Pesto

50 gr d’aufàbrega (o de ruccula), 20 g de julivert, 25g de pinyons (o pipes), 25g de formatge parmesà o idiazàbal, el suc de mitja llimona (o menys), sal, un all esclafat. Es posa tot a la picadora i es va afegint oli. També alcaparres.

Variant amb menta: com el pesto però la meitat de pinyons amb ametlles i la meitat d’aufàbrega amb menta

 

 

Formatges espanyols

enllaç

  • Vaca: producidos principalmente en zonas de verdes pastos como Galicia, Asturias y Cantabria. En general son suaves y cremosos y destacan algunos como el Queso de Tetilla, el San Simón da Costa o el Afuega’l Pitu, los tres con DOP. En Baleares encontramos el queso Mahón artesano, más curado y picante que los anteriores.
  • Oveja: propios de zonas más secas como País Vasco, Navarra, Castilla y León, Castilla La Mancha y Extremadura, ya que las ovejas necesitan menos pasto. Las razas latxa, manchega y churra son las más frecuentes, aunque últimamente se ha introducido la raza assaf de origen israleí. El queso de oveja suele ser más aromático, ácido y salado que el queso de vaca y contiene más proteínas y vitaminas. Se caracterizan por su color amarillento. Pueden ser tiernos, semicurados, curados o añejos. Quesos de oveja destacados  y con Denominación de Origen son el Idiazábal, el Roncal, el Manchego o la Torta del Casar. Otro queso de oveja destacado es el queso Tronchón, elaborado en Castellón.
  • Cabra: típicos de Andalucía, Levante y Canarias. Los quesos de cabra suelen tener un sabor más fuerte y ácido y destacan por su color blanco. Son más digestivos que los quesos de vaca y contienen menos calorías y grasas saturadas. Algunos quesos de cabra destacados son el queso Payoyo, elaborado en la Sierra de Grazalema gaditana, el Garrotxa o Montcabrer catalanes, o el Majorero canario. 
  • Mezcla: En todo el territorio nacional se elaboran quesos de mezcla de las tres leches o de dos de ellas en diferentes proporciones. Algunos ejemplos son el queso de Cabrales o el queso Gamoneu de Asturias o el queso canario Herreño.

 

Babaganuix

  • 400 g d’albergínia escalivada.
  • – 2 cullerades soperes de crema de sèsam, tahina, la pots trobar a les carnisseries islàmiques.
  • – 2 cullerades soperes d’oli d’oliva.
  • – 2 cullerades de suc de llimona, opcionals.
  • – [2 grans d’all mitjans, picats ben fins amb el morter.]
  • – Sal, al gust.
  • – 2 cullerades de iogurt, opcionals. [o formatge]

Posar les albergínies senceres al forn, 200º 45′-55′ donant la volta a la meitat del temps. Treure la pell i batre amb oli i sal. Opcionalment afegir iogur o formatge filadelfia.

També es pot fer amb carbassó

Truita de patates

Opcionalment blanquejar un all i tallar-lo ben petit per posar amb la ceba. Sofregir dues cebes (hi ha qui hi afegeix sucre). En una altra paella, tres patates talallades ben fines.

Batre 4-6 ous i opcionalment afegir-hi nata (alguns hi posen llevat). Barrejar-ho tot.

Escalfar oli, generós a la paella, la patata (3), tallada ben fina. Vessar-hi la barreja i separar de les cantonades amb una espàtula de fusta, abaixar el foc per que es faci del centre.

Girar la truita i si cal afegir oli a la paella per que no s’enganxi. Foc alt i després baixar.

Paneer

Paneer. Per fer el formatge, 1 litre de llet sencera i mitja llimona. Es bull la llet i s’afegeix el suc de llimona, es posa un drap en un pot i s’hi posa la llet que comença a quallar, s’hi posa un pes a sobre. Al cap de dues hores estarà a punt