Resum filosofia. Què penso?

El meu món. Contemplació, estudi, treball


Ontologia i antropologia, debat lliure albir, llibertat i determinisme

Antropologia determinista, layered ontology, tesina sobre filosofia de la ment, versions de la tesi

Private: 1972. L’univers com a concreció d’una idea

Private: 1990-1997 Antropologia determinista. Layered Ontology. Tesina. Articles

[2023 Abans teníem l’escala dels éssers, inanimat, animals, home. Ara diem que ho reduïm tot a física però tenim sistemes físics molt diferents: sistemes uniformes, sistemes vida: creació i reconstrucció de la complexitat (Schrödinger, cristalls no periòdics) sistemes amb consciència i llenguatge. causalitat basada en la imaginació]
[2024. La psicologia de la Gestalt va fer notar que identifiquem una melodia encara que la transposem -i en diferenrs arranjaments, ritmes, i timbres-, un altres exemple d’invariant i de fisicalisme no reduccionista].

Antropologia determinista. Complement, El jo, invariants i continuïtat (2022), llibertat i determinisme

[ PENDENT: quatre intents de tesi ]

Els destins de les ànimes, El vaixell de Teseu / La membrana i el flux com a principi d’individuació  /   Causalitat, coevolució


Epistemologia

[la sospita que els filòsofs difereixen, no tant pels seus arguments sinó pel conjunt de fenòmens que consideren com a punt de partida i que no explicitem. Per això caldria fer un inventari, posar damunt la taula els fets i qüestions que es podrien compatir. Per exemple, quan parlem de “l’home”, parlem del significat? parlem de les característiques comuns a 100mM d’éssers humans? Parlem un subjecte adult, blanc, benestant?

Problema actual, les fake news  / Les veritats mínimes a compartir / La veritat i la justícia depenent de les empreses tecnològiques

Limitació del que podem saber [2023, esborrany a desenvolupar]. Hi ha com una aspiració a entendre-ho tot, a tenir una explicació de tot, a trobar sentit a tot. És un impuls que ens fa construir la ciència, ens fa construir visions del món religioses, per exemple postulant un més enllà que doni sentit al patiment present. Potser hem de ser una mica més humils i acceptar que no tenim un explicació total, que tenim algunes zones limitades on funcionen explicacions parcials, però que d’altres resten en la foscor. No acabem d’entendre la mecànica quàntica, no acabem d’entendre la consciència, no acabem d’entendre la infinita insatisfacció humana, com no entenem les preguntes al voltant de singularitats com el big bang, no tenim un model de societat que solucioni totes les injustícies definitivament, i pel qual haguem de lluitar. Precedents d’acceptar limitacions, Kant, el teorema d’incompletesa de Gödel. Potser hem d’aprendre a viure sense totes les respostes, amb informació incompleta.

[a treballar: límits al que podem preguntar: què hi havia abans del big bang, la consciència, imaginar-nos que som un observador fora de tot l’univers. La paradoxa que per descriure un univers determinista hem d’imaginar un experimentador fora de l’univers que pugui decidir quins experiments du a terme. Schrödinger a Mnd&matter, Per pensar el món objectiu, el subjecte es situa fora d’ell ( cap3 ) Comparar amb les idees de la raó de Kant.]


Moral, la vida bona

Contemplar l’efímer i acceptar-ho
La meravella de viure l’instant: Nadika (Nabokov, Bellow), Scheler i els moments breus, Auden i el paradís interminent
Efímer: La vida finita i efímera / La curta vida dels efemeròpters. El riu Tisza
Una Cosmovisió sense ordre ni sentit global, Fer un entorn habitable, anar passant alegrement la trista vida

Què em funciona a mi
Els cicles, L’alternança i els cicles quotidians, Administrar recursos: temps, diners, espai, Deixar de fer coses, silenci, no fer res, una vida inútil.

Què persegueix la gent
Identitat i bucle. News, Spotify, tik-tok (la cerca de l’experiència grtaificant),, La insatisfacció per les expectatives frustrades, l’ànsia infinita. Ésser a través dels altres  El sentit de la vida


Moral, la vida justa

[ no ha estat el meu tema, esbosso alguns apunts ]

El debat entre nomos i physis. Hume que no es pot deduir el “ha de ser” del que “és”. Emotivisme. L’evolució cap a drets per tothom, almenys nominals: esclaus, dones, nens? animals? generacions futures? Del privilegi assumit com a natural al qüestionament.

El debat de com arbitrar entre les voluntats i llibertats individuals. La democràcia com a mal menor. Com aprendre a viure amb desacords.

El debat de com arbitrar la desigualtat. En quin sentit som iguals, i en quin no? quan és injusta la desigualtat? Hi ha qui té més talent o s’ha esforçat més que jo. Hi ha qui està millor perquè abusa d’una situació de privilegi.

Les decisions amb conseqüències: els pressupostos d’un estat o d’organismes públics, què arreglem, en què invertim, en què fem recerca, a qui ajudem, sanitat i educació pública? que permetem? què censurem?

A Evernote tinc anotacions sobre el sistema de salut als estats units, economia, història, moral, el mal i la necessitat d’odiar El caràcter de les nacions

El malla intolerància, injustícia per a les generacions futures la propagació de la injustícia i el mal.

Zimmer, Hölderlin, Theo Van Gogh

[ les limitacions humanes: Most previous ethical systems presented people with a pretty tough deal. They were promised paradise, but only if they cultivated compassion and tolerance, overcame craving and anger, and restrained their selfish interests. This was too tough for most. The history of ethics is a sad tale of wonderful ideals that nobody can live up to. Most Christians did not imitate Christ, most Buddhists failed to follow Buddha, and most Confucians would have caused Confucius a temper tantrum. Sapiens,  Yuval Noah Harari]

[abril 2024. Si la vida és la constant reconstrucció de la complexitat (pensar la vida), la societat o una relació demanarien el mateix esforç, una reconstrucció igualment constant. Així, no ens hauria de desanimar que totes les societats caiguin una vegada i altra en el conflicte i la corrupció; o que les relacions es vegin amenaçades per la rutina o les discussions. Aquesta és l’evolució natural sense els mecanismes de reconstrucció]

[Octubre 2024. Com fer compatible la idea de llibertat local i determinacioó global amb la responsabilitat? Quan hi ha prou complexitat considerem que un individu fa eleccions segons els seus projectes i consideracions morals quant a les repercussions que les seves accions tenen als altres.
Are Your Morals Too Good to Be True? (NY 09/2024) [Sense fonament religiós, sense fonament de la raó (Hume), amb la sospita que sota tota conducta moral hi ha un objectiu egoista de quedar bé, How does one exist in a post-moral world? What do we do when the desire to be good is exposed as a self-serving performance and moral beliefs are recast as merely brain stuff? Fem veure que tot segueix igual com una ficció? A l’article es comenta l’afirmació de Nietzsche en el sentit que ens hem d’inventar la pròpia moral. Em fa pensar en Wallace Stevens, que ens hem d’inventar la religió. Dues ficcions, la moral i la religió. I si, com en el cas del punt de vista de lliibertat local i determinisme global, és correcte viure “com si” tinguéssim llibertat, responsabilitat moral i ens adheríssim a un marc moral i religiós? Seguint amb l’article, les intencions podran ser egoistes, per tenir millor imatge, però alehores podrem redefinir de persones morals / egoistes, a eqoistes que es preocupen per la imatge i egoistes que no. Entre respectuosos i lladres i assassins, per exemple.  Què ens aporta la distinció més un matís sobre l’estat intern del subjecte?]

 


Estètica

L’efecte marc / Notes d’estètica: Proust, Nabokov, llibre del te, efecte marc

Valéry: Le lyrisme est le développement d’une exclamation /  La poesia. Significat, coneixement, veritat, la pregunta a Proteu / La diversitat de bellesa femenina  / Turistes en cerca de la bellesa i l’etern


Religió i sagrat

[Pendent Wallace Stevens, taoisme]


 

| PDF text