salat. 2 Gènere, producte comercial. Articles de primera necessitat. 3 Escrit aparegut en un diari o una revista.

articulació f Punt d’unió mòbil de dues parts o peces d’un conjunt. El colze és a l’articulació del braç i l’avantbraç.

articular 1 v tr Pronunciar. De la impressió, no podia articular paraula. 2 articular-se v pron i règ Unir-se. La clavícula s’articula amb l’omòplat.

artificial adj Que ha estat creat per les persones i no per la natura. Un estany artificial. Treballa amb llum artificial.

artista m i f 1 Professional d’alguna art creativa. Tots els artistes del barri s’han aplegat en un casal. 2 Actor o actriu de teatre o de cinema.

artístic, -a adj Relatiu a l’art, fet amb art. Estudia fotografia artística. Han fet una decoració molt artística.

arxiu m Lloc on es guarden documents. L’Arxiu de la Corona d’Aragó.

arxivador m Moble o capsa on es desen documents d’una manera ordenada. Al costat de la taula de despatx hi havia un arxivador.

as m 1 Carta de joc. L’as de bastos. 2 Esportista que destaca. L’as de Fórmula 1.

ascendent adj Que puja. Moviment ascendent.

ascens m Augment de categoria en una feina. A més d’augmentar-li el sou, li van prometre un ascens per l’any següent.

ascensió f Pujada, especialment a un cim. L’ascensió a l’Everest.

ascensor m Cabina que puja i baixa per dins d’un edifici per al transport de persones. Han deixat les portes de l’ascensor obertes.

ase m 1 Mamífer que havia estat molt emprat com a bèstia de càrrega. 2 [fig.] Home ignorant. No entens res de res, ets un ase.

asfalt m Substància negra, enganxosa, que es fa servir per pavimentar.

asfaltar v tr Pavimentar amb asfalt. Han asfaltat el carrer .

asfíxia f Falta d’oxigen als pulmons.

asfixiar(-se) v tr i pron Provocar o tenir asfíxia. Amb aquell fum s’asfixiaven per moments.

asiàtic, -a adj i m i f De l’Àsia.

asil m Acolliment, especialment en el cas de persones refugiades. Asil polític.

asma f Malaltia respiratòria. L’al.lèrgia li provoca asma.

aspa f Conjunt de barres o pales que van generalment encreuades. Les aspes d’un molí de vent, d’un aerogenerador.

aspecte m Manera de presentar-se a la vista. Tens bon aspecte.

aspiració 1 f Acció d’aspirar l’aire. Li van demanar d’obrir la boca per facilitar l’aspiració. 2 [fig.] aspiracions f pl Desig de prosperar. Una persona amb aspiracions.

aspiradora f Aparell electrodomèstic per treure la pols.

aspirar 1 v intr Agafar aire pels pulmons. Aspireu profundament! 2 v règ Tenir aspiracions. Aspirava a acabar la carrera en el temps mínim

aspirina f Medicament contra el dolor, generalment en forma de pastilles.

aspre, -a adj Poc agradable als sentits. El codony és aspre. Una roba aspra. Una veu aspra.

assabentar 1 v tr i règ Fer a saber. El van assabentar de la mort del cunyat. 2 assabentar-se v pron i règ Saber, estar al cas (de). Ara m’acabo d’assabentar que està de viatge.

assaborir v tr Entretenir un gust en el paladar. Assaboria l’orxata amb delit.

assaig [pl. -jos- o -igs] m Prova, especialment d’una interpretació teatral, musical o cinematogràfica. Demà hi haurà assaig general.

assajar v intr Fer un assaig o assajos. La companyia assaja als matins.

assalariat, -ada adj i m i f Que depèn d’un salari. Treball assalariat. Les condicions de vida dels assalariats.

assalt m Acció d’assaltar. Van prendre la ciutat per assalt.

assaltar v tr 1 Atacar de manera sobtada. Els van assaltar uns lladres de camí ral. 2 [fig.] El va assaltar una sospita.

assassí, -ina adj i m i f Que assassina o ha fet un assassinat. La banda assassina. Seguien el rastre de l’assassí.

assassinar v tr Matar amb premeditació. Han assassinat el president.

assassinat m El fet d’assassinar algú. El jutgen per assassinat.

assecador m Aparell per assecar els cabells.

assecar 1 v intr Llevar la humitat. Posa els plats a assecar. 2 v tr Exhaurir els sucs d’un organisme. La calor ha assecat les plantes. 3 assecar-se v pron Exhaurir l’aigua. Si no plou, els pantans s’assecaran.

assedegat, -ada adj Consumit per una gran set. Després de l’excursió, estava assedegada.

assegurador, -a adj Que assegura. Una companyia asseguradora.

assegurança f Contracte amb una companyia asseguradora. Una assegurança de vida.

assegurar 1 v tr i règ Sotmetre a una assegurança o a seguretat. Han assegurat la casa contra incendis. Assegura la llibreria amb unes falques. 2 Garantir. Em van assegurar que vindrien. 3 assegurar-se v pron i règ Verificar. S’han assegurat que els frens estaven en bon estat.

assemblar-se v pron i règ Tenir una semblança (amb). S’assembla molt al seu avi. 2 v rec Són germans, però no s’assemblen gens.

assemblea f Reunió de molta gent per debatre una qüestió. Van fer una assemblea per decidir la vaga.

assentada f Reunió per arribar a acords. Hem de tenir una assentada per aclarir unes quantes coses.

assenyalar v tr Indicar. Hi havia uns rètols que assenyalaven els accessos al camp.

assenyat, -ada adj Que té seny. Per l’edat que té, hauria de ser més assenyat.

asserenar-se v pron Calmar-se. Després d’haver plorat tanta estona, va començar a asserenar-se. El cel s’asserenava després del temporal.

assessor, -a adj i m i f Que assessora. Els assessors del president.

assessorar v tr Aconsellar.

assetjar v tr Posar setge. Els periodistes assetjaven els testimonis a l’entrada dels jutjats.

asseure’s v pron i règ Fer reposar el cul a terra o en un seient. Es van asseure tots al voltant del foc.

assignar v tr Fixar. Li han assignat una quantitat com a diners de butxaca.

assignatura f Matèria d’un pla d’estudis. A primer curs tenim divuit assignatures.

assimilar v tr i intr 1 Transformar els aliments. Menja molt però no assimila bé. 2 [fig.] Comprendre. Li costa moltes hores d’estudi assimilar els conceptes.

assistència f Fet d’assistir(-hi), proporció de gent que (hi) assisteix. Ha fet moltes faltes d’assistència. A les primeres representacions, l’assistència va ser baixa.

assistent adj i m i f Que (hi) assisteix. El públic assistent. Els assistents a l’acte.

assistir v règ Ser en un acte, un esdeveniment, un espectacle. Va assistir poc públic a l’estrena.

associació f 1 Entitat no lucrativa que agrupa persones amb uns interessos comuns. Associació de Veïns. 2 Relació. Me n’he recordat per associació d’idees.

associar 1 v tr i règ Relacionar. Associen incultura amb pobresa. 2 associar-se v pron i règ Ajuntar-se amb una finalitat. S’han associat per fer més gran el negoci. Amb qui t’has associat?

assolellat, -ada adj Que (hi) toca molt el sol. Un terrat assolellat.

assolir v tr Aconseguir. Hem assolit els objectius.

assumir v tr Fer-se càrrec (de). Va assumir la defensa de l’acusat.

assumpte m Tema. De quin assumpte hem de parlar?

ast m Barra prima de ferro per coure vianda a la brasa. Pollastre a l’ast.

astre m Cos celeste. La Lluna i el Sol són astres.

astrologia f Estudi dels astres i de les seves preteses influències en el comportament humà.

astronau f Nau de l’espai.

astronauta m i f Tripulant d’una astronau.

astronomia f Ciència que estudia els astres.

astúcia f Condició d’astut. Actuava amb astúcia en les seves relacions amb la competència.

astut, -a adj Que aconsegueix els seus propòsits amb enginy i engany. La guineu té fama d’astuta en la literatura popular.

atabalar v tr Alterar la serenitat. Tantes preguntes seguides m’atabalen.

atac m 1 Acció d’atacar. Van repel.lir l’atac dels enemics. 2 Afecció sobtada. Un atac de cor

atacar v tr i intr Anar contra algú amb la intenció de perjudicar. Van donar l’ordre d’atacar l’enemic. L’oposició va atacar les propostes del govern. El davanter atacava amb força.

atansar(-se) v tr, pron i règ Acostar-(se). Atansa’m les estisores. No t’atansis tant a l’estufa!

atapeït, -ïda [var.: *atapit] adj Espès, comprimit. Aquest pa té la molla molt atapeïda.

ataronjat, -ada adj De color tirant a taronja.

atemptar v règ 1 Planejar, provocar un atemptat. Volien atemptar contra la vida del primer ministre. 2 Contradir. Aquestes idees atempten contra la lògica més elemental.

atemptat m Acte terrorista. Hi ha hagut un atemptat amb cotxe bomba.

atenció f 1 Interès per entendre, per captar, per fer les coses. Has de posar més atenció en allò que fas. Aquelles paraules em van cridar l’atenció. Prou que el vaig sentir, aquell soroll, però no hi vaig parar atenció. 2 [sovint en pl.] Mirament. Van tenir l’atenció de passar-nos a recollir. Durant la visita, tot van ser atencions amb nosaltres.

atendre v tr Estar per algú, per algun afer. L’especialista ens va atendre molt bé. La malaltia no em deixa atendre prou bé els estudis.

atenir-se [var.: atindre’s] v pron i règ Considerar, tenir en compte. Has d’atenir-te només a les teves obligacions. Davant de tantes informacions contradictòries, no sé a què atenir-me.

atent, -a 1 adj Que fa atenció (a), que té la capacitat d’atendre. Una persona molt atenta i servicial. 2 adj règ Estava atent als resultats dels partits.

atenuar v tr Fer menys fort, menys greu. El cinturó de seguretat va atenuar els efectes de la topada.

aterrar v intr Posar-se en terra. L’avioneta va aterrar fent bots.

aterratge m Acció d’aterrar. “Preparats per a l’aterratge.”

aterrir v tr Provocar terror. Un drac ferotge aterria totes les poblacions de l’entorn.

ateu, -ea m i f Persona que nega l’existència de cap déu.

àtic m Pis situat a la part de dalt d’un edifici, que sol tenir terrasses.

atifell* [gen. en pl.] m Estri.

atipar 1 v intr Omplir molt una menja. Aquest pastís atipa molt. 2 v tr Cansar. Els teus capritxos ja comencen a atipar-me. 3 atipar-se v pron i règ Menjar(-ne) en excés. Es van atipar d’espaguetis. Per dinar s’atipa. 4 Cansar-se Al final, es va atipar de tanta comèdia.

atles m Llibre de mapes.

atleta m i f Persona que practica l’atletisme.

atletisme m Conjunt d’esports de realització individual que inclouen curses, salts i llançaments. Els caps de setmana fa atletisme.

atmosfera f Capa de gasos que envolta la Terra.

atmosfèric, -a adj Referent a l’atmosfera. Corrents atmosfèrics.

àtom m La partícula més petita d’un element.

atòmic, -a adj Referent a l’àtom. Pes atòmic.

atorgar v tr Concedir. Li han atorgat el primer premi.

atracament m Robatori a mà armada. Hi ha hagut un atracament a la sucursal de la caixa d’estalvis.

atracar 1 v tr Robar a mà armada. Han atracat la botiga de la cantonada. 2 v intr Entrar a port una nau. Van anar al moll a veure atracar els vaixells.

atracció 1 f Acció i efecte d’atraure. Sent atracció pels homes alts. 2 atraccions f pl Conjunt de jocs i altres diversions d’una fira. Un parc d’atraccions.

atractiu, -iva 1 adj Agradable, que atrau. Una dona atractiva. 2 atractiu m Encant. Aquell edifici té un atractiu especial. 3 atractius m pl Era presonera dels seus atractius.

atrafegat, -ada adj Que sempre té feina. Sempre el veuràs atrafegat.

atrapar v tr 1 Enxampar. L’han atrapat copiant l’examen. 2 Aconseguir. L’han atrapat a mig camí.

atreure [var.: atraure] v tr Fer venir cap a si. El nou parc d’atraccions atreia una massa de curiosos.

atreviment m Acció de qui s’atreveix a fer una cosa. Quin atreviment, entrar tot sol a la cova!

atrevir-se v pron i règ No tenir por o vergonya (de). No s’atrevia a dir tota la veritat.

atrevit, -ida adj i m i f Que té atreviment. Vas ser molt atrevida de dir-li el que en pensaves. Una colla d’atrevits.

atribuir v tr i règ Indicar com a causa (de). Tot ho atribuïen al mal temps.

atroç adj Inhumà, espantós. Una mort atroç. Uns turments atroços. Unes mutilacions atroces.

atuell m Recipient, generalment d’ús casolà. Els atuells de la cuina.

atur m Situació de desocupació forçosa. L’atur augmenta com més anem, més. Ara cobra el subsidi d’atur. Tots els germans estan a l’atur.

aturada f Acció d’aturar(-se), especialment en el món laboral. Els treballadors de l’empresa han fet una aturada d’un matí.

aturar 1 v tr Parar. Atura’l un moment. 2 aturar-se v pron Parar-se. Vaig fer senyal a un taxi, però no es va aturar.

aturat, -ada 1 adj Poc espavilat. És massa aturat per ocupar aquest càrrec. 2 m i f Desocupat. El nombre d’aturats ha augmentat.

atzar 1 f Sort. Ho confia tot a l’atzar. 2 per atzar loc adv Per casualitat. Es van trobar per atzar. 3 a l’atzar loc adv A la sort. Treu una papereta a l’atzar.

au interj S’utilitza per animar. Au, afanya’t! Au, va! Au, vinga!

audaç adj Atrevit. Uns aventurers audaços. Una dona audaç. Unes propostes audaces.

audàcia f Atreviment. S’enfrontaven als problemes amb audàcia.

audició f 1 Capacitat de sentir-hi. Té problemes d’audició. 2 Sessió dedicada a escoltar música. Van fer una audició de nocturns de Chopin.

audiència f 1 Percentatge de seguidors d’un programa de ràdio o de televisió. Els concursos de televisió tenen molta audiència. 2 Recepció per part d’una personalitat. Han demanat audiència al president del Parlament.

audiovisual 1 adj Referit als mitjans tècnics que utilitzen imatges i sons. Utilitzen recursos audiovisuals. 2 m Muntatge fet amb mitjans audiovisuals. Hem fet un audiovisual sobre l’Amazones. 3 audiovisuals m pl [el.líp] Mitjans audiovisuals.

auditiu, -iva adj Referent al sentit de l’oïda. Conductes auditius.

auditori m 1 Conjunt d’assistents a un concert, una conferència, etc. El conferenciant no va convèncer l’auditori. 2 Edifici destinat a audicions musicals. L’auditori municipal.

augment m Acció i efecte d’augmentar. Es nota un augment del trànsit.

augmentar v tr i intr Fer més gran, més intens. Tots els canals de televisió pugnen per augmentar l’audiència. Quan fan anuncis, el volum de la tele augmenta.

aula f Espai on es fa classe en un centre d’ensenyament.

auricular [sovint en pl.] m Part o accessori d’un aparell, que es posa a l’orella per escoltar. L’auricular d’un telèfon. Els auriculars d’un radiocasset.

autèntic, -a adj Cert, de veritat. Una anècdota autèntica.

autenticitat f Qualitat d’autèntic. Van demostrar l’autenticitat dels documents.

auto m Cotxe.

autobús [var.: bus] m Vehicle gran per al transport urbà i interurbà de passatgers. Hi ha autobusos de dos pisos.

autocar m Vehicle gran, usat generalment per a viatges de turisme o per al transport escolar. Van organitzar trenta autocars per anar a veure el partit.

autòcton, -a adj Dit especialment dels éssers vius específics d’un hàbitat. Les plantes autòctones.

autoescola f Centre d’ensenyament on s’aprèn de conduir automòbils.

autoestop m Sistema de transport gratuït que confia en la bona voluntat dels conductors de vehicles privats.

autoestopista m i f Persona que fa autoestop.

autògraf m Signatura d’algun famós o famosa. El dia del llibre pots aconseguir l’autògraf de moltes escriptores i escriptors.

automàtic, -a adj Que funciona amb mecanismes autònoms. Portes automàtiques.

automòbil m 1 Vehicle terrestre amb un motor que el fa anar. 2 [ p. ext.] Cotxe.

automobilisme m Esport practicat amb automòbil.

automobilista m i f Persona que condueix un automòbil o que practica l’automobilisme.

autònom, -a adj Que té o actua amb autonomia. Treballador autònom. Govern autònom.

autonomia f Facultat d’autogovernar-se. Estatut d’autonomia.

autonòmic, -a adj Referent a l’autonomia. Eleccions autonòmiques.

autopista f Carretera sense encreuaments a nivell, amb separació entre tots dos sentits i amb l’espai tancat a banda i banda en tot el traçat; sol tenir serveis sense haver-ne de sortir.

autor, autora m i f Persona que ha fet una obra, una acció. L’autor de l’atemptat. Les principals autores de novel.la realista.

autoritat 1 f Qualitat o condició moral, social o política que és respectada. L’autoritat dels jutges. És una autoritat en la matèria. 2 autoritats f pl Col.lectiu de persones amb responsabilitats polítiques. Estan esperant les autoritats per a la inauguració.

autorització f El fet d’autoritzar. Han començat les obres sense esperar l’autorització de l’ajuntament.

autoritzar v tr Permetre legalment de fer una cosa. Han autoritzat l’obertura de botigues els diumenges.

autoservei m Sistema de compra en què la clientela se serveixen ells mateixos la mercaderia.

auxili 1 m Ajuda en una necessitat o un perill. Els accidentats necessitaven auxili urgent. 2 exp Quan va veure el foc, va començar a cridar: “Auxili, auxili!”

1auxiliar 1 adj Que complementa. Els verbs auxiliars. 2 adj i m i f Professional ajudant. Metge auxiliar. Té un bon auxiliar.

2auxiliar v tr Prestar auxili. Van auxiliar els ferits.

avall adv Indica direcció cap a la part de baix. Les pedres rodolaven muntanya avall. El quadro l’heu de penjar més avall.

avaluació f Valoració. A l’institut fan una avaluació a final de cada trimestre.

avaluar v tr Fer una avaluació. Avaluen tant l’actitud com els coneixements.

avanç m Acció i efecte d’avançar. Ha demanat un avanç del sou. Un avanç informatiu.

avançament m Acció d’avançar un vehicle. Els dobles avançaments són molt perillosos.

avançar 1 v tr Fer anar endavant. Heu d’avançar el rellotge. 2 Passar davant. Mirava d’avançar el camió. 3 v intr Caminar. Avançava penosament.

avançat, -ada adj Que va endavant, que progressa. Un país avançat.

avantatge m 1 Condició de superioritat. Tenir un títol és un avantatge. 2 Benefici. Els avantatges de la informàtica. 3 Distància (de temps o d’espai) entre dos participants en una competició. Li porta una hora d’avantatge.

avantatjós, -osa adj Que comporta avantatge. Unes condicions de compra avantatjoses.

avantbraç m Part de l’extremitat superior entre el colze i el canell.

avantguarda f Sector que va al davant respecte de la resta. L’avantguarda d’un exèrcit. Van a l’avantguarda de la moda.

avantpassat, avantpassada m i f Familiar que ens ha precedit.

avar, -a adj i m i f Que no gasta ni per necessitat. És una avara, té diners i passa angúnies.

avaria f Desperfecte en un mecanisme. El cotxe va tenir una avaria al mig de l’autopista.

avarícia f Condició d’avar. El rosega l’avarícia.

avellana f Fruit comestible de l’avellaner.

avellaner m Arbust de muntanya, de fulla caduca, cultivat pels seus fruits.

avena* f Cereal que fa una espiga molt ramificada: civada. Flocs d’avena.

avenir-se 1 v rec Estar en bona relació. Abans, els dos germans s’avenien més que no pas ara. 2 v pron i règ Conformar-se a fer una cosa. Es va avenir a ajudar-nos.

aventura f Empresa arriscada. Una novel.la d’aventures.

aventurer, -a adj i m i f Disposat a l’aventura. Una xiqueta molt aventurera.

avergonyir 1 v tr Fer sentir vergonya. M’avergonyia el seu comportament. 2 avergonyir-se v pron i règ Sentir vergonya. S’avergonyia d’aquella conducta; se n’avergonyia.

avesat, -ada adj règ Acostumat. No estic avesat a treballar amb presses.

avet m Arbre d’alta muntanya, de fulla perenne i capçada cònica.

avi 1 m Pare del pare o de la mare. 2 àvia f Mare del pare o de la mare. 3 avis m pl Hem anat a casa els avis.

aviació f 1 Força aèria. És capità d’aviació. 2 Tècnica referida als avions. L’aviació està molt avançada actualment.

aviador, aviadora m i f Professional de l’aviació.

aviat 1 adv Dins de poc: *prest, *prompte. Acabarem aviat. 2 Sense tardar. Ha dit que vindrà aviat. *3 De pressa. Per què vas sempre tan aviat amb el cotxe? 4 més aviat loc adv Tirant a. Això és més aviat dolç.

aviciar v tr Contemplar. Amb tantes joguines, l’han aviciat.

avinent 1 adj De fàcil accés. Tenen la casa en un lloc molt avinent. 2 fer avinent loc verb Fer a saber. Ens va fer avinent que se n’anava.

avinentesa f Ocasió. Aprofito l’avinentesa per saludar-lo.

avinguda f Carrer molt ample, generalment amb arbres.

avió m Nau aèria amb motors.

avioneta f Nau aèria més petita que l’avió.

aviram m o f Ocells de corral. Tenen una parada d’aviram a la plaça.

avís m 1 El fet d’avisar. Ens han passat un avís per a la Berta. 2 [esp.] Escrit breu per avisar. Han penjat un avís al suro.

avisar v tr i règ Comunicar alguna cosa. Han avisat d’un incendi. Avisa’ls per dinar.

avorriment m Tedi. Quin avorriment que arrossegues!

avorrir 1 v tr Sentir repugnància (per). Si menges pollastre cada dia, acabaràs avorrint-lo. 2 avorrir(-se) v tr i pron Sentir tedi. Les telesèries m’avorreixen S’avorreixen si no fan res.

avorrit, -ida adj Que provoca o que experimenta avorriment. Un llibre avorrit. He passat un matí molt avorrit.

avortament m Expulsió del fetus quan encara és immadur.

avortar v intr Tenir un avortament. Va avortar al tercer mes.

avui [var.: *hui] adv El dia que som. Avui és dimecres, i demà, dijous.

10

Posted on

Etimologies

Afable: Agradable, bondadós en la conversa i el tracte. Una persona afable.
Del llatí affabilis, ‘a qui es pot parlar’, derivat de fari, ‘parlar’.
[és bonic que la persona agradable i bondadosa sigui “a qui es pot parlar”, és a dir, “la que escolta”].

Follar: del llatí fullare, ‘batre’, trepitjar el raïm. Fer malbé, destruir. Fotre: del llatí futtere futtuere, ‘copular’. [ni el Coromines ni l’etmològic recullen el sentit de  ‘follar’ com a copular’; o de ‘fotre’ com a perjudicar ]. En castellà joder, del llatí futuere, copular, actualment també té el sentit de  ‘molestar, destrozar, arruinar’. En anglès, fuck sembla venir del nòrdic fukka , ‘copular’. Screw del llatí scrofa, ‘sembrar’. En els dos cassos el mot té el doble significat de ‘copular’ i ‘perjudicar’.
Aquesta és una etimologia trista que revela com de malament ens relacionem sexualment. En tots els idiomes, practicar el sexe té alhora la connotació de “fer malbé”, més que no pas la connotació de donar-se plaer mútuament o comunicar-se com a cossos. No tenim un verb adequat perquè ‘copular’ és massa asèptic, i ‘fer l’amor’ és massa ensucrat.

Tarannà
IEC: manera de procedir.
Vindria de “taral·là, “, que seria una expressió onomatopeica (tarantel·la, tararena, [en castellà “la tarara sí, la tarara n]) Coromines: tarannà com a  “la manera de procedir, de moure’s i conduir-se una persona, és la manera d’anar per la seva vida; el tarannà marca això en tant que mancat de pla, però dotat d’índole habitual, no metòdica: es compren que se li hagi aplicat una denominació que evoca un caminar lleuger, despreocupat, com d’un que va cantussejant i movent-se al so de la tarana i taranara”. Relacionat amb “taral·lirot” i “tarambana”.

Posted on

Hyperion. Hölderlin. 1794

Hen kei pan

Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes.

Ser u amb tota cosa viva; tornar, en un feliç oblit de si mateix, al tot de la natura, aquest és el punt més alt dels pensaments i de la joia, cimal sagrat, lloc del repòs etern on es fon la xafogor del migdia i es perd el so de la tempesta, lloc on la mar agitada es torna com l’oneig d’un camp de blat.

Ser u amb tota cosa viva! Amb aquests mots, la virtut es desprèn de la seva feixuga armadura i l’esperit de l’home del seu ceptre, i tots els pensaments es fonen davant la imatge del món eternament u, com les regles de l’artista esforçat davant la seva Urània; i el destí ferreny rebutja la sobirania, i de la lliga dels éssers desapareix la mort, tot trencament es torna impossible i una joventut eterna fa el món més bell i benaurat.

Assoleixo sovint aquest cim, Berl·larmí, però basta un moment de reflexió perquè en caigui. Medito, i llavors em trobo tot sol, com ja ho estava, enmig del turments de la meva condició mortal; i l’asil del meu cor, el món eternament u, desapareix; la natura em nega l’abraçada i em troba plantat al davant seu com un foraster, i no en sé res.

No hagués posat mai els peus a la vostra escola! … heus-me aquí, aïllat enmig de la bellesa del món, expulsat del jardí de la natura on vaig créixer i on vaig florir, i el sol del migdia em corseca.

Sí: l’home és un déu quan somnia, i un captaire quan pensa; … (p. 13).

D’on ve el neguit

On em refugiaria, si no tenia els dies cars de la meva joventut?

Com un esperit que no troba repòs a l’Aqueront, torno a les regions abandonades de la meva vida. Tot envelleix i després torna a fer-se jove. Per què hem estat exclosos d’aquest cercle bell de la natura? O és que també ens escau?

Així ho creuria si no hi hagués en nosaltres aquesta cosa, aquest anhel irresistible de ser-ho tot que, com el tità de l’Etna, rondina i es remou en el més pregon del nostre ésser.

I, amb tot, qui no s’estima més de sentir a dintre aquest oli bullent, que haver-se de reconèixer nascut per al jou i la fuetada? Què és més noble, un brau cavall de batalla o un cavall de mala mort amb les orelles caigudes?

Estimat! Va haver-hi un temps que el meu cor també s’encenia amb grans esperances, un temps en què la joia de la immortalitat bategava també en els meus polsos i caminava entre projectes magnífics com en l’ampla nit dels boscos, un temps en què, feliç com els peixos a l’aigua, m’endinsava més i més en la terra sense ribes del meu esdevenidor.

Dialèctica

Va, somriu! Per mi es tractava d’un afer molt seriós. Si la vida de les coses consisteix en una alternança entre el desplegament i el replegament, en la fuita i el retorn a si mateix, ¿per què no ha de fer igual el cor dels homes?

La bellesa

Vosaltres que busqueu el més alt i el millor en la profunditat del saber, en l’avalot dels negocis, en la foscor del passat, al laberint de l’esdevenidor, en les tombes o més enllà dels estels, vosaltres, sabeu com s’anomena? Sabeu el nom d’allò que és alhora un i tot?

S’anomena bellesa.

El més bonic és el més sagrat

Milers de vegades li vaig dir i vaig dir-m’ho a mimateix: el més bonic és també el més sagrat. I així era tot en ella. Com el seu cant, la seva vida.

El renaixement del món

“Aquesta és també la meva esperança i el goig de les meves hores solitàries: que acords sublims com els d’aquesta mena, i encara més excelsos, tornin alguna vegada a concertar-se en la simfonia inacabable de l’univers. L’amor va donar naixença durant molts segles a homes plens de vida; l’amistat els farà tornar a néixer. Els pobles tot just surten d’una harmonia infantil; l’harmonia dels esperits serà l’inici d’una nova història del món. A l’inici, els homes coneixien la felicitat de les plantes, i així van créixer fins a madurar; d’aleshores ençà han crescut enmig d’una fermentació incessant, per dintre i per fora, fins al punt que, a hores d’ara, la nissaga dels homes, desgavellada per sempre més, es troba en una confusió tan gran, que a tots aquells que encara hi veuen i hi senten els agafa vertigen davant d’aquest caos. Però la bellesa fuig d’aquesta vida humana i s’arrecera en l’esperit; el que era natura esdevé ideal, i l’arbre podrit de les arrels al capdamunt rebrota amb ufana al cim de la capçada i verdeja sota la llum benfaent del sol com temps enrere ho havia fet el plançó. El que va ser natura, ara és ideal. En ell, en aquest ideal, en aquesta divinitat rejovenida es reconeixen uns quants escollits, i per l’ideal són U, perquè l’U els habita, i d’ells arrencarà la segona època del món…

[Influència de la KU de Kant, però com passem de l’estètica a la història?]

Schicksalslied

Vaig voler treure’m de sobre l’ensopiment i vaig prendre un llaüt, que havia deixat de banda feia temps, per cantar una cançó que m’havia ensenyat Alabanda als dies feliços i no prou valorats de la meva joventut al costat seu.

Ich wollte mich stärken, ich nahm mein längsvergessenes Lautenspiel hervor, um mir ein Schicksalslied zu singen, das ich einst in glücklicher unvertändiger Jugend meinem Adamas nachgeschprochen.

Ihr wandelt droben im Licht
Auf weichem Boden, selige Genien!
Glänzende Götterlüfte
Rühren euch leicht,
Wie die Finger der Künstlerin
Heilige Saiten.

Schicksallos, wie der schlafende
Säuling, atmen die Himmlischen;
Keusch bewahrt
In bescheidener Knospe,
Blühet ewig
Ihnen der Geist,
Und die seligen Augen
Blicken in stiller
Ewiger Klarheit.

Doch uns ist gegeben,
Auf keiner Stätte zu ruhn,
Es schwinden, es fallen
Die leidenden Menschen
Blindlings von einer
Stunde zu andern,
Wie Wasser von Klippe
Zu Klippe geworfen,
Jahr lang ins Ungewisse hinab.

Vosaltres feu via allà dalt
En la llum, per un sól que no cansa,
Genis feliços!
Lúcides aures dels déus
Us toquen lleugeres,
Com els dits de l’artista
Cordes sagrades.

Sense fat, com l’infant de mamella
Adormit, alenen
Els celestials!
Castament preservat
En modesta poncella,
Els creix en eterna
Flor l’esperit.
I els ulls venturosos
Miren en tranquil·la
Eterna claredat.

Però a nosaltres
No ens és donat de tenir
Repós en cap lloc,
S’assequen, rodolen
Els mísers humans
A cegues de l’una
Hora dins l’altra,
com aigua de roca
A roca llançada,
Anys i anys dins l’incert, daltabaix.

 

Posted on

Briefe an einen jungen Dichter. Rilke. 1902-1908

Rilke

Estimar les preguntes encara que no tingui la resposta
page 18 | location 274-279 | Added on Saturday, 11 December 2021 08:09:01

Sie sind so jung, so vor allem Anfang, und ich möchte Sie, so gut ich es kann, bitten, lieber Herr, Geduld zu haben gegen alles Ungelöste in Ihrem Herzen und zu versuchen, die Fragen selbst liebzuhaben wie verschlossene Stuben und wie Bücher, die in einer sehr fremden Sprache geschrieben sind. Forschen Sie jetzt nicht nach den Antworten, die Ihnen nicht gegeben werden können, weil Sie sie nicht leben könnten. Und es handelt sich darum, alles zu leben. Leben Sie jetzt die Fragen. Vielleicht leben Sie dann allmählich, ohne es zu merken, eines fernen Tages in die Antwort hinein.

Usted es tan joven, está tan lejos de toda iniciación, que quisiera pedirle, lo mejor que sé, querido señor, que tenga paciencia con lo que no está aún resuelto en su corazón y que intente amar las preguntas por sí mismas, como habitaciones cerradas o libros escritos en una lengua muy extraña. No busque ahora las respuestas: no le pueden ser dadas, porque no podría vivirlas. Y se trata de vivirlo todo. Viva ahora las preguntas. Quizá después, poco a poco, un día lejano, sin advertirlo, se adentrará en la respuesta. Quizá lleve usted en sí mismo la posibilidad de formar y crear como una manera de vivir especialmente feliz y auténtica. Prepárese para ella, pero acepte todo lo que venga con absoluta confianza. Y siempre que algo surja de su propia voluntad, de alguna honda necesidad, acéptelo como tal y no lo odie.

Saber estar sol com el nen que troba estranyes les activitats dels grans
page 24 | location 365-372 | Added on Saturday, 11 December 2021 08:23:09

Lo que se requiere es sólo esto: soledad, una gran soledad interior. Andar a solas consigo mismo y no encontrar a nadie durante horas, eso es lo que se debe alcanzar. Estar solo como en la infancia, cuando los adultos pululaban alrededor, enredados con cosas que parecían grandes e importantes, porque los mayores siempre parecían muy atareados y no se comprendía nada de su actividad. Y si un día uno se da cuenta de que sus ocupaciones son infelices, que la profesión se ha petrificado sin relación con la vida, ¿por qué no continuar mirando como un niño lo extraño, desde lo profundo del mundo propio, desde la amplitud de la propia soledad, que en sí misma es trabajo, jerarquía y profesión? ¿Por qué querer cambiar el sabio no-comprender de un niño por el rechazo y el menosprecio, cuando el no-comprender significa estar solo y, en cambio, el rechazo y el menosprecio significan participar en aquello mismo de lo que uno quiere

Per tal que aparegui “el nou” cal estar en silenci vivint la solitud i la tristesa
page 34 | location 519-524 | Added on Saturday, 11 December 2021 13:22:26

Por eso es tan importante estar solo y atento cuando se está triste; porque el instante aparentemente perplejo y vacío de acontecimientos en el que nuestro futuro nos alcanza, está mucho más próximo a la vida que aquel otro, ruidoso y fortuito, en que se nos presenta como venido de fuera. Cuanto más silenciosos, pacientes y abiertos nos mantengamos en la tristeza, más profunda y certeramente se introducirá lo nuevo en nosotros, mejor lo heredaremos y en mayor medida será nuestro destino. Y cuando un día lejano, «se realice» (es decir, cuando pase desde nuestro interior hacia los demás), lo sentiremos cercano y familiar en lo más íntimo.

Som solitud
page 35 | location 531-537 | Added on Saturday, 11 December 2021 13:24:01

Y si volvemos a hablar de la soledad, se hará más claro que, vista de cerca, la soledad no es algo que se pueda dejar o tomar. Somos soledad. Uno se puede equivocar en esto y hacer como si no fuera así. Esto es todo. No obstante, es mucho mejor reconocerlo y, lo que es más, vivir a partir de tal reconocimiento. Ciertamente, nos dará vueltas la cabeza, pues todos los puntos donde nuestros ojos descansaban nos habrán sido arrebatados; ya no habrá nada que esté cerca, y todo lo lejano estará infinitamente lejos. Aquel que, sin preparación ni tránsito, fuera trasladado de su habitación a lo más alto de una montaña, sentiría algo semejante: una inseguridad sin par, un sentirse a merced de lo innombrable casi lo aniquilarían. Llegaría a pensar que se cae, a creerse arrojado fuera del espacio o a verse reducido en mil pedazos.

Patir vol dir que vius
page 37 | location 562-566 | Added on Saturday, 11 December 2021 13:28:35

Así, pues, no tiene de qué asustarse, querido señor Kappus, si ante usted se alza una tristeza tan grande como nunca la haya sentido; o si una inquietud como luz o sombra de nubes cae sobre sus manos y hace efecto en usted. Tiene que pensar que algo le acontece, que la vida no le ha olvidado, que lo tiene en sus manos y que no le dejará caer. ¿Por qué quiere excluir de su vida toda inquietud, dolor o melancolía? ¿Ignora que tales estados trabajan en usted? ¿Por qué quiere acosarse a sí mismo con preguntas sobre su origen y su fin?

page 39 | location 597-603 | Added on Saturday, 11 December 2021 18:54:47

Deseo que encuentre la paciencia suficiente para soportar y la simplicidad necesaria para creer a fin de adquirir más confianza en lo que es difícil y en la soledad que de pronto le rodea por sorpresa en medio de la gente. Por lo demás, deje que la vida vaya sucediendo y traiga lo que tenga que traer. Créame, la vida siempre, siempre tiene razón. En cuanto a los sentimientos: son auténticos los que le concentran y elevan; impuro es el sentimiento que le agarra por una parte de su ser y así lo desfigura. Todo lo que usted pueda meditar acerca de su infancia, es bueno. Todo lo que le hace ser más de lo que era hasta ahora en sus mejores momentos, es acertado. Cada incremento es bueno si está en toda su sangre, si no es ebriedad o turbulencia, sino alegría que deja ver el fondo. ¿Comprende usted lo que le quiero decir?

Posted on

Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge. Rilke. 1910

No tenim res i anem pel món amb una maleta i un calaix de llibres

Und man hat niemand und nichts und fährt in der Welt herum mit einem Koffer und mit einer Bücherkiste und eigentlich ohne Neugierde. Was für ein Leben ist das eigentlich: ohne Haus, ohne ererbte Dinge, ohne Hunde. Hätte man doch wenigstens seine Erinnerungen. Aber wer hat die? Wäre die Kindheit da, sie ist wie vergraben. Vielleicht muß man alt sein, um an das alles heranreichen zu können. Ich denke es mir gut, alt zu sein.

Heute war ein schöner, herbstlicher Morgen.

I no es té res ni ningú, i es va pel món amb una maleta i un calaix de llibres, i en resum, sense curiositat. Quina mena de vida és aquesta? Sense casa, sense objectes heretats, sense gossos. Si almenys tingués records! Però, qui els té? Si la infantesa fos aquí: però està com enterrada. Potser cal ser vell per poder-ho tenir tot. Penso que deu estar bé, ser vell. Avui hem tingut un bonic dia de tardor.

La poesia són experiències, no sentiments

Ach, aber mit Versen ist so wenig getan, wenn man sie früh schreibt. Man sollte warten damit und Sinn und Süßigkeit sammeln ein ganzes Leben lang und ein langes womöglich, und dann, ganz zum Schluß, vielleicht könnte man dann zehn Zeilen schreiben, die gut sind. Denn Verse sind nicht, wie die Leute meinen, Gefühle (die hat man früh genug),—es sind Erfahrungen. Um eines Verses willen muß man viele Städte sehen, Menschen und Dinge, man muß die Tiere kennen, man muß fühlen, wie die Vögel fliegen, und die Gebärde wissen, mit welcher die kleinen Blumen sich auftun am Morgen. Man muß zurückdenken können an Wege in unbekannten Gegenden, an unerwartete Begegnungen und an Abschiede, die man lange kommen sah,—an Kindheitstage, die noch unaufgeklärt sind, an die Eltern, die man kränken mußte, wenn sie einem eine Freude brachten und man begriff sie nicht (es war eine Freude für einen anderen—), an Kinderkrankheiten, die so seltsam anheben mit so vielen tiefen und schweren Verwandlungen, an Tage in stillen, verhaltenen Stuben und an Morgen am Meer, an das Meer überhaupt, an Meere, an Reisenächte, die hoch dahinrauschten und mit allen Sternen flogen, —und es ist noch nicht genug, wenn man an alles das denken darf. Man muß Erinnerungen haben an viele Liebesnächte, von denen keine der andern glich, an Schreie von Kreißenden und an leichte, weiße, schlafende Wöchnerinnen, die sich schließen. Aber auch bei Sterbenden muß man gewesen sein, muß bei Toten gesessen haben in der Stube mit dem offenen Fenster und den stoßweisen Geräuschen. Und es genügt auch noch nicht, daß man Erinnerungen hat. Man muß sie vergessen können, wenn es viele sind, und man muß die große Geduld haben, zu warten, daß sie wiederkommen. Denn die Erinnerungen selbstes noch nicht. Erst wenn sie Blut werden in uns, Blick und Gebärde, namenlos und nicht mehr zu unterscheiden von uns selbst, erst dann kann es geschehen, daß in einer sehr seltenen Stunde das erste Wort eines Verses aufsteht in ihrer Mitte und aus ihnen ausgeht.

Els versos no són, com la gent es pensa, sentiments (se’n tenen prou, de jove), són experiències. Per fer un sol vers cal haver vist moltes ciutats, homes i coses, cal conèixer els animals, s’ha d’haver sentit com volen els ocells i saber els moviments que fan les flors al matí, quan es desclouen. Cal poder pensar enrera […] en dies d’infantesa que romanen foscos […] en el mar sobretot, en mars; en nits de viatge que corrien cel enllà i volaven al costat de les estrelles, -i encara no n’hi ha prou de pensar en totes aquestes coses. Cal tenir records de moltes nits d’amor, cap igual que una altra, records de crits de dones a punt de parir, i records de dones tendres, blanques, adormides, dones que han parit i comencen de tancar-se. Però també cal haver fet companyia als moribunds i haver estat assegut al costat dels morts en la cambra amb la finestra oberta i els sorolls com martellades. I tampoc no n’hi ha prou que es tinguin records. S’ha de ser capaç d’oblidar-los, quan n’hi ha massa, i s’ha de tenir prou paciència per esperar que tornin. Perquè els records de debò no són aquestes coses. Només quan esdevenen sang dintre nostre, mirada i gest, records sense nom, indistingibles de nosaltres mateixos, només aleshores pot passar que en una hora molt rara neixi en el centre dels records, i en brolli la primera paraula en vers. Però tots els meus versos han nascut altrament; i per això no són versos. – I com vaig equivocar-me en escriure aquella peça! Devia ser un imitador i un foll, que vaig necessitar un tercer per explicar el destí de dos homes que es complicaven la vida l’un a l’altre! Que fàcilment vaig caure en el parany! Hauria hagut de saber que aquest tercer, que corre per totes les vides i literatures, aquest fantasma d’un tercer que mai no ha existit, no té cap significació, i cal negar-lo. És un dels pretextos de la naturalesa, que sempre ha mirat de desviar l’atenció dels homes dels seus misteris més profunds.

Veure el món, el temps i un rellotge en una cambra buida.

[Un jove de 28 anys … que té la sensació de ser el primer a veure el món de debó, com si fins ara haguessim estat adormits. Per què veiem les coses com una abstracció buida, les masses de gent i no pas com cadascun d’ells. Passa el temps com un rellotge en una cambra buida.]

Es ist lächerlich. Ich sitze hier in meiner kleinen Stube, ich, Brigge, der achtundzwanzig Jahre alt geworden ist und von dem niemand weiß. Ich sitze hier und bin nichts. Und dennoch, dieses Nichts fängt an zu denken und denkt, fünf Treppen hoch, an einem grauen Pariser Nachmittag diesen Gedanken:

Ist es möglich, denkt es, daß man noch nichts Wirkliches und Wichtiges gesehen, erkannt und gesagt hat? Ist es möglich, daß man Jahrtausende Zeit gehabt hat, zu schauen, nachzudenken und aufzuzeichnen, und daß man die Jahrtausende hat vergehen lassen wie eine Schulpause, in der man sein Butterbrot ißt und einen Apfel?

Ja, es ist möglich.

Ist es möglich, daß man trotz Erfindungen und Fortschritten, trotz Kultur, Religion und Weltweisheit an der Oberfläche des Lebens geblieben ist? Ist es möglich, daß man sogar diese Oberfläche, die doch immerhin etwas gewesen wäre, mit einem unglaublich langweiligen Stoff überzogen hat, so daß sie aussieht, wie die Salonmöbel in den Sommerferien?

Ja, es ist möglich.

Ist es möglich, daß die ganze Weltgeschichte mißverstanden worden ist? Ist es möglich, daß die Vergangenheit falsch ist, weil man immer von ihren Massen gesprochen hat, gerade, als ob man von einem Zusammenlauf vieler Menschen erzählte, statt von dem Einen zu sagen, um den sie herumstanden, weil er fremd war und starb?

(…)
Ist es möglich, daß alle diese Menschen eine Vergangenheit, die nie gewesen ist, ganz genau kennen? Ist es möglich, daß alle Wirklichkeiten nichts sind für sie; daß ihr Leben abläuft, mit nichts verknüpft, wie eine Uhr in einem leeren Zimmer—?

Ach so: Ist es möglich, zu glauben, man könne einen Gott haben, ohne ihn zu gebrauchen? [ creure en un Déu i no fer-lo servir]

Ja, es ist möglich

¿És possible que, malgrat descobriments i avenços, malgrat la cultura, la religió i el coneixement de les coses, ens hàgim quedat en la superfície de la vida? ¿És possible que, fins i tot aquesta superfície, bé que ha estat, fet i fet, alguna cosa, hagi quedat coberta per una tela insòlitament ensopida, de manera que ha pres l’aire d’una sala moblada durant les vacances d’estiu? Sí, és possible.

Es ridículo. Estoy sentado en mi pequeña habitación, yo, Brigge, de veintiocho años y no conocido de nadie. Estoy aquí sentado, y no soy nada. Y sin embargo, esta nada se pone a pensar y en su quinto piso, en esta gris tarde parisiense, piensa ésto: ¿Es posible, piensa, que no se haya aún visto, reconocido ni dicho nada verdadero e importante? ¿Es posible que haya habido milenios para observar, reflexionar y escribir, y que se hayan dejado transcurrir esos milenios como un recreo escolar, durante el cual se come una rebanada de pan y una manzana? Sí, es posible. ¿Es posible que a pesar de las invenciones y progresos, a pesar de la cultura, la religión y el conocimiento del universo, se haya permanecido en la superficie de la vida? ¿Es posible que se haya, incluso, recubierto dicha superficie —que después de todo, aún habría sido algo—; que se la haya recubierto de un tejido increíblemente aburrido, que le hace parecerse a muebles de salón en vacaciones de verano? Sí, es posible. ¿Es posible que toda la historia del universo haya Rldo mal comprendida? ¿Es posible que la Imagen del 3 1 pasado sea falsa, porque siempre se ha hablado de sus muchedumbres, como si no fuesen más que reuniones de muchos hombres, en lugar de hablar de aquél alrededor del cual se congregaban, porque era extraño y moribundo? Sí, es posible.

La vida no té classes per a principiants

Es gibt keine Klassen im Leben für Anfänger es ist immer gleich das Schwierigste was von einem verlangt wird.

Estava convençuda que tot era massa difícil per ella. A la vida no hi ha classes per a principiants; i sempre et demanen de seguida el més difícil.

El dia de l’aniversari, un dret a l’alegria

Am reichsten an beinah unfaßbaren Erfahrungen waren aber doch die Geburtstage. Man wußte ja schon, daß das Leben sich darin gefiel, keine Unterschiede zu machen; aber zu diesem Tage stand man mit einem Recht auf Freude auf, an dem nicht zu zweifeln war. Wahrscheinlich war das Gefühl dieses Rechts ganz früh in einem ausgebildet worden, zu der Zeit, da man nach allem greift und rein alles bekommt und da man die Dinge, die man gerade festhält, mit unbeirrbarer Einbildungskraft zu der grundfarbigen Intensität des gerade herrschenden Verlangens steigert.

Però els dies d’aniversari eren, de tota manera, els més rics en experiències gairebé inabastables. Esclar, hom ja sabia que la vida no acostumava a fer diferències; però aquest dia hom es llevava amb la consciència d’un dret a l’alegria del que no se’n podia dubtar. És probable que els entiment d’aquest dret s’agués format molt aviat, a l’època en que s’abasta tot, i tot es recull, i s’eleven els objectes que, potser, hom té a les mans, amb una força d’imaginació indesviable fins a la intensitat i color fonamental del que s’anhela.

 

Posted on

La manera de fer i consumir música

[ esborrany]

improvisar? memoritzar? notació

Bach, copiar partitures Bach componia cantates per ser interpretades diumenge, imaginant veus, harmonies, orquestracions, fa uns tres cents anys

espai per improvisar

Cl`ssica; concerts exhibió, música publciada per tocar a casa

Beethoven, quadern de notes

música absoluta,

SEGLE XX

Avantguarda

enregistraments a disc

jazz: arranjaments i improvisar

hiphop: l’aparell reproductor com a instrument, Dj amb tocadiscos i microfon, samplers

SEGLE XXI

HIP HOP: Els beats i les màquines de ritme: amb ordinador o màquines de ritme es crea un base sobre la qual s’hi afegirà una veu.

    • Mike Will, article Newyorker  un productor de hip hop, un creador de beats per a hiphop, que quan encara no era famós aconseguia vendre tres beats per 500$ . Els seus millors 25 beats.
    • DJ DILLA: Va ser un pioner a crear nous ritmes, But there is indeed a less conceptual, more human reason that we now count J Dilla among the greats and why his drum machine is now on permanent exhibit at the Smithsonian, near Thomas Dorsey’s piano, Louis Armstrong’s trumpet, Chuck Berry’s Cadillac and George Clinton’s Mothership. His harmonies made people weep, and his rhythms made them feel free.
    • La cançó i la lletra: Ester Dean i Stargate, es preparar una base amb una progressió d’acords o un riff, i després Ester Dean es posa davant el mirco i prova improvisar un hook, un vers cantat. S’ajuda d’un seguit d’expressions que ha anat recollint de la premsa o tv, i té desades a la seva blackberry. Així improvisa més que no pas si tingués una lletra totalment acabada. amb els fragments vocals, els productors miren d’estructurar una cançó.

HOLLYWOOD

AUTOMATISMES:  Creació de cançons amb AI,   Boomy partitures en un servidor que s’actualitza a tots els membres de l’orquestra.

Posted on

Mapa Ebstorf. 1240

El mapa Ebstorf, mesurava 3.6 metres de diàmetre, atribuït a Gervasi de Tilbury. Es van fer servir 30 pells de cabra.

El mapa segueix l’esquema T-O d’Isidoro de Sevilla, amb l’est a dalt [i Àsia], Jerusalem al centre, Europa a baix a l’esquerra i Àfrica a la dreta.

 

Posted on

Evolució dels llenguatges

Lingüística

Orígens del llenguatge   Arbre de famílies    Indoeuropeu    Romàniques   Etimologia   Llengües avui     Babel

Origen del llenguatge

[notes 199x]
L’origen del llenguatge és situat en els neandertals tardans (2PPW0.P1, -30000) encara que en l’homo habilis (B6945.1922242) de fa dos milions d’anys ja s’aprecia la capacitat biològica d’emetre sons.
Pel que fa a l’origen del llenguatge només podem fer especulacions (2PPW0.P1). Les espècies que es van anar succeïnt (Homínids: Austrolopitecus 4M-1M, Homo habilis 2M-1.6M, Arcantropins (BM910) com l’homo erectus 1.6M-150000, Paleoantropins (BM920) com els neandertals -400.000 al -40000 i neoantropins a partir del -250.000), es van tarspassar les adquisicions lingüístiques, o bé cada una va desenvolupar un llenguatge independent?.
L’espècie de l’home modern original de l’Africa, va extendre un llenguatge únic? Si acceptem això, voldrà dir que després de la colonització durant el darrer període glaciar, llenguatge i sovint també cultura, es van anar segregant i diferenciant per aïllament geogràfic. Resulta doncs que l’evolució cultural segueix mecanismes semblants a la biològica (B3230).
[DS 2025]
Hi ha diferents hipòtesis per explicar l’aparició del llenguatge en l’home. D’una banda hi ha la necessitat de coordinar accions del grup, com la caça o rituals (Tomasello, Dunbar, Merlin Donald). S’ha detectat una mutació d’un gen (FOXP2) relacionat amb el control dels músculs facials i la capacitat lingüística fa uns 200.000 anys, coincidint amb l’aparició de “Homo sapiens”. Hi ha un descens de la laringe que permet produir sons més variats. S’especula que el llenguatge hauria evolucionat a partir dels gestos, abans que de sons (com en els primats, que tenen més capacitat de comunicació gestual que vocal (Michael Corballis).[és a dir que inicialment designem el que està present]. Encara que hi hagués homínids a tot el món, com els neandertals es creu que el llenguatge simbòlic seria propi de l'”homo sapiens” i es va estendre des de l’Àfrica. (Prehistòria: La revolució cognitiva  ).
Pot semblar que abans del llenguatge hi ha d’haver alguna mena de pensament. Aquest punt de vista ha estat suportat per racionalistes com Descartes i més tard psicòlegs com Piaget. Sembla que els humans, els infants i alguns animals com els grans simis, dofins, o corbs) mostren formes limitades de pensament sense llenguatge complex. Però alhora és evident que el pensament és estructurat pel llenguatge (Vigotsky, Chomsby, Sapir-Whorf), possiblement van evolucionar alhora (Bickerton, Tomasello).
Chomsky defensa que el llenguatge va aparèixer de sobte, per una mutació genètica, fa uns 70m anys, mentre que d’altres com Steven Pinker, creu que va anar evolucionant gradualment. Ara sabem que la variant del gen FOXP2 apareguda fa uns 200m anys, relacionat amb la capacitat lingüística, presenta mutacions clau en els humans moderns. L’art rupestre (70m anys) indica l’aparició de la funció simbòlica. Els homínids com l’Australopitecs i Homo habilis no tenien una posició baixa de la larinx ni un os hioide ben desenvolupat, factoirs necessaris per emetre fonemes d’un mínim de complexitat. L’Homo neanderthalensis presnetava possibilitats més limitades.
Design features of Language
Charles F. Hockett va proposar una llista de 16 trets definitoris del llenguatge humà (“Design Features of Language”).
Trets compartits amb animals:
1. Vocal-auditory channel → Ús de sons (com els ocells o els simis).
2. Broadcast transmission / directional reception → El so es difon en totes direccions, però es percep en una direcció (com el crit d’un gibó).
3. Rapid fading → Els sons desapareixen ràpid (a diferència de les feromones dels insectes).
4. Interchangeability → Un individu pot produir i rebre els mateixos missatges (ex: gossos que tant grunyixen com escolten grunyits).
5. Total feedback → L’emissor sent el seu propi missatge (com un lloro que s’escolta).
6. Specialization → Els sons són exclusivament per a comunicar-se (no com la tos, que té una funció biològica).
Trets exclusius (o gairebé) dels humans:
7. Arbitrariness → No hi ha relació natural entre el símbol (paraula) i el seu significat (ex: la paraula “arbre” no s’assembla a un arbre). Alguns animals tenen certa arbitrarietat (ex: abelles), però molt limitada.
8. Discreteness → Les unitats lingüístiques (com fonemes) es combinen per crear significats nous (ex: /p/ + /a/ = “pa”).
9. Displacement → Parla de coses que no són presents (passat, futur, hipotètics). Els animals sols comuniquen sobre el aquí i ara (excepte les abelles, que indiquen fonts de menjar llunyanes).
10. Productivity → Capacitat de crear infinitats de missatges nous (gramàtica recursiva). Un ximpanzé no pot inventar frases com “Ahir vaig somiar que tu em deies que…”. [recursivitat Chomsky]
11. Duality of patterning → Nivells dobles: sons sense significat (fonemes) es combinen per formar paraules amb significat. Els animals solen tenir unitats amb significat únic (ex: un crit d’alarma).
12. Traditional transmission → El llenguatge s’aprèn culturalment (no és instintiu com el cant dels ocells).
13. Prevarication → Parla de coses falses o fictícies (mentides, literatura).
[199x
Diverses teories especulen sobre l’origen del llenguatge i els primers mots apuntant a la imitació dels sons, interjeccions expressives i altres conjectures. El tema fou tractat per Plató al Cràtil. Un cop establert un vocabulari inicial, aniran apareixent noves paraules a mesura que hi ha nous objectes a designar. L’escissió en diferents comunitats farà que les paraules vagin evolucionant de manera diferent i donin lloc a diferents idiomes.
Mecanismes d’evolució de les llengües  [notes 199x]
 [Evolucionen per comoditat fonètica i gràfica la fonologia i morfologia dels mots. L’etimologia estudia els canvis i herències semàntiques dels mots. De fet els canvis de llengua són un mirall dels canvis de cultura. Les llengües mediterrànies reflexen l’expansió de l’imperi romà i herència de la cultura llatina. Expansió i aïllament en comunitats lingüístiques presenten fortes analogies amb l’evolució de les espècies i la distribució de poblacions. Nous mots apareixen per etiquetar nous objectes i noves formes de vida. Un altre factor vindrà donat per l’ús de la comunitat lingüística, és a dir, si predomina la tradició oral, si hi ha un sistema educatiu i unes tecnologies (impremta) que permeten un accés a la cultura escrita, o bé si es tracta d’una cultura amb predomini de la imatge i suport informàtic de les dades on el discurs escrit ja no és tan imprescindible.
Una lingüística perfecte podria traçar l’aparició de cada mot, ja sia en cultures remotes (protoindoeuropeu), ja sia en la seva introducció en cultures recents (yuppie) i les seves variacions i filiacions semàntiques (electró -> electron o àmbar en grec) i fonològiques (filius -> fill, hijo).
Cavalli-Sforza ha traçat un mapa on sitúa famílies de races i llengües, on cada una de les sis àrees seria el resultat de l’evolució aïllada d’una migració original (R411, 4 ser) (2N000):
L’africà (C2561) resulta de l’aïllament pel desert del Sahara.
L’australià (C2562) pel cobriment del pont de terra amb el continent.
L’amerindi (C2563) pel mateix motiu.
El Nostratic evolucionà dividint-se en l’anatoli (C2564), Ari – grec – armeni (C2565), el cèltic itàlic d’on vindrien les llengües romàniques (C2567), el cèltic galo britànic (C2568), el balto eslau (C2568) i el germànic (C2569). Cobriria la major part d’Eurasia G4, amb el Nord d’Africa (G51, G52), i l’extrem nord d’Amèrica (G81 i G82).
L’Austric seria la zona del sudest asiàtic (G411 G412 G418), els idiomes vietnamites i indonesis, juntament amb nova zelanda. Aquí no es veu un aïllament geogràfic clar. Les dues comunitats deurien coexistir sense barreja.

El mateix podríem dir del Dene-Caucasià, que s’hauria parlat als dos extrems del’estret de Bering, i que ara queda en zones de cabadà (esquimal), el país basc, i xina (mandarí?).

Arbre de famílies

[ faig una síntesi de l’arbre de Cavalli Sforza, l’agrupació de famílies de llenguatge i esquemes de classificació en arbre]

[ Les grans separacions Àfrica, Est (Xina i Austràlia), Oest (Euràsia i Amerindi) haurien tingut lloc abans del final de l’era glacial 20000 anys enrere?]

L’indoeuropeu

All Indo-European languages are descended from a single prehistoric language, reconstructed as Proto-Indo-European, spoken sometime in the Neolithic era. Its precise geographical location, the Indo-European urheimat, is unknown and has been the object of many competing hypotheses; the most widely accepted is the Kurgan hypothesis, which posits the urheimat to be the Pontic–Caspian steppe, associated with the Yamnaya culture around 3000 BC. By the time the first written records appeared, Indo-European had already evolved into numerous languages spoken across much of Europe and south-west Asia.

[A partir d’aquí  amb les migracions tenim com a hipòtesi:] [ attestation: prova ]

  • Centre
    • Pre-Anatolian (4200 BC), Hitita, extingit cap el 1500
    • Pre-Armenian (2800 BC)
    • Pre-Greek (2500 BC)
  • Oest
    • Pre-Germanic (3300 BC)
    • Pre-Italic and Pre-Celtic (3000 BC)
    • Pre-Balto-Slavic (2800 BC)
  • Est
    • Proto-Indo-Iranian (2200 BC); split between Iranian and Old Indic 1800 BC
    • Pre-Tocharian (3700 BC) zona del NW de Xina, documents escrits, extingit

1500 a 1000 BC

1000-500BC

500 BC – 1 BC/AD:

1 BC – AD 500 Late Antiquity:

500–1000: Early Middle Ages.

1000–1500: Late Middle Ages: Attestation of Albanian and Baltic. El primer document escrit en català és de 1105, el Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, escrit per Ramón de Cabó.

1500–2000: Early Modern period to present: Colonialism results in the spread of Indo-European languages to every continent, most notably Romance (North, Central and South America, North and Sub-Saharan Africa, West Asia), West Germanic (English in North America, Sub-Saharan Africa, East Asia and Australia; to a lesser extent Dutch and German), and Russian to Central Asia and North Asia.

Les  llengües romàniques:

L’evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grosso modo de la manera següent:

Entre el 200 aC i 400 dC aproximadament: diferents formes de llatí vulgar. (pèrdua de la declinació que és substituïda per preposicions).
Entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si.
A partir de 800: es reconeix l’existència de les llengües romàniques.

Està poc documentada perquè fins al s11 no hi comença a haver documents escrits.

[l’arbre no reflecteix el que el català occità ve directament del llatí i no és una branca ni del iberoromanç ni del francès]

Etimologia

Estudi de la història dels mots [que és també una mica la història de l’evolució de les llengües. Tenim paraules:

  • patrimonials, paraules que han evolucionat fonèticament i semàntica des dels orígens de l’idioma (en català, serien els mots que van evolucionar des del llatí fins a l’actualitat) [ex. Ballar, del llatí ballare.]
  • manlleus: són paraules agafades d’altres llengües, que poden adaptar-se o no a la normativa i poden esdevenir patrimonials amb el pas del temps. Si una paraula és un manlleu d’una llengua morta o avantpassada de l’idioma en qüestió, s’anomena cultisme i, si barreja arrels de dues llengües diferents (per exemple, del llatí i el grec), cultisme híbrid. [ex. “futbol”, “raclet”]
  • neologismes: creacions de noves paraules. [“criptogínia”, incorporada el 2024]

(Algunes etimologies en català)

[igual que en l’exposició dels avantpassats, podem imaginar la història de cada mot, el diccionari etimològic que ens remunta a quan apareix per primer cop en un text, el salt a la llengua precedent, el llatí, per exemple, després ens remuntem potser al primer grup d’humans que arribaven a Europa procedents de l’Àfrica amb un vocabulari de x paraules, fins potser al moment inicial en què un humà assenyala amb un gruny una presa de caça.]

Llenguatges avui

El 2025 l’Etnologue  llista 7159 llengües.

(DS) Les famílies, per ordre de parlants i nombre de llengües són:

Indoeuropea 3.200M parlants (~450 llengües): Anglès, Hindi, espanyol i resta romàniques, rus, alemany
Sino-tibetana 1.400M (~455 llengües): Xinès mandarí, birmà, tibetà
Níger-Congo 700M (~1.400 llengües): swahili, yoruba, igbo, shona
Afroasiàtica 500M (~375 llengües): àrab, amharic, hebreu
Austronèsia 325M (~1.200 llengües): tagalog (Filipines), javanès, malai i maori.
Dravídica 250M (~80 llengües): Tàmil, telugu i kannada (sud de l’Índia).
Altaica 180M (*controvertida*, ~60 llengües): Turc, Kazakh, mongol
Japònica 120M (15 llengües): Japonès, Ryukyu
Austroasiàtica 120M (~160 llengües): Vietnamita, Khmer
Tai-kadai 90M (~90 llengües): Tai (Tailàndia) i laosià.
Coreànica 80M (2 llengües): Coreà, jeju
Uralica 25M (~35 llengües): Hongarès, finès, estonès
Trans-neoguineana 3M (~480 llengües): Papua Nova Guinea

[ el que es parla avui a les grans zones culturals del món ] Language diversity. The language family of the world that has the most speakers is the Indo-European languages, spoken by 46% of the world’s population.T his family includes major world languages like English (, Spanish, French, German, Russian, and Hindustani (Hindi/Urdu).

Àfrica: Al nord per proximitat amb orient, Afroasiàtic, subsaharians el níger Congo i Khoisan. Francès i Afrikaans per colonialisme.( Africa is home to a large number of language families, the largest of which is the Niger-Congo language family, which includes such languages as Swahili, Shona, and Yoruba. Speakers of the Niger-Congo languages account for 6.9% of the world’s population. [el Khoisan ha quedat mol reduït]. A similar number of people speak the Afroasiatic languages, which include the populous Semitic languages such as Arabic, Hebrew language, and the languages of the Sahara region, such as the Berber languages and Hausa.

Europa i Rússia: [indoeuropeu, llatins, germànics, eslaus]

Orient: [àrab] àsia central the Turkic languages of Central Asia (such as Turkish),

àsia Est: Xinès d’origen Dene Caucasian. The Sino-Tibetan languages are spoken by 20% of the world’s population and include many of the languages of East Asia, including Hakka, Mandarin Chinese, Cantonese, and hundreds of smaller languages.
Indoxina: the Austroasiatic (among them Khmer), and Tai–Kadai languages of Southeast Asia (including Thai).

Arxipèlags d’indonèsia: The Austronesian languages are spoken by 5.5% of the world’s population and stretch from Madagascar to maritime Southeast Asia all the way to Oceania. It includes such languages as Malagasy, Māori, Samoan, and many of the indigenous languages of Indonesia and Taiwan. The Austronesian languages are considered to have originated in Taiwan around 3000 BC and spread through the Oceanic region through island-hopping, based on an advanced nautical technology.

Índia: Al nord l’índic d’origen indoeuropeu, al sud, dravídiques Dravidian languages of South Asia (among them Kannada, Tamil, and Telugu),

Amèrica: Amerindi desplaçat per l’anglès al nord, castellà i portuguès al sud

Austràlia: aborígen desplaçat per l’anglès

Els llenguatges més parlats són:

Mandarin: 848
Spanish: 400
English: 328
Portuguese: 250
Arabic: 221
Hindi: 182
Bengali: 181
Russian: 144
Japanese: 122
Javanese: 84.3

Entrades a Wikipedia a març de 2025

English 6,970,000
Deutsch 2.999.000
Français 2.673.000
Русский rus 2.035.000
Español 2.019.000
Italiano 1.909.000
中文 xinès 1,469,000
日本語 Japonès 1,456,000
Portuguès 1.145.000
Català 770.000

Vocabulari de les diferents llengües

Anglès: Vocabulari habitual d’un nadiu cult: ~40.000-60.000 paraules. Oxford English Dictionary (OED): ~600.000 entrades (incloent paraules obsoletes i tècniques).
Castellà: Diccionari de la RAE (2023): ~93.000 paraules.
Xinès mandarí: Hanyu Da Cidian* (gran diccionari): ~370.000 entrades, però moltes són combinacions de caràcters. – Caràcters en ús habitual: ~3.500-5.000 (però cada un pot representar diverses paraules).
Francès: Le Trésor de la Langue Française: ~100.000 paraules (fins a 350.000 incloent termes especialitzats).
Alemany: Duden (diccionari principal): 200.000 paraules (pot arribar a 5-10 milions comptant compostos com Rechtsschutzversicherungsgesellschaften”).
Rus: Gran Diccionari Acadèmic: ~150.000 paraules.
Àrab: Estimacions de ~12 milions de paraules (per la flexió morfològica), però en ús real es redueix a ~100.000-200.000.

Babel

Al gènesi 11:1-9, Déu castiga amb la confusió de llengües l’orgull dels humans que pretenien construir una torre, el Zigurat, que arribés al cel. Aquesta mena de càstig apareix també en la tradició mesopotàmica a l’Enuma Elish, Enlil destrueix la unitat lingüística de la humanitat. El poble Totonac a Mèxic té un mite sobre una gran torre destruïda pels déus, que va provocar la diversitat lingüística.
A la Pentecosta té lloc el descens de l’Esperit Sant, amb llengües de foc que fa que tots s’entenguin encara que parlin llengües diferents (Fets 2:1-4, 6-8, 11b).

Cildo Meireles, Babel 2001

ETNOLOGUE  |  museu de les llengües:

Posted on

Filosofia, una presentació

El món que tenim al voltant

  • El món que tenim al voltant
  • Problemes, medi ambient, pobresa, guerres [ crisi de certeses i fake news]. Agendes
  • El nostre món, què volem fer de la nostra vida
  • Preguntes: justícia i problemes del món. Coexistència de models i creences religioses diferents. Quina és la vida bona. Coherència de marcs de pensament, ontologia, epistemologia.

Filosofia avui

  • El món acadèmic: quina és la conversa actual? [ a reavaluar ]
  • f analítica: tot s’explica en termes d’evolució i de la metàfora de l’ordinador com a ment.
  • f.continental: [ desengany del projecte il·lustrat ]
  • Què ens aporten? la f analítica no aporta gaire a la ciència, la continental, ¿és una guia per a fonamentar la justícia o per dur una vida bona? Ens aporten una nova mirada sobre el món i nosaltres mateixos com Steiner?

Filosofia ahir

  • els temes: ontologia, epistemologia, moral, estètica
  • anàlisi, valorar, especular / valor -> la filosofia com a admiració: l’ordre, el diví, la raó, Hegel, la crítica, la ciència
  • Ontologia: coses i paraules, dels presocràtics al fisicalisme -> Comer  [ és el mateix que layered ontology?]
  • Epistemologia: del record platònic a les ciències cognitives
  • Cosmologia: del Timeu al Big Bang i la teoria de l’evolució
  • Psicologia: del De anima a la filosofia de la ment [ pendent]
  • Teologia: Del Déu de la Bíbia a l’autoajuda passant per Hegel i Marx. Com ens hem de salvar?
  • Ètica: De Sòcrates a Rawls
  • Estètica: del Bell Platònic a Adorno i Benjamin [-> efecte marc]
  • Els enfadats: dels sofistes a Sloterdijk passant per Nietzsche

La meva recerca, Què assumeixo, què em pregunto? antropologia determinista,

  • No serveix per a res! contemplació
  • antecendents: Plató, Aristòtil, Kant [ Hegel]
  • Admiració i badar
  • Coses que m’hauran agradat [ a refer]
  • Final néixer, mirar, ballar, morir [ + estimar, el sagrat en mi a refer]

 

pdf presentació

Recursos

Enciclopèdia Stanford: https://plato.stanford.edu/contents.html

Els principals temes:

According to Standford philosophers John Perry and Ken Taylor, and guests Brian Leiter, Jenann Ismael, and Martha Nussbaum on the 200th episode of Philosopher Talk

10. Finding a new basis for common sensibilities and common values.
The world is more economically interconnected than it has ever been. But it still seethes with divisions and social fragmentation. Can we find a new basis for shared values that will bring us together rather than tear us apart?

9. Finding a new basis for social identification.
Distant and powerful forces, not answerable to local communities, shape so much of our lives. Howcan we sustain local communities, communities with which we can identify? Or is the very idea of a local community an outmoded parochial idea suited only to centuries gone by?

8. The Mind-Body problem.
Neuroscience is revealing so much about the brain. Does this new knowledge solve age-old mysteries of the mind? Or does it reduce the mind to mere dumb matter and rob us of what we once thought was so special about us?

7. Can freedom survive the onslaught of science?
Science, especially neuroscience, is revealing more and more about the true workings of the mind, threatening to explode our ancient beliefs about things like the freedom of the will. Can traditional practices that presuppose human freedom survive this scientific onslaught? If we are not really free is it really permissible to punish people, and even put them to death, for their wrongful acts?

6. Information and misinformation in the information age.
The 21st century threatens to wreak havoc on the social organization of information and knowledge. We are awash in a glut of information coming at us from all sources — some reliable, some unreliable. But the old top-down authorities that once functioned to certify some information as true and other information as false, are quickly being dismantled. How can we distinguish the good from the bad, the wheat from the chaff? We philosophers for a new century thus face epistemological problems hardly imagined by our predecessors.

5. Intellectual property, in the age of re-mix culture.
Ideas now spread like wildfire — mixing and re-mixing in the blink of an eye. Can the very idea of intellectual property survive in the age of re-mix? Are outmoded ideas of property stifling the growth of a new culture?

4. New models of collective decision making and collective rationality.
Solving the problems of the 21st Century will require coordinated rational action on a massive scale. But we really have no models of collective rationality, no idea of the institutional, social, political and economic structures that will allow us to meet these challenges. Can philosophers help build them in time to guide us in meeting the challenges of this century?

3. What is a person?
WIth the rise of cloning,designer babies, and drugs that can alter one’s personality, enhance one’s memory, or make one smarter, we may be forced to rethink the very idea of human person. What exactly is a human person, when every aspect of our biological and genetic and psychological make-up can be manipulated at will? What, if any, part of a person is fixed and unchanging?

2. Humans and the environment.
What relationship should humans have to the environment? Are we called to be stewards of the environment? Or is the environment just there for our exploitation and use? Never in the history of humankind have such questions been so pressing. But we have barely begun to think about them in a systematic philosophical way.

And the number one philosophical problem for the 21st Century:

1. Global Justice.

What new principles of justice will help us manage distinctively 21st Century problems like preserving the environment while allowing the poorer nations of the world to improve their standards of living? The philosophy of the past has given no real models for answering such questions. It is urgent that philosopher of the 21st century do so.

Les principals revistes (segons http://www.colyvan.com/journals.html ) :

Top Tier General Philosophy Journals (top 1%)
Australasian Journal of Philosophy
Journal of Philosophy
Mind
Noûs
Philosophy and Phenomenological Research
Philosophical Review
Philosophical Studies

Second Tier General Philosophy Journals
Analysis
Erkenntnis
Monist
Pacific Philosophical Quarterly
Philosophers’ Imprint
Philosophical Quarterly
Philosophical Topics
Proceedings of the Aristotelian Society
Thought

Third Tier General Philosophy Journals
American Philosophical Quarterly
Canadian Journal of Philosophy
Continental Philosophy Review
Dialectica
European Journal of Philosophy
Ratio
Review of Metaphysics
Southern Journal of Philosophy
Synthese

Best Specialist Journals
Biology and Philosophy
British Journal for the Philosophy of Science
British Journal of Aesthetics
British Journal for the History of Philosophy
Economics and Philosophy
Ethics
Journal of Consciousness Studies
Journal of the History of Ideas
Journal of the History of Philosophy
Journal of Philosophical Logic
Journal of Symbolic Logic
Journal of Value Inquiry
Linguistics and Philosophy
Mind and Language
Notre Dame Journal of Formal Logic
Philosophia Mathematica
Philosophy and Public Affairs
Philosophy East and West
Philosophy of Science
Phronesis
Review of Symbolic Logic
Studia Logica
Studies in History and Philosophy of Science
Theory and Decision
Vivarium

Posted on

Hälfte des Lebens. 1802

Mit gelben Birnen hänget
Und voll mit wilden Rosen
Das Land in den See,
Ihr holden Schwäne,
Und trunken von Küssen
Tunkt ihr das Haupt
Ins heilignüchterne Wasser.

Weh mir, wo nehm ich, wenn
Es Winter ist, die Blumen, und wo
Den Sonnenschein,
Und Schatten der Erde?
Die Mauern stehn
Sprachlos und kalt, im Winde
Klirren die Fahnen.

Meitat de la vida

Amb grogues peres penja
I plena d’englantines
La terra en el llac,
Oh cignes graciosos,
I èbria de besos
Capbusseu la testa
Dins l’aigua santament sòbria.

Ai de mi, ¿d’on trauré,
Quan sigui hivern, les flors, i d’on
l’esclat del sol
I l’ombra de la terra?
Els murs s’estan
Callats i freds, en el vent
Cruixen les banderes.

Posted on

Resum filosofia. Què penso?

El meu món. Contemplació, estudi, treball

Ontologia    Epistemologia    Moral    Estètica     Religió    [Política]

Ontologia i antropologia, debat lliure albir, llibertat i determinisme

Antropologia determinista, layered ontology, tesina sobre filosofia de la ment, versions de la tesi

Private: 1972. L’univers com a concreció d’una idea

Private: 1990-1997 Antropologia determinista. Layered Ontology. Tesina. Articles

Antropologia determinista. Complement,  Nivells de complexitat i emergència de propietats,  El jo, invariants i continuïtat (2022), llibertat i determinisme

[ PENDENT: quatre intents de tesi ]

Els destins de les ànimes, El vaixell de Teseu / La membrana i el flux com a principi d’individuació  /   Causalitat, coevolució

Epistemologia

[la sospita que els filòsofs difereixen, no tant pels seus arguments sinó pel conjunt de fenòmens que consideren com a punt de partida i que no explicitem. Per això caldria fer un inventari, posar damunt la taula els fets i qüestions que es podrien compatir. Per exemple, quan parlem de “l’home”, parlem del significat? parlem de les característiques comuns a 100mM d’éssers humans? Parlem un subjecte adult, blanc, benestant?

Private: 1984. EMERF

Private: Inventari 1985-1995. Quatre tipus de fet.

Problema actual, les fake news  / Les veritats mínimes a compartir / La veritat i la justícia depenent de les empreses tecnològiques

Limitació del que podem saber [2023, esborrany a desenvolupar]. Hi ha com una aspiració a entendre-ho tot, a tenir una explicació de tot, a trobar sentit a tot. És un impuls que ens fa construir la ciència, ens fa construir visions del món religioses, per exemple postulant un més enllà que doni sentit al patiment present. Potser hem de ser una mica més humils i acceptar que no tenim un explicació total, que tenim algunes zones limitades on funcionen explicacions parcials, però que d’altres resten en la foscor. No acabem d’entendre la mecànica quàntica, no acabem d’entendre la consciència, no acabem d’entendre la infinita insatisfacció humana, com no entenem les preguntes al voltant de singularitats com el big bang, no tenim un model de societat que solucioni totes les injustícies definitivament, i pel qual haguem de lluitar. Precedents d’acceptar limitacions, Kant, el teorema d’incompletesa de Gödel. Potser hem d’aprendre a viure sense totes les respostes, amb informació incompleta.

[a treballar: límits al que podem preguntar: què hi havia abans del big bang, la consciència, imaginar-nos que som un observador fora de tot l’univers. La paradoxa que per descriure un univers determinista hem d’imaginar un experimentador fora de l’univers que pugui decidir quins experiments du a terme. Schrödinger a Mnd&matter, Per pensar el món objectiu, el subjecte es situa fora d’ell ( cap3 ) Comparar amb les idees de la raó de Kant.]

Moral, la vida bona

Contemplar l’efímer i acceptar-ho
La meravella de viure l’instant: Nadika (Nabokov, Bellow), Scheler i els moments breus, Auden i el paradís interminent
Efímer: La vida finita i efímera / La curta vida dels efemeròpters. El riu Tisza
Una Cosmovisió sense ordre ni sentit global, Fer un entorn habitable, anar passant alegrement la trista vida

Què em funciona a mi
Els cicles, L’alternança i els cicles quotidians, Administrar recursos: temps, diners, espai, Deixar de fer coses, silenci, no fer res, una vida inútil.

Què persegueix la gent
Identitat i bucle. News, Spotify, tik-tok (la cerca de l’experiència gratificant), La insatisfacció per les expectatives frustrades, l’ànsia infinita. Ésser a través dels altres  La necessitat de ser atractiu    El sentit de la vida  La indústria de la salvació

Moral, la vida justa

[ no ha estat el meu tema, esbosso alguns apunts ]

El debat entre nomos i physis. Hume que no es pot deduir el “ha de ser” del que “és”. Emotivisme. L’evolució cap a drets per tothom, almenys nominals: esclaus, dones, nens? animals? generacions futures? Del privilegi assumit com a natural al qüestionament.

El debat de com arbitrar entre les voluntats i llibertats individuals. La democràcia com a mal menor. Com aprendre a viure amb desacords.

El debat de com arbitrar la desigualtat. En quin sentit som iguals, i en quin no? quan és injusta la desigualtat? Hi ha qui té més talent o s’ha esforçat més que jo. Hi ha qui està millor perquè abusa d’una situació de privilegi.

Les decisions amb conseqüències: els pressupostos d’un estat o d’organismes públics, què arreglem, en què invertim, en què fem recerca, a qui ajudem, sanitat i educació pública? que permetem? què censurem?

A Evernote tinc anotacions sobre el sistema de salut als estats units, economia, història, moral, el mal i la necessitat d’odiar El caràcter de les nacions

El mal,  la intolerància, injustícia per a les generacions futures la propagació de la injustícia i el mal.

Zimmer, Hölderlin, Theo Van Gogh

[ les limitacions humanes: Most previous ethical systems presented people with a pretty tough deal. They were promised paradise, but only if they cultivated compassion and tolerance, overcame craving and anger, and restrained their selfish interests. This was too tough for most. The history of ethics is a sad tale of wonderful ideals that nobody can live up to. Most Christians did not imitate Christ, most Buddhists failed to follow Buddha, and most Confucians would have caused Confucius a temper tantrum. Sapiens,  Yuval Noah Harari]

[abril 2024. Si la vida és la constant reconstrucció de la complexitat (pensar la vida), la societat o una relació demanarien el mateix esforç, una reconstrucció igualment constant. Així, no ens hauria de desanimar que totes les societats caiguin una vegada i altra en el conflicte i la corrupció; o que les relacions es vegin amenaçades per la rutina o les discussions. Aquesta és l’evolució natural sense els mecanismes de reconstrucció]

[Octubre 2024. Com fer compatible la idea de llibertat local i determinacioó global amb la responsabilitat? Quan hi ha prou complexitat considerem que un individu fa eleccions segons els seus projectes i consideracions morals quant a les repercussions que les seves accions tenen als altres.
Are Your Morals Too Good to Be True? (NY 09/2024) [Sense fonament religiós, sense fonament de la raó (Hume), amb la sospita que sota tota conducta moral hi ha un objectiu egoista de quedar bé, How does one exist in a post-moral world? What do we do when the desire to be good is exposed as a self-serving performance and moral beliefs are recast as merely brain stuff? Fem veure que tot segueix igual com una ficció? A l’article es comenta l’afirmació de Nietzsche en el sentit que ens hem d’inventar la pròpia moral. Em fa pensar en Wallace Stevens, que ens hem d’inventar la religió. Dues ficcions, la moral i la religió. I si, com en el cas del punt de vista de lliibertat local i determinisme global, és correcte viure “com si” tinguéssim llibertat, responsabilitat moral i ens adheríssim a un marc moral i religiós? Seguint amb l’article, les intencions podran ser egoistes, per tenir millor imatge, però alehores podrem redefinir de persones morals / egoistes, a eqoistes que es preocupen per la imatge i egoistes que no. Entre respectuosos i lladres i assassins, per exemple.  Què ens aporta la distinció més un matís sobre l’estat intern del subjecte?]

 

Estètica

L’efecte marc / Notes d’estètica: Proust, Nabokov, llibre del te, efecte marc / El contrast. repetició i variacions

Valéry: Le lyrisme est le développement d’une exclamation /  La poesia. Significat, coneixement, veritat, la pregunta a Proteu / La diversitat de bellesa femenina  / Turistes en cerca de la bellesa i l’etern

Religió i sagrat

[Pendent Wallace Stevens, taoisme][
Maragall al Cant Espiritual, busca també una nova religiositat igual que Wallace Stevens?] I Hölderlin, quan volia fundar una religió de la bellesa? Al final la idea és que si hem inventat Déu, que seria una ficció nostra, quan aquesta ficció ja no ens val n’hem de crear una altra. En aquest sentit es renova la ficció igual que es renova l’art i les metàfores a la poesia. La religió evolucionaria més com l’art que no pas com la ciència.

I com hem d’actuar o de sentir-nos respecte una ficció que sabem que és ficció? Com la filosofia als-ob de Hans Vaihinger (1852–1933). “Die Philosophie des Als Ob” (La filosofia del “com si”, 1911). Vaihinger va argumentar que els éssers humans actuen “com si” certes ficcions o suposicions fossin veritables, encara que sabem que no ho són, perquè són útils per a la vida pràctica i la comprensió del món. Aquest enfocament influí en el pragmatisme i en corrents posteriors de la filosofia. Alguns exemples inclouen actuar “com si” el món fos completament racional, “com si” hi hagués lliure albir, o “com si” les lleis morals fossin objectives, tot i que no puguem demostrar-ne la veracitat.

2025, Els símbols, discussió: la idea d’un sagrat transcendent, podria ser com una ficció simbòlica que funcionés com un placebo?
Si algun dia defineixo uns nous mites i creences, podria preparar un llibre de les hores, que és una eina contemplativa per anar refrescant allò que hem de tenir present, potser les 6 contemplacions. Una versió alternativa a cristiana o la meditació.

[Política]

Opinions

Posted on

TotenInsel III. Arnold Böcklin. 1883

Berlin

La primera versió va ser un encàrrec però l’artista de la va quedar per ell, (ara a Basel, juntament Die Lebeninsel). La segona un encàrrec de Marie Berna després de veure l’obra al seu estudi. (ara a New York). La tercera per encàrrec del marxant Fritz Gurlitt. Adquirida per Hitler i ara a Berlin. La quarta, adquirida per l’industrial Thyssen es va perdre en un bombardeig a la WWII. I la cinquena, un encàrrec del Museum der bildenden Künste de Leipzig el 1886, on està exposada des d’aleshores.

Una possible inspiració pot ser el cementiri anglès de Roma (any 2022). Recordo també la illa a Sulzano al Lago Iseo.

Böcklin mai no va explicar el significat i el títol “Die Toteninsel” li va posar el seu marxant. La figura de la barca suggereix el personatge de la mitologia grega que conduïa les ànimes al món dels morts.
Suposo que la pintura fascina perquè ens fa imaginar la mort, no tant com un final, sinó com un viatge a un lloc ple de bellesa i serenitat. I pels qui tenen una vida complicada i amb patiment, un viatge així resulta atractiu. Potser per això la gent diu “descansi en pau”.

Però millor “descansar en pau” en vida! Tenir una illa així, o alguna cosa que se li assembli, per refugiar-nos quan calgui. I també una “illa” amb club de jazz per anar a ballar.

Posted on

Vermeer. Noia llegint una carta amb la finestra oberta. 1659

Vida i obres

Dresden, Gemäldegalerie Alte Meister. 2012

El Cupid va aparèixer en una restauració de 2018 a 2020, hauria estat alterada després de la mort del pintor. [7′ gairebé m’agradava més la paret llisa, amb la gradació de tons de més clar a la finestra i més fosc a sota].

7′. La importància de les teles, vermella a la finestra caient per darrera, ocre a la dreta, i la rica catifa a la taula. La safata de la fruita, és ceràmica de Delft?Préssecs, pomes, raïm, una llimona. La fruita de l’esquerra sembla massa grossa per ser una poma (?).
Primer cop que m’adono del reflex del rostre de la noia a la finestra. Té una expressió serena. Després de la recuperació del Cupid la carta s’interpreta com a una lletra d’amor.
La noia vesteix una abillament típic del s17, una jaqueta amb un cosset que es podia cordar davant, amb mànigues amples. La faldilla aniria a joc (i una brusa que es podria canviar més sovint.

El quadre va inspirar una fotografia de Tom Hunter.

Posted on

Els camins de muntanya, les carreteres i els ponts

Quan vaig d’excursió i ressegueixo senders que recorren la muntanya fent zig-zag fins a trobar un coll, penso en les generacions antigues que van anar explorant fins a trobar els passos més adients. En llocs molt remots, quànta saviesa i experiència hi ha acumulada! Quàntes petjades, quants trajectes i viatges s’hi han fet abans de mi!

El mateix amb les carreteres i ponts, que els enginyers van estudiar, els treballadors que amb esforç van transportar pedres i construir els pilars, bastides de fusta per fer un arc a sobre.

Posted on

Geodèsia

Exploració del món  |   Cartografia

1672 Jean Richer troba que un rellotge de pèndol a la Guaiana francesa endarerreix 2’30” cada dia respecte de Paris, un indici que la gravetat no és igual a tot arreu. En realitat la terra és un el·lipsoide més allargat als pols, on la gravetat és un 0.5% més gran.

Per determinar-ho es van dur a terme mesures per triangulació de diferents arcs de meridià:

La distància del pol a l’equador s’estima en 5130762 toises (aprox 2 metres, 6 peus) definides per un estàndard a Paris. A partir d’aqui es defineix el metre com a 10M .[ en tractar-se d’un el·lipsoide la fórmula de l’arc és més complexa

Una milla nàutica es defineix com l’arc d’un minut sobre una terra esfèria, 1.852 metres.

 

Posted on

Estrelles. Catàlegs

129 BC Hiparc de Nicea completa un catàleg i s’adona que la longitud d’algunes estrelles havia canviat, senyal que l’eix de rotació de la terra es movia (precessió dels equinoccis).

150 AC Ptolomeu publica l’Almagest, amb 1022 estrelles visibles, basant-se en gran part en el treball d’Hiparc. Agrupa les estrelles en 48 constel·lacions.

Tycho Brahe

1603 Johann Bayer Uranometria, amb el sistema d’identifcar les estrelles amb una lletra grega i el nom de la constel·lació ( Alpha Centauri or Gamma Cygni). 1200 estrelles.

1725 John Flamsteed Historia coelestis Britannica (1725). Fa servir números i el genitiu de la constel·lació: 61 Cygni. 3000 estrelles.

1781 Catàleg de Messier. Identifica objectes que no són estrelles puntuals. Més endavant s’identificaran com diferents tipus de cúmuls d’estrelles, nebuloses, restes de supernovas i galàxies. Messier estava interessat en cometes, i aquests objectes que no eren estrelles, eren inconvenients. Inicialment n’identificà 45 (M1 a M45) i més endavant fins a 103.

1801 Jérôme Lalande , Histoire Céleste Française amplia el catàleg fins a 47,390 estrelles.

1918-1924 El catàleg de Henry Draper mira d’identificar per primer cop els tipus espectrals de les estrelles, 225300. Henry Draper Catalogue

1930 Bright Star Catalog, de Yale, amb totes les estrelles de magnitud superior a 6.5.

1980 Guide Star Catalog, amb 20 milions d’estrelles.

Es calcula que  l’univers observable conté entre 1022 a 1024 estrelles, la majoria d’elles invisiblesa ull nu des de la terra, en particular les que són fora de la nostra galàxia.

Posted on

Ciència. Electricitat i magnetisme

La Terra, Geografia |  Magnetisme

Tales de Mileto (625-545 BC) parla de les pedres de Magnèsia, una part de l’Anatòlia, que tenien la propietat d’atraure’s entre sí. Són pedres imantades de manera natural. També observa que l’àmbar (en grec elektron) atrau objectes lleugers com plomes després de ser fregat amb una pell.

El segle XII els xinesos fan servir pedres imantades que apunten al nord. A partir del 1200 es fan servir per orientar-se  [ quan el sol no està disponible ] (article brúixola). La diferència entre el nord geogràfic i la direcció que indica la brúixola (el nord magnètic

1600 William Gilbert escriu De Magnete, on descriu les propietats dels imants i proposa que la terra sencera és com un imant. Alguna altra teoria havia especulat amb que hi havia una illa magnetitzada al Pol nord [ és una hipòtesi semblant a la de Newton amb la gravetat, l’atracció entre dues masses és la mateixa que entre una massa i la terra, l’atracció entre dos imants és la mateixa que entre un imant i la terra]. Fa servir el terme “electricus” per descriure l’artacció entre objectes carregats.

1745 Pieter van Musschenbroek inventa l’ampolla de Leiden (Leiden jar) que permet emmagatzemar càrrega estàtica.

1752 Benjamin Franklin fa volar un estel enmig d’una tempesta i la descàrrega d’un llamp carrega una ampolla de Leiden. Es concebia l’electricitat com un fluid.

1772 Charles de Coulomb mesura l’atracció entre dues càrregues i formula l’equació de la força, proporcional a els càrregues i inversament proporcional al quadrat de la distància.

1780 Galvani estudia anatomia i la seva dona piles. Descobreix que una descàrrega al nervi activa els músculs d’un gripau mort (dos metalls diferents connectats entre sí a través de la cama.

1800 Alessandro Volta construeix la primera pila disposa discos de zenc i de coure separats per un cartró empapat d’uan dissolució d’aigua amb sal.

pila

1810 Humphry Davy descobreix que el corrent és generat per la reacció química dels electròdes connectats per la dissolució líquida conductora, l’electrolit.

1820 Oersted descobreix la relació entre l’electricitat i el magntisme observant que una brúixola es desvia en a proximitat d’un corrent elèctric.

Es desenvolupa el generador i la dinamo

[galvanòmetre] [ Amperímetre ]

Energia elèctrica: generar so, llum, calor, motors i reaccions químiques com  galvanització  i electròlisi

1820 Llei de Ohm  V=I· R

AMpère, solenoide, electroiman

1821 Michael Faraday: moure un iman i generar corrent + Joseh Henry, William Sturgeon, Hans Orsted

1860 James Clerk Maxwell, equacions de l’electromagnetisme

1866 Georges Leclanché inventa la pila seca.

1946 Elsasser proposa la teoria de la dinamo per explicar, [moviments del ferro combinats amb la rotació de la terra equivaldrien a un corrent en un solenoide que seria com una electroimant?] el camp magnètic de la terra. Però els models numèrics encara no són complets.

 

 

[ Quàntica, explicació del magnetisme a partir de la propietat del spin ]

Posted on

La vida i l’entropia

[ esborrany] La vida

http://physics.gmu.edu/~roerter/EvolutionEntropy.htm

The second law of thermodynamics (the law of increase of entropy) is sometimes used as an argument against evolution. Evolution, the argument goes, is a decrease of entropy, because it involves things getting more organized over time, while the second law says that things get more disordered over time. So evolution violates the second law.

There are many things wrong with this argument, and it has been discussed ad infinitum. A summary of the arguments on both sides can be found on the links at www.talkorigins.org/faqs/thermo.html. These discussions never seem to involve any numerical calculations. This is unfortunate, since a very simple calculation shows that it is physically impossible for evolution to violate the second law of thermodynamics.

It is important to note that the earth is not an isolated system: it receives energy from the sun, and radiates energy back into space. The second law doesn’t claim that the entropy of any part of a system increases: if it did, ice would never form and vapor would never condense, since both of those processes involve a decrease of entropy. Rather, the second law says that the total entropy of the whole system must increase. Any decrease of entropy (like the water freezing into ice cubes in your freezer) must be compensated by an increase in entropy elsewhere (the heat released into your kitchen by the refrigerator).

A slightly more sophisticated form of the anti-evolution argument recognizes that the earth is not an isolated system; it receives energy from the sun. But, the argument goes on, the sun’s energy only increases disorder. It speeds the processes of breakdown and decay. Therefore, even with an energy source, evolution still violates the second law.

For the earth, though, we have to take into account the change of entropy involved with both the absorption of energy from the sun and the radiation of energy into space. Think of the sun as a heat reservoir that maintains a constant temperature T1 = 6000 K. (I am using the absolute, or Kelvin, temperature scale.) That’s the temperature of the radiating surface of the sun, and so it’s the effective temperature of the energy we receive from the sun. When the earth absorbs some amount of heat, Q, from this reservoir, the reservoir loses entropy:

.On average, the earth’s temperature is neither increasing nor decreasing. Therefore, in the same time that it absorbs heat energy Q from the sun’s radiation, it must radiate the same amount of heat into space. This energy is radiated at a much lower temperature that is approximately equal to the average surface temperature of the earth, T2 = 280 K. We can think of space as a second heat reservoir that absorbs the heat Q and consequently undergoes an entropy increase:

Since T1 is much larger than T2, it is clear that the net entropy of the two reservoirs increases:

Even if it is true that the processes of life on earth result in an entropy decrease of the earth, the second law of thermodynamics will not be violated unless that decrease is larger than the entropy increase of the two heat reservoirs. Any astronomy textbook will tell you that the earth absorbs 1.1 x 1017 Joules per second of power from the sun, so in one year we get (1.1 x 1017 J/sec)x(365 days/year)x(24 hours/day)x(60 min/hr)x(60 sec/min) = 3.5 x 1024 Joules of energy from the sun. This corresponds to an entropy increase in the heat reservoirs of

Just how big is this increase? For comparison, let’s calculate the entropy change needed to freeze the earth’s oceans solid. The heat energy involved is

Q = (latent heat of fusion)x(mass of ocean water) =

Water freezes at 273 K on the absolute scale, so the corresponding entropy change is

Comparing with the entropy increase of the two heat reservoirs, we see that this is a factor of (1.6×1024 J/K)/(1.2×1022 J/K) =� 140 larger. Remember, though, that the number for the heat reservoirs was for one year. Each year, more entropy is generated. The second law will only be violated if all the oceans freeze over in about 140 years or less.

Now, the mass of all the living organisms on earth, known as the biomass, is considerably less than the mass of the oceans (by a very generous estimate, about 1016 kilograms. If we perform a similar calculation using the earth’s biomass, instead of the mass of the oceans, we find that the second law of thermodynamics will only be violated if the entire biomass is somehow converted from a highly disorganized state (say, a gas at 10,000 K) to a highly organized state (say, absolute zero) in about a month or less.

Evolutionary processes take place over millions of years; clearly they cannot cause a violation of the second law.

Posted on

101 Things I hate (John Waters)

Hatchet Piece (101 Things | Hate)

I wake up on the wrong side of the bed and smoke my last three cigarettes. I know it’s going to be a bad day. My hair hurts. That cloying voice of the FM disc jockey (1) has already gotten on my nerves subconsciously. I smash down the alarm button and realize the very air I breathe is not good enough. I’ve had it with being nice, understanding, fair and hopeful. I feel like being negative all day. The chip on my shoulder could sink the QE2. I’ve got an attitude problem and nobody better get in my way. Before showering, I kick the furniture. I’m in a bad mood and the whole stupid little world is gonna pay!

I’m not even going to make the bed. The one rotten, suffocating set of polyester sheets (2) I still own is thrown in the garbage. I happily destroy the ozone by spraying on my favorite aerosol deodorant and sneer at the dumbbells who use the nauseating roll-on brands (3), the kind that retain stray underarm hairs from past use to remind you just how imperfect the human body really is. I get the newspaper from out- side the door, hoping I’ll catch the creep who sometimes steals it (4) when I oversleep, but throw it down in disgust when I see color photos (5) that never reproduce properly and look like 3-D comics without the benefit of glasses. Then the goddamn light bulb (6) burns out. Does General Electric think I’m made of money? I gotta get out of here. I think I’ll just drive around town yelling insults at pedestrians.

On the way down in the elevator, ’m confined with an unattractive neighbor and his slobbering dog (7). I look away, grumbling, knowing that every time you make direct eye con- tact with these creatures, your IQ drops ten points. I don’t see any cats (8), thank God. I assume they’re all in other apartments sucking the breath out of babies or, worse yet, in heat, forcing you to use a Q-tip on their private parts to shut them up.

I check the mailbox, but naturally the mail’s not there yet. I hate it when the mail is late (9)! Lazy bastard mail carriers are probably reading my postcards and leafing through my magazines at this very minute. At least it’s not one of those stupid holidays (10), like Washington’s Birthday or Columbus Day, that bring any work you might have scheduled to a screeching halt.

Outside it’s hot and muggy. I buy a carton of cigarettes, ever bitter that I’m taxed so highly (11) on the one purchase that actually brings me happiness. They ought to tax yogurt (12); that’s what causes cancer. A neighbor, who always seems too familiar for her own good, passes me and makes the mistake of saying, “Good morning.” “Shut up!” I snap, making a mental note of her hideous patch-denim maxi skirt (13) and ridiculous ape-drape hairdo (14), so popular with fashion violators. And then I see it, a goddamn ticket on my car, even though the meter (15) has only been in effect ten minutes. I have to take my rage out on someone! I run toward this fashion scofflaw as she gets into the most offensive vehicle known to man, “Le Car” (16), and yank her door open as she frantically tries to lock it. “Not so fast, miss,” I bark. “There’s a certain matter of this ticket you’ll have to take care of —$16 for gross and willful fashion violations!” She gives me the finger and peels out, turning up the radio so I hear the voice of the worst-dressed man in music, Stevie Wonder (17), ringing in my ears.

Glaring at anyone who dares look at me, I get into my own car (an American sedan) and purposely ignore those ridiculous seat belts (18) that make you look so stupid, so overprepared, so paranoid. Who wants to be trapped in an overturned car about ready to explode, fumbling for the buckle? Oh Christ, I need gas! What else can go wrong? I pull into a g£as station and, wouldn’t you know it, they only have “selfservice” (19) pumps. I don’t want to know how to “fill ’er up,” thank you. Humiliated at having to perform this unavoidable task, I see another motorist, who has tried to disguise his bald head by stretching his one remaining strand of hair over his skull in a misguided camouflage attempt (20). Ha! Does he think he fools anybody? “Have a nice day, baldy!” I shout as I sign the credit card slip and hop into my car. Pulling out, I swerve to miss a slightly overweight jogger (21). “It’s not working!” I scream at this sweaty hog. I make the mistake of flicking on the radio, but all I can get are those awful talk shows (22) that feature lonely, militantly stupid listeners calling up professionally obnoxious hosts to vent their idiotic opinions. Don’t they have friends to bother with their inconsequential views?

I pull up at a red light and am pissed you can’t go “left on red” (23). There isn’t anybody coming, is there? | do it any- way and just miss a grown man on a bicycle (24) who deserves to get hit for holding up traffic. and then I see it! Something I loathe more than anything – a walkathon (25)! Block after bloc of dreary dingbats in unattractive athetic outfits, patting themselves on the back for supporting a good cause and blocking my right-of-way, “Hey, stupid,” I yell to a yuppie with a walkman (26), “time is money. You owe me $20 for holding me up”. Naturally he doesn’t hear me, lost in some awful music, probably that pretentious midget Prince (27). Trapped, I park the car to get a little breakfast. ‘Join us,” says some monster in “camel-toe” slacks (28) as she kisses (in public yet) (29) her lame boyfriend, who has the audacity to wear those awful leather sandals (30) left over from the sixties. “I hope you die,” I seethe as I rush to what I hope will be a decent restaurant.

But ooooh noooo! It’s been gentrified (31), and the first thing I see on somebody’s plate is an apple (32). Now, I have never eaten an apple. I did take a bite of one once, I’ll admit, but I spat it out faster than a snitch turning state’s evidence. Do I look like a horse? Don’t they have doughnuts or any normal foods, for God’s sake? And then it happens. A waiter, I can’t help but notice, who is featuring the most offensive shoe known to man, the clog (33), approaches and makes the mistake of actually sitting down at my table and chirping, “Hi, my name is Bill. Can I help you?” (34) Momentarily stunned, I fantasize pulling out a Denver Boot and snapping his ankle to the table leg. “Get up!” I scream. “And what makes you think I want to know your name? I came here to eat, not make friends! Just give me eggs and bacon and hold the biography!” He looks pleased as punch when he tells me, “We don’t serve meat.” Oh, great! A rotten vegetarian (35) restaurant. How could someone not eat meat? The waiter’s liberal attitude is beginning to cool, I see. He’s the type who goes to Chinese restaurants, makes a big deal out of eating with chopsticks (36), and then pompously demands, “Hold the MSG” (37). [wish I could order a huge bowl of red dye #2 from this cretin. “Just the eggs, then,” I holler, feeling a snit of royal proportions about to explode.

Sitting at my table, waiting, WAITING for my order, I feel the bile of my rage rising and decide I have to do some- thing. I can’t waste valuable bitching time. It’s time to call the police and report every single thing that gets on my nerves. They have to listen—it’s their job, isn’t it? I go to a public phone and prepare to deal with the despised phone company (38). Oh God, it’s the old-fashioned dial kind (39), the ones that make MC] impossible. Remembering that I hate MCI (40), too (they sometimes mistakenly charge you for unanswered-ring calls), I move on to more important subjects of Contempt. “Yes… hello, officer… I’m a citizen and I’d like to report the following things that are getting on my nerves: break-dancing in public (41), obnoxious mimes who think they’re poignant (42), nude beaches (43), where unattractive exhibitionists insist on baring their sagging bodies, all in the name of health . , . and, oh yes… . hello? Hello?” I slam down the receiver, enraged that a public servant has dared to hang up on me, and vow to write a letter of complaint later in the day. I get back to my table just in time to see the dreaded “Bill” serving my breakfast.

I start trembling. My eyes feel like they might burst from their sockets. They have dared to put sprouts (44) on my eggs! Oh God! It’s not fair. What next? Filthy iceberg letuce (45), the polyester of greens? Or even worse, obscene brussels sprouts (46)—those little balls of hell, limp and wilted after 4 lifetime of being pissed on by birds and other contaminated creatures! “I hate you,” I say to the startled “Bill” and slam down eight pennies (47), which have no earthly use in today’s economy except for insulting waiters.

Maybe I should go to the movies. At least it’s dark there. If only I can get there without stabbing someone. I dare to look out my car window, but immediately wish I hadn’t. There, in all its naked amateurish glory, is another one of those outdoor “art” murals (48). If this alarming trend can’t be nipped in the bud, there’ll be an eyesore on every corner. Did they ask ME if I wanted to look at jt? How about the poor neighbors who can hardly ignore the public doodling of these no-talents every time they step out of their houses?

Ironically, there’s a “No Littering” sign (49) on this very corner. Running to the trunk of my unit, ignoring the blast of horns honking behind me, I retrieve an industrial trash bag from my apartment that I save for just these occasions. Proudly and unashamedly, I dump the contents directly onto the street. Take that, no-littering nitpickers! I feel virtuous, confident that I have created a job. Every time I throw some- thing down, someone will have to be paid to pick it up. It’s only common sense.

Cruising along once again in this cesspool known as life, I realize that it is too late to make a detour. I will have to pass the anti-abortion pickets (50) outside of Planned Parent- hood. Nothing gets on my nerves more than these pro-lifers. Not even astrology enthusiasts (51), Hermann Hesse (52), or computer games (53). Look at these fools parading up and down! “Mind your own business,” I yell. When one of these busybodies (a man, yet) approaches my car with literature, I lose control and scream, “I wish I was a girl so I could get an abortion!” Trembling with rage, I realize I’d better calm down before I get beat up, but can’t resist one last taunt—“I hate the pope” (54), I yell to no one in particular.

I have to escape human beings, so I rush into one of those awful twin theaters (55), figuring I can sneak into the other side if this one feature is as awful as I imagine. At least they’re not showing boring classics (56), such as The African Queen or The Philadelphia Story, or, even worse, science fic- tion (57). I get an overpriced tub of popcorn and forget to tell the lummox behind the snack bar to hold the nuclear butter (58) that ruins a perfectly good snack. I never order a Coke (59), because they smell bad. I take my seat, take one bite, and throw the whole mess on the floor. More jobs. I paid my admission, how dare they ask me to use the trash can? Some short subjects (60) come on, but at least they aren’t arty computer films (61) that could drive me to theater vandalism. Where are film censors when we need them? Oh, good. Here come the previews, which they ruin by showing an upcoming film with the most offensive star in the world, Sylvester Stallone (62). I bet he has pimples on his ass. The feature is Witness (63), and the two elderly ladies behind me start talking (64), of all things. “It’s gotten great reviews,” one says. “Yes, I bet it will be up for Academy Award nominations,” the other opinionates. “Would you SHUT UP!?” I scream as I turn in my seat with a menacing look in my eyes. “You’re not in front of your TV, you know,” I add smugly. It does the trick. They are so appalled at my outburst that they don’t even dare to clear their throats for the next half hour. But as the film unfolds, I begin to wish the entire audience would start screaming. It’s about Amish people (65). Why on earth would Hollywood make a film whose heroes are a group of people whose religion forbids them to attend the movies? Halfway through this cinematic abomination, there’s an Amish barn-raising scene, backlit with a sunset, that is so nauseating I feel projectile vomiting is a distinct possibility. “Beautiful,” says the satisfied ticket buyer to her companion, and I finally reach the breaking point. Leaping from my seat, I rip off her wig, throw it in the aisle, and rush from the theater, screeching vague threats into the darkness.

I hide in the other side of the twin, but not for long. Mask (66) is playing. It stars Cher, who was great in Chastity, but under the direction of that whining Peter Bogdanovich (67) seems to be getting good reviews for not wearing Bob Mackie outfits. It’s about a kid with a deformed face who is not only ugly, he’s an asshole to boot. His mother is supposed to be a biker, but her Hell’s Angels friends are about as threatening as the Seven Dwarfs. Naturally, this Elephant Man, Jr., falls in love with a gorgeous blind girl and, in one scene, tries to tell her how beautiful the sky is. “But I can’t see. I don’t know blue,” she protests. Never at a loss for a sickening solution, Old Ugly heats up rocks to different temperatures, puts them in her hand and says, “This is blue!!” “I see it! I see it!” the girl moans, and I went temporarily insane, slashing six different movie seats with my car keys.

Escaping the theater just before the police arrive, I hop into my car and turn on the radio, hoping to hear news of World War II—anything to get my mind off those films— but instead hear an oldie but baddie by those honky Beatles (68) who ruined rock ’n’ roll. It’s all too much. How much can one man take? I pull over to the side of the road and start sobbing. Uncontrollably. Please, God (69) (I hate you, too), let me get back to my apartment without being committed.

Maybe I should get out of town. I could go to New York, but I know I’ll have a breakdown seeing those liberals ostentatiously holding their ears in the subway station (70) every time a train pulls in. And get into fights with rude cabdrivers who can’t even speak English (71). How about the beach? Are you crazy? What would I do, go sailing (72)? Look at convertibles (73)?—those showboat vehicles that scream, “Look at me,” and accomplish nothing but making your hair tangled and filthy. I can’t even go to the local park for fear of seeing third-rate academicians puffing on pipes (74) and playing the most boring game of all games, chess (75). Maybe I just better go home.

I run from my car to my apartment and double-bolt the lock. I’m shaking, but I’ll try to relax. The mail is finally here, but it’s always a trauma to open it. What makes me think today will be any different? Oh my God! Someone has sent me a dreaded greeting card (76). Can’t those stupid relatives ever think of one sentence to write instead of running off and giving Hallmark 75¢ for a line that they’ll never have the nerve to say out loud? Of course, there are bills. But none so annoying as American Express (77), the worst credit card of all—highest yearly fee that gives you the privilege of an end- less supply of junk mail. And, to top it off, you have to pay the entire balance every month, so what’s the point? All credit card bills stink, because you have to tear off the change-of-mailing- address flap (78) before sealing the envelope, and it’s yet another second of your day wasted on forced tasks. I even try to look through a magazine I subscribe to, but immediately toss it aside when I see articles about that big slob, Mr. T (79), who hangs around child-molester trials and poses for pictures, and Bette Davis’ fat, Jesus-freak daughter (80), who thinks we’ll be scandalized that her mother mistreated her, Ha! It’s a wonder she didn’t kill her! I notice that one of those nerve- tacking subscription cards (81) has fallen into my lap and rip it to shreds, vowing to cancel this magazine, but decide to continue mailing in bill-me-later orders to foul up their subscription department.

I should know better, but I turn on the TV (82), where the dots are too big for proper viewing. I hear a laugh track (83) and actually scream in the privacy of my own home. Frantically switching the dial, I catch the tail end of the news and glimpse the local weatherman (84), the only public-service announcer who, for some unfathomable reason, feels he must act like Bozo to hold my attention. At least it’s summer, so he doesn’t mention the ridiculous term “wind chill factor” (85), a hype to disguise the fact that the temperature is exactly what you’d expect for that time of year. Must I commit suicide to escape this drivel?

I call a fellow “hater” and he, too, has had an awful day. I make the mistake of asking him if he’d like to go out for a drink. “Are you kidding?” he rants. “We’d probably go to a bar and order a martini and they’d put it in the wrong kind of glass (86). Then some creep with a bi-level haircut (87) would give us a coke-rap (88) on some boring subject like experimental theater (89). “You’re right!” I scream, picking up the bitch ball while it’s firmly in my court, “where hambones actually go into the audience and try to involve mortified ticket buyers in their nonsense.” Continuing on his tangent, my fellow griper starts shouting, “I hate wrestling (90), that one OK sport now ruined by middle-class acceptance, but even more I hate folk music (91), and street fairs (92).” Foaming at the mouth, I drop the phone and, in a frenzy, start hollering so loudly the neighbors begin banging on the walls. “I hate strobe lights (93), rotten performance artists (94), and”— remembering my buddy on the other end—“to be honest, I HATE YOU, TOO!” I know he’s hung up on me because I vaguely hear the dial tone in the background of my harangue, but fuck him. Friends (95) are all assholes! I stagger around the apartment, flailing my arms, screeching like a banshee for the whole world to hear. “I’ll get you, Jon Voight (96), and you, too, Henry Jaglom (97), and all the other public jackasses who are plotting at this very minute to get on my nerves!” I collapse on the bed, and, to top it off, I get a nosebleed! And I hold directly responsible Bo Derek (98), The Hobbit (99), Rod McKuen (100), … and… gag… oh my God, I’ve actually regurgitated from the mere act of thinking of these subjects. Finally, spent, I manage to fall asleep for a minute or two, but is there any relief? Of course not. I have some stupid dream. But I’ll never tell you what it was. Because more than anything in the whole world, I HATE people who confide, “I had the weirdest dream last night . . .” (101).

Posted on

Mineria i Metal·lúrgia

La Terra, geografia  |  [ esborrany ] els materials que trobem al món i què en fem.

[història mineria a wkpd ][ Atlas des Ressources][ història de la tecnologia ]

Or i plata, Coure i estany, ferro i acer, Plom,

Or i plata: La riquesa d’Atenes es basava en part en les mines de plata de Laurium. Obtenien marbre de Thassos. Els romans van extreure or a Las Médulas i plata a Cartagena.

Coure. És un dels metalls més importants. En l’època dels antics romans s’obtenia el coure principalment de Xipre (Cyprus en llatí), d’on prové el nom del metall, ja que cyprium que vol dir (metall) de Xipre, és el genitiu de Cyprus, més tard la paraula cyprium es va escurçar per quedar сuprum i d’aquí ha evolucionat al coure en català. Llautó (Cu-Zn) del que en fan les trompetes, Bronze (Cu-Sn), Alpaca (Cu-Ni-Zn). Ara és bàsic per cables de conducció elèctrica i tuberies. Bronze: (-4000), coure i estany. La tècnica per a la seva obtenció consistia a barrejar el mineral de coure (en general, calcopirita o malaquita) amb el d’estany (cassiterita), en un forn alimentat amb carbó vegetal. El carboni del carbó vegetal reduïa els minerals a coure i estany, que es fonien i aliaven amb del 5 al 10% en pes d’estany. El coneixement metal·lúrgic de la fabricació de bronze va donar origen, en les diferents civilitzacions, a l’anomenada edat del bronze. // Els aliatges basats en l’estany més antics que es coneixen daten del quart mil·lenni aC i es van trobar a Susa (actual Iran) i en altres llocs arqueològics de Luristan i Mesopotàmia.  // Exceptuant l’acer, els aliatges de bronze són superiors als de ferro en gairebé totes les aplicacions. Per la seva elevada calor específica, la major de tots els sòlids, s’empren en aplicacions de transferència de calor. // [ el coure era més comú però no l’estany, que es trobava sobretot a les illes britàniques i fou objecte de comerç].

Plom: Per la seva fàcil utilització, el plom va ser un dels primers metalls usats per l’home, i se sap que prop de l’any 5000 aC els egipcis ja l’usaven en cosmètica. Els xinesos foren els primers a utilitzar-lo en el seu sistema monetari. Els grecs l’usaren a les seves colònies i els fenicis a les seves factories van explotar prop de l’any 2000 aC mines de plom a tota la península Ibèrica, que posteriorment, durant la dominació de la Península pels romans se seguiren explotant, degut a l’ampli ús que se’n donava a l’antiga Roma.  // El plom rares vegades es troba en el seu estat elemental. El mineral més comú és la galena (sulfur de plom). Els altres minerals d’importància comercial són la cerusita (carbonat de plom) i l’anglesita (sulfat de plom), que són molt més rars. (AR 151 bateries, tuberies, pintures)

Ferro i acer (-1200): Entre els segles XII aC i X aC] es produeix una ràpida transició a Orient Mitjà des de les armes de bronze a les de ferro. Aquesta ràpida transició tal vegada fou deguda a la falta d’estany, més que a una millora en la tecnologia del treball del ferro. Aquest període, que es va produir en diferents dates segons el lloc, es denomina Edat de Ferro, substituint a l’edat del bronze. A l’antiga Grècia va començar a emprar-se entorn de l’any 1000 aC, i no va arribar a Europa occidental fins al segle VII aC. La substitució del bronze pel ferro va ser gradual, perquè era difícil fabricar peces de ferro: localitzar el mineral, després fondre-ho a temperatures altes, per a finalment forjar-ho. // És el quart element més abundant en l’escorça terrestre, representant un 5%. Es troba formant part de nombrosos minerals, entre els quals destaquen: l’hematites (Fe2O3), la magnetita (Fe3O4), la limonita (FeO(OH)), la siderita (FeCO3), la pirita (FeS2), ilmenita (FeTiO3). // La reducció dels òxids per a obtenir ferro es du a terme en un forn denominat habitualment alt forn. En ell s’afegeixen els minerals de ferro, en presència de carbó de coc i carbonat de calci, CaCO3 (que actua com a escorificant). // L’Antiga Xina de la dinastia Han, entre el 202 aC i el 220 dC, va crear acer en fondre ferro forjat juntament amb ferro colat, obtenint així el millor producte de carbó intermedi, l’acer, al voltant del segle I aC.[8][9] Juntament amb els seus mètodes originals de forjar acer, els xinesos també van adoptar els mètodes de producció per a la creació d’acer wootz, una idea importada de l’Índia a la Xina cap al segle v. / L’acer wootz va ser produït a l’Índia i Sri Lanka des d’aproximadament l’any 300 aC. Aquest primerenc mètode utilitzava un forn de vent, impulsat pels vents dels monsons.

Alumini. És el metall més comú, un 8% del pes de l’escorça terrestre, un metall lleuger juntament amb el magnesi i el titani.   / Tant a Grècia com a Roma s’emprava l’alum (del llatí alumen, alum), una sal doble d’alumini i potassi com mordent en tintoreria i astringent en medicina, ús encara en vigor. / By itself, “alum” often refers to potassium alum, with the formula KAl(SO4)2·12H2O.  L’ús modern és a partir de la bauxita (de la ciutat de Baux), que és barata, però el procés d’obtenir el metall és car . / Tanmateix, amb les millores dels processos els preus van baixar contínuament fins a col·lapsar-se el 1889 després de descobrir un mètode senzill d’extracció del metall alumini. La invenció de la dinamo per Siemens el 1866 va proporcionar la tècnica adequada per a produir l’electròlisi de l’alumini. La invenció del procés Hall-Héroult a 1886 (patentat independentment per Héroult a França i Hall als EUA) abarateix el procés d’extracció de l’alumini a partir del mineral, la qual cosa va permetre, juntament amb el procés Bayer (inventat l’any següent, i que permet l’obtenció d’òxid d’alumini pur a partir de la bauxita), que s’estengués el seu ús fins a fer comú en multitud d’aplicacions, sobretot a la construcció; és el metall del segle XX.

Magnesi. El magnesi (element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12) és un metall blanc brillant, d’aspecte semblant a l’argent. El nom procedix de Magnèsia, que en grec designava una regió de Tessàlia. És el vuitè element més abundant a la natura. Es troba en, magnesita, brueta, carnalita i olivina. Al sXIX s’aïllarà per electròlisi.

Mercuri: The ancient Greeks used cinnabar (mercury sulfide) in ointments; the ancient Egyptians and the Romans used it in cosmetics. In Lamanai, once a major city of the Maya civilization, a pool of mercury was found under a marker in a Mesoamerican ballcourt.[22][23] By 500 BC mercury was used to make amalgams (Medieval Latin amalgama, “alloy of mercury”) with other metals.[24] Alchemists thought of mercury as the First Matter from which all metals were formed. They believed that different metals could be produced by varying the quality and quantity of sulfur contained within the mercury. The purest of these was gold, and mercury was called for in attempts at the transmutation of base (or impure) metals into gold, which was the goal of many alchemists.[15] The mines in Almadén (Spain), Monte Amiata (Italy), and Idrija (now Slovenia) dominated mercury production from the opening of the mine in Almadén 2500 years ago, until new deposits were found at the end of the 19th century. It is found either as a native metal (rare) or in cinnabar, metacinnabar, sphalerite, corderoite, livingstonite and other minerals, with cinnabar (HgS) being the most common ore.

Carbó: El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d’origen orgànic, de color negre o marró fosc. Es fa servir principalment com a combustible fòssil pel seu elevat poder calorífic gràcies al fet que té un contingut majoritari de carboni. / Es va fer servir esporàdicament des de l’edat de bronze, el que es trobava a la platja. Cap a l’any 1000, sobretot a Anglaterra on era abundant, es va obtenir per mineria. Amb la revolució industrial es va començar a fer sevir intensament [avui encara l’usen centrals tèrmiques?]

ALTRES NO METALLS (HaT)

  • Sal, per evaporació d’aigua de mar [NaCl]
  • Argila per ceràmica, que podrà ser vidriada amb afegits
  • Pigments per a pintura: negre del sutge, vermell de l’òxid de ferro, groc de carbonat de ferro, mini, o
  • calç per a les parets, escalfant pedra calcària en forns de calç
  • Sabons: fer bullir greix animal o vegetal amb un àlcali
  • Tints per a la roba que es tractaria amb alums abans d’aplicar-hi el tint
  • jaciments de petroli, nafta inflamable, quitrà (HaT 751)

Edat mitjana

Due to differences in the social structure of society, the increasing extraction of mineral deposits spread from central Europe to England in the mid-sixteenth century. On the continent, mineral deposits belonged to the crown, and this regalian right was stoutly maintained. But in England, royal mining rights were restricted to gold and silver (of which England had virtually no deposits) by a judicial decision of 1568 and a law in 1688. England had iron, zinc, copper, lead, and tin ores. Landlords who owned the base metals and coal under their estates then had a strong inducement to extract these metals or to lease the deposits and collect royalties from mine operators. English, German, and Dutch capital combined to finance extraction and refining. Hundreds of German technicians and skilled workers were brought over; in 1642 a colony of 4,000 foreigners was mining and smelting copper at Keswick in the northwestern mountains.

Zinc. usat en aliatge per fer llautó. Zinc metal was not produced on a large scale until the 12th century in India, though it was known to the ancient Romans and Greeks.[6] The mines of Rajasthan have given definite evidence of zinc production going back to the 6th century BC.[7] To date, the oldest evidence of pure zinc comes from Zawar, in Rajasthan, as early as the 9th century AD when a distillation process was employed to make pure zinc.[8] Alchemists burned zinc in air to form what they called “philosopher’s wool” or “white snow”.  / The most common zinc ore is sphalerite (zinc blende), a zinc sulfide mineral.. (AR 151) es fa servir en galvanització, aliatges, laminats (metalls zincats) i pintures.

1556 Agricola De re Metallica , text

Treball de metalls: armes, cotes de malla (ferro), eines, tubs d’orgue, campanes (bronze), canons, projectils (plom)

ALTRES (HaT)

  • àcid nítric per destil·lació de salnitre amb vidriol. El salnitre seria molt important per a la fabricació de pòlvora (s’obtenia purificant la terra amb fems fermentada per bacteris)
  • Àcid clorhídric g
  • Àcid sulfúric: Els alquimistes ja coneixien i empraven l’àcid sulfúric. El preparaven escalfant a altes temperatures sulfats naturals i dissolent després en aigua el triòxid de sofre format. En el segle xv, Basilius Valentinus l’obtingué destil·lant sulfat de ferro(II) amb arena. El sulfat de ferro(II) heptahidratat FeSO 4 ⋅ 7 H 2 O  era anomenat vitriol de ferro, i el sulfat de coure(II) pentahidratat CuSO 4 ⋅ 5 H 2 O , del qual també s’obtenia àcid sulfúric, vitriol blau, per la qual cosa l’àcid obtingut l’anomenaven oli de vitriol i esperit de vitriol.

EDAT MODERNA

El carbó, l’acer i el ferro forjat a la revolució industrial

Alumini com a metall

Titani: El titani (anomenat així pels Titans, fills d’Urà i Gea en la mitologia grega) va ser descobert a Anglaterra pel reverend Willian Gregor l’any 1791, a partir del mineral conegut com a ilmenita (FeTiO3). Aquest element va ser redescobert novament quatre anys més tard pel químic alemany Heinrich Klaproth, en aquest cas en el mineral rútil (TiO2) i va ser ell qui el 1795 li va donar el nom de titani. Matthew A. Hunter va preparar per primera vegada, l’any 1910,[2] titani metàl·lic pur (amb una puresa del 99,9%) escalfant tetraclorur de titani (TiCl4) amb sodi a 700-800 °C en un reactor d’acer, amb un procés que seria conegut com, procés Hunter. El titani com a metall no es va usar fora del laboratori fins que el 1946 William Justin Kroll va desenvolupar un mètode per a poder produir-lo comercialment: per mitjà de la reducció del TiCl4 amb magnesi, i aquest és el mètode utilitzat avui en dia (procés de Kroll). El titani és un element químic de nombre atòmic 22 que se situa en el grup 4 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Ti. És un metall de transició abundant en l’escorça terrestre que es troba, en forma d’òxid, en l’escòria de certs minerals de ferro i en cendres d’animals i plantes. El metall és de color gris fosc, de gran duresa, resistent a la corrosió i de propietats físiques semblants a les de l’acer; s’usa en la fabricació d’equips per a la indústria química i, aliat amb el ferro i altres metalls, s’empra en la indústria aeronàutica i aeroespacial. / The element occurs within a number of mineral deposits, principally rutile and ilmenite, which are widely distributed in the Earth’s crust and lithosphere; it is found in almost all living things, as well as bodies of water, rocks, and soils.The metal is extracted from its principal mineral ores by the Kroll and Hunter processes.

Àlcalis: (HaT 776) hi havia molta demanda per les fàbriques de teixits. El 1787 Leblanc troba el procés per obtenir-los (sosa) a partir de la sal. Va ser el primer procés químic aplicat a gran escala. Abans s’obtenien de les cendres. Era necessari àcid sulfúric que s’obtenia destil·lant vidriol i més endavant salnitre. El 1860 el belga Solvay va patentar un procés més eficient: The Solvay process or ammonia-soda process is the major industrial process for the production of sodium carbonate (soda ash, Na2CO3).

  • Gas [metà] (1760), obtingut a partir del carbó i que s’aplicaria a l’enllumenat al s19 [ de petit els fanals del barri eren de gas]
  • Derivats del petroli com la parafina per a la il·luminació (1848). Comença la indústria de perforació de pous als USA. Amb l’aparició del motor de combustió i els primers cotxes accessibles pel muntatge en cadena de Ford, la demanda augmentarà.
  • Cautxú: obtingut del làtex provinent de l’escorça de certes plantes tropicals

Colorants sintètics [HaT 701], explosius, fabricació de sodi i fòsfor, fertilitzants artificials.

Matèries primeres

Posted on

L’astrolabi

↑   El firmament

viquipedia

És un instrument que combina un planisferi amb un inclinòmetre per mesurar l’alçada d’un objecte sobre l’horitzó.  El van fer servir els grecs i a l’edat mitjana els àrabs e van perfeccionar.

A In the sky se’n pot decarregar un model per imprimir per la latitud de 40º. A Astrolabeproject un programa per adaptar-lo a qualsevol latitud.

Funcionament (basat en el primer model)

(1) 1a La part de darrera de la “mare” té una alidada per mesurar l’alçada d’una estrella [ coordenades estelars ascensió recta (longitud) o declinació / coordenades de l’horitzó, altitude i azimuth], i situar el sol a la seva constel·lació sobre el cercle més exterior. 1b Les constel·lacions del zodíac al llarg de l’eclíptica, dividides en 30º. 1c el calendari de 1394 quan Chaucer va escriure el tractat sobre astrolabis. 1d el calendari actual, desplaçat 9 dies.  1e Calendari litúrgic amb les dates d’alguns sants (a number of significant Christian saints, 1f Umbra i recta trobar la raó entre l’alçada i la distància a partir de l’angle d’elevació. Indica x/12, és a dir, amb 45º marca 12 (12/12), amb 15º és 3/12.

(2) Frontal 2a el cercle de les hores + és migdia i la M mitja nit, la resta representada per lletres. 2b la rete té una projecció horitzontal de les estrelles, amb la polar al centre, i marcats hi ha el tròpic de càncer (23.5 per sobre), l’equador i el tròpic de capricorni (23.5 per sota l’equador).[coincidint amb això] hi ha l’ascensió recta. la rgela indica la declinació d’una estrella respecte de l’equador [ex, Sírius està a 6.8 ar i -18º de declinació]. If you are already familiar with the constellations, you may notice the surprising fact that the rete depicts all of the constellations back-to-front. Objects that appear to the left of Orion in the sky, appear to the right of it on the rete. Why did I make such a mistake?This is a historically authentic reproduction of the retes on the vast majority of medieval astrolabes, including the one described by Chaucer.  2c To find the position of the Sun on any given day, the scale on the reverse side of the mother is used. For example, on 1st June, the scales on the reverse side tell us that the Sun has moved approximately 10° through the constellation of Gemini. Turning back to the front of the astrolabe, we see on the rete that the point 10° through Gemini is a little to the north of Aldebaran. 2d The climate sits directly behind the rete, and shows a cobweb-like grid of lines that represent the visible portion of the sky. The criss-crossing lines are lines of constant altitude – called almucantars – and lines of constant azimuth – called azimuths – and they are used to determine the approximate alt/az coordinates of stars. The thick line at the outermost edge of the cobweb pattern shows the horizon of the visible sky. Just as on a modern planisphere, the rotation of the sky through the night is reproduced by rotating the star chart – in this case, the rete. As the rete is rotated clockwise, stars are seen to rise in the east and set in the west.As with a planisphere, the star chart must be brought into the correct rotation to represent a particular time and date before it can be used. On a planisphere, this is usually done by matching the desired time on a rotating scale to the desired date on a static scale marked around the edge of the planisphere. On an astrolabe, however, no such scales are provided. Alignment is usually achieved by measuring the altitude of a reference object – either the Sun or a star – using the alidade and then rotating the rete until its projection lies on the appropriate almucantar. [ si conec al meu horitzó, puc tenir una idea prou bona de l’azimuth, i l’altitud és el que m’ha donat la mesura amb l’alidada, així puc girar la rete a la posició correcta i veure on estan les altres estrelles]. 2e les hores desiguals (dividir la nit en 12, el dia en 12 que varia segons som a l’hivern o l’estiu) i les hores iguals.

descarregable

Posted on

Any litúrgic

[en itàlica el calendari luterà per les cantates de Bach]

ADVENT

1. Advent
2. Advent
3. Advent
4. Advent
Christvesper

25 Desembre: Nativitat [torrons i neules], 1. Weihnachtstag (25)

 

 

26 Desembre: Sant Esteve , 2. Weihnachtstag (26)

3. Weihnachtstag (27)
So.n.Weihnachten (diumenge després de Nadal) Dominica post Nativitatis Christi
Neujahr; Festo Circumcisionis Christi
So.N.Neujahr; Dominica post Festum Circumcisionis Christi

6 Gener: Epifania, baptisme del Jesús [ tortell], Epiphanias, Fest der Heiligen drei Könige

1.So.n.Epiph. Dominica 1 post Epiphanias
2.So.n.Epiph. Dominica 2 post Epiphanias
3.So.n.Epiph. Dominica 3 post Epiphanias
4.So.n.Epiph. Dominica 4 post Epiphanias
5.So.n.Epiph. Dominica 5 post Epiphanias
6.So.n.Epiph. Dominica 6 post Epiphanias

Septuagesimae, 3 diumenge abans de quaresma
Sexagesimae, 2 diumenge abans de quaresma

Dijous gras: [ botifarra d’ou]: (52 dies abans de Pasqua). El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut, popularment, com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tota mena de menges que combinen els ous amb la carn. Antigament, el Dijous Gras marcava l’inici d’una setmana destinada a atipar-se amb àpats prohibits durant la Quaresma, que comença el dimecres de la setmana següent, el Dimecres de Cendre.

Quinquagesima Sonntag Estomihi, Sonntag vor der Passionszeit

Quaresma: La duració de la quaresma té origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert.

Dimecres de cendra: Aquesta diada, que per als catòlics és dia de dejuni i d’abstinència (igual que el Divendres Sant), s’imposa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. Segons la tradició, la cendra s’ha d’obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any litúrgic anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu. Comença la quaresma.

Invokavit, primer diumenge de quaresma
Reminiszere, segon diumenge de quaresma
Okuli, tercer diumenge de quaresma
Laetare, quart diumenge de quaresma
Judika, cinquè diumenge de quaresma

19 de març Sant Josep: [crema catalana i bunyols]

Diumenge de Rams, Palmsonntag, sisè diumenge de quaresma

Dijous sant: Commemora l’anomenat Sant Sopar, és a dir, l’últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat. Gründonnerstag, Maundy Thursday

Divendres sant: Commemora la mort de Jesucrist a la creu i s’integra en les festivitats de la Setmana Santa. Karfreitag, Good Friday

Dissabte sant, Vetlla Pasqual, Karsamstag, Easter Saturday, Holy Saturday

Lucernari: es beneeix el foc fora de l’església, i s’encén el ciri pasqual

  • Pregó Pasqual
  • Lectures de l’Antic Testament
    • Primera lectura: Gn1, 1-2,2 “Déu veié tot el que havia fet, i era bo de debò.”
    • Salm 103 “Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra”
    • Segona lectura: Gn 22, 1-18 “Sacrifici d’Abraham. El nostre pare en la fe”
    • Salm 15 “Guardeu-me Déu meu, en Vós trobo refugi”.
    • Tercera lectura: Ex 14, 15-15, 1 “Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar”.
    • Salm: Ex 15 “Cantem al Senyor, que s’ha cobert de glòria”
    • Quarta lectura: Is 54, 5-14 “El Senyor t’ha reclamat amb un amor etern”.
    • Salm 29 “Amb quin goig us exalço Senyor!
    • Cinquena lectura: Is 55, 1-11 “Veniu amb mi i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna”
    • Salm: Is 12 “Cantant de goig, sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació”
    • Sisena lectura: Ba 3, 9-15 “Avança pel camí que condueix a la claror del Senyor”
    • Salm 18 “Senyor, vós teniu paraules de vida eterna”
    • Setena lectura: Ez 36, 16-17ª. 18-28 “Abocaré sobre vosaltres aigua pura i us donaré un cor nou”.
    • Salm 41: “Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida; ¿quan podré veure Déu cara a cara?
  • Lectura del Nou Testament
    • Rom 6:3-11 “Vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist”.
    • Salm 117:1-2, 16-17, 22-23
    • Evangeli
    • Cicle A: Mt 28:1-10
    • Cicle B: Mc 16:1-8
    • Cicle C: Lc 24:1-12

Pasqua de resurrecció: és el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera (caurà entre el 22 de març i el 25 d’abril). [ la mona de pasqua], Ostersonntag

Ostermontag
Osterdienstag

Quasimodogeniti, Sonntag Quasimodogeniti, 1. Sonntag nach Ostern
Sonntag Misericordias Domini, 2. Sonntag nach Ostern, Dominica Misericordias Domini
Jubilate, 3. Sonntag nach Ostern
Kantate, 4. Sonntag nach Ostern
Rogate, 5. Sonntag nach Ostern
Christi Himmelfahrt (Festo ascensionis Christi)
Exaudi, 6. Sonntag nach Ostern

Pentecosta o quinquagéssima (setè diumenge després de Pasqua). commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols i l’inici de llur activitat de l’evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l’Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i el Nadal. L’eucaristia inclou la seqüència medieval Veni, Sancte Spiritus. (50 dies després de pasqua) Pfingsten, Feria 1 Pentecostes

Pfingstmontag, Whit Monday, 2nd Day of Pentecost
Pfingstdienstag,Whit Tuesday, 3rd Day of Pentecost

Festa de la santíssima trinitat: diumenge següent a la pentecosta (octava de pentecosta), Trinitatis, Trinity Sunday

Corpus Christi: (l’ou com balla), venera l’eucaristia, se celebra dijous següent a la festa de la santíssima Trinitat. Fronleichnam, Body of Christ, Thursday after Trinity Sunday

Temps ordinari

27 diumenges després  de Trinitat

Buß- und Bettag, Atonement, dia del penediment, 11 dies abans d’advent (2 dimecres abans del primer diumenge d’advent)

Lectures any litúrgic    |  Litúrgia de les hores  |     Any luterà per les cantates de Bach  |

Posted on

Stabat Mater

Stabat Mater és una seqüència gregoriana llatina utilitzada dins l’església catòlica del segle xiii dedicada a Maria i atribuïda a Jacopone da Todi. El seu nom és l’abreviació del primer vers del poema, Stabat mater dolorosa («Estava la mare dolorosa»). El tema de l’himne, un dels poemes conservats més impactants de la literatura llatina medieval, és una meditació sobre el patiment de Maria, mare de Jesús, durant la crucifixió. L’Stabat Mater està associat especialment amb les estacions del Via Crucis; quan es resen les estacions en públic, és a dir, en església o en processó a l’aire lliure, és costum cantar estrofes d’aquest himne mentre els fidels caminen d’una estació a l’altra.

Vivaldi, Pergolesi, Rossini

Stabat mater dolorósa
juxta Crucem lacrimósa,
dum pendébat Fílius.

2. Cuius ánimam geméntem,
contristátam et doléntem
pertransívit gládius.

3. O quam tristis et afflícta
fuit illa benedícta,
mater Unigéniti!

4. Quae mœrébat et dolébat,
pia Mater, dum vidébat
nati pœnas ínclyti.

5. Quis est homo qui non fleret,
matrem Christi si vidéret
in tanto supplício?

6. Quis non posset contristári
Christi Matrem contemplári
doléntem cum Fílio?

7. Pro peccátis suæ gentis
vidit Jésum in torméntis,
et flagéllis súbditum.

8. Vidit suum dulcem Natum
moriéndo desolátum,
dum emísit spíritum.

9. Eja, Mater, fons amóris
me sentíre vim dolóris
fac, ut tecum lúgeam.

10. Fac, ut árdeat cor meum
in amándo Christum Deum
ut sibi compláceam.

11. Sancta Mater, istud agas,
crucifíxi fige plagas
cordi meo válide.

12. Tui Nati vulneráti,
tam dignáti pro me pati,
pœnas mecum dívide.

13. Fac me tecum pie flere,
crucifíxo condolére,
donec ego víxero.

14. Juxta Crucem tecum stare,
et me tibi sociáre
in planctu desídero.

15. Virgo vírginum præclára,
mihi iam non sis amára,
fac me tecum plángere.

16. Fac ut portem Christi mortem,
passiónis fac consórtem,
et plagas recólere.

17. Fac me plagis vulnerári,
fac me Cruce inebriári,
et cruóre Fílii.

18. Flammis ne urar succénsus,
per te, Virgo, sim defénsus
in die iudícii.

19. Christe, cum sit hinc exire,
da per Matrem me veníre
ad palmam victóriæ.

20. Quando corpus moriétur,
fac, ut ánimæ donétur
paradísi glória.

Amen.[8]
At the Cross her station keeping,
stood the mournful Mother weeping,
close to her Son to the last.

Through her heart, His sorrow sharing,
all His bitter anguish bearing,
now at length the sword has passed.

O how sad and sore distressed
was that Mother, highly blest,
of the sole-begotten One.

Christ above in torment hangs,
she beneath beholds the pangs
of her dying glorious Son.

Is there one who would not weep,
whelmed in miseries so deep,
Christ’s dear Mother to behold?

Can the human heart refrain
from partaking in her pain,
in that Mother’s pain untold?

Bruis’d, derided, curs’d, defiled,
She beheld her tender child
All with bloody scourges rent.

For the love of His own nation,
Saw Him hang in desolation,
Till His spirit forth He sent.

O thou Mother! fount of love!
Touch my spirit from above,
make my heart with thine accord:

Make me feel as thou hast felt;
make my soul to glow and melt
with the love of Christ my Lord.

Holy Mother! pierce me through,
in my heart each wound renew
of my Savior crucified:

Let me share with thee His pain,
who for all my sins was slain,
who for me in torments died.

Let me mingle tears with thee,
mourning Him who mourned for me,
all the days that I may live:

By the Cross with thee to stay,
there with thee to weep and pray,
is all I ask of thee to give.

Virgin of all virgins blest!,
Listen to my fond request:
let me share thy grief divine;

Let me, to my latest breath,
in my body bear the death
of that dying Son of thine.

Wounded with His every wound,
steep my soul till it hath swooned,
in His very Blood away;

Be to me, O Virgin, nigh,
lest in flames I burn and die,
in His awful Judgment Day.

Christ, when Thou shalt call me hence,
be Thy Mother my defense,
be Thy Cross my victory;

While my body here decays,
may my soul Thy goodness praise,
Safe in Paradise with Thee.

Posted on

El cinema que he vist cada any

JCJ Cinema, teatre, musicals, dansa  |   Teatre, Cinema, Dansa

Infantesa. Adolescència. Adult1. Adult2. Adult3.

Infantesa

Programes de reestrena a cinemes de barri. Roxy a Pl.Lesseps. Delicias a Travessera de Gràcia. La Salle a la plaça del nord.
Dos films amb les notícies del Nodo franquista a la mitja part.  La mare ens deixava veure dues películes i a vegades ens reenganxàvem.
Sèries B, el Tarzan de Jonny Weissmuller, ciència ficció (vaig somiar algunes setmanes les formigues gegants que empaitaven la gent dins de túnels).

mary poppins

jungle book

Kubrick 2001 Una Odissea a l’Espai, l’estació espacial girant al sol del Danubi blau (en vaig demanar el disc als pares).
La leyenda de la ciudad sin nombre, de la qual vam comprar el disc i jo anava per casa cantant “women and whisky night and day”.

Adolescència

Començo a anar-hi pel meu compte. La Salla, Verdi, cinemes d’Estrena. Evasió o modern. un matí a l’Alexandra on vam veure To be or not to be de Lubitsch. Al Verdi amb en Josep Ribas a veure “Las petroleras”. La gran Vadrouille amb Bourvil i Louis de Funes (tea for two). Pelis progres a vegades avorrides, Teorema.

Arriba la televisió a casa BN. La Clave, sèries Dallas, Magnum.

Adult1

Al cinema, films que han acabat essent clàssics: Indiana Jones, Star Wars, Greenaway, Blade Runner. Matrix.
TV en color i comandament. Diverses cadenes i zapping. El 1983 comença TV3 (8 anys després de la mort del dictador). Més endavant parabòlica a la teulada per veure TV per satèl·lit.  Sèries, Malu, Luz de Luna.  Reproductor de vídeo, cintes VHS, lloguer al videoclub de Castellar.

1988
“Una habitación con vistas” (A Room with a view). “Ojos negros” (Nikita Mikhalkov sobre relats de Txèkhov) i “Something Wild”).

1989
ET, “Asesinato en Beverly Hills”, “Quién engañó a Roger Rabbit”, “Mujeres al borde de un ataque de nervios”, “Un pez llamado Wanda”. Tot sol, Peter Greenaway, “Drowning by numbers“, “The belly of an Architect” [Vaig descobrir Boullée], “Quién engañó a Roger Rabbit?”, “Ninotchka” de Ernst Lubitsch. “La mujer Pantera” de J. Tourneur, “Peligrosamente Juntos” amb Redford. “Depredador”. “After hours” de Scorcese. Tron. Gilda. Wall Street. “La Jungla de Cristal” (Die Hard). Fred Astaire, “La casa de Carroll street” amb la Kelly McGillis. “Arma Letal”. Point Blank. Accidental Tourist. Una amour de Swan de Volker von Schondorff. “Cazafantasmas II”. “Tres solteros y un bebé” en versió americana [descobria “Come softly to me”].

1990
“Les liaisons dangereuses”, “La vida privada de Sherlock Holmes”, “Arma letal 2”, “Hellraiser II”.
Sèries “Murphy Brown”, “Enredo” SOAP, o “Cheers”.

1991
Monalisa, el Club de los Poetas Muertos, Cyrano i Bagdad Cafe. Sèrie Twin Peaks.

1992
“Delicatessen” i amb les nenes hem vist “Fantasia”, “La Sirenita”, “3 solteros y una dama”.

1993
Tous les matins du monde, El sol del membrillo. TV: Ghost, Batman vuelve, Driving Miss Daisy, Análisis final, El Oso, Stormy Wheather (les nenes demanen “els nens que ballen”), Tomates verdes fritos, Cape Fear, Sin Perdón, Sex lies & videotapes.
Sèries: Un doctor en Alaska.

1994
The Piano. Festival de cine a Sitges amb Pulp Fiction i Troma.

1995
Bird (Charlie Parker), Jurassik Park, Thelma i Louise, Atrapado en el tiempo, La familia Adams, Cuatro bodas y un funeral, Regreso a Howards End, Los Aristogatos, Cariño he encogido a los niños, Stargate, Tierras de Penumbra, El fugitivo, Lunas de Hiel.
Sèries: Estació d’enllaç, Lois i Clark.

1996
Mrs. Doubtfire, Regreso a Howards End, A Room with a View, Tap Dancing, A Cabin in the Sky (Petunia), The Mask. James Bond Goldeneye, Babe el cerdito valiente. (L’única peli que m’ha fet plorar!).
Sèries: Médico de Familia, Fort Boyard, Nissaga de poder, Estació d’enllaç, Northern eXposure, Rumbo al Sur

1997
Vacances a Roma Audrey Hepburn, Cosas que nunca te dije Isabel Coixet, Nell Jodie Foster, 101 Dálmatas, Mision imposible, La red, La roca, Independance day, Speed, El quinto elemento, Men in black.

1998
Cinema: El demà no mor mai de James Bond, Titànic, Blues Brothers amb ball afegit. I un munt de vídeos com Juràssic Park i el Mundo Perdido, La flor de mi secreto amb Marisa Paredes, French Kiss, la ruta maya, Bienvenido Mr Chance, Mentiroso compulsivo. Mintras dormías, Seven, Didier mi fiel Amigo, els viatges de Gulliver, Contact, Full Monty, Fotografiando hadas
Sèries: Friends (que la Teresa i la Maria acabaran sabent de memòria) i Seinfeld.

1999
Matrix. Gattaca. Hola, estás sola? de Icíar Bollain. Bichos.  La vida es bella.  La mòmia. La amenaça fantasma (star Wars). La trampa.
Sèries: Nikita. TV3: La memòria dels cargols. Laura.

Adult2

Per Nadal veient Lord of the Rings amb la Teresa i la Maria. Cinemes Icària en V.O.S. Diagonal Mar. A casa TV i aviat projector. Reproductor de DVD, lloguer vídeoclubs. (els pares gravador en disc dur).

2000
Ghost Dog, M’he gravat Huida a Medianoche (Midnight run) pel paper de la filla que ajuda al pare. Planeta rojo. Alta fidelidad. Gladiator. Lista de espera. Space Cowboys. [deixo de tenir televisió a CR24].

2001: The Ring (tot sol), Hannibal amb l’Uri, El último haren. Dancer in the Dark, Bamboozled. Conspiracion en la red. Tigre y Dragon , Final Fantasy, Los Otros, Spy Kids.  Oh Brother., Dancer in the Dark. Peli Bamboozled. Chocolat. La Maldición del escorpión de jade.

 

2002: MonsterSA., Ocean’s Eleven. La máquina del tiempo (un churro). Gosford Park. El ataque de los clones. MIIB.  Lucía y el sexo. Mullholland drive.  Atando Cabos. Hable con ella. El hombre que nunca había estado allí. James Bond: Die another day. “Minority report”. Amb en Sergio: El Planeta de los simios, Harry Potter, Kate i Leopold.

2003: La chica de París, “Los espigadores” de Agnes Varda, Dolls, El último golpe” “En un lugar de Africa”, Femme Fatale, Apocalypse Now, Les vacances de M. Hulot. Mystic River. Lejano, Hero. Sèries: CSI als vespres, 24.

2004: Kill Bill. Bollywood. El arca rusa Alexander Sokurov. Dogville. Lost in translation. La noia de la perla. Ser i tener. Before sunrise, Before sunset. Melinda i melinda, Oceans 12, El último beso, Big Fish. Cold Mountain. Cipher, Goodbye Lenin. Spiderman 2. Bourne Supremacy.

2005: Primavera, otoño, Verano. Hellboy (amb en Sergio), Venjança Sith, Sin city. Guerra dels móns. Collateral, Million Dolar Baby, Sideways sopant i bevent al cine, Double Indemnity. El pianista, Broken Flowers (Jarmusch), Match Point, L’últim emperador. Sèries: CSI i Desperate Housewives

2006: The Constant Gardener, The interpreter, 21 Grams, Crash. The Conversation, Ascenseur Echauffaud, Devil wears Prada. Infiltrados. El Secreto de Anthony Zimmer. Sèries: Lost, DHW, CSI, House. Prison Brake.

2007: – ?

2008: Elegy, Wes Anderson Darjeeling Ltd, Wonderful Town, Honeydripper, Yo serví al rey de inglaterra. Youtube: Nicholas Bros, Clark bros, Four flash devils, i altres links de ball.

2009: Dexter, Men in trees. Cadillac Records, I’m in a moood for love de Wong Car Wai

2010 Battlestar galactica. Wall-E. Before the devil knows you’re dead, Lumet. Cronenberg, ExistenZ. Oceans, serie BigBang Theory. Cristopher Nolan, Origen. Expiación. Bullit. El Caso Thomas Crown. Mcgyver.

2011 Pelis al cine: Resident Evil, Chico y rita. Sèries: Big Bang, Dexter, Frasier, En terapia. Treme. A casa: Wall E per segona vegada, Cadillac records, Amanece que no es poco.

2012 Cine: Tintin, una terapia peligrosa, Prometheus. / Casa: The Mechanic, Stranger than fiction, La piel que habito d’Almodóvar, The king’s speech, El gran Torino, Un Dios salvaje, Millenium, Drive, Das Boot, Hotel Marigold.
Sèries: Frasier, Madmen, The Killing, Treme, Los Soprano, Sherlock Holmes, Luther, Misfits, the Good Wife.

2013: Cine: Sèries: Homeland, Dexter, Justified, Treme, Borgen, Hannibal, Game of Thrones, The NewsRoom.
Pelis: El legado de Bourne. Wes Anderson, The Royal Tenenbaums, Life Aquatic. Life of Pi.late Quartet. Zero Dark thirty. 3 Django unchained. Dirty dancing. Rompe Ralph. GRU Despicable me. Liberal Arts. Mud.

2014: Wes Anderson, Gran Hotel Budapest. Frances Ha de Noah Baumbach i Only Lovers Left alive de Jim Jarmusch. Her amb Joachim Phoenix.

2015: Inside Out, Mision Imposible / Ida . Sèries: Orphan black, Mozart in the jungle, Homeland 4, True detective. Himmel über Berlin Insterstellar, Whiplash (dolenta).

Adult3

Cine. Descàrregues emule, Western digital, Synology. Comença l’època de les sèries a les plataformes. El vídeo es consumeix en Streaming. 2016 Nou projector. 2024 tanca l’Icària on alguna vegada anava a veure una peli d’acció amb una cervesa i un bigmac.

2016: Kung Fu Hustle, The Raid, Mart, El puente de los espias. Sèries: Jessica Jones, Game of thrones.

2017: El gegant BFG, The Secret life of pets. SING! Paterson de Jim Jarmusch. John Wick. Sèries: Mr. Robot. Homeland 5. Rubicon, excel·lent. Planet Earth, molt bona. Atrapados islandesa, bona. The Good Place, gran comèdia. American Gods, pse. The Young Pope, original. Game of Thrones 7, bona. Sense8.

2018: The Good Place. Marvelous Mrs Meisel, Altered Carbon.

2019: Good Omens

2020: Mandalorian, Grantchester, Snowpiercer, Modern Love (excel·lent), Scorpion, Zoey playlist, Suits, Normal People, The Queen’s gambit. L’original i alegre Girl Walk all day, una noia ballant per New York.

2021: Al cine amb Big mac, Dune. Summer of soul, Gladys Knight pips. Gunda i Aquarela Kossakovsky. The age of innocence. Sèries: Snowpiercer. Ted Lasso. Scenes of a marriage . The Good Doctor. Foundation.

2022: I’m your man, un robot perfecte.No time to die. The French Dispatch, Wes Anderson. The Godfather. Marcel The Shell with the shoes on. 3000 Years of longing. Sèries: Get Back. Boba Fett. The Sinner. Slow horses. Ms Marvel. Deceben Rings of Power i House of Dragon. Wednesday. Andor.

2023:  Tár, Todd Field Cate Blanchet. White Noise, Noah Baumbach. Asteroid City, The Wonderful story of Henry Sugar, Wes Anderson. The Addiction 1995.. The Menu. Turing. Man from UNCLE. All quiet in the western front. Indiana Jones Dial destiny. Mission Impossible Dead reckoning. Caleidoscope, Amsterdam, The Man with iron fists, gamberrada KungFu. Bessie. Halo. Wakanda forever. Project Wolf Hunting. Luther the Fallen Sun. Dungeons Dragons. John Wick 4. 65 Dinosaures. My Man Godfrey 1936. Ahsoka. Barbie. Love at first sight. Brideshead Revisited 2009. Sanctuary. A Haunting in Venice. The Killer. Duck Soup 1933. Expendables4. Oppenheimer. The Creator. Saltburn.
Sèries: Slow Horses, segona i tercera temporada. Jack Ryan3. Poker Face. Gilded age. Star trek New Worlds. Last of Us. Tulsa. Endeavour. Ted Lasso 3. Succession. Night Agent. The Power. The Mandalorian. Fubar. Citadel. Class 9. Silo. Master Gardener. Full circle. Hijack. Justified City primeval. Lioness. Dark Winds. The Continental. Still Up. The Killing Kind. Bosch4.

2024: 36 pelis. 2046 WongKarMai. In weiter Ferne, so Nah. Next Goal Wins, Taika Waititi. La Passion de Dodin Bouffant. The Holdhovers. Madame Web. Dune2. Perfect day. Atlas. Roadhouse. Paris dort. Dirty dozen. Don’t Look Now. Dark City 1998. Aimez vous Brahms. Eternal Sunshine of the Spotless Mind (2004). Once 2006,músic irlandès. Insideout2. Once 2006. Beverly Hills Cop. The lathe of heaven 1980(els somnis d’un home canvien el món). Kingdom of planet Apes. Abigail. Fall Guy. Fly me to the moon. The Killer, Jon Woo. Deadpool pocasolta. Blink Twice. The beekeeper. Despiucableme4. Citadel Diana. Alien Romulus. The Covenant. Love Actually. Gladiator II. El majordom anglès.
32 sèries. Slow Horses 3 i 4. Warrior2. Vigil. Bosch5. Monarch. Criminal Record. Murder at the End of the World. True detective4. Mr & Mrs SMith. Brother Sun. Spade. Avatar. Colin from accounts. 3body problem. ProfessorT. Fallout. One Day. Gentlemen. Gentleman in Moscow. Shogun. Sugar. Orphan Black Echoes. Dark Matter. The Acolyte. The Veil. My Lady Jane. House Dragon2. Evil. The Bear. Those about to die, Roma! Sunny. Rings of Power. High Potential. The Diplomat. Cross. Murder in a small town. Black Dove. Brilliant Minds.

Posted on

Dansa urbana

Dansa  |  [ esborrany]

[especulatiu]

[recordo els moviments alegres i sempre diferents que mostraven els noiets que vaig veure en el viatge a Etiòpia]

[ de fet, el tap dance era a vegades una dansa de carrer, on un noi mostrava l’habilitat fent uns passos a veure si obtenia unes monedes]

[ es podria dir que en el swing hi trobem el ball de saló de parella modificat per la creativitat de passos que vindrien de street dance com el charleston]

[amb els canvis de la música cap el RnB, soul, motown i funk, desapareixeria el ball de parella de lindy i rock, desapareix també el claqué, i entren una sèrie de moviments:

[es pot dir, com en el swing, que música i dansa evolucionen alhora?]

[la dansa urbana és al dansa del carrer, el que es fa en una cantonada del Bronx o davant el MACBA]

[moviments als ’60]

James Brown: Camel Walk, Funky Chicken, Bogaloo, Mashed Potato, The robot

Wilson Pickett a the Land of 1000 dances esmenta:  the Pony, Mash Potato, the alligator, the Watusi.

Els Contours a Do you Love me (now that i Can Dance), tenen el twist i el mashed potato.

Hip hop

[és una combinació de moviments ràpids de les extremitats, aturats en sec per definir una pose, lliscar , i acrobàcies a terra girant sobre l’esquena o les mans]

Hip-hop dance refers to street dance styles primarily performed to hip-hop music or that have evolved as part of hip-hop culture. It includes a wide range of styles which was created in the 1970s and made popular by dance crews in the United States. The television show Soul Train and the 1980s films Breakin’, Beat Street, and Wild Style showcased these crews and dance styles in their early stages; therefore, giving hip-hop mainstream exposure. The dance industry responded with a commercial, studio-based version of hip-hop—sometimes called “new style”—and a hip-hop influenced style of jazz dance called “jazz-funk”. Classically trained dancers developed these studio styles in order to create choreography from the hip-hop dances that were performed on the street. Because of this development, hip-hop dance is practiced in both dance studios and outdoor spaces.

Hip hop dance is a fusion dance genre that incorporates elements of popping, locking, jazz, ballet, and tap dancing. It is a fusion dance genre. It primarily consists of choreography that is not improvised. Hip hop dancing is separate from popping, locking, and other dance styles that are characterized by specific movements.

Breaking, Breaking was created in the South Bronx, New York City during the early 1970s. It is the first hip-hop dance style. At the time of its creation, it was the only hip-hop dance style because Afrika Bambaataa classified it as one of the five pillars of hip-hop culture along with MCing (rapping), DJing (turntablism), graffiti writing (bombing), and knowledge. // Breaking includes four foundational dances: toprock, footwork-oriented steps performed while standing up; downrock, footwork performed with both hands and feet on the floor; freezes, stylish poses done on your hands; and power moves, complex and impressive acrobatic moves.

https://youtu.be/hi-dMUCj2N0

Locking: originally called Campbellocking, was created in 1969 in Los Angeles, California by Don “Campbellock” Campbell and popularized by his crew The Lockers.
https://youtu.be/AHoxZB1acD0
Popping : Popping was derived from the earlier Boogaloo street dance movement taking place in Oakland, California during the late 1960s, the Boogaloo dance form incorporated techniques of soulful footwork steps, arm movements, stop-motion animation, the robot, & posing hard – which contracted muscles during robotic poses to the music of Funk.
https://www.youtube.com/watch?v=LaRywNL333c
Brodas Bros al sismògraf

Prince   |    Michael Jackson

TURF FEINZ RIP RichD Dancing in the Rain Oakland Street

Posted on

Pensar la dansa

La Dansa  |   esborrany

[A les festes majors, o a vegades en una jam de swing, podem observar com els nens se senten enduts per la música, i salten, mouen els braços amb entusiasme][Tal com ens recorda Merleau Ponty o la meditació budista, som sobretot un cos, i el nostre estat general, d’energia, tensió, s’expressa sobretot amb el cos en moviment. Tenim també un ritme, amb les pulsacions del cor, la respiració, el caminar o córrer regular. La dansa transmet si exultem saltant amunt, si fem saltirons d’alegria, si correm, si ens arrosseguem, si ondulem, si som introvertits i no volem ocupar lloc, si ens expandim obrint els braços, si mirem amunt orgullosos, si ens enfonsem] [ aquest impuls a vegades s’especialitza en ballarins entrenats i el gaudim com a espectadors, igual que ens identifiquem amb els personatges del cinema o el teatre.]

EB: Dance, the movement of the body in a rhythmic way, usually to music and within a given space, for the purpose of expressing an idea or emotion, releasing energy, or simply taking delight in the movement itself.

L’etimologia no remet al llatí, és clar l’ús a França de danser. Coromines suggereix que podria venir de l’àrab donat el prestigi de les ballarines andaluses. Ballare sí que ve del llatí. En els dos cassos primer tenia una acepció vulgar que després es refinà.

Els moviments es fan per que sí, no tenen a veure amb dur a terme una tasca, o amb desplaçar-se. És el que deia Valéry en comparar la poesia amb la dansa. Sovint, els moviments miren d’ampliar el rang del que fem normalment, saltar més amunt, obrir més els braços, flexionar-nos més. (EB) La dansa canvia l’experiència que tenim del propi cos, per l’esforç i la tensió de les articulacions, i també del temps, pel ritme de la música o moviment, i l’espai.

[La dansa pot tenir funcions militars, per animar els guerrers, religioses, de festeig. No diríem que ho és un combat, però en canvi als films es parla de coreografiar una lluita. Les marxes i processons, el gimnàs artístic, el patinatge sobre gel, les acrobàcies de circ, no diríem que són dansa. ]

FORMA ABSTRACTA O EXPRESSIÓ DRAMÀTICA?

(EB) Al llarg de la seva història, el ballet ha estat, o bé al servei de la narració, o bé una exhibició de perfecció tècnica. Per exemple, pot ser un fragment insertat en una òpera sense relació amb l’argument, només per admirar els ballarins. Alguns coreògrafs com Marta Graham diran que la dansa ha de servir per expressar emocions mentre que Balanchine dirà que el ballet “is such a rich art form that it should not be an illustrator of even the most interesting, even the most meaningful literary primary source. The ballet will speak for itself and about itself”.

[Segurament el ballet pur expressa emocions, aspectes de la condició humana – que viu com a cos – de manera diferent que la literatura, per això segurament els dos tenen raó; el ballet no estaria totalment subordinat a un argument lliterari, presenta característiques pròpies. Però al mateix temps no es pot dir que no tingui a veure amb les emocions. En una coreografia de Balanchine o d’Àngels Margarit, podem atribuir emocions i interaccions als balladors, si estan plens d’energia i alegria, o derrotats, en un duet, si hi ha una interacció d’afecte i complicitat, o d’oposició i combat].

[ la dansa és autoexpressió quan es balla lliurement, en primera persona. És narrativa quan el ballarí explica una història als espectadors. Quan és espectacle es pot donar el cas, com en el teatre, que l’intèrpret mostra alegria i despreocupació quan en realitat interiorment està tens i patint per fer un pas difícil i no equivocar-se.  Cal recordar aquí, la distinció que es fa entre la música composta per que la gaudeixi l’intèrpret, com els primers quartets de Haydn, i la composta per que els intèrprets la presentin a un públic. La situació més “autèntica” seria quan l’intèrpret es pot identificar amb la narrativa, i balla allò que sent, i l’espectador, per reflex, ho viu de la mateixa manera; és com si entressin en ressonància els tres, narrativa, intèrpret i espectador].

Podem intentar   classificar música i dansa segons els emocions ?

La dansa, és exclusivament humana? Els animals, ballen? Podem veure com a dansa moviments dels núvols o de les espigues d’un camp? Dues fulles en moviment: Ariel Schlesinger. Two Good Reasons . Els robots de Boston Dynamics.

Altres notes sobre dansa:

Posted on

Passes i tècnica jazz, lindy, tap, ballroom

La dansa |  [ esborrany ]

LINDY HOP,  (balboa) , shag, blues, tap dance,

El Ballroom de concurs de dues categories:

Jazz dance

Jazz Dance

Phyllis Eckler – Instructor

General Vocabulary

* Choreographer: A person who composes a dance

* Choreography: A dance composition

* Downbeat: An accented beat which begins a musical measure

* Downstage (Dwnst): Toward the front of the stage or room

* Floor pattern: A path followed during a movement combination

* Line of dance (LOD): For locomotor movement, moving or facing in a forward path

* Lyrical: Smooth, sustained movement

* Stage left (St. L.): The left side of the stage or room as one faces the audience or front

* Stage right (St. R.): The right side of the stage or room as one faces the audience or front

* Synchopated: a temporary displacement of the regular accent in music caused by stressing the upbeat

*Upstage (Upst.): Toward the back of the stage or room

* Where You Came From (WYCF): Opposite of Line of dance (see above). The moving  or facing the direction from which you started.

*Upbeat: the unaccented mid-point between beats

Positions

* Contraction: Position or movement in which the center of the torso retreats

* First position parallel (1st pll): Feet about 8″ apart with toes facing front

* First position turned out (1st TO): Heels together, toes facing the diagonal (“letter V”)

* First position arms (Arms in 1st): Hands on the chest, elbows out to the sides

* Fifth position arms (Arms in 5th): Both arms straight up in a V

* Flexed: Feet and toes are retracted back and heels are pressed forward

* Forced arch: on ball of the foot with heel off the floor and knee bent

* Fourth position parallel (4th pll): Standing with one foot in front of the hips and one behind the hips with @ 10″ between them . Toes facing the front

* Fourth position turned out (4th TO): Standing with one foot in front of the hips and one behind the hips with @ 10″ between them with toes facing the diagonal

* Fourth position arms (Arms in 4th): One straight arm up and one arm to the side (the “up” arm determines if it is a right or left 4th position)

* Lunge: Position in either 2nd or 4th where only one knee is bent and the other straight

* On the walk: Starting position for locomotor movement. Back foot is lightly resting on the ball of the foot

* Parallel (pll): Stance where toes face forward

* Plié: A knee bend with careful alignment of the knees and torso

* Point: Feet are fully extended forward from the ankles

*Pretzel: A sitting position where one leg is crossed over the other and the bottom one is tucked in bent

* Relevé: A lift onto the toes

* Retiré or passé parallel: Position in which the toe of one leg touches the knee of the standing leg, knee cap faces forward

* Retiré or passé turned out: Position in which the toe of one leg touches the knee of the standing leg, knee cap faces side

* Second position parallel (2nd pll): Feet side by side @ 24″ apart, toes face forward

*Second position turned out (2nd TO): Feet side by side @ 24″ apart, toes face the corners

*Second position arms (Arms in 2nd): Arms to the side at just below shoulder height

* Standing leg: The weight bearing leg

* Third position arms (Arms in 3rd): One arm extended in front of the chest and one arm to the side  (the “front” arm determines if it is a right or left 3rd position)

* Turnout (TO): The outward rotation of the feet and legs from the hips. Toes to the diagonal.

* Working leg: The non-load bearing leg

Steps

*Ball Change: Syncopated weight shift onto the ball of the rear foot and back to the flat front foot

(Can be done as a travelling step)

* Chassé: Step together step

*Cut: Quick displacement of one standing leg by the other while remaining on the same spot

*Fan kick: A kick in which the working leg makes a sweeping arc in front of the body

*Fondue: A bending of one’s standing leg all the way into plie

*Grapevine: A series of steps that move sideways with a side, back, side, front pattern

*Hitchkick: A scissor-like movement where one leg is in the air while the other leg kicks up to pass it

*Isolations: Movement of only one part of the body

*Jazz walk: Many varieties but generally a turned out low walk using shoulder opposition

*Jazz pas de bourree (Jazz PDB): A back-side-front three step move in the floor pattern of an isosceles triangle

*Jazz square: A crossed front-back-back-front four step move in the floor pattern of a square

*Mambo: A front/back, back/front step with hips swiveling in a figure 8

* Piqué: A step onto half toe with a straight leg from a plie standing leg

* Relevé: A lift onto the toes

*Step: Transferring weight fully onto a foot

*Touch: A placement of the working toe or foot on the floor without shifting weight to it

Turns

* Chainés: Consecutive half turns traveling and rotating in a single direction

* Inside turn: forwards turn; A turn toward the standing leg

* Outside turn: Backwards turn; A turn away from the standing leg

*Paddle turn: Several small pivot turns that take one 360 degrees

*Pencil turn: Pirouette with both legs straight

* Piqué turn: Inside turn which begins with a step onto half-toe with an already straight leg

* Pirouette: Turn on one leg that begins in plie and goes to releve from a plie

* Pivot turn: Half-Turn on two legs with weight transfer from one leg to the other ; Feet stay stationary but swivel

* Soutenu: Full-Turn on two legs which begins with legs crossed, legs unwind and wind up crossed the other way; Feet stay on the same spot but swivel

* Spotting: Focusing on one spot while turning to prevent dizziness

Jumps

* Chassé: Step one foot, together in the air, land on the other foot; A gallop or slide

* Hitchkick: Kicking one leg in the air while it is up there jumping off the other one to join it to the first and landing on the first leg

* Hop: Taking off from one foot and landing on the same one

* Jump: Taking off of two feet and landing on two feet

* Leap: A jump from one foot to the other foot usually with an opening of the legs in the air

* Skip: Alternating hops from one to the other or with steps in between

 

Posted on

Fidus. Tempel der Erde

Fidus   |    Simbolisme

Santuari

Capella  |       Cambra del silenci   |        Capella

Sala de la nostàlgia     |    Saló de la rendició     |    Sala de l’amor

Saló dels sentiments  |  Bassa i imatge del Senyor de la terra  |   Saló de la voluntat

Sala del desig   |    Psyche |   Sala de l’ambició

[data temptativa]

Posted on

F.X. Messerschmidt Köpfe

Franz Xaver Messerschmidt (Wiesensteig a Suàbia 1736 – Bratislava 1783) , escultor que treballà a la cort de Viena, començà a treballar en escultures que mostressin “64 ganyotes canòniques” (Ekman només n’identificava  6!) i hi va treballar fins al final de la seva vida, influït per idees hermètiques.

Gravat de Matthias Rudolph Toma, 1839

Galeria

Es conserven al Belvedere a Viena. Reportatge.

Posted on

Ernst Haeckel. Kunstformen der Natur

Vida  |   Arbre de la vida   |   Taxonomia    df

(Seguint la classificació de Shipunov 2007)

Regnum Monera

Superphylum Archebacteria
Phylum 1. Archebacteria [ 6Methanobacterium ]
Superphylum Bacteria [ 6.2Bacillus ]3
Phylum 2. Firmicutes [ 6Bacillus ]4
Phylum 3. Actinobacteria [ 6Actynomyces ]]
Phylum 4. Hadobacteria [ 6Deinococcus ]
Phylum 5. Chlorobacteria [ 6Chloroflexus ]7
Phylum 6. Cyanobacteria [ 6Nostoc ]
Phylum 7. Bacteroidetes [ 6Bacteroides ]10
Phylum 8. Spirochaetes [ 6Spirochaeta ]]
Phylum 9. Planctobacteria [ 6Planctomyces ]12
Phylum 10. Proteobacteria [ 6Rhodospirillum ]
Phylum 11. Endomicrobia [ 6Endomicrobium ]

Regnum Protista

Superphylum Opistokontha [ 6.2Agaricus ]
Phylum 12. Choanozoa [ 6Sphaeroeca ]
Phylum 13. Eomycota* [ 6Mucor ]
Phylum 14. Microsporidia [ 6Microsporidium ]
[Bolets 15 i 16]
Phylum 15. Basidiomycetes [ 6Agaricus ]

(KFN 63)
Phylum 16. Ascomycetes [ 6Ascomyces ]
Phylum 17. Amoebozoa sed.m. [ 6Amoeba ]33
Phylum 18. Apusozoa sed.m. [ 6Apusomonas ]39
Phylum 19. Cercozoa [Subphylum Retaria [ 5.8Gromia ]/Classis 6(89). Plasmodiophorea [ 5Plasmodiophora ]48/7(90). Gromiea [ 5Gromia ]49/8(91). Foraminifera

(KFN 2, 12)
Subphylum Radiolaria

(KFN 1, 11, 21, 22, 31, 41, 51, 61)
Superphylum Excavata [ 6.2Euglena ]
Phylum 20. Metamonada [ 6Trichomonas ]
Phylum 21. Euglenozoa [ 6Euglena ]
Superphylum Alveolata [ 6.2Paramecium ]
Phylum 22. Dinozoa [ 6Peridinium ]

(KFN 14)
Phylum 23. Ciliophora [ 6Paramecium ]

(KFN 3, 13)
Superphylum Chromista [ 6.2Fucus ]
Phylum 24. Labyrinthomorpha [ 6Labyrinthula ]
Phylum 25. Bicoecea [ 6Bicosoeca ] ]72
Phylum 26. Opalozoa [ 6Opalina ]
Phylum 27. Oomycota [ 6Saprolegnia ]
Phylum 28. Chromophyta [ 6Fucus ]/Classis 1(131). Bacillariophyceae s.l. [ 5Diatoma ]76/2(132). Chrysophyceae s.l. [ 5Chrysococcus ]77/3(133). Hypogyrophyceae stat.m. [ 5Pedinella ]78/4(134). Raphidophyceae [ 5Rhaphidomonas ]/5(135). Phaeophyceae s.l. [ 5Fucus ]79

(KFN 4 Diatomees)

(KFN 15 algues marrons)
Superphylum Chloronta [ 6.2Volvox ] 64, 65
Phylum 29. Haptophyta [ 6Prymnesium ]
Phylum 30. Centrohelida [ 6Raphidiophrys ]
Phylum 31. Cryptista [ 6Crypromonas ]
Phylum 32. Glaucophyta [ 6Glaucocystis ]
Phylum 33. Rhodophyta [ 6Bangia ]

(KFN 65)
Phylum 34. Chlorophyta* [ 6Volvox ](algues verdes)

(KFN 24, 34,64)

Regnum Vegetabilia [ 7Magnolia ]

Phylum 35. Bryophyta* [ 6Bryum ]

(KFN 72)
Phylum 36. Pteridophyta* [ 6Pteris ]
Phylum 37. Spermatophyta [ 6Magnolia ]

    • Classis 1(170). Cycadopsida [ 5Cycas ]
    • 2(171). Ginkgoopsida [ 5Ginkgo ]
    • 3(172). Gnetopsida [ 5Gnetum ]
    • 4(173). Pinopsida [ 5Pinus ]97
    • 5(174). Angiospermae [ 5Magnolia

(KFN 61)

Regnum Animalia [ 7Felis ]
Subregnum Parazoa
Phylum 39. Spongia

(KFN 5,35)

Subregnum Eumetazoa
Infraregnum Anephrozoa* [ 6.5Felis ]
Phylum 40. Ctenophora

(KFN 27)
Phylum 41. Cnidaria

(KFN (6, 7, 8, 9, 16, 17, 18, 19, 21, 25, 26, 28, 29, 38, 36, 37, 39, 45, 46, 48, 49, 59, 69)
Phylum 42. Acoelomorpha [ 6Convoluta ]
Infraregnum Deuterostomia
Phylum 43. Xenoturbellida [ 6Xenoturbella ]
Phylum 44. Echinodermata [ 6Echinus ] ( Haeckel )/Classis 1(192). Crinoidea [ 5Metacrinus ] / 2(193). Ophiuroidea [ 5Ophiura ] / 3(194). Asteroidea [ 5Asterias ]101 / 4(195). Echinoidea [ 5Echinus ]

(KFN 40, Asteroidea, 10, 20, 30, 40, 50, 60, 70)
Phylum 45. Hemichordata [ 6Balanoglossus ]102
Phylum 46. Chordata [ 6Felis ]

    • Subphylum Cephalochordata [ 5.8Branchiostoma ] / Classis 1(199).
      • Cephalochordata [ 5Branchiostoma ]
    • Subphylum Vertebrata [ 5.8Felis ]
      • Classis 2(200). Cyclostomata stat.m. [ 5Myxine ]
      • 3(201). Chondrichtyes [ 5Squalus ]
      • 4(202). Actinopterygii [ 5Perca ]

(KFN 42)

      • 5(203). Dipnoi [ 5Peripatus ]103
      • 6(204). Amphibia [ 5Rana ] (KFN 68)
      • 7(205). Reptilia* [ 5Gecko ]
      • 8(206). Aves [ 5Gallus ]
      • 9(207). Mammalia [ 5Felis ] (KFN 69)
    • Subphylum Tunicata [ 5.8Ciona ]/ Classis 10(208). Ascidiacea [ 5Ciona ]104

Infraregnum Protostomia [ 6.5Araneus ]
Superphylum Chaetognatha [ 6.2Sagitta ]
Phylum 47. Chaetognatha sed.m. [ 6Sagitta ]
Superphylum Spiralia [ 6.2Scarabaeus ]
Phylum 48. Gastrotricha [ 6Macrodasys ]
Phylum 49. Gnathifera [ 6Rotifer ]

(KFN 32)

Phylum 50. Platyhelminthes [ 6Planaria ]
Phylum 51. Dicyemida sed.m. [ 6Dicyema ]
Phylum 52. Nemertini [ 6Nemertes ]
Phylum 53. Bryozoa [ 6Plumatella ]

(KFN 23, 33)
Phylum 54. Mollusca [ 6Trochus ]
Classis 1(223). Aplacophora [ 5Neomenia ]110/2(224). Polyplacophora [ 5Chiton ]/3(225). Monoplacophora stat.m. [ 5Neopilina ]/4(226). Bivalvia [ 5Mytilus ]/5(227). Gastropoda [ 5Trochus ]/6(228). Scaphopoda [ 5Dentalium ]
7(229). Cephalopoda [ 5Octopus ]

(KFN 43, Nudibranquis, gasteròpods, (altres mol·luscs 44, 53, 55, 54, 57))

Phylum 55. Brachiopoda [ 6Lingula ]
Phylum 56. Annelida [ 6Nereis ]
Phylum 57. Orthonecta sed.m. [ 6Rhopalura ]
Superphylum Ecdysozoa [ 6.2Scarabaeus ]
Phylum 58. Cycloneuralia*
Phylum 59. Tardigrada [ 6Macrobiotus ]s ]
Phylum 60. Arthropoda [ 6Araneus ]

(KFN 47)

    • Subphylum Onychophora [ 5.8Peripatus ]
      • Classis 1(242). Onychophora [ 5Peripatus ]
    • Subphylum Cheliceromorpha [ 5.8Araneus ]
      • Classis 2(243). Chelicerata [ 5Araneus ]115

(KFN 66)

      • 3(244). Pantopoda [ 5Pycnogonum ]
    • Subphylum Myriapoda [ 5.8Lithobius ]
      • Classis 4(245). Chilopoda [ 5Scolopendra ]
      • 5(246). Progoneata stat.m. [ 5Julus ]116
    • Subphylum Pancrustacea [ 5.8Scarabaeus ] agrupa crustacis i insectes
      • Classis 6(247). Ichthyostraca [ 5Argulus ]117
      • 7(248). Ostracoda stat.m. [ 5Cypris ]
      • 8(249). Maxillopoda [ 5Balanus ]118

(KFN 56, 57)

      • 9(250). Malacostraca [ 5Cancer ]119
      • 10(251). Remipedia [ 5Speleonectes ]
      • 11(252). Cephalocarida [ 5Hutchinsoniella ]
      • 12(253). Branchiopoda [ 5Daphnia ]
      • 13(254). Hexapoda [ 5Scarabaeus ]120 ( KFN 58)
Posted on

Linneu. Systema Naturae

La Vida |   Arbre de la vida

Carl von Linné (1707-1778), proposa per primer cop el 1735 en el systema naturae, una classificació jeràrquica de tota la natura en cinc nivells: regne, classe, ordre, Família, Gènere i espècie:

Regne animal

  • Mamífers
  • Aus
  • Amfibis (i rèptils)
  • Peixos
  • Insectes (i tot els artròpodes)
  • Vermes (resta d’invertebrats)

Plantes

1. Monandria, 2. Diandria, 3. Triandria, 4. Tetrandria, 5. Pentandria, 6. Hexandria, 7. Heptandria, 8. Octandria, 9. Enneandria, 10. Decandria, 11. Dodecandria, 12. Icosandria, 13. Polyandra, 14. Didynamia, 15. Tetradynamia, 16. Monadelphia, 17. Diadelphia, 18. Polyadelphia, 19. Syngenesia, 20. Gynandria, 21. Monoecia, 22. Dioecia, 23. Polygamia, 24. Cryptogamia

Minerals

  • Roques
  • Minerals
  • Fòssils

Linneu identifica uns 4326 animals i unes 6.000 plantes. En el cas dels animals, la classificació representaria “grups naturals”, mentre que en el cas de les plantes els agruparia per criteris d’identificació sobretot per la forma de fulles i flors.

PDF de l’obra

Recensió New Yorker

Posted on

L’exploració del món

[ Esborrany]  |    Cartografia

[ com passem del territori que coneixem, el barri, el bosc d’una tribu, a el món sencer amb mapes? És una barreja de necessitat de tenir més recursos i alhora de curiositat] Ref wikipedia: cartografia, exploracions

  • Navegació al Mediterrani. La ruta de la seda
  • 1492 Colom Amèrica. 1521 Magallanes. 1606 Jansz Indonèsia a Austràlia. 1609 Hudson [nord Canadà]. 1645 Expedicions rius Sibèria.
  • 1725 Vitus Bering. 1745 La gran exploració del Nord [costa nord Rússia]. 1768 James Cook cirumvalació, Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea.
  • 1804 Lewis i Clark USA. 1831 Expedició del Beagle amb Darwin a les Galápagos
  • 1903 Amudsen el pasatge del NordOest. 1909 Pol nord Robert Peary. 1911 Pol Sud Amudsen

Antiguetat i medieval

Navegació al mediterrani

Fenicis (1550 BCE–300 BCE): el mediterrani
Grecs:  Pytheas(380 – c. 310 BC) va navegar circumnavegar les Illes britàniques, arribant al que anomenaven Thule, el punt més lluny al nord, que potser era Islàndia o les illes Shetland. Alexandre el Gran (356-323 BCE) va estendre el seu imperi fins a la Índia.
Romans: Mediterrà, Àfrica fins a Uganda i Tanzània, comerç amb la Índia i Xina. La ruta de la seda va estar activa des del 200BCE fins al segle18 [que deuria quedar substituïda pel transport marítim, el 1869 es va inaugurar el canal de Suez).

Xina: l’Àsia central

Altres: Víkings, la costa d’Europa / Polinèsia, am els seus mapes de bastons

Mapes grec  |   Carta Portolana   |   Atles Cresques   |   mapa de Fra Mauro

Europa 15th a 17th: rutes marítimes a Amèrica i Austràlia

Portugal: Costa d’Àfrica i la Índia
España: Sudamèrica, Colom 1492-1502

Magallanes 1519-1522, Juan Sebastián Elcano creuen el Pacífic i fan la volta al món

Holandesos: Austràlia Willem Jansz  1606

Hudson 1609 explora Nordamèrica i Canadà buscant un pas cap a la Índia al NW

[l’exploració anava lligada al colonialisme i l’explotació]

Descobriment Amèrica   |   Triangulació   |    Mercator    |   Theatrum Orbis Terrarum

Edat moderna

El sextant  1731  (1 minut de latitud són 1.852 metres, una milla nàutica) , i el cronòmetre marí  Harrison 1741 Le Roy 1766 [ 1 minut de longitud seria una milla nàutica a l’equador, disminuint a mesura que augmenta la latitud ], Geodèsia

Rússia: Expedicions als rius de Sibèria 1645, Vitus Bering Sibèria i Kamchakta 1725-1741, La gran exploració del nord per cartografiar la costa nord, 1745-1750.
James Cook: Austràlia, Hawaii, Antàrtica 1768-1779
Lewis i Clark, USA 1804-1806

Beagle i Charles Darwin 1831, Illes Galàpagos

Els pols

1903 El passatge del NordOest, Amundsen

1909 Robert Peary Pol Nord

1911 Roald Amundsen Pol sud, El vaixell Fram

El fons del mar profund, John Ross 1818 i després Piccard amb submarins 1960

L’exploració de l’espai

1957: Rússia posa en òrbita l’Sputnik

1969: l’Apollo 11 arriba a la lluna i Neil Armstrong la trepitja. Hi haurà 5 expedicions més fins el 1972. El 2019 Xina envia un dispositiu a la cara oculta.

Exploració de Mart  1976 Viking aterra a Mart. 1997 Mars Pathfinder. 2021 Perseverance i

1977 el Voyager amb els discos contenint una mostra de la música de la terra [ una exposició sonora ] i imatges. El 1979 passà per Júpiter, el 1980 per Saturn. El 2012, a 121 AU (distància mitjana al sol 1 AU=150M km) passa a l’espai interestel·lar.

1990 es posa en òrbita el telescopi Hubble.

2000 Arriba la primera tripulació a l’estació internacional de l’espai, ISS. , operada per Occident i Rússia, succesïnt estacions Mir i Skylab. Té una òrbita de 400km i dóna la volta a la terra en 93 minuts. (posició actual).

El resultat d’explorar ha estat també identificar i anemnar, quants noms de llocs! els pobles, els rius, les muntayes, quàntes coses han estat identificades i etiquetades per l’home! 11 milions a geonames .

[ els meus llocs,  els meus mapes: Atles time, globus terraqui  ]

Posted on

An Zimmern. Hölderlin. 1812

Die Linien des Lebens sind Verschieden
Wie Wege sind, und wie der Berge Gränzen.
Was Hir wir sind, kan dort ein Gott ergänzen
Mit Harmonien und ewigem Lohn und Frieden.

1812

Les línies de la vida són diverses,
Com els camins, i els confins de les serres.
El que som, Déu allí pot completar-ho
Amb harmonies, paga eterna i pau.

(versió de Riba)

Diverses són les ratlles de la vida,
Com els camins i les carenes de muntanyes,
El que aquí som, un Déu allà pot completar-ho,
Amb harmonies, paga i pau eternes

(Carbonell)

Les línies de la vida són diverses,
Com els camins són, i com les carenes de les serres.
El que aquí som, un Déu allà pot completar-ho
Amb harmonies, paga eterna i pau.

(jo)

 

Posted on

Teoria de l’evolució de Darwin (1859)

Història de la terra, evolució  |   Arbre de la vida   |  Els avantpassats

Antecedents

[Linneu classifica les espècies i se n’observa la diversitat] 1735 Systema naturae. En la seva desena edició identificava 4.200 espècies d’animals i 7.200 plantes.

Erasmus Darwin, avi de Charles, a la Zoonomia de 1794, proposa que totes les espècies superiors provenen d’avantpassats primitius.
Aviat la paleontologia, l’estudi dels fòssils, en particular per Leonardo da Vinci, i amb Cuvier (1796) que practica l’anatomia comparada, provarà que les espècies van canviant. S’havien descobert fòssils que no pertanyien a cap espècie coneguda.

Lamarck va estudiar els i vertebrats i, per donar raó de la variació de les espècies, proposaria que hi ha un procés de diversificació i que els trets adquirits pels individus es transmeten a la següent generació. (1809)

Darwin havia deixat els estudis de medecina a Edinburgh i a Cambridge estudià història natural. Àvid col·leccionista d’escarabats. Durant el viatge del Beagle (1831-1836) observà moltes espècies i comparant-les va arribar a la conclusió que la variació s’explicava pel mecanisme de selecció natural. Els individus presenten variacions. En un entorn amb recursos limitats (Malthus, 1798 An Essay on the Principle of Population) hi ha competència i els que s’adapten millor sobreviuen, propagant les seves característiques a la descendència.  Es fa seva l’expressió de  Spencer “survival of the fittest”. Va estudiar les variacions en espècies de percebes per confirmar la seva hipòtesi. Durant el viatge també confirmà la hipòtesi de Lyell segons la qual el relleu s’explica per canvis lents al llarg del temps, sedimentació, erosió, metamorfisme.

La teoria s’exposa a On the Origin of the species publicat el 1859. Alfred Russel Wallace havia formulat una hipòtesi similar. Considera la distribució dels nyandús, les tortugues de les Galápagos, els mockinbirds, la diversitat de vegetals i coloms resultat de la selecció artificial. Planteja la dificultat de l’absència d’espècies intermitges, o com es pot haver passat d’un organisme sense visió a un ull desenvolupat. Assenyala que en àreas geogràfiques separades però amb el mateix clima, hi trobem espècies diferents, resultatdoncs, de variacions diferents. La comparació morfològica li permet dir What can be more curious than that the hand of a man, formed for grasping, that of a mole for digging, the leg of the horse, the paddle of the porpoise, and the wing of the bat, should all be constructed on the same pattern, and should include the same bones, in the same relative positions?” This made no sense under doctrines of independent creation of species, as even Richard Owen had admitted, but the “explanation is manifest on the theory of the natural selection of successive slight modifications” showing common descent.

El 1871 aplica la hipòtesi a l’origen de l’home, a The Descent of Man, and Selection in Relation to sex

1872 The expression of Emotions in Man and Animals

Ernst Haeckel a Alemanya i Asa Gray als EUA van abraçar la teoria amb entusiasme.

La teoria de l’evolució permet classificar les espècies segons el seu origen. Darwin va esbossar un arbre de la vida.

https://images.saymedia-content.com/.image/t_share/MTc2MjYzMDAwMDMyOTQ1MzI1/charles-darwin-and-evolution-genetic-science-uproots-the-tree-of-life.jpg

El 1865, Gregor Mendel estableix que els trets heretats de manera predictible [ no tot s’hereta, només el que està codificat als gens].

Neodarwinisme

El descobriment de l’estructura del DNA per Watson i Crick, i el mecanisme de transcripció de proteïnes permetran explicar el detall de com es poden alterar i transmetre trets.

Evolution

Si l’evolució tornés a començar, sortirien més o menys les mateixes espècies?  Gould diu que no, que és contingent (Gould, S.J. Wonderful Life: The Burgess Shale and the Nature of History).  Conway Morris diu que sí (Life’s Solution: Inevitable Humans in a Lonely Universe )  Blount fa experiments amb el bacteri Escheria Coli, al llarg de 26 anys i 60.000 generacions, la majoria de les branques són iguals però algunes troben nous metabolismes. ( Blount, Z., et al. Historical contingency and the evolution of a key innovation in an experimental population of Escherichia coli. )

Posted on

1785 – 1911 Sobre l’evolució geològica i estratigrafia. Hutton, Cuvier, Lyell.

Ciències de la terra   |    Història geològica de la terra   |

1785 – James Hutton publica Theory of the Earth. Estudia la costa d’Escòcia i proposa la hipòtesi de uniformitarianism: la terra actual és el resultat de processos d’erosió i sedimentació com els que tenen lloc actualment.  Cicle de les roques. Com que aquests processos són lents, la terra hauria de ser molt antiga. ( Siccar point, el lloc prop d’Edimburg on Hutton va observar els estrats, BBC )

1813 – Georges Cuvier publica la Théorie de la terre (1821) on basant-se en les troballes paleontològiques,  afirma que a la terra havien existit animals i vegetals que ja no hi són. Hi hauria hagut extincions massives per inundacions i terratrèmols que donarien lloc a la formació de muntanyes ( catastrophism ) .

1830 – Sir Charles Lyell publica els Principles of Geology, on afirma que el món es remunta a centenars de milions d’anys. L’observació de restes de fòssils en estrats. [Els processos que veiem avui són els que han passat sempre, per tant, si la sedimentació és lenta, el que observem ha de ser resultat de fa milions d’anys.] [2023. Al Jasmund NP, el Königstühl té 118m d’altura, i s’estima que al Cretàcic creixia 1 mm cada 30 anys, hauria tardat 3.6M d’anys]

1911 – Arthur Holmes aplica la radioactivitat per datar les roques. Els isòtops inestables de nuclis emeten radició  decauen a altres isòtops fins que arriben a un estable. A Age of the Earth fa una estimació de 1600 Ma.

1955- Datació radiomètrica, edat de la terra 4550 Ma.

Estratigrafia

(llibre evolució p.22) A la itàlia del renaixement ja s’havien identificat els estrats sedimentaris. La mineria medieval a Alemanya identificava els plegaments i les falles. Al s18, geòlegs britànics i francesos es van adonar que podien fer servir els fòssils per identificar estrats successius. Els miners caracteritzaven els estrats per les seves propietats, per exemple terreny bituminí, que més tard s’entendria com un jaciment del carbonífer. A Alemanya se’n deia Muschelkalk i a Anglaterra blue Lias.

Observant els fòssils es va dividir (John Philips 1860) el passat en tres grans eres:

  • Cenozoic: era dels mamífers
  • Mesozoic: era dels rèptils. Al final s’extingeix el 65%.
  • Paleozoic: Era dels peixos, era dels mol·luscs. Al començament hi ha una explosió de vida, al final s’extingeix un 85% de les espècies.

Els estrats es caracteritzen per:

  • les propietats geològiques, si es tracta de roques ígnees, metamòrfiques o sedimentàries
  • les propietats paleontològiques, els fòssils
  • el temps, determinats per radiometria (geocronologia)

[2023. Al Jasmund NP, el Königstühl té 118m d’altura, i s’estima que al Cretàcic creixia 1 mm cada 30 anys, hauria tardat 3.6M d’anys]

wikipedia: time line of geology |   history geology

Posted on

Jerome Robbins

La Dansa  |  El musical  |  posts musical per categoria

Jerome Robbins

1944 On the Town – Jerome Robbins and the originator of the idea for the show
1945 Billion Dollar Baby – Jerome Robbins
1947 High Button Shoes – Jerome Robbins – Tony Award for Best Choreography
1948 Look, Ma, I’m Dancin’! – Jerome Robbins
1949 Miss Liberty – Jerome Robbins
1950 Call Me Madam – Jerome Robbins
1951 The King and I – Jerome Robbins
1954 Peter Pan – and Jerome Robbins
1957 West Side Story – Jerome Robbins – Tony Award for Best Choreography
1959 Gypsy – Jerome Robbins – Tony Award Nomination for Best Direction of a Musical
1964 Fiddler on the Roof – Jerome Robbins – Tony Award for Best Direction of a Musical, and Best Choreography

Posted on

Musicals 1980-20xx

MUSICALS 1980

The public ruled heavily in favor of the mega-musicals, so the 1980s brought a succession of long-running “Brit hits” to Broadway – Cats, Les Miserables, Phantom of the Opera and Miss Saigon were light on intellectual content and heavy on special effects and marketing.

  • 1980 Lullaby of Broadway. The first musical super-hit of the 1980s was a musical comedy based on a classic Busby Berkeley film. 42nd Street (1980 – 3,486 performances) re-united producer David Merrick and director Gower Champion. Both had suffered a few failures and very much needed a hit to restore their reputations. The backstage plot about a chorus girl who takes over for the lead actress on opening night (“You’re going out there a nobody, but you’ve got to come back a star!”) was left in place, while the film score was augmented with other vintage songs by composer Harry Warren and lyricist Al Dubin.
  • 1981 Woman of the Year (1981 – 770 performances) boasted a fine John Kander- Fred Ebb score and Lauren Bacall in the title role. However, the most memorable thing in this sophisticated musical comedy was Marilyn Cooper, whose mousy housewife character stole the comic duet “The Grass is Always Greener” from the glamorous Bacall.
  • 1982 Nine (1982 – 732 performances) – Composer/lyricist Maury Yeston won acclaim with this adaptation of Fellini’s semi-autobiographical film 8 1/2. Tommy Tune’s innovative production cast Raul Julia as an eccentric Italian director trying to make a film while facing his mid-life crisis. Nine won all the major Tonys, including one for Liliane Montevecchi, who stopped the show with a seductive (though barely relevant) paen to the “Folies Bergere.”
  • 1982 Little Shop of Horrors (1982 – 2,209 performances) was a hilarious Off-Broadway sci-fi spoof by composer Alan Menken and lyricist Howard Ashman. Based on Roger Corman’s low-budget 1960 film about a man-eating plant from outer space, its fresh score and witty script made the show an immediate hit. It toured the country for years and became a standard part of the musical theatre repertory. The serio-comic ballad “Suddenly Seymour” remained a favorite in piano bars for years to come.
  • 1982 Cats. Andrew Lloyd Webber and director Trevor Nunn reshaped the theatrical landscape with Cats (1982 – 7,485 performances), a musical based on T.S. Eliot’s Old Possum’s Book of Practical Cats. They emphasized aerobic dance, high-tech effects and heavy-duty marketing tactics. Cats premiered in London, then came to New York – where it forced 42nd Street out of the Winter Garden and over to the Majestic Theatre. Lloyd Webber was so certain of the show’s success that he co-produced it with Cameron Macintosh, a move which made both men millionaires.  More a revue than a book musical, Cats depicted a gathering of felines in a garbage-strewn alley where one cat will be allowed to ascend (on an oversized hydraulic tire) “the heavy-side layer” – i.e., kitty heaven. The first and last fifteen minutes were so dazzling (thanks to heavy-duty lighting effects and prancing pussies) that few complained about the two tedious hours that yawned in-between. Cats cleaned up at the Tonys, with Best Book going to the long-dead Eliot, and Best Featured Actress going to Betty Buckley as the bedraggled feline Grizzabella.
  • 1983 My One and Only (1983 – 767 performances) set vintage songs by George and Ira Gershwin in a new plot about a 1920s romance between an aviator and an aquacade star. The show almost sank in Boston, but star Tommy Tune took over the direction with an assist from A Chorus Line alumni Thommie Walsh. After exhaustive revisions and some rocky New York previews, My One And Only opened to surprise raves. Audiences cheered as Tune and Twiggy splashed through a watery barefoot version of “S’Wonderful,” and legendary tap star Charles “Honi” Coles won a Tony as the whimsical “Mr Magix.” After almost two years on Broadway, it proved even more popular on national tour. número conjunt, Honi Coles
  • 1983 La Cage Aux Folles, Jerry Herman was a defiantly old-fashioned book musical that broke new ground by focusing on a gay couple dealing with their son’s marriage into a bigoted politician’s family. Playwright Harvey Fierstein provided a hilarious book, and Arthur Laurents helmed one of the most entertaining musicals Broadway had seen in years. Numerous Tony awards (including Best Musical and Best Score) ended years of creative frustration for Herman, the composer of Hello Dolly and Mame. George Hearn won a well-deserved Tony for his performance as the loveable drag queen Albin, and won cheers with his renditions of “I Am What I Am” and “The Best of Times is Now.”
  • 1984 Sunday In the Park With George, Stephen Sondheim’s took an innovative look at the commercial and emotional challenges of being an artist, starring Many Patinkin as pointillist painter Georges Seurat and Bernadette Peters as his lover Dot. The action then switched to modern times, with Seurat’s grandson facing the same issues while an aging Dot looks on. Audiences cheered for a breathtaking first act finale that recreated Seurat’s “Sunday Afternoon on the Island of the Grand Jatte” while the cast sang the ravishing chorale “Sunday.”

 

The other “Brit hits” of this decade were all brand new. Relying on pop rhythms, stage hydraulics and high-tech special effects, these shows came to be known as mega-musicals. In these behemoths, substance took a backseat to spectacle, and occasional hints of humor were buried in oceans of soap opera sentiment. Although these tech-heavy presentations came with a high price tag, the best mega-musicals ran for decades, selling tickets to millions of people — particularly tourists who had long since fallen out of the habit of going to the theatre.

  • 1984 Starlight Express, Andrew Lloyd Webber’s  was a tremendous hit in London (1984 – 3000+ performances), with hydraulic ramps that allowed roller-skating actors to careen through the Apollo Victoria Theatre. It fared less well on Broadway (1987 – 761 performances), where critics dismissed it as a minor children’s show blown out of proportion. No one really cared who was in the cast. For the first time since the Hippodrome shows of the early 1900s, it was all about the spectacle. But Starlight Express did well on tour, enjoyed a long run in Las Vegas, and was revived with tremendous success in London.
  • 1985 Les miserablesThe French team of Claude-Michel Schonberg & Alain Boubil first offered their musical version of Victor Hugo s epic novel Les Miserables as a recording, then as a Parisian stage spectacle, with a sung-through score that sounded like a pop version of grand opera. British producer Cameron Mackintosh became involved, teaming with the Royal Shakespeare Company and Cats director Trevor Nunn to revamp it into an international sensation. Mackintosh brought Les Miserables to the West End (1985 – London), Broadway (1987 NY – 6,680 performances), and most of the other cities in the civilized world. The English translation was no work of art, but the strong plot and hydraulic sets wowed most theatergoers. The logo, with little, bedraggled Cosette set against the French tri-color, became familiar on every imaginable sort of souvenir – including pricey re-prints of Hugo’s novel.
  • 1988 The Phantom o fthe Opera. The following season brought Andrew Lloyd Webber s The Phantom of the Opera (1988 – 11,000+ performances, still running), with the composer and Cameron Mackintosh co-producing. The lush score featured uninspired, babbling lyrics set to lush pop-operetta melodies, and an ending that departed completely from Gaston Leroux’s classic novel. Harold Prince’s lavish production made the show another triumph of form over function. Broadway audiences did not mind paying a record-setting $45 a ticket when they could see the money on stage in scene after lavish scene. Stellar performances by Michael Crawford and Sarah Brightman helped.

Pressed for new ideas, but as the 1980s ended, two Broadway musicals broke through to popular success:

  • 1989 Grand Hotel (1989 – 1,077 performances) was a resurrected George Forrest & Robert Wright project that had closed on the road in 1958. Based on the classic novel, play and MGM film, it told of the intertwined fates of guests at a posh Berlin hotel in the early 1930s. To the dismay of the original composers, director Tommy Tune called in Nine’s Maury Yeston to replace about half of the score. The revised show got mixed reviews, but a combination of limited competition, good word of mouth and strong marketing kept the show running for several years. Big-name cast replacements – including screen dance legend Cyd Charisse – helped make Grand Hotel the first American musical since La Cage Aux Folles to top 1,000 performances on Broadway.
  • 1989 City of Angels (1989 – 878 performances) won the 1989 Tony for Best Musical thanks to an occasionally hilarious Larry Gelbart libretto about a screenwriter interacting with the fictional characters in his latest script. The Cy Coleman-David Zippel score was pleasant, but some of the songs echoed numbers from previous Coleman shows — and the tech-heavy production (including computer animation sequences) left little room for profit.

FILM 1980

Several big-budget screen musicals lost millions in the early 1980s, leaving behind a litany of titles that still cause heads to shake in Hollywood. Some were hopelessly bad ideas, but two were stage hits demolished by acclaimed directors who simply had no idea how to film a musical: Can’t Stop the Music (1980) featured the Village People, a posse of non-singing celebrities, a disco score and a production that repeatedly overstepped the line between camp and sheer idiocy. Pink Floyd – The Wall (1982) was a hit with a limited audience, but this series of rock songs was more a precursor of music videos than a musical. Legendary dramatic director John Huston decided to try his hand at musicals, turning the international stage smash Annie (1982) into a costly embarrassment. He had beloved comedienne Carol Burnett play Miss Hannigan as a hateful, humorless villain, just one of several serious misjudgments. Sir Richard Attenborough’s adaptation of A Chorus Line (1985) drained every ounce of inspiration from one of the most dynamic Broadway musicals of its time.

  • 1980 Jim Henson’s Muppets had been entertaining Americans on television since the 1950s, winning their greatest acclaim on Sesame Street and The Muppet Show (1976-81). By 1980, the Muppets could claim an audience of 235 million viewers in over 100 countries. Henson took things a step further and brought the Muppets to the big screen, with the most successful new screen couple since Mickey Rooney and Judy Garland. That the couple in question was a frog and a pig only added to their appeal.
    The Muppet Movie (1979) featured the loveable frog Kermit and the irrepressible Miss Piggy as the romantic leads. It was an international success and the song “Rainbow Connection” became a standard. Two more Muppet musicals followed. The Great Muppet Caper (1981) and The Muppets Take Manhattan (1984) did well, appealing to both kids and adults with a stylish blend of comedy, melody and sentiment. Henson focused his energies on non-musical fantasy films until his untimely death in 1990. His son Brian directed a new series of successful musicals including The Muppet Christmas Carol (1992) and The Muppet Treasure Island (1996).
  • 1982 Victor/Victoria (1982) was the best original screen musical since Gigi. It told the story of “a woman pretending to be a man pretending to be a woman” in the nightclubs of Paris in the 1930s. That the film dealt with the touchy issue of sexual identity made its success all the more remarkable. Director Blake Edwards (best remembered for his Pink Panther films) provided a witty screenplay and memorable visual gags. Even without songs, Victor/Victoria would have been a first-rate comedy, but a wonderful score by composer Henry Mancini and lyricist Leslie Bricusse made the film all the grander. Julie Andrews (Edwards’ wife) provided the star power, giving one of the funniest performances of her career. From the uproarious “Le Jazz Hot” to the introspective “Crazy World,” she was in top form. When Robert Preston joined Andrews for “You and Me” or took center screen for an uproarious drag finale, the result was pure magic. This marked the final musical screen roles for both stars, It was also the last great live-action musical film of the 20th Century.
  • 1989 The Little Mermaid (1989) was the finest animated musical in decades. The classic Hans Christian Andersen fairy tale was given a Disney twist with singing sea creatures, a spunky title heroine and a humanoid octopus as the evil witch. Ashman and Menken’s score had a lush, traditional Broadway sound, and seasoned stage performers were brought in to make the most of every number. The ballad “Part of Your World” was worthy of any stage hit, and “Under the Sea” was the bounciest old-school “showstopper” in a generation. Disney’s Little Mermaid became the surprise hit of the year, grossing over 100 million dollars — and several times that figure when it hit home video. It received Oscars for Best Song (“Under the Sea”) and Best Original Score, won Grammys for its best-selling soundtrack CD, and inspired a successful animated TV series. Ashman and Menken were given the go ahead for more projects. Their efforts would make animated musicals one of the most profitable genres in the decade ahead.

MUSICALS 1990

En general res remarcable, per un cop el món al revés i The Lion King procedent del cinema va triomfar.

By the 1990s, new mega-musicals were no longer winning the public, and costs were so high that even long-running hits (Crazy for You, Sunset Boulevard) were unable to turn a profit on Broadway. New stage musicals now required the backing of multi-million dollar corporations to develop and succeed – a trend proven by Disney’s Lion King, and Livent’s Ragtime. Even Rent and Titanic were fostered by smaller, Broadway-based corporate entities.

  • 1996 Rent is a rock musical with music, lyrics, and book by Jonathan Larson,[1] loosely based on Giacomo Puccini’s 1896 opera La Bohème. It tells the story of a group of impoverished young artists struggling to survive and create a life in Lower Manhattan’s East Village in the thriving days of bohemian Alphabet City, under the shadow of HIV/AIDS. The musical was first seen in a workshop production at New York Theatre Workshop in 1993. This same off-Broadway theatre was also the musical’s initial home following its official 1996 opening. The show’s creator, Jonathan Larson, died suddenly of an aortic dissection, believed to have been caused by undiagnosed Marfan syndrome, the night before the off-Broadway premiere. The musical moved to Broadway’s larger Nederlander Theatre on April 29, 1996. On Broadway, Rent gained critical acclaim and won several awards, including the Pulitzer Prize for Drama and the Tony Award for Best Musical. The Broadway production closed on September 7, 2008, after 12 years, making it one of the longest-running shows on Broadway.

Revivals de Chicago, Kiss me Kate i Cabaret

  • 1996 Bring in Da’ Noise, Bring in Da’ Funk, The most successful black musical of the decade used a series of contemporary tap numbers to look dramatize and reflect on the history of Africans in America. The score was new, but the key issue was the dancing, which expressed every emotion from despair to rage to triumph. Savion Glover headed a spitfire cast and received a Tony for his groundbreaking choreography.
  • 1997 Titanic. The best musicals of the late 1990s came from corporate producers that aimed for artistic integrity as well as profit. Composer/lyricist Maury Yeston (Nine, Grand Hotel) and librettist Peter Stone (1776), had built their reputations on making unlikely projects sing. When their Titanic (1997 – 804 performances) sailed off with five Tonys, including Best Musical, the theatrical community was shocked. The best new American musical in over a decade, it put creative aspects ahead of the marketing concerns. Over a dozen key characters were defined through songs which invoked various period or ethnic styles: the hopeful immigrants dreaming of life “In America,” the arrogance of the rich exclaiming “What a Remarkable Age This Is,” and the elderly Isador & Ida Strauss reaffirming that they “Still” love each other as they face death. A stronger director or solo producer might have sharpened the dramatic focus, but corporate thinking let matters lie. Whatever its imperfections, Titanic deserved its success.
  • 1998 Ragtime (1998 – 861 performances) was another example of the corporate musical at its best, thanks to a spectacular score by American composers Lynn Ahrens and Stephen Flaherty. The epic story told of a crumbling white middle class family, a black musician seeking justice, and a Jewish immigrant fulfilling the American dream for himself an his child. As with Titanic, a huge cast of characters was brought into focus by a score that invoked musical styles from the early 20th century and a book that wove disparate lives into a common pattern – the concept musical blown up to epic proportions. Ragtime was not afraid to use satire (“Crime of the Century”) or raunchy humor (“What A Game”) along with soaring chorales, ballads and rags. When Brian Stokes Mitchell (as musician Coalhouse Walker) and Audra McDonald (as his beloved Sarah) sang of how they would ride into the future “On the Wheels of a Dream,” it was pure, potent musical theatre. Though overproduced and under-directed, Ragtime was a musical with brains, heart, and a touch of courage.

FILMS 1990

Poca cosa, a part d’Evita (1996)amb Madonna i Antonio Banderas (que cantava força bé), i un refregit de clàssics de Tin Pan Alley per Woody Allen,  Everyone Says I Love You.(1996).
The long-delayed screen version of Evita (1996), stylishly directed by Alan Parker, starred Madonna (who proved to be no actress) but was stolen by the surprisingly good singing of Antonio Banderas.

Els musicals seran de dibuixos de Disney:

  • 1991 Beauty and the Beast was one of the best musical films ever made. The screenplay by Linda Woolverton made Belle a gutsy heroine, and the Beast became more touching than in any previous version of the classic tale. The Howard Ashman and Alan Menken score was worthy of Broadway, performed by a cast of voices that included Angela Lansbury as a teapot and Jerry Orbach as a Chevalier-esque candelabra. Standout numbers included the hilarious spoof of masculinity “Gaston,” the Busby Berkley-style “Be Our Guest” and the endearing title tune. When the unfinished Beauty and the Beast was previewed at the New York Film Festival, the audience responded with a wild standing ovation. Many (including this author) were overwhelmed to see musical film looking as big and lovable as ever, and heartbroken that lyricist Howard Ashman had not lived to see it happen. His death from AIDS a few weeks before had silenced a genius just reaching his creative peak. If anyone could have guaranteed that musicals would thrive into the 21st Century, it was Ashman. Beauty and the Beast won the musical Oscars (Best Song went to the title tune), and was even nominated for Best Picture. It earned hundreds of millions of dollars in worldwide box office sales, a figure that further skyrocketed when the film became available on home video. It became the first Disney film adapted into a smash hit Broadway show, running well into the next century and recreating its success in productions all over the world. At a time when stage musicals were in a serious decline, Beauty and the Beast proved that the musical could live on profitably in animated films.
  • 1992 Aladdin Ashman had partially completed one more project with Menken. Lyricist Tim Rice helped to finish Aladdin (1992), which was even more of a box office sensation than Beauty. Robin Williams gave an inspired performance as the voice of the Genie, singing the Ashman & Menken showstoppers “Friend Like Me” and “Prince Ali.” In what was becoming a tradition, the Rice/Menken ballad “A Whole New World” received the Academy Award for Best Song.
    1994 The Lion King with a pop-style score by Tim Rice and Elton John and a story that mixed Hamlet with a generous dash of Bambi. Broadway clowns Nathan Lane and Ernie Sabella sang the lighthearted “Hakuna Matata,” and many loved the soaring chorale “Circle of Life,” but the Oscar-winning score was otherwise mediocre. Even so, The Lion King became the highest grossing musical film ever, and its 1997 Broadway adaptation became one of the biggest stage hits of all time.
  • 1995 Pocahontas, Alan Menken teamed up with veteran Broadway lyricist Stephen Schwartz. It won Academy Awards for Best Original Score and Best song (“Colors of the Wind”), but many felt that the film took itself too seriously.
  • 1996 The Hunchback of Notre Dame. Menken & Schwartz did not receive any Oscars but damn well should have. “Out There” and “God Help the Outcasts” were first rate songs, and the opening sequence was a masterpiece of musical narrative. Although the dark Victor Hugo story seemed a surprising choice for an animated musical, Hunchback was the most mature animated musical yet. Parents who thought nothing of letting their children see blood-drenched action films complained that Hunchback was “too intense.” (Go figure!) Despite limited domestic attendance in the US, Hunchback brought in over a hundred million dollars in worldwide box office and video sales – proving that America is not always the most perceptive audience for great animated musicals.
  • 1999 South Park: Bigger, Longer and Uncut (1999) – an independent animated feature that would have left Walt Disney’s ghost quivering in disbelief. Based on a popular cable television series, this foul-mouthed, artistically primitive and altogether brilliant satire spoofed obscene pop lyrics, overprotective parents, and the widespread obsession with blaming others for one’s problems. When American children start spewing profanities, their parents “Blame Canada” and the United States goes to war with its northern neighbor. Some of the songs were so explicit that several cannot be quoted (or even named) on this family-friendly site, but the score was one of the funniest ever used in a feature film. A few viewers found the film offensive, but it proved that screen musicals could still entertain. It also proved that animated musicals are not just for tots.

MUSICALS 00

As the 20th century ended, the musical theatre was in an uncertain state, relying on rehashed numbers (Fosse) and stage versions of old movies (Footloose, Saturday Night Fever), as well as the still-running mega-musicals of the previous decade. But starting in the year 2000, a new resurgence of American musical comedies took Broadway by surprise. The Producers, Urinetown, Thoroughly Modern Millie, Hairspray — funny, melodic and inventively staged, these hit shows offered new hope for the genre.

[ Altres Witches Eastwick d’Andrew Lloyd Weber, Hairspray, Wicked, Jersey Boys sobre Franki VAlli, Woman in white

  • 2001 The Producers is a musical adapted by Mel Brooks and Thomas Meehan from Brooks’s 1967 film of the same name, with lyrics written by Brooks and music composed by Brooks and arranged by Glen Kelly and Doug Besterman. As in the film, the story concerns two theatrical producers who scheme to get rich by fraudulently overselling interests in a Broadway flop. Complications arise when the show unexpectedly turns out to be successful. The humor of the show draws on ridiculous accents, caricatures of homosexuals and Nazis, and many show business in-jokes. After 33 previews, the original Broadway production opened at the St. James Theatre on April 19, 2001, starring Nathan Lane and Matthew Broderick, and ran for 2,502 performances, winning a record-breaking 12 Tony Awards. It spawned a successful West End production running for just over two years, national tours in the US and UK, many productions worldwide and a 2005 film version.
  • 2003 Never Gonna Dance, revival de Swing Time
  • 2003 Taboo (originalment a Londres, música de Boy George)
  • 2010 Adams Family
  • 2011 Book of the Mormon
  • 2015 An American in Paris
  • 2015 Hamilton, incorpora el rap a una història sobre un dels fundadors dels Estats Units.

FILMS 2000

2001 Moulin Rouge. Rent (2005) and The Producers (2005) made their way to the big screen with most of their original Broadway cast members on hand, but the results were missing most of the magic of the original stage versions. Rent cost a modest $40 million and grossed $31 million — the more lavish Producers cost $45 million and grossed a pathetic $19 million.

What lies ahead in the future? It’s hard to say, but there will most assuredly be new musicals. The musical may go places some of its fans will not want to follow, but the form will live on so long as people like a story told with songs.

 

 

 

Posted on

Musicals 1970

MUSICALS 1970

Composer/lyricist Stephen Sondheim and director Hal Prince refocused the genre in the 1970s by introducing concept musicals – shows built around an idea rather than a traditional plot. Company (1970), Follies (1972) and A Little Night Music (1973) succeeded, while rock musicals quickly faded into the background. The concept musical peaked with A Chorus Line (1974), conceived and directed by Michael Bennett. No, No, Nanette (1973) initiated a slew of popular 1970s revivals, but by decade’s end the battle line was drawn between serious new works (Sweeney Todd) and heavily commercialized British mega-musicals (Evita).

  • 1971 Jesus Christ Superstar. Broadway’s first full-fledged rock opera came from two British newcomers, composer Andrew Lloyd Webber and librettist Tim Rice. . began life as a best-selling British studio recording. The intriguing premise was to examine the role popular fame played in Christ’s fate. At times fresh and impertinent, and ponderous at others, JCS was a world away from the rock musicals of the late 1960s. With all dialogue set to music, this work qualified as the first rock opera.
  • 1972 Grease won America’s heart with a 1950s rock n’ roll pastiche score and a hokey story about white trash high school kids finding friendship and romance (“rama lama lama, ka dingy dee ding dong!”) during their senior year. It had enough low comedy, coarse language and general goodwill to entertain millions. After opening to good reviews at the Eden Theatre on Manhattan’s Lower East Side, the show soon moved to Broadway, becoming the most commercially successful 1970s rock musical.
  • 1972 Pippin used the story of Charlemagne’s forgotten son as a flimsy excuse to examine jealousy, sex, war, sex, love, sex, life, sex . . . and sex. When composer Stephen Schwartz disagreed with changes made to his score, Fosse barred him from rehearsals and made more changes. Thanks to Fosse’s erotically charged choreography and teasing TV ad, Pippin ran long and toured far. Critics complained about the uneven book, but Ben Vereen scored a personal triumph as the show’s sensuous narrator, and John Rubenstein – who introduced Schwartz’s ballad “Corner of the Sky” – charmed audiences in the title role.
  • In time, Broadway producers and theatre-goers turned against rock. This may have been at least partly because of personal musical tastes, but mainly because too many rock musicals were amateurish embarrassments. Few rock composers had a clue as to how to write a coherent musical, or how to give a raw idea professional polish. Composer Galt MacDermot had succeeded with Hair and Two Gentlemen of Verona, but his shortcomings as a craftsman became apparent when he penned two expensive disasters that opened within weeks of each other.
    Five years after his bitter experience working as lyricist on Do I Hear A Waltz (1965 – 220 performances), Stephen Sondheim returned to Broadway as a composer/lyricist. He formed a creative partnership with producer/director Harold Prince, and the duo saw their innovative concept musicals become the most acclaimed hits of the early 1970s. They worked with a series of librettists on shows built around a “concept” (ie – single life vs. marriage, historic culture clashes, bittersweet reunions, etc.). Through this central issue, each show examined numerous interrelated characters and relationships. Sondheim and Prince were assisted in their first two efforts by choreographer Michael Bennett, who would independently create the most successful concept musical of all.
  • 1975 A chorus line. The concept musical reached its peak with A Chorus Line (1975 – 6,137 performances), the brainchild of Michael Bennett. He had Broadway chorus dancers (known in the business as “gypsies” because they migrate from show to show) share memories while a tape recorder ran. Working with these tapes, Bennett built a libretto with writers Nicholas Dante and James Kirkwood. Concurrently, composer Marvin Hamlisch and lyricist Edward Kleban developed a vibrant score. The concept involved a Broadway chorus audition where a director demands that his dancers share their private memories and inner demons. Some dismissed this as staged group therapy, but most found the results riveting. A Chorus Line glorified the individual fulfillment that can be found in ensemble efforts. When the entire cast sang of being “One” while dancing and singing in rigid group formation, the effect was dazzling. Veteran chorus dancers Donna McKechnie, Carol Bishop and Sammy Williams won Tonys, as did the entire creative team. A Chorus Line’s popularity crossed all lines of age and musical taste, smashing every other long-run record in Broadway history. Many who came of age during its run dubbed it the best musical ever.
  • 1975 Chicago, Fosse’s sexy choreography was also evident in the saga of two 1920s flappers seeking fame through marital homicide. This concept musical cast a cynical, merciless spotlight on social hypocrisy and media-based celebrity. Fosse helped shape the libretto, staged the scenes as a series of vaudeville-style acts. Gwen Verdon (in her final musical role) and Chita Rivera were the stellar killers, and Jerry Orbach played their “razzle dazzle” attorney. The John Kander and Fred Ebb score offered a parade of showstoppers, including “All That Jazz.” One of the most brilliant and biting musicals Broadway would ever produce, Chicago was overshadowed by the success of A Chorus Line (discussed on the next page of this site) and did not win a single Tony. It took a 1996 Broadway revival and a 2002 film version to bring this masterwork the popularity it deserved.
  • 1976 Annie, Both critics and audiences melted for a shamelessly old-fashioned musical inspired by the comic strip Little Orphan Annie. It told how a penniless tyke met and captured the heart of billionaire Daddy Warbucks, finding love, adventure and a loveable mutt named Sandy along the way. Newcomer Andrea McArdle gave a disarming performance as the title orphan in search of “Tomorrow,” and Dorothy Loudon copped the Tony with a hilarious performance as Miss Hannigan, the harried orphanage director who has come to loathe “Little Girls” and wants to enjoy life on “Easy Street.” Composer Charles Strouse, lyricist Martin Charnin and librettist Thomas Meehan made Annie’s success seem deceptively simple, but it was so skillfully written and produced that few could follow in its creative footsteps. This multiple Tony winner became an international sensation, proving that the traditional musical could still win audiences. Annie was the first Broadway musical to gross over $100 million, astounding for a show which opened with orchestra seats at a mere $16. (Note: By the time it closed six years later, the same seats went for $45.)
  • 1978 With Dancin’ Fosse took concept shows a step further and dispensed with a script and original score, building an entire evening of unrelated dance sequences around nothing more than a gifted cast, a title and pre-existing, non-theatrical musical sources like Benny Goodman’s jazz classic “Sing, Sing, Sing.” Alan Jay Lerner wired Fosse, “Congratulations. You finally did it. You got rid of the author, ” but the public and critics adored the results, making this one of Fosse’s most profitable productions. With demanding choreography that small theatre companies and amateurs could never hope to recreate, Dancin’ had almost no life beyond its Broadway run and national tour.
  • 1978 The Best Little Whorehouse in Texas was inspired by the real-life political shenanigans that forced the closing of an infamous bordello. It became lasting hit thanks to Tommy Tune’s energetic staging, a bawdy libretto, and some catchy country-style tunes by Carol Hall. TV ads for the show had to bleep out the word “whore” in the title to meet federal broadcast standards — but as a lyric put it, there was “nuthin’ dirty goin’ on,” and audiences embraced the show.
  • In musical theatre, revivals had been commonplace ever since the repeated success of the The Black Crook in the late 19th Century. But as an epidemic of nostalgia swept through American culture in the 1970s, theatergoers embraced revivals with unprecedented enthusiasm. Shows and stars of the past appealed to the growing number of older tourists who felt alienated by the cultural changes taking place around them — changes all too apparent in the increasingly harsh environment of midtown Manhattan. The surprise hit that set the nostalgia trend rolling on Broadway was a revival of 1925’s No, No, Nanette (1971 – 861 performances). Ain’t Misbehavin’ (1978 – 1,604 performances) revitalized the revue format with an all-black cast in beguiling vignettes built around songs either written or performed by jazz legend Fats Waller. Created by lyricist/director Richard Maltby, it brought stardom to rotund comedienne Nell Carter. She and Maltby won Tonys, and the show received the the award for Best Musical.

Canvis: It’s not so much that the public disapproved of these well-written but imperfect shows. Most Americans were not paying attention to the musical theatre anymore. Rock and disco were the predominant sounds in popular music, and neither genre had more than a token presence in most Broadway scores. Musicals had become a sort of subculture, and the potential sales for cast albums fell so low that major labels stopped recording them altogether.

[ comencen musicals amb produccions molt cares, com les que farà Hal prince, i shows que semblen tenir més a veure amb l’òpera que amb el jazz, amb Stephen Sondheim i Andrew Lloyd Weber]

  • 1978 Eubie ! Recopila 23 cançons de Eubie Blake amb els germans Hines i grans números. Daddy, Hines bros
  • 1979 Sweeney Todd de Stephen Sondheim. While Stephen Sondheim’s Sweeney Todd (1979 – 557 performances) used a conventional plot structure, its operatic score was Sondheim’s most ambitious effort to date. Going further, this blood-soaked tale of an unjustly persecuted man’s all-consuming quest for revenge in Victorian London explored emotional territory no musical had ever touched before. Not since Shakespeare had a poet of the theatre taken such an unflinching look into the darkest corners of the human soul. When Sweeney’s cast pointed at audience members and insisted that they had a murderous hate like Sweeney’s hiding inside them, it was bound to leave many theatergoers uneasy. Tony-winning performances by Angela Lansbury and Len Cariou added to the impact, as did a massive production helmed by Hal Prince. (Prince framed the action in the actual ruins of an old factory, trucked in from Rhode Island.) But this lofty accomplishment came at a crippling price. Despite a healthy run and numerous awards, the show was unable to turn a profit.
  • 1979 By the time it reached Broadway, Evita (1979 – 1,567 performances) was a slick and stylish smash hit, with breakthrough performances by Patti Lupone as Evita and Mandy Patinkin as Che. A disco version of “Don’t Cry For Me Argentina” became a hit single – one of the last showtunes to reach the pop charts in any form. Evita was a calculated triumph of stagecraft and technology, undeniably entertaining but in some ways as vapid as any of Ziegfeld’s Follies. Webber and Rice depicted Eva as a whore with flair and ruthless ambition, but gave no clue as to what made her complex character tick. Meaningful or not, people liked it. Running three times longer than Sweeney Todd, it made a massive profit from productions all over the world. With this flashy victory of matter over mind, the mega-musical was born.

FILM 1970

  • 1971 Director Norman Jewisohn filmed Fiddler on the Roof with enough sensitivity to make audiences overlook a butt-numbing three hour running time. Israeli actor Chaim Topol energized the film with a sensitive performance as Tevye, the milkman who sees his traditional Russian Jewish village shaken by the forces of change.
  • 1972 Bob Fosse’s searing version of Cabaret turned a stage hit into a screen classic. The often harsh story of people caught in the political turmoil that gripped Germany in the early 1930s featured memorable performances by Liza Minnelli as amoral vocalist Sally Bowles and Joel Grey as the leering Emcee. Fosse, Minnelli and Grey took home Academy Awards

However, most of this decade’s Hollywood musicals – originals as well as adapted stage works – were mishandled. With millions of dollars poured into poorly produced projects, the early 1970s became the golden age of bad big-budget movie musicals. The commercial failure of several animated musicals, including the enchanting Charlotte’s Web (1973), coupled with the dismantling of the Disney Studio’s animation unit, seemed to spell the end of screen animation of any kind. Attempts to revive the genre drew tepid results until the 1990s, when animation would make an industry-shaking comeback. More on this in the chapters to come. Rock movie musicals had a mixed record in the 1970s. Jesus Christ Superstar (1973) and the Who’s Tommy (1975) appealed to youthful audiences despite overblown productions. Mindless mistakes like Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1978) were dismissed by critics and the public. Hollywood’s most successful original rock musical was The Rose (1979), the story of a Janis Joplin-like rock diva who’s professional success sends her into a self-destructive spiral. Overcoming a melodramatic screenplay, pop diva Bette Midler made a dynamic screen debut.

  • 1975 Despite a poor critical reception, The Rocky Horror Picture Show developed a one-of-a-kind cult following. Teenagers came back to see the film week after week, singing along, talking back to the screen and enacting scenes in costume. The film became a camp classic. Late night screenings for Rocky Horror buffs continued all across America right into the next century.
  • 1977 New York, New York was Martin Scorcese’s attempt to do a dark big-band era musical (excuse me?). While the John Kander & Fred Ebb title tune was a major hit for star Liza Minnelli, the film was a cumbersome bore, made the worse by heavy studio editing. Years later, a home video release restored key footage, making the film easier to follow but still unsatisfying.
  • 1978 Grease. By the late 1970s, the screen musical was considered a dinosaur, but a massive hit proved that the genre had some kick left in it. Grease and its white trash teens coming of age in a 1950s American high school became a world-wide phenomenon. The stage score was augmented by several new songs, including the new interpolated pop hits “Hopelessly Devoted to You” and “You’re the One That I Want.” Where the stage version stressed period spoof, the film stressed the love story involving a mildly rebellious leather jacketed boy and a squeaky-clean “Sandra Dee”-type girl. Ingratiating performances by John Travolta and Olivia Newton-John and a spirited production delighted audiences, making the film a pop-culture landmark. Earning $159 million on its initial relesem it became the highest grossing film musical up to that time.
  • 1979 Bob Fosse’s semi-autobiographical All That Jazz (1979) blended fantastic musical sequences with a self-indulgent story. Based on Fosse’s experiences during rehearsals for Chicago and earlier shows, this was the first musical (and with any luck, there will never be another) to include graphic footage of actual open heart surgery.
  • 1979 Milos Forman adapted the radical Broadway hit Hair (1979) into a sometimes intriguing film, capturing the anti-war, pro-hippie spirit of the original show. But most filmgoers were not yet ready to rehash the often painful memories of the 1960s. This movie would not find a following until decades later.
Posted on

Gene Kelly

1942 Ballin’ the Jack

  • 1943 A thousand cheer

Mop dance

  • 1944 Cover Girl

  • 1945 Anchors aweigh

Amb Vera Ellen, ballet

When you walk downstreet with me

  • 1950 Summer Stock

Dig dig for your dinner,

  • 1951 An American in Paris

I’ve got Rhythm

Tra la ra

Escena 1, Escena 2, Escena 4,  escena 7 .

  • 1952 Singin’ in the rain (dirida i coreografiada per Gene Kelly i Stanley Donen)

Fit as a fiddle, Make ’em laugh

Good Morning

Moses Supposes

Amb Cyd Charisse

Singin’ in the rain

  • 1955 It’s Always fair weather

Patins

Split screen,

  • 1954 Brigadoon

Almost like feeling in love

Heather on the Hill

Tamara Tourmatova

 

 

 

Posted on

De rerum natura. Lucretius

El poeta Lucreci (99 BCE – 55 BCE) , de qui no se sap gaire, compon un poema de 7400 versos per divulgar la filosofia d’Epicur.

Les edicions modernes (Lachman i Munro) es basen en códexs del s. IX conservats a Leiden. L’editio princeps de 1473 i següents sembla que han alterat bastant el contingut. Totes es remunten a un códex del s IV.

Text en llatí

Llibre I

[Elogi d’Epicur, que allibera els homes del termor dels déus. Res no neix del no-res ni res no torna al no-res. Hi ha una matèria fonamental i eterna; la naixença i mort de les coses són agregació i desagregació de les parts. L’espai és infinit i buit excepte on hi ha àtoms. ]

Llibre II

[ Els àtoms no reposen mai, els lliures es mouen en el buit, els agrupats tenen un moviment regular [ la física moderna coincidirà  es confirmarà, els gasos ], es mourien tots verticalment sense tocar-se si no fos que es desvien. tenen multiplicitat de formes. Color, sabor, so, calor, són propietats dels agregats, no dels àtoms individuals. Origen de la vida. Els déus no intervenen en la natura.]

Elogi de la filosofia

Veiem que cal ben poc a la natura corpòria, car tot això que li pot llevar dolor li dóna ensems gran plaer. La natura mateixa no reclama res més grat; si no hi ha a les cases nostres àuries imatges de joves, portant a la mà dreta llànties enceses per il·luminar els àpats nocturns, si la casa no refulgeix d’argent ni brilla d’or ni ressonen les cítares a les cambres daurades i enteixinades; no obstant, ajaçats entre nosaltres, sonre la mols tendra, vora l’aigua d’un rierol, sota les branques d’un gran arbre, podem almenys complaure el nostre cos, sense grans despeses, quan el temps somriu i l’estació sembra de flors les herbes verdejants.

El moviment dels àtoms

Unes espècies augmenten, altres minven, i en un breu espai es muden generacions d’éssers animats, passant-se de mà en mà, com els corredors, l’antorxa de la vida.

Les imatges i l’espill del que et dic, estan sempre presents i persisteixen davant dels nostres ulls. en egecte; contempla com s’estén un raig de llum de sol penetrant en la foscor de les cases. Veuràs multitud de cossos menuts barrejar-se de mil maneres dins la mateixa llum del raig de sol, i, talment una lluita eterna, lliurar combats, guerrejar per esquadrons, sense repòs, moguts contínuament per unions i separacions: així podràs imaginar-te com s’agiten els elements primordials en mig del buit immens.

Del lliure albir

Finalment, si sempre són connexes tots els moviments i sempre un de nou neix d’un de vell segons un ordre determinat, i en desviar-se els elements primordials no prenen la iniciativa de cap moviment que trenqués le slleis del fat, per les quals la causa segueix a la causa indefinidament, ¿d’on sorgeix eb mig de la terra aquesta llibertat dels animats? ¿D’on surt, pregunto, aquest poder, pres als fats, que ens fa caminar endavant i que ens porta allí on vol la seva voluntat? ¿I com el moviment dels elements primordials es devia, però no en un temps determinat ni en determinat indret, sinó allí on el mateix esperit els porti? Sóc lluny de dubtar que això té el seu origen en la voluntatd e casdascú, d’on s’estén el movment pels membrs. ¿No veus també que, tan bon punt les quadres són obertes, la cobejosa força dels cavalls no pot llençar-se tan súbita com reclama el seu mateix esperit? Cal que s’exciti per tot el cos el conjunt de la matèria i sigui excitada en tots els membres, perquè segueixi amb el mateix ímpetu el desig de l’esperit; per on veuràs que el principi del moviment és creat en el cor i que de la voluntat de l’esperit és d’on procedeix primer, i d’allí es comunica després al conjunt del cos i dels membres. Però no s’esdevé així quan som impulsats, quan procedim de cop, per la gran força d’un altre, per una gran coacció. leshores tota la matèria del nostre cos sencer, és evidentment enduta i arrabassada malgrat nostre, fins que la voluntat la refrena mitjantçant els membres. Ara veus, doncs, com, per bé que certa força externa empeny a molts, i malgrat ells sovint els obliga a caminar i els precipita i emporta, també tenim en el nostre esperit qualque cosa amb la qual poder combatre aquella força i resistir? A l’albir d’aquesta voluntat, de vegades el conjunt de la matèria es veu obligat a retre’s pel cos i pels membres i refrenar els seus desitjos i romandre enrera. Per tant, cal reconèixer també la mateixa cosa en els elements primordials, en el qual es troba, ultra les topades i el pes, una altra causa de moviment, de la qual nosaltres tenim la natural potestat, car bé hem vist que no res pot néixer del no res. És indubtable que el pes impideix que les topades, és a dir, una força externa, ho fassin tot. Però, si el mateix esperit no obeeix en tots els seus actes a una necessitat interna, gairebé com un vençut, obligat a ésser sempre passiu, és perquè l’escassa desviació dels elements primordials ho produeix, però no en lloc ni en temps determinats.

Cada cos és format d’àtoms variats

També, arreu dels nostres mateixos versos, veuràs moltes lletres comunes a moltes paraules i, no obstant, cal confessar que són entre sí diferents, els versos i les paraules, i que els uns estan formats d’elements distints dels altres; però no és que estiguin formats de poques lletres comunes ni que dues paraules no estiguin mai compostes de le smateixes lletres, sinó que els conjunts no són semblants en general.

Llibre III Psicologia

[Psicologia. L’esperit i l’ànima, relacions amb el cos, l’ànima és mortal. “L’ànima no és una simple harmonia de les parts corpòries, sinó una realitat substancial que consta de dos components: l’ànima o el principi vital i l’animus o esperit, la ment. L’ànima s’estén per tot el cos i és la receptora de les sensacions corpòries; l’animus, no mesclat amb els àtoms corporis, resideix en el pit, on es troba tota la nostra vida písquica, les sofrences i le, que l’“anima no sent.” (Edició Laia p. 31). No cal tenir por de la mort perquè no patirem, l’ànima desapareix.]

Naturalesa dels elements espirituals

183. Així, doncs, l’esperit és més ràpid que qualsevol altra cosa que vegem davant dels ulls, de la qual tot seguit esbrinem la naturalesa. Però, essent mòbil en grau tan alt, cal que estigui format d’elements primordials extremadament rodons i extremadament menuts, els quals puguin moure’s impulsts per una empenta petita.

Relacions de l’ànima i el cos

374. Car, essent molt menors els elements primordials de l’ànima que els que composen el nostre cos i els seus òrgans, per això cedeixen en nombre i estan escampats, clars, pels membres; d’on pots esbrinar, en tot cas, que la mida més petita dels cossos, que colpejant poden desvetllar en el nostre cos els primers moviments sensibles, correspon a la grandària dels intervals que serven els elements primordials de l’ànima. Per això, de vegades, no sentim l’adherència de la pols en el cos, ni el posar-se del guix llençat sobre els membres, ni la boira en la nit, ni sentim la teranyina tènue de l’aranya que ens surt al pas i ens agafa amb el seu filat quan caminem, ni caure’ns sobre el cap llur tela lleu, ni les plomes de les aus, ni els borrissols que volen de l’escardot i que per llur lleugeresa extrema davallen molt a poc a poc; ni sentim el caminar de qualsevol bestiola ni les petjades de cadascuna de les potes que posen damunt nostre els mosquits i altres animalons.

La mort no és cap sofriment

931. Si, per fi, la natura aixeca de sobte la seva veu i ella mateixa així increpa algú de nosaltres: “¿què és per tu de tanta valor, oh mortal, que t’abandones a dolors i dols sense mida? Per què gemegues i plores la mort? Car, si et fou grata la vida ja passada, si tots aquests benestars, aplegats, no s’escolaren com en un vas foradat, ni es perderen eixorcament; per què, com un convidat tip, no et retires de la vida i prens, estult, la quietud segura? I si aquests fruits, malgastats, s’esvaeixen i la vida t’és adversa, ¿per què procures afegir-hi més temps, el qual finirà, a son torn, en malhaurança i tot ell morirà endebades? no fora millor que posessis, a la vida i als sofriments, una fi? Car, no és possible que inventi altra novetat que et plagués: tot serà sempre igual. Si el teu cos no és ja marcit pels anys, ni, magres, els membres, s’esllangueixin, tot roman tanmateix sempre igual, àdhuc si, vivint, arribessis a vèncer totes les generacions; i és encara, fóra igual, si no haguessis maid e morir”. ¿Què respondrem, sinó que la natura ens mou un procés just, i defensa la causa de la veritat?

Però si és un vell carregat d’anys el que es plany, i, dissortat, es dol sens mida de la mort, no tindrà raó de cridar més encara i increpar-lo amb veu més dura? “Deixa ja les llàgrimes, baladrer, i posa terme als plans. Tu, una vegada assolits, marceixes tots els plaers de la vida. Desitges sempre el que no tens, menysprees els bens presents, s’escola la teva vida incompleta i sense goigs, i et surt de sobte la mort, reta, al capçal del llit, abans que puguis anar-te’n amb el cor saciat i ple. abandona, doncs, totes les coses impròpies de l’edat teva i deixa sense pena el lloc als altres: cal fer-ho”.

Llibre IV  Teoria de la sensació

[ (35 quae rerum simulacra vocamus, ) Els simulacres, la vista, l’audició, el gust, l’olfacte, la fam i la set, el son, els somnis, l’amor. Els sentits no enganyen, en tot cas els judicis de la ment. (Ed. Laie 32)El nombre de simulacres és infinit, l’ànima en copsa només una part sotmetent-los a un acte de voluntat, selecció o coherència. Durant el son, que és un desordre dels àtoms del cos i de l’ànima, lànima surt en part del cos, en part es replega en els punts més interns, en part s’espargeix aquí i allà pel cos, se suspenen els moviments recíporcs que generen la sensibilitat. Lucreci fa una despietada, brutal i llarga anàlisi psicofisiològica de la passió eròtica, concebuda com una sofrença tediosa, ridícula i vergonyant.

Rapidesa de formació dels simulacres [fotons]

183 En primer lloc, els cossos lleugers i compostos de parts menudes són, ben sovint, ràpids, com ens és llegut de veure. En el nombre d’aquests, hi ha la llum i la claror del sol: són substàncies fets d’elements primordials menuts, que colpejant-se, per a dir-ho així, mútuament, no dubten de travessar les regions de l’aire a impulsos de les topades successives.

La visió de l’esperit

723. I ara, veges quins s´´on els objectes que commouen el nostre ànim, i escolta en poques paraules d’on vénen le sidees que arriben al nostre esperit. En primer lloc dic això, que van errívols pertot una multitud de simulacres de moltes menes, subtils, que es solden fàcilment entre ells en l’aire, que s’encontren, com teranyines o fulloles d’or. En efecte, aqustes element són d’un teixit molt més subtil que el d’aquells que fereixen els nostres ulls i provoquen la visió, perquè penetren a través dels porus del cos i deixondeixen en el seu fons la substància tènue de l’ànima, de la qual exciten la sensibilitat. Així és com veiem centaures, i formes d’Escil·les i cares de gos cerber i fantasmes dels difunts, dels quals la terra estotja els ossos dintre el seu si. Això és perquè simulacres de tota mena són emportats arreu: els uns, es formen espontàniament dins el mateix air; els altres, es desprenen de diversos objectes, i d’altres es componen de les figures reunides dels precedents. Cert és que la imatge del centaure no prové d’un de viu, puix que mai ha existit tal mena d’ésser; amb tot, quan per atzar la iamtge d’un cavall s’acosta a la d’un home, tot seguit s’adhereixen fàcilment l’una a l’altra…

779 En primer lloc, on es pregunta com és que quan ve a algú desig d’un objecte, immediatament el seu esperit en té la idea. ¿És que els simulacres són amatents a la nostra voluntat i, al mateix moment que ho volem, la imatge acudeix a nosaltres, tant si desitgem el mar, com la terra o fins i tot el cel? Assemblees, comitives, àpats, combats, ¿tot la natura ens ho crea i ens ho aparella així que pensem el mot? I això, malgrat que cada esperit concep objectes molt dissemblants d’aquells que, en la mateixa contrada i en el mateix lloc, conceben els altres. ¿Què direm, doncs, quan en somnis veiem simulacres avançar rítmicament i moure els membres flexibles; i quan estenen àgilment en alternància els braços flexibles i reprodueixen, als nostres ulls, el gest de la dansa harmoniosa?

El son

916 Per començar, el son es produeix quan l’energia de l’ànima es troba dispersada per tot l’organisme, i una part dels seus elements fugen llançats a fora, i una part, més amuntegada, es retira al fons del nostre cos. Aleshores, finalment, els membres es relaxen i es dixen anar. Perquè no hi ha dubte que en nosaltres la sensibilitat é sobra d el’ànima; i així, quan el son la té impedida, aleshores cal admetres que l’ànima ha estat petorbada i llançada fora de nosaltres: no del tot, però; peru`q el cos jauria eternament amarat del fred de la mort.

Els somnis

962 Els afanys a què ordinàriament està lligat cadascú, o els objectes que ens han tingut ocupats molt de temps i als quals l’esperit ha prestat una atenció particular, són els mateixos que, sovint, ens sembla trobar en els nostres somnis: els advocats creuen pledejar causes i confrontar lleis, els generals combatre i tenir casa a perills, els mariners passar-se la vida sostenint guerra amb els vents i nosaltres, àdhuc, dur endavant aquesta obra i explorar sense treva la natura i exposar les nostres descobertes en la llengua dels pares.

1015 Molts es debateguen i fan gemecs de dolor, i com si fossin mossegats per les dents d’una pantera o d’un cruel lleó, ho omplen tot de grans clams.

1027 Sovint els més nets, encadenats pel son, creient aixecar-se el vestit davant d’una bassa o d’una bota escapçada, escampen tot el líquid filtrat dins llur cos i arrossen el magnífic esplendor de les tapisseries babilòniques. També l’adolescent, quan la sement comença a escampar-se pels vasos del seu cos, el dia en què esdevé madura dins l’organis,e vénen a visitar-lo simulacres destacats de diverses persones nuncis d’un rostre bell i d’un color avinent, que commouen i estimulen en ell les parts inflades per l’abundor de sement, fins que, com si hagués realitzat l’acte, llança el líquid a llargues onades i solla el vestit.

Perills de la passió d’amor

1074 Qui evita l’amor no està mancat dels plaers de Venus; ans, al contrari, pren els seus avantatges sense pena … En realitat, en el moment de la possessió l’ardor dels amants fluctua en incerts errabundeigs, i no saben si fruir de primer amb els ulls o amb les mans. Subten del que cerquen, estrenyen violentament, fan mal i sovint claven les dents sobre els llavis gentils, hi aixafen besades: tot perquè el paler no és pur, i sota d’ell hi ha uns fiblons que els instiguen a ferir l’objecte, qualsevol que sigui … És l’únic cas en què, com més tenim, més crema de cruel desig el nostre cor, la menja i la beguda penetren dins el nostre organisme; i com que hi poden ocupar llocs fixos, és fàcil per això de satisfer el desig de beure i menjar. Però d’un rostre humà i d’un bell color, res no entra en el nostre cos, per a gaudir-ne, sinó uns simulacres tènues: mísera esperança sovint emportada pel vent. Tal com un que, assedegat en somnis, cerca de beure i no troba aigua amb la qual pogués apaivagar l’ardència en els seus membres, però estén la mà cap a simulacres d’aigües i malda inútilment, i sedeja tot bevent en mig d’un riu impetuós: així, en l’amor, Venus es val de simulacres per a jugar amb els amants, i aquests no poden sadollar-se contemplant davant d’ells la persona amada, ni les mans llurs podrien arrencar res d’aquells tendres membres quan van errívoles i inquietes arreu del cos. Per últim, quan, units els cossos, frueixen de la flor de l’edat, quan el cos ja prsagia el gaudi i Venus està a punt d’ensementar el camp femenil, estrenyen àvidament el cos, barregen llurs salives, omplen amb llur alè una boca que premen amb les dents: debades, perquè res no poden arrencar d’aquell cos que abracen, ni penetrar-hi, i fondre-s’hi amb tot el cos enterament; car hi ha moments que semblen voler fer això i esforçar-s’hi;: tanta passió posen a estrènyer els braços de Venus, quan els membres es liquiden allanguits per la força de la voluptat. Per últim, quan el desig aplegat en els nervis troba sortida, per un moment es fa una petita pausa en la violenta ardor. Després torna el mateix frenesí i esl reprèn aquella fúria; perquè no saben què és el que desitgen assolir, ni poden trobar el mitjà que vencerà llur mal: fins a tal punt ignorants es corsequen per la secreta ferida!

1154 Perquè sovint els homes cecs per la passió imaginen i atribueixen encisos que elles no tenen. Així veiem dones estrafetes i lletges de diverses maneres, fer les delícies d’algú i brillar en el màxim honor. I els enamorats es riuen l’un de l’altre i mútiament s’aconsellen d’apaivagar Venus (amb sacrificis), perquè són afligits d’una passió vergonyosa; i els mísers no s’adonen de llur pròpia desgràcia, sovint grandíssima. La negra és de color de mel, la deixada i pudent és negligida, la d’ulls verds, una Minerva; tota ella de cordes i fusta, una gasela; la nana, la pigmea, és una de les Gràcies, un granet de sal; l’alta i gegantina, és un esbalaïment i plena de majestat. La balbuça, que no pot dir paraula, xerroteja; la muda, és modesta; la geniüda, odiosa i xerraire, és una flama. Esdevé un gràcil amoret aquella que no pot viure de magror; i la que ja és morta per la tos, una delicada. Però, una de grossa i mamelluda, és la mateixa Ceres després d’infantar Bacus; la camusa és una SIlena i una Sàtira; la llaviüda, el petó mateix. Però fóra llarg si volgués dir la resta d’aquest gènere.

Llibre V Cosmogonia

[El món i l’univers no són eterns, el sol, la lluna, origen de la vida animal i vegetal, origens de la civilització, el llenguatge, el foc, mals de la religió, el bronze, el plom, el ferro, l’agricultura. Els déus no intervenen. ] [ en ua història de la història, sembla un dels primers intents d’interrogar-se sobre el progrés i evolució humana]

Argument del llibre cinquè

64 Per altra banda, com ara l’ordre del meu raonament m’ha dut ací, em cal explilcar la raó per què el món és constituït amb un cos mortal i, alhora, sotmès a naixença; i per quins mitjans aquell agrupament de matèria formà la terra, el cel, el mar, els astres, el sol i el disc de la lluna; aleshores, quins éssers animats srotiren de la terra i quins altres no han nascut mai; i de quina manera el gènere humà començà a servir-se entre ell d’un llenguatge de sons diversos mitjantçant els noms de les coses; i com s’esmunyí dins els cors aquella temença dels déus que, per tota la terra, protgeix i fa sacres els temples, els llacs, els boscos, les ares i les matges dels déus. A més, explicaré per quina virtut la natura sobirana governa el curs del sol i els passos de la lluna; que per ventura no creguéssim que aquests cossos, lliures entre el cel i la terra, acompleixen volutàriament llur cura perenne, pel plaer d’afavorir la creixença de les messes i dels animals, ni penséssim que giren segons algun ordr establert pels déus.

El món no és creació dels déus ni aquests res no tenen a veure amb ell

195 Perquè encara que jo ignorés la natura dels elements primordials, amb tot gosaria confirmar i demostrar a base dels mateixos fenòmens del cel i de moltes altres coses, que la natura no ha estat de cap manera disposada per a nosaltres per obra dels déus: de tants defectes és dotada!

De primer, de tot això que cobreix la immens estesa del cel, una part és àvidament posseïda per les muntanyes i els boscos, recer de les feres; n’ocupen també les roques, i els vastos aiguamolls, i el mar que amplament separa les ribes de les terres. Després, gairebé dues parts són robades als mortals per una ardent xardor i per la contínua caiguda del gel. El que resta de conradís, la natura, abandonada a ella mateixa, ho cobriria d’esbarzers, si no li ho disputés per viure l’esforç de l’home habituat a plànyer-se sobre el feixuc aixadell i a fendre la terra amb l’arada enfonsada.

218 A més d’això ¿per què la natura nodreix i multiplica per terres i mars i el gènere horrible de les feres, enemic de la humana nissaga? ¿Per què les estacions porten llurs malalties? ¿Per què la mort prematura roda d’ací i d’allà? I aleshores, encara l’infant, com un mariner escopit per les onades cruels, jeu nu a terra, sense paraula, freturós de tot auxili vital, des del moment en què la natura, arrencant-lo amb esforç del ventre de la mare, l’exposa a les riberes de la llum; omple l’espai amb el seu vagit planyívol, com és just, si li resten tants de mals a travessar en el curs de la vida! En canvi, el bestiar petit i gros i les salvatgines creixen, i no els calen bergansins, ni és qüestió de proclar-los la xerroteria manyaga i entratallada d’una tendra dida; ni van en cerca de vestits que varien segons les èpoques de l’any; per últim, no els calen armes, ni altes muralles per a protegir llurs béns, perquè la mateixa terra i la natura industriosa infanta pròdigament de tot per a tots.

Naixença del món i de les seves parts

417 Però, ¿de quna manera aquesta acumulacio de matèria ha format la terra i el cel, i els abismes del mar i el curs del sol i de la lluna? Ho explicaré seguint l’ordre. Perquè, certament, no és pas per designi d’una intel·ligència sagaç que els elements primordials de les coses s’han col·locat cadascun en el seu ordre, ni en realitat podrien convenir entre ells cap moviment, ans els elements innombrables dels cossos, llançats per les topades de moltes maneres i des de l’infinit del temps, i emportats per llur propi pes, no han cessat de moure’s i d’aplegar-se de totes les maneres i d’assajr tot allò que poguessin crear per llurs combinacions entre ells: per això s’esdevé que anat d’ací i d’allà per la immensa durada, i a còpia de provar tota mena d’unions i de moviments, a l’últim fan els aplecs que, confegits de sobte. esdevenen sovint l’origen d’aquests grans cossos de la terra, del mar, del cel i de les espècies animades.

Aleshores, en aquestes condicions, no es podia veure ni aquesta roda del sol que vola amb pròdiga llum per amunt de l’espai, ni els astres de la gran volta, ni el mar, ni el cel, ni àdhuc la terra, ni l’aire, ni res de semblant a les coses que veiem. No hi havia en l’origen sinó, formada de poc, una certa massa tempestuosa d’elements primordials de tota mena, la discòrdia dels quals torbava totes les distàncies, els trajectes, les combinacions, els pesos, els xocs, els aplecs, els moviments, tot barrejant-ho en una guerra, perquè amb la disemblança de llurs formes i la varietat de llurs figures era impossible que romanguessin units així ni comunicar-se entre ells moviments que fossin concordes. Després, les diverses parts comencen a destriar-se, i els elements semblants a unir-se amb els semblants i a dividir amb barreres el món, a distribuir-ne els membres i a disposar en ordre les seves grans parts; això és: a separar el cel profund de la terra, i a posar de banda el mar, a fi que les seves aigües apareguessin en un llit separat; i a banda igualment els focs purs, i sense mescla, de l’èter.

471 Després seguí la naixença del sol i de la lluna, els globus dels quals roden pels aires entre la terra i l’èter: ni la terra pogué incorporar-los a la seva substància ni l’èter immens tampoc, perquè no eren ni prou pesants per a assolar-se al fons ni prou lleugers oer a poder esmunyir-se a través de les regions més altes. Amb tot, suspesos en l’espai intermedi, giren com uns cossos vivents, i són unes parts del conjunt del món: d’igual manera que en nosaltres certs membres poden romandre en repòs, mentre que d’altres són en moviment.

Els moviments dels astres

526 Determinar mab certitud quina d’aquestes causes obra en aquest món on som, és difícil; jo ensenyo solament el que és possible i el que s’esdevé en el tot, en mig d’aquests diversos mons creats de tan diversa manera, i m’aplico a fer veure les múltiples causes que poden produir els moviments dels astres en l’univers; d’aquestes causes cal que sigui una solament la que animi el moviment dels astres; però quina d’elles és, no pot de cap manera afirmar-ho qui avança passa a passa.

Orígens de la vida vegetal i animal

773 Després d’això, puix que he escatit de quina manera pot cada fenomen esdevenir-se a través de l’atzur del vast univers, a fi que poguéssim saber quina força i quina causa engega els cursos variats del sol, i els passatges de la lluna, i de quina manera oiden prsentar-se’ns amb la llum aturada i cobrir de tenebres la terra que no s’ho espera, quan, per dir-ho així, acluquen els ulls per obrir-los novament i passejar la mirada per tots els llocs, brillants d’una clara llum, ara torno al temps en què el món era nou i els camps de la terra eren tendres, i diré quines noves produccions decidiren de fer néixer per primera vegada a les riberes de la llum i de confiar als vents incerts. De bell antuvi la terra produí tota mena d’herbes i la verda brillantor en el flanc dels pujols i per totes les planes; els prats florits refulgiren amb un esclat verdejant, després fou donada als arbrs diversos una gran rivalitat de créixer aire amunt amb les regnes amolaldes. I com la ploma, els pèls i les cerres neixen primer que tot en els membres dels quàdrupedes i en el cos dels ocells, així la terra novella aleshores començà per llevar les herbes i els arbustos; després infantà les espècies vivents, que es formaren en gran multitud, de mil maneres, sota variats aspectes. Perquè ni els animals poden haver caigut del cel, ni les espècies terrestres haver sortit dels salabrosos fondals. [ doncs sí!].

La vida dels primers homes

925 I aleshores vivia en els camps una raça humana més dura, com s’esqueia, ja que els havia creat la dura terra; una raça bastida interiorment d’òssos més grans i més sòlids, amb vísceres lligades per músculs vigorosos, que no es blegava fàcilment per la calor, ni pel fred, ni pel canvi d’aliment ni per cap malaltia. Durant moltes revolucions del sol per l’espai. arrossegaven una vida errívola a la manera de bèsties.

954 Ni sabien encara tractar els objectes pel foc, ni servir-se de pells ni vestir el cos amb despulles de salvatgina, però habitaven els boscos, i les coves de les muntanyes i les selves i abrigaven llurs rasposos membres entre la brossa, obligats a evitar les fuetades dels vents i les pluges. Ni podien albirar el bé comú, ni sabien usar entre ells de costums i de lleis. Tot allò quela fortuna oferia de presa a cadascú, s’ho emportava a grat seu, ensenyat a usar de les seves forces i a viure cadascú per ell mateix.

La creença en els déus

1170 ja aleshores, en efecte, els mortals veien amb la imaginació, estant desperts, figures de déus d’una extraordinària bellesa, les quals, encara més en els somnis, apareixien d’una meravellosa creixença. Els atribuïen, doncs, sensibilitat i vida, perquè els semblava que movien els membres i emetien paraules altives en harmonia amb llur bellesa excelsa i llur magnífica força. Els donaven una vida eterna, perquè llur aspecte es renovellava sempre i llur forma romania, i també perquè creien que, fornits de tanta vigoria, no podien ésser vençuts fàcilment per cap força. Creien, per això, que llur ventura ultrapassava de molt la dels altres, perquè la temença de la mort no ha turmentat mai cap d’aquests éssers, i, al mateix temps, perquè els veien en somnis acomplir mil accions prodigioses sense que els n’agafés cap fatiga.

A més, observaven els fenòmens del cel acomplir-se en un ordre immutable, i tornar les variades estacions de l’any, sens epoder conèixer les causes per les quals això s’esdevenia. Així, doncs, tenien com un refugi emetre-ho tot a les mans dels déus i fer que tot girés a un senyal de llur testa. posaren en elc el els estatges i els palaus dels déus, perquè en el cel veu hom rodolar la nit i la lluna, el dia i la nit i els astres severs de la nit i els focs errívols del cel nocturn, i les flames que volen, els núvols, el sol, les pluges, la neu, els vents, els llamps, la calamarsa, i els sobtats estrèpits i els grans murmuris amenaçadors.

Mals de la religió

1195 Oh llinateg malaurat dels humans, d’haver atribuït als déus tots aquests efectes i d’haver-hi afegit encare ires curels! Que gemecs es procuraren aleshores per a ells, que ferides per a nosaltres, que  llàgrimes per als nostres descndents!

Ni la pietat és mostrar-se tothora cobert amb un vel i fer evolucions davant d’una pedra i acostar-se a tots els altars, ni inclinar-se prosternat fins a terra ni estendre oberts els palmells de cara als santuaris dels déus ni amarar les ares amb la sang dels quadrúpedes, ni penjar ex-vots damunt d’ex-vots; no, més aviat és poder mirar tot amb esperit tranquil.

L’art de la guerra

1297 I primer fou pujar un home tot armat sobre els flancs d’un cavall i regir-lo per mitjà del fre mentre combatia amb la dreta, que no pas de tenir cara als perills de la guerra dalt d’un carro de dos cavalls. I es junyiren dos cavalls abans de junyir unt ir de quatre, i de pujar armat de cap a peus dalt d’un carro falçat. Després, els cartaginesos ensinistraren els bous de Lucània, llòbregues bèsties, amb l’esquena munida d’una torre, amb una mà qie sembla una serp, a sofrir les ferides de la guerra i a desbaratar els grans escamots de Mart. Així la discòrdia funesta infantà un mitjà darrera l’altre per a dur l’horror als pobles en armes, i de dia en dia afegí un augment als terrors de la guerra.

Els orígens de la música. La insaciabilitat humana

1380 Imitar amb la boca la límpida veu dels ocells fou molt abans que els homes sabessin amb llur cant expandir versos harmoniosos i delitar les orelles. I els xiulets del zèfir a través de les buides canyes ensenyà als camperols de bufar dins els buits canons. Després, de mica en mica, aprengueren les dolces complantes que escampa la flauta animada pels dits dles músics, la flauta inventada en els boscos fora camí, en les selves i en les deveses per les solituds que cerquen els pastors i durant llurs ocis divins. És així com poc a poc el temps treu al mig de tothom cada descoberta, i que la ciència d’eleva a les riberes de la llum.

Aquests plaers els acariciaven i els encisaven l’ànima quan ja eren sadolls de menjar; perquè és aleshores que totes aquestes coses són grates. Així, sovint, ajaçats entre ells sobre una gespa tendra, vora l’aigua d’un rierol, sota les branques d’un arbre encelat, podien donar plaer al cos, sense grans despeses, sobretot quan el temps somreia i l’estació pintava de flors les herbes verdejants. Aleshores era l’ocasió dels jocs, de les converses, de les dolces riallades. Aleshores, doncs, prenia ufana la camperola Musa; aleshores l’enjogassada alegria els persuadia de cenyir-se el cap i les espatlles amb corones de flors i de fulles enrellaçades, i avançar, fora de tota mesura, movent els membres feixugament, ide percudir la terra mare amb peu feixuc; d’on naixien els enriolaments i les dolces riallades, perquè aleshores tot floria per a ells més nou i més meravellós.

En les vetlles, trobaven per a consol de l’insomni sotmetre la veu a les múltiples modulacions del cant i recórrer amb el llavi corb els forats d’una canya; d’on encara avui els que vetllen conserven aquesta tradició, només que han après a servar la diferència de ritmes; però tanmateix, no assaboreixen un fruit de dolçor més intens del que assaboria aquella raça boscana de fills de la terra. Perquè tot allò que és a l’abast de la mà, si no coneixíem abans res de més agradós, ens plau sense reserva i ens sembla que ho ultrapassa tot; però una descoberta posterior i millor fa malbé els anteriors i canvia els nostres sentiments envers tot allò que és antic. Així s’agafà desmenjament per les glans, així foren abandonats els jaços fets d’herbes i guarnits de fullatge. Igualment el vestit de pell de fera caigué en el menyspreu … Perquè el fred torturava els fills de la terra, nus, sense pells; en canvi, a nosaltres no ens fa cap mal de no posseir un vestit de porpra i or guarnit amb grans brodadures, mentre en tinguem un de plebeu que pugui defensar-nos del fred.

Així, doncs, el gènere humà treballa sense profit i debades, sempre, i consum la seva vida en buits dalers, perquè indubtablement no coneix quin és el terme de la possessió i ben bé fins on pot créixer el veritable plaer. Aquesta ignorància ha endinsat de mica en mica la nostra vida en l’alta mar i ha sollevat des del pregon les grans marors de la guerra.

[newyorker 20180115 sobre la percepció de desigualtat i com els micos rebutgen un cogombre amb que estaven contents quan han vist un plàtan]

Llibre VI

[El llamp (discutit a fons per deslligar-lo de qualsevol explicació basada en els déus), els núvols, la pluja, els terratrèmols, els volcans, el Nil, el magnetisme. “l’home és una petitíssima part del món, però el món és una part més petita encara del tot; així com l’organisme humà és sotmès a inflamacions i febres, també el nostre món pateix les seves xacres. ]

Elogi d’Atenes i d’Epicur

9 Perquè aquest home veié que tot allò que reclamen les necessitats de la vida era gairebé ja adquirit pels mortals, i que, en la mesura del possible, llur existència ja era assegurada; veié homes poderosos sobreeixint de riqueses, d’honors i de glòria i enorgullint-se de la bona anomenada de llurs infants, i amb tot no en trobà no un que dins seu no tingués angoixes de cor, i que amb neguits de l’esperit no turmentés la seva vida sense cap repòs i no fos aobligat a donar-se mal temps amb doloroses complantes. Aleshores comprengué que el mal venia del vas mateix, que amb la seva impuresa corrompia tot el que li aboquessin de fora, tot allò plaent que li entrès; en part perquè el veia escoladís i esquedat, de guisa qie era impossible d’omplir-lo mai per cap mitjà; en part, perquè observava que amb el seu llòbrec regust embrutava dins seu, per a dir-ho així, to allò que rebia.

Els déus no produeixen el llamp

388. Perquè si Júpiter i els altres déus sotraguen amb efereïdor brogit la volta lluminosa del cel i llancen el lamp per lla on cadascun vol, ¿per què no fan de manera que tants homes com no es miren de cometre crims abominables siguin colpits i exhalin del pit traspassat les flames del llamp, exemple terrible per als altres mortals? ¿Per què, al contrari, l’innocent, a qui la consciència no acusa de cap vergonya, és embolcallat i impdit per les flames i arrossegat de sobte pel terbolí celeste i pel foc? ¿Per què, també, cerquen els llocs deserts i esmercen treball debades? ¿ës que aleshores exerciten llurs braços i fortifiquen llurs músculs? ¿Per què toleren que el tret del pare s’esmussi contra terra? ¿Per què ell mateix ho permet i no el reserva contra els seus enemics? En fi, per què Júpiter mai no llança el seu llamp contra la terra des d’un cel enterament pur, i escampa tant de brogit? ¿Espera que els núvols s’hagin amuntegat sota els seus peus per a davallar aleshores ell en persona i des d’allí afinar de prop la direcció dels seus trets? Després ¿amb quina finalitat engega contra el mar? ¿De què faretret a les ones i a la massa líquida i a les planures flotants?

La pedra d’imant

907 Pel que resta, començaré a explicar per quina llei de la natura el ferro pot ésser atret per aquesta pedra que els grecs anomenen “magnes”, del nom de la seva pàtria; perquè neix, diuen, com en la seva pàtria, en el teritori de Magnèsia. Els homes es meravellen d’aquesta pedra; perquè forma sovint una cadena d’anelles que té suspeses.

Posted on

Fred Astaire II

El musical   Fred Astaire RKO

1940 Fred Astaire i Paulette Godard

  • 1941 You’ll Never Get Rich (1941), Fred Astaire i Rita Hayworth catapulted Hayworth to stardom. In the movie, Astaire integrated for the third time Latin American dance idioms into his style (the first being with Ginger Rogers in “The Carioca” number from Flying Down to Rio (1933) and the second, again with Rogers, was the “Dengozo” dance from The Story of Vernon and Irene Castle (1939)).

Ball a la presó,  So near and yet so far, Boogie Barcarole

  • 1942 You Were Never Lovelier (1942), Fred Astaire Rita Hayworth was equally successful. (Jerome Kern)

The Shorty George, I’m Old Fashioned, Primer número, You never were lovelier, Finale

  • 1943 The Sky’s the Limit. He next appeared opposite the seventeen-year-old Joan Leslie in the wartime drama. In it, he introduced Arlen and Mercer’s “One for My Baby” while dancing on a bar counter in a dark and troubled routine. Astaire choreographed this film alone and achieved modest box office success. It represented a notable departure for Astaire from his usual charming, happy-go-lucky screen persona, and confused contemporary critics.

One for my baby, Ballroom, A lot in Common

  • 1945 The fantasy Yolanda and the Thief, Vicente Minnelli, Fred Astaire, Lucille Bremer featured an avant-garde surrealistic ballet.
  • 1948 Easter Parade, Garland becomes Fred Astaire’s vaudeville dance partner in this romantic comedy set to mostly vintage songs by Irving Berlin. The two stars introduced the memorable hobo duet “A Couple of Swells.”

Stepping out with my baby, Drum crazy, A couple of swells, When the midnight train leaves for Alabama

1948–1957: Productive years with MGM and second retirement

Mr ans Mrs Hoofer at home, Test Solo, Thinking of you, Where did you get that girl

  • 1950 Let’s Dance with Betty Hutton was on loan-out to Paramount. While Three Little Words did quite well at the box office, Let’s Dance was a financial disappointment.

Piano dance

  • 1951 Royal Wedding had Fred Astaire dancing on the ceiling, partnering a hat rack (and making it look good), and joining Jane Powell for the knock-about duet “How Could You Believe Me When I Said I Loved You When You Know I’ve Been A Liar All My Life?” Stanley Donen directed, composer Burton Lane and lyricist Alan Jay Lerner wrote the score, and Lerner penned the story of what happens to a brother/sister dance team when sis wants to marry a British nobleman and big bro falls for a West End dancer (played by Winston Churchill’s real life daughter). This serviceable plot was inspired by Astaire’s real life story – his sister Adele had ended their long partnership in order to marry a British nobleman in 1932. (MGM).

You’re all the world to me (dansa al sostre), How could you believe me, Sunday Jumps, Open your eyes

I wanna be a dancing man (sand dance), Oops, Seeing is believing

  • 1953 The Band Wagon  received rave reviews from critics and drew huge crowds. But because of its high cost, it failed to make a profit on its first release. Soon after, Astaire, like the other remaining stars at MGM, was let go from his contract because of the advent of television and the downsizing of film production. 953, The Bandwagon, MGM, Comden and Green wrote this brilliant backstage story of a stage musical struggling on its way to Broadway. Vincente Minnelli directed and Michael Kidd provided the witty choreography. Using songs from several Arthur Schwartz and Howard Dietz stage scores (plus the newly composed “That’s Entertainment”), it featured Fred Astaire, Cyd Charisse, Nanette Fabray, Oscar Levant and British stage star Jack Buchannan. Astaire and Charisse shared a stunning pas de deux in “Dancing In The Dark,” Fabray, Astaire and Buchannan were riotous as “Triplets,” and the suave Astaire-Buchannan duet “I Guess I’ll Have To Change My Plan” is a rarely hailed moment of pure cinematic gold.

Girl Hunt ballet, Dancing in the dark, That’s entertaintment

  • In 1954, Astaire was about to start work on a new musical, Daddy Long Legs (1955) with Leslie Caron at 20th Century Fox. Then, his wife Phyllis became ill and suddenly died of lung cancer. Astaire was so bereaved that he wanted to shut down the picture and offered to pay the production costs out of his pocket. However, Johnny Mercer, the film’s composer, and Fox studio executives convinced him that work would be the best thing for him. Daddy Long Legs only did moderately well at the box office.

Sluefoot, A la bateria, Something is gonna give

  • 1957 His next film for Paramount, Funny Face, teamed him with Audrey Hepburn and Kay Thompson. Despite the sumptuousness of the production and the good reviews from critics, it failed to make back its cost.// 1957 Funny Face was conceived at MGM, but when Paramount refused to loan out Audrey Hepburn, several key members of the Freed unit (who knew they were in the process of being disbanded) made the film at Paramount. Arthur Freed’s longtime associate Roger Edens produced, Stanley Donen directed, and singer-composer Kay Thompson (Edens’ longtime MGM colleague) gave a film-stealing performance as a ruthless fashion magnate. Fred Astaire made everything from a raincoat to an umbrella come alive as dance partners in “Let’s Kiss and Make Up.” The score consisted of four classic George and Ira Gershwin songs, with several new numbers by Edens and Leonard Gershe. Hepburn gave a disarming performance as an intellectual beauty wooed by photographer Astaire while doing photo spreads for Thompson’s magazine. Impressive as the cast and score are, Donen’s unique sense of cinematic flow makes this film a standout. Every song flows out of the action surrounding it, and unforgettable images abound. Film buffs have long treasured Hepburn’s exuberant descent down a staircase in the Louvre, trailing a red tulle wrap in imitation of the sculpture “Winged Victory” (seen in the photo just above). Although visually stunning and thoroughly entertaining, Funny Face was such a box office disappointment that Paramount stopped making musicals altogether, and MGM allowed the Freed unit to fade away. However, the film developed a dedicated following over time.

funny face song

  • 1957 Silk Stockings, MGM, musical film adaptation, filmed in CinemaScope, of the 1955 stage musical of the same name,[2] which itself was an adaptation of the film Ninotchka (1939).[3] Silk Stockings was directed by Rouben Mamoulian, produced by Arthur Freed, and starred Fred Astaire and Cyd Charisse. The supporting cast includes Janis Paige, Peter Lorre, Jules Munshin, and George Tobias repeating his Broadway role.[4][5] It was choreographed by Eugene Loring and Hermes Pan.//Similarly, Astaire’s next project – his final musical at MGM, Silk Stockings (1957), in which he co-starred with Cyd Charisse, also lost money at the box office.

All of you, Ritz rock and roll, All of you, The Red blues

Afterward, Astaire announced that he was retiring from dancing in film. His legacy at this point was 30 musical films in 25 years.

Posted on

Antropologia determinista. Complement

1990-1997 antropologia determinista

  • L’experiència de llibertat
  • La paradoxa del determinisme que pressuposa la llibertat
  • L’emergència de la consciència
  • 2021 Llibertat, determinisme, algoritmes
  • 2023 Tralfamadore
  • 2023 Bilioteca Akaixà
  • 2023 Writing myself in history

L’experiència de llibertat

“La pregunta és si la determinació externa de la identitat implica que l’home està tan determinat com la pedra i que, per tant, la diferència entre comportament automàtic i autònom és només aparent. La diferència no és aparent perquè la pedra està determinada per un observador tipus capsa negra i en canvi l’home només ho està per un dimoni biògraf. En el primer cas només cal tenir en compte el factor extern del moment. En el segon, cal tenir en compte tots els factors externs al llarg de tota la història de l’individu. El que anomenem llibertat humana es basa en què la identitat ja està formada en el moment en que un observador planteja un experiment per esbrinar si l’home està determinat o no. La llibertat és possible perquè hi ha un decalatge temporal entre la formació de la identitat i l’experiència en què aquesta intervé juntament amb els factors externs del moment. Els factors externs que han anat formant la identitat i els que intervenen en l’experiència no són simultanis. Els primers no estan presents per l’observador capsa negra, només ho estan per un dimoni biògraf.”

És a dir que seria a l’inrevés de Kant que deia que érem fenomènicament determinats i noumènicament lliures. Tenim una experiència de llibertat malgrat que del punt de vista d’un observador extern, un dimoni biògraf que hagués resseguit la formació de la identitat de manera que la nostra reacció en qualsevol situació fos completament previsible.

La paradoxa

Notem que el determinisme presenta una paradoxa i és que per experimentar i establir lleis, cal que el subjecte que experimenta estigui fora del sistema. És a dir, tenim una part de l’univers que és el sistema sotmès a experimentació, i l’experimentador, que té lliure albir per poder anar variant les condicions del sistema.

I have noticed even people who claim everything is predestined, and that we can do nothing to change it, look before they cross the road.

Stephen Hawking (Black Holes and Baby Universes and Other Essays )

La consciència

Molt s’ha discutit sobre la irreductibilitat de l’experiència, des del What is like to be a bat de Nagel, i tots els llibres de David Chalmers. Crec que Dennett i els Churchland s’equivoquen del tot quan simplement eliminen el problema. Potser algun dia sabrem quines condicions ha de complir un sistema, ja sia un conjunt de neurones, o un conjunt de xips, per tal que aparegui consciència, l’experiència. Però el que és clar és que no es tracta d’un epifenomen.

2021

Llibertat, Determinisme i algoritmes

Els algoritmes a partir de Big Data prediuen què comprarem, i potser com ens sentim, quines malalties tindrem. En l’article de Wired s’apunta que aixòi equival a tractar les persones com a coses i que es repeteix el problema del fatalisme teològic. [ no comparteixo l’argument. la condició humana i el que entenem per llibretat no s’ha de basar en la seva impredictibilitat. S’ha de basar en que les nostres eleccions siguin complexes i no automàtiques,  basades en una identitat canviant]. Sí que és cert que l’aplicació errònia  d’aquests algoritmes té conseqüències indesitjables. Per exemple, si prediuen que les persones d’unes determinades característiques de gènere o raça, no seran adequades per a segons quins llocs de treball, la predicció farà que es compleixi, ja que no se’ls donarà una oportunitat.

Quan parlem que la condició humana com a causalitat complexa basada en el recorregut vital podem caure en la simplificació de recórrer a un trauma del passat com a explicació  que dóna profunditat a un personatge. Aquest article del New Yorker es planteja si aquest recurs, que tant fan servir escriptors i guionistes, dóna profunditat als personatges o els redueix a un conjunt de símptomes [ des de comèdies com The bodyguard fins a Psicosi, la quantitat de films que es basen en superar una por al pare, o un complex d’Èdip és molt gran]. L’article assenyala, amb raó, que el que ens determina pot ser més divers i que reduir-ho a un únic fet traumàtic és una simplificació empobridora. [ però això no desfà la idea que som completament determinats pel passat; només que els factors poden ser alguna cosa més que un trauma, o una etapa freudiana que en realitat no ha existit]

2023 Tralfamadore

Kurt Vonnegut. Slaughterhouse-Five. El planeta Tralfamadore no viu el temps com un seguit d’instants que se succeeixen on només hi ha el present que segueix un passat que ja no existeix i un futur que no existeix encara. Tots els instants existeixen i un individu, a través de la quarta dimensió, els pot visitar tots [com si es traslladés al llarg d’un corredor a diferents habitacions], tal com fa el protagonista Bill Pilgrim.

2023 Cròniques de l’Akaixà

Diferents membres del moviment teosòfic, Helena Blavatsky (1831–1891),  C. W. Leadbeater’s Clairvoyance (1899) van recollir la noció budista que tot el que succeeix d’alguna manera queda per sempre. Tot el que passa emetria una energia que quedaria enregistrada en un fluid immaterial, semblant a l’èter, que ho impregna tot. Tot el que passa, tot el que cadascun dels humans ha pensat, experimentat, desitjat. Els teosofistes, entre ells Rudolf Steiner, creien amm l’entrenament adequat i en cert estat mental, hi podrien accedir. Alice A. Bailey escrivia al seu llibre Light of the Soul on The Yoga Sutras of Patanjali (1927):

The akashic record is like an immense photographic film, registering all the desires and earth experiences of our planet. Those who perceive it will see pictured thereon: The life experiences of every human being since time began, the reactions to experience of the entire animal kingdom, the aggregation of the thought-forms of a karmic nature (based on desire) of every human unit throughout time.

2023 Adam Lowe. Writing myself in history.  I no obstant, a cada instant, en una situació donada, tenim una experiència de llibertat ja que a l’hora de fer uns llista dels factors que hi tenen a veure, hi sortirà el nostre caràcter, les memòries afectives, el nostre marc moral, les nostres expectatives, en definitiva, el que entenem com a jo.

2024. The Book of the Dead (Sir E. A. Wallis Budge). “Thoth, the Author of the he was called the “scribe (or secretary) of the Great Company of the Gods,” and as he kept the celestial register of the words and deeds of men, he was regarded by many generations of Egyptians as the “Recording Angel.”

Posted on

A New Year Greeting. Auden

On this day tradition allots
to taking stock of our lives,
my greetings to all of you, Yeasts,
Bacteria, Viruses,
Aerobics and Anaerobics:
A Very Happy New Year
to all for whom my ectoderm
is as Middle-Earth to me.

For creatures your size I offer
a free choice of habitat,
so settle yourselves in the zone
that suits you best, in the pools
of my pores or the tropical
forests of arm-pit and crotch,
in the deserts of my fore-arms,
or the cool woods of my scalp.

Build colonies: I will supply
adequate warmth and moisture,
the sebum and lipids you need,
on condition you never
do me annoy with your presence,
but behave as good guests should,
not rioting into acne
or athlete’s-foot or a boil.

Does my inner weather affect
the surfaces where you live?
Do unpredictable changes
record my rocketing plunge
from fairs when the mind is in tift
and relevant thoughts occur
to fouls when nothing will happen
and no one calls and it rains.

I should like to think that I make
a not impossible world,
but an Eden it cannot be:
my games, my purposive acts,
may turn to catastrophes there.
If you were religious folk,
how would your dramas justify
unmerited suffering?

By what myths would your priests account
for the hurricanes that come
twice every twenty-four hours,
each time I dress or undress,
when, clinging to keratin rafts,
whole cities are swept away
to perish in space, or the Flood
that scalds to death when I bathe?

Then, sooner or later, will dawn
a Day of Apocalypse,
when my mantle suddenly turns
too cold, too rancid, for you,
appetising to predators
of a fiercer sort, and I
am stripped of excuse and nimbus,
a Past, subject to Judgement.

After an article by Mary J. Marples
in Scientific American, January, 1969

En aquest dia la tradició assenyala
fer inventari de les nostres vides,
salutacions a tots vosaltres, Llevats,
Bactèries, Virus,
Aeròbics i Anàeròbics:
un Molt Feliç Any Nou
a tots aquells per a qui el meu ectoderma
és com l’Orient Mitjà per a mi.

Per a criatures de la vostra mida ofereixo
un hàbitat que podeu escollir,
de manera que instal·leu-vos a la zona
que més us convingui, a les basses
dels meus porus o als boscos
tropicals de l’aixella i l’entrecuix,
als deserts dels meus avantbraços,
o als boscos càlids de la meva cabellera.

Construïu colònies: us subministraré
la humitat i l’escalfor adequades,
la seborrea i els lípids que us calguin,
amb la condició que no m’amoïneu
mai amb la vostra presència
i us comporteu com a bons hostes,
sense que l’acne es revolti,
ni els peus d’atleta, ni un furòncol.

¿Creieu que la meva temperatura
interna afecta les superfícies on viviu?
Una canvis imprevisibles
documenten la meva immersió propulsada
des de fires on la ment s’angunieja
i als miserables se’ls acuden pensaments
rellevants quan no passa res de res
i ninú no truca i va plovent.

M’agradaria pensar que estic fent
un món que no és impossible,
però que no pot ser un êden:
els meus jocs, els meus actes resoluts,
allà poden esdevenir catastròfics.
Si tu fossis un tipus religiós,
els teus drames ¿com justificarien
un patiment immerescut?

¿D’acord amb quins mites els teus sacerdots
explicarien que els huracans arribin
dues vegades cada vint-i-quatre hores,
cada cop que em vesteixo i desvesteixo,
quan, aferrades a rais de queratina,
ciutats snceres són esbandides
i van a morir en l’espai, o bé a la marea
que m’escalda fins a la mort quan em banyo?

Després, més tard o més d’hora, clarejarà
el Dia de l’Apocalipsi,
quan el meu mantell tot d’una es tornarà
massa fred, massa ranci per a tu,
apetitós per als predadors
d’una espècie més ferotge, i jo
estaré despullat d’excuses i nimbres,
amb un passat pendent de judici.

Posted on

Vespers. Horae Canonicae. Auden

If the hill overlooking our city has always been known as Adam’s Grave, only at dusk can you see the recumbent giant, his head turned to the west, his right arm resting for ever on Eve’s haunch,

can you learn, from the way he looks up at the scandalous pair, what a citizen really thinks of his citizenship,

just as now you can hear in a drunkard’s caterwaul his rebel sorrows crying for a parental discipline, in lustful eyes perceive a disconsolate soul,

scanning with desperation all passing limbs for some vestige of her faceless angel who in that long ago when wishing was a help mounted her once and vanished:

For Sun and Moon supply their conforming masks, but in this hour of civil twilight all must wear their own faces.

And it is now that our two paths cross.

Both simultaneously recognise his Anti-type: that I am an Arcadian, that he is a Utopian.

He notes, with contempt, my Aquarian belly: I note, with alarm, his Scorpion’s mouth.

He would like to see me cleaning latrines: I would like to see him removed to some other planet.

Neither speaks. What experience could we possibly share?

Glancing at a lampshade in a store window, I observe it is too hideous for anyone in their senses to buy: He observes it is too expensive for a peasant to buy.

Passing a slum child with rickets, I look the other way: He looks the other way if he passes a chubby one.

I hope our senators will behave like saints, provided they don’t reform me: He hopes they will behave like baritoni cattivi, and, when lights bum late in the Citadel, I (who have never seen the inside of a police station) am shocked and think: ‘Were the city as free as they say, after sundown all her bureaus would be huge black stones’:

He (who has been beaten up several times) is not shocked at all but thinks: ‘One fine night our boys will be working up there.’

You can see, then, why, between my Eden and his New Jerusalem, no treaty is negotiable.

In my Eden a person who dislikes Bellini has the good manners not to get born: In his New Jerusalem a person who dislikes work will be very sorry he was born.

In my Eden we have a few beam-engines, saddle-tank locomotives, overshot waterwheels and other beautiful pieces of obsolete machinery to play with: In his New Jerusalem even chefs will be cucumber-cool machine minders.

In my Eden our only source of political news is gossip: In his New Jerusalem there will be a special daily in simplified spelling for non-verbal types.

In my Eden each observes his compulsive rituals and superstitious tabus but we have no morals: In his New Jerusalem the temples will be empty but all will practise the rational virtues.

One reason for his contempt is that I have only to close my eyes, cross the iron footbridge to the tow-path, take the barge through the short brick tunnel and

there I stand in Eden again, welcomed back by the krumhorns, doppions, sordumes of jolly miners and a bob major from the Cathedral (romanesque) of St Sophie (Die Kalte):

One reason for my alarm is that, when he closes his eyes, he arrives, not in New Jerusalem, but on some august day of outrage when hellikins cavort through ruined drawing-rooms and fish-wives intervene in the Chamber or

some autumn night of deletions and noyades when the unrepentant thieves (including me) are sequestered and those he hates shall hate themselves instead.

So with a passing glance we take the other’s posture; already, our steps recede, heading, incorrigible each, towards his kind of meal and evening.

Was it (as it must look to any god of cross-roads) simply a fortuitous intersection of life-paths, loyal to different fibs ?

or also a rendezvous between accomplices who, in spite of themselves, cannot resist meeting

to remind the other (do both, at bottom, desire truth?) of that half of their secret which he would most like to forget

forcing us both, for a fraction of a second, to remember our victim (but for him I could forget the blood, but for me he could forget the innocence)

on whose immolation (call him Abel, Remus, whom you will, it is one Sin Offering) arcadias, utopias, our dear old bag of a democracy, are alike founded:

For without a cement of blood (it must be human, it must be innocent) no secular wall will safely stand.

Per bé que el turó que domina la ciutat ha estat sempre conegut amb el nom de Tomba d’Adam, és només a hora foscant que es veu el gegant jacent, ambm el cap girat a ponent i a la dreta descansant per sempre més damunt l’anca d’Eva.

que hom pot descobrir, per la manera en què contempla la desedificant parella, quin concepte té el ciutadà de la ciutadania.

Talment com ara es pot sentir en el marrameu de l’embriac el dolor rebel que clama disciplina paternal, en l’esguard lasciu apercebre una ànima inconsolable,

que escodrinya desesperadament els gambirots que passen i hi cerca vestigis del seu Àngel sense cara que molt de temps ha quan desitjar servia d’alguna cosa la va cavalcar una vegada i desaparegué:

Car el sol i la lluna forneixen llurs màscares igualadores, però en aquesta hora de crepuscle civil tots han de dur posades llurs pròpies cares.

I és ara que els nostres dos camins s’encreuen.

Tots dos reconeixem alhora l’antitipus de l’altre: que jo sóc un arcàdic, que ell és un utopista.

El s’adona amb menyspreu del meu ventre d’Aquari; i jo, alarmat, de la seva boca d’Escorpió.

Li agradaria veure’n netejant latrines; i a mi veure’l traslladat a un altre planeta.

Cap dels dos no parla. Quina experiència podríem compartir?

Mirant una pantalla que hi ha en un aparador, faig notar que és massa horrible perquè ningú en bon seny la compri; ell fa notar que és massa cara per que la pugui comprar un pagès.

Passant prop d’un vailet de suburbi malalt de raquitisme, jo miro cap a l’altre costat; ell hi mira, si en passa un de galtaplè.

Jo espero que els nostres senadors es captindran com sants, posat que no em vulguin reformar; ell espera que es captindran com baritoni cattivi, i, quan els llums cremen a la Ciutadella a gran hora de la nit,

a mi (que no he estat mai en una comissaria de policia) em xoca i penso: “Si la ciutat fos lliure com diuen, a sol colgat totes les oficines serien grans blocs de pedra negra”;

ell (que ha estat atonyinat diverses vegades) no se n’estranya gens ni mica, ans pensa: “un gran vespre la nostra gent hi treballarà”.

Ja veieu, doncs, per què entre el meu Edèn i la seva Nova Jerusalem cap tracte no es pot negociar.

Al meu Edèn qui avorreix Bellini té la bona educació de no haver nascut; a la seva Nova Jerusalem qui avorreix el treball, li sabrà força greu haver nascut.

A meu Edèn tenim unes quantes màquines de balancí, locomotores amb tènder, rodes hidràuliques i alres ginys antiquats amb els quals jugar; a la seva Nova Jerusalem àdhuc els xefs seran com qui, amb la sang més fresa que un peix, vigila una màquina.

Al meu Edèn l’única font d’informació política que tenim és el xafardeig; a la seva Nova Jerusalem, hi haurà un diari especial en ortografia simplificada per a gent no gaire enlletrada.

Al meu Edèn tothom observa rituals compulsius i tabús supersticiosos, però ens manca sentit moral; a la seva Nova Jerusalem els temples seran buits però tothom practicarà les virtuts racionals.

Una de les raons del seu menspreu és que no haig de fer sinó tancar els ulls, travessar el pont de ferro fins al camí de sirga, passar amb la gavarra pel curt túnel de maons, i ve-te’m aquí de nou a l’Edèn, on em tornen a acollir els corns, doppioni i fagots de xalestos minaires, i el tritlleig de la catedral (romànica) de Santa Sofia (Die Kalte):

Una de els raons del meu esverament és que quan ell tanca els ulls entra, no a la Nova Jerusalem, ans en un dia august d’atrocitats en què diablons guimben per sales atrotinades i peixateres intervenen a la Cambra o

en una nit tardorenca de delacions i rivals ofegats, en què lladres impenitents (jo mateix inclòs) són arrestats i aquells que ell odia s’han d’odiar ells mateixos.

Així, doncs, amb un ràpid cop d’ull determinem l’actitud de l’altre; les nostres passes reculen, i ens aviem, inesmenables, cadascú al seu àpat i la seva vetllada.

Fou simplement (com deu semblar a qualsevol déu de cruïlla) un encreuament fortuït de camins de vida, lleials a diferents faules?

O bé una cita entre còmplices que, malgrat ells, no se saben estar de trobar-se.

Per fer memòria a l’altre (delegem tots dos, en el fons, la veritat?) d’aquella meitat de llur secret que ell més voldria oblidar, obligant-nos als dos, per una fracció de segon, a recordar la nostra víctima (si no fos per ell, jo oblidaria la sang; si no fos per mi, ell oblidaria la innocència).

Damunt la immolació de la qual (diguem-li Abel, Remus o qui vulgueu, és el mateix Sacrifici pels Pecats) arcàdies, utopies, el nostre vell sarró de la democràcia, es fonamenten semblantment:

Car sense ciment de sang (cal que sigui humana, cal que sigui innocent) cap mur secular no pot sostenir-se amb seguretat.

Posted on

Prime. Horae Canonicae. Auden

Simultaneously, as soundlessly,
Spontaneously, suddenly
As, at the vaunt of the dawn, the kind
Gates of the body fly open
To its world beyond, the gates of the mind,
The horn gate and the ivory gate
Swing to, swing shut, instantaneously
Quell the nocturnal rummage
Of its rebellious fronde, ill-favored,
Ill-natured and second-rate,
Disenfranchised, widowed and orphaned
By an historical mistake:
Recalled from the shades to be a seeing being,
From absence to be on display,
Without a name or history I wake
Between my body and the day.

Holy this moment, wholly in the right,
As, in complete obedience
To the light’s laconic outcry, next
As a sheet, near as a wall,
Out there as a mountain’s poise of stone,
The world is present, about,
And I know that I am, here, not alone
But with a world and rejoice
Unvexed, for the will has still to claim
This adjacent arm as my own,
The memory to name me, resume
Its routine of praise and blame
And smiling to me is this instant while
Still the day is intact, and I
The Adam sinless in our beginning,
Adam still previous to any act.
I draw breath; this is of course to wish
No matter what, to be wise,
To be different, to die and the cost,
No matter how, is Paradise
Lost of course and myself owing a death:
The eager ridge, the steady sea,
The flat roofs of the fishing village
Still asleep in its bunny,
Though as fresh and sunny still are not friends
But things to hand, this ready flesh
No honest equal, but my accomplice now
My assassin to be, and my name
Stands for my historical share of care
For a lying self-made city,
Afraid of our living task, the dying
Which the coming day will ask.

Simultàniament, tan calladament,
espontàniament, sobtadament
com llavors que al fast de l’alba els gentils
portals del cos s’obren de bat a bat
al món d’enllà, els portals de la ment,
el portal de corn i el de vori,
es tanquen d’una revolada, tot d’una
sufoquen l’escorcoll nocturn
de la Fronda rebel, malcarada,
malintencionada i de poc braç,
sense dret de vot, vídua i òrfena
per un error històric:
evocat de l’ombra per veure-hi clar,
de l’absència a la manifestació,
sense nom ni història em desperto jo
entre el meu cos i el dia.

Sant aquest moment, perfectament a dins
del dret vial, llavors que en total
obediència al clam lacònic de la llum,
immediat com un llençol, prop com una paret,
allà fora, amb el petri aplom d’una muntanya
el món és present, circumstant,
i sé que no sóc sol, aquí,
ans amb un món i m’alegro,
sense cap greuge, que la voluntat no hagi reclamat
encara com a seu aquest braç que jeu al meu costat,
que la memòria no m’hagi anomenat, ni hagi reprès
la rutina del blasme i la lloança
i aquest instant em somrigui quan
el dia resta encara intacte i sóc
l’Adam sens pecat del nostre començament
l’Adam anterior a tot acte.
Prenc alè; i això vol dir, és clar, desitjar
sigui el que sigui, ésser assenyat,
ésser diferent, morir, i el preu que cal pagar,
comsevulla que sigui, és el Paradís
perdut, és clar, i la mort de què sóc deutor:
la carena desficiosa, el mar impertorbable,
les llises teulades del poblet de pescadors
encara adormit a la calanca,
bé que frescs i assolellats no són encara amics
sinó coses abstables, aquesta carn prompte
no és pas l’honrat igual ans el seu còmplice ara,
el meu futur assassí, i el meu nom
representa la part històrica de neguit que em toca
per un falsa ciutat feta sola,
esfereïda de la tasca del nostre viure, el morir
que el dia que s’apropa reclamarà.

Posted on

We Too Had Known Golden Hours. Auden

We, too, had known golden hours
When body and soul were in tune,
Had danced with our true loves
By the light of a full moon,
And sat with the wise and good
As tongues grew witty and gay
Over some noble dish
Out of Escoffier;
Had felt the intrusive glory
Which tears reserve apart,
And would in the old grand manner
Have sung from a resonant heart.
But, pawed-at and gossiped-over
By the promiscuous crowd,
Concocted by editors
Into spells to befuddle the crowd,
All words like Peace and Love,
All sane affirmative speech,
Had been soiled, profaned, debased
To a horrid mechanical screech.
No civil style survived
That pandaemonioum
But the wry, the sotto-voce,
Ironic and monochrome:
And where should we find shelter
For joy or mere content
When little was left standing
But the suburb of dissent?

També nosaltres vam conèixer hores daurades
quan l’ànima i el cos eren amics,
i a la llum groga d’una lluna plena
havíem ballat lents amb els nostres amors,
quan sèiem amb els savis i amb els bons
i creixia l’enginy i l’alegria
després d’un menjar noble, preparat
amb els coneixements de l’Escoffier;
quan havíem sentit la intrusa glòria
que els plors ens tenen sempre reservada,
i a la vella manera tots gosàvem
cantar cançons amb un cor ressonant.
Però sempre atacats i retallats
per la turba promiscua,
i assaonats pels editors
com a encanteris per torbar les multituds,
paraules com Amor i Pau, tot el discurs
afirmatiu i sa va esdevenir groller,
com un horrible xirigueig mecànic.
Cap estil cívic no va sobreviure
a aquest terrabastall,
excepte el to pervers,
el sotaveu sorneguer i monocrom.
¿On trobarem, doncs, un recer
per la felicitat o la satisfacció
– quan ja tan poc queda d’empeus -,
tret dels suburbis del dissentiment?