[esborrany]
(CGPT)
Heidegger desenvolupa aquesta noció fonamentalment a “Ser i temps” (Sein und Zeit, 1927). En aquesta obra, ell argumenta que l’ésser humà (el *Dasein*) és essencialment temporal i es projecta cap al futur en la seva existència. Aquesta temporalitat no és simplement una successió d’instants objectius, sinó una estructura existencial que determina com experimentem el món.
### La temporalitat del Dasein
Segons Heidegger:
– L’ésser humà (*Dasein*) no és estàtic sinó que es projecta cap al futur mitjançant les seves possibilitats i decisions.
– El present és viscut a partir d’aquest projecte futur, és a dir, la nostra experiència del present està influenciada per la manera en què anticipem i orientem la nostra vida.
– El passat no és una cosa fixada objectivament, sinó que el reinterpretem constantment en funció del present i del futur.
### La tríada extàtica del temps
Heidegger descriu el temps en termes de tres “èxtasis” temporals:
1. Futur (*Geworfenheit* – “ser llençat”): Ens projectem sempre cap a les nostres possibilitats i la nostra existència futura.
2. Passat (*Verfallen* – “caiguda en el món”): El passat ens configura, però no com un determinant fix, sinó com una herència que podem reinterpretar.
3. Present (*Entschlossenheit* – “resolució”): No és un simple instant, sinó l’àmbit en què articulem el passat i el futur de manera significativa.
Aquesta concepció de la temporalitat està lligada a la seva idea d’autenticitat: viure autènticament implica reconèixer la nostra projecció cap al futur i no limitar-nos a seguir les inèrcies imposades pel passat i la societat.
[Nazisme: El seu rectorat a Friburg el 1933, els discursos de suport al règim, la depuració de col·legues jueus — incloent-hi el seu propi mentor Husserl — i sobretot el silenci posterior, mai cap retractació pública ni cap paraula sobre l’Holocaust, fan que la qüestió no pugui ser separada nítidament de la seva filosofia. Els Quaderns Negres publicats el 2014 van confirmar que l’antisemitisme no era superficial ni circumstancial. El debat sobre si el nazisme és una conseqüència de la seva ontologia o una contradicció amb ella continua obert, però la pregunta mateixa ja és condemnatòria.]