USA

[esborrany]

El que m’ha quedat de cada civilització.

L’amèrica que m’ha quedta

pelis, westerns musicals …

Primer viatge el 2004, la sensació de TORNAR, gairebé plorar al matí a l’hotel en sentir jazz, bagels

 

2004
de dalt l’empire state, els gratacels que creixen com bolets, com si la saba fes emergir els bolets.
NYC es veu una ciutat amb una rquitectura amb solera [les cases de browbstobe? gres] art deco, no ´s tampoc massa llampant, bastant bruta.

———–

2014 NYC

Washington i cajun

Grècia

Introducció Geografia   |    Història   |    Mites i religió |   Literatura   |   Art    | Filosofia    |   Altres Música Cuina. |    El llegat


Geografia

Mapa ecoregions: Boscos mediterranis d’escleròfiles, Boscos de caducifolis a Ilíria a la costaW, Muntanyes del Pindus que s’estenen fins a la península del Peloponès, boscos mediterranis. Muntanyes de Ròdope entre Tràcia i Macedònia. Mont Olimp entre Tessàlia i Macedònia.

Regions de la Grècia Antiga:

  • Península Àtica, Atenes, illes cíclades (illa sagrada de Delos), Illa Salamis
  • Grècia central, Epirus, Tessàlia, Locris
  • Península del Peloponès, Arcàdia al centre, Argos (argius, aqueus) i Nauplio, Esparta, Micenes, Olympia, Pylos, les illes Saròniques (Hydra). [Illa de Citera, d’on era Afrodita)
  • El nord: Tràcia tocant a Bulgària, Macedònia
  • El mar Egeu a orient, Àsia Menor, Jònia [tot i que el mar jònic és l’oest], la costa de l’actual Turquia, Troia a l’estret dels Dardanels, les illes de Lesbos, Chios, Samos, Naxos, arxipèlag Espòrades.
  • El mar jònic a occident, Zacintos, Cefalònia, Lucas

Història

2NEG0 Neolític Grècia t1: -6000 t2: -2000. Cultures de l’edat de bronze a Creta (Palau de Knossos), illes Espòrades i Cíclades, d’on prové l’art Ciclàdic. (museu art Ciclàdic a Atenes)

2HEG0 Grècia Micènica t1: -2000 t2:-800. Micenes, anomenats Aqueus per la resta de grecs, on situem l’Agamemnon de la Il·líada. 1200 Guerra de Troia (Excavacions de Schlieman). Invasions de tribus del nord.

2HEG1 Grècia Arcaica t1:-800 t2: -500.  [afegir kouros, linear B] arcaica succeeix l’anomenada “edat fosca” després del període micènic. S’estableixen les ciutats estat, les polis, estableixen colònies al mediterrani. Es consolida l’alfabet grec, es fixen els poemes homèrics, escultura monumental, ceràmica vermella, els guerrers hoplites a l’exèrcit. Soló i Clístenes funden la democràcia a Atenes.
Primers jocs olímpics (776 BCE). Homer. Lírica grega (Arquíloc, Simònides). Homer. Expansió pel mediterrani (-575 Empúries). Safo a Lesbos (650-750).

2HEG2 Grècia Clàssica t1:-500 t2: -330. Pericles, matemàtica, filosofia, sòfocles, fídias (Museu nacional Atenes, Delfos, Olímpia, teatre Epidaure).
Guerres Mèdiques contra la Pèrsia Aquemènida (Herodot). Victòria de Marató. Guerres del Peloponnès entre Atenes i Esparta. Lliga de Corint.

2HEG3 Grècia Hel·lenística t1:-330 t2: -146. Alexandre estén la cultura grega fins a la Índia.

Grècia Romana  2HER2 Imperi romà t1: -146 a 280. 2HER3 280 a 500 (390) Imperi tardà. Els romans van dominar Grècia militar i políticament, però van assimilar i conservar la seva cultura. De fet, l’aristocràcia romana enviava els seus fills a estudiar a Atenes.
Guerres civils entre Marc Antoni i Octavi (100 BCE). Sant Pau predica el cristianisme a Atenes. L’emperador Adrià (117-138) supervisa la reconstrucció d’Atenes. Els gots saquegen Atenes (200). Constantí s’estableix a Constantinopla i es converteix al cristianisme. Teodosi en farà la religió oficial. Tanquen les escoles de filosofia.

Bizanci. 3EB01 Imperi bizantí 500-643. 3EB02 Bizanci2 643-1071. 3EB03 Decadència 1071-1453. L’emperador Teodosi estableix el cristianisme i se suspenen les tradicions antigues i les acadèmies de filosofia. L’església oriental (ortodoxa) se separa de Roma (1054). Museu Benaki a Atenes, monestir Ousios Lukas.
Els normands conquereixen Grècia, passen les croades. Assassinat de ROger de Flor i atac als Almogàvers (1305) seguit de la venjança catalana.

Imperi Otomà. [es talla la ruta de la seda i el comerç passarà del Mediterrani a l’Atlàntic]. 4OT01 Imperi Otomà 1453-1566. 4OT02 Declivi imperi otomà  1566-1840.  Els turcs conquereixen Constantinopla i Venècia controla la majoria de les illes gregues. No queden gaires vestigis otomans perquè els van redecorar després. Edificis venecians a Nauplio, el barri popular de Plaka a Atenes és de l’època turca.
Derrota turca a Lepanto (1571).  Ali Pasha crea un poderós regne a Albània i Grècia.(1700)

Grècia Contemporània. 5EG01 Grècia i Xipre cap a la Independència 1840-1914. 5EG02 Grècia s20 1914-1979. 5EI01 Grècia s21 1979-2020.
1801 Lord Elgin s’endú els frisos del Partenon. El 1820 Grècia aconsegueix la independència, consolidada sobretot amb la desfeta turca en la WWI. És un país pobre i inculte, com Espanya, que ha de recuperar la llengua mig inventant-se-la. L’església ortodoxa esdevé un símbol d’identitat. 1970-1974 Dictadura dels coronels. Amb l’entrada a la UE el país es comença a modernitzar.


Religió i mites a l’antiga Grècia

Introducció i fonts   |  La religió: Origen dels mites, història. Creences. Pràctiques. Els filòsofs. [Un museu de mites i religió grega]  contenidor  Mites grecs

[La lectura dels mites: uns déus “massa humans però que són símbols universals de l’experiència humana, les passions, l’excés d’ambició.

La pràctica social de sacrificis als temples i festivals, Partenó, Olímpia, Súnion [com el Santet del Poblenou], peregrinatge a Delfos.

Dues maneres fonamentals de viure: el quotidià amb èxtasi temporal [els caps de setmana i les vacances], o bé l’ordre i la bellesa disciplinada d’Apol·lo.

Apuntar-se a algun dels misteris iniciàtics, la possible unió amb el diví amb Eleusis i els òrfics.

Et in arcadia ego


Literatura

 


Filosofia

L’Escola d’Atenes de Rafael

Si volem aprendre dels filòsofs, haurem de discutir amb els sofistes i Sòcrates per veure que tot és relatiu, matricular-nos a l’acadèmia de Plató que ens recomanarà la disciplina de l’ànima per ser immortal com els òrfics, al Liceu d’Aristòtil amb la moderació, al jardí d’Epicur amb l’ataràxia, o sota el pòrtic (Stoa) on Zenó ensenyava l’estoïcisme.


Art

Escultura : En queden molt poques originals. La majoria les coneixem a partir de còpies romanes. No obstant, la influència que tindran en l’art europeu a partir del renaixement serà enorme.  Hi ha evidències que eren policromades. 650-480 BC Període Arcaic: kouroi i korés estàtics. Període clàssic: 480-330, l’ideal de l’home. Miró, Fídies, Políclet, Praxíteles. Escopes, Lisip. Període hel·lenístic. 330-146. Expressivitat. Laocoont.

Arquitectura  [A través de Roma, la forma del temple grec ha quedat en tota la cultura occidental]


Altres

Música a l’antiguitat: els modes grecs que resulten de combinar dos tetracords que formen una quarta (proporció 4/3). [Zorba el grec que escoltava a Solius]

Cuina: tzatziki, mussaca


El llegat grec

Els romans, els àrabs, el renaixement, dominació turca, independència.

(El ressó de Grècia en l’idealisme alemany de Ludwig II de Baviera amb el Walhalla, o Hölderlin. ]


[La meva experiència: als 14 anys, adolescent impertinent, llegia Homer i les tragèdies de Sòfocles i una vegada que em van castigar a copiar, ho vaig fer en grec, sense entendre’n res. Vaig fer un any de grec en començar Filosofia, sense anar gaire més enllà de l’alfabet.
Als ’80 vaig rellegir Homer, Sòfocles i la Lírica arcaica. Vaig recollir citacions a mà, en una llibreta, ja que encara no hi havia ordinadors.
A Filosofia, 90s vaig llegir diàlegs de Plató i Aristòtil.
2005  Viatge a Grècia,  vaig rellegir Sòfocles, Eurípides, Èsquil. Explicava a les filles que anar a Grècia era com tornar a casa, moltes de les nostres paraules i idees, venien d’allà.
[el viatge a Grècia dels pares d’on la mare va portar la mussaka].
Art grec al British Museum i al Pergamom Museum de Berlin.
L’ideal grec a Alemanya amb el Walhalla al Donaradweg el 2004, Danubi 2019 i nord el 2023.
2024. El sopar dels erudits, Deipnosophistaí, Ateneu de Nàucratis (170-238). A propòsit d’eliminar l’àlbum físic de Grècia treballo i incorporo els mites al museu. Imprimeixo i rellegeixo les cites d’Homer, Lírica i Tragèdia. Escultura grega.

La nostàlgia d’una Grècia clàssica al costat de la Grècia present la vaig viure en veure el rètol a la petita ciutat que és Tebes actualment, i la Tebes d’Èdip i Antígona, on Cadme sembrà les dents de serp.


Catalunya romana

[esborrany]


[fer història catalunya romana]

Empúries

Tarraco: (galeria)

Baetulo: (galeria)


Barcino

Arribada per carretera de Ribes (Pg Sant Joan), carrer del Portal Nou.
Cardo Maximus: Baixada de la Llibreteria, (Plaça St Jaume) carrer del Call
Sortida per carrer Boqueria (Rambla) i carrer Hospital
Decumanus Maximus: carrer del Bisbe (Pl. St Jaume), carrer de la ciutat.
Muralles: des del sud, Gignàs,  Avinyó – Cardus- Banys Nous, carrer de la Palla, Plaça Nova (Catedral), carrer de la Tapineria, carrer del Sots tinent Navarro.

Indicis (Timeout 2024)

(galeria)

Per eixugar-se el cul després de defecar els romans feien servir una esponja enganxada a un pal, que era compartida, el tersorium. (Nautilus)

Catalunya. Paisatges

Geografia de Catalunya Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]


L’observatori del paisatge ha identificat 134 paisatges que ha agrupat en Pirineus, Ebre, Lleida, Camp de Tarragona, Zona metropolitana, comarques centrals i Girona. [Hi ha documentació detallada a internet però alguns dels paisatges apareixen per duplicat]. Pere Blasi a la seva “Geografia” proposa comarques pirinenques, costa, conques del Segre i Ebre (menys Tortosa), i comarques interiors.

Click title to show track
Pirineu
Lleida
Girona
Metro
Centrals
Tarragona

Catalunya. Metro

Geografia de Catalunya Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]


W Penedès i Garraf

  • Serres Ancosa M1
  • Plana del Penedès M3  / Garraf M5
  • Litoral del Penedès T28 / Plana del Garraf M17

Llobregat

  • Valls de l’Anoia / Pla de Montserrat M9 / Xaragalls del Vallès M16
  • Muntanyes d’Ordal M6 / Vall baixa del Llobregat M10
  • Delta del llobregat M11

Barcelona i Maresme

  • Collserola M19/ Pla de Barcelona M21
  • Plana del Vallès M17 / Baix Montseny G25
  • Serra de Marina M20 / Baixa Tordera G8
  • Baix Maresme M22 / Alt Maresme M23

 

Catalunya. Pirineus

Geografia de Catalunya Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]



W Pirineu Axial (entre les dues Nogueres)

  • [Maladeta, si ampliéssim a la franja fins al Cinca amb les valls de l’Essera i l’Isávena ]
  • Era Baisha Val d’Aran P1 / Era Nauta Val d’Aran P2
  • Cims i Estanys d’Aigüestortes i Sant Maurici P3
  • Pastures de l’Alt Pirineu P7
  • Sant Gervàs – Montcortès P8
  • La Terreta P20 / Conca de Tremp P18
  • Montsec L1

Segre

  • Valls d’Àneu P5 / Altes Nogueres (Vall de Cardós ) P4 / [ + Andorra]
  • Massís de l’Orri – Valls de Castellbò i d’Aguilar  P6/ Plana de l’Urgellet P9
  • Boumort – Collegats P15 / Congost del Segre P11 / La Vansa P14
  • Vall de Rialb L2 / 16 Rodalia d’Oliana / Ribera Salada C21

Cerdanya i Cadí

  • Solana del Baridà P10 / Vall Cerdana P13
  • Cadí P12 [La vall segueix a França amb la Tet, el Carlit i l’Arieja al N i al S el Cadí es prolonga de manera natural amb el Montgrony, el Puigmal, Costabona i el Canigó. ][ més que el P12 del Pirineu, comerques centrals u4) + Capçaleres del Llobregat amb al serra d’Ensija, el verd i port del comte, CC 5.

Prepirineu a Girona

  • Valls del Freser (Puigmal) G24 / Vall de Camprodon G22
  • Capçaleres del Llobregat G26 / Alt Ter G4
  • Alta Garrotxa G1
  • Garrotxa d’Empordà G11
  • Salines-l’Albera G20 / Aspres G3
  • Cap de Creus G6


Pirineu [66Ma orogènia Alpina sobre l’herniciana]:   (1) A l’oest i de Nord a sud: Maladeta (entre el Cinca i la Noguera R), massís de la Vall d’Aran i Beret, cap al sud i fins a la Noguera Ribagorçana: Montsent de Pallars, Serra sant Gervàs, (massís Torreta de l’Orri), serra de Lleres, Conca de Tremp (Pallars Jussà) i Montsec (Noguera). Rasos de Conques, serra de sant Joan, Serra Boumort (2) La Cerdanya travessada pel Segre, amb el Puigpedrós al nord i al sud el Cadí. La vall segueix a França amb la Tet, el Carlit i l’Arieja al N i al S el Cadí es prolonga de manera natural amb el Montgrony, el Puigmal, Costabona i el Canigó. (3) Al Prepirineu tenim la Serra del Port del Comte, els Rasos de Peguera, Serra de Catllaràs, Matamala. Cavallera, Capsacosta, serra Sta Magdalena. El Bassegoda a dalt de la Garrotxa, [Els Aspres i els Salines, la vall de la Jonquera] i la serra de l’Albera amb el Cap de Creus.


Pallars Sobirà

Serra de Canals. A W el Tavascan a E el Lladorre que conflueixen a Tavascan. segueix el Lladorre que després serà el Cardós (Vall de Cardós) que es trobarà amb la Noguera a Llavorsí.
Geològicament és del cambrià 541-485, (€OA pelites, gresos i grauvaques) i les muntanyes al nord del llac de Certascan són roques plutòniques de l’orogènia herniciana (xoc entre Lauràssia i Gondwana per formar Pangea) (GRDA Granodiorites biotítiques).
A Tavascan Rouredes de roure de fulla gran (quercus petraea). Pujant, neretars amb neret, balegars amb ginesta, gespets (prats de festuca eskia)

 

Catalunya. Lleida

Geografia de Catalunya Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]


W Segre

  • Aspres de la Noguera L18 (fins al segre) / Mig Segre L3
  • Plana d’Algerri – Balaguer L17 / Paisatge fluvial del Segre L12
  • Regadius del Canal d’Aragó i Catalunya L14/ Plana d’Almenar i Alguaire L15  / Horta de Pinyana L16
  • 13 Baix Segrià L13

E Segre

  • Replans del Solsonès C20 / Serrats de Sanahuja i Llanera L4
  • Vall del Llobregòs L15
  • Baix Sió L19 / Serres de Bellmunt i Almenara L20 /Alt Sió L6
  • Plana d’Urgell L21 / Secans de Belianes i d’Ondara L8 / Costers de la Segarra L7
  • Secans d’Utxesa L22 / 10 Garrigues Altes L10 /  Garrigues Baixes i vall del Corb L9/ Baixa Segarra T2

Ebre

  • Costers de l’Ebre L11 (Ribaroja i Flix)
  • Riberes de l’Algars E4 / Altiplà de la Terra Alta E2

Catalunya. Comarques centrals

Geografia de Catalunya Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]


Sota el Pirineu i entre la Conca del Segre amb les planes de Lleida i el Ter

W Seguint el Llobregat:

  • Replans del Berguedà: C19
  • Conca Salina amb Súria: C8
  • Pla de Bages C15 / al W, la Serra de Castelltallat C22
  • Conca d’Òdena C7
  • Montserrat M8

Centre

  • Lluçanès C11 / Plana de Vic C17
  • Moianès C12
  • Sant Llorenç del Munt  M12 / Cingles de Bertí M14

Serralada Prelitoral N

  • Guilleries G13
  • Montseny G15

Catalunya. Girona

 

Geografia de Catalunya Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]


Serralada transversal zona volcànica

  • Cabrerès-Puigsacalm G5 /  Valls d’Olot G23

Empordà i Ter

  • Garrotxa d’Empordà G11 /Plana de L’Empordà G17
  • Terraprim G21 / Empordanet Baix Ter G9

Banyoles Selva Girona

  • Rocacorba G19 / Estany de Banyoles G10
  • Plana de la selva G18 / Pla de Girona G16

Gavarres i Costa Brava

  • Les Gavarres G12
  • Ardenya Cadiretes G2 / Gavarres marítimes (Costa Brava) G7

Catalunya. Camp de Tarragona

Geografia de Catalunya Evolució geològica  |   Paisatges general : Pirineus, Lleida , Tarragona, Metropolitana, Girona, Centrals   |  [ Catalunya ]


W Ebre

  • Serra del Tormo T10
  • 5 Serres de Pàndols-Cavalls E5 / Cubeta de Móra E6 / Barrufemes  (Benifallet i Pienll de Brai) E9
  • Los Ports E13
  • Plana del Baix Ebre-Montsià (els camps d’oliveres al voltant de Mas de Barberans) E14
  • Serres de Montsià-Godall E18

Ebre

  • Burgans E10
  • Serres de Cardó Boix E 12
  • Paisatge fluvial de l’Ebre E15
  • Delta de l’Ebre E19

Ebre Est

  • Montsant T9 / Vall del Silenci T7
  • Priorat històric T11
  • Baix Priorat T12
  • Serra de Llaberia T13 / Plana de l’Hospitalet de l’Infant T15
  •  Muntanyes de Tivissa-Vandellòs T14
  • Litoral del baix Ebre E17

Centre

  • Conca de Poblet T4
  • Muntanyes de Prades T5
  • La Mussara [poble abandonat i avenc de la Febró, 2022] T6
  • Escornalbou-Puigcerver T16 [2022 Serres del Pradell i l’Argentera] / 17 Conca d’Alforja-Vilaplana T17 / Plana del Baix Camp T18 [Mont-roig de camp,, Mas Miró, Montbrió 2022], Camps del Francolí T21
  • Reus Tarragona [Reus, Tarragona 2022] T20, Litoral del camp T19 [Cambrils, Mainou 2022]

Est

  • Alt Gaià T1
  • Plana de l’Alt Camp T22 / Camps de Santes Creus T25 / El Montmell T26
  • Baix Gaià T23  (Altafulla, Torredembarra)/ Massís de Bonastre T24 (El Vendrell)

Rússia 4. Els tsars. 1547 – 1721

Tsardom of Russia (1547–1721)

Ivan IV, the Terrible

Ivan IV was the Grand Prince of Moscow from 1533 to 1547, then “Tsar of All the Russias” until his death in 1584.

The development of the Tsar’s autocratic powers reached a peak during the reign of Ivan IV (1547–1584), known as “Ivan the Terrible”.[56][57] He strengthened the position of the monarch to an unprecedented degree, as he ruthlessly subordinated the nobles to his will, exiling or executing many on the slightest provocation.[46] Nevertheless, Ivan is often seen as a farsighted statesman who reformed Russia as he promulgated a new code of laws (Sudebnik of 1550),[58] established the first Russian feudal representative body (Zemsky Sobor), curbed the influence of the clergy,[59] and introduced local self-management in rural regions.[60

Rússia 2. 882 – 1283

Kievan Rus’ (882–1283)
Main article: Kievan Rus
Scandinavian Norsemen, known as Vikings in Western Europe and Varangians[27] in the East, combined piracy and trade throughout Northern Europe. In the mid-9th century, they began to venture along the waterways from the eastern Baltic to the Black and Caspian Seas.[28] According to the earliest Russian chronicle, a Varangian named Rurik was elected ruler (knyaz) of Novgorod in about 860,[29] before his successors moved south and extended their authority to Kiev,[30] which had been previously dominated by the Khazars.[31] Oleg, Rurik’s son Igor and Igor’s son Sviatoslav subsequently subdued all local East Slavic tribes to Kievan rule, destroyed the Khazar khaganate and launched several military expeditions to Byzantium and Persia.

Thus, the first East Slavic state, Rus’, emerged in the 9th century along the Dnieper River valley.[29] A coordinated group of princely states with a common interest in maintaining trade along the river routes, Kievan Rus’ controlled the trade route for furs, wax, and slaves between Scandinavia and the Byzantine Empire along the Volkhov and Dnieper Rivers.[29]

 

Mongol invasion (1223–1240)
Main articles: Mongol invasion of Rus’ and Tatar invasions

The Sacking of Suzdal by Batu Khan in February 1238: a miniature from the 16th-century chronicle
The invading Mongols accelerated the fragmentation of the Rus’. In 1223, the disunited southern princes faced a Mongol raiding party at the Kalka River and were soundly defeated.[41] In 1237–1238 the Mongols burnt down the city of Vladimir (4 February 1238)[42] and other major cities of northeast Russia, routed the Russians at the Sit’ River,[43] and then moved west into Poland and Hungary. By then they had conquered most of the Russian principalities.[44] Only the Novgorod Republic escaped occupation and continued to flourish in the orbit of the Hanseatic League.[45]

Rússia 3. El gran ducat de Moscú 1283 – 1547

Grand Duchy of Moscow (1283–1547)
Main article: Grand Duchy of Moscow
Rise of Moscow

During the reign of Daniel, Moscow was little more than a small timber fort lost in the forests of Central Russia.
Daniil Aleksandrovich, the youngest son of Alexander Nevsky, founded the principality of Moscow (known as Muscovy in English),[46] which first cooperated with and ultimately expelled the Tatars from Russia. Well-situated in the central river system of Russia and surrounded by protective forests and marshes, Moscow was at first only a vassal of Vladimir, but soon it absorbed its parent state.

A major factor in the ascendancy of Moscow was the cooperation of its rulers with the Mongol overlords, who granted them the title of Grand Prince of Moscow and made them agents for collecting the Tatar tribute from the Russian principalities. The principality’s prestige was further enhanced when it became the center of the Russian Orthodox Church.

Rússia 1 antiga, fins 882

https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Russia#Early_history

Antiquity
Further information: Bosporan Kingdom, Ancient Greek colonies, Goths, Huns,

Turkic migration, Khazaria, and History of Siberia

Stele with two Hellenistic soldiers of the Bosporan Kingdom; from Taman peninsula (Yubileynoe), southern Russia, 3rd quarter of the 4th century BC; marble, Pushkin Museum
In the later part of the 8th century BCE, Greek merchants brought classical civilization to the trade emporiums in Tanais and Phanagoria.[14] Gelonus was described by Herodotus as a huge (Europe’s biggest) earth- and wood-fortified grad inhabited around 500 BC by Heloni and Budini. The Bosporan Kingdom was incorporated as part of the Roman province of Moesia Inferior from 63 to 68 AD, under Emperor Nero. At about the 2nd century AD Goths migrated to the Black Sea, and in the 3rd and 4th centuries AD, a semi-legendary Gothic kingdom of Oium existed in Southern Russia until it was overrun by Huns. Betwe

 

Rússia 5. L’imperi 1721 – 1917

Peter the Great

1672 -1725 Peter I of Russia
Peter the Great (1672–1725) brought autocracy into Russia and played a major role in bringing his country into the European state system.[82] Russia had now become the largest country in the world, stretching from the Baltic Sea to the Pacific Ocean. The vast majority of the land was unoccupied, and travel was slow. Much of its expansion had taken place in the 17th century, culminating in the first Russian settlement of the Pacific in the mid-17th century, the reconquest of Kiev, and the pacification of the Siberian tribes. However, a population of only 14 million was stretched across this vast landscape. With a short growing season grain yields trailed behind those in the West and potato farming was not yet widespread. As a result, the great majority of the population workforce was occupied with agriculture. Russia remained isolated from the sea trade and its internal trade, communication and manufacturing were seasonally dependent.[83]

1762 – 1796 Catherine the Great
Nearly forty years were to pass before a comparably ambitious ruler appeared on the Russian throne. Catherine II, “the Great” (r. 1762–1796), was a German princess who married the German heir to the Russian crown. Finding him incompetent, Catherine tacitly consented to his murder and in 1762 she became ruler.[89][90] Catherine enthusiastically supported the ideals of The Enlightenment, thus earning the status of an enlightened despot (“despot” is not derogatory in this context.)[91] She patronized the arts, science and learning. She contributed to the resurgence of the Russian nobility that began after the death of Peter the Great. Catherine promulgated the Charter to the Gentry reaffirming rights and freedoms of the Russian nobility and abolishing mandatory state service. She seized control of all the church lands, drastically reduced the size of the monasteries, and put the surviving clergy on a tight budget.[92]

1796 – 1825 Alexandre I. Derrotarà Napoleó

1825 – 1855 Nicolau IThe tsar was succeeded by his younger brother, Nicholas I (1825–1855), who at the onset of his reign was confronted with an uprising. The background of this revolt lay in the Napoleonic Wars, when a number of well-educated Russian officers traveled in Europe in the course of the military campaigns, where their exposure to the liberalism of Western Europe encouraged them to seek change on their return to autocratic Russia. The result was the Decembrist Revolt (December 1825), the work of a small circle of liberal nobles and army officers who wanted to install Nicholas’ brother as a constitutional monarch. But the revolt was easily crushed, leading Nicholas to turn away from liberal reforms and champion the reactionary doctrine “Orthodoxy, Autocracy, and Nationality”.[105]

 

1855-1881 Alexandre II. Reforma, abolició dels serfs 1855 1881

alexandre ii aboleix la servitud 1l 1855 1881 reformes i prosperitat

1881 – 1894 Alexander III (1881–1894) was throughout his reign a staunch reactionary who revived the maxim of “Orthodoxy, Autocracy, and National Character”.[135] A committed Slavophile, Alexander III believed that Russia could be saved from chaos only by shutting itself off from the subversive influences of Western Europe. In his reign Russia concluded the union with republican France to contain the growing power of Germany, completed the conquest of Central Asia, and exacted important territorial and commercial concessions from China.

1894 – 1917 Alexander was succeeded by his son Nicholas II (1894–1917). The Industrial Revolution, which began to exert a significant influence in Russia, was meanwhile creating forces that would finally overthrow the tsar. Politically, these opposition forces organized into three competing parties: The liberal elements among the industrial capitalists and nobility, who believed in peaceful social reform and a constitutional monarchy, founded the Constitutional Democratic party or Kadets in 1905. Followers of the Narodnik tradition established the Socialist-Revolutionary Party or Esers in 1901, advocating the distribution of land among those who actually worked it—the peasants. A

Israel 6. 1947 – ara

Estat d’Israel

[ l’arrel del problema palestí són els cristians. Quan es van convertir en la religió de poder, els cristians van perseguir els jueus a Bizanci. aquests es van escampar per Europa. Els musulmans van ser més tolerants amb ells, es van poder tornar a establir a Jerusalem i a l’Espanya musulmana va florir la cultura. Però a mesura que el cristianisme buscava consolidar-se contra un enemic, van anar essent atacats i reclosos en guetos.

El 1290 van ser expulsats d’Anglaterra, de diversos llocs de França. El 1492 van ser expulsats d’Espanya. La resta de comunitats van sobreviure, atacades sovint, a Alemanya i països de l’est – dels pocs on podem trobar-hi sinagogues – fins arribar a la bogeria dels nazis.

Si els cristians no haguessin perseguit els jueus, aquests no haurien hagut de deixar mai la seva terra. I un cop fora, si tota l’Europa cristiana no els hagués perseguit i, finalment, volgut exterminar, no haurien hagut de buscar un refugi definitiu a la Palestina controlada pels britànics fundant l’estat d’Israel]

 

Israel 4. 1517 – 1884

The European Enlightenment and Haskalah (18th century)
During the period of the European Renaissance and Enlightenment, significant changes occurred within the Jewish community. The Haskalah movement paralleled the wider Enlightenment, as Jews in the 18th century bega

 

19th century

An 1806 French print depicts Napoleon Bonaparte emancipating the Jews.
Though persecution still existed, emancipation spread throughout Europe in the 19th century. Napoleon invited Jews to leave the Jewish ghettos in Europe and seek refuge in the newly created tolerant political regimes that offered equality under Napoleonic Law (see Napoleon and the Jews). By 1871, with Germany’s emancipation of Jews, every European country except Russia had emancipated its Jews.

Israel 3. Edat mitjana. 324 – 1517

https://en.wikipedia.org/wiki/Jewish_history#Middle_Ages

 

Byzantine period (324–638 CE)
Main article: Jews of Byzantium
Jews were also widespread throughout the Roman Empire, and this carried on to a lesser extent in the period of Byzantine rule in the central and eastern Mediterranean. The militant and exclusive Christianity and caesaropapism of the Byzantine Empire did not treat Jews well, and the condition and influence of diaspora Jews in the Empire declined dramatically.

 

Islamic period (638–1099)
Main article: History of the Jews under Muslim rule
In 638 CE the Byzantine Empire lost control of the Levant. The Arab Islamic Empire under Caliph Omar conquered Jerusalem and the lands of Mesopotamia, Syria, Palestine and Egypt. As a political system, Islam created radically new conditions for Jewish economic, social, and intellectual development.[37] Caliph Omar permitted the Jews to reestablish their presence in Jerusalem–after a lapse of 500 years.[38] Jewish tradition regards Caliph Omar as a benevolent ruler and the Midrash (Nistarot de-Rav Shimon bar Yoḥai) refers to him as a “friend of Israel.”[38]

 

Jewish Golden Age in early Muslim Spain (711–1031)
Main article: Golden age of Jewish culture in Spain
The Golden Age of Jewish culture in Spain coincided with the Middle Ages in Europe, a period of Muslim rule throughout much of the Iberian Peninsula. During that time, Jews were generally accepted in society and Jewish religious, cultural, and economic life blossomed.

A period of tolerance thus dawned for the Jews of the Iberian Peninsula, whose number was considerably augmented by immigration from Africa in the wake of the Muslim conquest. Especially after 912, during the reign of Abd-ar-Rahman III and his son, Al-Hakam II, the Jews prospered, devoting themselves to the service of the Caliphate of Cordoba, to the study of the sciences, and to commerce and industry, especially to trading in silk and slaves, in this way promoting the prosperity of the country. Jewish economic expansion was unparalleled. In Toledo, Jews were involved in translating Arabic texts to the Romance languages, as well as translating Greek and Hebrew texts into Arabic. Jews also contributed to botany, geography, medicine, mathematics, poetry and philosophy.[41]

 

Crusaders period (1099–1260)
Main article: History of the Jews and the Crusades
See also: Siege of Jerusalem (1099)

 

Mamluk period (1260–1517)
In the years 1260–1516, the land of Israel was part of the Empire of the Mamluks, who ruled first from Turkey, then from Egypt. The period was characterized by war, uprisings, bloodshed and destruction. Jews suffered persecution and humiliation, but the surviving records note at least 30 Jewish urban and rural communities at the opening of the 16th century.

Israel 2. Domini romà. 63 BCE – 324

63 BCE Els Romans conquereixen Palestina

Segle I BCEamb construeix el segon temple que serà destruït pels romans el 70 CE per reprimir una revolta.

Al temps de Jesús “Around the 1st century CE, there were several small Jewish sects: the Pharisees, Sadducees, Zealots, Essenes, and Christians. After the destruction of the Second Temple in 70 CE, these sects vanished.[127] Christianity survived, but by breaking with Judaism and becoming a separate religion; the Pharisees survived but in the form of Rabbinic Judaism (today, known simply as “Judaism”). The Sadducees rejected the divine inspiration of the Prophets and the Writings, relying only on the Torah as divinely inspired. Consequently, a number of other core tenets of the Pharisees’ belief system (which became the basis for modern Judaism), were also dismissed by the Sadducees. (The Samaritans practiced a similar religion, which is traditionally considered separate from Judaism.)

El 132-136 va tenir lloc la revolta Bar Kokhba dels jueus a la província de Judea desencadenada pel descontent per la dominació romana i el projecte de fundar una nova ciutat sobre les runes de Jerusalem, Aelia Capitolina, amb un temple dedicat a Júpiter a la muntanya del Temple. L’emperador Hadrià envia el 134 un exèrcit amb sis legions i esclafa la rebelió. Moriran uns 500m jueus, canviarà el nom al mapa pel de Síria Palestina i prohibirà als jueus que entrin a Jerusalem.

[encara quedarà població al país, però aquesta és una de les causes de la diàspora]

 

França 1945 – ara

1958 caiguda d’algèria, Charles de Gaulle
1968 revolució estudiants [existencialisme]
1969-1974 Geroges POmpidou 1981 Giscard d’Estaing
1981-1995 Mitterrand i els grands projets
sxxi
atemptats islamistes, problemes banlieue

França 1814 – 1914. segle XIX. Imperis i repúbliques

Història de França    |


1814 restauració Monarquia
1848 revolució i segona república, Napoleon III Baró de Hausmann restaura la ciutat
1870 guerra franco prussia. Insurrecció de la comuna de Paris
1889 Torre Eiffel. [Belle epoque]

1814–1830 La restauració borbònica: Louis XVIII, Charles X reaccionari, revolució de 1830.

1830–1848: La monarquia Juillet: la burgesia imposa un nou rei, Louis Philippe, comença la industrialització i la colonització. Inicialment més obert acaba essent autoritari i la repressió provoca una nova revolució que reclama el sufragi universal.

1848-1852: La segona república Període d’eleccions fins que el 1851 l’elegit Louis Napoleón Bonaparte fa un cop d’estat per evitar deixar el poder quan acaba el seu mandat.

1852 – 1871: El segon Imperi. Es fa erigir emperador  Napoléon III. A partir de 1860 es liberalitza. Tota França es modernitza. El 1871 perd la guerra amb Prússia i es proclama la tercera república.

1871 – 1914: La tercera república i la Belle Epoque

1871 – 1914 tercera república i belle epoque Belle époque

The end of the 19th and the beginning of the 20th century was the Belle Époque because of peace, prosperity and the cultural innovations of Monet, Bernhardt, and Debussy, and popular amusements – cabaret, can-can, the cinema,[187] new art forms such as Impressionism and Art Nouveau.[188]

In 1889 the Exposition Universelle showed off newly modernised Paris to the world, which could look over it all from atop the new Eiffel Tower. Meant to last only a few decades, the tower was never removed and became France’s most iconic landmark.[189]

 

1814 restauració Monarquia
1848 revolució i segona república, Napoleon III Baró de Hausmann restaura la ciutat
1870 guerra franco prussia. Insurrecció de la comuna de Paris
1889 Torre Eiffel. [Belle epoque]

França revolucionària. 1789 – 1799

1789 revolució francesa, els jacobins eren més d’esquerres, aliats dels sans-culottes, després ha apssat a designar: In France, Jacobin now generally indicates a supporter of a centralized republican state and strong central government powers[3] and/or supporters of extensive government intervention to transform society.

França l’Ancien régime. Valois, Borbons. 1453 – 1789

louis xiv, louis xv, idees il·Lustració

 

1515 1547 François I
guerres de religió [jansenistes com Pascal, convent de Port-Royal exageraven el pecat original una mica amb el maniqueisme de Sant Agustí, que hi ha homes que no hi poden fer res per is sols si no els arriba la gràcia divina – no serien responsables oposats als JEsuites]
1682 Louis XIV trasllada la cort a Versailles

House of Valois

  • Louis XI the Prudent, 1461–83
  • Charles VIII the Affable, 1483–98
  • Louis XII, 1498–1515
  • Francis I, 1515–47
  • Henry II, 1547–59
  • Francis II, 1559–60
  • Charles IX, 1560–74 (1560–63 under regency of Catherine de’ Medici)
  • Henry III, 1574–89

House of Bourbon

  • Henry IV the Great, 1589–1610
  • the Regency of Marie de Medici, 1610–17
  • Louis XIII the Just and his minister Cardinal Richelieu, 1610–43
  • the Regency of Anne of Austria and her minister Cardinal Mazarin, 1643–51
  • Louis XIV the Sun King and his minister Jean-Baptiste Colbert, 1643–1715
  • the Régence, a period of regency under Philip II of Orléans, 1715–23
  • Louis XV the Beloved and his minister Cardinal André-Hercule de Fleury, 1715–74
  • Louis XVI, 1774–92


“Beautiful 16th century”
Economic historians call the era from about 1475 to 1630 the “beautiful 16th century” because of the return of peace, prosperity and optimism across the nation, and the steady growth of population. Paris, for example, flourished as never before, as its population rose to 200,000 by 1550. In Toulouse the Renaissance of the 16th century brought wealth that transformed the architecture of the town, such as building of the great aristocratic houses.[27]

Israel 1. 1500 BCE – 63 BCE

wikipedia, Ancient Jewish history (c. 1500 BCE – 63 BCE) , Roman rule in the land of Israel (63 BCE – 324 CE), Middle Ages  324 1517, 5 Early Modern period, s xix, sxx fins holocaust, l’estat d’israel


1500 BCE Tot i la narració fundacional d’Abram i l’èxode des d’Egipte, no hi ha evidència història que el poble d’Israel hagués hagut de deixar la seva terra.  (Veure Judaisme). Sembla que hi havia una confederació de dotze tribus.

1000 BCE

 

regne d’Israel [al nord, com Galilea?] i Judea

Click title to show track
israel

Xina

la meva xina, esborrany

 

2005 i 2010

com més cutre el lloc, més bo el menjar. + refinament hongkong

Els pandas, fòssils vivents del pleistocè>>enllaç a museu vida

l’art oriental que es fa ràpid i s’ha de fer bé a la primera, que é smés com la música, assajr moltes vegades [en canvi avui la música és sobretot una tasca de producció]

fiolosofia relligio: confuci taoisme budisme

poesia, veure intro antologia, contacte amb mahler

taoisme

imaginació viure a pekin o chengdu

novles policiaques jutge dee

+ kungfu

>> a cuina + receptes + canvi dinars
Del llibre de LUYU, maneres de prendre el te.
Dinastia TANG: te en pols, bullir l’aigua fins que les bombolles siguin com ulls de peix i el so com el vent en els pins. Afegir sal. Reservar aigua. Remenar. Afegir te en pols. Aturar el bull i servir.
Dinastia SONG: Te remenat. escalfr un bol. Afegir te en pols. Dissaoldre’l amb aigua calenta. Remenar amb una brotxa de bambú. afegir més aigua i remenar.[com el japonès].
Dinastia MING. Escalfar la tetera i descartar l’aigua. Afegir fulles. Rentar les fulles amb aigua bullent i descartar l’aigua. afegir aigua i tapar la tetera. Com que van veure que amb les teteres molt grans amb molt de te canviava el sabor, van anar fent teteres més petites fins arrigar al GUNFU, propi de Fujian. Escalfar la tetera i buidar l’aigua sobre tapa de manera que caigui aks 3 bols. Posar fulles de te i aigua. Tirar aigua bullent a sobre per mantenir-la calenta, 1 minut. Vessar el te fent cercles sobre els tres bols per que quedi igual [a proporció, més te i menys temps d’infusió]

Índia 1947 –

Gandhi assassinat

Lluites  sagnants entre hindus i musulmans

Ressorgiment intolerant hindu, continuen les castes

Terrorisme a Pakistan

Índia 1805 – 1947

Primer, influència de la East India Company, i al final, colònia de dret a partir de 1858 després d’una revolta ferotgement reprimida.

1885 Congrés nacional

1906 Lliga musulmana

1915 Ghandi torna a la Índia

1947 Partició amb musualmans a Pakistan i Bangladesh

Índia 1526 -1805

1526 – 1805

Imperi mogol [mughal, no confondre amb el mongol]

Aquest imperi fou el resultat de l’expansió dels mongols al segle XVI sota la impulsió de Bàber (1483-1530), turcomongol islamitzat de cultura persa. Amb la dominació de la seva dinastia, s’instaurà una fórmula de govern basada en la tolerància religiosa i en una certa igualtat davant l’impost, així com un període de gran floriment cultural i artístic. Al seu apogeu, l’imperi mogol va representar un exemple destacable d’Estat centralitzat i tolerant; la seva extensió, el respecte que inspirava als seus veïns, la riquesa exhibida a la cort i en les construccions van fascinar bon nombre de visitants estrangers, que l’anomenaren l'”imperi del Gran Mogol”. Si aquesta esplendor i aquesta tolerància cultural no sobrevisqueren plenament al seu principal promotor, l’emperador Àkbar, facilitaren nogensmenys l’obertura de l’Índia a la resta del món i en particular a les empreses colonials dels europeus.

Bàber, turc nusulmà, en no poder-se expandir cap a l’oest, derrotà el sultà de Delhi i estableix la capital a Agra.

1542 – 1605 Akbar, que impulsà les arts.

1632: TAJ MAHAL l’emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, l’emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com a Mumtaz Mahal (l’escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu catorzè fill.

A partir de 1707 perden influència.

Índia medieval 600 – 1526

600 – 1206

Diferents regnes al nord, al sud (Deccan)

Consolidació de l’hinduisme


1206 – 1526  Sultanat de Delhi

Nòmades d’Àsia agafen el control. Respecten els costums de la població no musulmana i contenen els atacs mongols.

Índia antiga, 6500 BCE – 600 CE

6500 BCE: evidència d’agricultura i ramaderia a Mehrgarh i el que ara és Balochistan.

2500 – 1900 BCE: Civilització de vall de l’Indus [riu que va de L’Himalaia a Karachi, Pakistan], Monhenjo-daro i Harappa.

[la resta ?]


2000 – 500 BCE  Cultura Veda al Punjab i plana del Ganges.. Composició dels Vedas associats amb l’hinduisme, així com el sistema de castes.


Buda (480 BCE – 400 BCE)

Jainisme


300 BCE – 187 BCE Imperi Maurya, ab Asoka controlant gairebé tot el continent llevat del sud


187 BCE – 200 CE

Indo escites

Imperi Kushan

altres


200 CE – 563 CE Imperi Gupta

The Gupta Empire was an ancient Indian empire existing from the mid-to-late 3rd century CE to 543 CE[3]. At its zenith, from approximately 319 to 543 CE, it covered much of the Indian subcontinent.[4] This period is called the Golden Age of India by some historians.[5][note 1] The ruling dynasty of the empire was founded by the king Sri Gupta; the most notable rulers of the dynasty were Chandragupta I, Samudragupta, and Chandragupta II alias Vikramaditya.[note 2] The 5th-century CE Sanskrit poet Kalidasa credits the Guptas with having conquered about twenty-one kingdoms, both in and outside India, including the kingdoms of Parasikas, the Hunas, the Kambojas, tribes located in the west and east Oxus valleys, the Kinnaras, Kiratas, and others.[8][non-primary source needed]

The high points of this period are the great cultural developments which took place primarily during the reigns of Samudragupta I, Chandragupta II and Kumaragupta I[9]. Many of the literary sources, such as Mahabharata and Ramayana, were canonised during this period.[10] The Gupta period produced scholars such as Kalidasa,[11] Aryabhata, Varahamihira, and Vatsyayana who made great advancements in many academic fields [12][13][14]. Science and political administration reached new heights during the Gupta era [15]. The period gave rise to achievements in architecture, sculpture, and painting that “set standards of form and taste [that] determined the whole subsequent course of art, not only in India but far beyond her borders”.[16] Strong trade ties also made the region an important cultural centre and established the region as a base that would influence nearby kingdoms and regions in Burma, Sri Lanka, and Southeast Asia.[17][unreliable source?] The Puranas, earlier long poems on a variety of subjects, are also thought to have been committed to written texts around this period.[18]