[esborrany]
Lírica grega: Mimmermo Simònides Safo
El pas del temps [pendent ordre data]
La vida com un avorriment o un patiment sense fi
Que passi d’una vegada, el present com a lloc del qual es vol escapar, perquè la vida sembla buida, repetitiva o dolorosa. A l’extrem, el desig que arribi la mort per descansar i que s’acabi el dolor.
1829 Leopardi, “Canto notturno di un pastore errante dell’Asia” — probablement un dels grans poemes sobre la vida com a patiment i fatiga sense finalitat evident.
1857 Baudelaire, les fleurs du mal, “Spleen” — el temps és opressiu, la vida quotidiana es converteix en una mena de tancament i l’avorriment (ennui) és gairebé una condició metafísica.
1922 T. S. Eliot, The Waste Land — la sensació d’una existència fragmentada, estèril, repetitiva, on el temps sembla haver perdut una direcció significativa.
193x Fernando Pessoa, especialment alguns poemes d’Álvaro de Campos — la vida com a cansament, impossibilitat de trobar sentit i desig d’escapar de la consciència.
1952 Samuel Beckett, Waiting for Godot
[Poesia de la mort com a descans o repòs]