Cervell. Xarxa Neuronal

La vida humana: L’experiència humana | El cos i el cervell | Psicologia Vides humanes | Qüestions

On rau la vida mental? Estudi a partir de lesions i mapes per histologia Ciències cognitives i Xarxes neuronals Mapes per imatge i connectomes Què passa al cervell? [De la Xarxa neuronal a la vida mental]
Qüestions: Filosofia de la ment. Un cervell en un pot . Realitat virtual. Consciència en màquines. Mind Upload. Dins del cap. Articles

On rau la vida mental?

[Si obrim el crani observem les parts del cervell (anatomia Sistema nerviós). D’una banda tenim la vida de l’organisme, el cos com el d’un animal, que respira, per on circula la sang, que digereix alimenta, que es mou. I de l’altra tenim la “vida mental”, que s’adona del món que té al voltant (percepció) , que es comunica amb el llenguatge, que té emocions, que té un projecte de què vol fer. On té lloc la vida mental? ][ La dificultat d’estudiar un sistema que té una entrada de l’ordre de 5M de punts d’entrada (la nostra interfase) i de l’ordre de 86 10⁹ neurones en 6 capes al còrtex]

Les ciències cognitives estudien “els processos biològics subjacents a la cognició” [notem que no esmenten les emocions.]

Què passa al cervell?
Es va tardar molt a pensar que la vida mental es basava en activitat al cervell. Aristòtil creia que la intel·ligència era al cor. Vesalius hauria estat el primer a pensar que el cervell i l sistema nerviós eren la base de la vida mental.

Frenologia
El 1819 Franz Joseph Gall (1758–1828) i el seu deixeble Spurzheim formular la hipòtesi que el cervell era la base de la vida mental i que tenia parts especialitzades en diferents funcions. La seva mida relativa indicava el força d’aquest “organ cerebral” i això es manifestava en la forma del crani. La intuïció que hi havia parts especialitzades era correcta però l’assignació de zones i funcions no es podia provar, se’n proposaven entre 27 i 40. Un dels seguidors va ser L.N Fowler (1811-1896) que va fabricar el model de cap frenològic. Cap el 1840 la teoria estava desacreditada.

Localització per lesions i histologia 1860-1950

Localització per lesions
Flourens va experimentar amb conills i coloms extirpant el cerebel, que afectava la coordinació muscular o els hemisferis cerebrals. El 1861 Broca localitza l’àrea de l’afàsia en un pacient que entenia el llenguatge però no podia pronunciar mots. Carl Wernicke el 1874 va localitzar una àrea que si estava afectada feia que els pacients parlessin sense sentit.

Histologia
Korbinian Brodmann (1868 – 1918) estudia al microscopi les cèl·lules de diferents parts del còrtex fent servir les tècniques de tinció de Nissl. Identifica 52 àrees que després es podran associar amb diferents funcions. [Això vol dir que les neurones s’especialitzen?] En particular tenim les àrees on es projecten els sentits:

soma, tacte i propioceptors: 1,2,3 [lòbuls parietals]
visual: 17, 18 19 [lòbul occipital]
audició: 41, 42 (lòbul temporal)
gust: 43
l’olfacte estaria al paleocórtex [i lòbul frontal]

(regions del cervell)

El treball de Brodman també va permetre establir que el córtex tenia 6 capes (CGPT):

Layer I (Molecular Layer): Contains few neurons and is mostly composed of dendrites and axons.
Layer II (External Granular Layer): Contains small, densely packed pyramidal neurons.
Layer III (External Pyramidal Layer): Composed of medium-sized pyramidal neurons.
Layer IV (Internal Granular Layer): Characterized by a high density of small, round neurons. This layer receives the majority of sensory input from the thalamus.
Layer V (Internal Pyramidal Layer): Contains large pyramidal neurons, some of which are the largest in the brain (e.g., Betz cells in the motor cortex).
Layer VI (Multiform Layer): Contains a mix of neuron types and sends outputs to the thalamus.

[Això vol dir que tenim 3 neurones dels sentits cap al cervell, 6 nivells al córtex, i 3 cap avall als motors]

Hemisferis escindits
Sperry i Gazzaniga van estudiar pacients que tenien desconnectats els dos hemisferis com a resultat de tallar el cos callós per tractar casos d’epilèpsia. Els experiments posteriors van mostrar que els hemisferis processaven la informació de diferent manera [però les àrees de Brodman eren simètriques?]

Sistema nerviós Cordats i cervell trino. Anatomia: Sistema nerviós Fisiologia: Sistema nerviós central.

Ciències cognitives i Xarxes Neuronals artificials

1956 La revolució cognitiva
Les troballes de la neurociència es van afegir als esforços d’altres disciplines que volien entendre la cognició humana [per dins] sense limitar-se als observables estímul-resposta que era el mètode de treball dels conductistes. (WK) Es tractava d’entendre la percepció, aprenentatge, memòria, atenció, llenguatge i raonament, recollint aportacions de la neurociència, intel·ligència artificial, psicologia, filosofia i antropologia. [sobretot la metàfora de l’ordinador].
George A. Miller, The Magical Number Seven, Plus or Minus Two“, sobre els límits dels objectes que podem percebre. Nom Chomsky des de la lingüística va argumentar a favor d’una capacitat innata pel llenguatge Syntactic Structures . Des de la intel·ligència artificial, Nevell, Shaw i Simon van proposar una teoria de com solucionava problemes la ment humana: Elements of a Theory of Human Problem Solving. El 1977 es funda el Journal Cognitive Science. Durant els 70s i primers 80s, la AI,ex. Marvin Minsky, intenta formalitzar la solució de problemes amb programes de manipulació de símbols com LISP. Aquest plantejament tenia limitacions per simular la percepció.

Computadores de procés en paral·lel
En l’arquitectura de Von Neumann, hi ha una unitat central que rep una instrucció per operar una dada entrant que s’obté de la memòria i donar un resultat. Gauss (1795) i Legendre (1805), havien fet servir el mètode dels mínims quadrats per aproximar un conjunt de punts a una funció (un polinomi, per exemple), i imposant que el quadrat de la diferència entre els punts i els valors sigui mínima. El 1944 Hebb va proposar un model d’aprenentatge en que els senyals entre nodes venien ponderats per pesos, i que quan dos nodes adjacents s’activaven, el pes es reforçava: Neurons that fire together, wire together.
El 1958 Frank Rosenblatt construeix el perceptron que va crear moltes expectatives per aconseguir màquines que “pensessin”. Però el 1969 Minsky and Papert van descobrir les limitacions dels Perceptrons per incorporar la disjunció exclusiva XOR [o l’un o l’altre] i la recerca es va frenar. (AI Winter). Durant unes dècades la AI va treballar sobretot manipulant cadenes de símbols i aplicant lògica de manera seqüencial amb programes com Prolog i Lisp. Funcionaven bé en tasques com validar teoremes o recórrer arbres de diagnòstic però eren incapaços de reconèixer formes imperfectes.

Representacions distribuïdes i esquemes
[Treball 1993] El 1986 es va publicar Parallel Distributed Processing per Rummelhart i Mclelland (text) que estudiava un model similar al del cervell. : Les representacions no estarien emmagatzemades en forma de regles sinó distribuïdes en els pesos de les connexions dels nodes de la xarxa. Així, un input imperfecte activa una sèrie de nodes que identifiquen un patró.
Sembla clar que a una escala de segons i minuts, el procés cognitiu humà és seqüencial. S’examina un problema, es consideren diferents dades relacionades, s’infereix una solució, s’avaluen les expectatives, etc… Ara bé, cada un d’aquests passos, com per exemple, reconèixer una figura, identificar una situació o recuperar una informació de la memòria, es podria descompondre en una gran quantitat de processos petits. La hipòtesi del PDP és que els microprocessos que constitueixen cada un dels passos seqüencials, són de naturalesa distribuïda i no seqüencial. McClelland i Rummelhart parlen de la microestructura del coneixement, en el mateix sentit que les partícules subatòmiques constitueixen i expliquen els àtoms com a compostos superiors: “en general, des del punt de vista de PDP, els objectes als quals es refereixen els modelos macroestructurals del procés cognitiu, es poden veure com a descripcions aproximades de les propietats emergents de la microestructura.
L’estat d’activació d’un node és funció dels estats d’activació dels nodes amb qui està connectat ponderat per diferents pesos. S’exploren diferents processos d’actualització dels pesos de la xarxa [que vindria a ser com un aprenentatge perceptiu]. Es pot ajustar per tal que la sortida correspongui a un output esperat, aprenentatge supervisat per exemples. Un d’ells consisteix a propagar enrere la diferència observada a la sortida (backpropagation error), així veiem quins nodes són responsables d’acumular l’error i baixem el pes. O bé es poden anar repetint inputs similars fins que es reforcin certes connexions (aprenentatge no supervisat [així s’associarien per exemple, la imatge d’un gos amb com borda].
Encara no es coneixen els mecanismes d’emmagatzematge d’informació. No podem dir “al concepte X o a la imatge de Y li correspon tal configuració de neurones”. A grans trets sí que s’han identificat les àrees del cervell que reben les dades sensibles i que al lòbul frontal hi ha l’àrea associativa lliure. En els estudis sobre memòria s’observa una memòria sensorial (<1s), una memòria primària (verbal, de l’ordre de segons), una memòria secundària (minuts, anys), i una memòria terciària (permanent). El model PDP proposa que les percepcions consisteixen en patrons d’activació estables. Després d’un procés d’aprenentatge, l’activació d’un dels nodes [exemple imatge d’un gos, ni que sigui parcial], activa la resta de nodes que acostumen a anar junts [regla de Hebb]. La informació està en els pesos de les connexions entre nodes (neurones) w_ij. Hi ha models per percepcions i per procés lingüístic, relacions tot-parts, i abstraccions. Recuperar informació no és obtenir un registre mitjançant una clau d’índex sinó que suposa un procés d’inferència: una informació parcial, com la forma o la paraula, activa un patró amb tota la informació. (Senden Percepció: aprenentatge perceptiu). Els patrons estables d’activació que emmagatzemen informació sobre un objecte, un grup d’objectes o una situació, són anomenats esquemes en ciència cognitiva.
[Basant-se en principis biològics i antropològics s’ha dit que tots els éssers vivents converteixen en signes tota experiència, sense necessitat de ser signes pròpiament lingüístics. Una ameba aprofita experiències passades per adaptar-se millor (CERDA, Lingüística d’avui p.64). Això vol dir que la relació de l’organisme amb l’entorn no consisteix només en matèria i energia sinó també en senyals. En els més primitius el senyal serà simplement ‘estic en un medi amb aliment’ o ‘estic en un medi hostil’. En animals més evolucionats hi haurà una concepció de l’espai, del territori, reconeixement del perill per indicis. Això ja suposa una certa representació del món. En l’home aquesta representació arribarà a tenir objectes (categories de quantitat i qualitat) en l’espai i el temps que se succeeixen en seqüències causals. Si li afegim la capacitat biològica d’emetre sons i la convivència tribal, d’aquí podrà néixer el símbol, el concepte i la comunicació.] Aquesta noció ha estat recollida en diferents aspectes al llarg de la història del pensament. A Kant (Brehier II 418) els esquemes eren la regla segons la qual podem construir les imatges corresponents a un concepte. (Ex. l’esquema de la circumferència). I no oblidem que la imaginació era qui determinava l’experiència en termes de les categories de l’enteniment. En Piaget (Richmond p.107) l’esquema seria una unitat de conducta amb estructura. Es parla de l’esquema de succió, de prensió, de desplaçament.
Minsky (1975) parlà de marc (frame), Rumelhart (1975) de schema, i Smolensky muntà la teoria de l’harmonia amb una xarxa que codificava àtoms de coneixement formant una estructura.

La implementació de xarxes neuronals
En ordinadors d’arquitectura Von Neumann, amb una CPU, són costoses. Al s21 els avenços en hardware ho han fet possible i també s’han construït altres arquitectures: (CGPT) Targetes gràfiques (GPU) que poden treballar en paral·lel. [D’aquí la rellevància de Nvidia]. Tensor Processing Units (TPUs) desenvolupades per Google per a entrenar xarxes. Field-Programmable Gate Arrays (FPGAs). Application-Specific Integrated Circuits (ASICs).

Les xarxes neuronals artificials (ANN) han resultat efectives a l’hora de reconèixer patrons, per exemple en patologia mèdica, identificar patrons en grans conjunts de dades (machine learning) tant en temes de salut com de tendències de consum, reconeixement de veu, predicció de textos. Juntament amb mètodes tradicionals com arbres de decisió, support vector machines (SVMs), k-nearest neighbors (k-NN), i logistic regression, formen part del ràpid desenvolupament de la AI.

Ciències cognitives
En principi les anomenades “ciències cognitives” aplegaven pretenien abastar qualsevol “operació o estructura mental que es pugui estudiar amb precisió (Lakoff and Johnson, 1999), i per tant abasten AI, percepció, memòria, llenguatge (sintaxi, Lakoff i Johnson i la metàfora), el paper del cos en la cognició (Varela, The embodied Mind), i consciència.
A més dels experiments de conducta tradicionals, incorporen els resultats de la neurobiologia, simulacions de les operacions de la ment simbòliques i subsimbòliques (el PDP), i discussions de la filosofia de la ment [a la qual vaig dedicar la tesina mirant d’argumentar la limitació del seu plantejament com a manera d’entendre la condició humana: Els exemples en la filosofia de la ment.

Imatges i mapes del cervell

Tècniques
1967 Xenon CT Scan. (Godfrey Houndsfield). El pacient gas xenon que farà contrastar les àrees segons el nivell de flux sanguini.
1970 Magnetoencephalography. MEG, un casc que detecta ions carregats movent-se entre cèl·lules.
1974 Positron emission tomography. PET scan. (William Sweet, Michael Phelp). El pacient és injectat amb amb una substància radioactiva que s’adherirà a una substància determinada del teixit que es vol estudiar creant positrons que seran recollits per una càmera.
1973 Ressonància magnètica, MRI (Jackson, Damadian, Lauterbur, Mansfield). Se situa el cos dins d’un camp magnètic i els protons es comporten segons el diferent teixit.
Més: The Science of Mind reading, NY 2021/12/06 Amb l’ajuda de la AI les imatges de fMRI permten establir la correspondència entre què es pensa (reconeixement imatge, paraula) i la configuració de la xarxa neuronal.

Projectes
2003 Allen Brain Atlas, per mapejar l’expressió de gens en els cervells de ratolins i humans.
2005 Blue Brain Project, Suïssa. Reconstrucció digital del cervell d’un mamífer. EL projectees va revelar massa ambiciós, matemàticament havia de treballar en 11 dimensions i recórrer a topologia algebraica.
2008 Neuroscience Information Framework (NIF). repositori de diferents bases de dades sobre el cervell.
2009 Human Connectome Project (HCP), National Institutes of Health (NIH) i Oxford per mapejar les connexions del cervell.
2013 Brain Research through Advancing Innovative Neurotechnologies (BRAIN) Initiative (USA) per entendre el cervell a través demapes d’imatge i models neuronals.
2013-2023 Human Brain Project (HBP), Europa. Mapes i simulacions. Seguit del EBRAINS. (Visualitzador de les àrees).

Connectomes
L’exploració de les imatges permet estudiar com està “cablejat” el cervell.

(Connectomics) “com contribueixen a la xarxa la connectivitat estructural, les sinapsis individuals, la morfologia cel·lular i l’ultraestructura cel·lular. El sistema nerviós està format per bilions de connexions, i questes connexions són responsables dels nostres pensaments, emocions, accions, memòries, funcions i disfuncions”. Els mapes poden ser a escala general, entre les àrees del cervell o, en petits organismes, descrivint totes les connexions a microescala amb grafs on cada neurona és un node. A escala macroelsnodes són determinades regions (ROI, regions of interest), i les línies corresponen als axons connectant aquestes àrees.

Una de les maneres de representar-ho són els connectogrames, introduits el 2012, que dibuixen en dues dimensions les àrees d’interès del cervell (ROIs) en una circumferència que on s’agrupen en els dos hemisferis, lòbul frontal, còrtex insular, lòbul límbic, lòbul temporal, lòbul parietal, lòbul occipital, estrtuctures subcorticals, cerebel·lum i tronc cerebral. Els ROIs varien segons l’atles del cervell que es faci servir.

2024 Mapa del cervell d’una mosca amb 130m cèl·lules i 50M de connexions. (BBC).

Neurones mirall
Els 1990s Giacomo Rizzolati, en un experiment amb macacos va descobrir que certes neurones s’activaven, no només quan el mico feia una acció determinada, sinó també quan observaven un altre mico o un humà fer la mateixa acció. Tindrien la funció d’entendre i empatitzar amb les accions dels altres, i aprendre per imitació.

Què passa al cervell?

Activitat de la xarxa
(CGPT) Les diferents oscil·lacions del cervell oscil·lacions (ones EEG) representarien la sincronització dels senyals de les neurones. Van de l’ordre de segons en el son profund (0.5Hz) a 30 ms (30Hz) en l’estat d’alerta. Les treansicions poden ser ràpides en ms.
Quan estem en estat d’alerta amb ones gamma, la xarxa reacciona molt ràpidament a diferents estímuls, en 10-33 ms (Buzsáki i Wang, 2012).
Koenig (2002) i Lehmann (2005) han trobat que hi ha períodes d’activitat neural estable que duren entre 80 i 120 ms. Aquests microestats EEG serien blocs bàsics que constitueixen processos cognitius més complexes.
Durant el repòs hi ha patrons de connectivitat estables, resting-state networks (RSNs) com el mode per defecte de la xarxa (default mode network DMN).Poden romandre estables de segons a minuts [quan estem a la nothing box].(Allen et al., 2014 amb fMRI). [Corresponen a quan no estem executant una tasca, somiant desperts]

Experiència contínua o discreta
(CGPT) Els estats mentals, ¿tenen una durada mínima? Als anys 1960 Robert E. Ornstein va introduir el concepte de “perceptual moments” indicant que la consiciència estava dividida en unitats discretes de l’ordre de 100 ms. Estudis posteriors amb EEG i fMRI mostren un lapse de 300 ms entre un estímul i la decisió que desencadena. Estudis sobre com processem informació visual suggereixen que el cervell treu “fotos” cada 70-100ms (VanRullen and Koch 2003, Holcombe 2009, Eagleman and Pariyadath 2009).T enim la percepció d’un corrent continu per la ràpida successió d’esdeveniments discrets.

Durada dels estats mentals
(CGPT) Té a veure amb l’atenció, el procés cognitiu i regulació emocional.
El 47% del nostre temps desperts anem en “pilot automàtic” (mind-wandering), és a dir que els nostres pensaments no depenen dels estímuls ni de la tasca que estem duent a terme. Per exemple quan conduïm una ruta habitual. Els episodis de “somiar despert” són breus, menys d’un minuts abans de tornar a la tasca o canviar de tema (Christoff et al. 2009).
En tasques cognitives, canviem de focus entre segons o minuts. ( 47s mirant una pantalla, La batalla per l’atenció i la contemplació de l’art).
Les emocions poden anar de minuts a hores (Verduyn and Lavrijsen 2015). Les reaccions intenses a estímuls exteriors poden durar només uns segons mentre que els estats d’ànim es poden perllongar més enllà d’hores (Davidson 1998).

[De la xarxa neuronal a la vida mental]

“De la mateixa manera que els mapes de carreteres de la terra no ens diuen quins vehicles hi circulen i què porten, la connectivitat anatòmica de les neurones no ens diu a quin estat de consciència correspon] (wk).

[Sabem que la xarxa reacciona als estímuls en blocs discrets d’uns 100ms (supra), sabem que alternem l’atenció amb el son (Despert, adormit, ritme circadiari ). Sabem que durant l’estat d’atenció s’alternen estones de focus i estones en que anem en “pilot automàtic (supra). L’estudi de la percepció ens diu que percebem objectes integrats i no un conjunt de qualitats rebudes pels sentits, [la qual cosa voldria dir la que la xarxa els integra de manera inconscient]. [La nostra memòria és inconscient, no tenim consciència de tot el que podem recordar]. Freud va tractar de la vida afectiva inconscient.

A què anomenem vida mental? Tenim l’activitat del cos, amb el sistema nerviós autònom, tenim el que passa al cervell (l’activitat de la xarxa neuronal), i després tenim tota l’experiència conscient. Fins a quin punt tota l’activitat no conscient, perceptiva i automàtica (i potser afectiva), és vida mental? Aleshores la consciència només n’és una part que emergeix? (la vida de la ment a psicologia).

Qüestions

Filosofia de la ment
Tal com es diu a [De la Xarxa neuronal a la vida mental] tenir el “mapa” del cablejat de la ment ens permet fer el pas a saber què passa ala vida mental. Com a molt podem fer llistes de correspondències. [L’estudi del cervell per lesions seria una mica com si bombardejo les plantes de Caixabank. Si no van les transferències, és que estaven en aquell pis. I ara amb les imatges, és com si quan es treballa molt a marketing veiem la planta 13 il·luminada.
La Filosofia de la ment hauria aparegut per pensar la condició després dels avenços de la neurobiologia i de la metàfora del computador.

El problema de la ment i el cos [Dues substàncies, dos aspectes d’una mateixa realitat, què és el rellevant, l’informe de neurones, o l’informe d’estats mentals]
- Ghost in the machine: Des del llenguatge Ryle adverteix de l’error de pensar la ment com un fantasma que opera la màquina del cos (Fritz Khan).
- La Central-state Identity Theory de J.J.C Smart i David Armstrong estableix que un estat mental i una configuració neuronal són el mateix, [quedaria pendent trobar la correspondència i explicar l’emergència de l’experiència conscient.]
- Funcionalisme [i multiple realization] el que caracteritza un estat mental és la seva funció, per exemple “tenir set”, mentre que el corresponent estat físic [no forçosament neuronal] podria no ser únic. Només ens interessa com un estat mental en ausa un altre. El “Type physicalism” identifica .un estat mental amb una configuració neuronal. El “Token physicalism” considera altres bases físiques, per exemple organismes basats en silici en lloc de carboni. No pot del detall dels qualia. En el problema de l’espectre invertit, diferents qualitats com vermell i verd podrien tenir el mateix resultat). I tampoc de les representacions; dos estats mentals a que es refereixin a diferents referents, podrien tenir el mateix paper funcional (1975 Putnam Twin Earth).
- Connexionisme i eliminativisme. [L’únic rellevant és la configuració neuronal i això és que cal estudiar. La noció que tenimdesigs i intencions que ens duen a cometre accions serien concepcions populars (Folk Psychology) [equivalents a les creences animistes) que seria millor eliminar (Eliminative materialism Churchlands, Dennet) [per mi es corresponen a invariants d’alt nivell].
- Mental causation [com poden tenir efectes físics els estats mentals? [i les idees, per exemple la indignació per la mort d’unes nenes a mans d’un inmigrant
- Pot tenir consciència un robot?
Consciència i Qualia. [L’experiència subjectiva de les qualitats, es pot reduir a explicacions funcionals o neuronals?. 1974 Nagel What is like to be a bat. Chalmers, The Hard Problem of Consciousness]
Intencionality. Els estats mentals, ¿Com poden referir, o representar coses [del món exterior?]
Identitat personal. Què fa que un individu sigui la mateixa persona al llarg de diferents canvis del cos i d’estats mentals? [narrativitat]
Llibertat i determinisme. Les accions, vénen determinades pels estats mentals/neuronals? i per tant el lliure albir és una il·lusió?

Cervell desconnectat. Brain in a vat. Matrix. Realitat virtual. Paraplègics.
Si la part essencial de la vida humana és la vida mental, podem imaginar un cervell en un pot connectat a un ordinador que simula tots els senyals (Hilary Putnam, 1981, “Reason, Truth, and History.”). L’experiència d’aquest cervell seria indistingible de la d’un cos que interacciona amb el món real. ´Quant l fet que la ment s’enganyi sobre el món exterior, es tracta d’una nova versió de la il·lusió de Maia dels hindús, l’al·legoria de la cova de Plató, el somni de la papallona de Zhuangzi o el dimoni de Descartes. El film “The Matrix” de 1999 també planteja un escenari on els humans “viuen” vides fictícies connectades a unes màquines que els extreuen energia. [En les discussions sobre si l’experiència és indistingible o no, no hi trobo una referència a que, tot i acceptar que sigui possible i que l’experiència d’aquest cervell sigui indistingible, es tracta d’un escenari insostenible per la feinada a preparar tot el cablejat i complex metabolisme i rec sanguini.]
Realitat virtual: Les ulleres de realitat virtual, en particular les d’Apple permeten una experiència que barreja el informació amb altra generada artificialement, i s’aproximen a la idea del “Brain in a Vat”. Els que passen moltes hores amb les ulleres de realitat augmentada quan tornen tenen la percepció distorsionada. (2024 Business insider).
La reflexió de la embodied cognition és que la cognició no es pot entendre com un cervell aïllat sinó que està integrada en tot el cos. Al mateix temps, quan el cos s’ha desconnectat per algun accident, hi ha recerca per connectar-hi d’una altra manera: L’empresa Neurolink d’Elon Musk ha aconseguit implantar un xip wireless amb 64 connexions al cervell per estimular àrees de moviment de pacients amb ferides. BBC La idea final és una simbiosi home/AI [i màquina] BBC Peter Scott, Cyborg . Un implant permet controlar el cursor d’un ordinador (BBC).

Viure en la ficció de la realitat virtual
[De sempre, somniar despert, la ficció en la literatura, el cinema i els vídeojocs, ens han permès viure en una ficció. Però n’hi havia prou amb aixecar la mirada de la pàgina, o de la pantalla, per trobar una realitat diferent. La tecnologia de les ulleres de realitat virtual, en particular l’Apple Vision, permeten una experiència molt més immersiva que gairebé s’acosta al que concebia l’experiment del cervell en un pot. També la tecnologia actual permet crear uns escenaris realistes lluny dels 4 colors dels jocs dels anys 80. Podria ser que preferíssim aquesta experiència a la real. L’addicció al joc, per exemple, nens que deixen de dormir per seguir jugant, ha portat a judici a empreses com Epic games, creadora de Fornite (BBC ).

Al Japó i Cora i podria haver fins a 1M de joves que s’han tancat en una cambra d’on no surten i passen bona part de la seva vida online. Al Japó s’anomenen Hikikomori. [però no és una vida sostenible ja que algú els ha de proveir de menjar. Podem imaginar una distòpia en que els robots fan tota la feina i els humans estan a casa submergits en una aventura virtual, en una nova versió de l’experiment de Olds i Milner d’estimulació dels centres gratificants del cervell, renunciant a l’autèntic (identitat i bucle). En un altre vessant, la gratificació del reconeixement a les xarxes socials també pot resultar més atractiva que la vida silenciosa i pot acabar en una addicció (Internet addiction disorder).
Una darrera possibilitat de viure una experiència artificial és la relació amb un programa com si fos una persona. Els humans són maleducats i grollers, i els assistents artificials, des de Siri als iphones, Alexa d’Amazon, la la veu agradable del GPS al cotxe. A Her (Spike Jonze 2013), Joachim Phoenix s’enamora del seu assistent virtual. Hi ha una versió modificada de ChatGPT amb qui es pot mantenir un diàleg com si fos una parella romàntica (BBC).
Teràpia amb un programa. L’èxit del programa Eliza el 1966 va sorprendre el seu creador Joseph Weizenbaum. Inicialment consistia en un programa de llenguatge que convertia en preguntes les respostes del pacient simulant un terapeuta rogerià. Dels 70s al 2000 es va posar en marxa teràpia remota, els pacients interaccionaven amb una pantalla però darrere encara hi havia un terapeuta humà. La Cognitive Behavioral Therapy (CBT) es va adaptar a plataformes web com MoodGYM (2001) i Beating the Blues. Els 2010s amb els mòbils van aparèixer moltes apps per fer exercicis terapèutics i meditació. (Headspace, Calm). Amb la AI es pot començar a fer teràpia personalitzada,
Woebot i Wysa i el CHatGPT (Nature, makeuseof)

Consciència en màquines
Les màquines poden ser intel·ligents. Si la vida mental i la consciència no requereixen un suport orgànic, podem pensar en robots conscients i amb emocions. No és evident perquè no sabem ben bé què és la consciència ni l’experiència de sentir qualitats. Per a les emocions i consciència no tenim cap test equivalent al de Turing ( CHatGPT ha passat amb èxit diferents exàmens, Business Insider), com seria el Voigt-Kampff test que apareix a Blade Runner.
En el terreny de la ficció, la qüestió ha fascinat de fa temps. Frankenstein” de Mary Shelley (1818). R.U.R. (Rossum’s Universal Robots)” de Karel Čapek (1920). Metropolis” de Fritz Lang (1927). “I, Robot” de Isaac Asimov (1950). “Do Androids Dream of Electric Sheep?” de Philip K. Dick (1968) que inspirarà “Blade Runner” de Ridley Scott el 1982 .”2001: A Space Odyssey” de Arthur C. Clarke (1968) amb l’ordinador HAL 9000. “Neuromancer” de William Gibson (1984). “The Moon is a Harsh Mistress” de Robert A. Heinlein (1966).”A.I. Artificial Intelligence” Steven Spielberg (2001).”Ex Machina” Alex Garland (2014). “Westworld” (2016). “Ghost in the Shell” de Masamune Shirow (1989).

Simulació de la vida mental en una computadora
Si la nostra vida mental consisteix en l’activitat d’una xarxa podríem reproduir-la en una xarxa de nodes de silici? El Blue Brain Project, de 2005 va intentar simular el cervell d’un ratolí.
Si això fos possible en el cas d’humans podríem volcar la nostra ment a un ordinador i esdevenir immortals. (Mind Uploading). [és clar que aquesta ment voldria seguir fent coses com a cos, i això ja no seria possible sense una interfase que simulés el món, les imatges, les olores, com en el cas del Brain in a Vat.

Dins del cap: Localitzar la vida mental al cervell ens fa imaginar el cap com un espai on homúnculs duen a terme operacions:

Articles

CHAPTER I BIOLOGY AND HUMAN BEHAVIOR 1
READING 1: ONE BRAIN OR TWO? 1
Gazzaniga, M. S. (1967). The split brain in man. Scientific American, 217(2), 24-29.
READING 2: MORE EXPERIENCE = BIGGER BRAIN 11
Rosenzweig, M. R., Bennett, E. L., & Diamond, M. C. (1972). Brain changes in
response to experience. Scientific American, 226(2), 22-29.
READING 3: ARE YOU A “NATURAL?” 19
Bouchard, T., Lykken, D., McGue, M., Segal, N., & Tellegen, A. (1990). Sources
of human psychological differences: The Minnesota study of twins reared apart.
Science, 250, 223-229.
READING 4: WATCH OUT FOR THE VISUAL CLIFF! 27
Gibson, E. J . , & Walk, R. D. (1960). The “visual cliff.” Scientific American, 202(4),
67-71.