Abella fustera

La vida  |   Llista d’espècies


L’abella fustera, abella de la fusta o borinot negre (Xylocopa violacea) comuna als Països Catalans i a gran part d’Europa. El seu nom comú al·ludeix al fet que fa els seus nius en la fusta en descomposició.
Malgrat no alimentar-se de fusta, les seves mandíbules els permeten construir un niu amb diverses galeries paral·leles que desemboquen en una obertura única. En les galeries es desenvolupen les larves. A la primavera ponen vàries dotzenes d’ous i després de l’eclosió, les larves s’alimenten d’una barreja de pol·len i nèctar posat per les femelles. La femella té un fibló però no és gens agressiva. Sembla que aquesta espècie podria estar en augment degut a l’escalfament global.

Visiten l’espígol de la terrassa a l’hivern

Estudi de l’evolució humana

→La Terra  | 44E La Terra. Evolució biològica i canvis geològics  |   Cronologia   |   Ha Geològica |  Les preguntes   |    El model    |    Els períodes   |    Pensar  |    Evolució humana


(WK)

Charles Darwin.  1859 On the Origin of Species. 1871 The Descent of Man proposa la teoria que l’home ha evolucionat per selecció natural a partir dels primats.

1925 , Raymond Dart, Australopithecus africanus, entre simis i humans.

1960-70 Louis, Mary, Richard, Meave Leakey a Olduvai Gorge i el llac Turkana. Homínids austrolopitequins i Homo erectus.

1974. Desert Afar, etiòpia. Donald Johanson , Australopithecus afarensis, “Lucy”. 1990 Tim D. White, Ardipithecus ramidus. and A. kadabba.[221]

2013 Rising Star Cave a Sudàfrica


Introducció de l’anàlisi genètica

1967 Vincent Sarich i Allan Wilson publiquen els resultats que mesuren la força de les reaccions immunològiques de l’albúmina del sèrum de la sang i ho interpreten com a la separació genetica. La separació entre els simis i els humans es remuntaria a 10M d’anys.

Amb la seqüenciació del DNA, mitocondrial en dones i cromosoma Y en homes, es podran resseguir les etapes de la diferènciació dels humans i les seves migracions. El 1980 Stringer i altres proposen la hipòtesi “Out of Africa” segons la qual l’homo sàpiens actual és descendent dels originats a l’Àfrica que haurien desplaçat les altres espècies que hi podia haver a altres zones. Coincideix amb el que proposava Darwin. L’homo Sàpiens hauria aparegut a Àfrica evolucionant a partir dels grans simis com els goril·les i ximpanzés. Ernst Haeckel en canvi creia que provenia d’Àsia. La teoria no tenia restes fòssils en les que fonamentar-se fins que el 1920 es van començar a trobar espècies intermèdies a Àfrica. A la dècada dels 1980-1990 es va proposar una teoria alternativa segons la qual l’homo sàpiens hauria evolucionat arreu a partir l’homo erectus, barrejant-se després entre els procedents d’Euràsia i d’Àfrica.

Marmota

Les marmotes (Marmota) són un gènere de mamífers de la família dels esciúrids. Viuen a l’alta muntanya a l’hemisferi nord. Són rosegadors de mida mitjana, una mica més grans que els gats domèstics, de potes curtes i cos ample que els proporcionen un aspecte força rabassut.

Cabana de l’esparver, 2009

 

Catalunya romana

[esborrany]


[fer història catalunya romana]

Empúries

Tarraco: (galeria)

Baetulo: (galeria)


Barcino

Arribada per carretera de Ribes (Pg Sant Joan), carrer del Portal Nou.
Cardo Maximus: Baixada de la Llibreteria, (Plaça St Jaume) carrer del Call
Sortida per carrer Boqueria (Rambla) i carrer Hospital
Decumanus Maximus: carrer del Bisbe (Pl. St Jaume), carrer de la ciutat.
Muralles: des del sud, Gignàs,  Avinyó – Cardus- Banys Nous, carrer de la Palla, Plaça Nova (Catedral), carrer de la Tapineria, carrer del Sots tinent Navarro.

Indicis (Timeout 2024)

(galeria)

Per eixugar-se el cul després de defecar els romans feien servir una esponja enganxada a un pal, que era compartida, el tersorium. (Nautilus)

Història i ciències humanes, s19 s20

Història  |  Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòriaExpedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la històriaEl Projecte de museu


s.XIX

L’escola alemanya d’historiadors. Colonialisme i arqueologia. L’aspiració a millorar la societat, positivisme i humanitarisme. Ciències humanes: economia, antropologia cultural, sociologia, ciències polítiques, dret. Història i ciències humanes al s20, Marx, Freud, Ha mentalitats. Fites.


L’escola Alemanya

(EB) El segle XIX la història està dominada per Alemanya on la invasió de Napoleó va estimular una generació d’historiadors a examinar rigorosament el passat per justificar la independència d’Alemanya. Herder ho havia anticipat al s18. Wilhem von Humboldt. Leopold von Ranke, Lachmann estableixen com treballar a partir de les fonts.
Leopod von Ranke (1795 1886) va establir definitivament com treballar a partir de les fonts. Part de la seva motivació era veure la intervenció de Déu en la història. Karl Lachmann, editor dels poetes llatins, va saber determinar la precedència dels manuscrits font. Fins el 1914 els historiadors de tot el món com el rus Rostovtzeff o l’anglès Stubbs, feien estades a Alemanya per aprendre la seva metodologia.
[La idea de la història com el desplegament de la civilització “superior”, colonització.] [Hegel i l’intent de llegir la història com el desplegament lògic d’un Esperit]


Colonialisme i arqueologia

(Yuval Harari, part del descobriment de la ignorància serà el descobriment de la història]
Mohenjo-daro fou una de les principals ciutats de la vall de l’Indus, una civilització que va desaparèixer el 1900 BC. Cap de les societats anteriors als britànics, ni elsMauryes, ni els Guptes ni els sultans de Delhi ni els grans mogols li van prestar cap atenció.
El 1830 l’oficial britànic Henry Rawlinson va ser enviat a Pèrsia per ajudar el Shah a entrenar l’exèrcit. En el seu temps lliure a trobar a les muntanyes del Zagros una làpida de 15m d’alçada i 25 d’ample, amb inscripcions cuneiformes en persa antic, babiloni i elamita, erigida per Darius I cap el 500 BC.
William Jones va arribar a la Índia el 1783 per fer de jutge a Bengala i va quedar tan fascinat que al cap de 6 mesos ja havia fundat la Asiatic Society per estudiar les cultures d’Àsia. Les seves observacions sobre el sànscrit van ser pioneres en la lingüística comparada i establir la família de llengües indoeuropees.
Es pot dir que els conqueridors europeus van conèixer bé els seus imperis, millor que no pas els conqueridors anteriors i potser que la població nativa.


Positivisme i humanitarisme

(EB) L’antic règim basat en l’aristocràcia i la propietat de terres, queda obsolet amb la Revolució francesa i la revolució industrial. Hi ha un gran augment de població: de 1750 a 1850 Europa passa de 140 a 166M, el món de 728 a més de 1000M. Apareix el proletariat que viurà en condicions precàries en suburbis urbans prop de les fàbriques, una vida menys acceptable que la del serf treballador de la terra d’un senyor, de la família ampla d’un mas, a les relacions més atomitzades d’una ciutat, del treball de la terra a les llargues hores a les fàbriques. Amb la democràcia apareixen el ciutadà com a votant i subjecte polític. La riquesa intangible, permetrà una acumulació desmesurada de capital.

La ciència de les societats i de l’home, la sociologia i l’antropologia, apareixen per les circumstàncies assenyalades i per tres tendències:

  • el positivisme, la creença que tot es pot estudiar i explicar científicament
  • l’humanitarisme, la tendència a millorar la situació dels desvalguts, les condicions de vida dels suburbis, la vida dels empresonats i la rehabillitació.
  • la idea de l’evolució aplicada a les societats, que havia aparegut en paral·lel a la de les espècies.

Ciències humanes

[Els antropòlegs ens han de donar coneixement sobre les societats primitives, les ciències polítiques i estudi de les lleis sobre el govern, política i sistema legal. Els economistes sobre la producció i distribució de béns. Els educadors sobre quin coneixement hem de transmetre i com. Demanem als sociòlegs que ens expliquin les causes de la guerra, la baixa natalitat o la criminalitat.]

Economia
(EB). Estudia els preus, des de les matèries primeres, als productes i serveis finals. La microeconomia se centra en els subjectes productors i consumidors; la macroeconomia en les nacions. Adam Smith a The Wealth of Nations, 1776, va assenyalar que sense intervenció del govern, el lliure mercat en condicions correctes, la cobdícia individual resultaria en preus correctes i virtuts públiques. Jean Baptiste Say (1803) defensa la competència i el lliure mercat contra el proteccionisme; la seva llei diu que la producció crea la demanda. David Ricardo (1817) sobre macroeconomia; un país guanyarà si s’especialitza a produir el que té més valor afegit i importa la resta.  John Stuart Mill defensa d’entrada el lliure mercat però admet intervencions si contribueixen al bé comú d’acord amb l’utilitarianisme (1848). Fréderic Bastiat (La loi 1850) defensa que la llei ha de defensar l’individu i la seva propietat. Introdueix la noció del cost de l’oportunitat (el benefici de decidir l’activitat A en comptes de l’activitat B). La paràbola de la finestra trencada “Ce qu’on voit et ce qu’on ne voit pas” contra dels que dirien que un vidre trencat és bo per l’economia perquè fa circular el diner; només hi guanya el vidrier i no veu tot el que passaria si no s’hagués de reparar el vidre [d’aplicació al turisme barat]. Marx, 1867, afirmarà que el valor és creat pel treball i que és injust enriquir-se només per la propietat dels mitjans de producció. Carl Menger (1873 Volkwirtschatslehre) corregeix la idea que el preu ve determinat pels costos de producció; introduint el marginalisme (el benefici que suposa pel comprador l’ús del bé adquirit, [que pot ser subjectiu]. Els marginalistes com Alfred Marshall, van corregir la idea que els preus es determinaven només per la quantitat d’oferta, també depenen del valor que li assigna el consumidor [arriba un moment en que per més treball que afegim al producte, aquest no augmenta de valor pel consumidor; podria ser l’exemple dels restaurants de luxe? I a l’inrevés, a vegades estem disposats a pagar més del que costa, com amb els iphones. La idea bàsica és que com més consumim d’una cosa, cada unitat successiva ens aporta menys; aplicant-ho a l’hora de demanar un plat a un restaurant, millor tastar-ne molts que afartar-nos amb un de sol]. Léon Walras planteja per cada producte la funció de la demanda i l’oferta i e preu queda determinat on es troben. El 1936, després del crack del 29, Keynes a The General Theory of Employment, Interest and Money va proposar que quan fallava la demanda, abans de caure en recessió i atur, l’estat havia d’emprendre la iniciativa per mantenir els llocs de treball ja que no es tracta d’una resposta eficient dels mercats sinó d’una malaltia. Milton Friedman de l’escola de Chicago, va tornar al lliure mercat indicant que cert nivell d’atur era natural i que voler reduir-lo amb intervenció del govern duia a un augment de la inflació. Va ser recollit pels governs conservadors de Reagan i Thatcher.

Antropologia cultural o etnologia
(EB). [ l’antropologia física se centra en l’evolució dels homínids, i potser també en les diferències entre races?]. Inicialment estudia grups petits de societats primitives a Àfrica, Oceania, Amèrica, i mira de trobar patrons comuns [pel que fa a infrastructura, estructura, superestructura]. [és el que trobem als museus, British, Ginebra, Museu etnològic i de les cultures del món]. Hi ha una visió eurocèntrica que es considera la civilització avançada que observa les altres.  Més endavant s’aplicarà a les societats urbanes actuals.
Des de l’antiguitat, historiadors i filòsofs han fet les preguntes sobre com s’adapten els pobles al seu entorn, sobre els seus costums [ Plató, nomos o fisis ]. Però serà al s19 [colonialisme] que soldats, comerciants i missioners recolliran informació [i espoliaran col·leccions per als museus]. Influirà la teoria de l’evolució de Darwin d’una banda, i també la reflexió sobre el conflicte que apareix quan canvien els mitjans de producció, la infraestructura, mentre que segueix vigent una superestructura que ha quedat obsoleta.
El s20 està marcat per la la figura de Franz Boas que rebutja el idea d’un progrés predeterminat en estadis, màgia, religió, l’evolucionisme de Frazer i altres, sinó que la diversitat de trets físics i culturals és resultat de tots els factors, de l’entorn i del passat d’aquella cultura; abans es pressuposava que la història dels primitius no era rellevant. Margaret Mead ( Coming of Age in Samoa 1928), Ruth Benedict ( The Chrysanthemum and the Sword 1946) i altres el seguiran. A França, Marcel Mauss va fer quelcom semblant, les societats són estructures que intenten mantenir un equilibri i influeixen factors físics i culturals . Claude Lévi-Strauss i Malinowski en seran deixebles. El funcionalisme proposa que els fets de la història o els aspectes de la societat s’expliquen identificant quina funció tenen respecte del conjunt. Radcliffe-Brown fa servir l’estadística i la matemàtica per donar raó de les estructures de parentiu. Ruth Benedict apunta que cada cultura defineix una psicologia pròpia, en contra de la idea d’una psicologia universal [cada cultura definiria unes biografies tipus dins les quals vivim; defineix els models del que és desitjable i el que no, què és acceptable i què no].

Sociologia
 És l’estudi de la conducta humana en les relacions socials, entre persones i els grups. Inclou l’estudi dels costums, estructures, institucions que sorgeixen en les interaccions, què manté units els grups i què els dissol.
En principi l’objectiu de l’antropologia i la sociologia és el mateix. a la pràctica, el primer estudia sobretot societats primitives, com s’organitzen, com satisfan les seves necessitats, quines idees comparteixen. I en tot cas després aplica els seus mètodes a les societats actuals. Els sociòlegs se centren més en societats actuals, els seus problemes i com gestionar-los. Recullen dades i miren d’obtenir correlacions fent servir tècniques d’estadística.
Comte i Spencer parlaven de “l’estàtica” i la “dinàmica” de les societats, què les manté unides i què les fa evolucionar [per semblança amb la física]. Seria la ciència superior. [A layered ontology jo deia que la Física és el ciència dels sistemes físics simples i l’home el més complex] [ Asimov va imaginar la psicohistòria, que permetria predir l’evolució de les societats].
Al s19 la societat es pensava com un organisme que podia evolucionar igual que les espècies biològiques (Herbert Spencer, Benjamin Kid, Lewis H. Morgan, E.B. Tylor).
Émile Durkheim (1858-1917) emfatitza que amb els grups socials apareixen elements diferents dels que podem trobar a la psicologia o biologia  (sentiments col·lectius, costums, nacions) [que els grups no es poden reduir a psicologia i aquesta a la biologia; la idea de quatre tipus de fet que vaig identificar pel meu compte als anys 90].
Kurt Lewin va proposar “l’equació” B = ƒ(P, E) B behavior en funció de la P persona i E l’entorn, assenyalant la importància de la situació del moment més que no pas el passat [ és el tipus d’experiment que plantejava a l’antropologia determinista, però evidentment, el passat de la persona és present a P]. El 1947 introdueix el terme “group dynamics” indicant que el tot és més que la suma de les parts, d’acord amb els principis de la Gestalt. Proposa experiments sobre interacció social.
El “simbolic interactionism” de William James, John Dewey, i George Mead va establir que la ment i el jo no formen part de l’innat de l’home sinó que s’adquireixen en un procés d’interacció social. Alemanya, Max Weber, Goerg Simmel.
[Se centra a vegades en trobar les causes de la pobresa o la criminalitat]. Cada país desenvoluparà les seves tècniques de recerca social. Els pioners a la Índia BBC . CEO generalitat. CIS España.

Ciències polítiques
(EB) [és descriptiu? és normatiu per ser just? és teràpia per estar millor?] [ antecedents en la República de Plató,  Macchiavelli, Hobbes, Rousseau i el Contracte social].
Saint-Simon el 1813 suggereix que la moral i la política poden ser una ciència. El seguirà Auguste Comte. [la idea que la raó ens guiarà per reparar la societat]. Herbert Spencer, Gumplowicz, Pareto, escola de Chicago amb Arthur Bentley, Charles Merriam 1925 New Aspects of Politics.
Harold Lasswell, Psychopathology and politics 1930, Who gets what, when, how 1936. [Estudis dels comportaments dels votants, enquestes d’opinió] [tots sabem què s’ha de fer, però no com ser reelegits si ho fem. Els ciutadans són com nens malcriats que voldrien ser mantinguts sense treballar. Un autòcrata benevolent faria el que cal sense reprimir. Però no hi ha autòcrates benevolents sinó humans cobdiciosos que reprimiran amb crueltat tot el que amenaci el seu poder. En una mena de relació perversa amo-esclau, els ciutadans segueixen els líders i al mateix temps els líders han de prometre el que els seus partidaris esperen, encara que no es pugui complir; i blasmaran els altres de que no es pugui fer. Els líders són presoners dels memes que ells mateixos han sembrat entre els seus votants.] Relacions internacionals: Hans Morgenthau, Politics among nations 1948.

Dret comparat
(EB) Antecedents de Soló compilant les lleis de diferents ciutats-estat. Plató sobre els costums, nomos o fisis. Aristòtil, la Constitució d’Atenes. Els pobles aplicaven els costums; els jutges a vegades havien de decidir sobre costums en conflicte. Cada nació té les seves lleis. L’estudi del dret comparat comença al s19.


Història al s20

(EB) Langlois, Seignobos i Lot, el 1898 estableixen clarament que la Història no és una ciència d’observació ni ha de pretendre formular lleis generals sinó la ciència de com extreure una idea del què va passar a partir de documents i fons imperfectes.
(WK) Al s20 la història es comença a veure més en relació a les ciències socials que no pas com una narrativa [humanística]. Es treballarà prestant atenció a la geografia, economia, ciències polítiques, psicologia i antropologia. A la unió soviètica els historiadors marxistes explicaran la història a partir de l’economia, les relacions entre els grups socials per satisfer les necessitats bàsiques [influits per la dialèctica de Hegel]. Avui no es considera vigent. En van ser seguidors Eric Hobsbawm, E. P. Thompson, Rodney Hilton, Georges Lefebvre, Eugene Genovese, Isaac Deutscher, C. L. R. James, Timothy Mason, Herbert Aptheker, Arno J. Mayer i Christopher Hil. Van oferir visions antimarxistes François Furet, Richard Pipes, J. C. D. Clark, Roland Mousnier, Henry Ashby Turner i Robert Conquest.

[Quin és el debat? Si la història ve determinada per la manera de produir, la tecnologia i l’economia, qui té la propietat dels mitjans de producció; per les estructures polítiques, si es tracta d’una tribu, un senyor feudal o una democràcia, per les idees? si es tracta d’un període religiós, pagà, laic? si creiem en el més enllà o si busquem una gratificació immediata? . la resposta òbvia és que tot compta.] [ O bé si la història ve determinada per la superestructura, per la religió que, per exemple, ens diu que hem d’acceptar la nostra sort i tindrem una recompensa a l’altra vida].

L’escola francesa dels Annales de Febvre i Bloch aspiraven a reconstruir i imaginar la història tenint en compte totes les classes socials i no només els reis i protagonistes de la vida política. D’aquí en va sortir del projecte de la Història de les mentalitats i després  la Histoire des representations. La primera tenia la pretensió de determinar els estats mentals de les classes socials. L’histoire des mentalités était, selon Mandrou, une histoire des visions du monde, d’abord très culturelle; pour d’autres historiens dont Vovelle, l’histoire des mentalités était en fait l’histoire des représentations collectives. En comparaison, pour Roger Chartier, les représentations sont la manière par laquelle on rend présent ce qui est absent. L’italià Carlo Ginzburg parlava de “microhistòries” i en el llibre els cucs i els formatges reconstruïa la vida d’un moliner del segle 16.  Amb la Alltagsgeschichte Lutke i Medick investigacen com era la vida de cada dia en l’Alemanya nazi del s20. [ em van suspendre un examen d’història als 14 anys perquè justament plantejava això, “com era ser un pagès a l’edat mitjana? què li venia al cap quan es llevava al matí?] [ aquesta aspiració em va fer comprar La història de la vida privada de Georges Duby, un dels  membres de la història de les mentalitats.
Intel·lectuals americans han posat la mirada en grups oblidats per motius ètnics o racials.

(EB). El s20 està marcat per la insatisfacció i l’aspiració a millorar de les classes socials baixes i grups oprimits. Si al s19 es creia que el descontent s’acabaria un cop estiguessin satisfetes les necessitats bàsiques, no va ser així.
Marx serà molt influent en el sentit que les societats no s’han de deixar a les forces cegues de la competició sinó que es poden planificar.
Freud influirà en els antropòlegs que miraran de trobar a les cultures primitives traces de l’inconscient que seria comú a tots. En política es buscarà l’origen de l’autoritat i les tensions que genera. (1921 Psicologia de les masses i anàlisi del jo, Massenpsychologie und Ich-Analyse. 1929 El malestar en la cultura, Das Unbehagen in der Kultur, 1929. ).
L’estructuralisme té un paper important. En psicologia implicava que les percepcions no eren una suma indiferenciada de sensacions sinó que estaven organitzades en relacions formant patrons. En sociologia voldrà dir que per entendre la societat hem de posar en relació cada element amb el seu context; no val estudiar només cada element per separat. D’aquí se’n segueix també el funcionalisme, que només podem entendre la conducta en relació a l’estructura.

Escola de Frankfurt. Es funda el 1929 durant la República de Weimar i aplega intelectuals insatisfets tant amb el capitalisme com amb el comunisme. Influències de Hegel, Marx, Freud, Max Weber, Simmel i Georg Lukács. [al final és Hegel-Marx amb matisos?].  Max Horkheimer en va ser el director i fer una crítica d’una societat que tenia una burgesia rica i una classe obrera explotada. D’altres membres notables seran Theodor W. Adorno, Erich Fromm i  Herbert Marcuse, Leo Löwenthal, Friedrich Pollock i Jurgen Habermas que la dirigirà a partir de 1960.
Exilats als USA després del nazisme, Adorno i Horkheimer escriuen la “Dialectic of Enlightenment” (1944) i Adorno Minima Moralia (1951) que són una crítica, no ja del capitalisme sinó de la civilització occidental en general.


Fites

1798 Thomas Malthus. Essay on Population.

1830 Auguste Comte. Cours de philosophie positive. Introdueix la idea de “sociologia” i “antropologia”, una ciència de la societat i de l’home.

1830 Es consolida el concepte de “revolució industrial” (Jérôme-Adolphe Blanqui’s “la révolution industrielle” 1837, Friedrich Engels el 1840 s’hi refereix aDie Lage der arbeitenden Klasse in England. El 1881 Arnold Toynbee el popularitza.

1848 John Stuart Mill, Principles of Political Economy, seguint l’utilitarisme de Jeremy Bentham.

1858 Herbert Spencer,  System of Synthetic Philosophy. La idea de supervivència del més apte de Darwin adaptada als membres de la societat. La hipòtesi que tot es pot explicar amb lleis universals, l’home amb la psicologia i l’antropologia, la societat amb la sociologia.

1867 Karl Marx. Das Kapital. Influït per la dialèctica, proposa que la societat evoluciona pel conflicte de clases. Amb el capitalisme, burgesia i proletariat tenen una relació inestable que durà al socialisme, amb la propietat comuna dels mitjans de producció i finalment a una societat sense classes.

1871 Tylor, Primitive Culture. (Antropologia) la visió de les societats primitives com a subdesenvolupades [ i per tant inferiors, no una manera alterniva de viure].

1887 Ferdinand Tönnies. Gemeinschaft und Gessellchaft (Sociologia) que explica els problemes socials d’europa per la transició de la vida agrícola comunitària a la vida individual de les societats industrials.

1890. Frazer, The Golden Bough, (Antropologia) un estudi que compara mites i religions, identificant ritus de fertilitat, sacrificis humans i altres símbols. Va escandalitzar en incloure el cristianisme com un cas més.

1902 Ernst Crawley, The mystic rose (Antropologia), un estudi de cerimònies de casament.

1907 Franz Boas, Antropology, 1911 The Mind of Primitive Man (1911) (Antropologia). Per un determinada població, la biologia, llenguatge, objectes i cultura, són autònoms, és a dir no es pot fer dependre l’un de l’altre. Tots són resultat d’un passat en el qual intervenen elements culturals i no culturals.

1922 Oswald Spengler, Der Untergang des Abendlandes, la decadència d’ocicident. La idea que les civilitzacions tenen un temps de vida limitat, com les espècies biològiques.

1934-1961 Arnold Toynbee, A Study of History. Classificació de les civilitzacions i de com canvien. Avui no es considera vigent.

1937 Pitirim Sorokin, Social and Cultural Dynamics. Les societats sempre en procés de desintegració i de caos.


La historia moderna s16 s17 s18

Història  |  Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18 |  S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòriaExpedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la històriaEl Projecte de museu


MODERNA s16 s 17 s18

[La Britannica no considera les implicacions de cara a la història que va tenir el contacte amb el nou món. Fins ara la humanitat consistia en Europa, nord d’Àfrica, Orient, Índia i Xina, amb vaguetats sobre Sibèria, Àfrica subsahariana, Indoxina i Indonèsia]

Els historiadors del renaixement introdueixen la idea “d’edat mitjana”, el període entre l’antiquitat clàssica que redescobrien, i la seva època actual que qualificaven de moderna. Apareix en la Historiae Florentini populi de 1442 de Leonardo Bruni i la Historiarum ab inclinatione Romanorum imperii decades de Flavio Biondo. Guicciardini, història d’Itàlia entre 1494 i 1534.

Lorenzo Valla va introduir l’anàlisi filològica que comprovar la validesa de documents històrics i corregir la traducció llatina de la Bíblia. En particular va assenyalar [que els textos llatins no havien estat escrits per Crist ja que aquest parlava en hebreu i mai no va escriure res]. Poliziano va aplicar crítica textual els textos clàssics recuperats, mirant d’establir la cronologia dels documents.

Seguint els humanistes italians, les nacions que anaven naixent escrivien la història de l’origen de la nació. Paralipomena Hispaniae de Joan Margarit i Pau. Història de Polònia de Jean Dluglosz, Germania de Tacitus. Conradus Celtis. Münster Cosmographia de 1544.

Luter va haver de reescriure la història de l’església per negar l’origen diví de l’autoritat del Papa. Els protestants, fent servir la història d’Eusebius,  afirmaven que el papat havia estat corrupte des dels inicis o bé en algun moment al s6. Cada bàndol va escriure la seva versió. Mabillon a De re Diplomatica de 1681, en una polèmica amb jesuïtes sobre la història dels monestirs benedictins va establir el mètode per autenticar documents. Sir Henry Spelman va recollir els arxius de les esglésies a Anglaterra.

[1516 Thomas Moro. Utopia]

Al s17 es van compilar i editar registres de la història romana i medieval. No obstant, mentre que la matemàtica i la física oferien expectatives de progrés per a la societat, aquest no era el cas de la història. En el que serien precedents de les ciències socials apareix la noció “d’estructura” (Hobbes, Montesquieu, Rousseau, Adam Smith). Apareix també la noció de societat ideal i que les societats poden evolucionar.

1651 Hobbes, el Leviathan i la teoria del contracte Social

Al s18 no hi va haver d’entrada grans progressos però sí que hi havia més llibertat. Es podien escriure tesis sense por a ser empresonat si no agradaven al rei o l’església.

1725  Giambatista Vico a la Scienza Nuova presenta les humanitats en conjunt i explica els cicles de la història, com pugen i baixen les civilitzacions.

1748 Montesquieu, L’esprit des Lois, sense ser un historiador, sí que identifica la complexitat de les societats i la separació de poders, legislatiu, executiu i judicial. [Ciències socials]

1758 Quesnay, Tableau economique. Fisiocràcia, que la riquesa, basada en la terra, ve del treball.

1762 Rousseau Contrat Social [Ciències socials]

1764 Edward Gibbon, interessat per la idea de progrés, es planteja investigar “The Decline and Fall of the Roman Empire.” (It was at Rome, on the 15th of October 1764, as I sat musing amidst the ruins of the Capitol, while the barefooted friars were singing vespers in the Temple of Jupiter, that the idea of writing the decline and fall of the city first started to my mind. New Yorker”, we can picture, as in a Piranesi etching, the young Englishman (Gibbon was twenty-seven) perched on the steps of the ancient temple, contemplating the story of how Christianity plunged a continent into a thousand years of superstition and fanaticism, and determining to make that story the basis for a work that would become one of the literary monuments of the Enlightenment.) [ inexacte, qui es va carregar la cultura clàssica van ser els bàrbars ]. [Se li retreu que no va prestar prou atenció a la importància de la religió].

1776 Adam Smith, The Wealth of Nations

Virgili. Geòrgiques

Virgili

Llibre I
Les constel·lacions


Llibre I del conreu

Les constel·lacions i els temps de l’any

Quan la Balança haurà fet iguals les hores del dia i del son, i ja parteix el món per la meitat entre la llum 210 i les ombres, poseu al treball, llauradors, els toros, sembreu els ordis dins les planes fins al límit marcat per les pluges de l’intractable solstici d’hivern. És també el moment de colgar dins la terra la llavor del lli i el cascall estimat de Ceres, i d’inclinar-vos sense espera damunt les arades, mentre ho permet la terra eixuta i els núvols romanen suspesos.

A la primavera, se sembren les faves; aleshores també, gra de Mèdia, t’acullen els solcs esponjosos; i retorna cada any el conreu del mill, quan el Taure resplendent obre l’any amb les seves daurades banyes i, cedint a l’astre que l’acara, el Ca es pon.”

Però, si és per recollir el forment o la robusta espelta que treballes la terra, i només tens esment de les espigues, espera que a l’alba s’escondeixin les filles d’Atlant i que desaparegui la constel·lació de Gnosos amb la seva ardent Corona, abans de confiar als solcs les sements que els deus i d’apressar-te a lliurar a la terra rebel l’esperança de l’any. Molts comencen abans de la posta de Maia; però llur espera es veu mofada per un esplet de vana cugula. Si, al contrari, sembres la veça i el tirabec vulgar i no desdenyes de cultivar la llentilla de Pelúsium, rebràs clares indicacions de l’ocàs del Bouer: comença ara la sembra i continua-la fins a la meitat de les gebrades.

Vet aquí per què uns espais ben delimitats divideixen l’orbe que descriu el sol d’or recorrent cada any les dotze constel·lacions del firmament. Cinc zones es reparteixen el cel: l’una, l’enrogeix sempre el sol roent i la torra sempre amb el seu foc; al seu entorn, dues 235 zones extremes s’estenen per la dreta i per l’esquerra, obscures, preses pel gel i per les negres pluges; entre elles i la zona del mig, d’altres dues han estat concedides als mísers mortals per favor dels déus, i hi ha un cami traçat entre elles dues per on havia de girar obliquament el seguici dels signes La volta celeste, mentre puja alçant-se cap a l’Escítia i els cims Rifeus,” baixa inclinant-se cap a les contrades del migjorn de Libia. L’un d’aquests pols, el tenim sempre al damunt del cap; però l’altre, el tenim sota els peus i només és vist per la negra Estix i pels Manes subterranis. Aquí l’immens Dragó rellisca amb un replec sinuós, a la manera d’un riu, a l’entorn i al llarg de les dues Osses, de les Osses que tenen por de mullar-se dins la plana liquida de l’Oceà. Alli, segons diuen, o regna l’etern silenci d’una nit profunda i els vels de la nit hi atapeeixen les tenebres, o bé l’Aurora, fugint de nosaltres, hi torna i 250 hi porta el dia, i tan aviat com el sol ixent ens fa sentir el buf dels seus cavalls panteixants, alli l’enrogit Vèsper encén els focs de la nit.

Vet aquí com, malgrat el capteny dubtós del cel, podem conèixer per endavant les estacions, el dia de la sega i el temps de la sembra; quan convé batre amb els rems l’ona marmòria del mar pèrfid, d’avarar les flotes equipades o de tombar, al seu temps, el pi dins els boscos. No és endebades que sotgem la posta i l’eixida de les constel·lacions, així com les quatre estacions diverses que es reparteixen igualmente l’any.


 

Sant Andreu

Llocs [ esborrany ] Barcelona   |    Catalunya    |   Món  |  Oníric, Llocs fantàstics


Galeria sencera i mapes

Navas. 10/01/2023. 12.6 km. Les casetes amb jardí que es van fer el Congrés. Passatge de la Guineu. Mural urbà del centre Espronceda. Fonts di’Islàndia, sense aigua. Grup de dones grans fent-se massatges a la Parròquia de San Joan Bosco.

El Congrés i els Indians. 14 km. 26/01/2023. Un barri tranquil amb habitatges socials que es van fer pel Congrés eucarístic de 1952 (carrer Cardenal Tedeschini). Alguns edificis interessants amb planta circular. Felip II amb Bailón. Al llarg de FelipII, blocs amb zones verdes. L’antic canòdrom de la Meridiana.

La Sagrera. 1/02/2023. 23.5 km. Limitada per la via del tren i unes obres interminables. Nou carril bici i zona urbanitzada de nou amb la biblioteca. La nau Bostik, fàbriques funcionalistes, el Parc de la Pegaso, la preciosa Plaça Massadas, La Meridiana amb l’Hipercor.

Sant Andreu del Palomar 3/3/2023 16/3/2023. 61.1 km. Un dels barris amb més personalitat, homogeni com a poble, Plaça Orfila, Sant Andreu del Palomar amb una cupula ‘renaixentista’ (1850),  l’estació, amb el bonic jardí del rec, Santa Marta, Agusti Milà fins la Meridiana, Plaça Xandri, Sant Hipòlit, Gran de Sant Andreu, Baliarda i arribo a la Plaça de Can Fabra amb la Biblioteca i l’espai de la Fabra i Coats. El SAT. Carrers i passatges endreçats, Gran de Sant Andreu, la Plaça del Mercat, la Plaça de les Palmeres. La Rambla Fabra i Puig. Entre Agustí i Milà i Palomar és és modern. La casa Bloc a Torres i Bages. Plaça Mossèn Clapés, la meravella del carrer Grau, que té les cases a l’esquerra i a la dreta uns garatge jardí.

El Bon Pastor. Baró de Viver  16/3/2023. 46.6km.  Recorregut per la zona Industrial, naus de majoristes xinesos, l’edifici de la BWV i mini que es veu des de la Ronda, magatzem d’Amazon. No trobo barri fins al Bon Pastor on hi ha un mercat agradable. Àrea esportiva damunt la ronda litoral aquí i a Baró de Viver. Les casetes del Bon Pastor han estat enderrocades i han fet habitatges nous. N’han conservat unes quantes com a museu (MUHBA). La Maquinista. El Bon Pastor, amb un bloc-barri que té un jardí a dins.

Trinitat vella 31/03/2023. 13.7 km. La meravella desconeguda del Parc de la Trinitat, sense aigua per la sequera. Els habitatges socials humils del turó, mare de Déu de Lorda, la plaça de la Trinitat, el Pont de Sarajevo que travessa la Meridiana que és com riu.

171.5 km

AB


Pissarra amb ferro

Metamòrfica

L’Argentera, desembre 2022


El relleu d’Escornalbou-Puigcerver està modelat en materials del Paleozoic que han quedat a la vista després de la destrucció del recobriment mesozoic. Hi predominen les pissarres pigallades que donen lloc al conjunt de serres i de puigs. Al nord de Riudecols i en un petit sector a Vilanova d’Escornalbou afloren masses de granit. Són granits molt alterats per l’acció atmosfèrica i solcats per intrusions porfídiques. Només al peu de les serres de Pradell i de l’Argentera afloren materials sedimentaris del Triàsic inferior i mitjà, que donen lloc a les cingleres característiques d’aquestes serres.

Conglomerat poligènic

Sedimentària

L’Argentera desembre 2022


El relleu d’Escornalbou-Puigcerver està modelat en materials del Paleozoic que han quedat a la vista després de la destrucció del recobriment mesozoic. Hi predominen les pissarres pigallades que donen lloc al conjunt de serres i de puigs. Al nord de Riudecols i en un petit sector a Vilanova d’Escornalbou afloren masses de granit. Són granits molt alterats per l’acció atmosfèrica i solcats per intrusions porfídiques. Només al peu de les serres de Pradell i de l’Argentera afloren materials sedimentaris del Triàsic inferior i mitjà, que donen lloc a les cingleres característiques d’aquestes serres.

Arenisca eòlica

Roca sedimentària

L’Argentera, desembre 2022

 


El relleu d’Escornalbou-Puigcerver està modelat en materials del Paleozoic que han quedat a la vista després de la destrucció del recobriment mesozoic. Hi predominen les pissarres pigallades que donen lloc al conjunt de serres i de puigs. Al nord de Riudecols i en un petit sector a Vilanova d’Escornalbou afloren masses de granit. Són granits molt alterats per l’acció atmosfèrica i solcats per intrusions porfídiques. Només al peu de les serres de Pradell i de l’Argentera afloren materials sedimentaris del Triàsic inferior i mitjà, que donen lloc a les cingleres característiques d’aquestes serres.

Joan Miró. 1893-1983


Infantesa i estudis 1893-1917

Neix a Barcelona al Ptge del Crèdit, fill de Miquel Miró, un ferrer de Cornudella de Montsant, que tenia un tenia un taller d’orfebreria i rellotgeria al c. Ferran, i de  Dolors Ferrà, filla d’un ebenista Mallorquí.

El 1900 Miró va començar a anar a l’escola privada del carrer del Regomir, 13, on també farà classe de dibuix. El 1907 (14 anys) comença a estudiar Comerç per demana assistir a l’Escola Llotja de dibuix, on tindrà mestres com Modest Urgell i Josep Pascó. Acaba Comerç i entra a treballar a l’adrogueria Casa Dalmau i Oliveres (avui PgPicasso) fins que una febre el fa retirar dos mesos a la casa que els pares havien comprat a Mont-roig del Camp. Sembla que allà va ser on el paisatge l’estimula i decideix ser pintor.  Hi passaria tots els estius fins 1974. El 1912 entra a l’acadèmia d’art dirigida per Francesc Galí i els vespres va al Cercle Artístic de Sant Lluc. Coneix Josep Francesc Ràfols, Sebastià Gasch, Enric Cristòfor Ricart i Josep Llorens i Artigas. S’interessa per la poesia les revistes d’avantguarda.

Tindrà un primer taller al carrer de l’Arc de Jonqueres després al carrer de Sant Pere més Baix, 51, amb EC. Ricart.


Primeres exposicions 1918-1919

Presenta 64 obres a les Galeries Dalmau [Consell de Cent 349], amb influències franceses. Exposició col·lectiva de l’Agrupació Courbet al Cercle Artístic de Sant Lluc. Estiu a Mont-roig del Camp “on va abandonar els colors i les formes dures emprades fins aleshores per altres de més minucioses, segons va explicar en una carta dirigida al seu amic Ricart, datada el 16 de juliol de 1918:
Res de simplificacions ni abstraccions. Ara com ara el que m’interessa més és la cal·ligrafia d’un arbre o d’una teulada, fulla per fulla, branqueta per branqueta, herba per herba, teula per teula. Això no vol dir que aquests paisatges al final acabin sent cubistes o rabiosament sintètics. En fi, ja veurem. El que si em proposo és treballar molt de temps a les teles i deixar-les el més acabades possible, així és que al final de temporada i després d’haver treballat molt si tinc poques teles; no passa res. Durant l’hivern següent continuaran els senyors crítics dient que persisteixo en la meva desorientació.

Mont-roig, l’església i el Poble. 1919. (Fundació Miró)


Paris i Països Baixos 1920-1928

El 1920 visita Paris, coneix Picasso i altres pintors. Passa l’estiu a Mont-roig i el 1921 hi torna per establir-s’hi.  Pau Gargallo li deixa el seu estudi. Picasso s’hi interessa. Una exposició al Licorne. Deixa enrere el cubisme.
Coneix els surrealistes, André Masson amb André Breton. Connecta més amb els poetes que no pas els pintors, Desnos, Éluard, Aragon, Leiris. llegeix  Rimbaud, Lautréamont, Baudelaire i Apollinaire, entre molts altres.

Entre 1921 i 1922 pinta La Masia que culmina i acaba la seva època detallista.

National Gallery Wahsington

Deixa aquesta etapa i comença el món imaginari del Carnaval d’Arlequí  de 1924 que tindrà èxit en  a l’exposició col·lectiva de la Peinture surréaliste de la Galeria Pierre de París de 1925, al costat d’obres de Giorgio de Chirico, Paul Klee, Man Ray, Pablo Picasso i Max Ernst.  La galeria li ofereix un contracte de  1500 francs mensuals a canvi de tota la seva producció artística.

[ és el mateix estil de detalls, només que les vinyes i l’escrostonament de les parets han estat substituïts per formes i símbols]

Una nova exposició encara li dóna més impuls. La gent feia cua i Picasso va encarregar una cobla de sardanes que amenitzaven l’espera. Aquest període fins a 1927 és conegut com el dels somnis i paisatges imaginaris, amb petites inscripcions que suggereixen poemes automàtics. Es trasllada a un estudi més gran i es retroba amb Max Ernst i Paul Éluard. Coneix Pierre Bonnard, René Magritte i Jean Arp.  Èxit de crítica i de vendes, el MoMA adquireix dues obres.

Fa un viatge a Bèlgica i Holanda. Vermeer i els pintors del s17 li causen un gran impacte. Compra postals i de tornada a Paris fa una sèrie coneguda com  Interiors holandesos (Dutch interior al Moma), i després els retrats imaginaris.

Trenca amb els surrealistes quan Breton, afiliat al partit comunista, volia fer signar un programa comú. El 1929 es casa amb Pilar Juncosa. Collages, escultures. Litografies per a llibres (L’arbre des voyageurs, de Tristan Tzara). Exposició a New York. Escenografia pel ballet Jeux d’Enfants de Léonide Massine.


Retorn a Catalunya, Guerres 1929-1941

“La fi del contracte amb el marxant Pierre Loeb, la crisi econòmica provocada pel crac de la borsa de Nova York el 1929, el naixement de la seva filla Dolors i el delicat estat de salut de la seva mare” fan que tanqui el pis a Paris i torni a Catalunya. Forma part de l’associació d’Amics de l’Art Nou (ADLAN) juntament amb Joan Prats, Joaquim Gomis i Josep Lluís Sert. Collages. Exposicions.

El 1936 quan esclata la Gerra civil es queda a Paris amb la seva dona i la seva filla. Natura morta del sabatot i Autoretrat, al MoMA. Cartell “Aidez l’Espagne”. Participa al pavelló de la República el 1937 on hi hauria el Guernica de Picasso i la Font de Mercuri de Calder.

Passa un temps a Varengeville-sur-Mer, a la costa de Normandia. Sèrie Barcelona. Sèrie Constel·Lacions, 23 peces de 38×46 “la iconografia vol representar tot l’ordre del cosmos: les estrelles fan referència al món celestial, els personatges simbolitzen la terra i els ocells són la unió de tots dos. ”

Fundació Miró, 1940


Posguerra i franquisme 1941-1974

Amb la WWII el 1941 torna a Catalunya, amb por a ser detingut, i s’estableix a Mallorca, on només és “el marit de la Pilar”. El 1942 torna a Barcelona per cuidar de la seva mare. Es fa amic del fotògraf Joaquim Gomis i el  ballarí Vicente Escudero.

El 1942 el MoMA li dedica una retrospectiva que el consagra mundialment. Mural al Terrace Plaza Hotel de Cincinnati. Contacte els expressionistes abstractes americans, Jackson Pollock i Arshile Gorky.

Treballa amb ceràmica col·laborant amb Josep Llorens Artigas [la Rambla].

1948 torna a Paris. Maeght es converteix en el marxant de Miró. Deixa la pintura i es dedica més a l’escultura. Es venla finca del passatge del crèdit compra una casa als afores de Palma, Son Abrines. Sert li construeix un taller. Mural de la Unesco. 1958 premi Guggenheim.

Grafismes simples amb traços negres. Temes cel, dona, ocells.

1961. Tríptic Blau I, II, III

(Centre Pompidou)

1968  Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d’un solitari, [ el buit el silenci i l’espiritual  , espais de l’ànima ,

(Fundació Miró)

Als anys 70 qüestiona la pintura com a llenguatge i ataca les superfícies, tallant-les o cremant-les. Les anomena antipintures.
Tapissos en col·laboració amb  Josep Royo.

1974, L’esperança del condemnat a Mort. (Fundació Miró)


Darrers anys 1975-1983

El 1975 s’inaugura la Fundació Miró, de l’arquitecte Josep Lluís Sert, concebuda com a centre d’estudis d’art.

Tapís a Caixabank, 1980 (el que veia cada dia en anar a treballar)

1983 Dona i ocell, que veia anant en bicicleta


Al Mas Miró expliquen que treballava l’art com qui treballa l’hort. Cada dia ben aviat se n’anava al “camp” d’art que conreava i segons el que convenia es dedicava a una obra o a una altra. Quan viatjava duia en un sobre una garrofa de Mon-roig dins un sobre, per recordar-li el contacte amb la terra.


viquipedia, MoMA, Fundació Miró, Mas Miró (audioguia )

Orenetes

Fura

Fura. Mustela putorius

Negra, uns 50 cm. Els egipcis les van domesticar.

 

 

 

Olot. Desembre 2022

Al costat del Fluvià, hens poruga i gairebé xafardera, feia dues passes i es girava per observar-me.

Sonets a Orfeu. Rilke. 1922

Das I. Sonett

Da stieg ein Baum. O reine Übersteigung!
O Orpheus singt! O hoher Baum im Ohr!
Und alles schwieg. Doch selbst in der Verschweigung
ging neuer Anfang, Wink und Wandlung vor.

Tiere aus Stille drangen aus dem klaren
gelösten Wald von Lager und Genist;
und da ergab sich, dass sie nicht aus List
und nicht aus Angst in sich so leise waren,

sondern aus Hören. Brüllen, Schrei, Geröhr
schien klein in ihren Herzen. Und wo eben
kaum eine Hütte war, dies zu empfangen,

ein Unterschlupf aus dunkelstem Verlangen
mit einem Zugang, dessen Pfosten beben, –
da schufst du ihnen Tempel im Gehör.

Pujà un arbre llavors. Pur sobrepujament!
Oh, canta Orfeu! Oh gran arbre a l’orella!
I tot callà. P’rò fins en la callada
hi hagué un nou començar, senyal, mutació.

Animals de silenci sortien empenyent-se
del bosc clar deslliurat de coves i de nius
i es va veure llavors que no per arteria
ni no per por restaven en si talment quiets,

sinó perquè escoltaven. Bramar, cridar, rugir,
se’ls feien poc al cor: on fins llavors hi havia
una cabana a penes per dar acollida a això,

un aixopluc del més obscur desig
amb una entrada de muntants tremosos,
tu els erigires temples a l’oïda.


Das XIII. Sonett

Voller Apfel, Birne und Banane,
Stachelbeere… Alles dieses spricht
Tod und Leben in den Mund… Ich ahne…
Lest es einem Kind vom Angesicht,

wenn es sie erschmeckt. Dies kommt von weit.
Wird euch langsam namenlos im Munde?
Wo sonst Worte waren, fließen Funde,
aus dem Fruchtfleisch überrascht befreit.

Wagt zu sagen, was ihr Apfel nennt.
Diese Süße, die sich erst verdichtet,
um, im Schmecken leise aufgerichtet,

klar zu werden, wach und transparent,
doppeldeutig, sonnig, erdig, hiesig -:
O Erfahrung, Fühlung, Freude -, riesig!

Poma en saó, banana i pera,
grosella… Tot això parla de mort
i de vida en la boca… Sento, sento…
Com es veu en la cara d’un infant

quan les degusta. Això ve de molt lluny.
No se us fa a poc a poc l’inefable a la boca?
On sols hi havia mots llisquen sorpreses
de la polpa dels fruits de sobte alliberades.

Goseu de dir el que s’anomena poma:
tanta dolçor que de primer es condensa
per, lleument excitada en degustar-la,

tornar-se clara, desperta i transparent,
equívoca, solar i terrenal, d’aquí-:
Oh experiència, tacte, joia immensa!


Das XXI. Sonett

Frühling ist wiedergekommen. Die Erde
ist wie ein Kind, das Gedichte weiß;
viele, o viele…. Für die Beschwerde
langen Lernens bekommt sie den Preis.

Streng war ihr Lehrer. Wir mochten das Weiße
an dem Barte des alten Manns.
Nun, wie das Grüne, das Blaue heiße,
dürfen wir fragen: sie kanns, sie kanns!
Erde, die frei hat, du glückliche, spiele
nun mit den Kindern. Wir wollen dich fangen,
fröhliche Erde. Dem Frohsten gelingts.

O, was der Lehrer sie lehrte, das Viele,
und was gedruckt steht in Wurzeln und langen
schwierigen Stammen: sie singts, sie singts!

La primavera ha retornat. La terra
és com un nen que sap poemes, molts,
moltíssims…, oh! Pel gran esforç
del llarg estudi fet rep ara el premi.

Sever fou el seu mestre. Ens agradava veure
la blancor en la barba d’aquell home vell.
Ara, com el verd, com el blau es diuen,
podem preguntar-li, que ella ho sap, ho sap!

Terra de vacances, amb tots els infants
feliç ara juga. Volem atrapar-te,
radiant de joia. El més alegre ho aconseguirà.

Allò que el mestre li ensenyà, moltíssim,
i el que està imprès a les arrels i als llargs
troncs complicats: ella ho canta, ella ho canta!


SEGONA PART

Das I. Sonett

Atmen, du unsichtbares Gedicht!
Immerfort um das eigne
Sein rein eingetauschter Weltraum. Gegengewicht,
in dem ich mich rhythmisch ereigne.

Einzige Welle, deren
allmähliches Meer ich bin;
sparsamstes du von allen möglichen Meeren, –
Raumgewinn.

Wieviele von diesen Stellen der Raume waren schon
innen in mir. Manche Winde
sind wie mein Sohn.

Erkennst du mich, Luft, du, voll noch einst meiniger Orte?
Du, einmal glatte Rinde,
Rundung und Blatt meiner Worte.

Respirar, oh invisible poema!
Constantment entorn del propi ésser,
espai còsmic pur per intercanvi. Contrapès
en què rítmicament jo m’acompleixo.

Única onada de la qual
sóc mar, a poc a poc;
tu, el més amesurat de tots els mars possibles,-
guany d’espai.

Quants d’aquests llocs de l’espai foren
ja dins de mi. Hi ha més d’un vent
que és com fill meu.

Em reconeixes, aire, en altre temps ple encara dels meus llocs?

Tu, llisa escorça un dia,
corbesa i fulla dels meus morts?

[la respiració]


Das V. Sonett

Blumenmuskel, der der Anemone
Wiesenmorgen nach und nach erschließt,
bis in ihren Schoß das polyphone
Licht der lauten Himmel sich ergießt,

in den stillen Blütenstern gespannter
Muskel des unendlichen Empfangs,
manchmal so von Fülle übermannter,
dass der Ruhewink des Untergangs

kaum vermag die weitzurückgeschnellten
Blatterränder dir zurückzugeben:
du, Entschluss und Kraft von wieviel Welten!

Wir, Gewaltsamen, wir währen länger.
Aber wann, in welchem aller Leben,
sind wir endlich offen und Empfänger?

Oh múscul de la flor, que res no apressa,
tu que obres i’anèmona els matins
musicals de la prada, quan es vessa
la llum dels cels, sonora, calze endins.

Oh múscul de l’acolliment a tesa,
extàtic en l’estrella-flor silent,
a voltes tan feixuc de la riquesa
dels espais, que el repòs que duu el ponent

a males penes et retorna els caires
dels pètals sorns, esbatanats als aires.
Tu, de tants mons, decisió, poder!

Cruels, nosaltres som més duradors.
Però quan el copsem, per fi, l’obert?
En quina vida som acollidors?


Das XVII. Sonett

Wo, in welchen immer selig bewässerten Garten, an welchen
Bäumen, aus welchen zärtlich entblätterten Blüten-Kelchen
reifen die fremdartigen Früchte der Tröstung? Diese
köstlichen, deren du eine vielleicht in der zertretenen Wiese

deiner Armut findest. Von einem zum anderen Male
wunderst du dich über die Größe der Frucht,
über ihr Heilsein, über die Sanftheit der Schale,
und dass sie der Leichtsinn des Vogels dir nicht vorwegnahm und nicht die Eifersucht

unten des Wurms. Giebt es denn Bäume, von Engeln beflogen,
und von verborgenen langsamen Gärtnern so seltsam gezogen,
dass sie uns tragen, ohne uns zu gehören?

Haben wir niemals vermocht, wir Schatten und Schemen,
durch unser voreilig reifes und wieder welkes Benehmen
jener gelassenen Sommer Gleichmut zu stören?

On, en quins jardins sempre bellament arrosats, en quines
rares arbredes, en quins calzes de flors, tendrament esfullats,
brollen les insòlites fruites del conhort humanal? Les divines
fruites madures, de sabor exquisit, de les quals en els prats afollats

de la teva pobresa, potser en copses una. Sí, aquests dies,
amb la flonja saó, l’esclatant plenitud
de la fruita, amb la seva benigníssima pell, t’extasies.
I com t’admira que la frívola folga de l’ocell no se te l’hagi endut

ni l’enveja del cuc a la tija! ¿Hi ha, doncs, arbres oerfets
que els àngels sobrevolen, que conreen lentíssims jardiners secrets,
arbres purs, que no són de ningú, i ens les porten, les fruites?

¿I com és que nosaltres, esquemes i ombres només,
que ben tost madurem i ens marcim poc després,
no torbem l’assossec d’aquests plàcids estius amb l’estrèpit de les nostres lluites?


Das XXIX. Sonett

Stiller Freund der vielen Fernen, fühle,
wie dein Atem noch den Raum vermehrt.
Im Gebälk der finstern Glockenstühle
lass dich läuten. Das, was an dir zehrt,

wird ein Starkes über dieser Nahrung.
Geh in der Verwandlung aus und ein.
Was ist deine leidendste Erfahrung?
Ist dir Trinken bitter, werde Wein.

Sei in dieser Nacht aus Übermaß
Zauberkraft am Kreuzweg deiner Sinne,
ihrer seltsamen Begegnung Sinn.

Und wenn dich das Irdische vergaß,
zu der stillen Erde sag: Ich rinne.
Zu dem raschen Wasser sprich: Ich bin.

Amic silent de tantes llunyanies,
percep com el teu buf l’espai encara eixampla.
En el bigam dels tenebrosos jous de les campanes
deixa’t retrunyir. Tot el que de tu es nodreix

esdevé fort amb una menja així.
Entra i surt en la teva trasmudança.
Quina és l’experiència que et dol més?
T’és amargant el beure? Fes-te vi.

Sigues enmig d’aquesta nit de desmesura
una màgica força en la cruïlla
dels teus sentits, sentit del seu estrany retrobament.

I si de tu s’oblida el terrenal,
a la terra quieta digues: jo flueixo.
A l’aigua impetuosa fes esment: jo sóc.


Wera Ocukama Knoop, la jove ballarina que va inspirar els sonets a Orfeu

Rilke

Duinese Elegien. Rilke 1912-1921

Die erste Elegie. 1912

Wer, wenn ich schriee, hörte mich denn aus der Engel
Ordnungen? und gesetzt selbst, es nähme
einer mich plötzlich ans Herz: ich verginge von seinem
stärkeren Dasein. Denn das Schöne ist nichts
als des Schrecklichen Anfang, den wir noch grade ertragen,
und wir bewundern es so, weil es gelassen verschmäht,
uns zu zerstören. Ein jeder Engel ist schrecklich.

../..

Ja, die Frühlinge brauchten dich wohl. Es muteten manche
Sterne dir zu, dass du sie spürtest.

../..

Freilich ist es seltsam, die Erde nicht mehr zu bewohnen,
kaum erlernte Gebräuche nicht mehr zu üben,
Rosen, und andern eigens versprechenden Dingen
nicht die Bedeutung menschlicher Zukunft zu geben;
das, was man war in unendlich ängstlichen Händen,
nicht mehr zu sein, und selbst den eigenen Namen
wegzulassen wie ein zerbrochenes Spielzeug.
Seltsam, die Wünsche nicht weiterzuwünschen. Seltsam,
alles, was sich bezog, so lose im Raume
flattern zu sehen. Und das Totsein ist mühsam
und voller Nachholn, dass man allmählich ein wenig
Ewigkeit spürt. – Aber Lebendige machen
alle den Fehler, dass sie zu stark unterscheiden.
Engel (sagt man) wüssten oft nicht, ob sie unter
Lebenden gehn oder Toten. Die ewige Strömung
reißt durch beide Bereiche alle Alter
immer mit sich und übertönt sie in beiden.

Qui, doncs, si jo cridés, em sentiria d’entre els ordres
dels àngels? I, fins posat que un d’ells de sobte m’acollís
en el seu pit, m’esvaniria jo davant la seva
més potent existència. Perquè el bell no és res més
que el començ del terrible, que encara suportem tot just,
i ens meravella tant perquè amb indiferència
desdenya destruir-nos. Tot àngel és terrible.

Si, fas molta falta a les primaveres. Alguns estels
et demanaven massa que els seguissis el rastre.

És estrany, certament, ja no habitar la terra,
no fer ús de costums a penes adquirits,
no dar a les roses i a d’altres coses que eren tota una promesa
la significança d’un futur humà;
i allò que fórem entre mans infinitament ansioses
deixar de ser-ho, i fins i tot el propi nom
abandonar com una joguina que s’ha fet malbé.
Estrany no anar desitjant els desigs. Estrany
veure allò que fou travat com voleteja
tan solt dintre l’espai. I l’estar mort és ardu i ple d’inacabables
recobraments per tal d’anar sentint un punt
d’eternitat. – Però els vivents cometen tots
l’error de fer distincions massa tallants.
Els àngels (diuen) sovint no saben si entre vius
o bé entre morts es mouen. L’eternal corrent
arrossega a través dels dos regnes totes les edats
per sempre amb ell i en tots dos el seu so predomina.

 


Die zweite Elegie 1912

Jeder Engel ist schrecklich. Und dennoch, weh mir,
ansing ich euch, fast tödliche Vögel der Seele,
wissend um euch. Wohin sind die Tage Tobiae,
da der Strahlendsten einer stand an der einfachen Haustür,
zur Reise ein wenig verkleidet und schon nicht mehr furchtbar;

../..

Denn wir, wo wir fühlen, verflüchtigen; ach wir
atmen uns aus und dahin; von Holzglut zu Holzglut
geben wir schwächern Geruch. Da sagt uns wohl einer:
ja, du gehst mir ins Blut, dieses Zimmer, der Frühling
füllt sich mit dir… Was hilfts, er kann uns nicht halten,
wir schwinden in ihm und um ihn. Und jene, die schön sind,
o wer hält sie zurück? Unaufhörlich steht Anschein
auf in ihrem Gesicht und geht fort. Wie Tau von dem Frühgras
hebt sich das Unsre von uns, wie die Hitze von einem
heißen Gericht. O Lächeln, wohin? O Aufschaun:
neue, warme, entgehende Welle des Herzens -;
weh mir: wir sinds doch. Schmeckt denn der Weltraum,
in den wir uns lösen, nach uns? Fangen die Engel
wirklich nur Ihriges auf, ihnen Entströmtes,
oder ist manchmal, wie aus Versehen, ein wenig
unseres Wesens dabei? Sind wir in ihre
Züge so viel nur gemischt wie das Vage in die Gesichter
schwangerer Frauen? Sie merken es nicht in dem Wirbel
ihrer Rückkehr zu sich. (Wie sollten sie’s merken.)

Liebende könnten, verstünden sie’s, in der Nachtluft
wunderlich reden. Denn es scheint, dass uns alles
verheimlicht. Siehe, die Bäume sind; die Häuser,
die wir bewohnen, bestehn noch. Wir nur
ziehen allem vorbei wie ein luftiger Austausch.
Und alles ist einig, uns zu verschweigen, halb als
Schande vielleicht und halb als unsägliche Hoffnung.

Tot àngel és paorós. I tanmateix, ai de mi!,
us he invocat, ocells quasi mortífers per a l’ànima,
sabent com sou. Ja han passat els dies de Tobias,
quan un dels més fulgents de vosaltres s’estava a peu dret a la senzilla porta de la casa,
vestit una mica de viatge, i ja no paorós,

Perquè nosaltres on sentim ens esvaïm, ai!, nosaltres
aspirem i alenem, de cremall en cremall
fem fortor sempre menys forta. Potser llavors algú ens diu:
sí, tu te’m fiques a la sang, aquesta cambra, la primavera
s’omple de tu… Què se’n treu? No reïx a retenir-nos-hi,
al seu entorn, ens esfumem. I aquells que són bells,
oh, qui els reté? Incessantment l’aparença
es posa en el seu rostre, i se’ls en va com la rosada de l’herba tendra;
el nostre s’evapora de nosaltres, tal com l’ardència ho fa
d’un menjar que crema. Somriure, on te’n vas? Mirada enlaire,
noves i càlides, fugisseres onades del cor…
Ai de mi! Tanmateix som. És que l’univers en què
ens dissolem té gust de nosaltres? De debò que els àngels
hi captaren només el seu, el que va fluir d’ells,
o bé alguna vegada, com si fos per descuit, hi captaren
un pessic d’esser nostre? Som nosaltres només un pèl
barrejats en els seus trets com el difús en el rostre
de les dones prenyades? Elles no ho noten, en el remolí
del seu regrés a si mateixes. (I com ho sabrien?)

Si ho entenguessin, uns amants podrien en l’aire de la nit
parlar meravellosament. Perquè sembla
com si tot ens amagués. Mira: els arbres existeixen, les cases
que habitem encara duren. Només nosaltres
passem de llarg arreu com un rellevament ventís.
I tot està d’acord a silenciar-nos, tant per
vergonya com potser per una esperança de no dir.


Die siebente Elegie 1922

Nicht nur die Morgen alles des Sommers -, nicht nurwie sie sich wandeln in Tag und strahlen vor Anfang.
Nicht nur die Tage, die zart sind um Blumen, und oben,
um die gestalteten Bäume, stark und gewaltig.
Nicht nur die Andacht dieser entfalteten Kräfte,
nicht nur die Wege, nicht nur die Wiesen im Abend,
nicht nur, nach spätem Gewitter, das atmende Klarsein,
nicht nur der nahende Schlaf und ein Ahnen, abends…
sondern die Nächte! Sondern die hohen, des Sommers,
Nächte, sondern die Sterne, die Sterne der Erde.
O einst tot sein und sie wissen unendlich,
alle die Sterne: denn wie, wie, wie sie vergessen!

No solament tots els matins de l’estiu, no solament
com es transformen en dia i llambregen abans de l’inici.
No solament els dies que són tendres al voltant de flors, i que,
a dalt, són forts i poderosos entorn dels arbres configurats.
No solament la pietat d’aquestes forces desplegades.
No solament els camins, no solament els prats,
no solament, després de la tempesta tardana, la claredat que respira,
no solament el son que s’apropa, i un pressentiment al vespre,
sinó també les nits! Sinó les nits altes
les de l’estiu, sinó els estels de la terra!
Oh, un dia ser mort i conèixer-los tots infinitament,
tots els estels, ja que ells com, com, com obliden!


Die neunte Elegie 1922

Erde, ist es nicht dies, was du willst: unsichtbar
in uns erstehn? – Ist es dein Traum nicht,
einmal unsichtbar zu sein? – Erde! unsichtbar!
Was, wenn Verwandlung nicht, ist dein drängender Auftrag?
Erde, du liebe, ich will. Oh glaub, es bedürfte
nicht deiner Frühlinge mehr, mich dir zu gewinnen -, einer,
ach, ein einziger ist schon dem Blute zu viel.
Namenlos bin ich zu dir entschlossen, von weit her.
Immer warst du im Recht, und dein heiliger Einfall
ist der vertrauliche Tod.

Siehe, ich lebe. Woraus? Weder Kindheit noch Zukunft
werden weniger….. Überzähliges Dasein
entspringt mir im Herzen.

Terra, no és això el que vols, ressorgir
en nosaltres invisiblement? -No és el teu somni
ser de cop invisible? Terra! Invisible!
Què, si no és mutació, què és la teva ardent comanda?
Terra, estimada, jo ho vull. Creu-me, no caldrien
més primaveres teves per a guanyar-me, una,
una de sola ja és massa per a la sang.
Innominadament m’he decidit per tu ja fa molt de temps.
Sempre vas tenir raó, i la teva inspiració santa
és l’íntima mort.

Mira, jo visc. De què? Ni infantesa ni futur
minven. En el cor, m’hi floreix
a vessar l’existència.


Die zehnte Elegie 1912-1922

Dass ich dereinst, an dem Ausgang der grimmigen Einsicht,
Jubel und Ruhm aufsinge zustimmenden Engeln.
dass von den klar geschlagenen Hämmern des Herzens
keiner versage an weichen, zweifelnden oder
reißenden Saiten. dass mich mein strömendes Antlitz
glänzender mache; dass das unscheinbare Weinen
blühe. O wie werdet ihr dann, Nächte, mir lieb sein,
gehärmte. dass ich euch knieender nicht, untröstliche Schwestern,
hinnahm, nicht in euer gelöstes
Haar mich gelöster ergab. Wir, Vergeuder der Schmerzen.
Wie wir sie absehn voraus, in die traurige Dauer,
ob sie nicht enden vielleicht. Sie aber sind ja
unser winterwähriges Laub, unser dunkeles Sinngrün,
eine der Zeiten des heimlichen Jahres -, nicht nur
Zeit -, sind Stelle, Siedelung, Lager, Boden, Wohnort.

Freilich, wehe, wie fremd sind die Gassen der Leid-Stadt,
wo in der falschen, aus Übertönung gemachten
Stille, stark, aus der Gussform des Leeren der Ausguss
prahlt: der vergoldete Lärm, das platzende Denkmal.
O, wie spurlos zerträte ein Engel ihnen den Trostmarkt,
den die Kirche begrenzt, ihre fertig gekaufte:
reinlich und zu und enttäuscht wie ein Postamt am Sonntag.
Draußen aber kräuseln sich immer die Ränder von Jahrmarkt.
Schaukeln der Freiheit! Taucher und Gaukler des Eifers!
Und des behübschten Glücks figürliche Schießstatt,
wo es zappelt von Ziel und sich blechern benimmt,
wenn ein Geschickterer trifft. Von Beifall zu Zufall
taumelt er weiter; denn Buden jeglicher Neugier
werben, trommeln und plärrn. Für Erwachsene aber
ist noch besonders zu sehn, wie das Geld sich vermehrt, anatomisch,
nicht zur Belustigung nur: der Geschlechtsteil des Gelds,
alles, das Ganze, der Vorgang -, das unterrichtet und macht
fruchtbar………
…. Oh aber gleich darüber hinaus,
hinter der letzten Planke, beklebt mit Plakaten des >Todlos<,
jenes bitteren Biers, das den Trinkenden süß scheint,
wenn sie immer dazu frische Zerstreuungen kaun…,
gleich im Rücken der Planke, gleich dahinter, ists wirklich.
Kinder spielen, und Liebende halten einander, – abseits,
ernst, im ärmlichen Gras, und Hunde haben Natur.
Weiter noch zieht es den Jüngling; vielleicht, dass er eine junge
Klage liebt….. Hinter ihr her kommt er in Wiesen. Sie sagt:
– Weit. Wir wohnen dort draußen…. Wo? Und der Jüngling
folgt. Ihn rührt ihre Haltung. Die Schulter, der Hals -, vielleicht
ist sie von herrlicher Herkunft. Aber er lät sie, kehrt um,
wendet sich, winkt… Was solls? Sie ist eine Klage.

Nur die jungen Toten, im ersten Zustand
zeitlosen Gleichmuts, dem der Entwöhnung,
folgen ihr liebend. Mädchen
wartet sie ab und befreundet sie. Zeigt ihnen leise,
was sie an sich hat. Perlen des Leids und die feinen
Schleier der Duldung. – Mit Jünglingen geht sie
schweigend.

Aber dort, wo sie wohnen, im Tal, der Älteren eine, der Klagen,
nimmt sich des Jünglings an, wenn er fragt: – Wir waren,
sagt sie, ein Großes Geschlecht, einmal, wir Klagen. Die Väter
trieben den Bergbau dort in dem großen Gebirg; bei Menschen
findest du manchmal ein Stück geschliffenes Ur-Leid
oder, aus altem Vulkan, schlackig versteinerten Zorn.
Ja, der stammte von dort. Einst waren wir reich. –

Und sie leitet ihn leicht durch die weite Landschaft der Klagen,
zeigt ihm die Säulen der Tempel oder die Trümmer
jener Burgen, von wo Klage-Fürsten das Land
einstens weise beherrscht. Zeigt ihm die hohen
Tränenbäume und Felder blühender Wehmut,
(Lebendige kennen sie nur als sanftes Blattwerk);
zeigt ihm die Tiere der Trauer, weidend, – und manchmal
schreckt ein Vogel und zieht, flach ihnen fliegend durchs Aufschaun,
weithin das schriftliche Bild seines vereinsamten Schreis. –
Abends führt sie ihn hin zu den Gräbern der Alten
aus dem Klage-Geschlecht, den Sibyllen und Warn-Herrn.
Naht aber Nacht, so wandeln sie leiser, und bald
mondets empor, das über Alles
wachende Grab-Mal. Brüderlich jenem am Nil,
der erhabene Sphinx -: der verschwiegenen Kammer
Antlitz.
Und sie staunen dem krönlichen Haupt, das für immer,
schweigend, der Menschen Gesicht
auf die Waage der Sterne gelegt.

Nicht erfasst es sein Blick, im Frühtod
schwindelnd. Aber ihr Schaun,
hinter dem Pschent-Rand hervor, scheucht es die Eule. Und sie,
streifend im langsamen Abstrich die Wange entlang,
jene der reifesten Rundung,
zeichnet weich in das neue
Totengehör, über ein doppelt
aufgeschlagenes Blatt, den unbeschreiblichen Umriss.

Und höher, die Sterne. Neue. Die Sterne des Leidlands.
Langsam nennt sie die Klage: – Hier,
siehe: den Reiter, den Stab, und das vollere Sternbild
nennen sie: Fruchtkranz. Dann, weiter, dem Pol zu:
Wiege; Weg; Das Brennende Buch; Puppe; Fenster.
Aber im südlichen Himmel, rein wie im Innern
einer gesegneten Hand, das klar erglänzende >M<,
das die Mütter bedeutet…… –

Doch der Tote muss fort, und schweigend bringt ihn die ältere
Klage bis an die Talschlucht,
wo es schimmert im Mondschein:
die Quelle der Freude. In Ehrfurcht
nennt sie sie, sagt: – Bei den Menschen
ist sie ein tragender Strom. –

Stehn am Fuß des Gebirgs.
Und da umarmt sie ihn, weinend.

Einsam steigt er dahin, in die Berge des Ur-Leids.
Und nicht einmal sein Schritt klingt aus dem tonlosen Los.

*

Aber erweckten sie uns, die unendlich Toten, ein Gleichnis,
siehe, sie zeigten vielleicht auf die Kätzchen der leeren
Hasel, die hängenden, oder
meinten den Regen, der fällt auf dunkles Erdreich im Frühjahr. –

Und wir, die an steigendes Glück
denken, empfänden die Rührung,
die uns beinah bestürzt,
wenn ein Glückliches fällt.

 

Oh, que jo un dia en sortir de la visió enfurismada
canti la joia i la glòria que aproven els àngels,
que dels martells del cor, que tan clar martellegen,
cap no falli en les cordes, per fluixes, o dubtoses,
o bé trencades. Que el meu rostre fluent em faci
més fúlgid, que el plor inapreciable
floreixi! Oh, nits pesaroses, com em sereu llavors
agradables! Que jo no us hagués acceptat de genolls, germanes
inconsolables, que no m’hagués rendit als vostres cabells deslligats!
més abandonament! Nosaltres, malgastadors de dolors,
com apartem davant d’ells la vista cap a la consirosa durada,
com si potser no s’acabessin! Però és que ells són
el nostre fullatge que l’hivern acredita, el verd fosc dels sentits,
un dels temps de l’any ocult –no solament
temps-, són lloc, assentament, campament, sòl, habitatge.

És cert, ai las!, que estranys que són els carrerons de la ciutat del dolor,
on en una pau falsa, feta de xivarri excessiu,
fort, l’abocador s’ufana del motlle
del buit: de l’avalot daurat, del monument rebentat.
Oh, com l’àngel els trepitjaria, sense deixar rastre, el mercat del consol
que l’església limita, la que ells han comprat netament, feta,
tancada i decebuda com el servei de correus el diumenge!
Però fora s’ericen sempre els marges de la fira,
gronxadors de llibertat! Bussos i il·lusionistes de la gelosia!
Tir al blanc amb figures d’una sort endiumenjada,
on des del fitó hi ha enrenou i conducta de xapa
si un de més hàbil hi encerta. I aquest va fent tentines
des de l’aplaudiment a l’atzar, ja que tendotes de qualsevol curiositat
hi fan reclam, timbalegen i somiquen. Però per a adults
hi ha quelcom per a ells, que ho contemplin: com els calés creixen
anatòmicament i no solament per a divertir-s’hi: les vergonyes del diner,
tot, el conjunt, el procés- això ensenya i dóna
fecunditat…
Oh, però de seguida, a més a més,
darrere les últimes tanques, amb el rètol “sense mort”
hi ha aquella cervesa amarga que als bevedors sembla dolça
quan acompanayant-la masteguen distraccions fresques…
darrere, al revers de les tanques, darrere mateix hi és de debò.
Nens juguen, amants s’enllacen, a distància,
greus, en l’herba esclarissada i gossos hi tenen el seu natural.
El jove és atret més enllà, potser és que estima una Queixa
jove… La segueix cap a la prada. Ella diu:
“Lluny. Nosaltres vivim allà fora…” On? I el jove
li va darrere. L’actitud d’ella el commou. Les espatlles, el coll… qui sap
si ella és d’origen senyorial. Però ell la deixa, recula
i es gira… fa senyes. Què vol? Ella és una queixa.
Només els morts joves en el primer estadi
de la serenor intemporal, el de desavesar-se,
la segueixen amb amor. Ella espera
donzelles i s’hi fa amiga. Els mostra, en veu baixa,
el que ella duu. Perles de dolor i els tènues
vels de paciència. I va calladament
amb els joves.

Però on elles viuen, a la vall, una de les Queixes més ancianes
emprèn el jove, i a la seva pregunta: “Nosaltres vam ser”
-li diu- “antany un llinatge il·lustre, nosaltres, les Queixes. Els nostres pares
eren minaires allà, a la gran muntanya: entre els homes
pots trobar-hi algun cop un tros cisellat de dolor pristi,
o bé, d’un volcà antic, escòries de la ràbia petrificada.
Sí. Això vingué d’allà. Nosaltres antany érem riques.”

I el duu sense esforç per l’ample paisatge de les Queixes,
li mostra les columnes dels temples o les ruïnes
d’aquells castells des dels quals els prínceps de les Queixes
abans governaven sàviament el país. Li mostra els corpulents
arbres llagrimals i els camps florits de l’enyor
(dels quals els vius en coneixen només les fulles benignes),
li mostra com pastura el bestiar de la tristesa; alguna vegada
un ocell se n’esvera i se’n va, i vola rasant a través de la seva mirada
posant per escrit la imatge del seu crit solitari.
I de nit se l’emporta a les tombes de les velles
del llinatge de les Queixes: les sibil·les i àugurs.
Mes quan avança la nit ells caminen més a la quieta i prompte
la lluna ja és molt alta: la tomba
que vetlla per tot. Gemana de la del Nil,
la de la sublim Esfinx –el rostre de la silenciosa
cambra. I s’admiren del cap coronat, que, en silenci
perenne, ha posat la faç dels homes
a les balances dels estels.

La mirada d’ell, pel vertigen de la mort
matinera, és borrosa. Però la mirada d’ella,
que emergeix del vorell del pschent, esvera el xot, que
se li esllavissa en frec lent per la galta,
la de l’arrodoniment més madur,
i dibuixa lleument en les oïdes
noves del difunt, sobre un full
doblement obert, la silueta indescriptible.

I, més amunt, les estrelles. Noves. Les del país del dolor.
La Queixa les diu a poc a poc: aquí,
veus?, el Genet, la Vara, la constel·lació més plena,
la dita la Garlanda de Fruites. Després, més enllà, cap al pol,
Bressol, Camí, Llibre Ardent, Nina, Finestra.
Però en el cel del sud, pura com l’interior
d’una mà beneïda, la M que brilla tan clara,
que significa les Mares…

Però el mort se n’ha d’anar, i la vella Queixa el duu
silenciosa fins al congost de la vall,
on llueix a la llum de la lluna
la font de la joia. Ella l’anomena
amb reverència, i diu: “Entre els homes
és un torrent que ho arrossega tot.”

Són al peu de la serralada,
i ella l’abraça plorant.

I ell escala solitari el mont del dolor pristi
i no ressona ni un cop el seu pas per la sort que no diu res.
Però si els infinitament morts ens suscitessin un símbol,
mira, qui sap si assenyalarien les candeles
que pengen de les avellanes fallades, o
voldrien dir la pluja primaveral que cau sobre el fosc regne de la terra.
I nosaltres, que pensem en la felicitat
ascendent, sentiríem l’emoció
que quasi ens sobresalta
quan quelcom feliç cau.


[és que potser la vida i identitat quotidiana no el convenç i pressent o anhela un altre món més intens, més bell i també més terrible (tot àngel és paorós), quelcom que ja és aquí però que es completa amb la mort. Una salvació diferent de la cristiana, no tant una salvació sinó com un acomplir-se allò que realment és. En el moment d’intuir o apropar-se aquest transcendent sembla potser com si es desintegrés [una experiència que a vegades he tingut també, com si em desdoblés i em contemplés a mi mateix des de fora, un nores que contempla un estrany] (estrany no habitar la terra, estrany no desitjar). Alhora, la lucidesa de penetrar per un moment en aquest món diferent dels àngels i la mort, i permet veure un paisatge de dolor i patiment (desena elegia).

El museu de les obres perdudes

wer


704 BC Els jardins penjants de Babilònia

525-406 BC  Literatura grega. (CGPT). S’estima que es van escriure un miler de tragèdies de les quals se n’han conservat 32, 7 de 90 d’Èsquil, 7 de 120 de Sòfocles i 18 de 92 d’Eurípides. S’haurien escrit centenars de comèdies de les quals en sobreviuen 11 d’Aristòfanes.

480-300 Escultura grega, Fídias (Atena al Partenó, Zeus), Políclet i el seu canon, Praxíteles, Escopes, Lísip.

384-322 Aristòtil. Segon llibre de Poètica dedicat a la Comèdia. Possible teoria del riure com a catarsi. Esmentat per Ciceró i Plutarc.

48BCE-260CE La biblioteca d’Alexandria víctima d’incendis i de manca de manteniment

1731 JS BACH, BWV 247, Passió de Sant Marc

[tota la música interpretada que no es va escriure. Tota la dansa anterior al cinema i vídeo].

[1930-1950 Totes les actuacions de jazz que no es van enregistrar]

Michelangelo 1475-1564

Neix a Caprese (Arezzo) en el si d’una família noble de Firenze (que tenia una cantera de marbre. I la seva dida era dona d’un picapedrer ). De petit ja volia ser artista i vencent l’oposició de la família entra al taller dels germans Ghirlandaio amb dotze anys.

Al jardí de San Marco dels Mèdici, on estudia escultures coneix Lorenzo il magnifico que l’acollirà al palau on  es trobarà amb Pico della Mirandola i Marsilio Ficino entre altres. Passa un temps a Bolonya, i el 1496 se’n va a Roma on triomfa com a artista.

Pietà a la Basílica de SPere Roma (1498)

David (Firenze Galeria Accademia )1501

El març del 1505 el papa Juli II li va encarreg el seu monument fúnebre. Hi treballa amb entusiasme però després el Papa l’ajorna i enfadat se’n va a Florència. El papa li encarrega la volta de la capella Sixtina que acaba el 1512.

Capella Sixtina (Roma) 1508-1512

El 1513 , mort Juli II, prepara escultures pel seu mausoleu, els esclaus (que queden inacabats) i el Moisès. Però no prospera.

Moisès, San Pietro in Vincoli Roma 1513-1515

Tomba de Juli II. Esclau rebel i esclau moribund 1520, (Louvre). Presoners, inacabats, (Firenze Galeria academia)

De 1520 a 1530 treballa a Florència, la Sagristia Nova de San Lorenzo i la Biblioteca Laurenziana amb le seva escala.
Esclata el conflicte entre la República Florentina i el Papat, participa en la defensa de la ciutat. Són derrotats però Climent VII el persona. El 1534 torna a Roma.

Judici final, Capella Sixtina, Roma  1536-1541

Remodela la plaça del Capitoli, la capella Sforza de Santa Maria Major, el palau Farnese i modifica el projecte de Bramante per la basílica de San Pietro.

Mor el 1564 als 88 anys acompanyat pel seu secretari Daniele da Volterra i pel seu fidel amic Tommaso Cavalieri.

Basílica de S Pere. Roma 1546-1564

Presoners per la tomba de Julius II (Firenze)


Roma: 1984, 2000, 2005?, 2022

Postals: Michelangelo Buonarroti (1475-1564)

La Capella Sixtina

Encàrrec de Juli II

El judici final

Jesús, Maria i Sant Pere, Sant Pau, Sant Andreu (X), Sant Bartomeu (pell), Santa Caterina (roda), Sant Sebastià (fletxes), Sant Llorenç (graella). Als costats, una multitud de gent (desconcertada?).

Els àngels amb les trompetes i els llibres de la vida i de la mort.

A sota a l’esquerra els que pugen al cel, a la dreta, els que baixen a l’infern.


Sostre: el llibre del gènesi

  • La separació de la llum de la foscor
  • La creació del sol, la lluna i els planetes
  • La separació de la terra i les aigües
  • La creació d’Adam

  • La creació d’Eva
  • La caiguda i expulsió del paradís
  • El sacrifici de Noé
  • El diluvi
  • L’embriaguesa de Noé

Profetes i sibil·les, començant per l’esquerra:

Jeremies, Ezequiel, Joel, Zacaries (damunt la porta), Isaïes, Daniel

i entre ells les Sibil·les [Hegel i Hölderlin també voldran unir les dues tradicions, grega i cristiana]:

Pèrsia, Eritrea, Dèlfica, Cumea [molt forçuda], Líbia.

Sibila Dèlfica

Cada escena té un medalló amb escenes de la Bíblia i estan separades per 20 ignudi, adolescents nus.


Petxines als angles
A esquerra i dreta del Judici final, Aman que volia destruir els jueus, denunciat per ester i crucificat.  La serp de bronze amb què Moisès va salvar el poble d’una plaga.

A esquerra i dreta de la porta: David i Goliat. Judit i Holofernes.

Als vuit triangles s’hi representen avantpassats de Jesús: Josies, Zorobabel
Ezequies, Ozies, Roboam i Abies, Salomó, Jessè, David i Salomó, i Betsabé mare de Salomó.

A les llunetes de les finestres: Eleazar i Matan, Jacob i Josep, Azor i Sadoc, Aquim i Eliüd, Josies  Jeconies i Salatiel, Zorobabel Abihud i Eliaquim, Ezequies  Manassès i Amon, Ozies Jotam i Acaz, Salmon Booz i Obed, Naasson, Amminadab, Fares Hesron i Aram, Abraham Isaac Jacob i Judà.


Visita virtual


Durant uns anys a Castellar teníem un poster a la taula del menjador

Archaischer Torso Apollos. Rilke. 1908

Wir kannten nicht sein unerhörtes Haupt,
darin die Augenäpfel reiften. Aber
sein Torso glüht noch wie ein Kandelaber,
in dem sein Schauen, nur zurückgeschraubt,

sich hält und glänzt. Sonst könnte nicht der Bug
der Brust dich blenden, und im leisen Drehen
der Lenden könnte nicht ein Lächeln gehen
zu jener Mitte, die die Zeugung trug.

Sonst stünde dieser Stein entstellt und kurz
unter der Schultern durchsichtigem Sturz
und flimmerte nicht so wie Raubtierfelle;

und bräche nicht aus allen seinen Rändern
aus wie ein Stern: denn da ist keine Stelle,
die dich nicht sieht. Du musst dein Leben ändern.

No hem conegut el seu cap fabulós,
on florien les pupil·les. Però
el seu tors fulgura encara com un canelobre
en el qual dura i brilla -només abaixada,

la seva mirada. Si no, no podria l’arc
d’aquell pit enlluernar-te, i en el gir lent
dels ronyons no podria un somriure anar
fins aquell centre que portava el sexe.

Si no, aquesta pedra seria desfigurada i curta
sota transparent caiguda de les espatlles
i no llambrejaria com la pell d’un animal de presa

i no hi hauria en tots els seus caires un esclat
com d’estrella; perquè no hi ha cap indret
que no et vegi. Has de canviar de vida.


Neue Gedichte anderer Teil

Der Schwan. Rilke. 1905

Diese Mühsal, durch noch Ungetanes
schwer und wie gebunden hinzugehn,
gleicht dem ungeschaffnen Gang des Schwanes.

Und das Sterben, dieses Nichtmehrfassen
jenes Grunds, auf dem wir täglich stehn,
seinem ängstlichen Sich-Niederlassen – :

in die Wasser, die ihn sanft empfangen
und die sich, wie glücklich und vergangen,
unter ihm zurückziehen, Flut um Flut;

während er unendlich still und sicher
immer mündiger und königlicher
und gelassener zu ziehn geruht.

Aquest treball feixuc d’anar
per l’encara no fet, difícil, com lligat,
s’assembla al caminar defectuós deñ cigne.

I el morir: no tocar mai més el sòl
sobre el qual ens drecem diàriament,
és com el seu covard deixar-se caure

dins les aigües que el reben dolçament
i que, talment felices i escolades,
sota d’ell es retiren, ona a ona;
mentre ell immensament quiet, segur,
cada cop més emancipat i regi
i més calmós es digna d’avançar.


Neue Gedichte

Herbsttag. Rilke. 1902

Herr, es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.
Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,
und auf den Fluren lass die Winde los.

Befiehl den letzten Früchten, voll zu sein;
gib ihnen noch zwei südlichere Tage,
dränge sie zur Vollendung hin, und jage
die letzte Süße in den schweren Wein.

Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
und wird in den Alleen hin und her
unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.

Senyor: és temps. L’estiu fou molt gran.
Posa la teva ombra sobre els rellotges de sol
i deixa anar el vent sobre els camps.

Mana als darrers fruits que siguin plens;
dóna’ls encara dos dies més serens,
constreny-los a la perfecció i empeny
la suprema dolçor dels sucs dins el vi pesant.

Qui ara no té casa ja no se’n construirà.
Qui ara és sol, seguirà essent-ho molt de temps,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues lletres
i anirà d’aquí d’allà per les avingudes,
inquiet, quan giravoltaran les fulles seques.

Obwohl ein jeder von sich strebt. Rilke. 1901

Und doch, obwohl ein jeder von sich strebt
wie aus dem Kerker, der ihn hasst und hält, –
es ist ein großes Wunder in der Welt:
ich fühle: alles Leben wird gelebt.

Wer lebt es denn? Sind das die Dinge, die
wie eine ungespielte Melodie
im Abend wie in einer Harfe stehn?
Sind das die Winde, die von Wassern wehn,
sind das die Zweige, die sich Zeichen geben,
sind das die Blumen, die die Düfte weben,
sind das die langen alternden Alleen?
Sind das die warmen Tiere, welche gehn,
sind das die Vögel, die sich fremd erheben?

Wer lebt es denn? Lebst du es, Gott, – das Leben?

I amb tot, mal que cad’u fuig d’ell mateix
tal com del càrcer que el reté i l’odia,
en el món s’acompleix un gran miracle:
ho sento, sí: tota vida és viscuda.

Qui, doncs, la viu? Seran les coses que
com una melodia no tocada
al capaltard estan com en una arpa?
Seran els vents que bufen de les aigües,
o bé les branques que es van fent senyals?
Seran les flors que teixeixen perfums,
o bé les llargues avingudes que envelleixen?
Seran els càlids animals tot caminant
o bé els ocells que estranyament, s’enlairen?

Qui, doncs, la viu? La vius tu, Déu, la vida?


Das Stundenbuch

Du Dunkelheit. Rilke. 1899

Du Dunkelheit, aus der ich stamme,
ich liebe dich mehr als die Flamme,
welche die Welt begrenzt,

indem sie glänzt
für irgend einen Kreis,
aus dem heraus kein Wesen von ihr weiß.

Aber die Dunkelheit hält alles an sich:
Gestalten und Flammen, Tiere und mich,
wie sie’s errafft,
Menschen und Mächte –

Und es kann sein: eine große Kraft
rührt sich in meiner Nachbarschaft.

Ich glaube an Nächte.

Obscuritat d’on procedeixo,
t’estimo més que no la flama
que el món delimita,
il·luminant
qualsevol cercle,
fora del qual no la coneix cap ésser.

Però l’obscuritat tot ho reté:
visions, flames, animals i a mi,
tal com els rapeix,
homes, potències …

I pot ben ser que una gran força
s’agiti prop d’aquí.

Crec en les nits.


Das Stundenbuch 1899

Du musst das Leben nicht verstehen. Rilke. 1898

Du musst das Leben nicht verstehen,
dann wird es werden wie ein Fest.
Und lass dir jeden Tag geschehen
so wie ein Kind im Weitergehen von jedem Wehen
sich viele Blüten schenken lässt.

Sie aufzusammeln und zu sparen,
das kommt dem Kind nicht in den Sinn.
Es löst sie leise aus den Haaren,
drin sie so gern gefangen waren,
und hält den lieben jungen Jahren
nach neuen seine Hände hin.

No has d’entendre la vida
i aleshores serà com una festa.
I deixa que et passi cada dia
com un nen que perseverant en cada treball
es deixa regalar moltes flors.

Agafar-les per guardar-les
no se li passa pel cap.
Deixa que li caiguin dels cabells
allà on tan bé hi havien anat a parar,
i serva els estimats anys joves
per les noves noves mans.

Fam a la història

[esborrany] wikipedia

[copio només les que superen 1M. Hi ha moltes fams que afecten un 15-30% de la població de països, escandinaus, europeus, etc. Les causes són climàtiques, sequeres,  inestabilitat política i guerres, polítiques de planificació comunista]


Antiguetat

-2200 BCE (o 4.3 BP before present). Una sequera que hauria durant 100 anys, va causar fam a tot el món i s’especula que va fer col·lapsar l’imperi antic a Egipte,  l’Akkadi a Mesopotàmia, la cultura Liangzhua la vall del Yang-tse, i el declivi de la cultura de la vall de l’Indus forçant-los a emigrar cap a la Índia. ?


Edat mitjana

536 CE La temperatura cau uns 2.5º, el sol no escalfa, possiblement degut a erupcions volcàniques. ?

800 CE Una sequera severa causarà la mort per gana i set a milions de maies, destruint la seva civilització.

1230 CE La fam Kanki, per erupcions volcàniques al Japó. 2M.

1315-1317 Gran fam a Europa, causada pel mal temps i malalties del bestiar. 7.5M. Període marcat per crims i episodis de canibalisme i infanticidis.

1333-1337 Fam a Xina per mal temps i inundacions. 6M.


E.Moderna

1601-1603. Rússia. Males collites, potser un 30% de la població. 2M.

1630-1632. Fam al Deccan per males collites i inestabilitat. 7.4M

1670–1671. Korea. Diverses causes. 1-1.5M

1693–1694. Grande Famine a França. Hivern rigorós i males collites. 1.3M

1702–1704. Fam al Deccan. 2M.

1769–1773. Bengala. Males collites i epidèmia de xarampió. Mor el 30% de la població. 10M.

1783–1784. Fam Chalisa (Índia) per sequera degut al clima. 11M

1789–1793 Doji bara (Índia). Sequera. 11M


E. Contemporània

1810-1811, 1846 i 1849. Xina. Quatre episodis de fam. 45M

1845–1849. Un fong afecta la patata i causa la mort de més d’1M a Irlanda, forçant uns 2M a emigrar.

1850–1873. La rebel·lió Taiping Rebellion i la sequera fan caure la població de Xina en 60M.

1860–1861 Doab (Índia). 2M.

1866. Orissa (Índia). 1M

1866–1868 Algèria francesa. 1M

1869 Rajputana (Índia). 1.5

1870–1872. Pèrsia. 1.5M

1876–1879. Canvis en el corrent del Niño causen sequeres a Índia, Xina, Brasil i Nord d’Àfrica. 18M.

1888–1892. Etiòpia. Sequera i epidèmies de còlera, tifus i verola. Mor 1/3 de la població. 1M.

1896–1902. Índia. sequera i política britànica. 2M.

1907, 1911. Est i centre de Xina. 25M.

1914–1919. Alemanys morts pel setge a la WWI fins que signaren el Tractat de Versalles. 0.763M.

1917–1919. Pèrsia. 5M.

1921. Rússia. Inestabilitat després de la revolució. 5M.
1921–1922. Tatarstan (Rússia). 1.5M.
1921–1923 Ucraïna. 1M.

1928–1930. Xina. Sequera. 6M.

1932–1933. Unió Soviètica. Fred, males collites i polítiques de col·lectivització. 6M.

1936. Xina. 5M.

1941–1944. Setge de Leningrad. 1M.

1942–1943. Henan. Xina. 2-3M.

1942-1943. Iran. 3M.

1943. Bengala. 2.1M.

1944–1945 Java sota l’ocupació japonesa. 2.4M

1945 Vietnam. Ocupació francesa i japonesa. 1.5M

1946–1947 Unió soviètica.  Destrosses i minva de la població per la WWII. 1.5M.

1959–1961. Gran fam xinesa. Conseqüència de les polítiques del Gran Salt Endavant i alguns desastres naturals. 45M.

1967–1970 Biafra, setge de NIgèria. 2M.

1974. Bangladesh. Inundacions. 1M.

1994–1998. Corea del nord. Desastres naturals i pèrdua de suport de la USSR. 3M.

1998–2004. Segona guerra del Congo. 2.7M.

Seccions còniques

Elipsi


Paràbola

Una primera definició com a lloc geomètric, requereix considerar un punt anomenat focus i una línia recta que no passi per ell anomenada directriu. El conjunt de punts que són equidistants tant de la directriu com del focus forma la paràbola.
Una segona definició és com a secció cònica. La paràbola és la intersecció entre una superfície cònica i un pla paral·lel a un altre pla tangent a la superfície cònica. La paràbola forma part de la família de les còniques, que són les corbes resultants de les diferents interseccions entre una superfície cònica i un pla segons la seva posició mútua.
Una tercera definició és algebraica. Una paràbola és el gràfic d’una funció quadràtica, per exemple y = ax² .

La longitud focal és 1/4a


Hipèrbole

 

 

Sunday Morning. Wallace Stevens. 1923

I

Complacencies of the peignoir, and late
Coffee and oranges in a sunny chair,
And the green freedom of a cockatoo
Upon a rug mingle to dissipate
The holy hush of ancient sacrifice.
She dreams a little, and she feels the dark
Encroachment of that old catastrophe,
As a calm darkens among water-lights.
The pungent oranges and bright, green wings
Seem things in some procession of the dead,
Winding across wide water, without sound.
The day is like wide water, without sound,
Stilled for the passing of her dreaming feet
Over the seas, to silent Palestine,
Dominion of the blood and sepulchre.

II

Why should she give her bounty to the dead?
What is divinity if it can come
Only in silent shadows and in dreams?
Shall she not find in comforts of the sun,
In pungent fruit and bright, green wings, or else
In any balm or beauty of the earth,
Things to be cherished like the thought of heaven?
Divinity must live within herself:
Passions of rain, or moods in falling snow;
Grievings in loneliness, or unsubdued
Elations when the forest blooms; gusty
Emotions on wet roads on autumn nights;
All pleasures and all pains, remembering
The bough of summer and the winter branch.
These are the measures destined for her soul.

III

Jove in the clouds had his inhuman birth.
No mother suckled him, no sweet land gave
Large-mannered motions to his mythy mind.
He moved among us, as a muttering king,
Magnificent, would move among his hinds,
Until our blood, commingling, virginal,
With heaven, brought such requital to desire
The very hinds discerned it, in a star.
Shall our blood fail? Or shall it come to be
The blood of paradise? And shall the earth
Seem all of paradise that we shall know?
The sky will be much friendlier then than now,
A part of labor and a part of pain,
And next in glory to enduring love,
Not this dividing and indifferent blue.

IV

She says, “I am content when wakened birds,
Before they fly, test the reality
Of misty fields, by their sweet questionings;
But when the birds are gone, and their warm fields
Return no more, where, then, is paradise?”
There is not any haunt of prophecy,
Nor any old chimera of the grave,
Neither the golden underground, nor isle
Melodious, where spirits gat them home,
Nor visionary south, nor cloudy palm
Remote on heaven’s hill, that has endured
As April’s green endures; or will endure
Like her remembrance of awakened birds,
Or her desire for June and evening, tipped
By the consummation of the swallow’s wings.

V

She says, “But in contentment I still feel
The need of some imperishable bliss.”
Death is the mother of beauty; hence from her,
Alone, shall come fulfilment to our dreams
And our desires. Although she strews the leaves
Of sure obliteration on our paths,
The path sick sorrow took, the many paths
Where triumph rang its brassy phrase, or love
Whispered a little out of tenderness,
She makes the willow shiver in the sun
For maidens who were wont to sit and gaze
Upon the grass, relinquished to their feet.
She causes boys to pile new plums and pears
On disregarded plate. The maidens taste
And stray impassioned in the littering leaves.

VI

Is there no change of death in paradise?
Does ripe fruit never fall? Or do the boughs
Hang always heavy in that perfect sky,
Unchanging, yet so like our perishing earth,
With rivers like our own that seek for seas
They never find, the same receding shores
That never touch with inarticulate pang?
Why set the pear upon those river-banks
Or spice the shores with odors of the plum?
Alas, that they should wear our colors there,
The silken weavings of our afternoons,
And pick the strings of our insipid lutes!
Death is the mother of beauty, mystical,
Within whose burning bosom we devise
Our earthly mothers waiting, sleeplessly.

VII

Supple and turbulent, a ring of men
Shall chant in orgy on a summer morn
Their boisterous devotion to the sun,
Not as a god, but as a god might be,
Naked among them, like a savage source.
Their chant shall be a chant of paradise,
Out of their blood, returning to the sky;
And in their chant shall enter, voice by voice,
The windy lake wherein their lord delights,
The trees, like serafin, and echoing hills,
That choir among themselves long afterward.
They shall know well the heavenly fellowship
Of men that perish and of summer morn.
And whence they came and whither they shall go
The dew upon their feet shall manifest.

VIII

She hears, upon that water without sound,
A voice that cries, “The tomb in Palestine
Is not the porch of spirits lingering.
It is the grave of Jesus, where he lay.”
We live in an old chaos of the sun,
Or old dependency of day and night,
Or island solitude, unsponsored, free,
Of that wide water, inescapable.
Deer walk upon our mountains, and the quail
Whistle about us their spontaneous cries;
Sweet berries ripen in the wilderness;
And, in the isolation of the sky,
At evening, casual flocks of pigeons make
Ambiguous undulations as they sink,
Downward to darkness, on extended wings.

The Idea of Order at Key West. Wallace Stevens. 1923

She sang beyond the genius of the sea.
The water never formed to mind or voice,
Like a body wholly body, fluttering
Its empty sleeves; and yet its mimic motion
Made constant cry, caused constantly a cry,
That was not ours although we understood,
Inhuman, of the veritable ocean.

The sea was not a mask. No more was she.
The song and water were not medleyed sound
Even if what she sang was what she heard,
Since what she sang was uttered word by word.
It may be that in all her phrases stirred
The grinding water and the gasping wind;
But it was she and not the sea we heard.

For she was the maker of the song she sang.
The ever-hooded, tragic-gestured sea
Was merely a place by which she walked to sing.
Whose spirit is this? we said, because we knew
It was the spirit that we sought and knew
That we should ask this often as she sang.

If it was only the dark voice of the sea
That rose, or even colored by many waves;
If it was only the outer voice of sky
And cloud, of the sunken coral water-walled,
However clear, it would have been deep air,
The heaving speech of air, a summer sound
Repeated in a summer without end
And sound alone. But it was more than that,
More even than her voice, and ours, among
The meaningless plungings of water and the wind,
Theatrical distances, bronze shadows heaped
On high horizons, mountainous atmospheres
Of sky and sea.

It was her voice that made
The sky acutest at its vanishing.
She measured to the hour its solitude.
She was the single artificer of the world
In which she sang. And when she sang, the sea,
Whatever self it had, became the self
That was her song, for she was the maker. Then we,
As we beheld her striding there alone,
Knew that there never was a world for her
Except the one she sang and, singing, made.

Ramon Fernandez, tell me, if you know,
Why, when the singing ended and we turned
Toward the town, tell why the glassy lights,
The lights in the fishing boats at anchor there,
As the night descended, tilting in the air,
Mastered the night and portioned out the sea,
Fixing emblazoned zones and fiery poles,
Arranging, deepening, enchanting night.

Oh! Blessed rage for order, pale Ramon,
The maker’s rage to order words of the sea,
Words of the fragrant portals, dimly-starred,
And of ourselves and of our origins,
In ghostlier demarcations, keener sounds.

My heart leaps up. Wordsworth. 1802

My heart leaps up when I behold
A Rainbow in the sky:
So was it when my life began;
So is it now I am a man;
So be it when I shall grow old,
Or let me die!
The Child is father of the man;
And I wish my days to be
Bound each to each by natural piety.

El meu cor salta quan veig
un arc de Sant Martí al cel:
Així va ser quan va començar la meva vida;
Així és que ara sóc un home;
Que així sigui quan em faci vell,
o deixeu-me morir!
El Nen és pare de l’Home;
I voldria que els meus dies estiguessin
lligats a l’un a l’altre per la pietat natural.

El jo. Invariants i continuïtat narrativa

Resum del que penso  |  L’autonarració com a base de la continuïtat del jo.


  • Llibertat determinisme, identitat
  • Are You the Same Person You Used to Be?
  • Filosofia, un jo sense substància
  • Narrativitat: Hardy, spengemann, McIntyre
  • Reconstruir el jo, invariants
  • Identitats múltiples
  • Viure en el passat, present i futur, éssers amfibis
  • Amb què ens identifiquem?

Quan feia la recerca d’una antropologia determinista, plantejava, en un experiment en unes circumstàncies determinades, quins factors determinaven l’evolució, i d’aquests, quins eren externs, i quins podríem atribuir al subjecte, al seva identitat i manera de ser. El problema del free-will, de llibertat i determinisme, passava a ser el problema de si té sentit parlar d’identitat, jo, self, o si, pel contrari, era un epifenomen. A Layered ontology proposava com hi pot haver ens d’alt nivell no reductibles. Però a l’hora d’establir quina mena d’entitat és el jo, era difícil afirmar que es tractava d’una substància immutable, una identitat fixa. Una de les hipòtesis més prometedores era que el seguit d’estat mentals o experiències, quedava lligat per la narració que ens fem a nosaltres mateixos sobre el què ens passa. Fins a quin punt és consistent aquesta continuïtat

[2024, James indica que malgrat les interrupcions, el corrent de consciència es percep formant part del mateix jo. Distingim l’estat d’alerta dels somnis perquè en el primer hi ha continuitat i en el segon, no.]


Are You the Same Person You Used to Be? (Joshua Rothman) NY20221010

Fins a quin punt “l’infant és el pare de l’home” com deia Wordsworth? No recordem res dels primers anys de vida, com podem pensar que som els mateixos? Hi ha qui se sent que sempre ha estat el mateix, un “continuador” o continuer, conservant la mateixa identitat al llarg de temps i circumstàncies canviants mentre que altres es veuen diferents, “divisors”, transformant-se. Per exemple, poden estar contents d’haver deixat enrere una etapa fosca. [Alguns experimentaran la seva vida com una narració contínua i coherent, d’altres com una sèrie d’episodis desconnectats.]

A Dunedin (Nova Zelanda), el psicòleg Phil Silva va fer un estudi amb 1037 nens a qui va avaluar a 3, 5, 7, 9, 11, 12, 15, 18, 21, 26, 32, 38 i 45. (Jay Belsky, Avshalom Caspi, Terrie E. Moffitt, and Richie Poulton, “The Origins of You: How Childhood Shapes Later Life”.  [Tenim una identitat inicial genètica? ] ¿Som com deia John Stuart Mill, com un arbre que creix i es desenvolupa  segons el sòl i el clima? A l’estudi els autors proposen una metàfora més complexa i caòtica, com si fossim “sistemes de tormenta”, depenent de molts factors meteorològics. El destí d’un Harvey, Allison, Ike, o Katrina pot venir donat per la pressió en una altra zona, o pel temps que passa damunt del mar absorbint humitat. Com podem donar raó de la meteorologia humana?

Inicialment els nens van ser classificats en 5 grups després d’avaluar 22 aspectes de la seva personalitat (inquietud, impulsivitat, atenció, amabilitat):

  • ben adaptats (40%)
  • segurs i refiats (25%)
  • reservats o aturats (15%)
  • inhibits (10%) tímids i lents a l’hora d’animar-se
  • impulsius i difícils de controlar (10%)
Als 18 els tres primers quedaven més difusos mentre que els inhibits o impulsius seguien iguals. Després van distingir tres grups:
  • una majoria sense un camí definit
  • un grup que “s’aparta del món” buscant una vida que pot ser gratificant però discreta i retirada
  • un grup que “està contra el món”, es veurà que tenen més possibilitats de ser acomiadats o tenir problemes amb el joc.
Aquestes tendències de temperament poden ser reforçades per l’entorn social, el rebuig genera rebuig. “Through such self-development, we curate lives that make us ever more like ourselves.” Amb tot, és possible canviar, per exemple si una persona que està contra el món troba una relació que el canvia.
The Dunedin study tells us a lot about how differences between children matter over time. But how much can this kind of work reveal about the deeper, more personal question of our own continuity or changeability? That depends on what we mean when we ask who we are. We are, after all, more than our dispositions.
The stories we tell ourselves about whether we’ve changed are bound to be simpler than the elusive reality. But that’s not to say that they’re inert. My friend Tim’s story, in which he vows to change forever, shows how such stories can be laden with value. Whether you perceive stasis or segmentation is almost an ideological question. To be changeable is to be unpredictable and free; it’s to be not just the protagonist of your life story but the author of its plot. In some cases, it means embracing a drama of vulnerability, decision, and transformation; it may also involve a refusal to accept the finitude that’s the flip side of individuality.
Galen Strawson notes that there’s a wide range of ways in which people can relate to time in their lives. “Some people live in narrative mode,” he writes, and others have “no tendency to see their life as constituting a story or development.” But it’s not just a matter of being a continuer or a divider. Some people live episodically as a form of “spiritual discipline,” while others are “simply aimless.”
Galen Strawson can assure us that, from a first-person perspective, his life feels “episodic.” Yet, from the third-person perspective of an imagined biographer, he’s part of a long plot arc that stretches across lifetimes. We may feel discontinuous on the inside but be continuous on the outside, and vice versa. That sort of divergence may simply be unavoidable. Every life can probably be viewed from two angles.
In this view, life is full and variable, and we all go through adventures that may change who we are. But what matters most is that we lived it. The same me, however altered, absorbed it all and did it all. This outlook also involves a declaration of independence—independence not from one’s past self and circumstances but from the power of circumstances and the choices we make to give meaning to our lives. Dividers tell the story of how they’ve renovated their houses, becoming architects along the way. Continuers tell the story of an august property that will remain itself regardless of what gets built. As different as these two views sound, they have a lot in common. Among other things, they aid us in our self-development.

FILOSOFIA: un jo sense substància

Hume a “A Treatise of Human Nature” veu l’experiència humana com un seguit de percepcions. “My hopes vanish when I come to explain the principles that unite our successive perceptions…..all our distinct perceptions are distinct existences, and that the mind never perceives any real connexion among distinct existences”. [No hi hauria una substància immutable que fos el substrat de les diferents experiències, només hi ha les experiències.]. A la dialèctica transcendental Kant se’n farà ressó quan estableixi que no és possible conèixer els temes de la metafísica, el jo, el món i Déu. Les idees de raó són tendències que tenim a pensar.


NARRATIVITAT

Barbara Hardy. Tellers and Listeners: Narrative imagination (notes a estudi>tesi>lite>narra.odt liter.odt). Crítica literària que analitza com vivim en un món d’històries, les que expliquem i les que escoltem.

Alasdair McIntyre: A After Virtue, al cap15 proposa que la unitat del jo es basa en la unitat de la narració que enllaça naixement, vida i mort.

Spengemann, The Forms of Autobiography

Daniel Dennett indica que els “jo” no són detectables físicament, que es tracta d’una ficció útil, semblant al centre de gravetat. La gent s’explica histories èr donar raó el món i en elles s’hi veu com un personatge, però es tracta d’una ficció.  [Dennet menysté com irrellevant l’experiència subjectiva, que és la receptora d’aquesta narració].


RECONSTRUIR EL JO

Un dels aspectes més interessants d’entendre el jo en termes narratius és que durant el procés de lectura i escriptura estem reavaluant i reconstruint el nostre relat. A mesura que avança la història pot canviar la manera de veure alguns episodis passats, el que semblava prometedor ja no ho és, el que en aquell moment era una experiència difícil i frustrant ara sembla una superació. I les expectatives sobre els capítols a venir també es van reajustant. També, el que recordem dels capítols passats ja no és exacte, tal com podríem comprovar si els rellegíssim.

Així, la continuïtat del jo és similar a la continuïtat d’una narració. Com determinem que el conjunt de frases d’una autobiografia és coherent? EL subjecte canvia de lloc, canvia de forma. Podem fer experiments mentals de cassos en que canvia de cos viatjant en el temps i conserva la memòria. (Al   lavabo  imagino que cada dia em desperto amb un rostre diferent que em sorprèn en mirar-me al mirall). O bé algú a qui, tot conservant-li el cos, li canviem tots els records per uns altres; segurament diríem que és una altra persona. També podem imaginar el desplaçament de tot l’entorn, com si un dia en tornar a casa la trobés ocupada per algú altre, i ningú no em reconegués. La nostra identitat ve donada per la continuïtat del cos, la continuïtat de l’escenari i personatges que ens envolten però sobretot per la narració.

¿Fins a quin punt és sòlida aquesta continuïtat? L’article de Rothman assenyala que hi ha persones que es mantenen més menys iguals, com una narració en què el protagonista té sempre els mateixos objectius, i d’altres que viuen episodis separats.

Proust afirmava haver “mort diverses vegades” en haver esdevingut algú diferent. “Si l’idée de la mort dans ce temps-là m’avait, on l’a vu, assombri l’amour, depuis longtemps déjà le souvenir de l’amour m’aidait à ne pas craindre la mort. Car je comprenais que mourir n’était pas quelque chose de nouveau, mais qu’au contraire, depuis mon enfance j’étais déjà mort bien des fois. Pour prendre la période la moins ancienne, n’avais-je pas tenu à Albertine plus qu’à ma vie?”.

Cada matí quan despertem reprenem el fil de la nostra narració i ens retrobem a nosaltres mateixos. Igual que el cos s’ha d’anar renovant constantment refent noves cèl·lules, el nostre relat també s’ha de renovar amb noves frases i capítols.

El tipus d’invariant que es dóna en la identitat és fràgil, com un vaixell de Teseu que canvia de forma.


Diferents identitats

desembre 2022

[diversos autors han assenyalat que en la nostra vida assumim diferents papers que segueixen diferents guions, a la feina, a casa com a pare, entre els amics ]

La manera de vestir, maquillar-nos o el cabell, ens permet adaptar-nos a aquests diferents papers.

A instagram i Facebook podem polir i triar la imatge que volem donar de nosaltres mateixos, com a guapos, interessants, sensibles, forts, valents.

Internet i en particular el Multiverse ofereixen més possibilitats de viure vides diferents. En tenim un bon exemple al film avatar. En una article del NY, “Why do we live in a multiversal moment? One theory holds that the ascent of the multiverse matches our need to keep up many identities. We may feel like different people as we slide from Instagram to Slack to the family group chat; we code-switch as we move between work and home and parent-teacher conferences. Victorians might have been wowed by the two-faced Dr. Jekyll and Mr. Hyde, this theory goes, but nowadays we require something stronger—hence a TV show like “Loki,” whose titular antihero has numerous manifestations, including a man, a woman, a child, an alligator, and a President.”

Stevenson va imaginar Jekyll i Hyde, i Hegel va identificar assenyalar la consciència dissortada, que pateix perquè voldria ser una essència immutable i s’experimenta com a canviant [també cristianisme trencat entre l’ideal virtuós que voldríem ser i el que som i sentim realment]. Hi ha els trastorns de personalitat múltiple (no confondre amb esquizofrènia que és una pèrdua de percepció de la realitat). (DID Dissociative identity disorder).

Jo havia assenyalat unes ulleres especials que ens permetessin veure la imatge invisible que tenim de nosaltres mateixos.

A Identitat i bucle, recullo mecanisme en que la música, les notícies i informació que triem ens determinen de manera gairebé involuntària, fent-nos elegir allò que és més gratificant a curt termini. Ens fa qüestionar fins a quin punt som autònoms i originals.

[Tota aquesta complexitat sembla suggerir que no hi ha una identitat fixa i definida sinó propostes d’identitat que competeixen entre sí, com un escriptor que anés provant diferents personatges i els hagués d’anar modificant segons el que va passant]


Panoptikon (2023)

[Imagino el son com la possibilitat de saltar en el temps a diferents moments de la vida] [ Imagino la possibilitat d’enregistrar els somnis capturant l’activitat de les neurones. Primer estudiem quins patrons al cervell corresponen a les imatges i sons que estem veient fins que som capaços de traduir l’activitat neuronal . Després fem servir la mateixa tècnica per enregistrar el somni. I l’endemà cada matí reviso el món imaginari de la nit.] De la mateixa manera, puc concebir que, igual que si ens haguessin estat filmant tota a vida, que vindria aser el ostre registre extern,  haurien pogut enregistrar què veia i què sentia a cada moment, que seria el nostre registre intern. Aleshores, igual que mirem un àlbum de fotos de la nostra vida, podria connectar-me a una màquina i tenir una instantània de què veia i com em sentia a cada moment de la vida. Un Panoptikon de tots els moments de la vida, com la possibilitat de viatjar en el temps al llarg de la meva vida. I encara hi podríem afegir la projecció a que en el moment t1 tinc del futur a t2. És tot el contrari al que proposa Eckart Tolle.

L’existència humana, no seria aquesta successió de moments? I el que caracteritza la condició humana, no seria l’estat amfibi que diu Proust, l’estat que a cada moment podem recordar el passat i projectar el futur? Vivim en un panoptikon limitat i imperfecte. No hi ha un jo immutable, igual que no hi ha un cos immutable. Segurament si poguessim fer aquests salts en la nostra successió d’estat, sovint no ens reconeixeríem, el moment reproduït seria bastant diferent al record que n’hem reconstruit.

 


Éssers que vivim en el present, passat  futur

2023

Com en la lectura d’una narració, llegim la frase actual i alhora recordem els capítols passats i tenim una expectativa del que pot passar. Proust deia que erem éssers amfibis, vivint alhora en el passat i el present.

Nabokov a la versió russa de “Parla memòria”, al principi del capítol 6 deia : “I have wandered far—yet my past is still by my side, and a particle of the future is also with me.” L’editor de “Insomniac Dreams”, Gennady Barabtarlo assenyala que “The Gift and The Real Life of Sebastian Knight, the last Russian novel and the first English one, composed adjacently, both employ an elaborate device of real narration running backward, against the current of progressive unfolding of information. The reader of either book learns at the end that there is no end: the storyline begins on the last page and takes you back to the level right above the entrance, in a never-ending helicoid rereading process. Indeed, retrograde analysis may be a happy way to describe Nabokov’s axiom of proper reading of a novel. In a chess game, as in life, ground rules forbid taking moves back; but in a retrograde chess problem one is supposed to, indeed must, take moves back, one by one, all the way to the beginning, a solid metaphor for the notion of reading backward, as it were: retracing one’s steps.”. “Any fiction must harness time and reproduce its progress. At higher levels this illusion is made to resemble time-elapsing by techniques similar to cinematic montage: synchronization, juxtaposition, jump-cutting, etc. Nabokov perfected the art of time management in a novel by flipping the hourglass, as it were, so that events which had not yet happened could be checked against those that had, reversing the chain of causality.”

A Slaughterhouse-Five Kurt Vonnegut introdueix el planeta de Tralfamadore, els habitants del qual viuen en tots els temps alhora, passat i present. I el protagonista, Bill Pilgrim a qui han abduit, es troba saltant a diferents moments de la seva vida.

Hegel, a “La raó en la història”: “Però el que l’esperit és ara, ho ha estat sempre; ara només és la consciència més rica, el concepte de si mateix elaborat més pregonament. L’esperit té en ell encara tots els graons del passat, i la vida de l’esperit en la història és ser un moviment circular de diferents graons que, en part, apareixen en l’actualitat i, en part, aparegueren en configuracions passades. Encara que recorreguem el passat, per llarg que sigui, ens ocupem del present, perquè tenim a veure amb la idea de l’esperit i en la història del món tot ho considerem només com a manifestacions seves. La filosofia té a veure amb el present, l’efectiu. Els moments que sembla que l’esperit ha deixat ja endarrere, els té sempre en la seva pregonesa actual. Igual que en el passat ha hagut de recórrer els seus moments en la història, també els ha de recórrer en el present, en el concepte de si.”

[ Sembla suggerir que l’ontogènia resumeix la filogènia, el creixement de l’infant a home resumeix l’evolució de les espècies i la història. I alhora, quan jo penso això, ja no sóc només jo, sóc l’esperit absolut pensant-se a sí mateix. També sembla suggerir que l’Esperit és l’Esperit fent-se, és a dir, que no és que només tingui valor el resultat final mentre que el camí per arribar-hi és un mal necessari, tot havia de ser així. Potser això considera si, en la teologia cristiana, Déu s’havia d’encarnar i morir per salvar un món imperfecte, en lloc d’haver estat sempre perfecte i sense un món a qui salvar.]

A l’article sobre els drets dels vells escrivia: “Si els infants no han de ser uns adults abans d’hora, ¿Podríem dir que els vells no han de ser uns adults caducats? De la mateixa manera que la vida de l’infant val la pena en si mateixa i no només com una etapa necessària per arribar a ser un adult independent, la vida de la gent gran val pena en si mateixa encara que hagi deixat de ser un adult que treballa i produeix. Són uns temps especials, primer, un temps de descobrir i meravellar-nos i, al final, un temps de mirar enrere i saber valorar l’oportunitat de viure que hem tingut.”

Dalí, Galatea de les esferes. 1952

Escher, 1956

2011 Transport. Antony Gormley


2023

Belonging. Una exposició al Manchester Museum plantejava amb què ens identifiquem (què ens fa sentir a casa), language, places, every day objects, relationships).  [La consistència de la nostra identitat, de reprendre el fil narratiu necessita una regularitat dels temps, la nostra rutina de cada dia, la casa o el lloc on dormim, els objectes, paraules, música. En un viatge tenim provisionalment un nou entorn, la cambra d’un hotel per uns pocs dies, els companys de viatge a Uzbekistan. Caminant per Manchester en passar per una llibreria on sonava jazz, l’entorn de llibres i el Blues in Time de Gerry Mulligan i Paul Desmond em van fer sentir “a casa”. En la mesura que construïm i determinem el nostre entorn de manera activa, consolidem la nostra identitat.]


Bach, Johann Sebastian. 1685-1750

[esborrany] [‘és possible que li agradés ballar?]


cronologia  vida

Infància 1685-1702

1685 Neix a Eisenach (100 km W de Leipzig)  en una família amb 200 anys d’antecedents musicals. El seu pare tocava el violí i després va tenir el càrrec de trompetista de la ciutat [encara avui a Polònia un trompetista toca des de la torre de l’ajuntament]

La casa on va néixer i actualment museu

Horari d’escola, catecisme, gramàtica i caligrafia. Els dies de la setmana amb els símbols dels planetes. Educació obligatòria entre els 5 i els 15 anys. Podien triar entre escola alemanya o la llatina, més prestigiosa, on va anar Bach. Classe de 6-9, o 7-10 a l’hivern, i a la tarda, de 1 a 3. Es registren moltes absències, 96 mitges classes; o estava malalt, o ajudava al seu pare. Va saltar la sexta i va entrar  directament a quinta, amb 7 anys.

Plaça i església.

El 1694 mor la seva mare i el 1695 el seu pare. Es trasllada a Ohrdruf, a casa del seu germà Johann Christoph, 14 anys més gran, organista a l’església de Sant Miquel. Aprèn a tocar l’orgue. Obté una beca per estudiar a  la prestigiosa Escola de sant Miquel a Lüneburg prop de Hamburg, 340km al nord. Canta al cor, estudia les obres de Schultz, Pachelbel, Froberger i Buxtehude. Estudia amb l’organista Georg Böhm.

D’Arnstadt a Weimar (1703-08)

Set mesos com a violinista a l’orquestra de la cort ducal de Joan Ernest III a Weimar . El prestigi com a teclista fa que el cridin a Arnstadt a inspeccionar i inaugurar l’orgue de la St. Bonifatius-Kirche a Arnstadt. 14/08/1703 nés nomenat organista. Compon les primeres obres. Viatge a Lübeck per conèixer i estudiar amb Buxtehude.

 

L’escultura de la plaça evoca un Bach de 18 anys

[Són d’aquesta època alguns corals per orgue, els BWV 541 750 582 562 i 565, i notablement BWV992 Capriccio sopra la lontananza del suo fratello dilettissimo potser amb motiu de l’allistament del seu germà Johann Jacob.]

El 1707 agafa el lloc d’organista a  l’església de Sant Blai de Mühlhausen. Es casa Maria Barbara, la seva cosina en segon grau que cantava al cor, amb qui tindrà 7 fills dels que en sobreviuran 4, entre ells Wilhelm Friedemann i Carl Philipp Emanuel que arribaran a ser importants compositors.

Un Bach de 22 anys a Muhlhausen, a l’església de Sant Divi-Blasi

Escriu la cantata inaugural Gott ist mein König, BWV 71, i també les primeres cantates religioses de Bach: BWV 4, 106, 131, 150.

1698: orgue BWV 570

1699: orgue BWV 551, 700, 724

1700: orgue BWV 568, 750, 766

1701: orgue BWV 741

1703: orgue BWV 531, 569

1704 orgue BWV 533, 563, 565, 588, 589, 719, 721, 723, 725, 737, 739, 742, 770, Clave Capriccio per la marxa d’un germà estimat BWV 992

1706: Orgue BWV 765

1707 orgue BWV 582, 722, clave Toccatas BWV 911-916, Quodlibet BWV524 [que recorda una òpera de Mozart]

Weimar 1708-1717

Càrrec d’organista de la cort del duc Guillem Ernest de Saxònia-Weimar. El duc és un coneixedor de la música italiana i Bach podrà estudiar obres de Vivaldi, Corelli, Albinoni, Couperin i Händel. Comença a compondre alguns dels preludis i fugues del clave ben temperat BWV 846-893 i l’Orgelbüchlein BWV599-644 per que estudii el seu fill gran Wilhelm Friedemann. El 1714 ascendeix a konzertmeister de la cort. Comença un cicle de cantates, una cada mes:  BWV 182, 12, 172, 18, 21, 54 i 185. En morir el mestre de capella Drese, Bach aspirava a succeir-lo però el duc nomenarà el fill de Drese. Bach, descontent, accepta una oferta a Köthen. (El duc s’hi oposa i empresona Bach durant tres setmanes). En un viatge a Dresde havia de competir  amb Louis Marchand, un famós organista francès. Diuen que la nit abans, quan Marchand el va sentir assajar, va marxar a correcuita per no quedar en ridícul.

1708: orgue BWV 532, 536, 545, 546, 549, 550, 566, 572, 579, 712, 722, 726, 727, 729-734, 738, 743, 744, 747, 749, 762-768, 772

1709: orgue BWV 711, 714, 715, 716, 717, 718, 720

1710: clave Preludi i fuga BWV 894, Aria variata a la manera italiana BWV 989, Suite per Llaüt BWV 996

1711: orgue BWV 564, 574, 575

1712: orgue BWV 534, 538, 540, 541, 542

1713: orgue BWV 578, 736 Orgelbüchlein 599-644 (1713-1715)

1714: Orgue BWV 592, 593, 594, 595, 596

1715: Motet BWV 228, Sonata per violí i clave BWV 1023

1717: Orgue BWV 690, 694, 695, 696, 697, 698, 699

Köthen (1717-23)

El príncep Leopold, ell mateix un violinista expert, li dóna el títol de kapellmeister, un bon sou, i li deixa temps per compondre. No és dels nobles més rics però és un gran amant de la música. Bach acompanya el príncep quan viatja als banys termals de Karlsbad. Compon música profana ja que el príncep és calvinista i no fa servir música als oficis. Bach se sentirà ben tractat però troba a altar expressar la religiositat musicalment. Mantindran una bona relació quan se’n vagi a Leipzig.

  • Suites per a orquestra
  • les sis Suites per a violoncel sol
  • les Sonates i partites per a violí so
  • els Concerts de Brandenburg
  •  la primera part d’El clavecí ben temprat

El 1721 mor Maria Barbara. Es torna a casar aviat amb Anna Magdalena, una bona cantant, amb qui tindrà tretze fills, sis dels quals sobreviuran. Aquesta etapa es deteriora quan la nova esposa del príncep que no té interès per la música, n’allunya el seu espòs.

1713: Canon BWV 1073

1714: teclat Suites angleses 1 i 2 BWV 806-807

1717: Clave Fantasia cromàtica BWV 903, Preludi i fuga BWV 904, Sis petits preludis BWV 933-938, Sonates per flauta i bc BWV 1034-1035

1718: orgue BWV 535, 691, 701, 702, 703, 704, 705, 706, 707, 710

1719: teclat 15 Invencions i 15 simfonies BWV772-801, Partita per flauta BWV 1013

1720: clave Preludis (dels 12) BWV 924-830 999, Suite per llaüt BWV 997, Sonates i partitas per violí BWV 1001-1006, Sis suites per a cello BWV 1007-1012, Sonates per violí i clace BWV 1014-1018.

1721: Concerts de Brandeburg BWV 1046-1051

1722: orgue BWV 573, 728, (740, 745), 6 Suites franceses per clave BWV 812-817, 818, El Clave ben Temperat I 1-24 BWV 846-869. [Mozart va arranjar 5 fugues al KV405]

Leipzig (1723-1750)

El 1723, amb 38 anys, es presenta a la plaça de Kantor a l’església de Sant Tomàs a Leipzig, un càrrec depenent de l’ajuntament de la ciutat que estava dividit entre monàrquics i representants de la classe mercantil. Una de les posicions musicals més prestigioses d’Alemanya. Bach havia de compondre pels oficis de Sant Tomàs i ensenyar els alumnes de la Thomasschule. Va tenir freqüents conflictes amb l’ajuntament quant a les condicions de treball. Els dos primers anys compon dos cicles sencers de cantates, una per setmana, que culminaven en les dues passions.


A partir de 1729 assumeix la direcció del Collegium Musicum, i recupera la música instrumental que havia compost a Köthen.

Malgrat totes les enrabiades i decepcions acaba tenint un reconeixement, el 1736, el rei de Polònia i elector de Saxònia el va nomenar compositor de cort. Amb aquesta ocasió, va viatjar a Dresden per oferir a la cort un concert amb el nou orgue de la Frauenkirche, que va deixar admirats tots, en particular el comte de Kayserling, ambaixador rus, a petició del qual va escriure més tard les Variacions Goldberg, per a Johann Gottlieb Goldberg (1727-56), protegit de Kayserling.
El maig de 1747 visita Frederic el Gran a Berlín el maig de 1747 que li proposarà improvisar sobre el tema de l’ofrena musical. A casa tenia la seva esposa que l’adorava i una colla de fills que a mesura que es feien grans, tocaven música amb ell.

Evocació d’un vespre a casa de Bach

 

Els últims anys els gustos musicals anaven canviant i ja no era tan admirat. Va començar tenir problemes de visió i dues operacions del cirurgià anglès John Taylor el van deixar cec. El testimoni del seu deixeble Johann Christoph Altnickol explica que just abans de morir va recuperar la vista per uns instants i va dir “Magdalena, on ara vaig veuré colors més bonics i sentiré la música que fins ara només hem pogut somiar. I els meus ulls veuran el Senyor!”. Va demanar que cantessin alguna cosa i van cantar el coral “Tots els homes han de morir”. Moria amb 65 anys un 28 de juliol de 1750.

La seva música va seguir essent valorada per un cercle d’entesos a Berlín. El seu deixeble Johann Philipp Kirnberger. Sara Levy, deixeble del fill de Bach i tia àvia de Mendelsohn, que acollia un prestigiós saló musical. La Princesa Anna Amalia de Prússia, estudiant de Kirnberger interessada en contrapunt i també compositora.

1723: Motet BWV 227, 230, Suites angleses per clave 3-5 BWV808- 811, Suite per clave 819.

1724: Orgue BWV 537, 539, Passió segons Sant Joan BWV 245, Suite per Orquestra 1 BWV 1066

1725: Motet BWV029, 6 partites per clave BWV 825-830

1726: Orgue BWV 726, Motet BWV 225, clave dels 12 Petits preludis BWV 939-942, 943, Suite per Orquestra 4 BWV 1069

1727: Passió segons Sant Mateu BWV 244, suite per llaüt BWV 995, Concert per flauta, violí i orquestra BWV 1044, Canon BWV 1074

1729: Motet BWV 226, 229, Sonata per violí i clave BWV 1019

1730: Triosonates per orgue BWV525-530, BWV 583, 586, 587, 590, , BWV 529 Sonata per viola de gamba (orig orgue), Sonata per flauta i bc BWV 1030, Concerts per violí i orquestra BWV 1041-1043, Concerts per clave BWV 1063-1065, Suite per Orquestra 3 BWV 1068

1732: Sonata per violí i clave BWV 1021, Concert per clave BWV 1061

1733: Magnificat BWV 243, Overtura a la francesa clave BWV 831, Concerto italiano clave BWV 971

1734: Oratori de Nadal BWV 248, Corals BWV 250-252, 260, Canon BWV 1075

1736: Suite per llaüt BWV 1006, sonata per flauta i bc BWV 1032, Concert per clave BWV 1060, 1062

1738: Misses BWV 233, 234, 235, 236, Concerts per clave BWV 1052-1058, Suite per Orquestra 2 BWV 1067

1739: orgue BWV 552, Orgue Clavierübung3 BWV 668-689, Duets 802-805

1742: El Clave ben temperat II 25-48, BWV870-893, Sonates per viola de gamba BWV 1027-1029, L’art de la fuga BWV 1080

1746: Canon BWV 1746

1747: orgue 18 corals Leipzig BWV BWV651-668, 769, Musikalisches Opfer BWV 1079, 14 Canons sobre les Variacions Goldberg BWV 1087

1748: orgue 6 corals Schubler BWV645-650, missa en B m BWV 232

1749: Canon BWV 1078

1750: Canon 1086

abans de 1750: Corals 253-445


BWV Bach Werk Verzeichnis


La religiositat de Bach

For Bach is of the very front rank of composers since 1700 whose entire work was geared, one way or another, towards the spiritual and the metaphysical – celebrating life, but also befriending and exorcising death. He saw both the essence and practice of music as religious, and understood that the more perfectly a composition is realised, both conceptually and through performance, the more God is immanent in the music. (p.45).

Al museu Bach d’Eisenach s’indica que a l’inventari de llibres que es va fer després de la seva mort hi havia 52 llibres de teologia en 81 volums.


Gardiner explica que el paper per escriure partitures era més gruixut i car, i que Bach l’aprofitava tot el que podia. Tenia una ploma especial de 5 punte sper traçar el pentagrama. Tinters amb tinta negra, sèpia i vermella. Plomes i ganivets per esmolar-les, i sorra per assecar la tinta.

El museu Bach de Leipzig explica dificultats per determinar les partitures. La tinta que feia servir al cap del temps és corrosiva pel paper. Els originals de Bach del baix continu, sovint no tenen tots els detalls. Les còpies de les parts tenen més detalls però són susceptibles de tenir més errors.


Proposta per un palau de la memòria:

  • BWV 846, preludi i fuga en C del WKT
  • BWV 564, toccata adagio e fuga en C
  • BWV 008 BWV 0008 – Kantate ‘Liebster Gott’, que escoltava a Leipzig un desembre de 2012.
  • BWV 1046-1051 Els concerts de Brandeburg que reproduïa mentalment a l’autobús a l’adolescència.
  • BWV 988 Les variacions Golderg que escoltava als 18 anys una vegada i altra en versió de Wilhem Kempf.
  • BWV 1001-1006 Partites per violí en versió de Henryk Szering

NOTES GARDINER

Gardiner diu que era una mica com un entrenador de futbol, que havia de tenir en compte si tenia algún intèrpret malalt, com els jugadors lesionats, o si necessitava negociar amb els stadtpfeiffer per disposar de trompetes si era una ocasió que requeria una música més brillant.

Com un gran jugador d’escacs, podia considerar tots els possibles desenvolupaments possibles a partir d’un situació determinada, i triar el millor.

Comentaris de Gardiner

Religions d’Euràsia

[Esborrany. Mircea Eliade XXXI]

241. “les invasions dels turco-mongols, des dels huns del s4 fins a Tamerlan [passant per Gengis Khan], s’inspiraven en el model mític dels caçadors d’EUràsia: el predador que persegueix la caça a l’estepa”. En les cultures altaiques el llop era un avantpassat natural.

(The Altai Mountains (/ɑːlˈtaɪ/), also spelled Altay Mountains, are a mountain range in Central and East Asia, where Russia, China, Mongolia and Kazakhstan converge, and where the rivers Irtysh and Ob have their headwaters.). L’àrea de llengua altaica abasta Sibèria, la vall del Volga, Àsia Central, nordest de Xina, Mongòlia i Turquia.

Tängri o Tengri és la divinitat més important. Vol dir alhora “Déu” i “cel”. El trobem al llenguatge turc i mongol. Aquest Déu-cel es troba esmentat en documents del s2 aC, amb els atributs “elevat”, “blanc”, “celest”i s8 en inscripcions paleo-turques del s8. Aquesta divinitat no té temples i no s’hauria representat en estàtues. “En la seva cèlebre discussió amb l’Imam de Bukhara, Gengis Khan li diu:’ l’univers sencer és la casa de Déu. A què ve marcar un lloc especial com la Meca per anar-hi?”.  [ es correspon amb una experiència del món a cel obert]. Tengri és omniscient, quan els mongols juraven deien “que ho sàpiga el cel”.
En general es tracta d’un Dëu que no intervé en els afers dels humans tot i que pot mostrar el seu descontent en forma d’inundacions, sequeres o avisos en fenòmens com els cometes. A vegades es concep con una multiplicitat, els 99 tengri.

La tenda còsmica. Com en tantes altres cultures, l’univers s’estructura en tres plans, el cel, la terra i els inferns, connectats per un eix central que els comunica. Molts dels pobles altaics s’imaginen el cel com una tenda, amb la via làctia com a costura i les estrelles com obertures que deixen passar la llum. L’estrella polar assegura la tenda com el pal central i rep el nomn de columna d’or. Quan els déus obren la tenda per mirar la terra apareixen els meteors. A vegades també es veu el cel com un tapa, una tenda refugi i que quan s’aixeca una mica per un costat entren els vents. Per les escletxes alguns herois poden passar al cel.
El símbol es trasllada a la iurta, amb el seu pal central, o l’obertura de fums en una casa. Les imatges mítiques de l’eix del món més comunes són la muntanya còsmica [Mont Ararat?] o l’arbre del món. L’arbre uneix les tres regions, arrels, tronc i branques. Els xamans fabricarien el seu tambor amb la fusta d’aquest arbre.

La creació. El mite cosmològic més comú és el d’unes aigües primordials prèvies. Déu en forma d’animal se submergeix al fons per extreure una mica de fang amb què modelar el món. En els pobles eurosiàtics aquest bussejador còsmic presenta variants, animals que col·laboren amb déu, un cigne, per exemple. Durant el procés apareix el dimoni, Sulmus pels mongols, que crearà els pantans fent malbé parts de la terra acabada de crear. L’home també és creat a partir d’argila. Deixa un gos que encara no té pèl per que els protegeixi i puja al cel a cercar la seva ànima. Aleshores apareix Erlik, el déu dels inferns, ofereix el gos una pell si el deixa acostar-s’hi i taca amb la seva saliva els cossos d’argila. Sense aquesta taca els homes no haurien patit malalties ni la mort. És una manera d’exculpar déu de ser la causa de les malalties, la mort i la maldat del l’ànima humana.

El Xaman. Tengri es desentén del món i l’home queda en un món amb una geografia mítica complexa de cel, terra i inferns. El xamàn és una figura present a la majoria de cultures del món llevat d’Àfrica, i sobretot a Euràsia. És l’especialista en els cels i els inferns, èxtasi, curandero, protector de la comunitat, poeta i psicopomp (el que acompanya les ànimes dels morts). Hom arriba a ser xaman per vocació, transmissió hereditària i després d’un procés d’iniciació que el posa a prova. Pateix una mort ritual, baixa als inferns i puja al cel. Passa per una sèrie d’experiències i apren tècniques d’altres mestres xamans. El xaman que se sent cridat cerca la solitud, vaga pels boscos i deserts i té visions. En la mort ritual el xaman té visions de com el seu cos és desmembrat i decapitat pels dimonis, forgen el seu cap a cops de martell en una enclusa, o l’obren en canal i mengen les seves carns. Després d’aquestes proves el xaman ressucita amb els nous poders adquirits. Tengri hauria donat als homes un primer xaman per ajudar-los a combatre les malaties. Envia una àguila que copula amb una dona de la qual naixerà el primer xaman. A vegades el xaman desafia Déu i aquest li retalla els poders. Actúa quan no hi ha prou caça, o quan l’ànima d’algú és presa pels mals esperits.

Rituals. Sacrifici d’un cavall. Ascensió al cel, tocant el timbal, entrant en èxtasi, i enfilant-se per un bedoll. així puja [simbòlicament] per 12 cels i invoca a Bai Ülgan. Després cavalca per deserts i estepes, puja a la muntanyad e ferro i troba el forat del fum, entrada al món subterrani, es troba un mar, travessa un pont estret com un cabell, passa per les regions on es torturen els pecadors, saluda morts avantpassats,  fins que arriba al palau d’Erlik a qui ofereix alcohol. quan està borratxo, li concedeix que el bestiar es multipliqui i altres coses. Finalment torna al món normal de la iurta muntant una oca. Desperta i explica als altres el seu viatge, i transmet missatges dels parents finats.

La ruta de la seda

Al s19  el geòleg alemany Ferdinand von Richthofen va batejar com a “ruta de la seda” el conjunt de vies de comunicació que havien connectat el mediterrani amb Xina i la Índia.

Des de les principals ciutats de Xina, les rutes convergeixen a Xi’ian i d’allà a Anxi, la ruta evita el desert de Xinjian i o bé va pel nord, o pel sud, ran de l’himalaia, fins que es troba a Kashgar. Allà entra a Uzbekistan, Samarcanda, Bukhara i travessa Iran pel nord fins arribar a Bagdad i Samarra d’on acabarà a Antioquia al Mediterrani.

La branca de la Índia segueix el Ganges fins a Taxila, Kabul i Balkh i travessa Iran pel sud, fins Hormuz i Basora. Una altra branca de Karachi a Balkh.  [evita les muntanyes entre Afganistan i Pakistan).

VIQUI


A l’època hel·lenística (2HEG3 ) Alexandre el Gran el 328 arriba a fundar Alexandria Escate (la més llunyana) al que ara és Kokand a la vall de Fergana. Possiblement van establir contacte amb Xina cap al 200. Al segle 1aC, l’imperi Romà ( 2HER2 ) i la Xina Han ( 2HAX1 ) van establir contactes enviant missions. Apareix el regne de Bactria al voltant de l’actual Balkh, que s’estenia fins a l’actual Uzbekistan. L’exèrcit xinès enviarà l’exèrcit de 70m contra els xiongnus (els huns), per protegir les caravanes.

Per part de Xina, la seda era molt preuada, a més de te, tints, perfums i porcel·lana. Per part d’occident, cavalls, mes, vi i or. Més tard, el paper i la pòlvora van transformar Europa.

Arribarà al seu màxim esplendor als segles s7 al s10. Haurà estat estable durant el període de l’imperi Romà i la Xina Han, i durant l’imperi mongol   (3AXM1 , 3AMX0 ) als segles s13 i s14, que era controlada per un sol poder. Aquesta és l’època de Marco Polo (1254-1324) que fou rebut per Khublai Khan el darrer emperador de la dinastia Yuan. ( 3AX03 1280 1368 )

Va decaure amb la pesta negra i les conquestes mongoles però va ressorgir fins que quan es va establir l’imperi otomà es va tallar la connexió entre occident i Xina. Això va estimular la recerca de noves rutes, el “descobriment” d’Amèrica, la navegació per Àfrica.



Uzbekistan

Entre els rius Amu Darya al sud (Oxus en llatí) que va de les muntanyes d’Afganistan al mar d’Aral, i el Syr Darya (Jaxartes) al nord, del Kirgistan al mar d’Aral,  Uzbekistan és una part de l’Àsia central diferent de la resta, més sedentària que no pas nòmada, amb centres urbans als oasis, al llarg de la ruta.
La regió del delta del Amu fou l’antic regne de Khorem, entre els deserts de Kizil Kum i Karakum acollí civilitzacions des del s-10 i al s10, amb el rei persa Siavush es funda el regne de Khorezm que serà un important centre científic i cultural amb capital a Urgench. Els mongols el destruiran però recuperen la independència al s16 amb Khiva com a capital. és una de les ciutats més antigues de l’Àsia central.

A l’est a la vall de Fergana la regió era coneguda com a Bactria, Corasmia i Sogdiana. Sota influència de la Pèrsia Aquemènida 2HOP0, després conquerida per Alexandre Magne que es va casar amb Roxana, filla d’un cap de tribu. Al s6 van arribar nòmades turcs del nord procedents de l’imperi dels Köktruks. Es van tornar sedentaris i van tenir un paper mantenint la ruta. Al s8 els àrabs introdueixen l’islam i l’escriptura. Els s9 i s10 tornen a estar sota la Pèrsia Samànida amb capital a Bukhara, una època de renaixement intelectual i comercial.  amb una biblioteca que tenia nombrosos manuscrits en àrab, grec, persa, xinès, fins que Genguis Khan la va destruir. Avicenna 980-1037 hi va viure uns anys.S11 Gaznavids. Domini dels jorezmites túrquics. [2NR00, 3R001].

Genguis Khan  (1162-1227) funda l’imperi mongol (3AXM1 1200-1400), que s’estendrà a la Xina Yuan ( 3AX03 1280 1368 )  i Àsia Central, el Khanat de l’horda d’or (3ERM1 1245-1471) . Més tard un descendent seu, Tamerlà (1336-1405), nascut Shakhrisabz, fundarà l’imperi timurida, amb capital a Samarcanda.  En una cruïlla, la ciutat té influències perses, índies i xineses. De laplaça central en sortien sis avingudes radials.  Al llarg del s15, els uzbeks originaris de Kazakstan es desplacen al sudest, es barregen amb les tribus túrquiques de qui prenen el llenguatge i acaben ocupant les restes de l’imperi de Tamerlà, tot el territori entre els dos rius. En decaure la ruta de la seda el territori queda dividit entres ciutats-estats dèbils, Khiva, Bukhara i Kokand (a la vall de Fergana). (4R001).

El segle XIX l’imperi rus ocupa l’Àsia central (5RAC1), per acabar amb el tràfic d’esclaus i plantar cotó.  Els soviets (5RAC2) establiran repúbliques soviètiques amb límits canviants, imposaran la colectivització, deportacions massives i una indústria del cotó salvatge.

107.000 milions de vides

Models per pensar les societats100mM de vides  |  La Història: Recorregut al llarg del temps |   Etapes  | Les 5 “cases”

La mirada sobre les vides humanes |   Un museu de biografies  |    La loteria del destí   | Els avantpassats |  les ànimes a l’inframón  |   Estadístiques fictícies, projecte chronome |  Felicitat i patiment   |    Els vestits


La mirada sobre les vides humanes

Podem posar la mirada en les civilitzacions o podem posar la mirada en totes les vides humanes que estimem que hi ha hagut, uns 107.000 milions.

[Als 14 anys en un examen d’història em van posar una mala nota perquè  a la resposta jo intentava imaginar com era la vida d’un pagès a l’edat mitjana. La història que ens expliquen ens ofereix una visió esquemàtica dels poders, amb els grans canvis per batalles i invasions. Però també podem posar la mirada en les vides humanes. Aquest punt de vista el recollia l’escola francesa dels Annales de Febvre i Bloch, que volia abastar totes les classes socials; les “microhistòries” de Carlo Ginzburg que reconstruïa la vida d’un moliner del segle 16; la “Història de la vida privada” de Georges Duby (S19 i s20, Ciències humanes):

  • Imperi Romà, antiguetat tardana, alta edat mitjana, bizanci
  • L’aristocràcia a la França feudal, el renaixement a la Toscana, l’emergència de l’individu
  • Renaixement i il·lustració, Estat i família
  • La revolució francesa, la família burgesa, habitacions privades
  • La la primera guerra mundial, el model americà, el model rus

Per exemple, com ha dormit la gent al llarg del temps? Com han llegit? Què podien esperar a cada moment?
El llibre de Theodor Zeldin “An intimate History of humanity” explora 25 temes universals a partir d’històries particulars. L’esperança, la solitud, les maneres d’estimar-se, respecte, poder, curiositat i llibertat, compassió, la infelicitat dels qui tenen la vida solucionada, els viatgers, la fragilitat de l’amistat, com triem un camí a la vida i després no ens satisfà.
Els museus que presenten objectes com El Victoria&Albert museum, el Museum der Dinge , el Museu Frederic Marés, o el Museu del disseny també revelen la vida quotidiana.


Un museu de biografies

El 2012 en posts al meu blog imaginava els cementiris con una mena de museu de biografies, i mirava de concebre com seria un museu que tingués una petita fitxa en paper de Bíblia resumint cadascuna de les  107.000 de  biografies que han existit.

[un programa podria fer una simulació, generant biografies fictícies a partir d’un model de classes socials per a cada societat, guions preestablerts per a cada tipus de rol i un espectre de diversitat i varietat dins de cada, els que tindran mala salut i moriran, els que es revoltaran, els que viuran una aurea mediocritas]

La manera com ens podríem aproximar a aquest museu és considerar els tipus de vida disponibles per cada tipus de societat i civilització. Per exemple,

  • caçadors recol·lectors: 1 cap, 2 Xaman/artista, 47 caçadors-recol·lectors.
  • Poble agrícola: 1 cap, 3 Xaman/artista, 5 artesans, 291 pagesos.
  • Pastors nòmades: 1 Cap, 2 Xaman/artista, 97 pastors.
  • Cacicat: 1 Rei, 10 nobles, 30 religiosos, 30 artesans, 15 artistes, 20 comerciants, 100 soldats, 400 pagesos, 400 esclaus.
  • Imperi o regne agrícola: 1 rei o emperador, 3% noblesa, 5% religiosos, 10% artesans, 2% artistes. 10% comerciants, 30% pagesos, 30% esclaus.
  • Nació amb economia industrial: 1 rei o president, 4% capitalistes, 2% religiosos, 2% artistes, 10% soldats, 11% comerciants, 11% metges i mestres, 20% pagesos, 35% obrers, 5% administratius.
  • Nació amb economia de la informació: 1 president, 4% capitalistes, 1% religiosos, 2% artistes, 10% soldats, 11% comerciants, 12% metges i mestres, 10% pagesos, 20% obrers, 30% administratius.
  • Comunisme economia industrial: 1 Secretari general, 5% quadres del partit, 2% ideòlegs, 2% artesans, 2% artistes, 10% comerciants, 13% soldats, 16% pagesos, 35% obrers, 15% administratius.

Cada una d’aquestes vides possibles defineix una biografia típica, unes expectatives que se satisfan o no, o una vida miserable de la qual és molt difícil escapar. És el que suggeria com a “entorn individual” dels grups socials. (Història, blocs, fets).


La loteria del destí

A partir d’aquí podem imaginar com si les 107.000 milions de vides estiguessin donades i un sorteig determinés on anem a parar, una idea que es remunta el mite d’Er de Plató, amb consideracions interessants de Richard Burton sobre si, considerades les misèries humanes, ens canviaríem o ens quedaríem amb la sort que ens ha tocat. (post loteria del destí, prmera versió). Jugar a aquesta loteria ens fa veure que les vides més probables són les de pagès, serf, esclau, o treballador, amb un 50% de probabilitats de ser una dona sense llibertat.

[Primer es fa un sorteig per determinar l’època en la història, ponderada segons el total d’humans que hi ha hagut a cada època. Per simplificar no tenim en compte variacions de població dins de l’època i determinem un any aleatori entre l’any inicial i final de l’època.
El sorteig del lloc fa una query dels blocs històrics corresponents a l’any determinat i es fa un sorteig ponderat per la mida de la població. Al bloc històric li correspon un tipus de societat amb un model simplificat de classes socials.
Es sorteja la classe social i el gènere.]


Els avantpassats

A partir de la teoria de l’evolució i pensant en tots els avantpassats que hem tingut en les generacions que ens han precedit tenim una nova perspectiva amb 16 generacions de les eres contemporànies i modernes, 40 a l’edat mitjana, 53 a l’antiga fins al 800BCE, i 260 del Neolític . Abans hi haurien hagut  16.150 generacions estimades d’Homo sàpiens a l’Àfrica fins que va colonitzar el món.


Estadístiques fictícies de vides concretes

El 2022 hi ha gairebé 8.000 milions d’humans (   demografia actual )   (World population clock) .

Qui neix i comença a viure? Qui mor, i quina vida deixa enrere?

Què estan fent? Quants estan rient? Quants s’han enamorat? Quants ploren perseguits? Quants desesperats per la pobresa? Quants malalts? Quants deprimits?

Tenim l’estat del món en termes de meteorologia, en termes econòmics de les cotitzacions de les borses. Podríem tenir l’estat del món quant als humans? Vaig voler fer un assaig de mostrar què estaven fent a cada hora a diferents llocs del món.

El Human Chronome Project mira de construir una base de dades sobre què fa tot el món a cada hora del dia.  (article)

Les activitats es classifiquen com:

Resultats externs:

  • Obtenció d’aliments: Agricultura, cuina
  • Obtenció altres: materials i energia per a la tecnosfera, mineria, fusta, combustibles
  • Modificació de la tecnosfera: construcció i manteniment d’edificis, infrastructura i vehicles

Resultats humans directes:

  • Manteniment somàtic: neteja, salut, medecina, criança d’infants
  • Reestructuració neural deliberada: Educació, recerca, religió
  • Activitats orientades a l’experiència: media, aficions, esports, vida social, menjar [?]
  • Resultats organitzacionals. transport, comerç, finances, lleis

[Al Paradiso, al cel sisè, Canto XIX,  Dante veu les àimes com a punts lluminosos, estols de flames individuals que primer van formant unes lletres i després faran com una gran àguila. Així que el que ara proposen els que dissenyen grans events tals com les inauguracions d’uns jocs olímpics, en que els espectadors d’un estadi amb cartrons, o multituds de figurants evolucionant a la pista, formen diferents figures, tot això ja ho havia imaginat Dante fa 700 anys. És com el camp del Barça amb una estelada, però en versió celestial i lluminosa. / L’àguila formada per les ànimes justes lluminoses, no només és una figura sinó que acaba parlant amb una veu comuna. Dante esmenta alguns dels més importants que estarien situats a l’ull, un emperador romà, un rei bíblic. / La idea és molt suggerent i fa pensar en el tot com a suma de les parts. Imagino, per exemple, una imatge moral del món, on hi hagués un píxel per a cada humà viu (seria una pantalla immensa de 60.000 x 90.000 píxels, d’uns 20×15 metres), on el color del píxel anés canviant segons la generositat (verd) o egoisme (vermell), de cadascú; ¿què sortiria? o, pels estats d’ànim, amb colors pel cansament, l’avorriment, el patiment, l’alegria, la serenitat, la curiositat de cadascú, com aniria variant al llarg del dia i al llarg de l’any, o en moments de crisi? Seria com una mena de retrat de Dorian Gray col·lectiu [o un gran emoticon, o una sèrie d’emoticons amb la mida de la gent que està en aquell estat]

L’estat emocional del món  a Psicologia. Afectivitat


Inframón i reencarnació

[Les diferents cultures han imaginat un món on perduren els humans un cop el cos ha deixat de respirar, existències diferents, ombres, esperits, i generalment sotmeses a càstigs o recompenses segons la vida que han dut a terme. La visita al museu de les biografies és semblant a la visita de Dante, el descens d’Orfeu o Odisseu als inferns.]

L’inframón grec, el Tàrtar, el prat de l’Asfòdel, els camps Elisis

Divina comèdia, l’infern, el purgatori i el cel.

En les religions que contemplen la reencarnació, el museu de les biografies estaria agrupat amb les fitxes corresponents a les successives reencarnacions dels éssers fins que arriben al Nirvana.

En veure el jaciment dels guerrers de Xian, m’imaginava també un museu de la humanitat amb una figura per a cada humà que ha existit.


Què ens fa estar bé i què ens fa patir? En un post especulava un formulari sobre la fe de vida, què ens manté en marxa, la inèrcia, les experiències gratificants, ser per als altres, ser a través dels altres, les ajudes químiques.


Peter Menzel: ( galeria ), Hungry Planet What the World Eats, Material World

Biografies al Museu: Biografies   |    Biografies 1750  |

Deu fets importants en la meva vida, testimonis edat, llocs on han viscut, feines.


Societats, grups, activitats

Història  |  Societats, civilitzacions ideesHistòria blocs fets  |  Societats, grups, activitats  |  Civilitzacions

Tipus de d’activitats de les societats. Infraestructura. Estructura. Superestructura [PENDENT Qüestions]


TERRITORI

Mapes, carreteres, ponts, edificacions, ciutats


INFRAESTRUCTURA

Reproducció: formació de parentiu, descendència,  demografia, demografia actual [ la manera de formar parentiu, a Estructura]

Producció [depèn del territori, recursos, i tecnologia (vapor, electricitat)]

    • primari [el que s’obté del territori]: caçadors recol·lectors, agricultura, ramaderia, mineria
    • secundari [transformació]: metal·lúrgia (bronze, ferro), tèxtil,
    • terciari [intercanvi]: comerç, transport, informació

En el model simplificat de l’inventari es proposa les següents economies:

  • caçadors – recol·lectors
  • agricultor  – pastors
  • indústria, energia de vapor, màquines
  • informació, ordinadors i comunicacions

Indicadors: preus de minerals i productes agrícoles, GPD per país

Simulació World3

[ A les societats de caçadors el territori era la zona de caça. A les agrícoles, la propietat de la terra cultivable, els terratinents. A la industrial el territori és el capital i les matèries primeres, capitalisme i societats colonials. A la societat de la informació, el territori era el share de televisió i avui, els seguidors a X i tiktok, que domina més la ultradreta.]


ESTRUCTURA

    • establir residència [ propietat]
    • formació de parentiu, organització de la vida domèstica (història del matrimoni)
    • pertinença a la tribu, cacicat, regne, imperi, estat, democràcia. Ciutat (padró), nacionalitat (registre civil, passaport). Organització política.
    • classes socials, ciutadà o esclau, castes, biografies tipus disponibles

Indicadors: demografia, registre civil, registre de la propietat, cens població per país, [relacions socials avui: amics i seguidors a FB

Les relacions humanes

PENDENT: Política, com s’organitza un país? executiu. quins ministeris i quines conselleries? legislatiu. judicial.

PENDENT: Els rituals són tant d’estructura com de superestructura [Britànic]. Naixement, pas a l’edat adulta, aprenentatge (escola, gremis), parentiu parelles casaments, malalties  mal d’ull, mort ( Egipte i objectes pel més enllà, models de paper a Hong Kong].

PENDENT: les festes i celebracions. Dels festivals dedicats als déus a Grècia, al Santoral cristià amb les festes majors [els particulars de la Índia]

PENDENT (de 107000 vides)


SUPERESTRUCTURA

[Una obra de Bach estarà inventariada a “Música”. L’activitat d’anar a un concert estarà aquí][fins a quin punt el progrés de la ciència canvia la societat? Galileu? Newton?, potser influeix més la tecnologia, canvis com la impremta o el vapor). Visió del món: viatges com el de Colom. La impremta. El projecte il·lustrat, l’ideal romàntic.


Vocabulari

[Als diccionari ideològic de Sabaté tenim:

(1) Cosmos i (2) terra, (3) la natura (4) el menjar (6) les poblacions (7) la casa (8) el vestit que correspondrien al territori, natural i artificial

(5) L’ésser humà que correspondria a La vida humana

(9) La societat: La família, les relacions socials (Estructura), L’educació  les religions, les creences, les doctrines (Superestructura)

(10) El món del treball: Oficis, Agricultura, Mecànica, metal·lúrgia, Fusteria i ebenisteria (Infraestructura)

(11). La informació, Les arts els espectacles i esports (Superestructura), L’administració pública, l’economia el comerç i la banca, les forces armades (estructura).


L’organització de la societat no pressuposa que una única intel·ligència central. Si pensem en el mercat del peix Tsujiki a Tokyo, hi treballen centenars de persones coordinades amb precisió. Cadascuna coneix la seva tasca i com interaccionar amb qui contacten. És com els eixams d’ocells.


[ PENDENT]

Hem vist els diferents “territoris” des de la caça fins a les xarxes socials.

Hem vist com s’organitzen les societats. Dels senyors feudals, a les monarquies democràtiques, les dictadures, les democràcies deformades pel diner o pel poder judicial, l’autoritarisme.

Ens hem de limitar a descriure-ho? com es distribueix la riquesa i el poder, com neix la injustícia? Podem canviar la història? o ens hem de limitar a patir-la?

Tenim estats fallits, que desborden emigrants. Tenim governs corruptes o autoritaris sense que s’hi pugui fer res. Tenim empreses que exploten els treballadors, o estafen. Tenim “persones fallides” que seran delinqüents o dependents dels serveis socials de per vida.

 

Arqueologia i estudi de documents

Les fonts de la història són de tres tipus: documents escrits, que poden ser subjectius (notes, diaris autobiogràfics) o oficials, objectes o pràctiques tradicionals (Patrimoni intangible de la Unesco).

(EB) La història es recolza en les següents disciplines:

  • arqueologia: identificar i descriure els objectes del passat i situar-los en el context històric. (veure la llista de les principals excavacions més amunt)
  • bibliografia: descripció i catalogació de llibres.
  • cronologies: Basades en fets notables o efemèrides astronòmiques, smb diferents sistemes segons les cultures. Xinesa (fins -2697), Japonesa (-660), Índia (eres Vikrama i Saka), Egipte (-1300), Babilònia i Assíria (-747 a -539), Jueus (-3762 des de la creació del món), Grècia (diferents segons les ciutats estat), Roma (basada en les llistes de magistrats), Cristiana (avui adoptada per tots, coincidint amb el 754 AUC ab urbe condita, fundació de Roma, proposada el 525 pel monjo Dionysius Exiguus), Era musulmana a partir de la hijrah, la peregrinació de la Meca a la Medina.
  • genealogia: la història de les famílies. Bíblica. Romana, amb els emperadors descendents dels déus. A l’edat mitjana els monjos comencen a escriure les genealogies dels reis. A partir de 1500 s’extén a tothom [registres parroquials? registres civils?]
  • diplomàtica: estudi dels documents legals i administratius. A l’edat mitjana hi va haver moltes falsificacions per l’intent de donar suport documental a tradicions orals de propietats. Al s17, les disputes entre el Jesuita Bolland i els benedictins van fer que Mabillon al De Re Diplomatica establís les bases sobre com autenticar documents. Julius von Ficker i Theodor von Sickel ho perfeccionen el 1854. Els experts identifiquen els tipus de lletra que fan servir les cancelleries de cada cort, Roman curial (pels Papes fins al s12), gòtic, caronlingi, minúscula. Els tipus que faran servir els impressors derivaran d’aquestes.
  • epigrafia. Estudi de les inscripcions. Important sobretot a Mesopotàmia, Egipte (també papirus) , Hitites, Pèrsia, Grècia, Roma, Índia, Pobles Turcs. [sembla que se solapa amb la diplomàtica? serien epígrafs inscripcions i papirus, i diplomàtica els documents de les corts]. Des del s15 hi havia qui col·leccionava inscripcions. L’acadèmia de Berlin va editar la compilació de les inscripcions gregues (1902 Ulrich von Wilamowitz Möllendorf) i llatines (1862 Theodore Mommsen) va recollir totes les inscripcions gregues.
  • paleografia: Estudi de l’escriptura manual (cert solapament amb l’epigrafia). Coneixement dels suports , papirus (dominant fins el 300), vellum o pergamí de pell, i paper. Tipus de lletra uncial romana, minuscula carolingia, gòtica.
  • sigil·lografia: estudi dels segells usats per autenticar. estampat o cilindre sobre argila (mesopotàmia). Roma, anells amb el segell per tancar amb cera. Les cancelleries merovingies els faran servir i l’ús s’estandrà de reis i bisbes fins a petits propietaris a partir del segle 13.  Segells quadrats a xina i Japó. Acabarà perdent vigència com a mitjà d’autenticació en favor de les signatures.
  • crítica textual. La reconstrucció dels textos preparats per la diplomàtica, epigrafia, sigil·lografia i paleografia. [ errors en les còpies? errors del mateix autor?].  Establir la genealogia dels textos (hi ha uns 5.000 manuscrits del text grec del nou testament, 300 de les metamorfosis d’Ovidi). Al s18 Bentley fa una edició revisada d’Horaci i comença a estudiar el nou testament. Lachmann al s19 fa edicions de textos grecs, llatins i alemany medieval. Bédier i Quentin.

El “descobriment” de la prehistòria

La prehistòria

1819 Thomsen pel museu de Copenhaguen classifica les eines trobades a jaciments segons la tecnologia: pedra, bronze i ferro.

1859 Jacques Boucher de Perthes al Somme, Pegelly a Devon troben eines de pedra que situen l’antiguitat de l’home molt abans dels 4004 que es creia segons la Bíblia. Això és possible gràcies a l’estratigrafia de Lyell i Cuvier i concorda amb la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin. ( El 1849 Sir Edwar Denny havia publicat a “Prophetical Stream Of Time; or An Outline of God’s Dealings With Man, From The Creation To The End Of All Things“. [1849

1865 Lubbock divideix l’edat de pedra en Paleolític i Neolitic.

1871 Darwin, The Descent of Men

1875 Marcelino de Sautuola, Cueva de Altamira

1913 Reck, Olduvai Gorge, 1931-1960 Leakey l’home té 2M d’anys d’antiguetat

1936 Gordon Childe, Man makes himself i la “revolució del neolític”.

1940 Lascaux

1948 Libby descobreix el mètode de datació del carboni-14, que permet anar enrera 40.000 anys.

1974 Autrolopithecus  “Lucy” a Hadar, Etiòpia


Teoria de l’evolució de Darwin (1859) |  L’estudi de l’evolució humana
-2.58 Ma Quaternari  |   Prehistòria, migracions, Paleolític -100.000 a -10000  |   Neolític -10000 -3000

 

 

Expedicions arqueològiques i jaciments

Les grans expedicions arqueològiques

Fins al s19 no hi va haver excavacions sistemàtiques. A la Itàlia del s16, Papes, Cardenals i nobles van començar a col·leccionar antiguitats gregues i romanes.

1666 Aubrey, Stonehenge el 1650.

1748 Roque Joaquín de Alcubierre, Pompeia i Herculanum

1798 Napoleó a Egipte, 1822 Champollion desxifra els jeroglífics. Mariette funda el museu del Cairo.

1840 Botta i Layard, Nínive a Mesopotàmia.

1849 Rawlinson desxifra l’escriptura cuneiforme.

1870 Schlieman, Troia (actual  Hisarlik a Turquia),  Micenes i Tiryns, un dels llocs batejat com a Tresor dels Atreus o tomba d’Agamémnon (vist el 2005).

1870 Biliotti, Rodas, Enst Curtius Olympia

1880 Pettrie, Palestina

189z Evidència d’una civilització anterior als Assiris i Babilonis, els Sumeris

1900 Evans Civilització Minoica

1919 Hiram Bingham descobreix el Machu Picchu

1922 Howard Carter i Lord Carnavon, Tutankhamon

1974 Guerrers de terracotta a Xian

[Expedicions “antropològiques” a tribus]

Excavacions a Mahenjo-Daro i Harappa, a la vall de l’Indus a Pakistan. Els Olmecas a Mèxic anteriors a Aztecas i Incas [els espanyols no van investigar res]. Centres neolític d’Orient a Jericó (Palestina), Hassuna (Iraq), Çatalhuyuk a Turquia.


DOCUMENTS

Col·lecció Perseus

Biblioteca Ambrosiana


JACIMENTS

Vici llocs de Roma, omnes viae  les carreteres romanes

Llista de jaciments arqueològics per país

( la història que he explorat )

La història a l’antiguitat i edat mitjana

Història  |  Reconstruir la història
Antiguetat i edat mitjana, Moderna s16 s17 s18S19 i s20, Ciències humanes | El “descobriment” de la prehistòriaExpedicions arqueològiques i jaciments, ciències auxiliars de la històriaEl Projecte de museu


ANTIGUITAT

[Britannica] Als temples d’Egipte i babilònia els reis deixaven inscripcions amb els noms i fets, per tal de ser commemorats en la posteritat. Assurbanipal de Síria va deixar unes 20.000 tauletes d’argila amb dades administratives. Però no hi havia el projecte de descriure i explicar els fets del passat. Això va començar amb Herodot i les seves historiae.  ἱστορία en grec vol dir “investigació”, coneixement adquirit per recerca. Aquest gènere es preocupava més de l’excel·lència literària que no pas de l’atenció a les fonts, tot i que tant Herodot com Tucídides hi feien referència. D’altres fonts d’informació seran les biografies, tot i que sovint tendeixen a engrandir la llegenda del subjecte, i les cronologies. Aristòtil menysté la narracions de fets com a quelcom que es refereix al contingent i l’efímer, i valora més l’estudi de les “antiguitats”, com per exemple les constitucions dels estats grecs. La majoria d’aquestes obres s’ha perdut, queda la “Constitució d’Atenes”.

[La república i les Lleis de Plató, la Política dAristòtil, no compten com a ciències socials?]

Herodot (-484 -425) va ser el primer que va intentar investigar els fets, viatjant i preguntant. Va cobrir les guerres amb els perses, les vides dels reis que hi van intervenir, les batalles de Marató, Termòpiles, i Salamina.

Tucidides (-472 -400) Guerres del Peloponès

Documents que es conserven sobre l’antiga grècia a Eurodocs.

Varro (-116 -27) Erudit romà que va compilar quelcom semblant a una enciclopèdia i una cronologia. La major part de les seves obres s’han perdut. (De rustica, [Bernat Metge])

Polibi (- 205 -120) Dels orígens de Roma fins a les guerres púniques [Bernat Metge]

Juli Cèsar (-100 -44): Commentarii de Bello Gallico, Commentarii de Bello Civili  (les guerres civils des de la mort de Pompeu a Egipte. i potser De Bello Alexandrino, De Bello Africo, De Bello Hispaniensi.

Titus Livi (-59 17) Ab Urbe Condita, història de Roma des de la fundació fins als temps d’August.

Plutarc (46 119). Grec, vides paral·leles [Bernat Metge]

Tàcit (56-120). Annals [Bernat Metge] Història de Roma des de la mort d’August.

Suetoni (69 122) De vita Caesarum, les vides dels 12 primers emperadors

El poble jueu és dels pocs que recollia la història, a l’antic Testament, perquè la seva religió implicava la intervenció de Jehovah en el destí del poble. El Nou testament es presenta com a testimoni però no hi ha evidència històrica i es pretén que acompleix les promeses.
Eusebi de Cesarea (260 339) Historiador cristià grec que escriu una cronologia universal. La història humana té 6000 anys d’antiguetat i Jesús hauria nascut el 5500. L’adaptació per Sant Jeroni serà molt influent durant 1000 anys. Al sVI es comença a comptar a partir del naixement de Crist.

A Xina la tradició de Confuci establia que es registressin els fets. La primera obra que es conserva és el Shih Chi de SSu-Ma Ch’ien. Els buròcrates recollien el que passava escrupulosament. Liu Chich-chi (661 721) va escriure el primer tractat sobre el mètode de la història9. Ssu-ma Kuang (1019-1086) escriurà una història general que va de -403 a 959.


MEDIEVAL

A occident la majoria de la població és analfabeta i només alguns monjos fan alguna crònica. Bede (673 735) fa una història de l’església esmentant les fonts. Einhard (775 840) Vita Karoli Magni. Vincent de Beauvais (1184 1264), Speculum historiale . [la història com a a escenari de la salvació divina fins a la fi dels temps, llistant els papes, bisbes i reis per la gràcia divina]. [cal assenyalar que no és que l’església cristiana desplacés la cultura clàssica. La cultura clàssica va desaparèixer amb les invasions dels pobles de les estepes. I d’allà va començar la tasca dels monjos]

El llegat dels grecs es va mantenir a Bizanci. Priscus de Panium (450) descriu les incursions d’Atila. Procopius (500-565), conseller de Belisario, les guerres al nord d’Àfrica, història secreta criticant Justinià, Bellisario i les seves dones. L’edició completa de les obres de Plató és un manuscrit bizantí de 895.

Igual que els jueus, els musulmans van establir el Qur’an i el conjunt d’ensenyaments de Mahoma que formen la Shari’ah com a font de la història. At-Tabari al califat Abbassida d’Iraq va escriure la “Història de profetes i reis”. Els fets històrics eren interpretats com a resultat de la intervenció divina.
Ibn Khaldun (1332-1406) va ser un gran historiador i sociòleg. Havent servit a l’Espanya musulmana i nord d’Àfrica com a general, polític i primer ministre, va veure que gairebé sempre tot acabava en desastre, i es va interrogar sobre quina era la causa. Al Muqaddimah la introducció a la seva història universal fa consideracions sociològiques, distingint entre la vida nòmada i sedentària (berbers i àrabs), el declivi que té lloc quan un poble guerrer conquereix una ciutat. Les societats es mantindrien unides per una “cohesió social” que es pot reforçar amb la religió. Aquesta cohesió du certs grups al poder però conté en si mateixa llavors psicològiques, sociològiques, econòmiques i socials, que duran a la seva caiguda per ser reemplaçats per un altre grup. En general, tota gran civilització arribarà a un declivi i serà substituïda per uns bàrbars, que s’aniran refinant fins que al seu torn, seran substituïts per uns nous bàrbars.

1493 Schedel Liber Chronicarum, una enciclopèdia de fets històrics i paràfrasi de la Bíblia amb 1809 il·lustracions procedents de planxes tallades en fusta del taller de Nürnberg de Wolgemut, de qui va ser deixeble Dürer.  És un dels primers cassos d’integració de text i imatge. [PDF]. presenta la història del món en set edats:

  1. De la creació al diluvi
  2. fins al neixement d’Abraham
  3. fins al rei David
  4. fins al captivi de Bailònia
  5. fins al neixement de Jesucrist
  6. fins al temps actual (la part més extensa)
  7. sobre el final del món i el judici final

CATALUNYA, Les quatre grans cròniques.

Palau d’estiu. Beijing

The Summer Palace (simplified Chinese: 颐和园; traditional Chinese: 頤和園; pinyin: Yíhéyuán) is a vast ensemble of lakes, gardens and palaces in Beijing. It was an imperial garden in the Qing dynasty. Inside includes Longevity Hill (万寿山; 萬壽山; Wànshòu Shān) Kunming Lake and Seventeen Hole Bridge. It covers an expanse of 2.9 square kilometres (1.1 sq mi), three-quarters of which is water.

Galeria

 

mic_green_pinother_02.png

Temple del cel. Beijing

The Temple of Heaven (Chinese: 天坛; pinyin: Tiāntán) is an imperial complex of religious buildings situated in the southeastern part of central Beijing. The complex was visited by the Emperors of the Ming and Qing dynasties for annual ceremonies of prayer to Heaven for a good harvest. The Temple of Heaven was inscribed as a World Heritage site in 1998 and was described as “a masterpiece of architecture and landscape design which simply and graphically illustrates a cosmogony of great importance for the evolution of one of the world’s great civilizations…” as the “symbolic layout and design of the Temple of Heaven had a profound influence on architecture and planning in the Far East over many centuries.”[1]

Galeria

Peterhof

The Peterhof Palace (Russian: Петерго́ф, tr. Petergóf, IPA: [pʲɪtʲɪrˈɡof],[1]) (an emulation of early modern Dutch “Pieterhof”, meaning “Pieter’s Court”),[2] is a series of palaces and gardens located in Petergof, Saint Petersburg, Russia, commissioned by Peter the Great as a direct response to the Palace of Versailles by Louis XIV of France.[3] Originally intending it in 1709 for country habitation, Peter the Great sought to expand the property as a result of his visit to the French royal court in 1717,[3] inspiring the nickname of “The Russian Versailles”.[4] The architect between 1714 and 1728 was Domenico Trezzini, and the style he employed became the foundation for the Petrine Baroque style favored throughout Saint Petersburg.[5] Also in 1714, Jean-Baptiste Alexandre Le Blond, likely chosen due to his previous collaborations[6] with Versailles landscaper André Le Nôtre, designed the gardens. Francesco Bartolomeo Rastrelli completed an expansion from 1747 to 1756 for Elizabeth of Russia. The palace-ensemble along with the city center is recognized as a UNESCO World Heritage Site.

Galeria

Stowe House

https://en.wikipedia.org/wiki/Stowe_House

Galeria

 

Blenheim Palace

Following the 1st Duke’s death the Duchess concentrated most of her considerable energies on the completion of the palace itself, and the park remained relatively unchanged until the arrival of Capability Brown in 1764. The 4th Duke employed Brown who immediately began an English landscape garden scheme to naturalise and enhance the landscape, with tree planting, and man-made undulations. However, the feature with which he is forever associated is the lake, a huge stretch of water created by damming the River Glyme and ornamented by a series of cascades where the river flows in and out. The lake was narrowed at the point of Vanbrugh’s grand bridge, but the three small canal-like streams trickling underneath it were completely absorbed by one river-like stretch. Brown’s great achievement at this point was to actually flood and submerge beneath the water level the lower stories and rooms of the bridge itself, thus reducing its incongruous height and achieving what is regarded by many as the epitome of an English landscape. Brown also grassed over the great parterre and the Great Court. The latter was re-paved by Duchêne in the early 20th century. The 5th Duke was responsible for several other garden follies and novelties.

Galeria

 

Hidcote Manor Garden

Hidcote Manor Garden is a garden in the United Kingdom, located at the village of Hidcote Bartrim, near Chipping Campden, Gloucestershire. It is one of the best-known and most influential Arts and Crafts gardens in Britain, with its linked “garden rooms” of hedges, rare trees, shrubs and herbaceous borders. Created by Lawrence Johnston, it is owned by the National Trust and is open to the public.

Lawrence Johnston was influenced in creating his garden at Hidcote by the work of Alfred Parsons and Gertrude Jekyll, who were designing gardens of hardy plants contained within sequences of outdoor “garden rooms“. The theme was in the air: Vita Sackville-West and Harold Nicolson‘s Sissinghurst Castle Garden was laid out as a sequence of such spaces, without, it seems, direct connection with the reclusive and shy Major Johnston. Hidcote’s outdoor “rooms” have various characters and themes, achieved by the use of box hedges, hornbeam and yew, and stone walls. These rooms, such as the ‘White Garden’ and ‘Fuchsia Garden’ are linked, some by vistas, and furnished with topiaries. Some have ponds and fountains, and all are planted with flowers in bedding schemes. They surround the 17th century manor house, and there are a number of outhouses and a kitchen garden.

 

Galeria

El jo. L’experiència de la vida narrativa

41 La vida humana   |    l‘experiència d’estar en el món, l’experiència del present,

[esborrany] a completar amb notes de la tesi. El jo, invariants vida narrativa


Construïm el jo a partir del relat que elaborem sobre el que vivim, el passat que reconstruïm, el futur que anticipem i els vides alternatives que considerem. Tant el nostre cos i els seus teixits, com aquest relat, estan en contínua reconstrucció. El jo potser no és una substància immutable tal com va fer veure Hume, però té una consistència, com la del vaixell de Teseu o l’escultura de Gormley.


En un moment donat experimentava aquest deslligament de la meva narració, com si estigués fora. És una mica com quan estem llegint un llibre i estem ficats dins de la història, vivint en l’univers creat pel narrador, i de sobte, deixem de llegir, i l’escenari i els personatges, en particular el jo en primera persona, deixa d’existir. Però resulta que fora d’aquesta narració, no sé què sóc! El cos m’arrela.


Reconstrucció en despertar, 2023

En despertar reprenem la narració del dia abans i això és el que ens dóna continuïtat. Proust ( la reconstrucció del jo en despertar )  i Auden (Prime. Horae Canonicae) ho han elaborat. Alguna vegada en un viatge, dormint en un llit no habitual ens podem despertar amb la idea que som al llit de sempre. O a vegades, si estem vivint un somni molt intens, quan ens comencem a despertar podem sentir que la vida del somni és més real que no pas la del dia que ens espera.  I per uns instants podem dubtar de si sortir del son i entrar a la realitat del nou dia que comença. És una mica com si poguéssim decidir de començar a existir, una versió diària del que Nabokov anomenava “un breu esclat de llum entre dues eternitats de tenebra”, el que vivim durant el dia limitat per la interrupció del son. Cada dia una versió repetida del que viuen les efímeres, que viuran un sol dia volant al llarg del riu Tisza.

E

Les meves paraules


 

ebenista m i f Persona que fa mobles.

eclipsi m Desaparició durant un temps de la llum d’un astre que és tapada per un altre. Eclipsi de Sol, de Lluna.

ecologia f Ciència que estudia la relació entre els éssers vius i el medi.

ecològic, -a adj Referent a l’ecologisme o a l’ecologia. Productes ecològics.

ecologisme m Moviment de defensa del medi natural.

ecologista adj i m i f Referent a l’ecologisme; persona partidària de l’ecologisme.

economia f 1 Administració dels béns. L’economia familiar. L’economia del país. 2 Ciència que estudia el comerç i els intercanvis de diners o mercaderies.

econòmic, -a adj Referent a l’economia. Té problemes econòmics.

economista m i f Persona entesa en economia.

ecs interj Expressa fàstic. Ecs, deixa estar aquest cuc!

edat f 1 Temps que ha passat d’ençà de l’existència d’un ésser, d’un astre. L’edat d’un roure. L’edat de la Terra. 2 Període històric. L’edat mitjana.

edició f 1 Resultat, manera com es presenta una obra editada. S’hi han mirat molt amb l’edició de l’obra. 2 Cada una de les vegades que surt editada una obra. Ja van per la cinquena edició.

edificació f El fet d’edificar. Estaran uns anys en l’edificació del nou teatre.

edificar v tr i intr Construir, fer edificis. A cada cantonada de la plaça han edificat una torre. Sembla que es torna a edificar més.

edifici m Construcció gran. Els edificis del centre de la ciutat.

editar v tr 1 Reproduir i posar a la venda una obra. Editar revistes, llibres, discos, etc. 2 Preparar un document informàtic. Quan tingui totes les referències del treball, les editarà.

editor, editora 1 m i f Persona o entitat que edita llibres o altres mitjans impresos. 2 editor m Programa informàtic.

editorial 1 adj Referent al món de l’edició. Empreses editorials. 2 f Empresa que edita. 3 m Article que exposa l’opinió de la direcció d’un mitjà informatiu.

edredó m Cobrellit reforçat que serveix per abrigar.

educació f Acció i efecte d’educar. L’Educació Primària. Ha rebut una bona educació. Sempre s’ha de fer notar per la seva mala educació.

educador, -a adj i m i f Que educa.

educar v intr i règ Formar en coneixements i actituds. L’han educat en el respecte als altres.

educat, -ada adj Que demostra educació. Una persona ben educada, mal educada.

efecte 1 m Resultat d’una acció (damunt de). Les paraules que li va dirigir li han fet molt d’efecte. 2 en efecte loc adv Indica confirmació. Va jurar que no ho diria i, en efecte, ho ha complert. 3 per efecte de loc prep A causa de. L’embotit es va fer malbé per efecte de la calor.

efectiu, -iva 1 adj Real. Les noves mesures aviat seran efectives. 2 fer efectiu loc verb Realitzar. Necessitaran un permís del jutge per poder fer efectiu el trasllat. 3 en efectiu loc adv En metàl.lic. Ho pagaran amb un taló o en efectiu?

efectivament adv En efecte. Va dir que no vindria i, efectivament, ho va complir.

efectuar v tr Fer. Els serveis d’urgència ja han efectuat quatre sortides.

eficaç adj Que fa efecte. Un medicament eficaç.

eficiència f Competència. Ha demostrat la seva eficiència ja en el primer mes d’exercir el càrrec.

egipci, -ípcia adj i m i f D’Egipte. L’escriptura egípcia..

egoisme m Condició d’egoista. El seu pitjor defecte és l’egoisme.

egoista adj i m i f Que només mira per si mateix. Un comportament egoista. Són uns egoistes.

egua [var.: euga] f Femella del cavall. Un ramat d’egües.

eh interj Usada per preguntar, per cridar l’atenció. Eh que no és veritat…? Eh, baixeu d’aquí de seguida!

ei interj Usada per cridar l’atenció, per rectificar. Ei, vosaltres! Podríem fer una festa; ei, si us ve de gust!

eina f Instrument manual per a operacions mecàniques: *ferramenta. Les eines d’un manyà.

eivissenc, -a adj i m i f D’Eivissa.

eix, -a* det i pron Demostratiu lligat amb la 2a. persona. Passa’m eixa capsa que tens al costat.

eix m Peça que uneix dues rodes.

eixam m Grup nombrós d’insectes, especialment d’abelles.

eixamplar v tr Fer més ample. M’he de fer eixamplar la jaqueta.

eixerit, -ida adj Dit de la persona que és viva, espavilada, disposada.

eixida f *1 Lloc per on s’ix: sortida. Els van indicar on era l’eixida. *2 Acció i efecte d’eixir: sortida. Van coincidir amb l’hora d’eixida del torn de matí. 3 Pati. *4 Acudit. Té unes eixides que fan riure.

eixir* 1 v règ Passar de dins a fora: sortir. Eixien de l’estadi com un riu. 2 eixir-se’n v pron [fig.] Sortir-se’n. Va provar de solucionar el problema, però no se’n va eixir.

eixordar [var.: *ensordar] v intr Deixar sord. La maquinària de la fàbrica eixordava.

eixugamans [var.: eixugamà] m Drap per eixugar-se les mans: *torcamans.

eixugaparabrises m Mecanisme per fer net el parabrisa d’un cotxe.

eixugar 1 v tr Fer perdre la humitat. El sol eixuga la roba. 2 eixugar-se v pron Perdre la humitat. Ja se m’ha eixugat el cabell.

eixut, -a adj 1 Sec. Un temps eixut. La roba ja és eixuta. 2 [fig.] Un caràcter eixut.

el 1 det [el, l’, els / la, l’, les] El vi. L’oli. Els peus. / La gota. La història. La utilitat. L’illa. L’última. L’olor. Les sabates. 2 pron [el, l’, ‘l, -lo, els, ‘ls, -los / la, l’, -la, les, -les] Substitueix l’objecte directe determinat relacionat amb 3a. persona. El crida. L’omple. L’en va treure a empentes. Agafa’l. Va olorar-lo. Els valora. Va rebre’ls. No volia escoltar-los. / La veu cada dia. Se la imagina. La’n va expulsar sense apel.lació. L’ha valorada molt. Escolteu-la. Les pren. Porta-les. 3 Substitueix l’objecte directe neutre en concurrència amb hi. Això ho ha fet possible i encara l’hi fa.

elaboració f El fet d’elaborar. Una indústria dedicada a l’elaboració de xocolata.

elaborar v tr Produir, fabricar a través d’un procés. Les abelles elaboren la mel.

elaborat, -ada adj Que ha sofert una elaboració. Producte elaborat. Saba elaborada.

elàstic, -a 1 adj Que s’estira i s’arronsa. Una carpeta amb gomes elàstiques. 2 elàstics m pl Tirants que subjecten els pantalons.

elecció 1 f Acció i efecte d’elegir.No tenia cap altra elecció que acabar la carrera aquell any 2 eleccions f pl Votacions per elegir. Les eleccions al Parlament són cada quatre anys.

elector, electora m i f Persona que té dret a participar en unes eleccions.

electoral adj Referent a unes eleccions. Col.legi electoral.

elèctric, -a adj Que va amb electricitat, referent a l’electricitat. Aparells elèctrics. Corrent elèctric.

electricista m i f Persona que fa instal.lacions elèctriques o en repara.

electricitat f Forma d’energia. Electricitat negativa, positiva.

electrodomèstic m Aparell elèctric d’ús domèstic. Una botiga d’electrodomèstics.

electrònic, -a adj Referent a l’electrònica i a les seves aplicacions. Un joc electrònic.

electrònica f Part de la física que tracta dels moviments de l’electricitat.

elefant, elefanta m i f Mamífer molt gros caracteritzat per la llarga trompa i els ullals.

elegància f Qualitat d’elegant. Camina amb elegància.

elegant adj Que produeix un efecte d’harmonia. Un vestit elegant. Una dona elegant.

elegir v tr Triar, especialment per a un càrrec. L’han elegida presidenta per majoria.

element m 1 Unitat que forma part d’un conjunt. Un moble per elements. Els elements d’una frase. Un element químic. 2 Medi. L’aigua és l’element dels peixos.

elemental adj 1 Bàsic. Els principis elementals de la física. 2 Senzill. “Elemental, estimat Wathson!”

elevar v tr Fer anar amunt. Per la festa elevaran globus.

elevat, -ada adj Alt. Tot està a uns preus molt elevats.

eliminar v tr i règ Excloure. Els han eliminat de la competició.

ell, ella pron Represnta la 3a. persona; molt rarament referit a cosa. Ho farà ella mateixa. Si ells no s’ho volen quedar, ja m’ho quedaré jo.

elogi m Alabança.

em [em, me, m’, ‘m, -me] pron Indica la 1a. persona del singular; substitueix l’objecte directe i l’indirecte. Em sembla que no és veritat. On me puc posar? M’estranya això que em dius. Dóna’m la mà. Sort que va avisar-me a temps.

embalar v tr Col.locar dins d’un embalatge. S’ha d’embalar la mercaderia que sortirà demà.

embalatge m Material (cartó, paper, caixes, etc.) amb què es prepara una mercaderia per al transport.

embaràs [pl. -assos] m 1 Estat de la dona que espera un fill. És al tercer mes de l’embaràs. 2 Nosa. Tots aquests paquets posats aquí a l’entrada són un bon embaràs.

embarassada adj i f Dit de la dona que espera un fill. Està embarassada de cinc mesos. El metge atenia una embarassada.

embarbussament m Joc lingüístic d’habilitat fonètica. Allò de “Un plat blanc, pla…” és un embarbussament.

embarcació m Construcció per navegar per l’aigua.

embarcament m Acció i efecte d’embarcar o d’embarcar-se. Targeta d’embarcament.

embarcar 1 v tr Fer pujar dalt d’una embarcació, d’un avió. Ara embarquen el bestiar. 2 embarcar-se v pron i règ [fig.] Emprendre una activitat. S’han embarcat en un negoci arriscat.

embassament m Pantà, especialment artificial.

emblanquinar v tr Donar una capa de calç. Emblanquinar una paret.

emboirar-se v pron Cobrir-se de boira. La vall comença a emboirar-se cap al tard.

embolcall m Allò que recobreix un fruit, o amb què està embolicat un producte. L’embolcall d’una castanya. L’embolcall d’un regal.

embolic m 1 El fet d’embolicar(-se). No toquis la llana, que s’hi ha fet un embolic! 2 [fig.] Situació complicada. Sempre es fica en embolics.

embolicar v tr 1 Posar dins d’un embolcall. Embolicar caramels, paquets. 2 Enredar. Has remenat tant la xarxa que l’has embolicada. 3 [fig.] No li pots encarregar res, perquè tot ho embolica. Embolica, que fa fort!

embós [pl. -ossos] [var.: embús] m Resultat d’embossar(-se). S’ha fet un embós a la carretera.

embossar(-se) [var.: embussar] v tr i pron Una nosa, impedir el pas. Tots aquells papers van embossar el vàter. El lavabo s’ha embossat.

embotellar v tr Ficar dins de botelles. Embotellar el vi.

embotit m Aliment fet amb carn adobada, generalment picada, i ficada dins d’una funda.

embragatge m Mecanisme d’un vehicle que permet el canvi de marxes. El pedal de l’embragatge és el de més cap a l’esquerra.

embranzida f Impuls. Va agafar embranzida i va fer el salt.

embrió m Primera etapa del desenvolupament d’un organisme.

embrutar v tr Fer brut. Qui ha embrutat el pis?

embut 1 m Estri cònic que es fa servir per passar líquids d’un recipient en un altre. 2 sense embuts loc adv Sense miraments. T’ho diré sense embuts: no m’agrada gens aquesta actitud.

embutxacar-se v pron i tr Quedar-se uns diners, guanyar. Es va embutxacar la meitat dels guanys d’aquella operació.

emergència f Fet, situació que demana una solució especial. Aterratge d’emergència.

emetre v tr 1 Fer circular. L’emissora emet els seus programes. El banc emet bitllets. 2 Deixar anar. Aquell cos estrany emetia radiacions.

emigració f El fet d’emigrar. L’emigració cap a Amèrica va ser molt elevada al segle passat.

emigrant m i f Persona que emigra. El vaixell era ple d’emigrants que se n’anaven cap a Austràlia.

emigrar v intr Anar a viure fora del propi país. Després de les inundacions, més de la meitat de la població va haver d’emigrar per sobreviure.

emissió f El fet d’emetre. Emissió de moneda. Emissions radiofòniques, televisives.

emissor, -a 1 adj Que emet. Un aparell emissor. 2 m i f Persona que emet el missatge en un acte de comunicació. L’emissor i el receptor.

emissora f Instal.lacions des d’on s’emet. Una emissora de ràdio, de televisió.

emmanillar v tr Posar les manilles. Els guàrdies van emmanillar els detinguts.

emoció f El fet d’emocionar-se. L’emoció no el deixava parlar.

emocionar(-se) 1 v tr i pron Transmetre o experimentar un sentiment de trasbals. Les pel.lícules d’amor l’emocionen. Quan el va veure plorar, es va emocionar.

emocionat, -ada adj Ple d’emoció. Els va dirigir unes paraules emocionades.

empaitar v tr Perseguir.

empanada f Pasta farcida de vianda i cuita al forn.

empaperar v tr Recobrir de paper. Empaperar una paret, el menjador.

emparentar-se v rec Arribar a formar part d’una família. Amb aquell casament es van emparentar les dues famílies.

emparrar-se v pron Enfilar-se una planta. Les heures s’emparraven per tota la façana.

empassar-se v pron i tr Tirar gola avall: *engolir-se. No es podia empassar la saliva.

empastifar v tr Embrutar, especialment amb una substància untuosa o enganxosa. T’has empastifat les mans de fang.

empat m El fet d’empatar. El partit va acabar en empat a zero.

empatar v intr Fer els mateixos punts en una competició. Han empatat dos partits. Han empatat a zero. Al final van empatar.

empenta [var.: espenta] f 1 Pressió brusca per fer anar un cos endavant. Li va donar una empenta que de poc no el fa caure. 2 [fig.] Va venir amb tanta empenta que volia enllestir-ho tot aquell mateix dia.

empènyer v tr Fer pressió per fer moure: *espentar. Empenyien el cotxe entre quatre. Empenyeu la porta.

emperador, emperadriu m i f Sobirà, sobirana d’un imperi. Els antics emperadors d’Àustria-Hongria.

empipador, -a adj Que molesta. Un sorollet empipador.

empipament m Estat de qui se sent molest. Parla-hi tu, a veure si se li’n va l’empipament.

empipar 1 v tr Molestar. M’empipa molt aquesta actitud que té. 2 empipar-se v pron Enfadar-se. Es va empipar amb mi perquè li vaig dir el que en pensava, del seu caràcter.

empitjorament m El fet d’empitjorar. Aquell incident a la frontera va provocar un empitjorament de les relacions entre tots dos països.

empitjorar v intr Posar-se pitjor. El temps empitjora per minuts.

empleat, empleada m i f Treballador del sector de serveis. Una empleada de correus.

emponnar-se* v ref Inclinar el cos, fent flexió de les cames: ajupir-se.

emportar-se v pron i tr Agafar(-ho) i portar(-ho) cap a un altre lloc. Algú s’ha emportat el cendrer.

emprar v tr Utilitzar.

empremta f Senyal damunt d’una superfície. Empremtes digitals.

emprendre [var.: *mamprendre] v tr Iniciar una activitat. Emprendre un viatge, un negoci.

emprenyador, -a adj Que molesta molt. Un soroll emprenyador.

emprenyar 1 v intr Molestar molt. Pareu ja i no emprenyeu més. 2 emprenyar-se v pron Enrabiar-se. Es va emprenyar com una mona.

empresa [var.: *mampresa] f 1 Societat industrial o comercial. Treballen en una empresa tèxtil. Un home d’empresa. 2 Afer, activitat. Van fracassar en l’empresa.

empresari, empresària m i f Persona propietària d’una empresa.

empresonar v tr Ficar a la presó. El jutge el va fer empresonar.

1en prep 1 Indica lloc: situació o direcció. Viu en una casa de lloguer. Van arribar en un castell abandonat. 2 Indica temps. En un temps molt allunyat. En acabar la sessió, anirem a passejar. 3 Darrere de certs verbs. Pensa en ella cada dia. 4 Amb locucions adverbials. En efecte. En acabat. En un tres i no res.

2en [en, ne, n’, ‘n, -ne] pron 1 Substitut de sintagmes preposicionals introduïts per la preposició de. Torna de la fira: ara en torna, va tornar-ne, torna’n aviat. 2 Substitut d’objecte directe indeterminat, a tall de partitiu. Vol pa: en vol, quant ne vol?, no va voler-ne gens. 3 Substitut d’un nucli nominal determinat per un quantificador. Omple quatre gerres: n’omple quatre, omple’n quatre, va omplir-ne quatre. Han arribat gaires trens?: n’han arribat molts. Quants alumnes hi ha a la facultat?: n’hi ha dos mil cinc-cents. 4 Substitut de l’atributiu de ser o fer-se . És gaire alt?: no n’és gaire. S’ha fet vell: se n’ha fet en quatre dies. 5 Formant part d’alguns verbs pronominals. Anar-se’n. Tornar-se’n. Pujar-se’n. Eixir-se’n. 6 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Ell se’n va rentar les mans i ho va fer explicar als altres. S’hi va esforçar molt, però no se’n va sortir.

3en [en, na, n’ ] det Article utilitzat amb noms de persona [gen. només davant nom d’home començat per consonant. A les Balears, es fa servir totes les formes]. Hi ha en Josep que demana per tu.

enagos m pl Peça de roba interior femenina en forma de faldilla.

enamorar-se v pron i règ Sentir-se pres d’amor (per). S’ha enamorat bojament del seu company de treball.

enamorat, enamorada m i f Persona de qui s’està enamorat. “És la meva enamorada que ve al temps de la calor.”

ençà 1 adv Indica proximitat respecte de qui parla. Fes-te un xic ençà. 2 d’ençà (de/que) loc prep o conj Des (de/que). No l’he tornat a veure d’ençà de diumenge. D’ençà que ha començat la tardor que no para de ploure. 3 de… ençà loc prep No l’he vist de l’estiu ençà.

encadenar v tr Fixar amb cadenes. Van encadenar els presoners al banc.

encaixar v tr i intr Unir perfectament. Les peces del puzle no encaixaven prou bé.

encalçar* v tr Perseguir.

encalentir* v tr Escalfar.

encaminar v tr i règ Dirigir. Em va encaminar cap a la botiga que buscava.

encant m Poder d’agradar. Té un encant especial quan parla.

encantador, -a adj Que té encant. Una persona encantadora.

encantar 1 v tr Agradar molt. L’art àrab m’encanta. 2 encantat exp Fórmula de cortesia en les presentacions. Encantat de conèixer-la.

encapçalament m Començament d’un escrit. A l’encapçalament d’una carta hi ha d’haver la presentació.

encara 1 adv Indica continuïtat. Encara estan sopant. Encara sou aquí? 2 Indica circumstància afegida. Li ho han de fer tot i encara es queixa. 3 encara que loc conj Indica valor concessiu. Encara que li passeu les instruccions, ell farà el que voldrà.

encàrrec m Cosa encarregada. A qui li toca de fer els encàrrecs?

encarregar v tr 1 Confiar. M´han encarregat el control dels concursants. 2 Demanar en reserva. Hem encarregat les entrades per a la sessió de diumenge. 3 encarregar-se v pron i règ Estar al càrrec o fer-se càrrec (de). Ell s’encarregarà de cobrar les entrades.

encarregat, encarregada m i f Persona que té al seu càrrec una responsabilitat, especialment en una fàbrica o taller. L’encarregat de la secció de comandes.

encastar v tri règ Deixar(-ho) fixat dins una cavitat. Volen encastar les conduccions a la paret.

encavalcar-se v rec Anar una cosa parcialment damunt d’una altra. Les cases estaven disposades costera amunt bo i encavalcant-se.

encèfal m Conjunt d’òrgans que hi ha dins el crani, com el cervell, el cerebel, etc.

encegar v tr Deixar com cec. Aquella llum tan forta els va encegar.

encenalls [rarament en sing.] m pl Tiretes caragolades que es fan quan es rebaixa una fusta: *borumballes, *burballes.

encendre v tr 1 Aplicar foc (a). Encendre el fogó, un cigarret, un misto. 2 [p. ext.] Engegar. Encendre el llum, la ràdio, la televisió.

encenedor m Estri per fer foc, especialment per encendre el cigarro.

encert m Fet d’encertar. Ha estat un encert anar a veure aquesta pel.lícula.

encertar v tr 1 Fer (-ho) coincidir en un punt concret. Va encertar la porteria des de mig camp. 2 Preveure una solució, endevinar. Ha encertat les travesses.

encetar 1 v tr Començar, especialment a gastar. Avui encetarem el pernil. 2 [fig.] Encetar una conversa. 3 encetar(-se) v tr i pron Produir(-se) una pelada. Les sabates noves m’han encetat els peus. Se m’han encetat les mans de tant fer anar les estisores.

enciam [var.: *encisam] m Planta d’horta que es menja crua com a amanida.

enciclopèdia f Obra escrita que aplega tota mena de coneixements.

enclusa f Bloc d’acer sobre el qual es treballava el metall a la forja.

encolar v tr Enganxar amb cola. Les potes de la taula s’han d’encolar.

encomanar v tr 1 Encarregar. Passa a recollir el paquet que he encomanat a la carnisseria. 2 Contagiar: *apegar. Algú em deu haver encomanat aquesta grip tan forta.

encongir(-se) [var.: *encollir] v tr i pron Arronsar.

encorbar(-se) [var.: corbar(-se)] v tr i pron Fer(-se) corb. Camina encorbant l’esquena.

encreuament m Indret on es troben carrers, camins, etc. Hi ha hagut un accident a l’encreuament de les dues avingudes.

endarrere [var.: *arrere, enrere] adv Indica direcció cap a la part posterior. Vés més endarrere.

endarreriment m Situació d’allò o d’aquell que va endarrerit.

endarrerir 1 v tr Deixar per més tard. Han endarrerit l’acabament de les obres. 2 endarrerir-se v pron Anar, quedar endarrere. Camineu més de pressa, no us endarreriu.

endarrerit, -ida adj Que no va al dia, a l’hora. Va endarrerit amb els pagaments.

endavant [var.: avant, *envant] 1 adv Indica direcció cap a la part anterior. Posa’t més endavant. 2 per endavant loc adv De manera anticipada. Ho heu de pagar per endavant.

l’endemà [var.: *el sendemà] loc adv El dia immediatament després. Van arribar just l’endemà del seu aniversari.

enderrocament m El fet d’enderrocar. L’enderrocament d’un edifici.

enderrocar v tr Fer caure una construcció. Han enderrocat les velles torres.

endevinalla [var.: endevineta] f Joc de llenguatge en què es planteja la solució d’un enigma.

endevinar v tr Trobar una solució per atzar. Em va endevinar el pensament.

endins [var.: endintre] adv Indica direcció cap a la part interior. Se’n va anar mar endins.

endívia f 1 Planta d’horta de fulles apinyades, llises i blanquinoses. 2 *Escarola.

endolcir v tr Fer dolç. Endolcia el cafè amb sacarina.

endoll m Presa de corrent. Aquest endoll està massa a l’abast del menut.

endollar v tr Col.locar les clavilles de connexió d’un aparell dins d’un endoll. Si no endolles l’ordinador, no se t’engegarà.

endreça f Operació d’endreçar. Hem fet endreça a les golfes.

endreçar v tr i intr Col.locar les coses a lloc: *adesar, *alçar. Endreceu les eines. Després de jugar, endreceu.

endreçat, -ada adj 1 Polit. Anava tot net i endreçat. 2 Ordenat.

mals endreços m pl Conjunt de coses inservibles. L’habitació dels mals endreços.

endur-se v pron i tr Emportar-se.

endurir-se v pron Tornar-se dur. La terra s’ha endurit.

enemic, -iga adj i m i f Que hi estem, que ens està en contra. L’exèrcit enemic. Té molts enemics.

enemistat f Relació pròpia d’enemics. L’enemistat entre els dos clans datava de segles.

energètic, -a adj Que produeix energia. Aliments energètics.

energia f Capacitat de produir un treball. Energia elèctrica, solar.

enèrgic, -a adj Que té energia. Una resposta enèrgica.

enfadar(-se) v tr i pron Fer sentir o sentir-se molest. Amb la manera que té de fer les coses, sempre ens fa enfadar. S’han enfadat perquè els he cridat l’atenció.

enfeinat, -ada adj Que sempre té feina, atrafegat: *afaenat.

enfiladís, -issa adj Que s’enfila. Plantes enfiladisses.

enfilar 1 v tr Agafar un camí. Va enfilar la drecera. 2 Passar un fil. Enfilar l’agulla. 3 enfilar-se v pron i règ Pujar-se’n. Es va enfilar a la cadira per despenjar el quadro.

enfocar v tr 1 Concentrar un focus en un punt. Van enfocar els protagonistes quan van sortir a l’escenari. 2 Fer clara una imatge d’una projecció. Enfoca les diapositives. 3 [fig.] Plantejar. Has enfocat malament el problema.

enfonsament [var.: *afonament] m El fet d’enfonsar-se. Nosaltres no hi érem quan es va produir l’enfonsament de l’hotel. L’enfonsament del “Titanic”.

enfonsar 1 [var.: *afonar] v tr Fer anar a fons. Va enfonsar el cap a l’aigua. 2 enfonsar-se [var.: *afonar-se] v pron Anar-se’n a fons. La barca es va enfonsar al mig de l’estany. 3 Caure, ensorrar-se. La casa es va enfonsar. 4 Formar una depressió. Més endavant, el camí s’enfonsava.

enfora adv 1 Indica direcció cap a l’exterior. Va treure els braços massa enfora. 2 *Lluny. Viuen molt enfora.

enfortir v tr Fer fort. Pren calci per enfortir els ossos.

enfosquir(-se) v tr i pron Fer(-se) fosc. Enfosquiu la sala per a la projecció. El cel es va enfosquir en un moment.

enfrontament m El fet d’enfrontar-se.

enfrontar-se v pron i règ Plantar cara. Es va enfrontar tot sol amb un munt de dificultats.

enganxar 1 v tr Unir amb ganxos. Enganxar la caravana al cotxe. 2 enganxar(-se) v tr i pron Unir(-se): *aferrar, *apegar. Enganxava els cromos a l’àlbum. Amb la calor, la roba s’enganxa al cos.

enganxó* m Esgarrinxada. S’ha fet un enganxó amb el roser.

enganxós, -osa adj Que s’aferra: *apegalós. La barana està enganxosa de la humitat.

engany [var.: *engan] m El fet d’enganyar. Sempre em véns amb mentides i enganys.

enganyar [var.: *enganar] v tr Portar a error abusant de la confiança. Me’l van vendre com a bo, però em van enganyar.

engegada f Acció d’engegar. Vol un cotxe amb una engegada ràpida.

engegar v tr 1 Posar en marxa. Engegar una màquina, el cotxe. Engegar l’aigua, el gas. 2 [fig.] El va engegar lluny. T’engegaré a dida!

enginy m Capacitat de trobar solucions imaginatives. “Més val enginy que força.”

enginyer, enginyera m i f Tècnic superior. Enginyer industrial, nuclear, genètic.

engolir-se* v pron i tr Tirar gola avall: empassar-se. Va engolir-se tot un plat de carn.

engonal m Zona d’unió de la cuixa amb el tronc.

engranatge m Sistema de rodes dentades que es transmeten el moviment les unes a les altres.

engrandir v tr Fer més gran. Han engrandit el magatzem per la part de darrere.

engreixar(-se) v tr i pron (Fer) posar greix. Engreixaven els convidat amb uns àpats abundosos. A l’estiu sempre s’engreixa.

a l’engròs loc adv En grans quantitats. Comerç a l’engròs.

engruna 1 f Mica. No n’ha quedat ni una sola engruna. 2 engrunes f pl Miques de pa, molles. El gat menjava les engrunes que queien de la taula.

enguany adv Aquest any. Enguany no hem fet cap viatge a l’estranger.

enguixar v tr Recobrir de guix. Enguixar la paret. Enguixar un braç trencat.

enigma m Misteri que cal interpretar.

enlairar-se v pron Anar enlaire, envolar-se. L’avió s’enlairava a gran velocitat.

enlaire adv Amunt. La gent que passava van començar a mirar enlaire.

enllà adv Indica situació de llunyania respecte a la 1a i la 2a persona del discurs. Posa-ho una mica més enllà.

enllaç m Acció i efecte d’enllaçar. Estació d’enllaç.

enllaçar v règ Unir, connectar. Aquesta carretera comarcal enllaça amb la nacional al km 26.

enllestir v tr Acabar, especialment en els últims detalls. Enllestien els preparatius del festival.

enlloc adv 1 [en frases negatives] En cap lloc. No n’he trobat enlloc. 2 [en frases condicionals i interrogatives] En algun lloc. Si en trobes enlloc, compra’n. Que l’has vist enlloc?

enlluernar v tr Un esclat de llum, encegar. Va engegar els llargs i em va enlluernar.

enllumenat m Conjunt de llums d’una via pública. L’enllumenat dels carrers.

enllustrar v tr Fer lluent un calçat amb un producte adient. Enllustrava les botes només amb betum.

enmig de [var.: entremig de] loc prep Indica situació dins un conjunt. No el sabia veure, perdut enmig de tots aquells convidats.

ennegrir v tr Fer negre. Els núvols de tempesta ennegrien aquell cel d’estiu.

ennuvolar-se v pron Omplir-se el cel de núvols.

enorme adj D’allò més gran o gros. L’elefant és una bèstia enorme.

enormement adv D’allò més. Estava enormement sorprès de veure’ls allà.

enquesta f Tècnica per fer la recollida d’opinions a base de preguntes preparades.

enquestar v tr Passar una enquesta. Van enquestar el deu per cent dels treballadors de l’empresa.

enrabiada f El fet d’enrabiar-se.

enrabiar-se v pron Enfadar-se molt.

enraonar 1 v règ Conversar. Li agrada enraonar amb els amics. 2 [p. ext.] v tr Parlar. Sap enraonar anglès.

enredar 1 v tr Complicar. És un inútil que tot ho enreda. 2 v intr Enganyar. S’ha deixat enredar per un que li prometia duros a quatre pessetes.

enrenou m Situació confusa de crits, moviment, etc. Van armar un bon enrenou per entrar a la sala.

enretirar v tr Col.locar(-ho) més cap a un costat. Enretira la taula per deixar una mica de pas.

enriquiment m El fet d’enriquir-se.

enriquir(-se) v tr i pron Fer tornar ric, tornar-se ric. Les jugades de borsa l’han enriquit. S’ha enriquit

enrotllar(-se) 1 v tr i pron Caragolar(-se) fent un rotllo. Enrotlleu ben bé tots els mapes. 2 [fam.] enrotllar-se v pron Explicar boles. T’enrotlles com una persiana. 3 Tenir bones idees. Aquell s’enrotlla bé. 4 v pron i règ Establir una relació. S’ha enrotllat amb la veïna.

ens [ens, ‘ns, -nos] pron Indica 1a. persona del plural. No ens convenç, aquesta mena de tractes. Guarda’ns lloc, que venim de seguida. No va voler escoltar-nos.

ensaïmada f Pasta en espiral amb pols de sucre per damunt, que pot anar farcida.

ensalada* f Amanida.

ensenyament [var.: ensenyança f] m Acció, tècnica d’ensenyar. Ensenyament públic. Aprofiten les ensenyances del mestre.

ensenyar v tr 1 Mostrar. Li ensenyava el pis nou. 2 Fer aprendre uns continguts. Ensenya matemàtica.

ensinistrar v tr Fer adquirir unes habilitats, especialment a un animal. Ensinistra foques de circ.

ensopegar v règ Topar(-hi) amb els peus: *entropessar, *travelar. He ensopegat amb el portal.

ensopit, -ida adj Sense ànsia. Quina gent més ensopida, no vibren per res.

ensorrar 1 v tr Tirar a terra, fer baixar. Han ensorrat un tros del terra fent bots. 2 ensorrar-se v pron Caure a terra, baixar. S’ha ensorrat la teulada.

ensumar v tr Olorar amb força. Ensumava l’olor penetrant dels eucaliptus.

entapissar v tr Recobrir amb tapisseria. Hem de fer entapissar el cotxe de nou.

entelar v tr Recobrir de baf. El fred ha entelat els vidres.

entendre 1 v tr Comprendre, estar al cas. Per fi ha entès el que volíem. No t’entenc de res. 2 al meu (seu…) entendre loc adv Segons la meva (teva…) opinió. Al meu entendre, s’ha equivocat. 3 entesos exp D’acord. Ho faràs tu, entesos?

entenedor, -a adj Fàcil d’entendre.

enteniment m Facultat de comprendre, seny. No para de fer bogeries; sembla que s’hagi begut l’enteniment.

enterrament [var.: *soterrar] m Acció i efecte d’enterrar. Han anat a enterrament.

enterrar [var.: *soterrar] v tr Colgar sota terra, especialment un mort. L’enterren demà al matí.

entesa f El fet d’entendre’s. Per fi van arribar a una entesa.

entitat f Nom genèric de qualsevol organització que fa activitats polítiques, culturals, esportives, etc.

entomar [var.: tomar] v tr Rebre, especialment allò que ve de dalt. Entomar una pilota. Entomar la pluja

entorn 1 m El medi. La protecció de l’entorn. 2 entorn de, a l’entorn de loc prep Al voltant de. Van seure a l’entorn de la foguera.

entossudir-se v pron i règ Posar-se tossut. S’entossudia a entrar-hi de totes passades.

entrada f 1 Accés. L’entrada de la fira és per l’altre carrer. 2 Tiquet que dóna dret a entrar en un espectacle. Tenim entrades per al circ.

entrar v règ Anar de fora a dins (de). Acaben d’entrar a casa.

entre prep 1 Indica situació intermèdia. La tauleta estava entre dues butaques. Ho acabarem entre aquesta tarda i demà al matí. 2 Indica relació de reciprocitat. L’amistat entre elles era molt antiga. 3 Indica inclusió. No el va trobar entre aquella multitud.

entrebanc m Dificultat, impediment. No fa més que posar entrebancs a la meva feina.

entrega f El fet d’entregar. Li van fer la segona entrega de mercaderia.

entregar 1 v tr Posar(-ho) a les mans d’algú. A quina hora han entregat el paquet? Són a entregar. 2 entregar-se [fig.] v pron i règ Dedicar-se completament (a). S’entrega en cos i ànima a la seva professió.

entremaliat, -ada adj Que fa dolenteries pròpies de criatura. Un xiquet molt entremaliat.

entremès [gen. en pl.] m Plat que se serveix al començament d’un àpat, especialment embotit. Entremesos variats.

entrenador, entrenadora m i f Persona que entrena esportistes.

entrenament m Acció i efecte d’entrenar(-se). Hi ha entrenament dues vegades per setmana.

entrenar(-se) v tr i pron Preparar(-se) un esportista per estar en forma. Anys enrere havia entrenat un equip juvenil. S’entrenaven a fons.

entrepà m Conjunt format per dues peces de pa, amb vianda al mig. Un entrepà de pernil, de formatge.

entreteniment m Acció d’entretenir-se. En tot troba entreteniment.

entretenir 1 v tr Fer passar l’estona. Tenia tard i em va entretenir amb les seves històries. Mira d’entretenir la canalla, que estan avorrits. 2 entretenir-se v pron No fer les coses amb prou ànsia. Quan el fas anar a un encàrrec, sempre s’entreté pel camí. 3 Passar l’estona amb algun fet divertit. Jugant amb els ninos s’entretén molt.

entreveure(‘s) v tr i pron Veure(‘s) sense prou distinció. Des del terrat s’entreveia el final de l’avinguda.

entrevista f Cita amb algú per obtenir-ne o aportar-hi informació. Té una entrevista amb el cap de personal d’una empresa.

entristir v tr Fer posar trist. Els capvespres l’entristien.

entropessar* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *travelar.

entusiasmar v tr Provocar entusiasme. Aquell discurs va entusiasmar els seguidors.

entusiasme m Estat de gran alegria. El gol va provocar l’entusiasme dels aficionats.

entusiasta adj i m i f Que sent una forta afició (per). Un entusiasta del cine.

enumerar v tr Dir una per una un seguit de coses. Va estar mitja hora ben bona enumerant les qualitats de cada candidat.

envà m Paret prima, generalment interior: *barandat, *mitjanada. Un envà de maons.

envair [var. fam.: invadir] v tr 1 Entrar en un territori i ocupar-lo. L’exèrcit enemic va envair mig país. 2 [p. ext.] Un cotxe ha envaït la vorera.

envàs m Recipient d’article comercial.

envasar v tr Ficar en envasos.

enveja f Desig d’allò que un altre posseeix. Té enveja dels que encerten les travesses. Li fa enveja veure’ls tan feliços.

envejar v tr Sentir enveja. Envejava la nostra sort.

envejós, -osa adj Que sent enveja. No li heu d’explicar gaires coses vostres, perquè és un envejós.

envellir v tr Fer tornar vell. En poc temps, les preocupacions l’han envellit.

enverinar v tr Intoxicar amb verí. Algun dels gàngsters havia enverinat el whisky.

envers prep Respecte a, en atenció a. És molt respectuós envers tothom.

envestir v tr Anar a topar (contra). Els va envestir un bou que pasturava.

enviar v tr i règ Fer anar, fer arribar. El comandant va enviar uns oficials a inspeccionar el terreny.

envolar-se v pron Anar amunt: enlairar-se. L’avió s’envolava.

envoltar v tr Estar(-hi) al voltant. Tot de camps de conreu envoltaven el poble.

enxampar v tr Sorprendre en una malifeta. El van enxampar ficant mà a la caixa.

enyorança [var.: enyor, enyorament] f Sentiment produït per una mancança. Sentia enyorança del seu poble.

enyorar v tr Sentir enyorança. Enyorava els temps de joventut.

ep interj Es fa servir per avisar. Ep, no toqueu pas això!

epidèmia f Malaltia que afecta molta gent. Una epidèmia de grip.

epidermis f Part superficial de la pell.

episodi m Seqüència dins d’un procés. Aquell casament va ser un episodi important de la seva vida.

època f Període de temps d’un certa llargada i amb característiques pròpies. Els anys d’universitat van ser per a ella la millor època de la vida. Un vestit fora d’època.

equilibrar v tr Posar en equilibri. Mira d’equilibrar les balances.

equilibrat, -ada adj 1 Que ha estat ajustat. Balances equilibrades. 2 [fig.] Que té equilibri mental i de comportament. És una persona equilibrada, no s’esvera mai.

equilibri m Estat de repòs d’un cos sobre el qual actuen forces oposades. Malgrat els sotracs, va poder conservar l’equilibri.

equip m Conjunt, de persones o de coses, que formen un tot estructurat. Un equip de futbol. Un equip de submarinista. Un equip de música.

equipament m Conjunt d’elements necessaris per a una activitat. L’equipament d’un gimnàs.

equipar v tr i règ Dotar d’equipament. Han equipat la biblioteca amb un servei més complet de fotocopiadora.

equipatge m Conjunt d’objectes que duu una persona que viatja. Els han perdut l’equipatge.

equitació f Art de muntar a cavall. Practica l’equitació.

equivalent adj D’un mateix valor. Dues quantitats equivalents.

equivaler [var.: equivaldre] v règ Ser equivalent. Això equival a una condemna moral, per a ell.

equívoc, -a adj Que pot induir a error, ambigu. Una resposta equívoca.

equivocació f Error. Deixar-lo anar ha estat una equivocació.

equivocar-se v pron i règ Fer un error, confondre’s. Es va equivocar confiant en ell. T’has equivocat de persona, de camí, de pregunta.

1era f Període extens de temps a partir d’un fet important. Les civilitzacions d’abans de la nostra era.

2era f Espai pla d’un mas on es feien les operacions del batre.

ermita f Petita església aïllada.

erosió f Desgast d’un cos a conseqüència d’un refrec seguit. El vent, la pluja, el gel causen l’erosió de les roques.

eròtic, -a adj Referent a l’erotisme. Cinema eròtic. Literatura eròtica.

erotisme m Tractament del sexe des de la vessant artística.

error m Judici, acció que no s’ajusta a la veritat, a allò que fóra adequat. Un error de càlcul. Un error d’apreciació. Un error de judici.

eruga f Larva de certs insectes.

erupció f 1 Llançament de material pel cràter d’un volcà. L’Etna ha tornat a entrar en erupció. 2 Afecció en què la pell es torna vermellosa i hi apareixen grans. Té una erupció a la cara que no sap si és una al.lèrgia.

es [es, se, s’, -se] pron 1 Indica 3a. persona, singular o plural, en els verbs pronominals, reflexius i recíprocs. Es trobava a meitat de camí. Es fixaven en tot. Es cartejaven amb els antics veïns. S’acompanyava amb la guitarra. S’hi acostaven perillosament. No sé mai on se fica, aquesta criatura! Van posar-se molt pesats. 2 [es, se, s’, ‘s, -se] Indica 2a. persona, singular o plural corresponent a vostè. On s’havia(en) ficat? Com se troba(en)? Agafi’s amb força. Agafin-se amb força. Faci(n) el favor d’afanyar-se. 3 Acompanya verbs impersonals, amb una funció semblant a la del pronom hom. No aparqueu, s’avisa grua.

esbandir [var.: esbaldir] v intr i tr Aclarir amb aigua. Després d’ensabonar, has d’esbandir. Has d’esbandir la verdura.

esbarjo [var.: esbargiment] m Estona de distracció de les ocupacions. A les escoles hi ha esbarjo a mig matí.

esbarzer [var.: *albarzer, *batzer] m Arbust amb espines que fa móres.

esberlar v tr Fer una obertura, trencar en dos. La patacada li va esberlar el cap.

esborrador m Estri per esborrar, especialment una pissarra. Espolseu l’esborrador.

esborrar v tr Fer desaparèixer un traç, un senyal. El vent ha esborrat les petjades. Rectificar el contorn d’un dibuix amb la goma d’esborrar.

esbravada f El fet d’esbravar-se. Aquell cop de geni no va ser més que una esbravada.

esbravar-se v pron 1 Perdre força. El xampany destapat s’esbrava. 2 [fig.] S’esbrava escridassant a tothom.

esbrinar v tr Indagar. Volien esbrinar la causa de tot aquell desastre.

esbromadora* f Escumadora.

esbroncar v tr Renyar molt fortament. L’amo el va esbroncar per arribar tard.

esbufegar v intr Respirar de pressa, a cops. Va pujar les escales corrent i va arribar esbufegant.

escabellar(-se) v tr i pron Despentinar(-se).

escacs m Joc de competició, amb setze fitxes blanques i setze de negres que es fan moure damunt d’un tauler.

escafandre m Conjunt del vestit i els aparells d’un bus per anar per sota l’aigua o d’un astronauta per anar per fora de la nau, especialment el casc.

escaient adj Adequat, que escau. Li va dirigir unes paraules escaients a la situació.

escaiola f 1 Pasta de guix que s’endureix amb rapidesa. Li han enguixat el braç amb escaiola. 2 Llavor de la planta del mateix nom que serveix com a pinso d’ocells. Donar escaiola al canari.

escaire m Estri que fa angle recte, especialment per dibuixar.

escala 1 f Camí d’esglaons; esglaó. Una escala de caragol. S’han de pujar moltes escales. 2 Aparell format per dues peces de costat amb travessers. Una escala de corda. 3 Seguit ordenat de notes musicals. 4 fer escala loc verb Parar en un indret a mig viatge. L’avió fa escala a Ginebra.

escalada f Activitat o acció d’escalar. Practiquen l’escalada. L’escalada de l’Everest.

escalador, escaladora m i f Persona que practica l’escalada.

escalar v tr i intr Pujar muntanyes abruptes amb tècniques i material adequats.

escaldar v tr Cremar, coure amb baf o líquid bullent. Li va caure cafè a damunt i li va escaldar una mà. Escaldar ous.

escalfador [var.: *calfador] m Aparell per escalfar aigua. L’escalfador de la cuina.

escalfament [var.: *calfament] m Acció i efecte d’escalfar(-se). Els fa fer uns exercicis previs d’escalfament abans de començar el partit.

escalfar(-se) [var.: *calfar(-se)] v tr, intr i pron Agafar o comunicar calor. Escalfa aigua per fer el cafè. Aquesta estufa no escalfa prou. S’escalfaven les mans prop de l’estufa.

escalinata f Escala ampla de l’exterior o del vestíbul d’un edifici.

escalivada f Plat a base d’hortalisses escalivades.

escalivar v tr Coure al caliu.

escalivat, -ada adj Cuit al caliu. Patates escalivades.

escamarlà m Crustaci rosat de deu potes, molt apreciat per menjar. Pollastre amb escamarlans.

escamot m Grup, especialment armat. Un escamot de policia.

escamotejar v tr Amagar(-ho), prendre(-ho) amb engany. Li volien fer creure que allò eren tots els guanys, però n’hi havien escamotejat ben bé la meitat.

escampar v tr 1 Llançar en diverses direccions. Va escampar la llavor per damunt del camp. 2 [fig.] Van escampar la notícia per tota la població.

escandalitzar v tr Causar escàndol. Va escandalitzar la pobra vella amb aquelles paraulotes.

escandalós, -osa adj 1 Que provoca escàndol. Una mentida escandalosa. 2 Que mou escàndol. Uns veïns molt escandalosos.

escàndol m 1 Fet sonat que provoca rebuig en l’opinió pública. Aquells casos de suborn van ser un bon escàndol polític. 2 Xivarri. El públic es va sentir estafat i va armar un bon escàndol.

escanyar v tr Estrènyer el coll d’algú fins a asfixiar-lo. El va aferrar pel coll i va començar a escanyar-lo.

escanyolit, -ida adj Prim i poca cosa. De petit era ben escanyolit i ara guaita com s’ha fet!

escapar(-se) v pron i règ Fugir. S’han escapat de la presó. Li va escapar de les mans. Se li ha escapat l’autobús.

escapatòria f Ocasió d’escapar. Quan va entrar en aquell carreró, va veure que no tenia escapatòria.

escarabat m 1 Insecte de closca dura amb els cos recobert per les ales. 2 escarabat de cuina Insecte negrós de cos aplanat i d’hàbits nocturns que viu a les cases: *panerola.

escarlatina f Malaltia contagiosa que provoca erupcions a la pell.

escarola f Planta d’horta de fulla arrissada que es menja crua com a amanida: *endívia.

escarrassar-se v pron Esforçar-se molt, treballar molt. No t’hi escarrassis, que no el convenceràs.

escàs, -assa adj Que se’n troba rarament. Uns béns escassos.

escassejar v intr Anar escàs. Amb aquella crisi, els dòlars van començar a escassejar.

escata [var.: escama] f Cada una de les petites làmines que recobreixen el cos de molts peixos i rèptils.

escaure 1 v règ Anar bé. Aquesta jaqueta no t’escau gaire. 2 escaure’s v pron i règ Coincidir. Nadal s’escau en diumenge.

escena f Part d’un acte en una representació teatral; el lloc mateix on es fa la representació. La segona escena. Sortir a escena.

escenari m Lloc del teatre on es fan les representacions.

esclafar v tr Fer pressió sobre un cos fins a xafar-lo o rebentar-lo. Esclafar un ou.

esclat m 1 Soroll fort com d’una explosió. L’esclat dels coets. 2 Resplendor forta. La fira era un esclat de llum.

esclatar v intr Rebentar, explotar amb estrèpit. Ha esclatat una bomba.

esclau, esclava m i f Persona que era propietat d’una altra.

esclavitud f Condició d’esclau.

escletxa [var.: *encletxa] f Espai estret deixat per un tancament poc ajustat. L’escletxa de la porta.

esclofollar v tr Llevar la clofolla de certs fruits. Esclofollar ametlles.

esclop m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: *soc.

escó m Seient d’un diputat.

escola f Centre d’ensenyament. Escola privada. Escola pública. Escola bressol. Escola d’Educació Infantil i Primària. Escola d’Arts i Oficis. El petit de casa ja va a escola. El quinze de setembre hi ha la tornada a escola.

escolar 1 adj Referent a l’escola. Transport escolar. 2 m i f Infant que va a escola. Els escolars anaven amb la motxilla a l’esquena.

escolar-se v pron Lliscar un líquid. L’aigua s’escolava cap al desguàs.

escolaritat f Període d’ensenyament. L’escolaritat obligatòria.

escollir v tr Prendre, decidir, de manera preferent, entre un conjunt. Has d’escollir un número.

escoltar v tr Parar atenció a un so, especialment a les paraules. Escoltava una simfonia de Beethoven. Escoltava atentament les instruccions del monitor.

escombra f Estri per escombrar: *granera. L’escombra és darrere la porta de la cuina.

escombrador, escombradora m i f Persona que té per ofici escombrar la via pública: *agranador.

escombrar v tr i intr Netejar la brutícia de terra arrossegant-la amb un estri adequat: *agranar. Escombreu la vorera. Si hi tires una mica d’aigua, podràs escombrar més bé.

escombraries f pl Deixalles, especialment les que resulten d’escombrar i les del menjar, brossa: *fem. La galleda, el poal de les escombraries.

escombriaire m i f Persona encarregada d’arreplegar les escombraries: *femater.

escopeta f Arma de foc portàtil de canó llarg. Una escopeta de caça.

escopinada f Saliva que s’ha escopit d’un cop. Hi havia una escopinada a terra.

escopinya f Petxina amb la closca fent estries.

escopir v intr Tirar amb força la saliva. “Qui escup enlaire, a la cara li cau.”

escorça f Coberta dura del tronc i de les branques d’arbres i arbustos.

escorpí m Animal invertebrat amb un fibló verinós a la cua: *alacrà.

escorredora f Recipient amb forats per escórrer líquids.

escórrer v tr Treure la darrera humitat d’un objecte. Posa els plats a escórrer.

escorta f Acompanyament de protecció. Va arribar el cap d’Estat amb l’escorta d’agents especials.

escorxador m Instal.lacions on es mata el bestiar per al consum.

escridassar v tr Renyar a crits. Cada vegada que s’equivocava, l’escridassava de mala manera.

escriptor, escriptora m i f Persona que es dedica a escriure, especialment literatura.

escriptori m 1 Taula feta exprés per escriure-hi. 2 Conjunt de coses que s’utilitzen per escriure o en un escriptori. Una botiga d’objectes d’escriptori.

escriptura f 1 Conjunt dels traços que formen el sistema escrit d’una llengua. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. 2 Document notarial. L’escriptura d’una propietat.

escrit m Text. Els va llegir un escrit llarguíssim.

escriure v tr, intr i règ Compondre textos d’acord amb el codi d’escriptura d’una llengua. Escriu la lletra de la cançó. Escriu que no se l’entén de res. Escriure en xinès no és pas fàcil. Màquina d’escriure.

escrúpol m Sentiment moral que ens impedeix de tirar endavant una acció. Té escrúpols de consciència. Un home sense escrúpols.

escrupolosament adv Tenint en compte fins el més petit detall. Va revisar escrupolosament els acabats de l’obra.

escudella f Plat de llegum, arròs o pasta cuits amb caldo.

escull m 1 Roca que hi ha a la superfície del mar. Una costa plena d’esculls. 2 [fig.] Obstacle. Una empresa plena d’esculls.

esculpir v tr Fer escultures. Esculpia un conjunt per al monument.

escultor, escultora m i f Artista que fa escultures.

escultura f Art de fer figures modelant algun tipus de materia; l’obra feta. Una exposició d’escultures.

escumadora f Estri de cuina per llevar l’escuma d’un líquid que bull: *esbromadora.

escumós, -osa [var.: espumós] adj Que fa escuma. Un vi escumós.

escuradents [var.: furgadents] m Tigeta per escurar-se les dents de les restes de menjar.

escuradeta* f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: fireta.

escurador* m Pica d’una cuina per rentar-hi els plats, esbandir-hi la verdura, etc.: aigüera.

escurar v tr 1 Deixar exhaurit un plat de menjar. Van demanar més pa per poder escurar el plat. *2 Rentar els plats. Després de menjar, s’ha d’escurar. 3 [p. ext.] Netejar. S’escurava les dents amb una ungla.

escurçar [var.: *acurçar, *acurtar] v tr Fer més curt. Escurçar una cortina, uns pantalons.

escurçó m Serp verinosa de cap triangular que fa un mig metre de llarg.

escut m Arma defensiva que consistia en una làmina que s’aguantava amb el braç per davant del cos.

esdeveniment m Fet, especialment de relleu. El descobriment de la vacuna va ser un esdeveniment científic.

esdevenir 1 v atr Tornar-se, convertir-se en. Les poncelles han esdevingut roses. 2 esdevenir-se v pron Succeir. Els fets s’anaven esdevenint de pressa.

esfera f Cos completament rodó.

esfèric, -a adj Que té forma d’esfera. Els cossos celestes són esfèrics.

esforç m Acció d’esforçar-se. Va fer un últim esforç i ho va rematar.

esforçar-se v pron Fer un treball vencent moltes dificultats. Li costa molt estudiar, però s’hi esforça.

esfullar v tr Arrencar(-ne) les fulles. Esfullar una margarida.

esgarrapada [var.: *arrap m, *rapinyada f] f Ferida feta amb les ungles. El gat li va fer una esgarrapada a la mà.

esgarrapar [var.: *arrapar, *esgarranyar, *rapinyar] v intr Fer esgarrapades. Els felins esgarrapen.

esgarrar* v tr Estripar. M’he enganxat la brusa i me l’he esgarrada.

esgarrifança f Sensació de fred que fa venir tremolor: *aborronament. Aquell airet li feia venir esgarrifances.

esgarrinxada [var.: *esgarrany m] f Ferida lleu produïda per un objecte punxant. Es va fer tot d’esgarrinxades amb el roser.

esgarró* [var.: *esgarrany] m Solució de continuïtat, especialment en un teixit, un paper, etc.: estrip. Duus un esgarró als pantalons.

esglaó [var.: *escaló, graó] m Cada una de les plataformes d’un tram d’escala. Baixava els esglaons de tres en tres.

església f 1 Temple cristià. L’església era plena. 2 Església Comunitat, confessió cristiana. L’Església ortodoxa. L’Església catòlica.

esgotar v tr Acabar completament. Van esgotar els aliments la primera setmana d’estada a l’illa.

esgotat, -ada adj Molt cansat. Van quedar esgotats de l’esforç.

esgrima f Esport de lluita en què es combat amb una espasa prima i flexible anomenada floret.

esguerrar [var.: *esgarrar] v tr Fer malbé. M’ha fet moure i m’ha esguerrat el dibuix que estava fent.

eslip [gen. en pl.] m Peça de vestir interior masculina. Anava per casa en eslips.

esllavissada f Caiguda d’una massa de terra o de rocs d’un marge. A la carretera hi havia un indicador de perill d’esllavissades.

esma [var.: esme m] f Ànim, inèrcia. M’he quedat sense esma. No tinc esma de fer res. Faig les coses d’esma.

esmalt m 1 Substància blanca que recobreix les dents. 2 Vernís de diversa utilització. Un gerro recobert d’esmalt. Esmalt d’ungles.

esmena f El fet d’esmenar.

esmenar v tr Substituir, especialment un error. Aquest paràgraf s’ha d’esmenar.

esmentar v tr Citar, anomenar algú.

esmicolar v tr Fer a miques. Han esmicolat la pedra per fer-ne grava.

esmolar v tr Fer més agut un tall. Aquest ganivet l’hem de fer esmolar.

esmorzar 1 v intr Prendre l’àpat del matí. Cada dia esmorza a les deu en punt. 2 m Allò que es menja per esmorzar. Quin esmorzar tan escàs! 3 [p. ext.] Desdejuni.

esòfag m Tram de l’aparell digestiu que va de la gola a l’estómac.

espacial [var. usual: espaial] adj referent a l’espai. La carrera espacial.

espagueti [gen. en pl.] m Fideus llargs. Espaguetis a la carbonara.

espai 1 m Lloc que ocupen els cossos, especialment el que hi ha més enllà de l’atmosfera. Darrere la casa hi ha prou espai per jugar. Una nau travessava l’espai. 2 *a espai [var.: *a espaiet, *a espau] loc adv A poc a poc. Parla més a espai.

espaiós, -osa adj Que té prou espai, ampli. Un jardí espaiós.

espalmador* m Estri per llevar la pols de la roba: raspall.

espalmar* v tr Llevar la pols amb l’espalmador: raspallar.

espant m Por sobtada. Amb aquella aparició va tenir un bon espant.

espantall [var.: espantaocells] m Ninot que es col.loca al mig dels sembrats per espantar els ocells.

espantar(-se) v tr i pron Causar, tenir un espant. Aquella carota espanta qualsevol. En sentir aquell soroll va espantar-se molt.

espantat, -ada adj Que ha sofert un espant. Va arribar tot espantat de la notícia.

espantós, -osa adj Horrible, molt fort. Un espectacle espantós. Un soroll espantós.

espanyol, -a adj i m i f D’Espanya.

esparadrap m Apòsit consistent en una tira adhesiva.

espardenya f Calçat amb sola de cànem que va lligat al turmell amb vetes.

espàrrec [var.: *espàrec] m Brot tendre de l’esparreguera. Espàrrecs amb maionesa.

esparverar(-se) v tr i pron Espantar(-se) per un perill imminent. Quan vaig saber que aquells pocavergonyes el buscaven, em vaig esparverar.

espasa f Arma de tall de fulla llarga.

espasme m Contracció muscular involuntària.

espaterrant adj D’un gran efecte. Van fer una presentació de l’espectacle espaterrant.

espatlla [var.: *espatla] f Part superior del braç situada a un costat del coll, muscle.

espatllar [var.: *espanyar, *espatlar] v tr Fer malbé un mecanisme. Algú ha espatllat la màquina de cosir.

espatllat, -ada [var.: *espatlat] adj Fet malbé. Un mecanisme espatllat.

espatllera [var.: *espatlera] f Aparell gimnàstic en forma d’escala.

espavilar 1 v tr Fer deixar la son. L’aigua fresca a la cara t’espavilarà. 2 espavilar-se v pron Afanyar-se, esforçar-se. “Qui no s’espavila no menja anguila.”

espavilat, -ada adj Viu, eixerit. És espavilat, aprendrà a llegir de seguida.

especial 1 adj Diferent de la resta. Per ell, el diumenge era un dia especial. 2 en especial loc adv Exprés. És fet en especial per a mi.

especialista adj i m i f Que coneix més a fons algun aspecte de la seva professió. Un metge especialista del fetge. Un mestre especialista d’educació física.

especialitat f Allò en què algú s’ha especialitzat. La seva especialitat és la física nuclear.

especialitzar v tr i règ Fer aprofundir en un coneixement. Els estudis a l’estranger l’han especialitzat en física nuclear.

especialment adv Sobretot, d’allò més. És especialment recomanable.

espècie 1 f Agrupació amb característiques comunes. Les espècies animals i vegetals. L’espècie humana. Espècie protegida. 2 Mena. Avui dia es practica tota espècie d’esports. 3 espècies f pl Condiments. Una parada d’espècies.

específic, -a 1 adj Allò que defineix més clarament algú, alguna cosa. Aquestes injeccions són específiques per al reuma. 2 específic m Medicament.

espectacle m Representació o diversió de cara al públic.

espectacular adj Que crida l’atenció. Va fer un salt espectacular.

espectador, espectadora m i f Que presencia un fet, un espectacle. Van ser espectadors de la tragèdia. Molts espectadors se’n van anar abans d’acabar la funció.

especulació f El fet d’especular. Van guanyar molts diners amb l’especulació.

especular v intr Fer operacions, sense produir cap bé ni servei, amb ànim d’obtenir molts guanys. Especular amb el sòl urbà.

espelma f Candela gruixuda. Tenien sempre una espelma a mà per si se n’anava la llum.

espentar* v tr Empènyer.

espenyar-se* v pron Estimbar-se.

espera f Acció i efecte d’esperar. Estaven a l’espera de més informació. Sala d’espera.

esperança f Confiança en la realització (de). Té l’esperança que tot se solucionarà aviat.

esperar v tr 1 Tenir esperança (en). Esperen que no us equivoqueu, ara! 2 Estar pendent de l’arribada (de). Esperen el tren de les dinou quinze.

esperit m 1 Ànim, intel.ligència. Un esperit inquiet. Un esperit lúcid. Tenir esperit de sacrifici. 2 Ésser fantàstic dotat de poders. Un esperit maligne.

espermatozoide [var.: espermatozou] m Cèl.lula sexual masculina.

esperó m 1 Unglot punxegut de la pota d’alguns ocells. Els esperons d’un gall. 2 Peça que duen els genets a la bota per picar el cavall.

espès, -essa adj Dens, atapeït. Un bosc espès. Una sopa espessa.

espia m i f Persona que es dedica a l’espionatge.

espiar 1 v tr Seguir atentament amb la vista. Espiaven els moviments de l’enemic. 2 v intr Practicar l’espionatge. Espiaven per a una potència estrangera.

espiga f Part terminal de certes plantes, on hi ha el gra. Una espiga d’ordi.

espill* m Superfície que dóna imatges de les coses que hi ha davant: mirall. Per pentinar-se no necessita espill.

espina f 1 Os prim i punxegut d’un peix. 2 Apèndix dur i punxegut d’algunes plantes. Les espines del roser.

espinacs [rarament en sing.] m pl Planta d’horta que s’utilitza com a verdura. Una truita d’espinacs.

espionatge m Conjunt d’activitats secretes per obtenir informacions rellevants dels adversaris. Espionatge bèl.lic. Espionatge industrial.

espira* f Partícula encesa que salta d’un foc: espurna.

espiral f Línia corba oberta. El fum pujava en espiral.

espiritual adj Referent a l’esperit. Uns pensaments molt espirituals.

esplai m Lleure. El seu esplai principal és passejar.

esplanada f Terreny pla i espaiós. Davant del castell hi havia una esplanada.

esplèndid, -a adj Magnífic. Feia un temps esplèndid.

esplendor f Estat de perfecció, de riquesa. L’art romànic va viure uns segles d’esplendor.

espolsar v tr Llevar la pols. Espolsar les estores.

esponja f Animal marí l’esquelet del qual es fa servir per al bany.

esponjós, -osa adj D’un aspecte i un tacte semblant a una esponja.

espontaneïtat f Qualitat d’espontani. Tot ho deia amb espontaneïtat.

espontani, -ània adj 1 Que actua segons el primer impuls. Li va dir un sí espontani. 2 Que es produeix sense causa aparent. Combustió espontània.

esport m Exercici físic que es fa seguint unes regles. Esports de competició, de lluita. Fer esport.

esportista m i f Persona que fa esport.

esportiu, -iva adj Referent a l’esport. Competicions esportives.

esporuguir v tr Fer sentir por. L’esporuguia el sol pensament de trobar-se’l algun dia.

esprai m Líquid, col.locat en un envàs, que es projecta a pressió; l’envàs mateix. Van fer una pintada amb esprais.

espremedora f Aparell electrodomèstic per esprémer fruita.

esprémer v tr Sotmetre a pressió per extreure’n suc. Espremeu unes quantes taronges.

espuma [var.: escuma] f Agrupació de bombolles que es forma a la superfície d’un líquid. Aquest xampany no fa espuma. L’espuma de les onades.

espurna [var.: *purna] f Partícula encesa que salta d’un foc: *espira. La llenya seca fa moltes espurnes.

esqueix m 1 Branqueta que s’arrenca d’una planta. He plantat uns esqueixos de gerani. *2 Solució de continuïtat en un teixit, un paper, etc.: *esgarró, estrip. Duus un esqueix a la camisa.

esqueixar v tr 1 Arrencar estirant en el sentit de les fibres. Esqueixar una branca. Esqueixar bacallà. *2 Estripar. Esqueixar un vestit.

esquelet m 1 Conjunt dels ossos d’un vertebrat. 2 Coberta dura de certs invertebrats.

esquella f Campana que es penja al coll de certes bèsties.

esquema m Composició o representació gràfica amb els elements principals d’un tot. L’esquema d’una lliçó, d’un dibuix

esquena f Part del cos oposada al pit. Duia un sac a l’esquena. Tenia mal d’esquena.

esquer m Menjar per atraure la pesca o la caça.

esquerda f Obertura estreta i allargada que es fa en una superfície: *clivell. El sostre és ple d’esquerdes.

esquerdar v tr Fer esquerdes. El terratrèmol ha esquerdat moltes cases.

esquerdat, -ada adj Ple d’esquerdes. Hi havia tota una paret esquerdada.

esquerra f 1 El costat esquerre. El va col.locar a l’esquerra de la butaca. 2 [el.líp.] La mà esquerra. La va entomar amb l’esquerra. 3 [sovint en pl.]Opció política. Un partit d’esquerra. Han guanyat les esquerres.

esquerrà, -ana adj i m i f Que se serveix de l’esquerra; d’una opció política d’esquerres. El meu germà és esquerrà.

esquerre, -a [var.: esquer, per al masc.] adj Referent al costat esquerre. Mà esquerra. Peu esquerre.

esquí m 1 Esport consistent a lliscar per damunt de la neu o per damunt de l’aigua. Esquí alpí. Esquí nàutic. 2 [pl. esquís] Pala que es posa sota els peus per esquiar.

esquiador, esquiadora m i f Persona que practica l’esquí.

esquiar v intr Practicar l’esquí. Se’n van a la Molina a esquiar.

esquilar v tr Llevar la llana al bestiar. Abans de l’estiu, cal esquilar les ovelles.

esquimal adj i m i f Relatiu a la població indígena de l’Àrtic, dit més pròpiament ‘inuit’.

esquinç m Trencament en un teixit fibrós del cos. S’ha fet un esquinç a la cama i ha de fer repòs.

esquirol m Mamífer rosegador de cua llarga i peluda que viu als arbres.

esquitx [var.: *esguit, *esquit] m Partícula d’un líquid que ha saltat. Els vidres de la finestra eren plens d’esquitxos de la pluja.

esquitxar [var.: *esguitar, *esquitar] v tr Fer saltar partícules d’un líquid. Regant, has esquitxat totes les persianes.

esquivar v tr Evitar, amb un moviment. Va tenir prou reflexos per esquivar el cop de puny a la cara .

essencial adj Indispensable, bàsic. Per practicar l’esport, és essencial estar en forma.

ésser [var.: *esser, ser] m Tot allò que existeix. Éssers animats i inanimats. Els éssers vius.

est, -a* det Demostratiu lligat a la 1a. persona. Esta moto que duc és del meu cosí.

est m Punt cardinal, que indica per on surt el Sol.

establa [var.: estable m] f Cobert per al bestiar. L’establa de les vaques.

estable adj Sense alteracions. Fa un temps estable. Un caràcter estable.

establiment m Local del sector de serveis. Un establiment comercial.

establir 1 v tr Fundar, determinar. Establir unes lleis, unes bases. 2 establir-se v pron i règ Quedar-se a viure, muntar un negoci, etc. (en). S’han establert definitivament al barri.

estabornit, -ida adj Que ha quedat sense coneixement a causa d’un cop. El va deixar estabornit d’un cop de bastó al cap.

estaca f Pal acabat en punxa que es clava a terra. Fermava el mul a una estaca que hi havia al porxo.

estació f 1 Conjunt d’instal.lacions i de serveis de diferent mena en una línia de transport o en una via de comunicació. Van arribar a l’estació d’enllaç. Una estació de metro, d’autobusos. Una estació marítima. Una estació de servei. 2 Cada una de les parts en què es divideix un any natural. L’hivern és l’estació freda.

estacionament m Parada de poca durada que fa un vehicle. “Prohibit l’estacionament en totes dues bandes de carrer.”

estada f El fet d’estar-se en un lloc. Vaig fer una estada de dos anys a Londres quan estudiava.

estadi m Camp d’esports gran. Un estadi olímpic.

estafa f El fet d’estafar. Aquell concurs de la tele va resultar una estafa.

estafar v tr Robar amb engany. A l’hora de passar comptes el van estafar.

estalvi 1 m El fet d’estalviar. L’estalvi ja no és valorat de la mateixa manera que fa cinquanta anys. 2 estalvis m pl Els diners estalviats. Caixa d’estalvis. 3 estalvi, -àlvia adj Sense cap dany. Van sortir sans i estalvis de l’accident.

estalviar v tr 1 Separar uns diners per guardar-los. Cada mes estalvia dues mil pessetes per a imprevistos. 2 Evitar. No en va dir res al pare per estalviar-li maldecaps.

estanc m Establiment on despatxen tabac.

estancat, -ada adj 1 Dit de l’aigua no corrent. Un bassal d’aigua estancada. 2 adj règ [fig] Que no progressa. Està estancat amb els estudis.

estanquer, estanquera m i f Persona que té un estanc.

estant m Peça plana per posar-hi coses a damunt, prestatge.

estanteria f Moble d’estants, prestatgeria.

1estany m Extensió d’aigua voltada de terra. L’estany de Banyoles.

2estany m Metall blanc i brillant que es pot treballar bé.

estar 1 v intr Indica permanència en un lloc, durada d’una acció. A quin pis estàs? Ara estic en una altra empresa. Hi anirem demà i ens hi estarem fins dilluns. Dissabte, aquesta oficina estarà tancada. Estarem una hora sense poder fer res. Sempre està massa estona per acabar les feines. 2 Indica acabament, aturada. Espera’m, que estic de seguida. Estigueu, no us mogueu! Encara està tot per fer. Encara no està bé del tot. Ara no puc estar per tu. 3 Indica manera de trobar-se, amb modal. Està content, trist. Està boig d’alegria. Està bo, malalt, empiocat. Està dret, assegut. Està com el peix a l’aigua. Sí que estàs ric, de bon humor… 4 Indica base de referència. Tot està en això. El problema estava en el seu poc criteri. 5 v aux Indica procés en curs, amb gerundi. Està llegint, escrivint. 6 v aux Indica duració. Estàs tot el dia menjant. 7 estar-se v pron i règ Privar-se. No s’està de res. Digueu-ho, per mi no us n’estigueu!

estat m 1 Manera de trobar-se, condició. Van denunciar el mal estat de les carreteres. El seu estat de salut és acceptable. L’estat civil d’una persona. 2 Territori amb independència política, conjunt dels organismes sobre els quals es basa.

estatal adj Referent a l’Estat. Els pressupostos estatals.

estatger, estatgera* m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: llogater.

estàtua f Figura esculpida d’un animal o d’una persona. A l’entrada de l’ajuntament hi ha una estàtua de Jaume I.

estatura f Alçada d’una persona. Una dona de baixa estatura.

estatut m Codi de normes d’una col.lectivitat. L’estatut d’autonomia.

estel m Joguina feta de tela o de paper tensats damunt una carcassa, amb una cua, que s’enlaira amb el vent: *catxerulo. Aprofitaven el vent per enlairar l’estel.

estella f Tros desprès d’una fusta. M’he clavat una estella al dit.

estendre(‘s) 1 v tr i pron 1 Escampar, desplegar. Estenia l’herba per posar-la a assecar. Ara s’ha estès molt l’ús de l’ordinador. Estén la roba al terrat. 2 estendre’s v pron Ocupar una extensió. Aquella plana s’estenia fins a l’horitzó.

estenedor m Lloc o aparell adient per posar-hi alguna cosa a assecar. Els estenedors de la roba.

estèreo [var.: estereofònic] adj Que reprodueix sons amb sensació de relleu.

estern [var.: estèrnum] m Os pla del mig del pit.

esternudar v intr Fer esternuts. L’olor del pebre la va fer esternudar.

esternut m Espasme d’inspiració i expiració: *uís. “Una vella sens gràcia va a la farmàcia i de cop se li acut un esternut.”

estès, esa adj Ajagut. El van trobar estès a terra.

estesa f Conjunt de coses esteses, escampades. Van haver de passar per damunt d’aquella estesa de cadàvers.

estil m Manera de fer una cosa, de fer art. Una església d’estil romànic. Escrivint té un estil molt planer.

estilogràfica f Ploma amb dipòsit de tinta.

estimació f 1 Sentiment d’estimar. Sent estimació per aquella família. 2 Valoració.

estimar 1 v tr Voler, amb un sentiment d’estar-hi lligat. Estimar els amics. Estimar la família. Estimar molt el seu país. 2 Voler, amb un sentiment d’amor. M’ha dit que l’estima per casar-s’hi. 3 estimar-se més loc verb Preferir. Què t’estimes més per acompanyar el dinar, aigua o vi?

estimat, -ada adj i m i f Que és estimat. “Pàtria estimada.” Ha comprat un regal per al seu estimat.

estimbar-se v pron Caure daltabaix d’un precipici: *espenyar-se. Li van fallar els frens a la baixada i es va estimbar.

estímul m Allò que incita a actuar. Veure’l tan treballador al meu costat és un estímul per a mi.

estirada f Acció i efecte d’estirar-se. Aquella estirada del porter va ser decisiva.

estirar(-se) v tr i pron 1 Tibar(-se), fer venir cap a si. Estireu la porta per obrir. Estireu la cadena del vàter. Un cavall que estirava un carro. S’estirava els cabells de ràbia. S’estirava els elàstics i després els deixava anar. 2 Ajeure(‘s). Si s’ha marejat, estireu-lo en aquest banc. Vés a estirar-te una estona.

estirat, -ada adj Orgullós, cregut. Passava tot estirat sense saludar ningú.

estisores [var.: tisores] f pl Estri per tallar roba o paper format per dues làmines en forma de X.

estiu m Estació calorosa de l’any.

estiueig [pl. -jos o -igs] m Temporada de vacances durant l’estiu. Se’n van d’estiueig a la Marina Baixa.

estiuejant m i f Persona que estiueja. Els estiuejants fan augmentar molt la població dels pobles de la costa.

estiuejar v règ Passar l’estiu en un indret diferent de l’habitual. Estiuegen a muntanya.

estiuenc, -a [var.: estival] adj Referent a l’estiu. Temporada estiuenca.

estofat m Guisat de carn i verdures fet a foc lent. Un estofat de bou.

estoig [pl. -tjos o -igs] m Receptacle per guardar-hi estris, joies, etc. Un estoig de compassos.

estómac m La part més ampla del tub digestiu.

estona f Espai de temps indeterminat, d’una certa llargada. Va arribar al cap d’una estona.

estora f Tapís que s’estén a terra en una habitació, una escala, etc., catifa. L’estora del menjador.

estovalles [var.: tovalles] f pl Peça de roba amb què es para taula.

estranger, -a 1 adj i m i f D’un altre país. Un idioma estranger. La platja és plena d’estrangers. 2 estranger m El conjunt dels altres països diferents del propi. No ha viatjat mai a l’estranger.

estrany, -a 1 adj No conegut; que causa un efecte especial, especialment no agradable. Una gent estranya, de costums estranys. Feia una veu estranya. És ben estrany de caràcter. *2 m Crisantem.

estranyar v intr Causar estranyesa. M’estranya la seva actitud.

estranyesa f Sorpresa. Els va causar estranyesa tanta desconfiança.

estratègia f Conjunt de passos ordenats per aconseguir un fi. Estudiaven quina podia ser l’estratègia de l’entrenador.

estrebada f Moviment brusc d’estirar una cosa. Li van prendre el moneder d’una estrebada.

estrella [var.: estel, *estrela] f 1 Astre que té llum pròpia. Les estrelles del cel. Van veure una estrella fugaç. 2 estrella de mar Animal marí invertebrat que té la forma del símbol d’una estrella.

estrena f El fet d’estrenar. Demà és l’estrena de la pel.lícula.

estrenar v tr Fer servir, representar per primera vegada. Estrenar pis, vestit. Estrenar una comèdia.

estrènyer 1 v tr i intr Ser massa estret, fer més estret. Aquests pantalons m’estrenyen de la cintura. Has d’estrènyer més les mànigues. 2 v tr Fer pressió. Estrenyia la criatura contra el pit.

estrep m 1 [gen. en pl.] Cada una de les peces que pengen de la sella adaptades als peus del genet. Es posava dreta damunt els estreps. 2 Plataforma d’accés a certs vehicles. L’estrep d’un autobús.

estret, -a 1 adj De poca amplada. Un camí estret. 2 estret m Pas marítim entre dues terres. L’estret de Gibraltar.

estreta (de mans) f Acció d’estrènyer-se les mans. Es van saludar amb una estreta de mans.

estri [sovint en pl.] m Objecte que s’utilitza per fer una feina: *atifell. Els estris d’escriure, de dibuixar, de pintar.

estria f Solc estret. Una petxina amb estries.

estricte, -a adj Totalment conforme a una regla, que no se’n desvia gens. Exigia un compliment estricte del reglament. Una persona molt estricta.

estrident adj Dit d’un so agut i poc agradable.

estrip m Solució de continuïtat, especialment en un teixit, un paper, etc. Duu un estrip a la camisa.

estripar v tr Fer a trossos, fer estrips. Estripar paper, la roba.

estrofa f Conjunt de versos que formen una unitat dins d’un poema.

estruç m Ocell africà de gran alçada i bon corredor.

estructura f Conjunt organitzat d’elements, de peces, que donen forma a un tot. L’estructura d’un edifici, d’una novel.la.

estucat m Revestiment d’una pasta blanca anomenada estuc. Les parets de la sala tenien un estucat molt fi.

estudi 1 m Acció i efecte d’estudiar. L’estudi no és fet per a ell. 2 Treball científic. Un estudi sobre els dofins. 3 Local d’un artista, pis petit. Ha llogat un estudi a la mateixa escala on viu. 4 estudis m pl Carrera. Una persona amb estudis.

estudiant m i f Persona que estudia. Una estudiant de magisteri.

estudiar v tr i intr 1 Adquirir coneixements de manera sistemàtica ajudant-se d’observacions, experimentació i documentació. Estudia la relació entre classe social i processos d’aprenentatge. 2 Cursar alguna carrera. Estudia medicina.

estudiós, -osa 1 adj Que té afició per l’estudi. Un alumne estudiós. 2 m i f Un estudiós de la fauna africana.

estufa f Aparell per escalfar un ambient. Una estufa elèctrica, de butà.

estupend, -a adj Molt bo, magnífic. T’agradarà el seu caràcter, és estupenda.

estúpid, -a adj Beneit; poca-solta. Una resposta estúpida.

esvarar* v intr Fer una patinada damunt d’una superfície: *llenegar, relliscar.

esvelt, -a adj Alt i de formes proporcionades. Una model esvelta.

esverar v tr Causar un fort neguit, alarmar. M’esvera pensar que no hi serem a temps.

et [et, te, t’, ‘t, -te] pron Indica 2a. persona singular i substitueix l’objecte directe i l’indirecte. Et vull fer una pregunta. Com te trobes? T’esperem a les sis. Posa’t dret. Vol fer-te un obsequi.

etapa f Distància, període que forma part d’un tot. Les etapes del Tour de França. Les etapes de la vida.

etcètera [abreujat: etc.] I la resta (que és de suposar). A la festa hi havia els pares, els tiets, els cosins, etc., etc., etc.

etern, -a adj 1 Sense fi. Uns diuen que l’univers és etern; d’altres, que Déu. 2 [hip.] Aquella espera va ser eterna.

etiqueta f Distintiu de diferents formes i finalitats. Una etiqueta adhesiva.

eucaliptus m Arbre gran i gros de fulles i fruits medicinals.

euro m Unitat de moneda de la Unió Europea.

europeu, -ea adj i m i f D’Europa.

evacuar 1 v tr Abandonar un lloc, o fer-ne marxar, un grup de gent. Les tropes evacuaven el port. 2 v intr Expulsar del cos matèries acumulades, especialment fer de ventre.

evadir 1 v tr Evitar. Va evadir respondre. Evadir impostos. 2 evadir-se v pron i règ Fugir. S’han evadit de la presó.

evangeli m Part del Nou Testament, dins de la Bíblia cristiana.

evaporar-se v pron Convertir-se en vapor, desaparèixer. Has deixat la colònia destapada i s’ha evaporat tota.

evasió f El fet d’evadir(-se). Evasió de capital. Preparaven l’evasió de presoners.

eventual adj No definitiu ni fix. Un treball eventual.

evidència f Qualitat d’evident. Es van donar davant l’evidència dels fets.

evident adj Ben clar. Unes proves evidents.

evidentment adv És clar. Evidentment, no li ha agradat el nostre pla.

evitar v tr Mirar de no tenir(-ne). Vol evitar els problemes de totes passades.

evocar v tr Recordar. Evocava èpoques passades.

evolució f Procés de canvi. L’evolució de les espècies.

evolucionar v intr Que ha sofert una evolució. Els costums han evolucionat molt en cinquanta anys.

exactament adv Així mateix. És exactament tal com t’ho dic.

exacte, -a adj D’acord amb una mesura objectiva. L’hora exacta. Una quantitat exacta.

exactitud f Qualitat d’exacte. Marca les hores amb exactitud.

exageració f El fet d’exagerar. Això que dius és una exageració.

exagerar v tr Anar més enllà dels fets objectius, de la mesura justa. Exagerava molt les proporcions de la fera que els havia atacat.

exagerat, -ada adj i m i f Que exagera. Té una afició exagerada pel futbol. No te’n pots fiar, de les seves informacions, perquè és un exagerat.

examen m Prova d’aptitud. Un examen de conduir.

examinar 1 v tr Observar amb atenció. El lampista examinava l’estat de les conduccions. 2 v tr i règ Fer fer un examen. Demà examinaré de literatura els de tercer.

excarcerar v tr Treure de la presó. La nova llei penal excarcerarà molts presos.

excavació [sovint en pl.] f Acció i efecte d’excavar. Unes excavacions arqueològiques.

excavadora f Màquina d’excavar.

excavar v tr Fer clots i rases a terra. Han excavat el solar per fer els fonaments d’un edifici.

excedir 1 v tr Superar. Aquell resultat excedia les previsions. 2 excedir-se v pron Exagerar, fer(-ne) massa. S’ha excedit amb el càstig.

excel.lent 1 adj Boníssim. Una conducta excel.lent. 2 m La qualificació més alta. Té un excel.lent de nota mitjana.

excepció f Allò que no segueix una regla. L’excepció confirma la regla.

excepcional adj Gens corrent. Un cas excepcional.

excepte prep Menys. “Prohibit aparcar, excepte els dies festius.”

excés [pl. -essos] m El fet d’excedir(-se). Ho va fer per un excés de confiança.

excessiu, -iva adj Que s’excedeix, exagerat. Fa una calor excessiva.

excitació f Acció i efecte d’excitar-se.

excitant adj Que excita. Una aventura excitant.

excitar(-se) v tr i pron Alterar l’ànim, provocar a actuar. Aquesta calma que duus m’excita. S’excita molt quan el contradiuen.

exclamació f Crit fort. Una exclamació de sorpresa.

exclamar 1 v intr Fer una exclamació. “Què has fet?”, va exclamar la mare. 2 exclamar-se v pron Queixar-se. Tothom s’exclama de l’augment del cost de la vida.

excloure v tr Deixar de banda. L’han exclòs de la llista.

exclusiu, -iva adj Propi només d’un. Duia un model exclusiu.

excrements m pl Residus de l’alimentació expulsats per l’anus.

excursió f Sortida d’esplai. Una excursió al camp, a la muntanya.

excursionisme m Pràctica de fer excursions com a activitat d’esplai.

excursionista 1 adj Referent a l’excursionisme. La Unió Excursionista. 2 m i f Persona que practica l’excursionisme. El poble era ple d’excursionistes.

excusa f Justificació. Amb l’excusa que no trobaven la clau del pis, van acabar sopant a casa nostra. Això són excuses de mal pagador.

excusar(-se) v tr, pron i règ Justificar(-se). L’Albert m’ha demanat que l’excuseu per no poder venir a la reunió. Hi ha sis persones que s’han excusat. Es va excusar per no parlar prou bé el seu idioma.

execució f Acció i efecte d’executar. El jutge va ordenar l’execució de la condemna.

executar v tr Dur a terme. Executar una sentència.

executiu, -iva 1 adj Que executa. El Consell Executiu. 2 m i f Persona que forma part de la direcció d’una empresa. Té aires d’executiu.

exemplar 1 adj Que serveix d’exemple. La seva conducta era exemplar. 2 m Cada una de les unitats d’una obra editada. No queda cap exemplar de l’últim número de la revista d’esports.

exemple m Fet concret que es proposa com a model, per illustrar una explicació. Un exemple val més que mil paraules. Conec poca gent segura de si mateix, per exemple, l’Ernest.

exemplificar v tr Posar com a exemple. L’anècdota li va servir per exemplificar allò que volia fer entendre.

exercici m Pràctica. Exercicis gimnàstics. Uns exercicis de càlcul, d’ortografia.

exercir 1 v intr Practicar una professió. És metge, però no exerceix. 2 Tenir, fer. Exercia una gran influència entre els amics.

exèrcit m Forces armades d’un Estat. L’exèrcit de terra, de l’aire.

exercitar(-se) v tr, pron i règ Fer treballar, practicar. Exercita la veu. S’exercita en l’ús de l’ordinador.

exhaurir(-se) v tr i pron Esgotar(-se).

exigència f El fet d’exigir. Sempre em ve amb exigències.

exigent adj règ Que mostra exigència. És molt exigent amb els altres.

exigir v tr Demanar sense alternativa. Exigia el compliment estricte del reglament.

exili m Situació d’haver d’estar fora del lloc d’origen. Els opositors al règim van ser condemnats a l’exili.

existència 1 f El fet d’existir. Els dies de la nostra existència estan comptats. 2 existències f pl Gènere que hi ha en un comerç, un magatzem, etc.

existir v intr Ser en el món. Contemplava tot allò que existeix: la plana, la muntanya, el poble, els ramats pasturant, la gent afanyant-se…

èxit m Resultat bo. Va acabar la carrera amb èxit.

expansió m El fet d’escampar-se. L’expansió de les ones elèctriques.

expedició f Grup de gent que van cap a un lloc amb una finalitat concreta. Una expedició a l’Amazones.

experiència f 1 Coneixença adquirida per la pràctica. Té molta experiència com a mestre. 2 Fet viscut. La mort del company va ser una experiència dolorosa.

experiment m Experiència feta amb finalitats d’estudi. Un experiment de laboratori.

experimentació f Acció i efecte d’experimentar.

experimentar v tr 1 Verificar mitjançant l’aplicació pràctica. Experimentar una teoria. 2 Patir, tenir. La població va experimentar els efectes de les radiacions.

expert, -a adj i m i f Que domina un coneixement. Una persona experta. És un expert en art romànic.

expiració f Acció de treure l’aire dels pulmons. Fes una inspiració fonda i una expiració lenta.

explicació f Acció i efecte d’explicar. Tot era desfer-se en explicacions. Els científics encara no havien trobat cap explicació per a aquell fenomen.

explicar 1 v tr Narrar. Explica’m què ha passat. 2 explicar(-se) v tr i pron Exposar una interpretació. Va explicar la teoria de la relativitat d’una manera prou entenedora. Com t’expliques aquest error tan elemental? “S’explica com un llibre obert.”

explícit, -a adj Clar. Va fer referència explícita als estatuts de l’associació.

explorar v tr Recórrer un lloc per conèixer-lo. Exploraven la selva verge.

explosió f El fet d’explotar. Encara se sentien les explosions de les bombes.

explosiu, -iva 1 adj Que explota. Duien material explosiu. 2 [fig.] Una situació explosiva. 3 explosiu m [sovint en pl.] Artefacte explosiu. Una fàbrica d’explosius.

explotació f 1 Lloc, instal.lacions destinats a explotar econòmicament. Explotació minera, agrícola, industrial. 2 El fet d’explotar. L’explotació del subsòl. L’explotació de molts ha afavorit històricament l’enriquiment d’uns pocs.

explotar 1 v intr Esclatar. Ha explotat una bombona de butà. 2 v tr Fer rendir econòmicament. Explotar la terra. 3 Aprofitar-se (de). Explotar els treballadors.

exportació f El fet d’exportar. Una empresa dedicada a l’exportació de taronges.

exportar v tr Vendre a l’estranger. Exporten taronges a tot Europa.

exposar v tr 1 Raonar. Exposava les seves queixes davant l’alcaldessa. 2 Mostrar en una exposició. Els artistes exposaven les obres al públic.

exposició f Mostra de productes, de treball, d’obres d’art. Una exposició de maquinària agrícola, de treballs d’escola, de pintures.

exprés 1 adv A posta, a mida. Ho ha fet exprés per fer-me caure. L’abric se l’ha fet fer exprés. 2 exprés, -essa adj Clar. Hem rebut ordres expresses de no deixar-hi aparcar ningú. 3 Ràpid. Tren exprés. Cafè exprés.

expressament adv D’una manera expressa, a posta. Ho has fet expressament.

expressar 1 v tr Manifestar. Va expressar públicament la seva opinió. 2 expressar-se v pron Parlar. S’expressa amb dificultats.

expressió f Signe que expressa. Se’l mirava amb una expressió trista a la cara. “Carai!” era una de les seves expressions habituals. Aquells camps eren l’expressió de l’abandó.

expressiu, -iva adj Que aporta un significat d’una manera viva. Un dibuix expressiu. Un senyal molt expressiu.

expulsar v tr Fer fora. L’àrbitre va expulsar tres jugadors.

expulsió f El fet d’expulsar. Van acordar la seva expulsió del club.

exquisit, -ida adj De gust refinat. Vesteix amb un gust exquisit. Una crema exquisida.

extens, -a adj De gran amplitud. El territori de l’Amazones és molt extens.

extensió f Ocupació de l’espai. Un desert d’una gran extensió.

exterior 1 m Part de fora. L’exterior d’un edifici. 2 adj De la part de fora. Les finestres exteriors.

extern, -a adj Situat a fora, relatiu a la part de fora. Un medicament d’ús extern.

extingir(-se) v tr i pron Acabar(-se), sobretot una espècie vegetal o animal, un incendi. Cada any que passa s’extingeixen més espècies a la Terra. El foc era tan violent que no el podien extingir.

extintor m Aparell per apagar incendis. Feia tanta calor dins del local, que els extintors es van disparar.

extra 1 adj i m Fora de sèrie. Una paga extra. Avui farem un extra per dinar. 2 m i f Personatge d’una pel.lícula sense cap paper important.

extractor m Aparell per eliminar fums d’un interior. Si fregeixes el peix, engega l’extractor.

extraordinari, -ària adj Excepcional. Van passar uns fets extraordinaris.

extraterrestre adj i m i f De fora del planeta Terra. Una nau extraterrestre. Una història d’extraterrestres.

extravagància f Acció pròpia d’una persona extravagant. Es penjava una pota de gallina al coll, i altres extravagàncies.

extravagant adj De característiques estranyes, que criden l’atenció. Duia un vestit extravagant. Unes maneres extravagants.

extraviar 1 v tr Perdre. Li han extraviat tot l’equipatge. 2 extraviar-se v pron Perdre’s. No coneixien gaire el camí i es van extraviar.

extrem 1 m Punta, cap. Van arribar a l’altre extrem del planeta. 2 extrem, -a adj Últim, desesperat. Va arribar a una situació extrema. Un recurs extrem. 3 Llunyà. L’Extrem Orient. 4 Molt gran. Vivien en una misèria extrema. 5 en extrem loc adv D’allò més. Era en extrem prudent.

extremitat f Membre del cos de molts animals. Les extremitats superiors, les inferiors.

extreure [var.: extraure] v tr, pron i règ Produir, obtenir (de). El sucre s’extrau de la canya de sucre i de la remolatxa.


7

 

D

Les meves paraules


dacsa* f Cereal que fa panotxes: blat de moro.

dada f Unitat d’informació. Les dades d’un problema.

dalt 1 adv [i loc adv ‘a dalt’, ‘allà dalt’…] A la part més alta. Són dalt al terrat. Van cap dalt. Són a dalt. Han arribat fins allà dalt. El senyor Rossinyol és per dalt. 2 dalt de [‘a dalt de’, ‘allà dalt de’…] loc prep A dalt de tot de la torre Eiffel. Què hi ha allà dalt de casa vostra?

daltabaix 1 adv [i loc prep ‘daltabaix de’] De dalt a baix. Es va abocar massa i va caure daltabaix. Va tirar un test daltabaix del balcó. 2 m Desastre que ho fa trontollar tot. Els casos de corrupció descoberts van ser un daltabaix per al govern.

damunt Indica situació a la part superior d’una superfície, per oposició a la part inferior, o sota. 1 adv [i loc adv ‘a damunt’, ‘al damunt’, ‘allà damunt’…] Per parar taula, has d’endreçar tots els trastos que hi ha damunt. Deixa’l allà damunt. 2 prep [i loc prep ‘damunt de’, ‘a damunt’, ‘a damunt de’, ‘al damunt de’…] Lleva el gerro de damunt el piano i posa’l damunt del bufet. Què hi has posat, a damunt la tauleta de nit? “Pel damunt dels nostres cants, aixequem una senyera.” Ho trobaràs allà damunt la cuina.

dansa f Ball, especialment amb finalitats artístiques. La sardana és una dansa antiga. Estudia dansa al Conservatori.

dany m Mal. La plaga de llagosta ha causat danys irreparables al camp.

darrer, -a det i pron Últim. Això va passar els darrers dies de juny. Sempre arriba al darrer quart. Sempre arribes el darrer.

darrerament adv Últimament.

darrere Indica situació a la part posterior, per oposició a l’anterior, o davant. 1 adv [i loc adv ‘a darrere’, ‘al darrere’] Col.loca’t darrere, a darrere, al darrere. 2 prep [i loc prep ‘darrere de’, ‘a darrere’, ‘a darrere de’, ‘al darrere de’…] S’amagava darrere la pila de llenya. Poseu-vos a darrere de tot. Passa pel darrere de la casa. 3 m [sovint en pl.] El cul. Tinc el darrere quadrat de tant seure.

data f Dia concret agafat com a referència. Apunta la data de naixement de tots.

dàtil m Fruit comestible de la palmera datilera.

dau m Peça cúbica que es fa servir en jocs d’atzar. Tirar els daus.

daurat, -ada adj De color d’or. Un marc daurat.

davall* adv i prep Sota.

davallada f Baixada, especialment [fig.] baixada brusca. Amb la malaltia ha fet una davallada.

davallar v intr i tr Baixar.

davant Indica situació a la part anterior, per oposició a la part posterior, o darrere. 1 adv [i loc adv ‘a davant’, ‘al davant’…] Passa davant, a davant. Posa’t al davant. 2 prep [i loc prep ‘davant de’, ‘a davant’, ‘a davant de’, ‘al davant de’, ‘davant per davant de’] Davant la casa hi havia un jardí. Emporta’t això de davant la porta i posa-ho davant del sofà. La manifestació va arribar fins a davant del govern civil. L’economia sempre passa al davant de la ideologia. Vivia davant per davant de casa. 3 m [sovint en pl.] El pit. Té uns davants molt generosos.

davantal m Peça que serveix de protecció del vestit. Per fer feina es posa sempre un davantal.

davanter, davantera m i f Esportista que té la funció d’atacar en certs esports d’equip. El davanter centre.

de [de, d’] prep 1 Indica procedència. Vent de ponent. 2 Indica causa. Estic content de veure’t. 3 Indica matèria, composició, contingut. Un anell d’or. Un llibre de llom pla. Una telesèrie de cent capítols. Una ampolla de cervesa. 4 Indica pertinença. La casa dels avis. 5 Indica una part d’un tot. La meitat de quatre. Sis de grans i nou de petits. No me’n queden gaires, d’aquestes. 6 Després d’alguns verbs i atributs. Es recordaven dels seus anys de joventut. Està aprenent de cuinar. Estava tip d’alabances, mort de fàstic, ple de mals. 7 Davant d’infinitiu. Pensa d’avisar-lo aviat. Són els primers d’arribar. 8 En correspondència amb altres preposicions. Van arribar d’un en un, de tres en tres. Obriran de quatre a vuit.

debades adv 1 Sense profit, en va. Tots els teus esforços han estat debades. *2 De franc. Han entrat a l’exposició debades.

debat m Discussió argumentada sobre un tema social, polític o científic. Els debats parlamentaris. Un debat televisiu.

debatre v tr 1 Fer un debat. Van debatre les noves lleis. 2 Remenar a cops. Debatre uns ous per a la truita.

dèbil adj Mancat d’energia. Està dèbil a causa del dejuni prolongat.

debilitar v tr Fer perdre energia. Els atacs repetits han debilitat la defensa.

debilitat f 1 Condició de dèbil. La malaltia l’ha deixat en una extrema debilitat. 2 Tendència forta, afició. Té debilitat per la cervesa negra.

de debò 1 loc adv D’una manera seriosa. T’ho dic de debò. 2 loc adj Autèntic. Unes perles de debò.

debut m Estrena d’un artista. Demà, la cantant fa el seu debut.

debutar v intr Fer el debut. La companyia de teatre clàssic debutarà amb una obra de Shakespeare.

dècada f Sèrie de deu, especialment anys. La dècada dels setanta.

decadència f Estat de deixadesa, d’abandó. Aquella companyia de teatre està en decadència.

decantar 1 v tr Inclinar. Decanta més la gerra per abocar el vi. 2 Apartar(-se). Decanta una mica el cap o et faràs una banya amb el penja-robes. 3 decantar-se v pron Decanteu-vos una mica, que no puc passar. 4 v pron i règ [fig.] Preferir. Sempre m’he decantat per l’òpera.

decaure v intr Perdre l’energia, l’interès. L’espectacle dequeia una mica cap al final.

decebre [var. fam.: decepcionar] v tr No complir una cosa amb allò que se n’esperava. Els va decebre la seva actitud de no comprometre-s’hi.

decebut, -uda [var. fam.: decepcionat] adj Que ha sofert decepció. Estava una mica decebut dels seus companys.

decent adj 1 Que es comporta amb honradesa. Un polític decent. 2 Digne. Guanya un sou decent.

decepció f El fet de decebre. Amb els fills, no hi ha tingut mai cap decepció.

decidir 1 v tr Portar a prendre un partit, a adoptar una solució. Han decidit tirar la casa vella a terra. 2 decidir-se v pron i règ Han acabat decidint-se per un viatge a les Bermudes.

decidit, -ida adj Que sap el que vol. Se n’hi va anar tota decidida, a escridassar-los

dècim, -a 1 det i pron Desè. Només me’n queda una dècima part. 2 dècim m Nombre fraccionari. Vuit dècims (8/10). 3 Bitllet de loteria. He comprat un dècim.

decimal m Cada un dels dígits que s’escriuen a la dreta de la coma. Un nombre amb decimals.

decímetre m La dècima part d’un metre.

decisió f 1 Absència de dubte. Fa les coses amb decisió. 2 Acte de decidir. Ha pres una decisió.

decisiu, -iva adj Que determina el desenllaç. Aquella opinió va ser decisiva per prendre un acord.

declaració f Acció i efecte de declarar(-se). El comissari els va fer firmar la declaració. Tot era fer declaracions de fidelitat. Unes declaracions a la premsa.

declarar v tr i intr Testimoniar, manifestar. Va declarar davant del jutge. Va declarar que no hi estava d’acord.

decoració f Art de decorar. Estudia disseny i decoració.

decorador, decoradora m i f Persona que es dedica a la decoració.

decorar v tr Adornar seguint uns criteris artístics. S’han fet decorar la botiga.

decorat [var.: decoració] m Conjunt d’elements per a l’ambientació d’un escenari. Muntaven els decorats per a Rigoletto.

decret m Disposició legal d’un govern. El nou decret sobre la jornada laboral.

decretar v tr Manar per decret. El govern ha decretat tres dies de dol.

dedicació f El fet de dedicar-se (a). Té una dedicació total als estudis.

dedicar 1 v tr Dirigir. Li ha dedicat unes paraules de consol. 2 v tr i règ Aportar(-hi) temps i energies. Dedica les hores lliures a passejar. 3 dedicar-se v pron i règ Es dedica plenament als negocis.

dedicatòria f Escrit breu de l’autor que de vegades hi ha a la portada d’un llibre.

deducció f Acció i efecte de deduir. Aquell detectiu sempre feia unes deduccions molt precipitades.

deduir v tr Treure conclusions a partir d’indicis. Pel to amb què l’altre va contestar, van deduir que no eren ben rebuts.

deessa f Divinitat femenina.

defecte m Tot allò que fa que una cosa no sigui ben feta, ben acabada. Un aparell amb defectes de fabricació.

defensa f 1 Acció de defensar. L’advocat que porta la defensa del cas. 2 Zona en un camp d’esports on s’impedeix l’avanç dels contraris; conjunt de jugadors que hi actuen. La línia de defensa. Un equip amb una bona defensa.

defensar [var.: *defendre] v tr i règ 1 Ajudar algú que és atacat. El van defensar dels adversaris. Qui defenia els acusats? 2 [fig.] Argumentar. Vam defensar les nostres opinions en públic.

defensiu, -iva adj Que serveix per defensar-se. Armes defensives.

defensor, -a adj i m i f Que defensa. L’advocat defensor. Els defensors dels oprimits.

deficient adj De molt baix valor o qualitat. Un treball deficient.

dèficit m Diferència a favor de les despeses. El balanç ha tancat amb dèficit.

definició f Descripció que determina la categoria i els trets distintius d’un concepte. Les definicions del diccionari.

definir v tr Fer una definició. Com definiries una cosa fofa?

definitiu, -iva adj Que tanca un cas. Hi va aportar proves definitives.

deformar v tr Fer perdre la forma original. El reuma li ha deformat les mans.

deforme adj Que té una forma anormal. Va néixer amb el cap deforme.

defunció f Mort. “Tancat per defunció de la mare de l’amo.”

degenerar v règ Passar a una situació pitjor. La discussió va degenerar en una baralla a cops de puny.

degollar v tr Tallar el coll. El porc el maten degollant-lo.

degotar v intr Caure un líquid gota a gota. Tanqueu bé l’aixeta, que degota.

deixalles f pl Material que sobra, que és rebutjat, com ara escombraries, ferralla, paper, etc. Una planta per al tractament de deixalles.

deixant m Rastre que deixa en l’aigua una embarcació que navega.

deixar 1 v tr i règ Posar en un lloc. On dius que heu deixat els llibres? 2 v tr Prestar. Per què no em deixes aquest compacte? 3 deixar de v aux Acabar de. Deixa de fer el ximplet, i escolta! 4 deixar anar, deixar caure loc verb Cessar de tenir agafat: *soltar. Va deixar caure la pedra que duia. Ha obert la gàbia i ha deixat anar el canari. 5 deixar estar loc verb No insistir(-hi). Quan van veure que la broma no agradava, ho van deixar estar. 6 deixar fer loc verb Permetre. És molt tolerant, és dels que deixa fer.

deixat, -ada 1 adj i m i f En estat d’abandó, descuidat. Té una casa molt deixada. Va sempre molt deixat. Són una colla de deixats. 2 deixat anar loc adj Solt, deslligat. Amb els cabells deixats anar.

deixeble, deixebla m i f Persona que segueix les ensenyances d’un mestre.

dejorn* [var.: *enjorn] adv Abans de l’hora habitual: d’hora.

dejú, -una adj Que no ha menjat res. Cada dia estic dejú fins a mig matí. Està en dejú.

dejunar v intr Estar sense menjar res. Avui dejunarem fins al vespre.

dejuni m Temps en què es dejuna. De tant en tant feia un dia de dejuni.

del [pl. dels] cont El terrat del costat de casa. El moviment dels astres.

delatar v tr 1 Fer conèixer un delicte a la justícia. Els veïns el van delatar. 2 Posar en evidència. Les teves paraules et delaten.

delegació f Conjunt de persones que ostenten una representació oficial. Va parlar en nom de la delegació alemanya al congrés.

delegar v tr Cedir responsabilitats. Ha delegat poders en el seu cosí.

delegat, delegada m i f Persona que ostenta una representació oficial. La delegada del govern.

delicadesa f Mirament. Va tenir la delicadesa d’avisar.

delicat, -ada adj Fi, educat, feble. Una porcellana molt delicada. És delicat en el tracte. Està delicat de salut.

delícia f Plaer. És una delícia sentir-la cantar.

deliciós, -osa adj Agradable als sentits, especialment al gust. Un gelat deliciós.

delicte m Falta contra la llei. El robatori és un delicte.

delimitar v tr Fixar els límits. Van delimitar el terreny de joc.

delinqüència f El fet, la situació, de cometre delictes. A molts països augmenta la delinqüència juvenil.

delinqüent m i f Persona que ha fet un delicte.

deliri m Estat d’excitació. Patia un fort deliri provocat per la febre.

delit m Gust, plaer. Es prenia el gelat amb delit.

delta m Extensió de terra acumulada en la desembocadura d’un riu al mar. El delta de l’Ebre.

demà 1 adv El dia que segueix el dia que som. Avui és dissabte i demà serà diumenge. Hem quedat per demà al matí. Demà al migdia. Demà al vespre. 2 demà passat [var.: *despús-demà] loc adv El dia que fa dos respecte a avui. Demà és dilluns, i demà passat, dimarts.

demanar 1 v tr Expressar el desig d’obtenir una cosa. Què demanes pel teu aniversari? 2 Ser sol.licitat. Aquí fora et demanen. 3 demanar(-se) v tr i pron Preguntar(-se). Demanen quan han de tornar. Es demanava quan acabaria aquella guerra absurda.

demanda f Acusació adreçada a un jutge. Els van presentar una demanda per abús d’autoritat.

dement adj i m i f Boig.

democràcia f Sistema polític en què els responsables de la cosa pública són elegits.

demòcrata adj i m i f Partidari de la democràcia.

democràtic, -a adj Referent a la democràcia. Un parlament democràtic.

demostració f El fet de demostrar. Una demostració clara.

demostrar v tr Fer evident amb arguments. Li vaig demostrar que s’equivocava.

demostratiu adj i m Forma gramatical que indica situació respecte a les persones gramaticals.

denominació f Manera d’anomenar. La denominació d’origen dels productes.

dens, -a adj 1 Espès. Un fum dens. 2 [fig.] Un raonament dens.

densitat f Qualitat de dens.

dent f 1 Cada una de les peces dures fixades a les genives. Se li belluga una dent. Dents incisives, canines, molars. 2 [p. ext.] Les dents d’una serra. Les dents d’una cremallera.

dentadura f Conjunt de les dents. Té una dentadura forta.

dentat, -ada adj Proveït de dents. Roda dentada.

dentífric [var.: dentifrici] m Producte per a la higiene de les dents.

dentista m i f Especialista de les dents.

denúncia f El fet de denunciar. Han presentat la denúncia al jutjat de guàrdia.

denunciar v tr Assabentar l’autoritat competent d’un delicte. Els ha denunciat per escàndol públic.

departament m 1 Dependència oficial. El Departament d’Estat. 2 Institució universitària. El Departament de Didàctica de la Llengua.

dependència f 1 Manca d’autonomia. Té massa dependència de la família. 2 Compartiment, instància, etc., que en depèn d’un altre de més gran. En aquesta part de l’edifici hi ha les dependències de la Cambra de Comerç. 3 Conjunt de dependents i dependentes. La dependència d’aquell comerç tenen fama d’eficients.

dependent 1 adj Mancat d’autonomia. Un treball dependent. Una criatura molt dependent de la mare. 2 dependent, dependenta m i f Persona que despatxa en una botiga. Un dependent de comerç.

dependre v règ Estar subordinat (a). Les sucursals depenen de l’oficina central. De la interpretació correcta de les dades, en depèn el resultat.

depressió f 1 Terreny enfonsat respecte a l’entorn. La Depressió central. 2 Malaltia que provoca un estat de pèrdua d’energia. Pateix una forta depressió.

deprimir v tr Causar una sensació de depressió. Aquell espectacle tan lamentable el deprimia.

depuradora f Conjunt d’installacions per depurar les aigües.

depurar v tr Fer tornar al seu estat allò que s’ha contaminat.

derbi m Competició esportiva entre dos equips rivals.

dèria f Mania, afició. Té la dèria de col.leccionar xapes.

derivar-se v pron i règ Provenir. ‘Llibreria’ es deriva de ‘llibre’.

derivat m 1 Producte que es deriva d’un altre. Els derivats del petroli. 2 Mot obtingut per derivació. ‘Tauleta’ és un derivat de ‘taula’.

derrota f El fet de ser derrotat. Una derrota electoral.

derrotar v tr Vèncer en una competició. Han derrotat l’adversari en tota la regla.

des prep Indica començament, punt de vista. 1 des de prep Des de demà tot serà diferent. Des d’aquí, les coses es veuen d’una altra manera. 2 des que loc conj Des que has arribat que no para de seguir-te.

desaconsellar v tr Aconsellar de no fer(-ho). Volia comprar-se un nou model d’ordinador, però li ho van desaconsellar.

desacord m Manca d’acord. Hi havia desacords seriosos en la interpretació d’algunes lleis.

desafiament [var.: desafiu] m Acció de desafiar.

desafiar v tr Plantar cara. Va pujar a coberta desafiant el temporal.

desagradable adj Que desagrada. Un to de veu desagradable.

desagradar v intr Causar un efecte negatiu. Li van desagradar molt aquelles paraules.

desaiguar v règ Escolar(-se) aigua en un lloc. Els canals desaiguaven a la llacuna.

desallotjament m El fet de desallotjar o de fer desallotjar. Davant l’amenaça de bomba, van procedir al desallotjament del mercat.

desallotjar v intr Fer fora d’un lloc tota la gent que hi ha. La policia va fer desallotjar el local.

desanimar 1 v tr Fer perdre l’ànim de fer una cosa. L’han desanimat de presentar-se ara a les oposicions. 2 desanimar-se v pron Perdre l’ànim de fer una cosa. Volia acompanyar-nos, però al final s’ha desanimat.

desanimat, -ada adj Sense ànim, sense animació. El veig desanimat amb els estudis. Un ambient molt desanimat.

desaparèixer v intr Perdre’s de la vista. Han desaparegut els diners que hi havia al calaix.

desaparició f El fet de desaparèixer. Va fer una desaparició sobtada.

desapegar* v tr Fer cessar d’estar apegat: desenganxar.

desapercebut, -uda adj i adv Sense cridar l’atenció. Va passar desapercebut entremig de la gent.

desaprovar v tr Manifestar desacord. Desaprovaven aquella falta de puntualitat.

desar [var.: *adesar] v tr Guardar en un lloc. Desa la roba a l’armari.

desarmar v tr Prendre les armes (a). Van desarmar la guàrdia.

desastre m Desgràcia gran. El terratrèmol va causar un gran desastre.

desbloquejar [var.: desblocar] v tr Fer cessar d’estar bloquejat. L’arribada del bon temps ha desbloquejat ràpidament les carreteres tallades al trànsit.

desbordar 1 v tr Excedir la capacitat de fer-hi front. Les dificultats em van desbordar i ho vaig deixar estar. 2 desbordar-se v pron Vessar-se les aigües d’un riu per damunt les vores.

descalç, -a adj Amb els peus nus. Li agrada anar descalça pel pis.

descampat m Camp obert. Per anar fins a l’altre carrer, van haver de travessar un descampat.

descans m Temps en què cessa una activitat. A mig matí farem un descans de mitja hora.

descansar 1 v intr Parar una activitat durant un temps. Quan acabarem de pintar el corredor, descansarem una estona. 2 v règ Basar-se. La construcció descansava en uns bons fonaments.

descanviar [var.: bescanviar] v tr Canviar moneda grossa per petita. Que em pot descanviar aquest bitllet de cinc mil?

descaragolador* m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: tornavís.

descàrrega f 1 Acció i efecte de descarregar. Zona de càrrega i descàrrega. 2 Efecte d’un conjunt d’armes de foc que es disparen alhora. Es va sentir una descàrrega seca.

descarregador, descarregadora m i f Persona que té per ofici carregar i descarregar. Els descarregadors del moll.

descarregar v tr Llevar la càrrega. Han començat a descarregar el vaixell.

descartar v tr Deixar de banda. Malgrat les sospites, van descartar-lo com a responsable de la malifeta.

descendència f Conjunt de les persones que en descendeixen d’una altra. Va morir sense descendència.

descendent 1 adj Que baixa. Moviment descendent. 2 m i f Persona que en descendeix d’una altra. Aquell nét era l’únic descendent que quedaria.

descendir 1 v intr Baixar. Van descendir al pou. 2 v règ Provenir. Molts habitants del poble descendien dels antics colons.

descens m Baixada. El descens de les temperatures. Els alpinistes van començar el descens.

descobriment [var.: descoberta f] m El fet de descobrir. El descobriment d’Amèrica.

descobrir v tr Trobar allò que era desconegut o amagat. Va descobrir la causa de l’avaria.

descolorir v tr Fer perdre el color. Massa sol descoloreix la pintura.

descompondre v tr Reduir una cosa a les seves parts. Descompondre un nombre.

descomptar 1 v tr Llevar part d’un import. Li han descomptat les despeses. 2 descomptar-se v pron Equivocar-se a l’hora de comptar. Si no calles em faràs descomptar. 3 per descomptat loc adv I tant. -Ho faràs? -Per descomptat.

descompte m L’efecte de descomptar. Ho he comprat amb un 20 per cent de descompte.

desconegut, -uda adj i m i f No conegut. Era un ambient desconegut per a ells. Van saludar uns desconeguts.

desconèixer v tr No conèixer. Desconeixia la meitat del territori.

desconfiança f Manca de confiança. Se’l miraven amb desconfiança.

desconfiar v règ Actuar amb recel. Desconfia de tothom.

desconfiat, -ada adj Que sol desconfiar de tothom. Tan desconfiats que són i s’han deixat enredar.

descongelar v tr Fer cessar d’estar congelat. Descongelarem uns talls de tonyina per sopar.

desconnectar v tr Fer cessar d’estar connectat. Desconnecta l’aparell.

desconsol m Pena que no troba consol. Plorava amb un gran desconsol.

desconsolat, -ada adj Que no té consol. Un viudo desconsolat.

descontent, -a adj Insatisfet. Estan molt descontents d’ell a l’institut.

descontentament m El fet d’estar descontent. Hi havia un gran descontentament popular amb la nova política de preus.

descordar 1 tr Fer cessar d’estar cordat. Descorda-li les sabates. 2 descordar-se v pron Cessar d’estar cordat. L’anorac s’ha descordat.

descortès, -esa adj Mancat de cortesia. Va ser molt descortès de parlar-los en aquell to tan tallant.

descripció f El fet de descriure. Una novel.la plena de descripcions d’ambient.

descriptiu, -iva adj Referent a la descripció. Prosa descriptiva.

descriure v tr Explicar una cosa detallant-ne les característiques. Va descriure molt bé com anaven vestits els sospitosos.

descuidar-se v pron, tr i règ Deixar-se, oblidar-se. M’he descuidat el moneder a casa. Ara em descuidava de dir-te una cosa.

descuit m Oblit, badada. Ha estat un descuit, deixar-se el foc encès.

desdejunar-se v pron Prendre el desdejuni. Cada matí es desdejuna amb un cafè i una torrada.

desdejuni m Àpat lleuger de primera hora del matí.

desdir 1 v règ No guardar relació. Aquest comportament desdiu de la seva tradicional hospitalitat. 2 desdir-se v pron i règ Retractar-se. Es va desdir de la paraula donada. 3 a desdir loc adv En gran quantitat. Li van fer propostes a desdir.

desè, -ena det i pron El que fa deu. El desè de la llista. Ha estat la desena d’arribar.

desembalar v tr Treure de dins de l’embalatge. Heu de desembalar els mobles.

desembarassar v tr Llevar una nosa. Van desembarassar aquell racó del pati dels mals endreços que hi havia acumulats.

desembarcament m Acció de desembarcar. Va començar el desembarcament de tropes.

desembarcar v intr Baixar d’una embarcació, d’un avió, a terra. Els passatgers ja es poden preparar per desembarcar.

desembocadura f Lloc on desemboca un corrent d’aigua. La desembocadura del riu Francolí és a Tarragona.

desembocar v règ 1 Anar a parar en un lloc més espaiós. El passeig desemboca a la plaça de l’Ajuntament. 2 Desaiguar un corrent d’aigua. El Volga desemboca al mar Caspi.

desembolicar v tr Llevar allò que embolica. Desembolicava els regals.

desembre m Dotzè mes de l’any.

desemmascarar v tr Deixar al descobert la identitat, les intencions. Van desemmascarar els espies.

desena f Conjunt de deu unitats. Al número 323 hi ha dues desenes.

desencadenar v tr Provocar uns fets complexos. Aquella discussió de fronteres va desencadenar un conflicte armat.

desenfrenat, -ada adj Sense res que ho pugui aturar. Una passió desenfrenada.

desenganxar v tr 1 Fer cessar d’estar enganxat. Desenganxar uns vagons. 2 Fer cessar d’estar adherit: *desapegar, *desferrar. Desenganxar els cromos de l’àlbum.

desengany m Decepció.

desengramponador* m Eina per collar i descollar caragols: tornavís.

desenrotllar(-se) v tr i pron 1 Descaragolar(-se) una cosa que estava enrotllada. Desenrotllar un mapa. 2 Desenvolupar.

desenllaç m Acabament d’una història. Un desenllaç feliç.

desentonar v intr No anar bé amb un conjunt. Unes arracades tan grosses desentonaven en un rostre tan melancòlic.

desenvolupament m Acció i efecte de desenvolupar-se. Un país en vies de desenvolupament.

desenvolupar 1 v tr Desplegar, desenrotllar, fer créixer. Ha desenvolupat una teoria interessant. El ministre pensa que cal desenvolupar amb preferència la pesca. 2 desenvolupar-se v pron Passar per un procés de creixença. En aquest clima, les plantes es desenvolupen bé.

desert, -a 1 adj Sense població. Una plana deserta. 2 desert m Extensió de terreny sense gens de vegetació. El desert de Kalahari.

desesperació f El fet de desesperar-se. Aquella mort el va dur a la desesperació.

desesperant adj Que atempta contra la paciència. És desesperant, la calma que duu en tot.

desesperar(-se) v règ i pron Haver perdut l’esperança. Al cap de tants anys de recerca, ja desesperava de trobar-hi la solució. Veient tanta desgràcia, plorava i es desesperava.

desesperat, -ada adj Sense esperança, avorrit. Està desesperat de la vida.

desfer 1 v tr Separar(-ne) les parts. El vent desfeia els últims caps de núvols. 2 [fig.] M’han desfet els plans que tenia. 3 desfer-se v pron i règ Treure-s’ho de sobre. S’han desfet de l’ordinador vell.

desferrar* v tr Fer cessar d’estar aferrat: desenganxar.

desficaci* m Disbarat. La realització de la reforma educativa és plena de desficacis.

desfici m Impaciència, inquietud.

desfigurat, -ada adj Que ha perdut l’aspecte original. Li va quedar la cara desfigurada després de l’accident.

desfilada f Acció i efecte de desfilar, d’anar ordenadament en files.

desfilar 1 v tr Treure els fils d’un teixit. El menut va agafar la vora de la cortina i la va començar a desfilar. 2 v intr Marxar en files. La tropa va començar a desfilar. El públic va començar a desfilar.

desgastar v tr Fer perdre part de la massa amb el refrec. Diu que l’estudiar molt desgasta els colzes.

desgastat, -ada adj Que ha sofert desgast. Els penya-segats se’ls veia molt desgastats per l’erosió.

desgel m El fet de fondre’s la neu quan arriba el bon temps. Amb el desgel, els embassaments s’han tornat a omplir.

desgràcia 1 f Fet tràgic. Aquella mort va ser una gran desgràcia per a la família. 2 per desgràcia loc adv Per mala sort. Per desgràcia, ningú no ens podrà ajudar.

desgraciat, -ada adj i m i f 1 Que ha sofert desgràcies. Una vida molt desgraciada. N’hi ha que tenen sort, i d’altres que són desgraciats. 2 Pocavergonya. És un desgraciat que explota la misèria dels altres.

desgranar v tr Treure el gra de la tavella. Desgranar pèsols.

desgreixar v tr Llevar el greix. Els eixos s’han de desgreixar una mica.

desguàs [pl. -assos] m Conducte per on s’escolen les aigües brutes o de la pluja. El desguàs del terrat, del pati, del safareig.

desheretar v tr Deixar sense herència. L’àvia els va amenaçar de desheretar-los.

deshonest, -a adj Que enganya. Ha estat deshonest amb els amics, no els ha dit la veritat.

deshonor m Fet que deshonra. Aquella malifeta va ser un deshonor per a ell i per als seus.

deshonrar v tr Fer perdre l’honor, el prestigi. Haver acceptat aquells diners és una acció que el deshonra.

desig [pl. -tjos o -igs] m El fet de desitjar. Té desig de menjar-se un plat de crema.

designar v tr 1 Indicar per a un càrrec. El van designar com a coordinador de la secció. 2 Indicar una significació. La paraula substantiu designa una forma gramatical.

desil.lusió f Decepció. Amb aquell regal va tenir una desil.lusió.

desimboltura f Franquesa, decisió. Li va dir el que en pensava amb gran desimboltura.

desinfectant m Medicament per desinfectar ferides.

desinfectar v tr Eliminar microorganismes que poden causar malalties. Desinfecta-li la ferida amb iode.

desinflar v tr Treure l’aire d’un objecte inflat. Desinfleu els globus que han quedat de la festa.

desinterès m Manca d’interès. Era evident el seu desinterès per l’esport.

desinteressat, -ada adj Que no mostra interès (per). El veig molt desinteressat pel tema.

desitjable adj Que pot ser desitjat. Aquella era l’única solució desitjable.

desitjar v tr Voler amb força. Desitjava poder-ho acabar de seguida.

deslligar v tr Desfer un lligam. Deslliga el gos.

desllorigament m El fet de desllorigar(-se). Tenia un fort desllorigament al turmell.

desllorigar v tr Treure un os de lloc. De l’estrebada em va desllorigar el braç.

deslluir v tr Espatllar, generalment una celebració. La pluja va deslluir la festa.

desllunat* m Pati tancat entre edificis o dins d’un mateix edifici: celobert.

desmai m El fet de desmaiar-se. Li va baixar la pressió i va tenir un desmai.

desmaiar-se v pron Perdre els sentits. En veure tanta sang, va desmaiar-se.

desmentir v tr Qualificar com a fals. Van desmentir la notícia.

desmesurat, -ada adj Excessiu. El càstig va ser desmesurat.

desmoralitzar v tr Fer perdre els ànims. La mort del capità va desmoralitzar la tropa.

desmuntar 1 v tr Desfer un mòdul de peces. Desmuntar un armari. 2 v intr Baixar del cavall. El genet va desmuntar.

desnivell m Diferència de nivell. Entre les dues cases hi ha un desnivell de 40 cm.

desnonament m Acció i efecte de desnonar. Li han fet un judici de desnonament.

desnonar v tr Fer fora, especialment d’un habitatge. Han desnonat els llogaters del tercer.

desobediència f Acte de desobeir. El van acusar de desobediència a la llei.

desobedient adj Que té per norma no obeir. Un alumne desobedient.

desobeir v tr No obeir. Ha desobeït les nostres ordres.

desocupació f Índex d’atur d’una població. La desocupació es manté estable.

desocupat, -ada 1 adj Que està sense fer res. Està tot el dia desocupat. 2 m i f Treballador, treballadora que està a l’atur.

desodorant m Producte per dissimular les males olors.

desordenar v tr Desfer una cosa que estava ordenada. Algú ha desordenat tots els meus papers.

desordenat, -ada adj Sense ordre. Tens tot el calaix desordenat.

desordre [var.: *desorde] m Manca d’ordre. En aquella habitació tot era desordre.

desparar v intr Llevar el parament d’una taula després d’un àpat. Qui ajuda a desparar?

despatx m Oficina, lloc de treball d’un professional. Als matins treballa en un despatx.

despatxar 1 v intr Servir la mercaderia als clients d’una botiga. Hi havia quatre dependents per despatxar. 2 v tr Acomiadar de la feina. Aquest mes n’han despatxat una vintena.

despenjar v tr Fer cessar d’estar penjat. Despenja el telèfon i així no ens empiparan més.

despentinar v tr Fer cessar d’estar pentinat. El vent m’ha despentinat tota.

desperfecte [sovint en pl.] m Dany de poca importància produït per un accident.

despert, -a adj 1 En estat de vetlla. Estic despert des de les cinc. 2 Espavilat. Un venedor molt despert.

despertador m Rellotge amb timbre que sona a l’hora fixada.

despertar 1 v tr Fer deixar l’estat de son. M’han despertat els crits del carrer. 2 despertar-se v pron Deixar l’estat de son. Sempre es desperten a la mateixa hora.

despesa f [sovint en pl.] Quantitat de diners gastada. Aquest mes tenim moltes despeses. La despesa pública.

despit m Ressentiment. Sentia despit pels companys que s’havien situat més bé que ell.

desplaçament m El fet de desplaçar-se. Qui em pagarà els desplaçaments?

desplaçar 1 v tr Treure (algú, alguna cosa) del lloc que ocupa. L’últim que va arribar l’ha desplaçat del seu càrrec. 2 desplaçar-se v pron Moure’s d’un lloc en un altre. Van desplaçar-se fins al lloc del crim. Es desplacen sempre en el transport públic.

desplegar v tr Estendre. Van desplegar les pancartes per penjar-les.

desprendre 1 v tr Deixar anar. La pintura nova desprenia una olor insuportable. 2 desprendre’s v pron i règ Desenganxar-se. El satèl.lit es va desprendre de la càpsula. 3 Prescindir(-ne), donar una cosa pròpìa. Es va desprendre dels seus llibres per pagar les despeses.

despreocupat, -ada adj Que no vetlla prou pels seus propis interessos. És tan despreocupat que ni sap qui li deu diners.

després 1 adv Indica posterioritat, en l’espai o en el temps. Què voldràs que fem, després? 2 després de loc prep Tornaré després de les nou. La segona cantonada després de la plaça. 3 després que loc conj Després que els van avisar, no hi han tornat més.

desprès, -esa adj Generós. Ho dóna tot; és molt despresa.

despullar(-se) v tr i ref Llevar(-se) la roba. Per la revisió mèdica us faran despullar. Unes casetes de bany per despullar-se.

despullat, -ada adj Sense roba, nu. Va recórrer l’estadi tot despullat.

despuntar 1 v tr Trencar una punta. M’has despuntat el llapis. 2 v intr Començar a aparèixer. El sol ja despunta.

destacar v intr Fer-se notar. L’agulla de la catedral destacava per damunt de tots els edificis.

desterrar v tr Fer anar a l’exili. L’han desterrat fora del país.

destí m 1 Allò que determina la vida d’algú. Deia que el seu destí era ser pobre. 2 Lloc cap on es dirigeix un mitjà de transport, destinació. El tren amb destí cap a París acaba de sortir de la via 11.

destinació f 1 El fet de destinar, finalitat. Quina destinació donaràs a aquests documents? 2 Lloc cap on es dirigeix un mitjà de transport.

destinar v tr i règ Reservar per a un fi. Una part dels estalvis els pensaven destinar a renovar el vestuari.

destinatari, destinatària m i f Persona a qui va dirigit un escrit, un paquet, etc. En aquesta carta hi ha l’adreça del destinatari incompleta.

destorb m Allò que fa distreure d’una tasca, nosa. “Feina feta no fa destorb.”

destorbar v tr Distreure d’una tasca. Em va venir a destorbar amb unes històries absurdes.

destral [var.:* estral] f Eina per fer llenya.

destrellatat, -ada* adj Absurd, sense trellat. Una idea destrellatada.

destrossar v tr 1 Fer malbé amb violència. Els fans de l’equip anglès van destrossar tots els aparadors del carrer. 2 [hip.] Aquella traïció li ha destrossat el cor.

destrucció f El fet de destruir. Les tropes que es retiraven van fer una gran destrucció.

destruir v tr Fer ruïna d’una cosa. Amb la mania de semblar moderns, han destruït molts edificis notables.

desvariejar v intr Dir coses sense sentit. La febre el fa desvariejar.

desvergonyit, -ida adj Que no mostra vergonya. Una actitud desvergonyida.

desvetllar(-se) [var.: *desvetlar] v tr i pron (Fer) perdre el son. El cafè em desvetlla. M’he despertat a mitjanit i m’he desvetllat. 2 [fig.] v tr Suscitar. Aquelles olors li van desvetllar tot de records.

desviació f L’efecte de desviar. Hi ha una desviació a la carretera per causa de les obres.

desviar v intr Separar del camí. La policia de trànsit m’ha fet desviar cap a la dreta.

detall m Aspecte secundari o menys evident d’un conjunt. Es mirava tots els detalls d’aquella aquarel.la.

detallar v tr Explicar amb detall. Li va detallar tots els passos que havia de fer.

detectiu, detectiva m i f Professional que investiga delictes o situacions que no són prou clares.

detenció f El fet de detenir. La policia va fer moltes detencions.

detenir v tr Privar de llibertat. El van detenir per anar indocumentat.

detergent m Producte per rentar.

determinar v tr 1 Decidir. Va determinar que li ho diria tot. 2 Manera de relacionar-se certes formes gramaticals. L’article determina el nom.

determinat, -ada adj Concret, aquell i no un altre. En un moment determinat, va intervenir.

detestar v tr Odiar, avorrir. Detesta els espaguetis.

detingut, detinguda m i f Que pateix detenció. Han dut els detinguts a comissaria.

deu 1 det En nombre de deu. Els deu manaments. 2 m El nombre 10. 3 f pl La desena hora després de les 12.

déu 1 m Divinitat. Adoraven una multitud de déus. 2 Déu m Ésser totpoderós creador del món, segons certes religions. 3 déu n’hi do exp Expressa ponderació. Gasta un geni que déu n’hi do. Això et va dir?; déu n’hi do!

deure 1 v tr Estar en deute. Li devien molts diners. 2 v aux Indica probabilitat. Devien ser les onze de la nit. 3 m Obligació. Sol complir amb el seu deure. 4 deures m pl Tasques escolars. Encara no has fet els deures per demà?

deute m Allò que es deu. Té deutes per valor de tres milions de pessetes.

deutor, deutora m i f Persona que té un deute. Li va passar una llista dels seus deutors.

devot, -a adj i m i f Molt abocat a les pràctiques religioses. Una persona devota. Els devots estaven agenollats davant del sant.

dia 1 m Espai de temps en què hi ha claror; mesura del temps amb referència al moviment de rotació de la Terra, al calendari; data. El dia i la nit. No l’he vist en tot el dia. Falten tres dies per les vacances. Quin dia dius que fas anys? 2 fer-se de dia loc verb Veure’s les primeres clarors del dia. A l’estiu es fa de dia molt aviat. 3 bon dia exp Fórmula de salutació. Hola, bon dia!

diable m Esperit del mal, dimoni.

diada f Dia en què coincideix una festa important. La diada de Sant Jordi.

diadema m Adorn que es duu damunt del front. Se subjectava els cabells amb una diadema.

diagonal f Recta que travessa obliquament, especialment en un polígon o un poliedre. Va travessar el carrer en diagonal.

dialecte m Varietat social o geogràfica d’una llengua.

diàleg m Acció d’enraonar dues persones.

dialogar v règ Establir diàleg. No s’hi pot dialogar, no escolta.

diamant m Mineral molt dur utilitzat per tallar i com a joia.

diàmetre m Recta que passa pel centre d’una figura de contorn corb. La roda feia un metre de diàmetre.

diana f Centre d’un blanc sobre el qual es dispara. Ha fet diana.

diapositiva f Imatge gravada en un material transparent que es pot projectar.

diari, -ària 1 adj Que succeeix cada dia. La rutina diària. 2 diari m Publicació informativa que surt cada dia. Vés a buscar el pa i el diari.

diarrea f Afecció intestinal que fa anar líquid.

dibuix m Art de dibuixar; imatge dibuixada. Estudia dibuix. Dibuixos animats.

dibuixant m i f Persona que es dedica al dibuix.

dibuixar v tr i intr Traçar imatges. En sap molt, de dibuixar. Va dibuixar la silueta del campanar en un moment.

diccionari m Llibre que conté definicions de paraules, generalment ordenades alfabèticament.

dictador, -a adj i m i f Que mana o governa sense admetre discussió. Té una mare molt dictadora. El país va estar sotmès a un dictador durant quaranta anys.

dictadura f Règim polític en què governa un dictador.

dictar v tr Llegir un text en veu alta perquè uns altres el reprodueixin per escrit. Els va dictar un fragment de l’Odissea.

dictat m Reproducció escrita d’un text que dicten. Fem dictat una vegada la setmana.

dictatorial adj Referent a la dictadura. Règim dictatorial.

didal m Peça que encaixa en un dit per ajudar a cosir. Cusen sense didal.

dieta f 1 Règim alimentari. El metge em fa seguir una dieta equilibrada. 2 Diners que es cobren quan hi ha desplaçament. Cobra unes dietes que només li arriben per al dinar.

diferència f 1 Tret que fa una cosa no igual a una altra. Trobava molta diferència entre els dos climes. 2 Quantitat que resulta d’una comparació. Entre els dos preus hi ha una diferència de mil pessetes.

diferent 1 adj Que presenta diferències. Els dos germans s’assemblen força, però la forma de la cara és diferent. 2 diferents det Diversos. S’hi van presentar diferents candidats.

difícil adj No fàcil. Una proposta difícil d’aplicar.

difícilment adv Amb gran dificultat. Difícilment ens ho podem creure, això.

dificultat f Allò que fa difícil una cosa, entrebanc. Una empresa plena de dificultats.

difondre v tr Escampar. La premsa va difondre la notícia.

difuminar [var.: esfumar] v tr Fer borrós. La boira difuminava els contorns de les coses.

difunt, difunta m i f Persona que ha mort. Van traslladar el difunt fins al cementiri.

difusió f Acció i efecte de difondre. Un diari de gran difusió.

digerir v tr Transformar els aliments presos perquè el cos els pugui assimilar.

digestió f Procés biològic de digerir els aliments. Té una digestió pesada.

digestiu, -iva adj Referent a la digestió. L’aparell digestiu.

dígit m Signe de numeració. El nombre 2.144 té quatre dígits.

digital adj 1 Referent als dits. Empremtes digitals. 2 Referent als dígits. Un rellotge digital.

dignar-se a v aux Considerar que val la pena. No s’ha dignat a saludar-nos.

digne, -a adj 1 Que té dignitat. Una resposta digna. 2 adj règ Que hi correspon. Unes paraules dignes d’un gran pensador.

dignitat f Manera de comportar-se que demostra estima per un mateix. Es va rebaixar a demanar, sense mica de dignitat.

dijous m Quart dia de la setmana.

dilatar v tr Fer augmentar el volum. La calor dilata els cossos.

diligència f Carruatge antic de transport. Els bandits van atacar la diligència.

dilluns m Primer dia de la setmana.

diluvi m Pluja forta i abundant, aiguat. Va caure un diluvi que ho va inundar tot.

dimarts m Segon dia de la setmana.

dimecres m Tercer dia de la setmana.

dimensió f Mesura d’acord amb una línia. Els cossos tenen tres dimensions.

dimitir v tr i intr Deixar un càrrec. Han fet dimitir l’entrenador.

dimoni m Esperit del mal, diable.

dinàmic, -a adj Que presenta activitat. Una gent molt dinàmica.

dinamita f Explosiu de gran potència.

dinar 1 v intr Fer l’àpat del migdia. Dinarem a les dues. 2 m Àpat del migdia. Per dinar hi ha arròs.

dinastia f Conjunt de reis i reines d’una mateixa branca familiar. Les dinasties babilòniques.

diners m pl Cabals, moneda de curs legal. Ara guanya molts diners.

dinosaure m Nom genèric d’uns rèptils que van viure a l’era secundària.

dinou [var.: *denou, *dènou] 1 det En nombre de dinou. Hi ha dinou cadires a la sala. 2 m El nombre 19.

dins [var.: dintre] Indica situació a l’interior, per oposició a l’exterior, o fora. 1 adv [i loc adv ‘a dins’, ‘allà dins’…] Fica’l a dins. Deixeu-lo dins. Són allà dins. 2 prep [i loc prep ‘dins de’, ‘a dins’, ‘a dins de’, ‘per dins de’…] Ens trobarem dins de quatre dies. El guarden dins la capsa. Ja pots començar a col.locar la roba a dins la maleta. La vagoneta circulava per dins de la galeria.

diòcesi f Divisió administrativa de l’església on governa un bisbe.

diploma m Document que acredita generalment uns estudis o la concessió d’un premi.

diplomàcia f 1 Pràctica de les relacions entre països. El cap de la diplomàcia britànica. 2 [fig.] Habilitat. Té molta diplomàcia per plantejar els problemes.

diplomàtic, -a 1 adj Referent a la diplomàcia. Relacions diplomàtiques. 2 m i f Professional de la diplomàcia. És diplomàtic de carrera. 3 [fig.] adj Hàbil. No tracta mai les coses de cara, és molt diplomàtica.

dipòsit [var.: depòsit] m Recipient per contenir o guardar generalment líquids. El dipòsit d’un automòbil, d’un vàter.

dipositar [var.: depositar] v tr i règ Deixar, confiar a la custòdia (de). Dipositar diners a la caixa.

diputat, diputada m i f Membre del Parlament.

dir 1 v tr Emetre paraules, explicar. No sé què dius? No m’ha pas dit tota la veritat. Què diu, aquest rètol? 2 Utilitzat dins de fórmules incoatives. Digui, qui hi ha? Digui’m, què se li ofereix? Digues! Au, digue-ho! 3 Utilitzat dins de fórmules conclusives o explicatives. És a dir, que no t’agrada. I dit això, va aixecar la sessió. I van arribar cap al tard; més ben dit, quan ja era fosc. Això, no cal dir-ho, ho guardarem en secret. La sopa va quedar, diguem-ne, espessa. 4 dir v règ Anomenar. I a vostè, com li diuen? 5 dir-se v pron Anomenar-se: *nòmer. Com te dius? Es diu Antoni. 6 dir mal loc verb règ Parlar malament (de). Sempre diu mal dels altres.

direcció f 1 Acció de dirigir-se. Van agafar una direcció equivocada. Anaven en direcció cap al nord. 2 Instància, persona, grup que dirigeix. La direcció de la fàbrica, del club, de l’escola.

directament adv D’una manera directa. Va venir directament cap a nosaltres.

directe, -a adj Sense desviar-se. Un camí que va directe al poble del costat. Tenen línia directa amb el ministre.

directiu, directiva m i f Persona que forma part d’una direcció. Una reunió de directius.

director, directora m i f Persona que (en) duu la direcció. El director dels grans magatzems. Un director escènic, artístic. Un director d’orquestra. La directora de l’institut.

dirigent adj i m i f Que dirigeix, especialment un moviment, un grup. Les classes dirigents. Els dirigents sindicals.

dirigir 1 v tr Conduir, governar. Dirigeix amb encert l’economia del país. 2 dirigir(-se) v tr, pron i règ Parlar (a, amb); anar (cap a). Els va dirigir la paraula. Es dirigia cap a l’entrada.

disbarat m Acció o dita sense sentit: *desficaci, *doi. Ha fet el disbarat de no dormir en tota la nit.

disc m Cos cilíndric molt pla de diversos usos. Un disc compacte. Llançament de disc.

discapacitat, -ada adj i m i f Dit d’una persona que té algun tipus de mancança física, sensorial o intel.lectual.

disciplina f Conjunt de normes que cal seguir; la capacitat de seguir aquestes normes. Està sotmès a la disciplina militar. Per practicar l’esport, s’ha de tenir disciplina.

discòrdia f Estat d’aquells que no s’avenen. Ha sembrat la discòrdia entre la colla.

discoteca f Sala de ball amb música gravada.

discreció f Qualitat de discret. Confia en la vostra discreció.

discret, -a adj Que s’hi mira molt en les accions i les paraules. No en dirà res, perquè és molt discreta.

discurs m Explicació llarga sobre un tema. Va pronunciar un discurs d’inauguració.

discussió f Acció de discutir. Han dut el nou projecte de llei a discussió.

discutible adj Que no sembla clar. Uns arguments molt discutibles.

discutir v tr Tenir un contrast d’opinions. Van discutir prèviament la distribució de les feines.

disfressa f Vestit per representar una altra persona. Duia una disfressa d’indi. Un ball de disfresses.

disfressar(-se) v tr i règ Posar(-se) una disfressa. L’han disfressat d’astronauta.

disgust 1 m Sentiment causat per un fet advers. Aquest negoci no li dóna més que disgustos. 2 a disgust loc adv De mala gana. Treballa a disgust.

disminució f El fet de disminuir. Darrerament havien notat una disminució de les vendes.

disminuir v tr Baixar, fer-se més petit. Ha disminuït el nombre de naixements.

disparar v intr Engegar un tret amb una arma. Disparen a matar. Disparaven a l’aire.

dispensar v règ Alliberar d’una obligació. El van dispensar de complir tot l’horari.

dispensari m Centre d’atenció mèdica per a cures de poca importància o bé d’urgència.

dispersar v tr Fer anar en diverses direccions. La policia va dispersar els manifestants.

disponibilitat f Condició de disponible. Amb el nou horari de treball, no tenim tanta disponibilitat als migdies.

disponible adj Lliure per servir-se’n. Quan van telefonar, no hi havia cap ambulància disponible.

disposar 1 v règ Tenir, poder usar. No disposa de prou diners per comprar el pis. 2 disposar-se a v pron i aux Estar a punt de. Es disposava a dinar quan ells van arribar.

disposat, -ada [var.: dispost] adj règ A punt per. Se’l veu sempre molt disposat a tot.

disposició f 1 Estat d’ànim. Estic en disposició de declarar. 2 Poder de disposar. Estic a la vostra disposició. 3 Ordre d’una autoritat. Van fer llegir la disposició del governador.

dispositiu m Peça o mecanisme utilitzat amb alguna finalitat.

disputa f Discussió.

disputar v tr Competir per. Diversos candidats disputaven la plaça.

disquet m Disc on es grava informació procedent d’un ordinador.

dissabte m Sisè dia de la setmana.

disseny m Dibuix d’un objecte on se n’assenyalen les línies principals.

dissenyador, dissenyadora m i f Persona que es dedica a fer dissenys. Una dissenyadora de modes.

disset [var.: *desset, *dèsset] 1 det En nombre de disset. Hi falten disset dies, encara. 2 m El nombre 17.

dissimular v tr Fer veure que no s’està al cas. Va dissimular el disgust com va poder.

dissoldre(‘s) 1 v tr i pron Desfer(-se) una substància dins d’un líquid. Dissoldre una pastilla en aigua. 2 v tr [p. ext.] Anul.lar. Hauran de dissoldre les Corts.

dissolució f El fet de dissoldre. El president ha decretat la dissolució del Parlament.

dissolvent m Substància que en pot dissoldre d’altres.

distància f Mesura de la separació entre dos punts, especialment de l’espai. Quina distància hi ha entre casa vostra i el mercat?

distinció f El fet de distingir. No ho veia amb prou distinció. Saludava a tothom sense distinció.

distingir 1 v tr Veure les diferències. No arriba a distingir bé els colors. 2 distingir-se v pron i règ Destacar. Es distingia pels seus coneixements de física.

distingit, -ida adj Elegant, de comportament refinat. Tenia un aspecte distingit.

distintiu 1 m Senyal per ser distingit. El braçalet és el distintiu del capità de l’equip. 2 distintiu, -iva adj Que distingeix. Carnívor és un tret distintiu de molts mamífers.

distracció f 1 Manca d’atenció. Vaig tenir un moment de distracció i el vaig perdre de vista. 2 Allò que serveix per distreure’s. Per ell, era una distracció veure jugar la mainada a la plaça.

distret, -a adj Que no està atent. Se’l mirava distret.

distreure [var.: distraure] 1 v tr Causar distracció. Qualsevol sorollet el distreu. 2 distreure’s v pron Entretenir-se. Es distreuen jugant a cartes.

distribució f La manera de distribuir. Li agradava la distribució de les habitacions.

distribuïdor, -a adj i m i f Que distribueix. Una empresa distribuïdora de mercaderies. Fan les comandes a un mateix distribuïdor. A l’entrada del pis hi havia un distribuïdor.

distribuir v tr Fer(-ne) parts i donar-les a diferents destinataris. Van distribuir propaganda entre tots els assistents a l’acte.

dit m Cada una de les divisions del final de les extremitats de molts vertebrats. Tenim cinc dits a cada mà i a cada peu. El dit gros. El dit xic o petit.

dita f Manera de dir, frase feta.

diumenge m Setè dia de la setmana.

divendres m Cinquè dia de la setmana.

divers, -a 1 adj Variat. Un ambient divers. Unes explicacions diverses. 2 diversos, -es [ en pl.] det Alguns, uns quants, diferents. Va saludar diversos membres de la família. Li va plantejar diverses qüestions.

diversió f El fet de divertir-se. Amb les pallassades del menut, tenen diversió assegurada.

diversitat f Qualitat de divers. La característica principal de la nostra societat és la diversitat.

divertir 1 v tr Fer-ho passar bé. L’humorista els divertia amb els seus acudits. 2 divertir-se v pron Passar-s’ho bé. Es van divertir molt amb la pel.lícula Guantanamera.

divertit, -ida adj Que proporciona diversió. Una persona divertida. Una comèdia divertida.

diví, -ina adj Referent a la divinitat. Les lleis divines.

dividir 1 v tr Fer divisions, partir. Divideix trenta entre sis. Van dividir l’herència entre els germans. 2 dividir-se v pron i règ Partir-se. A partir d’allà, el riu es dividia en dos.

divinitat f Ésser al qual se li atribueixen qualitats de déu o de deessa.

divisa [gen. en pl.] f Moneda estrangera. Canvi de divises.

divisió f 1 Operació aritmètica. 2 Límit, resultat de partir. La comarca és una divisió administrativa.

divorci m Acció de divorciar-se. Han sol.licitat el divorci davant el jutge.

divorciar-se v pron Desfer el matrimoni davant la justícia. Es van divorciar al cap d’un any just de casats.

divorciat, divorciada m i f Persona que s’ha divorciat.

divuit [var.: *devuit, *díhuit] 1 det En nombre de divuit. Té divuit anys. 2 m El nombre 18.

divulgar v tr Fer conèixer un fet, unes idees, etc. entre el gran públic. Van divulgar la notícia a través de la ràdio.

do m Qualitat. Té el do de l’oportunitat.

doblar v tr Fer(-ne) el doble. Han doblat els beneficis en un mes.

doble 1 [gen. loc det ‘el doble de’] det Dues vegades una quantitat. Té el doble d’anys que jo. 2 m i f Persona que és clavada a una altra. Sembla el doble de Robert Redford.

doblegar v tr Posar una part d’una cosa sobre ella mateixa. Doblegava el paper per les puntes.

doblers* m pl Diners.

docent 1 adj Referent a l’ensenyament. El personal docent. 2 m i f [gen. en pl.] Persona dedicada a l’ensenyament. La directora ha reunit tots els docents del centre.

dòcil adj Que no ofereix resistència. Una gosseta dòcil.

doctor, doctora m i f 1 Que té el doctorat. Una doctora en filosofia. 2 [p. ext.] Metge. Si li puja la febre, haurem de cridar el doctor.

doctrina f Conjunt de principis i d’ensenyances, especialment religiosos. La doctrina cristiana.

document m Informació escrita o gravada que serveix de comprovació. Document històric. Document gràfic. Document d’identitat.

documentació f 1 Conjunt de documents sobre un tema. 2 Conjunt de documents personals. Va perdre la cartera amb tota la documentació.

documental 1 adj Referent a un document o documents. No en tenien proves documentals. 2 m Pel.lícula que divulga coneixements científics. Vam veure un documental sobre les foques.

dofí m Mamífer marí de morro llarg i prim, fàcil de domesticar.

doi* m Disbarat.

dol m Pena causada per una mort; ritual que ho té present. Han decretat tres dies de dol per la mort del primer ministre.

dòlar m Unitat de moneda dels Estats Units d’Amèrica.

dolç, -a 1 adj Que conté sucre. Li agrada el cafè ben dolç. 2 Sense sal. La sopa és dolça. 3 [fig.] Unes paraules dolces. 4 dolç m Producte de pastisseria en general. Una plata de dolços.

dolçor f Qualitat de dolç. Aquest refresc té una dolçor desagradable.

doldre v intr Saber greu. Les seves paraules m’han dolgut. És de doldre la poca confiança que ens té.

dolent, -a adj i m i f Inclinat a fer el mal, mancat de qualitat: *roí. Una persona dolenta. Una pel.lícula dolenta. El dolent de la història. És l’acudit més dolent que he sentit mai.

dolenteria f Acció dolenta, malifeta. Aquest noi no para de fer dolenteries.

dolor f Sensació de mal. Va sentir un fort dolor al pit.

dolorós, -osa adj Que fa mal. Una ferida dolorosa.

domador, domadora m i f Persona que doma animals. Els domadors del circ.

domar v tr Ensenyar animals per fer alguna habilitat. Es dediquen a domar foques per al circ.

domèstic, -a adj Referent a la casa, propi de la casa. Feines domèstiques. Animals domèstics.

domesticar v tr Fer tornar domèstic un animal. Els gossos van ser domesticats fa molts segles.

domicili m Lloc de residència habitual. Servim a domicili.

dominar 1 v tr Posseir, subjectar. Els antics romans dominaven tot el Mediterrani. 2 dominar-se v pron Controlar els propis impulsos, contenir-se. Li van venir ganes de clavar-li una bufa, però es va dominar.

domini m Poder de dominar. Estan sota el domini de les drogues.

dominical adj Relatiu al diumenge. El descans dominical.

dòmino [var.: dominó] m Joc format per unes fitxes que s’han d’aparellar.

dona f 1 Persona adulta de sexe femení. Hi ha més dones que homes. 2 Muller. M’ha trucat la dona d’en Jaume.

donar 1 v tr Passar la propietat d’una cosa a un altre. M’ha donat la seva col.lecció de segells. 2 donar-se v pron Rendir-se.

doncs [var.: *idò] 1 conj Indica conseqüència. Dius que plou?; doncs ara no podem anar a passejar. 2 així doncs, i doncs loc conj Per tant. Així doncs què faràs? I doncs què penses fer?

donyet* m Personatge fantàstic molt menut propi de la literatura popular: follet.

dormida f Acció de dormir. Es va estirar al sofà i va fer una dormida.

dormilega [var.: dormilec] adj i m i f Que li agrada molt dormir. Desperta’t, dormilega!

dormir v intr Trobar-se en estat de son. El nen ja dorm.

dormitori m Habitació de dormir. Una casa amb tres dormitoris.

dors m 1 Esquena. 2 Part posterior. Llegiu les explicacions que hi ha al dors. El dors de la mà.

dorsal 1 adj Referent al dors. Espina dorsal. Aleta dorsal. Múscul dorsal. 2 m Número que duen alguns esportistes a l’esquena. El corredor duia un dorsal amb el número 13.

dos, dues 1 det En nombre de dos. Dos armaris. Dues cadires. 2 dos [pl. dosos] m El nombre 2. L’u i el dos. 3 tots dos, totes dues loc det Els dos (…), les dues (…) plegats. Va agafar tots dos germans pel braç. 4 dues f pl La segona hora després de les 12. Les dues del migdia.

dosi f Part calculada d’un producte. S’ha de prendre el medicament a petites dosis.

dossier m Documentació sobre un tema.

dot m Qualitat. Té dots d’artista.

dotar v tr i règ Proveir. Els van dotar de material esportiu.

dotze 1 det En nombre de dotze. Els dotze mesos de l’any. 2 m El nombre 12. 3 f pl L’hora del migdia o de la mitjanit.

dotzena 1 f Conjunt de dotze.Van a dues-centes pessetes la dotzena. 2 una dotzena de loc det Una dotzena d’ous.

drac [var.: dragó] m Animal fantàstic. El drac de sant Jordi.

drama m Situació en què hi ha un conflicte. La separació dels pares va ser un drama per a ella.

dramàtic, -a adj Referent a un drama. Un cas dramàtic.

drap m Tros de roba per a diversos usos: *pedaç. Un drap de cuina. El drap de la pols.

drassana [gen. en pl.] f Instal.lacions on es construeixen i reparen vaixells.

dret, -a 1 adj Vertical. La paret no és gaire dreta. 2 Del cantó dret. L’ull dret. El peu dret. 3 dret [f. i pl. ‘dreta, drets, dretes’] adv Descansant damunt els peus. El públic aplaudia dret. 4 m Allò que és just de tenir, d’exigir. Defensar-nos de les acusacions és el nostre dret.

dreta f 1 El costat dret. Posa-ho a la dreta de l’armari. 2 [el.líp.] La mà dreta. Mira d’agafar-ho amb la dreta. 3 [fig., sovint en pl.] Opció política. Un partit de dretes.

dring m So vibrant i agut. El dring d’una copa de cristall.

droga f Substància d’aplicacions diverses en medicina, en la indústria, etc.; narcòtic.

drogar v tr Aplicar una droga. Han hagut de drogar el malalt.

drogat, -ada adj Que es troba sota els efectes d’una droga.

drogoaddicte, drogoaddicta m i f Persona que té addicció a la droga.

drogueria f Botiga on venen pintures, productes químics, etc.

duana f Administració que controla l’entrada de mercaderies en un país.

dubtar v règ Estar insegur davant d’una decisió.

dubte m El fet de dubtar. Estic en dubte: ho faig o no ho faig. És ell, sense cap mena de dubte. Arribaré cap a les deu, sens dubte. Això que et dic és fora de dubtes.

dubtós, -osa adj Poc segur. Estava dubtós de quin camí seguir.

duc, duquessa 1 m i f Títol de la noblesa. 2 duc m Ocell rapinyaire nocturn més gros que el mussol.

duel m Combat que es feia entre cavallers.

duna f Arena acumulada formant una muntanyeta. Les dunes del desert.

duplicat m Còpia. M’he fet fer un duplicat de la clau.

dur, -a adj 1 Resistent a la pressió. El ferro és un metall dur. 2 [fig.] Un caràcter dur. Una mirada dura. Unes paraules dures.

dur v tr Portar. Ara poca gent duu barret.

durada [var.: duració] f Temps que transcorre durant una acció, un fet. Una cinta de llarga durada.

durament adv Amb duresa. Els tractà molt durament de paraula.

durant prep Indica situació en el desencadenament d’un procés. Això va passar durant la cerimònia.

durar v intr Tenir durada. Quant dura la pel.lícula?

duresa f Qualitat de dur. Un material de gran duresa. Tractar amb duresa.

durícia f Tros de la pell que s’ha fet dura. Té les mans plenes de durícies.

duro m Moneda de cinc pessetes.

dutxa f 1 Mecanisme per a la higiene corporal d’on cau l’aigua en forma de ruixadora; el lloc on està instal.lat. S’ha espatllat la dutxa. Ara no s’hi pot posar, perquè és a la dutxa.

dutxar(-se) v tr i pron Prendre o fer prendre una dutxa. He de dutxar el nen. Després de prendre el sol molta estona van dutxar-se.


5

In lieblicher Bläue blühet. Hölderlin. 1823

[fragment copiat per Waiblinger) 1823

In lieblicher Bläue blühet
mit dem metallenen Dache der Kirchthurm. Den umschwebet
Geschrei der Schwalben, den umgiebt die rührendste Bläue.
Die Sonne gehet hoch darüber und färbet das Blech,
im Winde aber oben stille krähet die Fahne.
Wenn einer unter der Gloke dann herabgeht, jene Treppen,
ein stilles Leben ist es, weil,
wenn abgesondert so sehr die Gestalt ist,
die Bildsamkeit herauskommt dann des Menschen.
Die Fenster, daraus die Gloken tönen, sind wie Thore an Schönheit.
Nemlich, weil noch der Natur nach sind die Thore,
haben diese die Ähnlichkeit von Bäumen des Walds.
Reinheit aber ist auch Schönheit.

En blau adorable floreix
amb el teulat de metall el campanar.
Al voltant hi planen xiscles d’orenetes,
l’abraça el blau més impressionant.
El sol s’enfila enlaire
i arroenta les planxes de bronze,
però, dalt de tot, al vent,
en silenci canta el penell.
I quan algú baixa els graons sota el batall,
la vida és dolça, perquè
si la figura s’ha separat tant, llavors
es mostra la concreció de l’home.
Les finestres, d’on dringuen les campanes,
són com portes a la bellesa. I és cert que,
puix que les portes són encara segons la natura,
tenen l’aspecte dels arbres del bosc. La puresa,
però, també és bellesa.

Innen aus Verschiedenem entsthet ein ernster Geist.
So sehr einfältig aber die Bilder, so sehr heilig sind die, daß
man wirklich oft fürchtet, die zu beschreiben.
Die Himmlischen aber, die immer gut sind,
alles zumal, wie Reiche, haben diese, Tugend und Freude.
Der Mensch darf das nachahmen.
Darf, wenn lauter Mühe das Leben, ein Mensch
aufschauen und sagen : so will ich auch seyn ?
Ja. So lange die Freundlichkeit noch am Herzen, die Reine,
dauert, misset nicht unglüklich der Mensch sich
der Gottheit.

A dins, neix del divers
un esperit sever. Tan simples,
però, tan sagrades
són les imatges, que sovint,
en veritat, descriure-les ens fa por. Els Celestes,
però, que sempre són plens de bondat, ho tenen tot,
semblant als rics, virtut i goig.
En això l’home els pot imitar.
¿Pot, un home, quan la vida és un feix de fatics,
mirar enlaire i dir: també
jo voldria ser així? Sí.
Mentre l’amistat, la pura,
roman al cor,
no dissortadament
es mesura l’home amb la divinitat.

Ist unbekannt Gott ? Ist er offenbar wie die Himmel ?
dieses glaub’ ich eher. Des Menschen Maaß ist’s.
Voll Verdienst, doch dichterisch,
wohnet der Mensch auf dieser Erde. Doch reiner
ist nicht der Schatten der Nacht mit den Sternen,
wenn ich so sagen könnte,
als der Mensch, der heißet ein Bild der Gottheit.

¿És desconegut Déu? ¿És visible
com el Cel? Això és el que crec.
Aquesta és la mesura de l’home.
Ben mereixedor, però poèticament habita
l’home en aquesta terra. I no més pura
és l’ombra de la nit amb les estrelles,
si ho podia dir així,
que l’home, que és com dir una imatge de la divinitat.

Giebt auf Erden ein Maaß ?
Es giebt keines. Nemlich
es hemmen der Donnergang nie die Welten des Schöpfers.
Auch eine Blume ist schön, weil sie blühet unter der Sonne.
Es findet das Aug’ oft im Leben
Wesen, die viel schöner noch zu nennen wären
als die Blumen. O! ich weiß das wohl!
Denn zu bluten an Gestalt und Herz,
und ganz nicht mehr zu seyn, gefällt das Gott ?
Die Seele aber, wie ich glaube, muß rein bleiben,
sonst reicht an das Mächtige auf Fittigen der Adler mit lobendem Gesange
und der Stimme so vieler Vögel.
Es ist die Wesenheit, die Gestalt ist’s.

¿Hi ha en la Terra una mesura? No n’hi ha
cap. I és que no frenen el camí del Tro
els mons del Creador. També
una flor és bella,
perquè floreix sota el sol. Sovint
en la vida l’ull troba éssers, que fóra
més bell anomenar-los que les flors i tot.
Oh!, prou que ho sé! Perquè
sagnar de cos i cor i ja no ser sencer,
¿plau al Déu? Però
l’ànima, i ho crec, cal que romangui
pura, si no, volant
l’àguila s’atansa al Poderós amb cants
de lloança i la veu de tants d’ocells.
Això és l’essència, és la forma.

Du schönes Bächlein, du scheinest rührend, indem du rollest so klar,
wie das Auge der Gottheit, durch die Milchstraße.
Ich kenne dich wohl,
aber Thränen quillen aus dem Auge. Ein heiteres Leben
seh’ ich in den Gestalten mich umblühen der Schöpfung, weil
ich es nicht unbillig vergleiche den einsamen Tauben auf dem Kirchhof.
Das Lachen aber scheint mich zu grämen der Menschen,
nemlich ich hab’ ein Herz.

Tu, bell torrent, em commous
mentre t’esbalces tan clar,
com l’ull de la Divinitat per la galàxia.
Prou que et conec; però les llàgrimes
neguen l’ull. Una vida joiosa
entorn meu veig florir en les formes de la Creació,
perquè no a tort ho comparo als coloms
solitaris entre les tombes. Diríeu, però,
que m’acora el riure dels homes;
i és que tinc cor.

Möcht’ ich ein Komet seyn ?
Ich glaube. Denn sie haben Schnelligkeit der Vögel ; sie blühen an Feuer,
und sind wie Kinder an Reinheit.
Größeres zu wünschen, kann nicht des Menschen Natur sich vermessen.
Der Tugend Heiterkeit verdient auch gelobt zu werden vom ernsten Geiste,
der zwischen den drei Säulen wehet
des Gartens. Eine schöne Jungfrau muß das Haupt umkränzen
mit Myrthenblumen, weil sie einfach ist
ihrem Wesen nach und ihrem Gefühl. Myrthen aber
giebt es in Griechenland.

¿Podria ser un cometa  jo? Crec que sí. Perquè
tenen la rapidesa dels ocells; floreixen
amb foc i són purs com els infants. Desitjar
un bé més gran és desmesurat per a la natura humana. El goig
de la virtut, també mereix que el lloï
l’esperit sever, que alena
entre les tres columnes del jardí. Una noia
bonica s’ha de coronar el cap
amb flors de murtra, perquè és senzilla
d’ésser i de sentiments.
Però les murtres són a Grècia.

Wenn einer in der Spiegel siehet,
ein Mann, und siehet darinn sein Bild, wie abgemahlt ;
es gleicht dem Manne.
Augen hat des Menschen Bild,
hingegen Licht der Mond.
Der König Œdipus hat ein Auge zuviel vieleicht.
Diese Leiden dieses Mannes, sie scheinen unbeschreiblich, unaussprechlich,
unausdrüklich.
Wenn das Schauspiel ein solches darstellt, kommt’s daher.

Si algú, un home, mira al mirall,
hi veu la seva imatge, com dibuixada,
i s’assembla a aquest home. Ulls té la imatge de l’home, llum,
en canvi, la lluna. El rei Èdip
potser té un ull de massa. Els sofriments
d’aquest home semblen indescriptibles,
inexpressables, indefinibles. Quan el drama
el representa, llavors això s’esdevé.

Wie ist mir’s aber, gedenk’ ich deiner jetzt ?
Wie Bäche reißt des Ende von Etwas mich dahin,
welches sich wie Asien ausdehnet.
Natürlich dieses Leiden, das hat Œdipus.
Natürlich ist’s darum.
Hat auch Herkules gelitten ?
Wohl. Die Dioskuren in ihrer Freundschaft
haben die nicht Leiden auch getragen ? Nemlich
wie Herkules mit Gott zu streiten, das ist Leiden.
Und die Unsterblichkeit im Neide dieses Leben,
diese zu theilen, ist ein Leiden auch.

Però ¿què n’és, de mi, que ara penso en tu?
Com els rius, se m’enduu, cap allà, la fi d’alguna cosa,
que s’escampa com Àsia. És clar,
aquest sofriment, el coneix Èdip. És clar que és per això.
¿Hèrcules també el sofrí?
I tant. ¿Els Dioscurs també, en llur amistat,
no suportaren sofriments? I és que lluitar
com Hèrcules, amb Déu, això és sofrir.
I compartir la immortalitat, enveja
d’aquesta vida, és també un sofriment.

Doch das ist auch ein Leiden, wenn
mit Sommerfleken ist bedekt ein Mensch,
mit manchen Fleken ganz überdekt zu seyn! das
thut die schöne Sonne : nemlich
die ziehet alles auf. Die Jünglinge führt die Bahn sie
mit Reizen ihrer Strahlen wie mit Rosen.
Die Leiden scheinen so, die Œdipus getragen, als wie
ein armer Mann klagt, daß ihm etwas fehle.
Sohn Laios, armer Fremdling in Griechenland!
Leben ist Tod, und Tod ist auch ein Leben.

Però també és un sofriment,
quan un home, cobert de cremades pel sol,
tot ell és una nafra! Vet aquí
el que fa el bell sol: ho fa esclatar
tot. Els joves mena pel camí
amb l’encís dels seus raigs, com amb roses.
Els sofriments, que Èdip suportà, s’assemblen
als d’un home pobre quan es plany, perquè li manca alguna cosa.
Fill de Laios, pobre estranger a Grècia!
La vida és mort, i la mort és també una vida.


[ participant del diví i alhora cremat per ell]

Mnemosyne. Hölderlin. 1805

Reif sind, in Feuer getaucht, gekochet
Die Frücht und auf der Erde geprüfet und ein Gesetz ist,
Daß alles hineingeht, Schlangen gleich,
Prophetisch, träumend auf
Den Hügeln des Himmels. Und vieles
Wie auf den Schultern eine
Last von Scheitern ist
Zu behalten. Aber bös sind
Die Pfade. Nämlich unrecht,
Wie Rosse, gehn die gefangenen
Element und alten
Gesetze der Erd. Und immer
Ins Ungebundene gehet eine Sehnsucht. Vieles aber ist
Zu behalten. Und not die Treue.
Vorwärts aber und rückwärts wollen wir
Nicht sehn. Uns wiegen lassen, wie
Auf schwankem Kahne der See.

Madurs són, en foc submergits, bullits
Els fruits i sobre la terra provats, i és una llei
Que tot entri, a tall de serpent,
Profèticament, somniant, cap a
Les cimes del cel. I molta
Cosa, com damunt les espatlles
Un feix de llenya, cal
Guardar. Però dolents
Són els camins. De tort,
Com cavalls, van els presoners
Elements i antigues
Lleis de la terra. I sempre
Va cap al deslligat una enyorança. Molta
Cosa però cal guardar. I necessària
És la fidelitat.
Però endavant i endarrere
No mirem. Deixar-nos gronxar, com sobre
Una incerta barca del mar.
(versió Riba)


[ crec que és la primera poesia de Hölderlin que vaig llegir, a l’adolescència i m’arribava el ritme  _. _.

An die Hoffnung. Hölderlin. 1803

O Hoffnung! holde! gütiggeschäftige!
Die du das Haus der Trauernden nicht verschmähst,
Und gerne dienend, Edle, zwischen
Sterblichen wartest und Himmelsmächten,

Oh esperança! encisadora! ben enfeinada!
tu que no menysprees la casa que es lamenten,
I de bon grat serveixes, noble, esperant
entre mortals i  poders celestials,

Wo bist du? wenig lebt’ ich; doch atmet kalt
Mein Abend schon. Und stille, den Schatten gleich,
Bin ich schon hier; und schon gesanglos
Schlummert das schaudernde Herz im Busen.

On ets? Poc he viscut, però ja respira fred
el meu vespre. I en silenci, com les ombres
sóc aquí; i ja sense cant
s’adorm el cor tremolós al pit.

Im grünen Tale, dort, wo der frische Quell
Vom Berge täglich rauscht, und die liebliche
Zeitlose mir am Herbsttag aufblüht,
Dort, in der Stille, du Holde, will ich

A la vall verda, on la front fresca raja
de les muntanyes, i l’adorable
fora del temps em floreix el dia de tardor,
allà, en el silenci, tu estimada, et voldré

Dich suchen, oder wenn in der Mitternacht
Das unsichtbare Leben im Haine wallt,
Und über mir die immerfrohen
Blumen, die blühenden Sterne glänzen,

cercar, o quan a mitjanit
la vida invisible creix a l’arbreda
i sobre meu, les sempre alegres
flors, les estrelles florides brillen,

O du des Äthers Tochter! erscheine dann
Aus deines Vaters Gärten, und darfst du nicht,
Ein Geist der Erde, kommen, schröck’, o
Schröcke mit anderem nur das Herz mir.

Oh tu filla de l’èter! apareix llavors
Dels jardins del teu pare, i si no pots
venir a un esperit de la terra, mou-me,
oh mou-me el cor amb altres coses.

Bibliografia. CDU Classificació decimal universal

PDF CDU en català [ en cas de dubte puc consultar el catàleg Aladí i veure quin criteri tenen] | La meva bibliotecaAutors  |   CDU  |    Matèries  |  Les biblioteques que he consultat o visitat.


Suports escriptura


La impremta.

Primeres edicions impreses (Editio Prínceps) del que abans només havia circulat en forma de manuscrits (incunables abans de 1501) . Bibliographia Universalis.

El 1545 Konrad Gessner recorre totes les biblioteques que pot a Alemanya i Itàlia i compila una bibliografia de 12.000 volums que el 1548 index en el Pandectarum sive Partitionum universalium Conradi Gesneri Tigurini, medici & philosophiae professoris, libri xxi.  [Els tinc descarregats i he pogut llegir directament l’índex:

  • 1. De Grammatica & Philologia
  • 2. De Dialectica
  • 3. De Rhetorica
  • 4. De Poetica
  • 5. De Arithmetica
  • 6. De Geometria, Opticis & Catroptricis
  • 7. De Musica
  • 8. De Astronomia
  • 9. De Astrologia
  • 10. De Divinatione cum licita cum illicita Magia
  • 11. De Geographia
  • 12. De Historijs
  • 13. De diversis Artibus illiteratis, Mechanicis & alijs humanae vitae utilibus
  • 14. De Naturali philosophia
  • 15. De prime philosophia seu Metaphysica & Theologia gentilium
  • 16. De morali Philosophia
  • 17. De Oeconomica philosophia
  • 18. De re Politica, id est Civili&Militari
  • 19. De Iurisprudentia indices tres
  • 20. De re Medica
  • 21. De Theologia Christiana

Fa servir les llistes d’impressors com Aldus Manutius de Venècia i Henri Estienne de Paris.

(Aldus Manutius, Manutius “attempted to make classical Greek works accessible which before him had never been published in their original language”. His publishing legacy includes the distinctions of inventing the first italic type, establishing the modern use of the semicolon, developing the modern appearance of the comma, and popularizing the libelli portatiles, or portable little (specifically) classic books: small-format volumes that could be easily carried and read anywhere


Classificació Decimal Universal

Sistema elaborat per Melvil Dewey i patentat el 1876. Influït pel sistema mètric, la classificació de Francis Bacon (Francis Bacon was a patron of libraries and developed a system for cataloguing books under three categories – history, poetry, and philosophy – which could further be divided into specific subjects and subheadings. About books he wrote, “Some books are to be tasted; others swallowed; and some few to be chewed and digested.”, el 1605.

DIVISIONS.

(GENERAL)

= 0=
10 BIBLIOGRAPHY.
20 BOOK RARITIES.
30 GENERAL CYCLOPEDIAS.
40 POLYGRAPHY.
50 GENERAL PERIODICALS.
60 GENERAL SOCIETIES.
70
80
90

=100 Philosophy.=
110 METAPHYSICS.
120
130 ANTHROPOLOGY.
140 SCHOOLS OF PSYCHOLOGY.
150 MENTAL FACULTIES.
160 LOGIC.
170 ETHICS.
180 ANCIENT PHILOSOPHIES.
190 MODERN PHILOSOPHIES.

=200 Theology.=
210 NATURAL THEOLOGY.
220 BIBLE.
230 DOCTRINAL THEOLOGY.
240 PRACTICAL AND DEVOTIONAL.
250 HOMILETICAL AND PASTORAL.
260 INSTITUTIONS AND MISSIONS.
270 ECCLESIASTICAL HISTORY.
280 CHRISTIAN SECTS.
290 NON-CHRISTIAN RELIGIONS.

=300 Sociology.=
310 STATISTICS.
320 POLITICAL SCIENCE.
330 POLITICAL ECONOMY.
340 LAW.
350 ADMINISTRATION.
360 ASSOCIATIONS AND INSTITUTIONS.
370 EDUCATION.
380 COMMERCE AND COMMUNICATION.
390 CUSTOMS AND COSTUMES.

=400 Philology.=
410 COMPARATIVE.
420 ENGLISH.
430 GERMAN.
440 FRENCH.
450 ITALIAN.
460 SPANISH.
470 LATIN.
480 GREEK.
490 OTHER LANGUAGES.

=500 Natural Science.=
510 MATHEMATICS.
520 ASTRONOMY.
530 PHYSICS.
540 CHEMISTRY.
550 GEOLOGY.
560 PALEONTOLOGY.
570 BIOLOGY.
580 BOTANY.
590 ZOOLOGY.

=600 Useful Arts.=
610 MEDICINE.
620 ENGINEERING.
630 AGRICULTURE.
640 DOMESTIC ECONOMY.
650 COMMUNICATION AND COMMERCE.
660 CHEMICAL TECHNOLOGY.
670 MANUFACTURES.
680 MECHANIC TRADES.
690 BUILDING.

=700 Fine Arts.=
710 LANDSCAPE GARDENING.
720 ARCHITECTURE.
730 SCULPTURE.
740 DRAWING AND DESIGN.
750 PAINTING.
760 ENGRAVING.
770 PHOTOGRAPHY.
780 MUSIC.
790 AMUSEMENTS.

=800 Literature.=
810 TREATISES AND COLLECTIONS.
820 ENGLISH.
830 GERMAN.
840 FRENCH.
850 ITALIAN.
860 SPANISH.
870 LATIN.
880 GREEK.
890 OTHER LANGUAGES.

=900 History.=
910 GEOGRAPHY AND DESCRIPTION.
920 BIOGRAPHY.
930 ANCIENT HISTORY.
940 EUROPE. }
950 ASIA. }
960 AFRICA. } Modern.
970 NORTH AMERICA. }
980 SOUTH AMERICA. }
990 OCEANICA AND POLAR REGIONS. }


(GENERAL)

= 0=
1
2
3
4
5
6
7
8
9

= 10 Bibliography.=
11 General Bibliographies.
12 Special Forms.
13 _Manuscripts._
14 _Anonyms, Pseudonyms, &c._
15 Special Countries.
16 Special Subjects.
17 Subject Catalogues.
18 Authors’ Catalogues.
19 Library Economy and Reports.

= 20 Book Rarities.=
21 Manuscripts.
22 Block Books.
23 Early Printed.
24 Celebrated Printers.
25 Celebrated Binders.
26 Materials.
27 Ownership.
28 Prohibited.
29 Other.

= 30 General Cyclopedias.=
31 American.
32 English.
33 German.
34 French.
35 Italian.
36 Spanish.
37 Slavic.
38 Scandinavian.
39 Other.

= 40 Polygraphy.=
41 American.
42 English.
43 German.
44 French.
45 Italian.
46 Spanish.
47 Slavic.
48 Scandinavian.
49 Other.

= 50 General Periodicals.=
51 American.
52 English.
53 German.
54 French.
55 Italian.
56 Spanish.
57 Slavic.
58 Scandinavian.
59 Other.

= 60 General Societies.=
61 American.
62 English.
63 German.
64 French.
65 Italian.
66 Spanish.
67 Slavic.
68 Scandinavian.
69 Other.

= 70=
71
72
73
74
75
76
77
78
79

= 80=
81
82
83
84
85
86
87
88
89

= 90=
91
92
93
94
95
96
97
98
99


PHILOSOPHY.

=100 Philosophy.=
101
102 Compends.
103 Dictionaries.
104 Essays.
105 Periodicals.
106 Societies.
107 Education.
108
109 History.

=110 Metaphysics.=
111 Ontology.
112 Methodology.
113 Cosmology.
114
115
116
117
118
119

=120=
121
122
123
124
125
126
127
128
129

=130 Anthropology.=
131 Mental physiology and hygiene.
132 Mental derangements.
133 Delusions, witchcraft, magic.
134 Mesmerism.
135 Sleep, dreams, somnambulism.
136 Sexes.
137 Temperaments.
138 Physiognomy.
139 Phrenology.

=140 Schools of Psychology.=
141 Idealistic.
142 Critical.
143 Intuitive.
144 Empirical.
145 Sensational.
146 Materialistic.
147 Pantheistic.
148 Eclectic.
149 Other.

=150 Mental Faculties.=
151 Intellect.
152 Sense.
153 Understanding.
154 Memory.
155 Reason.
156 Imagination.
157 Susceptibility.
158 Instincts.
159 Will.

=160 Logic.=
161 Inductive.
162 Deductive.
163 Assent.
164
165
166
167
168
169

=170 Ethics.=
171 Theoretical.
172 State.
173 Family.
174 Business.
175 Amusements.
176 Sexual.
177 Social.
178 Temperance.
179 Other.

=180 Ancient Philosophies.=
181 Oriental.
182 Early Greek.
183 Sophistic and Socratic.
184 Platonic.
185 Aristotelian.
186 Pyrrhonist and New Platonist.
187 Epicurean.
188 Stoic.
189 Patristic.

=190 Modern Philosophies.=
191 Scotch and American.
192 English.
193 German.
194 French.
195 Italian.
196 Spanish.
197 Arabian.
198 Scholastic.
199 Other.


THEOLOGY

=200 Theology.=
201 Philosophy.
202 Compends.
203 Dictionaries.
204 Essays.
205 Periodicals.
206 Societies.
207 Education.
208
209 History.

=210 Natural Theology.=
211 Theism and Atheism.
212 Pantheism.
213 Creation.
214 Providence.
215 Religion and science.
216 Evil.
217 Prayer.
218 Future Life.
219

=220 Bible.=
221 Old Testament.
222 _Historical books._
223 _Poetical books._
224 _Prophetical books._
225 New Testament.
226 _Gospels and Acts._
227 _Epistles._
228 _Apocalypse._
229 Apocrypha.

=230 Doctrinal.=
231 God.
232 Christ.
233 Man.
234 Salvation.
235 Angels.
236 Death and resurrection.
237 Future state.
238 Inspiration.
239 Apologetics.

=240 Practical and Devotional.=
241 Didactic.
242 Meditative.
243 Hortatory.
244 Ritual.
245 Hymnology.
246 Public worship.
247 Social worship.
248 Private worship.
249 Religious fiction and anecdote.

=250 Homiletical and Pastoral.=
251 Homiletics.
252 Sermons.
253 _Doctrinal._
254 _Practical._
255 _Religion and Science._
256 _Political._
257 _Ordination._
258 _Expository._
259 _Commemorative._

=260 Institutions and missions.=
261 Church.
262 _Ecclesiastical polity._
263 Sabbath.
264 Baptism.
265 Lord’s Supper.
266 Missions.
267 _Foreign._
268 Sunday schools.
269 Revivals.

=270 Ecclesiastical History.=
271 Religious orders.
272 Persecutions.
273 Doctrines.
274 Europe.
275 Asia.
276 Africa.
277 North America.
278 South America.
279 Oceanica.

=280 Christian Sects.=
281 Oriental.
282 Roman Catholic.
283 English and Protestant Episcopal.
284 Presbyterian.
285 Congregational.
286 Baptist.
287 Methodist.
288 Unitarian and Universalist.
289 Other Christian sects.

=290 Non-Christian Religions.=
291 Comparative mythology.
292 Greek and Roman mythology.
293 Norse mythology.
294 Brahmanism and Buddhism.
295 Parseeism.
296 Judaism.
297 Mohammedanism.
298 Mormonism.
299 Other.


SOCIOLOGY.

=300 Sociology.=
301 Philosophy.
302 Compends.
303 Dictionaries.
304 Essays.
305 Periodicals.
306 Societies.
307
308
309 History.

=310 Statistics.=
311 Methods.
312 Progress of population.
313 Progress of civilization.
314 Europe.
315 Asia.
316 Africa.
317 North America.
318 South America.
319 Oceanica.

=320 Political Science.=
321 Patriarchal Institutions.
322 Feudal Institutions.
323 Monarchic Institutions.
324 Republican Institutions.
325 Colonies and Emigration.
326 Slavery.
327 Foreign and Domestic relations.
328 Legislative annals.
329 Political essays and speeches.

=330 Political Economy.=
331 Capital and labor.
332 Banks and money.
333 Stocks, rents, and income.
334 Credit and interest.
335 Communism.
336 Public funds and taxation.
337 Protection and free trade.
338 Production.
339 Pauperism.

=340 Law.=
341 International.
342 Constitutional and administrative.
343 Statute and common.
344 Equity.
345 Criminal.
346 Maritime.
347 Martial.
348 Civil and Canon.
349 Evidence and Forms of practice.

=350 Administration.=
351 Civil Service.
352 _Treasury._
353 _Interior._
354 _Police._
355 Army.
356 _Infantry._
357 _Cavalry._
358 _Artillery._
359 Navy.

=360 Associations and Institutions.=
361 Charitable.
362 Religious.
363 Political.
364 Reformatory and Sanitary.
365 Prisons.
366 Secret Societies.
367 Trades Unions.
368 Insurance.
369 Other.

=370 Education.=
371 Teachers, methods, and discipline.
372 Elementary.
373 Higher.
374 Self-education.
375 Classical and real.
376 Female.
377 Religious and secular.
378 Schools and Colleges.
379 Reports.

=380 Commerce, Communication.=
381 Domestic trade.
382 Foreign trade.
383 Post office.
384 Telegraph.
385 Railroad and express.
386 Canal transportation.
387 River and ocean transportation.
388 City transit.
389 Weights and measures.

=390 Customs and Costumes.
391 Ancient.
392 Medieval.
393 Modern.
394 _Europe._
395 _Asia._
396 _Africa._
397 _North America._
398 _South America._
399 _Oceanica._


PHILOLOGY.

=400 Philology.=
401 Philosophy.
402 Compends.
403 Dictionaries.
404 Essays.
405 Periodicals.
406 Societies.
407 Education.
408 Universal Language.
409 History.

=410 Comparative.=
411 Orthography.
412 Etymology.
413 Dictionaries.
414 Phonology.
415 Grammar.
416 Prosody.
417 Inscriptions.
418 Texts.
419 Hieroglyphics.

=420 English.=
421 Orthography.
422 Etymology.
423 Dictionaries.
424 Synonyms.
425 Grammar.
426 Prosody.
427 Dialects.
428 Texts.
429 Anglo-Saxon.

=430 German.=
431 Orthography.
432 Etymology.
433 Dictionaries.
434 Synonyms.
435 Grammar.
436 Prosody.
437 Dialects.
438 Texts.
439 Dutch and Low German.

=440 French.=
441 Orthography.
442 Etymology.
443 Dictionaries.
444 Synonyms.
445 Grammar.
446 Prosody.
447 Dialects.
448 Texts.
449 Old French, Provençal.

=450 Italian.=
451 Orthography.
452 Etymology.
453 Dictionaries.
454 Synonyms.
455 Grammar.
456 Prosody.
457 Dialects.
458 Texts.
459 Romansh and Wallachian.

=460 Spanish.=
461 Orthography.
462 Etymology.
463 Dictionaries.
464 Synonyms.
465 Grammar.
466 Prosody.
467 Dialects.
468 Texts.
469 Portuguese.

=470 Latin.=
471 Orthography.
472 Etymology.
473 Dictionaries.
474 Synonyms.
475 Grammar.
476 Prosody.
477 Dialects.
478 Texts.
479 Medieval Latin.

=480 Greek.=
481 Orthography.
482 Etymology.
483 Dictionaries.
484 Synonyms.
485 Grammar.
486 Prosody.
487 Dialects.
488 Texts.
489 Modern Greek.

=490 Other Languages.=
491 Chinese.
492 Egyptian.
493 Semitic.
494 Indian.
495 Iranian.
496 Keltic.
497 Slavic.
498 Scandinavian.
499 Other.


NATURAL SCIENCE.

=500 Natural Science.=
501 Philosophy.
502 Compends.
503 Dictionaries.
504 Essays.
505 Periodicals.
506 Societies.
507 Education.
508 Travels.
509 History.

=5l0 Mathematics.=
511 Arithmetic.
512 Algebra.
513 Geometry.
514 Trigonometry.
515 Conic sections.
516 Analytical geometry.
517 Calculus.
518 Quaternions.
519 Probabilities.

=520 Astronomy.=
521 Theoretical.
522 Practical.
523 Descriptive.
524 Maps.
525 Observations.
526 Figure of the earth.
527 Navigation.
528 Almanacs.
529 Chronology.

=530 Physics.=
531 Mechanics.
532 Hydrostatics.
533 Pneumatics.
534 Acoustics.
535 Optics.
536 Heat.
537 Electricity.
538 Magnetism.
539 Molecular physics.

=540 Chemistry.=
541 Theoretical.
542 Experimental.
543 Analysis.
544 _Qualitative._
545 _Quantitative._
546 Inorganic.
547 Organic.
548 Crystallography.
549 Mineralogy.

=550 Geology.=
551 Physical Geography, Meteorology.
552 Lithology.
553 Dynamical geology.
554 Europe.
555 Asia.
556 Africa.
557 North America.
558 South America.
559 Oceanica.

=560 Paleontology.=
561 Plants.
562 Invertebrates.
563 _Protozoa and Radiates._
564 _Mollusca._
565 _Articulates._
566 Vertebrates.
567 _Fishes._
568 _Reptiles and Birds._
569 _Mammals._

=570 Biology.=
571 Prehistoric Archæology.
572 Ethnology.
573 Natural History of Man.
574 Homologies.
575 Evolution.
576 Embryology.
577 Spontaneous generation.
578 Microscopy.
579 Collectors’ Manuals.

=580 Botany.=
581 Physiological.
582 Systematic.
583 Ornamental.
584 Europe.
585 Asia.
586 Africa.
587 North America.
588 South America.
589 Oceanica.

=590 Zoology.=
591 Comparative Anatomy.
592 Invertebrates.
593 _Protozoa and Radiates._
594 _Mollusca._
595 _Articulates._
596 Vertebrates.
597 _Fishes._
598 _Reptiles and Birds._
599 _Mammals._


USEFUL ARTS.

=600 Useful Arts.=
601 Philosophy.
602 Compends.
603 Dictionaries.
604 Essays.
605 Periodicals.
606 Societies.
607 Education.
608 Patents.
609 History.

=610 Medicine.=
611 Anatomy.
612 Physiology.
613 Hygiene.
614 Public health.
615 Materia medica and therapeutics.
616 Pathology, theory and practice.
617 Surgery and dentistry.
618 Obstetrics and sexual science.
619 Veterinary medicine.

=620 Engineering.=
621 Mechanical.
622 Topographical.
623 Military.
624 Bridge.
625 Road and railroad.
626 Canal.
627 Harbor.
628 Hydraulic and mining.
629 Instruments and field books.

=630 Agriculture.=
631 Soil and preparation.
632 Pests and hindrances.
633 Productions of the soil.
634 Fruits.
635 Garden.
636 Domestic animals.
637 Dairy.
638 Bees and silkworm.
639 Fishing, trapping.

=640 Domestic Economy.=
641 Cookery.
642 Confectionery.
643 Food and dining.
644 Fuel and lights.
645 Furniture.
646 Clothing and toilet.
647 Servants.
648 Laundry.
649 Nursery and sick-room.

=650 Communication, Commerce.=
651 Writing.
652 _Penmanship._
653 _Short hand._
654 Telegraphy.
655 Printing.
656 Navigation and transportation.
657 Book-keeping.
658 Business manuals.
659 Other.

=660 Chemical Technology.=
661 Chemicals.
662 Pyrotechnics.
663 Wines, liquors, and ales.
664 Sugar, salt, starch, etc.
665 Gas.
666 Glass.
667 Dyeing and bleaching.
668 Assaying.
669 Metallurgy.

=670 Manufactures.=
671 Metals.
672 _Iron._
673 Marble, stone, and brick.
674 Wood.
675 Leather and rubber.
676 Paper.
677 Textile fabrics.
678 _Cotton._
679 Other.

=680 Mechanic Trades.=
681 Watch and instrument-making.
682 Blacksmithing.
683 Lock and gun-making.
684 Carriage and cabinet-making.
685 Saddlery and shoe-making.
686 Book-binding.
687 Clothes-making.
688
689 Other.

=690 Building.=
691 Materials.
692 Plans and specifications.
693 Masonry.
694 Carpentry.
695 Slating and tiling.
696 Plumbing.
697 Warming and ventilation.
698 Painting, glazing, and paper-hanging.
699 Car and Ship-building.


FINE ARTS.

=700 Fine Arts.=
701 Philosophy.
702 Compends.
703 Dictionaries.
704 Essays.
705 Periodicals.
706 Societies.
707 Education.
708 Galleries.
709 History.

=710 Landscape Gardening.=
711 Parks.
712 Private grounds.
713 Walks and drives.
714 Water.
715 Trees and hedges.
716 Plants and flowers.
717 Arbors.
718 Monuments.
719 Cemeteries.

=720 Architecture.=
721 Architectural construction.
722 Ancient and Oriental.
723 Medieval.
724 Modern.
725 Public buildings.
726 Church.
727 School.
728 Domestic and rural.
729 Of special countries.

=730 Sculpture.=
731 Materials and methods.
732 Ancient.
733 _Greek and Roman._
734 Medieval.
735 Modern.
736 Carving.
737 Numismatics.
738 Pottery and bronzes.
739 Collections.

=740 Drawing and Design.=
741 Free-hand.
742 Perspective.
743 Art anatomy.
744 Mathematical drawing.
745 Ornamental design.
746 _Ancient._
747 _Medieval._
748 _Modern._
749 Collections.

=750 Painting.=
751 Materials and methods.
752 Color.
753 Flemish and Dutch Schools.
754 French.
755 Italian.
756 Other schools.
757 Portrait.
758 Landscape.
759 Collections.

=760 Engraving.=
761 Wood.
762 Steel and Copper.
763 Lithography.
764 Chromolithography.
765 Line and Stipple.
766 Mezzotint and Aquatint.
767 Etching.
768 Bank Note and Machine.
769 Collections.

=770 Photography.=
771 Materials.
772 Ambrotype and Daguerreotype.
773 Photograph.
774 Heliotype, Albertype, etc.
775 Photolithography.
776 Stereoscopic.
777 Portrait.
778 Landscape.
779 Collections.

=780 Music.=
781 Theory.
782 Dramatic.
783 Church.
784 Vocal.
785 Instrumental.
786 _Piano and Organ._
787 _Stringed instruments._
788 _Wind instruments._
789 Associations and institutions.

=790 Amusements.=
791 Entertainments.
792 _Theatre._
793 In-door amusements.
794 _Chess._
795 _Other games._
796 Out-door sports.
797 _Boating and ball._
798 _Horsemanship and racing._
799 _Fishing, hunting, shooting._


LITERATURE.

=800 Literature.=
801 Philosophy.
802 Compends.
803 Dictionaries.
804 Essays.
805 Periodicals.
806 Societies.
807
808
809 History.

=810 Treatises and Collections.=
811 Poetry.
812 Drama.
813 Romance.
814 Essays.
815 Rhetoric and oratory.
816 Letters.
817 Satire.
818 Humor.
819 Miscellany.

=820 English Literature.=
821 English Poetry.
822 English Drama.
823 English Romance.
824 English Essays.
825 English Oratory.
826 English Letters.
827 English Satire.
828 English Humor.
829 English Miscellany.

=830 German Literature.=
831 German Poetry.
832 German Drama.
833 German Romance.
834 German Essays.
835 German Oratory.
836 German Letters.
837 German Satire.
838 German Humor.
839 German Miscellany.

=840 French Literature.=
841 French Poetry.
842 French Drama.
843 French Romance.
844 French Essays.
845 French Oratory.
846 French Letters.
847 French Satire.
848 French Humor.
849 French Miscellany.

=850 Italian Literature.=
851 Italian Poetry.
852 Italian Drama.
853 Italian Romance.
854 Italian Essays.
855 Italian Oratory.
856 Italian Letters.
857 Italian Satire.
858 Italian Humor.
859 Italian Miscellany.

=860 Spanish Literature.=
861 Spanish Poetry.
862 Spanish Drama.
863 Spanish Romance.
864 Spanish Essays.
865 Spanish Oratory.
866 Spanish Letters.
867 Spanish Satire.
868 Spanish Humor.
869 Spanish Miscellany.

=870 Latin Literature.=
871 Latin Poetry.
872 _Dramatic._
873 _Epic._
874 _Lyric._
875 Latin Oratory.
876 Latin Letters.
877 Latin Satire.
878 Latin Philosophy.
879 Latin History.

=880 Greek Literature.=
881 Greek Poetry.
882 _Dramatic._
883 _Epic._
884 _Lyric._
885 Greek Oratory.
886 Greek Letters.
887 Greek Humor.
888 Greek Philosophy.
889 Greek History.

=890 Other Languages.=
891 Chinese.
892 Egyptian.
893 Semitic.
894 Indian.
895 Iranian.
896 Keltic.
897 Slavic.
898 Scandinavian.
899 Other.


HISTORY.

=900 History.=
901 Philosophy.
902 Compends, chronology.
903 Dictionaries.
904 Essays.
905 Periodicals.
906 Societies.
907 Education.
908 Charts.
909 Universal Histories.

=910 Geography and Description.=
911 Historical.
912 Ancient.
913 Modern.
914 _Europe._
915 _Asia._
916 _Africa._
917 _North America._
918 _South America._
919 _Oceanica and Polar Regions._

=920 Biography.=
921 Of philosophy.
922 Of theology.
923 Of sociology.
924 Of philology.
925 Of science.
926 Of useful arts.
927 Of fine arts.
928 Of literature.
929 Genealogy and Heraldry.

=930 Ancient History.=
931 Chinese.
932 Egyptian.
933 Jewish.
934 Indian.
935 Persian.
936 Keltic.
937 Roman.
938 Greek.
939 Other.

=940 Europe.=
941 Scotland and Ireland.
942 England.
943 Germany and Austria.
944 France.
945 Italy.
946 Spain and Portugal.
947 Russia.
948 Scandinavia.
949 Other.

=950 Asia.=
951 China.
952 Japan.
953 Arabia.
954 India.
955 Persia.
956 Turkey in Asia.
957 Siberia.
958 Afghanistan.
959 Other.

=960 Africa.=
96l North Africa.
962 _Egypt and Nubia._
963 _Abyssinia._
964 _Morocco._
965 _Algeria._
966 Central Africa.
967 _Guinea._
968 South Africa.
969 Other.

=970 North America.=
971 British America.
972 _Canada._
973 United States and Territories.
974 _Eastern._
975 _Middle._
976 _Southern._
977 _Western._
978 Mexico.
979 Other.

=980 South America.=
981 Brazil.
982 Argentine Republic.
983 Chili.
984 Bolivia.
985 Peru.
986 New Granada.
987 Venezuela.
988 Guiana.
989 Other.

=990 Oceanica and Polar Regions.=
991 Malaysia.
992 _Sunda._
993 Australasia.
994 _Australia._
995 _New Guinea._
996 Polynesia.
997 Isolated islands.
998 Arctic regions.
999 Antarctic regions.


SUBJECT INDEX.

* * * * *

Find the subject in this Alphabetical INDEX. The number following
it is its Class Number. The entire resources of the library
on this subject will be found under this number either in the Subject
Catalogue, the Shelf Catalogue, or on the shelves.

Where a class number ends in a cipher, the subject will be found,
on reference to the prefixed classification, to be subdivided.

* * * * *

 

Abolition 326
Aborigines North America 970
Abortion 618
Abyssinia 963
Abyssinia language 493
Academies 378
Academies of science 506
Accounts 657
Acoustics 534
Acrostics 819, 829, 839, etc.
Acts and Resolves 328
Acts of the Apostles 226
Addresses 815, 825, 835, etc.
Administration 350
Administrative law 342
Admiralty Law 346
Adultery 176, 345
Advent, second 236
Aeronautics 533
Æsthetics 701
Æthiopia 966
Afghanistan 958
Africa—botany 586
customs and costumes 396
description 916
ecclesiastical history 276
geography 916
geology 556
history 960
statistics 316
travels 916
Agricultural chemistry 631
Agriculture 630
Air 533
Alabama 976
Alaska 977
Albania 949
Albertypes 774
Albigenses 272, 944
Alchemy 540
Alcoholic liquors 178, 615, 663
Ales 663
Algæ 582
Algebra 512
Algeria 965
Aliens 343
Allegories 819, 829, 839, etc.
Almanacs 528
Almanacs statistical 313
Alphabets 411, 421, 431, etc.
Alphabets ornamental 745-748
Ambassadors 341
Ambrotype 772
America North 970
botany 587
customs and costumes 397
description 917
ecclesiastical history 277
geography 917
geology 557
history 970
statistics 317
travels 917
America South 980
botany 588
customs and costumes 398
description 918
ecclesiastical history 278
geography 918
geology 558
history 980
statistics 318
travels 918
American languages 499
American painting 756
American philosophy 191
American revolution 973
Americanisms 427
Amherst College 378
Amputation 617
Amusements 175, 790
Ana, anagrams 819, 829, 839, etc.
Analysis, chemical 543
Analysis, qualitative 544
Analysis, quantitative 545
Analytical geometry 516
Anatomy, art 743
Anatomy, comparative 591
Anatomy, human 611
Ancient architecture 722
Ancient customs, costumes 391
Ancient design 746
Ancient geography 912
Ancient history 930
Ancient philosophies 180
Ancient sculpture 732
Anecdote, Religious 249
Aneurism 617
Angels 235
Anglican church 283
Angling 799
Anglo-Saxon history 942
Anglo-Saxon language 429
Animal magnetism 134
Animal kingdom 590
Animals, domestic 636
Animalcula 593
Annuities 333
Anonyms 14
Antarctic regions 999
Antarctic regions travels 919
Anthropology 130
Anti-Masonry 366
Antinomianism 234
Antiquities, _see_ subject or country.
Aphorisms 819, 829, 839, etc.
Apocalypse 228
Apocrypha 229
Apologetics 239
Apoplexy 616
Apostles 922
Apostolic church 274-276
Apostolic succession 262
Apothegms 819, 829, 839, etc.
Apparitions 133
Apples 634
Aquariums 590
Aquatint 766
Aqueducts 628
Arabia, ancient history 939
Arabia, modern 953
Arabian language 493
Arabian philosophy 197
Arboriculture 715
Arbors 717
Archæology, prehistoric 571
Archery 799
Architects, lives 927
Architectural drawing 744
Architecture 720
Architecture naval 699
Arctic regions 998
Arctic regions travels 919
Argentine republic 982
Arianism 281, 232
Aristotelian philosophy 185
Arithmetic 511
Arizona 977
Arkansas 976
Armenia 956
Armies 355
Arminianism 287, 234
Armor 355
Art anatomy 743
Art biography 927
Art education 707
Art schools 753-756
Artesian wells 628
Articulates, paleontology 565
Articulates, zoology 595
Artillery 358
Artists’ lives 927
Arts, fine 700
Arts, fine biography of 927
Arts, useful 600
Arts, useful biography of 926
Ashantee 967
Ashantee geography 916
Asia 950
botany 585
customs and costumes 395
ecclesiastical history 275
geography 915
geology 555
history 950
statistics 315
travels 915
Asia Minor 956
Assassination 345
Assault and battery 345
Assaying 668
Assent 163
Associations 360
Associations musical 789
Assurance 368
Assyria 935
Assyrian language 493
Asthma 616
Astrology 133
Astronomical maps 524
Astronomical observations 525
Astronomy 520
Atheism 211
Athletic sports 796
Atlases 910
Atmosphere 533
Atonement 234
Aurora 537, 551
Australasia 993
Australia 994
Austria 943
Authority 171
Authors’ lives 928
Autobiography, _see_ Biography.
Azores 946

=Babylon= 935
Backgammon 795
Baconian philosophy 192
Ball playing 797
Ballads, _see_ Poetry.
Ballooning 533
Banditti 345, 366
Bank Note Engraving 768
Bankrupt laws 343
Banks 332
Baptism 264
Baptists 286
Barbary States 961
Barometer 533, 551
Bas-reliefs 731
Base ball 797
Basque language 499
Basque provinces 946
Baths 613
Bavaria 943
Beauty 701
Beer 663
Bees 638
Beetles 595
Beets 635
Beets sugar 664
Belgium 949
Belles-lettres 800
Bell-ringing 785
Bells 671
Bermudas 971
Bible 220
Bible dictionaries, etc. 220
Bible in schools 377
Bible societies 362
Bibliographies 11
Bibliographies–
Special countries 15
Special forms 12
Special subjects 16
Bibliography 10
Billiards 795
Biography 920
Biology 570
Birds 598
Birds palæontology 568
Births 312
Blacksmithing 682
Bleaching 667
Blindness 616
Block books 22
Blowpipe 543
Blue laws 343
Boating 797
Boats 797, 699
Bokhara 959
Bolivia 984
Bonds and stocks 333
Bones 611
Books 10, 20
Book binding 10, 25, 686
Book collecting 10
Book keeping 657
Book rarities 20
Booksellers’ catalogues 17, 18
Boot-making 685, 675
Botany 580
Botany fossil 561
Botany medical 615
Brahmanism 294
Brandy 615, 663
Brazil 981
Breviaries 244
Brewing 663
Bricks 673
Bridge-building 624
Brigands 345, 366
British America 971
British Columbia 972
British India 954
British Museum 369
Britons 942, 941
Bronchitis 616
Bronzes 738
Buccaneers 345, 366
Buddhism 294
Buenos Ayres 982
Building 690
Burial 390, 614, 719
Burmah 954
Business ethics 174
Business manuals 658
Butter 637
Butterflies 595
Byzantine Empire 949

=Cabinet= making 684
Calabria 945
Calculators 511
Calculus 517
Caledonia 941
California 977
Calisthenics 613
Caloric 536
Calvinism 234
Cambists 332
Cambria 942
Cameos 736
Canada 972
Canal engineering 626
Canal transit 386
Canary Isles 946
Cancer 616
Canon law 348
Capital and labor 331
Capital punishment 345
Car-building 699
Card-playing 795
Caribbee Islands 989
Caricatures 741
Carpentry 694
Carriage making 684
Carthage 939
Carving 643
Carving and chasing 736
Cashmere 954
Castille 946
Casts 730
Casuistry 171
Catalogues–Authors 18
Catalogues–Books 12-18
Catalogues–Libraries 12-18
Catalogues–Subjects 17
Catarrh 616
Catechisms 241
Cathedrals 726
Catholic Church 282
Cattle 636
Caucuses 324
Cavalry 357
Caves 551
Celibacy 136, 176
Celtic language 496
Celtic literature 896
Celts 936
Cements 693
Cemeteries 719
Censuses 310
Central Africa 966
Central America 979
Ceramic art 673, 738
Cetacea 599
Ceylon 954
Chaldee language 493
Chances 519
Charades 795
Charitable associations 361
Charts, history 908
Chasing 736
Checkers 795
Cheese 637
Chemical agriculture 631
Chemical analysis 543
Chemical technology 660
Chemicals–manufacture 661
Chemistry 540
Chess 794
Childbirth 618
Chili 983
Chimneys 693
China, ancient 931
China, modern 951
Chinese language 491
Chinese literature 891
Chinese religion 299
Chivalry 322
Chloroform 615, 617, 618
Cholera 616
Christ 232
Christian doctrines 230
Christian fathers 270
Christian institutions 260
Christian sects 280
Christianity, evidences 239
Christianity, history 270-289
Christmas customs 390
Christology 232
Chromolithography 764
Chronologies 902
Chronology 529
Church 261
Church architecture 726
Church of England 283
Church fathers 270
Church history 270-289
Church music 783
Church polity 262
Church of Rome 282
Church and state 261, 172, 329
Circassia 947
Circumnavigations 910
Citizenship 342
City transit 388
Civil engineering 620
Civil law 348
Civil service organs 351
Civil service regulations 351
Civilization–progress 313
Clairvoyance 134
Classical education 375
Classics, Greek 488, 880
Classics, Latin 478, 870
Classification 112
Clergy, lives of 922
Climatology 551, 536
Clinics 610
Clock-making 681
Clothes-making 687
Clothing 646
Clubs 369
Coal 549, 644
Coast survey 622
Coats of arms 929
Cochin China 951
Co-education 376
Coffee 641, 633
Coinage 332
Coins 737
Coleoptera 595
Collections, art 708
drawing and design 749
engraving 769
painting 759
photography 779
sculpture 739
Collectors’ manuals 579
Colleges 378
Collieries 628
Colombia, S.A. 986
Colonies 325
Color 535
Colors, painting 752
Coloring 667
Comedy, _see_ Drama.
Comets 523
Comic works, _see_ Humor.
Commemorative sermons 259
Commentaries, Bible 220
Commentaries, law 340
Commerce 380
Commercial law 343
Common law 343
Common schools 372
Communication 380, 650
Communion 265
Communism 335
Comparative anatomy 591
Comparative mythology 291
Comparative philology 410
Compass 629, 538, 527
Compends–
fine arts 702
history 902
literature 802
natural science 502
philology 402
philosophy 102
science 502
sociology 302
theology 202
useful arts 602
Composition 815
Composition of music 781
Comte’s philosophy 194, 145
Conchology 594
Concordances of Bible 220
Confectionery 642
Confessional 282
Congregationalism 285
Conic sections 515
Connecticut 974
Conscience 170, 233
Conservatories of music 789
Constitution, English 323
Constitution, United States 324
Constitutional law 342
Construction, architectural 721
Consuls 327
Consumption 616
Contagion 614
Contracts 343
Convents 362, 271
Conversation 177
Cookery 641
Co-operation 331
Copper 671, 549
Copper engraving 762
Coptic language 492
Copyright 343
Corals 593
Corea 959
Corn laws 347, 343
Cornices 721
Coroners 343
Corporal punishment 371
Corporations 360
Correction, houses of 364
Correlation of forces 530
Correspondence 816
Corsica 944
Cosmetics 646
Cosmogony 113
Cosmology 113
Cossacks 947
Costa Rica 979
Costumes 390
Cottages 728
Cotton manufactures 678
Cotton planting 633
Cotton trade 381, 382
Councils 262, 270
Courts martial 347
Cousin’s philosophy 194
Covenanters 274, 941
Cows 636, 637
Cranberries 634
Crayoning 741
Creation 213
Credit 334
Creeds 244, 280
Cremation 614, 390
Crete 949
Cricket 796
Crimea 947
Crimes and punishments 345
Criminal law 345
Critical psychology 142
Criticism–literary, _see_ Essays.
Crocheting 793
Croquet 796
Croup 616
Crusades 274, 940
Crustacea 595
Cryptogamia 582
Crystallography 548
Cuba 979
Currency 332
Curvilinear motion 531
Customs and duties 337
Customs and manners 390
Cyclopaedias, general 30

=Daguerreotype= 772
Dairy 637
Dancing 793
Danish 498
Darwinism 575
Deaf and dumb institutions 361
Deafness 616
Death 612
Death and resurrection 236
Death penalty 345
Debates 815
Decimal system 511
Decimal weights & measures 389
Decorative art 745-748
Deductive logic 162
Deism 211
Delaware 975
Delusions 133
Democracy 324
Demonology 133
Denmark 948
Denominations, Christian 280
Dentistry 617
Depravity 233, 216
Derangement, mental 132
Descarte’s philosophy 194
Descriptive astronomy 523
Descriptive geometry 744
Design and drawing 740
Design ornamental 745-8
Despotism 321
Detectives 354
Deuteronomy 222
Development theory 575
Devil 235
Devotional theology 240
Dew 551
Dialectics 160
Dialects–
English 427
French 447
German 437
Greek 487
Italian 457
Latin 477
Spanish 467
Diamonds 552
Dictionaries–
comparative 413
English 423
fine art 703
French 443
German 433
Greek 483
history 903
Italian 453
Latin 473
literature 803
natural science 503
philology 403
philosophy 103
science 503
sociology 303
Spanish 463
theology 203
useful arts 603
Didactic theology 241
Die-making 736
Diet 613
Differential calculus 517
Digestion 612
Digests 343
Dining 643
Diphtheria 616
Diplomacy 327, 341
Diplomatics 10, 21
Directories 910
Discipline, education 371
Diseases 616
Disinfection 614
Dispensatories 615
Dissection 611
Dissenters 289, 283
Distillation 663
District of Columbia 976
Divorce 343, l73
Doctrinal history 273
Doctrinal sermons 253
Doctrinal theology 230
Dogs 599, 636
Domestic animals 636
Domestic architecture 728
Domestic economy 640
Domestic and foreign relations 327
Domestic medicine 615
Domestic trade 381
Domestic worship 248
Dominos 795
Drainage 631, 614
Drama, general treatises 812
Drama, English 822
Drama, French 842
Drama, German 832
Drama, Greek 882
Drama, Italian 852
Drama, Latin 872
Drama, Spanish 862
Dramatic amusements 792
Dramatic music 782
Draughts 795
Drawing 740
Drawing-books 741
Dreams 135
Dress 646
Dress making 646
Drives 713
Driving 798
Drugs 615
Druids 299
Duelling 177, 345, 392
Dutch language 439
Dutch painting 753
Dutch Reformed Church 289
Dutch Republic 949
Duties 170
Duties and customs 337
Dyeing 667
Dynamical electricity 537
Dynamical geology 553
Dynamics 531
Dysentery 616
Dyspepsia 616

=Ear= diseases 616
Early Greek philosophy 182
Earth 551
Earth figure of 526
Earthquakes 553
East Indies 954
Easter 244
Eastern church 281
Eastern States 974
Ecclesiastical history 270
Ecclesiastical polity 262
Echinoderms 593
Eclectic medicine 616
Eclectic psychology 148
Eclipses 523
Economy, domestic 640
Economy, political 330
Ecuador 989
Education 370
Education fine arts 707
Education history 907
Education natural sciences 507
Education philology 407
Education philosophy 107
Education science 507
Education theology 207
Education useful arts 607
Educational institutions 378
Educational reports 379
Egypt, ancient 932
Egypt, modern 962
Egyptian language 492
Egyptian literature 892
Election sermons 256
Elections 324
Electricity 537
Electro-magnetism 538
Eleemosynary institutions 361
Elementary education 372
Elgin marbles 733
Elocution 815
Emancipation 326
Embalming 390
Embargo 346, 341
Emblems 219
Embryology 576
Emigration 325
Empirical psychology 144
Enamel painting 751
Encaustic painting 751
Encyclopædias, general 30
Engineering 620
Engineering instruments 629
England, history 942
English church 283
English dialects 427
English dictionaries 423
English etymology 422
English government 323
English grammar 425
English language 420
English literature 820
English orthography 421
English painting 756
English philology 420
English philosophy 192
English prosody 426
English sculpture 735
English synonyms 424
English texts 428
Engraving 760
Enigmas 819, 829, 839, etc.
Entertainments 791
Enthusiasm 137
Entomology 595
Entozoa 595
Epics 811, 821, 831, etc.
Epics Greek 883
Epics Latin 873
Epicurean philosophy 187
Epidemics 614
Epigrams 819, 829, 839, etc.
Episcopal church 283
Epistles, Bible 227
Epistolography 816, 826, etc.
Epitaphs 929
Equador 989
Equestrian exercise 798
Equipments of armies 355
Equipments of navies 359
Equity 344
Eschatology 236
Esquimaux 979, 998
Essays, English literature 824
Essays, fine arts 704
Essays, French 844
Essays, general treatises 814
Essays, German 834
Essays, history 904
Essays, Italian 854
Essays, literature 804
Essays, natural science 504
Essays, philology 404
Essays, philosophy 104
Essays, political 329
Essays, science 504
Essays, sociology 304
Essays, Spanish 864
Essays, theology 204
Essays, useful arts 604
Etching 767
Etherization 617
Ethics 170
Ethiopia 966
Ethnography 390
Ethnology 572
Etiquette 177
Etruria 937
Etymologies, comparative 412
Etymologies, English 422
Etymologies, French 442
Etymologies, German 432
Etymologies, Greek 482
Etymologies, Italian 452
Etymologies, Latin 472
Etymologies, Spanish 462
Eucharist 265
Eulogies 920, 259
Europe–botany 584
customs and costumes 394
ecclesiastical history 274
geography 914
geology 554
history 940
statistics 314
travels 914
Evidence (law) 349
Evidences of Christianity 239
Evil 216
Evolution 575
Exchange 332
Excise 336
Exegesis 220
Exhibitions, art 708
Exodus 222
Experimental Chemistry 542
Explorations 910
Expository sermons 258
Express companies 385
Eye, diseases 616
Eye, functions 612

=Fables= 819, 829, 839, etc.
Facetiæ 819, 829, 839, etc.
Fairy tales 813, 823, 833 etc.
Faith 234, 163
Family 173
Family medicines 616
Family worship 247
Fanaticism 133
Farces 828, 838, etc., 791
Farming 630
Farriery 682
Fashion 177
Fasts 244
Fatalism 159
Fathers of the church 270
Fauna 590
Feasts 244
Federalism 324
Female education 376
Female seminaries 378
Fencing 796
Ferns 582
Fetichism 299
Feudal institutions 322
Fevers 616
Fiction, _see_ Romance.
Field books, engineering 629
Field sports 796-799
Figure of the earth 526
Filibusters 363, 345, 978
Final causes 113
Finances 330
Fine arts 700
biography of 927
Finland 947
Finno-Hungarian language 499
Fire arms 355, 683
Fire departments 369
Fire engines 621
Fire insurance 368
Fire works 662
Fishes 597
Fishes palæontology 567
Fisheries 639
Fishing 799
Flags 929
Flanders 949
Flax 633, 677
Flemish painting 753
Flies 595
Flora 584-589
Florence 945
Florida 976
Flower garden 716, 583
Flowers 580
Fluxions 517
Folk-lore 291-293
Food 643
Foreign missions 267
Foreign relations 327
Foreign trade 382
Forgery 345
Form book 349
Fortification 623
Fortune-telling 133
Fossils 560
Founderies 671
Foundling hospitals 361
Fountains 714
Fowling 799
Fowls 636
Fractures 617
France 944
Franchise 324
Franciscans 271
Franconia 943
Franco-Prussian war 943, 944
Free-hand drawing 741
Freemasonry 366
Free trade 337
Freewill 159
French language 440
French language old 449
French literature 840
French painting 754
French philosophy 194
French revolution 944
French sculpture 735
Fresco painting 751
Friction 531
Friends, Society of 289
Friendship 157
Fruit culture 634
Fuel 644
Funds and funding 336
Funeral sermons 259
Funerals 390
Furniture 645
Future life 218
Future state 237

=Galleries= of art 708
drawing and design 749
engraving 769
painting 759
photography 779
sculpture, etc. 739
Galvanism 537
Gambling 175
Game laws 345
Games 793-7
Gardening 635
Gardening Landscape 710
Gas-fitting 696
Gas lighting 665, 644
Gas making 665
Gastronomy 641
Gauging 389
Gazetteers 910
Gem engraving 736
Gems 549
Genealogy 929
Generation, Spontaneous 577
Genesis 222
Genoa 945
Geodesy 526
Geography 910
Geography Africa 916
Geography ancient 912
Geography Asia 915
Geography Europe 914
Geography historical 911
Geography modern 913
Geography N. America 917
Geography physical 551
Geography S. America 918
Geography travels 910
Geology 550
Geology dynamical 553
Geometry 513
Geometry analytical 516
Georgia 959, 976
German language 430
German language low 439
German literature 830
German painting 753
German philosophy 193
German Reformed Church 289
Germany 943
Ghosts 133
Gipsies 949
Girondists 363, 944
Glaciers 553
Glass 666
Glass painting 751
Glazing 698
Glees 784
Globes, use of 522
Glossaries 413, 423, 433, etc.
Gloves 646, 675, 677
Gnostics 281
God 231
Gold 549, 671
Goniometry 514
Good-Friday 244
Gospels 226
Gothic architecture 723
Goths 943
Gout 616
Government 320
Grace 234
Grafting 634
Grains 633
Grammars, comparative 415
Grammars, English 425
Grammars, French 445
Grammars, German 435
Grammars, Greek 485
Grammars, Italian 455
Grammars, Latin 475
Grammars, Spanish 465
Granada 946
Granges 363
Grape culture 634
Grasses 633
Grasses ornamental 716, 583
Grave-stones 718
Grave-yards 719
Gravitation 531
Great Britain 941, 942
Greece, ancient 938
Greece, modern 949
Greek architecture 722
Greek church 281
Greek commentaries 488
Greek language 480
Greek literature 880
Greek modern 489
Greek mythology 292
Greek philosophy 180, 888
Greek sculpture 733
Greek texts with notes 488
Greek texts without notes 880
Greek translations 880
Greenhouses 583, 635
Greenland 998
Grounds, private 712
Groves 715
Guatemala 979
Guiana 988
Guide books 910
Guillotine 345
Guinea 967
Gun cotton 355, 662
Gunnery 355
Gunpowder 355, 662
Gunsmithery 683
Gutta percha 679
Gymnastics 613
Gypsies 949

=Habeas= corpus 343
Hamiltonian philosophy 192
Harbors 627
Harmony, music 781
Harmony of gospels 226
Harness-making 685
Harpsichord 787
Hasheesh 615
Hats 646
Health 613
Health public 614
Heart diseases 616
Heat 536
Heathen religions 290
Heating 697
Heaven 237
Hebrew history 933
Hebrew language 493
Hedges 715
Hegelian philosophy 193
Heliotypes 774
Hell 237
Heraclitic philosophy 182
Heraldry 929
Herbariums 582
Hermaphrodites 590, 612
Hermeneutics 220
Herpetology 598
Hieroglyphics 419
Higher education 373
Highwaymen 345
Histology 611
Historical books of Bible 222
Historical charts and tables 908
Historical geography 911
Historical societies 906
History 900
ancient 930-939
biography of 928
ecclesiastical 270
fine arts 709
geography 910
in Greek 889
in Latin 879
literature 809
modern 940-999
natural sciences 509
philology 409
philosophy 109
philosophy of 901
science 509
sociology 309
theology 209
universal 909
useful arts 609
Histrionics 792
Holy Land 933, 956
Home education 371, 374
Home missions 266
Homicide 345
Homiletics 251
Homoeopathy 615
Homologies 574
Honey 638
Horse 636, 599, 357, 619
Horse-racing 798
Horse-riding 798
Horse-shoeing 682
Horsemanship 798
Hortatory theology 243
Horticulture 635
Hospitals 361
Hotels 390
Hothouses 583, 635
House-keeping 640
Housewifery 640
Huguenots 289, 944
Human anatomy 611
Humane societies 361
Humor 818
English 828
French 848
German 838
Greek 887
Italian 858
Spanish 868
Hunting 799
Hurricanes 533
Husbandry 630
Hybridism 590
Hydraulic engineering 628
Hydraulics 532
Hydrodynamics 532
Hydrography 551, 627, 527
Hydromechanics 532
Hydropathy 615
Hydrophobia 614, 616
Hydrostatics 532
Hygiene 613
Hygiene mental 131
Hymnology 245
Hypochondria 132, 616

=Icebergs= 553
Iceland 948
Icelandic language 498
Ichnology 560
Ichthyology 597
Iconography 730
Idealistic psychology 141
Idiocy 132
Idolatry 290
Illumination 745
Imagination 156
Immersion 264, 286
Immigration 325
Immortality 218, 237
Imprisonment for debt 345
Incarnation 232
Income 333
Incunabula 23
India, ancient history 934
India, modern history 954
Indian language 494
Indian literature 894
Indiana 977
Indians, American 970
Indians, American language 499
India-rubber 675
Indoor amusements 793
Induction 161
Inductive logic 161
Industrial drawing 744
Industrial schools 607
Inebriate institutions 364
Infanticide 173, 345
Infantry 356
Infidelity 211
Inoculation 614, 615
Inorganic chemistry 546
Inquisition 272
Insane Hospitals 361
Insanity 132
Inscriptions 417
Insects 595
Inspiration 238
Instincts 158
Institute of France 64
Institutions 360
Institutions educational 378
Institutions Feudal 322
Institutions Monarchic 323
Institutions Musical 789
Institutions of religion 260
Institutions Patriarchal 321
Institutions Republican 324
Instruction 371
Instrumental music 785
Instruments, engineering 629
Instruments, making 681
Insurance companies 368
Integral calculus 517
Intellect 151
Intellectual philosophy 140-150
Intemperance 178
Intercommunication 380, 650
Interest 334
Interest tables 658
Interior, administration 353
Intermarriage 136, 618
Intermediate state 237
Interments 614, 390
International exhibitions 600
International law 341
Intolerance 272
Intuitive psychology 143
Inventions 608
Invertebrates 592
Invertebrates paleontology 562
Ionian Islands 949
Ionic philosophy 182
Iowa 977
Iranian languages 495
Iranian literature 895
Ireland 941
Irish church 283
Irish language 496
Iron, bridges 624
Iron, manufacture 672
Iron, mineral 549, 669
Iron-clad ships 359, 699
Irrigation 631
Italian language 450
Italian literature 850
Italian painting 755
Italian philosophy 195
Italian sculpture 734, 735
Italy 945

=Jacobins= 363, 944
Jamaica 979
Jansenism 282
Japan 952
Japanese language 499
Japanning 698
Java 992
Jests 819, 829, 839, etc.
Jesuit missions 266, 282
Jesuits 271, 282
Jesus 232
Jewelry 646, 671
Jews, history 933
John 226
Joinery 694
Journalism 50
Judaism 296
Judgment and future state 237
Junius letters 329
Jurisprudence 340
Jury 342
Justification 234

=Kafirs= 968
Kaleidoscope 536
Kansas 977
Kant’s philosophy 193, 142
Keltic, ancient history 936
Keltic, language 496
Keltic, literature 896
Kentucky 976
Kindergarten 372
Kinematics 531
Kitchen 641
Knighthood 322
Koran 297

=Labor= 331
Laboring classes 331
Labrador 972
Lace-making 677
Lakes, artificial 714
Land surveying 622
Landlord and tenant 333
Landscape gardening 710
Landscape painting 758
Landscape photographs 778
Language 400
Lapland 947, 948
Latin commentaries 488
Latin language 470
Latin literary history 470
Latin literature 870
Latin medieval 479
Latin texts, with notes 488
Latin texts, without notes 870
Latin translations 870
Laundry 648
Law 340
Law of nations 341
Lawns 712
Lawyers’ lives 923
Lead 549, 671
Leather 675
Lectures 815, 825, 835, etc.
Legends 291-293
Legerdemain 133
Legislation 343, 328
Legislative annals 328
Legitimacy 343
Lent 244
Lepidoptera 595
Letter writing 816
Letters 816
Letters–
English 826
French 846
German 836
Greek 886
Italian 856
Latin 876
Spanish 866
Levant 956, 962
Levelling 622
Leviticus 222
Lexicons 413, 423, 433, etc.
Libel 345
Liberty 324
Liberty of press 324
Libraries 19
Library catalogues 17, 18
Library economy 19
Library history and reports 19
Lichens 582
Life, future 218, 237
Life insurance 368
Light 535
Light-houses 656, 627
Lightning 537
Lights and fuel 644
Line engraving 765
Linguistics 400
Liquors 663
Litany 244
Literary criticism 824, 834, 844, etc.
miscellany 819
English 829
French 849
German 839
Italian 859
Spanish 869
property 343
Literature 800
Literature, biography of 928
Literature, classical 870, 880, 488-498
Literature, treatises 810
Lithography 763
Lithology 552
Liturgies 444
Locke 192, 145
Locks and keys 683
Locomotives 621
Logarithms 514
Logarithms tables 514
Logic 160
Longevity 312
Lord’s Supper 265
Lorraine 943, 944
Lotteries 175
Louisiana 976
Low countries 949
Low Dutch 439
Luke 226
Lunacy 132
Lunatic asylums 361
Lung diseases 616
Lutherans 289
Lyric poetry 811, 821, 831, etc.
Lyric poetry Greek 884
Lyric poetry Latin 874

=Macaronics= 819, 829, etc.
Machine engraving 768
Machinery 621
Madagascar 969
Madness 132
Magazines 50, 105, 205, etc.
Magic 133
Magnetism 538
Magnetism, animal 134
Magyars 943
Mahometanism 297
Mails 383
Maine 974
Malaria 614
Malayan language 499
Malaysia 991
Malt 663
Malta 949
Mamelukes 962
Mammalia 599
Mammalia, palaeontology 569
Man, doctrine of 233
Man, ethnography 390
Man, natural history of 573
Maniacs 132
Manners and customs 390
Manuals, collectors’ 579
Manufactures 670
Manures 631
Manuscripts 13, 21
Maps 910
Maps, astronomical 524
Marble manufacture 673
Marbles 731
Marine architecture 699
Marine insurance 368
Marine law 346
Marriage, customs 390
Marriage, ethics 173
Maritime law 346
Mark 226
Martial law 347
Martyrs 272
Maryland 976
Mason & Dixon’s line 326
Masonry 693
Masonry, Free 366
Massachusetts 974
Materia medica 615
Materialist 146
Materials, building 691
Maternity 136, 618
Mathematical drawing 744
Mathematical instruments 629
Mathematical tables 514
Mathematics 510
Matthew 226
Mausoleums 718
Maxims 819, 829, 839, etc.
Measles 616
Measures and weights 389
Mechanical drawing 744
Mechanical engineering 621
Mechanical trades 680
Mechanics 531
Mechanics’ associations 606
Medals 737
Mediæval architecture 723
Mediæval customs, costumes 392
Mediæval design 747
Mediæval history _with modern_
Mediæval Latin 479
Mediæval sculpture 734
Medical botany 615
Medical jurisprudence 343
Medicine 610
Medicine, veterinary 619
Meditations, theology 242
Melodeons 786
Melody 781
Memoirs 920
Memory 154
Mensuration 612
Mental derangement 132
Mental faculties 150
Mental hygiene 131
Mental philosophy 140-150
Mental physiology 131
Mesmerism 134
Messiah 232
Metal manufactures 671
Metallurgy 669
Metaphysics 110
Meteorology 551
Methodism 287
Methodology 112
Methods of education 371
Metric system 389
Metrology 389
Mexican war 973, 978
Mexico 978
Mezzotint 776
Michigan 977
Microscopy 578
Middle ages, history, _see_ special countries.
Middle States 975
Midwifery 618
Military and naval arts 355-359
engineering 623
law 347
science 355
Militia 355
Milk 637
Millennium 236
Millinery 646
Mills, cot., woolen, etc. 677, 678
paper 676
Mill-work 621
Mind 150
Mineral waters 615
Mineralogy 549
Mines, mining, engineering 628
Miniatures 757
Ministers 250
Ministers lives 922
Minnesota 977
Minstrelsy 811, 821, 831, etc.
Miracles 231
Miscellany, literary 819
English 829
French 849
German 839
Italian 859
Spanish 869
Missions 266
Missions, foreign 267
Mississippi 976
Missouri 977
Mnemonics 154
Modeling 731
Modern architecture 724
Modern costumes, customs 393-399
Modern designs 748
Modern geography 9l3-9l9
Modern Greek 489
Modern history 940-999
Modern philosophy 190
Modern sculpture 735
Mohammedanism 297
Molecular physics 539
Mollusca 594
paleontology 564
Monarchic institutions 323
Monasteries 271
Monastic orders 271
Money 332
Mongolian language 499
Monitors, iron-clads 359, 699
Monograms 745-748
Monopolies 331
Montana 977
Monuments 718
Moon 523
Moral philosophy 170
Moravians 289
Moravian missions 266
Morea 949
Mortar 693
Mortality 312
Mortgages 343
Mormonism 298
Morocco 964
Morphology 581
Mosaic painting 751
Moslems 297
Mosquitia 979
Mosses 582
Mothers 173
Moths 595, 646
Mouldings 721
Municipal government 342
Mutual aid societies 361
Music 780
Musical composition 781
Musicians 927
Mysteries 133
Mysticism 289
Mythology, comparative 291
Mythology, Greek & Roman 292
Mythology, Norse 293

=Names= 929
Narcotics 615
National costumes 390
National customs 390
Natural history 550-590
Natural philosophy 530
Natural science 500
Natural selection 575
Natural theology 210
Naturalization 343, 325
Nature 500
Naval architecture 699
Naval science 359
Navies 359
Navigation 527, 656
Navigation laws 346
Nebraska 977
Necromancers 133
Needle-work 646, 793
Negroes 573, 326
Nepotism 323
Nestorians 281
Netherlands 949
Neuroptera 595
Neutrals 341
Nevada 977
New Brunswick 972
New England 974
New Granada 986
New Guinea 995
New Hampshire 974
New Jersey 975
New Mexico 977
New Platonists, philosophy 186
New Testament 225
New York 975
Newfoundland 971
Newspapers 50
Nicaragua 979
Nobility 322
Non-Christian religions 290
Normal schools 371
Norman conquest 942-946
Normandy 944
Norse 498
North Africa 961
North America 970
North America botany 578
North America customs & costumes 397
North America ecclesiastical history 277
North America, geography 917
North America, geology 557
North America, history 970
North America, statistics 317
North America, travels 917
North Carolina 976
Northmen 948
Norway 948
Nosology 616
Nova Scotia 972
Novels 813
English 823
French 843
German 833
Italian 853
Spanish 863
Nubia 962
Numbers, book of 222
Numismatics 374
Nunneries 362
Nursery 649

=Object teaching= 371
Observations, astronomical 525
Obstetrics 618
Ocean transportation 387, 656
Oceanica 990
botany 589
customs and costumes 399
ecclesiastical history 279
geography 919
geology 559
history 990
statistics 319
travels 919
Odd Fellows 366
Odontology 611, 617
Ohio 977
Old French 449
Old Testament 221
Oil manufacture 664
Oil painting 751
Ontology 111
Operas 782
Opium 615
Optics 535
Oracles 133
Oratorios 783
Oratory 815
English 825
French 845
German 835
Greek 885
Italian 855
Latin 875
political 329
sacred 251
Spanish 865
Orchards 634
Orders of architecture 722-724
Ordination sermons 257
Ordnance 355, 683
Oregon 977
Organ 786
Organic chemistry 547
Organic remains 562
Oriental architecture 722
Oriental church 281
Oriental languages 490
Oriental philosophy 181
Origin of language 400
Ornamental botany 583
Ornamental design 745
Ornamental work 745
Ornithology 598
Orphans 361
Orthoepy 411, 421, 431, etc.
Orthography, comparative 411
English 421
French 441
German 431
Greek 481
Italian 451
Latin 471
Spanish 461
Ottoman empire 949, 956
Out-door sports 796-799
Oxford University 378
Oysters 594, 641

=Paganism= 290
Painters’ lives 927
Painting 750, 698
Palæontology 560
Palestine 956
Pantheism 212
Pantheistic psychology 147
Papacy 282
Paper-hanging 698
Paper manufacture 676
Paper money 332
Papua 995
Paraguay 989
Parchment 10
Parent and child 173
Parish law 343
Parks, public 711
Parliament 324
Parliamentary law 348
Parrots 598
Parseeism 295
Partnership 343
Parturition 618
Passions 157
Pastoral theology 250
Patagonia 989
Patents 608
Pathology 616
Patriarchal institutions 321
Patriotism 172
Patristic philosophy 189
Patronage 177
Pauperism 339
Pawnbroking 334
Peace and war 172
Pears 634
Peat 644
Pedobaptism 264
Peerage 322
Peloponnesus 938, 949
Penal law 345
Penance 244
Peninsular war 946
Penitentiaries 365
Penmanship 652
Pennsylvania 975
Pentateuch 222
Perception 152
Perfectionists 289
Perfumery 660, 646
Periodicals, _see_ special subjects.
fine arts 705
general 50
history 905
literature 805
natural science 505
philology 405
philosophy 105
science 505
sociology 305
theology 205
useful arts 605
Perpetual motion 531
Persecutions 272
Persia, ancient history 935
Persia, modern history 955
Persian language 495
Personal liberty 342
Personal property 342
Personal rights 342
Perspective 742
Peru 985
Pests, agricultural 632
Petrifaction 560
Petroleum 549, 665
Pharmacopoeias 615
Pharmacy 615
Phi Beta Kappa 366
Philology 400
biography of 924
Philosophy 100
Philosophy ancient 180
biography of 921
Greek 180, 888
Latin 878
mental 150
modern 190
moral 170
natural 530
of art 701
history 901
language 401
literature 801
science 501
sociology 301
religion 201
useful arts 601
Phoenicia 939
Phoenician language 493
Phonetic short-hand 653
Phonetic spelling 421
Phonography 653
Phonology 414
Photographic chemistry 771
Photographs 773
Photography 770
Photo-lithography 775
Phrase-books, _see_ Language.
Phrenology 139
Phthisis 616
Physical education 613
Physical geography 551
Physics 530
Physics molecular 539
Physiognomy 138
Physiography 551
Physiology 612
Physiology comparative 591
Physiology, mental 131
Physiology, vegetable 581
Piano-forte 786
Picture galleries 759
Piedmont 945
Pig 636
Piracy 345
Pisciculture 639
Plague 616, 614
Planets 523
Plans for building 692
Plants 580
landscape gardening 716
paleontology 561
Platonic philosophy 184
Platonists, new 186
Playing cards 795
Plays, _see_ Drama 812, 792
Pleading 349
Plumbing 696
Plurality of worlds 521
Pneumatics 533
Pneumatology 150
Poetical books of Bible 223
Poetry 811
English 821
French 841
German 831
Greek 881
Italian 851
Latin 871
Spanish 861
Poets, lives 928
Poisons 615
Poland 949
Polar Regions, geography 919
Polar seas 998, 999
Police 354
Polish language 497
Politeness 177
Political associations 363
Political economy 330
Political essays 329
Political institutions 363
Political science 320
Political sermons 256
Political speeches 329
Polity, ecclesiastical 262
Polygamy 173, 345
Polygraphy 40
Polynesia, botany 589
customs and costumes 399
ecclesiastical history 279
geography 919
geology 559
history 996
languages 499
statistics 319
travels 919
Polyps 593
Polytheism 290
Pomology 634
Ponds, artificial 714
Poor 339
Poor laws 343
Popery 282
Population 312
Porcelain 738
Portrait painting 757
Portraits, photographs 777
Portugal 946
Portuguese language 469
Portuguese literature 860
Positivism 146
Postage-stamps 383
Post-offices 383
Potato 635
Pottery 673
Pottery manufacture 673
Poultry 636
Powder 662, 355
Practical astronomy 522
Practical theology 240
Practical sermons 254
Practice of medicine 615
Prayer 217
Prayer-meetings 247
Preaching and preachers 250
Precedents 343
Precious metals 549
Predestination 231
Pregnancy 618
Pre-historic archæology 571
Presbyterians 284
Prescriptions 615
Press, liberty of 324
Primeval man 571
Primitive Christianity 270
Primogeniture 322
Printing 655
Prints 769
Prison associations 365
Prisons 365
Private grounds 712
Private worship 248
Privateers 341
Probabilities 519
Production 338
Productions of the soil 633
Progress of civilization 312
Progress of population 313
Prohibited books 28
Prohibition 178
Projectiles 358, 531
Projection 744
Promissory notes 343
Pronunciation, 411, 421, 431, etc.
Property 331
Property law 342, 343
Property tax 336
Prophecy 231
Prophetical books of Bible 224
Prose composition, Greek 485
Prose composition, Latin 475
Prosody, comparative 416
English 426
French 446
German 436
Greek 486
Italian 456
Latin 476
Spanish 466
Prostitution 618, 176
Protection 337
Protestant episcopal 283
Protestantism 283-289
Protestantism and Romanism 282
Protoplasm 576
Protozoa 593
paleontology 563
Provençal language 449
Proverbs, and quotations 819
Proverbs, Bible 223
Providence 2l4
Provincialisms 427, 437, etc.
Pruning 634, 715
Prussia 943
Psalms 223
Pseudonyms 14
Psychology 140
Public accounts 336
Public buildings 725
Public charities 361
Public documents 328
Public education 370
Public funds 336
Public health 614
Public houses 390
Public lands 353
Public meetings 360
Public schools 378
Public speaking 815
Public worship 246
Pulpit oratory 250
Pumps 532
Punctuation, English 421
Punishment 345
Puritans 277, 289
Puseyism 244, 283
Pygmies 599
Pyramids 916, 932
Pyrites 549
Pyrotechnics 662
Pyrrhonism 186
Pythagorean philosophy 182

=Quadrumana= 599
Quadrupeds 599
Quakers 289
Qualitative analysis 544
Quantitative analysis 545
Quarantine 614
Quaternions 518
Quotations 819, 829, etc.

=Race-horse= 798
Races, history 572
Racing 798
Radiates 593
Radiates paleontology 563
Railroad engineering 625
Railroad locomotives 621
Railroads 385
Railways, laws of 343
Rain 551
Rank 322
Rationalism 211, 155
Readers 418, 428, 438, etc.
Reading, art of 815
Reading courses 15, 16
Reading for self-education 374
Real estate law 343
Reason 155
Rebellion, Southern 973
Recipe books 640
Recreation 790
Reformation 274
Reformatory associations 364
Reformatory institutions 364
Reformed church 289
Regeneration 234
Regimen 613
Regulations of armies 355
Regulations of navies 359
Religion and science 215
Religion and sermons 255
Religions, Non-Christian 290
Religious anecdotes 249
Religious associations 362
Religious biography 922
Religious education 377
Religious fiction 249
Religious institutions 362
Religious orders 271
Religious philosophy 201
Remains 560
Rents 333
Repentance 234, 241
Reptiles 598
Reptiles paleontology 568
Republican institutions 324
Resistance of materials 691
Resurrection 236
Retribution 237
Revealed religion 231
Revelation 231
Revenue 336
Reviews, _see_ Periodicals.
Revivals 269
Revolution, American 973
Revolution, French 944
Rhetoric 815
Rhetoric sacred 251
Rhode Island 974
Rhododendron 582
Riddles 819, 829, etc.
Riding 798
Right of search 341
Rights and liberties 342
Riots 343
Ritualism 244
River transportation 387
Rivers 551
Roads 625
Rocky mountains 557, 917
Rodentia 599
Roman antiquities 937
Roman architecture 722
Roman Catholics 282
Roman history, ancient 937
Roman history, modern 945
Roman literature 870
Roman law 348
Roman mythology 292
Roman sculpture 733
Romance 813
English 823
French 843
German 833
Italian 853
Religious 249
Spanish 863
Romanic languages 440-469
Romansh language 459
Rome, ancient 937
Rome, modern 945
Romish church 282
Rope-making 677
Rowing 797
Rubber manufactures 675
Ruminants 599
Rural architecture 728
Rural sports 796
Russia 947
Russian America 977
Russian language 497

=Sabbatarians= 289
Sabbath 263
Sabbath reform 263
Sabbath schools 268
Sacrament of baptism 264
Sacrament of Lord’s Supper 265
Sacred biography 922
Sacred rhetoric 251
Sacrifices 221
Saddlery 685
Sailors 387
St. Domingo 979
Sale catalogues of books 17, 18
Salt manufacture 664
Salvation 234
Sandwich Islands 997
Sanitary commissions 364
Sanitary commissions U.S. 361
Sanitary measures 614
Sanskrit language 494
Sardinia 945
Satan 235
Satire 817
English 827
French 847
German 837
Italian 857
Latin 877
Spanish 867
Savings banks 332
Saxon language 429
Saxons 943
Scandinavia 948
Scandinavian language 498
Scandinavian literature 898
Scepticism 211
Scholastic philosophy 198
Schools 378
Schools Sunday 268
School architecture 727
School houses 727
Schools of art 707
Schools of painting 753-756
Schopenhauer’s philosophy 193
Schleswig-Holstein 943
Science, Natural 500
biography of 925
Scientific societies 506
Scientific travels 508
Scotland 941
Scotch language 496
Scotch philosophy 192
Scriptures 220
Scrofulous diseases 616
Sculpture 730
Sculptors’ lives 927
Seamanship 656, 527
Secession 342
Second advent 236
Second sight 133
Secret societies 366
Sects, Christian 280
Secular education 377
Self-culture 374
Self-education 374
Semitic languages 493
Semitic literature 893
Sensation 152
Sensational psychology 145
Sense 152
Sepulchres 718
Sepulture 614
Sermons 252-259
Serpents 598
Servants 647
Servia 949
Sewerage 614
Sewing 687
Sewing machine 687
Sex in education 376
Sexual ethics 176
Sexual science 618
Sexes 136
Shades and shadows 744
Shakers 289
Shakesperiana 822
Sheep 636
Shells 594
Shells fossil 564
Shemitic languages 493
Ship-building 699
Ship-canals 626, 387
Shipping laws 346
Shoemaking 685, 675
Shooting 799
Short-hand 653
Shrubbery 716
Siam 959
Siberia 957
Sicily 945
Sick-room 649
Sieges 355, 623
Sight 536
Sight hygiene 613
Signals 654
Sign painting 698
Silk culture 638
Silk manufacture 677
Silk worm 638, 595
Silver metal 549
Silver mines 628
Silver money 332
Sin 233
Singing 784
Sisters of Mercy 362
Skating 796
Skepticism 211
Skin diseases 616
Skye 941
Slander 177, 345
Slang 427, 437, etc.
Slating 695
Slavery 326
Slavic language 497
Slavic literature 897
Sleep 135
Sleep walking 135
Small-pox 616, 614
Soap-making 664
Social ethics 177
Social science 300
Social worship 247
Socialisms 335
Societies, fine arts 706
Societies, general 60
Societies, history 906
Societies, literature 806
Societies, natural science 506
Societies, philology 406
Societies, philosophy 106
Societies, science 506
Societies, secret 366
Societies, sociology 306
Societies, theology 206
Societies, useful arts 606
Society 177
Sociology 300
Sociology biography of 923
Socratic philosophy 183
Soils 631
Solar system 523
Soldiers 355
Somnambulism 135
Songs 784
Sonnets 811, 821, etc.
Sophist philosophy 183
Sorcery 133
Soul 233
Sound 534
South Africa 968
botany 586
geography 916
South America 980
botany 588
customs and costumes 398
ecclesiastical history 278
geography 918
geology 558
history 980
statistics 318
travels 918
South Carolina 976
South seas 999
Southern States 976
Spain 946
Spanish language 460
Spanish literature 860
Spanish philosophy 196
Specie payment 332
Specifications for building 692
Specters 133
Spectroscope 535
Spectrum analysis 544
Speeches, _see_ Oratory.
Spherical astronomy 521
Spherical geometry 513
Spherical trigonometry 514
Spiders 595
Spinoza’s philosophy 147
Spiritualism 133
Spontaneous generation 577
Sports 796
Stables 636
Stage 792
Stained glass 745
Stammering 616
Stamps 383
Standing army 355
Starch manufacture 664
Stars 523
State 320
State ethics 172
State papers 328
State rights 342
State trials 345
Statesmen, lives 923
Statics 531
Statistical methods 311
Statistics 310
Statuary 730
Statute law 343
Steam-engine 621
Steam-fitting 696
Steam-navigation 527, 656
Steam-transportation 385, 656
Steel 669
Steel engraving 762
Stenography 653
Stereotyping 655
Stereoscopes and views 776
Stethoscope 616
Stipple engraving 765
Stock, live 636
Stocks 333
Stoic philosophy 188
Stoneware 673
Storms 551
Stills 663
Strategy 355
Strawberries 634
Stringed instruments 787
Study, methods of 371
Stuttering 616
Sublime and beautiful 701
Submarine telegraph 384
Succession 323
Suffrage 324
Sugar-cane 633
Sugar manufacture 664
Sugar planting 633
Suicide 131
Sumatra 992
Summer-houses 717
Sun 523
Sunda 992
Sunday-schools 268
Supernaturalism 133
Superstition 133
Surgery 617
Surnames 929
Surveying 622
Susceptibility 157
Sweden 948
Swedenborgians 289
Swimming 796
Swine 636
Switzerland 949
Syllogism 160
Symbolism 219
Synonyms, English 424
Synonyms, French 444
Synonyms, German 434
Synonyms, Greek 484
Synonyms, Italian 454
Synonyms, Latin 474
Synonyms, Spanish 464
Syphilis 616
Syria 956
Syriac language 493
Syro-Chaldaic 493
Systematic botany 582

=Tableaux= 791
Tables, dining 643
Tables, mathematical 514
Tachygraphy 653
Tactics 355
Tailoring 687
Takigrafy 653
Tales, _see_ Romance.
Talmud 296
Tanning 675
Tariffs 337
Tartary 951, 959
Taste and criticism 701
Taxation 336
Taxidermy 579
Tea cultivation 633
Teachers and teaching 371
Technology, chemical 660
Teeth 611, 617
Tehuantepec 978
Telegraph 384
Telegraphy 654
Telescope 535, 522
Temperaments 137
Temperance 178
Temperature 551, 536
Templars 366
Tennessee 976
Testacea 594
Testament, New 225
Testament, Old 221
Testamentary law 349
Testimony 349
Texas 976
Textile fabrics 677
Texts, comparative 418
Texts, English 428
Texts, French 448
Texts, German 438
Texts, Greek, with notes 488
Texts, Greek, without notes 880
Texts, Italian 458
Texts, Latin, with notes 478
Texts, Latin, without notes 870
Texts, Spanish 468
Thanksgiving 244
Theater, _see_ Drama.
Theater, ethics 175
Theaters 792
Theatricals 792
Theft 345
Theism 211
Theodicy 231, 214
Theological doctrine 230
Theological essays 204
Theology 200
Theology biography of 922
Theology devotional 240
Theology natural 210
Theology practical 240
Theoretical astronomy 521
Theoretical chemistry 541
Theoretical ethics 171
Therapeutics 615
Thibet 951
Thirty-nine articles 283
Thomsonianism 615
Thought 153
Throat diseases 616
Thunder 537
Tides 521
Tiling 695
Timber 691
Tin manufacture 671
Tin mineral 549
Tithes 336
Tobacco 615, 178, 633
Toilet 646
Tolls 336
Tombs 718
Topographical engineering 622
Topography 910
Total abstinence 178
Toxicology 615
Tractarianism 244, 283
Tract society 362
Trade 380
Trade marks 608
Trades, mechanic 680
Trades, unions 367, 606, 331
Tragedies, _see_ Drama.
Transactions 106, 206, 306, etc.
Transcendentalism 142
Translation, Greek authors 880
Translation, Latin authors 870
Transportation 380, 656, 345
Transubstantiation 282
Transylvania 943
Trapping 639
Travels 910
Travels scientific 508
Treason 345
Treasury 352
Trees 580
Trees, ornamental 715
Trespass 345
Trials 340
Trigonometry 514
Trilobites 565
Trinity 232
Troubadours 449, 841
Trunk-making 685
Trusts and trustees 344
Tungusic language 499
Tunnels 625
Turkey 949
Turkey in Asia 956
Turkish baths 613
Turkish language 499
Turning 674
Tuscany 945
Type founding 671
Typography 655
Tyrol 943

=Understanding= 153
Uniforms 355
Unitarians 288
United States 324, 973
botany 587
customs and costumes 397
ecclesiastical history 277
geography 917
geology 557
history 973
statistics 317
travels 917
Universal History 909
Universal language 408
Universalism 288
Universities 378
University education 373
Upholstering 645
Uruguay 989
Useful arts 600
biography of 926
Usury 334
Utah 977

=Vases= 738
Vaudois 272, 949
Vegetable physiology 581
Vegetable practice 615
Vegetables 635
Vegetarianism 613
Venereal diseases 616
Venezuela 987
Venice 945
Ventilation 697
Ventriloquism 133
Vermont 974
Versification 811
Vertebrates 596
Vertebrates paleontology 566
Veterinary medicine 619
Villas 728
Violin 787
Virginia 976
Virtue 170
Vision 535
Visions and dreams 135
Vital principle 576, 612
Vocal culture 784, 815
Vocal music 784
Voice 784
Volcanoes 553
Voyages 910

=Wages= 331
Wakefulness 135
Waldenses 272, 945
Wales 942
Walks 713
Wallachian language 459
War ethics 172
War science 355-359
Warehouses 380
Warming 697
Washing 648
Washington territory 977
Watch-making 681
Water, artificial ponds, etc. 714
Water colors 751
Water cure 615
Water wheels 531, 621
Water works 628
Watering-places 613
Wax flowers 745
Wealth 331
Weather 551
Weaving 677
Weights and measures 389
Welsh language 496
West Indies 979
West Virginia 976
Western States 977
Whale 599
Whale fisheries 639
Wheat 633
Whigs 324
Whigs English 323
Whist 795
Will 159
Wills 343
Wind instruments 788
Wine 663
Wisconsin 977
Wit 819, 829, 839, etc.
Witchcraft 133
Woman, education 376
Woman, suffrage 324
Wood engraving 761
Wood manufactures 674
Wool 636
Wool manufactures 677
Working classes 331
Worship 246-248
Writing 651
Writing short-hand 653

=Xylography= 655

=Yachting= 797
Year books 313
Yellow fever 616
Young men’s association 362

=Zend= 295
Zend Avesta 295
Zodiac 521
Zoölogy 590
Zoöphytes 593
Zoroaster 295

 

Patmos. Hölderlin. 1802

Nah ist
Und schwer zu fassen der Gott.
Wo aber Gefahr ist, wächst
Das Rettende auch.
Im Finstern wohnen
Die Adler und furchtlos gehn
Die Söhne der Alpen über den Abgrund weg
Auf leichtgebaueten Brücken.
Drum, da gehäuft sind rings
Die Gipfel der Zeit, und die Liebsten
Nah wohnen, ermattend auf
Getrenntesten Bergen,
So gib unschuldig Wasser,
O Fittige gib uns, treuesten Sinns
Hinüberzugehn und wiederzukehren.

A prop és
i ardu d’aferrar el déu.
Però on hi ha perill, creix
també el que salva.
En la tenebra habiten
les àguiles i sense por travessen,
plançons dels Alps, l’abisme
per ponts bastits en l’aire.
Per això, puix que entorn es drecen
els cims dels temps, i a prop habiten
els més estimats, llanguint
a les muntanyes més llunyanes,
dóna’ns aigua innocent,
dónan’ns ales, l’esperit més fidel,
per anar d’una banda a l’altra i tornar.

So sprach ich, da entführte
Mich schneller, denn ich vermutet,
Und weit, wohin ich nimmer
Zu kommen gedacht, ein Genius mich
Vom eigenen Haus. Es dämmerten
Im Zwielicht, da ich ging,
Der schattige Wald
Und die sehnsüchtigen Bäche
Der Heimat; nimmer kannt ich die Länder;
Doch bald, in frischem Glanze,[173]
Geheimnisvoll
Im goldenen Rauche, blühte
Schnellaufgewachsen,
Mit Schritten der Sonne,
Mit tausend Gipfeln duftend,

Així parlava jo, quan,
rabent com mai no hauria dit
i lluny, on mai no hauria
cregut anar, un geni em raptà
de casa meva. Resplendien
entre dos llustres, tot passant,
el bosc ple d’ombres
i els nostàlgics rius
de la pàtria; no coneixia ja les terres;
però aviat, esplèndida i fresca,
misteriosa,
entre vapors daurats, es desclogué,
com flor que s’obre frisosa,
amb cada pas del sol,
amb l’olor de mil cims,

Mir Asia auf, und geblendet sucht
Ich eines, das ich kennete, denn ungewohnt
War ich der breiten Gassen, wo herab
Vom Tmolus fährt
Der goldgeschmückte Paktol
Und Taurus stehet und Messogis,
Und voll von Blumen der Garten,
Ein stilles Feuer, aber im Lichte
Blüht hoch der silberne Schnee,
Und Zeug unsterblichen Lebens
An unzugangbaren Wänden
Uralt der Efeu wächst und getragen sind
Von lebenden Säulen, Zedern und Lorbeern,
Die feierlichen,
Die göttlichgebauten Paläste.

Àsia, als meus ulls; i enlluernat vaig cercar
un lloc que conegués; perquè em perdia
pels amples carrers, cap on el Tmolos
davalla al Pàctol,
amb orles d’or, i el Taurus
s’encimbella, i el Messoguis,
i el jardí ple de flors,
un plàcid foc; a les altures, però,
brilla a la llum la neu d’argent;
i, testimoni de vida immortal,
en parets inaccessibles,
l’heura antiquíssima creix, i en columnes
vives, de cedres i llorers, es drecen,
majestuosos,
els palaus que bastiren els déus.

Es rauschen aber um Asias Tore
Hinziehend da und dort
In ungewisser Meeresebene
Der schattenlosen Straßen genug,
Doch kennt die Inseln der Schiffer.
Und da ich hörte,
Der nahegelegenen eine
Sei Patmos,
Verlangte mich sehr,
Dort einzukehren und dort[174]
Der dunkeln Grotte zu nahn.
Denn nicht, wie Cypros,
Die quellenreiche, oder
Der anderen eine
Wohnt herrlich Patmos,

Però murmuren a les portes d’Àsia
tibant ací i allà
sobre la incerta plana del mar
prou camins sense ombra; tanmateix
el mariner coneix les illes.
I quan vaig sentir
que érem prop d’una anomenada
Patmos,
el desig em garfí
de fer-hi cap i d’apropar-me
a la cova sobscura.
Però no, com Xipre,
rica de fonts, o bé
alguna de les altres,
té manífica estada Patmos;

Gastfreundlich aber ist
Im ärmeren Hause
Sie dennoch
Und wenn vom Schiffbruch oder klagend
Um die Heimat oder
Den abgeschiedenen Freund
Ihr nahet einer
Der Fremden, hört sie es gern, und ihre Kinder,
Die Stimmen des heißen Hains,
Und wo der Sand fällt, und sich spaltet
Des Feldes Fläche, die Laute,
Sie hören ihn und liebend tönt
Es wider von den Klagen des Manns. So pflegte
Sie einst des gottgeliebten,
Des Sehers, der in seliger Jugend war

hospitalària és, però,
àdhuc en la més
pobra casa,
i si nàufrag o amb llàgrimes
per la pàtria o per
l’amic perdut s’hi apropa
un estranger,
l’escolta de bon grat, i les seves filles
les veus del bosc ardent,
i on l’arena s’engruna i es clivella
la crosta del camp, els sorolls
l’escolten i un ressó d’amor
respon als planys de l’home. Així acollí
una vegada l’estimat de Déu,
el vident, que en feliç joventut havia

Gegangen mit
Dem Sohne des Höchsten, unzertrennlich, denn
Es liebte der Gewittertragende die Einfalt
Des Jüngers und es sahe der achtsame Mann
Das Angesicht des Gottes genau,
Da, beim Geheimnisse des Weinstocks, sie
Zusammensaßen, zu der Stunde des Gastmahls,
Und in der großen Seele, ruhigahnend, den Tod
Aussprach der Herr und die letzte Liebe, denn nie genug
Hatt er von Güte zu sagen[175]
Der Worte, damals, und zu erheitern, da
Ers sahe, das Zürnen der Welt.
Denn alles ist gut. Drauf starb er. Vieles wäre
Zu sagen davon. Und es sahn ihn, wie er siegend blickte,
Den Freudigsten die Freunde noch zuletzt,

anat amb
el Fill de l’Altíssim, inseparable, perquè
estimà el Portador de tempestes la simplicitat
del deixeble i l’home atent
veié exacta la cara de Déu,
quan, al misteri del cep, de costat
seien, a l’hora del sopar, i pressentint
serenament en la gran ànima, el Senyor
parlà de la mort i de l’amor suprem,
perquè mai com llavors hagué prou
de dir paraules de bondat, i
asserenar, Ell, que la veia,
la ira del món. Perquè tot està bé. Després morí.
Molt hi hauria a contar-ne. I el veieren com, el Més Joiós, mirava
triomfant els amics encara a la fi,

Doch trauerten sie, da nun
Es Abend worden, erstaunt,
Denn Großentschiedenes hatten in der Seele
Die Männer, aber sie liebten unter der Sonne
Das Leben und lassen wollten sie nicht
Vom Angesichte des Herrn
Und der Heimat. Eingetrieben war,
Wie Feuer im Eisen, das, und ihnen ging
Zur Seite der Schatte des Lieben.
Drum sandt er ihnen
Den Geist, und freilich bebte
Das Haus und die Wetter Gottes rollten
Ferndonnernd über
Die ahnenden Häupter, da, schwersinnend,
Versammelt waren die Todeshelden,

tanmateix els punyí la tristesa
que ara es fes vespre, atònits,
perquè grans determinacions duien al cor
aquests homes, però els era dolç
viure sota el sol i no volien allunyar-se
de la cara del Senyor
ni de la pàtria. Els penetrava,
com foc al ferro, i els anava al costat
l’ombra de l’Estimat.
Per això els envià
l’Esperit, i és cert que trontollà
la casa i les tempestes de Déu s’abateren
de lluny tronant
sobre els caps plens d’averanys, quan, aclaparats,
eren junts els herois de la mort,

Itzt, da er scheidend
Noch einmal ihnen erschien.
Denn itzt erlosch der Sonne Tag,
Der Königliche, und zerbrach
Den geradestrahlenden,
Den Zepter, göttlichleidend, von selbst,
Denn wiederkommen sollt es,
Zu rechter Zeit. Nicht wär es gut
Gewesen, später, und schroffabbrechend, untreu,
Der Menschen Werk, und Freude war es[176]
Von nun an,
Zu wohnen in liebender Nacht, und bewahren
In einfältigen Augen, unverwandt
Abgründe der Weisheit. Und es grünen
Tief an den Bergen auch lebendige Bilder,

en aquella hora, quan, anant-se’n,
encara se’ls aparegué suna vegada.
Perquè llavors, el dia del sol,
el reial, s’apagà i Ell mateix rompé,
sofrint com un déu,
el ceptre radiant, perquè
havia de tornar al temps
degut. No hauria estat bé
més tard, i que de sobte hagués fet miques,
amb infidelitat, l’obra dels homes,
i ençà d’aleshores
el goig fou viure en nit fervent i preservar
en ulls senzills abismes immutables
de saviesa. I verdegen
al fons de le smuntanyes imatges vivents també,

Doch furchtbar ist, wie da und dort
Unendlich hin zerstreut das Lebende Gott.
Denn schon das Angesicht
Der teuern Freunde zu lassen
Und fernhin über die Berge zu gehn
Allein, wo zweifach
Erkannt, einstimmig
War himmlischer Geist; und nicht geweissagt war es, sondern
Die Locken ergriff es, gegenwärtig,
Wenn ihnen plötzlich
Ferneilend zurück blickte
Der Gott und schwörend,
Damit er halte, wie an Seilen golden
Gebunden hinfort
Das Böse nennend, sie die Hände sich reichten –

és terrible, però, com aquí i allà
infinitament Déu dispersa el que viu.
I ho és deixar les cares
dels amics estimats i anar-se’n
lluny, per les muntanyes, sol, on fou
reconegut
dues vegades
per tots l’Esperit del Cel; i no era profecia
però els agafà pels cabells, present,
quan, allunyant-se,
el Déu mirà de sobte enrera
i conjurant,
perquè restés, com en llibant d’or
lligat per sempre,
esmentant el maligne, es donaven les mans-

Wenn aber stirbt alsdenn,
An dem am meisten
Die Schönheit hing, daß an der Gestalt
Ein Wunder war und die Himmlischen gedeutet
Auf ihn, und wenn, ein Rätsel ewig füreinander,
Sie sich nicht fassen können
Einander, die zusammenlebten
Im Gedächtnis, und nicht den Sand nur oder
Die Weiden es hinwegnimmt und die Tempel
Ergreift, wenn die Ehre[177]
Des Halbgotts und der Seinen
Verweht und selber sein Angesicht
Der Höchste wendet
Darob, daß nirgend ein
Unsterbliches mehr am Himmel zu sehn ist oder
Auf grüner Erde, was ist dies?

Però llavors, quan mor
Aquell que fou
summament bellesa, que un miracle
era la seva figura, indicada pels celestes,
i quan, etern enigma per a cada un, no es poden
entendre els uns als altres
que en la memòria vivien
units, i no l’arena només
o els salzes arrabassa i els temples
captura, quan l’honor
del smidéu i dels seus
es dispersa i l’Altíssim mateix
aparta allà dalt
la seva cara perquè se’n va
al Cel o per la verda Terra cerca l’esguard
un immortal, ¿què és això?

Es ist der Wurf des Säemanns, wenn er faßt
Mit der Schaufel den Weizen,
Und wirft, dem Klaren zu, ihn schwingend über die Tenne.
Ihm fällt die Schale vor den Füßen, aber
Ans Ende kommet das Korn,
Und nicht ein Übel ists, wenn einiges
Verloren gehet und von der Rede
Verhallet der lebendige Laut,
Denn göttliches Werk auch gleichet dem unsern,
Nicht alles will der Höchste zumal.
Zwar Eisen träget der Schacht,
Und glühende Harze der Aetna,
So hätt ich Reichtum,
Ein Bild zu bilden, und ähnlich
Zu schaun, wie er gewesen, den Christ,

És el git del sembrador, quan arreplega
amb la pala el forment
i el llança enlaire, cap al clar, quan el bat a l’era.
El boll li cau als peus, però a la fi
arriba el gra, i no és res
dolent si algun se’n perd, i si
expira el so vivent
de la paraula, que també
l’obra divina s’assembla a la nostra, l’Altíssim
alhora no ho vol tot.
És cert, la mina porta ferro
i resines roents a l’Etna,
jo fóra ric així
per compondre una imatge
i semblantment veure com fou el Crist,

Wenn aber einer spornte sich selbst,
Und traurig redend, unterweges, da ich wehrlos wäre,
Mich überfiele, daß ich staunt und von dem Gotte
Das Bild nachahmen möcht ein Knecht –
Im Zorne sichtbar sah ich einmal
Des Himmels Herrn, nicht, daß ich sein sollt etwas, sondern
Zu lernen. Gütig sind sie, ihr Verhaßtestes aber ist,
Solange sie herrschen, das Falsche, und es gilt
Dann Menschliches unter Menschen nicht mehr.[178]
Denn sie nicht walten, es waltet aber
Unsterblicher Schicksal und es wandelt ihr Werk
Von selbst, und eilend geht es zu Ende.
Wenn nämlich höher gehet himmlischer
Triumphgang, wird genennet, der Sonne gleich,
Von Starken der frohlockende Sohn des Höchsten,

però si algun s’esperonava a si mateix
i amb veu trista, al llarg del camí, en veure’m indefens
se’m tirava al damunt, jo estupefacte, i que un esclau
pugui imitar la imatge de Déu-
visible en ira una vegada vaig veure
els Senyors del cel, no perquè jo sigui res,
ans per aprendre. Són benèvols, però el que avorreixen
més, mentre regnen, és la falsedat,
i que l’humà ja no compta entre els homes.
Perquè aquests no regeixen, ans regeix
el fat dels immortals i l’obra llur
erra sola i rabent es precipita a la fi.
I ñes que quan va més alt pel Cel
el seguici triomfal, com el sol
els forts aclamen l’exultant Fill de l’Altíssim,

Ein Losungszeichen, und hier ist der Stab
Des Gesanges, niederwinkend,
Denn nichts ist gemein. Die Toten wecket
Er auf, die noch gefangen nicht
Vom Rohen sind. Es warten aber
Der scheuen Augen viele,
Zu schauen das Licht. Nicht wollen
Am scharfen Strahle sie blühn,
Wiewohl den Mut der goldene Zaum hält.
Wenn aber, als
Von schwellenden Augenbraunen,
Der Welt vergessen
Stilleuchtende Kraft aus heiliger Schrift fällt, mögen,
Der Gnade sich freuend, sie
Am stillen Blicke sich üben.

una consigna, i vet aquí que la batuta
del cant apunta avall,
que res no és mesquí. Desperta Ell
els morts que encara no són presa
de l’escòria. Esperen, però, temorosos,
molts ulls mirar la llum. No volen
borronar sota el llamp penetrant
encara que el coratge, el freni
la brida d’or. Però quan en l’oblit
del món raja,
com de celles reblertes,
serena força lluminosa
de l’escriptura santa, poden,
exultant de la gràcia,
aplicar-se a l’esguard reposat.

Und wenn die Himmlischen jetzt
So, wie ich glaube, mich lieben,
Wie viel mehr Dich,
Denn Eines weiß ich,
Daß nämlich der Wille
Des ewigen Vaters viel
Dir gilt. Still ist sein Zeichen
Am donnernden Himmel. Und Einer stehet darunter
Sein Leben lang. Denn noch lebt Christus.[179]
Es sind aber die Helden, seine Söhne,
Gekommen all und heilige Schriften
Von ihm und den Blitz erklären
Die Taten der Erde bis itzt,
Ein Wettlauf unaufhaltsam. Er ist aber dabei. Denn seine Werke sind
Ihm alle bewußt von jeher.

I si als Celestes ara així
com ho crec, m’estimen, quant
molt més a Tu,
perquè una cosa sé,
i és que la voluntat
del Pare etern valores
molt. Silenciós i ferm
és el seu signe al Cel tonant. I a sota hi resta Un
tota la vida. Perquè Crist encara viu.
Però el sherois, fills Seus,
tots han vingut i les escriptures santes
d’Ell i el llamp expliquen
fins avui els actes de la Terra,
cursa irresistible. Ell, però, hi és present. Perquè les seves obres
conegudes li són des de sempre.

Zu lang, zu lang schon ist
Die Ehre der Himmlischen unsichtbar.
Denn fast die Finger müssen sie
Uns führen und schmählich
Entreißt das Herz uns eine Gewalt.
Denn Opfer will der Himmlischen jedes,
Wenn aber eines versäumt ward,
Nie hat es Gutes gebracht.
Wir haben gedienet der Mutter Erd
Und haben jüngst dem Sonnenlichte gedient,
Unwissend, der Vater aber liebt,
Der über allen waltet,
Am meisten, daß gepfleget werde
Der feste Buchstab, und Bestehendes gut
Gedeutet. Dem folgt deutscher Gesang.

Massa, massa temps fa
que l’honor dels celes roman invisible.
I és que gairebé a les palpentes
ens han de guiar i ultratjós
ens arrenca el cor un rampell violent.
Perquè cada Celeste vol sacrificis,
i l’oblit tan sols d’un
no ha dut mai cap bé.
Hem servit la mare Terra
i hem servit suara la llum del sol,
ignorants, però més que res plau
al Pare, que sobre tot
regna, que hom mantingui
la lletra dura i l’existent
ben interpretat. I el segueix el cant alemany.


[creu que hi ha un secret, que ell haurà intuït, com a poeta i que el porta als homes. [Crist com a bellesa] . Si l’escolten i el segueixen, tot anirà bé. Però jo m’atreviria a dir que abans de voler salvar els altres hom hauria de saber construir una vida raonablement bona, i estar bé amb un mateix]

Wie wenn am Feiertage. Hölderlin. 1800

Wie wenn am Feiertage, das Feld zu sehn,
Ein Landmann geht, des Morgens, wenn
Aus heißer Nacht die kühlenden Blitze fielen
Die ganze Zeit und fern noch tönet der Donner,
In sein Gestade wieder tritt der Strom,
Und frisch der Boden grünt
Und von des Himmels erfreuendem Regen
Der Weinstock trauft und glänzend
In stiller Sonne stehn die Bäume des Haines:

COM UN PAGÈS QUE AL MATÍ D’UN JORN DE FESTA…

Com un pagès que al matí d’un jorn de festa
va a veure el camp, quan han caigut
llamps refrescants tota la nit ardent
i lluny encara el tro ressona, el riu
torna de nou al seu llit, la terra
reverdeix amb més ufana,
el cep regala d’aigua joiosa
del cel i al sol calmós,
lluents, es drecen els arbres del bosc:

So stehn sie unter günstiger Witterung,
Sie die kein Meister allein, die wunderbar
Allgegenwärtig erzieht in leichtem Umfangen
Die mächtige, die göttlichschöne Natur.
Drum wenn zu schlafen sie scheint zu Zeiten des Jahrs
Am Himmel oder unter den Pflanzen oder den Völkern
So trauert der Dichter Angesicht auch,
Sie scheinen allein zu sein, doch ahnen sie immer.
Denn ahnend ruhet sie selbst auch.

així us esteu sota temps favorables,
vosaltres, que no pas un mestre, ans la meravellosa,
l’omnipresent educa en tendra abraçada,
la puixant, la divina, la bella Natura.
Per això, quan sembla que dorm certs temps de l’any
al cel o sota les plantes o els pobles, s’endola
també la cara dels poetes, sembla
que estiguin sols, però pressenten sempre.
I és que pressentint Ella també reposa.

Jetzt aber tagts! Ich harrt und sah es kommen,
Und was ich sah, das Heilige sei mein Wort.
Denn sie, sie selbst, die älter denn die Zeiten
Und über die Götter des Abends und Orients ist,
Die Natur ist jetzt mit Waffenklang erwacht,
Und hoch vom Äther bis zum Abgrund nieder
Nach festem Gesetze, wie einst, aus heiligem Chaos gezeugt,
Fühlt neu die Begeisterung sich,
Die Allerschaffende, wieder.

Però ja llostreja! Jo ho esperava i ho veia venir
i allò que veia venir, Sagrat!, que em sigui paraula;
i és que Ella, més antiga que el Temps
i per damunt dels déus del llevant i del ponent,
la Natura ja s’ha despertat amb fressa d’armes,
i, segons una llei inflexible, de les altures
de l’Èter fins les pregoneses de l’abisme, com antany, floreix de nou,
filla del Caos sagrat, aquella
que tot ho crea, la inspiració.

Und wie im Aug’ ein Feuer dem Manne glänzt,
Wenn hohes er entwarf; so ist
Von neuem an den Zeichen, den Taten der Welt jetzt
Ein Feuer angezündet in Seelen der Dichter.
Und was zuvor geschah, doch kaum gefühlt,
Ist offenbar erst jetzt,
Und die uns lächelnd den Acker gebauet,
In Knechtsgestalt, sie sind erkannt,
Die Allebendigen, die Kräfte der Götter.

I com un foc brilla als ulls d’un home,
quan esbossa projectes sublims,
així, de nou, amb els signes, els fets del món,
ara s’ha encès un foc a l’ànima dels poetes.
I allò que abans passà, bé que sentit a penes
només ara es pot veure,
i aquelles que menaven, somrients, els nostres camps,
talment esclaves, les reconeixem,
les que ho vivifiquen tot, les forces dels déus.

Erfrägst du sie? im Liede wehet ihr Geist
Wenn es der Sonne des Tags und warmer Erd
Entwächst, und Wettern, die in der Luft, und andern
Die vorbereiteter in Tiefen der Zeit,
Und deutungsvoller, und vernehmlicher uns
Hinwandeln zwischen Himmel und Erd und unter den Völkern
Des gemeinsamen Geistes Gedanken sind,
Still endend in der Seele des Dichters,

¿No saps qui són? Llur esperit alena a l’himne,
quan borrona del sol del dia i de la terra tèbia,
i, enlaire, les tempestes, i d’altres més forjades
a les profunditats del Temps,
més plenes de sentit i més perceptibles,
vagaregen entre Cel i Terra i entre els pobles.
Són els pensaments de l’esperit comú
que atenyen en silencia a l’ánima del poeta,

Daß schnellbetroffen sie, Unendlichem
Bekannt seit langer Zeit, von Erinnerung
Erbebt, und ihr, von heilgem Strahl entzündet,
Die Frucht in Liebe geboren, der Götter und Menschen Werk
Der Gesang, damit er beiden zeuge, glückt.
So fiel, wie Dichter sagen, da sie sichtbar
Den Gott zu sehen begehrte, sein Blitz auf Semeles Haus
Und die göttlichgetroffne gebar,
Die Frucht des Gewitters, den heiligen Bacchus.

que bruscament colpida, temps ha
avesada a l’infinit, tremola del record,
i, pel llamp sagrat encesa, neix
el seu fruit, fill de l’amor, obra dels homes i els déus, el cant,
per donar-ne testimoniatge.
Així, com diuen els poetes, quan ella, de cara,
volia veure el déu, el seu llamp caigué sobre la llar de Semelè
i l’escomesa divina engendrà
el fruit de la tempesta, el sagrat Bacus.

Und daher trinken himmlisches Feuer jetzt
Die Erdensöhne ohne Gefahr.
Doch uns gebührt es, unter Gottes Gewittern,
Ihr Dichter! mit entblößtem Haupte zu stehen,
Des Vaters Strahl, ihn selbst, mit eigner Hand
Zu fassen und dem Volk ins Lied
Gehüllt die himmlische Gabe zu reichen.
Denn sind nur reinen Herzens,
Wie Kinder, wir, sind schuldlos unsere Hände,

I per això beuen ara sense risc
els fills de la Terra, el foc del Cel.
Tanmateix, ens cal, sota les tempestes del déu,
romandre, oh poetes, amb el cap descobert,
aferrar amb les nostres mans el llamp del Pare,
i atansar al poble el present
celestial embolcallat sota el vel del cant.
Perquè només si som purs de cor,
com els nens, i innocents les nostres mans,

Des Vaters Strahl, der reine, versengt es nicht
Und tieferschüttert, die Leiden des Stärkeren
Mitleidend, bleibt in den hochherstürzenden Stürmen
Des Gottes, wenn er nahet, das Herz doch fest.
Doch weh mir, wenn von

Weh mir!

el llamp de Pare, el pur, no crema,
i profundament commòs, compartint les penes del més fort,
en les tempestats del déu que es precipiten de les altures
quan s’apropa, el cor, però, resta ferm.
Però, ai de mi! quan del

Ai de mi!

Und sag ich gleich,
Ich sei genaht, die Himmlischen zu schauen,
Sie selbst, sie werfen mich tief unter die Lebenden,
Den falschen Priester, ins Dunkel, daß ich
Das warnende Lied den Gelehrigen singe,
Dort

I si dic,

estic a punt de contemplar els Celestials
ells mateixos m’enfonsen sota els vivents, a mi,
fals sacerdot, a la fosca, perquè jo
canti el cant d’avís a qui el pugui copsar.
Allà


[ una poesia que anuncia la “salvació” que vindrà de la naturalesa bella i sagrada. Una versió diferent a l’arribada del MEssies dels cristians.] Heidegger fa notar que “en la seva paraula grega “fisis”, significa brostar en l’obert, encendre aqueixa il.luminació dins de la qual és com quelcom pot ocórrer en absolut… Tot el que apareix està traspassat de la irradiació de l’esperit: espiritualitzat. La Naturalesa espiritualitza tot com l’omnipresent i la creadora de tot. Ella mateixa és l'”animació”. Pot animar només perquè és “ànim”, “esperit. L’esperit és la unitat unificadora. Fa aparèixer la unió de tot el real en la seva conjunció. L’esperit, per això, és essencialment en els seus “pensaments”, l'”esperit comú”. És l’esperit en la manera de l’animació que incorpora tot el que es manifesta en la unitat de l’omnipresent.” [i sembla com si els poetes, amb el seu càntic, poden anticipar aquesta bellesa que ho impregna tot.]

Menons Klagen um Diotima. Hölderlin. 1800

1
Täglich geh ich heraus, und such ein Anderes immer,
Habe längst sie befragt, alle die Pfade des Lands;
Droben die kühlenden Höhn, die Schatten alle besuch ich,
Und die Quellen, hinauf irret der Geist und hinab,
Ruh erbittend; so flieht das getroffene Wild in die Wälder,
Wo es um Mittag sonst sicher im Dunkel geruht;
Aber nimmer erquickt sein grünes Lager das Herz ihm,
Jammernd und schlummerlos treibt es der Stachel umher.
Nicht die Wärme des Lichts und nicht die Kühle der Nacht hilft,
Und in Wogen des Stroms taucht es die Wunden umsonst.
Und wie ihm vergebens die Erd ihr fröhliches Heilkraut
Reicht, und das gärende Blut keiner der Zephire stillt,
So, ihr Lieben! auch mir, so will es scheinen, und niemand
Kann von der Stirne mir nehmen den traurigen Traum?

1
Surto un dia i un altre i és Altra cosa el que busco,
ja fa molt de temps que pregunto els camins del país;
sé la frescor dels cimals, allà dalt; i les fonts i les ombres;
vaga el meu cor de l’un a l’altre cantó
en cerca de calma i de pau; així corre la bèstia pels boscos,
allà on el guardava fins ara la fosca al migdia;
no reviscola el seu cor aquell jaç de verdor que hi tenia,
ni dorm i rondina quan sent a la pell el fibló;
no ajuda L’escalf de la llum ni hi ajuda la fresca nocturna
i banya debades les seves ferides al riu.
I així corn la terra és en va que lï abasta, joiosa, les herbes
que curen i el zèfir no calma la sang que Lí bull,
així, benaurats, sembla que a mi em succeeixi, i ningú
pot llevar-me del front aquest somni funest.

2
Ja! es frommet auch nicht, ihr Todesgötter! wenn einmal
Ihr ihn haltet, und fest habt den bezwungenen Mann,
Wenn ihr Bösen hinab in die schaurige Nacht ihn genommen,
Dann zu suchen, zu flehn, oder zu zürnen mit euch,
Oder geduldig auch wohl im furchtsamen Banne zu wohnen,
Und mit Lächeln von euch hören das nüchterne Lied.
Soll es sein, so vergiß dein Heil, und schlummere klanglos!
Aber doch quillt ein Laut hoffend im Busen dir auf,
Immer kannst du noch nicht, o meine Seele! noch kannst dus
Nicht gewohnen, und träumst mitten im eisernen Schlaf!
Festzeit hab ich nicht, doch möcht ich die Locke bekränzen;
Bin ich allein denn nicht? aber ein Freundliches muß
Fernher nahe mir sein, und lächeln muß ich und staunen,
Wie so selig doch auch mitten im Leide mir ist.

2
Sí! De res no serveix, déus de la mort, una súplica
o la brega amb vosaltres, burxar-vos, quan heu atrapat
i teniu aferrat i ben ferm sota el vostre domini aquest home
i tots plens de malícia el guardeu en la nit que esborrona;
ni tan sols no serveix suportar pacientment tal exili terrible
o escoltar amb un somriure les vostres cançons, assenyats.
Si cal que així sigui, no et salvis, llavors reposa en silenci.
Un to d’esperança ressona de dins del teu pit:
encara no pots abastar-ho, no pots avesar-t’hi, oh, anima
meva!, somnies colgat en un son tot feixuc.
No és festa per a mi, í, amb tot, en el front hi voldria corona;
i doncs, ¿no estic sol? Ho estic, però un signe amistós
ha de venir-me, de lluny, i he de somriure i sorprendre’m
en veure’m així de feliç, però voltat de dolor.

3
Licht der Liebe! scheinest du denn auch Toten, du goldnes!
Bilder aus hellerer Zeit, leuchtet ihr mir in die Nacht?
Liebliche Gärten, seid, ihr abendrötlichen Berge,
Seid willkommen und ihr, schweigende Pfade des Hains,
Zeugen himmlischen Glücks, und ihr, hochschauende Sterne,
Die mir damals so oft segnende Blicke gegönnt!
Euch, ihr Liebenden auch, ihr schönen Kinder des Maitags,
Stille Rosen und euch, Lilien, nenn ich noch oft!
Wohl gehn Frühlinge fort, ein Jahr verdrängt das andre,
Wechselnd und streitend, so tost droben vorüber die Zeit
Über sterblichem Haupt, doch nicht vor seligen Augen,
Und den Liebenden ist anderes Leben geschenkt.
Denn sie alle, die Tag und Jahre der Sterne, sie waren,
Diotima! um uns innig und ewig vereint;

3
Daurada lluor de l’amor!, que els morts, fins i tot, il•lumines!
Signes de temps amb més llum, que brilleu en la nit per a mi!
Jardins amatents, muntanyes vermelles del sol de la posta,
sigueu benvinguts; i vosaltres, camins encalmats del bosquet,
signes del goig celestial, i vosaltres, estels poderosos
que sovint, temps enrere, em lloàveu només amb l’esguard!
A vosaltres, no menys estimats, fills adorables d’un dia de maig,
roses callades i lliris, sovint us evoco!
Fuig el bon temps i tothora una anyada una altra l’expulsa,
canviant i bregosa, així passa el temps tot bramant
damunt el cap dels que moren, no pas per als ulls benaurats:
que els és atorgada una vida distinta als amants.
Els dies i els mesos i els anys dels planetes, plegats, Diotima!,
es troben per sempre al voltant de nosaltres, presents.

4
Aber wir, zufrieden gesellt, wie die liebenden Schwäne,
Wenn sie ruhen am See, oder auf Wellen gewiegt,
Niedersehn in die Wasser, wo silberne Wolken sich spiegeln,
Und ätherisches Blau unter den Schiffenden wallt,
So auf Erden wandelten wir. Und drohte der Nord auch,
Er, der Liebenden Feind, klagenbereitend, und fiel
Von den Ästen das Laub, und flog im Winde der Regen,
Ruhig lächelten wir, fühlten den eigenen Gott
Unter trautem Gespräch, in Einem Seelengesange,
Ganz in Frieden mit uns und kindlich allein.
Aber das Haus ist öde mir nun, und sie haben mein Auge
Mir genommen, auch mich hab ich verloren mit ihr.
Darum irr ich umher, und wohl, wie die Schatten, so muß ich
Leben, und sinnlos dünkt lange das Übrige mir.

4
Nosaltres, però, units i feliços, com cignes amics
que jeuen al llac o, bressats per les ones, contemplen
ficats dins de l’aigua els reflexos que brillen dels núvols de plata
i 1’oneig blau eteri per sota del seu navegar,
fem via, com ells, en la terra. Bufava, potent, tramuntana,
enemiga d’amants, principi de queixes; les fulles,
branques enllà s’envolaven, empeses pel vent i la pluja:
nosaltres somrèiem feliços, sentíem un déu cadascú,
fiats entre els mots; units els nostres esperits en un càntic,
en pau avinguts, alegres i sols com ínfants.
Ara la casa és tota deserta i m’han pres la mirada
dels ulls; en perdre-la a ella, tot jo m’he perdut.
Per això vaig errant i és segur que per sempre viuré com una ombra:
ja fa molt de temps que no trobo en cap cosa sentit.

5
Feiern möcht ich; aber wofür? und singen mit Andern,
Aber so einsam fehlt jegliches Göttliche mir.
Dies ists, dies mein Gebrechen, ich weiß, es lähmet ein Fluch mir
Darum die Sehnen, und wirft, wo ich beginne, mich hin,
Daß ich fühllos sitze den Tag und stumm wie die Kinder,
Nur vom Auge mir kalt öfters die Träne noch schleicht,
Und die Pflanze des Felds und der Vögel Singen mich trüb macht,
Weil mit Freuden auch sie Boten des Himmlischen sind,
Aber mir in schaudernder Brust die beseelende Sonne,
Kühl und fruchtlos mir dämmert, wie Strahlen der Nacht,
Ach! und nichtig und leer, wie Gefängniswände, der Himmel
Eine beugende Last über dem Haupte mir hängt!

5
Voldria fer festes… però, ¿a qui? Voldria cantar amb una colla;
tot sol, emperò, cm trobo esqueixat del diví.
Aquest és el crim que he comès, prou que ho sé, que un cruel malefici
em té tots els membres eixorcs í m’esguerra el camí,
malmeto els meus dies í em quedo callat, com les criatures;
només, de vegades, em brolla dels ulls un plor tot glaçat
i em torben les plantes del camp i el cant de 1’ocell que refila,
i em són, amb la seva alegria, missatge del cel.
Però el sol, que tot ho revifa, estèril i fred, ara ombreja
el meu pit que tremola talment com els raigs de la nit
Buit, convertit en no res, com parets de masmorra,
per sobre el meu cap el cel és un llast que afeixuga i res més.

6
Sonst mir anders bekannt! o Jugend, und bringen Gebete
Dich nicht wieder, dich nie? führet kein Pfad mich zurück?
Soll es werden auch mir, wie den Götterlosen, die vormals
Glänzenden Auges doch auch saßen an seligem Tisch,
Aber übersättigt bald, die schwärmenden Gäste,
Nun verstummet, und nun, unter der Lüfte Gesang,
Unter blühender Erd entschlafen sind, bis dereinst sie
Eines Wunders Gewalt, sie, die Versunkenen, zwingt,
Wiederzukehren und neu auf grünendem Boden zu wandeln. –
Heiliger Othem durchströmt göttlich die lichte Gestalt,
Wenn das Fest sich beseelt, und Fluten der Liebe sich regen,
Und vom Himmel getränkt, rauscht der lebendige Strom,
Wenn es drunten ertönt, und ihre Schätze die Nacht zollt,
Und aus Bächen herauf glänzt das begrabene Gold. –

6
Oh, joventut altrament coneguda, ¿hí haurà cap pregària
capaç de refer-te? ¿Hi haurà cap camí que m’hi porti de nou?
¿M’haurà de passar talment com a aquells infidels que en haver-se
assegut a les taules felices amb ull lluminós,
com hostes fanàtícs, aviat sadollats a vessar de les menges,
són ara callats i dessota del càntic de l’aire
reposen colgats sota un sòl en florida, fiats en 1’espera
que un signe del cel els obligui a tornar, els abissats,
a la terra per tal que caminin de nou sobre camps que verdegen?
Un hàlit sagrat s’expandeix, divinal, per les lúcides formes
quan fa revifalla la festa i els rius de 1’amor s’embraveixen,
quan brama el corrent ple de vida, tot ebri de cel,
i a baix tot ressona i la nit ofereix els béns preciosos,
i brilla en la llera dels rius el tresor enterrat.

7
Aber o du, die schon am Scheideweg mir damals,
Da ich versank vor dir, tröstend ein Schöneres wies,
Du, die Großes zu sehen und froher die Götter zu singen,
Schweigend, wie sie, mich einst stillebegeisternd gelehrt,
Götterkind! erscheinst du mir, und grüßest, wie einst, mich,
Redest wieder, wie einst, höhere Dinge mir zu?
Siehe! weinen vor dir, und klagen muß ich, wenn schon noch
Denkend edlerer Zeit, dessen die Seele sich schämt.
Denn so lange, so lang auf matten Pfaden der Erde
Hab ich, deiner gewohnt, dich in der Irre gesucht,
Freudiger Schutzgeist! aber umsonst, und Jahre zerrannen,
Seit wir ahnend um uns glänzen die Abende sahn.

7
Tu, però, que quan jo defallia als camins que s’encreuen,
més alta bellesa em mostraves, com ara un consol;
tu, que vas ensenyar-me el sublim amb callat entusiasme,
i a cantar més joiós els meus dies, callat, com són ells,
filla dels déus!, ¿no tornaràs fins a mi, a saludar-me?,
¿no parlaràs de bell nou del més gran, com vas fer?
Mira com he de plorar davant teu i queixar-me, encara
que pensi, amb vergonya, en els dies tan nobles passats.
Molt, certament, t’he buscat pels camins desolats de la terra;
de tu acostumat, t’he buscat sense guia pertot;
feliç esperit que preserves! Ha estat endebades; molts d’anys
han passat d’ençà que miràvem les tardes radiants, amb anhel.

8
Dich nur, dich erhält dein Licht, o Heldin! im Lichte,
Und dein Dulden erhält liebend, o Gütige, dich;
Und nicht einmal bist du allein; Gespielen genug sind,
Wo du blühest und ruhst unter den Rosen des Jahrs;
Und der Vater, er selbst, durch sanftumatmende Musen
Sendet die zärtlichen Wiegengesänge dir zu.
Ja! noch ist sie ganz! noch schwebt vom Haupte zur Sohle,
Stillherwandelnd, wie sonst, mir die Athenerin vor.
Und wie, freundlicher Geist! von heitersinnender Stirne
Segnend und sicher dein Strahl unter die Sterblichen fällt,
So bezeugest du mirs, und sagst mirs, daß ich es andern
Wiedersage, denn auch andere glaubten es nicht,
Daß unsterblicher doch, denn Sorg und Zürnen, die Freude
Und ein goldener Tag täglich am Ende noch ist.

8
A tu solament, heroïna, la llum que irradies preserva en la llum,
i la teva paciència et fa viva, oh., bondat!;
que mai no estàs sola; t’escorta la colla de jocs d’ínfantesa,
i floreixes, descanses voltada de roses tot 1’any.
I és el Pare, ell mateix í no altre, amb 1’alè tot dolçor de les Muses
qui et porta una tendra, amorosa cançó de bressol.
És aquí! Del cap fins als peus jo la veig davant meu,
ben entera, suspesa, com sempre callada, la noia d’Atenes.
Esperit amical!, que així com el raig del teu front amb senderi
beneeix amb fermesa i s’escampa entre els pobres mortals,
així m’anuncies, i ho dius per tal que els altres ennovi
-aquells, fins i tot, descreguts, que no volen tenir-ne ni esment-
com és d’immortal l’alegria, molt més que el neguít i 1’enuig,
i que un día hi ha d’or, al final, coronant tots els dies.

9
So will ich, ihr Himmlischen! denn auch danken, und endlich
Atmet aus leichter Brust wieder des Sängers Gebet.
Und wie, wenn ich mit ihr, auf sonniger Höhe mit ihr stand,
Spricht belebend ein Gott innen vom Tempel mich an.
Leben will ich denn auch! schon grünts! wie von heiliger Leier
Ruft es von silbernen Bergen Apollons voran!
Komm! es war wie ein Traum! Die blutenden Fittiche sind ja
Schon genesen, verjüngt leben die Hoffnungen all.
Großes zu finden, ist viel, ist viel noch übrig, und wer so
Liebte, gehet, er muß, gehet zu Göttern die Bahn.
Und geleitet ihr uns, ihr Weihestunden! ihr ernsten,
Jugendlichen! o bleibt, heilige Ahnungen, ihr
Fromme Bitten! und ihr Begeisterungen und all ihr
Guten Genien, die gerne bei Liebenden sind;
Bleibt so lange mit uns, bis wir auf gemeinsamem Boden
Dort, wo die Seligen all niederzukehren bereit,
Dort, wo die Adler sind, die Gestirne, die Boten des Vaters,
Dort, wo die Musen, woher Helden und Liebende sind,
Dort uns, oder auch hier, auf tauender Insel begegnen,
Wo die Unsrigen erst, blühend in Gärten gesellt,
Wo die Gesänge wahr, und länger die Frühlinge schön sind,
Und von neuem ein Jahr unserer Seele beginnt.

9

Així doncs, celestials!, us en dóno les gràcies. Ja brollen de nou
els precs de qui us canta, d’un pit més lleuger i encalmat,
com llavors, en el temps que m’estava als cimals solellosos amb ella;
un déu, des de dintre del temple, ara parla i em mou.
Viuré! Els camps ja verdegen! Talment com de lira sagrada,
ressonen i em criden els cims argentats d’Apol•ló.
Vine! Haurà estat com un somni! Les ales que estaven ferides
ja tenen salut, 1’esperança ben jove reneix.
Molta grandesa ens espera a tots dos, que n’hi ha molta, i aquell
que talment va estimar, enfila la via dels déus.
I feu-nos costat, vosaltres, hores sagrades, solemnes,
joves per sempre! Quedeu-vos, presagis sagrats
i precs pietosos! Quedeu-vos, vosaltres, que sou entusiasme
i els genis amables, que us plau de restar amb els amants.
Quedeu-vos al nostre costat fins al dia que en terra comuna
-allà on els feliços esperen tranquils retornar fins a baix,
on viuen les àguiles i on són els estels, emissaris del Pare,
on viuen les Muses, el lloc d’on provenen herois i amadors
­puguem retrobar-nos plegats; o aquí, en aquesta illa amb rosada,
on els nostres, per fi, floriran envoltats de jardins,
on el càntic és cert i perdura tothora el bon temps amb ufana,
i un any recomença, en les ànimes nostres, tot nou.

Rousseau, fragment. Hölderlin. 1800

Wie eng begrenzt ist unsere Tageszeit.
Du warst und sahst und stauntest, schon Abend ists,
Nun schlafe, wo unendlich ferne
Ziehen vorüber der Völker Jahre.

Què tan limitada és la nostra hora del dia.
Vas ser, vas veure, et vas meravellar, i ja el vespre
ara dorms, on sense parar
s’escolen els anys dels pobles.

No volveré a ser joven. Jaime Gil de Biedma. 1968

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde ­
como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos ­
envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

A7 33 La terrassa

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreriaLa terrassa   |    Sortir de casa, el garatge


Aquí hi pujo a “saludar” les plantes i els peixos, escombrar, collir bledes, llegir poesia, estudiar amb l’ordinador. Bona part del temps és per mantenir el jardí, podar, reomplir les basses, substituir alguna planta que s’ha mort, i també refer el rec, contenidors … a vegades sembla que hi estigui més temps treballant que no pas vivint-hi.


DISSENY

620 d’ample. 234 de cobert, 7×75 de zona de jardí.

Quan estaven acabant el pis i pensava com enjardinar la terrassa se’m va acudir la idea de fer uns contenidors mòbils en les formes del tangram de manera que el paisatge es pogués reconfigurar. La terrassa tindria un espai més recollit sota una pèrgola, i tres jocs de tangram: aquàtic i jardí formal, cactus i hort, i bosc mediterrani.

En els primers esbossos hi ha el somni d’una cabana del te mòbil, amb llar de foc inclosa. Una de les pèrgoles havia de tenir les sinusoidals de Gaudí. Després es va concretar en el que era possible. Vam encarregar al fuster els llistons de les parets dels contenidors i després de descartar que un ferrer ens fes l’estructura, que seria molt car, la vaig fer jo amb galvanitzat, tela de galliner i arpillera.

N’estava tan satisfet que vaig arrbar a enviar el projecte a un despatx de paisatgistes per participar al Chelsea Flower Show (pdf). No em van respondre.

Les rodes no eren barates. Durant els primers anys encara es movia tot però després es van anar rovellant.

Inicialment vaig muntar el rec amb un temporitzador i una electrovàvula. Després en vaig fer dos, per tenir dos ritmes de rec, un segon pels bonsais i les plantes dels balcons. He tornat a tenir-ne només un, ara amb un programador més simple, i he eliminat les plantes dels balcons després que no aconseguia que regués prou sense inundar el balcó de la veïna.


Espai 1: Taula i armari sota les pèrgoles.

La idea inicial era que les pèrgoles i les mampares també fossin mòbils. Un parell d’elles tenen llistons per que es poguessin  convertir en grans taules. No ho han estat mai però han determinat un disseny lleuger. Pretenia que una part quedés coberta per un gessamí però no ha crescut amb prou força. Vaig fer un armari per desar tot el material del jardí i una barbacoa. He afegit unes jardineres a la paret per tenir com una cascada verda d’heura. Vaig  unes jardineres petites que s’inserien a la pèrgola, per fer com un jardí penjant, però no vaig aconseguir que les plantes duressin. Vaig fer unes làmpades que s’inserien a dalt que van funcionar durant uns anys. Ara en tinc una que és com un prestatge verd. És com una habitació a l’aire lliure. No he aconseguit fer créixer adequadament les hortènsies. Des de 2021 a l’estiu hi munto una banyera i a les tardes sufocants m’hi refresco mentre escolto una música suau. Amb una antena wifi puc captar el senyal de casa i a l’estiu m’hi trasllado a estudiar als matins. De tant en tant faig una barbacoa. Heura, hortènsies, tuies, gingko, cactus i lleteresa grega,  gessamí, glicina.


Espai 2: El bosc i els camps

El bosc mediterrani: pi, romaní, farigòla, marfull, cirerer d’arboç, ginebró. La majoria són plantes que vaig recollir del bosc a Solius. Se’m va morir una alzina surera preciosa i l’últim bruc que m’havia arrelat, i que cada hivern floria.

Als dos triangles grans vaig intentar durant anys que hi visquessin flors salvatges, com les roselles o les que es troben als marges dels camins. En un s’hi han aclimatat les lleterasses (Euphorbia)  que vaig portar de l’illa d’hydra a Grècia. A més s’han reproduït a altres llocs de la terrassa. M’ha crescut una figuera que jo no vaig plantar. A l’altre triangle hi he acabat plantant espígols i hi tinc un ametller que m’alegra l’hivern quan floreix a finals de gener.


Espai 3: L’aigua i magnòlia

Si es pot, tot jardí ha de tenir aigua, un estany, una bassa. Hi ha tres contenidors amb papirus i nenúfars, acompanyats de bambús i un arbre de ribera, que durant anys va ser un pollancre i quan es va morir el vaig substituir per un Liquidàmbar, una mena d’auró procedent d’Amèrica amb fulles que a la tardor es tornen grogues tot i que aquí no fa gaire fred.

Sempre hi he tingut peixos vermells, que he anat substituïnt quan a vegades se’m morien. No només perquè m’agraden sinó per prevenir que hi criin osquits. He hagut de cobrir les basses, primer amb ràfia i ara amb uns bastidors de tela de galliner per impedir que hi vinguin a beure tots els coloms del barri. Amb una petita bomba puc posar en marxa un sortidor i escoltar el murmuri de l’aigua. Aquí aixeco la mirada del llibre i miro els peixos com es passegen sota les fulles de nenúfar. Escolto el raig d’aigua que salta a la meva esquerra. A la dreta tinc una mata de farigola i una de romaní. Puc tocar les fulles amb els dits i

Al triangle hi volia fer un petit paisatge geomètric amb una magnòlia, dos boixos retallats a banda i banda i a davant les formes del tangram. No me n’he sortit amb els boixos i tampoc he pogut fer del tot les formes del Tangram. Hi ha dos triangles de pitosporum japonica entre els quals hi ha cebes de nadales de Solius que alguns anys floreixen.


Espai 4: L’hort i el margalló

El paisatge de les platges i el Garraf, un margalló, cactus. L’horta amb el llimoner i taronger que em va regalar la Nathalie el 2001 pel balcó de Ciudad Real, i que han sobreviscut un parell de sequeres i que algun any han donat fruit, una olivera de la que he pogut fer un parell de  pots, bledes que m’alimenten tot l’any, i a l’estiu tomaqueres.


Tangrams

Durant un temps movia a vegades els contenidors, abans que les rodes es rovellessin. Per tenir més paisatges vaig fer dos tangrams més, una quarta part més petits. Un és de coníferes i em dóna el paisatge d’un bosc. L’altre és de molsa  còdols. Fa molts anys que m’atrau la molsa, especialment després de veure els jardins del Japó. També ve a ser com un paisatge de turons verds. Moltes vegades se m’ha assecat i l’he renovat amb molses que agafava de la muntanya. Vaig encarregar a la Mercè les peces d’un tangram més petit i em va fer una obra d’art que ara tinc amb bonsais de bedoll, alzina surera i pins. Els tres tangrams tenen un contenidor amb aigua. Primer els vaig encarregar en metall i quan se’m va rovellar vaig fer-los de formigó amb uns motlles de fusta. Recentment se’m va trencar el de la molsa i he aprofitat un recipient de vidre. De tant en tant em disposo els tangrams en diferents formes al meu voltant.

Espècies catalogades.

Il·luminació de nit


Oníric, altres terrasses possibles

Stevens, Wallace. 1879-1955

[esborrany]  Poesia


Wallace Stevens (October 2, 1879 – August 2, 1955) was an American modernist poet. He was born in Reading, Pennsylvania, educated at Harvard and then New York Law School, and spent most of his life working as an executive for an insurance company in Hartford, Connecticut. He won the Pulitzer Prize for Poetry for his Collected Poems in 1955.

Stevens’s first period of writing begins with the 1923 publication of Harmonium, followed by a slightly revised and amended second edition in 1930. His second period occurred in the 11 years immediately preceding the publication of his Transport to Summer, when Stevens had written three volumes of poems including Ideas of Order, The Man with the Blue Guitar, Parts of a World, along with Transport to Summer. His third and final period began with the publication of The Auroras of Autumn in the early 1950s, followed by the release of his Collected Poems in 1954, a year before his death.

 

PDF: Wallace Stevens Journal 17, Eleanor Cook A Reader’s Guide to Wallace Stevens.
Calibre: Paul Mariani, The Life of Wallace Stevens. Poesía reunida. Notas para una ficción suprema. Opus posthumous.

An einer Verlobte. 1800

(fragment)

Nein, ihr Geliebten! nein, ich beneid euch nicht!
Unschädlich, wie vom Lichte die Blume lebt,
So leben, gern vom schönen Bilde
Träumend, und selig und arm, die Dichter.

No, estimats! no us envejo!
Inofensiu, com la flor que viu de la llum
així viuen d’imatges belles
somiant i benaurats i pobres, els poetes.

An einem Baum. 1798

( Fragment)

und die ewigen Bahnen
Lächelnd über uns hin zögen die Herrscher der Welt,
Sonne und Mond und Sterne, un auch die Blitze der Wolken
Spielten, des Augenblicks feurige Kinder, um uns;

en les seves òrbites eternes
somrient passen damunt nostre els senyors del món,
el sol, la lluna i les estrelles, i també els llampecs dels núvols
fills daurats de l’instant, jugaven al voltant nostre.


Abendphantasie. 1799

Vor seiner Hütte ruhig im Schatten sitzt
Der Pflüger, dem Genügsamen raucht sein Herd.
Gastfreundlich tönt dem Wanderer im
Friedlichen Dorfe die Abendglocke.

Davant la cabana, tranquil a l’ombra reposa
el pagès, mentre fumeja el seu humil fogó,
i el toc amic de la campa del vespre
acull el caminant.

Wohl kehren itzt die Schiffer zum Hafen auch,
In fernen Städten, fröhlich verrauscht des Markts
Geschäftger Lärm; in stiller Laube
Glänzt das gesellige Mahl den Freunden.

També els mariners tornen cap el port.
A les ciutats lluny, alegrement s’apaga als mercats
la fressa dels negocis, en un tranquil pergol
L’àpat convivencial brilla per als amics.

Wohin denn ich? Es leben die Sterblichen
Von Lohn und Arbeit; wechselnd in Müh’ und Ruh
Ist alles freudig; warum schläft denn
Nimmer nur mir in der Brust der Stachel?

On aniré jo? Viuen els mortals
del sou i la feina, i són feliços
alternant esforç i repòs, perquè doncs
només em punxa a mi al pit l’agulló?

Am Abendhimmel blühet ein Frühling auf;
Unzählig blühn die Rosen und ruhig scheint
Die goldne Welt; o dorthin nimmt mich,
Purpurne Wolken! und möge droben

La primavera floreix al cel del vespre;
Les roses floreixen innombrables i semblen tranquil·les
El món daurat; o allà em porta
Núvols porpres! i pot amunt

In Licht und Luft zerrinnen mir Lieb’ und Leid! –
Doch, wie verscheucht von töriger Bitte, flieht
Der Zauber; dunkel wirds und einsam
Unter dem Himmel, wie immer, bin ich –

L’amor i la pena es fonen en la llum i l’aire. –
Tot i així, com si fos foragitat per una petició insensata, fuig
La màgia; es fa fosc i solitari
Sota el cel, com sempre, estic …

Komm du nun, sanfter Schlummer! zu viel begehrt
Das Herz; doch endlich, Jugend! verglühst du ja,
Du ruhelose, träumerische!
Friedlich und heiter ist dann das Alter.

Vens ara, suau somni! massa buscat
El cor; finalment, joventut! et cremes
Ets inquiet, somiador!
La vellesa és tranquil·la i alegre.

Ehmals und jetzt. 1798

In Jüngern tagen war ich des Morgens froh,
Des Abends weint ich; jetzt, da ich älter bin,
Beginn ich zweifelnd meinen Tag, doch
Heilig und heiter ist mir sein Ende.

Els dies joves estava content al matí,
Als vespres plorava; ara, que soc més gran,
començo el dia dubtant, però
santa i serena m’és la seva fi.

Da ich ein Knabe war… 1798

Da ich ein Knabe war,
Rettet’ ein Gott mich oft
Vom Geschrei und der Rute der Menschen,
Da spielt ich sicher und gut
Mit den Blumen des Hains,
Und die Lüftchen des Himmels
Spielten mit mir.

Quan jo era un noi
Un déu em salvà sovint
De la fressa i la vara dels homes.
Llavors jo jugava Confiat i bo
Amb les flors del boscatge
I els oratjols del cel
Jugaven amb mi.

Und wie du das Herz
Der Pflanzen erfreust,
Wenn sie entgegen dir
Die zarten Arme strecken,

So hast du mein Herz erfreut,
Vater Helios! und, wie Endymion,
War ich dein Liebling,
Heilige Luna!

I tal com tu el cor
De les plantes alegres,
Quan elles cap a tu
Els dolços braços estenen,

Tu has alegrat el meu cor.
Pare Sol!, i com Endimió
Jo era el teu predilecte,
Càndida Lluna!

O all ihr treuen
Freundlichen Götter!
Daß ihr wüßtet,
Wie euch meine Seele geliebt!

Zwar damals rief ich noch nicht
Euch mit Namen, auch ihr
Nanntet mich nie, wie die Menschen sich nennen,
Als kennten sie sich.

Oh tots vosaltres, déus
Fidels i amorosos!
Si sabéssiu
Com us ha estimat la meva ànima!

Poc llavors us cridava
Jo encara pel nom, tampoc
Vosaltres m’anomenàveu
Mai, com els altres homes entre ells s’anomenen,
Com si es coneguessin.

Doch kannt’ ich euch besser,
Als ich je die Menschen gekannt,
Ich verstand die Stille des Aethers,
Der Menschen Worte verstand ich nie.

Mich erzog der Wohllaut
Des säuselnden Hains
Und lieben lernt’ ich
Unter den Blumen.

Im Arme der Götter wuchs ich groß.

Però us coneixia Millor
que no pas els homes Jo hagi mai conegut!
Jo entenia el silenci de l’èter,
El mot de l’home no l’he entès mai.

M’ha criat l’harmonia
Del murmuriós boscatge,
I he après d’estimar
Entre les flors.

En braços dels déus m’he fet gran.

C

Les meves paraules


1ca* m Gos.

2ca [ca, can, cal] cont A casa de. Vés a ca l’adroguer a comprar farina. Tenim hora a cal dentista. A Can Joan s’hi fan les millors paelles de la costa.

3ca interj Expressa desacord. —Et sembla que ho encomanem al Pere. —Ca, home, ho espatllaria tot! I ca! Ca, barret!

cabal m Quantitat d’un fluid que s’escola, en relació al temps. El cabal d’un riu.

cabanya [var.: cabana] f Refugi provisional, barraca. La cabanya del pastor.

cabàs [pl. -assos] m Recipient ample i flexible amb nanses per transportar material. Abocaven la terra a cabassos.

cabdal adj D’allò més. El començament de les coses té una importància cabdal.

cabdell m Forma que pren un fil embolicat sobre ell mateix. Un cabdell de llana.

cabell m 1 Cada un dels pèls del cap. Hi ha un cabell a la sopa. Té bastants cabells blancs. 2 Conjunt dels cabells. Té un cabell aspre.

cabellera f Mata de cabells. Tenia una cabellera llarga i sedosa.

cabina f 1 Petit compartiment tancat, de diferents usos. Una cabina de telèfons. La cabina d’un camió. 2 Compartiment dormitori d’una nau. El passatge inclou una cabina amb bany.

cable m Conjunt de fils trenats. Els cables de la llum, del telèfon. El cable d’un telecadira.

cabot* m Larva de granota: capgròs.

cabota f Part ampla d’un clau oposada a la punta.

cabra f 1 Mamífer de pèl generalment fosc, amb banyes. Un ramat de cabres. 2 Cranc de mar gros i pelut.

cabre [var.: caber] v intr i règ Poder ser contingut (en). Amb una mica d’esforç, hi cabrem tots.

cabrit, cabrida m i f Petit de la cabra.

cabuda f Capacitat. La caixa de la camioneta té poca cabuda.

caca [fam.] f Excrement. A terra hi havia una caca de gos. El menut diu que té caca.

caça f El fet de caçar; conjunt d’animals que poden ser caçats. Vivien de la caça i de la pesca. En aquell bosc hi ha molta caça.

caçador, -a 1 adj Que caça. El lleopard i l’àguila són animals caçadors. 2 m i f Persona que es dedica a la caça. Ja han arribat els caçadors.

caçadora f Jaqueta curta i cenyida a la cintura.

caçar v tr 1 Capturar animals salvatges. Han sortit a caçar conills. 2 [p. ext.] Han sortit a caçar caragols.

cacau m Arbre tropical que fa un fruit del mateix nom, amb el qual es fa la xocolata.

cacauet m Planta de climes secs que fa un fruit del mateix nom que es menja generalment torrat.

cacera f Partida organitzada de caça, acció de caçar. Diumenge aniran de cacera.

cactus m Planta de tronc carnós amb les fulles en forma d’espines.

cada det Indica distribució. Cada casa tenia un jardinet a l’entrada. Vénen cada dijous. Cada u és com és. Cada una de nosaltres ens comprometem a ajudar-te tant com puguem.

cadascú pron Cada persona, cada u. Cadascú ha de ser responsable d’ell mateix.

cadascun, -a det Cada un, cada una [indica distribució]. Va saludar a cadascuna de les companyes.

cadàver m Cos d’una persona morta. Els bombers rescataven els cadàvers de sota la runa.

cadell, cadella m i f Petit de la gossa i d’altres mamífers com la lleona, la lloba, l’óssa, etc.

cadena f 1 Lligam metàl.lic format per peces que van enllaçades. Ha deixat la moto lligada amb una cadena. Si glaça, haurem de posar les cadenes al cotxe. La cadena d’una bicicleta. 2 Nom d’altres coses, fets o processos que recorden una cadena. Una cadena de muntanyes. Una cadena musical. Treball en cadena.

cadenat m Tanca amb una barreta en forma de U que entra a pressió dins del pany. Ha fermat la moto amb cadena i cadenat.

cadernera f Ocell cantor, de colors variats.

cadira f 1 Seient, generalment amb quatre potes i amb respatller. 2 Nom donat a altres seients similars, amb alguna variant. Una cadira de tisora. Una cadira de rodes.

caduc, -a adj Que ha perdut la força, que està destinat a desaparèixer. Un vell caduc. Arbres de fulla caduca. Una associació caduca.

cafè m Arbre tropical amb les llavors del qual es fa una beguda, anomenada també cafè. Un cafè exprés. Un cafè amb llet.

cafetera f Aparell per fer el cafè; recipient per servir-lo. Una cafetera italiana.

cafeteria f Establiment on serveixen cafè i alguns menjars.

cagar v intr Fer de ventre.

caiguda f El fet de caure. Va fer una caiguda espectacular.

caiman m Rèptil americà semblant al cocodril.

caire m 1 Vora d’un desnivell. El caire de la taula. El caire d’un precipici. 2 Aspecte. Aquell tumor tenia un caire no gaire bo.

caixa f 1 Recipient, generalment per al transport. Una caixa de taronges. Una caixa de morts. 2 Receptacle tancat de diferents formes i usos. La caixa de canvis. La caixa negra d’un avió. La caixa d’un instrument musical. 3 Receptacle, establiment, relacionats amb el diner. La caixa forta. Passeu a pagar per caixa. Una caixa d’estalvis.

caixer, caixera m i f Persona encarregada de la caixa d’un establiment. Al supermercat hi havia fins a sis caixeres.

caixó m Recipient més petit que una caixa, generalment sense tapadora, de diferents usos. El caixó dels retalls, de les escombraries, de les joguines.

cala f Entrada de mar en una costa brava. La cala En Blanes és prop de Ciutadella.

calabruix* m Calamarsa.

calaix m Caixó d’un moble, que es pot estirar. Els calaixos d’un armari.

calaixera f Moble de calaixos: *còmoda.

calamar [var.: calamars] m Mollusc de cos allargat, amb vuit braços i dos tentacles. Calamars a la romana.

calamarsa f Precipitació de granets de glaç: *calabruix, *granís.

calamitat f 1 Desgràcia gran. Aquelles inundacions van ser una calamitat. 2 [hip.] Fuig d’aquí, calamitat!

calàpet* m Amfibi més gros que la granota: gripau.

calavera f Esquelet del cap d’una persona.

calb, -a [var. fam.: calbo] adj i m i f Que li ha caigut el cabell. S’ha quedat calb.

calç f Substància blanca que s’obté de la roca calcària. Calç viva. Han donat una capa de calç a l’eixida.

calça *1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: mitja. 2 calces [var.: calcetes] f pl Peça de roba interior femenina que cobreix les anques: *bragues. 3 Pantalons. Unes calces de vellut. *4 fer calça loc verb Teixir fil o llana amb unes agulles especials: fer mitja.

calçada f Part d’un carrer per on circulen els vehicles.

calçador m Estri que ajuda a fer entrar el calçat.

calcar v tr Copiar un model bo i resseguint-lo. Calcar un mapa.

calçar 1 v tr Posar un calçat. Calça el menut, que ell tot sol no en sap. 2 v tr i intr Dur un calçat. Calçava sabates de xarol. Quin número calces? 3 calçar-se v pron i tr Posar-se un calçat. No em puc calçar aquestes botes tan altes.

calcari, -ària 1 adj Dit de la roca que conté calci. 2 calcària f Roca calcària.

calçat [var.: *calcer] m Nom genèric de les peces que duem als peus per caminar. Una botiga de calçat. No sé quin calçat posar-me per anar a ballar.

calcetí* m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: mitjó.

calci m Element que apareix en la natura formant combinacions i és indispensable per formar i enfortir els ossos.

calçons* m pl 1 Pantalons. 2 calçons blancs Peça de roba interior masculina que cobreix les anques: calçotets.

calçotets m pl Peça de roba interior masculina que cobreix les anques: *calçons blancs. Duia calçotets llargs fins a mitja cuixa.

càlcul 1 m Operació matemàtica. Exercicis de càlcul mental. 2 càlculs m pl Previsions. Segons els meus càlculs, estan a punt d’arribar.

calculadora f Màquina per fer operacions de càlcul.

calcular v tr 1 Fer operacions de càlcul. Han calculat la capacitat del dipòsit. 2 Fer previsions. Calculaven que ja no vindria.

caldera f Recipient gran per escalfar aigua, de diferents aplicacions. La caldera de la calefacció. Les calderes d’un vaixell.

caldo m Substància líquida que queda després de bullir aliments de mena diversa, brou. Caldo de gallina, de peix. Caldo vegetal.

caldre [var.: caler] 1 v intr [conjugat només en 3a. persona] Ser necessari, imprescindible, convenir. Ja cal que us espavileu! No cal que l’aviseu. Si cal, ja hi vaig jo. 2 v aux Caldrà fer-ho ben aviat. No calia pas afanyar-se tant.

calefacció f Sistema per escalfar un edifici, un habitatge. A casa hi ha calefacció central.

calendari m Taula on hi ha impresa la distribució de l’any en mesos, setmanes i dies. Per Cap d’Any, totes les caixes i bancs regalen calendaris.

calent, -a adj Que ha agafat calor, que deixa anar calor. L’estofat és massa calent. La verdura encara està calenta. Està calent de febre.

calibre m Diàmetre interior d’un cilindre buit. Un canó de gros calibre.

càlid, -a adj Habitualment calorós. Un clima càlid.

caliu m 1 Brases i cendra que queden d’un foc. S’escalfaven al caliu de la llar. 2 al caliu loc adv Cuit al caliu. Pomes al caliu. 3 [fig.] Ambient cordial i d’entesa. En aquella família hi trobaràs caliu.

callar v intr No parlar; deixar de parlar. El van interrogar una estona llarga, però ell va callar. Quan es va sentir aquell terrabastall, tothom va callar.

callat, -ada adj Que parla poc, silenciós. El seu germà és molt xerraire, però ella és molt callada. Presenciaven callats el dolor d’aquella gent.

cal.ligrafia f Model d’escriptura. Escriu amb una cal.ligrafia força entenedora.

calma f Quietud, lentitud, tranquil.litat. La calma de la mar. Tot ho fan amb calma. Quina calma que es respira en aquesta casa!

calmar v tr Fer menys viu. Unes pastilles que calmen el dolor. Estaven molt empipats, però els va poder calmar.

calor f Energia que es manifesta amb un augment de la temperatura. Al juliol fa molta calor.

caloria f Unitat d’energia. Una dieta baixa en calories.

calorós, -osa adj Que fa sentir la calor. Un setembre calorós.

calúmnia f Acusació greu i falsa. Dir que havia estafat els socis va resultar una calúmnia.

cama f Cada una de les extremitats inferiors en les persones, especialment la part que va del genoll al turmell.

camal [var.: *cama f] m Cada una de les peces d’un vestit que cobreixen les cames. Els camals d’uns pantalons.

camaleó m Rèptil que pot canviar el color de la pell.

camàlic m Persona que transporta càrrega a coll.

camamilla [var.: *camamil.la] f Herba medicinal molt utilitzada en infusions.

cambrer, cambrera m i f Persona que serveix en un establiment de begudes o de menjars, o que està al càrrec de les habitacions en un hotel, un vaixell, etc.

camell, camella m i f 1 Mamífer que té una o dues gepes dalt del llom. 2 [fig.] Traficant de droga a la menuda.

càmera [var.: cambra] f Aparell de gravar imatges. Una càmera de televisió, de vídeo, de cine. Una càmera fotogràfica.

fer la cameta* loc verb Posar la cama davant d’algú per fer-lo caure: fer la traveta.

camí m 1 Via de comunicació, generalment estreta i sense pavimentar. El camí passava per la vora de l’estany. 2 El fet de seguir una ruta, ruta en general. Se’n va anar camí d’Igualada. A ca la tia m’agafa de camí. “Tots els camins duen a Roma.”

caminada f Acció de caminar, especialment d’una certa llargària. A l’estiu fa bones caminades.

caminar v intr Fer anar les cames per desplaçar-se. En Guillem va caminar aviat. Caminava a poc a poc. Els uns van a peu i els altres caminant. Han caminat tota la nit.

camió m Automòbil gran per al transport. El camió de la brossa. Un camió cisterna.

camioner, camionera m i f Persona que duu un camió.

camioneta f Camió de mida mitjana.

camisa [var.: *camia] f Peça de vestir amb mànigues, que cobreix el tronc. Una camisa de màniga curta, de màniga llarga. Una camisa de dormir

camiseta f 1 Peça de roba interior que cobreix el tòrax, samarreta. Una camiseta de llana. 2 Peça superior de l’equip de molts esportistes, samarreta. Lluïa la camiseta amb els colors de l’equip.

camp m 1 Oposat a ciutat. Viuen al camp. Els problemes del camp. 2 Terreny de cultiu. Un camp d’arròs. 3 Terreny de joc. Un camp d’esports. Un camp de futbol, de tenis.

campament m Instal.lacions a l’aire lliure. Campament d’alpinistes. Campament militar.

campana f Instrument de percussió en forma de vas, generalment metàl.lic. Les campanes de la torre.

campanar m Torre on hi ha les campanes. El campanar de l’església.

campaneta f Campana petita.

campanya f Conjunt d’accions de propaganda programades. La campanya electoral. Una campanya publicitària.

camperol, -a adj i m i f Pagès. Vida camperola. Els obrers i els camperols.

càmping m 1 Terreny amb instal.lacions per acampar-hi amb tenda. Sempre anem a un càmping vora mar. 2 Pràctica d’acampar. Recorreran Europa fent càmping.

campió, -ona adj i m i f Que ha guanyat un campionat. La canoa campiona. El campió va pujar al pòdium.

campionat m Conjunt de competicions reglamentades en què s’opta per uns títols. Els campionats mundials de futbol.

camuflar v tr Amagar o dissimular l’aspecte d’una cosa. Camuflava la mercaderia més poc vistosa a sota de l’altra.

canadelles* f pl Joc de setrills: setrilleres.

canal m 1 Conducció o via artificial d’aigua per a les comunicacions, l’abastiment. El canal d’Urgell. El canal de Panamà. 2 Braç de mar entremig de dues terres. El canal de la Mànega. 3 Banda de freqüència en una transmissió. Un canal de televisió. 4 [var.: canalera] f Desguàs de la part alta d’una construcció. La canal del terrat, de la teulada.

canalla f Conjunt de criatures: xicalla Un espectacle per a la canalla.

canari, canària m i f Ocell de color groc, bon cantor.

càncer m Malaltia greu en què es formen tumors.

cançó f Composició musical per ser cantada. Una cançó de bressol.

candela f Espelma curta i prima.

càndid, -a adj De bona fe. Tot s’ho creu, és així de càndid.

candidat, candidata m i f Persona que opta per un càrrec, un lloc de treball, un premi, etc. Cada partit ja ha elaborat la llista dels seus candidats.

canell m Articulació de l’avantbraç amb la mà: *monyica. La tenista té un bon joc de canell.

caneló [gen. en pl.] m Rotllets de pasta farcida de carn o de verdures, acompanyats de salsa i gratinats al forn.

cànem [var.: *cànyom] m Fibra treta d’una planta del mateix nom amb la qual es fan cordes o cordills.

cangur 1 m Mamífer d’Austràlia que camina fent salts servint-se d’unes potes posteriors molt potents i d’una llarga cua. 2 [fig.] m i f Persona que cuida infants en absència dels pares. A les set vindrà la cangur.

caníbal adj i m i f Que menja carn humana.

canó m 1 Arma de foc que tira projectils de gran abast. Uns canons antiaeris. 2 Tub d’una arma de foc. Una escopeta de dos canons.

canoa f Bot lleuger d’estructura allargada.

canòdrom m Instal.lacions esportives per a curses de gossos llebrers.

canonada f 1 Conducció en forma de tub. Les canonades de l’aigua, del gas. 2 Tret de canó. Se sentien canonades.

cansalada f Part grassa de color blanc de sota la pell del porc: *xulla. Cansalada fumada. Cansalada viada.

cansalader, cansaladera m i f Persona que té una cansaladeria i hi despatxa.

cansaladeria f Botiga on venen productes del porc.

cansament [var.: *cansera] m 1 Estat del qui està cansat. Del cansament que duia, s’adormia dret. 2 Tip. Quin cansament d’anuncis!

cansar 1 v tr Provocar cansament. Em cansa sentir-te sempre la mateixa cançó. 2 cansar-se v pron i règ Només de veure’ns treballar, ja es cansa. M’he cansat d’esperar, me’n vaig. Et canses per no res. 3 cansar-s’hi v pron Insistir. No us hi canseu, que no el podreu convèncer.

cansat, -ada adj 1 Que té l’energia minvada a causa d’un excés d’activitat. Al cap de deu hores seguides de treballar, estava cansat que no podia més. 2 Que provoca cansament. Un esport molt cansat. 3 adj règ Tip. Estic cansat de sentir-te, para d’una vegada!

cant m 1 El fet de cantar. Se sentia un cant llunyà. El cant dels ocells. 2 Tècnica de fer servir la veu per cantar. Ha estudiat cant al Conservatori. Cant coral.

cantaire [var.: cantor] m i f Persona que canta en una coral. S’han aplegat tots els cantaires del barri per fer un concert.

cantant m i f Persona que es dedica professionalment al cant. Un cantant d’òpera.

cantar v tr i intr Produir sons musicals amb la veu. Vaig sentir cantar John Lennon en persona. La soprano va cantar unes cançons noves.

cantarella f Manera peculiar de parlar. Per la cantarella, va conèixer que no era de ciutat.

cantautor, cantautora m i f Cantant que compon les pròpies cançons.

cantimplora f Recipient de coll estret i tap amb rosca per portar-hi aigua en una excursió.

càntir [var.: *cànter] m Recipient de terrissa per beure aigua: *botija.

cantó m 1 Angle d’una habitació, d’un moble, etc. Els cantons d’una taula. A un cantó del menjador hi havia una taula raconera. 2 Confluència de carrers o de camins, cantonada. La casa del cantó. Viuen a un cap de cantó. Els quatre cantons. 3 Banda. Viuen a l’altre cantó de poble. Ho diuen per tots els cantons.

cantonada [var.: cantó m] f Confluència de dos carrers; angle que hi formen les cases. Visc a la segona cantonada. L’edifici de la cantonada, que fa cantonada.

cantor, -a adj i m i f Que canta. Ocells cantors. Els cantors d’una coral.

canvi 1 El fet de canviar, de transformar-se. En cinc anys, quin canvi que ha fet el barri! 2 Diners petits, moneda. Si tothom em paga amb bitllets grossos, em deixareu sense canvi. Que té canvi de deu mil? 3 Divises per canviar. L’oficina de canvi de l’estació no tanca mai.

canviar 1 v intr i règ Transformar-se. Amb els anys, li ha canviat molt el caràcter. 2 v tr Bescanviar. Canviaven cromos. 3 Comprar divises. Vull canviar uns dòlars.

canya f Tija dura de certes plantes. Canya de sucre. Un cobert de canya.

1canyella [var.: canella] f Part de davant de la cama. Els cops a la canyella són molt dolorosos.

2canyella f Escorça seca de l’arbre anomenat canyeller que es fa servir com a condiment. Canyella en pols.

caos m Desordre i confusió totals. Després del terratrèmol, allò va ser un caos.

1cap m 1 Part superior del cos de les persones i del davant de molts altres animals. Té un cap molt gros. Li fa mal el cap. Va entrar la pilota d’un cop de cap. 2 [fig.] Capacitat intel.lectual, pensament. Té molt de cap per als negocis, per als estudis. No sé pas on tens el cap!

2cap m 1 Extrem, acabament. El cap de la Nau. El cap de taula. D’un cap a l’altre de la ciutat. El cap d’any. S’ha xafat el cap del dit gros. No va tornar fins al cap de molts anys. A què treu cap, aquesta bestiesa? Al cap i a la fi, a qui aprofita tot això? 2 m i f Persona que mana, governa, dirigeix, etc. Tots obeïen el cap. El cap d’Estat. Una cap de negociat. És el cap de colla.

3cap det 1 [en frases negatives] Ni un, ni una. Vaig anar a caçar bolets i no en vaig trobar cap. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Algun. Si en trobes cap, m’avises. Que has vist cap peça de la màquina, per aquí damunt?

4cap (a) prep En direcció a. Els he vist que pujaven cap dalt. Que si cap aquí…, que si cap allà… Cap a quina banda vols que estirem?

capa f Peça ampla i llarga d’abric, amb vol i sense mànigues.

capaç adj Que té capacitat (de, per). No els veig prou capaços per tirar-ho endavant. Aquella, és ben capaç de no venir! Les tietes són capaces d’enredar-ho tot.

capacitat f 1 Qualitat de poder fer. Té molta capacitat per als negocis. 2 Propietat de contenir, cabuda. Quina capacitat té, aquesta sala?

capatàs [pl. -assos] m Cap d’una colla de treballadors.

capbussada [var.: cabussada f, cabussó m] f Acció de capbussar-se: *capfico. Es desafiaven a fer capbussades.

capbussar-se [var.: cabussar-se] v pron Tirar-se de cap dins l’aigua: *capficar-se. Es capbussaven fins a tocar fons.

capçada f Conjunt de les branques d’un arbre.

capçal m Part del llit on descansa el cap.

capçalera f 1 Barana superior d’un llit. Un metge de capçalera. 2 Titular d’un diari. Avui totes les capçaleres en van plenes, de la notícia. 3 Naixement d’un riu.

al capdamunt (de) loc adv i prep A la part més alta. Es va enfilar fins al capdamunt del mur. Ja són al capdamunt.

al capdavall (de) loc adv i prep Després de tot, al final. Quan arribaràs al capdavall del carrer, tomba a la dreta. Tant presumir d’objectius i al capdavall sempre ho exageren tot! Ja són al capdavall.

capdavanter, a adj i m i f El més destacat. Tecnologia capdavantera. És el capdavanter en la seva especialitat.

capell* m Peça que cobreix el cap: barret.

capella f Església petita o que forma part d’una altra. La capella de santa Àgata. Les capelles del voltant del claustre.

capellà m Sacerdot catòlic.

capficar-se *1 v pron Capbussar-se. 2 capficar-se(-s’hi) [fig.] Preocupar-se obsessivament. Es capfica per no res. No sé per què t’hi capfiques; ja veuràs com tot acabarà bé.

capfico* m Capbussada.

capgròs [pl. -ossos] m 1 Larva de granota: *cabot, *cullereta. Observaven els capgrossos de la bassa. 2 Personatge de les festes populars que sol acompanyar els gegants.

capil.lar adj Referent als cabells. Loció capil.lar.

capità, capitana m i f 1 Grau militar entre el de tinent i el de comandant. 2 Esportista que representa l’equip on juga.

1capital m El diner com a instrument de producció. Ha invertit tot el seu capital en la compra de terrenys. El capital d’una empresa.

2capital 1 adj De la màxima importància. És una qüestió capital. 2 f Ciutat cap, o que destaca en alguna activitat. La capital de l’estat. París és la capital de França. Una capital de comarca, de província. Una capital comercial. La capital de l’art, de la moda…

capitalisme m Sistema econòmic, social i polític, basat en la propietat privada dels mitjans de producció.

capitalista adj i m i f Que controla, que (hi) aporta el capital. Un soci capitalista.

capítol m Cada una de les parts d’un llibre. Una novel.la de trenta capítols.

capó m Coberta del motor d’un cotxe. Va aixecar el capó per comprovar el nivell de l’oli.

capoll m 1 Embolcall d’algunes larves d’insecte. Un capoll de seda. *2 Flor que encara no s’ha obert: poncella.

caporal, caporala m i f Grau militar, el més baix després de soldat ras.

capritx [var.: caprici] m Desig sobtat sense motiu clar. Té el capritx de tirar-se en paracaigudes.

capsa f Recipient amb tapadora, generalment per presentar una mercaderia. Una capsa de sabates, de bombons, de mistos, de pastilles. Una capsa de música.

càpsula f Recipient relativament petit de diverses característiques i aplicacions. Una càpsula espacial. Un medicament en càpsules. La càpsula d’un projectil.

captaire m i f Persona que demana caritat. Els carrers de la ciutat eren plens de captaires.

captar 1 v tr Rebre un senyal òptic, acústic, etc. Aquest aparell no capta bé les imatges. 2 [fig.] Comprendre. No he captat bé això que m’ha dit. 3 v intr Demanar caritat. Van trobar un pobre que captava.

captura f El fet de capturar. Van anar a la captura d’un exemplar de cabra hispànica.

capturar v tr Apoderar-se (de) després de perseguir(-lo). Han capturat uns tigres vius per al zoo.

caputxa f Peça per cobrir el cap, generalment com a complement d’un abric, una capa, un anorac, un impermeable, etc.

capvespre m 1 Part del dia quan comença a fer-se fosc. *2 Tarda.

car, -a 1 adj Que sobrepassa de molt un preu mitjà. Les sabates de pell són molt cares. 2 car adv Aquells venen molt car.

cara f 1 Part anterior del cap de molts animals. Té una cara ampla, rodona, allargada. 2 Aspecte. Fas mala cara. Aquest pastís fa bona cara. 3 Costat. La cara nord d’un edifici. Les cares d’una moneda, d’una medalla, d’un poliedre. Ens vam trobar de cara.

carabassa [var.: carbassa] 1 f Fruit comestible d’horta, carnós i arrodonit, de color groc ataronjat. 2 m El color carabassa.

carabassó [var.: carbassó] m Fruit comestible d’horta, carnós, allargat i verdós.

caràcter m Manera de ser. Un caràcter obert, tancat, alegre, melancòlic. Tenir bon caràcter, mal caràcter.

característic, -a adj Que li és propi. Té una manera de caminar característica.

característica f Tret, allò que defineix. Tots dos arbres tenien unes característiques semblants.

caracteritzar(-se) v tr, pron i règ Definir(-se) segons uns trets característics. Aquella música es caracteritzava pel seu ritme viu.

caragol [var.: cargol] m 1 Mollusc amb closca en espiral. Un caragol bover. Un caragol de mar. 2 Barreta metàl.lica que té una part roscada, per unir peces. Per collar aquests caragols, hi farà falta un tornavís més prim.

caragolar [var.: cargolar] v tr Donar forma de caragol, enrotllar. Caragolar un paper, un mapa.

caram [var.: carai, caratxos] interj Indica sorpresa. Caram!, tu per aquí?

caramel [var.: *caramel.lo] m Llaminadura feta amb sucre cremat i altres ingredients. Caramels de menta, de maduixa, de cafè amb llet.

caramull* m Munt.

carassa* [var.: *carotxa, *carussa] f Ganyota.

caravana f 1 Filera de vehicles. A la tornada, vam tenir caravana. 2 Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, rulot.

carbó m Substància sòlida combustible de color negre. Carbó vegetal. Carbó mineral.

carboner, carbonera m i f Persona que fa carbó o que en ven.

carboni m Element que es troba en el carbó.

carburador m Part del motor d’explosió que fa la mescla.

carburant m Combustible dels motors de combustió interna.

carcassa f Estructura interna. La carcassa d’una nau.

card m Planta de fulles i tija amb espines, que sol fer unes flors vistoses.

cardinal adj Referit als punts de l’horitzó que permeten d’orientar-nos. Els quatre punts cardinals.

carena f Línia que divideix els vessants al capdamunt d’una serralada.

carestia f Condició d’escàs. Hi havia carestia de productes de consum.

careta f 1 [var.: carota] Peça imitant una cara que se sol dur per Carnaval. 2 Peça protectora de la cara en certs esports i oficis.

caricatura f Retrat d’algú amb els trets exagerats.

carícia f Mostra d’afecte que es fa passant la mà per alguna part del cos.

càries f Malaltia que destrueix les dents.

caritat f Allò que es dóna a algú que passa necessitat. Viuen de la caritat dels altres.

carn f 1 Els músculs del cos dels animals per oposició als ossos, la pell, etc. Un home eixut de carns. 2 La carn dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de porc, de pollastre. Cada dijous mengen carn d’olla. Carn a la brasa.

carnaval [var.: carnestoltes] m Conjunt de festes que se celebren al febrer, en què la gent es disfressa.

carnet m Document personal que acredita alguna condició de la persona. El carnet de conduir. El carnet d’identitat.

carnisser, -a 1 adj Dit de les feres que s’alimenten de carn, carnívor. 2 m i f Persona que despatxa en una carnisseria.

carnisseria f Botiga on venen carn, especialment de vedella i de xai.

carnívor, -a adj Que menja carn, dit especialment de certs mamífers. El lleó és carnívor.

carnós, -osa adj De la consistència de la carn. Un fruit carnós.

carpeta f Receptacle format per dos cartons forts plegats sobre si per posar-hi papers, documents, etc. Guarda els rebuts en una carpeta.

càrrec 1 m Ocupació que comporta una responsabilitat. Han convocat una reunió de tots els empleats que tenen algun càrrec a l’empresa. 2 Culpa, acusació, greuge. El fiscal va presentar uns càrrecs molt greus contra ell. 3 (anar, ser, estar) a càrrec de loc verb Tenir-ne l’obligació, la responsabilitat (de). Cada grup de taules està a càrrec d’un cambrer. Les despeses van a càrrec de l’empresa. 4 fer-se càrrec (de) loc verb Comprendre. No he presenciat la seva actuació, però me’n faig càrrec. La canalla són així d’entremaliats, ja me’n faig càrrec. 5 Encarregar-se (de), ocupar-se (de). Qui es farà càrrec de la nena?

càrrega f 1 Allò amb què es carrega un vehicle, una arma, una bateria elèctrica, etc. El transportista ha fet un viatge amb poca càrrega. 2 Acció de carregar. “Prohibit aparcar, excepte en cas de càrrega i descàrrega.”

carregador m Part d’una arma de foc on va la càrrega.

carregament m Càrrega d’un mateix gènere que és transportada. La policia ha descobert un carregament de tabac.

carregar v tr 1 Col.locar gènere, equipatge, etc. en un vehicle per transportar-lo. Ja carreguen l’equipatge dalt de l’avió. 2 Collocar dins d’un estri, d’un aparell, etc. un element necessari. Carregar una arma, la ploma estilogràfica, la càmera, la bateria…

carregat, -ada adj règ 1 Que duu molta càrrega. “Un carro carregat de rocs.” 2 [fig.] Que en té massa. Un vell carregat d’anys.

carrer m Via de trànsit en una població. El fred va buidar els carrers.

carrera f 1 Estudis que condueixen a l’obtenció d’un títol superior. La carrera d’advocat, de metge. 2 Cursa. Un cavall de carreres. Carreres de cotxes.

carreró m Carrer estret i curt. Un carreró sense sortida.

carret m Rodet de fotografia. Per fer totes les fotografies que vols, necessitarem ben bé dos carrets.

carretera f Via important de comunicació entre poblacions. Una carretera comarcal. Un mapa de carreteres.

carretó [var.: carret] m Vehicle petit de diferents formes per transportar càrregues petites o mitjanes. El manobre empenyia un carretó ple de sacs de ciment.

carril m Banda d’un carrer, d’una carretera per a la circulació. Un carril de bicicletes. El carril de l’autobús. Una autopista de quatre carrils.

carro m Vehicle gran de rodes tirat per cavalls o mules.

carrossa f 1 Vehicle luxós de rodes que es feia servir per al transport de viatgers. Va arribar el príncep dalt la carrossa. 2 Plataforma vehicle guarnida per a certes festes. La carrossa del nostre carrer era la més guarnida.

carrosseria f Caixa metàl.lica d’un automòbil. Ha fet pintar de nou la carrosseria.

carruatge m Vehicle tirat per animals.

carta f 1 Escrit que enviem per correu. Em sembla que tenim carta de ta germana. 2 Cada una de les cartolines d’un joc de cartes. Li agrada molt jugar a cartes.

cartabó m Estri en forma de triangle isòsceles rectangle per traçar línies o angles.

cartejar-se v rec Escriure’s cartes entre si. Tota la família es cartejava sense parar.

cartell m Full amb il.lustracions i text que conté informació publicitària. Han enganxat els cartells que anuncien el concert.

cartellera f 1 Secció d’un diari on s’anuncien els espectacles. 2 Plafó per a informacions.

carter, cartera m i f Persona que distribueix la correspondència del servei de correus.

cartera f Receptacle pla de diferents mides, amb tapadora i sovint amb nansa, per guardar-hi documents, papers, llibres, carpetes, etc.

cartó [var.: cartró] m Material rígid en forma de fulls fet de pasta de paper. Una capsa de cartó.

cartolina f Cartó prim i fi. Cartolines de dibuix.

cartutx m Peça formada per la càrrega explosiva i el projectil d’una arma de foc.

carxofa [var.: escarxofa] f Hortalissa carnosa formada per tot de fulles apinyades. Carxofes a la brasa.

cas 1 m Situació, esdeveniment, fet concret. Un cas desgraciat. “Un cas com un cabàs.” 2 fer cas loc verb Donar importància. Es va ficar bosc endins sense fer cas dels avisos de perill. 3 en cas que loc conj Si. En cas que el vegeu, no li digueu pas el que ha passat. 4 si de cas, en aquest cas, en cap cas loc adv Avisa’m, si de cas. En aquest cas, ho faré jo. En cap cas no li confiaria els meus secrets.

casa f 1 Construcció per viure-hi. Una casa de set pisos. Una casa abandonada. Viuen en una casa de lloguer. 2 La llar. Enyorava casa seva. Els diumenges s’estan a casa.

casal m Centre on es fan activitats. El casal dels avis.

casament m Acte de casar-se. Volen celebrar el casament amb un banquet.

casar 1 v tr Celebrar un matrimoni. Els va casar l’alcaldessa. 2 casar-se v pron Contraure matrimoni. Es van casar al cap de set anys de viure junts.

casat, -ada adj i m i f Que viu en matrimoni. Un home casat. El nombre de casats minva.

casc m Peça protectora del cap. El casc d’un motorista, d’un jugador de rugbi.

cascada f Salt d’aigua. La cascada del parc.

cascavell m Petita esfera metàl.lica amb una boleta a dintre que la fa sonar. “Qui posarà el cascavell al gat?”

casella f Cada un dels compartiments regulars d’un espai. Les caselles d’un escaquer.

casera* f Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: rusc.

caserna f Instal.lacions militars on s’està la tropa. Una caserna de la guàrdia civil.

caseta f Habitatge o cobert petit de diferents usos. La caseta del guarda. La caseta del gos.

casino m 1 Societat d’esbarjo. Cada tarda va al casino a fer tertúlia. 2 Establiment de joc. El casino de Montecarlo.

casolà, -ana adj De casa, fet a casa, amant de la casa. Menjars casolans. Fan una vida molt casolana.

caspa f Laminetes de pell seca que es desprenen del cap.

casserola f Recipient de cuina rodó, gran i fondo amb un mànec llarg.

casset 1 f Estoig amb cinta magnètica per gravar i reproduir sons. Té una casset amb les millors cançons dels Beatles. 2 m Magnetòfon de casset. El meu casset sona molt bé.

cassó [var.: *casset] m Recipient de cuina rodó, petit i fondo amb un mànec curt.

cassola f Recipient de cuina rodó, de diferents fondàries, amb nanses o sense i de diferents mides, fet de terra o de metall.

casta* f Mena, espècie. A l’aquari hi ha tota casta de peixos.

castanya f Fruit comestible del castanyer.

castanyer m Arbre alt, de fulla gran i caduca, que fa les castanyes.

castanyoles [var.: *castanyetes] f pl Instrument de percussió consistent en dues peces de fusta que van agafades a les mans per fer-les sonar.

castell m Fortalesa o residència dels antics nobles o reis.

castellà, -ana 1 adj i m i f De Castella, 2 [p. ext.] Que parla castellà. 3 castellà m La llengua castellana.

càstig [var.: *castic] m El fet de castigar. No li agrada servir-se dels càstigs, sinó del raonament.

castigar v tr Imposar una sanció, una pena. El van castigar a no veure el partit.

castor m Mamífer nedador que viu prop de l’aigua.

castrat, -ada adj Dit de l’animal o de la planta que han estat privats dels òrgans reproductors.

casual adj Que s’esdevé per casualitat. Un descobriment casual.

casualitat 1 f Cas que es produeix per una coincidència, atzar. Va ser una casualitat trobar-lo. 2 per casualitat loc adv D’una manera casual. La van encertar per casualitat.

català, -ana 1 adj i m i f Referent a Catalunya o a la llengua catalana. 2 català m La llengua catalana.

catàleg m Relació ordenada d’edicions, d’obres d’art, de productes, etc. El catàleg d’una editorial.

catarro m Malaltia infecciosa que provoca forts accessos de tos.

catàstrofe f Desastre de grans dimensions. Les inundacions van provocar una catàstrofe en tota la regió.

catedral f Església cristiana on hi ha la seu d’un bisbe.

catedràtic, catedràtica m i f Docent d’ensenyament mitjà o universitari que ha superat les proves màximes dins de la seva categoria.

categoria f Agrupació d’acord amb un ordre d’importància. Júnior i sènior són diferents categories de l’esport segons l’edat.

catifa f Tapís que s’estén a terra en una habitació, una escala, etc., estora. La catifa del menjador.

catòlic, -a adj i m i f Referent a l’Església catòlica. Doctrina catòlica. Són catòlics practicants.

catorze 1 det En nombre de catorze. Una novel.la de catorze capítols. 2 m El nombre 14.

catxerulo* m Joguina feta de tela o de paper tensats damunt d’una carcassa, amb una cua, que s’enlaira amb el vent: estel.

cau m 1 Forat o amagatall de certs animals de bosc. El conill va sortir del cau. 2 [fig.] Amagatall. A dalt a les golfes hi tinc el meu cau.

caure v intr 1 Anar avall atret per la llei de la gravetat. Ha caigut la barana del balcó vell. Va ensopegar amb el portal i va caure tan llarg com era. Ha caigut per les escales i s’ha trencat tots dos braços. 2 [fig.] El nou secretari em cau bé.

causa 1 f Raó que provoca un fet. La mala sort ha estat la causa de la desgràcia. S’ha interromput l’emissió per causes tècniques. 2 a causa de loc prep Van quedar aïllats a causa de la forta nevada.

causar v tr Provocar un fet. L’accident va ser causat per la imprudència dels dos conductors.

cava f Xampany. Brindaven amb cava.

cavalcar v tr Anar dalt de cavall. Cavalcava un preciós cavall àrab.

cavall m Mamífer corredor, molt apreciat per la seva velocitat.

cavalla* f Peix de cos allargat que es menja fresc i en conserva: verat.

cavaller m 1 Antigament, home armat que disposava de cavall. 2 Home educat. És tot un cavaller.

cavallet 1 m Suport d’una tela de pintor, d’una taula provisional. 2 cavallets m pl Atracció de fira formada per una plataforma que gira amb diferents elements on enfilar-s’hi.

cavar v tr Remoure la terra amb una eina; fer-hi un clot. Abans de plantar els alls, hauries de cavar una mica el tros. Els obrers cavaven una rasa per a les conduccions elèctriques.

caverna f Cova.

caviar m Menja a base d’ous d’un peix anomenat esturió.

cavitat f Espai buit en un cos, una superfície. Les cavitats nasals. Les cavitats d’una roca.

ceba f Planta d’horta cultivada pel seu bulb, anomenat també ceba. Una sopa de ceba. Conill amb cebes. Botifarró de ceba.

cec, cega [var. fam.: cego] adj i m i f Persona privada del sentit de la vista. És cec de naixement.

cedir 1 v intr No resistir a una pressió. La branca era tan carregada de fruita, que va cedir. Davant de tanta insistència, va acabar cedint. 2 v tr Donar sense reclamar els seus drets. Li va cedir part de l’herència.

cedre m Arbre molt alt de fulla perenne i de capçada irregular.

cel m L’espai que hi ha damunt nostre com una volta. L’avió era un puntet allà en el cel.

celebració f Fet de celebrar.

celebrar v tr 1 Manifestar acord, alegria, per un fet que jutgem adequat, beneficiós. Celebrem que estigueu d’acord amb la nostra decisió. Han celebrat el naixement del fill amb una festa. 2 Dur a terme un ritual. Celebrar un funeral. Celebrar eleccions legislatives.

cèlebre adj Famós, d’anomenada. Marie Curie es va fer cèlebre pels seus treballs científics.

celeste adj Referent al cel, a l’espai. Els cossos celestes.

cella f Cada un dels arcs de pèls que hi ha a la part de dalt de les òrbites dels ulls.

cel.la f Habitació de presó, de monestir, etc. El van dur a la cel.la de càstig.

celler m 1 Local subterrani on s’elabora i es guarda el vi. *2 Lloc on es guarda els queviures: rebost.

cel.lofana f Paper transparent.

cèl.lula f Unitat microscòpica dels éssers vius.

celobert m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: *desllunat, *mompeller. Se sentia enraonar la gent dels pisos pel celobert.

cementiri [var.: *cementeri] m Lloc on s’enterra els morts. Cementiri municipal.

cendra f Residus amb aspecte de pols grisa que queden després de cremar completament materials com ara fusta o carbó.

cendrer m Recipient per llençar-hi la cendra dels cigarrets mentre es fuma.

cens m Llista oficial de les persones que reuneixen unes determinades condicions: ser habitants d’un lloc, tenir el dret de votar, etc. El cens electoral.

cent 1 det En nombre de cent. Han passat cent anys des de la invenció del cinema. 2 m El nombre 100. 3 per cent loc adj Indica una proporció sobre cent. Li han fet un descompte del 8 per cent

centena f Conjunt de cent unitats. Al número 323 hi ha tres centenes.

centenar m Cent (d’una cosa). Ha anat arreplegant botons fins a arribar al centenar.

centèsim, -a det S’aplica a una part d’un tot que ha estat dividit en cent parts. La centèsima part d’un metre és un centímetre.

centígrad adj Dit dels graus de temperatura. El termòmetre assenyala trenta graus centígrads.

cèntim 1 m Moneda fraccionària. 2 [fig.] Diners. Són una gent molt econòmica, que sempre han mirat molt el cèntim. 3 [fam.] cèntims m pl Diners. No tenen prou cèntims per comprar la casa on viuen.

centímetre m Unitat de longitud que equival a la centèsima part del metre.

central 1 adj Que és al centre; principal. La part central de la capella. Les oficines centrals. 2 f Conjunt d’instal.lacions on es concentren connexions i serveis. Una central telefònica.

centrar v tr 1 Situar al centre. Procura centrar la imatge. 2 Xutar la pilota cap al centre. El lateral va centrar la pilota al davanter.

centre m 1 Punt del mig d’un espai. El centre de la circumferència. 2 El nucli d’una zona. El centre de la ciutat. 3 Entitat o establiment on es concentren activitats o serveis. Centre cívic, comercial, educatiu.

centreamericà, -ana adj i m i f De Centreamèrica.

cenyit, -ida adj Estret, ajustat. Duia uns pantalons molt cenyits.

cep m Planta que fa el raïm, vinya.

cera f Substància grogosa segregada per les abelles.

ceràmica f Objecte de terra cuita. Un càntir de ceràmica.

cercar v tr Provar de trobar: buscar.

cercle m Figura plana tancada dins una circumferència.

cèrcol m Anella gran com les que es fan servir en gimnàstica rítmica.

cereal m Nom genèric de les plantes cultivades que fan espiga.

cerebral adj 1 Referent al cervell. Un tumor cerebral. 2 [fig.] Fred, que calcula molt les coses. Un polític molt cerebral.

cerimònia f Acte ritual, sovint solemne. La cerimònia de clausura del Festival de Cinema.

cert, -a 1 adj Que ha passat de debò, que s’ajusta a la veritat. Una història certa. 2 det Algun, alguna. Això només passa en certes ocasions. Tenen una certa semblança.

certament adv Per descomptat, tanmateix. Certament, no m’ho acabava de creure.

certesa f Seguretat que una cosa és certa. Té la certesa que no vindrà.

certificat m Document oficial que dóna garantia d’un fet. Certificat d’estudis. Certificat mèdic.

cervell m Part principal de l’encèfal.

cervesa f Beguda alcohòlica feta amb ordi.

cervo, cerva [var.: cérvol, cérvola] m i f Mamífer amb banyes ramificades, el mascle.

cessar v intr Aturar(-se) una activitat, un moviment. La tempesta va cessar de cop.

cessió f Fet de cedir, de donar. Ha fet cessió dels seus béns.

cicatriu f Senyal deixat al cos per una ferida. Una antiga cicatriu li travessava la galta dreta.

cicle m Període de temps que tanca un seguit de fets o de fenòmens. El cicle anual de les estacions.

ciclisme m Esport practicat amb bicicleta.

ciclista 1 adj Referent al ciclisme. La Volta Ciclista a Catalunya. 2 m i f Persona que va en bicicleta o que practica el ciclisme.

cicló m Vent molt violent que es forma als tròpics.

ciència f [sovint en pl.] Conjunt de coneixements al voltant d’un objecte d’observació i d’estudi. Els progressos de la ciència. Les ciències naturals i socials.

científic, -a 1 adj Referent a la ciència. Estudis científics. 2 m i f Persona que es dedica a la ciència. Una científica d’anomenada.

cigala f 1 Insecte que es caracteritza pel so continu i monòton dels mascles a l’hora de la calor. 2 [fam.] Penis.

cigar m Cilindre de fulles de tabac caragolades per ser fumat.

cigarret [var.: cigarreta f, cigarro m] m Petit cilindre de paper fi ple de tabac per ser fumat.

cigne m Ocell nedador de coll llarg i esvelt.

cigonya f Ocell migratori de potes i coll llarg, i de bec llarg i punxegut.

cigró [var.: *ciuró] m Llegum arrodonit i grogós, amb una espècie de bec petit. Li van servir un plat de cigrons amb espinacs i ou dur.

cilindre m Cos amb dues bases circulars iguals i paral.leles.

cilíndric, -a adj Referent al cilindre. Un cos cilíndric.

cim m Punt més elevat d’una muntanya. Ja hem fet el cim!

ciment m Material de construcció compost de pedra calcària i argila.

cinc 1 det En nombre de cinc. Els cinc dits d’un peu. 2 m El nombre 5. 3 f pl La cinquena hora després de les 12.

cine [var.: cinema] m 1 Art de la cinematografia. Els artistes de cine. Els productors, els directors de cine. 2 Sala on es projecten pel.lícules cinematogràfiques. Els grans cines d’abans, ara són petites sales.

cinematografia f Art de representar imatges en moviment en una pantalla.

cinematogràfic, -a adj Referent al cinema. Estudis cinematogràfics.

cingle m Desnivell important en una muntanya que forma una paret vertical. Els cingles de Bertí.

cínic, -a adj i m i f Que menysprea públicament els criteris morals dels altres.

cinisme m Condició de cínic. Encara va tenir el cinisme de presentar-se davant les víctimes de les seves malifetes.

cinquanta 1 det En nombre de cinquanta. Cinquanta anys fan mig segle. 2 m El nombre 50.

cinquè, -ena 1 det i pron El que fa cinc. Viuen al cinquè pis. Posa’t el cinquè. 2 cinquè m Nombre fraccionari. Tres cinquens (3/5).

cinta f 1 Banda estreta de roba. Es recollia el cabell amb una cinta. 2 [p. ext.] Banda de diversos materials, amplades i funcions. Cinta aïllant. Cinta transportadora. Cinta adhesiva.

cintura f Part del cos d’una persona allà on el tòrax s’estreny. Tenia una cintureta de vespa.

cinturó m Tira de cuiro o de roba que va al voltant de la cintura per subjectar o estrènyer la roba. El cantant de rock duia un cinturó ample de pell amb adorns de plata.

circ m Espectacle que reuneix diverses atraccions, especialment d’acrobàcia. Ha arribat el circ de Moscou.

circuit m Camí, recorregut, tancat en ell mateix. Anirem al circuit de Montmeló a veure les carreres de cotxes. Un circuit elèctric.

circulació f 1 El fet de circular. Han posat en circulació uns nous bitllets de cinc mil pessetes. La circulació de la sang. 2 Trànsit. Els problemes de circulació del centre de la ciutat.

1circular 1 adj Que té forma de cercle. Una plataforma circular. 2 f Escrit que s’envia a diferents persones amb una mateixa informació. Hem rebut una circular del Departament d’Ensenyament.

2circular v intr i règ Transitar, fer un recorregut. Els cotxes circulaven a bona velocitat. La sang circula per les venes i les artèries.

circulatori, -òria adj Referent a la circulació. L’aparell circulatori. El caos circulatori de les grans ciutats.

circumferència f Figura geomètrica formada per una línia tancada, amb tots els punts a la mateixa distància del centre.

circumstància [sovint en pl.] f Fet que n’acompanya un altre. Ha acabat així per circumstàncies de la vida.

cirera f Fruit comestible del cirerer, en forma de boleta vermella.

cirerer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les cireres.

ciri m Espelma gran.

cirurgia f Branca de la medicina especialitzada en les operacions.

cirurgià, cirurgiana m i f Especialista en cirurgia.

cisell m Eina en forma de barra plana amb tall a l’extrem per treballar els metalls i altres materials durs.

cistell [var.: cistella f] m Recipient amb nansa fet de materials teixits. Un cistell de fruita.

cistella f Cèrcol amb xarxa foradada, propi del joc de bàsquet. Ha fet cistella des del centre de la pista.

cita f El fet de convenir una trobada amb algú. Té una cita amb una amiga de la infància.

citar v tr 1 Demanar que algú comparegui. El jutge els ha citat demà a les nou. 2 Esmentar. Li agrada citar els clàssics.

ciutadà, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Vida ciutadana. 2 m i f Persona que viu a ciutat. 3 [p. ext.] Que té els drets reconeguts com a natural d’un país. Es va adreçar als ciutadans i a les ciutadanes.

ciutadania f Condició de ciutadà d’un país. Té la ciutadania francesa.

ciutat f Població important. La ciutat d’Alacant.

civada f Cereal que fa una espiga molt ramificada: *avena. Flocs de civada.

cívic, -a adj Referent al civisme, a la societat. Un comportament cívic. Un centre cívic.

civil adj Referent al conjunt dels ciutadans. La societat civil.

civilització f Conjunt de coneixements i de tècniques que caracteritzen una col.lectivitat humana. La civilització egípcia.

civilitzat, -ada adj Educat, reflexiu, disposat al diàleg. Es van separar d’una manera civilitzada.

clan m Grup de persones tancat, especialment amb lligams familiars. Tots els parents formaven un clan que es protegien i s’ajudaven els uns als altres.

clandestí, -ina adj Que existeix o es fa de manera oculta, sense permís. Una societat clandestina.

clapa [var.: clap m] f 1 Taca, tros diferent en un conjunt. La paret era plena de clapes de pintura que havia saltat. El cel estava núvol amb algunes clapes.

clar, -a 1 adj Transparent, lluminós; mancat de densitat. Un cel clar. Una sopa clara. 2 [fig.] Diu les coses clares. El seu pensament és ben clar. 3 clar adv Parla més clar, que no t’entenc. 4 és clar loc adv Naturalment. És clar que li agrada. Volia fer-ho ell però, és clar, no el vaig deixar.

clara f Matèria transparent de l’ou, que envolta el rovell.

clarament adv D’una manera clara. Se’l veia clarament contrari a arribar a un acord.

claredat [fig.] f Qualitat de clar. Ens ho ha dit amb tota claredat.

claror f Qualitat de clar, de lluminós. Si corres la cortina, entrarà més claror.

classe f 1 Espècie, mena: *casta. Al zoològic hi ha tota classe d’animals. 2 Aula, nivell educatiu. A quina classe vas? 3 Grup social de característiques definides. Només es fan amb gent de la seva classe.

clàssic, -a 1 adj De l’època dels clàssics. Música clàssica. 2 Característic. Hem tingut la clàssica conversa de cada migdia. 3 m i f Persona l’obra de la qual és considerada un model. Els clàssics de la literatura.

classificació f 1 Acció i efecte de classificar. 2 [esp.] Ordre resultant d’una competició esportiva. Són els segons de la classificació.

classificar 1 v tr Ordenar segons uns criteris. Hem classificat una sèrie de monedes segons la data. 2 classificar-se v pron Situar-se amb avantatge en una competició esportiva. L’equip es va classificar per als quarts de final.

clatell [var.: *clotell] m Part de darrere del coll: *bescoll.

1clau m 1 Tija metàl.lica amb cabota i acabada en punta que es fa entrar a cops de martell en una superfície, amb diferents finalitats. Necessitarem claus més llargs per poder clavar la tapa de la caixa. *2 [p. ext.] Ullal. 3 clau de ganxo Clau en forma de L. El quadro s’aguantava a la paret amb un clau de ganxo.

2clau f 1 Estri metàl.lic de diferents formes i llargàries que s’introdueix en un pany i es fa girar per obrir-lo o tancar-lo. Has deixat la clau al pany. 2 [fig.] Allò que permet de solucionar un problema. L’inspector va trobar la clau de l’enigma. Els exercicis s’han de corregir amb la clau. 3 clau anglesa Eina amb un bec graduable per fer girar els perns.

claudàtor m Qualsevol dels dos signes [ ] utilitzats per a certs tipus d’aclariments en un escrit.

clauer [var.: portaclaus] m Estri per portar les claus.

claustre m 1 Pati tancat i amb pòrtics d’una església, un monestir, etc. El claustre de la catedral. 2 Conjunt del professorat d’un centre. 3 Òrgan de govern d’una universitat compost de personal docent i no docent elegit.

clàusula f Cada un dels apartats d’un document, com ara un contracte.

clausura f Acabament. Han començat els actes de clausura del congrés.

clavar 1 v tr Fer entrar un clau en una superfície; fixar amb claus. Clavant un clau, s’ha picat els dits amb el martell. 2 [fam.] Pegar, donar. Li ha clavat un cop de puny. 3 clavat exp Indica que allò que diem és exacte. Clavat!, és així mateix com tu dius.

claveguera f Conducció subterrània per on s’escolen les aigües de la pluja i les aigües brutes d’una població.

clavegueram m Xarxa de clavegueres.

clavell m Flor molt olorosa que pot ser de diferents colors. Duia un clavell vermell al trau.

clavícula f Os llarg que va articulat amb l’omòplat i amb l’estern.

clavilla f Peça amb un piu, que té diverses utilitats. Les clavilles d’un endoll, d’un instrument de corda.

clàxon m Botzina elèctrica d’un automòbil.

clenxa f Ratlla que es fa en un pentinat. Es pentina amb una clenxa al mig.

clero [var.: clerecia, clergat] m Conjunt dels religiosos i religioses.

clic 1 m Onomatopeia del so d’un mecanisme. El pany va fer un clic inesperat. 2 fer clic loc verb Pitjar el botó del ratolí d’un ordinador.

client, clienta m i f Persona o entitat que compra habitualment en un comerç o utilitza les prestacions d’un establiment de serveis o d’un professional. Els clients d’un bar, d’una discoteca, d’un supermercat. Els clients d’un advocat.

clientela f Conjunt dels clients. D’ençà que ha canviat d’amos, el súper ha guanyat clientela.

clima m Conjunt de les característiques atmosfèriques d’un lloc. Clima mediterrani, tropical.

climàtic, -a adj Referent al clima. És molt sensible als canvis climàtics.

climatitzat, -ada adj Dotat d’aire condicionat. Un local climatitzat.

clínica f Establiment hospitalari, generalment privat, de dimensions més reduïdes que un hospital.

clip m Peça, generalment de filferro, doblegat de manera que fa molla i serveix per subjectar. Agafa totes aquestes fitxes amb un clip.

clivell* [var.: clivella f] m Obertura que es fa en una superfície: esquerda. La terra era plena de clivells a causa de la sequera.

clofolla f Closca d’alguns fruits. Clofolles d’avellana.

cloïssa f Petxina de closca llisa. Cloïsses al vapor.

clor m Element químic molt utilitzat per desinfectar l’aigua.

closca f Embolcall dur de l’ou, de certs fruits i de certs animals, especialment invertebrats. La closca d’una tortuga, d’un caragol, d’un cranc, d’una gamba. La closca d’una avellana

clot m Enfonsament que hi ha en una superfície. Els clots dels arbres eren plens de l’aigua de la pluja. Tenia un clotet a la barba.

clòtxina* f Mol.lusc marí amb una closca de dues valves allargades i negres: musclo.

cloure v tr Tancar. Les paraules del president van cloure l’acte.

clovella* f Closca dura d’alguns fruits, com les avellanes o les ametlles.

club m Associació, especialment esportiva. Un club de futbol.

coacció f Pressió damunt d’una persona per obligar-la a fer alguna cosa. Els jutges van tenir coaccions per part d’alguns membres del govern.

cobert m 1 Construcció senzilla per tenir-hi coses a cobert. Al pati hi ha un cobert per a les eines. 2 Estri per menjar (culleres, forquilles i ganivets). Poseu els coberts a taula. 3 Servei per a cada persona que seu a taula. Poseu un altre cobert a taula, que tenim un nou convidat.

coberta f 1 Plataforma superior d’un vaixell. Prenien el sol a coberta. 2 Full primer d’un llibre, on sol haver-hi el títol.

cobra f Serp verinosa, pròpia de l’Àsia i de l’Àfrica.

cobrador, cobradora m i f Persona que s’encarrega de cobrar. Abans, als autobusos, hi havia cobrador a part de conductor.

cobrament m El fet de cobrar. Han passat a fer el cobrament dels rebuts endarrerits.

cobrar v tr Rebre diners en concepte d’una pagament, d’un deute. Ha cobrat la paga de l’estiu.

cobrellit [var.: *cobertor] m Coberta de damunt d’un llit, que serveix per guarnir.

cobrir v tr Estendre(-s´hi, -ho) per damunt fins a tapar(-ho) completament. La neu cobria les teulades.

coca f Pastís pla i de poc gruix que va guarnit amb ingredients dolços o bé salats. Coca de Sant Joan. Coca de tonyina, de pinyons. Coca de forner.

coça f Cop que certs animals donen amb les potes de darrere. La mula va començar a tirar coces.

cocaïna f Droga usada en anestèsies, que crea addicció.

coco m Fruit comestible de carn blanca i closca dura produït per una palmera anomenada cocoter.

cocodril m Rèptil que habita prop dels corrents d’aigua. Els cocodrils del Nil.

codi m 1 Sistema de signes per comunicar-se. Codi lingüístic, ortogràfic. 2 Conjunt de normes. Codi de circulació.

codony m Fruit de gust aspre, molt utilitzat per fer-ne confitura.

codonyat m Confitura de codony.

coent adj Que cou al paladar. Pebre coent.

coet m Projectil que és enlairat, bé com a element de focs artificials, com a arma o per explorar l’espai.

cognom m Nom de família: *llinatge.

cogombre m Planta d’horta que fa un fruit verd i allargat del mateix nom.

coherència f Sentit, lògica, en allò que es diu o s’escriu. Fa uns discursos sense coherència.

coincidència f Fet de coincidir, casualitat. Va ser una coincidència trobar-lo allà.

coincidir v intr i règ 1 Trobar-se en un mateix lloc (amb algú). Vaig coincidir amb ell al tren. 2 [fig.] Concordar. Els nostres punts de vista coincideixen.

coix, -a adj i m i f Que camina malament per algun defecte a les extremitats inferiors o a les potes. Una dona coixa. Un gat coix.

coixejar v intr Anar coix. Li feia mal la cama i coixejava.

coixí m Peça de roba farcida d’algun material que la fa flonja. Els coixins d’una butaca. El coixí del llit.

coixinera f Funda d’un coixí.

col f Planta d’horta que fa unes fulles grosses replegades sobre elles mateixes.

cola f Substància adhesiva.

colador m Estri per colar.

colar 1 v tr Passar un líquid per un estri a fi de retenir els elements sòlids que pot contenir. Una vegada fet el caldo, s’ha de colar. 2 colar-se v pron Passar davant sense esperar tanda. Fa mitja hora que fem cua per entrar al cine i ara aquell se’ns ha colat.

colgar 1 v tr Cobrir, enterrar. L’esllavissada va colgar alguns cotxes que hi passaven. *2 colgar-se v pron Ficar-se al llit. Les onze, per mi, ja és hora de colgar-se.

còlic m Diarrea.

coliflor [var.: *colflor, *colflori] f Planta d’horta de la qual s’aprofita la flor com a verdura.

coll m 1 Part estreta del cos de les persones i de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. Té el coll curt. 2 Part d’una peça de roba propera al coll. El coll d’una camisa, d’una jaqueta. 3 [var.: collada] Pas entre muntanyes.

colla f [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Grup de persones, especialment que solen anar juntes. Els caps de setmana es troba amb la colla. Una colla sardanista, castellera. Una colla de segadors. Són una colla de ximples. Una colla que els hi has d’estar sempre a damunt.

col.laboració f El fet de col.laborar. Per tirar endavant l’empresa, demanen la col.laboració de tothom.

col.laborador, -a adj i m i f Que col.labora. El públic es va mostrar col.laborador. Escriu com a col.laborador d’un diari.

col.laborar v règ Contribuir amb el propi esforç a una activitat comuna. Han col.laborat generosament a la reconstrucció de la biblioteca de Sarajevo.

col.lapse m 1 Afecció sobtada causada per una baixada de la tensió arterial. 2 [fig.] L’avaria dels semàfors va provocar un collapse circulatori.

1collar m 1 Peça que subjecta el coll d’una bèstia. El gos no duia collar. 2 Collaret. Un collar de diamants.

2collar v tr Estrènyer. Aquests caragols estan fluixos, els heu de collar més.

collaret [var.: collar] m Conjunt de peces de joieria enfilades que es posen al voltant del coll. Un collaret de perles.

col.lecció f Conjunt de coses amb trets en comú que han estat aplegades. Una col.lecció de segells, de monedes antigues, de pintura impressionista…

col.lectiu, -iva 1 adj Referent a un conjunt. Interessos col.lectius. 2 col.lectiu m Conjunt de persones amb trets o interessos comuns. Va parlar en nom del col.lectiu d’afectats per les obres del metro.

col.lega m i f Company, companya de professió. Abans de fer l’operació, el cirurgià ho va consultar amb diferents col.legues.

col.legi m 1 Escola. Al migdia, els escolars surten de col.legi. 2 Associació de professionals. Col.legi d’advocats.

collir v tr 1 Fer la collita. Ja era el temps de collir el préssec. 2 Arreplegar fruits, herbes, flors, etc. Va collir unes margarides per fer-ne un ram. 3 Plegar de terra. Colliu-me el paquet de tabac, si us plau, que no em puc ajupir.

collita f El fet de collir un producte agrícola; conjunt dels productes collits. La collita del raïm s’anomena verema, i la del blat, sega.

colló 1 m Testicle. Va rebre una puntada de peu als collons. 2 collons m pl [fig] Coratge; barra. No tindrà prou collons per dir-l’hi. Quins collons que tens d’arribar a aquestes hores! 3 exp Collons, quin avorriment! 4 tocar els collons loc verb Emprenyar. Tanta insistència ja em toca els collons.

col.locació f Lloc de treball. Han anat a l’oficina de col.locació.

col.locar v tr i règ Posar en un lloc. On vols que col.loquem el sofà?

col.loqui m Conversa, especialment entre un conferenciant i el públic. Anuncien una xerrada sobre la reforma educativa, amb col.loqui.

colom, coloma m i f Ocell de cos arrodonit, molt freqüent actualment a les ciutats.

1colònia f Aigua de colònia. M’agrada la colònia fresca.

2colònia 1 f Establiment comercial, territori dependent d’una potència. Les antigues colònies franceses de l’Àfrica. 2 Grup de persones d’un mateix país que viuen en un altre país. La colònia alemanya de Barcelona. 3 colònies f pl Estada que solen fer els escolars en un indret amb finalitats educatives o d’esplai. Una casa de colònies.

color m 1 Impressió visual. El color vermell. 2 Material de diferent composició i presentació per pintar, dibuixar o tenyir. Una capsa de llapis de colors.

colorant m Substància que s’utilitza per donar color. El safrà en pèl, el pebre vermell i el tomàquet són els millors colorants dels menjars.

colorit m Combinació de colors. Un espectacle de gran colorit.

colossal adj Grandiós. Un edifici colossal.

columna f 1 Suport d’una certa alçada, generalment de secció circular. Les columnes del Partenó. 2 Conjunt d’elements alineats en una direcció. Una columna de soldats. Una columna de fum. La columna vertebral.

colze m Part posterior de l’articulació del braç i l’avantbraç. S’obria pas a cops de colze.

colzera f Protecció dels colzes. Ha posat colzeres de cuiro al jersei.

com 1 adv Indica manera com a nexe de comparació, quantitat. “Vermell com una magrana.” Com vols el cafè? S’ho pren com si li hi anés la vida. Com més l’avisareu, menys cas en farà. 2 com, com que conj Indica causa. Com no has avisat, no hem preparat res. Com que sé que t’agrada dinar d’hora, ja hem parat taula. 3 com a loc prep En qualitat de. Ens va parlar com a president de l’associació.

coma f Signe de puntuació, generalment intern de frase. Les intercalacions explicatives han d’anar entre comes.

comanda f Encàrrec que es fa a un comerç. Els dependents preparaven les comandes que els havien fet per telèfon.

comandament m Acció de dirigir, càrrec de direcció. Qui duia el comandament de les tropes?

comandant, comandanta m i f Grau militar entre el de capità i el de tinent coronel.

comando m Grup d’especialistes per a una acció bèl.lica.

comarca f Territori format per diversos municipis que constitueix una unitat geogràfica, econòmica o política. La comarca de la Safor.

comarcal adj Referent a la comarca. Els consells comarcals.

combat m 1 Lluita entre forces armades. Els dos exèrcits van entrar en combat. 2 Enfrontament en un esport de lluita. Un combat de boxa, de judo, de karate.

combatent m i f Persona que participa en un combat armat.

combatre v tr Lluitar (contra). Estava disposat a combatre els seus adversaris polítics fins al final.

combinació f L’efecte de combinar. La nova alineació de l´equip va resultar una bona combinació de defensa i d’atac.

combinar v tr Aplegar de manera equilibrada. L’heroi de la novel.la sabia combinar la força i l’astúcia.

combustible 1 adj Que produeix combustió. El carbó és una matèria combustible. 2 m Matèria que quan està en combustió produeix energia. La gasolina és un dels combustibles més gastats avui dia.

combustió f El fet que una substància cremi i desprengui calor. Aquella substància va fer una combustió espontània.

comèdia 1 f Gènere dramàtic. La Comèdia de l’Art. 2 fer comèdia loc verb Fingir. Si plora no n’heu de fer cas, que fa comèdia.

començament [var.: començ] m Acte de començar, inici. Al començament, la pel.lícula és una mica lenta.

començar 1 v intr Fer l’arrencada d’una acció. Comença la sessió. 2 començar a v aux Ja han començat a sopar.

comentar v tr Fer observacions (sobre). Ja m’havien comentat que tenia mal caràcter.

comentari m Observació. Després d’haver llegit l’original, me’n va fer uns quants comentaris.

comentarista m i f Especialista en una matèria sobre la qual parla o escriu, generalment als mitjans de comunicació.

comerç m Activitat de comprar i vendre, establiment que s’hi dedica. El comerç entre Europa i Àfrica va en augment. Tenen un comerç d’espècies.

comercial adj Referent al comerç. Relacions comercials.

comerciant, comercianta m i f Persona que es dedica al comerç.

comerciar v règ Tenir relacions comercials. Només comerciaven amb els països veïns.

comestible 1 adj Que es pot menjar. Uns bolets comestibles. 2 comestibles m pl Queviures. Una tenda de comestibles.

cometa m Cos celeste que sol dur cua.

cometre v tr Fer, especialment una acció criticable. Cometre un crim, un error.

comiat m Acció i efecte d’acomiadar(-se). Van fer un festa de comiat abans d’anar-se’n cap a Amèrica.

còmic, -a 1 adj Que fa gràcia, que fa riure. Va adoptar una postura còmica. 2 m i f Autor o artista que es dedica a la comèdia. 3 còmic m Historieta il.lustrada.

comissari, comissària m i f 1 Càrrec dins del cos de policia. 2 Delegat temporal. L’han nomenada comissària de l’exposició.

comissaria f Oficina d’un comissari. El van portar a comissaria per interrogar-lo.

comissió f Grup de persones que tenen, temporalment, una tasca encarregada. La comissió organitzadora del festival.

comitè m Grup de persones delegades de manera fixa per fer una tasca. Comitè d’empresa.

commemorar v tr Fer una celebració en record d’algun fet. Van commemorar el vintè aniversari de la independència.

commoció f Reacció de trasbals davant un fet. Aquella mort va causar una autèntica commoció.

commoure v tr Quedar sentimentalment afectat. El va commoure la tendresa amb què es mirava els fills.

còmoda* f Moble de calaixos: calaixera. Guarda les camises a la còmoda.

còmode, -a adj Que s’hi està bé. Una cadira còmoda. Una situació còmoda.

comodí m Persona o cosa que pot cobrir diverses funcions. Com que he estat l’última d’entrar a l’empresa, em fan servir de comodí.

comoditat f Qualitat de còmode. Tenir tantes botigues prop de casa era una comoditat.

compacte, -a 1 adj Atapeït. Un públic compacte esperava els cantants. 2 compacte m Disc compacte. M’han regalat un compacte dels Dire Straits.

compadir v tr Fer pena algú, plànyer. Ja el podeu ben compadir si ha fet això.

company, companya [var.: companyó] m i f Persona que comparteix amb una altra una mateixa situació. Companys d’escola, de feina, de joc, de viatge.

companyia f 1 Presència d’algú que acompanya. Me l’he trobat en companyia d’uns desconeguts. Es van quedar una estona més per fer-nos companyia. 2 Empresa, associació dedicada als serveis o al lleure. Companyia aèria, de teatre, de navegació, d’assegurances.

companyonia f Lligam afectiu entre companys. Es tractaven amb autèntica companyonia.

comparable adj Que pot ser comparat (a). Aquestes dues actituds no són comparables.

comparació [var.: comparança] f El fet de comparar. Diu que les comparacions són odioses.

comparar v tr i règ Establir una relació de semblança o bé de diferència. Comparava la vida d’ara amb la d’abans.

comparèixer v règ Presentar-se (a). No va comparèixer a la cita fins a les sis ben tocades.

compartiment m Cada un dels espais d’un conjunt reservat a una finalitat. Els compartiments d’un vagó llit. Un calaix amb compartiments. El compartiment d’equipatge d’un avió.

compartir v tr Tenir en comú. Comparteixen els mateixos gustos.

compàs [pl. -assos] m 1 Estri per traçar línies corbes. Un estoig de compassos. 2 Unitat de mesura utilitzada en música. Al tercer moviment, ja va perdre el compàs.

compassió f Sentiment de pena, de solidaritat davant la desgràcia dels altres. Feia compassió, tot aquell sofriment.

compatible adj Que s’avé amb un altre. Tenen caràcters bastant compatibles. Un ordinador compatible.

compatriota m i f Persona del mateix país que una altra. Va parlar dels seus compatriotes que encara estaven a l’exili.

compensar v tr Equilibrar uns efectes negatius. El sou que guanyava el compensava de sobres de tanta dedicació.

competència f 1 Lluita per ser més que els altres. Els industrials del ram havien de plantar cara a la competència dels estrangers. 2 Responsabilitat. Això no és de la teva competència. 3 Qualitat de competent.

competent adj 1 Que sap fer bé les coses. Una persona competent en la seva feina. 2 Que li pertoca una tasca determinada. Això ho decidirà l’autoritat competent.

competició f Conjunt de proves o de matxs d’un esport on es lluita per un títol. Tothom estava pendent de les competicions del diumenge.

competir v règ 1 Entrar en competència. Aquell sistema de producció no podia competir amb les noves tecnologies. 2 Fer una competició.

competitiu, -iva adj Apte per competir; que comporta competició. Uns preus competitius. Estan en contra de l’esport competitiu.

complaure 1 v tr Acontentar. Van fer els impossibles per complaure a tothom. 2 complaure´s v pron i règ Tenir la satisfaccció (de). Es complauen a convidar-vos a la festa d’aniversari.

complement m Tot allò que completa una cosa. Un vestit i els seus complements.

complementar 1 v tr Fer de complement. Els adverbis poden complementar frases, verbs, adjectius i altres adverbis. 2 v rec Són dos caràcters que es complementen.

complet, -a adj Que té tots els elements necessaris, sencer. Un joc de cafè complet.

completament adv Del tot. És completament boig.

completar v tr Fer complet. Vol completar la col.lecció de segells dels jocs olímpics.

complex, -a 1 adj Que es compon de diferents elements, matisos, etc., no simple. Un situació complexa. Uns problemes complexos. 2 complex m Conjunt d’elements, de parts amb un mateix fi. Un complex industrial. 3 Conjunt d’impulsos que afecten el comportament. Complex de superioritat.

complicació f Trava, entrebanc. No tenir els papers en regla pot ser una bona complicació.

complicar v tr Fer complicat. Aquella negativa a col.laborar-hi va complicar les coses.

complicat, -ada adj No senzill, no fàcil. Un problema complicat.

còmplice m i f Persona que collabora en un delicte. L’han detinguda com a còmplice del crim.

complicitat f El fet de ser còmplice. Va fer el robatori amb la complicitat d’uns empleats.

compliment m 1 El fet de complir una cosa. Has de vetllar pel compliment dels acords. 2 [sovint en pl.] Expressió d’educació en el tracte. El van rebre amb grans compliments.

complir v tr i règ Executar un acord, una obligació. Complir una promesa. Complir amb els deures.

complot m 1 Pacte secret contra la seguretat d’algú. 2 [p. ext.] Conspiració. Tots aquells entrebancs no eren pas casuals, obeïen a un complot.

compondre v tr 1 Formar un tot. Les vèrtebres componen la columna vertebral. Compondre un número. 2 Escriure un obra, especialment musical. Mozart va compondre la simfonia Júpiter en sis setmanes.

component adj i m i f Que (en) forma part. Els van presentar totes les components de l’equip.

comportament m Manera de comportar-se, conducta. Un comportament sospitós.

comportar 1 v tr Ser la causa (de). La mort del pare va comportar la fi de moltes coses. 2 comportar-se v pron Obrar. No s’ha comportat bé amb els amics. Estigues quiet i comporta’t!

composició f 1 Obra. Una composició musical, poètica. 2 Mecanisme de l’idioma que permet la formació de paraules per unió d’altres.

compositor, compositora m i f Persona que compon obres musicals.

compost, -a 1 adj No simple. Fulla composta. Nombre compost. Temps compost. 2 compost m Paraula formada per composició. ‘Salvavides’ és un compost.

compra f Acció de comprar; la cosa comprada. Ha anat a fer la compra. Deixa la compra de la plaça a la cuina. Tornaré tard, perquè he de fer unes compres.

comprador, compradora m i f Persona que compra. Posa un anunci i de seguida trobaràs compradors.

comprar v tr Adquirir per un preu. “Qui em compra maduixes?”

comprendre v tr 1 Captar el significat d’una cosa, entendre. No comprenc com ho ha pogut fer, això! 2 Incloure. La visita d’aquest matí al museu comprèn totes les sales.

comprensible adj Que pot ser comprès. La seva desconfiança és comprensible.

comprensió f 1 Capacitat de comprendre. Té molta comprensió lectora. 2 Tolerància. No té gens de comprensió per la manera de fer del jovent.

comprensiu, -iva adj Que mostra comprensió (per). Un pare comprensiu amb els problemes dels fills.

compresa f Peça absorbent de diverses aplicacions, especialment la utilitzada durant la regla.

comprimir v tr Reduir un volum mitjançant pressió. Es comprimia el ventre amb totes dues mans.

comprimit m Medicament en forma de pastilla. Uns comprimits per a la tos.

comprometre(´s) v tr, pron i règ Portar, posar(-se), en un compromís. Aquell escàndol va comprometre la seva carrera. Es compromet a pagar els deutes en el terme d’un any.

compromís m 1 Pacte. Van negociar per arribar a un compromís a gust de tothom. 2 Situació que compromet. Amb aquelles exigències, em va posar en un compromís.

comprovar v tr Veure si una cosa està bé o és correcta. Comprova el nivell de l’oli.

comptable m i f Professional que porta els comptes d’una empresa.

comptador m Mecanisme que registra automàticament quantitats i resultats de diferent naturalesa. El comptador del gas, de la llum.

comptagotes m Estri, accessori que permet de deixar caure un líquid de gota en gota. L’ampolleta del medicament duu comptagotes.

comptaquilòmetres m Dispositiu d’un vehicle que indica els quilòmetres recorreguts.

comptar 1 v tr Determinar un nombre (de). Torna a comptar els assistents. 2 v règ Confiar (en). M’han dit que compten amb tu per a l’excursió de diumenge. 3 al comptat loc adv Pagant al moment de la compra. Com ho pagarà, al comptat o a terminis?

compte 1 m Acció o resultat de comptar; import, operació de crèdit. Ja ha començat el compte enrere. No em surten els comptes. Hem de passar comptes. Porta’m el compte, sisplau. Obrir un compte al banc. 2 exp S’utilitza per avisar d’un perill. Compte, aneu amb compte, no passeu encara! 3 a compte loc adv En concepte de diners que s’avancen. Quan van retirar la mercaderia hi van deixar la meitat de l’import a compte. 4 tenir em compte loc verb Tenir present. Has de tenir en compte molts altres aspectes de la qüestió. 5 en comptes de [var: per comptes de, en compte de] loc prep En lloc de. Aquest estiu anirem a la muntanya en comptes de la platja.

comte, comtessa m i f Títol de la noblesa. Els comtes de Besalú.

comú, -una adj Compartit. Les dues cases tenien una eixida comuna.

comunicació 1 f Acció, fet, mitjà de comunicar(-se). Volen establir comunicació amb altres biblioteques per Internet. Entre les dues famílies hi ha bona comunicació. S’ha tallat la comunicació. Els mitjans de comunicació. Una porta de comunicació amb el pàrquing. 2 comunicacions f pl Sistema de comunicació viari, telefònic, etc. Una comarca amb bones comunicacions.

comunicar 1 v tr Transmetre, fer saber. Acabaven de comunicar la notícia per ràdio. 2 v règ Haver-hi un pas entre dos espais. L’escala comunica amb el terrat. 3 v intr Estar ocupada una línia telefònica. A casa en Josep Maria comuniquen.

comunicat m Escrit breu en forma de declaració que s’adreça als mitjans de comunicació. El locutor va llegir un comunicat dels segrestadors.

comunisme m Ideologia social i política que propugna una societat sense classes.

comunista adj i m i f Referent al comunisme. Un partit comunista. El seu germà és comunista.

comunitari, -ària adj 1 Referent a una comunitat. El barri té pocs serveis comunitaris. 2 [esp.] Referit als països de la Unió Europea. Els països comunitaris.

comunitat f Agrupació de persones, d’éssers vius que comparteixen determinades característiques. Una comunitat de veïns. Les comunitats autònomes. Comunitat vegetal.

con m Cos amb un cercle com a única base i un eix. A la tornada d’un pont, posen cons en alguns carrils de les autopistes.

conca f 1 Depressió recorreguda per un curs d’aigua. La conca del Llobregat. 2 Extensió de jaciments miners. Una conca minera. 3 Cavitats dels ulls. Les conques dels ulls.

còncau, -ava adj Que fa una curvatura cap endins. Un mirall còncau.

concebre v tr 1 Procrear. Han concebut el tercer fill. 2 [fig.] Ha concebut una idea genial.

concedir v tr Donar per raó d’uns mèrits. Li han concedit un premi literari.

concentració f El fet de concentrar(-se). Hi va haver una concentració davant el palau del governador.

concentrar v tr Reunir. Han concentrat tots els esforços en l’últim partit.

concepte 1 m Idea expressada verbalment. No sap distingir conceptes de procediments. 2 en concepte de loc prep Com a. Ho va anotar en concepte de despeses generals.

concert m Sessió en què s’interpreten obres musicals. Divendres al vespre anirem a concert.

concessió f 1 Acció de concedir. Diumenge hi haurà la concessió dels premis. 2 Excepció. Amb la data d’entrega de treballs, fa massa concessions als alumnes.

conciliar v tr Posar d’acord. No sé com podrem conciliar dues propostes tan diferents.

concloure v tr Arribar a terme, a una conclusió. Demà conclouen els treballs del congrés. De les observacions fetes, en va concloure que estava en el bon camí.

conclusió f Deducció a la qual s’arriba al final d’un seguit d’arguments, de treballs, etc. Han editat les conclusions de les Jornades Cíviques.

concordança f Relació entre dues coses que es corresponen d’alguna manera. La concordança entre subjecte i verb. La concordança de sons en una rima.

concórrer v règ Coincidir, participar (en). Al concurs de cant, hi van concórrer molts participants.

concreció f Acció de concretar. Has de parlar amb més concreció.

concret, -a adj Específic. Els va posar com a exemple un cas concret que ell havia viscut.

concretar v tr Determinar(-ho) d’una manera concreta. Encara havien de concretar alguns termes del tractat.

concurrència f Conjunt de gent que s’aplega en un lloc, especialment públic. En aquella hora, a l’exposició hi havia poca concurrència.

concurs m 1 Prova de competició, generalment no esportiva. Un concurs de fotografia, de gossos d’atura, d’ocells cantaires… Un concurs de la televisió. 2 Ajuda, contribució. Ho van poder acabar amb el concurs de tots els veïns.

concursant adj i m i f Que participa en un concurs. Els equips concursants. S’hi han inscrit molt pocs concursants.

condemna f Pena aplicada per un tribunal. Havia de complir la condemna en un penal.

condemnar v tr Determinar una condemna per a algú. El tribunal el va condemnar a deu anys de presó.

condemnat, condemnada m i f Persona que sofreix una condemna. Hi havia una cel.la per als condemnats a mort.

condensar v tr Fer més dens. Si condenses tant la informació, costarà d’entendre-ho.

condició 1 f Norma que obliga. Les bases del concurs expliquen les condicions per participar-hi. 2 Estat. Fruïa d’una condició de superioritat respecte als altres. 3 a condició (de/que) loc prep o conj Sempre que. Ho explicaré a condició que no ho digueu a ningú. 4 condicions f pl Circumstàncies que (hi) influeixen. La casa no està en condicions per viure-hi. S’ha de tenir en compte les condicions de vida de la població.

condicionat, -ada adj Que reuneix unes determinades condicions. Aire condicionat.

condiment m Producte per amanir el menjar i donar-li més gust. Les espècies i la sal són condiments.

condó m Preservatiu.

condol m Manifestació de sentiment compartit davant una desgràcia. Li va donar el condol per la mort de la mare.

conducció [gen. en pl.] f Sistema de canonades per conduir un fluid. Les conduccions del gas.

conducta f Manera de comportar-se, comportament. Normes de conducta.

conducte m Vas, canonada que condueix un fluid. Tots els conductes de l’aigua s’havien fet malbé.

conductor, -a adj i m i f Que condueix. El ferro és bon conductor de l’electricitat. La conductora de l’autobús.

conduir 1 v tr i règ Portar (fins a). Va conduir els turistes fins a l’hostal. 2 v intr Dur un vehicle. Està aprenent de conduir.

conegut, -uda adj i m i f Que se’n té o s’hi té coneixença. Un paisatge conegut. En el viatge hi vaig trobar uns coneguts.

coneixement 1 m Facultat de conèixer, de tenir consciència (de). És massa petit encara per tenir coneixement. Del cop, va quedar sense coneixement. 2 coneixements m pl Referències, idea (sobre). Té molts coneixements de física.

coneixença f 1 Idea (sobre). Té una lleugera coneixença dels costums del país. 2 Relació amb algú. Van fer coneixença durant l’estiu. 3 Persona coneguda. M’he arribat fins al poble per saludar unes coneixences.

conèixer v tr 1 Arribar a una idea, a un domini (de, sobre). Coneix bé el seu ofici. 2 Establir una relació (amb). He conegut unes persones molt simpàtiques.

confecció f 1 Acció i efecte de confeccionar. Han estat uns quants dies en la confecció del mapa. 2 Producció de roba de vestir que no és feta a mida. Treballa en un taller de confecció.

confeccionar v tr Fer, combinant un seguit d’elements. Han confeccionat uns gràfics de la població.

conferència f Discurs davant de públic sobre un tema cultural. Al centre cívic organitzen una tanda de conferències sobre ecologisme.

confessar v tr Reconèixer ser(-ne) responsable; declarar un fet, generalment secret. Va confessar que era culpable.

confessió f Acció de confessar. El detingut va signar una confessió completa.

confiança f Seguretat (en). Li tenim confiança. Una persona de confiança.

confiar v règ Tenir confiança (en). Confiava en ell, perquè sabia que no el trairia.

confiat, -ada adj Que no pensa malament de ningú. Són molt confiats, no tanquen mai la porta.

confidència f El fet de confiar un secret. Li va fer una confidència amb la condició que no ho explicaria a ningú.

confirmació f El fet de confirmar. Esperaven la confirmació de la comanda.

confirmar v tr Donar seguretat d’un fet. Va confirmar el nombre de morts de l’atemptat.

confit m Boleta de sucre endurit, amb un fruit a dins.

confitat, -ada adj Dit d’un aliment que ha estat posat en conserva. Olives confitades. Fruita confitada.

confiteria f Pastisseria.

confitura f Melmelada de fruita.

conflicte m Situació o actitud obertament hostil. Estava a punt d’esclatar un conflicte entre els dos pobles.

confondre v tr Prendre una cosa per una altra. La boira m’ha fet confondre unes plantes amb persones.

conformar-se v pron i règ Mostrar-se conforme (amb). Es conformen amb ben poca cosa.

conforme adj règ Que (hi) està d’acord. No estic conforme amb l’augment.

conformitat f Permís. No vol donar la seva conformitat per al viatge.

confort m Situació de benestar, de comoditat. Viuen amb tot confort.

confortable adj Que proporciona confort. Una casa confortable.

confús, -usa adj Poc clar. El missatge era confús.

confusió f 1 El fet de confondre(´s). Hi ha hagut una confusió d’adreces i s’han enviat uns paquets equivocats. 2 Situació de barreja. Van aprofitar aquella confusió de gent per desaparèixer.

congelador m Aparell per congelar.

congelar v tr Convertir en gel. Congelar la carn, el peix.

congelat, -ada 1 adj Que ha estat congelat. Lluç congelat. 2 congelats m pl Productes congelats. Una botiga de congelats.

congestió f 1 Acumulació de sang en un òrgan. Congestió pulmonar. 2 [hip.] Una congestió de trànsit.

congrés [pl. -essos] m Aplec, institució política, per debatre qüestions i arribar a conclusions. El Congrés Internacional d’Arquitectura. El Congrés dels Diputats.

cònic, -a adj En forma de con.

conill, conilla m i f Mamífer d’orelles i potes posteriors llargues. Conill de bosc. Conill a la caçadora, a la manresana.

cònjuge m i f El marit o la muller respecte de l’altre.

conjunció f Forma gramatical que fa la funció de lligam de coordinació o de subordinació

conjunt m Grup, colla, col.lecció. Un conjunt de rock. Un conjunt de bons actors. Un conjunt de jaqueta i faldilla.

conjuntura f Situació concreta en què coincideixen uns trets determinats. La conjuntura política no els era gaire favorable.

conjura f Pacte secret contra l’Estat. Una conjura militar.

connectar v tr Establir connexió. Connectar l’ordinador.

connexió f 1 Lligam lògic. Quina connexió devia haver-hi entre els dos crims? 2 Mecanisme per posar en contacte un aparell amb la xarxa elèctrica. Has de fer la connexió entre l’ordinador i la impressora.

conquista [var.: conquesta] f Acció i efecte de conquistar. Els imperis s’engrandien amb les conquistes militars.

conquistar [var.: conquerir] v tr Apoderar-se (de). Els europeus van conquistar Amèrica.

conrear [var.: *conrar] v tr Cultivar la terra.

conreu [var.: *conró f] m Cultiu. Terres de conreu.

consagrar v tr i règ Dedicar(-se) adj Ha consagrat la meitat de la vida a l’educació dels fills.

consciència f Coneixença de si mateix i de l’entorn. Actuava amb plena consciència.

conscient adj Que té consciència (de). És conscient dels seus actes.

consegüent 1 adj Que s’esdevé com a conseqüència d’algun fet. Va esclatar el globus amb el consegüent espant del menut. 2 per consegüent loc adv Per tant. Arribes ara? Per consegüent et tocarà de fer allò que no han triat els altres.

consell m Orientació. Li va dir que no necessitava per res els seus consells.

conseller, consellera m i f Persona de qui es demana consell. Tens un mal conseller.

conselleria f Departament d’un govern autònom. La Conselleria de Treball.

consens m Acord comú. Abans de les votacions, van arribar a un consens.

consentir v tr Tolerar. Li consentien tots els capritxos.

conseqüència f Allò que es deriva lògicament (de). Aquesta història tindrà males conseqüències. Cal actuar en conseqüència.

conseqüent adj règ Que actua en conseqüència. És conseqüent amb les seves idees.

conserge m i f Persona responsable de la porteria d’un edifici. El conserge d’una escola, d’un institut.

conserva f Aliment tractat i tancat en un recipient. Conserva de fruita.

conservació f El fet de conservar. Vetllen per la conservació de la cultura popular.

conservador, -a adj i m i f Oposat als canvis socials. És d’idees conservadores. El partit conservador. Són uns conservadors.

conservar v tr Mantenir, cuidar. Encara conserven els mobles de l’àvia.

considerable adj Important, gros. La ferida és considerable.

consideració f Mirament. Em va empènyer sense cap consideració.

considerar v tr 1 Tenir en estima. El consideren molt, entre la gent de l’ofici. 2 Opinar. Ell considera que ens vam equivocar.

consigna f Instrucció donada. Van seguir la consigna de vaga general.

consistència f Qualitat de consistent. Un terreny de poca consistència.

consistent 1 adj Que aguanta ferm, que és dens Uns suports consistents. Arguments consistents. 2 consistent en loc prep Basat en. Un sol plat consistent en llegum i una salsa.

consistir v règ Basar-se (en). En què consisteix, tot plegat?

consistori m Ajuntament. Els acords del consistori.

consogre 1 m El pare del gendre o de la nora. 2 consogra f La mare del gendre o de la nora.

consol m Allò que consola. Enmig de tanta desgràcia, no trobava consol.

cònsol m i f Diplomàtic que representa el seu país en una població important. El cònsol de França a Barcelona desconeixia el país.

consolar v tr Fer més lleu una pena. Les paraules amables no el consolaven de tanta desgràcia.

consolat m Oficines de cònsol.

consolidar v tr Fer més consistent. L’arquitecte va fer consolidar els fonaments.

consonant f 1 So no vocal ni semivocal. 2 Representació gràfica d’una consonant.

conspiració f Acord secret per anar contra un govern.

constància f Qualitat de constant. Amb constància, arribaràs lluny.

constant adj Persistent. Una pluja constant.

constar v intr 1 Donar fe d’existència, de veritat. Aquelles declaracions del testimoni no constaven a les actes. A mi em consta que no és així. 2 v règ Compondre’s de. La novel.la consta de trenta capítols.

constatar v tr Comprovar. Va constatar que l’enganyaven.

constipar-se v pron Refredar-se.

constipat m Refredat.

constitució f 1 Manera d’estar constituït, format, especialment un cos. Era un jove de constitució forta. 2 Llei fonamental d’un Estat democràtic.

constituir v tr Formar, representar, ser. Quatre eines constituïen tot el seu patrimoni.

construcció f 1 Acció i efecte de construir; la cosa construïda. La construcció del gratacel va durar cinc anys. Una construcció sòlida. 2 Ram de la producció. Un obrer de la construcció.

constructor, -a adj i m i f Que construeix. Una empresa constructora. Una constructora.

construir v tr Edificar. Al solar dels antics magatzems, hi construiran un centre comercial.

consulta f Acció i efecte de consultar. Li fan moltes consultes sobre les relacions de la parella. L’advocat només té consulta dos dies la setmana.

consultar v tr Demanar, recaptar opinió (sobre). A cada treball que fa, consulta un munt de bibliografia.

consultori m Lloc on es fan consultes, especialment mèdiques.

consum m El fet de consumir. El consum d’energia. Societat de consum. Articles de consum.

consumició f Allò que es pren en un establiment. Se’n van anar del bar sense pagar la consumició.

consumidor, -a adj i m i f Que consumeix, especialment articles de consum. Associacions de consumidors.

consumir v tr Gastar. Consumeixen molta energia elèctrica.

contacte m El fet de tocar(-se), de relacionar-se. L’astronau ha entrat en contacte amb l’atmosfera terrestre. Ja us en podeu anar, estarem en contacte per telèfon.

contagi m El fet de contagiar(-se). Les malalties infeccioses s’agafen per contagi.

contagiar v tr Passar una malaltia a un altre. Va contagiar la grip a tots els germans.

contaminació f Presència d’impureses en un medi. La contaminació atmosfèrica.

contaminar v intr Causar contaminació. Els fums dels cotxes contaminen molt.

contaminat, -ada adj Que ha sofert contaminació. Aigües contaminades.

contar v tr Explicar. Ens contava unes rondalles precioses.

conte m Narració curta, rondalla. Antologia de contes infantils.

contemplacions f pl Atencions excessives. Li tens massa contemplacions.

contemplar v tr 1 Mirar amb atenció, amb plaer. Contemplava els quadres de l’exposició. 2 Aviciar. Els pares el contemplen massa.

contemporani, -ània adj i m i f 1 Dels temps actuals. Una exposició d’art contemporani. 2 De la mateixa època. El meu avi va ser contemporani de Macià.

contenidor m Recipient de gran capacitat per a mercaderies, brossa, etc.

contenir 1 v tr Tenir(-hi) a dins. Què conté, aquesta botella? 2 contenir-se v pron Aguantar-se. Es va contenir per no bufetejar-lo.

content, -a adj Que es troba en un estat de satisfacció. Estic content de com va el curs.

contestació f 1 [var.: contesta] Resposta. Estan esperant la contestació. 2 Desacord manifest. Davant la contestació popular, van haver de canviar d’estratègia.

contestar v tr 1 Respondre, tornar contesta. No sabia què contestar. 2 v intr Mostrar desacord. Quan us manen una cosa, no vull que contesteu

context m Situació, ambient que envolta un fet, un pensament, un discurs, etc. Si em treus aquesta frase de context, ho interpretaràs just al revés.

contigu, -a adj Que està de costat amb un altre. Vivien en cases contigües.

continent m Gran extensió de terra que forma part del món. Els cinc continents.

continental adj Referent al continent. La plataforma continental.

contingut m 1 Allò que hi ha dins d’un recipient. Va buidar tot el contingut de l’ampolla de whisky. 2 Conjunt d’elements significatius. El desenvolupament de les actituds és un contingut educatiu.

continu, -ínua adj Seguit, sense interrupció. Sessió contínua. Avaluació contínua.

continuació f Acció i efecte de continuar. Demà veurem la continuació de la sèrie.

continuar v tr i aux Seguir. Continua l’espera. Has de continuar escrivint.

continuïtat f 1 Condició de continu. La seva obra no tindrà continuïtat. 2 solució de continuïtat Interrupció.

contorn 1 m Traç que ressegueix una figura. El contorn dels braços. 2 contorns [var.: encontorns] m pl Zona propera o que està al voltant d’un lloc determinat. El coneixien en tots aquells contorns.

contra 1 prep Indica oposició. Tots anaven contra ell. 2 Indica oposició i contacte. Va anar contra l’arbre. Posa-la contra la finestra. 3 per contra loc adv Però. Tots el van felicitar i ell, per contra, el va escridassar.

contraatac m Passar a l’atac davant d’un altre atac. Els davanters van passar al contraatac.

contraban m Comerç il.legal. Compra tabac de contraban.

contrabandista m i f Persona que es dedica al contraban.

contracció f Resultat de contreure o de contreure’s. Va tenir una contracció muscular.

contracte m Compromís escrit entre dues parts. Un contracte de lloguer, de treball.

contradicció f El fet de contradir-se. Qualsevol ideologia és plena de contradiccions.

contradictori, -òria adj Que implica contradicció. Declaracions contradictòries.

contradir 1 v tr Dur la contrària. Quan jo parlo, no vull que em contradiguis. 2 contradir-se v pron Oposar-se a una pròpia idea. La vostra actuació es contradiu amb la vostra manera de pensar.

contrarestar v tr Fer menys forts els efectes (de). Els dics contrarestaven la força de les onades.

contrari, -ària adj i m i f Oposat, adversari. Jugaven en equips contraris. Els defenses marcaven molt bé els contraris.

contrast m Efecte de contrastar. Una foto amb poc contrast.

contrastar 1 v tr Comparar. Van contrastar opinions. 2 v règ Destacar. Una figura tan fosca contrastava amb la claror del fons.

contratemps m Circumstància adversa, entrebanc. He tingut un contratemps i no he pogut complir amb la feina.

contreure(‘s) [var.: contraure] v tr i pron Reduir el volum. El fred contrau els metalls.

contribució f El fet de contribuir (a). Van demanar la contribució de tothom a la causa.

contribuir v règ 1 Aportar(-hi) una part, col.laborar(-hi). Tot el poble va contribuir a aclarir el misteri. 2 [fig.] El mal temps va contribuir a deslluir la festa.

control m El fet de controlar. El control de les fronteres.

controlador, controladora m i f Persona que fa un control. Els controladors aeris.

controlar v tr Verificar un mecanisme, un procés. L’encarregada controlava el funcionament de les màquines.

controvèrsia f Discussió en què s’enfronten punts de vista diferents. Van tenir una controvèrsia sobre l’educació dels fills.

convèncer v tr i règ Fer venir algú a la teva amb arguments. El va convèncer que deia la veritat.

convenció 1 f Norma que ha estat pactada. El codi ortogràfic d’una llengua es regeix per una convenció. 2 Reunió de professionals. Els dentistes han celebrat una convenció. 3 convencions f pl Normes socials. En aquella universitat es mouen per convencions.

convenient [gen. en la locució verbal ‘ser convenient’] adj Adequat, escaient, oportú. No és convenient que t’exposis als corrents d’aire.

convenir 1 v intr i aux Ser convenient, caldre. Demà convé matinar. “Quan convé, seguem cadenes!” 2 v tr Acordar. Van convenir de trobar-se una vegada l’any.

convent m Casa de religioses o de religiosos catòlics. El convent de les dominiques.

conversació [var.: conversa] f Acció de conversar. Tenen poca conversació. Teníem una conversa molt interessant sobre la droga.

conversar v intr Parlar dues o més persones, enraonar. Els agrada molt conversar.

convertir v tr i règ Fer tornar. L’augment de la població ha convertit el barri en un formiguer.

convex, -a adj Que fa una curvatura cap enfora. Un mirall convex.

convicció f Idea que es té com a molt segura. Una dona de fortes conviccions.

convidar v tr i règ Demanar de participar en una celebració, en un acte. Ens han convidat a un casament.

convidat, -ada adj i m i f Que l’han convidat. Els familiars convidats. Ja comencen a arribar els convidats.

conviure v intr Viure en companyia. Fa dos anys que comparteixen pis i encara no han après a conviure.

convivència f El fet de conviure, especialment en harmonia. Les festes fomenten la convivència entre els veïns.

convocar v tr Anunciar públicament la celebració d’una reunió, d’unes proves, d’unes eleccions; la concessió d’un premi, etc. El president ha dissolt el Parlament i ha convocat eleccions.

convocatòria f El fet de convocar. La reunió va començar en segona convocatòria. Els partits polítics demanen la convocatòria anticipada d’eleccions.

convulsió f Contracció violenta dels músculs. Va caure a terra enmig de fortes convulsions.

cony 1 m Genitals femenins. 2 exp Ai, cony; què t’has pensat? Quin cony de festa!

conya 1 f Fet divertit. Això va fer?; quina conya! 2 de conya loc adj Molt bo. Va ser una festa de conya. De broma. T’ho dic de conya. 3 fer conya loc verb Fer broma. Pareu ja de fer conya i aneu per feina!

conyac m Licor criat en bótes de roure.

cooperació f El fet de cooperar. Confiaven en la nostra cooperació per tirar endavant el negoci.

cooperar v règ Ajudar, col.laborar.

cooperativa f Empresa que pertany als usuaris dels seus mateixos serveis. Una cooperativa agrícola.

coordinador, coordinadora m i f Persona que coordina. La coordinadora del Parvulari.

coordinar v tr Fer que les coses funcionin amb coherència.

cop [var.: *colp] 1 m Topada d’un cos contra un altre. Va rebre un cop al cap. No para de donar cops a terra amb els peus. 2 Moviment fet amb un estri, un vehicle. Donaré un cop de planxa al vestit. Un cop d’estisores, de brotxa. Un cop de cotxe. Un cop de telèfon. 3 Vegada. T’ho he dit molts cops. 4 de cop loc adv De sobte. Es van sentir unes veus de cop.

copa f 1 Vas de peu alt per beure. Una copa de xampany. 2 Capçada.

còpia 1 f Reproducció exacta; imitació. Els participants al concurs literari hi han d’aportar original i tres còpies. Fes-ne una còpia de seguretat en un disquet. Era una còpia d’un Goya. 2 a còpia de loc prep Insistint-hi. A còpia de repetir-ho, li acabarà sortint bé.

copiar v tr Reproduir un text, un document; imitar. He copiat la carta en un altre full. Copia l’estil dels novel.listes clàssics.

1cor m Òrgan del cos que regula la circulació de la sang.

2cor m Conjunt de cantants. La part del cor i la dels solistes les assenyala la partitura.

1coral [var.: corall] m Animal marí, d’aspecte semblant a una planta, del qual s’aprofita l’esquelet en joieria.

2coral f Conjunt de cantaires. Canta en una coral del barri.

coratge m Valor, fermesa. No va tenir prou coratge per plantar-li cara.

corb m Ocell de plomes i bec negres.

corb, -a 1 [var.: corbat] adj Que va canviant contínuament de direcció. Una superfície corba. 2 adj i m i f Que té les cames tortes: *garrell.

corba f Línia corba.

corbata f Peça de vestir complementària que es duu al coll i generalment penja davant del pit.

corc m Insecte que viu dins la fusta o en els grans.

corda f 1 Trena de diferent gruix feta amb fils. El van lligar amb una corda. 2 Fil, membrana de diferent mena. Les cordes d’una guitarra. Les cordes vocals.

cordar v tr Tancar un calçat, una peça de roba. Cordar les sabates, els pantalons, l’anorac, la faldilla, la jaqueta.

corder, cordera* m i f Petit de l’ovella: xai.

cordial adj Obertament amistós. Una rebuda cordial. Una salutació cordial.

cordill [var.: *cordell] m Trena feta amb dos o quatre caps de fil. Necessitarem un cordill gruixut per lligar el paquet.

cordó m Cordeta tubular. Els cordons de les sabates.

corfa* f Closca, escorça, crosta. La corfa d’una avellana, d’una gamba, d’una branca. La corfa d’una ferida.

córner m Cop lliure en un partit de futbol des d’un angle proper a la porteria.

corol.la f Part central i interna d’una flor.

corona f 1 Signe del poder de reis i nobles que es duia al cap. 2 Objecte rodó per guarnir. Una corona de morts.

coronel, coronela m i f Grau militar, entre el de tinent coronel i el de general de brigada.

còrpora f El cos sense les extremitats. Una dona amb molta còrpora.

corporal adj Referent al cos. La salut corporal.

corpulent, -a adj De cos gros. Totes les filles són prou corpulentes.

corpuscle m Tros molt petit de matèria.

corral m Espai tancat per al bestiar. Un corral de gallines, de bens.

correcció f 1 Acció i efecte de corregir. Un text amb massa correccions. 2 Educació. Es comporta amb tota correcció.

correcte, -a adj Seguint unes normes. Una actitud correcta. Unes paraules correctes.

corredor, -a adj i m i f Que corre. L’estruç és un ocell corredor. Els corredors d’una cursa de velocitat.

corredor m Passadís. Un corredor on donaven les portes dels dormitoris.

corregir v tr Esmenar errors o defectes. Has de corregir la pronúncia de les vocals.

correguda f Acció de córrer. Fem una correguda fins a la plaça. Una correguda de bous.

corrent 1 adj Habitual. Uns fets corrents. 2 m Massa fluida d’aigua, de vent. Se l’enduia el corrent riu avall. Un corrent d’aire. 3 Moviment d’electricitat. Corrent altern. Corrent continu.

córrer 1 v intr Anar a una certa velocitat. El tren corria per la plana. 2 córrer-hi v pron Acudir. Quan es van sentir els crits, la gent hi va córrer.

correspondència f 1 El fet de cartejar-se. Tenen correspondència amb una escola de l’Argentina. 2 Conjunt de les cartes. Se li acumula la correspondència sense tenir temps d’obrir-la. 3 Comunicació entre línies de transport. “Propera estació: Diagonal, correspondència amb línia 5.”

correspondre 1 v règ Pertocar. A qui correspon, aquesta part? 2 Intercanviar de manera recíproca. N’estava enamorada, però ell no hi corresponia. 3 correspondre’s v pron i règ Tenir(-hi) relació. Els fets no es corresponien amb les previsions.

corresponent det Cadascun el seu. Cada concursant anava amb la corresponent parella.

corretja f Tira de cuiro. La corretja del rellotge. Una corretja de transmissió.

correu 1 m La correspondència, el vehicle que la duu. Ha arribat el correu. Tirar una carta al correu. 2 correus m pl Servei públic que s’encarrega de la correspondència. Treballa a correus.

corriol m Camí estret. Aquest corriol us portarà fins al cim.

corriola f Roda per la qual es passa una corda per aixecar pesos. La corriola del pou.

corró m Peça o estri cilíndric de diferents usos. El corró de pastar farina. Un corró de pintar. El corró d’una impressora.

corrompre(‘s) v tr i pron 1 Fer(-se) malbé, podrir(-se). La calor va corrompre l’aigua estancada. 2 [fig.] Dur a obrar de manera il.legal, immoral. El poder n’ha corromput molts al llarg de la història.

corrupció f Acció i efecte de corrompre(´s). Va haver-hi un cas molt sonat de corrupció política.

cort 1 f Conjunt de familiars i persones properes a un rei. La cort de Lluís XVI. 2 Corral. La cort dels porcs. 3 corts f pl Òrgan legislatiu. Corts Generals.

cortès, -esa adj Polit en les maneres. El va atendre d’una manera cortesa.

cortesia f Qualitat de cortès. Va tenir la cortesia de deixar-los passar.

cortina f Peça de roba que penja davant d’una obertura en una habitació. Les cortines de la sala.

cos [pl. cossos] m 1 Figura de tres dimensions. Un cos geomètric. Els cossos celestes. 2 Conjunt de les parts que formen un organisme animal. El cos d’una persona.

cosa 1 f Tot allò que existeix com a entitat física o intel.lectual. Totes les coses d’aquest món. Això són coses que tu penses. Qualsevol cosa que li dónes, ja el veus content. 2 alguna cosa loc pron Digueu-me alguna cosa.

cosí 1 m Fill d’un oncle o d’una tia. 2 cosina f Filla d’un oncle o d’una tia.

cosir v tr 1 Unir amb fil, especialment dues peces de roba. Has de cosir les mànigues del vestit. 2 [p. ext.] Cus tots aquests papers amb una grapa.

cosmètic m Producte de bellesa.

cosquerelles* f pl Convulsió provocada per un refrec molt suau a la pell: pessigolles.

cossiol* m Recipient amb terra per a plantes: test. Un cossiol amb geranis.

cost m Import d’una obra, d’un servei, etc. Hem de calcular el cost de la reparació. El cost de la vida.

costa f 1 Vorera de mar. La línia de la costa. 2 [var.: coster m, costera f] Terreny que fa pendent, pujada. Les costes de Garraf.

costar v intr i règ Exigir (una cosa) diners, esforços, etc. per obtenir-la. L’ordinador nou m’ha costat bé de preu. M’ha costat molt poder-ho aconseguir.

costat 1 m Part lateral del cos d’un animal. Li fa mal el costat esquerre. 2 Part lateral d’un cos. Els costats d’una nau. Posa-ho al costat dret de l’arbre. Seien, un a cada costat del tron. 3 Cada una de les línies que limita una superfície. Els costats d’un polígon. 4 al costat de loc prep Vora. Eren al costat de la porta. 5 fer costat a loc verb Donar suport. Si s’hi presenta, li farem costat tots els veïns.

costella f 1 Cada un dels ossos llargs i corbats del tòrax. 2 Costella d’un animal en tant que aliment: *xulla. Farem costelles de be a la brasa.

costós, -osa adj Que costa diners, que comporta dificultat. Unes obres molt costoses.

costum 1 m Manera habitual de fer, de comportar-se. Els costums varien d’una generació a l’altra. 2 de costum loc adj Habitual. Farem la ronda de costum.

costura f Seguit de fils que uneixen dues peces de roba. Se li ha desfet la costura de la butxaca.

cotització f Preu assignat. Estava al corrent de la cotització a borsa.

cotó 1 m Fibra produïda per la planta anomenada cotoner. Portava un vestit de cotó. 2 cotó fluix, *cotó en pèl Cotó per a cures. Mulla una mica de cotó en pèl amb alcohol i li desinfectes la ferida.

cotxe m 1 Automòbil, especialment turisme. S’han comprat un cotxe nou. 2 Automòbil en general; carruatge. Un cotxe de línia. Un cotxe de cavalls.

cotxera [gen. en pl.] f Nau on es tanquen els tramvies, els autobusos, els metros, etc.

cotxet m Cadireta o cabasset amb rodes per a una criatura.

1coure v tr 1 Sotmetre un aliment a l’acció del foc. Necessitarem brases per coure la carn. 2 Fer una sensació com de cremada. Quan et desinfecten una ferida amb alcohol, cou.

2coure m Metall vermellós bon conductor de la calor i de l’electricitat.

cova f Cavitat natural dins de la roca.

covar v tr Donar calor un ocell als ous per facilitar el naixement dels pollets.

covard, -a adj i m i f Mancat de coratge. Una actitud covarda. Els covards no arriben mai enlloc.

covardia f Condició, acció, de covard. Ha estat una covardia no defensar-lo.

cove m Panera fonda. El cove de la roba bruta.

cranc [var.: *carranc] m Crustaci de deu potes. Cranc de mar. Cranc de riu.

crani m Conjunt d’ossos del cap que contenen l’encèfal.

cràter m Boca d’un volcà, en forma d’embut.

creació f Acció i efecte de crear. Va presentar uns models de creació pròpia.

crear v tr Produir a partir de la imaginació. Va crear uns personatges de còmic que es van fer famosos.

crèdit m 1 Actitud de creure’s una cosa. Van donar crèdit a aquella versió dels fets. 2 El fet de proporcionar diners a algú que ofereix garanties. El banc li ha obert un crèdit. Tot ho compren a crèdit.

creença f Fe religiosa. És respectuós amb totes les creences.

cregut, -uda adj Molt pagat de si mateix, orgullós.

creient 1 adj Obedient. És una alumna poc creient. 2 m i f Persona que creu en una religió. Els creients anaven cap al temple.

creïlla* f Patata.

creixença [var: creixement] f Acció de créixer. A la primavera es veu la creixença de les plantes.

creixent 1 adj Que creix. La Lluna es troba en el quart creixent. *2 m Ingredient per fer pujar la pasta: llevat.

créixer v intr 1 Fer-se més gran un organisme. La noia ha crescut molt. 2 Augmentar. La població ja no creix com abans. El riu creix per moments.

crema f Substància més o menys espessa, natural o preparada, de diversos usos. La crema de la llet. Un plat de crema cremada. Crema d’espàrrecs, de porros, de xampinyons. Crema antisolar.

cremada f Efecte causat damunt la pell pel foc, pel sol o per un material roent. Es va fer una cremada al braç amb les graelles.

cremallera f Tanca d’una peça de roba, d’una bossa, etc. que té dues fileres de dents. La cremallera de l’anorac.

cremar 1 v intr Trobar-se en estat de combustió. Miraven com cremava el bosc sense poder-hi fer res. El llum de l’estudi ha cremat tot el matí. 2 v tr Fer consumir pel foc. Va cremar un munt de mobles vells. 3 cremar-se v pron Ser consumit pel foc; rebre els efectes del foc. A l’estiu es cremen moltes hectàrees de matoll. S’ha cremat amb la planxa.

cremat m Beguda feta amb rom cremat i altres ingredients.

cresta f 1 Tou carnós del cap d’algun ocells. La cresta d’un gall. 2 [fig.] La cresta d’una serralada. 3 Pasta farcida de diversos ingredients, en forma de mitja lluna. Crestes d’espinacs.

cretí, -ina adj i m i f Estúpid.

creu f Objecte o signe format per dues rectes superposades, amb diverses variants. Creu grega, llatina. Creu gammada. Creu roja.

creuar v tr Passar a l’altre costat. Va creuar l’Atlàntic en un iot.

creuer m Viatge turístic per mar. Un creuer per les illes gregues.

creure 1 v règ Tenir per cert, per fiable. Creure en el progrés de la humanitat. 2 v intr Obeir. Aquestes criatures no volen creure. 3 creure´s v pron Considerar(-s’hi). Es creu que és molt savi. 4 ja ho crec exp I tant. -T´ha agradat el regal? -Ja ho crec!

cria f 1 Acció i efecte de criar. Es dediquen a la cria de conills. 2 El petit d’un animal. Les cries d’una conilla.

criar v tr Pujar un menut. Ha criat quatre fills.

criat, criada m i f Persona que es lloga per fer feines de la casa.

criatura f Infant.

crida f Acció de cridar, d’avisar. El govern va fer fer unes crides per aconseguir de calmar els ànims.

cridar 1 v intr Fer crits. Cridava com un desesperat. 2 v tr Avisar. Crideu-los per sopar.

crim m Delicte greu.

criminal 1 adj Que constitueix un crim. Un acte criminal. 2 m i f Culpable d’un crim. Van tancar aquells criminals a la presó.

crisantem m Planta que fa unes flors de colors variats i amb molts pètals: *estrany.

crisi f Situació difícil que pot provocar un canvi. La indústria tèxtil travessa una crisi.

crispeta f Gra de blat de moro esclatat, roseta.

cristall m Vidre pesant i brillant. Unes copes de cristall de Bohèmia.

cristalleria f Joc de vasos de cristall.

cristal.lí, -ina adj Transparent. Les aigües cristal.lines de l’estany.

cristià, -ana adj i m i f Referent al cristianisme. Església cristiana. Hi ha cristians protestants i cristians catòlics.

cristianisme m Religió fundada per Jesucrist.

crit m 1 So fort pronunciat per una persona. Se sentien els crits dels ferits. 2 Veu d’un animal. L’udol és el crit característic del llop.

criteri m Coneixement de causa per jutjar o fer una cosa. Fa les coses sense cap criteri.

crític, -a 1 adj Que exerceix una crítica. Es va mostrar crític amb aquella actuació. 2 Que es troba en una situació de crisi. L’avió va passar per uns moments molt crítics amb aquella tempesta. 3 m i f Professional que jutja obres i manifestacions culturals. Un crític d’art, de cinema, de teatre.

crítica f 1 Acció de criticar, de jutjar. Una crítica literària. 2 [p. ext., pejoratiu] Va haver de suportar les crítiques dels amics pel seu comportament estrany.

criticable adj Susceptible de ser criticat. La seva conducta és ben criticable.

criticar v tr Jutjar una conducta, una obra. Critiquen la seva actitud.

croissant m Pasta en forma de mitja lluna.

cromo m Il.lustració de mida petita per jugar-hi o per col.leccionar-la. Un àlbum de cromos.

crònica f Escrit que narra uns fets. Una crònica teatral.

cronista m i f Persona que escriu cròniques. Un cronista esportiu.

cronològic, -a adj Referit al pas del temps. Van posar els fets per ordre cronològic.

cronòmetre m Instrument per mesurar el temps amb molta precisió.

croqueta f Bola allargada feta de farina i ingredients diversos picats.

cros m Cursa camps a través, de diverses modalitats.

crossa f Bastó amb suport a la part de dalt per ajudar a caminar. Havia d’anar amb crosses a causa d’una torçada al peu esquerre.

crosta f 1 Sang seca que es fa en una ferida. 2 Part dura i exterior del pa.

crostó m Punta d’una barra de pa.

cru, -a adj No cuit. Es menja les carxofes crues quan són molt tendres.

cruel adj Que es complau en els sofriments dels altres. Un dictador cruel.

crueltat f Acte cruel. Burlar-se’n públicament va ser una crueltat.

cruïlla f Encreuament de camins, de carrers. El van acompanyar en cotxe fins a la cruïlla.

crustaci m Animal generalment aquàtic que està recobert d’una closca dura, com el cranc.

cua [var.: *coa] f 1 Part posterior del cos de molts vertebrats, de diferent naturalesa en els mamífers que en els ocells o en els peixos, i que forma un apèndix. La cua d’un gos, d’un lluç, d’una àguila. 2 Part d’una cosa o bé forma, posició, que recorden una cua. Fer cua al cine. Anava a la cua de la formació. La cua d’un avió, d’un vestit llarg.

cub m Poliedre regular de sis cares que són quadrats.

cubeta f Recipient rectangular i baix.

cúbic, -a adj En forma de cub. Una construcció cúbica.

cuc m Animal invertebrat de cos allargat i sense potes; larva d’alguns insectes. Cuc de terra. Cuc de seda.

cuca f 1 Bestiola, insecte. Per dins l’herba del prat hi havia tota mena de cuques. 2 cuca de llum Insecte la femella del qual té aspecte de cuc i emet llum per l’abdomen.

cucavela* f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: tombarella. Van actuar els acròbates fent cucaveles.

cuidador, cuidadora m i f Persona que cuida d’algú altre. Els cuidadors del parc zoològic.

cuidar 1 v tr Tenir cura. Només va quedar ell per cuidar tots els familiars malalts. 2 cuidar-se v pron i règ Encarregar-se de, preocupar-se (de). Qui es cuida d’avisar-lo? No n’has de fer res, de les meves coses; cuida’t de tu.

cuina f 1 Part d’una casa on es fa el menjar. La cuina era massa lluny del menjador. 2 Aparell per cuinar. Una cuina elèctrica, de gas.

cuinar v intr Fer el menjar. Els caps de setmana, cuina el pare.

cuiner, cuinera m i f Persona que fa el menjar.

cuirassa f Armadura, blindatge de protecció. La cuirassa d’una armadura medieval. La cuirassa d’una tortuga. La cuirassa d’un carro de combat.

cuirassat m Vaixell de guerra gran ben armat.

cuiro [var.: cuir] m Pell de bou o similar preparada per a diferents usos. Una jaqueta de cuiro.

cuit, -a adj Que ha estat sotmès a l’acció del foc. M’agrada la carn poc cuita.

cuixa f Part de l’extremitat inferior entre el genoll i l’anca.

cuixot* m Pernil.

cul m 1 Conjunt de les anques o natges. Li feia mal el cul de tant seure. 2 [p. ext.] El fons d’un recipient. El cul d’una ampolla.

culata f Part posterior d’una arma de foc.

cullera f Estri per menjar, amb un extrem còncau.

cullereta f 1 Cullera petita. Les culleretes del cafè. *2 Larva d’amfibi: capgròs. A l’estany hi ha culleretes.

cullerot m Estri amb mànec llarg i cassoleta per servir aliments líquids.

culpa f Càrrec que es fa a algú, a algun fet, com a causa d’un mal. Tu vas tenir la culpa del seu fracàs. Les collites s’han fet malbé per culpa de la pedra.

culpabilitat f Condició de culpable. Va trobar prou indicis de culpabilitat en l’acusat.

culpable adj i m i f Que ha provocat un mal. És culpable d’assassinat. Han detingut els culpables.

culte [var.: *cult] m Conjunt de les cerimònies en una religió.

culte, -a [var.: *cult] adj Que té cultura. Una societat culta.

cultiu m 1 El treball de la terra per obtenir-ne fruit. Terres de cultiu. 2 [fig.] El cultiu de les arts.

cultivador, -a m i f Que cultiva. Els cultivadors de la ciència.

cultivar v tr 1 Treballar la terra per obtenir-ne fruit. Cultiven llegum. 2 [fig.] Cultiven les bones amistats.

cultura f Conjunt de coneixements i d’estructures socials, econòmiques i polítiques atribuïbles a una col.lectivitat. La cultura grega.

cultural adj Referent a la cultura. El programa cultural d’un partit polític.

cuneta f Rasa que hi ha a cada costat d’una carretera.

cunyat 1 m Marit d’una germana, o germà de cònjuge. 2 cunyada f Muller d’un germà, o germana de cònjuge.

cupó m Val d’un sorteig. Els cupons de l’ONCE.

cúpula f Coberta semiesfèrica d’un edifici. La cúpula de la catedral de Florència.

cura f 1 Acció de curar. Li han fet una cura d’urgència. Material per a cures. Unitat de cures intensives. 2 Atenció, mirament. Ha dibuixat tots els detalls amb molta cura.

curació f El fet de curar-se. Gràcies al nou tractament va aconseguir una total curació.

curar 1 v tr Tractar un mal, una malaltia. Li van curar la ferida amb desinfectant. 2 Fer recuperar d’una malaltia. El van curar de l’anèmia amb un tractament adequat. 3 curar-se v pron Posar-se bo, recuperar-se d’una malaltia. Ja s’ha curat del tot.

curatiu, -iva adj Que pot curar. Elements de propietats curatives.

curiós, -osa adj i m i f Que té, que desvetlla curiositat. Una persona curiosa. Un fet curiós. Hi havia una colla de curiosos que s’ho miraven.

curiositat 1 f Interès per conèixer. Va entrar al castell moguda per la curiositat. 2 curiositats f pl Conjunt de coses curioses, poc corrents. El museu etnogràfic era ple de curiositats.

curs m 1 Camí que se segueix, en el sentit de l’espai i del temps. El curs d’un riu. El curs escolar. El curs dels esdeveniments. L’any en curs. 2 Període d’estudis, grup d’estudiants. El curs 1999-2000. El tercer curs de carrera. L’alumnat de segon curs.

cursa f Competició esportiva en què es corre, correguda, carrera. Un cursa de velocitat, d’obstacles, de cavalls, d’automòbils.

cursar v tr Fer uns estudis. Cursa medicina a l’Autònoma.

curset m Curs de poca durada. Un curset intensiu d’informàtica.

curt, -a adj De poca llargada, de poca duració. Un camí curt. Una cançó curta.

curvatura f Forma corba.

cussa* f Gossa.


10

La mort d’Empèdocles. 1797

Els dies buits

Rhea
Wie lebt er mit andern? Ich begreife nichts
von diesen Manne,
Hat er, wie wir, auch seine leeren Tage,
Wo man sich alt un unbedeutend dünkt
Und giebt es auch ein menschlich Laid für ihn?

I es fa amb la gent? No el puc entendre,
un home així;
¿coneix, com tots nosaltres, els dies buits
que ens sentim vells i poca cosa,
i sap quelcom del sofriment humà?


Llum celestial, la vida que es torna poema

Empedokles
So sagt’ ich auch,
Du Guter, da der heilge Zauber noch
Aus meinem Geiste nicht gewichen war,
Und da sie mich den Innigliebenden
Noch liebten, sie die Genien der Welt!
O himmlisch Licht! _ es hatten michs
die Menschen nicht gelerht – schon lange, da
Mein sehnend Herz die Allebendige
Nicht finden konnt, da wand’t ich mich zu dir,
Hieng, wie di Pflanze dir mich anvertrauend,
In formmer Lust dir lange blindings nach,
Denn schwer erkennt der sterbliche die Reinen,
Doch als der Geist mir blühte, wie Du selber blühst,
Du kann’t Ich dich, da rief Ich es, du lebst,
Und wie Du heiter wandelst um die Sterblichen,
Und himmlischjugendlich den holden Schein
Von dir auf jedes eien überstralst,
dass alle deines Geistes Farbe tragen,
So ward auch mir das Leben zum Gedicht.

Jo també ho deia,
amic, quan era encara viu dins el meu cor
el celestial prodigi, i quan
els genis del món encara m’estimaven,
a mi, que tot vaig estimar-ho íntimament!
Llum celestial! … Això no havia estat
lliçó dels homes … És lluny el temps en què l’anhel
del meu esperit no la trobava, la font
de tota vida, i a tu vaig adreçar-me,
segur, com una planta, amb pietosa joia,
i molt de temps, a cegues, vaig lliurar-me
a tu: que els purs, l’ésser mortal a penes els coneix.
Quan l’esperit em va florir, però, com tu floreges,
llavors et vaig saber, i ho vaig cridar, ets viva,
i així com tu fas via, alegre, entre els mortals,
i jove com el cel per sobre el món
escampes el teu raig de llum amiga
per tal que tot agafi el teu color d’esperit,
així la meva vida va esdevenir poema.


L’acord antic de la natura

Ach! könnt’ ichs sagen, wie es war,
Es nennen – das Wandeln und Wirken deiner Geniuskräfte
Der Herrlichen, deren Genoss ich war, o Natur!
Könnt ichs noch Einmal vor die Seele rufen
Dass mir die stumme todesöde Brust
Von deinen Tönen allen wiederklänge!
Bin ich es noch? o Leben! und rauschten sie mir
All deine geflügelten Melodien und hört
Ich deinen alten Einklang, grosse Natur!

Ah!, pogués parlar-ho, què van ser;
anomenar-los, l’errar i el ser del geni teu, les forces
sobiranes, llavors companyes meves oh natura!
Pogués, tan sols un cop, cridar-les al davant
de l’ànima, perquè el meu pit, erm com la mort,
callat, vibrés de nou amb l’harmonia teva!
Aquest, encara el sóc? Oh! vida! ¿I van sonar
les teves alades melodies, i vaig sentir,
natura immensa, el teu acord antic?


[Basat en la figura del filòsof Empèdocles (que proposava que tot està format per quatre elements, aigua, aire, terra, foc, i relacions d’atracció repulsió )havent conegut el diví, la vida entre els homes que no el poden entendre ni tractar com cal se li fa insuportable i s’acaba llençant a l’Etna] [ fer un entorn habitable]

La imatge invisible que tenim de nosaltres mateixos

Possiblement tots tenim, almenys, una imatge de nosaltres mateixos que no acaba de coincidir amb la que tindria un observador extern. L’observador extern veu el nostre aspecte i sap potser quina és la nostra professió i les nostres aficions. Potser per això a vegades no ens reconeixem en algunes fotos, o la nostra veu. Així potser ens representem amb una figura més esportiva que la que tenim realment, o més elegants, o més profunds i interessants. L’administratiu que fa meditació, o filosofia, o és fotògraf o pintor. La noia que és a la caixa d’un supermercat o escombrant amb el servei de neteja municipal i que els caps de setmana es posa un vestit elegant, o sexy, i maquillada, és la reina de la festa . Hi hauria la representació que correspon als millors moments que tenim, i la representació del que voldríem ser, o els ídols als quals ens voldríem assemblar.

Imagino unes ulleres màgiques que em permetessin veure, acompanyant cada persona igual que ho fa l’ombra, aquestes representacions invisibles.

L’experiència d’estar en el món

L’experiència humana

[esborrany]

Ens representem a nosaltres mateixos com un ésser amb un passat darrera, projectat a un futur més o menys previsible. Però tal com han reflexionat des de Sant Agustí fins [  …], vivim l’experiència del present. I en aquest present podem estar:

  • atents al que ens envolta, rebent sensacions que processem per comparar-les amb altres anteriors per reconèixer-les i anomenar-les, o incorporar-les com a noves
  • podem estar reconstruïnt el passat. No és com recuperar un vídeo d’una biblioteca sinó que
  • podem estar anticipant el futur pròxim o llunyà.
  • podem estar imaginant situacions fictícies, imaginant per exemple com dialogaríem amb altres persones

En una representació, hi ha un món molt gran, i nosaltres en ell, entre molts altres objectes i persones. En una altra representació, és com si tot passés en la nostra ment, en una representació incorrecta tindríem una cabina amb un pantalla on en una part hi ha el present al qual prestem atenció, en una altra el passat que reconstruïm, o bé el futur que anticipem o situacions que imaginem.

l’experiència del present

Ens pensem com un cos en un escenari immens, el pis o el camp, el territori, la terra, l’univers, i ens estenem en el nostre passat i en el que reconstruïm en la història i l’univers, i projectem un futur llunyà.

Però en realitat tota la nostra experiència és en el present en els límits del nostre cos, un petit punt. si l’única experiència fos visual, seria com si mai ens moguéssim de lloc i ens projectessin un film.  Vivim percepcions del que ens envolta, vivim records que reconstruïm ara, i vivim anticipacions del futur que projectem ara, i reconstruïm narrativament totes aquestes experiències en un escenari.


[esborrany]

0. el present, el que tinc al voltant
1.projectes, imaginar situacions
2. reconstruir el passat
3. construir model del món i la història, recordar el que he après (el museu)
– enfonsar-me en l’inconscient dels somnis

El més antic programa de l’idealisme alemany. 1795

Finalment la idea que ho uneix tot, la idea de la bellesa, entesa en el sentit més alt, platònic. Estic convençut que el més alt acte de la Raó, en tant que ella abarca totes les idees, és un acte estètic, i que la veritat i el bé, només en la bellesa estan agermanats. El filòsof ha de posseir tanta força estètica com el poeta. Els homes sense sentit estètic són els nostres filòsofs de la lletra. La filosofia de l’esperit és una filosofia estètica. No es pot ser espiritualment ric en res, fins i tot sobre la història no es pot raonar amb riquesa d’esperit – sense sentit estètic. Aquí s’ha de fer evident de que manquen els homes que no entenen cap idea – i que confessen amb prou franquesa que tot els és obscur tan aviat com es va més enllà de taules i registres.

La poesia reb d’aquesta manera una més alta dignitat, torna a ser al final el que era al principi – mestra de la humanitat, doncs ja no hi ha filosofia, ja no hi ha història, només la poesia sobreviurà a les altres ciències i arts.

Al mateix temps escoltem sovint que la multitud ha de tenir una Religió sensible. No només la multitud, també el filòsof té aquesta necessitat. Monoteisme de la Raó i del cor, politeisme de la imaginació i de l’art, això és el que ens cal!

Parlaré en primer lloc d’una idea que, pel que jo sé, encara no ha arribat al pensament de cap home – hem de tenir una nova mitologia, però aquesta mitologia ha d’estar al servei de les idees, ha d’arribar a ser una mitologia de la Raó.

Mentre no fem estètiques, és a dir, mitològiques, les idees, no tindran cap interès per al poble, i a la inversa: mentre la mitologia no sigui racional, el filòsof se n’ha d’avergonyir. Així finalment s’han de donar la mà il·lustrats i no il·lustrats, la mitologia s’ha de fer filosòfica per fer racional el poble, i la filosofia s’ha de fer mitològica per fer sensibles els filòsofs. Aleshores regnarà entre nosaltres una perpètua unitat. Mai més la mirada de menyspreu, mai més el tremolor cec del poble davant dels seus savis i sacerdots. Només aleshores ens espera l’igual conreu de totes les forces, tant les del singular com els de tots els individus. Cap força serà ja oprimida, aleshores regnarà una universal llibertat i igualtat dels esperits! – Un esperit més alt, enviat del cel, ha de fundar entre nosaltres aquesta nova Religió; serà la darrera obra, la més gran, de la humanitat.


(El text va aparèixer en una subhasta el 1913. La lletra és de Hegel però sembla inspirat per Hölderlin).

B

Les meves paraules


babau, -a adj i m i f Confiat. Ja t’han enredat, babaua!

bac* m Cop molt fort com a conseqüència d’una caiguda: patacada. Va patinar i va caure un bac.

baca f Portaequipatge de dalt d’un cotxe.

bacallà m Peix d’aigües fredes que es consumeix fresc o salat: *abadejo. Bacallà a la llauna.

badall m 1 Espasme que provoca obertura de la boca. Va obrir la boca amb un badall prolongat. *2 Escletxa. Guaitava pel badall de la porta.

badallar v intr Fer badalls. La son el feia badallar.

badada f El fet de badar; distracció. Quina badada, no avisar-lo!

badar v intr No estar atent, distreure’s. Has badat i s’ha vessat tot l’oli.

badia f Entrada de mar, més petita que un golf. La badia de Palma.

badoc, -a 1 m i f Que s’encanta mirant. Al voltant dels músics de carrer hi havia uns quants badocs. 2 adj Que no té prou llestesa. Au, badoc, afanya’t!

badomia* [gen. en pl.] f Ximpleria. No pares de fer badomies!

baf m [pl. bafs; var. fam: bafos] Vapor. Els vidres s’entelaven del baf de la cuina.

bafarada f Espai per al text del diàleg en un còmic.

bagul m Caixa gran amb tapa de volta, generalment per a roba. El bagul de les disfresses.

baieta f Drap especial per fregar. Passa la baieta pel corredor, que és brut.

baix, -a 1 adj D’una alçada per sota del que és corrent. Una casa baixa. 2 baix adv [i loc adv ‘a baix’, ‘de baix’, ‘per baix’, allà baix’] En un lloc inferior. Ja són baix. Porta’l fins allà baix. Passa per baix. A baix, a la porta, hi ha algú. 3 Amb poc volum, a poca altura. Parleu més baix. Sí que volen baix. 4 m [sovint en pl] Planta baixa. Viuen en un baix. Els baixos d’un edifici. 5 Cantant masculí, el que té la veu més greu. 6 El més greu dins cada família d’instruments musicals. Un baix elèctric. 7 baixos m pl La part baixa. Li han de cosir els baixos del vestit. 8 [fig.] Els alts i baixos de la fortuna.

baixa f 1 El fet d’abandonar una entitat, de ser-ne exclòs. A l’associació hi ha hagut unes quantes baixes. 2 Autorització mèdica per no anar a treballar. El metge li ha fet la baixa per quinze dies.

baixada f 1 Pendent vist des de dalt. Corrien per la baixada. 2 El fet de baixar. La baixada va ser més ràpida que la pujada.

baixar 1 v intr i règ Anar de dalt a baix (de). Va baixar rodolant. Baixa de l’escala, que cauràs! 2 v tr Portar de dalt a baix. Baixa’m la maleta. 2 v règ Minvar. La febre no li baixa.

bajoqueta* [gen. en pl.] f Fruit tendre de la mongetera: mongeta tendra. Un plat de bajoquetes bullides.

bala f 1 Projectil d’arma de foc. Tiraven amb bala. 2 Paquet premsat de palla. 3 Bola de jugar. Els xiquets jugaven a bales.

balanç m Operació per conèixer l’estat d’un negoci. La setmana vinent tancarem per balanç.

balança [sovint en pl.] f Aparell per pesar. Una balança digital. Unes balances de plats.

balancejar(-se) v pron Fer (fer) un moviment d’un costat a l’altre. La barca es balancejava.

balancí m Seient amb arcs en lloc de potes, que es pot balancejar.

balbucejar v tr Articular de manera confusa les paraules. Estava tan trasbalsat, que a penes si balbucejava mitja explicació.

balcó m Plataforma amb barana, a la façana d’un edifici. Té el balcó ple de geranis.

balda f Barreta metàl.lica que es deixa caure per fer de tanca en una porta o una finestra.

baldufa f Joguina de forma cònica que es fa girar a terra: *trompa.

balena f Mamífer marí molt gros, amb unes barbes a la boca que li fan de filtre.

ball m 1 Reunió per ballar. Han organitzat un ball al carrer. 2 Art de ballar. Està aprenent balls de saló.

ballar v tr i intr Combinar el moviment corporal amb una música. No balla gaire bé. Només ballen rock .

ballarí, ballarina m i f Persona que balla de manera professional.

ballet m Espectacle de dansa amb orquestra, dalt d’un escenari.

balma f Cavitat no gaire fonda de la roca.

banal adj De poca importància. Va fer unes observacions banals.

banc m 1 Seient llarg per a unes quantes persones. Els bancs del parc. 2 Entitat bancària. Cobra la nòmina a través del banc.

banca f Conjunt de les entitats bancàries. En època de crisi, la banca sempre sura.

bancari, -ària adj Referent a la banca. Oficina bancària.

1banda 1 f Tros llarg de certa amplada; cinta ampla. Banda sonora. 2 Costat. Passa per l’altra banda. 3 d’una banda, d’altra banda loc adv D’una banda, ja li agrada així, però li fa una mica de recança. D’altra banda, convindria avisar-los. 4 a banda, de banda loc adv A part. Està ressentit amb ells, perquè sempre el deixen de banda. Arròs a banda. 5 per la meva (teva…) banda loc adv Per la meva banda, no ho sabrà ningú.

2banda f Grup de persones organitzades amb vista a alguna activitat. Una banda de música. Una banda de malfactors.

bandejar v tr Deixar de banda. Tots els companys de la feina el bandejaven.

bandera f Ensenya que simbolitza una entitat, un país. Cada país desfilava amb la seva bandera.

bandit, bandida m i f Malfactor.

banquer, banquera m i f Propietari o director de banca.

banquet m Gran àpat en ocasió d’una celebració. Un banquet de bodes.

banqueta f Banc de l’entrenador i dels reserves en una competició esportiva. Ja fa tres partits que no es mou de la banqueta.

bany m 1 Acció de banyar(-se). És l’hora del bany. M’agradaria prendre un bany. Els banys de mar. 2 Cambra de bany. Em pot dir on és el bany?

banya f Punta dura (generalment al cap i en nombre parell) de certs animals. Les banyes d’un bou, d’una cabra. Les banyes d’un rinoceront.

banyador m Vestit de bany. Aquesta temporada es duen els banyadors ajustats.

banyar(-se) v tr i pron 1 Ficar(-se) dins l’aigua i estar-hi un temps. És l’hora de banyar-se. Encara no he banyat el menut. *2 Mullar-se. Si no t’enduus el paraigua, et banyaràs.

banyat, -ada* adj Mullat, xop. S’ha ficat en un bassal i porta els peus banyats.

banyera f Recipient gran per prendre un bany.

banyista m i f Persona que es banya, especialment al mar, a un estany o un riu. La platja era plena de banyistes.

baqueta f Vareta per picar certs instruments musicals. Les baquetes d’una bateria.

bar m Establiment on despatxen begudes i menjar.

baralla f Discussió violenta. La discussió va degenerar en una baralla.

barallar-se v rec Discutir amb violència. Per qualsevol cosa es barallen.

barana f Barrera en un lloc elevat. La barana del terrat, del balcó.

barandat* m Paret prima interior: envà.

barat, -a adj Que està bé de preu. Una camisa barata.

barba f 1 Part inferior de la cara, barbeta. Té la barba sortida. 2 Conjunt de pèls de la cara. S’ha afaitat la barba.

barbacoa f Fogó amb graelles per cuinar a l’aire lliure.

barber, barbera m i f Persona que treballa en una barberia. El barber de la cantonada talla molt bé els cabells.

barberia f Perruqueria d’homes.

barbeta [var.: barbó] f Part inferior de la cara.

barca f Embarcació petita que va amb rems o a la vela. Una barca de pesca.

barnilla f Vareta, tira, os allargat, que forma part d’una estructura. Les barnilles d’un ventall, d’un paraigua. Les barnilles de les costelles.

barnús [pl. -ussos] m Bata feta de roba de tovallola. Per sortir del bany es posa el barnús.

barra f 1 Peça rígida i recta, d’una certa llargada. Una barra de ferro. 2 [gen. en pl.] Mandíbula. Li feien mal les barres de tant riure. 3 [fig.] Defecte del qui només mira per ell. Vas tenir molta barra de fer-me esperar més d’una hora.

barraca f Caseta, construcció feta de materials aprofitats o funcionals. Una barraca de fira. Un barri de barraques. Una barraca de pastors.

barranc m Excavació fonda feta per la pluja: *torrent.

barrar v tr Impedir. Li han barrat el pas.

barreja f Conjunt de coses barrejades, mescla. Has fet una barreja amb totes les llanes.

barrejar v tr i règ Ajuntar coses de diferent mena, mesclar. Has de barrejar la terra amb la sorra.

barrera f Tanca que impedeix el pas. La barrera del pas a nivell.

barret m Peça de vestir que cobreix el cap: *capell. Un barret de copa.

barreta f Barra de pa. Una barreta de quart.

barri m Conjunt de cases i carrers que formen una unitat. Visc al barri de Sants.

barriada f Barri popular d’una certa extensió. La barriada de la Torrassa.

barroer, -a adj i m i f Que fa les coses amb poca delicadesa. És molt barroer en el tracte. La informàtica no és cosa de barroers.

barrot m Barra gruixuda i curta. Els barrots de la barana.

basar-se v pron i règ Tenir la base (en). Aquella teoria es basava en dades incorrectes.

basc, -a 1 adj i m i f Del País Basc. 2 basc m Llengua basca.

bàscula f Balança amb plataforma per a grans pesos.

base f Pla on s’aguanta un cos. La base d’una estàtua, d’un mur, d’una muntanya, d’un triangle.

bàsic, -a adj Que és estrictament necessari, elemental. Té coneixements bàsics d’anglès.

basques f pl Mareig, ganes de vomitar: *agonia. Aquella olor de peix passat li feia venir basques.

bàsquet 1 m Esport de competició entre dos equips de cinc en què cal fer passar la pilota per dins d’una cistella. 2 fer bàsquet loc verb Fer entrar la pilota a la cistella. Ha fet bàsquet des del mig de la pista.

bassa f Dipòsit d’aigua sense cobrir: *safareig. Al costat del mas hi havia una bassa per poder regar.

bassal m Estesa d’aigua que es forma quan plou. Li agradava ficar-se als bassals.

bast, -a adj Gens fi. Una roba basta. Unes maneres bastes.

bastant 1 det [pl. bastants; f. fam. bastanta, bastantes] Ni poc ni molt. Tinc bastant de temps per dedicar-te. Hi ha bastant de gent enganxada als serials de la tele. Me’n queden bastants. 2 adv [inv.] Força, prou. M’agrada bastant. Són bastant forts.

bastar* v règ Tenir-ne prou. Una mica de pa amb formatge ja li bastava.

bastida [var.: *bastiment m] f Estructura auxiliar en una construcció. Treballaven a la façana bo i enfilats a la bastida.

bastiment m Marc d’una porta, d’una finestra, etc. Bastiments metàl.lics.

bastó m Pal que ajuda a caminar. Lluïa un bastó amb el puny de plata.

bastonejar v tr Pegar amb un bastó. El van denunciar per bastonejar el gos.

bat m Bastó del beisbol.

bata f Peça de vestir llarga amb mànigues. Una bata d’estar per casa. Una bata de dependenta. La bata d’anar a col.legi.

batalla f Lluita armada entre exèrcits.

batec m Cada un dels moviments del cor.

batedora f Aparell electrodomèstic per triturar i batre.

bategar v intr i règ Fer moviments el cor; [p. ext.] el seu efecte en els polsos. El pols a penes si li batega.

bateig m [pl. -jos o -igs] Celebració del baptisme. Demà anirem a bateig.

batejar [var.: *batiar] v tr Administrar el sagrament cristià anomenat baptisme. Diumenge el bategen.

bateria f 1 Conjunt d’acumuladors elèctrics. La bateria del cotxe. 2 Conjunt d’instruments musicals. La bateria d’un conjunt de rock. 3 Conjunt d’atuells. Una bateria de cuina.

batlle, batllessa [var.: *batle] m i f Persona que presideix un ajuntament, alcalde.

batre v tr 1 Picar repetidament. Batre el blat, les olives. Batre el tambor. La pluja batia la finestra. 2 Remenar a cops, debatre. Batre els ous. 3 v intr i règ Bategar. El cor li batia amb força.

batussa f Baralla molt forta. Van tenir una batussa que els van haver de separar.

batut m Refresc fet a base de fruita i llet, tot passat per la batedora.

batuta f Bastonet de la persona que dirigeix una orquestra.

batzegada f Moviment brusc. Li sortien les paraules a batzegades.

bava f Saliva que cau de la boca. L’infant anava ple de baves.

baverall* [var.: *bavosall] m Tovalló lligat darrere el coll que es posa als infants: pitet.

be m Mamífer domèstic recobert de llana, especialment el mascle. Un ramat de bens.

bé (ben) 1 adv Del punt de vista de la qualitat o de la quantitat: beneficiós, que expressa acord. Deixa-ho així, ja m’està bé. Així està més bé. Així és ben fet, és més ben fet. Això va bé. Has fet ben fet de dir-li tota la veritat. 2 ben bé loc adv Almenys. Hi havia ben bé mitja població. 3 bé que loc conj Encara que. El resultat va ser adequat, bé que no tant com ell volia. 4 bé m Benefici, avantatge. El canvi de domicili ha estat un bé per a tots. 5 béns m pl Propietats. Tots els béns van quedar repartits entre els hereus. 6 bé exp D’acord, entesos. Ara te n’has sortit; molt bé! Bé, què espereu per començar!

bec m Mandíbula dels ocells. El bec d’una oreneta i el d’un lloro són ben diferents.

beca f Diners assignats per ajudar als estudis.

becaina [var.: *becada] f Dormida curta. Quan escolta música, sempre acaba fent becaines.

beceroles f pl 1 Les primeres lletres; llibre de les primeres lletres. 2 [fig.] Inicis, bases, d’un coneixement. És a les beceroles de la informàtica.

beguda f Substància líquida per ser consumida. Begudes refrescants. Begudes alcohòliques.

beina [var.: baina] f Funda d’una arma blanca, d’un projectil. La beina d’una espasa.

beisbol m Esport de competició entre dos equips de nou persones en què es pica la pilota amb un bat i cal recórrer unes bases mentrestant.

beix m Color entre el gris i l’ocre.

beixamel f Salsa feta de llet, farina i mantega. Espinacs amb beixamel.

belar v intr Fer el seu crit les ovelles i les cabres.

bell, -a adj Bonic.

bellesa f Qualitat de bell. La bellesa d’una melodia.

bèl.lic, -a adj Referent a la guerra. Conflicte bèl.lic.

bellugar(-se) v intr i pron Agitar(-se), moure’s: *menejar. Au, compreu sardina, que belluga! Aquest nen no para de bellugar-se. Se’m belluga una dent.

bena f Banda per a cures. Li ha embolicat el braç ferit amb una bena.

benedicció f Acció de beneir. Els fidels esperaven el moment de la benedicció.

benefactor, benefactora m i f Persona que fa el bé als altres. Els benefactors de la humanitat.

benefici m Profit. De tot aquest afer, no en traurà cap benefici.

beneficiar(-se) v tr, pron i règ Tenir, treure(‘n) un benefici. Aquests antecedents no el beneficien gens. Tothom es beneficiarà de les millores al barri.

beneficiós, -osa adj Que comporta un benefici. Una pluja beneficiosa per als camps.

beneir v tr Invocar la protecció divina. “El bisbe els va beneir amb la mà dreta i l’esquerra.”

beneit, -a adj i m i f 1 Curt d’enteniment. 2 Babau. Que ets beneit!, i ara per què li ho has dit?

benestant adj De bona posició econòmica. Un lloc d’estiueig per a gent benestant.

benestar m Absència de necessitat. Frueixen de benestar econòmic.

benzina f Gasolina.

berenar 1 v intr Fer l’àpat de la tarda. Vosaltres no bereneu? *2 Fer l’àpat del matí. 3 [var.: berena f, *bereneta f] m Allò que es menja per berenar. Els van servir un berenar abundant.

berruga f Petit bony de la pell. Li han sortit tot de berrugues a l’esquena.

bes [var.: besada f] m Acció de besar, petó.

besar v tr i règ Tocar amb els llavis una superfície alhora que se’ls fa fer un moviment cap enfora, fer un petó. Besar el front d’un infant. Besar a la boca. Besar a terra.

besavi 1 m Pare dels avis. 2 besàvia f Mare dels avis. 3 besavis m pl Els besavis són els pares dels avis.

bescoll* m Part de darrere el coll: clatell, *tos. Duus el bescoll pelut.

bescuit m Pasta flonja feta de farina, ous i sucre, que és la base de molts pastissos.

besnét 1 m Fill d’un nét o d’una néta. 2 besnéta f Filla d’un nét o d’una néta.

bessó, -ona adj i m i f Nascut del mateix part que un altre germà. L’Àlex i la Susanna són bessons. Són germans bessons.

bèstia 1 f Animal, especialment animal de càrrega. Vivia enmig de les bèsties. 2 adj [hip.] Quina gent més bèstia, ves quines empentes! Ho trobaven una mica bèstia no regalar-li res.

bestial adj 1 Propi d’una bèstia. Instints bestials. 2 [hip.] Una festa bestial.

bestiar [var.: *bestiam] m Conjunt dels animals que es crien per a l’explotació. Tot el bestiar el tancaven en un mateix corral.

bestiesa f Ximpleria. Calmeu-vos i no digueu més bestieses!

bestiola f Nom genèric d’animalets petits, generalment invertebrats.

betum m Producte per enllustrar el calçat.

beure v tr i intr Prendre beguda. Estem sense menjar ni beure res.

bevedor, -a adj i m i f Que beu molt, especialment alcohol. És un bevedor incorregible.

biberó m Recipient per alletar nadons.

Bíblia f Llibre sagrat de jueus i cristians.

bibliografia f Relació de les obres (llibres, articles, etc.) que han estat consultades, o que es prenen com a referència, en certs treballs.

biblioteca f Sala, local, institució amb tot de llibres ordenats; col.lecció de llibres. Té una bona biblioteca al seu despatx. La biblioteca de l’escola, del barri.

bibliotecari, bibliotecària m i f Persona que té al seu càrrec una biblioteca.

bicarbonat m Medicament en forma de pols blanca per a les afeccions d’estómac.

bicicleta [var. fam.: bici] f Vehicle de dues rodes que s’impulsa amb pedals. Una bicicleta de muntanya.

bidell, bidella m i f Empleat d’un centre d’ensenyament.

bidet m Banyereta per a la higiene dels genitals.

bidó m Recipient per al transport de líquids. Un bidó d’oli, de benzina.

bifurcació f Divisió en dues direccions. Va seguir el camí fins a la bifurcació.

biga f Peça travessera de sosteniment en una construcció. Les bigues del sostre.

bigarrat, -ada adj De colors barrejats i mal combinats. Duia un conjunt bigarrat.

bigoti [sovint en pl.] [var.: *bigot] m Conjunt dels pèls de damunt del llavi superior. S’ha deixat bigot. Duia uns bigotis molt llargs.

bilis f Líquid amargant produït pel fetge.

billar m Joc de competició que es juga damunt d’una taula entapissada; les jugades es fan donant impuls a unes boles de marfil amb uns bastons llargs, o tacs.

biografia f Història de la vida d’una persona.

biologia f Ciència que estudia els éssers vius.

biològic, -a adj Relatiu a la biologia o a la vida.

biquini m 1 Banyador femení de dues peces. 2 Entrepà calent de pa de motllo, pernil dolç i formatge.

bisbat m 1 Divisió administrativa en moltes esglésies cristianes, diòcesi. 2 Edifici on resideix un bisbe.

bisbe, bisbessa m i f Cap d’un bisbat a moltes esglésies cristianes.

bistec m Tall de carn. Un bistec de vedella.

bisturí [pl. -ís] m Instrument quirúrgic per tallar.

bitlla [var.: *bitla] f Cada una de les peces del joc de bitlles.

bitllet m Paper imprès de diferents valors i finalitats. Un bitllet de tren. Un bitllet de loteria. Un bitllet de deu mil pessetes.

bitxo [var.: *vitet, vitxo] m Pebrotet, generalment picant, emprat com a condiment: *pebre coent.

bla, blana* [var.: *blan] adj Poc resistent a la pressió: tou.

blanc, -a 1 adj Del color de la neu verge. Un detergent que fa la roba més blanca que cap. Es va posar blanc de la impressió. 2 blanc m Color blanc. 3 Punt o objecte sobre el qual es dispara. Tir al blanc.

blancor f Qualitat de blanc. La blancor de la calç.

blanquinós, -osa adj Tirant a blanc. Duia una taca blanquinosa.

blat m 1 Cereal amb els grans del qual es fa la farina per fer el pa: *forment. 2 blat de moro [var.: *blat de les Índies, *blat dindi] Cereal que fa panotxes: *dacsa.

blau, blava 1 adj Del color del cel. Un vestit blau. 2 blau m Color blau. Blau cel. Blau elèctric. Blau marí. 3 Senyal deixat per un cop: *blaüra. Duu les cames plenes de blaus.

blaüra* [var.: *blavura] f Taca a la pell que deixa un cop: blau.

blavós, -osa [var.: blavenc] adj De color tirant a blau. Tenia unes taques blavoses a la pell.

bleda f 1 [gen. en pl.] Planta d’horta que es menja com a verdura. Per sopar, bledes amb patates. 2 adj i m i f [fig.] De temperament poc viu. A tot diu que sí, la molt bleda!

blindar v tr Recobrir amb material resistent als projectils. Han blindat el cotxe del president.

blindatge m Conjunt del material amb què es blinda.

bloc m 1 Quadern. Un bloc de dibuix. 2 Edifici gran d’habitatges. Aquell barri, tot eren de blocs de pisos.

bloqueig [var.: blocatge] m Acció i efecte de bloquejar. L’ONU va debatre l’alçament del bloqueig als països en guerra.

bloquejar [var.: blocar] v tr 1 Barrar el pas. Les barques bloquejaven l’entrada del port. 2 Impedir les comunicacions, les relacions comercials, etc. Van acordar de bloquejar Sèrbia per aturar la guerra.

bo (bon), bona 1 adj 1 De qualitat, que satisfà. És un bon regal. Ha estat un dia molt bo. Aquest nou model de cotxe és més bo. Estava una mica refredat, però ara estic més bo. 2 Amb prou quantitat, intensitat. Es va clavar una bona patacada. 3 Sense malícia. Un bon home. 4 de bo de bo loc adv De debò. S’estimaven de bo de bo. 5 fer bo loc verb Fer bon temps. Avui plou, però demà diuen que farà bo. 6 bo exp Expressa acord. Bo, què hem de fer! 7 tant de bo exp Expressa desig. Dius que en dos dies ho podrem acabar?; tant de bo! 8 estigues bo exp Salutació. Apa, adéu, estigues bo!

boa f Gran serp que viu a la selva.

bobina f Rodet de diverses mides i usos per a fil, cassets, pel.lícules, etc.

boca f 1 Obertura del cos d’un animal per on entren els aliments. 2 Obertura que recorda una boca. Una boca de metro. La boca d’un túnel, d’una cova.

boçar* v intr Vomitar.

bocí m Tros. Un bocí de pa.

boda [sovint en pl.] f Casament. “A bodes em convides!”

bòfega* f Bossa plena de líquid que es fa a la pell: butllofa.

bogeria f Acte de boig. Deixar el pis vell ha estat una bogeria.

boia f Element flotant que serveix d’indicador o que forma part del tancament mecànic d’un dipòsit. La boia del dipòsit del vàter s’ha encallat.

boig, boja [m. pl. bojos o boigs] adj i m i f Que ha perdut l’enteniment. No va poder resistir tanta desgràcia i va parar boig. Estan bojos d’alegria. És ben boja de no aprofitar l’ocasió.

boina f Gorra rodona d’una sola peça.

boira f Massa d’aire prop de terra amb partícules d’aigua en suspensió. Boires baixes.

boix m Arbust de fulles petites i dures i fusta molt apreciada.

bol m Recipient còncau. Es prenia les sopes de llet en un bol.

bola [var.: *bolla] f 1 Cos esfèric. La bola del món. 2 [fam.] Mentida.

bolcar v intr Tombar-se un vehicle, un recipient. No van repartir prou bé el pes i la barca va bolcar.

bolet m Part reproductora de certs fongs. Si plou, hi haurà bolets.

bolígraf [var. fam.: boli] m Estri d’escriure, amb una bola a la punta i un dipòsit de tinta.

bolquer [gen. en pl.] [var.: *bolquims] m Peça absorbent en forma de calcetes per a nadons.

bomba f Artefacte explosiu que es pot llançar, bé amb canons, bé des d’un avió, etc. Hi havia una bomba sense explotar al mig de la carretera.

bombardeig m [pl. -jos o -igs] Acció de bombardejar. Els bombardejos de Sarajevo van durar molts mesos.

bombardejar v tr Tirar bombes. Van rebre ordre de bombardejar les posicions enemigues.

bomber, bombera m i f Persona que té per ofici apagar incendis i fer altres tasques de salvament.

bombeta f Llum en forma de globet de vidre. S’ha fos una bombeta del menjador.

bombo m 1 Tambor gros que es toca amb una maça. 2 Nom de diferents recipients que recorden un bombo. El bombo de la loteria, d’una màquina.

bombó m Dolç de xocolata. Una capsa de bombons.

bombolla [var.: *bambolla] f Forma esfèrica formada per l’aire que queda dins de l’aigua o d’una altra substància. Fan bombolles de sabó.

bombona f Recipient metàl.lic per a gasos. Una bombona de butà.

bondadós, -osa adj Que tendeix a fer el bé. És bondadós amb tothom.

bondat f 1 Qualitat de bondadós. Té una bondat molt poc corrent per a aquesta època. 2 Qualitat de bo. Li explicava la bondat dels productes que li oferia.

bonic, -a 1 adj Plaent als sentits. Una música bonica. Un paisatge bonic. 2 fer bonic loc verb Guarnir. Aquest moble posat aquí farà més bonic.

bony m Sortint a la superfície d’un cos. Té la carrosseria plena de bonys.

bonyegut, -uda adj Ple de bonys. Un matalàs bonyegut.

bord [gen. en la loc adv ‘a bord’] m Part superior d’una embarcació. Els mariners van pujar a bord de la llanxa.

bordar v intr Lladrar. S’ha sentit bordar un gos tota la nit.

borinot [var.: *borino] 1 m Insecte volador, gros i pelut, que brunz quan vola. 2 [fig.] adj i m i f Que empipa contínuament. Para de fer el borinot al meu voltant!

borra f Porcions de fils agrupats. Es fa borra a terra de les estufes.

borrasca f Tempestat acompanyada de vent.

borratxera f Intoxicació per causa de l’alcohol. Duu una borratxera que no s’aguanta.

borratxo, -a adj i m i f Que va begut. Tant barrejar begudes, va acabar més borratxo que el beure.

borrissol m Conjunt de pèls fins. El borrissol d’un préssec, del cotó, de la llana. El borrissol de la barba d’un adolescent.

borrós, -osa adj i adv Dit d’allò que presenta els contorns poc clars. Hi veig borrós.

borsa f Mercat on es fa negoci amb els valors en cotització. La borsa de Nova York.

borumballes* [var.: *burballes] f pl Tiretes caragolades que queden de rebaixar la fusta: encenalls.

bosc m Massa d’arbres. Un bosc de ribera. Un bosc mediterrani.

boscà, -ana adj No cultivat, salvatge Maduixes boscanes. Ocells boscans.

bossa f 1 Saquet de paper, de plàstic. Li han posat la fruita en bosses. 2 Moneder. A dins la bossa, hi duia de tot.

1bot m Acció i efecte de botar; de saltar. La pilota va fer tres bots i es va penjar. Va fer un bot per damunt de la tanca.

2bot Embarcació petita. Un bot pneumàtic.

bota f Calçat que cobreix per damunt del turmell. Unes botes de muntanya. Unes botes d’aigua.

bóta f Recipient gran de fusta per al vi. Vi de la bóta del racó.

botànica f Ciència que estudia els vegetals.

botar [var.: botre] v intr i tr Anar amunt des de terra en sentit vertical; passar per damunt (de), saltar. No sap fer botar bé la pilota. Va botar la barrera.

botella f Ampolla. Una botella d’anís.

boterut, -uda adj Mal fet, ple de bonys. Un nas boterut.

botí m Coses preses com a fruit d’una victòria. Els pirates van repartir-se el botí.

botifarra f Embotit de carn de porc, de diverses formes i ingredients. Botifarra crua. Botifarra d’ou.

botifarró m Embotit fet de sang de porc, carn magra i altres ingredients. Botifarró d’arròs, de ceba.

botiga f Establiment de comerç. Una botiga de roba, de joguines, de calçat.

botiguer, botiguera m i f Persona que té una botiga i hi ven.

botija* f Recipient de terrissa per beure aigua: càntir.

1botó m Peça petita, generalment rodona, cosida a un vestit per cordar-se’l. Duia una brusa amb botons de roba.

2botó* m Enrabiada.

botxí m Funcionari encarregat d’executar les penes de mort. Abans de l’execució, el botxí va demanar perdó al condemnat.

botzina f Instrument d’un vehicle que fa un so per avisar.

bou m 1 Mascle de la vaca. Una arada tirada per bous. La plaça de bous. 2 [esp.] El mascle de la vaca castrat.

boxa f Esport de lluita en què dos adversaris s’hi fan a cops de puny.

boxejador, boxejadora [var.: boxador] m i f Persona que practica la boxa.

braç m 1 Cada una de les extremitats superiors de les persones, especialment la part que va de l’espatlla al colze. 2 Nom de certes coses que recorden un braç. Un llum de braços. Una cadira de braços. Un braç de mar.

braçal m Banda que es duu al braç. Els del servei d’ordre duien un braçal com a distintiu.

braçalet m Objecte d’adorn que es duu al braç. Un braçalet d’or.

bragues* f pl Peça de roba interior femenina que cobreix les anques: calces.

bramar v intr Fer el seu crit l’ase, i per extensió altres animals, com el lleó.

bramul m Crit propi del bou i de la vaca o animals similars

bramular v intr Fer bramuls.

branca f Cada una de les bifurcacions principals del tronc d’un arbre o arbust.

brancam [var.: brancatge] m Conjunt de les branques d’un arbre o arbust.

brànquia f Òrgan per on respiren els peixos i els amfibis.

brasa f Carbó encès. Hi ha prou brasa per coure la carn.

brau m Toro.

bravo exp Expressa acord entusiasta. Acabada l’actuació de la cantant, el públic cridava “Bravo, bravo!”

bresquilla* f Fruit comestible del bresquiller: préssec.

bresquiller* m Arbre fruiter de fulla caduca: presseguer.

bressar [var.: bressolar] v tr Gronxar, especialment un bressol. Bressa el menut, a vejam si s’adorm.

bressol [var.: *bres] m Llitet d’un nadó, especialment el que es pot balancejar.

breu adj De poca durada. Un discurs breu.

brillant adj Que brilla. Un estel brillant.

brillantor f Qualitat de brillant. Un producte per donar brillantor als mobles.

brillar v intr Fer resplendor o lluentor. La Lluna brilla molt quan fa el ple.

brindar v règ Alçar la copa a la salut d’algú. Van brindar per la felicitat de tots els presents.

brindis m Acció de brindar. Van fer un brindis pels campions.

brioix m Mena de pasta lleugera, en forma de panet allargat i torrat per damunt.

brisa f Vent suau propi de les costes coincident amb l’alba i amb la posta de sol.

broc m Part (sovint en forma de canó) per on es buida o s’omple un recipient. Els dos brocs d’un porró. Una font de sis brocs.

broca f Peça per foradar que s’afegeix a certes eines. S’ha comprat un trepant elèctric amb un joc de broques.

brodar v tr Fer adorns amb fil en una peça de roba. Brodava unes inicials en el llençol.

brodat m Obra resultant de brodar. Duia una brusa amb brodats.

brollar v intr Néixer aigua de terra. Al costat de l’om brollava una font.

broma f Acció, dita per fer riure. És molt poc seriós, de tot fa broma. Són molt de la broma.

bromista adj i m i f Que fa bromes. Una persona molt bromista. Són una colla de bromistes divertits.

bronqui m Conducte que duu l’aire a dins dels pulmons. Té els bronquis una mica carregats de tant fumar.

bronquitis f Inflamació dels bronquis. Té bronquitis aguda.

bronze m Aliatge de coure i estany. Unes campanes de bronze.

bronzejar v intr Fer tornar la pell morena. Hi ha un producte nou que bronzeja molt bé.

bròquil m Planta d’horta de la qual s’aprofiten les flors, morades o verdoses, com a verdura.

brossa f Escombraries.

brossat* m Aliment que s’obté bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brull, mató.

brot m Naixement recent d’una branca.

brotar v intr Treure brots una planta. A la primavera, tot brota.

brotxa f Estri amb un manat gros de pèls lligats ben fort a un mànec. Una brotxa de pintar parets. Una brotxa d’afaitar.

brou m Caldo.

bru, bruna adj De color gris fosc. Un ós bru.

bruixa f 1 Màgica. La bruixa de la Blancaneus. 2 [fig.] Amb aquests cabells, sembles una bruixa.

brúixola f Instrument de guia amb una agulla imantada que assenyala el nord.

bruixot m Màgic. El bruixot va començar una dansa al voltant del foc.

brull* m Brossat, mató.

brunzir v intr Fer una remor com de vibració. L’ordinador brunz.

brusa f Peça de vestir, amb mànigues o sense, que cobreix el tronc.

brusc, -a adj Sobtat i violent, poc delicat. Un canvi brusc.

bruscament adv D’una manera brusca.

brut, -a adj 1 Mancat de netedat. El terra és brut. Va brut com una guilla. 2 [fig.] Es va ficar en negocis bruts.

brutal adj Violent i irracional. El van fer fora d’una manera brutal.

brutícia f Merda, deixalles, escombraries. Tens el coll ple de brutícia. Escombreu tota aquesta brutícia.

bub-bub m El crit del gos. Se sentia un bub-bub seguit.

budell m Intestí. Deus tenir gana, perquè se’t senten els budells.

budisme m Sistema filosòfic i religiós fundat per Buda.

budista adj i m i f Referent al budisme. Un temple budista. Un monjo budista.

buf m Cop d’aire que fem quan bufem. Va apagar el misto d’un buf

bufa* f Globus. Inflaven bufes per deixar-les anar.

búfal [var.: *brúfol] m Mamífer semblant al bou, molt corrent a l’Àfrica i a l’Índia.

bufanda f Peça llarga d’abric per al coll. Una bufanda de llana.

bufar v tr i intr Treure amb força aire per la boca. Para de bufar!Va bufar les espelmes del pastís.

bufet m Moble del menjador, on es guarda el parament de taula: aparador. Desa els coberts als calaixos del bufet.

bufeta f Òrgan en forma de sac. La bufeta de l’orina. La bufeta del fel.

bufetada [var. fam.: bufa] f Cop donat a la cara amb la mà plana. Li va deixar una galta ben vermella, de la bufetada que li va clavar.

bufetejar v tr Pegar bufetades. El va bufetejar amb ganes.

bufó, -ona adj Bonic i graciós. Una nina molt bufona.

bugada f Operació de rentar la roba. A casa fem bugada dia per altre.

bugaderia f Establiment amb màquines grans per rentar la roba.

bugia f Peça d’un motor per encendre el combustible.

buidar v tr Deixar un recipient sense el contingut. Acaba de buidar la garrafa.

buit, buida 1 adj Que no té res a dins, que ha estat buidat. Els barrots de la barana són buits. Tincs les butxaques buides. 2 buit m Espai no ocupat. Es veien molts buits a la graderia.

bulb m Tija grossa subterrània d’algunes plantes, com la ceba.

bullir v intr 1 Desprendre un líquid tot de bombolles per efecte de l’escalfament. La llet ja bull. 2 Coure amb aigua. Posa la pasta a bullir.

bullit, -ida 1 adj Que ha estat bullit. Patates bullides. 2 bullit m Plat fet amb verdures o bé amb carn i verdures, tot bullit.

bunyol m Petita massa arrodonida feta de farina, sovint amb altres ingredients. Bunyols de bacallà.

burgès, -esa 1 adj Referent a la burgesia. Costums burgesos. 2 m i f Persona pertanyent a la burgesia. Duu una vida de burgès.

burgesia f Classe social que deté els mitjans de producció. El govern ha pactat amb la burgesia.

burilla f 1 Punta de cigarret apagada. El terra del bar era ple de burilles. 2 Piloteta de moc sec. Sempre està amb el dit al nas fent burilles.

burla f Acció, dita per riure´s d’algú. Havia d’aguantar les burles dels companys.

burlar-se v pron i règ Fer burla (de). Es burlen d’ell per la manera com vesteix.

burocràcia f Conjunt de les feines administratives; el col.lectiu dels administratius. La burocràcia del país.

burocràtic, -a adj Referent a la burocràcia. Tràmits burocràtics.

burot* m Traç mal fet: gargot.

burro 1 m Ase. 2 burra f Somera. 3 burro, -a [fig.] adj i m i f Ignorant, totxo, animal. Ets burro, no entens mai res! És molt burra treballant.

bus [pl. bussos] m i f Persona que treballa per sota l’aigua. Els bussos rastrejaven el pantà buscant un cotxe.

buscar v tr Provar de trobar, cercar. Buscava per terra una agulla que li havia caigut.

bussejador, bussejadora m i f Persona que es dedica a bussejar, submarinista.

bussejar v intr Nedar per sota l’aigua. Quan aprengueu de bussejar, us podreu tirar del trampolí.

bust m Escultura que representa una persona del tòrax en amunt. Un bust de l’emperador Antoní.

bústia f Caixa o piló per a la correspondència. Les bústies de l’escala són plenes de propaganda.

butà m Gas per al consum domèstic. Se sent el camió del butà.

butaca f Seient de braços i amb respatller inclinat.

butaner, -a 1 adj Que duu butà. Un vaixell butaner. 2 m i f Persona que reparteix el butà.

butlletí [var.: *bolletí] m Publicació d’una entitat. El butlletí del Col.legi de Doctors i Llicenciats.

butllofa f Bosseta plena de líquid que es fa a la pell: *bòfega. De la caminada té els peus plens de butllofes.

butxaca f Bossa d’algunes peces exteriors de vestir. Les butxaques dels pantalons.


15

0Les meves paraules

Les meves paraules

Del Petit Diccionari 62 de la llengua catalana, Lluís López del Castillo. Les 9.000 paraules més usades i de coneixement inexcusable.

Abreviatures, Categories i funcions gramaticals:

  • adj: adjectiu [exclusivament els qualificatius]
  • adj règ: adjectiu amb règim [del tipus “faltat d’afecte”]
  • adv: adverbi
  • conj: conjunció
  • cont: contracció
  • det: determinant [articles, demostratius, possessius, indefinits, numerals, ordinals, quantitatius, interrogatius i relatius]
  • exp: forma expressiva (llevat d’interjeccions) [totes aquelles formes, mots o expressions, sorgides del lèxic comú, que són usades de manera emfàtica: apel.lativa o exclamativa]
  • f: : nom femení
  • f pl: nom femení plural
  • interj: interjeccció
  • loc adj: locució adjectiva
  • loc adv: locució adverbial
  • loc conj : locució conjuntiva
  • loc det: locució determinativa
  • loc inter: locució interrogativa
  • loc prep: locució prepositiva
  • loc pron: locució pronominal
  • loc verb: locució verbal
  • m : nom masculí
  • m pl: nom masculí plural
  • m i f: nom masculí i femení
  • m o f : nom masculí o femení
  • prep: preposició
  • pron: pronom [personals, demostratius, interrogatius, indefinits, relatius, determinatius, adverbials]
  • v atr: verb atributiu [“ser”, “semblar”]
  • v aux: verb auxiliar o modal [“voler”, “poder”, etc.]
  • v tr: verb transitiu [amb objecte directe]
  • v imp: verb impersonal [“ploure”, etc.]
  • v intr: verb intransitiu [sense objecte directe ni règim]
  • v pron: verb pronominal
  • v rec: verb recíproc [“cartejar-se”, etc.]
  • v ref: verb reflexiu [“ajupir-se”, etc.]
  • v règ: verb amb règim [sigui amb complement circumstancial —”fugir de la presó”—, indirecte —”m’agrada l’arròs”— o d’objecte preposicional -”accedir als seus desitjos”]
  • La combinatòria de les indicacions sobre els verbs pot ser:
  • v pron i règ: “abstenir-se (de fumar)”
  • v pron i tr: “aguantar-se (les ganes de riure)”
  • v pron i aux: “disposar-se (a dinar)”
  • v pron, tr i règ: “descuidar-se (el moneder) (de dir una cosa)”
  • v tr i règ: “obligar(-lo) (a demanar excuses)”
  • v tr i intr: “fumar (ros)”, “(passar-se el dia) fumant”

La indicació v pron tota sola es reserva per a verbs de funció intransitiva o bé verbs d’esdeveniment: “agafar-se l’estofat”, “penjar-se la pilota”. Inclou verbs amb altres tipus de pronoms: “anar-se’n”, “veure-hi”, “arreglar-se-les”, etc.

Altres referències intercalades [ ]

  • cf.: confer = vegeu
  • el.líp.: el.líptic
  • esp.: especialment
  • fam.: familiar
  • fig.: sentit figurat
  • gen. : generalment
  • hip.: hiperbòlic
  • inv.: invariable
  • p. ext.: per extensió
  • pl.: plural
  • pron. hab.: pronúncia habitual
  • sing.: singular
  • var. : variant formal
  • var. fam.: variant familiar

Em surten 8295 mots dels quals n’ignorava 98:

a: 829 (10)
b: 365 (15)
c: 1041 (10)
d: 554 (5)
e: 792 (7)
f: 362 (5)
g: 255 (4)
h: 100 ()
i: 351 ()
j: 55 (2)
k: 2 ()
l: 214 (2)
m: 503 (5)
n: 138 (1)
o: 173 ()
p: 811 (6)
q: 45 ()
r: 495 (5)
s: 427 (2)
t: 432 (12)
u: 49 (1)
v: 228 (2)
w: 2 ()
x: 69 (4)
y: ()
z: 7 ()

 

A

Les meves paraules


a prep 1 Indica lloc. L’accident va ser a Castelló. Anirem a la platja. Van entrar a la primera botiga que van trobar. Va caure desmaiat a terra. 2 Indica temps. A les nou comença la pel.lícula. 3 Indica destinació. Dóna records a la família. 4 Segueix certs verbs. Acostumen a fer la migdiada. 5 Davant d’infinitiu. Pensa a dir-li que ha de portar més llet. 6 Marca oposició amb de. Obert de quatre a vuit. 7 Acompanya locucions. Hi anirem a peu.

abadejo* m Peix d’aigües fredes que es consumeix fresc o salat: bacallà.

abaixar v tr 1 Inclinar. Abaixa el cap o et donaràs un cop amb l’entrada de la cova. 2 Fer més baix. Diu que abaixaran el preu de la gasolina.

abandó [var.: abandonament] m El fet d’abandonar. L’abandó de moltes tradicions.

abandonar v tr 1 Anar-se’n d’un lloc. Les rates abandonaven el vaixell. 2 Deixar(-ho) sense ocupar-se’n més. Han abandonat un gos a la carretera.

abans [var.: *ans] 1 adv En un temps anterior. Abans demanaven per tu. 2 En un lloc anterior. Com si anessis cap a la plaça, però gira a la travessia que hi ha abans. 3 En altres temps. Abans es vivia d’una altra manera. 4 En primer lloc. Posa la verdura a l’olla, però renta-la abans. 5 Més d’hora. Jo acabaré abans. 6 adj Dins locucions adverbials de temps. El dia abans. 7 abans de loc prep El dia abans del ball. La primera travessia abans del semàfor. 8 abans de tot loc adv En primer lloc. Abans de tot, dóna-li records. 9 abans que loc conj Abans que el pugueu avisar, ja l’hauran localitzat. 10 Amb preferència a. Es deixaria matar abans que delatar-los. 11 abans no loc conj Fins que. Abans no s’ho acaba de pensar, pot passar un matí sencer.

abans-d’ahir [var.: *despús-ahir] adv Dos dies abans del dia que som.

abast m 1 Distància a què arriba un raig de llum, un projectil, etc. Els focus que il.luminaven el monument eren de gran abast. 2 Proximitat a què tenim alguna cosa. Quan estudia, vol tenir els llibres de consulta a l’abast de la mà.

abastiment m Proveïment

abastir v tr Proveir.

abat m Superior d’un monestir de monjos. L’abat de Poblet.

abatible adj Que es pot inclinar o plegar. Uns seients abatibles.

abdomen m El ventre dels mamífers o la part del cos que hi ha a continuació del tòrax en molts animals invertebrats.

abecedari m Conjunt ordenat de totes les lletres amb què escrivim, alfabet.

abella f Insecte que viu en eixams i fabrica mel i cera.

abeurar v tr Donar beure als animals. Abeurar les ovelles.

abisme m Gran profunditat. Des de dalt del penya-segat, contemplava l’abisme que s’obria als seus peus.

abocar 1 v tr i règ Tirar dins d’un recipient un producte líquid, o bé en gra, en pols, etc. Aboqueu en un pot tota la llet que queda al cartó. 2 abocar-se v pron i règ Inclinar-se massa damunt d’un ampit. S’abocaven a la finestra per veure’ls passar.

abolir v tr Mitjançant una llei, anul.lar una pràctica. Fins al segle XIX no es va abolir l’esclavitud.

abonament m Contracte en què es rep un servei i es paga una quantitat a canvi. L’abonament a un diari, a una tanda de concerts, a una estació d’esquí.

abonar(-se) v tr, pron i règ Fer un abonament. Ha abonat els fills a una revista d’esports. S’han abonat al Festival Mozart.

aborronament* m Esgarrifança.

abraçada f Acció d’abraçar. Els amics el van rebre amb una abraçada.

abraçar [var.: *abracillar] v tr Rodejar algú amb els braços. Abraçava ben fort la mare, de tanta por que tenia.

abreviar [var.: abreujar] v tr 1 Fer més breu. Com que es feia tard, va abreviar el discurs. 2 Fer servir abreviatures. Busca en el text la paraula carrer i abreuja-la.

abreviatura f Manera d’escriure més curta una paraula. L’abreviatura de carrer és c., i pl. és la de plaça.

abric m Peça de vestir llarga, amb mànigues i de roba gruixuda, que duem damunt de tot quan fa fred. Un abric de pell.

abrigar v tr i règ Protegir del fred o del vent. Aquesta manta per damunt de les cames t’abrigarà més. El mur els abrigava del vent

abril m Quart mes de l’any.

abrupte, -a adj Alt i de difícil accés. Una muntanya abrupta.

abscés [pl. -essos] m Acumulació de pus en alguna part del cos.

absència f 1 No presència en un lloc. Van aprofitar la nostra absència per entrar a casa. 2 Privació. Van notar en ell una total absència de sentiments.

absent adj i m i f Que no és en un lloc. Es recordaven dels familiars absents. No van tenir en compte l’opinió dels absents.

absoldre v tr Deixar lliure d’una acusació. El tribunal el va absoldre.

absolut, -a adj Complet, total, definitiu. Té un domini absolut de la situació.

absolutament adv Del tot. Estic absolutament decidit a no anar-hi.

absorbir v intr Tenir la capacitat d’amarar-se d’un líquid. Una esponja que diu que absorbeix molt.

abstemi, -èmia adj i m i f Que no pren begudes alcohòliques. Tots els seus amics són abstemis.

abstenir-se [var.: abstindre’s] v pron i règ Privar-se (de). El metge diu que m’he d’abstenir de fumar.

abstracte, -a adj Que no representa figures reals. L’art abstracte.

absurd, -a 1 adj Gens d’acord amb la lògica. La situació era tan absurda, que al final vam acabar tots rient. 2 absurd m Pretendre que als catorze anys ja havia de tenir prou seny era un absurd.

abundància [var.: abundor] f Estat d’abundant. Aquells neden en l’abundància.

abundant [var.: abundós] adj Que n’hi ha o es produeix en gran quantitat. La pluja de tardor queia abundant damunt els sembrats.

abundar v intr Haver-n’hi en abundància. En aquelles aigües hi abundaven els corals.

abús m Acció i efecte d’abusar. Aquest augment de preus és un abús.

abusar v règ 1 Excedir-se en l’ús (de). Abusar del tabac pot ser fatal per a la salut. 2 Aprofitar-se d’algú perjudicant-lo. Han abusat de la nostra bona fe.

acabament m El fet d’acabar. No sé si veurem l’acabament de les obres.

acabar 1 v intr i règ Posar fi a un fet, a una acció. A les cinc encara no havien acabat de dinar. 2 Tenir el final. On acaba, aquesta línia d’autobús? 3 v tr Esgotar, exhaurir. Han acabat tot el pa. 4 v aux Amb gerundi, indica fi. Van acabar donant-li tot el que demanava. 5 acabar de v aux Haver succeït fa poc. Ho acaben de dir per la ràdio. 6 Deixar de. Hem acabat de patir.

acaçar* v tr Perseguir.

acàcia f Arbre d’ombra de fulla caduca que fa unes flors blanques.

acadèmia f 1 Institució d’ensenyament. Acadèmia de tall i confecció. 2 Entitat científica. Acadèmia de Belles Arts.

acampada f Acció d’acampar. Farem acampada en una vall.

acampador, acampadora [var.: campista] m i f Persona que acampa.

acampar v intr Fer càmping.

acaramullar* v tr Posar unes coses damunt de les altres sense massa ordre: amuntegar.

acariciar v tr Fer carícies.

acatxar-se* v ref Inclinar el cos fent flexió de les cames: ajupir-se.

accedir v règ 1 Decantar-se als desitjos d’algú. Finalment van accedir a les seves peticions. 2 Tenir accés. Van poder accedir al terrat des de la casa veïna.

accelerador m Mecanisme d’un motor que permet d’accelerar-lo. Pitjar l’accelerador.

accelerar v intr Augmentar la velocitat. El xòfer, quan va veure que arribarien tard, va accelerar.

accent m 1 Força amb què pronunciem una síl.laba. 2 Signe (´`) amb què marquem les vocals, seguint unes normes.

acceptar v tr 1 Estar d’acord (amb). Acceptaven la decisió del tribunal. 2 Avenir-se (a). Ha acceptat d’acompanyar-nos.

accés [pl. -essos] m 1 Pas cap a un lloc. Els accessos d’una autopista. 2 Atac. Un accés de tos.

accessori [gen. en pl.] m Tot allò que complementa un vehicle, una màquina, un aparell, etc. Una botiga d’accessoris de l’automòbil.

accident m Desgràcia sobtada. Un accident de trànsit. Un accident de treball.

accidentat, -ada 1 adj Ple d’entrebancs, d’incidents. Una excursió accidentada. 2 m i f Persona que ha sofert un accident. Els accidentats eren traslladats en ambulància

acció f 1 El fet d’actuar. Tothom ha de ser responsable de les pròpies accions. 2 El nus d’una narració. On se situa, l’acció de la pel.lícula?

acer m Aliatge de ferro i carboni.

ací adv Prop de mi, de nosaltres. Vine cap ací de seguida!

àcid, -a 1 adj De gust picant. Li agraden els caramels àcids. 2 àcid m Producte químic. La indústria química produeix una gran varietat d’àcids.

aclaparar v tr i règ Oprimir. Ens aclaparen amb tantes normes.

aclarir v tr Fer veure (un fet) amb claredat. M’hauries d’aclarir un dubte.

aclucar [gen. formant locució amb ‘ull’, ‘ulls’] v tr Tancar (els ulls). La claror era tan forta, que havia d’aclucar els ulls. No he pogut aclucar l’ull en tota la nit.

açò* pron La cosa que hi ha prop de mi, de nosaltres. Açò que tinc damunt de la taula és un regal d’aniversari.

acoblar v tr Encaixar, ajustar. Per muntar l’armari, has d’acoblar unes peces amb les altres.

acollidor, -a adj Que acull amb amabilitat, agradable. Una família acollidora. Un ambient acollidor.

acolliment [var.: acollida f] m El fet d’acollir, especialment a casa. Han donat acolliment a una família refugiada.

acollir v tr Acceptar de grat. Han acollit el teu projecte amb interès.

acolorir v tr Donar color. La dibuixant sempre acoloria les galtes dels seus personatges.

acomiadament m Acció i efecte d’acomiadar o despatxar de la feina. Han anunciat reducció de plantilla i hi haurà molts acomiadaments.

acomiadar 1 v tr Despatxar de la feina. L’han acomiadat amb molt poca indemnització. 2 v tr Prendre comiat d’algú; dir adéu. Van anar a l’aeroport a acomiadar uns amics. 3 acomiadar-se v pron i règ Els passatgers es van acomiadar dels familiars.

acomodador, acomodadora m i f Persona que indica el seient al públic en una sala d’espectacles.

acompanyament m Conjunt de persones que acompanyen algú. Va arribar el president amb tot l’acompanyament.

acompanyar v tr Anar amb algú. Ens van acompanyar fins a la cantonada.

acompte m Quantitat que es dóna a compte d’un import més elevat. Quan van signar el contracte, va rebre un acompte de cent mil pessetes.

aconseguir v tr 1 Fer realitat un propòsit. Sempre aconsegueix allò que vol. 2 Atrapar. Van sortir més tard que ells, però els van aconseguir a mig camí.

aconsellar v tr Donar consells. Van aconsellar-nos d’agafar el primer tren.

acontentar 1 v tr i règ Fer content. Es pensaven que podrien acontentar-los amb quatre somriures. 2 v intr És una persona de mal acontentar, no saps mai què vol. 3 acontentar-se v pron i règ En canvi, el seu germà s’acontenta amb ben poca cosa.

acord 1 m Pacte. Els dos països van arribar a un acord sobre la pesca. 2 posar(-se) d’acord loc verb Discutien molt fort, però ell els va acabar posant d’acord. 3 d’acord exp Entesos. Demà et passarem a buscar cap a les set, d’acord?

acordar v tr Prendre un acord. La junta de l’associació va acordar d’apujar les quotes.

acordió m Instrument musical de vent, proveït d’una manxa i de teclat.

acostar 1 v tr Posar a prop. Acosta’m aquella cadira. 2 acostar-se v pron i règ Van acostar-se massa al foc.

acostumar 1 v règ Tenir l’hàbit (de). Acostumen a sopar cap a les nou. 2 v tr i règ (Fer) agafar o tenir un costum. Acostumeu-lo a no cridar. 3 acostumar-se v pron i règ S’ha acostumat de seguida a la bona vida.

acotxar-se* v ref Inclinar el cos fent flexió de les cames: ajupir-se.

acovardir(-se) v tr i pron Agafar por, tenir por. El fred m’acovardeix. S’acovardeix de seguida.

acrobàcia [gen. en pl.] f Conjunt de girs, salts, equilibris, etc., que es practiquen com a gimnàstica o com a espectacle.

acròbata m i f Artista o gimnasta que fa acrobàcies.

acta f Escrit que reflecteix el procés d’una competició esportiva, d’una reunió, etc. Va aixecar acta de la reunió.

acte m 1 Acció. Allò va ser un acte propi d’una persona decidida. 2 Part d’una obra teatral. Una comèdia en dos actes. 3 Fet públic i generalment solemne. Van assistir a l’acte d’inauguració del teatre.

actitud f Manera de mostrar-se. Amb mi sempre ha tingut una actitud de desconfiança.

actiu, -iva adj Que mostra energia. Sempre el veuràs atrafegat, és una persona molt activa.

activitat 1 f Qualitat d’actiu. Van arribar just quan la fàbrica era en plena activitat. 2 activitats f pl Tasques. L’associació de veïns programa moltes activitats.

actor, actriu m i f Artista de teatre o de cine.

actuació f El fet d’actuar. Ha tingut una actuació molt valenta davant d’aquell perill. La companyia fa tres actuacions per setmana.

actual adj Del moment present. Quin deu ser, el valor actual del dòlar?

actualitat f Conjunt dels fets del moment present. Li agrada estar al corrent de l’actualitat esportiva.

actualitzar v tr Posar al dia. Voldria actualitzar la col.lecció de segells.

actualment adv Al moment present.

actuar v intr 1 Posar-se en acció. Davant d’aquells greus problemes, calia actuar amb rapidesa. 2 Representar. La nova companyia de teatre actua aquest vespre. No fingiu més, deixeu d’actuar!

acudir v règ Anar en un lloc atret per una causa concreta. Quan es va sentir aquell soroll tan gran, hi va acudir tothom.

acudit m 1 Historieta xocant i divertida. Els acudits que més li agraden són els picants. 2 Dita graciosa, sortida. Diu que no beu mai xampany perquè les bombolletes li pugen pel nas, ves quins acudits!

acumulador m Aparell que transforma l’energia elèctrica i la guarda.

acumular v tr Aplegar quantitat d’una cosa. Ha acumulat grans riqueses.

acusació f Acció d’acusar. Va haver de defensar-se d’una acusació d’estafa.

acusar v tr i règ Assenyalar com a culpable. El van acusar d’espiar-los.

acusat, acusada m i f Persona que és objecte d’acusació. Els acusats van ser conduïts davant el jutge.

adaptar 1 v tr i règ Adequar, especialment una obra literària, a un altre mitjà. Han adaptat la novel.la al cinema. 2 adaptar-se v pron i règ Acostumar-se. S’han adaptat bastant bé a la nova vida.

addicció f Sentir una inclinació molt forta per una cosa. L’addicció a la droga.

adequar v tr i règ Posar en condicions amb una finalitat. Volen adequar la botiga als gustos d’ara.

adequat, -ada adj Que hi va bé. A la pintura hi ha la proporció adequada de colors calents.

adés* adv Fa poc. Adés ha vingut el teu cosí a buscar-te.

adéu [var.: adéu-siau] 1 exp Adéu, fins demà! Adéu-siau! 2 dir adéu loc verb Acomiadar(-se). Van anar a l’aeroport a dir adéu a la cosina.

adherir-se v pron i règ 1 Apuntar-se a alguna causa. S’han adherit a la campanya a favor de la pau. 2 Agafar-se a una superfície. Els pneumàtics nous s’adhereixen bé a l’asfalt.

adhesió f Acció d’adherir-se a una causa. Davant els atacs de la premsa, ha rebut adhesions d’una bona part dels seus admiradors.

adhesiu, -iva 1 adj Que s’enganxa o enganxa. Etiquetes adhesives. Substància adhesiva. 2 adhesiu m Etiqueta adhesiva que duu impresos elements de tota mena. Duia una carpeta plena d’adhesius ecologistes.

àdhuc adv Fins i tot.

adient adj Que (hi) va bé. Sempre té a punt les paraules adients.

adjectiu m Forma gramatical que complementa el nom.

admetre v tr i règ Acceptar. Al final el van admetre a les proves.

administració f 1 Acció de governar l’economia. Es va fer càrrec de l’administració de l’empresa. 2 Acció d’aplicar certs serveis. L’administració de justícia. 3 Conjunt d’organismes de l’Estat. L’Administració pública.

administrador, administradora m i f Persona que té el càrrec d’administrar una propietat, una empresa, etc.

administrar v tr Portar l’administració.

administratiu, -iva 1 adj Referent a l’administració, a la burocràcia. Les obres es van retardar per problemes administratius. 2 m i f Oficinista. En aquest bar, hi vénen a dinar molts administratius.

admirable adj Digne d’admiració. Té una capacitat de treball admirable.

admiració f Capacitat o efecte d’admirar o d’admirar-se. Sent admiració per la gent que practica el voluntariat.

admirador, admiradora m i f Persona que té admiració per un artista, un polític, un escriptor, etc.

admirar v tr Tenir un sentiment d’aprovació i de gran respecte per algú, per un fet. Admirava la gran capacitat de treball que tenia.

admissió f Acció d’admetre, de ser admès. Ha sol.licitat l’admissió com a soci del club.

adob m Substància que es tira a la terra perquè produeixi més.

adobar v tr 1 Preparar la terra amb adobs. Després de llaurar els camps, convé adobar-los. *2 Amanir. Li agrada adobar la verdura amb bastant d’oli.

adolescència f Període de la vida d’una persona entre la infància i la joventut.

adolescent m i f Persona que es troba en l’adolescència.

adonar-se v pron i règ Parar compte (en): *témer-se. Li havien pres la cartera i ell ni se n’havia adonat.

adoptar v tr 1 Prendre una criatura com a fill legal. Ja tenien dos fills i ara han adoptat una menuda. 2 Fer seu. Han adoptat uns costums estranys.

adorar v tr Reconèixer la dependència respecte a una divinitat.

adormir-se v pron Agafar el son. Quan es fica al llit, sempre li costa molt adormir-se.

adormit, -ida adj Insensible. Tinc una cama mig adormida.

adorn [sovint en pl.] m Complement per fer bonic. Duia una brusa amb adorns.

adornar v tr Posar(-hi) adorns. Van adornar el pastís amb cireres confitades.

adquirir v tr 1 Comprar. Han adquirit uns terrenys vora mar. 2. Fer seu. Al cap dels anys, ha adquirit molta experiència en l’ofici.

adquisició f Cosa adquirida. El gerent del museu ha fet més adquisicions per a les sales noves.

adreça f Referències del lloc on s’està algú. M’heu de donar la vostra adreça de l’estiu.

adreçar 1 v tr Posar recte. Has entrat el cotxe tort, adreça’l. 2 v tr i règ Dirigir. Va adreçar una salutació als assistents a l’acte. 3 adreçar-se v pron i règ Dirigir-se. Els he vist que s’adreçaven a un desconegut.

adult, -a 1 m i f Persona que es troba en la maduresa, passada la joventut. Tu creus que els adults entenen la gent jove? 2 adj Referent a les persones adultes. Té un comportament ben poc adult.

adverbi m Forma gramatical que pot complementar una frase, un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

advers, -a adj Contrari, dolent. Van tenir un resultat advers.

adversari, -ària adj i m i f Que va contra un altre. L’equip adversari era molt potent. Va presentar batalla als seus adversaris polítics.

advertir 1 v tr i règ Avisar. El van advertir del perill que corria. 2 v tr Adonar-se. No va advertir que hi havia un stop.

advocat, advocada m i f Professional que té per ofici assessorar sobre les lleis i actuar en els judicis com a defensor o com a acusador.

aeri, aèria adj Referent a l’aire, que va per l’aire. Corrents aeris. Transport aeri.

aeròbic m Gimnàstica que es fa seguint un ritme musical.

afaenat, -ada* adj Enfeinat.

aerogenerador m Instal.lació amb unes aspes i motor que aprofita l’energia del vent per produir electricitat.

aeroport m Conjunt d’instal.lacions i serveis per al trànsit aeri.

afaitar 1 v intr Eliminar els pèls, generalment de la cara, amb una màquina o un estri tallant. Aquestes maquinetes afaiten molt suau. S’ha comprat una màquina d’afaitar últim model. 2 afaitar-se v ref Encara no té quinze anys i ja s’afaita.

afalagar v tr Mostrar-se en extrem amable amb algú. Sabia com afalagar-lo remarcant els seus èxits.

afamat, -ada adj Que té fam. Menja com un gos afamat.

afanyar-se v pron i règ Anar de pressa a fer una cosa. Si no t’afanyes a vestir-te, faràs tard.

afartar-se v pron Menjar massa.

afavorir v tr Beneficiar. El sistema electoral vigent afavoreix les majories.

afeblir v tr Debilitar.

afecció f Malaltia. Té una afecció a l’orella.

afectar v tr 1 Causar un efecte en els sentiments. El va afectar molt la mort del germà. 2 Causar un efecte advers en un afer. La recessió econòmica va afectar la indústria del país.

afecte m Sentiment d’estimació. Ara li sap greu desprendre’s del cotxe vell, perquè li ha agafat afecte.

afectivitat f Qualitat basada en l’afecte. Per als infants és molt important l’afectivitat.

afectuós, -osa adj Que mostra afecte. Em van fer una rebuda molt afectuosa.

afegir v tr i règ Posar(-n’hi) més. Es pensaven que havia acabat de parlar, però encara hi va afegir unes paraules.

afegit [var.: afegitó] m Efecte d’afegir, conjunt de coses afegides. Una estora vella plena d’afegits.

afer [sovint en pl.] m Assumpte, negoci. Es va veure embolicat en un afer estrany.

afermar v tr Fer més ferm. S’ha d’afermar la base on descansa la màquina.

aferrar *1 v tr Enganxar. Hem aferrat els cromos amb una pega molt bona. 2 aferrar-se v pron i règ Agafar-se amb força. Es va aferrar a la barana per no caure. 3 [fig.] S’aferrava a les seves idees.

afició [var.: afecció] f 1 Tendència gran per una activitat, un esport, un art, etc. Té afició pels jocs de màgia. 2 Conjunt dels aficionats. L’afició seguia atentament el partit.

aficionar-se [var.: afeccionar-se] v pron i règ Agafar afició (per). Ara s’ha aficionat als mots encreuats.

aficionat, -ada [var.: afeccionat] 1 adj Que no és professional. Són uns músics aficionats. 2 m i f Persona que té una afició, seguidor d’un equip. Tots els aficionats es van aplegar a l’estadi.

afinació f El fet que les notes musicals sonin en l’altura precisa.

afinar 1 v tr Donar afinació a un instrument. Cal fer afinar el piano. 2 afinar(-se) v tr i pron Fer(-se) més fi, més suau, més prim. Una mica de mel t’afinarà la veu. Després de la malaltia se li ha afinat la cara.

afinitat f Característica comuna; coincidència en manera de ser, de pensar, etc. Per fer la feina, els agrupa per afinitats.

afirmació f Acció d’afirmar. A vegades fas afirmacions sense cap fonament.

afirmar v tr Dir(-ho) d’una manera segura. Va afirmar davant el jutge que no coneixia l’acusat.

afirmativament adv Estant(-hi) d’acord. Va contestar afirmativament.

afligir v tr Causar pena. No el volia afligir més i va parar de contar-li les malifetes del fill.

afluent m Riu que desemboca en un altre de més important.

afluixar 1 v tr Fer més fluix. Has posat la corda massa tibant, afluixa-la. 2 v tr i intr Fer(-se) menys intens o fort, més lent. El vent afluixa. Afluixar la marxa.

afores m pl Els voltants d’una població. No viuen pas al centre de la ciutat, sinó als afores.

afortunat, -ada adj i m i f Amb sort. Han estat afortunats de néixer en aquesta família. Són uns afortunats.

africà, -ana adj i m i f De l’Àfrica.

afrontar v tr Plantar cara. No es va acovardir gens, sinó que va saber afrontar tots els problemes.

afusellar v tr Matar amb una descàrrega tancada de fusells. L’espia va ser afusellat aquell mateix vespre.

agafador m 1 Estri de cuina per agafar atuells calents. Té un agafador en forma de guant. 2 Peça d’un moble que serveix per estirar. L’agafador d’un calaix.

agafar 1 v tr Emportar-s(‘ho) per fer-ne ús. Agafeu els diners que necessiteu per anar a comprar. 2 Pujar a un vehicle. Per anar al centre què agafarem, el metro o l’autobús? 3 Arreplegar una malaltia. Ha agafat la grip. 4 Atrapar. L’han agafat quan fugia. 5 Llogar per a una feina. Per les festes, els grans magatzems agafen més venedors. 6 Entendre, captar. Ho expliques tan embolicat que no t’agafa ningú. No puc agafar l’emissora musical. 7 Emprendre. Ho ha agafat amb ganes. Ha agafat el carrer de la dreta. 8 Subjectar. Agafa fort el volant. 9 v intr Arrelar. Amb tan poca terra, les plantes no agafaran. 10 Mantenir-se, especialment la neu. La temperatura no és prou baixa i la neu no agafarà. 11 agafar-se v pron i règ Subjectar-se. S’agafava al braç del seu company per caminar amb més seguretat. 12 v pron Enganxar-se. L’estofat s’ha agafat.

agarrar* v tr, intr i pron Agafar.

agència f 1 Establiment de serveis. Agència de turisme, de viatges, de transports, de publicitat. 2 Sucursal. Una agència de banca.

agenda f Quadern amb calendari per fer-hi anotacions personals.

agenollar-se v ref Posar els genolls en terra. Per fregar el pis sempre s’agenolla.

agent 1 m i f Empleat, empleada, d’una empresa de serveis, i en general que obra per encàrrec d’un altre. Un agent d’assegurances. Un agent de policia. Agent secret. 2 m Tot allò que provoca un efecte. L’al.lèrgia és provocada per agents externs.

agermanar-se v rec Posar-se d’acord (especialment dues ciutats) per establir uns llaços de relació. Hi ha moltes ciutats europees que s’han agermanat.

àgil adj Que es mou amb rapidesa. Al cap d’unes setmanes de fer gimnàstica, diu que es troba més àgil.

agilitat f Qualitat d’àgil. Malgrat l’edat, té molta agilitat.

agitació f Inquietud molt forta. Van trobar el malalt en un estat d’agitació ben fort.

agitar 1 v intr Sacsejar. Quan tingueu tots els ingredients barrejats, heu d’agitar ben fort. 2 agitar-se v ref Moure’s amb força. La mar s’agitava per moments.

aglomeració 1 f Conjunt de coses atapeïdes o persones agrupades. Hi havia una aglomeració de gent al voltant dels músics. Una aglomeració urbana. 2 aglomeracions f pl Embussos de gent. Tenen obert fins tard per evitar aglomeracions.

agonia f 1 Transició cap a la mort. El malalt ha entrat en l’agonia. *2 Basques. Se li ha posat malament el dinar i té agonia.

agost m Vuitè mes de l’any.

agradable [var.: agradós] adj 1 Plaent als sentits. Un clima agradable. 2 De bon tracte. Una persona agradable.

agradar v intr 1 Trobar(-hi) gust. M’agrada la crema cremada. 2 Ser del grat (d’algú). Els focs artificials van agradar molt.

agraïment m Sentiment de gratitud. Va mostrar-los el seu agraïment per les atencions rebudes.

agrair v tr Sentir, manifestar gratitud. Va agrair-li el favor que li havia fet.

agranador, agranadora* m i f Persona que agrana els carrers: escombrador.

agranar* v tr Netejar la brutícia de terra arrossegant-la amb un estri adequat: escombrar.

agrari, -ària adj Referent a l’agricultura. La política agrària del govern.

agre, -a adj 1 De gust àcid i desagradable. Les prunes verdes són agres. 2 [fig.] Un caràcter agre. Unes paraules agres.

agredir v tr Atacar amb la intenció de fer mal. Uns malfactors el van agredir al carreró.

agressió f Acció d’agredir. Les agressions als àrbitres anaven en augment.

agressiu, -iva adj 1 Propens a agredir. Té un caràcter agressiu. 2 [hip.] Amb iniciativa. Un venedor agressiu.

agreujar v tr Fer més greu. Aquells insults van agreujar la situació.

agrícola adj Referent a l’agricultura. Maquinària agrícola.

agricultor, agricultora m i f Persona que es dedica a l’agricultura.

agricultura f L’art del cultiu de la terra.

agrupació f Conjunt de coses agrupades.

agrupar v tr Formar grups. Van agrupar els participants al concurs de tres en tres.

a l’aguait loc adv Vigilant. Estigueu a l’aguait per si els veieu venir.

aguantar 1 v tr Subjectar. Prohibit aguantar les portes automàtiques. 2 Sofrir. Van aguantar fam i calamitats. No puc aguantar el seu caràcter. 3 Sostenir. Uns grossos pilars aguantaven el pont. 4 v intr Resistir. Amb aquesta ventada, no sé pas si el cobert aguantarà. 5 aguantar-se v ref Sostenir-se. Estava tan cansat que ja no s’aguantava dret. 6 Contenir-se. Volia contestar-li, però es va aguantar. 7 v pron i tr Contenir. S’aguantaven les ganes de riure.

àguila [var.: àliga] f Ocell rapinyaire de vista molt aguda, que vola a gran altura.

agulla f 1 Barreta punxeguda amb el cap de diferents formes, que té molts usos. Agulla de cosir. Agulla de cap. 2 Subjectador de diferents formes i usos. Agulla de monyo. Agulla d’estendre.

agulló* m Punxa que tenen alguns insectes i aràcnids per picar: fibló.

agut, -uda adj 1 Que acaba en punxa. Unes dents agudes. 2 Dit de l’angle de menys de 90 graus. 3 [fig.] Molt fort. Un dolor agut.

ah interj Expressa sorpresa. Ah!, no vindràs?

ahir adv El dia abans del dia que som. Ahir al matí.

ai interj 1 Expressa dolor, recança. Ai, quina trepitjada! Ai, ai, que farà tard! 2 ai uix Ecs. Ai uix, quin fàstic!

aigua f 1 Líquid transparent, sense olor ni sabor. 2 Aquest mateix líquid, condicionat per a diversos usos. Aigua potable. Aigua calenta. Aigua freda. 3 Aquest mateix líquid, amb modificacions diverses. Aigua mineral. Aigua oxigenada.

aigualir v tr Rebaixar amb aigua. Diria que a la tenda aigualeixen el vi.

aiguamoll m Terreny pantanós: *marjal. Els aiguamolls de l’Empordà.

aiguarràs m Dissolvent de pintura.

aiguat m Pluja molt forta i seguida.

aigüera f Pica d’una cuina per rentar-hi els plats, esbandir-hi la verdura, etc.: *escurador.

aïllament m Fet d’estar aïllat. No sabien com acabar amb aquell aïllament.

aïllar v tr 1 Separar, deixar tot sol. Han aïllat els malalts infecciosos. 2 Deixar fora de contacte. Han aïllat les parets amb plaques de suro.

aire m 1 Mescla de gasos que formen l’atmosfera. L’aire que respirem. 2 Vent. S’ha aixecat una mica d’aire. 3 [fig.] Manera de manifestar-se. Té uns aires que el fan insuportable.

aixada f Eina de cavar la terra, amb una planxa de ferro i un mànec llarg.

aixafar [var.: xafar] v tr Deixar pla, deformar, per una pressió. T’has assegut damunt de la capsa i l’has aixafada.

aixafat, -ada [var.: xafat] adj Ben pla. El boxejador tenia el nas aixafat.

aixecar 1 v tr Portar a un nivell més alt. Aixeca un peu. 2 Posar dret. Han aixecat el pal de telèfons que havia caigut. 3 aixecar-se v pron Separar-se d’una superfície en la qual s’està. Es va aixecar una bona polseguera. 4 v ref Va caure a terra i no es podia aixecar. 5 Llevar-se. Cada dia s’aixeca de bon matí. 6 Revoltar-se. El poble es va aixecar en armes.

aixella f Part del cos de les persones, sota el muscle, allà on el braç s’ajunta amb l’espatlla.

aixeta f Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: *grifó. L’aixeta de l’aigua. L’aixeta del gas.

així 1 adv D’aquesta manera. Deixa-ho així mateix com està. 2 així com loc adv De la mateixa manera. Tot ha de quedar així com ho vam trobar. 3 així que loc conj De manera que, tan aviat com. Hem de plegar a les cinc, així que espavila’t a acabar. Així que va arribar, va començar a escridassar-nos a tots.

això 1 pron Aquesta cosa, aquesta causa [per referència tant a la 1a., com a la 2a. persona]. Veus això que tinc a la mà? Què és això que escrius? No es trobava prou bé i era per això que no volia venir a la festa. No mireu mai el rellotge i això fa que no sigueu puntuals. 2 per això loc adv Però. Avui ha fet bon temps, per això.

ajagut, -uda adj Pla a terra. La melonera creix ajaguda a terra.

ajeure [var.: ajaure] 1 v tr Posar pla: *gitar. Van ajeure el ferit a la llitera. 2 ajeure’s v ref Posar-se pla: *gitar-se. Li agradava ajeure’s damunt l’herba.

ajornament m Efecte d’ajornar. L’obertura de la botiga ha sofert un altre ajornament

ajornar v tr Deixar per un altre dia. Han ajornat la celebració.

ajuda [var.: ajut m] 1 f Acció d’ajudar. Necessitaré ajuda per convèncer-la. 2 amb l’ajuda de loc prep Van acabar les obres amb l’ajuda d’uns voluntaris.

ajudant, ajudanta m i f 1 Persona que ocupa un càrrec secundari en algunes professions. Un ajudant de cuina. 2 Persona que de manera ocasional col.labora en tasques professionals. Se’n surt perquè sempre troba ajudants.

ajudar [var.: *aidar] v tr i règ Prestar el seu concurs a una tasca. El va ajudar a pintar l’habitació.

ajuntament m 1 Institució pública que governa un municipi. 2 Seu d’aquesta institució.

ajuntar v tr 1 Posar junt. Ajunteu més les cadires. *2 Ajustar. No tanqueu la porta, tan sols ajunteu-la.

ajupir 1 v tr Inclinar. Ajupia el cap, avergonyit. 2 ajupir-se v ref Inclinar el cos, fent flexió de cames: *acatxar-se, *acotxar-se, *emponnar-se. S’ajupien darrere les mates per no ser vistos.

ajustar 1 v tr 1 Regular un mecanisme, un preu, etc., a unes condicions acceptables. Ajustar unes balances. Va dir que s’ho quedava si li ajustava el preu. 2 Tancar (una porta, una finestra, etc.) sense girar la clau o passar el forrellat: *ajuntar. 3 ajustar-se v pron i règ Coincidir. Aquella casa s’ajustava a la descripció que me n’havien fet.

al [pl. als] cont Vaig al terrat. Escric als cosins.

ala f 1 Cada una de les extremitats d’un ocell. 2 Apèndix de certs animals. Les ales d’una ratapinyada. Les ales d’un mosquit. 3 Sortint lateral de diferents formes i funcions. Les ales d’un avió, d’un edifici, d’una taula. 4 Aparell per volar. Ala delta. Ala de pendent.

alabança f Acció d’alabar. Tot eren alabances sobre el seu bon comportament.

alabar v tr Dir(-ne) bé. Sempre alaben molt la nostra puntualitat.

alacrà* m Animal invertebrat amb un fibló verinós a la cua: escorpí.

aladroc* m Peix semblant a la sardina però més petit: seitó.

alarma f Senyal o avís de perill. Es va engegar l’alarma del cotxe, perquè havien intentat forçar la porta.

alarmar v tr Posar en estat d’alarma. Aquella sirena a mitja nit va alarmar la població.

alba f Moment del matí en què es nota la primera claror. Cada dia s’aixequen a trenc d’alba.

albelló* m Conducte per on s’escolen les aigües residuals: desguàs. Els albellons del pati.

albercoc m Fruit comestible de l’albercoquer.

albercoquer m Arbre fruiter de fulla caduca que es cultiva en climes secs.

alberg m Casa d’allotjament. Un alberg de joventut.

albergínia [var.: *albergina] f Hortalissa de forma allargada, generalment de color morat.

albufera f Llacuna al costat del mar. L’albufera de València.

àlbum m Quadern o llibre de diferents mides i usos. Un àlbum de fotos, de cromos, de dibuixos.

alça f Augment. Les cotitzacions estan a l’alça.

alçada [var.: alçària, *altària] f Dimensió d’un cos en direcció vertical. Fa vora dos metres d’alçada.

alcalde, alcaldessa m i f Persona que presideix un ajuntament: batlle.

alçament m 1 Acció i efecte d’alçar. Alçament de pesos. 2 Revolta. Un alçament militar.

alçar 1 v tr Portar a un nivell més alt. Alça més el braç. *2 Endreçar. Quan haureu acabat de jugar, alceu-ho tot. 3 alçar-se v ref Llevar-se. Cada matí s’alça a les sis. 4 Posar-se dret. Es van alçar de terra. 5 alça exp Indica sorpresa, admiració. Alça, quina moto que duus!

alcohol m Líquid sense color, fàcil d’evaporar-se i inflamable. El vi, la cervesa i els licors contenen alcohol.

alcohòlic, -a 1 adj Que conté alcohol. Begudes alcohòliques. 2 adj i m i f Que està alcoholitzat. Una persona alcohòlica. Un tractament per a alcohòlics.

alcoholitzat, -ada adj Es diu de la persona que pateix intoxicació per l’alcohol.

alè m Aire que surt dels pulmons en l’expiració. S’aguantava l’alè. Li feia pudor l’alè.

aleatori, -òria adj D’una probabilitat molt relativa. Diu que pot passar així, però això és molt aleatori.

alegrar v tr Fer alegre. Aquella música alegrava l’ambient.

alegre adj Que té alegria, que manifesta alegria. Una persona alegre i riallera. Va ser una festa molt alegre.

alegrement adv 1 D’una manera alegre. Van començar a desfilar alegrement. 2 D’una manera poc responsable. Tot s’ho pren alegrement.

alegria f Sentiment de satisfacció que es manifesta a l’exterior. El naixement del fill va ser una gran alegria per a tots.

alemany, -a 1 adj i m i f D’Alemanya. 2 alemany m La llengua alemanya.

alentir v tr i intr Fer més lent. Alentien la marxa. Quan el semàfor es va posar carabassa, va alentir.

alerta 1 f Estat de vigilància. Davant el perill d’un cicló, s’ha decretat alerta màxima. 2 exp Alerta amb el gos! 3 anar alerta loc verb Anar amb compte. Aneu alerta amb els sots de la carretera.

aleshores adv En aquell moment. Va ser aleshores que va comparèixer.

aleta f Apèndix dels peixos i d’altres animals aquàtics que els serveix per nedar.

alfabet m Conjunt ordenat de totes les lletres amb què escrivim, abecedari. El nostre alfabet té vint-i-sis lletres.

alfabètic, -a adj D’acord amb l’alfabet. Ordre alfabètic.

alfàbrega [var.: *alfàbega] f Mata molt olorosa de fulla petita.

alfals m Herba de flors morades cultivada com a farratge.

alga f Planta generalment aquàtica. No es van poder banyar, perquè la platja era plena d’algues.

algeps* m Guix.

algú pron Alguna persona: *qualcú. Diria que hi ha algú darrere la porta.

algun, -a det 1 [en sing.] Un o una d’entre uns quants: *qualque. Això devia passar en alguna ciutat nord-americana. 2 [en pl.] Uns quants o unes quantes. Necessitarem alguns caragols per collar els prestatges.

alhora adv Junts, al mateix temps. Han arribat tots dos alhora.

aliança f Unió de persones o entitats per aconseguir algun fi, pacte. Els països nòrdics van fer una aliança comercial.

aliar-se v rec i règ Establir una aliança. Molts països s’han aliat en la lluita contra la droga.

aliat, -ada adj i m i f Que ha establert una aliança. Estan aliats en una mateixa empresa. Els aliats van guanyar la Segona Guerra Mundial.

aliatge m Combinació de dos o més metalls.

alicates f Tenalles de pinça plana per manipular filferro.

aliè, -ena adj règ Estrany, no pertanyent (a). “Prohibit el pas a tota persona aliena a les obres.”

aliment m Allò que alimenta. Ha estat tot el dia sense prendre aliment.

alimentació f Acció d’alimentar-se. Fa una alimentació poc equilibrada.

alimentar 1 v tr i règ Donar aliment. Alimenten les cries tan bé com poden. L’alimenten només amb fruita i verdura. 2 alimentar-se v pron i règ Prendre aliment. Els carnívors s’alimenten de carn.

alimentari, -ària adj Referent a l’alimentació. Els productes alimentaris.

alinear v tr Fer formar en filera, especialment fer formar part d’un equip en una competició. L’entrenador no ha alineat ningú del planter.

all m Planta d’horta. Amb tres grans d’all, ja pots fer un bon allioli.

allà [var.: allí] adv En aquell lloc. Arriba’t fins allà on és ell. Allà dalt de la muntanya. Allà dins de la cova. Allà darrere la porta. Allà davant la casa. Allà damunt la cuina. “Allà sota una penya.” Allà fora feia fred.

allargar v tr Fer més llarg. Allargar un vestit.

allargat, -ada adj Més llarg del compte. Una ombra allargada.

allau f Esllavissada de neu. Quan puja la temperatura, hi ha perill d’allaus.

al.lèrgia f Afecció provocada per una sensibilitat a certs agents externs.

alletar v tr Alimentar una cria amb llet, especialment la mare. Convé alletar els nadons com més temps millor.

alleugerir v tr Fer més lleuger. S’ha d’alleugerir la càrrega del camió.

alleujament m El fet de fer més lleu un patiment, una càrrega. Un alleujament del mal de cap.

alliberament [var.: alliberació] m Acció d’alliberar(-se). Celebren l’alliberament del país per les tropes aliades.

alliberar v tr Fer lliure. Han alliberat els presos polítics.

allioli m Salsa feta amb oli i alls picats tot ben lligat. Conill amb allioli.

allò 1 pron Aquella cosa [per referència a la 3a. persona]. Veus allò que tenen allà dalt de casa seva? 2 d’allò més loc adv Moltíssim. Pensa que t’aprecia d’allò més.

al.lot, al.lota* m i f Persona d’edat imprecisa entre la infància i la joventut; [p. ext.] jove: noi, noia.

allotjament m Lloc on allotjar(-se). Ja hem trobat allotjament per aquesta nit.

allotjar 1 v tr Donar habitació. Van allotjar els excursionistes extraviats a les cases del poble. 2 allotjar-se v pron Prendre habitació. Ens allotjarem en una casa de colònies.

al.lucinar v intr 1 Alterar-se els sentits, especialment la vista. Una droga que fa al.lucinar. 2 [hip.] La vostra proposta em va fer al.lucinar.

al.ludir v tr Fer(-hi) referència no del tot explícita. Ahir, diria que us van al.ludir a la reunió.

allunyar 1 v tr Anar, dur lluny. Allunya un mica més el llum, que m’enlluerna. 2 allunyar-se v pron i règ Com més caminaven, més s’allunyaven els uns dels altres.

al.lusió f Referència feta a algú o a alguna cosa. Va demanar la paraula per al.lusions.

almenys adv Ben bé, com a mínim. Hi havia almenys dues mil persones. Si no podies venir, almenys podies avisar.

alpinisme m Esport consistent a pujar a cims elevats.

alpinista m i f Persona que practica l’alpinisme.

alqueria* f Casa de camp, mas, especialment de terres de regadiu.

alt, -a 1 adj Que té una certa alçada. Unes cases altes. 2 alt adv A una certa altura. Si que vola alt! 3 [fig.] Fort. No parleu tan alt. 4 m Alçada. El bufet feia més de dos metres d’alt. 5 alts m pl Els alts i baixos de la fortuna.

alta f 1 Inclusió en una llista. Al club hi ha hagut moltes altes aquest mes. 2 Autorització mèdica per reprendre les activitats laborals. He anat a buscar l’alta per a l’empresa.

altar m Taula destinada al culte religiós.

altaveu m Aparell que transforma els senyals elèctrics d’un amplificador en sons.

alteració f Canvi substancial. Això significa una alteració de les normes de funcionament.

alterar v tr Provocar alteració o alteracions. Han alterat els nostres plans.

altern, -a adj Que no va seguit, sinó ara l’un, ara l’altre. Rep visites en dies alterns.

alternatiu, -iva 1 adj Que representa una opció respecte a una altra cosa. Energies alternatives. 2 alternativa f Opció alternativa. Va proposar d’anar al teatre com a alternativa al cinema.

altiplà m Elevació del terreny amb una superfície plana d’una certa extensió al capdamunt.

altitud f Altura respecte al nivell del mar.

alto 1 interj Indica l’ordre de parar. Alto, fins aquí hem arribat! 2 m Parada. Farem un alto en el camí per descansar.

altre N’indica un de diferent, un de nou, un d’anterior. 1 altre, -a det Torna-ho a dir una altra vegada. Va arribar l’altre dia. T’hauràs d’acontentar amb aquestes sabates, perquè no en tens d’altres. No tens altra cosa a fer que empipar? No tinc cap altra cosa per donar-te. 2 pron Em vaig esperar estona, però no van venir ni l’un ni l’altre. 3 els altres pron Els restants. Mentre vosaltres comenceu, els altres es poden anar preparant.

altruisme m Tendència a mirar pel bé dels altres sense pensar en un mateix.

altura f Distància vertical respecte a una superfície. El vent els impedia d’arribar a massa altura. L’altura d’un triangle.

alumini m Metall gris clar molt utilitzat en bastiments metàllics, entre altres aplicacions.

alumne, alumna m i f Persona que rep ensenyament. Els alumnes de l’institut.

alvocat m Fruit comestible d’aspecte de pera, verdós i amb molta polpa.

alzina f Arbre de fulla dura i perenne, d’escorça rugosa. Alzina surera.

ama* f 1 Propietària. Qui és l’ama del gos? 2 Mestressa de casa. Un programa de ràdio per a les ames de casa. 3 Empresària. L’ama de la fàbrica.

amabilitat f Qualitat d’amable. Va tenir l’amabilitat d’acompanyar-nos.

amable adj De tracte educat i afectuós. És molt amable, ens ajuda sempre en tot.

amablement adv D’una manera amable.

amagar 1 v tr No deixar veure. Els núvols amagaven el sol. 2 amagar-se v pron Quan els va veure venir, es va amagar en un portal.

amagatall m Lloc on poder estar amagat. Els van fer fora de l’amagatall.

amanida [var.: amanit m] f Plat d’hortalisses variades i adobades, generalment crues, però que admet altres combinacions: *ensalada. Amanida verda, mixta. Amanida d’arròs, de patates, de marisc.

amanir v tr Adobar aliments: *trempar. La verdura bullida va bé amanir-la amb oli d’oliva.

amant m i f Aficionat, aficionada. És una amant de la bona cuina.

amarar [var.: amerar] v tr Mullar completament. La pluja amarava els camps.

amargant [var.: amarg] adj De gust desagradable. Ametlles amargants.

amargor f Sensació d’amargant. Tenia amargor a la boca.

amb prep 1 Indica companyia. Anava amb la Maria. 2 Indica manera. El van acomiadar amb molta pena. 3 Indica mitjà. Tot ho fa amb les mans. 4 Indica causa. Amb aquest vent, no es pot sortir al carrer. 5 Indica característiques. Un cotxe amb cinc marxes. 6 Indica oposició o acord. Està enfadat amb ell. Parla amb tothom. 7 Indica contacte. Va topar amb la paret.

ambaixada f Seu d’un ambaixador o d’una ambaixadora.

ambaixador, ambaixadora m i f Membre del cos diplomàtic que té la més alta representació del seu país en un país estranger.

ambició f Desig molt fort d’obtenir una finalitat que comporta un benefici. Tenia l’ambició d’arribar a estrella de cine.

ambiciós, -osa adj Que demostra ambició. Una idea ambiciosa.

ambient m 1 Allò que ens envolta. Si obres la finestra, es refredarà l’ambient. 2 [fig.] En aquella família hi ha mal ambient. 3 El medi. Els pingüins viuen en un ambient marítim. 4 adj Ambiental. El medi ambient. Temperatura ambient.

ambientador m Substància que perfuma l’ambient. Per dissimular l’olor de tabac, hi va tirar una mica d’ambientador amb un esprai.

ambiental adj 1 Referit a l’ambient. Temperatura ambiental. 2 Referit al medi ambient. Educació ambiental.

ambigu, -a adj Que no es manifesta clarament. Una proposta ambigua.

àmbit m Zona, sector d’influència. Aquestes mesures han tingut molta repercussió en l’àmbit universitari.

ambulància f Vehicle equipat per transportar malalts o accidentats i, en molts casos, per fer-hi les primeres cures.

ambulant adj Que va d’un lloc a l’altre. Venedors ambulants.

ambulatori m Centre mèdic per atendre pacients en règim extern.

amenaça f Acció d’amenaçar. Va rebre unes amenaces anònimes per telèfon.

amenaçador, -a adj Que suposa una amenaça. Gestos amenaçadors.

amenaçar v tr i règ Donar a entendre la intenció de perjudicar algú. El van amenaçar que el farien fora.

americà, -ana adj i m i f D’Amèrica.

americana f Jaqueta, especialment la que és feta de roba.

ametlla [var.: *ametla] f Fruit comestible de l’ametller.

ametller [var.: *ametler] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les ametlles.

amfibi 1 m Animal terrestre que passa per un estadi de larva aquàtica. 2 amfibi, -íbia adj Dit d’un vehicle que pot anar per terra o per l’aigua. Un camió amfibi.

amic, amiga m i f Persona que està unida per l’amistat amb una altra. Són amics de la infància.

amidar v tr Mesurar una longitud. Amida l’amplada de la cortina.

amígdala f Cada una de les glàndules del coll. Té les amígdales inflamades.

amistat 1 f Sentiment de simpatia entre persones que les fa estar unides i compartir les coses. Hi havia una gran amistat entre les dues famílies. 2 amistats f pl Conjunt d’amics. Va comunicar la notícia a les amistats.

amistós, -osa adj De tracte amable, com d’amics. Ens van fer una rebuda amistosa.

amnistia f Perdó d’un delicte per part de l’autoritat competent. Han decretat una amnistia per als presos polítics.

amo m 1 Propietari. L’amo de la casa. 2 Patró. Els amos de la botiga. *3 Pagès que duu una propietat d’una altra persona: masover.

amoïnar-se v pron Preocupar-se. M’amoïna que sigueu d’aquesta manera. No us hi amoïneu, que ens en sortirem.

amollar v tr 1 Afluixar. Amolla una mica el nus. 2 Deixar anar. Amollaven coloms per la festa.

amoníac m Líquid d’olor penetrant utilitzat en medicina. Es posa amoníac a les picades d’insectes.

amor m Sentiment gran d’estimació. Aquell home va ser l’amor de la seva vida.

amortidor [var.: esmorteïdor] m Peça d’un vehicle que contraresta els sotracs.

ampit m Mur que arriba fins a l’alçada del pit. L’ampit de la finestra.

amplada [var.: amplària] f Distància de costat a costat. El nostre carrer fa deu metres d’amplada.

ample, -a 1 adj Que té una certa amplada. Una carretera ampla. 2 Que té una certa amplitud, ampli. Té uns coneixements amples de física. 3 ample m Amplada. Quant fa d’ample, la taula?

ampli, àmplia adj Espaiós. La sala és prou àmplia, hi cabrem de sobres.

ampliar v tr Fer més ampli. Li agrada viatjar per ampliar coneixements.

amplificador m Aparell que augmenta la potència del so. L’amplificador d’una cadena musical.

amplificar v tr Augmentar la potència d’un so, el volum aparent d’un objecte, etc.

amplitud f Qualitat d’ampli. L’amplitud de la vall.

ampolla f Recipient de vidre o de plàstic, alt i amb coll, per a líquids, botella. Una ampolla de vi.

amprar* v tr Rebre diners en préstec: manllevar.

amunt adv Indica direcció cap a la part de dalt. Van tirar escales amunt.

amuntegar [var.: *amuntonar] v tr Posar(-ho) fent un munt: *acaramullar. Poseu les caixes ordenades, no les amuntegueu pas.

anada f Acció d’anar cap a un lloc. En el viatge d’anada es va posar malalt.

analfabet, -a adj i m i f Que no sap llegir ni escriure. Part de la població era analfabeta. Cada vegada hi ha més pocs analfabets.

anàlisi f Estudi detallat de les característiques d’un objecte, d’un fet, d’una substància, etc. Li fan fer una anàlisi de sang.

analitzar v tr Fer una anàlisi. Calia analitzar els motius d’aquella estranya conducta.

analogia f Relació de semblança. Hi ha una certa analogia entre el davant d’un cotxe o d’un avió i el morro d’un animal.

anar 1 v intr Moure’s en una direcció. Anaven carrer amunt. 2 Passar. Van pel mig de la plaça. 3 Funcionar. La llanterna va amb piles. 4 Escaure. Aquest color no li va. 5 Trobar-se. Com va tot? 6 Presentar-se d’una determinada manera. Anava ben vestit però mal calçat. 7 Fer de ventre. Avui ha anat tres cops. 8 v aux Indica un procés que creix o que minva. El foc s’anava apagant. 9 Indica un procés que dura. Ja pots anar dient. 10 anar a v aux Indica incertesa. Aneu a saber per on sortirà, ara! 11 fer anar loc verb Manejar, fer funcionar. Saps fer anar la màquina? 12 anar-se’n v pron Partir d’un lloc. Va anar-se’n sense avisar. 13 d’anar i tornar loc adj D’anada i tornada. Un bitllet d’anar i tornar.

anàrquic, -a adj Sense seguir un ordre previ. Tot ho fa d’una manera anàrquica.

anarquisme m Ideologia social i política que propugna la desaparició de l’Estat i la creació d’una societat en què tothom sigui igual.

anarquista adj i m i f Referent a l’anarquisme; partidari o partidària de l’anarquisme. Un sindicat anarquista. Una família d’anarquistes.

anatomia f Estructura d’un ésser viu. L’anatomia d’un peix.

anca f Cada una de les parts posteriors damunt la cuixa dels mamífers; llom d’una bèstia de muntar.

ancià, anciana m i f Persona que es troba en la vellesa.

àncora f Peça que duen els vaixells per quedar fixats al fons.

andalús, -usa adj i m i f D’Andalusia.

andana f 1 Plataforma que hi ha a les estacions per poder accedir fàcilment al tren. El tren cap a Lleida sortirà de l’andana sis. *2 Golfes. Puja aquestes cadires a l’andana.

andorrà, -ana adj i m i f D’Andorra.

ànec, ànega [var.: *àdena f, *àneda f, *ànnera f] m i f Ocell aquàtic, que és criat també com a aviram.

anècdota f Fet, història, curiosos o divertits. S’explicaven moltes anècdotes de la ministra d’Educació.

anell m Cèrcol rodó, generalment de metall noble, que es duu al dit. L’anell de casat.

anella f Cèrcol rodó de diferents mides i materials i de diferents usos. Les anelles de la cortina.

anestèsia f Supressió del dolor per mitjà de medicaments. Anestèsia total.

àngel m Esperit del bé.

angines f pl Inflamació de les glàndules del coll.

angle m 1 Figura geomètrica. Angle recte, obtús, agut. 2 Racó, cantó. Un angle del menjador, de la taula.

anglès, -esa 1 adj i m i f D’Anglaterra. 2 anglès m La llengua anglesa.

angoixa f Sensació desagradable d’opressió psicològica. Totes aquelles desgràcies li provocaven angoixa.

angoixós, -osa adj Que causa angoixa. Una pel.lícula angoixosa.

anguila f Peix amb el cos semblant a una serp. Les anguiles de l’Albufera.

angúnia f Sensació desagradable. Em fa una certa angúnia haver-li-ho de dir. Em fa angúnia tocar una cosa tova.

ànim [sovint en pl.] m Estat psíquic que fa tenir ganes o disgust de les coses. No té ànims per a res. Ànim, que ja hi falta poc!

ànima f 1 Energia vital. Hi va posar l’ànima, en aquella empresa. Ella va ser l’ànima de la festa. 2 Persona. A aquelles hores no es veia ni una ànima.

animador, animadora m i f Persona que presenta i anima un espectacle. En el festival de televisió hi havia dues bones animadores.

animal m 1 Ésser viu que menja i generalment es desplaça i es relaciona. Els animals vertebrats i els invertebrats. 2 Per oposició a persona. Els masovers donaven menjar als animals.

animar v tr Donar ànims. El públic animava l’equip en va.

animat, -ada adj Que es troba amb ànims, que mostra animació. No estic massa animat, avui. Una festa animada.

anís m 1 Planta que fa unes llavors molt aromàtiques utilitzades com a condiment. 2 Licor extret de l’anís. Una copeta d’anís.

anit* adv 1 La nit passada. Anit no vaig poder dormir. 2 La nit que ha de venir. Anit anirem al teatre.

anivellar v tr Posar al mateix nivell. Cal anivellar els sous més baixos.

aniversari m 1 Diada en què fa anys d’un fet. L’aniversari de casament. 2 [esp.] Diada en què algú fa anys. Les espelmes del pastís d’aniversari.

annex, -a 1 adj Que acompanya, afegit. Van fer fer una habitació annexa a la sala. 2 annex m Va presentar el projecte relligat i, els annexos, en un arxivador a part.

anomenada 1 f Fama. És un poeta que té molta anomenada. 2 d’anomenada loc adj Famós. Una cantant d’anomenada.

anomenar v tr Parlar d’algú. L’altre dia, a la reunió, et vam anomenar.

anònim, -a 1 adj Que no se sap qui és, de qui és. Una trucada anònima. 2 anònim m Escrit que no duu firma. Ha rebut un anònim amb amenaces.

anorac m Jaqueta impermeable, amb caputxa.

anormal adj Que no és normal. Mostrava un comportament anormal.

anotació [sovint en pl.] f El fet d’anotar alguna cosa. Va fer unes anotacions al marge del text.

anotar v tr Apuntar per escrit. Anota la nostra adreça.

ànsia f 1 Sensació de neguit. Si tardeu molt, passaré ànsia. 2 Pressa, ànim. Ens donava ànsia per acabar.

ansiós, -osa adj Amb desig. Estava ansiós per saber els resultats.

antecedent m Allò que precedeix. Tot pronom o adverbi relatiu té un antecedent. 2 antecedents m pl Accions passades d’una persona, especialment del punt de vista policial o penal. La pena va ser més greu perquè tenia antecedents.

antecessor, antecessora m i f Persona que en precedeix una altra en un càrrec, una feina, etc. El primer dia es va dedicar a llegir els informes del seu antecessor.

antena f 1 Dispositiu per captar més bé les ones de la ràdio, de la televisió, del radar, etc. Una antena parabòlica. 2 Apèndix del cap de certs invertebrats. Les antenes d’una llagosta.

anteposar v tr i règ Donar preferència. Anteposava els interessos de la majoria als seus propis interessos.

anterior adj Que ocupa el lloc precedent. El dia anterior a la festa. La façana anterior,

anterioritat f Situació referida a un temps anterior. El van avisar amb anterioritat als fets.

antiaeri, -èria adj Que defensa dels atacs aeris. Un míssil antiaeri.

antibiòtic m Medicament que combat l’acció dels microorganismes.

antic, -iga adj D’altres temps. Els antics castells.

anticicló m Zona atmosfèrica de pressions altes respecte a les zones del voltant. L’anticicló de les Açores.

anticipar v tr Fer abans del temps convingut. Si em pots anticipar algun pagament, m’anirà molt bé.

antigament adv En temps antics. Antigament es viatjava en diligència.

antiguitat 1 f El temps antic. Els fets de l’antiguitat. 2 antiguitats f pl Objectes antics de valor. M’encanten les antiguitats.

antipatia f Condició d’antipàtic. Vessa antipatia per tots els porus.

antipàtic, -a adj Que repel.leix en el tracte. Una persona antipàtica.

antiquari, antiquària m i f Persona que es dedica a comprar i vendre antiguitats.

antisolar adj Dit del producte que neutralitza els efectes de les radiacions solars. Crema antisolar.

anual [var.: anyal] adj Que passa cada any, que dura un any. Una festa anual.

anul.lar v tr Declarar nul. Han anul.lat el resultat de la competició.

anunci m Text de propaganda comercial. Han tallat tres vegades la pel.lícula per passar anuncis.

anunciar v tr 1 Fer propaganda comercial amb anuncis. Anuncien un nou producte per fer encara més blanca la roba. 2 Fer a saber, pronosticar. La dona del temps anuncia tempestes.

anus m Forat de sortida del recte.

anxova f Seitó conservat en sal. Anxoves de l’Escala.

any m Temps que està la Terra per fer una volta completa a l’entorn del Sol. Esperem que aquest any no plourà tant. L’any de traspàs té 366 dies.

apa interj 1 Expressa estranyesa. Apa, que no m’ho crec! 2 S’utilitza per animar. Apa, no us ho prengueu així!

apagar v tr 1 Extingir un foc. Apaga el foc, que l’olla ja ha bullit prou. Els bombers no podien apagar l’incendi. 2 Desconnectar. Apaga el llum. Apagueu el televisor.

apagat, -ada adj Poc intens. Uns colors apagats. Uns sorolls apagats.

apaivagar v tr Calmar.

aparador m 1 Vitrina d’exposició a l’exterior d’una botiga: *mostrador. S’encantava davant els aparadors. 2 Bufet. Deseu les estovalles a l’aparador.

aparcament m Lloc, instal.lacions on deixar el cotxe aparcat. Fa mitja hora que volta i no troba aparcament. L’ajuntament ha fet nous aparcaments subterranis.

aparcar v tr i intr Deixar un vehicle en un lloc durant un temps. On has aparcat el cotxe?

aparèixer v intr Fer-se present. Quan la festa ja s’acabava, van aparèixer més convidats.

aparell m 1 Instrument mecànic o elèctric que té una utilitat pràctica. Un aparell de ràdio. 2 Conjunt d’òrgans del cos que fan una funció. L’aparell circulatori.

aparellador, aparelladora m i f Auxiliar d’arquitecte.

aparellar v tr Relacionar per parelles segons alguna qualitat.

aparença f Semblança externa. No sempre et pots fiar de les aparences.

aparent adj Segons que es pot captar pels sentits. Aquella calma era més aparent que real.

aparentment adv En aparença. Aparentment semblava enfadada.

aparició f 1 El fet d’aparèixer. L’aparició d’un nou cantant. 2 Fantasma. Així, a mitja claror, sembla una aparició.

apartament m Habitatge de dimensions reduïdes. Han llogat un apartament vora mar.

apartar(-se) v tr i pron Posar(-se) més lluny, a un costat. Aparteu les criatures. Va haver d’apartar-se per deixar-los passar.

apassionar-se v pron Experimentar un gran entusiasme. Quan parla de futbol, s’apassiona.

apassionat, -ada adj i m i f Que sent una gran passió (per). És un apassionat del cinema.

àpat m Cada una de les menjades que fem al dia.

apegalós, -osa* adj Enganxós. Una substància apegalosa.

apegar* 1 v tr Enganxar. Has d’apegar els trossos del plat que s’ha trencat. 2 apegar(-se) v pron i tr Contagiar(-se). M’han apegat la grip. Una malaltia que s’apega fàcilment.

apendicitis f Inflamació de l’apèndix. Un atac d’apendicitis.

apèndix [pl. -xs] m Afegitó. La bibliografia va darrere, en un apèndix. Les aletes dels peixos són apèndixs. L’han operat de l’apèndix.

aperitiu m Menjada lleugera per fer gana. Per aperitiu ens van posar un martini amb olives.

api m Hortalissa de tronxos blancs i llargs que s’utilitza per fer amanides o per al caldo. Diuen que l’api va bé per als nervis.

apilotar-se v pron i règ Formar aglomeracions. Els compradors s’apilotaven a la porta de les botigues a causa de les rebaixes.

apinyat, -ada adj Dit d’un conjunt de coses que estan molt juntes, molt estretes. L’enciam té les fulles apinyades.

aplanar v tr Deixar plana una superfície. Han aplanat el mig de la plaça.

aplaudiment m Picament de mans. El públic el va rebre amb grans aplaudiments.

aplaudir v intr Picar de mans. Quan va haver acabat la interpretació, tots van aplaudir amb ganes.

aplegar 1 v tr Reunir. El conferenciant va aplegar força públic. *2 v règ Arribar. Quan aplegarem a París? 3 aplegar-se v pron i règ Reunir-se. Mig poble es va aplegar davant de l’ajuntament.

aplicació f 1 Ús, utilitat. L’aparell que has comprat té moltes aplicacions. 2 Dedicació. Estudia amb molta aplicació.

aplicar v tr 1 Concretar a la pràctica. Domina la teoria, però no la sap aplicar. 2 Imposar. El tribunal li ha aplicat la pena màxima.

aplicat, -ada adj 1 Que és conseqüència d’una aplicació o concreció. Estudis aplicats d’informàtica. 2 Que s’hi fa amb interès. Un alumne aplicat.

apoderar-se v pron i règ Prendre amb violència. L’enemic es va apoderar de tot l’armament.

aportar v tr i règ Presentar. Ha aportat noves idees al projecte.

apòsit m Material per a cures mèdiques, com ara benes o gases.

aposta f El fet d’apostar. S’admeten apostes fins cinc minuts abans de començar la competició.

apostar v règ Jugar-se diners en l’encert d’un resultat. Li agrada apostar a les carreres de cavalls.

apòstol m Persona que difon una idea. Es va convertir en un apòstol de la pau.

apreciació f Punt de vista. Segons la nostra apreciació, aquesta mena de roba no anirà bé per fer la cortina.

apreciar 1 v tr Valorar. Aprecien molt la vostra ajuda. 2 Estimar. Tots els companys l’aprecien molt. 3 apreciar-se v pron Entreveure’s. S’apreciava una certa desconfiança en la seva mirada.

apreciat, -ada adj Valorat. Un peix molt apreciat per menjar.

aprendre 1 v tr Adquirir coneixença. Ha après el català en un any. 2 v règ Vol aprendre a fer de mecànic.

aprenent, aprenenta m i f Persona que aprèn un ofici.

aprenentatge m Període en què s’aprèn. Per arribar a ser un bon mecànic, calen anys d’aprenentatge.

aprimar-se v pron Perdre greix. Segueix un règim per aprimar-se.

aprofitar 1 v tr Treure(‘n) profit. No aprofita gens els consells que li donen. 2 v règ Servir. El seu fill no aprofita per als negocis.

aprofundir v règ Fer més profund. Vol aprofundir en el coneixement de la matemàtica.

apropar 1 v tr Acostar. Les autopistes apropen les poblacions. 2 apropar-se v pron i règ Això ja s’apropa a la quantitat exigida.

apropiar-se v pron i tr Quedar-s(‘ho) com a seu. S’ha apropiat totes les meves idees.

apropiat, -ada adj Adequat. No duia el vestit apropiat a la festa.

aprovació f El fet d’aprovar, acord.

aprovar v tr 1 Manifestar acord. Tothom aprova la nostra gestió. 2 Superar una prova. Ha aprovat l’examen de conduir.

aprovat m Nota justa en una prova. Ha passat l’examen amb un aprovat.

aproximació 1 f Idea aproximada. Li va fer una aproximació del projecte. 2 per aproximació loc adv A ull. Ho ha calculat per aproximació.

aproximat, -ada adj D’un valor no exacte, però que s’hi acosta. Li va dir el preu aproximat de tot.

apte, -a adj Que té capacitat per fer una cosa. És apta per a tot tipus d’esport.

aptitud 1 f Capacitat. Li fan fer una prova d’aptitud. 2 aptituds f pl Condicions. Té aptituds per a la mecànica.

apujar v tr Portar a un nivell més alt. Qui ha apujat el volum de la ràdio? Apugen els sous amb comptagotes, i els preus, a raig.

apuntar v tr 1 Prendre nota. Apuntava el nom dels presents. 2 Dirigir una arma cap a un objectiu. L’apuntaven amb la pistola.

apunts m pl Notes preses de manera molt resumida. Passava en net els apunts de classe.

apunyalar v tr Ferir amb punyal, especialment diversos cops. Va apunyalar-la amb un ganivet de cuina.

aquarel.la f Tècnica de pintura; obra feta amb aquesta tècnica. Pintar a l’aquarel.la. Una exposició d’aquarel.les.

aquari [var.: aquàrium] m Recipient amb parets de vidre, o instal.lacions, per tenir-hi animals i plantes aquàtics.

aquàtic, -a adj Referent a l’aigua. Animals aquàtics.

aquell, -a det i pron Demostratiu lligat a la 3a. persona. Com es diu, aquella muntanya d’allà al fons? Et recordes d’aquella vegada que ens vam perdre? Qui són aquells?

aquest, -a det i pron Demostratiu lligat a la 1a. i 2a. persones. [cf. est/eix] Aquestes sabates que portes són ben bé com aquestes meves. Què vol ara, aquest? Aquesta me la pagaràs!

aquí adv Indica el lloc on sóc ‘jo’ i on ets ‘tu’. [cf. ací] Vine aquí dalt, que hi estaràs més bé, que aquí on t’has assegut no hi toca el sol.

ara 1 adv Al moment present. Ara arriben els últims. 2 ara… ara… conj Ara riu, ara plora. 3 ara conj, ara bé loc conj Jo ja li ho he explicat tot; ara (ara bé), si no en vol fer cas, ja s’ho farà. 4 i ara exp Indica sorpresa. I ara!, per què ho has fet, això?

àrab 1 adj i m i f Dels països àrabs. 2 m La llengua àrab.

aràcnid m Nom dels animals invertebrats de vuit potes, com les aranyes.

arada [var.: *aladre m] f Instrument per llaurar, amb una rella per fer els solcs, que sol ser estirat per un tractor.

aranya f 1 Animal invertebrat que teixeix les teranyines. 2 [p. ext.] Llum de braços que penja del sostre.

arbitrari, -ària adj No ajustat a normes convingudes. Ha pres una decisió arbitrària.

àrbitre, àrbitra m i f Persona que vetlla pel compliment de les regles del joc en una competició esportiva.

arbre m Vegetal de tronc llenyós que es ramifica a una certa altura de terra. Arbre de ribera. Arbre fruiter.

arbreda f Lloc plantat d’arbres.

arbust m Vegetal de tronc llenyós que es ramifica prop de terra.

arc m 1 Tot allò que té la forma d’una porció de línia corba. L’arc de sant martí. L’arc de triomf. L’arc de les celles. Els arcs d’un pont. 2 [esp.] Arma o estri per tirar fletxes. Tir a l’arc.

àrea f 1 Superfície amb una destinació específica. L’àrea de la porteria d’un camp de futbol. L’àrea de servei d’una autopista. Àrea comercial. 2 [esp.] Mesura de superfície.

arena f Material format per granets minúsculs procedents de roques esmicolades, sorra.

arenós, -osa adj Que conté arena, sorrenc.

aresta f 1 Recta d’unió de dues cares d’un poliedre. Un mobiliari ple d’arestes. 2 Cada un dels filaments d’una espiga. Les arestes d’una espiga d’ordi.

argila f Material de gran plasticitat quan és humit, amb el qual es fa ceràmica.

argument m Raonament per provar un fet. El venedor donava tota mena d’arguments per convèncer els clients .

argumentar v tr Raonar mitjançant arguments. Va argumentar prou bé la seva oposició al projecte.

àrid, -a adj Sense humitat, sense vegetació. Una comarca àrida.

aristocràtic, -a adj De maneres i gustos refinats. Té un tarannà aristocràtic.

aritmètica f Part de la matemàtica que estudia els nombres.

arma f Instrument per lluitar. Arma de foc. Arma blanca.

armadura f Vestit fet de peces de ferro que servia com a defensa. Una armadura medieval.

armament m Conjunt de les armes que posseeix algú. L’exèrcit havia renovat bona part del seu armament.

armar v tr Proveir d’armes. Han armat tot el poble.

armari m Moble amb portes, dotat de prestatges, calaixos, etc., per desar-hi diferents objectes segons les finalitats. Armari de cuina. Armari de paret. Armari rober.

armilla f Peça de vestir que cobreix el tòrax, oberta per davant i sense mànigues: *guardapits, *jupetí.

aroma f Perfum, olor agradable. Quines aromes que vénen de la cuina!

aromàtic, -a adj Que fa aroma. El romaní i la farigola són plantes aromàtiques,

arqueologia f Ciència que estudia la història antiga a partir de les restes deixades.

arquitecte, arquitecta m i f Persona que projecta edificis i en dirigeix la construcció.

arquitectura f Art de planificar i construir edificis.

arracada f Penjoll o botó que es duu a les orelles com a guarniment.

arraconar v tr Deixar en un racó, de racó. Per entrar l’armari, heu d’arraconar la taula. Han arraconat totes les propostes de millora.

arran 1 adv Des de la base. Els segadors segaven arran. 2 arran de loc prep Indica gran proximitat en l’espai o en el temps. L’helicòpter volava arran de terra. Arran d’aquells fets, la seva salut se’n va ressentir.

arrapar-se v pron i règ Agafar-se amb força. L’heura s’enfilava per la paret arrapant-s’hi.

arrecerar-se v pron Protegir-se del fred, del vent, etc. Es van arrecerar com van poder en una balma per passar-hi la nit.

arrecerat, -ada adj Abrigat. Una vall arrecerada.

arreglar 1 v tr Posar(-hi) ordre. Així no podeu pas continuar, ho heu d’arreglar. 2 Reparar. Heu de dur el televisor a arreglar. 3 arreglar-se, arreglar-se-les v pron Espavilar-se. Deixa’l, que ell ja se sap arreglar. Ja se les arreglarà.

arrel [var.: *raïl, rel] f Part de la planta, que creix generalment sota terra.

arrelar v intr Posar arrels. El ficus ja ha arrelat.

arrencada [var.: arrancada] f Començament d’un moviment. El moment més delicat d’aquell negoci va ser l’arrencada.

arrencar [var.: arrancar] 1 v tr i règ Separar amb violència una cosa d’allà on està agafada o fixada. No podia arrencar els claus de la paret. Va arrencar la criatura dels braços de sa mare. 2 v tr Començar. Arrencar el vol. 3 arrencar a v aux Començar a. Arrencar a córrer.

arreplegar v tr Agafar, recollir de manera ocasional. A la fira, hi vaig arreplegar tot de catàlegs. Ha arreplegat un bon refredat.

arreu adv 1 [var.: a tot arreu, pertot arreu] A totes bandes. D’això, en trobaràs arreu. Té fotografies de tot arreu del món. *2 Seguit. Les coses s’han de fer arreu. *3 Deixat. Aquell va sempre molt arreu.

arribada f Moment, fet d’arribar. Esperaven l’arribada del vaixell que venia de Nàpols.

arribar 1 v intr Acabar un trajecte en el lloc de destí. Demà arriba el teu germà. 2 Fer-se present. Quan arribarà, el bon temps? 3 v règ. Fins demà no arribarem a París. 4 Aconseguir. No sé si arribaran a guanyar. Si ho deixes tan lluny, no hi arribaré. Els moviments sísmics van arribar fins a la ciutat. 5 Procedir de. El tren que arriba de Bilbao. 6 arribar a v aux Ponderatiu. Que arribes a ser pesat!

arriscar(-se) v tr i pron Posar(-se) en perill. Embarcant-se en aquell negoci, van arriscar els pocs diners que els quedaven.

arriscat, -ada adj 1 Que comporta risc. Una empresa arriscada. *2 Eixerit. Un vellet molt arriscat.

arrissat, -ada adj 1 Dit dels cabells amb rínxols: *rull. Una cabellera arrissada. 2 Dit de la mar una mica picada. Una mar arrissada.

arrodonir [var.: *arredonir] 1 v tr Fer rodó. Amb moviments ràpids de mans, va arrodonir la peça. 2 [fig.] Completar. Posi-me-n’hi tres dotzenes més i arrodonirem la comanda. 3 per acabar-ho d’arrodonir loc adv Per completar la jugada. El van atracar i, per acabar-ho d’arrodonir, li van donar una pallissa..

arromangar-se [var.: arremangar-se] v pron i tr Tirar-se amunt les mànigues, els camals. Es va arromangar la camisa per treballar més bé.

arronsar v tr Reduir per contracció el volum, la llargada, etc. Arronsa les cames, que no puc passar.

arròs m Planta que es cultiva en camps inundats; nom de diversos plats cuinats amb els grans d’aquesta planta. Arròs a la cassola. Arròs a banda. Arròs negre. Arròs de cego.

arrossar m Camp d’arròs. Els arrossars del delta.

arrossegar v tr 1 Estirar una cosa o algú que va per terra. Arrossegava darrere seu un sac més gran que ella. 2 Dur plana per terra una part del cos. Camina arrossegant els peus.

arruga [var.: *rua] f 1 Solc de la pell. Té arrugues al front. 2 Plec mal fet de la roba. Duu la brusa plena d’arrugues.

arrugat, -ada [var.: *ruat] adj Que té arrugues. Un vestit arrugat. Una pell arrugada.

arruïnar v tr Dur a la ruïna. La crisi ha arruïnat moltes empreses.

arruixadora* [var.: ruixadora] f Recipient per regar: regadora.

arsenal m 1 Dipòsit gran d’armes. 2 Drassanes de la marina de guerra. L’arsenal de Cartagena.

art m o f 1 Activitat que genera obres de creació. L’art de la pintura. L’art del cinema. Les belles arts. Les obres d’art. 2 Certes tècniques. Les arts gràfiques.

artèria f Conducte que duu la sang des del cor fins a qualsevol part del cos. L’artèria aorta.

arterial adj Referent a les artèries. Tensió arterial.

artesà, -ana [var.: artesanal] 1 adj Referent a l’art manual. Treball artesà. 2 m i f Persona que treballa en un art manual.

artesania f Producció d’obres d’artesà. Hi ha comarques on l’artesania té importància. Una obra d’artesania.

article m 1 Forma gramatical que determina el nom. L’article literari i l’article salat. 2 Gènere, producte comercial. Articles de primera necessitat. 3 Escrit aparegut en un diari o una revista.

articulació f Punt d’unió mòbil de dues parts o peces d’un conjunt. El colze és a l’articulació del braç i l’avantbraç.

articular 1 v tr Pronunciar. De la impressió, no podia articular paraula. 2 articular-se v pron i règ Unir-se. La clavícula s’articula amb l’omòplat.

artificial adj Que ha estat creat per les persones i no per la natura. Un estany artificial. Treballa amb llum artificial.

artista m i f 1 Professional d’alguna art creativa. Tots els artistes del barri s’han aplegat en un casal. 2 Actor o actriu de teatre o de cinema.

artístic, -a adj Relatiu a l’art, fet amb art. Estudia fotografia artística. Han fet una decoració molt artística.

arxiu m Lloc on es guarden documents. L’Arxiu de la Corona d’Aragó.

arxivador m Moble o capsa on es desen documents d’una manera ordenada. Al costat de la taula de despatx hi havia un arxivador.

as m 1 Carta de joc. L’as de bastos. 2 Esportista que destaca. L’as de Fórmula 1.

ascendent adj Que puja. Moviment ascendent.

ascens m Augment de categoria en una feina. A més d’augmentar-li el sou, li van prometre un ascens per l’any següent.

ascensió f Pujada, especialment a un cim. L’ascensió a l’Everest.

ascensor m Cabina que puja i baixa per dins d’un edifici per al transport de persones. Han deixat les portes de l’ascensor obertes.

ase m 1 Mamífer que havia estat molt emprat com a bèstia de càrrega. 2 [fig.] Home ignorant. No entens res de res, ets un ase.

asfalt m Substància negra, enganxosa, que es fa servir per pavimentar.

asfaltar v tr Pavimentar amb asfalt. Han asfaltat el carrer .

asfíxia f Falta d’oxigen als pulmons.

asfixiar(-se) v tr i pron Provocar o tenir asfíxia. Amb aquell fum s’asfixiaven per moments.

asiàtic, -a adj i m i f De l’Àsia.

asil m Acolliment, especialment en el cas de persones refugiades. Asil polític.

asma f Malaltia respiratòria. L’al.lèrgia li provoca asma.

aspa f Conjunt de barres o pales que van generalment encreuades. Les aspes d’un molí de vent, d’un aerogenerador.

aspecte m Manera de presentar-se a la vista. Tens bon aspecte.

aspiració 1 f Acció d’aspirar l’aire. Li van demanar d’obrir la boca per facilitar l’aspiració. 2 [fig.] aspiracions f pl Desig de prosperar. Una persona amb aspiracions.

aspiradora f Aparell electrodomèstic per treure la pols.

aspirar 1 v intr Agafar aire pels pulmons. Aspireu profundament! 2 v règ Tenir aspiracions. Aspirava a acabar la carrera en el temps mínim

aspirina f Medicament contra el dolor, generalment en forma de pastilles.

aspre, -a adj Poc agradable als sentits. El codony és aspre. Una roba aspra. Una veu aspra.

assabentar 1 v tr i règ Fer a saber. El van assabentar de la mort del cunyat. 2 assabentar-se v pron i règ Saber, estar al cas (de). Ara m’acabo d’assabentar que està de viatge.

assaborir v tr Entretenir un gust en el paladar. Assaboria l’orxata amb delit.

assaig [pl. -jos- o -igs] m Prova, especialment d’una interpretació teatral, musical o cinematogràfica. Demà hi haurà assaig general.

assajar v intr Fer un assaig o assajos. La companyia assaja als matins.

assalariat, -ada adj i m i f Que depèn d’un salari. Treball assalariat. Les condicions de vida dels assalariats.

assalt m Acció d’assaltar. Van prendre la ciutat per assalt.

assaltar v tr 1 Atacar de manera sobtada. Els van assaltar uns lladres de camí ral. 2 [fig.] El va assaltar una sospita.

assassí, -ina adj i m i f Que assassina o ha fet un assassinat. La banda assassina. Seguien el rastre de l’assassí.

assassinar v tr Matar amb premeditació. Han assassinat el president.

assassinat m El fet d’assassinar algú. El jutgen per assassinat.

assecador m Aparell per assecar els cabells.

assecar 1 v intr Llevar la humitat. Posa els plats a assecar. 2 v tr Exhaurir els sucs d’un organisme. La calor ha assecat les plantes. 3 assecar-se v pron Exhaurir l’aigua. Si no plou, els pantans s’assecaran.

assedegat, -ada adj Consumit per una gran set. Després de l’excursió, estava assedegada.

assegurador, -a adj Que assegura. Una companyia asseguradora.

assegurança f Contracte amb una companyia asseguradora. Una assegurança de vida.

assegurar 1 v tr i règ Sotmetre a una assegurança o a seguretat. Han assegurat la casa contra incendis. Assegura la llibreria amb unes falques. 2 Garantir. Em van assegurar que vindrien. 3 assegurar-se v pron i règ Verificar. S’han assegurat que els frens estaven en bon estat.

assemblar-se v pron i règ Tenir una semblança (amb). S’assembla molt al seu avi. 2 v rec Són germans, però no s’assemblen gens.

assemblea f Reunió de molta gent per debatre una qüestió. Van fer una assemblea per decidir la vaga.

assentada f Reunió per arribar a acords. Hem de tenir una assentada per aclarir unes quantes coses.

assenyalar v tr Indicar. Hi havia uns rètols que assenyalaven els accessos al camp.

assenyat, -ada adj Que té seny. Per l’edat que té, hauria de ser més assenyat.

asserenar-se v pron Calmar-se. Després d’haver plorat tanta estona, va començar a asserenar-se. El cel s’asserenava després del temporal.

assessor, -a adj i m i f Que assessora. Els assessors del president.

assessorar v tr Aconsellar.

assetjar v tr Posar setge. Els periodistes assetjaven els testimonis a l’entrada dels jutjats.

asseure’s v pron i règ Fer reposar el cul a terra o en un seient. Es van asseure tots al voltant del foc.

assignar v tr Fixar. Li han assignat una quantitat com a diners de butxaca.

assignatura f Matèria d’un pla d’estudis. A primer curs tenim divuit assignatures.

assimilar v tr i intr 1 Transformar els aliments. Menja molt però no assimila bé. 2 [fig.] Comprendre. Li costa moltes hores d’estudi assimilar els conceptes.

assistència f Fet d’assistir(-hi), proporció de gent que (hi) assisteix. Ha fet moltes faltes d’assistència. A les primeres representacions, l’assistència va ser baixa.

assistent adj i m i f Que (hi) assisteix. El públic assistent. Els assistents a l’acte.

assistir v règ Ser en un acte, un esdeveniment, un espectacle. Va assistir poc públic a l’estrena.

associació f 1 Entitat no lucrativa que agrupa persones amb uns interessos comuns. Associació de Veïns. 2 Relació. Me n’he recordat per associació d’idees.

associar 1 v tr i règ Relacionar. Associen incultura amb pobresa. 2 associar-se v pron i règ Ajuntar-se amb una finalitat. S’han associat per fer més gran el negoci. Amb qui t’has associat?

assolellat, -ada adj Que (hi) toca molt el sol. Un terrat assolellat.

assolir v tr Aconseguir. Hem assolit els objectius.

assumir v tr Fer-se càrrec (de). Va assumir la defensa de l’acusat.

assumpte m Tema. De quin assumpte hem de parlar?

ast m Barra prima de ferro per coure vianda a la brasa. Pollastre a l’ast.

astre m Cos celeste. La Lluna i el Sol són astres.

astrologia f Estudi dels astres i de les seves preteses influències en el comportament humà.

astronau f Nau de l’espai.

astronauta m i f Tripulant d’una astronau.

astronomia f Ciència que estudia els astres.

astúcia f Condició d’astut. Actuava amb astúcia en les seves relacions amb la competència.

astut, -a adj Que aconsegueix els seus propòsits amb enginy i engany. La guineu té fama d’astuta en la literatura popular.

atabalar v tr Alterar la serenitat. Tantes preguntes seguides m’atabalen.

atac m 1 Acció d’atacar. Van repel.lir l’atac dels enemics. 2 Afecció sobtada. Un atac de cor

atacar v tr i intr Anar contra algú amb la intenció de perjudicar. Van donar l’ordre d’atacar l’enemic. L’oposició va atacar les propostes del govern. El davanter atacava amb força.

atansar(-se) v tr, pron i règ Acostar-(se). Atansa’m les estisores. No t’atansis tant a l’estufa!

atapeït, -ïda [var.: *atapit] adj Espès, comprimit. Aquest pa té la molla molt atapeïda.

ataronjat, -ada adj De color tirant a taronja.

atemptar v règ 1 Planejar, provocar un atemptat. Volien atemptar contra la vida del primer ministre. 2 Contradir. Aquestes idees atempten contra la lògica més elemental.

atemptat m Acte terrorista. Hi ha hagut un atemptat amb cotxe bomba.

atenció f 1 Interès per entendre, per captar, per fer les coses. Has de posar més atenció en allò que fas. Aquelles paraules em van cridar l’atenció. Prou que el vaig sentir, aquell soroll, però no hi vaig parar atenció. 2 [sovint en pl.] Mirament. Van tenir l’atenció de passar-nos a recollir. Durant la visita, tot van ser atencions amb nosaltres.

atendre v tr Estar per algú, per algun afer. L’especialista ens va atendre molt bé. La malaltia no em deixa atendre prou bé els estudis.

atenir-se [var.: atindre’s] v pron i règ Considerar, tenir en compte. Has d’atenir-te només a les teves obligacions. Davant de tantes informacions contradictòries, no sé a què atenir-me.

atent, -a 1 adj Que fa atenció (a), que té la capacitat d’atendre. Una persona molt atenta i servicial. 2 adj règ Estava atent als resultats dels partits.

atenuar v tr Fer menys fort, menys greu. El cinturó de seguretat va atenuar els efectes de la topada.

aterrar v intr Posar-se en terra. L’avioneta va aterrar fent bots.

aterratge m Acció d’aterrar. “Preparats per a l’aterratge.”

aterrir v tr Provocar terror. Un drac ferotge aterria totes les poblacions de l’entorn.

ateu, -ea m i f Persona que nega l’existència de cap déu.

àtic m Pis situat a la part de dalt d’un edifici, que sol tenir terrasses.

atifell* [gen. en pl.] m Estri.

atipar 1 v intr Omplir molt una menja. Aquest pastís atipa molt. 2 v tr Cansar. Els teus capritxos ja comencen a atipar-me. 3 atipar-se v pron i règ Menjar(-ne) en excés. Es van atipar d’espaguetis. Per dinar s’atipa. 4 Cansar-se Al final, es va atipar de tanta comèdia.

atles m Llibre de mapes.

atleta m i f Persona que practica l’atletisme.

atletisme m Conjunt d’esports de realització individual que inclouen curses, salts i llançaments. Els caps de setmana fa atletisme.

atmosfera f Capa de gasos que envolta la Terra.

atmosfèric, -a adj Referent a l’atmosfera. Corrents atmosfèrics.

àtom m La partícula més petita d’un element.

atòmic, -a adj Referent a l’àtom. Pes atòmic.

atorgar v tr Concedir. Li han atorgat el primer premi.

atracament m Robatori a mà armada. Hi ha hagut un atracament a la sucursal de la caixa d’estalvis.

atracar 1 v tr Robar a mà armada. Han atracat la botiga de la cantonada. 2 v intr Entrar a port una nau. Van anar al moll a veure atracar els vaixells.

atracció 1 f Acció i efecte d’atraure. Sent atracció pels homes alts. 2 atraccions f pl Conjunt de jocs i altres diversions d’una fira. Un parc d’atraccions.

atractiu, -iva 1 adj Agradable, que atrau. Una dona atractiva. 2 atractiu m Encant. Aquell edifici té un atractiu especial. 3 atractius m pl Era presonera dels seus atractius.

atrafegat, -ada adj Que sempre té feina. Sempre el veuràs atrafegat.

atrapar v tr 1 Enxampar. L’han atrapat copiant l’examen. 2 Aconseguir. L’han atrapat a mig camí.

atreure [var.: atraure] v tr Fer venir cap a si. El nou parc d’atraccions atreia una massa de curiosos.

atreviment m Acció de qui s’atreveix a fer una cosa. Quin atreviment, entrar tot sol a la cova!

atrevir-se v pron i règ No tenir por o vergonya (de). No s’atrevia a dir tota la veritat.

atrevit, -ida adj i m i f Que té atreviment. Vas ser molt atrevida de dir-li el que en pensaves. Una colla d’atrevits.

atribuir v tr i règ Indicar com a causa (de). Tot ho atribuïen al mal temps.

atroç adj Inhumà, espantós. Una mort atroç. Uns turments atroços. Unes mutilacions atroces.

atuell m Recipient, generalment d’ús casolà. Els atuells de la cuina.

atur m Situació de desocupació forçosa. L’atur augmenta com més anem, més. Ara cobra el subsidi d’atur. Tots els germans estan a l’atur.

aturada f Acció d’aturar(-se), especialment en el món laboral. Els treballadors de l’empresa han fet una aturada d’un matí.

aturar 1 v tr Parar. Atura’l un moment. 2 aturar-se v pron Parar-se. Vaig fer senyal a un taxi, però no es va aturar.

aturat, -ada 1 adj Poc espavilat. És massa aturat per ocupar aquest càrrec. 2 m i f Desocupat. El nombre d’aturats ha augmentat.

atzar 1 f Sort. Ho confia tot a l’atzar. 2 per atzar loc adv Per casualitat. Es van trobar per atzar. 3 a l’atzar loc adv A la sort. Treu una papereta a l’atzar.

au interj S’utilitza per animar. Au, afanya’t! Au, va! Au, vinga!

audaç adj Atrevit. Uns aventurers audaços. Una dona audaç. Unes propostes audaces.

audàcia f Atreviment. S’enfrontaven als problemes amb audàcia.

audició f 1 Capacitat de sentir-hi. Té problemes d’audició. 2 Sessió dedicada a escoltar música. Van fer una audició de nocturns de Chopin.

audiència f 1 Percentatge de seguidors d’un programa de ràdio o de televisió. Els concursos de televisió tenen molta audiència. 2 Recepció per part d’una personalitat. Han demanat audiència al president del Parlament.

audiovisual 1 adj Referit als mitjans tècnics que utilitzen imatges i sons. Utilitzen recursos audiovisuals. 2 m Muntatge fet amb mitjans audiovisuals. Hem fet un audiovisual sobre l’Amazones. 3 audiovisuals m pl [el.líp] Mitjans audiovisuals.

auditiu, -iva adj Referent al sentit de l’oïda. Conductes auditius.

auditori m 1 Conjunt d’assistents a un concert, una conferència, etc. El conferenciant no va convèncer l’auditori. 2 Edifici destinat a audicions musicals. L’auditori municipal.

augment m Acció i efecte d’augmentar. Es nota un augment del trànsit.

augmentar v tr i intr Fer més gran, més intens. Tots els canals de televisió pugnen per augmentar l’audiència. Quan fan anuncis, el volum de la tele augmenta.

aula f Espai on es fa classe en un centre d’ensenyament.

auricular [sovint en pl.] m Part o accessori d’un aparell, que es posa a l’orella per escoltar. L’auricular d’un telèfon. Els auriculars d’un radiocasset.

autèntic, -a adj Cert, de veritat. Una anècdota autèntica.

autenticitat f Qualitat d’autèntic. Van demostrar l’autenticitat dels documents.

auto m Cotxe.

autobús [var.: bus] m Vehicle gran per al transport urbà i interurbà de passatgers. Hi ha autobusos de dos pisos.

autocar m Vehicle gran, usat generalment per a viatges de turisme o per al transport escolar. Van organitzar trenta autocars per anar a veure el partit.

autòcton, -a adj Dit especialment dels éssers vius específics d’un hàbitat. Les plantes autòctones.

autoescola f Centre d’ensenyament on s’aprèn de conduir automòbils.

autoestop m Sistema de transport gratuït que confia en la bona voluntat dels conductors de vehicles privats.

autoestopista m i f Persona que fa autoestop.

autògraf m Signatura d’algun famós o famosa. El dia del llibre pots aconseguir l’autògraf de moltes escriptores i escriptors.

automàtic, -a adj Que funciona amb mecanismes autònoms. Portes automàtiques.

automòbil m 1 Vehicle terrestre amb un motor que el fa anar. 2 [ p. ext.] Cotxe.

automobilisme m Esport practicat amb automòbil.

automobilista m i f Persona que condueix un automòbil o que practica l’automobilisme.

autònom, -a adj Que té o actua amb autonomia. Treballador autònom. Govern autònom.

autonomia f Facultat d’autogovernar-se. Estatut d’autonomia.

autonòmic, -a adj Referent a l’autonomia. Eleccions autonòmiques.

autopista f Carretera sense encreuaments a nivell, amb separació entre tots dos sentits i amb l’espai tancat a banda i banda en tot el traçat; sol tenir serveis sense haver-ne de sortir.

autor, autora m i f Persona que ha fet una obra, una acció. L’autor de l’atemptat. Les principals autores de novel.la realista.

autoritat 1 f Qualitat o condició moral, social o política que és respectada. L’autoritat dels jutges. És una autoritat en la matèria. 2 autoritats f pl Col.lectiu de persones amb responsabilitats polítiques. Estan esperant les autoritats per a la inauguració.

autorització f El fet d’autoritzar. Han començat les obres sense esperar l’autorització de l’ajuntament.

autoritzar v tr Permetre legalment de fer una cosa. Han autoritzat l’obertura de botigues els diumenges.

autoservei m Sistema de compra en què la clientela se serveixen ells mateixos la mercaderia.

auxili 1 m Ajuda en una necessitat o un perill. Els accidentats necessitaven auxili urgent. 2 exp Quan va veure el foc, va començar a cridar: “Auxili, auxili!”

1auxiliar 1 adj Que complementa. Els verbs auxiliars. 2 adj i m i f Professional ajudant. Metge auxiliar. Té un bon auxiliar.

2auxiliar v tr Prestar auxili. Van auxiliar els ferits.

avall adv Indica direcció cap a la part de baix. Les pedres rodolaven muntanya avall. El quadro l’heu de penjar més avall.

avaluació f Valoració. A l’institut fan una avaluació a final de cada trimestre.

avaluar v tr Fer una avaluació. Avaluen tant l’actitud com els coneixements.

avanç m Acció i efecte d’avançar. Ha demanat un avanç del sou. Un avanç informatiu.

avançament m Acció d’avançar un vehicle. Els dobles avançaments són molt perillosos.

avançar 1 v tr Fer anar endavant. Heu d’avançar el rellotge. 2 Passar davant. Mirava d’avançar el camió. 3 v intr Caminar. Avançava penosament.

avançat, -ada adj Que va endavant, que progressa. Un país avançat.

avantatge m 1 Condició de superioritat. Tenir un títol és un avantatge. 2 Benefici. Els avantatges de la informàtica. 3 Distància (de temps o d’espai) entre dos participants en una competició. Li porta una hora d’avantatge.

avantatjós, -osa adj Que comporta avantatge. Unes condicions de compra avantatjoses.

avantbraç m Part de l’extremitat superior entre el colze i el canell.

avantguarda f Sector que va al davant respecte de la resta. L’avantguarda d’un exèrcit. Van a l’avantguarda de la moda.

avantpassat, avantpassada m i f Familiar que ens ha precedit.

avar, -a adj i m i f Que no gasta ni per necessitat. És una avara, té diners i passa angúnies.

avaria f Desperfecte en un mecanisme. El cotxe va tenir una avaria al mig de l’autopista.

avarícia f Condició d’avar. El rosega l’avarícia.

avellana f Fruit comestible de l’avellaner.

avellaner m Arbust de muntanya, de fulla caduca, cultivat pels seus fruits.

avena* f Cereal que fa una espiga molt ramificada: civada. Flocs d’avena.

avenir-se 1 v rec Estar en bona relació. Abans, els dos germans s’avenien més que no pas ara. 2 v pron i règ Conformar-se a fer una cosa. Es va avenir a ajudar-nos.

aventura f Empresa arriscada. Una novel.la d’aventures.

aventurer, -a adj i m i f Disposat a l’aventura. Una xiqueta molt aventurera.

avergonyir 1 v tr Fer sentir vergonya. M’avergonyia el seu comportament. 2 avergonyir-se v pron i règ Sentir vergonya. S’avergonyia d’aquella conducta; se n’avergonyia.

avesat, -ada adj règ Acostumat. No estic avesat a treballar amb presses.

avet m Arbre d’alta muntanya, de fulla perenne i capçada cònica.

avi 1 m Pare del pare o de la mare. 2 àvia f Mare del pare o de la mare. 3 avis m pl Hem anat a casa els avis.

aviació f 1 Força aèria. És capità d’aviació. 2 Tècnica referida als avions. L’aviació està molt avançada actualment.

aviador, aviadora m i f Professional de l’aviació.

aviat 1 adv Dins de poc: *prest, *prompte. Acabarem aviat. 2 Sense tardar. Ha dit que vindrà aviat. *3 De pressa. Per què vas sempre tan aviat amb el cotxe? 4 més aviat loc adv Tirant a. Això és més aviat dolç.

aviciar v tr Contemplar. Amb tantes joguines, l’han aviciat.

avinent 1 adj De fàcil accés. Tenen la casa en un lloc molt avinent. 2 fer avinent loc verb Fer a saber. Ens va fer avinent que se n’anava.

avinentesa f Ocasió. Aprofito l’avinentesa per saludar-lo.

avinguda f Carrer molt ample, generalment amb arbres.

avió m Nau aèria amb motors.

avioneta f Nau aèria més petita que l’avió.

aviram m o f Ocells de corral. Tenen una parada d’aviram a la plaça.

avís m 1 El fet d’avisar. Ens han passat un avís per a la Berta. 2 [esp.] Escrit breu per avisar. Han penjat un avís al suro.

avisar v tr i règ Comunicar alguna cosa. Han avisat d’un incendi. Avisa’ls per dinar.

avorriment m Tedi. Quin avorriment que arrossegues!

avorrir 1 v tr Sentir repugnància (per). Si menges pollastre cada dia, acabaràs avorrint-lo. 2 avorrir(-se) v tr i pron Sentir tedi. Les telesèries m’avorreixen S’avorreixen si no fan res.

avorrit, -ida adj Que provoca o que experimenta avorriment. Un llibre avorrit. He passat un matí molt avorrit.

avortament m Expulsió del fetus quan encara és immadur.

avortar v intr Tenir un avortament. Va avortar al tercer mes.

avui [var.: *hui] adv El dia que som. Avui és dimecres, i demà, dijous.


10

Etimologies

Afable: Agradable, bondadós en la conversa i el tracte. Una persona afable.
Del llatí affabilis, ‘a qui es pot parlar’, derivat de fari, ‘parlar’.
[és bonic que la persona agradable i bondadosa sigui “a qui es pot parlar”, és a dir, “la que escolta”].

Follar: del llatí fullare, ‘batre’, trepitjar el raïm. Fer malbé, destruir. Fotre: del llatí futtere futtuere, ‘copular’. [ni el Coromines ni l’etmològic recullen el sentit de  ‘follar’ com a copular’; o de ‘fotre’ com a perjudicar ]. En castellà joder, del llatí futuere, copular, actualment també té el sentit de  ‘molestar, destrozar, arruinar’. En anglès, fuck sembla venir del nòrdic fukka , ‘copular’. Screw del llatí scrofa, ‘sembrar’. En els dos cassos el mot té el doble significat de ‘copular’ i ‘perjudicar’.
Aquesta és una etimologia trista que revela com de malament ens relacionem sexualment. En tots els idiomes, practicar el sexe té alhora la connotació de “fer malbé”, més que no pas la connotació de donar-se plaer mútuament o comunicar-se com a cossos. No tenim un verb adequat perquè ‘copular’ és massa asèptic, i ‘fer l’amor’ és massa ensucrat.

A733 Llibreria menjador

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreriaLa terrassa   |    Sortir de casa, el garatge


Fill de bibliotecària, que em sé la classificació decimal universal de Dewey de memòria, tinc la biblioteca ordenada en tres grans blocs: literatura, arts, coneixement. Caldria matisar que les arts i la literatura són també una forma de coneixement. [ la literatura és com un laboratori de vides i històries possibles. Sobre si la poesia ha de voler dir alguna cosa. I l’art i la música?]

Com un àlbum de records, la biblioteca conté llibres de totes les etapes de la meva vida, alguns contes de quan era petit, En Jim Botón que rellegia de gust.  La història de les meves lectures em fa repassar els prestatges dels llibres de casa els pares a Vilafranca 40, després les biblioteques del barri, més tard ampliant horitzons a la llibreria Herder, la llibreria francesa, la biblioteca de l’Institut britànic, les biblioteques de la universitat.  Vaig començar a construir la meva biblioteca a Castellar, i després d’un parell d’anys provisionals a Ciudad Real, aquí a Ayma 7. Des de 2011 la majoria de les lectures han passat a ser digitals, amb el Kindle.

Amb el primer ordinador vaig començar a catalogar els llibres amb un programa que vaig fer amb dbaseIII i molt d’esforç. Amb la temps va acabar essent un full de càlcul, per simplificar. El 2022 ho he incorporat a l’inventari en mysql i en revisar els que estaven vigents, he trobat que de 1673 entrades me n’havia després de 490: Els llibres

La biblioteca és també una mesura de la meva petitesa. Com a molt, entre els llibres que tinc, els que he llegit en préstec de biblioteques i els electrònics, no deuen haver arribat a 5000, menys de 100 metres posats un al costat de l’altre. És un part petita del que puc trobar a una biblioteca de barri, una part ínfima del catàleg de la British Library o la Library of congress, amb uns 200 milions de llibres catalogats (el 1547 Gessner ressenyava uns 12.000 volums a la seva Bibliographia Universalis). I aquí no hi entren les publicacions de les revistes científiques. No hi són tampoc totes les narracions orals que no s’han recollit ni tots els manuscrits i llibres que s’han perdut en els incendis de biblioteques, com la d’Alexandria. Amb els anys, però, també he arribat a la conclusió que la majoria del que s’ha escrit i publicat no val la pena i no mereix l’esforç de ser llegit. Quantes obres filosòfiques innecessàriament complicades escrites només per guanyar punts o prestigi en una universitat, quants articles científics només per fer mèrits, quants assaigs que són una esbravada de l’autor, quantes novel·les sense interès, quanta poesia que no diu res.

Tot i l’observació anterior, segueix essent cert que només he tingut accés a una ínfima part de tot el que val la pena. I d’aquesta part n’hi ha molta que no he aconseguit entendre o assimilar. Un recorregut pels prestatges de la biblioteca és també un recorregut per les meves limitacions, tot allò que aspirava a conèixer i dominar, i que no he arribat a aconseguir.


Els sis blocs de la biblioteca:

  • literatura (i CDs de música)
  • poesia  i art, diversos, LPs
  • música, llibres d’escola dels pares, diccionaris, llengua, Coromines, viatges, llibres grans.
  • Especial: àlbums, vitrina, llibres en curs, Atlas i grans formats
  • filosofia i religió
  • ciències, britànica

LITERATURA

Els clàssics grecs i llatins, que vaig començar a llegir a l’adolescència, Homer, Sòfocles, Homer rellegit a Castellar, començant a copiar els passatges que m’agradaven més en una llibreta, i que vaig completar el 2004, en ocasió del viatge a Grècia. El que no he arribat a tenir, un coneixement del llatí per poder llegir els clàssics en original. Al batxillerat em semblava molt fàcil, anys després fent optatives de llatí i grec a la universitat ja em costava molt. 2021 Lucreci: De la natura.

La literatura francesa, començada a comprar als 90. Així que ja podia seguir un llibre llarg, les aventures de Juli Verne. Durant el batxillerat, Mme Bovary de Flaubert. A primers dels 2000 llegeixo la À la Recherche du temps perdu de Proust. Camus.

De literatura espanyola em quedo amb el Quijote de Cervantes, amb l’experiència única del viatge a la Mancha, i els polidíssims escrits de Borges. No hi ha res d’una alçada comparable en català. He valorat la prosa de Josep Pla, Les hores, els viatges. Ruyra, Pere Calders, Monzó.

L italiana: Les ciutats invisibles d’Italo Calvino les he rellegit diverses vegades i és un dels meus llibres preferits. La Divina Commedia de Dante, rellegida en tres dies a Barcelona. L’extravagant Hypnerotomachia Poliphili de Francesco Colonna.

En literatura alemanya, el Faust de Goethe va ser una decepció. Ja no tinc el volum de la Muntanya màgica de Thomas Mann que vaig llegir durant una grip.  Kafka, que no he rellegit des de l’adolescència. El Golem de Gustav Meyrink.  El Perfum de Patrick Süsskind. L’home sense atributs de Robert Musil.

Els viatges a Xina i Japó em van fer entrar una mica en la seva literatura. A Dream of the Red Mansions, les delicioses novel·les policíaques de Van Gulik i el jutge Dee. Murakami i Tanizaki. Per la Índia, El mateix per la Índia, Narayan, Arundhati Roy.  Rússia: Vaig llegir Crim i càstig de Dostoievski a l’adolescència,  Guerra i Pau de Tolstoi al llarg dels torns de 12 hores que feia a impressores a finals dels anys 80. Karel Capek i l’any del jardiner.  Vida i destí de Vassily Grossman ha estat un dels llibres que més m’han impressionat, per l’amplada de la seva mirada. Pushkin i Gogol en el viatge al Transiberià amb la Maria. Durant el Grand Tour amb la furgoneta vaig llegir tots els Contes de Txèkhov, unacontemplació excepcional sobre la naturalesa humana, en la seva misèria, petites grandeses, humor i alhora estimant-la. El 2022 els germans Karamàzov. Àrab: les mil i una nits.

Anglosaxona. A l’adolescència llegia Dickens, Pickwick, Tres anglesos d’esbargeixen de Jerome K. Jerome. L’Illa del Tresor de Stevenson, El viento en los sauces de Kennenth Graham. Kiling. Quan vaig aprendre anglès, Chesterton i el Sherlock Holmes de Conan Doyle, que m’enduia en préstec de la biblioteca del britànic i llegia a la tenda en les maniobres del servei militar. A partir del 2000 vaig llegir sistemàticament tot el teatre de Shakespeare, anotant-ne les cites. Vaig quedar absolutament fascinat per Nabokov, Parla Memòria va ser el primer llibre que vaig rellegir només passar la darrera pàgina. Ada o l’ardor. El 2009, després d’anar a Irlanda, i amb ajuda, vaig llegir l’Ulisses de Joyce. Philip K. Dick i el seus futurs.


POESIA, MÚSICA, ART, LLENGÜES, VIATGES

Als prestatges de dalt i baix hi ha els llibres de format més gran, d’art i música.de música.

Tres prestatges dedicats a Poesia. Mirant el fullet que acompanyava el vinil de Das Lied von der Erde a l’adolescència, m’interessava per la poesia xinesa que llegia en les versions de Manent. Amb els viatges a Xina i Japó de 2005 i 2007 vaig comprar més llibres. El mateix amb la poesia russa el 2010. Anotava cites de Lírica grega arcaica als anys 80. Hölderlin sempre ha estat important a casa a través del pare i ja d’adolescent vaig comprar la bonica edició de l’Escorpí. El 2021 vaig completar la lectura de tota la seva poesia. Guerau de Liost, Carner, Salvat Papasseït, Maragall. Machado, Lorca. Cap el 2008 crec, vaig començar a preparar les edicions de butxaca. Els darrers anys a la feina intentava aprendre’m alguns poemes de memòria. Tinc pendent d’entrar a fons en Wallace Stevens i la seva idea de la Supreme Fiction. El 2019 vaig llegir Auden a fons. El New Yorker m’ha fet descobrir alguns autors com Yehuda Amichai.

Dos prestatges dedicats a música més les partitures. Sempre m’havia interessat per la música i als 80 vaig llegir la història de la música de de manera sistemàtica i en la mesura que m’ho permetien els meus recursos, comprava els discos que corresponien als capítols que llegia. Quan van arribar els CDs, vaig comprar dues guies.  Per entendre-ho tot, volia tenir també una col·lecció de partitures, començant pel gregorià i les cantigas d’Alfonso X, i seguint amb les edicions de la Dover, Byrd, Bach, Scarlatti, Mozart, Beethoven. Vaig comprar també llibres d’harmonia i contrapunt, que no vaig arribar a llegir del tot. En una època que que tenia molt interès per la música antiga, pensava també si seria capaç de construir instruments (recordava la història de Huyghens a 4 nois genials), i vaig comprar llibres de teoria i pràctica. Vaig llegir llibres sobre Bach, Mozart i Beethoven. Ja a l’adolescència a casa havia comprat el diccionari de Panassié sobre el jazz, i molt abans de ballar lindy vaig comprar el “Jazz Dance” de Stearns. No serà fins el 2012 que arribaré a construir una espineta. Aquí també he quedat molt curt respecte al que aspirava.

Un prestatge de llibres d’escola i institut antics, heretats dels pares. El rigor i qualitat dels llibres per a infants a l’època de la República, 1923-1936.

Tres prestatges dedicats a les Arts més llibres grossos que estan a dalt i baix. Vaig començar amb alguns llibres teòrics de Kandinsky i Mondrian que no he llegit fins recentment. A partir dels 80 vaig anar afegint els artistes que més m’interpelaven, Escher, Miró, Antonio López, Dürer, Edward Hopper, Egon Schiele, els romàntics alemanys, Piranesi. A l’adolescència em centrava en impressionistes i la primera avantguarda, més tard he mirat els clàssics holandesos, la naturalesa idealitzada de Poussin i Lorrain i els simbolistes. He incorporat llibres per aprendre a dibuixar i he format una petita bibilioteca sobre jardins. Alguns llibres de fotografia i ninots, El Incal, El rompetechos i el Professor Franz de Copenhaguen i el Calvin i Hobbes que m’enduria a una illa deserta. Fritz Khan i les il·lustracions del cos humà com una fàbrica.

Diccionaris i llenguatges. Un record dels idiomes que no he arribat a saber, el llatí, l’alemany que aprenia als 14 anys quan semblava que tot era possible. Més tard quan concebia com fer una llista de tot, comprava els diccionaris ideològics.  Diccionaris de cites. Diccionaris de personatges quan la recerca sobre el problema de llibertat i determinisme em duia a considerar la identitat humana. Retòrica. I recentment el formidable diccionari etimològic de Joan Coromines en deu volums.

Diversos. Viatges, el llibre de la pipa d’Alfred Dunhill que semblava introduir-me a un món erudit i sofisticat quan en fumava als 20 anys. Com treballar la fusta. El vestuari del gentleman, només per com em fascinava el bagul escriptori de Stravinsky. Gastronomia. Tipus de te.

I a sota, els vinils que he volgut conservar, menys de la meitat dels que tenia, i que gairebé no poso mai. El primer disc que vaig comprar va ser “Imagine” de John Lennon. Després alguns de jazz, amb els diners que em donaven per agafar l’autobús i anar a escola (al Corte Inglés deixaven escoltar-ne algun fragment). Quan estudiava la història de la música anava comprant els corresponents als capítols que llegia, aprofitant anades a Andorra. Durant uns anys van quedar substituïts pels CDs. N’he heretat alguns dels que tenia el pare i escoltàvem a casa.


ESPECIAL

En pensar la nova llibreria volia consolidar la vitrina per a exposicions, tenir un prestatge dedicat als llibres que més valoro, i un altre dedicat als libres que estic llegint,  les novetats. En això segueixo el que fan les grans biblioteques.

Així, tinc un prestatge amb els àlbums de cada any i entre dos coloms de terrissa de quart. “El viaje del doctor Acorta” que em feia somniar de veure el món de prop, “El llibre del Te”, d’Okakura Kakuzo, que m’he marcat per per sempre.  L’humor de “Tres anglesos s’esbargeixen” de Jerome K. Jerome. Les “Ciutats invisibles” d’Italo Calvino, per viatges imaginaris. I alguns llibres de bibliòfil, com els rotlles del Japó, Naufraguitos i edicions de la Pulcra Ceniza.

VITRINA

Potser ja fa 35 anys que tornant d’algun viatge, a Castellar, deixava exposats durant unes setmanes alguns objectes, com per deixar que m’impregnessin més. Abans de formular explícitament l’efecte marc ja era conscient que com n’era d’eficaç aïllar un objectes del seu voltant per concentrar-hi l’atenció. Amb la idea d’encaminar la curiositat a imaginar museus, la necessitat d’aquest espai encara era més clara. Aquesta és la tercera versió. Hi he tingut exposicions de “ciències naturals”, sales virtuals del museu sobre poesia, meditació, dansa, la terra i l’evolució. Per nadal hi faig el pessebre.

Al prestatge de llibres en curs hi ha la poesia que llegeixo les tardes a la terrassa, i algun llibre d’imatges que fullejo al sofà a l’hivern.

A dalt i a baix, llibres grossos. El primer, l’Atlas del Time que vaig comprar a Londres l’any 1982 i que explorava abans que arribés GoogleMaps. Atlas dels recursos de quan volia saber d’on venien tots els materials de la terra.
D’ arquitectura,  el Neufert, Palladio, Nomadic Furniture. Per explorar el món, Material World, Whole Earth Catalog, Genesis. I a més, “Museum of Lost Wonder” de’n Jeff Hoke, “Maquinaria Pesada” i Jazz Life.


RELIGIÓ, FILOSOFIA, CIÈNCIES

Un prestatge amb herència dels pares, l’exquisida revista d’Ací d’Allà, potser el New Yorker català dels anys 20, a l’època de la Mancomunitat, llibres per a nois de la mateixa època.

La Religió era important a casa i a l’adolescència tenia moltes estones contemplatives caminant sol per les Gavarres. M’inspiraven els salms dels monjos i el llibre del te. Al llarg dels anys he anat deixant de subscriure les creences de l’església catòlica però si bé he descartat les respostes, em segueixen interessant les preguntes i segueixo reservant un lloc per un sentit del sagrat . He llegit alguns místics, he fullejat l’obra de Mircea Eliade per buscar trets comuns a diferents formes de religiositat. He explorat altres tradicions i el llenguatge simbòlic (Durand). Karen Amstrong. He acabat llegint la bíblia sencera. Un prestatge i mig.

Als 14 anys vaig començar a plantejar qüestions de filosofia sense haver-ne estudiat mai, i això va definir què estudiaria, Física i Filosofia, i potser també va definir com viuria. Tinc 5 prestatges, i he de confessar que la majoria m’han avorrit. Hi ha molt debat estèril que, ni és recerca honesta, ni és especulació creativa. Tinc els llibres d’història que feia servir a la carrera, el Coppleston, Bréhier, el diccionari de Ferrater. He vibrat amb Plató i Aristòtil, he seguit Descartes, Hume i Kant. Sant Agustí. Em fascina Hegel, encara que no s’entengui el que escriu. No m’han atrapat els moderns, ni els analítics, ni els continentals. He treballat a fons les ciències cognitives i la filosofia de la ment, per la tesina. M’he retrobat amb Steiner .

Els llibres de Ciències són també la història de la meva curiositat que començava cap als 9 anys col·leccionant insectes que trobava sota les pedres. Els pares em van comprar els 6 preciosos llibres de la col·lecció UTEHA. Vaig fullejar les històries de Fabre sobre els insectes. Després del despertar a la filosofia va venir l’anhel desmesurat de saber-ho tot. El llibre d’Astronomia de Donald Menzel i el telescopi que vaig intentar construir. La història de la física de George Gamow. Després va venir una carrera dura que vaig aprovar però no vaig saber estudiar del tot bé. Anys més tard recuperaria el projecte de tenir una visió de tot. La història de la Ciència en 5 volums, per intentar passar del que és intuitiu que m’envolta, als models dels científics. La matemàtica amb Aleksandrov, la física amb la visió de la història de l’univers, la naturalesa, amb “Comprendre la natura” de’n Folch, l’atlas de biologia, el Lehninger de bioquímica, les guies de camp de minerals, animals i plantes per col·leccionar i identificar. Les il·lustracions de Haeckel. Els atles de medecina per entendre el cos humà. La psicologia humana amb el tractat de Pinillos, Gesell i Piaget, ciències socials amb, l’ Antropologia de Marvin Harris. Els atles de geografia i història, en particular el del Times i el detall de Kinder&Hilgemann. La “història de la Vida privada” de Duby. Un llibre sobre les estratègies de les principals batalles.

Al final hi ha el CRC Handbook, que em va comprar la mare en començar la carrera, i que em semblava contenir totes les dades i secrets del món de la física.  Cap el 2008 vaig comprar la Britannica de segona mà, per uns 350€ crec, edició de 1990. Amb el permís de la viquipèdia segueix essent insubstituïble per tenir una visió de conjunt de temes importants, gràcies al tractament de la macropèdia.


I des de 2011 que la majoria d’incorporacions són en format digital i llegeixo amb el kindle (988 a la tardor de 2022).

Història de la medicina

El cos humà

Antiguitat i postclàssica. S16 s 17S18 i s19. S20

Malalties i epidèmies al llarg de la història [esquema a partir HaCiència de DK] [a ampliar amb l’altra Ha de la ciència]


Antiguitat i Postclàssica

[Primer coneixement dels òrgans examinant cadàvers i diseccionant. Teoria dels quatre humors. Diagnòstic de malalties. Operacions de cataractes. Encara no hi ha una bona teoria de la respiració i circulació de la sang]

]Hi ha evidències que a les tribus es feien servir herbes i ungüents per guarir i pràctiques de trepanació, possiblement per alleujar mals de cap.
La pràctica de l’acupuntura a la Xina es remuntaria a 3000 BCE. El tractat del Huangdi Neijing (sI BCE) ho compila. A Egipte hi ha referències a Imhotep, arquitecte i metge, divinitzat més tard, (Papirus Edwin Smith).  CGPT, evidències que examinaven el color, olor i sabor de l’orina per diagnosticar malalties. A la Índia, la pràctica de l’Aiurveda, popular encara avui, es basa en la dieta, ioga i massatges.

A Grècia es funda una escola de medecina Cnido cap el 700 BCE.
Hipòcrates (460-370 BCE), rebutja les causes sobrenaturals, fa estudis clínics, descriu uns 60 tipus, infeccions de la bufeta i pedres, infeccions i epidèmies, afeccions de la pell i obstetrícia. El Corpus Hipocràtic està format per un conjunt d’obres que se li atribueixen. Concep el cos contenint quatre menes de fluid que hauria d’estar equilibrat, els quatre humors. Redefineix les malalties mentals que fins aleshores s’entenien com a possessions demoníaques. Estableix proves per diagnosticar malalties, promou un tractament natural en harmonia amb l’entorn i l’ànima, la vida sana amb l’esport -jocs olímpics- i concreta unes pràctiques morals en el Jurament Hipocràtic que, modificat, segueix vigent avui. Va ser imprès per primer cop el 1525.

Galè (129-216 CE) seguí amb la concepció dels quatre humors. La idea que la sang es fabricava contínuament i que si s’embussava o n’hi havia un excés, calia purgar-la fent sagnies [o amb sangoneres, com un sintron primitiu]. Coneixia anatomia dissecant simis i recomanava estudiar els cossos dels gladiadors, ja que la dissecció  de cossos humans estava prohibida. Va provar a inflar els pulmons amb una manxa. Va descobrir les dues sangs, la més fosca (venes) i la brillant (artèries). Creia que la primera es generava al fetge i la segona al cor. Va arribar a fer operacions de cataractes. Va escriure molts tractats dels quals n’han sobreviscut pocs. Galenic Corpus.

Els quatre humors. Concep el cos humà com ocupat per quatre humors. (Com fluids no es poden acabar d’associar amb fluids observables. Un metge suec que investigava la sedimentació, Robin Fåhræus (1921), va suggerir que podrien estar basats en el que es veu quan es deixa sedimentar la sang en un recipient transparent. Un coàgul fosc a la part inferior (la “bilis negra”); una capa de glòbuls vermells (la “sang”); a sobre hi ha una capa blanquinosa de glòbuls blancs (la “flegma”); i la capa superior seria un sèrum groc clar (la “bilis groga” [el plasma que veig quan en vaig a donar]). La bilis negra s’associa amb la melsa, la sang amb el cor, la flegma amb el cervell i la groga amb el fetge. [tindria sentit, ja que es desconeixien amb detall els fluids del cos, la sang i la limfa, i on es fabriquen, només que tots els teixits estaven immersos en una “barreja” de líquids.] Galè els associarà amb els quatre temperaments, melancòlic, sanguini, flegmàtic i colèric. (Gravat Melencolia I de Dürer)

Dioscòrides. (25-90). Metge romà que acompanyava l’exèrcit en les seves campanyes. De materia medica descriu 600 plantes medicinals, 90 minerlas i unes 30 substàncies d’origen animal.

Avicenna (980-1037) . Els metges grecs van ser perseguits a Bizanci i van fugir a Pèrsia. Escriu el Canon de la medecina. Va néixer a Khorasan, prop de Bukhara, a l’actual Uzbekistan. El seu Canon de la medecina va sistematitzar les aportacions d’Hipòcrates i Galè a més de noves observacions. Llibre1: principis d’anatomia i fisiologia i procediments terapèutics en general. Llibre2: llista alfabètica de 800 substàncies mèdiques. Llibre3: Diagnosi i tractament de malalties d’una part del cos. Cap, pulmons i cor, sistema digestiu, sistema urinari,  embaràs, músculs i articulacions; mals de cap epilèpsia i paràlisi. Llibre4: Diagnosi i tractament de malalties afectant diverses parts del cos. Llibre5: 650 Remeis.

Ibn al-Nafis (1213-1288) descobreix la circulació pulmonar, la sang de les venes allibera CO2 i carrega oxígen.

[la medicina la practiquen barbers i apotecaris]


Medicina s16 s17

Estudis a les universitats de Paris, Bologna i Padova. El món antic i medieval considerava les malalties com a càstigs divins i no com a un fenomen natural a tractar. Amb Paracelsus segueixen les idees de Galè. S’avança en el coneixement del cos gràcies a la dissecció.  [Les funcions actuals dels metges les feien els barbers, les sagnies, i els apotecaris].

  • 1525 Es publica el Corpus Galenicus.
  • 1526 Paracelsus. Recull dels antics la idea de salut com a equilibri i atribuirà la malaltia a l’acció d’un agent extern. Precursor de la toxicologia: la dosi fa el verí. Buscarà per a cada cas un altre agent extern que ho contraresti.  Aplicarà la doctrina de les signatures. Investigarà els poders curatius dels minerals (aigües). Va descobrir el zenc. Es basava en l’observació més que en el coneixement. Filosofia hermètica: relacionava la naturalesa, el macrocosmos amb el microcosmos de l’individu.  Els rosacrucians se’l voldran fer seu. ntrodueix minerals i tòxics.
  • 1535 Berengario de Capri, Anatomia il·lustrada basada en disseccions.
  • 1537 Ambroise Paré introdueix les lligadures per les ferides per arma de foc, per tal de limitar el flux sanguini.
  • 1541 Canano, els músculs i els ossos
  • 1543 Vesalius. De Humani Corporis fabrica.
  • 1546 Girolamo Fracastoro, que les malalties infeccioses es propaguen per agents similars a les llavors.
  • 1553 Miquel Servet, la sang passa d’un costat a l’altre del cor a través dels pulmons.
  • 1559 Mateo Colombo, que la vena pulmonar transporta sang i no aire.
  • 1562 Gabriel Falopio descriu els ovaris, l’úter i les trompes.
  • 1564 Giulio Aranzi, que la sang de la mare no es barreja amb la del fetus.
  • 1577 Geronimo Mercuriale. Les mosques com a propagadores de malalties.
  • 1579 Fabricius descriu les vàlvules venoses
  • 1593 Es publica el Canon de medecina d’Avicenna.

[Circulació de la sang. Servet, Harvey i Malpighi . El cor bombeja als capilars sang procedent dels pulmons per les artèries i i recull sang venosa dels capilars per enviar-la als pulmons on tindré lloc l’intercanvi de CO2 i O2 -tot i que els detalls de l’oxígen i l’hemoglobna es descobriran més tard].

  • 1621 Doctrina de les Signatures, que les plantes que s’assemblen a certes parts del cos serveixen per tractar aquesta part.
  • Malpighi (1628-1694) estudia la pell al microscopi i descobreix els vasos capil·lars que
  • 1628. William Harvey. El cor bombeja la sang arreu del cos.
  • Steno troba que el cor està format per dues bombes.
  • 1650 Thomas Willis tasta l’orina per detectar el sabor dolç associat a la diabetis
  • 1698, anatomia comparada amb ximpanzés.

Medicina s18 i 19

[El cos com a màquina química. La digestió, Spallanzani 1783, Payen 1833, Schwann 1836, Benard, Kühne i Lieberkühn descobreixen els processos que descomponen els nutrients per descomposició química a l’estómac i intestins, amb els sucs procedents del pàncrees. Els gèrmens i les vacunes]

Nutrició: Lavoisier demostra que la digestió del menjar genera calor (1770). Es descobreix que hi ha nutrients essencials, que no poden ser fabricats pel cos, alguns àcids grassos i sobretot, les vitamines (Gowland-Hopkins, Eijkman). James Lind descobreix que les llimones prevenien l’escorbut (1747).

Sistema nerviós: Galè ja havia descobert que en tallar la medula espinal es paralitzava l’organisme. Jan Swmmerdam feia contraure una pota de granota en pinçar els nervis.  Galvani excita els músculs amb impulsos elèctrics. Otto Deiters (1860) i Ramon y Cajal determinen l’estructura de les neurones amb l’àxon i les dendrites. Es coneixen les parts del cervell: cervell, cos callòs que comunica el shemisferis, cerebel per la motricitat, hipòfisi i tàlem, bulb raquidi per les activitats automàtiques. Però no se sap com funciona, llevat que una lesió a un hemisferi manté la mobilitat de la part oposada del cos. El 1861 Broca disecciona el cervell d’un afectat per afàsia i troba l’àrea associada al llenguatge. El 1909 Brodmann descobrirà especialització a parts de l’escorça.

[Esquelet i músculs eren coneguts per diseccions, Kühne i Halliburton troben les proteïnes que intervenen als músculs però no es descobrirà el mecanisme fins al s20].

Reproducció. S’havien observat els espermatozous en animals on la fecundació tenia lloc fora de l’organisme. Serà més lent determinar que en els humans els espermatozous són als testicles, i els òvuls als ovaris. Hans Driesch descobreix les cèl·lules mare el 1892. Al llarg del s20 s’avançarà fins a aconseguir la fecundació in vitro.

Cirurgia. Mesures antisèptiques (Líster), Analgèsics (Wendell Holmes, Hanaoka), morfina (Sertürner), èter (Morton) i cloroform (Simpson), transfusions de sang (Blundell).

Control d’epidèmies. Pasteur i Koch descobreixen els patògens. William Budd afirma que el contagi  és persona a persona i no per vapors nocius. Amb John Snow també descobreixen que l’aigua infectada propaga el tifus i el còlera. La higiene pública [aigua potable], les quarantenes i les mascaretes frenen la propagació.

El sistema immune. Tucídides ja havia observat que els que havien sobreviscut la pesta, ja no la contreien. Méhnikov descobreix els fagocits, cèl·lules que ataquen els microbis. Shibasaburo i Behring injecten antígens del tètanus en animals i els fan immunes. Ehrlich identifica els anticossos, limfocits. Dues exposicions a un patogen aporten una resposta immunitària durable. Jenner immunitza els humans amb verola de vaques. Pasteur crea les vacunes del còlera, carboncle i la ràbia.

Regulació. Mamífers i regulació de la temperatura (John Hunter). Hormones i conducta (Arnold Berthold), inaugura la disciplina de l’endocrinologia. Nivell de sucre per les hormones del pàncrees (Sharpey-Schafer).

Fàrmacs. Els químics comencen a estudiar els principis actius de les plantes que es feien servir com a remei. El làudan o tintura de d’opi com a analgèsic, l’escorça de salze blanc que conté salicina i actua contra el mal de cap i la febre, la didalera contra la hidropesia, rebaixa les pulsacions). S’extreu la morfina i la codeïna del cascall (Sertürner). Digoxina per la funció cardíaca. A banda dels que s’extreuen de vegetals, alguns tints sintètics com al fenacetina i el paracetamol també tindran usos mèdics.

  • 1701 Giacomo Pylarini, primeres inoculacions de verola
  • 1714 Publicació de Tabulae anatomicae de Bartolomeo Eustachi que detalla el mapa dels nervis.
  • 1733 Hales mesura la pressió sanguínia.
  • 1747 James Lind. Els cítrics prevenen l’escorbut
  • 1750 John Hunter i la regulació de la temperatura als mamífers.
  • 1761 Giovanni Morgagni, estableix la patologia a partir d’autòpsies per descobrir les causes d’una malaltia.
  • 1763 Aymand, primera apendicectomia [a la mare la van operar al menjador de casa seva]
  • 1773 Edward Jenner vacuna el fill del jardiner amb ampolles   de vaques (s’havia observat que les que les munyien no s’encomanaven)  i després l’injecta verola.
  • 1783 Spallanzani. Els sucs gàstrics descomponen la carn. Experiment amb granotes pr veure que els ous només es desenvolupent si entren en contacte amb l’esperma. Inseminació artificial a una gossa.
  • 1791 Galvani (universitat de Bologna), experiments sobre electricitat animal [fer moure el múscul d’una granota amb electricitat]

 

  • 1804 Hanaoka, o1826 Carl Ernst von Baer troba òvuls als ovris d’una gossa.
  • 1805 Sertürner aïlla la morfina a partir del cascall.
  • 1816 René Laennec inventa l’estetoscopi per auscultar. Des dels Egipcis que ja s’escoltaven els sorolls interns.
  • 1825 James Blundell, transfusions de sang (però encara no es coneixen els grups sanguines).
  • 1827 William Prout classifica els nutrients en categories: hidrats de carbó, greixos i proteïnes.
  • 1831 Bourgery i Jacob, Atlas Of Human Anatomy And Surgery (PDF)
  • 1832. Anatomy Act que permet als llicenciats diseccionar cossos no reclamats i donats. (Augmenta l’ensenyament de la medecina i com que disminueixen les execucions no hi ha prou exemplars). ( els assassinats de Burke i Hare a Edinburgh, 1828)
  • 1832 S’extreu la codeïna a partir del cascall.
  • 1833 Anselm Payen, la diastasa o amilanasa converteix el midó en sucres.
  • 1835 Richard  Owen observa els “microorganismes” del semen, els espermatozous.
  • 1836 Theodor Schwann, digestió proteïnes amb mucosa gàstrica.
  • 1839 William Budd observa el tifus es contagia persona a persona (afecta directament els cuidadors)
  • 1839 Jan Purkinje descobreix les fibres musculars del cor.
  • 1842 Liebig. El calor corporal es deu a processos químics
  • 1846 Olliver Wendell Holmes. anestèsics
  • 1846 Ignaz Semmelweis proposa mesures antisèptiques als hospitals
  • 1846 William Morton, èter com a anestèsic
  • 1847 James Simpson, cloroform
  • 1847 La febre tifoidea es propaga per l’aigua infectada (William Budd).
  • 1848 El còlera es propaga per aigua infectada, John Snow
  • 1849 Arnold Berthold observa que la castració dels galls els torna menys agressius. Relació hormones i conducta.
  • 1850 Claude Benard. El pàncrees segrega sucs digestius.
  • 1850 Rudolf Virchow [La cel·lula, omnis cellula ex cellula] consolida la pràctica de la biòpsia i l’examen de les cèl·lules al microscopi per determinar patologies]
  • 185s Joseph Líster, esterilització de la cirurgia, antisèptics, guants
  • 1851 Helmholtz inventa l’oftalmoscopi i descobreix com treballa l’ull
  • 1858 Anatomia de Gray [PDF ]
  • 1860 Wunderlich, estableix els criteris de la termometria clíncia mesurant milers de pacients amb un termòmetre de mercuri.
  • 1860 Otto Deiters identifica àxons i dendrites al sistema nerviós
  • 1861 Duchenne de Boulogne. Neurologia i distròfia muscular
  • 1864 Pasteur desobreix que els microbis de l’aire fan fermentar líquids
  • 1864 Wilhem Kühne aïlla la miosina, la proteïna dels músculs
  • 1867 Lister aplica l’àcid fènic com a antisèptic [Listerine?]
  • 1870 Pasteur i Koch. Teoria microbiana.
  • 1871 Wilhem Kühne, caracteritza els sucs gàstrics com a enzims.
  • 1874. Lieberkühn descobreix com s’alliberen enzims a l’intestí.
  • 1875 Digoxina per tractar malalties del cor a partir de la didalera.
  • 1876 Hertwig. Espermatozou i òvul en la fecundació
  • 1879 Pasteur. Vacuna contra el còlera. 1881 carbuncle. La ràbia.
  • 1882 Koch troba el microbi que causa la tuberculosi
  • 1882 Ilya Méchnikov observa els fagocits en larves d’estrelles d mar
  • 1887 William Halliburton, actina, l’altra proteïna dels músculs
  • 1887 Fenacetina
  • 1890 Shibasaburo i von Behring injecten antígens de tètanus a animals i els immunitzen.
  • 1890 Edward Sharpey-Schafer, regulació del nivell de sucre a la sang mitjantçant la insulina i el glucagó.
  • 1891 Paul Ehrlich identifica els anticossos que produeixen els glòbuls blancs, o limfocits.
  • 1892 Hans Driesch descobreix les cèl·lules mare
  • 1893 Paracetamol
  • 1895 Roentgen obté imatges dels ossos
  • 1899 Bayer fabrica l’aspirina

Medicina s20

(4) [s20, genètica, càncer] [El cos com a construcció seguint els plànols del genoma]

Fàrmacs. Paul Ehrlich estudia les cèl·lules de sang amb tints i observa que aquests són absorbits fàcilment pels bacteris però no per les cèl·lules humanes, suggerint com crear fàrmacs antibacterians. D’aplicació contra la sífilis. Més tard la sulfanilamida.
La penicilina: 1928 Fleming observa un fong que elimina bacteris. El 1937 Florey i Chain descobrixen com sintetitzar-lo i provar-lo en ratolins. El 1945 se’n fabricaven 600.000 M de dosis anuals.
Els antibiòtics actuen atacant la paret cel·lular (Penicilines, Polimixina) o impedint la producció de DNA (Cloranfenicol, eritromicina, tetraciclina, estreptomicina, Rifamicina, Quinolona).
Els antivirals són més difícils, herpes, HIV.

Reproducció. Fecundació in vitro

Imatges mèdiques pel diagnòstic. Raigs X. Tomografia axial (TAC). Ressonància magnètica (es fan ressonar els àtoms d’hidrogen de l’aigua del cos i com que cada teixit ho fa de manera diferent, es poden processar les imatges9. Ecografia: s’envien ones sonores d’alta freqüència que és absorbida de manera diferent segons el teixit.

Cirurgia. La transfusió de sang es fa possible gràcies al descobriment dels grups sanguinis. Transplantament d’òrgans, ronyó (1954), fetge i cor (1967), pàncrees, còrnia, pulmó, pell, medul·la òssia,  Pròtesis de maluc. Vàlvula artificial, lents intraoculars.

Epidèmies. El desplegament de vacunes va permetre eradicar gairebé del tot la verola,  la poliomielitis i es pot prevenir la febre groga [i les hepatitis A i B].  Es treballa per obtenir una vacuna contra la malària. Això està amenaçat pels grups antivacunes. Hi ha hagut epidèmies difícils, com la del IV, èbola, SARS i COVID. L’abús del antibiòtics crea bacteris que són resistents.

Genoma humà. Els descobriments sobre herència, cromosomes i DNA (ciències de la vida s20) duran al projecte del genoma humà. Impulsen la recerca per identificar gens alterats que puguin causar malalties. L’home té 46 cromosomes, de 20.000 a 25.000 gens i uns 3200 M de bases.  El Hapmap és un projecte per documentar totes les malalties hereditàries. La teràpia gènica consistiria en editar aquests gens, però de moment està prohibit i He Jiankui que ho va dur a terme el 2018, ha estat sancionat [Les expectatives sobre el que permetria acomplir conèixer el genoma humà no s’han complert (límits)]

 

  • 1901 Karl Landteiner descobreix que hi a quatre grups sanguinis, 0, !, B, AB.
  • 1903 Christian Bohr demostra l’autoregulació de la respiració i circulació, com més CO2, més oxígen allibera l’hemoglobina.
  • 1905 Korotkoff troba els so quan torna a circular la sang després de desinflar el globus, i així es pot mesurar la pressió mínima, la diàstòlica. Abans von Basch (1881) i Riva-Rocci  (1896) havien estabvlert la mesura de la pressió sistòlica amb una manòmetre de mercuri.
  • 1905 Einthoven du a terme a Leiden el primer ECG registrant l’activitat elèctrica del cor.
  • 1909 Korbinian Brodmann defineix 52 regions de l’escorça cerebral i les assicia a una funció determinada.
  • 1910 Paul Ehrlich, el salvarsan mata el bacteri de la sífilis.
  • 1917 Arthur Cushny, funció dels ronyons en la gestió de residus, regulació del nivell de sal.
  • 1920 Hisae, Fevold, Leonard, les hormones de la hipòfisi alteren els ovaris.
  • 1921 Mellanby, la vitamina D i relació amb el raquitisme.
  • 1928 Lidwell i Booth, marcapasses cardíac
  • 1929 Fleming, la penicilina
  • 1933-1953 Pernkopf Atlas of Topog., Appl. Human Anat. [Vol. 1 Head and Neck PDF] . Metge nazi fa servir disseccions de presoners i un equip de dibuixants per preparar l’atles més detallat conegut, en ús encara avui.
  • 1940 Fritz Khan
  • 1940 Domagk, Sulfanilamida, que ocupa el lloc dels nutrients dels bacteris.
  • 1940 Màquina de diàlisi
  • 1940 primeres pròtesis de cadera
  • 1941 Theo Dussek, ecografia
  • 1943 Antibiòtic Estreptomicina
  • 1945 Dorothy Hodgkin, estructura de la penicilina
  • 1949 AntibiòticsTetraciclines
  • 1950 Frank Burnett explica la immunitat a llarg termini gràcies a la memòria cel·lular
  • 1951 Austin i Chang, que cal activar els espermatozous abans de fecundar l’òvul. Rellevant per la fecundació in vitro.
  • 1952 Vàlvula de cor artificial
  • 1952 Salk, vacuna contra la polio
  • 1953 Frederick Sanger troba la fórmula de la insulina que es podrà fabricar artificialment.
  • 1953 Murray, primer transplantament de ronyó.
  • 1954 Andrew Huxley i Jean Hanson mostren com funcionen les proteïnes en la contracció dels músculs.
  • 1958 Marcapassos
  • 1959 Edelman i Porter, estructura de la proteïna dels anticossos.
  • 1960. Edwards i Steptoe, fecundació in vitro en humans.
  • 1960 Vacuna contra el xarampió, galteres o rubeola
  • 1960 Tomografia axial, TAC
  • 1965 Hayflick, les cèl·lules anormals es reprodueixen produint tumors cancerosos
  • 1967 Primer transplantament de fetge
  • 1967 Christiaan Barnard, primer transplantament de cor
  • 1968 Primera amniocentesi
  • 1969 Ciclosporina, inhibeix el sistema immune evitant el rebuig en el transplantament d’organs
  • 1970 Vacuna contra la rubeola
  • 1970 MRI Ressonància magnètica
  • 1973 Akira Endo descobreix les estatines, basades en fongs, per combatre el colesterol.
  • 1982 Aclovir, antiviral contra l’herpes
  • 1985 Primer tractament contra el HIV/AIDS
  • 1990-2006 Projecte del Genoma humà
  • 1996 Es decobreix que el benzopirè del tabac altera el DNA de les cèl·lules dels pulmons.
  • 1998 Un informe erroni vincula la vacunació amb l’autisme.
  • 2018 He Jiankui edita el genoma d’uns embrions per prevenir una malaltia hereditària.

 

 

Hyperion. Hölderlin. 1794

Hen kei pan

Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes.

Ser u amb tota cosa viva; tornar, en un feliç oblit de si mateix, al tot de la natura, aquest és el punt més alt dels pensaments i de la joia, cimal sagrat, lloc del repòs etern on es fon la xafogor del migdia i es perd el so de la tempesta, lloc on la mar agitada es torna com l’oneig d’un camp de blat.

Ser u amb tota cosa viva! Amb aquests mots, la virtut es desprèn de la seva feixuga armadura i l’esperit de l’home del seu ceptre, i tots els pensaments es fonen davant la imatge del món eternament u, com les regles de l’artista esforçat davant la seva Urània; i el destí ferreny rebutja la sobirania, i de la lliga dels éssers desapareix la mort, tot trencament es torna impossible i una joventut eterna fa el món més bell i benaurat.

Assoleixo sovint aquest cim, Berl·larmí, però basta un moment de reflexió perquè en caigui. Medito, i llavors em trobo tot sol, com ja ho estava, enmig del turments de la meva condició mortal; i l’asil del meu cor, el món eternament u, desapareix; la natura em nega l’abraçada i em troba plantat al davant seu com un foraster, i no en sé res.

No hagués posat mai els peus a la vostra escola! … heus-me aquí, aïllat enmig de la bellesa del món, expulsat del jardí de la natura on vaig créixer i on vaig florir, i el sol del migdia em corseca.

Sí: l’home és un déu quan somnia, i un captaire quan pensa; … (p. 13).


D’on ve el neguit

On em refugiaria, si no tenia els dies cars de la meva joventut?

Com un esperit que no troba repòs a l’Aqueront, torno a les regions abandonades de la meva vida. Tot envelleix i després torna a fer-se jove. Per què hem estat exclosos d’aquest cercle bell de la natura? O és que també ens escau?

Així ho creuria si no hi hagués en nosaltres aquesta cosa, aquest anhel irresistible de ser-ho tot que, com el tità de l’Etna, rondina i es remou en el més pregon del nostre ésser.

I, amb tot, qui no s’estima més de sentir a dintre aquest oli bullent, que haver-se de reconèixer nascut per al jou i la fuetada? Què és més noble, un brau cavall de batalla o un cavall de mala mort amb les orelles caigudes?

Estimat! Va haver-hi un temps que el meu cor també s’encenia amb grans esperances, un temps en què la joia de la immortalitat bategava també en els meus polsos i caminava entre projectes magnífics com en l’ampla nit dels boscos, un temps en què, feliç com els peixos a l’aigua, m’endinsava més i més en la terra sense ribes del meu esdevenidor.


Dialèctica

Va, somriu! Per mi es tractava d’un afer molt seriós. Si la vida de les coses consisteix en una alternança entre el desplegament i el replegament, en la fuita i el retorn a si mateix, ¿per què no ha de fer igual el cor dels homes?


La bellesa

Vosaltres que busqueu el més alt i el millor en la profunditat del saber, en l’avalot dels negocis, en la foscor del passat, al laberint de l’esdevenidor, en les tombes o més enllà dels estels, vosaltres, sabeu com s’anomena? Sabeu el nom d’allò que és alhora un i tot?

S’anomena bellesa.


El més bonic és el més sagrat

Milers de vegades li vaig dir i vaig dir-m’ho a mimateix: el més bonic és també el més sagrat. I així era tot en ella. Com el seu cant, la seva vida.


El renaixement del món

“Aquesta és també la meva esperança i el goig de les meves hores solitàries: que acords sublims com els d’aquesta mena, i encara més excelsos, tornin alguna vegada a concertar-se en la simfonia inacabable de l’univers. L’amor va donar naixença durant molts segles a homes plens de vida; l’amistat els farà tornar a néixer. Els pobles tot just surten d’una harmonia infantil; l’harmonia dels esperits serà l’inici d’una nova història del món. A l’inici, els homes coneixien la felicitat de les plantes, i així van créixer fins a madurar; d’aleshores ençà han crescut enmig d’una fermentació incessant, per dintre i per fora, fins al punt que, a hores d’ara, la nissaga dels homes, desgavellada per sempre més, es troba en una confusió tan gran, que a tots aquells que encara hi veuen i hi senten els agafa vertigen davant d’aquest caos. Però la bellesa fuig d’aquesta vida humana i s’arrecera en l’esperit; el que era natura esdevé ideal, i l’arbre podrit de les arrels al capdamunt rebrota amb ufana al cim de la capçada i verdeja sota la llum benfaent del sol com temps enrere ho havia fet el plançó. El que va ser natura, ara és ideal. En ell, en aquest ideal, en aquesta divinitat rejovenida es reconeixen uns quants escollits, i per l’ideal són U, perquè l’U els habita, i d’ells arrencarà la segona època del món…

[Influència de la KU de Kant, però com passem de l’estètica a la història?]


Schicksalslied

Vaig voler treure’m de sobre l’ensopiment i vaig prendre un llaüt, que havia deixat de banda feia temps, per cantar una cançó que m’havia ensenyat Alabanda als dies feliços i no prou valorats de la meva joventut al costat seu.

Ich wollte mich stärken, ich nahm mein längsvergessenes Lautenspiel hervor, um mir ein Schicksalslied zu singen, das ich einst in glücklicher unvertändiger Jugend meinem Adamas nachgeschprochen.

Ihr wandelt droben im Licht
Auf weichem Boden, selige Genien!
Glänzende Götterlüfte
Rühren euch leicht,
Wie die Finger der Künstlerin
Heilige Saiten.

Schicksallos, wie der schlafende
Säuling, atmen die Himmlischen;
Keusch bewahrt
In bescheidener Knospe,
Blühet ewig
Ihnen der Geist,
Und die seligen Augen
Blicken in stiller
Ewiger Klarheit.

Doch uns ist gegeben,
Auf keiner Stätte zu ruhn,
Es schwinden, es fallen
Die leidenden Menschen
Blindlings von einer
Stunde zu andern,
Wie Wasser von Klippe
Zu Klippe geworfen,
Jahr lang ins Ungewisse hinab.

Vosaltres feu via allà dalt
En la llum, per un sól que no cansa,
Genis feliços!
Lúcides aures dels déus
Us toquen lleugeres,
Com els dits de l’artista
Cordes sagrades.

Sense fat, com l’infant de mamella
Adormit, alenen
Els celestials!
Castament preservat
En modesta poncella,
Els creix en eterna
Flor l’esperit.
I els ulls venturosos
Miren en tranquil·la
Eterna claredat.

Però a nosaltres
No ens és donat de tenir
Repós en cap lloc,
S’assequen, rodolen
Els mísers humans
A cegues de l’una
Hora dins l’altra,
com aigua de roca
A roca llançada,
Anys i anys dins l’incert, daltabaix.


 

A733 Sortir de casa, l’escala, el garatge

A7 33 | El  corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina  i la galeria  | El   taller |  El  lavabo i el dormitori i estudi | El menjador  i la llibreriaLa terrassa   |    Sortir de casa, el garatge

Cap on vaig quan surto per la porta?


A la terrassa a saludar les plantes.

A fer esport, els matins, córrer cap a l’hotel Vela o el Besòs, i després un bany. Per fer una sortida en caiac, tot i que el 2022 he estat més temps intentant reparar-lo que remant. Els primers anys a vegades anava en tren a Montgat i tornava fins a casa amb el caiac muntat.

A comprar al Sorli, Bon Preu, Bonàrea, de tant en tant a la ferreteria.

A treballar en bicicleta, durant un any i mig fins a Plaça Cerdà, a elaCaixa, i després fins el 2015 seguint tota la Diagonal fins a la Caixa.

A veure el pare a la Residència, fins el 2019 també la mare, i abans, a sopar a Vilafranca 40.

A ballar, a la Platja del Poblenou, al Casino, a la Glorieta de la Ciutadella, als Cubs, A la Virreina, a la Sedeta.

A classe de trompeta a l’Emacs, un temps a ballet al Centre Moral i Cultural, un temps a claqué al carrer Zamora.

A fer bricolatge, recollint materials al garatge i pujant a la terrassa.

A explorar Barcelona, lectura de la Divina Comèdia, el barri de Poblenou, Sant Martí,  Singuerlín i Ciutat Meridiana.

Al garatge per agafar la furgo i fer una excursió o una sortida curta, o bé per començar un gran viatge. [viatge#furgo]

Al garatge per agafar l’Eos i anar d’excursió o començar un petit viatge confortable. [link]

A agafar el metro i després l’aerobús per arribar a l’aeroport i començar un viatge a una ciutat o una terra llunyana. [link]


Els vehicles


Materials i ferreteria

Teles, fustes, pintura, llistons d’alumini

Fustes, carretó, metacrilats, pvc, material neteja cotxe i cables arrencar

Alforges bicicleta, eines, accessoris caiac, accessoris bicicleta

Bosses caiacs plegables, fustes, cadira i tamboret plegable


 

Briefe an einen jungen Dichter. Rilke. 1902-1908

Rilke


Estimar les preguntes encara que no tingui la resposta
page 18 | location 274-279 | Added on Saturday, 11 December 2021 08:09:01

Sie sind so jung, so vor allem Anfang, und ich möchte Sie, so gut ich es kann, bitten, lieber Herr, Geduld zu haben gegen alles Ungelöste in Ihrem Herzen und zu versuchen, die Fragen selbst liebzuhaben wie verschlossene Stuben und wie Bücher, die in einer sehr fremden Sprache geschrieben sind. Forschen Sie jetzt nicht nach den Antworten, die Ihnen nicht gegeben werden können, weil Sie sie nicht leben könnten. Und es handelt sich darum, alles zu leben. Leben Sie jetzt die Fragen. Vielleicht leben Sie dann allmählich, ohne es zu merken, eines fernen Tages in die Antwort hinein.

Usted es tan joven, está tan lejos de toda iniciación, que quisiera pedirle, lo mejor que sé, querido señor, que tenga paciencia con lo que no está aún resuelto en su corazón y que intente amar las preguntas por sí mismas, como habitaciones cerradas o libros escritos en una lengua muy extraña. No busque ahora las respuestas: no le pueden ser dadas, porque no podría vivirlas. Y se trata de vivirlo todo. Viva ahora las preguntas. Quizá después, poco a poco, un día lejano, sin advertirlo, se adentrará en la respuesta. Quizá lleve usted en sí mismo la posibilidad de formar y crear como una manera de vivir especialmente feliz y auténtica. Prepárese para ella, pero acepte todo lo que venga con absoluta confianza. Y siempre que algo surja de su propia voluntad, de alguna honda necesidad, acéptelo como tal y no lo odie.


Saber estar sol com el nen que troba estranyes les activitats dels grans
page 24 | location 365-372 | Added on Saturday, 11 December 2021 08:23:09

Lo que se requiere es sólo esto: soledad, una gran soledad interior. Andar a solas consigo mismo y no encontrar a nadie durante horas, eso es lo que se debe alcanzar. Estar solo como en la infancia, cuando los adultos pululaban alrededor, enredados con cosas que parecían grandes e importantes, porque los mayores siempre parecían muy atareados y no se comprendía nada de su actividad. Y si un día uno se da cuenta de que sus ocupaciones son infelices, que la profesión se ha petrificado sin relación con la vida, ¿por qué no continuar mirando como un niño lo extraño, desde lo profundo del mundo propio, desde la amplitud de la propia soledad, que en sí misma es trabajo, jerarquía y profesión? ¿Por qué querer cambiar el sabio no-comprender de un niño por el rechazo y el menosprecio, cuando el no-comprender significa estar solo y, en cambio, el rechazo y el menosprecio significan participar en aquello mismo de lo que uno quiere

Per tal que aparegui “el nou” cal estar en silenci vivint la solitud i la tristesa
page 34 | location 519-524 | Added on Saturday, 11 December 2021 13:22:26

Por eso es tan importante estar solo y atento cuando se está triste; porque el instante aparentemente perplejo y vacío de acontecimientos en el que nuestro futuro nos alcanza, está mucho más próximo a la vida que aquel otro, ruidoso y fortuito, en que se nos presenta como venido de fuera. Cuanto más silenciosos, pacientes y abiertos nos mantengamos en la tristeza, más profunda y certeramente se introducirá lo nuevo en nosotros, mejor lo heredaremos y en mayor medida será nuestro destino. Y cuando un día lejano, «se realice» (es decir, cuando pase desde nuestro interior hacia los demás), lo sentiremos cercano y familiar en lo más íntimo.

Som solitud
page 35 | location 531-537 | Added on Saturday, 11 December 2021 13:24:01

Y si volvemos a hablar de la soledad, se hará más claro que, vista de cerca, la soledad no es algo que se pueda dejar o tomar. Somos soledad. Uno se puede equivocar en esto y hacer como si no fuera así. Esto es todo. No obstante, es mucho mejor reconocerlo y, lo que es más, vivir a partir de tal reconocimiento. Ciertamente, nos dará vueltas la cabeza, pues todos los puntos donde nuestros ojos descansaban nos habrán sido arrebatados; ya no habrá nada que esté cerca, y todo lo lejano estará infinitamente lejos. Aquel que, sin preparación ni tránsito, fuera trasladado de su habitación a lo más alto de una montaña, sentiría algo semejante: una inseguridad sin par, un sentirse a merced de lo innombrable casi lo aniquilarían. Llegaría a pensar que se cae, a creerse arrojado fuera del espacio o a verse reducido en mil pedazos.


Patir vol dir que vius
page 37 | location 562-566 | Added on Saturday, 11 December 2021 13:28:35

Así, pues, no tiene de qué asustarse, querido señor Kappus, si ante usted se alza una tristeza tan grande como nunca la haya sentido; o si una inquietud como luz o sombra de nubes cae sobre sus manos y hace efecto en usted. Tiene que pensar que algo le acontece, que la vida no le ha olvidado, que lo tiene en sus manos y que no le dejará caer. ¿Por qué quiere excluir de su vida toda inquietud, dolor o melancolía? ¿Ignora que tales estados trabajan en usted? ¿Por qué quiere acosarse a sí mismo con preguntas sobre su origen y su fin?

page 39 | location 597-603 | Added on Saturday, 11 December 2021 18:54:47

Deseo que encuentre la paciencia suficiente para soportar y la simplicidad necesaria para creer a fin de adquirir más confianza en lo que es difícil y en la soledad que de pronto le rodea por sorpresa en medio de la gente. Por lo demás, deje que la vida vaya sucediendo y traiga lo que tenga que traer. Créame, la vida siempre, siempre tiene razón. En cuanto a los sentimientos: son auténticos los que le concentran y elevan; impuro es el sentimiento que le agarra por una parte de su ser y así lo desfigura. Todo lo que usted pueda meditar acerca de su infancia, es bueno. Todo lo que le hace ser más de lo que era hasta ahora en sus mejores momentos, es acertado. Cada incremento es bueno si está en toda su sangre, si no es ebriedad o turbulencia, sino alegría que deja ver el fondo. ¿Comprende usted lo que le quiero decir?

Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge. Rilke. 1910

No tenim res i anem pel món amb una maleta i un calaix de llibres

Und man hat niemand und nichts und fährt in der Welt herum mit einem Koffer und mit einer Bücherkiste und eigentlich ohne Neugierde. Was für ein Leben ist das eigentlich: ohne Haus, ohne ererbte Dinge, ohne Hunde. Hätte man doch wenigstens seine Erinnerungen. Aber wer hat die? Wäre die Kindheit da, sie ist wie vergraben. Vielleicht muß man alt sein, um an das alles heranreichen zu können. Ich denke es mir gut, alt zu sein.

Heute war ein schöner, herbstlicher Morgen.

I no es té res ni ningú, i es va pel món amb una maleta i un calaix de llibres, i en resum, sense curiositat. Quina mena de vida és aquesta? Sense casa, sense objectes heretats, sense gossos. Si almenys tingués records! Però, qui els té? Si la infantesa fos aquí: però està com enterrada. Potser cal ser vell per poder-ho tenir tot. Penso que deu estar bé, ser vell. Avui hem tingut un bonic dia de tardor.


La poesia són experiències, no sentiments

Ach, aber mit Versen ist so wenig getan, wenn man sie früh schreibt. Man sollte warten damit und Sinn und Süßigkeit sammeln ein ganzes Leben lang und ein langes womöglich, und dann, ganz zum Schluß, vielleicht könnte man dann zehn Zeilen schreiben, die gut sind. Denn Verse sind nicht, wie die Leute meinen, Gefühle (die hat man früh genug),—es sind Erfahrungen. Um eines Verses willen muß man viele Städte sehen, Menschen und Dinge, man muß die Tiere kennen, man muß fühlen, wie die Vögel fliegen, und die Gebärde wissen, mit welcher die kleinen Blumen sich auftun am Morgen. Man muß zurückdenken können an Wege in unbekannten Gegenden, an unerwartete Begegnungen und an Abschiede, die man lange kommen sah,—an Kindheitstage, die noch unaufgeklärt sind, an die Eltern, die man kränken mußte, wenn sie einem eine Freude brachten und man begriff sie nicht (es war eine Freude für einen anderen—), an Kinderkrankheiten, die so seltsam anheben mit so vielen tiefen und schweren Verwandlungen, an Tage in stillen, verhaltenen Stuben und an Morgen am Meer, an das Meer überhaupt, an Meere, an Reisenächte, die hoch dahinrauschten und mit allen Sternen flogen, —und es ist noch nicht genug, wenn man an alles das denken darf. Man muß Erinnerungen haben an viele Liebesnächte, von denen keine der andern glich, an Schreie von Kreißenden und an leichte, weiße, schlafende Wöchnerinnen, die sich schließen. Aber auch bei Sterbenden muß man gewesen sein, muß bei Toten gesessen haben in der Stube mit dem offenen Fenster und den stoßweisen Geräuschen. Und es genügt auch noch nicht, daß man Erinnerungen hat. Man muß sie vergessen können, wenn es viele sind, und man muß die große Geduld haben, zu warten, daß sie wiederkommen. Denn die Erinnerungen selbstes noch nicht. Erst wenn sie Blut werden in uns, Blick und Gebärde, namenlos und nicht mehr zu unterscheiden von uns selbst, erst dann kann es geschehen, daß in einer sehr seltenen Stunde das erste Wort eines Verses aufsteht in ihrer Mitte und aus ihnen ausgeht.

Els versos no són, com la gent es pensa, sentiments (se’n tenen prou, de jove), són experiències. Per fer un sol vers cal haver vist moltes ciutats, homes i coses, cal conèixer els animals, s’ha d’haver sentit com volen els ocells i saber els moviments que fan les flors al matí, quan es desclouen. Cal poder pensar enrera […] en dies d’infantesa que romanen foscos […] en el mar sobretot, en mars; en nits de viatge que corrien cel enllà i volaven al costat de les estrelles, -i encara no n’hi ha prou de pensar en totes aquestes coses. Cal tenir records de moltes nits d’amor, cap igual que una altra, records de crits de dones a punt de parir, i records de dones tendres, blanques, adormides, dones que han parit i comencen de tancar-se. Però també cal haver fet companyia als moribunds i haver estat assegut al costat dels morts en la cambra amb la finestra oberta i els sorolls com martellades. I tampoc no n’hi ha prou que es tinguin records. S’ha de ser capaç d’oblidar-los, quan n’hi ha massa, i s’ha de tenir prou paciència per esperar que tornin. Perquè els records de debò no són aquestes coses. Només quan esdevenen sang dintre nostre, mirada i gest, records sense nom, indistingibles de nosaltres mateixos, només aleshores pot passar que en una hora molt rara neixi en el centre dels records, i en brolli la primera paraula en vers. Però tots els meus versos han nascut altrament; i per això no són versos. – I com vaig equivocar-me en escriure aquella peça! Devia ser un imitador i un foll, que vaig necessitar un tercer per explicar el destí de dos homes que es complicaven la vida l’un a l’altre! Que fàcilment vaig caure en el parany! Hauria hagut de saber que aquest tercer, que corre per totes les vides i literatures, aquest fantasma d’un tercer que mai no ha existit, no té cap significació, i cal negar-lo. És un dels pretextos de la naturalesa, que sempre ha mirat de desviar l’atenció dels homes dels seus misteris més profunds.


Veure el món, el temps i un rellotge en una cambra buida.

[Un jove de 28 anys … que té la sensació de ser el primer a veure el món de debó, com si fins ara haguessim estat adormits. Per què veiem les coses com una abstracció buida, les masses de gent i no pas com cadascun d’ells. Passa el temps com un rellotge en una cambra buida.]

Es ist lächerlich. Ich sitze hier in meiner kleinen Stube, ich, Brigge, der achtundzwanzig Jahre alt geworden ist und von dem niemand weiß. Ich sitze hier und bin nichts. Und dennoch, dieses Nichts fängt an zu denken und denkt, fünf Treppen hoch, an einem grauen Pariser Nachmittag diesen Gedanken:

Ist es möglich, denkt es, daß man noch nichts Wirkliches und Wichtiges gesehen, erkannt und gesagt hat? Ist es möglich, daß man Jahrtausende Zeit gehabt hat, zu schauen, nachzudenken und aufzuzeichnen, und daß man die Jahrtausende hat vergehen lassen wie eine Schulpause, in der man sein Butterbrot ißt und einen Apfel?

Ja, es ist möglich.

Ist es möglich, daß man trotz Erfindungen und Fortschritten, trotz Kultur, Religion und Weltweisheit an der Oberfläche des Lebens geblieben ist? Ist es möglich, daß man sogar diese Oberfläche, die doch immerhin etwas gewesen wäre, mit einem unglaublich langweiligen Stoff überzogen hat, so daß sie aussieht, wie die Salonmöbel in den Sommerferien?

Ja, es ist möglich.

Ist es möglich, daß die ganze Weltgeschichte mißverstanden worden ist? Ist es möglich, daß die Vergangenheit falsch ist, weil man immer von ihren Massen gesprochen hat, gerade, als ob man von einem Zusammenlauf vieler Menschen erzählte, statt von dem Einen zu sagen, um den sie herumstanden, weil er fremd war und starb?

(…)
Ist es möglich, daß alle diese Menschen eine Vergangenheit, die nie gewesen ist, ganz genau kennen? Ist es möglich, daß alle Wirklichkeiten nichts sind für sie; daß ihr Leben abläuft, mit nichts verknüpft, wie eine Uhr in einem leeren Zimmer—?

Ach so: Ist es möglich, zu glauben, man könne einen Gott haben, ohne ihn zu gebrauchen? [ creure en un Déu i no fer-lo servir]

Ja, es ist möglich

¿És possible que, malgrat descobriments i avenços, malgrat la cultura, la religió i el coneixement de les coses, ens hàgim quedat en la superfície de la vida? ¿És possible que, fins i tot aquesta superfície, bé que ha estat, fet i fet, alguna cosa, hagi quedat coberta per una tela insòlitament ensopida, de manera que ha pres l’aire d’una sala moblada durant les vacances d’estiu? Sí, és possible.

Es ridículo. Estoy sentado en mi pequeña habitación, yo, Brigge, de veintiocho años y no conocido de nadie. Estoy aquí sentado, y no soy nada. Y sin embargo, esta nada se pone a pensar y en su quinto piso, en esta gris tarde parisiense, piensa ésto: ¿Es posible, piensa, que no se haya aún visto, reconocido ni dicho nada verdadero e importante? ¿Es posible que haya habido milenios para observar, reflexionar y escribir, y que se hayan dejado transcurrir esos milenios como un recreo escolar, durante el cual se come una rebanada de pan y una manzana? Sí, es posible. ¿Es posible que a pesar de las invenciones y progresos, a pesar de la cultura, la religión y el conocimiento del universo, se haya permanecido en la superficie de la vida? ¿Es posible que se haya, incluso, recubierto dicha superficie —que después de todo, aún habría sido algo—; que se la haya recubierto de un tejido increíblemente aburrido, que le hace parecerse a muebles de salón en vacaciones de verano? Sí, es posible. ¿Es posible que toda la historia del universo haya Rldo mal comprendida? ¿Es posible que la Imagen del 3 1 pasado sea falsa, porque siempre se ha hablado de sus muchedumbres, como si no fuesen más que reuniones de muchos hombres, en lugar de hablar de aquél alrededor del cual se congregaban, porque era extraño y moribundo? Sí, es posible.


La vida no té classes per a principiants

Es gibt keine Klassen im Leben für Anfänger es ist immer gleich das Schwierigste was von einem verlangt wird.

Estava convençuda que tot era massa difícil per ella. A la vida no hi ha classes per a principiants; i sempre et demanen de seguida el més difícil.


El dia de l’aniversari, un dret a l’alegria

Am reichsten an beinah unfaßbaren Erfahrungen waren aber doch die Geburtstage. Man wußte ja schon, daß das Leben sich darin gefiel, keine Unterschiede zu machen; aber zu diesem Tage stand man mit einem Recht auf Freude auf, an dem nicht zu zweifeln war. Wahrscheinlich war das Gefühl dieses Rechts ganz früh in einem ausgebildet worden, zu der Zeit, da man nach allem greift und rein alles bekommt und da man die Dinge, die man gerade festhält, mit unbeirrbarer Einbildungskraft zu der grundfarbigen Intensität des gerade herrschenden Verlangens steigert.

Però els dies d’aniversari eren, de tota manera, els més rics en experiències gairebé inabastables. Esclar, hom ja sabia que la vida no acostumava a fer diferències; però aquest dia hom es llevava amb la consciència d’un dret a l’alegria del que no se’n podia dubtar. És probable que els entiment d’aquest dret s’agués format molt aviat, a l’època en que s’abasta tot, i tot es recull, i s’eleven els objectes que, potser, hom té a les mans, amb una força d’imaginació indesviable fins a la intensitat i color fonamental del que s’anhela.

 

La manera de fer i consumir música

[ esborrany]


improvisar? memoritzar? notació


Bach, copiar partitures Bach componia cantates per ser interpretades diumenge, imaginant veus, harmonies, orquestracions, fa uns tres cents anys

espai per improvisar


Cl`ssica; concerts exhibió, música publciada per tocar a casa


Beethoven, quadern de notes

música absoluta,


SEGLE XX

Avantguarda

enregistraments a disc

jazz: arranjaments i improvisar

hiphop: l’aparell reproductor com a instrument, Dj amb tocadiscos i microfon, samplers


SEGLE XXI

HIP HOP: Els beats i les màquines de ritme: amb ordinador o màquines de ritme es crea un base sobre la qual s’hi afegirà una veu.

    • Mike Will, article Newyorker  un productor de hip hop, un creador de beats per a hiphop, que quan encara no era famós aconseguia vendre tres beats per 500$ . Els seus millors 25 beats.
    • DJ DILLA: Va ser un pioner a crear nous ritmes, But there is indeed a less conceptual, more human reason that we now count J Dilla among the greats and why his drum machine is now on permanent exhibit at the Smithsonian, near Thomas Dorsey’s piano, Louis Armstrong’s trumpet, Chuck Berry’s Cadillac and George Clinton’s Mothership. His harmonies made people weep, and his rhythms made them feel free.
    • La cançó i la lletra: Ester Dean i Stargate, es preparar una base amb una progressió d’acords o un riff, i després Ester Dean es posa davant el mirco i prova improvisar un hook, un vers cantat. S’ajuda d’un seguit d’expressions que ha anat recollint de la premsa o tv, i té desades a la seva blackberry. Així improvisa més que no pas si tingués una lletra totalment acabada. amb els fragments vocals, els productors miren d’estructurar una cançó.

HOLLYWOOD

AUTOMATISMES:  Creació de cançons amb AI,   Boomy partitures en un servidor que s’actualitza a tots els membres de l’orquestra.

Xostakóvitx, Dmitri 1906-1975

Música  |  Compositors i intèrprets


(fonts: vikipèdia, llista d’obres, Grove)

Inicis fins 1926  |    1926 – 1936  | 1936 – 1953  |   1953 – 1962   |   1962 – 1975

Xostakóvitx és un dels músics més importants del segle XX, amb una producció formidable que inclou quinze simfonies, quinze quartets de corda, dues òperes, una opereta, sis concerts, música de cambra, cicles de cançons, música per a piano, cantates, oratoris, amb un inconfusible llenguatge musical, sovint inquietant, sarcàstic i amarg, i sempre vinculat fortament a les circumstàncies que va viure (i que va patir) durant tota la seva vida. Les seves nombroses partitures cinematogràfiques, una extensa música teatral incidental i tres ballets són de qualitat més variable. Després d’un període avantguardista inicial, Xostakóvitx es va adherir al romanticisme musical, en la línia de Mahler. No obstant això, va fer algunes incursions en el terreny de l’atonalitat. La seva música sol incloure contrastos aguts i elements grotescs. Autor prolífic, en tots els gèneres musicals va aportar un llenguatge no solament personal i distintiu, sinó també renovador i brillant com pocs, la qual cosa li ha fet entrar directament en la història de la música.


Inicis fins 1926

En aquests immediats anys prerevolucionaris, Dmitri va créixer en un entorn privilegiat en comparació amb la gran majoria de ciutadans. La família tenia dos cotxes, una datxa, un piano de la marca Diederichs i comptaven amb un tutor alemany, servents i una mainadera. Era un noi tranquil amb afició a la natura i a caminar, va assistir a l’escola comercial privada Maria Xidlovskaia del 1915 al 1919, juntament amb nens de la intel·lectualitat, com els Trotski, Kustódiev, Kàmenev i Kérenski. La mare, Sofia Vassilievna, va descobrir molt aviat les qualitats privilegiades del seu fill per als assumptes musicals, i es convertí ella mateixa en la seva primera professora de piano. Tan aviat com va començar, els seus dots musicals van florir. En un sol mes ja podia tocar peces simples de Mozart i de Haydn. A mitjan agost de 1915, un mes després d’haver començat les lliçons, la mare de Xostakóvitx el va portar a classes de piano amb el professor més important de Petrograd, Ignatiy Glyasser.  Segons sembla, podria tocar tot El clavecí ben temperat.

El 1919 entra al Conservatori dirigit per Alexander Glazunov, que aviat va reconèixer el talent de DX, com a pianista i compositor. Xostakóvitx va ser membre actiu del Cercle de Joves Compositors (1921-1924) i també del Cercle Anna Fogt (1921-1925), dues associacions seguidores de les tendències musicals contemporànies de l’Oest.

Durant els anys posteriors a la Revolució Russa de 1917 fins al final de la Guerra Civil i a la introducció de la Nova Política Econòmica de Lenin el 1921, moltes institucions van quedar sense fons econòmics: el Conservatori no en va ser una excepció i les classes sovint tenien lloc a temperatures gelades. La família de Xostakóvitx, que abans havia estat benestant, també en va patir les conseqüències. El pare de Xostakóvitx va morir de pneumònia el febrer de 1922 i la família va haver de mantenir-se amb la mare mecanografiant i la germana gran donant classes particulars de piano. Sempre va ser un noi malaltís i la primavera de 1923 va desenvolupar tuberculosi i va haver de ser operat dels ganglis limfàtics. Després de completar l’examen final de piano del Conservatori el juny, encara amb el coll embenat, va anar a fer-se cures en un sanatori de Gaspra, a Crimea. Aquest viatge va estimular l’amor pels viatges que va durar la major part de la seva vida (generalment preferia viatjar al sud a la primavera, però passar els mesos d’estiu al nord de Rússia). Allà va conèixer Tatiana Glivenko, filla d’un filòleg de Moscou de qui es va enamorar i amb qui es va escriure gairebé tota la vida.


(1)  1926-1936

La primera simfonia és el treball de graduació i va tenir un gran èxit. La dècada següent a la seva graduació va ser triomfant. El jove Xostakóvitx es va convertir ràpidament en un dels compositors mascota del règim comunista, rebent encàrrecs per a partitures de cinema, música incidental i ballets.

El 1927 va ser un any ple d’esdeveniments per al compositor. Xostakóvitx va tenir una trobada amb Prokófiev, que realitzava la primera de moltes visites a Rússia abans del seu retorn definitiu nou anys després. Xostakóvitx va tocar la seva Primera Sonata per a piano recentment acabada, que va ser una de les poques obres de la generació més jove de compositors soviètics que va impressionar Prokófiev. Després d’aquesta visita, i amb l’encoratjament de Iavorski, Xostakóvitx va produir el seu encara més extrem Aforismes op.13, una sèrie de peces de gènere perversament maltractades que semblen intents d’escandalitzar els sarcasmes de Prokofiev.[2]

A la primavera va començar una llarga amistat amb el musicòleg Ivan Sol·lertinski, que seria el seu millor amic fins a la seva mort el 1944.[16] Les visions contundents de Sol·lertinski sobre la tradició simfònica van ser factors vitals en el desenvolupament de Xostakóvitx amb el neoclassicisme germànic postmahlerià de Hindemith i Krenek.[2] Amb l’ànim de Sol·lertinski, va fer un estudi profund de la música de Mahler i, en fer-ho, va descobrir l’afinitat del compositor més important de la seva carrera, que tindria una gran influència en la seva música a partir de la Quarta Simfonia.

L’estiu del 1927, Xostakóvitx s’allotjava a Dietskoïe Selo quan va conèixer a Nina Varzar, una pianista amb talent, però també estudiant de matemàtiques i física a qui, de forma similar a Xostakóvitx, li agradava l’esport, en particular el patinatge sobre gel i l’escalada alpina. Es van casar el 1932, «sense dir ni una paraula a ningú».

L’ôpera “El nas” sobre l’obra de Gógol és qualificada de formalista, que tant podia significar que era un conservador acadèmic rutinari de la música burgesa, com un radical que utilitzava recursos formals i avantguardistes. En qualsevol cas, el terme equivalia a una acusació d’incomprensible pel “poble” per estar ideològicament mal pensada, segons el criteri del Partit Comunista liderat per Stalin. Després de superar l’examen obligatori d’ideologia marxista, Xostakóvitx va continuar el postgrau al Conservatori fins a l’1 de gener de 1930, i complint els requisits dels estudiants va presentar com a treball final la Tercera Simfonia, subtitulada El primer de maig, composta a mitjans de 1929.

Públicament va criticar la música occidental i el jazz. Però quna va semblar que afluixava el control va escriure la primera jazz Suite.

Durant aquest temps es va dedicar intensament a compondre l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk, que es va estrenar el 1934 i va tenir un èxit immediat, encara que després va ser prohibida en el seu país durant vint-i-sis anys, uns personatges mesquins i sense escrúpols en un fosc lloc de la Rússia més profunda, on tot és fàstic i sexualitat reprimida. El resultat és una obra que reivindica la llibertat sexual mentre les instàncies oficials tractaven el sexe com una cosa exclusivament orientada a la fecunditat.

El 1936 va acabar-se-li la tranquil·litat. El 26 de gener, Stalin i un grup d’oficials del Partit van assistir a la representació de la nova producció del teatre Bolxoi de Lady Macbeth, i el resultat va ser un article condemnatori que va aparèixer a la revista comunista Pravda el 28 de gener, amb un famós article titulat Caos en comptes de música. L’article criticava durament a Xostakóvitx per la confusió de la seva música, en lloc de promoure la música natural i humana, i li deixava ben clar quines serien les conseqüències si no corregia els seus errors.

Orquestra

Òpera

    • Op. 15: The Nose, satirical opera in three acts (and an epilogue) after Gogol (1927–1928); also a suite for orchestra (see Op. 15a)
    • Op. 29: Lady Macbeth of the Mtsensk District, opera in four acts after Leskov (1930–1934); later revised as Katerina Ismailova (see Op. 114); also a suite for orchestra (see Op. 29a)

Cambra

    • Two Pieces for string quartet (1931) (arranged from Lady Macbeth of the Mtsensk District and from The Golden Age)
    • Op. 8: Piano Trio No. 1 in C minor (1923)
    • Op. 9: Three Pieces, for cello and piano (1923–1924, lost; a fourth piece may have been destroyed by the composer)
    • Op. 11: Two Pieces, for string octet (1924–1925)[3]
    • Op. 33 [sic]: Impromptu (Экспромт), for viola and piano (1931)[4]
    • Op. 40: Cello Sonata in D minor (1934)
    • Op. 40a: Moderato, for cello and piano (1934)

Piano

    • Op. 2: Eight Preludes (1919–1920)
    • Minuet, Prelude, and Intermezzo (1917 or 1919–1920)
    • Murzilka (1920)
    • Op. 5: Three Fantastic Dances (1922)
    • Op. 6: Suite in F minor for two pianos (1922)
    • Op. 12: Sonata No. 1 (1926)
    • Op. 13: Aphorisms (1927)
    • Op. 34: 24 Preludes (1932–1933)

(2) 1936 – 1953

Després de la crítica i l’amenaça, en una època de purgues i execucions, mira de fer obres més accessibles amb les simfonies mentre que amb la música de cambra pot experimentar més lliurement. El treball més significatiu d’aquesta època va ser la Sisena Simfonia, composta entre l’abril i l’octubre de 1939. En aparença semblava que a Xostakóvitx li començaven a anar bé les coses. El Quintet per a piano i corda, per la seva bellesa, impecable factura i força expositiva, va obtenir un gran èxit des del dia de la seva estrena, rebent el 1941 ni més ni menys que el Premi Stalin, a més d’haver estat guardonat amb l’Ordre de la Bandera Roja.
Esclata la guerra i pateix el setge de Leningrad que inspirarà la setena simfonia. Es trasllada a Moscú. Dóna classes per tenir ingressos. 8a simfonia fosca, com un memorial, la novena no és el cant a la victòria que esperava el règim.
El 1948 torna la repressió a les arts, la música havia de ser quelcom que un obrer pogués xiular anant a la fàbrica. Va haver de deixar de donar classes.  El 1951 el compositor es va convertir en diputat del Soviet Suprem.

Simfonies

    • Simfonia núm. 4, op 43, 1936
    • Simfonia núm. 5, op 47, 1937 “la resposta pràctica i creativa d’un artista soviètic cap a una crítica justa”
    • Simfonia núm. 6, op 54, 1939
    • Simfonia núm. 7, op 60, 1941 Leningrad
    • Simfonia núm. 8, op 65, 1943
    • Simfonia núm. 9, op 70, 1945 ( s’esperava una simfonia monumental per celebrar el final de la guerra però va escriure una peça més lleugera i íntima,
    • Op. 77: Violin Concerto No. 1 in A minor (1947–1948, originally published as Op. 99; tocava simfonies de Haydn amb Kabalevsky)
    • Op. 50a: Suite from The Maxim Trilogy for chorus and orchestra (1938)
    • Suite for Jazz Orchestra No. 2 (3 movements) (1938) [amb sentit de l’humor, es confon amb suite per varietats de 1956)
    • Op. 64a: Suite from Zoya, for chorus and orchestra (1944, arranged by Levon Atovmyan), Op. 75a: Suite from The Young Guard (1951, arranged by Levon Atovmyan), Op. 76a: Suite from Pirogov, for orchestra (1947, arranged by Levon Atovmyan), Op. 78a: Suite from Michurin, for chorus and orchestra (1964, arranged by Levon Atovmyan), Op. 80a: Suite from Meeting on the Elbe, for voices and orchestra (1948), Op. 82a: Suite from The Fall of Berlin, for chorus and orchestra (1949, arranged by Levon Atovmyan), Ballet Suite No. 1, for orchestra (1949, arranged by Levon Atovmyan), Ballet Suite No. 2, for orchestra (1951, arranged by Levon Atovmyan), Ballet Suite No. 3, for orchestra (1953, arranged by Levon Atovmyan), Ballet Suite No. 4, for orchestra (1953, arranged by Levon Atovmyan)

Cambra

Piano


(3) 1953 – 1962

El 1953 va morir Stalin i la figura de X es rehabilita. Es casa per segona vegada però es divorcia als tres anys. Rep premis a la URSS i a l’estranger. El 1958 apareixen símptomes de poliomelitis. Cedeix a la pressió d’afiliar-se al partit comunista. A canvi, pot programar obres que estaven prohibides. Es casa per tercer cop.

Orquestra

  • Simfonia núm. 10, op 93, 1953 [una peça fosca, que alguns interpreten com una crítica a l’època de Stalin]
  • Simfonia núm. 11, op 103, 1957 [40 aniversari de la revolució d’octubre, Rússia, un poble que ha patit massa]
  • Simfonia núm. 12, op 112, 1961 [ dedicada a Lenin ]
  • Simfonia núm. 13, op 113, 1962 [massacre dels nazis a Babi lar]
  • Op. 102: Piano Concerto No. 2 in F major (1957) [ una peça alegre, diferent]
  • Op. 107: Cello Concerto No. 1 in E major (1959) [ dedicat a Rostropovitch que se’l va aprendre de memòria en quatre dies]

Cambra

  • Op. 94: Concertino in A minor for two pianos (1953)
  • Tarantella for two pianos (1954)
  • Variations VIII, IX, and XI for the Eleven Variations on a Theme by Glinka (1957)

(4) 1963 – 1975

Amb la salut cada cop més feble, la poliomelitis li debilita les mans. La majoria dels seus últims treballs –la Catorzena i Quinzena simfonies, i els últims quartets– són foscos i introspectius. Van atraure moltes crítiques favorables d’Occident. Gràcies a grans solistes com Mstislav Rostropóvitx, David Óistrakh, Sviatoslav Richter i directors com ara Ievgueni Mravinski i Kiril Kondraixin, les seves obres s’interpretaven i es gravaven cada vegada amb més freqüència. Mor el 1975 de càncer de pulmó.

Orquestra

    • Simfonia núm. 14, op 135, 1969 . onze escenes de poemes vinculats a quatre autors, Lorca, Apollinaire, Küchelbecker i Rilke, que tracten la idea de la mort
      • Adagio. “De profundis” (Federico García Lorca)
      • Allegretto. “Malagueña” (Federico García Lorca)
      • Allegro molto. “Loreley” (Guillaume Apollinaire)
      • Adagio. “Le Suicidé” (Guillaume Apollinaire)
      • Allegretto. “Les Attentives I” (On watch) (Guillaume Apollinaire)
      • Adagio. “Les Attentives II” (Madam, look!) (Guillaume Apollinaire)
      • Adagio. “À la Santé” (Guillaume Apollinaire)
      • Allegro. “Réponse des Cosaques Zaporogues au Sultan de Constantinople” (Guillaume Apollinaire)
      • Andante. “O, Del’vig, Del’vig!” (Wilhelm Küchelbecker)
      • Largo. “Der Tod des Dichters” (Rainer Maria Rilke)
      • Moderato. “Schlußstück” (Rainer Maria Rilke)
    • Simfonia núm. 15, op 141, 1971 (autobiogràfica: infantesa, fosca, ironia, final)
    • Op. 126: Cello Concerto No. 2 in G major (1966)
    • Op. 129: Violin Concerto No. 2 in C minor (1967)
    • Suite for Variety Orchestra (8 movements) (post-1956), [abans confosa amb la Suite per jazz orquestra no.2] [amb sentit de l’humor]
    • Op. 85a: Suite from Belinsky, for chorus and orchestra (1960, arranged by Levon Atovmyan), Op. 89a: Suite from The Unforgettable Year 1919, for orchestra (1953, arranged by Levon Atovmyan), Op. 97a: Suite from The Gadfly, for orchestra (1955, arranged by Levon Atovmyan), Op. 99a: Suite from The First Echelon, for chorus and orchestra (1956), Op. 111a: Suite from Five Days, Five Nights, for orchestra (1961), Op. 114a: Suite of Five Fragments from the opera Katarina Izmailova, for orchestra (1963), Op. 116a: Suite from Hamlet, for orchestra (1964, arranged by Levon Atovmyan), Op. 120a: Suite from A Year Is Like a Lifetime, for orchestra (1965)

Cambra

 

Viure altres emocions

Psicologia Afectivitat, emocions, sentimentsl’experiència afectiva     Un museu de les emocions

Experiències   Empatia   Ficció i catarsi    Actriu/actor    Imaginari

La vida que portem, amb les circumstàncies que ens toquen i les decisions que prenem, ens fan passar per un seguit d’emocions. Com podem experimentar-ne d’altres? Aquí no es tracta de canviar les emocions a partir d’una teràpia o un canvi de vida,, sinó de poder “tastar-ne” d’altres.


Experiències

Volem una vida més emocionant, menys avorrida, i més agradable. Per això busquem experiències satisfactòries ( Plaer, motivació, sentit de la vida). [una sala amb entrades a restaurant, wellness i spa, i sortides a viatges i esports d’aventura].

A finals del segle XX es començà a posar l’accent en l’experiència més que en l’objecte a posseir. El 1998 Joseph Pine i James Gilmore van publicar “Welcome to the Experience Economy.” a la Harvard Business Review aassenyalant que la satisfacció dels consumidors vindria, no tant de la posessió d’objectes, com d’experiències. [Igual que abans mostràvem amb orgull els objectes que posseïem, ara exhibim a les xarxes socials les experiències que tenim, els llocs instagram, els plats que mengem].

  • Parcs d’atraccions com Disney.
  • Les botigues i superfícies (Apple, Westfield Glòries), es redissenyen per fer passar una estona agradable i no simplement per arribar al producte. Starbucks. [les noves oficines de Caixabank].
  • Turisme, viatges d’aventura.
  • Retirs de wellness, massatges, meditació, ioga
  • Moviment: Esports (runner’s high), córrer, excursió, ballar
  • Excitació: esports de risc, Escape rooms, parcs d’atraccions. Esportec
  • Experiències agradables i descobriment: menús de degustació. Restaurant Disfrutar
  • Comunitat, estímuls socials: àpats amb família i amics, concerts, raves
  • Escoltar música, contemplació de l’art o la natura


Empatia

Un dels  aspectes i funcions de les emocions és el seu component expressiu,  que els altres s’informin del nostre estat emocional i saber llegir el dels altres. Les neurones mirall (cervell i xarxa neuronal) serien la base per replicar en nosaltres les mateixes sensacions que estaria patint la persona o animal que observem.
Trobar-nos en companyia de qui riu o plora ens fa sentir quelcom semblant. És el que diu la cançó When you’re smiling. [sales on hi ha un grup de gent plorant, o rient, o enfadats]

Tristesa,(Bill Viola)

Riure Ira fans futbol


Ficció

[la capacitat d’imaginar i la capacitat d’empatia permet viure les emocions dels personatges. Podem fer-ho somiant desperts i posant-nos a nosaltres mateixos en determinades situacions (salvem algú d’un incendi, clavem una pallissa a un indesitjable, triomfem en un debat). Podem fer-ho en la lectura, el teatre o el cinema.

Els diferents gèneres donaran lloc a diferents emocions, el desig en l’eròtic o pornogràfic, la ira-veure una injustícia que reclama càstig; por, fàstic, sorpresa en les de terror, excitació en les d’acció o policíaques, tristesa i tendresa en els drames, amor en les romàntiques. (Emocions a la literatura, cinema, música i dansaLiteratura  Gèneres a ficció i cinema  Música   Dansa)

A la Poètica, Aristòtil considera la catarsi (del grec κάθαρσις, katharsis, purificació, neteja) per referir-se a la descàrrega d’emocions, sobretot, compassió i por, a través del drama. L’espectacle (tragèdia) ha de produir en els espectadors sensacions de compassió i terror, que els purifiqui d’aquestes emocions, a fi que surtin del teatre sentint-se nets i elevats, amb una alta comprensió dels camins de les persones i dels déus.


Actriu/actor

[L’empatia i la ficció ens aporten emocions diferents de les situacions que estem vivint. El treball d’un actor el trasllada a una vida de ficció. Sentirà les emnocions del personatge? Ha d’evocar emocions semblants per tal de representar-lo bé?]

Having fun, Mr. Logan?
I couldn't sleep.
That stuff help any?
It makes the night go faster.
What's keeping you awake?
Dreams.
Bad dreams.
Yeah, I get 'em sometimes, too.
Here, this'll chase 'em away.
I tried that. Didn't seem to help me any.
How many men have you forgotten?
As many women as you've remembered.
Don't go away.
I haven't moved.
Tell me something nice.
Sure. What d'you want to hear?
Lie to me.
Tell me all these years
you've waited. Tell me.
All these years I've waited.
Tell me you'd have died
if I hadn't come back.
I would have died if you hadn't come back.
Tell me you still love me like I love you.
I still love you like you love me.
Thanks.
Thanks a lot.
Stop feeling so sorry for yourself.
You think you had it rough.
I didn't find this place, I had to build it.

Shakespeare hauria dit que els actors sí que han de sentir les emocions. Diderot hauria raonat que si actuen tal com senten en aquell moment, són irregulars. (article New Yorker sobre el “Mètode”, notes de 2022.

El mètode Stanislavski, demana als actors que recuperin experiències i sentiments propis per aportar autenticitat al personatge. L’actor se situaria en un estat emocional similar al del personatge. I això una vegada i altra, a totes les representacions, afegiria Tommaso Salvini. Als assaigs, els actors han de mirar de respondre a estímuls sensorials que provoquin la resposta emocional subconscient. El que proposa Stanislavski és que els actors deixessin d’actuar per al públic i interaccionin amb els altres personatges com si fos real.  Han de sentir els motius que els impulsen a actuar com ho fan. Si beuen un verí o disparen una pistola, han de creure que és real.

El Method acting formulat  per Lee Strasberg és un conjunt de tècniques per fer que l’actor es “posi en la pell del personatge. Està basat en el mètode de Stanislavski i com ell insisteix que els actors han de trobar sentiments similars en les seves pròpies experiències, quan haurien sentit dolor, frustració. Si el seu pare els va deixar, o la seva mare va morir jove. “Don’t deny your emotions, be proud of them,” els deia Strasberg. Stella Adler discrepava i, tornant a Stanislavski, deia que amb la imaginació n’hi havia prou, que no calia furgar en el passat. [hi ha com una tendència freudiana malsana a voler trobar traumes en tothom]. Strasberg maltractava psicològicament els estudiants.. Elia Kazan ho va adoptar amb gran èxit. Actors com Marlon Brando, Marilyn Monroe,James Dean, Montgomery Clift, Sidney Poitier, Paul Newman, Warren Beatty, Anne Bancroft, Lee Remick, Julie Harris, Eva Marie Saint el van seguir. (Butler explica una anècdota que sobre un actor del mètode i el director George Abbott, que feia musicals com “The Pajama Game” i “Damn Yankees.” Abbott li diu que travessi l’escenari i l’actor li demana “però quina és la meva motivació?” i Abbot diu “your job”.

Actriu mostrant 30 emocions

Màscares gregues

Màscares teatre Noh


Imaginari

Penfield Mood Organ  P.K.Dick, un aparell on marquem una determinada emissora que ens farà sentir un estat d’ànim.

Pastilles  Eufòria i alleujament: Oxycodona / cannabis, fentanyl, heroïna, opi, morfina. Estimulants: Adderall, amfetamines / MDMA, cocaïna. Antidepressius i ansietat: Prozac, Xanax. Somnífers: Diazepan, Lorazepam.
[Només que poguéssim tastar-les amb un marge de seguretat, com Ulisses i les sirenes. Experiències d’Oliver Sacks].
La metàfora de les pastilles de matrix: la vermella, que ens farà despertar a la realitat desagradable, o la blava, que ens deixa continuar amb l’experiència anestesiada:

Habitacions i geografia emocional. Seguint la instal·lació de Jaume Plensa, podem imaginar unes portes que ens condueixen a cambres on el nostre estat emocional canviarà cap a la ira, la tristesa, o l’eufòria. Amb la metàfora de la geografia emocional podem fer un recorregut

Eriçó

Erinaceus europaeus, Eriçó comú

N’havíem tingut un a Castellar, que havia recollit al seu jardí un company de feina. Li dèiem “Raspall”, i a vegades li rascàvem la panxa. Un dia se’ns va escapar i vam comprar-ne una parella. Al cap d’uns mesos van agafar una malaltia i es van morir.

És remarcable que almenys dos poetes anglesos fan sortir l’eriçó com a animal vulnerable:

Thomas Hardy, Afterwards

Philip Larkin. The Mower

 

 

Rilke, Rainer Maria. 1875-1926

Obres


1875. Neix el 4 de desembre a Praga.
1885. Separació dels pares.
1886-1891. Militär-Oberrealschule a St Pölten. Hi estarà fins a 1891.
1894. Publica Leben und Lieder (Vida i cançons).

UNIVERSITAT
1895. Universitat de Praga: història de l’art, filosofia i literatura.
1896. Universitat de Múnich: història de l’art. Aquí coneix Lou Andreas-Salomé, filla d’un general rus. “Rilke adquireix, des del primer moment, dues grans seguretats: la seguretat en si mateix com a home –se li ha lliurat una dona madura que havia refusat Nietzsche- i la seguretat en si mateix com a poeta”. Fins al 1900, viuen prop i fan viatges junts. Un a Rússia, i fins i tot escriurà catorze poemes en rus. ” Empès per Lou, contacta amb el psicoanalista Viktor von Gebsattel, però li escriu: “Tal volta siguin exagerades les reserves que li vaig manifestar recentment (respecte a la psicoanàlisi), però en la mesura que em conec estic segur que si m’expulsen els dimonis, també els meus àngels passarien (diguem) un petit ensurt i, comprengui-ho, això justament és el que no pot passar.”
1898. Escriu les Visions de Crist.
1899. StundenBuch. El filòsof Georg Simmel va dir que en El llibre de les Hores “hi ha un panteisme invertit: no és que totes coses siguin Déu, és que Déu és totes les coses.”
1901. Es casa, l’abril, amb l’escultora Clara Westhoff

PARIS
1902. Secretari de Rodin. Al cap de poc més de mig any el treu fora, perquè tot el temps viatjava, i aprofitava remetents per a coses seves. A més, va rebre una ajuda oficial (a part d’alguns mecenatges que tenia).
1902 Buch der Bilder
1902-1908. Briefe an einen jungen Dichter
1906. Neue Gedichte on canta les coses. “els homes em són més llunyans que les coses” “Quin amor he sentit jo per les coses!” “tinc la felicitat singular d’haver viscut a través de les coses”.
1907. Coneix el filòsof austríac Rudolf Kassner, i comencen una intensa i llarga amistat (la 8ª. Elegia serà dedicada a Kassner). El 1911 coincideixen en una estada a Duino, i la princesa Maria diu: “A Rilke el feia especialment feliç la presència de Kassner.”
1903-1909 Viatges a Itàlia, Alemanya [ de què vivia?]. Fa recitals dels seus poemes. A Viena obté un gran èxit.
1908 de maig a agost, París. “El poeta no va només al Jardin des Plantes per veure els animals i les flors. També va a l’Institut Mèdico-Legal a veure els cadàvers. I d’aquesta observació sorgeix el poema “Rentat de cadàver”.” 189
En una carta de 4 de setembre de 1908 a Clara diu: “He estat enviat no per proclamar el diví, sinó per estar entre les coses humanes, veure-ho tot i no refusar res, ni una sola d’aquestes mil transformacions en què l’absolut es disfressa, s’envileix i s’oculta. Som com un home que recull herbes medicinals, que sembla ocupat en coses menudes, mentre els arbres s’alcen al seu voltant, orant. Però arribarà el dia en què jo prepari la infusió. I un altre en què m’alci amb ella, amb aqueixa infusió en què està destil·lat i combinat tot, fins i tot els elements més verinosos i mortífers, pel poder que tenen, i ascendiré amb ella cap a Déu per tal que apagui la seva set, i senti la seva pròpia glòria bolcar-se per les seves venes.
1910 Quaderns de Malte (mig autobiogràfics).

DUINO i WWI
1911-1919
“Rilke rep una carta de la princesa Maria von Thurn und Taxis, en què expressa el seu desig de conèixer-lo –“si és que puc considerar desconegut el poeta l’obra del qual admiro tant”, diu- i el cita al seu hotel: el Liverpool, el dilluns 13 de desembre de 1909, a les dotze del migdia. Hi serà també a prendre el té –afegeix la carta- la comtessa Ana de Noailles, que desitja igualment conèixer-lo.” En una carta a Maria von Thurn de 1913 diu: “Tot amor és per a mi una fatiga, treball, surmenage; només amb Déu tinc una certa lleugeresa, ja que estimar Déu significa entrar, anar, quedar-se, descansar i estar per tot arreu en l’amor de Déu” .
1911 Duino. Rilke arriba a Duino el 22 d’octubre de 1911. Els vespres un Quartet toca Beethoven i Mozart… bona companyia… flors arreu… Un migdia de gener, baixant sol cap a la platja, amb el cant d’un rossinyol… va sentir una veu que deia:
“Qui, doncs, si jo cridés, em sentiria d’entre els ordes dels àngels?”
El mateix vespre va acabar la primera Elegia. El febrer escriu la Segona i comença la Tercera, la Sisena, la Novena i la Desena.
Ha d’esperar el 1913 a París, per acabar la Tercera. I el 1915, a Munich, en plena guerra, sorgeix la Quarta. I seguiran sis anys de silenci. Els escrits sobre la seva obra i les traduccions no les llegeix; els que li envien els reenvia directament a Clara. No li agrada tampoc que musiquin poemes seus. Entre els que l’ajudaren hi va haver Ludwig Wittgenstein, que havia rebut una herència; Rilke li envià una carta i poemes manuscrits, entre els quals les dues primeres elegies; no s’arribaren a conèixer.
1912 Ronda
1913-14 poemes a la nit. 1913 Marienleben, que serien musicats per Hindemith
1915 “Coneix a Hölderlin a través de Hellingrath”
1915 Tot el que tenia a París –quadres, llibres, dibuixos de Rodin, cartes, manuscrits- tot fou embargat i venut.
1916 WWI és cridat a files, i per intervenció de la princesa Maria, enviat a la reserva, amb feines de matins. Fins a la creació de Txecoslovàquia, no tindrà passaport, per això resta a Alemanya. Alguns dies de passió amb Claire Studer.
1918 Revolució de novembre

SUÏSSA
1919 s’instal·la al castell Berg, a Suïssa. Allà traduirà El cementiri marí de Valéry, i escriu a Baladine: “L’he feta de pressa, i sentint la mateixa atracció feliç que sent quan em llenço als teus braços”. 359
1920, passejant-se amb Baladine per la vall suïssa del Ròdan, veu una torre, Muzot, se n’enamora i s’hi instal·la. Un empresari, Werner Reinhart el lloga i l’arregla i després el compra perquè Rilke l’habiti. Baladine li troba una jove, Frieda, i la instrueix: poc menjar i vegetarià, cura total dels rosers, i silenci rigorós, i que no s’espanti pels crits del poeta; Rilke l’anomena el follet, per la seva discreció. “Els àngels transiten pels dos móns, però Orfeu és el centre de l’únic món, la dualitat del qual ell ha destruït. Orfeu elimina totes les barreres, tota distinció, separació o fraccionament de la realitat. […] Unifica, simplement; o, més exactament, acredita la unitat. La seva figura ens fa veure que el món visible es completa amb el món invisible. Ens permet “assolir la màxima consciència del nostre existir, que resideix en ambdós dominis il·limitats i es nodreix inesgotablement d’ambdós. […] I si els àngels són “terribles” Orfeu és jubilós, canta, ensalça el caràcter positiu de l’existència, lloa. És l’inventor de la música, de la poesia, del cant –paraula i melodia junts-.”
Als seus darrers quaderns va escriure poemes d’un vers, com aquest “Enamorat del futur, contemplo el cel”.
1922 Escriu els 25 sonets a Orfeu i acaba les elegies de Duino.
1926 Mor de leucèmia. Enterrat a Raron

Wera Ocukama Knoop, la jove ballarina que va inspirar els sonets a Orfeu

El seu epitafi són aquests versos seus:
“Rosa, contradicció pura, plaer
de no ser somni de ningú sota tantes
parpelles”

Magpoesia

 

La història que he explorat

[ esborrany]  [afegir els enllaços a blocs història] [ afegir religions i potser fotos? cristianisme romànic catalunya, iona a escòcia, Jerusalem, fotos d’esglésies marginals a bcn ny baptist / tunísia istambul egipte uzbekistan / budisme tibet tailàndia / hinduisme índia / xina confuci
Viatges per  per tipus,   cultura de cada àrea

El que m’ha quedat de cada civilització.


Museus

British museum Londres. MET NYC. Kelvingrove Glasgow. El Musée d’etnographie de Ginebra. El Museu etnològic i de cultures del món, El Museu d’història de Catalunya , el Museu d’història de la ciutat , el museu arqueològic a Barcelona.
El Victoria&Albert museum, el Museum der Dinge , el Museu Frederic Marés, o el Museu del disseny proposen explicar al vida a través dels objectes.


Prehistòria i Societats de pastors


Antiguitat Occidental

Egipte 2003  Egipte
Israel 2019
Grècia arcaica Micenes, Grècia clàssica Súnion, Delfos, Epidaure, Atenes.  2005  Delfos i Peloponès, Hydra i Atenes. 2HEG0 Grècia Micènica t1: -2000 t2:-800. 2HEG1 Grècia Arcaica t1:-800 t2: -500. 2HEG2 Grècia Clàssica t1:-500 t2: -330. 2HEG3 Grècia Hel·lenística t1:-330 t2: -146.
Roma: 2023  Betulo 2022: Tarraco  |   Roma
2023 Uzbekistan: Tashkent, Khiva, Bukhara, Samarcanda, Menjar 2018: Pompeii, 2015: Jordània Roma Amman, Nabateus a Petra.
Antiguitat oriental:
Xina Qin, guerrers de Xian 2005  Beijing i Xian, 2HAX0 Xina Shang, Chou -1700 -221. 2HAX1 Xina Qin Han -221 220. 2HAX2 Xina Tres Regnes i Sui 220 618.
2005 : Beijing i Xian, Tibet, Sichuan, Guilin i HongKong.

cultures americanes 2016 Chile, 2009 Perú / vida pastors Llamas illes flotants 2009: Perú: Incas :Nazca, Cuzco   |   Camino del Inca. Vida dels quechuas Canyó de Colca, Llac Titicaca  |


Medieval

Els pobles de les estepes: 2022: Uzbekistan: Tashkent, Khiva, Bukhara, Samarcanda. 2010: Mongòlia   3ERM1  Khanat Horda d’or 3AXM1 Imperi mongol

Romànic vall de Bohí, 2013 romànic a Milà, Pisa
Índia 3AI02 Sulltanat de Delhi, temples Jain a Jaisalmer [hindús], Mehrangar Jodhpur. 2007

Civilització Khmer Angkor Wat 2014 Tailàndia Cambodja (Tailàndia 3ASX1 Indoxina 500 1500)

Japó Clàssic i feudal. 2006. 3AJ01 Japó Clàssic, Asuka, Nara, Heian 538 1185. 3AJ02 Japó Feudal 1185 1600


Moderna

Història Moderna, renaixement [separar per cultures]

Imperi otomà: 2001  Turquia:   Istanbul  i Capadòcia

Índia, imperi del gran mogol, 4AI01, Agra Taj Mahal, Jantar Mantar. (2007)

4AJ01 Japó Edo 1600 1868 (2006)

Xina postclàssica i moderna: 3AX01 Xina Tang 618 960. 3AX02 Xina Song 960 1280. 3AX03 Xina Yuan 1280 1368. 3AX04 Xina Ming 1368 1644. 4AX01 Xina Qing 1644 1912
2005  Xina : Beijing i Xian, Tibet, Sichuan, Guilin i HongKong.

Anglaterra dels Orange i Hannover: 2018  els jardins anglesos , Catedrals

Renaixement: Florencia [ venècia]
Barroc: 2022 Roma

Rússia imperial: 4R001, 4R002
2010Moscow, Sant Petersburg


Contemporània 1 1800- 1915

Japó 5AJ01 Taisho, Showa, WII 1868-1952. 5AJ02 Recuperació, miracle econòmic, deflació 1953-2020. (2006)

Xina 5AX01 Revolució Xinesa 1912-1945. 5AX02La Xina de Mao 1945-1976. 5AX03 Den Xiao Ping i Revolució econòmica 1976-2020
2005 Xina : Beijing i Xian, Tibet, Sichuan, Guilin i HongKong.


Contemporània 2 1915 – 1989

Nazisme, WWII, Shoah WWII 1939-1945

2021 . Munic  Museu nazisme. 2019 Israel: Galilea, Judea museu Yad Vashem. la WWII camps de concentració (danubi), Auschwitz, Treblinka. 2017 Gran   Polska, Césko, Österreich Camps de concentració de Treblinka i Auschwitz.   2015: Budapest sabates al Danubi. 2004. Matthausen.

Comunisme

5R002 Unió soviètica 1917-1989. 5ERP2 Pacte de Varsòvia 1945-1989.
2017 Gran Tour: Suomi, Eesti, Latvija, Lituània   |   Polska, Césko, Österreich  Escultures comunistes, base de míssils a Simatai. 2015: Budapest  presó comunista. Parc d’escultures. 2010: Transmongolià: Moscow tomba de Lenin

5AXS2 2015 Gran Tour Guerra freda 1945-1975 els Khmer rouge a Cambojda (2014 Tailàndia Cambodja )

 


Contemporània 3 1989

[adult i filles] [ l’esperança de la fi de la guerra freda, crisi econòmica 2008, més desigualtats


Religions

Cristianisme:

Judaisme: 2019: Israel: Galilea, Judea  (2015, 2019 Budapest )

Islam: Cordoba, Sevilla, Granada, Tunísia, Turquia, Egipte, 2015: Jordània

Budisme: Japó Shinto, Zen 2006, Xina 2014 Tailàndia Cambodja2010: Beijing, Mongòlia

Hinduisme: índia (2007)

Confuci Taoisme: temples xinesos a Vietnam ( 2014 Tailàndia Cambodja )

 

 

 

2013 Església Lalibela s12-s13 3FS01
2014 Cambodja imperi Khmer, s12 Angkor Wat budista 3ASX1 / El terror genocidi Khmer museu a Pom Penh

 

museu Ha Catalunya
museu d’història de la ciutat

museus de les cultures del món a bcn https://www.barcelona.cat/museu-etnologic-culturesmon/ , Musee Ethnographie Geneve https://www.ville-ge.ch/meg/ museu britànic https://www.britishmuseum.org/

Munic centre nazional sozialismus
Camps de concentració de Treblinka iAuschwitz [ Polònia ]

 

 


LA MEVA història

per cada civilització o cultura, què n’he conegut? què n’he fet meu? què m’agrada de cla cultura britànica, de la francesa ..

EL “meumón” de la cultura britànica:
La música de Byrd, Purcell, els madrigals de Morley i els cançons de Dowland. Els Beatles i els Rollings
Els dibuixos de Holbein, les escultures de Henry Moore, els prerafaelites, Turner
Shakespeare, Jerome K Jerome, Conan Doyle, Aleander McCall Smith, PD James
Hume, Newton, Darwin
Els museus que ma’cullen
Les cases de maó i els squares
Afternoon tea, english breakfast, fish’nchips, steak pie, ale
èpoques fortes: Elizabeth, segle XIX
posts per separat i tag british, crear pàgina amb query per tag per

Camí del saber, història de la història (Herodot, Tucidides) : Sobre la història | Com fer el museu:  conferència un museu sobre la història |

Els museus reals: British: La il·lustració, col·leccionar el món. Viure i morir || Àfrica, Egipte, Assíria, Grècia i Roma antigues || Àsia, Japó || Orient Mitjà (Iran, Aràbia, Mesopotàmia, anatòlia) || Europa Medieval  // la meitat del Louvre  // museu de Geneve, museu de les cultures del món, museu arqueologia. Museu etnològic i de les cultures del món]

 

 

 


viatges virtuals

càmeres arreu del món

viatges en el temps, pelis:

contemplar i xarfardejar:

càmeres arreu del món

“viatges en el temps” pelis


 

Melanconia

[ IEA esborrany per a un identificador d’estats d’ànim] 411 Fenomenologia  |  411 Emocions (6 bàsiques) | 411 Sentiments  (fatiga, alegria)  | Sentiments Tristesa 


IEC: Tristesa vaga, ombrívola i duradora. Patir de malenconia. Ple de malenconia.

El gravat Melencolia-I de Dürer que m’acompanya des de 1984 i l’estudi iconogràfic, de Klibansky, Pnaofsky i Saxl.  Saturn i la melancolia: Teofrast, el probable autor de Problemata XXX.1 (durant un temps atribuït a Aristòtil)  va formular una teoria sobre el geni en afirmar que la bilis negra tindria la propietat d’amplificar les facultats o les emocions, ja que es pot tornar o molt freda o molt calenta. Freda produiria un estat de torpor, mentre que calenta ens duria a l’èxtasi i, en excés, a la bogeria: nullum magnum ingenium sine mixtura dementiae.

Burton, Anatomy of Melancholy, la cura, Love and religious melancholy. Cites

La malenconia


Especulo que la melanconia forma part de la condició humana en tant que tenim capacitat d’imaginar i recordar. Així, podem imaginar un món millor, una vida en la que les coses ens haguessin anat millor i, fonamentalment, que nosaltres fossim millors. Podem recordar un passat on teníem expectatives que no s’han complert. Ens adonem que el bell és rar i efímer.

Això és dolorós i per escapar-ne ens podem centrar en el present, tal com proposa Eckart Tolle. Si bé la incapacitat d’absorbir l’experiència del present, pel fet d’estar ancorats en el passat, o allienats per unes il·lusions que mai no arriben, la proposta de Tolle és una renúncia a la condició humana. Hem de saber viure-ho tot, passat, present i futur.

Per això el Nadal és una barreja d’alegria i retrobada i de nostàlgia. Nostalgia pel que va ser, els Nadals de la infantesa, i ja no tornarà, i fins i tot el record s’esborra. Nostàlgia pels futurs que havíem somniat i ja no seran.

Sapiguem valorar el que hem viscut, perdonar-nos els errors, valorar el futur diferent que s’ha esdevingut i il·lusionar-nos pels que encara ens queden.

Tal diu com Burton, Sperate miseri, cavete felices. Only take this for a corollary and conclusion, as thou tenderest thine own welfare in this, and all other melancholy, thy good health of body and mind, observe this short precept, give not way to solitariness and idleness. “Be not solitary, be not idle.”

Mapa Ebstorf. 1240

El mapa Ebstorf, mesurava 3.6 metres de diàmetre, atribuït a Gervasi de Tilbury. Es van fer servir 30 pells de cabra.

El mapa segueix l’esquema T-O d’Isidoro de Sevilla, amb l’est a dalt [i Àsia], Jerusalem al centre, Europa a baix a l’esquerra i Àfrica a la dreta.

 

Alemanya i Àustria

Quan hi he estat:

  • Cultura alemanya a casa. Curs d’alemany al Goethe Institut 1974
  • 1975 Estada a Goch
  • 1984 Viatge en tren Pilar Heidelberg, Munic
  • 199? Selva Negra amb l’Oriol i la Mercè
  • 200? Cisa a Viena
  • 200? Missió a Berlin
  • 200? Donauradweg amb Nathalie
  • 2007 Neckar en cotxe Teresa i Maria. Neckar viatge amfibi
  • 201? Praga-Dresde en bicicleta amb la Maria. Delcin-Dresde en caiac
  • 2011 Bicicleta Bonn- Amsterdam Erasmus Maria, Landschaft Duisburg
  • 2012 Bicicleta Basel-Speyer amb Laia
  • 2012 Mercats de Nadal Dresde, Leipzig, Dessau, Berlin
  • 2014 Eos Romantische strasse i Dresde amb Teresa
  • 2015 Mainradweg fins a Frankfurt
  • 2016 Berlin Copenhaguen
  • 2017 Gran Tour:  Hamburg, Rostock, Viena
  • 2019 Donau amb Furgo Donaueschingen, Nürnberg, Viena
  • 2021 Schwarzwald. München

El paisatge

Els pobles i ciutats amb els carrers empedrats, la Marktplaz amb una font gòtica i l’edifici del Rathaus.

Els carrils bici al costat dels rius.

La Selva negra, la Sachsische Schweiz.

Les grans indústries


El menjar

  • Els esmorzars dels hotels amb ou dur, llesques de pernil i formatge, melmelades casolanes. [foto 2012]
  • Kaffee Kuchen.
  • Les salsitxes, els wiener Schnitzel amb una bona gerra de cervesa

Història

Arriben els homes cap el -50000 (2PEC0) i l’agricultura el -.5000 (2NEC0), edat de bronze, edat de ferro. El -146 Roma domina el centre d’Europa (2HER2, 2HER3).

500-936 (3EF00) invasions dels pobles germànics empesos pels huns. Els Francs i Carlemany al centre d’Europa. La partició de Meersen de 870 divideix el territori en França per a Carles el Calb, Alemanya per a Lluís i Itàlia per a Lluís II.
936-1500 (3ED10): Sacre imperi germànic. Expansió a l’est. La Hansa dominarà el comerç al bàltic.(3ED20). Dispersió, 7 prínceps electors. Orde teutònica i Prússia.

1500-1799 (4ED10)  Reforma de Luter, guerres de religió (Palatinat protestant, Baviera contrareforma catòlica). 1648 Pau de Westfalia. (4ED20) Devastació. Holanda i Suïssa independents. Baviera, Saxònia. Emergència de Prússia. Àustria frena els turcs, monarquia austrohúngara. 1713 (4ED30) . Prússia, estat militar, Friedrich der Grosse, il·lustrat, aboleix tortura i impulsa l’economia. Sentiment patriòtic dels alemanys. Àustria amb MaTeresa, reformes liberals, tensions nacionalitats.

1799-1871 Guerres napoleòniques i recuperació 5ED11 1806 – 1815 .  Prússia, Reformes liberals de Stein alliberant els pagesos de la servitud, emancipació dels jueus. Reformes militars, Clausewitz. Reformes educatives, Humboldt. Oposició de la noblesa conservadora. Ocupació de Viena.
5ED12 1815 – 1871 Restauració i unificació. 1815 Congrés de Viena. Prússia1. 1834 es crea Deutscher Zollverein, sota la presidència de Prússia, cobrint 25 milions de persones eliminant fins a 38 duanes entre estats. Creixement econòmic. Otto Von Bismarck que governarà al marge de la constitució i la dieta. Després de la guerra franco-prussiana, aprofitant l’eufòria nacional, el 1871 unifica Alemanya.

1871 1919 II Reich i WWI II Reich. Reformes, creixement industrial, colònies a Àfrica. A Àustria hi ha tensions als balcans, musulmans turcs, alemanys i eslaus. El fill de l’emperador és assassinat, Àustria s’enfronta a Sèrbia que té el suport de França i Rússia. Alemanya s’hi afegeix i ataca Rússia i França. WWI Guerra amb gasos químics, submarins. Penalitzacions de guerra. Desintegració de l’imperi austrohúngar. Control britànic de l’orient mitjà.

1919 – 1945. República de Weimar, III Reich i WWII. 1919-1930 Weimar Republik entre l’extrema dreta Baviera) i els intents d’implantar el comunisme. Bauhaus. Ascensió del partit nazi de Hitler que guanya les eleccions el 1933. Persecució de l’oposició. Descontent per les penalitzacions de guerra, recuperació i desig d’expansió. 1939 Anschluss d’Àustria i invasió de Polònia. Resposta d’Anglaterra, Rússia i EEUU. Invasió de França. Ocupació del Nord d’dàfrica. Extermini dels jueus. DErrotes a Rússia, Àfrica i Itàlia. Desembarcament de Normandia. 1945 Suïcidi de Hitler i capitulació.

1945 – 1989 Guerra freda. Posguerra. DEsnazificació i procés de Nürnberg. BRD i DRD, mur de Berlín. 1949 Konrad Adenauer CDU. 1969 Willy Brandt SPD. 1973 ingrés a la UNO. 1974 Helmut Schmidt. 1982 Helmut Kohl. DRD Erich Honecker, estat policial Stasi. 1989 Alemanys passen a la BRD per Polònia i Txecoeslovàquia. Caiguda del mur.

1989 -Alemanya unificada. Reunificació difícil, inversió de 2.000Mmarcs en la DRD, per desenvolupar i corregir la degradació ambiental. Amb tot, el creixement econòmic serà baix i l’atur elevat. Es dissol la DRD i es creen 5 Lands: (Brandenburg, Mecklenburg-Vorpommern, Saxony, Saxony-Anhalt and Thuringia). 1990-1998 Helmut Kohl (CDU). 1998-2005 Gerhard Schröder (SPD). 2005-2021 Angela Merkel (coalició).


Art


Música


Literatura

(Goethe), Hölderlin, Novalis, E.T.A. Hoffmann, Rilke, Franz Kafka, Thomas Mann, Hermann Hesse a l’adolescència, Bertold Brecht. Literatura alemanya


Pensament

Kant

Hegel

Wittgenstein

El sentit de la vida

[ esborrany][Vides humanes]

Plaer, Glück, Welches Glück, exposició del DHMD.  Motivació

Tenim necessitat que la vida tingui un sentit?  [ cansament vitalMotivació]

En un post imaginava una fe de vida com donant raó d’allò que ens fa sentir vius. Especulava:

  • la inèrcia, seguir per que sí. Com a organismes biològics estem programats per a sobreviure i lluitar per superar les dificultats. I bona part de la humanitat ja queda tan consumida per aconseguir sobreviure que està massa cansada per a plantejar-se res més, no li queden energies extra per a deprimir-se o demanar-se pel sentit de la vida. Com a subjectes socials estem programats per seguir el guió o la rutina del paper que tenim assignat o hem triat. I finalment, potser seguim vivint perquè no ens atrevim a suïcidar-nos.
  • ésser per als altres”. Tenir cura dels fills, servir una causa humanitària, donar suport a una opció política, religiosa o seguir un grup esportiu.
  • ésser a través dels altres”, ser estimat, admirat, reconegut, respectat, temut; tenir molts seguidors a twitter o likes a facebook. (Dialèctica de l’amo i l’esclau a la Fenomenologia de l’Esperit), l’ànsia infinita de ser valorat)
  • experiència gratificant. Alguns en tindran prou amb la vida de cada dia, d’altres se sentiran frustrats sinó aconsegueixen l’excepcional, el restaurant més famós, la muntanya més alta, el viatge més exclusiu. Als curiosos els fascinarà descobrir el món, ja sia una nova espècie de cuc, una galàxia llunyana o un text del segle XVII. (New Yorker, juny 2023, The Case against Travel, no ens enriqueix i transforma la destinació)
  •  l’ajuda de substàncies químiques, medicaments, substàncies legals com l’alcohol o el tabac, o il·legals, els qui no poden afrontar el dia sense la seva dosi d’heroïna, per exemple

2021

Afegiria que “l’ésser per als altres” sovint adopta la forma de seguir una causa, ja sigui a favor d’un projecte i, molt sovint, definint aquest projecte contra un altre. A el mal, em pregunto si és una constant de la condició humana la necessitat d’odiar, de tenir un enemic a qui atacar, cosa que explicaria l’èxit dls continguts que ens indignen i que per tant reforcen els algoritmes de les xarxes socials.


[ veure nota 2021 el sentit de la vida (article New Yorker):

si segons Bentham ens movem per maximitzar el plaer? per què hi ha masoquistes? per què emprenem curses i excursions que ens fatigaran [ com deia en Sergio] per què tenim fills si ens faran la vida més difícil?. Per què, com el judaor d Dostoievsky a vegades emprenem un camí autodestructiu?

Potser busquem reconeixement, justícia .. a les enquestes sobre felicitat, apareixen primer els països rics, amb una bona assistència pública com Noruega, Australia, Canada. Però a les enquestes de Gallup sobre si la gent que creu que la seva vida té un sentit, els primers llocs són per a  Sierra Leone, Togo, Senegal, Ecuador, Laos, Cuba, and Kuwait.

La religió cristiana en particular associa el patiment amb la redempció. AI això pot fer-nos acceptar una injustícia actual en base a un benestar [inexistent] futur.

Els sons

Sensacions


[ el nostre univers sonor

[ tenim un vocabulari dels sons, semblants als dels colors o les olors?]

 

els paisatges sonors

els sound designers  per a films, o bandes sonores

l’arqueòleg de sons https://www.bbc.com/travel/article/20211116-the-sounds-rebuilding-notre-dames-precious-vaults, Paris del sXVII

els “paisatges sonors”, freesound.org, fer fotos amb un micròfon

l’univers, una exposició sonora

la veu humana, les emocions i el to de la veu, els llenguatges i els accents

la música, els instruments i els timbres


foley i els efectes de so (nota a evernote ny), dones pioneres de música electrònica BBC

Ruta Quijote 2000: Puc distingir tres menes de remor del vent, la normal a ratxes pels camps i els arbres, una més greu que es produeix quan xiula ales orelles, i la remor trencadissa que fan les fulles als ceps.

NY 2024/04/15 What is noise Alex Ross [descarregat]