(VK) Nascut a Eresos. Va anar a Atenes i es va unir a l’Acadèmia de Plató i, després, a Aristòtil al Liceu. El seu nom era Tírtam, però Aristòtil li’l va canviar per Teofrast, segons es diu per indicar la gràcia de la seva conversa (del grec antic Θεός “déu” i φράζειν “aconsellar, instruir”, és a dir, “expressió divina”). El va succeir al Liceu.
Botànica
Historia plantarum: una obra en 9 llibres on descriu les espècies vegetals conegudes, les seves parts, el seu creixement, reproducció i usos.
De causis plantarum: en 6 llibres, complementa la *Història*, estudiant les causes fisiològiques del creixement, les malalties vegetals i la influència del clima i del sòl. (Ciències de la vida fins al s16). Descriu el ritme circadiari (Son i vigília)
Moral [i Psicologia]
el sorneguer
el llagoter
el xerraire
el rústec
l’afalagador
el bandarra
el bocamoll
el fantasiaire
el barrut
el gasiu
el brètol
l’imtempestiu
l’eixelebrat
el talòs
el superbiós
el supersticiós
el malcontent
el malfiat
el fastigós
el carregós
el bufanúvols
el ganyó
el fatxenda
l’arrogant
el covard
el manaire
el desficiós
el maldient
el malànima
el tinyeta
(Inspiraria “Les caràcteres” de La Bruyère (1688). (Personalitat: Models històrics )
Possible projecció sobre les dimensions OCEAN:
1. El tirà. ↑ Neuroticisme (hostilitat, ira), ↓ Amabilitat (dominant, manipulador). Tenen més sensibilitat a estímuls negatius i més reactivitat emocional. Més vulnerabilitat a l’ansietat, estrès i frustració.
2. El hipòcrita. ↓ Amabilitat (fals, poc sincer). Més propensió a emocions positives, entusiasme, energia i sociabilitat. També poden viure la sorpresa com una oportunitat.
3. El que parla molt. ↑ Extraversió (expressiu, sociable). Menor impulsivitat emocional, més regulació. Sovint experimenten emocions en context de responsabilitat o èxit/fracàs.
4. L’envejos. ↑ Neuroticisme (inseguretat, gelosia), ↓ Amabilitat. Més empatia, compassió i sensibilitat al benestar dels altres. Poden sentir aversió quan es trenca l’harmonia.
5. El que es queixa. ↑ Neuroticisme (tendència a la tristesa, preocupació). Més sensibilitat emocional a l’art, a la novetat i als matisos. Poden experimentar emocions amb més riquesa i profunditat.
6. L’insolent. ↓ Amabilitat, ↑ Extraversió (dominant, desafiant). .
7. El presumit. ↑ Extraversió (seguretat, exhibició), ↓ Amabilitat. .
8. L’orgullós. ↑ Extraversió, ↓ Amabilitat. .
9. L’estúpid. ↓ Obertura a l’experiència (poca flexibilitat mental). .
10. El maliciós. ↑ Neuroticisme, ↓ Amabilitat (hostilitat, ressentiment). .
11. L’envejat. ↑ Neuroticisme, ↓ Amabilitat. .
12. El maleducat. ↓ Amabilitat (poc empatia, rude). .
13. El que es fa passar per savi. ↑ Extraversió, ↓ Obertura (pretensió sense fonament). .
14. El groller. ↓ Amabilitat, ↑ Neuroticisme (comportament rude i impulsiu). .
15. El covard. ↑ Neuroticisme (ansietat, por), ↓ Extraversió. .
16. L’ambiciós. ↑ Responsabilitat (motivació, orientació a objectius).
17. L’avar. ↓ Amabilitat, ↑ Responsabilitat (control, retenció).
18. El xafarder. ↑ Extraversió, ↓ Amabilitat (sociable però intrusiu).
19. El que es preocupa per la seva aparença. ↑ Responsabilitat (cuidar-se), ↑ Extraversió (vol ser vist).
20. L’adulador. ↑ Amabilitat (vol agradar), ↓ Autenticitat (pot ser falsa).
21. El que fa bromes. ↑ Extraversió (humor, sociabilitat).
22. L’estret de mires. ↓ Obertura a l’experiència (poca tolerància a novetats).
23. El mancat de tacte. ↓ Amabilitat (insensibilitat social).
24. L’insolent. ↓ Amabilitat, ↑ Extraversió.
25. El tímid. ↓ Extraversió, ↑ Neuroticisme.
26. L’estrany. ↓ Amabilitat, ↑ Obertura (excentricitat, diferent).
27. El malcarat. ↑ Neuroticisme, ↓ Amabilitat.
28. L’excitable. ↑ Neuroticisme (impulsivitat emocional).
29. L’arrogant. ↑ Extraversió, ↓ Amabilitat.
30. L’extravagant. ↑ Obertura a l’experiència (creativitat, singularitat), ↑ Extraversió.
Sobre el geni
Se li han atribuït els Problemata, entre ells el XXX.I que relaciona el geni amb la Melancolia
Segons Diogenes Laerci va escriure 229 obres:
MORAL
Ἠθικοὶ χαρακτήρες Caràcters.
Sobre la pietat, Sobre l’amistat, Sobre la felicitat.
FÍSICA NATURAL
Περὶ λίθων De lapidibus (Sobre les pedres). περὶ μεταρσίων (“Peri metarsíon”, Que s’aixeca a l’aire), sobre meteorologia. Zoologia. Filosofia natural. Fenòmens meteorològics. El cel. Fred i calor i agua. περὶ πυρός (“Peri pyrós”, Sobre el foc). περὶ ἀνέυων (Peri aneuon”, Sobre el vent.
περὶ σημείων ὑδάτων καὶ πνευμάτων καὶ χειμώνων καὶ εὐδιῶν (“Peri semeion ydaton kai pneumaton kai cheimonon kai eudion”,Signes de les aigües, els vents i les tempestes).
Matemàtiques i la seva història
BIOLOGIA
Història natural (continuació d’Aristòtil) en què destaca l’obra sobre botànica: περὶ φυτῶν ἱστορία (De historia plantarum) en deu llibres i Περὶ φυτικῶν αἰτιῶν (“Perí phitikon aítion”, De causis plantarum Sobre les causes de les plantes). περὶ μέλιτος (“Peri melitos”, Sobre la mel)
VIDA HUMANA
περὶ ὀσμῶν. De les olors. περὶ κόπων. De lassitudine (Sobre el cansament). περὶ ἰλίγγων. Del vertigen. περὶ ἱδρώτων (“Peri idróton”, Sobre la suor). περὶ λειποψυχίας (“Peri leipopsichias”, Sobre els desmais). περὶ παραλύσεως (Peri paralíseos”, Sobre la paràlisi). L’ànima i la percepció. περὶ χρωμάτων (“Peri chromaton”, Sobre els colors. Sobre la memòria.
METAFÍSICA i LÒGICA
τῶν μετὰ τὰ φυσικά (“Ton meta ta fisika” Metafísica). Analytica I, II. Contra les fal·làcies. Problemata. περὶ καταφάσεως καὶ ἀποφάσεως (“Peri kataphaseos kai apophaseos”, Sobre l’afirmació i la negació). ἀνηγμένων λόγων εἰς τὰ σχήματα (“Anegménon lógon eís tá schemata” Reducció dels arguments de les paraules), sobre el sil·logisme. περὶ ἀναλύσεως συλλογισμῶν (“Peri analyseos sillogismoi”, Sobre la resolució dels sil·logismes). περὶ τοῦ ποσαχῶς o περὶ τοῦ πολλαχῶς (Perí tou posachos o Peri tou pollachos”, Sobre l’ambigüitat de les paraules)
Retòrica
Sobre l’estil, Sobre la riquesa d’expressió.