salsa romesco: torrades, tomàquet madur, avellanes, all, oli
Pesto
50 gr d’aufàbrega (o de ruccula), 20 g de julivert, 25g de pinyons (o pipes), 25g de formatge parmesà o idiazàbal, el suc de mitja llimona (o menys), sal, un all esclafat. Es posa tot a la picadora i es va afegint oli. També alcaparres.
Variant amb menta: com el pesto però la meitat de pinyons amb ametlles i la meitat d’aufàbrega amb menta
Formatges espanyols
- Vaca: producidos principalmente en zonas de verdes pastos como Galicia, Asturias y Cantabria. En general son suaves y cremosos y destacan algunos como el Queso de Tetilla, el San Simón da Costa o el Afuega’l Pitu, los tres con DOP. En Baleares encontramos el queso Mahón artesano, más curado y picante que los anteriores.
- Oveja: propios de zonas más secas como País Vasco, Navarra, Castilla y León, Castilla La Mancha y Extremadura, ya que las ovejas necesitan menos pasto. Las razas latxa, manchega y churra son las más frecuentes, aunque últimamente se ha introducido la raza assaf de origen israleí. El queso de oveja suele ser más aromático, ácido y salado que el queso de vaca y contiene más proteínas y vitaminas. Se caracterizan por su color amarillento. Pueden ser tiernos, semicurados, curados o añejos. Quesos de oveja destacados y con Denominación de Origen son el Idiazábal, el Roncal, el Manchego o la Torta del Casar. Otro queso de oveja destacado es el queso Tronchón, elaborado en Castellón.
- Cabra: típicos de Andalucía, Levante y Canarias. Los quesos de cabra suelen tener un sabor más fuerte y ácido y destacan por su color blanco. Son más digestivos que los quesos de vaca y contienen menos calorías y grasas saturadas. Algunos quesos de cabra destacados son el queso Payoyo, elaborado en la Sierra de Grazalema gaditana, el Garrotxa o Montcabrer catalanes, o el Majorero canario.
- Mezcla: En todo el territorio nacional se elaboran quesos de mezcla de las tres leches o de dos de ellas en diferentes proporciones. Algunos ejemplos son el queso de Cabrales o el queso Gamoneu de Asturias o el queso canario Herreño.
Guacamol

1 alvocat ben madur
1/2 tomàquet madur
1/4 ceba
coriandre
suc de llimona
sal i pebre
Babaganuix
- 400 g d’albergínia escalivada.
- – 2 cullerades soperes de crema de sèsam, tahina, la pots trobar a les carnisseries islàmiques.
- – 2 cullerades soperes d’oli d’oliva.
- – 2 cullerades de suc de llimona, opcionals.
- – [2 grans d’all mitjans, picats ben fins amb el morter.]
- – Sal, al gust.
- – 2 cullerades de iogurt, opcionals. [o formatge]
Posar les albergínies senceres al forn, 200º 45′-55′ donant la volta a la meitat del temps. Treure la pell i batre amb oli i sal. Opcionalment afegir iogur o formatge filadelfia.
També es pot fer amb carbassó
Allioli
maionesa + all
allioli + codony
Truita de patates
Opcionalment blanquejar un all i tallar-lo ben petit per posar amb la ceba. Sofregir dues cebes (hi ha qui hi afegeix sucre). En una altra paella, tres patates talallades ben fines.
Batre 4-6 ous i opcionalment afegir-hi nata (alguns hi posen llevat). Barrejar-ho tot.
Escalfar oli, generós a la paella, la patata (3), tallada ben fina. Vessar-hi la barreja i separar de les cantonades amb una espàtula de fusta, abaixar el foc per que es faci del centre.
Girar la truita i si cal afegir oli a la paella per que no s’enganxi. Foc alt i després baixar.
Platillo d’ou i botifarra negra
Es salteja la botifarra negra sense la pell i al final se li afegeix un ou batut que ha de quedar mig cru.
Croquemadame
Dues llesques de pa, làmina de formatge, pernil dolç, un ou ferrat amb forat per no esclafar el rovell
Paneer
Paneer. Per fer el formatge, 1 litre de llet sencera i mitja llimona. Es bull la llet i s’afegeix el suc de llimona, es posa un drap en un pot i s’hi posa la llet que comença a quallar, s’hi posa un pes a sobre. Al cap de dues hores estarà a punt
