Posted on by amomuseu

Holanda i Bèlgica

Arxius: Els llocs i els temps. Països baixos, Holanda i Bèlgica

La meva experiència  Arts   Arquitectura  Música    Pensament   Història   Geografia     Menjar

La meva experiència

  • Referències a casa: Una reproducció de Van Gogh. El conte “Shora y las cigüeñas” de Meindert Dejong. Un conte on sortia un nen que aturava una inundació posant el dit a un forat que hi havia a un dic (en realitat escrit per una americana, Mary Mapes Dodge, “Hans Brinker, or the Silver Skates”. El Huyghens de “Quatre nois genials” (que he tornat a comprar recentment]. A Solius escoltava les variacions simfòniques de César Franck. Vaig llegir el diari d’Anna Frank. Formatges i mantega a Andorra.
  • Als 15 anys vaig fer una estada a Goch a casa els Torra i em van dur un dia a menjar una Rijkstaffel. Vaig provar el licor d’ou.
  • 1985 Pilar embarassada de la Teresa, a l’hotel Doelen, Rijksmuseum, Stelelijk, casa d’Anna Frank. Els canals amb les cases de maó.
  • 2002  Amsterdam amb la Teresa i la Maria, hotel Meridien (diuen que estava borratxo després de dues cerveses amb la Rijkstaffel)
  • 2011-2012 Maria d’Erasmus a Amsterdam.  2011 Bonn-Amsterdam , Maria a Amsterdam.   2012:  Caiac Neerpelt-Amsterdam (+Bèlgica). Kroketten. L’Holanda rural amb les casetes i jardins cuidadíssims; molins, canals amb terrasses. Els canals entre els camps.
  • 2016 Den Bosch   Amsterdam i la Haia.
  • 2025 El Rijn  De Mainz a Amsterdam

Notes per viatges

Arts

A casa teníem al menjador una reproducció d’un esborrany d’un paisatge de Van Gogh. També m’havia parlat de Brueghel, les escenes amb molta gent, les noces on porten tots de plats en una taula de fusta i un nen es llepa els dits. Cap als 20 anys, entusiasmat amb l’art abstracte de Kandinsky i Mondrian comprava els diàlegs de “Realidad Natural i realidad abstracta”. M’atreia el grup de Stijl, les cadires geomètriques. En el primer viatge comprava una maqueta d’una casa de Gerrit Rietveld (que encara no he fet). D’alguna manera ja coneixia Vermeer perquè una foto de la Pilar prop de la residència em recordava “La noia de la perla”.  El 1984 en un viatge a Munich comprava l’obra completa de M.E.Escher. Al viatge de 1985, un llibre de gravats i la maqueta de la casa de Gerrit Rietveld.
Ja més gran, als museus m’aturava als paisatges de Ruysdael. Interès pels retrats de Rembrandt. Rubens en canvi, mai m’ha atret.
En els viatges de feina a Madrid anava al Prado i sempre començava per la Sala 6 on hi havia el Jardí de les Delícies de Ieronymus Bosch, sobre el qual me’n vaig comprar un llibre. Més tard en ocasió d’una exposició especial vaig descobrir les escenes del més enllà.
M’atreia la imaginació de Magritte, en vaig veure alguna exposició, comprar un llibre i visitar el seu museu a Brusel·les.

Segle XVI: El Renaixement Nòrdic i la influència italiana
Context: Época de prosperitat econòmica, humanisme i la Revolta contra els Habsburg (que donarà lloc als Països Baixos del Nord -Holanda- i del Sud -Flandes-). Es deixa enrere el Gòtic i s’incorpora l’influx del Renaixement italià (perspectiva, proporció, temes clàssics), però amb un enfocament més terrenal i detallat. (Gombrich caps. 17 i 18)

M188: Germans Limburg. Les Très Riches Heures du Duc de Berry [Museu Condé, Chantilly].
(M189 Claus Sluter, escultor. M193 Retaules d’altar. M195 retrats, Memling.  M196-197 Tapissos. Armadures. M199 Quentin Massys

  • Hyeronimus Bosch   (1450-1516) [les visites al Prado cada cop que anava a Madrid, 2016 i Venècia] M194
  • Pieter Bruegel el Vell (c. 1525-1569): Escenes de la vida al camp. (La boda camperola al KHM de Viena). Babel. (galeria) M201

Flandes

  • Jan van Eyck (c. 1390-1441): “El matrimoni Arnolfini” a la National Gallery, “L’adoració de l’anyell místic”. M190-191
  • Rogier van der Weyden (c. 1400-1464): “El davallament de la creu” al Prado. M192

Segle XVII: El Segle d’Or Holandès
Context: L’edat d’or de la República Holandesa. Época de màxima prosperitat comercial, poder naval i una societat burguesa i protestant que va generar una demanda artística sense precedents. L’art es secularitza: ja no ho encarreguen esglésies sinó burgesos per a les seves cases. Especialització en gèneres (paisatge, natura morta, escenes de gènere, retrat). (Gombrich cap.20 “Aquests holandesos van ser els primers en la història de l’art a descobrir la bellesa del cel”. Rembrandt sabia mirar la profunditat del cor humà, i copsar les vibracions de l’ànima. )

M249 Els mapes.
M250 Tècnica perspectiva, Delft, camera obscura
M258 Natura morta

  • Rembrandt van Rijn (1606-1669): El geni de la llum i l’ombra. Mestre del retrat (individual i de grup, com “La Ronda de Nit”) i dels aiguaforts. La seva introspecció psicològica és insuperable.  (galeria) M256
  • Johannes Vermeer (1632-1675). M254
  • Frans Hals (c. 1582-1666): Innovador en el retrat, amb pinzellades lliures i espontànies que capturen la vitalitat i el caràcter del model. (galeria)
  • Jacob van Ruisdael (c. 1628-1682): El gran paisatgista, capaç de capturar la dramàtica llum i els cels holandesos. (galeria) M257

El Segle XVII a Flandes

Al sud (Bèlgica), sota domini espanyol i catòlic, l’art es converteix en una eina de la Contrarreforma: ha de ser sensorial, dramàtic i emocionant per reconquerir els fidels. Dinamisme, exuberància, colors rics, dramatisme i un rebuig a la sobrietat del nord protestant.
M260 Michael Sweerts

  • Peter Paul Rubens (1577-1640): El gran geni del Barroc flamenc. La seva obra és sinònim de vitalitat, carn, moviment i un domini absolut de la composició i el color. El seu taller era una fàbrica d’art que dominava Europa (“El davallament de la creu”, “Les tres gràcies”). M247-248, M251 La Contrareforma,
  • Anton van Dyck (1599-1641): deixeble brillant de Rubens, però que va trobar el seu llinatge en el retrat. Es va convertir en el pintor de cort per excel·lència a Anglaterra, creant un arquetip d’aristocràcia elegant i refinada. M259
  • Jacob Jordaens (1593-1678): L’altre gran deixeble de Rubens. La seva pintura és més terrenal i propera, amb escenes de la vida popular i un ús potent del clarobscur.

Holanda Segle XVIII: Classicisme i influència francesa
Declivi econòmic i polític. El gust artístic s’europeïtza, seguint les modes de França (Rococó) i el Classicisme. Estil més refinat, elegant i sovint moralitzant. Destaquen les natues mortes de gran luxe (“pronkstilleven”). Cornelis Troost (1697-1750): Retratista de la societat burguesa amb un estil elegant i una mica satíric.

Segle XIX: Romanticisme, Realisme i l’arribada de la modernitat
Formació del Regne dels Països Baixos, revolució industrial.

  • Romanticisme: Paisatges amb èmfasi en l’emoció i la força de la natura. Escola de La Haia (c. 1860-1900): Similar al realisme francès de Barbizon. Paisatges i escenes camperres amb una paleta de colors terrosos i grisos (“tonalisme”). Amsterdamse School (Impressionisme holandès): Versió local de l’impressionisme, més fosca i amb pinzellada lliure. Jozef Israëls: El “Millet holandès”, pintor de la vida dura dels pescadors. [ postal, els nens a la platja]  (galeria)
  • Vincent van Gogh (1853-1890). Autoretrat Chicago. Theo.  (galeria) M304

Flandes Segle XVIII-XIX
Classicisme, Romanticisme i els orígens del Modernisme. Successives dominacions (austríaca, francesa, neerlandesa) fins a la independència de Bèlgica el 1830.
Neoclassicisme: Estil acadèmic internacional.
Realisme i Romanticisme:

  • Jacques-Louis David, francès exiliat a Brussel·les. “La mort de Marat”
  • (Antoine Wiertz (1806-1865): Un romàntic extravagant i megalòman, precursor del simbolisme per les seves obres de gran format i temes fantàstics.
  • James Ensor (1860-1949): Un punt d’inflexió. Encara que es va associar als moviments d’avantguarda, la seva obra és única. Les seves escenes de multituds amb màscares són una crítica social àcida i un pont directe cap al Expressionisme i el Surrealisme.)

Holanda Principis del Segle XX: Les avantguardes. Art contemporani
De Stijl (1917-1931): L’abstracció geomètrica pura. Reducció a les línies horitzontals i verticals i als colors primaris (vermell, groc, blau) més el negre i blanc. (De Bergen School: Un expressionisme amb colors intensos i formes simplificades, influït per Van Gogh i el cubisme.)

Postguerra i Segona Meitat del Segle XX. Reconstrucció, crítica social i nous mitjans. Informalisme, Art Brut, Pop Art, Conceptualisme.
CoBrA (1948-1951): Moviment d’avantguarda (Copenhaguen, Brussel·les, Amsterdam) que defensava l’experimentació lliure i l’art espontani, inspirat en el art infantil i els malalts mentals.

Bèlgica Contemporània
Expressionisme: Escola de Laethem: Dos grups (un més simbolista, l’altre més expressionista) que van treballar al poble de Sint-Martens-Latem. Constant Permeke (1886-1952): El màxim exponent de l’expressionisme flamenc. Les seves pintures de pescadors i camperols són fosques, terroses i d’una força física aclaparadora. Surrealisme: Com vam comentar, un dels moviments més importants del país.

  • Fernand Khnoppf  (1858–1921) La carícia de l’esfinx
  • Magritte  (1898-1967) M351
  • Paul Delvaux (1897-1994)
    Quadres d’atmosfera silenciosa i onírica, amb dones nues o seminues amb mirades perdudes, situades en paisatges urbans amb arquitectures clàssiques o estacions de tren. Sovint hi apareixen esquelets vestits de manera formal, creant una barreja d’erotisme, misteri i introspecció. “L’aurora”, “La ville endormie”, “Les phases de la lune”. [galeria]
  • CoBrA (1948-1951): Bèlgica va ser la “B” d’aquest moviment d’avantguarda (juntament amb Copenhaguen i Amsterdam). Defensava un art lliure, espontani i proper a l’art infantil. Pierre Alechinsky (1927): El principal exponent belga, conegut per les seves pintures plenes d’un lirisme cal·ligràfic.
  • Marcel Broodthaers (1924-1976) [MACBA]M394

Museus

Notes per galeries mentals al elmeumon:

  • Bosch, (Brueghel), Vermeer, (Rembrandt?) Van Gogh, Mondrian, Escher, Magritte
  • Rijksmuseum: patiandors, església sanredam (esglésies de parets blanques Gerard Houckgeest, New Church in Delft with the Tomb of William the Silent, 1650), nens platja
  • Paisatges: Ruysdael
  • Natures mortes

Arquitectura

[les cases de maó dels canals a Amsterdam. Els interiors d’esglésies a quadres del sXVII. La maqueta Casa Schröder que vaig comprar el 1984. Les cases endreçades dels pobles, tant diferents de les de pedra de Catalunya o Itàlia. Les kubuswoningen i l’arquitectura moderna espectacular de Rotterdam]

ROMÀNIC (s. X–XII)
A la regió neerlandesa i flamenca el romànic és més tardà i menys monumental que a França o Alemanya, però presenta trets propis. Esglésies de pedra amb torres massisses. Influència de l’arquitectura otònica i mosana (vall del Mosa). Decoració sòbria, arcs de mig punt. Romànic a la zona de Limburg. Basiliek van Sint Servaas (Maastricht). A Bèlgica (Valònia) hi ha l’escola mosana, la Basílica de Saint-Barthélemy i Notre-Dame d’Avroy (Liège).

GÒTIC (s. XII–XVI)
Serà molt important especialment a Flandes, centre urbà i comercial, altíssims campanars civils i torres comunals (belforts), esglésies d’alçada moderada però molt refinades, arquitectura civil potent: ajuntaments, llotges, mercats.
Flandes: Catedral de Sant Martí (Ypres), Catedral de Sant Bavó (Gant). Belfort de Bruges i Gant. Ajuntament de Lovaina i Ajuntament de Brussel·les (gòtic brabantí).
Països Baixos: Dom de Utrecht (inacabat però monumental). Esglésies de sala (hall churches) típiques del nord.

RENAIXEMENT (s. XVI)
Arriba a través d’Itàlia però fortament reinterpretat per mestres locals.

BARROC I CLÀSSICISME (s. XVII–XVIII)

  • Flandes, catòlic, barroc exhuberant influït pels jesuites. Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula (Brussel·les, façana barroca). Esglésies de Rubens a Anvers (com. Sint-Carolus Borromeus).
  • Als Països Baixos, protestants, estètica sòbria i elegant. Royal Palace op de Dam (Amsterdam). Cases de canal del segle XVII (façanes estretes i ornamentació moderada). [Les pintures d’interiors d’esglésies com Pieter Jansz Saenredam (1597–1665), el mestre de la precisió arquitectònica, dibuix i pintura molt mesurats), una llum neutra i freda. Interior of the Church of St Odulphus, Assendelft (1649). Interior of the Great (St Bavo) Church, Haarlem (variants, ex. 1628 / 1636–37) — National Gallery. Emanuel de Witte (ca.1615–1692), la llum i la vida dins l’espai sagrat. The Interior of the Oude Kerk, Amsterdam (during a sermon) (c. 1660) — National Gallery (Londres). Gerard (Gerrit) Houckgeest (c.1600–1661), Interior of the Nieuwe Kerk, Delft (with the tomb of William the Silent) (1651, Mauritshuis) i Interior of the Oude Kerk at Delft]

SEGLE XIX (neoclàssic, revival i industrial)
La industrialització introdueix nous materials i estils com neogòtic, neoromànic, neoclàssic. Construcció d’estacions, fàbriques, ponts de ferro.

  • Bèlgica: urbanisme monumental del rei Leopold II (Brussel·les), Palau de Justícia.
  • Països Baixos: Rijksmuseum i Estació Central d’Amsterdam (de Pierre Cuypers, neogòtic nacional).

SEGLE XX (avantguardes, modernisme i racionalisme)

  • Bèlgica. Art Nouveau molt important, amb Victor Horta i Henry Van de Velde. Casa Tassel, Casa Solvay (Horta).
  • Països Baixos. Art Nouveau, Amsterdamse School (decorativa i expressiva). Hendrik Petrus Berlage, Beurs van Berlage, racionalista. Moviment Modern (1920–1940):  Gerrit Rietveld, De Stijl, Casa Schröder . Van Nelle Fabriek (Rotterdam), icona mundial. Reconstrucció moderna a Rotterdam després de la WWII. [Kubus Woningen]

SEGLE XXI (arquitectura contemporània)

  • Països Baixos, enfocament innovador, sostenible, experimental. OMA / Rem Koolhaas, MVRDV, UNStudio, West 8. Casa Dansa de la Biblioteca de Delft (Mecanoo). Markthal (Rotterdam, MVRDV). EYE Film Institute (Amsterdam).
  • Bèlgica, renovació urbana de qualitat, barreja de tradició i modernitat. Robbrecht & Daem, Xaveer De Geyter, 51N4E, Neutelings Riedijk. Museu de Lovina. Havenhuis d’Antwerp.

Música

Havia escoltat molt les Variacions Simfòniques de César Franck, un disc que el tio Pepito havia recomanat al pare. Després Gairebé oblido les peces de Jacob Van Eyck i el Fluyten Lust Hof, que he tocat a la flauta tantes vegades. I a les emissores de música clàssica sovint apareixia l’orquestra del Concertgebouw amb Bernard Haitink.
A l’hora de fer aquesta pàgina i mirar de saber una mica més de la història musical descobreixo, Jan Pieterszoon Sweeklinck (1562-1621), la seva fantasia cromàtica i altres peces per clave i orgue. Em recorda les peces de Van Eyck. Aquestes eren les peces que potser interpretaven els personatges retratats o imaginats per Vermeer.

Al sXVII el protestantisme calvinista rebutjava la música litúrgica complexa i els grans òrgans a l’església (a diferència del luteranisme alemany). L’orgue a vegades era més civil que eclesiàstic.

  • Jan Pieterszoon Sweelinck (1562–1621). Conegut com “l’Orfeu d’Amsterdam”. Organista a l’Oude Kerk d’Amsterdam tota la seva vida. El seu estil combina l’austeritat calvinista amb la complexitat contrapuntística de l’escola veneciana (Gabrieli) i la variació ornamentada italiana. Un gran improvisador, va ser reconegut com a mestre a tot Europa, ensenyant una generació sencera d’organistes alemanys, com Samuel Scheidt, Heinrich Scheidemann i Jacob Praetorius, l’escola alemanya que culminarà en Bach.
  • Jacob van Eyck (c.1590–1657), virtuós de la flauta de bec, “Der Fluyten Lust-hof”.

Al segle XVIII predominaràn la música francesa i Alemanya. Al sXIX segueix la tradició organística i a les cases particulars hi entra el piano. Al sXX serà important la interpretació històrica amb músics com Gustav Leonhardt i Ton Koopman.

Al sXVII Flandes estava sota domini espanyol, amb centres musicals molt actius a Brussel·les, Anvers, Lovaina i Bruges. Abraham van den Kerckhoven (c.1618–1701).
sXVIII Jean-Baptiste Loeillet (1680–1730) i Jacques Loeillet (1685–1748) — nascuts a Gant; treballaren a Londres i a Lió; la seva música combina l’estil francès i italià i inclou peces per a teclat. [crec que havia tocat sonates de flauta]
sXIX. César Franck (1822–1890), Variacions simfòniques, simfonia en Re. Quintet.

Toots Thielemans (1922-2016)

Jacques Brel (1929-1978)

Cinema

  • Turks Fruit (Turkish Delight) – Paul Verhoeven, 1973. Drama passional entre un escultor i la seva amant; considerada la millor pel·lícula neerlandesa del segle XX.
  • Girl with a Pearl Earring (La noia de la perla) – Peter Webber, 2003. → Ambientada a Delft al segle XVII. Basada en la novel·la de Tracy Chevalier, recrea la relació fictícia entre Vermeer (Colin Firth) i la seva musa (Scarlett Johansson).
  • The Mill and the Cross (Lech Majewski, 2011)

 

Pensament

Erasme de Rotterdam (Desiderius Erasmus)(1466–1536)

Humanista, teòleg i filòsof neerlandès, contemporani de Martí Luter. Va escriure en llatí, la llengua culta de l’època, i va viatjar àmpliament per Europa (París, Lovaina, Anglaterra, Basilea…), convertint-se en un intel·lectual cosmopolita i una mena de “consciència crítica” de la seva època.
Va criticar el dogmatisme i la superstició a “Elogi de la follia” (Encomium Moriae, 1509) defensant la simplicitat evangèlica i la bondat natural, més que no pas la pompa i el ritual.
Va editar la Vulgata corregint errors (1516), fent una lectura més filològica i crítica basada en les fonts originals. Serà un pas important per la filologia bíblica moderna i per a la Reforma protestant, tot i que es va mantenir catòlic.
Altres obres “De libero arbitrio”, “Institutio Principis Christiani” sobre com ha de ser un governant. Obres pedagògiques com “De ratione studii” (“Sobre el mètode d’estudi”), *De pueris instituendis* (“Sobre l’educació dels infants”)
És símbol de la unitat cultural europea i del valor de la saviesa clàssica aplicada a la vida moderna.

Baruch (Benedictus) Spinoza (1632–1677)

Nascut a Amsterdam en una comunitat jueva sefardita d’origen portuguès, excomunicat (herem) el 1656 per les seves idees considerades herètiques. Va viure de manera modesta, treballant de polidor de lents òptiques, i refusant càtedres o càrrecs públics per mantenir la seva independència.

  • “Tractatus Theologico-Politicus” (1670), defensa la llibertat de pensament i una interpretació racional i històrica dels textos sagrats.
  • Tractat de l’esmena de l’enteniment. Cartes s. mal
  • “Ètica demostrada segons l’ordre geomètric” (Ethica ordine geometrico demonstrata, 1677, pòstuma) [llegida el 2011 durant el viatge en bicicleta, Vaig visitar la casa on havia viscut .]. Escrita com un tractat matemàtic, amb definicions, axiomes i proposicions, com Euclides.[una mica artificial. No deixa de ser com un starry night theology]. Déu no és un ésser personal o transcendent, sinó la totalitat de la realitat Deus sive Natura, tot el que existeix és una expressió de Déu panteisme o, segons alguns, monisme. [Maragall]. Tot segueix necessàriament les lleis de la natura; tot està determinat; no hi ha miracles ni esdeveniments fora de la raó. L’ésser humà com a part de la natura: no és un centre privilegiat, sinó una modalitat d’aquesta substància infinita. Hi ha tres nivells de coneixement, imaginació, raó i intuïció intel·lectual (coneixement suprem). Ètica de la raó: la llibertat humana consisteix a comprendre les causes necessàries del món i actuar segons la raó, no segons les passions. Beatitud o felicitat: s’aconsegueix quan l’individu entén el seu lloc dins la totalitat, i viu d’acord amb l’ordre racional de la natura.
    [2025 igual que l’experiència humana emergeix sobre el conjunt de partícules vibrant, podríem veure l’individu concret i finit com una part de tot; és a dir, no tenim una “sopa” divina, hi ha experiència individuals separades. Quan tenia 14 anys i imginava un univers necessari, pel pas del no-res a alguna cosa, suggeria quelcom similar.]
  • Sub Specie aeternitatis
    – Coneixement sensible o imaginatiu, les coses com a particulars, canviants, incertes, el punt de vista humà i finit.
    – Coneixement racional, entenem les causes generals, les lleis naturals, punt de vista científic i necessari
    – Coneixement intuïtiu (“sub specie aeternitatis”), entenem cada cosa com a expressió necessària de Déu/Natura.
    “Sub specie aeternitatis” (“sota l’aspecte de l’eternitat”) voldria dir veure les coses com les veuria Déu, és a dir, des del punt de vista de la totalitat necessària de la Natura, i no des del punt de vista limitat, temporal i emocional dels humans. En l’”Ètica”, S diu que entenem una cosa “sub specie aeternitatis” quan la concebem no com a part d’una cadena temporal de causes i efectes, sinó com a part de l’ordre etern i necessari de la natura, tal com és “vist” per Déu/Natura mateix. [tot l’univers d’un bloc, en tots els temps, com Tralfamadore]. No és “mirar com Déu”, sinó “mirar com si fóssim part conscient de Déu”. Déu no és concebut com un ésser personal o omniscient en sentit religiós, sinó com la realitat total, l’única substància de la qual tot és expressió (“Deus sive Natura”). [no és un humà “millorat”]. “Veure com Déu” no vol dir adoptar el punt de vista d’un subjecte transcendent, sinó entendre les coses des del punt de vista de la seva necessitat dins del tot. No és “imaginar com Déu veu el món des de fora del temps. És “veure les coses com a parts del conjunt etern i necessari de la Natura”, des de dins del mateix teixit de la realitat. Aquesta nova perspectiva ens fa acceptar el que existeix, inclosos nosaltres mateixos: l’“amor intellectualis Dei” és enrealitat l’amor del món cap a si mateix entès racionalment.
  • Llibertat i determinisme
    Tot el que és, és necessari; res no podria ser diferent de com és.” (Ètica*, I, prop. 29), no hi hauria lloc per al lliure albir en el sentit clàssic, no hi ha decisions “fora” de la cadena causal de l’univers. Però llibertat no voldria dir indeterminació, sinó actuar segons la pròpia essència. [la nostra identitat personal se superposa al seguit d’estats de coses de l’univers]. [a un nivell existencialista], la llibertat no seria l’absència de causes, sinó
    sinó entendre les causes que ens determinen i actuar d’acord amb elles. [com sabent l’efecte que farà la Penfield Machine en mi]. La llibertat no és fer el que vulguis, sinó voler el que ets — és a dir, actuar des de la teva pròpia naturalesa racional, i no empès per passions externes. Quan entenem per què actuem, deixem de ser passius (moguts per causes externes). Passio: som determinats per causes externes (ira, por, enveja). “La llibertat és el coneixement de la necessitat.” És un determinisme actiu, no fatalista. Aquest pensa ““no puc fer-hi res”. El spinozista pensa: “tot passa per causes necessàries, i jo en sóc una part activa — per tant, conèixer és actuar.” [Hawking, fins i tot el aferrissat defensor del determisme mira abans de travessar el carrer]. Un riu no pot deixar de fluir (com nosaltres no podem sortir de la Natura), però dins del riu, l’aigua pot fluir amb més o menys turbulència. [jo seguia la metàfora dels vectors, que poden tenir una mateixa resultant component molts oposats, o alineant-se]. L’humà pot viure arrossegat per les passions (passivitat), o fluir amb el corrent comprenent-lo (activitat, llibertat racional).

Altres

  • Christiaan Huygens (1629–1695)
    Pioner en l’òptica, l’astronomia i la teoria ondulatòria de la llum. [Quatre noi genials]
  • Ilya Prigogine (1917–2003)
    nascut a Moscou, d’origen jueu, però establert a Brussel·les des de jove, premi Nobel de Química (1977).
    La termodinàmica clàssica estudiava sistemes en equilibri o prop d’ell (com en els gasos ideals). P va investigar què passa lluny de l’equilibri, quan els sistemes són oberts i intercanvien energia i matèria amb l’entorn. Va demostrar que, sota certes condicions, l’ordre pot emergir espontàniament del desordre. Va anomenar aquests fenòmens “estructures dissipatives”: sistemes que mantenen un ordre intern gràcies al flux constant d’energia (exemples: cèl·lules vives, corrents oceànics, reaccions químiques, ecosistemes…).
    La irreversibilitat com a llei fonamental. En la física clàssica, el temps era reversible (les lleis funcionen igual endavant i endarrere). Prigogine sosté que la irreversibilitat —el fet que el temps flueixi— no és una il·lusió, sinó una propietat essencial de la natura. [Li Bai]. Això trenca amb la visió newtoniana i mecanicista de l’univers. El temps ja no és un enemic de l’ordre, sinó la condició mateixa de la seva aparició, “El temps no és destrucció, sinó creació.”
    “Del ser a l’esdevenir”: la realitat no és una estructura fixa, sinó un procés dinàmic d’esdeveniment constant. La Nouvelle Alliance, 1979. From Being to Becoming, 1980. Order out of Chaos, 1984. The End of Certainty, 1996, crítica del determinisme clàssic i proposta d’una nova ciència de la inestabilitat.
  • Gerardus Mercator (1512–1594): projecció mercator als mapes
    Hugo Grotius (Huig de Groot, 1583–1645): jurista, considerat pare del dret internacional modern (De iure belli ac pacis, 1625).
  • Pierre-Joseph Proudhon (1810–1865), anarquisme.
  • Hendrik Lorentz (1853–1928) equacions de transformacions en relativitat.
  • Henri de Lubac (1896–1991) i Étienne Gilson (1884–1978), renovbadors de la filosofia cristiana
  • Ernest Solvay (1838–1922), Industrial i filòsof social belga, fundador dels congressos Solvay, que van reunir Einstein, Bohr, Planck i altres.

 

Història

Cultures neolítiques i del ferro. Els romans conquereixen del Rin en avall amb Juli César. Frísia al nord no és ocupada. Al nord Frísia (2HER2 Imperi romà t1: -146 t2: 280. 2HER3 Imperi tardà 280-500) fins que el 406 col·lapsa.
Expansió dels francs. Queda sota l’imperi de Carlemany. Resisteixen incursions de vikings, (3EF01 Francs i Carlemany t1: 500 t2: 936). A partir de l’any 1000 Utrecht i Flandes comencen a assecar les terres pantanoses. (3EF02 França, Capetos i Guerra 100 anys, t1: 936 t2: 1498). Amsterdam esdevé el principal port, la flota holandesa derrota la de la lliga hanseàtica. Pertanyen al sacre imperi germànic. (3ED01 Imperi Gernànic, Bohèmia i Moravia t1: 936 t2: 1500).
El 1568 comencen 80 anys de guerra per la independència. Espanya volia a més esclafar els protestants. Violència del Duque de Alba (4EH01 Independència t1: 1500 t2: 1648.)  Acaba el 1648 amb la pau de Münster. Holanda és independent i el sud [Bèlgica] queda sota domini espanyol.
Les  províncies de Holland, Zeeland, Groningen, Friesland, Utrecht, Overijssel, i Gelderland entren en confederació. Edat d’or comercial i cultural (pintura). La companyia neerlandesa de les índies orientals s’estableix a Nordamèrica (New Amsterdam, després New York), Sudàfrica, la Guaiana a sudamèrica (Surinam), Índia, Indonèsia, Taiwan i Japó. A partir de 1713, després de la guerra de successió, el seu poder disminueix davant Anglaterra, França i Prússia.(4EH02 Edat d’or i declivi. t1: 1648 t2: 1815).
República de Batavia, annexió a l’imperi Francès fins que se’n deslliguen. El 1830 independència de Bèlgica, les províncies del sud, culturalment diferents [catòliques?]. El 1863 aboleixen l’esclavatge a les colònies. (Països Baixos: Holanda, Bèlgica, Luxemburg 5EH01 Napoleó i independència 1815-1914.)
Neutral a la WWI, envaïts per l’Alemanya nazi a la WWII, 100.000 jueus seran exterminats. Descolonització ( 5EH02 s20 1914-1980. 5EH03 s21 1980-2020.)

Geografia i zones

Holanda

  • Nord: Groningen, Frísia i Drenthe. [a l’oest de Bremen]
  • Centre Randstad: la conurbació central més poblada (Amsterdam, Rotterdam, L’Aia, Utrecht). A l’oest Flevoland (terra nova).
  • Est: Overijssel i Gueldres.
  • Sud: Brabant Septentrional i Limburg.
  • Oest: les dues Holandes, Utrecht i Zeelanda.

Holanda és bàsicament plana, sobretot el nord i oest. El sudest a Limburg [I a les afores d’Arnshem a Gelderland) és lleugerament muntanyós.
El Schelde travessa Bèlgica procedent de França i desembcoa al Mar del Nord. El Maas travessa el sud del país (Maastricht) i desemboca també al delta.
El Rijn entra des d’Alemanya i es divideix en diversos braços, canviant de nom. Prop de Millingen es divideix en el Waal, el braç més cabalós (porta prop del 70% del cabal) i el Nederrijn (Baix Rin).
El Waal passa per Nijmegen → Merwede, segueix cap el sud separant l’Holanda septentrional (Gorinchem) de la Meridional (Woudrichem i Werkendam). A Biesbosch es divideix en el Beneden Merwede i el Nieuwe Merwede. El Benenden Merwede a Dordrecht se separa en el Oude Maas (que s’unirà amb el Nieuwe Maas passat Rotterdam) i una branca va cap al nord on es troba amb el Lek a Kinderdijk, passant a dir-se Nieuwe Maas. Aquest anirà a Rotterdam i desemboca a Hoek van Holland. Al Nieuwe Merwede se li unirà, també a BiesBosch, el Maas (Mosa) procedent de Bèlgica passant a dir-se Hollands Diep.
Del Nederrijn s’en separa el IJssel prop d’Arhem i va cap al nord al Zuiderzee. A Wik bij Durstede passa a ser el Lek que s’unirà al Niuwe waterweg A Kinderdijk, poc abans de Rotterdam. A Utrecht surt un canal que anirà fins a Amsterdam.
El Schelde (Escalda) que ha travessat Bèlgica desemboca a Zeeland al Sud.

Regions  mapa Rijn

Bèlgica

Limita amb França (sud-oest), Luxemburg (sud-est), Alemanya (est) i Països Baixos (nord).

  • Flandes (nord): plana, neerlandòfona, amb terres fèrtils i costeres.
  • Regió de Brussel·les i Lovaina, altiplà Brabant, relleu suau, amb turons, boscos i camps.
  • Valònia (sud): més muntanyosa, francòfona. Les Ardenes (sud-est), muntanyes baixes i boscoses, de roques antigues, valls profundes, rius encaixats, boscos denses.

És travessada per l’Escalda (Schelde), procedent de França que desmebcoa a Holanda al mar del Nord, i el Mosa (Mosa (Meuse / Maas) que ve de França i s’uneix al Rin.

Menjar

Els àpats diaris són modestos: Pa amb mantega i formatge o embotit (brood met kaas). Hagelslag: encenalls de xocolata (o anís) sobre pa amb mantega — típic per als nens, però molts adults també ho mengen. Sopes lleugeres o sandvitxos per dinar.

  • Sopes: Erwtensoep (Sopa de pèsols secs holandesa): 500 g de pèsols secs verds (partits), 1.5 litres de brou, proc, botifarra fumada, nap, porro, ceba, patata, llorer. Bullir 45′, servir amb la carn tallada. Groentesoep — Sopa de verdures holandesa: brou de apstanaga, porro, api, nap, pèsols i fideus fins. Opcionalment amb mandonguilletes de carn.
  • Stamppot: el plat d’hivern per excel·lència, puré de patata barrejat amb verdures com col arrissada (boerenkool), pastanaga i ceba (hutspot), espinacs o xucrut (zuurkool), acompanyat d’una salsitxa fumada (rookworst) o cansalada.
  • Els formatges holandesos (exportats arreu del món) són un símbol nacional: Gouda, Edam, Leiden, Maasdam, Beemster, Old Amsterdam.
  • Frittes amb maionesa o altres salses. (provar a bullir abans 10′)
  • Kroketten i bitterballen per acompanyar una cervesa (borrelhapje). Krokets: carn de sobres, bullir i reservar brou, treure ossos i tallar. Betxamel: mantega, ceba, farina + llet + brou. Deixar refredar bé abans de donar-lis forma. Rebossat: farina, ou, pa ratllat. https://youtu.be/Sd61PYg3Xr8. També es poden fer boles, per exemple d’espinacs i formatge.
  • Arengades marinades, típic de juny, durant el Hollandse Nieuwe (nova temporada d’arengada). Costum del koffietaart (amb apeltaart=, o koffie met een koekje (una galeta fina).
  • Postres: Stroopwafels (galetes fines amb caramel), Poffertjes: mini-pancakes esponjosos amb sucre i mantega. Oliebollen: bunyols d’Any Nou. Speculaas: galetes d’espècies (especialment per Nadal o Sant Nicolau). Appeltaart: pastís de poma tradicional.
  • Rijsttafel casolana
    1. Nasi putih – arròs blanc al vapor (jasmnine o basmati)
    2. Rendang daging – vedella cuinada lentament amb coco i espècies. 600 g de vedella tallada a daus, 400 ml de llet de coco, 1 ceba tallada, 2 dents d’all, 1 tros de gingebre (2 cm), 2 fulles de llima kaffir o pela de llima, 1 tija de citronel·la aixafada, 2 cullerades de sambal o pasta de xili, 2 cullerades de sucre de palma o morè, sal. Triturar la verdura i sofregir en sambal i oli, afegir la vedella, afegir la llet de coco i coure lentament 2 hores fins que la salsa sigui espessa i fosca.
    3. Ayam goreng – pollastre fregit indonesi amb cúrcuma: Ayam goreng: 4 cuixes o pits de pollastre, 2 grans d’all, 1 culleradeta de cúrcuma, 1 de coriandre, sal, aigua. Bullir el pollastre 20 min amb espècies i sal. Fregir-lo fins que quedi daurat i cruixent.
    4. Sambal goreng boontjes – mongetes verdes saltejades amb sambal: 300 g de mongetes verdes tallades, 1 cullerada de pasta de sambal o xili, 1 ceba petita, tallada, 100 ml de llet de coco. Saltejar la ceba i sambal, afegir mongetes i la llet de coco.
    5. Sayur lodeh – verdures amb llet de coco:½ col petita, 1 pastanaga, 1 albergínia petita, 100 g de tofu, 400 ml de llet de coco, 1 cullerada de pasta de curri o sambal suau, 1 tija de citronel·la. Saltejar la apsta, afegir les verdures i el tofu, cobreix amb la llet de coco i cou 15 min fins que les verdures siguin toves.
    6. Satay ayam amb salsa de cacauet – broquetes de pollastre. 400 g de pit de pollastre tallat a tires, 1 cullerada de salsa de soja dolça (*kecap manis*), 1 dent d’all, 1 culleradeta de coriandre mòlt. Salsa de cacauet: 3 cullerades de mantega de cacauet, 1 cullerada de salsa de soja dolça, 1 culleradeta de sucre, 1 culleradeta de suc de llima, Aigua calenta fins a textura cremosa. Marinar el pollastre amb les espècies, enfila en broquetes, i cuina-les a la planxa. Serveix amb la salsa.
    7. Telur balado – ous durs amb salsa de tomàquet i xili. 4 ous durs pelats, 2 tomàquets, 2 xilis vermells, 1 ceba, sal, sucre. Sofregir els tomàquets, xilis i ceba, sal i sucre, coure fins espesseir i arrebossar les ous a la salsa.
    8. Atjar ketimoen – escabetx agredolç de cogombre i pastanaga: 1 cogombre, 1 pastanaga, ½ ceba, 100 ml vinagre blanc, 2 cullerades de sucre, ½ culleradeta de sal. Tallar les les verdures fines, escalda-les 1 min. Barreja amb la marinada i deixa reposar almenys 1 hora a la nevera.

Bèlgica

  • Frittes amb musclos (moules-frites), acompanyats d’una bona cervesa (1500 varietats, patrimoni immaterial de la humanitat)
  • Carbonade flamande (estofat de vedella amb cervesa negra). Waterzooi (típic de Gent, guisat amb verdures i nata).
  • Formatges: Chimay, Orval, Abbaye de Maredsous, Passendale, Herve (de gust fortíssim).
  • Xocolata: Neuhaus, Godiva, Leonidas, Pierre Marcolini, Wittamer. Wafels (Gofres)

Notes viatges: Holanda, Bèlgica

| PDF text